Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52703 | Homenatge a Fernández Jurado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-fernandez-jurado | Informació biogràfica extreta de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado | XX | Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado / 1914 - 1984 / Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya / 18 de desembre de 1988'. | 08101-478 | Passeig de Bellvitge | Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. | 41.3540400,2.1126200 | 425770 | 4578440 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52704 | Monòlit del Grup de dones del Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal | http://www.lhdigital.cat//web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/349738 | XXI | Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO / 8 DE MARÇ DE 2004 / L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'. | 08101-479 | Avinguda de Carmen Amaya, 39 | Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor. | 41.3544200,2.1174300 | 426173 | 4578478 | 2004 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||||
| 52706 | Placa del pont de la Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-de-la-vanguard | XX | Placa de marbre situada al voral de la carretera en un mur lateral enfront la fàbrica de La Vanguard, on es llegeix: 'MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS / AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET / Obras de supresion del paso a nivel / 29 de enero 1961 | 08101-481 | Carrer de Santa Eulàlia s/n | 41.3652600,2.1176500 | 426204 | 4579681 | 1961 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52706-foto-08101-481-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52707 | Placa Severo Ochoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-severo-ochoa | XX | Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat. | 08101-482 | Avinguda de Severo Ochoa | 41.3731400,2.1014900 | 424861 | 4580570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52680 | Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XIX | Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós. | La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data. | 08101-455 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52687 | Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar | SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008. | XIX-XX | Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir. | 08101-462 | Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44) | Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament. | 41.3670900,2.1157300 | 426045 | 4579886 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52522 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un total de 26 fotografies estereoscòpiques de 6x13 cm, procedents del Fons Salvany: Al pontet de la casa Espanya d'Hospitalet de Llobregat (SaP_676_06); Altar del Sant Crist a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_02); Capella lateral de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_13); Casa Als a Santa Eulàlia (SaP_737_11); Casa de la Remunta a l'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_08); Caseta de la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_05); Església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet (SaP_095_09); Façana de la Casa Espanya a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_03); Façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_10); Família del Jaume Mestres (SaP_629_05); Festa a casa del Jaume Mestres (SaP_894_04); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_09); Finestral d´una casa d'Hospitalet de Llobregat (SaP_187_10); Interior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_11); Interior de l'església de Santa Eulàlia a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_739_06); Jardí de la rectoria a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_03); Modistes, Les (SaP_629_06); Retrat de la Teresa Cañameras amb el Jaumet (SaP_704_04); Sortida dels nuvis (SaP_629_04); Sota l' ombra a la casa Espanya d' Hospitalet de Llobregat (SaP_676_04); Torre a la Bordeta (SaP_095_10); Trona i altar a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_894_01); Vista des de la casa del Jaume Mestres (SaP_894_05); Vista del llac i la façana de la torre España a l' Hospitalet de Llobregat (SaP_660_11); Vista exterior de l'església de Nostra Senyora de Bellvitge (SaP_187_12). | 08101-308 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3596500,2.0994700 | 424677 | 4579074 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52522-foto-08101-308-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891. Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va coabora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional. Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52654 | Fons d'imatges de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. Entre el seu fons destaquen les 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics. | 08101-425 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108900 | 425631 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52654-foto-08101-425-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. Hom pot consultar el calendari festiu actualitzat a https://seuelectronica.l-h.cat/185914_1.aspx?id=1. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52524 | Fons documental referent a l'Hospitalet de Llobregat de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=20383 http://www.bnc.cat/pergamins/detall?registre=18326 | XVI | A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos pergamins, amb les referències Perg. 5 GF, Reg. 18326, i Perg. 404, Reg. 20383 respectivament. El primer d'ells està datat de 1572. Es tracta d'una Insolutumdació. S'hi descriu com Joan Duran, pagès de Santa Eulàlia de Provençana reconeix a Martí Joan Franquesa, cavaller barceloní i conseller reial, que li deu 375 lliures i 14 sous conjuntament amb Pere Oliver, també pagès del mateix lloc, com a termini d'un deute total de 1.200 lliures que és el preu de la 'Torre Llampada' amb els seus annexos i propietats que li han comprat, i li paguen el termini amb dos censals morts, que s'especifiquen. El segon dels pergamins es tracta d'una permuta (1585). Joan Jaume Vinyals, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, en compliment de la permuta que ha acordat amb Francesc Femades, li fa donació d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat | 08101-310 | Biblioteca de Catalunya (C. de l'Hospital, 56; 08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.3653900,2.1193700 | 426348 | 4579694 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||
| 52626 | Pergamí de la vil·la Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-la-villa-provencana | <p>GONZALO, Pilar (2008). Celebració del milcentenari de la via Provençana; dins Primera plana, del 24 de novembre del 2008, pp. 3. JUNYENT i SUBIRÀ, Eduard (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic, segles IX-X. vol. I. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals de Vic, pp. 41-42.</p> | X | <p><span><span><span><span>Pergamí on se cita per primera vegada el topònim Provençana, on els esposos Bonemir i Ermessenda venen, al prevere Radulf, fill del compte Guifré [El Pilós], una casa i dues mujades de terra al terme de la via provençana, al territori de Barcelona, per dotze sous. El text diu així: 'In nomine Domini. Ego Bonemirus et uxor mea Ermesinda, vinditores tibi Radulfo presbitero filio Vvifredo comité emtore. Consta nos tibi vindere deveremus sicuti et vindimus tibi. Per hanc scriptura vindicionis nostre vindimus nos tibi kasa cum cur[te] simul cum terra modiatas II, qui nobis avenit per comparacione, qui est kasa simul cum terra in territorio Barcinonense, in termino de villa Provencana, qui afrontat ipsa kasa simul terra de circi in terra de Quimera, et de aquilonis in terra de Adriano, et de meridie in terra Maurecado, et de occiduo in terra erma. Quantum infra istas afrontaciones includunt sic vindimus tibi ab intecre, una cum exio vel recresio suo in aderato et definito precium solidos XII tantum, quod tu emtor nobis dedisti et nos vinditores de presente manibus nostris recepimus, et nikilque de ipso precium apu(t) te emtore non remansit est manifestum. Quem [vero] ipsa kasa simul cum terra de nostro iure in tuo tradimus potestatem per avendi, vivendi seu etiam comutandi et quiquit exinde agere, facere vel iudicare volueris in Dei nomine abeas potestatem. Quod si nos vinditores vel quislibet homo qui contra hanc ista karta vindicionis venerit ad inrumpendum aut nos venerimus, inferam vel inferamus ad parti tue quantum aput eo tempore inmeliorata fuerit, dupla tibi perpetim abitura, et in antea ista karta vindicio firmis astabilis permaneat modo vel omnique tempore. Facta karta vindicio IIII kalendas setembrii, anno XI regnante Karulo rege post hovitum Odonis regi. Sig+num Bonemirus. Sig+num Ermesinda, qui simul in unum karta vindicione fecimus et testes firmare rocavimus. Sig+num Auderioc. Sig+num Starifredo. Sig+num Anseleico. Sig+num Alelsindo. Romanus presbiter, qui anc karta vindicione scripsi cum literas superpositas in verso III, sub die et anno quod supra. Les seves mesures són 25, 5 x 15 cm i es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic (AC, cal. 6, núm. 2130).</span></span></span></span></p> | 08101-304 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>A la zona, que actualment forma part del barri de Santa Eulàlia, es va establir el primer nucli poblacional que, amb els anys, es convertiria en l'actual L'Hospitalet. El nucli habitat rebia el nom de Via Provençana, un topònim que ha arribat fins als nostres dies, situat a l'est del terme municipal i on posteriorment es va erigir l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. El nom prové de l'època romana, en referència a una casa romana (via) el propietari de la qual es deia Provius o Proventius. Les restes d'aquesta casa es troben a sota l'església. En aquella època L'Hospitalet era una zona de frontera entre els comtats francs i Al-Andalus, una frontera que es manté durant 250 anys i que converteix la zona en un espai lliure que depèn del comte de Barcelona i no de la noblesa feudal. El comte va fomentar l'arribada de pobladors mitjançant una norma que establia que una persona que treballava una terra durant 30 anys en passava a ser propietària.</p> | 41.3651400,2.1185500 | 426279 | 4579667 | 908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52626-foto-08101-304-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2008 l'ajuntament va celebrar el 1100 aniversari de la ciutat i el museu va organitzar un seguit d'activitats que incloïen el préstec temporal del document per part del Bisbat de Vic, que va permetre la seva restauració i la seva exposició temporal al hall de l'ajuntament. Imatge del pergamí cedida per l'Arxiu Episcopal de Vic. | 85 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52627 | Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XVIII-XXI | Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. | 08101-305 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592600,2.0997500 | 424700 | 4579030 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52653 | Fons històric de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVIII-XX | L'Arxiu Municipal és el responsable del disseny, administració, actualització i millora del sistema de gestió documental de l'Ajuntament de l'Hospitalet, amb la col·laboració de l'òrgan municipal amb competències en matèria de planificació i organització administrativa. Des d'aquesta perspectiva s'ocupa de recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents produïts per l'Ajuntament com a resultat de la seva activitat, per tal que puguin ser utilitzats per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura. Així mateix, vetlla per la integritat, la preservació i la difusió del patrimoni documental del municipi, de titularitat pública o privada, incentivant l'ingrés de documents privats a l'Arxiu, en especial en forma de donacions sense cap contraprestació. En alguns casos, l'Arxiu actua d'ofici i rescata la documentació i la integra en el quadre de fons d'origen privat per ser objecte de tractament arxivístic. El principal fons custodiat per l'Arxiu és el produït per l'Administració municipal en exercici de les seves funcions des de 1716. Abasta prop de 8.800 m lineals (76.500 capses normalitzades d'arxiu definitiu i 1.777 plànols). A més, compta amb 80 fons d'origen privat amb un volum aproximat de 303 metres lineals de documentació, repartits en: - 10 fons de documents d'associacions i entitats (23 m lineals) - 8 fons de documents comercials i d'empreses (186 m lineals) - un únic fons de naturalesa patrimonial (15 m lineals) - 61 fons de documentació personal (79 m lineals) Els dipòsits de l'Arxiu preserven també prop de 181.000 fotografies, 1.380 documents audiovisuals, 11.400 cartells i altres grans formats, més de 18.000 programes de mà i altres petits formats, 1.652 documents cartogràfics antics... No podem deixar d'esmentar els recursos de la biblioteca pròpia de l'Arxiu, integrada pels més de 4.500 volums de la col·lecció local, els 1.850 de l'auxiliar i els 158 exemplars de la col·lecció antiquària. L'Arxiu ofereix així mateix als seus usuaris una rica hemeroteca constituïda per 283 capçaleres locals, 118 capçaleres de caràcter general i altres 70 revistes especialitzades. L'Arxiu ocupa les plantes 3a i 4a de l'edifici municipal del carrer del Cobalt (núm. 55-57); un total aproximat de 2.000 m2 distribuïts de la següent manera: - Onze dipòsits de documentació, deu dels quals equipats amb armaris compactes que sumen 1.600 m2 de superfície i una capacitat total d'emmagatzematge propera als 10.000 m lineals. - Una sala d'ingrés de 30 m2. - Una àrea de tractament arxivístic que suma 150 m2. - Despatxos, del personal tècnic i de la direcció, en total, 70 m2. - Una sala d'atenció al públic de 65 m2 amb setze punts de consulta i un ordinador per l'accés a documents conservats en formats electrònics. | 08101-424 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'origen de l'Arxiu històric cal buscar-lo en el naixement, l'any 1972, del Museu d'Història de l'Hospitalet; fundat i dirigit pel senyor Francesc Mercé. Una de les seves dependències és l'Arxiu Històric, per al qual el senyor Mercé selecciona la documentació municipal que considera de major interès per la recerca, i n'encarrega l'organització i la de les donacions privades que comencen a arribar al doctor Manuel Grau. Anys enrere, l'octubre de 1958, atenent al seu 'lamentable estado', era designat un auxiliar administratiu per assumir l'organització del llavors anomenat 'Archivo General' dependent de Secretaria. L'any 1986, l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat subscriuen un conveni per impulsar l'Arxiu Històric, dirigit des d'aquest moment per Clara Parramon, i s'inicien les tasques de tractament arxivístic de la documentació i l'organització dels serveis pertinents. Però el gruix de la documentació municipal roman encara en aquesta època sota la responsabilitat de l'oficial de Secretaria. Vers l'any 1996 s'aconsegueix la unificació formal de l'Arxiu Administratiu i l'Arxiu Històric, sota la denominació d'Arxiu Municipal i integrat en la Secció de Patrimoni Cultural, juntament amb el Museu, dins de l'Àrea d'Educació i Cultura. La Carme Arranz n'assumirà la direcció per impulsar el Pla Arxivístic, elaborat sota la supervisió de l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona i aprovat finalment en 1998. El 2003 s'inaugura la nova seu de l'Arxiu al carrer del Cobalt, però no serà fins al 2008 que s'hi incorporaran definitivament tant els documents com el personal de l'antic Arxiu Històric. | 41.3587400,2.1108400 | 425627 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52653-foto-08101-424-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Municipal de L'Hospitalet atén els seus usuaris de dilluns a divendres entre les 9:00 i les 14:00 h, excepte festius. D'acord amb la Llei 10/2001 d'arxius i documents, a tots els documents públics se'ls ha d'aplicar la normativa d'avaluació, a partir de la qual se'n determina la conservació per raó dels seus valors (cultural, jurídic...) o bé l'eliminació, transcorregut un període de temps establert. Com a norma general, els documents d'arxiu anteriors a l'1 de gener de 1940 són de conservació permanent, i pel que fa als documents posteriors a aquest data, la normativa estableix que cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa i el procediment establerts. D'altra banda, l'article 4 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal determina que 'les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades' un cop transcorreguts els terminis de conservació previstos per les disposicions aplicables. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52655 | Fons referent a les parròquies de l'Hospitalet de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-de-lhospitalet-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona. | XIX-XXI | A l'Hospitalet existeixen una quinzena de parròquies totes amb els seus llibres sacramentals i documentació pertinent. Però unes són més antigues que d'altres. Moltes es van crear a partir dels anys 40 del segle XX, per donar serveis litúrgics a les diferents onades migratòries que feien créixer la població. La més antiga i històrica és la de Santa Eulàlia de Provençana, que després es va traslladar a Santa Eulàlia de Mèrida. A l'Arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona es guarda còpia de tots els llibres sacramentals: baptismes, matrimoni, òbits. Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a l'Hospitalet en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals. | 08101-426 | Arxiu Diocesà de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 - Barcelona) | L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics. | 41.3650100,2.1187300 | 426294 | 4579653 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||||
| 52665 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-merida | BONILLA SITJA, Elisabet (2016). L'Hospitalet vist des de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d'Època Moderna. Beques l'Hospitalet. Convocatòria 2015. | XV-XX | Fons agrupat en 7 seccions, compostes per diverses sèries que poden incloure subsèries: La primera secció són els Llibres Sacramentals, presents per obligació a les parròquies des del Concili de Trento (s.XVI). Aplega les sèries: Baptismes(A), Confirmacions(B), Matrimonis (C), Defuncions(D) , i Varia (E), on trobem la sèrie de Compliment Pasqual. La segona secció, Administració parròquia és la que aplega més sèries i subsèries, perquè recull tot allò referent a la parròquia des del seu govern, l'administració, afers legals, economia, patrimoni o culte i devoció. Les sèries que la composen són: Visites pastorals(F); Estat de la parròquia(G) agrupa documents semblants a les visites pastorals o que informen sobre situacions dels feligresos; Consuetes(H), sobre costums de la parròquia; Inventaris Parroquials(I), recull inventaris des del s. XVI i una notícia sobre el saqueig de la parròquia; Demarcació parroquial(J), documents amb informació sobre els límits parroquials. La sèrie Documentació Bisbat/Diòcesi oficial o no(K) es divideix en Manuscrit i Imprès que apleguen la documentació emanada per entitats supra parroquials que afectaven a la parròquia (normatives, butlles, beatificacions, etc.). La sèrie relativa a Economia(L) es divideix en subsèries com el Llibre d'obra. Comptes i factures que aplega els llibres i lligalls dels obrers parroquials. Recull també el referent alguns dels sustents de la parròquia com eren Carnisseria, fleca, taberna i pesca. Altres subsèries són les Possessions de la rectoria, documents que acrediten la propietat de béns abans i desprès de la desamortització, i Empedrat del carrer sobre obres que afecten la parròquia; Impostos eclesiàstics que aplega Delmes i Primícies, Llevador de rendes i censals i una Vària: Novè Decimal, Excusat i mix d'impostos; Novenari d'ànimes, fundació de beneficis i causes pies, aniversaris; Celebracions i misses; Processos i sentències(M) interessant per a l'estudi dels conflictes de la parròquia amb els veïns, sobretot per raó del cobrament de delmes i primícies entre d'altres, com les quatre U.I. sobre el conflicte amb el Cabiscol, Procés Port amb el Duc de Medinacelli, el Procés Esplugues, el Litigi Oliver, els Plets Rtor. Pou i Plets varis. La subsèrie que segueix aplega la Correspondència i documentació associada a rector(N) i es divideix en el Rector Carreras el Rector Fèlix Bover, el Rector Quirze Madriguera, el Rector Miquel Pou així com en un Nomenament. La següent subsèrie fa referència a les Confraries i administracions(O). A continuació trobem una subsèrie denominada Vària(P) degut a la varietat de temes puntuals. Així tenim la subsèrie Ermites formada per Santa Eulàlia de Provençana i Santa Maria de Bellvitge i les subsèries com són els documents de petició per crear Oratoris Particulars, alguns Goigs i laudes, dos documents sobre Relacions amb l'hospici de Barcelona, Assumptes laics d'interès parroquial com epidèmies, fraus i diverses circulars, Indulgències, Culte, la possessió de Relíquies a l'església, un document d'Excomunicació i el registres sobre el Cementiri. La tercera secció Notarials, s'agrupa en 4 sèries. La primera és Diversos(Q), es subdivideix en Diversos: segle XVI que aplega dos llibres compostos per donacions, vendes, arrendaments, inventaris; i en Diversos: Segle XVII inclòs endavant que aplega dos índexs amb diverses tipologies documentals, així com àpoques, establiments i censals. Tenim la sèrie d'Inventaris i encants(R) d'entre els segles XVI i XVIII, i 2 encants del s. XVIII. Els Capítols matrimonials(S) es conserven des del s. XV al XVIII. Finalment, tenim els Testaments(T) d'entre els segles XV i XX. La quarta secció és la corresponent al fons Municipal i aplega els documents sobre el Comú i la Universitat de L'Hospitalet(U). (continua a Observacions) | 08101-436 | Carrer de Barcelona, 104 | La primera referència al terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana data de finals del segle X, en el context d'un document de venda. Amb aquesta indicació es constata per tant una realitat que s'hauria format en els anys precedents, aglutinant sota el control de l'església tot un territori que a partir d'aquell moment romandria lligat a la seva administració. L'acta de consagració de l'església parroquial és del 1101, a partir de la qual es dotada i s'estableixen els drets de la parròquia sobre el terme i les obligacions dels habitants d'aquest. A partir del segle XV i degut a la concentració de poblament al voltant de l'hospital, a la zona coneguda com 'la Pobla', es decideix traslladar l'església parroquial de Santa Eulàlia cap aquest nucli. Tot i que l'advocació serà la mateixa, Santa Eulàlia, es canviarà la indicació geogràfica de Provençana a Mèrida. En aquest sentit, tot sembla indicar que l'arxiu primitiu passaria de l'antiga parròquia a la nova, ja que l'antiga església de Santa Eulàlia de Provençana serà custodiada per un ermità, i el rector regirà des de la nova seu parroquial. Malgrat el canvi, la documentació generada continua fent ús de l'antiga advocació complerta. Així doncs, i traspassant el nucli d'atenció aquesta nova seu, al segle XVI es reedifica l'església que romandrà fins que en el context de la Guerra Civil es enderrocada. La primera pedra de l'actual temple data del 1939 però no va ser totalment acabat fins l'any 1947. | 41.3600300,2.0989900 | 424637 | 4579117 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (APSEMH) esdevé una eina cabdal per a l'enteniment dels processos històrics que la ciutat de L'Hospitalet ha viscut, principalment des del segle XVI i fins a finals del XIX.El fons arxivístic ha patit diverses vicissituds, derivades dels conflictes històrics en els quals L'Hospitalet i la seva parròquia van veure's immersos. A finals del segle XVII s'informa per mitjà d'un inventari del saqueig de l'església i el robatori d'alguns dels seus llibres17, amb anotacions posteriors a d'altres llibres de l'arxiu. També hi ha noticies sobre la crema d'escriptures entre els anys 1713 i 1714 que pel que s'indica, sembla que va afectar la major part del fons de l'arxiu.Finalment, l'arxiu va ser desmantellat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en se suposa que va perdre's també una bona part de la documentació.(continuació Descripció)La cinquena secció Divers està composta per la Documentació alinea parròquia(V), documentació que es conserva a l'arxiu parroquial que no té res a veure amb la parròquia, en general són documents portats a Santa Eulàlia pels nous rectors; o un petit volum de documents Sense classificar/Mal estat(W).La sisena secció correspon al conjunt de Pergamins. La sèrie s'ha constituït agrupant els Pergamins numerats per ordre cronològic(X). Destaca pel seu bon estat el Capbreu Universal de la Parròquia, (s.XV), o el lligall de pergamí que aplega una sentència de la Regia Audiència favorable a la parròquia i una còpia de la Dotalia de l'església. Trobem també un pergamí que s'ha conservat gràcies a què va ser reutilitzat com a tapa d'un llibre posterior, així com la llicència (s.XVI) per arrendar la fleca, carnisseria i taberna per deu anys.La setena secció correspon als Llibres conservats a l'arxiu: dos Missals(Y), un de finals del segle XVI i l'altre d'inicis del XVIII. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52672 | Dietari Calaix de Sastre del Baró de Maldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-calaix-de-sastre-del-baro-de-malda | SOLER i AMIGÓ, Joan (1996). El Baró de Maldà i L'Hospitalet (1746-1996), 250è aniversari del seu naixement. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XIX | Tot i que el Calaix de Sastre és un document que no es pot subscriure en la seva totalitat a l'Hospitalet, si que és veritat que per la vinculació de l'autor amb aquesta ciutat, per les propietats que hi posseïa i les estades que hi feia, resulta una font històrica de primer ordre. A l'Hospitalet, el nom de Baró de Maldà té una referència immediata: el carrer que va de la plaça de l'Ajuntament a la del Repartidor. El Baró de Maldà acostumava a voltar les seves finques i a fer-hi estades periòdiques o 'jornals' com en deia ell. Sovint hi anava per les festes majors, que en algun moment descriu, sobretot a La Torrassa i a can Xerricó. L'any 1792 fa una descripció del poble i de com va vestit el jovent. | 08101-447 | Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (C. de santa Llúcia, 1 -08002-Barcelona). | El Calaix de Sastre, va ser escrit gairebé sense interrupció al llarg de cinquanta anys, de 1769 a 1819, des de l'edat de vint-i-tres anys fins poc abans de la seva mort, als setanta-dos. Aquesta és la introducció que en fa: 'CALAIX DE SASTRE en que s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les deIs demés anys esdevenidors per divertiment de I'autor i de sos oients, anexes, en el dit CALAIX DE SASTRE les més mínimes frioleres'. Joan Lluís Marfany, a la Gran Enciclopedia Catalana en fa aquesta valoració: 'L'obra és alguna cosa més que un simple dietari com els que proliferaren els segles XVII i XVIII -per exemple el Caxón de sastre catalán (1761)- i, altrament, cal relacionar-lo amb la literatura popular de cordill i la satírica anónima. En aquest precedent valuós del costumisme i del periodisme locals, l'autor no es limita a consignar-hi els fets més o menys fredament, ans els elabora en forma de narració viva i pintoresca, gairebé sempre humorística, en una llengua directa i col·loquial, circumstàncies que atorguen al Calaix de Sastre, ultra el seu valor documental de dietari, el mèrit d'ésser una de les obres més importants de la narrativa en llengua catalana produïda entre el segle XV i el segle XIX.' El Calaix de Sastre consta de setanta-un volums, escrits tots de la seva mà, i és encara inèdit en la seva major part. | 41.3602700,2.1002200 | 424740 | 4579142 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52679 | Fons patrimonial España Muntadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XX | El fons España Muntadas està format per la documentació corresponen als llinatges patrimonials de la família España Muntadas dipositats a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Altres patrimonis del llinatge patern són el Digoine du Palais (1887-1915); el patrimoni Fàbregas (1533-1693); el patrimoni Font (1529-1779); el patrimoni Huguet (1500-1855); el patrimoni Maresch (1500-1918); i el patrimoni Quintana (1500-1896). Del llinatge matern, comprèn el patrimoni Molinés, entre 1548 i 1844, amb títols privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars. També comprèn el patrimoni Berenguer (1692-1762); el patrimoni Llunell (1594-1687); el patrimoni Prior (1547-1770); el patrimoni Valencià (1500 -1912) i el patrimoni Ximenes (1606-1651). Del llinatge patern, el més important és el patrimoni España (1500-1983), també amb títols, privilegis, certificacions de noblesa, nomenaments militars, privilegis eclesiàstics, certificacions sacramentals, censals, inventaris, àpoques, donacions i altres documents familiars i relacionats amb les finques i propietats, i amb el Canal de la Infanta. | 08101-454 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52681 | Pergamí de 1570 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-1570 | PLANELL I MAS, Marta de ; CODINA I VILÀ, Jaume ; PIQUER I FERRER, Esperança (1999). Pergamí 1570 : Venda de terres de vinya situades a Collblanc. Arxiu Històric de l'Hospitalet. http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI | Pergamí que forma part de la col·lecció 909 de documents del segle XVI-XIX de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que correspon a una venda de terres de vinya situades a Collblanc. Més que per la rellevància històrica és destacable per la singularitat, ja que no hi ha cap altre document similar. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de 'Collblanc' pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. | 08101-456 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'època del document (1569-70, coincideix amb l'arribada d'immigrants occitans, que fa que els autoritats extremin el control als nou vinguts . si no tenen feina i van desvagats seran detinguts, sospitosos de formar colles de lladres de camí ral. A L'Hospitalet aquesta afluència massiva de gent pot fixar-se en un 50% de la població, que ocuparan oficis o seran assalariats coma mossos, pastors, jornalers o servents. Tot i la diferenciació social entre uns i altres, es tracta d'un període de força activitat, segons Codina (1999), un dels més dinàmics en realitzacions de l'època moderna. És quan s'inicia la construcció de la nova església parroquial, la restauració de l'ermita de Bellvitge o la creació d'una escola pública. Però també es produeix un fet negatiu: la pèrdua de la propietat de mans locals a forasters. L'amo passa a masover, ja que la burgesia barcelonina inverteix en terrenys periurbans, aprofitant les males collites. El document n'és una bona prova. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 1570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52681-foto-08101-456-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al web de l'arxiu hi podeu trobar la transcripció del document, realitzada per Marta de Planell i Mas. | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52589 | Ca l'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalos | BUSQUETS COSTA, Francesc (2004). Memòria prospecció del projecte constructiu plataforma tram La Torrassa-Sants de la L.A.V. Des. 2004: Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | L'antiga masia es va enderrocar, així com l'antic dipòsit de la Guàrdia urbana. | Amb motiu de la construcció del projecte de la plataforma de la línia d'alta velocitat: Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa; subtram: La Torrassa-Sants; el desembre de 2004, es va realitzar una prospecció arqueològica superficial dels terrenys afectats. Tot i la notícia de troballes antigues d'època romana a la zona, com a conseqüència d'aquests treballs només es va poder localitzar un mur, en un talús de la via del tren, on estava ubicada la antiga masia de Ca n'Alòs. No es pot acreditar una cronologia precisa per manca de restes ceràmics. Es va puntualitzar sobre la importància de la línia quaternària de la via del tren, ja que és aquesta la franja on han sortit les restes arqueològiques més importants pel que fa a l'època romana. Existeixen notícies de la localització de diversos fragments ceràmics de diferents èpoques, a l'antic dipòsit de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet. Al talús de la via del tren existeixen unes cavitats, actualment tapades per la construcció del tren d'alta velocitat, que podrien respondre a cavitats realitzades als anys 20 del segle XX com a habitatge. | 08101-257 | Santa Eulàlia de Provençana | La zona té gran importància ja que l'àrea d'influència de la via romana s'estendria en aquesta zona. Aquesta zona pertany a la línia quaternària, situat entre la fàbrica Vanguard i la sitja trobada a La Torrassa. | 41.3677600,2.1185200 | 426279 | 4579958 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest mur estava localitzat a l'antic dipòsit de vehicles de la Guàrdia Urbana, però amb les obres iniciades en juliol de 2005, per a la construcció del tren d'alta velocitat, ha estat destruït sense control arqueològic. | 80 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52590 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XX | Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer. | 08101-258 | Carretera del Mig s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3486100,2.0943400 | 424235 | 4577853 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52591 | Can Picotí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picoti | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | IIaC-VdC | No en resta cap element conservat. | Es tracta d'una necròpolis romana , a més a més d'altres troballes, molt a prop del recorregut d'una via important de comunicació: la que anava des de Barcino a l'embarcador de les Sorres. Sembla ser que l'any 1911, per tal de realitzar les obres del terraplè del carrilet, es van fer servir terres que provenien dels voltants del carrer Sant Joan, en el lloc conegut com Can Picotí o Ca la Carmeta Gran i actualment com Ca l'Aranya. En aquest lloc, segons testimoni de Joan Fernández (que ho va anotar en un diari personal), van quedar al descobert 'restes humanes, àmfores, tègules i monedes de coure de César August'. Ho va anar a denunciar a l'Ajuntament sense que les autoritats locals mostressin cap atenció a la troballa. Aquest jaciment es troba en la part baixa del terraplè que marca el final de la cornisa d'argiles del quaternari antic i on s'han conservat la major part de les restes antigues aparegudes en aquesta ciutat. En aquest lloc, encara hi ha, avui dia, un solar sense construir, per bé que molt rebaixat, la qual cosa ens fa sospitar que no s'hi trobarà res. J. L. de la Pinta, becat pel Museu de L'Hospitalet per a fer un treball sobre les restes antigues de la localitat, no va trobar cap resta. | 08101-259 | Barri de Sant Josep | Josep Maria Solias (1990) recull a la seva tesi, la notícia de Francesc Marcé de l'aparició d'una necròpolis romana. En aquest mateix lloc, o molt a prop, cap al 1915, varen aparèixer una sèrie de monedes, avui desaparegudes, en un vas. Es van trobar durant les obres de construcció de la via fèrria de la RENFE, a l'altura del grup escolar Busquets i Punset, entre la riera del Canyet i Can Bori. | 41.3650800,2.1083200 | 425423 | 4579669 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es localitza al barri de Sant Josep, al sud del cementiri municipal. Es situa a la part baixa de les planes d'argiles quaternàries que dominen el delta del Llobregat. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52592 | Jaciment de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-riera | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Can Riera és una antiga masia que es troba dins del nucli antic de L'Hospitalet; al capdamunt del carrer Xipreret. El cos principal data del segle XVII. Conserva al davant un petit pati, vestigi de les terres de conreu que envoltaven l'edifici i que es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava per sobre la riera de l'Escorxador. Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. | 08101-260 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3613100,2.0968200 | 424457 | 4579261 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1996, el Museu de L'Hospitalet va organitzar un taller explicatiu sobre arqueologia. Durant les explicacions es va fer una cata prop de la masia de Can Riera per explicar com són les excavacions arqueològiques. En aquest sondeig varen sortir diverses monedes del segle XVIII, que van ser dipositades al Museu de L'Hospitalet, després de comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52595 | Carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesglesia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Excavat i documentat correctament. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament soterrat a la zona, l'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, per tal de documentar possibles restes antics, donada la situació de la zona. La intervenció arqueològica permeté documentar una estructura interpretada com una ossera. Aquesta estructura presenta una planta de 282 x 435 centímetres construïda de pedra mitjana i petita, escairades en la seva part vista, i maó modern lligats entre si amb morter de calç i sorra. Tots construït directament sobre el terreny natural a partir de la tècnica d'encofrat perdut. L'interior de l'ossera es completa amb un petit mur que divideix l'espai intern de forma transversal i que presenta el mateix material i forma constructiva que la resta de l'estructura. El conjunt està rematat per una volta de maó lligat amb morter, que presenta des accessos quadrangulars construïts a partir de grans blocs de pedra escairada. Aquests accessos, un dels quals està parcialment destruït, es trobaven tapats per lloses de pedra i maó lligats entre si amb ciment, utilitzades com a tapadores. Pel que fa als treballs en l'interior de l'ossera, en aquest es van documentar les restes de com a mínim 47 individus, que es trobaven dipositats dins l'estructura en dues fases diferenciades segons l'estudi de l'estratigrafia. | 08101-263 | Carrer de l'Església | Intervenció arqueològica dirigida per Xavier Lorita Gómez entre el 10 i el 14 i entre el 18 i el 21 de març de 2003. | 41.3598700,2.0992500 | 424659 | 4579099 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ossera està emmarcada en el període del reformisme borbònic (decret de 1775 de Carles III i posterior Cèdula Reial de 1787) en el qual s'inicià la conversió dels cementiris parroquials a civils. A conseqüència d'això, es traslladà el cementiri fora de la ciutat a l'any 1836. Tot i això, l'exhumació de les restes no es plantejarà fins el 1986. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52596 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-6 | CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | IX-XV dC | restes molt arrasades. | Amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, l'any 1993, es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, a tocar de l'església de Santa Eulàlia de Mérida. L'excavació permeté la documentació d'un cementiri situat davant l'església i que ocuparia gran part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. En primer lloc, i pel que fa a la disposició dels enterraments, cal constatar la disposició tant en direcció est-oest com nord-sud en zones molt properes entre sí. Aquest fet podria parlar-nos de diferents moments del cementiri. En tot cas, és evident que la mostra estudiada no és ni molt menys significativa, però dóna unes certes indicacions vàlides com a hipòtesis de treball. Pel que fa a la cronologia dels enterraments, l'excavació no ha permès determinar res al respecte ja que pràcticament no ha aparegut material ceràmic i el poc que s'ha recuperat s'ha trobat sempre en estrats de colmatació contemporanis i, per tant, fora de context. | 08101-264 | Carrer Major | 41.3595400,2.0983100 | 424580 | 4579063 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52596-foto-08101-264-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52597 | Jaciment de l'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lharmonia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XVIII | L'any 2008, amb motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. Per tant, es pot considerar que els resultats de la intervenció foren negatius. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. | 08101-265 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes tenen una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. La coberta és a quatre vessants. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. | 41.3604400,2.0977300 | 424532 | 4579163 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52598 | Jaciment de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XII-XX | Es tracta de les restes de l'antiga ermita romànica de Santa Maria de Bellvitge i la necròpolis corresponent. Es van documentar gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en dues campanyes: la primera del setembre de 1979 al març de 1980; i la segona, del novembre de 1980 fins el gener de 1981. L'excavació va permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses. Aquesta primera construcció, era una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dues laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta. | 08101-266 | Camí de l'ermita, s/n | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3473300,2.1096300 | 425513 | 4577698 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||
| 52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52601 | Nucli antic de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-lhospitalet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | En el primitiu nucli que es forma al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida es concentra gran part de la història medieval i moderna de l'Hospitalet. També és el lloc d'on es pren el nom del municipi entorn a Torre Blanca. L'edifici anomenat l'Harmonia, al centre de l'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. | 08101-269 | Nucli antic | Per l'acumulació d'elements històrics i patrimonials, s'han fet diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest part d'aquest passat. L'any 1990, amb motiu del soterrament de la xarxa de Telefònica a la plaça Josep Burdonau i carrer del Xipreret, es fa un control i seguiment de l'obra. Els resultats foren totalment negatius, sense localitzat cap estructura, però per les minses restes materials recuperades, es pot constatar l'ocupació d'aquesta part de la ciutat durant el segle XVII. A l'any 1993, amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, es va realitzar una excavació d'urgència al carrer Major, tocant a l'església de Santa Eulàlia de Mérida. Va permetre documentar l'existència d'un cementiri situat davant l'església i que deu ocupar tot o part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. A l'any 2001 es van fer un seguit d'intervencions arqueològiques a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de les obres de construcció d'un pàrquing subterrani. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. | 41.3601600,2.0985000 | 424596 | 4579131 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52602 | Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida | AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XII-XX | Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval. | 08101-270 | Plaça de l'Ajuntament | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3596400,2.0991300 | 424648 | 4579073 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52603 | Plaça de Mossèn Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar | ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868). DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849. | XVI-XVIII | Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència. Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit. A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat. S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat 'Camp del Rector'. Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria. | 08101-271 | Plaça de Mossèn Homar | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593200,2.0992600 | 424659 | 4579038 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52605 | Sitja de la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-la-torrassa | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | VaC-VdC | Excavació antiga i restes no conservades | Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques. Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat. El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu. El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori. Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana. | 08101-273 | La Torrassa | Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar. | 41.3685700,2.1267400 | 426968 | 4580041 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52607 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar-18-11 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XIII-XVIII | Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats. | Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament. | 08101-275 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593100,2.0990800 | 424644 | 4579037 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52608 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta | ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella. | XVIII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma. | 08101-276 | Av. de Josep Tarradellas, s/n | És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals. | 41.3613600,2.0921000 | 424062 | 4579270 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52634 | Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat | XX | Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia. | 08101-403 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596800,2.0996900 | 424695 | 4579077 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||||
| 52649 | Festes de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera | XIX-XX | Activitat vigent | Les festes de la Primavera són en realitat la Festa Major de l'Hospitalet. Aquesta s'havia deixat de celebrar. L'Hospitalet de Llobregat sortia del franquisme com una ciutat dividida per barris amb poca consciència de vila. Va ser la voluntat popular la que va decidir renovar‐la a través de les Festes de Primavera, una nova Festa Major organitzada al voltant de la diada de Sant Jordi. Al llarg de les festes, s'han anat integrant manifestacions de la cultura popular catalana que no hi eren en un inici: diables, gegants, sardanes, trabucaires, castellers...però també activitats que no trobem en altres ciutats i que han adquirit un estatus de tradicionals, com el Concurs de Cocteleria, la Desfilada dels vestits de paper, el Fabulari o el Toc d'Inici. L'èxit d'aquestes iniciatives ha recaigut en la creació de les noves associacions ciutadanes i colles, que han sabut integrar també als més joves, a través de les escoles i de les colles infantils. | 08101-418 | L'Hospitalet de Llobregat | L'origen de les Festes de Primavera es troba als inicis del període democràtic, on comença una nova 'tradició' popular en relació als nous temps. Anteriorment, se celebrava la festa de Sant Roc, el 16 d'agost, típica celebració a tota la plana de Barcelona que assenyala la fi dels treballs de sega i batuda. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. El nom de les Festes de Primavera s'utilitza ja per l'organització de festivals culturals a L'Hospitalet als anys 60, entre 1962 i 1964, de la mà de l'organització 'Opera y Agrupación de amigos de la música' amb el patrocini de l'Ajuntament. Les activitats inclouen teatre, òpera, dansa i sarsuela. Posteriorment, es creen les Setmanes Culturals, a partir de l'any 1967, de mà del grup Alpha 63, al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquestes setmanes culturals, que es fan als anys 70, incorporen progressivament activitats en les que participen associacions con les Aules de Cultura dels diferents barris, el Centre de Cultural i el Centre Catòlic, centrades en la literatura, el teatre i la dansa. A partir de 1980, el festival es denomina 'Festes de Primavera', donant‐li un caire més obert i participatiu. Tot i que torna al nom de Festa de Sant Jordi el 1981, i de Festes de Sant Jordi‐Primavera el 1982. A partir de 1983 fins a l'actualitat, es coneixeran com a Festes de Primavera. A mesura que aquesta festa evoluciona, s'hi afegeixen nous espais, noves activitats i els nous equipaments. Les festes de Primavera destaquen de la resta de festivals que s'inicien en els períodes democràtics per la falta d'activitats religioses, convertint‐se en una festa totalment laica. Malgrat la divisió per barris que tradicionalment havia convertit L'Hospitalet de Llobregat en una població poc integrada, de mica en mica apareixia un teixit associatiu que recuperava activitats tradicionals catalanistes, com els gegants o les catifes de flors, i n'adquiria de noves, com els diables i els castellers. Es creaven també tradicions pròpies i innovadores, com el dia de la bici, o el concurs de cocteleria. La participació massiva la convertia en una veritable festa major tradicional. | 41.3596600,2.0996200 | 424689 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52649-foto-08101-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Candel va ser el pregoner de les primeres Festes de Primavera celebrades el 1980. L'any següent, quan van canviar el nom per Festes de Sant Jordi, la pregonera va ser Maria Aurèlia Capmany. Amb el nom de Festes de Primavera-Sant Jordi, el 1982, Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma van fer el pregó, i l'any següent seria Josep Tarradellas qui parlaria des del balcó de l'ajuntament acompanyat de Maria Dolors Lamarca qui feia el prego del llibre al saló de l'ajuntament. Des d'aquestes del 1983 les Festes de Primavera han seguit amb aquest nom fins a dia d'avui. El 1984 Anna Ricci canta al Saló de Plens de l'ajuntament amb motiu del pregó fet per Albert Manent en 'Homenatge a Carner'. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | ||||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||
| 52651 | Festes de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-roc | XVIII-XX | Ja no se celebren | Les festes de Sant Roc, avui desaparegudes, se celebraven el dies natalis de sant Roc, el 16 d'agost; i eren la festa Major de l'Hospitalet. Aquesta festa havia anat perdent popularitat, tant pel nou costum de les vacances, com per la falta de connexió sentimental amb els nous hospitalencs. En una ciutat dividida socialment i físicament, mal comunicada, les festes majors de barri es popularitzen, mentre la Festa Major perd força. | 08101-420 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3598600,2.0990400 | 424641 | 4579098 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 | |||||||||||
| 52652 | Aplec de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-martir | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/08/08/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir/ | XVIII-XX | Ja no se celebra | El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora». | 08101-422 | L'Hospitalet de Llobregat | L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica. | 41.3596900,2.1002400 | 424741 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.