Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
52550 | Casa carrer Progrés, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-47 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i amb el terrat pla. Els baixos s'han modificat per adaptar-ho a les necessitats comercials. Una porta lateral dóna accés a l'escala. Les plantes superiors conserven l'estructura original i són idèntiques. Damunt l'eix de l'escala hi trobem una fornícula amb un esgrafiat floral en el primer pis. També hi trobem una balconada amb dos accessos. Les baranes són de ferro i les obertures tenen un emmarcament recrescut del parament i amb un arc deprimit còncau, lleugerament motllurat a la llinda. En l'angle format per la llinda i els brancals hi fulles en relleu. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats i la façana està coronada amb una cornisa dentellada i una barana del terrat de balustres. | 08101-218 | Carrer Progrés, 47 | 41.3735400,2.1201700 | 426424 | 4580598 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52551 | Casa carrer Mas, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-mas-12 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Els dos darrers pisos són una remunta moderna que no té res a veure amb el programa arquitectònic original. Un programa basat en un doble eix de verticalitat definit per unes obertures simètriques que donaven a una balconada amb barana de ferro. Dues pilastres emmarques aquestes dues primeres plantes amb capitell jònic. El parament està fet imitant carreus abuixardats. I l'ornamentació es troba damunt les llindes de les finestres i a les mènsules del primer balcó. | 08101-219 | Carrer Mas, 12 | 41.3739400,2.1233200 | 426688 | 4580640 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52551-foto-08101-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52551-foto-08101-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52552 | Casa carrer Mas, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-mas-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Tot i configurar-se a partir d'un doble eix de verticalitat a la façana, destaca perquè cada planta mostra unes característiques ornamentals pròpies. Els balcons semblen afegits. A la primera planta, les obertures estan emmarcades amb un recrescut i són d'arc de mig punt amb una lleugera ornamentació per damunt de l'arc. A la segona i tercera planta les llindes són rectes, però mantenen la decoració de la primera planta. En el segon cas, s'han pintat de blanc els recreixements. La darrera planta és la més copiosa en decoració; els arcs són iguals que a la primera planta, però el balcó corregut està emmarcat a cada extrem per una doble columna de capitells corintis, suportada damunt un podi que alhora és aguantat per una gran mènsula estriada. Damunt els capitells hi ha decoració en forma de mitja petxina. El parament imitant carreus i les pilastres laterals manté la unitat del conjunt. | 08101-220 | Carrer Mas, 14 | 41.3739000,2.1232600 | 426683 | 4580636 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52552-foto-08101-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52552-foto-08101-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52553 | Casa carrer doctor Martí Julià, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-28 | XX | Tot i que es tracta de dues cases diferents existeix una uniformitat en el programa decoratiu de les seves façanes amb continuïtat amb el xamfrà dels carrers doctor Martí Julià i Rafael Campalans. Consten de planta baixa i dos pisos. Aquest xamfrà seria l'eix central asimètric entre les dues façanes. La porta d'accés de llinda recta, al damunt balcó amb balustre i a la segona planta dues finestres, ben juntes. Corona la façana un capcer amb ornamentació floral i l'any de construcció '1926'. Pel costat dret, la façana del carrer doctor Martí Julià; amb balcó corregut a la primera planta i tres balcons a la segona planta. Igual que a la façana del carrer Rafel Campalans però amb un eix més de verticalitat. El tractament del parament, amb imitacions de carreus abuixardats; les decoracions en obertures, llindes, cornisa, balcons unifiquen les dues façanes. | 08101-221 | Carrer doctor Martí Julià, 28 | 41.3747300,2.1211500 | 426507 | 4580730 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||||
52554 | Casa carrer doctor Martí Julià, 32-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-32-36 | XIX | Conjunt d'edificis d'habitatges units per un mateix programa arquitectònic de manifesta exposició en façana. Consten de planta baixa i cinc pisos. La planta baixa és la més transformada, per tal d'adequar-hi comerços. Una balconada de balustres que recorre tota la primera planta harmonitza el conjunt dels tres blocs. A la resta de plantes es defineixen simètricament balconades de doble accés, amb barana de ferro, mènsules de suport i llindes rectes. A la darrera planta, les finestres estan coronades amb frontons circulars i el parament és en forma de coberta vertical. Tot el conjunt està delimitat en els extrems per un cos diferenciat de la resta, on un parell de pilastres delimiten els balcons. La darrera planta també és diferent, ja que no hi trobem la coberta com a part del parament sinó una delimitació per una doble columnata a banda i banda de les finestres. Tot coronat per dos pinacles. | 08101-222 | Carrer doctor Martí Julià, 32-36 | 41.3743700,2.1215100 | 426537 | 4580689 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52554-foto-08101-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52554-foto-08101-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52555 | Casa carrer Progrés, 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-107 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Tot i que en la planta baixa s'han instal·lat comerços, manté la unitat ornamental originària, amb balcó corregut en cada pis i quatre accessos, que en realitat pertanyen a dos habitatges. Al mig hi ha una barana de separació. Les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret. Tenen un recreixement del parament i damunt la llinda hi ha un relleu ornamental en forma vegetal. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de verd clar. Els recreixements són blancs. Sota la cornisa hi ha una sanefa esgrafiada amb motius vegetals. | 08101-223 | Carrer Progrés, 107 | 41.3714100,2.1215000 | 426533 | 4580361 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52555-foto-08101-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52555-foto-08101-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52556 | Casa carrer Montseny, 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-montseny-87 | XIX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana. La façana s'organitza de forma simètrica amb un eix central que ve definit per la porta en planta baixa, una sanefa ornamental esgrafiada amb motius florals i un bust de Castelar en el capcer. Aquest eix divideix la resta de la façana en dos meitats iguals, amb dues obertures per planta, però un balcó corregut de banda a banda de la façana, separades per una barana mitgera de ferro. Damunt les llindes hi trobem ornamentació en relleu. El més destacat és el coronament de la façana, de forma irregular creant dos balcons amb barana a l'alçada del terrat. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de color ivori. Per contra la sanefa central, els emmarcaments de les obertures i la motllura del coronament de la façana estan pintats de marró. | 08101-224 | Carrer Montseny, 87 | 41.3709200,2.1212600 | 426512 | 4580307 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52556-foto-08101-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52556-foto-08101-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52557 | Edifici plaça Espanyola, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-espanyola-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa, pis i coberta plana de terrat i els baixos s'han adaptat per a comerços; però és aquesta l'arquitectura pròpia del moment de formació de la plaça i no la que es diu de substitució, com la de l'edifici veí. Amb la façana recuperada es gaudiria d'un parament arrebossat imitant carreus abuixardats i unes finestres amb llinda recta i decorada amb motius florals. També destacaria la sanefa esgrafiada a la zona de la cambra de respiració i els espiralls. | 08101-225 | Plaça Espanyola, 14 | 41.3706900,2.1222700 | 426596 | 4580280 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicat a la plaça Espanyola, cantonada amb el carrer Nostra senyora dels Desemparats, enfront mateix de l'església dels Desemparats. Tot i que el seu estat de conservació no és l'adequat per manca de manteniment i no tractar-se d'un edifici senyorial, dona identitat i caràcter a la plaça juntament amb d'altres edificis i la pròpia font. La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||||
52558 | Casa carrer Progrés, 140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-140 | XX | a l'interior hi ha hagut múltiples segregacions que l'han perjudicat. | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta d'una única planta. La part central té un altre nivell que des del carrer no es veu i acabat en terrat pla. El terç davanter i posterior de la coberta són a una aigua. Destaca el programa ornamental de la façana, a parir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta central i dues antigues finestres, ara adaptades a usos comercials, als laterals. El parament de la façana té un sòcol llis, sobrecrescut. La resta és un arrebossat que imita carreus abuixardats. Damunt la porta hi ha una decoració vegetal emmarcada. El coronament de la façana combina els espais de mur amb pilars coronats amb gerres ornamentals La divisòria entre la planta baixa i el coronament de la façana hi ha una marquesina d'obra suportada per mènsules estriades. | 08101-226 | Carrer Progrés, 140 | 41.3699100,2.1221900 | 426589 | 4580194 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||||
52559 | Casa carrer Progrés, 142 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-142 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de plant baixa i pis. Tot i que la planta baixa s'ha transformat per adaptar-hi comerços, es manté el programa ornamental de la façana a la planta pis; presidida per un balcó corregut a banda i banda de la façana. La barana és de ferro i consta de tres accessos, de llinda recta, però emmarcament recrescut del parament amb ornamentació floral damunt la llinda. A la zona de la cambra de ventilació hi ha una sanefa esgrafiada amb motius florals. La façana té un capcer central més elevat que als costats amb finalització motllurada. A sota hi ha un esgrafiat en forma d'orla al mig de la qual hi ha l'any 1927 i les inicials S.C, segurament del promotor. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-227 | Carrer Progrés, 142 | 41.3698300,2.1222300 | 426592 | 4580185 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el parament de la planta baixa, sota mateix del balcó, es conserva un bon esgrafiat de motius florals. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52560 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-73 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa que en són tres: porta d'accés a l'escala a un costat, porta d'accés a l'habitatge de la planta baixa al mig, i al seu costat una finestra. A les plantes superiors hi trobem un balcó corregut a banda i banda de la façana amb dos accessos. Les obertures són d'arc de mig punt en el primer pis i rectes en els dos restants. Totes tenen un emmarcament motllurat. Damunt les llindes rectes hi ha un relleus ornamentals en forma floral i en el primer pis, la mènsula de suport als balcons superiors arrenca del que seria el punt central de l'arc. Les obertures de la planta baixa també tenen una ornamentació per damunt la llinda que baixa una mica pels costats com un trenca aigües. Són idèntics a la casa veïna. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un petit sòcol recrescut i un encapçalament amb frontó amb òcul al mig. | 08101-228 | Ronda de la Torrassa, 73 | 41.3691600,2.1271300 | 427001 | 4580106 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52561 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-41 | XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa està sobre aixecada, i sembla que tingui un semi soterrani. La planta quarta no es veu des del carrer, està enretirada de la façana. Només hi ha una part que sembla el coronament de la façana amb un arc de mig punt sustentat per dos pilars i dues columnes de maó en espiral, com si fossin salomòniques. Pel que fa a la resta, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat; el de l'esquerra delimitat per finestres amb una mica de balconera semi circular amb una mica de barana de ferro. L'eix de la dreta es defineix per balcons. El parament és llis, però juga volumètricament amb entrants i sortints. La decoració és senzilla però efectiva, a partir de ceràmica, aplics posats sota les finestres, els espiralls de ventilació, a les divisòries de les plantes; o amb maons, com les mènsules que sustenten una mica de cornisa en forma de teulada. | 08101-229 | Ronda de la Torrassa, 41 | 41.3698100,2.1282600 | 427096 | 4580177 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52562 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-43 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa hi trobem dues entrades, la primera a l'escala d'accés als habitatges superiors i una porta que dona accés a l'habitatge de la planta baixa; que sembla sobre aixecada i amb un semi soterrani. La coberta és de terrat pla. La primera i la segona planta tenen la mateixa organització formal, amb un balcó corregut amb dos accessos de llinda recta. Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llinda recta, i al damunt ornamentació floral en relleu. Entre la segona planta i el terrat i la càmera de ventilació amb els espiralls quatrilobulats. Al damunt una lleugera cornisa dentellada i un encapçalament curvilini amb òcul cec en forma de garlanda al mig. Al costat baranes de balustres pel terrat. | 08101-230 | Ronda de la Torrassa, 43 | 41.3697800,2.1282000 | 427091 | 4580174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52563 | Estació receptora de la Canadenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-receptora-de-la-canadenca | XX | Edifici de planta rectangular destinat a la distribució d'energia elèctrica i que forma part del complex de FECSA. Consta de tres alçats a la façana de la carretera de Collblanc i dos a la part posterior. La coberta és plana. La façana de migdia i la nord és om apareixen més nombre d'obertures, seguint una mateixa tipologia i disposició, seguint uns eixos de verticalitat definits per grups trigeminats en cada planta d'arc escarser. El parament és llis sense cap més ornamentació. | 08101-231 | Carretera de Collblanc | Al llarg dels segles XIX i XX la propietat de Can Rigalt es va reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. | 41.3762800,2.1058800 | 425232 | 4580915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||||
52567 | Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-llaurador | http://parroquiasantisidre.org/Historia.html | XX | Església parroquial projectada per aleshores arquitecte municipal, Manel Puig i Janer, seguint el model de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. És de planta llatina i consta de tres naus, la central més alta que les laterals. A l'igual que la de Santa Eulàlia de Mèrida té l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. Però el campanar no és de torre, sinó de cadireta, amb tres campanes, adossat al frontó de la façana principal. El parament és arrebossat i pintat combinant dues coloracions. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. Les capelles laterals, el presbiteri, el santíssim tenen decoració de frescos fets als anys 60 i 70 i d'altres fetes per J. Torras Viver els anys 2007 a 2009. | 08101-235 | Carrer de l'Aprestadora, 1-3 | L'arquebisbe Gregorio Modrego, l'any 1946 promulga un decret erigint a la diòcesis de Barcelona 34 noves parròquies. La de Sant Isidre Llaurador, serà la número 22, entre els barris de Sants-La Bordeta de Barcelona i Santa Eulàlia de l'Hospitalet. El primer mossèn que se'n ocupà fou Mn. Joan Bonet. El 27 de novembre de 1946 es compren els terrenys de la masia de Can Gelonch i la primera pedra es col·loca el 9 de novembre de l'any 1947, amb la presència del bisbe Modrego i autoritats locals. Finalment la inauguració es pot fer el 23 de desembre de 1951. | 41.3663000,2.1320500 | 427409 | 4579785 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Les pintures de la façana posterior de l'església es van fer l'any 2008, en record al bisbe Joan Carrera, que obtingué la distinció ciutadana de l'Hospitalet el 2003, perquè en fou rector de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||
52569 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-42 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. En les tres primeres hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. En la quarta planta, hi ha quatre balcons semi circulars, amb barana de ferro. Totes les obertures tenen porticons de llibret de fusta. Les de les tres primeres plantes són de llinda recta i les de la quarta planta, amb arc de mig punt. Totes tenen damunt la llinda una ornamentació floral en relleu. Els balcons de la quarta planta se sustenten amb petxines. La façana està coronada amb una balustrada d'obra que és la barana del terrat. Tot el parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-237 | Carrer de Santa Eulàlia, 42 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674400,2.1290400 | 427159 | 4579914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52570 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-41 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos en planta baixa i quatre a la planta pis. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Destaca damunt la llinda recta de la porta un petit frontó circular. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, sostinguda per mènsules. Les obertures són de llinda recta, però tenen un espai còncau decorat amb medalló i motius florals. Tot encapçalat per un trenca aigües. La façana està coronada per un acroteri central amb balustres laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa és dentellada. | 08101-238 | Carrer de Santa Eulàlia, 41 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673100,2.1295200 | 427199 | 4579899 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52571 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres als dos eixos interiors. Totes les obertures són de llinda recta, damunt de la qual hi trobem un plafó ornamental amb motius vegetals. Les obertures de la darrera planta tenen a més a més una garlanda en relleu per damunt el plafó ornamental. La façana està coronada per un acroteri circular coronat per un motiu floral. A l'interior es pot veure la data de 1919 pintada. | 08101-239 | Carrer de Santa Eulàlia, 45 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672700,2.1293200 | 427182 | 4579894 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52572 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres a l'eix central. Totes les obertures són de llinda recta; emmarcades als costats per pilastres i els balcons , amb barana de ferro i porticons de llibret, se sustenten per mènsules decorades amb motius florals. La façana està coronada per un acroteri circular amb una figura femenina en relleu a la part central, que representa una filadora. | 08101-240 | Carrer de Santa Eulàlia, 46 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674100,2.1288100 | 427140 | 4579910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt probablement el promotor de l'edifici estava relacionat amb alguna de les fàbriques tèxtils de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52573 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-49 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, fent cantonada amb el carrer de Buenos Aires. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana principal s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. A la primera planta hi trobem un balcó corregut i a les dues plantes següents s'obren dos balconades dobles per pis. Les úniques obertures amb ornamentació floral damunt la llinda són les de la darrera planta. La façana del carrer de Buenos Aires és molt més senzilla, amb quatre finestres a cada planta. Les del darrer pis mantenen la decoració de la façana principal. | 08101-241 | Carrer de Santa Eulàlia, 49 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1289600 | 427152 | 4579887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52574 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-73-75 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | L'adequació de la planta baixa per a comerços, n'ha perjudicat el projecte ornamental de la façana i també de l'interior. | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. En la planta pis, la façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, que en la part central sobresurt més que als costats. Les obertures són de llinda recta, emmarcades per un recreixement del parament i amb porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri central amb baranes de ferro laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa motllurada sustentada per cartel·les. La franja de la cambra de ventilació està esgrafiada i els respiralls formen part de la poca decoració de l'edifici.. | 08101-242 | Carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3670100,2.1272900 | 427012 | 4579867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52575 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-85 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, cantonada amb el carrer Paretó. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos amb façana al carrer de Santa Eulàlia han patit transformacions per adequar-se a les necessitats del nou establiment comercial que l' ocupa. Destaca el balcó corregut que comunica l'obertura de la façana principal amb la del carrer Paretó. La barana és de ferro i sustentat per grans cartel·les. A la façana del carrer Paretó hi trobem una balconada i un altre balcó. Totes les obertures són de llinda recta, amb porticons de llibret i emmarcament recrescut. | 08101-243 | Carrer de Santa Eulàlia, 85 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669300,2.1267500 | 426967 | 4579859 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52576 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-91 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta; on hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. Totes les obertures són de llinda recta, amb un recreixement del parament que les emmarca i tenen damunt la llinda una ornamentació floral. La façana està coronada amb un acroteri esglaonat, acabat amb un semi cercle, i al centre un relleu floral. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, on només destaquen els emmarcaments de les obertures, la motllura de l'acroteri i els espiralls de ventilació. | 08101-244 | Carrer de Santa Eulàlia, 91 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669200,2.1266200 | 426956 | 4579858 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52577 | Cases avinguda del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que fa cantonada entre l'avinguda del Metro i el carrer de Cavall Bernat. Actualment s'ha dividit en diversos habitatges i establiments comercials a la planta baixa, però respon a una tipologia arquitectònica d'unitat familiar amb planta baixa i pis. La seva ornamentació de façana és senzilla però reflexa, malgrat aquesta simplicitat, la voluntat d'agradar. Les obertures tenen un recreixement del parament que les emmarca: les finestres de llinda recta, però les portes a la planta baixa amb arc de mig punt. La cornisa dentellada corona una franja d'esgrafiats florals que recorre tota la façana. | 08101-245 | Avinguda del metro, 5 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673700,2.1268900 | 426979 | 4579908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52578 | Casa del carrer Anselm Clavé, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-58 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i quatre obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dos fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, i en el punt més alt, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. El darrer pis és el més singular; un balcó corregut uneix les dues obertures, posades una a cada costat d'un alçat emmarcat per dues pilastres. Les obertures estan coronades per frontons triangulars. | 08101-246 | Carrer Anselm Clavé, 58 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3647900,2.1271300 | 426996 | 4579621 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52579 | Casa del carrer Muns cantonada carrer del General Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-muns-cantonada-carrer-del-general-prim | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat al carrer Muns, cantonada amb el carrer del general Prim. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La composició de les dues façanes és simètrica i homogènia, però la del carrer Muns es configura a partir de tres eixos de verticalitat i la del carrer del General Prim, a partir de quatre eixos de verticalitat. En la primera, les obertures de les plantes superiors tenen cadascuna el seu balcó. Mentre que a la façana del carrer del General Prim, els dos eixos centrals estan units per balconades i els eixos laterals per balconeres. Les finestres de la primera i segona plantes són de llinda recta i les de la tercera planta són d'arc de mig punt. Des de la primera planta i fins la cornisa dues pilastres emmarquen la façana. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-247 | Carrer Muns cantonada carrer del General Prim | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3651900,2.1252800 | 426842 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52580 | Casa del carrer del General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-general-prim-6 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat pla; però que a posteriori, s'ha remuntat un pis endarrerit de la línia de façana. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés, d'arc de mig punt, a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dues fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i els porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri circular. El parament és arrebossat i imita carreus abuixardats, molt rebaixats pel pas del temps. Als costats una pilastra emmarca a la façana, i a la part superior hi ha dos medallons. Entre pis i pis, hi ha una petita motllura divisòria. | 08101-248 | Carrer del General Prim, 6 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3663500,2.1244200 | 426771 | 4579796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52582 | Església de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/11/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html | Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. | 08101-250 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3653000,2.1190600 | 426322 | 4579684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52583 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-30 | XX | Edifici situat a la plaça dels avis cantonada carrer Anselm Clavé que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. A la planta baixa s'ha adaptat l'espai per instal·lar-hi comerços i la planta pis és l'habitatge. Predomina l'horitzontalitat sobre l'edifici, constructivament i ornamental. La manca d'elements ornamentals es supleix en una bicromia del parament combinant el color vermell amb el crema, els recreixements del parament en les obertures i una lleugera cornisa dentellada. Damunt les llindes hi ha motius florals esgrafiats, que si s'haguessin pintat de color crema destacarien molt més. Els espiralls de respiració també ajuden a implementar elements decoratius. | 08101-251 | Carrer d'Anselm Clavé, 30 | 41.3656200,2.1267300 | 426964 | 4579713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52584 | Casa del carrer de Buenos Aires, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-buenos-aires-19 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, formada per dos cossos i terrat pla. Destaquen els dos balcons dobles de la planta pis amb quatre obertures d'arc de mig punt, amb porticons de llibret i emmarcament del parament recrescut amb mènsula decorativa a la part central de l'arc. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. Una sanefa esgrafiada de motius florals a la part on hi ha la cambra de ventilació i els espiralls. La façana està coronada amb una balustrada que és la barana del terrat. | 08101-252 | Carrer de Buenos Aires, 19 | 41.3666600,2.1296300 | 427207 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||||
52587 | Rellotge de sol de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. | 08101-255 | Camí de la cadena, s/n | Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. | 41.3453900,2.0964800 | 424410 | 4577494 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 | 94|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||
52589 | Ca l'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalos | BUSQUETS COSTA, Francesc (2004). Memòria prospecció del projecte constructiu plataforma tram La Torrassa-Sants de la L.A.V. Des. 2004: Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | L'antiga masia es va enderrocar, així com l'antic dipòsit de la Guàrdia urbana. | Amb motiu de la construcció del projecte de la plataforma de la línia d'alta velocitat: Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa; subtram: La Torrassa-Sants; el desembre de 2004, es va realitzar una prospecció arqueològica superficial dels terrenys afectats. Tot i la notícia de troballes antigues d'època romana a la zona, com a conseqüència d'aquests treballs només es va poder localitzar un mur, en un talús de la via del tren, on estava ubicada la antiga masia de Ca n'Alòs. No es pot acreditar una cronologia precisa per manca de restes ceràmics. Es va puntualitzar sobre la importància de la línia quaternària de la via del tren, ja que és aquesta la franja on han sortit les restes arqueològiques més importants pel que fa a l'època romana. Existeixen notícies de la localització de diversos fragments ceràmics de diferents èpoques, a l'antic dipòsit de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet. Al talús de la via del tren existeixen unes cavitats, actualment tapades per la construcció del tren d'alta velocitat, que podrien respondre a cavitats realitzades als anys 20 del segle XX com a habitatge. | 08101-257 | Santa Eulàlia de Provençana | La zona té gran importància ja que l'àrea d'influència de la via romana s'estendria en aquesta zona. Aquesta zona pertany a la línia quaternària, situat entre la fàbrica Vanguard i la sitja trobada a La Torrassa. | 41.3677600,2.1185200 | 426279 | 4579958 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest mur estava localitzat a l'antic dipòsit de vehicles de la Guàrdia Urbana, però amb les obres iniciades en juliol de 2005, per a la construcció del tren d'alta velocitat, ha estat destruït sense control arqueològic. | 80 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52590 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XX | Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer. | 08101-258 | Carretera del Mig s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3486100,2.0943400 | 424235 | 4577853 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52591 | Can Picotí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picoti | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | IIaC-VdC | No en resta cap element conservat. | Es tracta d'una necròpolis romana , a més a més d'altres troballes, molt a prop del recorregut d'una via important de comunicació: la que anava des de Barcino a l'embarcador de les Sorres. Sembla ser que l'any 1911, per tal de realitzar les obres del terraplè del carrilet, es van fer servir terres que provenien dels voltants del carrer Sant Joan, en el lloc conegut com Can Picotí o Ca la Carmeta Gran i actualment com Ca l'Aranya. En aquest lloc, segons testimoni de Joan Fernández (que ho va anotar en un diari personal), van quedar al descobert 'restes humanes, àmfores, tègules i monedes de coure de César August'. Ho va anar a denunciar a l'Ajuntament sense que les autoritats locals mostressin cap atenció a la troballa. Aquest jaciment es troba en la part baixa del terraplè que marca el final de la cornisa d'argiles del quaternari antic i on s'han conservat la major part de les restes antigues aparegudes en aquesta ciutat. En aquest lloc, encara hi ha, avui dia, un solar sense construir, per bé que molt rebaixat, la qual cosa ens fa sospitar que no s'hi trobarà res. J. L. de la Pinta, becat pel Museu de L'Hospitalet per a fer un treball sobre les restes antigues de la localitat, no va trobar cap resta. | 08101-259 | Barri de Sant Josep | Josep Maria Solias (1990) recull a la seva tesi, la notícia de Francesc Marcé de l'aparició d'una necròpolis romana. En aquest mateix lloc, o molt a prop, cap al 1915, varen aparèixer una sèrie de monedes, avui desaparegudes, en un vas. Es van trobar durant les obres de construcció de la via fèrria de la RENFE, a l'altura del grup escolar Busquets i Punset, entre la riera del Canyet i Can Bori. | 41.3650800,2.1083200 | 425423 | 4579669 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es localitza al barri de Sant Josep, al sud del cementiri municipal. Es situa a la part baixa de les planes d'argiles quaternàries que dominen el delta del Llobregat. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52595 | Carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lesglesia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Excavat i documentat correctament. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament soterrat a la zona, l'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència, per tal de documentar possibles restes antics, donada la situació de la zona. La intervenció arqueològica permeté documentar una estructura interpretada com una ossera. Aquesta estructura presenta una planta de 282 x 435 centímetres construïda de pedra mitjana i petita, escairades en la seva part vista, i maó modern lligats entre si amb morter de calç i sorra. Tots construït directament sobre el terreny natural a partir de la tècnica d'encofrat perdut. L'interior de l'ossera es completa amb un petit mur que divideix l'espai intern de forma transversal i que presenta el mateix material i forma constructiva que la resta de l'estructura. El conjunt està rematat per una volta de maó lligat amb morter, que presenta des accessos quadrangulars construïts a partir de grans blocs de pedra escairada. Aquests accessos, un dels quals està parcialment destruït, es trobaven tapats per lloses de pedra i maó lligats entre si amb ciment, utilitzades com a tapadores. Pel que fa als treballs en l'interior de l'ossera, en aquest es van documentar les restes de com a mínim 47 individus, que es trobaven dipositats dins l'estructura en dues fases diferenciades segons l'estudi de l'estratigrafia. | 08101-263 | Carrer de l'Església | Intervenció arqueològica dirigida per Xavier Lorita Gómez entre el 10 i el 14 i entre el 18 i el 21 de març de 2003. | 41.3598700,2.0992500 | 424659 | 4579099 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52595-foto-08101-263-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ossera està emmarcada en el període del reformisme borbònic (decret de 1775 de Carles III i posterior Cèdula Reial de 1787) en el qual s'inicià la conversió dels cementiris parroquials a civils. A conseqüència d'això, es traslladà el cementiri fora de la ciutat a l'any 1836. Tot i això, l'exhumació de les restes no es plantejarà fins el 1986. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52598 | Jaciment de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XII-XX | Es tracta de les restes de l'antiga ermita romànica de Santa Maria de Bellvitge i la necròpolis corresponent. Es van documentar gràcies a les intervencions arqueològiques realitzades en dues campanyes: la primera del setembre de 1979 al març de 1980; i la segona, del novembre de 1980 fins el gener de 1981. L'excavació va permetre documentar que sota l'estructura es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. El seu creixement s'anà produint a mesura que es refeien les construccions i els desbordaments del Llobregat aportaven veritables allaus de terres argiloses. Aquesta primera construcció, era una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dues laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular. No posseïm una datació directa pel primer edifici, ja que els documents no l'esmenten i els seus estrats no han proporcionat material. Malgrat tot, s'ha descobert una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes, que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada de l'alta edat mitjana. Aquestes ceràmiques, es poden datar a la segona meitat del segle XI i presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII. Aquesta cronologia hauria de coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta. | 08101-266 | Camí de l'ermita, s/n | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3473300,2.1096300 | 425513 | 4577698 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52598-foto-08101-266-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52601 | Nucli antic de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-lhospitalet | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | En el primitiu nucli que es forma al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida es concentra gran part de la història medieval i moderna de l'Hospitalet. També és el lloc d'on es pren el nom del municipi entorn a Torre Blanca. L'edifici anomenat l'Harmonia, al centre de l'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. | 08101-269 | Nucli antic | Per l'acumulació d'elements històrics i patrimonials, s'han fet diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest part d'aquest passat. L'any 1990, amb motiu del soterrament de la xarxa de Telefònica a la plaça Josep Burdonau i carrer del Xipreret, es fa un control i seguiment de l'obra. Els resultats foren totalment negatius, sense localitzat cap estructura, però per les minses restes materials recuperades, es pot constatar l'ocupació d'aquesta part de la ciutat durant el segle XVII. A l'any 1993, amb motiu de la col·locació d'una cambra telefònica subterrània, es va realitzar una excavació d'urgència al carrer Major, tocant a l'església de Santa Eulàlia de Mérida. Va permetre documentar l'existència d'un cementiri situat davant l'església i que deu ocupar tot o part de l'actual placeta. Si bé la destrucció del cementiri en la zona en la que s'ha intervingut era ja complerta, si que es poden posar de manifest algunes de les característiques del mateix. A l'any 2001 es van fer un seguit d'intervencions arqueològiques a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu de les obres de construcció d'un pàrquing subterrani. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. | 41.3601600,2.0985000 | 424596 | 4579131 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52601-foto-08101-269-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||
52602 | Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida | AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XII-XX | Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval. | 08101-270 | Plaça de l'Ajuntament | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3596400,2.0991300 | 424648 | 4579073 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52605 | Sitja de la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-la-torrassa | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | VaC-VdC | Excavació antiga i restes no conservades | Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques. Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat. El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu. El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori. Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana. | 08101-273 | La Torrassa | Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar. | 41.3685700,2.1267400 | 426968 | 4580041 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52605-foto-08101-273-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52607 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar-18-11 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XIII-XVIII | Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats. | Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament. | 08101-275 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593100,2.0990800 | 424644 | 4579037 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||
52610 | Refugi de la Guerra civil del carrer de Salvador Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-salvador-segui | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | A la documentació s'esmenta un refugi al carrer Salvador Seguí 7 i un altre a la cantonada de Fortuny amb Salvador Seguí. Potser tots dos són el mateix, aleshores el carrer Salvador Seguí era l'actual Rafael de Campalans. 'Se trazó linea recta que descendía 10 m, luego a la izquierda se abría un túnel de 2m alto, siguiendo línea paralela a la calle. A derecha e izquierda se hicieron pequeñas aberturas en forma de compartimentos, donde algunas mujeres con sus hijos pasaban la noche. A unos 20 m de longitud comunicaba con un pozo desecado transformado en repiradero'. ( I. Salmerón en Progrés 121-2000 p, 11). | 08101-278 | Carrer de Salvador Seguí, 7 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3725000,2.1219200 | 426569 | 4580481 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat amb el número 13 al plànol de 1940.No segueix el traçat urbà actual, estaria sota l'illa de cases que travessen el c. de Salvador Seguí fins el c. de Fortuny. Possible accés pel carrer París. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | |||||||||
52617 | Refugi de la Guerra civil del carrer del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-del-montseny | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Refugi anti aeri documentat per J. Ribas: 'Construït voluntàriament per iniciativa popular dels veïns que eren aptes per aquest treball, o pagant 2 pessetes setmanals'. No hi ha més dades. | 08101-285 | Carrer del Montseny, 131 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3699700,2.1195000 | 426364 | 4580203 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 | ||||||||||
52618 | Refugi de la Guerra civil de l'Avinguda de Josep Tarradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-lavinguda-de-josep-tarradelles | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Refugi anti aeri que segons un testimoni estaria en el soterrani de La Farga i a la cruïlla de l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica. R. Gómez recull que: 'Aquesta ampliació va significar que van haver d'enderrocar el mur que ens impedia accedir al seu refugi - La Farga-. De llavors ençà, tot el veïnat podia buscar seguretat dintre d'aquell forat, ample i fet amb plenes garanties. Hi tenia llum, fins i tot quan es produïa un bombardeig'. | 08101-286 | Avinguda de Josep Tarradelles amb Isabel la Catòlica | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3632800,2.1052900 | 425168 | 4579472 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml