Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52306 | Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigalt | ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | L'abandonament i la manca de manteniment estan deteriorant l'edifici ràpidament. | Edifici d'estil neoclàssic de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta plana. Construït a base de maçoneria rústica estucada i pedra polida a les arestes i contraforts. La façana principal, amb pilastres sobre mènsules, presenta al nivell de la planta baixa finestres amb llinda recta i brancals de pedra, a la planta noble finestrals i balconada d'arc rebaixat i a la planta superior tres ulls de bou. L'escut del llinatge Girona està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa (declarat BCIN). L'edifici consta de tres cossos principals, als que se li han afegit dos als laterals, només de planta baixa; i un cos transversal a la façana posterior, de planta baixa i pis, amb accés al pati nord mitjançant una escala doble. | 08101-13 | Carretera de Collblanc, 170 | Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal. | 41.3762700,2.1082600 | 425431 | 4580912 | 1741 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52306-foto-08101-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reconstrucció i millora de la carretera de Madrid (l'actual N II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt.Cal destacar que abans de l'ampliació de la carretera, enfront la façana de migdia, hi havia un rellotge de sol, del tipus equatorial, basats en els semi esfèrics romans, que es conserva en part dins les col·leccions del Museu de l'Hospitalet. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52683 | Escut de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-rigalt | <p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.</p> | 08101-458 | Carretera de Collblanc, 170 | <p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.</p> | 41.3763400,2.1082100 | 425427 | 4580919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52305 | Gratacels de l'Hospitalet. Casa Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gratacels-de-lhospitalet-casa-pons | ABARCA I MEDICO, Lluís (1982). Història del carrer Progrés/Carretera de Collblanc, 43; dins Progrés (L'Hospitalet de LLobregat), núm. 1. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Bloc de pisos compost de planta baixa i onze plantes pis, disposat en xamfrà i amb una paret mitgera, que no contemplava el projecte original. Ocupa una superfície de 290 m2 i té una alçària de 44,50 m. L'accés a les plantes pis és mitjançant una escala lateral, però centralitzada, i disposada en la paret mitgera; es troba flanquejada per dos patis de llum rectangulars. La caixa d'escala té ascensor. L'estructura de l'edifici és a base de tres crugies i pilars metàl·lics. En la part central de l'edifici hi ha dos patis de ventilació de forma poligonal on es concentren tots els serveis dels pisos. La planta baixa es dedicada a magatzem. L'escala dóna accés, per a les plantes 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª a quatre habitatges per replà, compostes de: rebedor, tres dormitoris, serveis (cuina, W.C. i safareig) i menjador. La planta 7ª conté tres habitatges constituït cadascun per: tres dormitoris, menjador, W.C. i safareig. La planta 8ª, 9ª i 10ª té dos habitatges per replà i la planta 11ª un sol habitatge amb una habitació més que la resta dels pisos. La façana adopta la forma piramidal amb joc de cossos entrants i sobresortints (balconades i falses tribunes poligonals). | 08101-12 | Carretera de Collblanc, 43-45 | Joan Pons i Vila presenta una instància a l'Ajuntament, l'any 1931, per construir segons es pot llegir: 'una casa de forma no corriente, y que su objeto, es, mas que el de producir una renta vulgar, el de constituir un elemento de primer orden para la ciudad, que sea un motivo de orgullo para todos, principalmente para la población el poseer una casa de carácter monumental y conforme a las modernas leyes de la Construcción y la Estética actual'. I continua descrivint el projecte: 'El proyecto que tenemos el honor de someter a su aprobación, es el de una casa de tipo monumental, en la que se han tenido en cuenta todas las circunstancias, no solo para el ornato público, procurando que forme cuatro fachadas, para que no presente ninguna pared medianera como por desgracia se ven algunas en Barcelona, perdiendo terreno edificable en fachadas, con este solo objeto; sino que tambien se ha calculado el efecto visual y a este fin se ha dado al conjunto una forma piramidal, disminuyendo el número de habitaciones por planta, solamente pensando en el efecto estético. Así también se ha tenido en cuenta la parte higiénica, dotando a todos los pisos de instalación de Waters, y lavaderos. En la escalera se ha señalado la instalación de un buen Ascensor, el primero que se instalará en esta Ciudad'. | 41.3757000,2.1191300 | 426339 | 4580839 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52305-foto-08101-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Tot i que actualment la seva alçada o tipologia podria passar inadvertida, quan es va bastir l'edifici als anys trenta, aquest esdevingué tot un referent de modernitat i un símbol de la nova arquitectura a l'Hospitalet. Per aquest motiu se'l coneix popularment com el Gratacels.L'any 1933 l'Ajuntament de l'Hospitalet va premiar aquest edifici, i en els segells emesos per la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet es va adoptar aquest edifici-símbol com a imatge. En l'edifici hi ha un marcat expressionisme i elements estilístics Art Déco. | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52614 | Refugi de la Guerra civil de la carretera de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-carretera-de-collblanc | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Refugi anti aeri descobert arran de les obres rehabilitació de la Torre Barrina. No se sap si es correspon amb el refugi de la Torre Barrina, situat igualment a la Carretera de Collblanc i que encara existeix actualment. Podria tractar-se del número 7 que apareix al plànol de 1940. | 08101-282 | Carretera de Collblanc, 63 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3754300,2.1176700 | 426217 | 4580810 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52614-foto-08101-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52614-foto-08101-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52620 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-27 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original, a excepció del tancament en alumini d'una tribuna. És molt probable que el darrer pis sigui una remunta posterior. El més destacat és la barana de la primera planta feta d'obra amb ornamentació calada, amb el suport de mènsules decorades. A la segona i tercera plantes hi trobem dos balconades dobles amb baranes de ferro. Les obertures tenen un emmarcament recrescut amb la part de la llinda una mica ondulat. | 08101-288 | Carretera de Collblanc, núm. 27 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756100,2.1199200 | 426405 | 4580828 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52620-foto-08101-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52620-foto-08101-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52622 | Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XX | Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana. | Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre. | 08101-300 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758100,2.1199100 | 426405 | 4580851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52511 | Antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XVII-XX | De l'antiga capella sabem que es conserven les parets mestres i poca cosa més. | Edifici aixecat sobre una antiga capella. Actualment consta de planta baixa i pis, i s'ha reconvertit actualment en restaurant i habitatge. Tot i les reformes internes que ha patit, manté l'estructura de la capella i les parets mestres. La capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, segons sembla des del segle XVII. L'any 1888 es concedí permís per fer-hi la missa dominical. Es tractava d'una capella molt petita (5 x 10 m). La façana semblava tenir restes de decoració esgrafiada, un òcul i un petit campanar de cadireta. Es tractava de la capella d'una masia, Can Saurí, de la que l'edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. L'any 1920 esdevé tinença parroquial. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos més tard l'edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat. | 08101-289 | Carretera de Collblanc, núm. 29 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755900,2.1198200 | 426397 | 4580826 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52511-foto-08101-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografia antiga (1921) de l'Arxiu Gavin i publicada en diferents blocs (foto 2) | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52515 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint. | 08101-293 | Carretera de Collblanc, núm. 47-49 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1189100 | 426321 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52513 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental. | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-291 | Carretera de Collblanc, núm. 48 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1192000 | 426345 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52514 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat. | 08101-292 | Carretera de Collblanc, núm. 50 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758500,2.1190800 | 426335 | 4580856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52516 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços. | 08101-294 | Carretera de Collblanc, núm. 51 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1187600 | 426308 | 4580832 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52517 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada. | 08101-295 | Carretera de Collblanc, núm. 53 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756200,2.1185300 | 426289 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52518 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció. | 08101-296 | Carretera de Collblanc, núm. 57 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756500,2.1183400 | 426273 | 4580834 | 1920 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52691 | Fira de bens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-bens | MASCARELL, Mireia (2003). L'Abans de L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Editorial Efadós: El Papiol. | XX | Ja no se celebra | Fira que se celebrava per Pasqua, entre la tarda de Dijous Sant i el migdia de Divendres Sant, aprofitant la fira que es feia a la capital catalana, al Passeig de Sant Joan. Ramaders i pastors d'arreu de les rodalies portaven els seus ramats a vendre a Barcelona per Pasqua. El xai era el protagonista d'aquesta festa en record de la Pasqua jueva. La carretera de Collblanc era una de les vies d'accés a Barcelona venint del sud i els ramaders feien parada el dia abans de fer la fira de Barcelona, per descansar i rendibilitzar les transaccions. Els ramats se situaven a banda i banda de la carretera, en el tram comprès entre el passatge de La Riera, a tocar dels burots i dels límits del terme municipal, i el carrer de Llobregat. Com en la majoria de fires, venedors d'altres rams aprofitaven la concentració de gent per vendre els seus productes. Els forners de la zona feien una coca coneguda com les coques de be. Els xais que es compraven aquest dia, s'engreixaven 50 dies fins la segona Pasqua o Pasqua Granada, quan es sacrificaven per servir a taula. Durant aquests 50 dies era freqüent veure xais pels camps del barri, que encara no estava edificat com ara. | 08101-466 | Carretera de Collblanch | 41.3757100,2.1196800 | 426385 | 4580840 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52691-foto-08101-466-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes del llibre de L'Abans (2003). | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52693 | Carretera Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-reial | MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Xavier Menéndez i Josep Maria Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa realitat que s'originaria en època romana. Creuen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen ambdòs la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l´eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l´actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. Des dels Inforcats, el tram més curt de la Via Augusta és el que coincideix amb l'antic Camí Reial o Ral. Aquest, des d'època medieval, seguí l'antiga ruta romana, i justament ha estat la ruta per anar a Tarragona i el centre de la Península fins fa pocs segles. El Camí Ral va ser substituit per la Carretera Reial, construida per Carles III al segle XVIII (la qual prefigura l'actual N-II cap a Lleida i Madrid). La Via enfilava prop d'on avui discorre la Carretera de la Creu Coberta, i després, seguia per les carreteres de Sants i de Collblanc, (ja al terme de L'Hospitalet) i per l´antiga Travessera de Collblanc, on es connectava amb l´antic camí medieval de la Travessera o Via Francisca, una carretera longitudinal que travessava el Pla de Barcelona i que formava part de la retícula de la centuriatio de Barcino. En aquest primer tram, la via ha travessat les rieres de Sants, d'Escuder, Riera Blanca i Torrent Gornal. L'únic jaciment del recorregut és la necròpoli del carrer Begur, a uns 300 m. També tenim un topònim medieval, Ad Quartum, localitzat en aquest sector, prop del Torrent Gornal, i que amb seguretat ens indica la milla IV de la via. També tenim registrada la veu Quinçà (Chinchiano, Quintiano, Quinzanum, Quiziano) a prop (i relacionat amb) Ad Quartum, que podria fer referència a la milla V de la via. Però és més probable que es tracti d´un antropònim, és a dir, d'un topònim derivat del nom d´un antic possessor romà (Quintius) (MORÁN, 1982:35 i 1994:318). Per altra banda, La Vall de Quart, amb els dos topònims citats, s´ubica en una zona per la que tant passava el camí Ral com el camí de Provençana, per la qual cosa aquests topònims de via no ens ajuden a identificar el camí principal. El camí, seguint el Torrent Gornal, entra a Esplugues pel carrer del Raval de Sant Mateu (identificada com a Via Agusta per historiadors locals com CARBONELL ,1949; i SANAHUJA, VILARDELL,1988) i segueix per la Sagrera. | 08101-468 | Carretera de Collblanch | La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt. | 41.3762100,2.1037500 | 425054 | 4580909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||||||
| 52694 | Camí Ral. Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-via-augusta | AEBISCHER, Paul (1928). Études de toponymie Catalane. Memòries de l'Institut d'Estudis Catalans (secció filològica), I. Barcelona. CARBONELL, Mn. Esteve (1949) .Esplugues de Llobregat: monografia històrica. Barcelona. MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÁN I OCERANJAUREGUI, Josep (1980). Toponímia del Pla de Barcelona. Homenatge a J.M. Casacuberta, I. Pp. 103 -115. Montserrat. MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. SANAHUJA i TORRES, Dolors; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (1984). Aproximación a la historia d'Esplugues de Llogregat. Ajuntament d'Esplugues. Esplugues de Llobregat. | I-XXI | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Menéndez i Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa xarxa de camins d'origen romà. Defensen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l'eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l'actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. El camí que -fent marrada- anava d'Inforcats al Llobregat per Provençana ja estava en funcionament en època romana i seguia un itinerari una mica més llarg (2 km.) que la ruta del futur camí ral. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El recorregut era el següent: carretera de La Bordeta, carrers Gavà i Constitució (dins el terme de Barcelona), i carretera de Santa Eulàlia i després de l'actual placa Mestre Clavé, carrer Major (dins el terme de l´Hospitalet). En aquest tram el camí tramuntava la riera Blanca, el Torrent Gornal (la Vall de Quart), el torrent de la Creu i la riera del Canyet o torrent d'Esplugues. També travessa l'antic camí que en època medieval anava de l'Hospitalet a Esplugues per l´actual Carrer Xipreret, i que molt probablement és un dels pocs decumani o eixos muntanya-mar de la centuriació romana que es conserven (PALET, 1997). Els jaciments que es troben al llarg del camí són la sitja de la Torrassa, la vil·la romana de Santa Eulàlia de Provençana (on aparegué el conegut cap de medusa, que devia pertànyer a un monument funerari situat justament al costat de la Via, com era freqüent en època romana), la possible sitja de la factoria Vanguard i la possible vil·la de la Torre Ubach. Pel carrer Major de l´Hospitalet, a l´alçada de la Caserna de la Remunta, el camí entra en terme de Cornellà de Llobregat seguint l'actual carretera B-200 de Barcelona a Santa Creu de Calafell. La via, després de travessar la rambla Solanes i el torrent de la Gavarra, passa per l´actual nucli urbà de Cornellà. | 08101-469 | Carretera de la Bordeta, carrer de Barcelona | El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 41.3662000,2.1220300 | 426571 | 4579782 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|85|94 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 52403 | Restaurant La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-la-marina-de-lhospitalet | BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys. | 08101-118 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant. | 41.3394300,2.1076700 | 425340 | 4576822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52320 | Cal Masover Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-nou | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XIX | Abandonada des de fa temps. Coberta malmesa. | Masia situada a la zona propera al Llobregat, rica per al cultiu. És de planta basilical i consta de planta baixa, pis i golfes. Tot i que el costat dret es va modificar i se li va afegir un cos nou. La façana principal està orientada a migdia. Les obertures no s'han disposat simètricament; però destaquen els emmarcaments de pedra picada i polida de les finestres i el balcó central, i la llinda esculpida. | 08101-27 | Carretera de la Feixa Llarga, s/n | El passat agrícola de l'Hospitalet és avui només perceptible en escasses, però riques explotacions agràries que resten a la zona més propera al Llobregat. Entre els camps, i seguint la xarxa de camins rurals que perviuen, romanen encara algunes de les antigues masies que explotaven les terres, la majoria abandonades. | 41.3443600,2.1006700 | 424760 | 4577376 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52320-foto-08101-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que els camps del voltant es troben en ple rendiment, no s'ha sabut aprofitar l'edifici i s'ha deixat perdre. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52487 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Està abandonada. La coberta està esfondrada i les obertures no conserven les finestres. | Masia que s'aixeca a l'extrem sud-occidental dels actuals límits del terme municipal, a tocar de la riba del riu Llobregat i prop de les terres annexionades a Barcelona per a la formació de la Zona Franca. És un vast casalot d'uns 20 metres de façana principal, amb diversos annexos laterals. La seva grandària i estructura tipològica contrasta amb la resta de masies que trobem a la Marina, ja que es tracta d'una casa pairal que pot acollir una família extensa. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües. La composició de la façana principal, orientada a migdia, és a partir de diversos eixos de simetria, on destaquen els balcons amb balustres del primer pis. Té set crugies de cinc metres amb murs de 60 cm. Interiors amb motllures, bigues de fusta vistes i revoltons. | 08101-99 | Carretera de la Vora del riu, s/n | Fins fa pocs anys, encara explotava les terres de l'entorn; però la reparcel·lació de la zona i els nous vials l'han ofegat territorialment i en pocs anys s'ha deteriorat considerablement. | 41.3385800,2.1035500 | 424994 | 4576731 | 1843 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52487-foto-08101-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52590 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XX | Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer. | 08101-258 | Carretera del Mig s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3486100,2.0943400 | 424235 | 4577853 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52352 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XVI-XX | Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar. | 08101-59 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0942700 | 424229 | 4577851 | 1572 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52689 | Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVIII | no s'ha pogut documentar visualment | El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura. | 08101-464 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0943100 | 424232 | 4577851 | 1796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 52722 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-enric-prat-de-la-riba-146-148 | XX | Antiga nau industrial reconvertida en comerç. Està situada a la cantonada amb el carrer de l'Estrella. És d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, en el cos principal. Els paraments són llisos amb un sòcol de paredat. Les obertures tenen un lleuger recreixement que les emmarca. | 08101-497 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | 41.3623900,2.1083500 | 425423 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||||||
| 52744 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-194 | XX | Casa que originàriament constava de planta baixa i pis, però se li ha fet una remunta amb la façana enretirada que fa que la segona planta no es vegi des del carrer. Manté alguns elements ornamentals originals, però destaca sobretot per la simplicitat compositiva. El parament és pla, i arrebossat, amb recreixements a les obertures. Destaca la cornisa suportada per mènsules. | 08101-519 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | 41.3696100,2.1270200 | 426992 | 4580156 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||||||
| 52521 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet del Centre Excursionista de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XX | <p>Al Centre Excursionista de Catalunya es conserven fotografies procedents de fons privats i del fons, Estudi de la Masia Catalana, amb un total de 31 fotografies: Germà Garcia i Fernàndez (1942): Interior de l'església de Santa Eulàlia de Provençana 1993, (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1272); L'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1268); Portal de la façana oest de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_GARCIA_ROMANIC_1271). Manuel Genovart i Boixet (1895-1980): Jardí abandonat d'una masia (AFCEC_GENOVART_X_2075); Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana a l'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_X_0182); Xiprers a l'ermita de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_GENOVART_E_0553) Josep Adroer: Mur exterior, portal i part de la façana de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1670); Desconegut (entre 1900 i 1920): Porta romànica de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_XXX_C_1457); Vintró i Casallachs, Juli, 1863-1911: Portal de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (AFCEC_VINTRO_DV_008-00382); Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943: Portal exterior i façana de Can Alòs (AFCEC_EMC_X_7134); Josep Puntas i Jensen, 1887-1962 : Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0193); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0192); Posta de sol al delta del Llobregat (AFCEC_PUNTAS_X_0198); Posta de sol al delta del Llobregat AFCEC_PUNTAS_X_0195); Estany de la Farola (AFCEC_PUNTAS_X_0197); Royo i Crespo, Eduard: Vista d'un carrer i la parròquia d'Hospitalet de Llobregat (AFCEC_ROYO_X_0359); Bonet i Garí, Lluís, 1893-1993 : Vista general de Can Rigalt (AFCEC_EMC_X_1669).</p> | 08101-307 | Centre Excursionista de Catalunya (Carrer del Paradís, 10-12 - 08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'iustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52521-foto-08101-307-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52458 | Pont de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-llibertat | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. EUROPA PRESS (2007). L'ESCULTURA 'El pont de la llibertat' s'instal·la la Rambla de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès); dins vilaweb https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/2592929/20071016/lescultura-pont-llibertat-sinstalla-rambla-marina-lhospitalet-llobregat-barcelones.html [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XXI | Escultura al·legòrica formada per dues peces originals de bronze, amb un pes de 3.500 quilos cadascuna, unides per un arc d'acer inoxidable de 20 metres de longitud. El nom de l'escultura s'identifica amb els lluitadors que van tractar de fer de pont entre dues èpoques, la que havia conquerit la llibertat democràtica i la que l'ha recobrat. Aquesta al·legoria a la llibertat també s'expressa amb les dues formes orgàniques que sostenen l'arc i que per Arranz Bravo són una expressió del que entén per creació artística. L'arc o pont creua la plaça enlairat per sobre en sentit perpendicular a la Rambla de la Marina. Les formes que el sostenen estan situades sobre uns talussos coberts de gespa que s'han posat als dos costats d'aquesta rotonda transitable pels vianants. Arran de terra i a cada cantó hi ha unes petites làpides amb la inscripció, una en català i l'altra en castellà, de la dedicatòria: 'Aquesta obra .....és un reconeixement a tots els homes i a totes les dones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i la llibertat al nostre país'. Hi posa també el nom de l'autor i els noms de l'Ajuntament i de l'Associació L'Hospitalet Antifranquista que ara utilitza aquesta obra com a logo i nom. | 08101-161 | Entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. | Es va inaugurar el 28 d'octubre de 2007, culminant d'aquesta manera sis anys de treballs des que el 2001 es va col·locar la primera pedra juntament amb les 2.000 firmes de ciutadans de l'Hospitalet que donaven suport a aquesta iniciativa. Durant aquest temps l'artista treballava al seu estudi i a la Foneria Artística Vilà de Valls, on s'ha realitzat tot el procés de foneria en bronze de la peça. El llavors alcalde de la ciutat, Celestino Corbacho deia: 'l'escultura representa la memòria històrica, l'homenatge i el reconeixement a tots els que van lluitar per la llibertat i la democràcia i que van patir les conseqüències d'una dictadura ferotge'. | 41.3579100,2.1027700 | 424951 | 4578878 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52458-foto-08101-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52635 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa. | 08101-404 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella / prop del Bou vos descobrí.../ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu / entre arboledas frondosas.../Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora / del Fruyt del Arbre Vedat/ Sou Vara d'aquella Flor, / que á tot mal olor anul·la;/ (...) Per ser Vos mereixedora / plu en temps de sequedat/.En la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta amb la Espasería.../.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52636 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-0 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbat de Barcelona. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen | 08101-405 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097200 | 425520 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diu el peu d'impremta: 'Barcelona: Imp. De Grau y C.a , Carré de Basea, n. 10'.Ja coneixem el gravat, car el trobàrem en altres goigs de la mateixa imatge. Aquests goigs no tenen res de particular dins del seu aspecte tipogràfic, que és completament vulgar. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52637 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-1 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona que diuen: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barcelona.- Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa. | 08101-406 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52638 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-2 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja venerada en lo terme del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, que diuen: SÚPLICA: Verge Santísima, trono puríssim ahont reposá la Eterna Sabiduria quan vingué al mon, alcansaunos la honestitat de las costums públicas y feu que sia desterrat d'aquest poble l'esperit de maledicció y de blasfemia. / Ave Maria y Gloria Patri / SÚPLICA: Mare castíssima, mirall de puresa, flor de las verges que mirau al lluny nostras montanyas voltadas d'oliveras, signe de pau, alcansaunos del vostre Fil una pau cristiana y perpetua. / Ave Maria y Gloria Patri. Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietat. / Lo Hospitalet, terme rich, / té per ditxa principal / lo tenir baix son abrich / lo depósit celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamat: etc. / En altre temps una estrella / prop del bou vos descubri; / mes de vostra imatge bella / lo bou mostras dona aquí: / vos saludá la pastora / en Tauro, Sol agraiat: etc. / Bellvitg se deya'l terreno / hont fou trobada la imatge; / axi dit per tan ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epiteto millora, / sent Vos lo significat: etc. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / etc. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. /etc./ Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. /etc./ Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / etc./ Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / etc./ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. SÚPLICA : Verge poderosa, mes forta que un exércit en ordre de batalla, desde vostra ermita de Bellvitja, protegiu nostra plana fent multiplicá ab nosre treball los fruyts de la terra. Ave Maria y Gloria Patri. Imp. De la Casa P. de Carita | 08101-407 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096700 | 425516 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52639 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, que es venera a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-que-es-venera-a-lermita-de-la-parroquia-de-santa | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bellvitje que es venera a l'ermita pròpia de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet, Bisbat de Barcelona, i que diuen: Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostreu-nos vostra pietat. / L'Hospitalet terme ric, / te per ditxa principal / el tenir baix son abric / vostra imatge celestial / i la venera a tot hora / amb amor molt inflamat:… Aquells antics catalans, / (oh! Sempre devot país!) vinguda Vos a ses mans, / temple Vos féren de improvís: / més la guerra el desflora, / segons diu l'intiguitat: …../ Sóu vora d'aquella flor / que a tot mal olor anul·la: / terra de forment millor, / sens blat; orb, jull ni colula: / la taup i la serp traidora / hi tenen el pas vedat: …/ Barcelona per tot mal/ remei te en vos, Reina pia, / el carrer de l'Hospital / i també l'Espaseria, / doncs essent l'intercessora, / de peste s'han preservat:…../ Molts que vingueren plorant / a Bellvitje, es cas sabut, / que s'en tornen cantant / amb el favor i salut: / bon despaig logra a tot hora / qui ve amb fe i humilitat:…./ [espai partitura] PEL TEMPS PASQUAL V. Gaude et lactare, Virgo Maria, Alleluia. R. Quia surrexit dominus vere, Alleluia OREMUS Deus qui per ressurectionem Filli tui, Domini nostri Jesu Christi, mundum laetificare dignatus est ; praesta quaesumus ; ut, per ejus Genitricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per Christum dominum nostrum. Amen. PER TOT L'ANY. V. Nativitas virgo Maria, celebremus. R. Adoremus Christum Dominum Filum suum. OREMUS. Famulis tuis, quaesumus Dominie, caelestis gratiae munus impertire; et quibus Beatae Virginis partus exstitit salutis exordium, Nativitatis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementum. Per Christum dominum nostrum. Amen | 08101-408 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096800 | 425517 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta versió impresa, és a color. És la primera vegada de totes les versions anteriors on s'esmenta en la parròquia on es venera. Té també per primera vegada acompanyament musical. Però el text ha estat reduït a la mínima expressió. Destaca del gravat el Nen Jesús està d'esquena al lector. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52640 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-3 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Tornada. Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu Música : Mn. Francesc de P. Baldelló, prev. [Partitura ] V. Ora pro nobis, Santa Dei Genitrix R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Dominie Deus, perpetua menti, et corporis sanitate gaudere, et gloriosae Mariae semper Virginis intercessione, a prasenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (amb llicència eclesiàstica) | 08101-409 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096900 | 425518 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Editat per Torrell de Reus. 1ª edició del setembre de 1956. Els versos estan distribuits en onze estrofes i la tornada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52641 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu / Xilografia: A. Gelabert / Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix / R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288). | 08101-410 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096100 | 425511 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52642 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, / entre rosers, pollancs i pins, / guieu tothora els nostres passos, / Reina i Senyora dels camins./ Si el llobregat us duu el missatge / dels espadats del Pirineu / talment llaçada d'homenatge / que es desplegués al vostre peu, / i us duu l'aroma d'espígol / de ginestells i romanins, / salvaguardeu la nostra terra, / Reina i Senyora dels camins. / Si el mar sentiu pregar tothora / amb son oneig adelerat; / si el fonollar creix a la vora / i d'un farell veieu l'esclat; / si fins a Vós vénen els aires / de les sirenes i els dofins, / sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. / Si Sant Ramon i Collcerola, / Sant Pere Màrtir, Montjuïc, / guarden la vostra esglesiola / com sentinelles sens fatic, / i cap al tard per Vós s'enjoien / d'or, d'ametistes i robins, / salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. / Si pel redl de vostra estada / fent infinits els horitzons / van en corrua atrafegada / trens, automòbils i avions; / si comiats i benvingudes / són el tribut dels pelegrins, / vetlleu l'atzar dels qui viatgen, / Reina i Senyora dels camins/ Si un pageset, que s'endevina / d'escaient gest, us va trobar, / i fervorosa la Marina / en aquest temple us allotjà; / si els aiguamolls es feren fèrtils, / i encara avui són com jardins, / feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins./ Si Hospitalet viu la febrada / d'un orgiàstic creixement / i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, / sigueu-nos nucli que agermana, / acomboieu nostres destins / i protegiu la nostra raça, / Reina i Senyora dels camins./ Si en el perdó sou generosa / i conhorteu qui a Vós acut; / si vostra mà miraculosa / la benaurança sempre ha dut / i, això no obstant, la vostra ermita / van derrocar cruels institns, / toqueu el cor dels qui us obliden, / Reina i Senyora dels camins./ Si enmig d'un món que es desgavella / ens manteniu el cor serè, / i fa mil anys que sou l'estrella / que ens va arborant l'íntima fe, / feu que en l'esforç de refer el temple / no sovintegin els mesquins, / Oh!, beneïu els que us honoren, / Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. / R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi./ OREMUS. / Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / R.: Amen./ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia./ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). / Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet / Reven de L'Hospitalet. | 08101-411 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097900 | 425526 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia | Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52678 | Goigs en alabanza de Maria Santíssima baix la invocació de Bellvitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanza-de-maria-santissima-baix-la-invocacio-de-bellvitja | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | Goigs en alabanza de Maria santissima baix la invoacció de Bellvitja, venerada en la tua santa capella: Puig que quants fou invocada / vos dignáu fer Protectora / siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Ab molts noms la devociò / vos invoca dels Christians; / puix auxilis troban grans / en la vostra protecció; / ab est nom, aqui implora / per lo lloch ahont fou trobada : / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Lo que als ulls humans negá, / lo Cel a un Bou concedí; / puix lo rich tresor mes fi/ oenit un bou trobá; / la vostre Imatge que adora ( nostra devociió postrada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Allí ab cor pur, y perfet/ lo Poble tot vos vinta, / hont fabricada una Hermita, / vuy es de lo Hospitalet; / de tots allí protectora / general fou venerada, / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Quant Deu ab cruel Pestilència / est Principal Castigá / la ESPARSERIA invocá / del Remey nostra Clemencia ; / creyent fermament, que fora / de aquella per Vos lliurada : / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / No foren sos prechs en vá/ puix per lo vostre poder, / al abitant de aquell Carrer / lo contagi no encontrá: / fent sa petició en esta hora/ benignament escoltada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Agrahit à est benefici; / lo Carrer despres aná ; / junt ab Sant Sebastiá/ ahont cantá Solemne Ofici ; / dantvos gracia ab sonora / veu de la sort alcansada ; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Perque lo temps venider, / no puga est favor borrar;/ Devots feren collocar/ vostra Imatge en dit Carrer, / copia de la que se adora / en lloch ahont fou trobada; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / Tots los anys ab Professó / del Esperit Sant lo dia, / visita esta Confraria / vostra Hermita ab devoció; / fent la fe ab queus condecora/ aixis tots anys renovada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / TORNADA. / Puig sou grá Reyna invocada / contra tots mals defensora; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. / V. Ora pro nobis Sanctae Dei Genitrix. / R. Ut digni afficiamur promissionibus Christi. OREMUS./ Deus, qui Beata Maria Virginis utero, Verbum, tuum, Angelo nunciante carnem suscipete voluisti; prasta suplicibus tuis;ut qui vere eam GEnitricem Dei credimus, eius apud se intercessionibus adjudemur, Per Christum Dominum nostrum, / R. Amen. Barcelona: En la Estampa de RAYMUNDA ALTÉS, Viuda, en la Llibreteria. | 08101-453 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096300 | 425513 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52678-foto-08101-453-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52676 | Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida | XVII-XX | publicat | GOIGS DE SANTA ELULARIA DE MÈRIDA VERGE Y MÀRTIR, Patrona del Lloch del Hospitalet, ques cantan en sa antigua capella, situada en lo mateix lloch, i que diuen així: L'Hospitalet vos pregona, / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, / Eularia verge, y molt santa./ En lo lloch de Porcellana, / soberana, /lo vostre pare os retira/per lliurarvos de la ira/mes tirana,/ allí l'pa mudar se mira/en flors, quant vostra ma l'dóna,/ gran Patrona, etc./ Quant de Calfurniá sabéreu/ y entenguéreu, / que per Daciá substituía/ en Mérida, y sa ira impía/ comprenguéren, / que de Cristo la fe pia/ aniquilar cruel blasona,/ gran Patrona, etc./ Lo sant retiro deixáreu/ y os ne anáreu/ á la ciutat pressurosa; / embestirlo valerosa/ no dubtáreu; / seguintvos també animosa/ Julia, vostra companyona/ gran Patrona, etc./ Admirá la tiranía / la osadía, / mirantvos tan delicada/ en séxo y edat, burlada/ sa porfia/ espera, ab manya taymada,/ ab ofertas que amontona, / gran Patrona, etc./ Veyent que constant resistiau, / ni voliau/ obehirlo; ab furia ayrada / amenassa, que ultrajada/ patiriau / cruels torements, y maltractada / seria vostra persona, / gran patrona, etc. / Cruels assots y unglas ferradas, / delicadas, / per tot vostras carns romepren, / cue dels blancs ossos se veren / arrancadas/ de tot quant los sayons feren/ la vostra fe no se adona, / gran patrona, etc. / En cals viva sepultada / y amarada, / ab plom líquit tota os banya; / veyent quel ardor no'us danya, / sóu posada, / en descuberta campanya, / en ecúleo, fiel campeona, / gran patrona, etc./ De llums y atxas vorás flama / cruel inflama/ vostres pits, costats y cara; / mes vostre fe no repara/ viva llama / tragar, meravella rara, / quel ardor del cor abona, / gran Patrona, etc./ Ab las flamas que tragáreu, / espiráreu, / y volant paloma hermosa, / la vostra ánima ditxosa / enviáreu / á gosar, de Cristo esposa, / amb ell la immortal corona, / gran Patrona, etc./ Vos deixan atormentada y afeada, / mes lo cel vos hermoseja, / y ab neu cándida os blanqueja, / y adornada/ ab esta gala campeja / la gran gloria que ell vos dona, / gran patrona, etc./ Qui á Provensana fundaren, / dedicaren/ á Vos est temple ab grandesa, / invicta Rossellonesa, / que invocaren, / quan servint á sa princesa / vingueren á Barcelona, gran Patrona, etc./ TORNADA. / Lo Hospitalet vos pregona / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, Eularia verge, y molt santa./ Ora pro nobis, beata Eulalia / Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS/ Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis, ut fortia quaeque confundas: da nobis in festivitate sanctae virginis et martyris tuae Eulaliae congrua devotione gaudere; ut et potentiam tuam in ejus passione laudemus, et promissum nobis percipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. En las festivitats de entre any se diu la següent. Indulgentiam nobis, quaesumus Dominie, beata Eulalia virgo et martyr imploret, quae tibi grata semprer extitit et merito castitatis et tuae professione virtutis. Per Christum../ Barcelona: Estampa dels Heereus de la V. Pla, carrer de la Princesa, 1860. | 08101-451 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989900 | 424637 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52677 | Goigs en lloança del gloriós Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-glorios-sant-roc | XVII-XX | Goigs en lloança del glorios Sant Roc, que es venera a la parroquia de Santa Eulàlia de la ciutat d'Hospitalet de Llobregat, perla seva festa del 16 d'agost, i que diuen així: TORNADA./ Vós que sou tan bo i tan noble/ -oh, Sant Roc miraculós! -. / preserveu el nostre poble / de la pesta i mal danyós./ Déu, ja al néixer us saludava / com un do baixat del Cel:/ una creu roja us posava/ en senyal de fill fidel./ I la vostra mare, pia,/ us ensenya de petit,/lloar el Dolç nom de María, / i se us filtra a l'esperit./ Vós que/ Bé coneix la mare vostra/ que sentiu la pietat, / i la Verge, Mare nostra, / us admira la bondat./ Als vint anys, el pare i mare, / sol uds deixen, opulent/ I amb Jesús, que se us acara, / se us anava el pensament. Vós que/ Preneu tota la riquesa/ i als pobrets vau repartir./ Eixint del poble, amb destresa, / us vestiu de pelegrí./ Empreneu, content, la via, / porta en porta aneu captant. / A Toscana entreu un dia: / Pesta greu l'està aterrant./ Vós que/ D'Amor l'ànima amarada/ sou servent de l'hospital, / i la gent més apestada/ rep un raig celestial./ En Nom de Déu s'administra, / la Senyal fent de la Creu/ Pestilència no es registra: / la ciutat neta se'n veu./ Vós que/ Mes, sabent que a Romania/ fa la pesta mortaldat, / allà sou i nit i dia,/ practicant la caritat. / Només la vostra presència/ retornava la salut./ -Divinial, pura influència, / la epidèmia ha rebut! / Vós que/ Us veieu tocat de pesta/ i fugiu per no apestar./ Mes, un gos, que fidel resta, / cada dia us porta un pa./ Un doll d'aigua cristal·lina/ trametía-us el bon Déu./ Com que l'aigua era divina / us guareix sens senyal lleu. / Vós que/ Partiu vers la vostra terra. / Per espia fóreu pres / Amb cinc anys, sou la desferra/ d'aquell sant tan bo i desprès. / A la càrcer s'extingia / una vida tota Amor, / bo i lloant Déu i Maria / i Jesús Nostre Senyor. / Vós que/ V. Ora pro nobis, Beate Rachi. / R. Ut a peste sive morbo, epidemiae liberemur./ OREMUS/ Deus, qui Beate Rochi, Confessoris tui, annua solemnitate laetificas, concede propitius, ut cujus natalitia colimus etiam acciones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. – R. Amen. ( Amb llicència eclesiàstica). Agost del 1956. Festa de Sant Roc. Aquesta edició ha estat sufragrada per una família d'Hospitalet molt devota del Sant. / Torrell de Reus, editor. | 08101-452 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989600 | 424635 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52677-foto-08101-452-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de Francesc Mas i Abril i música de Samuel Mas i Badenes. | 98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||||
| 52686 | Estació Fira de la línia 9 sud de Metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-fira-de-la-linia-9-sud-de-metro | OH-BARCELONA (2009). Toyo Ito deja su huella en Barcelona, la ciudad de la arquitectura¸a http://www.oh-barcelona.com/es/blog/cultura/arquitectura/toyo-ito-barcelona-47588 [consulta del 23 de febrero de 2018]. SUÑÉ, Ramon (2016). Cuenta atrás para la inauguración del metro al aeropuerto de El Prat; http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160114/301386588292/inauguracion-metro-aeropuerto-el-prat.html [consulta feta el 23 de febrer de 2018]. | XXI | Estació de metro de la línia 9 sud que uneix la Zona Universitària amb la Terminal 1 de l'aeroport del Prat, connectant els municipis de l'Hospitalet, El Prat de Llobregat i Barcelona. Però una de les principals motivacions d'aquest tram és la connexió de l'aeroport amb el recinte firal Fira Barcelona - Gran Via, on entre d'altres se celebra el Mobile World Congress. El projecte d'aquesta estació és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i en destaca els amplis espais, la lluminositat afavorida per una gama de colors clars (blaus i crema), amb les parets de rajola on s'han inserit imatges antigues de l'Hospitalet, en gran format. Aquestes tenen diversa procedència d'autors i formen part de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. Ito també és l'autor de les Torres Fira i el Suites Avenue. | 08101-461 | Estació Fira | Itō va nàixer en 1941 a Keijō (avui Seül, Corea del Sud) quan era territori japonès. Es va graduar a la Universitat de Tòquio l'any 1965. conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l'arquitectura que cerca la noció contemporània de la 'ciutat simulada', i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món. El 17 de març de 2013 li fou concedit el Premi Pritzker, un dels premis més prestigiosos en el món de l'arquitectura | 41.3517200,2.1303500 | 427251 | 4578167 | 2014 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52686-foto-08101-461-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | La característica d'aquesta línia, a banda de l'elevat cost de construcció, és l'automatització dels combois i els dos nivells de circulació. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||
| 52625 | Hotel Hesperia Tower | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-hesperia-tower | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/hotel-hesperia-tower/ | XXI | Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible. | 08101-303 | Gran Via de l'Hospitalet, 144 | 41.3461600,2.1085600 | 425422 | 4577569 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Richard Rogers i Alonso Balaguer | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52528 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-larxiu-mas | <p>http://amatller.org/ca/archivo-mas</p> | XX | <p>Fons gràfic on consten fotografies relacionades amb l'art religiós procedent de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet. Hi figuren 37 taules llistades entre les quals hi ha les taules renaixentistes exposades l'any 1953 i que es van salvar de la crema de la Guerra Civil i una taula amb la representació de sant Ramon de Penyafort - «san Pedro Martir o sant Ramón de Penyafort», s'escriu -, la fotografia de la qual és consultable en blanc i negre a l'arxiu d'aquesta institució. La imatge crida l'atenció. Per una banda, perquè no es troba entre la col·lecció de pintura del Museu d'Història de L'Hospitalet - no hi entrà mai, tal com palesa el registre d'entrada de les taules al flamant Museu de L'Hospitalet l'any 197174 -, i perquè tampoc no formà part de l'exposició realitzada el 1953 a la sala municipal del terme. Possiblement, la pintura fou adquirida per algun particular entre l'any 1936 i el 1953 - pensem que la seva desaparició s'ha d'emmarcar en aquesta cronologia perquè suposem que les fotografies de les taules foren fetes per J. Gudiol després del juliol de 1936, quan ja havien estat desmuntades dels respectius plans de cadascun dels retaules que integraven.</p> | 08101-314 | Institut Amatller d'Art Hispànic (Passeig de Gràcia, 41 - 08007 Barcelona) | <p>Adolf Mas Ginesta (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936) era originari d'una família vinculada al mon del dret. Finalment, va dedicar-se al que havia estat la seva passió des de ben petit: la fotografia. L'any 1902, després d'uns anys com a director d'un establiment comercial de Barcelona i com a repòrter, obrí el seu propi negoci amb el nom d'Arxiu Mas , especialitzat en la documentació gràfica del patrimoni històric-artístic. Era membre de la colla dels Quatre Gats, i el seu amic, Ramon Casas, li dibuixà els rètols de la nova empresa. Un dels seus primers clients fou Josep Puig i Cadafalch, que li encarregà fotografiar la seva obra arquitectònica, per a il·lustrar una publicació que presentà en el Congrés Internacional d'Arquitectura, celebrat a Madrid, l'any 1904. Fou també Puig i Cadafalch qui l'ajudà a definir el sistema d'organització de l'arxiu. Els negatius estan classificats en sèries diferents, segons les seves dimensions (A - 24 x 30 cm / B - 18 x 24 cm / C - 13 x 18 cm / ... ...) i es numeren de manera seqüencial en els respectius llibres de registre a mida que es van incorporant a l'arxiu. En aquests llibres es recull l'any i el lloc de realització, així com la documentació essencial del que representen. Com a índex principal del seu fons de negatius, Adolf Mas va crear un fitxer amb còpies positives de mida postal (9 x 12 cm), ordenades segons la localització dels monuments o les obres representades, amb una organització, primer per províncies, després alfabèticament per poblacions i una subdivisió final per vistes generals, edificis religiosos i civils, museus, institucions i col·leccions públiques i privades.</p> | 41.3596100,2.0995600 | 424684 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||||
| 52627 | Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XVIII-XXI | Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. | 08101-305 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592600,2.0997500 | 424700 | 4579030 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||
| 52523 | Fons referent a l'Hospitalet de Llobregat de l'IRMU | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-lhospitalet-de-llobregat-de-lirmu | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/monagrari</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu del Món Agrari relacionat amb L'Hospitalet de Llobregat consta de 9 fotografies en paper procedents de l'arxiu familiar Elena Viusà Vinyals: Batuda a l'era de Cal Miquel del Ros, any 1956-1957. Núm. d'identificador 1854. Berenar vora el riu. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-45; núm. d'identificador 1859. Joan Vinyals de cal Miquel del Ros amb una colla de temporers i d'amics celebrant la recollida de la carxofa, any 1944-1945. Número d'identificador 1858. El noi gran de cal Miquel del Ros amb el mosso de confiança de la casa anomenat 'el manyo' (que va treballar-hi durant 45 anys) enganxen el cavall al carro. Identificador 1862. Família amb tartana. Identificador 1860. El carro de cal Miquel del Ros fent el recorregut dels Tres Tombs per un carrer de la vila vella, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1856. El carro de cal Miquel del Ros davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, carregat de bròquils, amb les mules guarnides de festa i menat per dos dels fills de la casa i pel mossos. Identificador 1855. Una de les noies que ajudaven a les tasques domèstiques de la masia. Identificador 1861.</p> | 08101-309 | Institut Ramon Muntaner - Mas de la Coixa Rotonda Eix de l'Ebre. N-420, s/n (43770 Móra la Nova) | <p>El món agrari a les terres de parla catalana, està promogut per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. Està composta per un fons d'imatges de més de 3.000 fotografies provinents de centres d'estudis, fons particulars, etc.</p> | 41.3595300,2.0996300 | 424690 | 4579061 | 1950 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52523-foto-08101-309-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana va ser constituït el mes de juliol de 2003 i té la seva seu a Móra la Nova. Aquesta entitat neix d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que representa la voluntat de tots els centres que hi són adherits. La seva finalitat és la difusió i el suport als projectes d'investigació i de promoció cultural dels centres i instituts d'estudis de parla catalana, entitats dedicades principalment a l'estudi de la història, el patrimoni cultural i natural i les ciències socials i humanístiques i a la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | |||||||
| 52433 | Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013). | 08101-390 | L'Hospitalet de Llobregat | Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 | ||||||||||
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc