Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52394 | Casa Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> | 08101-109 | Carrer de Joan Pallarès, 38 | <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 1589 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||
| 52395 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-2 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | Rehabilitada com a centre cultural i dependències del Museu. | Antiga masia situada a la part alta del carrer Xipreret actualment rehabilitada per a usos culturals del municipi i adaptada a les normatives d'accessibilitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de dos cossos: un cos principal format per dues crugies transversals i un cos adossat per la façana de ponent. Aquest segon cos te coberta pròpia a una vessant que desaigua a la façana de ponent i és una mica més alt que el cos principal. La composició de la façana no és simètrica. En destaca el portal rodó dovellat, amb la data de 1684 gravada a la dovella central, i les finestres de la planta pis, amb l'ampit, els dintell i les llindes de pedra treballada i ben escairada. En el cos adossat hi un arc de descàrrega fet de maons que la rehabilitació ha deixat vist. La resta d'obertures són fruit de la mateixa rehabilitació. Així com el mur de tanca del barri i l'enllosat del davant de la façana. La façana de llevant, que s'alinea amb el carrer Xipreret conserva dues obertures a l'alçada del primer pis. | 08101-110 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 | Antigament estava envoltada de camps de conreu, que és del que vivia la seva gent. Es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava la riera de l'Escorxador. Posteriorment es va adosar a la façana posterior una fàbrica de gasoses i , al pati de llevant, un autoservei i bodega. L'interior es va compartimentar i dividir en habitatges independents, fins que el 2001 passa a propietat municipal, primer com a dipòsit de l'arxiu municipal i després com espai de memòria i centre d'interpretació, de documentació i de recursos pedagògics. | 41.3613200,2.0969600 | 424469 | 4579262 | 1684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les actuals dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. Actualment acull dependències del Museu (oficines, biblioteca, sala d'actes) i Centre de Memòria. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 52396 | Xemeneia bòbila Oliveros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-bobila-oliveros | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Xemeneia corresponent a l'antiga bòbila Oliveros i que s'ha mantingut en l'actual Parc de Les Planes com un referent visual i de contextualització històrica important. És de secció circular i feta de maons. | 08101-111 | Carrer de Menéndez Pidal, s/n (Parc de les Planes) | Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d'industrialització de l'Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle. | 41.3679100,2.1052100 | 425166 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52396-foto-08101-111-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 52397 | Edifici del carrer de les Roselles, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-23-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Edifici d'habitatges entre mitgeres construït en una parcel·la doble. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. És una de les primeres construccions de la zona. Literalment la instància presentada al 1879 pel propietari Francesc Mestres parla de construir en el 'pasaje que se está abriendo'. La façana es configura a partir d'un eix central que divideix en dos simetries idèntiques i que passa pel mig de la porta d'accés. A la reixa de la porta d'escala hom pot veure les inicials del promotor (FM). En planta baixa, a cada costa de la porta hi ha dues grans obertures que formen part del restaurant, amb tarja i arc de mig punt. La primera planta destaca el balcó corregut amb barana de ferro, cartel·les de suport i tres obertures adintellades. A la segona planta hi trobem un buit cec a l'alçada de l'eix central i dos balcons laterals, també amb barana de ferro i cartel·les de suport. Damunt les llindes dels balcons hi trobem esgrafiats amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa amb suport de cartel·les i esgrafiats entre cartel·la i cartel·la. El parament a la planta baixa simula grans carreus i a les plantes superiors és llis; les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. | 08101-112 | Carrer de les Roselles, 23-25 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3588700,2.1005100 | 424763 | 4578987 | 1879 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Santigosa | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 52398 | Edifici del carrer de les Roselles, 29-47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-29-47 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | En aquest tram de l'antic carrer Perutxo ben aviat es demanen llicències de construcció. És un conjunt, ara discontinuo perquè s'ha enderrocat la casa corresponent al número 39, d'una gran homogeneïtat. Es tracta de cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Algunes han incorporat posteriorment un nou pis. Però totes mantenen la distribució de doble obertura per planta: porta i finestra en planta baixa i balcó i finestra en planta pis. En alguns moment, algunes han estat comerços, encara en resta algun, però s'han tornat a reconvertir en residències. | 08101-113 | Carrer de les Roselles, 29-47 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3587200,2.1006000 | 424770 | 4578970 | 1882 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. Però en aquesta fitxa hem ampliat la descripció del número 29 fins el número 47. L'àmbit de protecció del catàleg només inclou del 29 al 33. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 52399 | Carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XX | El carrer Xipreret és un antic eix nord - sud que configura l'antic nucli de l'Hospitalet. A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu. I a la part més meridional, el carrer Major. Destaquen la Casa España, Ca n'Oliver, l'Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95. A l'alçada del carrer Barcelona s'hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d'un antic casal enderrocat. L'antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l'aglomeració d'edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l'Hospitalet. Es tracta d'un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l'Hospitalet. | 08101-114 | Carrer Xipreret | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3606700,2.0973900 | 424504 | 4579189 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La protecció que s'indica és només parcial. En l'actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es protegeixen 27 elements d'aquest carrer a títol individual, però no com a conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 52400 | Safareig del carrer Xipreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-xipreret | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVIII-XIX | Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat. | 08101-115 | Carrer Xipreret, s/n | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3601100,2.0974100 | 424505 | 4579127 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 52401 | Parc de Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals. | 08101-116 | Carretera d'Esplugues, 3-5 | El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues. | 41.3642400,2.0973000 | 424501 | 4579585 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 52402 | Banc Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-central | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici comercial que fa cantonada amb la rambla de Just Oliveras, que consta de planta baixa i pis. La centralitat de la construcció es defineix a la pròpia cantonada, arrodonida, que es converteix en l'eix de simetria, delimitat en planta baixa per la porta de l'accés principal; i dues finestres quadrades a la planta pis. A la planta baixa s'obren dos accessos més i quatre finestres, una tapiada. Els muntants de les finestres són de maó vist mentre que la resta de la façana està arrebossada. La façana està coronada per la barana del terrat excepte en la cantonada on el mur és més alt. Aquest mur està decorat amb motllures llises horitzontals, fent un joc d'entrants i sortints, i una cornisa al final. | 08101-117 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 298-300 | En aquest edifici hi havia la seu de l'antic Banco Hispano Colonial, entitat creada pel Marqués de Comillas, que fou atracat pel maqui Quico Sabaté, l'any 1949. Quico Sabaté va néixer a l'Hospitalet i vivia al carrer Xipreret. L'atracament el va fer amb el seu amic José López Penedo i van declarar que no es tractava d'un atracament sinó d'una expropiació i que ells eren llibertaris. La policia va arribar tard i es comenta que es van equivocar de banc intencionadament per la por que li tenien. | 41.3600100,2.1018100 | 424873 | 4579112 | 1936 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52402-foto-08101-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Flanquejant la porta d'entrada hi havia dos fanals de llautó i vidre glaçat. Tot el fanal estava molt decorat amb espirals i flors però aquest treball contrasta amb la sobrietat de l'edifici.Actualment és una cerveseria. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 52403 | Restaurant La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-la-marina-de-lhospitalet | BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys. | 08101-118 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant. | 41.3394300,2.1076700 | 425340 | 4576822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 52404 | Cal Manets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manets | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. | 08101-119 | Rambla Just Oliveras, 17-19 | Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. | 41.3610200,2.1010600 | 424811 | 4579225 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 52405 | Edificis del carrer de Buenos Aires, 31-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-de-buenos-aires-31-35 | XIX | Grup de tres edificis d'habitatges entre mitgeres coetanis del creixement urbanístic de finals del segle XIX i principis del XX i que conserven el programa original, remuntes a part. Les plantes baixes són les que han sofert més modificacions i adaptacions a altres usos, com aparcament de vehicles. La simetria és l'aspecte més destacat i sobre la que es construeixen les finestres i obertures. Destaca especialment les ornamentacions de les finestres de l'edifici del número 33, amb un petit frontó damunt la llinda amb una petxina en el timpà. | 08101-120 | Carrer de Buenos Aires, 31-33-35 | 41.3660400,2.1301600 | 427251 | 4579757 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52405-foto-08101-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||||
| 52406 | Edifici del carrer de Santa Eulàlia, 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-santa-eulalia-106 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla. A la planta baixa s'obren una porteria i aparadors de botiga. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. El primer i segon pis són similars: quatre obertures que accedeixen a un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les llindes són rectes i estan decorades amb un medalló i unes garlandes. El parament imita carreus abuixardats. La façana està coronada per una barana de pedra calada fent una sanefa i al centre hi ha un frontó trilobulat, amb una palmeta a la part superior i una cartel·la al centre. | 08101-121 | Carrer de Santa Eulàlia, 106 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1267600 | 426968 | 4579889 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52407 | Mercat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-santa-eulalia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment. | 08101-122 | Plaça de Pius XII | El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004. | 41.3654700,2.1272400 | 427006 | 4579696 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52408 | Monument a Josep Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-oliveras | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Just_Oliveras_i_Prats | XX | Monument en forma de bust en homenatge al que fou alcalde de la ciutat Just Oliveras i Prats. Es troba situat al capdamunt de la Rambla que porta el seu mateix nom, amb l'encreuament de l'avinguda de Josep Tarradellas; però dins una rotonda amb parterre de pedres bicolor i envoltat de palmeres. Aquest parterre no és transitable i la rotonda no té cap accés i està envoltada de vies pel trànsit rodat. Això fa que el monument sigui inaccessible i s'hagi de contemplar des de la rambla, que és cap on mira. El bust és de bronze a la fosa i mesura 42 x 49 x 32 cm. Està situat damunt un pilar de secció rectangular (55 x 30 cm) i una alçada de 135 cm, fet de pedra grisa amb els quatre escaires esbiaixats. Porta una placa d'acer inoxidable collada a la part anterior de la peanya amb la inscripció: Just Oliveras i Prats (1887-1938) La firma i marca de fàbrica estan gravades directament a la part inferior del bust. Sense datació d'inauguració . | 08101-123 | Avinguda Josep Tarradellas | Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) fou empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3637400,2.0999800 | 424724 | 4579528 | 1953 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52408-foto-08101-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Aquest monument es va inaugurar l'any 1953 i la seva primera ubicació fou a la mateixa rambla que porta el seu nom. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52409 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-2 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.' | 08101-124 | Plaça Mestre Clavé | Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980. | 41.3612800,2.1065600 | 425272 | 4579249 | 1954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52410 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-3 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://www.xtec.cat/~rsellart/cobla/cobla.html [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Fou restaurada l'any 2009. | Monument en homenatge a la sardana format principalment per la representació d'un músic de la cobla tocant la tenora. Es troba assegut en una cadira de boga a primera fila de la cobla. Esta fet de fang cuit sense polir. Aquesta figura es troba alçada, damunt una peanya de secció triangular de granit negre, polit, que , alhora, se sustenta damunt un pedestal de granit, també de secció triangular i més ample que la pilastra. A la vora superior de la pilastra, en els seus tres costats, hi ha gravat un fragment de 'La sardana' de Maragall: 'És la mòbil magnifica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant; el botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant; és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans'. A la peanya hi ha en relleu el logotip de L'Hospitalet i al bloc enganxades una placa circular I unes plaques de marbre blanc commemoratives que s'han anat afegint amb el temps. | 08101-125 | Plaça de l'Ajuntament | Aquesta escultura es va realitzar amb motiu de la proclamació de L'Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la sardana. Es va inaugurar l'any 1966 i l' any 2009 es va restaurar, canviant els blocs de suport, la inauguració es va el mes de març . | 41.3597300,2.1003100 | 424747 | 4579082 | 1966 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sabi Serra | La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||
| 52411 | Homenatge a la família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-familia | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument que consisteix en un grup figuratiu que representa una família formada per una parella i el seu fill. El pare, que està dret, abraça a la mare per l'espatlla i aquesta, que també està dreta, porta una criatura en braços a la que està donant el pit. Tota l'escultura forma part d'un mateix bloc de pedra calcaria, esculpida amb diferents textures. Les seves mides són 190 x 80 x 70 cm. La firma està gravada sobre la pedra enarcada en un rectangle polit en l'angle superior esquerre del lateral dret de la peanya | 08101-126 | Parc de Can Buxeres | Inaugurada l'any 1974. | 41.3643800,2.0968800 | 424466 | 4579601 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52412 | Homenatge als vells. 'La velleta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-vells-la-velleta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica. | 08101-127 | Plaça dels avis | Inaugurada l'any 1974 | 41.3658100,2.1261700 | 426917 | 4579735 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Hi ha la inscripció del títol a la part frontal de la peanya 'Homenatge als vells', i la de la data i la signatura al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52413 | Mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-lestacio | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | En una de les parets externes de l'estació de ferrocarrils de la RENFE, es troba aquest mural rectangular format per múltiples peces de ceràmica refractària de diferents tons ocres i marrons, amb relleus. El conjunt forma un dibuix simbòlic de formes esquemàtiques relacionat amb el món ferroviari: maquinària, guarda agulles o engranatges. El mural fa 2'44 metres d'alt per 9'18 metres de llarg. Cada peça del mural fa 28 cm de costat; i les del marc 33 x 26. El plafó està dins d'un marc de pedra calcària, en vertical de la paret i darrera un parterre amb plantes i pedres blanques. Sense il·luminació específica. | 08101-128 | Avinguda de Josep Tarradellas | 41.3640800,2.1005800 | 424775 | 4579565 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52413-foto-08101-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julià Riu Serra | La inscripció amb la firma està situada a l'angle inferior dret del mural. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52414 | Font de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-espanyola | XX | Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'. | 08101-129 | Plaça Espanyola | En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'. | 41.3706200,2.1220200 | 426575 | 4580273 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52415 | Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data. | 08101-130 | Plaça de can Escorça | Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974. | 41.3682500,2.1313000 | 427349 | 4580002 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Subirachs | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52416 | Noia amb colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia-amb-colom | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument compost per una figura femenina nua, asseguda a terra amb les cames creuades mantenint el genoll esquerra a terra i l'altre aixecat. A les mans, entrecreuades i que reposen sobre el genoll esquerra, aguanta un colom amb les ales mig obertes com si estigués a punt de volar. La figura està instal·lada en una base de metall quadrada posada sobre una peanya de ciment. | 08101-131 | Parc de Can Buxeres | L'escultura original es va inaugurar l'any 1976 i l'actual, de bronze, el 23 d'Abril de 1997. | 41.3640300,2.0972700 | 424498 | 4579562 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | L'escultura original estava feta amb pedra però es va fer malbé i en Jordi Pesarrodona en va fer una còpia en bronze amb els motlles originals.A la part frontal de la peanya hi ha una placa amb les inscripcions explicatives de l'obra . | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52417 | Vol de coloms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vol-de-coloms | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que reprodueix un estol de catorze coloms agafant el vol. Les figures estan disposades unides les unes a les altres, seguint una diagonal. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. La peanya actual és més baixa que la que es va posar inicialment. Tot el conjunt està envoltat d'un cercle de pedres blanques coronades per una franja en forma de mitja lluna de pedra verda. | 08101-132 | Rotonda carrer de Santa Eulàlia amb carrer Amadeu Torner | S'inaugura l'any 1976 | 41.3657100,2.1200100 | 426402 | 4579729 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | La signatura de l'autor està gravada a l'ala d'un dels coloms i no hi ha cap altra inscripció. Disposa d'il·luminació específica. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52418 | Al·legoria a l'esport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/allegoria-a-lesport | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Plafons ceràmics col·locats en el passadís d'entrada del poliesportiu de Santa Eulàlia. L'estructura de l'edifici divideix la paret en tres trams. El fons és el mateix, amb rajoles de tons verdosos. A cada tram hi ha els plafons pròpiament escultòrics que representen diversos esport: en el primer plafó dedicat a esports amb pilota (handbol, hoquei i basquetbol); el segon està dedicat a la gimnàstica; i el tercer a esports d'aigua (natació, waterpolo i salts). | 08101-133 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | Es va inaugurar l'any 1978. | 41.3663600,2.1281400 | 427082 | 4579794 | 1978 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Raventós Estellé | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52419 | Monument a Francesc Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-batalle | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dos grans testos rectangulars n'impedeixen una bona visibilitat. | Monument en homenatge al que fou mestre de l'Hospitalet, Francesc Batallé Aragonès, en forma de prisma triangular de pedra calcària (214 x 59 cm), treballat per les tres cares. En un dels costats hi na el perfil (31 x 24 cm), en bronze, de Francesc Batallé; en els altres dos costats hi ha dos baixos relleus que representen dos escolars, un nen i una nen a, que porten una cartera escolar a la mà. A sota el perfil, gravada directament a la pedra, hi ha la dedicatòria: 'la ciutat a Francesc Batallé i Aragonès 1906-1983 / Benvolgut mestre que poc se dir del molt que ens vas donar.' El monòlit està sobre el vèrtex d'una peanya metàl·lica piramidal de base molt més ampla que el prisma, on també hi ha la inscripció de la dedicatòria dels antics alumnes i la ciutat : 'Mestre il·lustre de L'Hospitalet defensor d'una escola catalana arrelada al país'. A la cara posterior hi ha una placa amb l'escut de la ciutat i la data 2005 . | 08101-134 | Rambla de la Marina | S'aixeca en un lateral de la Rambla, directament sobre el paviment, des de l'any 2005. Anteriorment estava a l'entrada del Parc de Can Buxeres . És una obra dels anys vuitanta. | 41.3576200,2.1031700 | 424984 | 4578845 | 1980 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Héctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52420 | Selene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/selene | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Es tracta d'una figura femenina de formes estilitzades i abstractes situada sobre una peanya cúbica de ciment amb els cantells bisellats. El seu nom grec, Selene, fa referència a la lluna, deessa grega. | 08101-135 | Av. d'Isabel la Catòlica, s/n | Es va inaugurar l'any 1985. | 41.3724700,2.1058600 | 425226 | 4580492 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52420-foto-08101-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52420-foto-08101-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | Està feta d'acer i guia de ferro pintat; i les seves mesures són : 288 x 72 x 45 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52421 | L'Acollidora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lacollidora | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://fundacioarranzbravo.cat/la-col%C2%B7leccio/escultura/ | XX | Escultura de bronze damunt un pilar de secció quadrangular situada al bell mig de la Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova. El pilar està al centre d'un parterre de flors on hi ha una placa de bronze on s'explica que aquesta escultura simbolitza el tarannà integrador que caracteritza la ciutat de l'Hospitalet i la seva ciutadania. Es tracta d'una figura femenina amb una safata a les mans com a símbol d'ofrena i amb la cabellera mig recollida al clatell i mig voleiant a l'aire. Mesura 190 x 78 x 50 cm. La peanya és de pedra calcària sense polir i mesura 160 x 80'5 x 70'5 cm | 08101-136 | Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova | És una obra de l'any 1985, encarregada per l'Ajuntament per ser el símbol de la ciutat. Ha conegut diferents ubicacions i l'actual va ser inaugurada el 20 de juny de 1998. | 41.3603400,2.1018300 | 424875 | 4579149 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | Al peu hi ha una placa de bronze sobre peanya de pedra on està gravat el nom de l'autor, el nom de l'escultura , l'escut de L'Hospitalet de Llobregat , l'any i la dedicatòria : 'Aquesta escultura és el símbol de la nostra ciutat, representa el tarannà integrador que caracteritza L'Hospitalet i els seus ciutadans.' | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52422 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-0 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://bellvitgejose.blogspot.com.es/2009/07/58-paso-en-bellvitge-en1992el-ano-de.html | XX | Monument situat en una rotonda format per una sèrie de siluetes de figures humanes d'una alçada superior als sis metres que semblen formar una rotllana; dues d'elles s'agafen de les mans. Possiblement per aquesta composició alguns l'han denominat equivocadament 'la sardana'. Forma part del repertori de Joan Sunyer i el seu estil conegut com a 'free standing paiting' (pintura exempta), obres que combinen el color, el volum i l'esmalt sobre planxes d'acer. A més, aquesta, destaca per les seves grans dimensions. | 08101-137 | Plaça Amalvígia | L'obra és de l'any 1988 però es va inaugurar el 25 de juny de 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics. Es va projectar en commemoració del que foren les bases de les comunitats del Baix Llobregat i com a símbol d'agermanament. En el MOMA, l'any 1945, li van dedicar una exposició i el coneixen com l'artista americà nascut a Catalunya | 41.3531100,2.1069500 | 425295 | 4578342 | 1988 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Junyer | La rotonda consta de cinc cercles concèntrics posats a diferents altures de forma ascendent, amb una distància aproximada d'un metre d'alçada entre ells. En les dos plataformes superiors hi ha les figures, desplaçades a un costar respecte al centre. El cercle superior és de ciment i intercalada entre els altres, de ferro oxidat. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52423 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge a Salvador Espriu que consisteix en un monòlit irregular de pedra sorrenca. Té una cara tallada i polida on figura un text de l'escriptor que diu: 'Imposaràs la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol'. Està col·locat directament sobre el terra, enmig d'un parterre d'arbusts que en part el cobreixen Les seves mides són 194 x 71 x 34 cm. | 08101-138 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1990. | 41.3652100,2.1193900 | 426349 | 4579674 | 1990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52424 | Marxa atlètica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxa-atletica | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura mural ubicada al mur de contenció de les vies de tren de caràcter simbòlic i abstracte. Representa una marxa atlètica. Com diu la seva autora 'Ideé esta especie de relieve que tiene que ver con la marcha atlética que iba a pasar. Son personajes que están llegando a la meta... van llegando y se van cayendo. Hay un fraccionamiento que sí tiene que ver con lo que nos ha llegado de la escultura griega, es un homenaje a la escultura griega en ese sentido porque no hay ninguna cabeza, no hay ningún trozo de brazo, las piernas sin pies..... Lo típico que pasa en los cuerpos cuando se deterioran'. És un relleu composat per peces de ferro tallades i fixades amb cargols sobre el mur de ciment, prèviament pintat de color verd. Estan disposades seguint la línia horitzontal del mur i paral·lelament al carrer pensant que la seva contemplació es faria des del cotxe o des de la vorera de l'altre costat. El material utilitzat són làmines de ferro tallades i oxidades artificialment, posteriorment s'han pintat. | 08101-139 | Av. Josep Tarradellas | Va ser inaugurada al maig de l'any 1991. | 41.3610300,2.1015900 | 424856 | 4579225 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52424-foto-08101-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52424-foto-08101-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xaro Castillo | Les mides són: Llarg: 90 m. Altura màxima: 6,60 m. Altura mínima: 3,30 m. Gruix: 9 cm.Hi ha la inscripció de la firma i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52425 | Brollador de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable. | 08101-140 | Plaça de l'Ajuntament | 41.3596700,2.0997100 | 424697 | 4579076 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||||
| 52426 | Conversa. Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conversa-caps | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior | 08101-141 | Plaça Camilo José Cela | Es va inaugurar l'any 1992. | 41.3660100,2.1251500 | 426832 | 4579758 | 1992 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||||
| 52427 | Columnes amb pedres de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-amb-pedres-de-moli | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dues columnes formades per la superposició de quatre elements o tambors, fets de pedra, de secció circular. Els tres inferiors de la primera són de forma cilíndrica però el superior de forma cònica invertida. Els de la segona són: l'inferior cilíndric, el segon de forma còncava i els dos superiors cònics en sentit decreixent. | 08101-142 | Ronda de la Torrassa cantonada amb Rafael Campalans. | Una inscripció en una placa de bronze explica que es tracta d'un monument 'Cedit per Aparcament i Serveis de L'Hospitalet SA (S.P.M.) Desembre de 1993.' | 41.3691500,2.1267200 | 426967 | 4580105 | 1993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | Els materials utilitzats són blocs de granit i pedra sorrenca procedents d'un picapedrer de Corçà (Girona) i la tècnica el tallat.Les seves mides són:- Primera columna: 278 cm. d'alçada per 216 cm. de perímetre.- Segona columna: 338 cm. d'alçada per 254 cm. de perímetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52428 | Caseta modernista de la Tecla Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-modernista-de-la-tecla-sala | BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. | XX | Restaurada l'any 1983 per l'Ajuntament. | Casa aïllada als quatre vents, que consta de planta baixa, aixecada del nivell del sòl i en un sector també amb una planta addicional. La seva composició es fa a partir de dos cossos; un més estret i allargat i un altre més quadrangular. Els dos amb la coberta a dues aigües i els careners perpendiculars l'un amb l'altre. L'entrada es troba en el cos més quadrangular. El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color verd pàl·lid. El més destacable és l'ornamentació centrada en les obertures, amb relleus vegetals en llinda i ampits; la zona del ràfec, a les mènsules, espiralls i esgrafiats; i, finalment, amb el coronament de dues façanes amb acroteris esglaonats i amb relleus vegetals. | 08101-143 | Avinguda de Josep Tarradellas, 56-58 | 41.3664500,2.1152400 | 426004 | 4579815 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||
| 52429 | Monument a Antonio Machado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antonio-machado | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument dedicat a la memòria del poeta Antonio Machado, que consisteix en una planxa de ferro (220 x 110 x 8,5 cm) amb la seva silueta de perfil, retallada. A sota, dins d'un quadrat, la de la seva mà. | 08101-144 | Av. d'Isabel la Catòlica | Es va inaugurar el 24 de febrer de 1994. | 41.3688000,2.1030300 | 424985 | 4580087 | 1994 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52429-foto-08101-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | L'escultura està collada directament al terra, sobre un parterre de flors irregular, allargat per un extrem que connecta la figura de Machado amb el peu d'un arbre, el conjunt està envoltat de gespa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52430 | Monument a Tierno Galván | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tierno-galvan | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n | XX | El bust en bronze ja no hi és i l'estany ja no funciona com estany ni font. | A la rotonda de la plaça d'Eivissa s'hi va instal·lar un monument en homenatge al que fou alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván. Aquest consisteix amb una font amb estany de planta rectangular i en el mur del fons hi havia un bust en relleu, retrat a mig cos del professor, de perfil, amb ulleres i vestit amb jaqueta i corbata i amb les mans creuades. Al costat la dedicatòria 'La ciutat de l'Hospitalet al professor Enrique Tierno Galván, abril, 1995'. A l'estany hi ha quatre brolladors diferents amb figures de granotes de bronze i un de circular El relleu del retrat s'aguanta al mur amb ancoratges d'acer, les figures de les granotes estan collades amb cargols metàl·lics i soldades , les lletres estan enganxades amb morter i ancoratge metàl·lic. | 08101-145 | Plaça Eivissa, s/n | Es va inaugurar l'abril de l'any 1995. Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres. El seu prestigi polític i intel·lectual queda consolidat en els anys setanta, després del seu confús ingrés i expulsió de l'Agrupació Socialista Madrilenya —que teòricament obeïa al PSOE-històric, l'executiva del qual era establerta a Tolosa de Llenguadoc—, la seva presentació com a intel·lectual marxista però no «escolàstic» i la seva expulsió a perpetuïtat (al costat d'altres catedràtics i professors universitaris com José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo) de la Universitat espanyola després de les protestes estudiantils, iniciades a Madrid en 1965, en contra de la dictadura franquista i que ell va recolzar. El 1966 es trasllada als Estats Units on va ser professor en la Universitat de Princeton (1966-1967), i també a la de Bryn Mawr, i va esdevenir el líder de la Federació Socialista a Madrid -també conegut com el «grup de Marquès de Cubas», pel seu domicili d'actuació-, amb el qual buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Després d'una entrevista amb Rodolfo Llopis Ferrándiz a París en 1966, i en tornar a Espanya, el 1968, funda el Partit Socialista de l'Interior (PSI), que posteriorment, el 1974, va passar a dir-se Partido Socialista Popular (PSP). Aquest mateix any, al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carlí (PC) i nombroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | 41.3713400,2.1044800 | 425109 | 4580367 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Meritxell Martínez | La tercera foto és del web: https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=317 | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||
| 52431 | Abstracte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abstracte | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de gran format composta per una peça cúbica oberta per un costat pel qual es pot accedir al seu interior. Composta per làmines de ferro soldades formant unes parets interiors i exteriors d'un gruix considerable, encara que estan buides. Acaben, en la seva part superior, amb unes siluetes humanes agafades de la mà. En una de les cares s'hi ha afegit una orella. | 08101-146 | Parc de Les Planes | Inaugurada l'any 1995. | 41.3684500,2.1051900 | 425165 | 4580046 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52431-foto-08101-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Medina Campeny | Està ubicada a la part alta del parc, en un talús cobert de gespa i entre arbres que la mig amaguen. Actualment l'obertura està tancada amb una protecció metàl·lica.La signatura està gravada directament al ferro, sobre una placa a la part inferior esquerre del costat on està inserida l'orella. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52433 | Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013). | 08101-390 | L'Hospitalet de Llobregat | Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52436 | Sardanes de Sebastià Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sebastia-figuerola | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge. | 08101-393 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52437 | Sardanes de Tomàs Gil Membrado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-tomas-gil-membrado | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'. | 08101-394 | L'Hospitalet de Llobregat | Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1946 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||
| 52440 | Llera del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-llobregat | BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur (2006). Fauna i flora de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament de Llobregat. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat http://www.l-h.cat/webs/mediambient/266080_1.aspx?id=1 | Situada en el delta del Llobregat, la riba esquerre del riu, en el terme municipal, ocupa una superfície de set hectàrees per encara no un quilòmetre de longitud. Posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, estretament vinculades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, algunes d'elles en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució. Destaca l'existència de concentracions importants d'individus reproductors hivernants i també migratoris de moltes espècies ornitològiques. Més d'un centenar d'espècies, com el pardal comú, el xarrec, l'aligot, la puput o els falciots i l'oreneta en les seves diverses tipologies, l'estornell l'abellerol, l'esplugabous, el martinet blanc, el collverd i el xarxet o el bernat pescaire, la tórtora europea i la turca, el xibec i el cullerot, la cadernera, el gafarró o el verdum entre d'altres formen part d'aquest ambient. Molts d'aquests ocells són veritables bioindicadors de l'estat mediambiental del territori on s'estableixen i sobretot on venen a nidificar; un exemple és el cabusset que és un indicador de la qualitat de les aigües bones o acceptables, o el xarxet comú, que hiverna al Llobregat gràcies a la millora de la qualitat de les aigües del riu. Les llacunes i aiguamolls són punts de concentració d'aquesta biodiversitat. La vegetació de bosc de ribera no hi és present degut a l'alteració del paisatge per l'home, especialment a partir de la industrialització i pràcticament no hi queden vestigis, a excepció d'algun exemplar aïllat d'àlber o tamariu. Les espècies que ocupen les lleres són la canya, la boga, herbàcies diverses, els plantatges i el card marià. La presència de les hortes que componen juntament amb altres municipis, el Parc Agrari, supleixen des de fa anys aquesta mancança i restableixen un equilibri. La resta de vertebrats és menys diversa, destaquen els micromamífers com la musaranya comuna, el ratolí de bosc i la rata comuna, el conill i en menys abundància la mostela o l'eriçó clar. Pel que fa als mamífers més grossos com el senglar o la guilla utilitzen la riba com a zona de pas. Els amfibis presents són la granota verda, la reineta i el tòtil mentre que els rèptils més comuns són la serp blanca, la colobra viperina, la tortuga d'aigua , la serp verda. Els peixos més comuns són el barb, la carpa, l'anguila o la llíssera. La seva protecció està estretament lligada a la preservació del paisatge agrari. Per una banda, les planes de conreu, són un indret de pau i convivència entre els homes i la fauna; per altra banda, aquest mar d'hortes s'han convertit en una reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. | 08101-397 | L'Hospitalet de Llobregat | L'any 2018 es va detectar un augment de la presència del martinet de nit, una espècie present en èpoques de migració que ha modificat el seu costum i a més del Delta de l'Ebre, molt comú, s'han detectat varies parelles nidificant. Es tracta d'un ocell protegit per l'annex I de la Directiva d'Aus, que especifica que les zones d'alimentació, nidificació i repòs d'aquestes aus s'ha de potenciar i preservar de qualsevol alteració. | 41.3396100,2.0958600 | 424352 | 4576852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal perseverar en la protecció d'aquest ecosistema molt fràgil degut a la pressió demogràfica i industrial. | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | |||||
| 52442 | Casa del Carrer Montseny,21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-montseny21 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer Roselló. Consta de planta baixa i dos pisos, amb una remunta parcial en un costat. Destaca la composició simètrica de les façanes i les obertures de llinda esglaonada. El parament és llis a excepció de planta baixa amb un sòcol i aplacat imitant carreus encoixinats. | 08101-524 | Carrer Montseny, 21 | 41.3726200,2.1243600 | 426773 | 4580493 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||||||
| 52443 | Casa del Carrer Mossèn Jaume Busquet, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-jaume-busquet-7 | XX | Edifici parroquial situat al costat de l'Església de la Mare de Déu dels desemparats. Consta de de planta baixa i pis, per la banda del carrer, però té un altre pis a la part central. El cos més alt té una coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana de carrer. La composició d'aquesta és simètrica a partir de tres eixos principals de verticalitat. En planta baixa definits per la porta d'accés i dues finestres laterals. Totes les obertures d'arc de mig punt. A la planta pis, l'eix central es divideix en tres, definits per una triple galeria, amb arcs de mig punt i separades per columnes, que donen a un balcó, amb barana de ferro. Les finestres laterals són, en aquest cas, de llinda recta. El parament és arrebossat imitant carreus. Té un petit sòcol i coronament amb cornisa. | 08101-525 | Carrer Mossèn Jaume Busquet, 7 | 41.3703900,2.1227000 | 426632 | 4580246 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 | ||||||||||||||
| 52444 | Casa del Carrer Mossèn Mossèn Pañella, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-mossen-panella-16 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i la coberta de terrat pla. Destaca perquè entre la façana i la vorera hi ha un petit pati delimitat per una tanca d'obra fins a mitja alçada i barana de ferro, amb la seva porta delimitada per pilars amb coronament piramidal. La façana té una composició simètrica, a partir de dos eixos de verticalitat, només trencat en planta baixa. On hi ha la porta principal d'accés a l'escala comunitària, i dues finestres laterals. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per les obertures que tenen balcó individual a excepció de la planta primera que el balcó és corregut. Totes les obertures són de llinda recta, amb emmarcament motllurat amb línies de perles i una peça central amb relleus ornamentals florals, a la llinda, que s'annexiona amb la mènsula de suport al balcó. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-526 | Carrer Mossèn Mossèn Pañella, 16 | 41.3624200,2.1018400 | 424878 | 4579379 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc