Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52600 | La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marina-de-lhospitalet | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | X-XVIII | alguns elements s'han excavat, documentat i es conserven sota terra i d'altres s'han perdut. | La part sud del municipi de l'Hospitalet està format pel complex detrític superior del delta del Llobregat, compost per sorres i llims d'aportació fluvial. El límit quaternari quedà delimitat per la via del tren del nucli urbà de L'Hospitalet fins a la ciutat de Barcelona. Les notícies històriques sobre l'aparició de restes arqueològiques són diverses, en tota la part del delta del Llobregat. En aquest indret podrien contenir restes de naufragis (derelictes), interpretant tota aquesta àrea com un port ancoratge. La gran àrea d'ancoratge d'època clàssica, situada originàriament al mar, actualment es troba en terra ferma, enterrada sota molt metres de sediments aportats per la mar i el riu Llobregat. | 08101-268 | Plana deltaica de l'Hospitalet | Als anys 60 del segle XX van començar les extraccions d'àrids en el termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels, entorn al camí Ral. Les extraccions d'àrids en van extreure àmfores, ceràmiques i altres materials que permeten reconstruir l'evolució del comerç marítim de la Vall del Llobregat durant més de mil anys. A més, s'hi van localitzar diversos vaixells enfonsats, alguns dels quals conservaven la fusta del buc, mentre d'altres tan sols es podien detectar per l'acumulació concentrada de materials homogenis. Durant la construcció del canal olímpic de Castelldefels, es va localitzar una barca d'època medieval, d'uns 8 metres de llargada per 1,60 metres d'amplada. Tot el contingut de la barca formava part d'un sol estrat. El material ceràmic era molt homogeni: contenidors d'uns 40-50 centímetres d'altura, amb fons arrodonit i cos recte, coll obert i dues nanses; i acanalats amb línies incises longitudinals paral·leles al sentit del torn. Dos tipus de vores: recta i exvasada amb escotadura interna. Pasta grisa molt clara, amb abundant desgreixant de mica, quars i pasta ceràmica vermellosa molt fina. Gran part de les peces presenten un vidrat intern de color verd de mala qualitat. Tant la ceràmica com l'estructura interna de la nau estava embolcallada amb teixit d'espart. Els indicis cronològics situen la barca a finals de l'edat mitjana, probablement del segle XV o potser fins i tot posterior. El municipi d'El Prat de Llobregat és l'única localitat que té tot el seu territori dintre del delta del Llobregat. En el seu Pla Especial i Catàleg està protegit tot el terme a una cota inferior als 5 metres de profunditat. A diferència dels termes de Gavà i Castelldefels que està protegit el sud del camí ral, ja que és aquesta part la que correspon a l'ancoratge. | 41.3528600,2.1154600 | 426007 | 4578306 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52600-foto-08101-268-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Seria interessant que en el municipi de L'Hospitalet, l'àrea d'expectativa arqueològica estigués definida per la línia que marcaria la carretera del Mig, ja que totes les restes romanes s'han trobat al nord. La més propera és la via de Santa Eulàlia de Provençana. | 85|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52422 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-0 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://bellvitgejose.blogspot.com.es/2009/07/58-paso-en-bellvitge-en1992el-ano-de.html | XX | Monument situat en una rotonda format per una sèrie de siluetes de figures humanes d'una alçada superior als sis metres que semblen formar una rotllana; dues d'elles s'agafen de les mans. Possiblement per aquesta composició alguns l'han denominat equivocadament 'la sardana'. Forma part del repertori de Joan Sunyer i el seu estil conegut com a 'free standing paiting' (pintura exempta), obres que combinen el color, el volum i l'esmalt sobre planxes d'acer. A més, aquesta, destaca per les seves grans dimensions. | 08101-137 | Plaça Amalvígia | L'obra és de l'any 1988 però es va inaugurar el 25 de juny de 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics. Es va projectar en commemoració del que foren les bases de les comunitats del Baix Llobregat i com a símbol d'agermanament. En el MOMA, l'any 1945, li van dedicar una exposició i el coneixen com l'artista americà nascut a Catalunya | 41.3531100,2.1069500 | 425295 | 4578342 | 1988 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52422-foto-08101-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Junyer | La rotonda consta de cinc cercles concèntrics posats a diferents altures de forma ascendent, amb una distància aproximada d'un metre d'alçada entre ells. En les dos plataformes superiors hi ha les figures, desplaçades a un costar respecte al centre. El cercle superior és de ciment i intercalada entre els altres, de ferro oxidat. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52426 | Conversa. Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conversa-caps | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument format per dues columnes una tubular i l'altra en prisma, d'acer i ferro, trencades i obertes amb dos perfils de acara retallats a la part superior. Estan situades sobre una peanya d'encofrat de ciment i grava, amb rajoles de ciment en la seva cara superior | 08101-141 | Plaça Camilo José Cela | Es va inaugurar l'any 1992. | 41.3660100,2.1251500 | 426832 | 4579758 | 1992 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52426-foto-08101-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52430 | Monument a Tierno Galván | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tierno-galvan | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrique_Tierno_Galv%C3%A1n | XX | El bust en bronze ja no hi és i l'estany ja no funciona com estany ni font. | A la rotonda de la plaça d'Eivissa s'hi va instal·lar un monument en homenatge al que fou alcalde de Madrid, EnriqueTierno Galván. Aquest consisteix amb una font amb estany de planta rectangular i en el mur del fons hi havia un bust en relleu, retrat a mig cos del professor, de perfil, amb ulleres i vestit amb jaqueta i corbata i amb les mans creuades. Al costat la dedicatòria 'La ciutat de l'Hospitalet al professor Enrique Tierno Galván, abril, 1995'. A l'estany hi ha quatre brolladors diferents amb figures de granotes de bronze i un de circular El relleu del retrat s'aguanta al mur amb ancoratges d'acer, les figures de les granotes estan collades amb cargols metàl·lics i soldades , les lletres estan enganxades amb morter i ancoratge metàl·lic. | 08101-145 | Plaça Eivissa, s/n | Es va inaugurar l'abril de l'any 1995. Enrique Tierno Galván (Madrid, 8 de febrer de 1918 - 19 de gener de 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres. El seu prestigi polític i intel·lectual queda consolidat en els anys setanta, després del seu confús ingrés i expulsió de l'Agrupació Socialista Madrilenya —que teòricament obeïa al PSOE-històric, l'executiva del qual era establerta a Tolosa de Llenguadoc—, la seva presentació com a intel·lectual marxista però no «escolàstic» i la seva expulsió a perpetuïtat (al costat d'altres catedràtics i professors universitaris com José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo) de la Universitat espanyola després de les protestes estudiantils, iniciades a Madrid en 1965, en contra de la dictadura franquista i que ell va recolzar. El 1966 es trasllada als Estats Units on va ser professor en la Universitat de Princeton (1966-1967), i també a la de Bryn Mawr, i va esdevenir el líder de la Federació Socialista a Madrid -també conegut com el «grup de Marquès de Cubas», pel seu domicili d'actuació-, amb el qual buscava liderar a tot el socialisme de l'interior. Després d'una entrevista amb Rodolfo Llopis Ferrándiz a París en 1966, i en tornar a Espanya, el 1968, funda el Partit Socialista de l'Interior (PSI), que posteriorment, el 1974, va passar a dir-se Partido Socialista Popular (PSP). Aquest mateix any, al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carlí (PC) i nombroses personalitats independents, formaria la Junta Democràtica d'Espanya (JDE). | 41.3713400,2.1044800 | 425109 | 4580367 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52430-foto-08101-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Meritxell Martínez | La tercera foto és del web: https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=317 | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52414 | Font de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-espanyola | XX | Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'. | 08101-129 | Plaça Espanyola | En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'. | 41.3706200,2.1220200 | 426575 | 4580273 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52557 | Edifici plaça Espanyola, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-espanyola-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa, pis i coberta plana de terrat i els baixos s'han adaptat per a comerços; però és aquesta l'arquitectura pròpia del moment de formació de la plaça i no la que es diu de substitució, com la de l'edifici veí. Amb la façana recuperada es gaudiria d'un parament arrebossat imitant carreus abuixardats i unes finestres amb llinda recta i decorada amb motius florals. També destacaria la sanefa esgrafiada a la zona de la cambra de respiració i els espiralls. | 08101-225 | Plaça Espanyola, 14 | 41.3706900,2.1222700 | 426596 | 4580280 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicat a la plaça Espanyola, cantonada amb el carrer Nostra senyora dels Desemparats, enfront mateix de l'església dels Desemparats. Tot i que el seu estat de conservació no és l'adequat per manca de manteniment i no tractar-se d'un edifici senyorial, dona identitat i caràcter a la plaça juntament amb d'altres edificis i la pròpia font. La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52609 | Refugi de la Guerra civil de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-placa-espanyola | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Túnel enrunat | Refugi soterrat de la Guerra Civil a l'escola Sant Jaume. Segons Lluís Esteve, mestre de l'escola l'any 1996, durant unes obres d'ampliació del gimnàs i el teatre, es produeix un esvoranc que deixa al descobert unes escales que condueixen a un túnel enrunat, en direcció a la plaça Espanyola. S'hi troben algunes bales de fusell i peces que semblen taps de bombes de mà. Tècnics municipals de l'Ajuntament de l'Hospitalet fan una inspecció ocular del lloc; però es descarten actuacions. | 08101-277 | Plaça Espanyola, 3 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3708600,2.1216300 | 426543 | 4580300 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat amb el número 20 al plànol de 1940.Possiblement boca de mina i provable comunicació amb el carrer de Viena, actual carrer de Santiago Apòstol, 38-40. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52456 | Les lletres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lletres | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Poema corpori format per onze lletres de la paraula L'Hospitalet col·locades verticalment enmig de la plaça i sense alinear. En un costat, enmig d'un parterre empedrat, s'apilen unes damunt les altres, la resta de les lletres de l'abecedari. Lletres són metàl·liques i pintades de color vermell. Mesuren tres metres d'alçada i deu cm de gruix. Cadascuna està posada sobre una peanya trapezoïdal feta del mateix material que el paviment de la plaça. | 08101-159 | Plaça Francesc Macià | En la seva inauguració, el maig de 2003, Joan Francesc Marco, va destacar que el Poema Corpori reflexa fidelment el pensament de Joan Brossa sobre la creació artística: 'Brossa sempre es va preocupar perquè l'art no fos una cosa segrestada en mans d'una minoria selecta, ell volia que arribés a tothom, volia dignificar l'art per fer-lo popular'. També la seva companya, Pepa Llopis, declarava que: 'Les Lletres podien servir de pissarra, tot i que les dibuixin o les pintin, les lletres hi seran perquè són lletres vives'. | 41.3643700,2.1282900 | 427093 | 4579573 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52456-foto-08101-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Brossa | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52409 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-2 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge que ret la ciutat de l'Hospitalet al mestre Anselm Clavé ubicat en els parterres de la plaça que porta el mateix nom. Consta d'una estructura principal de prisma de granit damunt la qual hi ha l'escultura d'un nen amb una estrella al front amb lira i llorer. A cada costat hi ha dos cossos de prisma triangular amb plafons de terracota amb la representació de cantaires d'un cor. Tot plegat damunt una peanya hexagonal. Les inscripcions que hi ha són: al davant, una dedicatòria: 'L'Hospitalet de Llobregat a J. Anselm Clavé 1824-1894. I a la part del darrere: 'L'univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs Homenatge de les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la S.C el Llobregat. Fundada l'any 1851 i la data 12-12-1954.' | 08101-124 | Plaça Mestre Clavé | Les corals l'Univers, l'Aurora, la Joventut, els Antics, els Callats, els Pilotaires, els Rossinyols, els Torrasencs són les societats corals de la ciutat presidides per l'Estendard de la que fou la primera de totes: la Societat Coral El Llobregat, fundada l'any 1851. Va ser inaugurada el 12 de desembre del 1954. I se'n va fer una reconstrucció l'any 1980. | 41.3612800,2.1065600 | 425272 | 4579249 | 1954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52409-foto-08101-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Solanic i Balius | Les seves dimensions són:-Monòlit: 284 x 56 cm, prismes afegits: 229 x 66 x 15 x 32,5 cm. -Plaques de terra cuita: 123 x 55 x 9 cm, medalló: 37 cm de diàmetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52700 | Font de la plaça Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pirineus | XX | Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-475 | Plaça Pirineus | 41.3728900,2.1233000 | 426685 | 4580523 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||||
| 52699 | Font de la plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-anselm-clave | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Segona font del projecte encarregat a Carles Buïgas durant el maig de 1969 per l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquesta ubicada a la plaça d'Ansel Clavé. Més senzilla que la de Santa Eulàlia de Provençana, ja que no disposaria de la mutació dels llums de color. | 08101-474 | Plaça d'Anselm Clavé | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3613400,2.1064500 | 425263 | 4579256 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | El cost previst d'aquest font seria d'1.311.973 ptes. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52702 | Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirafielo-homenatge-ernest-lluch | Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/anda-goikoetxea-jose-ramon/ar-3881/ | XXI | Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg' | 08101-477 | Plaça d'Ernest Lluch | Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015. | 41.3752400,2.1135600 | 425873 | 4580793 | 2015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Ramon Anda Goicoechea | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52323 | Blocs de la plaça Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-de-la-placa-guernica | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Conjunt d'habitatges integrades en dos blocs veïns, de dos habitatges per replà, que tenen façana per ambdós costats. No destaquen per la seva vàlua arquitectònica ni per les solucions adoptades per al seu bastiment, sinó per esdevenir símbol d'un tipus constructiu i d'una política de promoció que, en anys posteriors va protagonitzar episodis especulatius que van donar lloc als diferents polígons de l'Hospitalet. Fins fa poc es podia llegir a la façána en lletres ben grans 'FRANCO, FRANCO, FRANCO'. | 08101-30 | Plaça de Guernica, 4-12 | La construcció dels blocs d'habitatges protegits de l'actual plaça Guernica va ser la primera actuació de polígons d'habitatges realitzada a l'Hospitalet. La seva promoció va ser pública, endegada per una petició de l'Ajuntament i assumida per l' 'Instituto Nacional de la Vivienda'. Tot i que els tràmits i el primer projecte de l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Manuel Puig Janer daten de 1940, sembla ser que els edificis no es començaren a construir fins tres anys més tard. El projecte inicial comptava amb una actuació urbanística que incloïa diferents serveis, tot i que finalment aquestes pretensions quedaren substancialment reduïdes. | 41.3743300,2.1231000 | 426670 | 4580684 | 1940 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52323-foto-08101-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer | 'Amb els allaus migratoris de mitjans segle XX es plantejarà la necessitat de donar sostre a tota aquesta generació. Les solucions, dissortadament, no podran ser més barroeres. Els polígons com els dels blocs del Caudillo a la plaça Gernika, Onésimo Redondo a La Florida, Bellvitge, Gornal etc es caracteritzaran per les seves deficiències estructurals, l'escassa qualitat dels materials, la massificació i l'especulació més salvatge i una nul·la preocupació per proporcionar qualsevol mena de servei'. (Giménez, López, Lloreda, Ruiz, Domínguez, 1992, p. 20). | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52489 | L'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lharmonia | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.</p> | 08101-101 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | <p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5/8, la era de 1/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.</p> | 41.3604200,2.0977200 | 424531 | 4579161 | 1595 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||
| 52597 | Jaciment de l'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lharmonia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI-XVIII | L'any 2008, amb motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. Per tant, es pot considerar que els resultats de la intervenció foren negatius. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. | 08101-265 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes tenen una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. La coberta és a quatre vessants. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. | 41.3604400,2.0977300 | 424532 | 4579163 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52597-foto-08101-265-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52490 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVIII-XX | Antiga casa de pagès formada per dos cossos adossats. Està situada a la part baixa del carrer Xipreret encarada a migdia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de la plaça Bordonau. Un dels cossos ha estat mutilat, i s'ha refet la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XIV-XV).L'altre posseeix un portal adovellat i la coberta vessa aigües sobre els laterals. La intervenció que patí l'edifici al 1976 fou força contundent i tenia com a finalitat emfasitzar els seus elements més antics. Aquest tipus de restauració, excessivament historicista i amb reinterpretacions i invencions sense cap base estructural o documental, va donar lloc a un 'nou' Can Oliver, amb finestres gòtiques d'un altre edifici i un aire volgudament medievalitzant per tal que consolidés la imatge d'aquest paratge. Aquesta imatge, però, té molt de reconstrucció falsejada ja que la Talaia que s'aixeca just al seu davant és una reconstrucció d'una antiga torre que no estava situada en aquest indret, i l'edifici de l'Harmonia situat al seu costat ha sofert també restauracions de caràcter historicista. | 08101-102 | Plaça de Josep Bordonau, 7 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3603400,2.0975100 | 424514 | 4579152 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actual seu de l' Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de L'Hospitalet. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52488 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. | XVI | L'any 1972 s'ubica a l'emplaçament actual a causa de l'enderrocament del mas on estava adossada. Les obres van anar a càrrec de la Diputació de Barcelona. | La torre coneguda com la Talaia és un edifici de planta quadrada formada per planta baixa i quatre pisos, el darrer dels quals es presenta en forma de mirador. La coberta és de teules de tipus piramidal, a quatre aigües, amb una mica de ràfec. Els paraments són de carreus vistos ben treballats amb les cantonades escairades. A la façana principal, orientada a migdia, hi trobem la porta d'accés, amb marxapeu, brancals i llinda, de pedres ben treballades, amb la data de 1687 gravada a la llinda. A cada planta hi trobem una finestra, també amb els emmarcaments de pedra treballada. En el mirador s'obre a cada façana una triple arcada, amb arcs de mig punt. S'explica que els finestrals originals eren gòtics i que en Santiago Rusiñol se'ls endugué al 'Cau Ferrat' de Sitges, sense que mai s'hagin trobat. Per tant, la galeria actual amb arcs de mig punt, tres per cantó, és una reconstrucció ideal. També hi ha una petita obertura, amb reixa de ferro, a la façana de ponent. També es coneix amb el nom de Can Modolell de la Torre Com diu el Pla Especial, amb el trasllat i reconstrucció de la torre es pretenia consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels orígens llunyans de l'Hospitalet; una mena d'imatge que contrarestés la del creixement incontrolat, deshumanitzat i desarrelat de l'Hospitalet dels anys seixanta i setanta. | 08101-100 | Plaça de Josep Bordonau, s/n | La construcció data de 1587 segons consta a la pròpia llinda de la porta d'accés i formava part del mas Bruguera. L'any 1972 s'enderroca el mas però es decideix salvaguardar la torre i traslladar-la a l'emplaçament actual, amb el patrocini de la Diputació. Una placa de marbre col·locada a la dreta de la llinda així ho recorda: 'Esta torre atalaya fue reconstruida con la colaboración de la Excma. Diputación provincial de Barcelona e inaugurada el 8 de noviembre de 1972 con motivo del día de la provincia'. La seva cronologia original correspon al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que conegué l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Can Llunell, o l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. | 41.3602100,2.0976200 | 424523 | 4579138 | 1587 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52488-foto-08101-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52497 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-4 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Instal·lació en homenatge a Lluís Companys i Jover (1882-1940) compost per 57 columnes, tantes com anys va viure Companys i una ampolla a dalt (en bronze). Les columnes formen una espiral i les dues primeres estan separades per 3 metres, cada vegada es redueixen 10 cm. Segons l'autor: 'la idea era que la vida és com una espiral que et porta a un lloc inevitable que és la mort. Jo crec que en el recorregut que tu fas per la teva vida el temps no és el mateix, o sigui del zero als 10 anys és llarguíssim; dels 10 als 20 es fa una mica més curta. Després dels 40 la distància a mida que tu t'acostes cap al final de la teva vida passa més ràpid i per això la distància entre les columnes va disminuint. Les ampolles que hi ha a dalt tenen la forma de les que els egipcis enterraven amb les seves coses i una de les seves coses eren les essències de perfums, aleshores aquests són flascons d'essències. És la idea de que cada any de la teva vida tu conserves l'essència d'allò que tu has estat. N'hi ha un 90% de palla i un 10% que és important, és l'essència. Posar una ampolla en cada columna és com guardar l'essència de cada any de la seva vida. Llavors, fas un recorregut per allò que era el més important dels anys de la seva vida. El recorregut és en espiral per un camí de llambordes i et condueix a una bola tancada que és on es troba la seva imatge. Al principi estava tapada amb un vidre i aquest vidre el van trencar fins a sis vegades. Al final vàrem decidir posar una placa de bronze, amb el seu nom.... volia fer un homenatge a la seva persona....Hi ha un detall més de la simbologia de l'escultura, a la base de cada columna hi ha un focus. El tema d'encendre un llum cada nit és com recordar algú. Un llum per cada any és com recordar un any de la seva vida. La importància d'una persona des que neix fins a que mor.' /ABAIJON; ANCUTA i FERNÀNDEZ , 2009). | 08101-153 | Plaça de Lluís Companys | Es va inaugurar 13 de desembre de 1997. Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que ha mort executat. | 41.3588400,2.1032600 | 424993 | 4578981 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52497-foto-08101-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Albert Casañé | Va utilitzar coma a material el ferro, llambordes, zenc i bronze . Les tècniques que va fer servir són: galvanitzat , pintat , rovellat i gravat.En un costat i sobre la gespa hi ha una caixa de ferro rovellat i a la tapa una inscripció que és una dedicatòria de l'autor. Sota la instal·lació hi ha un fonament que és una espiral de formigó on s'hi van ancorar tots els tubs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52603 | Plaça de Mossèn Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar | ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868). DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849. | XVI-XVIII | Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència. Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit. A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat. S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat 'Camp del Rector'. Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria. | 08101-271 | Plaça de Mossèn Homar | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593200,2.0992600 | 424659 | 4579038 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52603-foto-08101-271-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52607 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-mossen-homar-18-11 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XIII-XVIII | Es tracta d'intervencions parcials sobre elements molts rebaixats. | Amb motiu d'una promoció privada en el solar situat al número 18 a 22 de la plaça Mossèn Homar, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva. En aquesta zona se situava l'església i l'antic cementiri parroquial, així com l'hospital d'època medieval que va donar nom a la població. Els treballs van servir per documentar paviments i elements constructius diversos relacionats amb l'habitatge preexistent que havia estat enderrocat A la rasa 1 es va documentar la cantonada d'un edifici construït amb murs de pedra lligats amb morter de calç, de 75 centímetres d'amplada, que s'ha pogut datar entre el segle XIV i el XV. També es va trobar una sepultura d'inhumació, que correspondria a l'antic cementiri parroquial. A la rasa 2 , per sota d'una successió de paviments i estrats de sorra, argila i morter, va aparèixer la cantonada d'un altre edifici que es data en els segles XVI o XVII. El conjunt de les troballes realitzades al solar confirmen que aquest espai fou ocupat en època medieval i moderna pel cementiri parroquial i diverses construccions que, sense ampliar l'àrea dels treballs, no es poden interpretar adequadament. | 08101-275 | Plaça de Mossèn Homar, 18-11 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3593100,2.0990800 | 424644 | 4579037 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52607-foto-08101-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Excavació dirigida per Pol Castejon Vidal, l'any 2005. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52407 | Mercat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-santa-eulalia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment. | 08101-122 | Plaça de Pius XII | El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004. | 41.3654700,2.1272400 | 427006 | 4579696 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52360 | Institut Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/institut-santa-eulalia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, i dos torres quadrades, amb teulada a quatre vessants, als extrems. Les torres tenen una decoració de tipus classicista amb frontons decorant les finestres, fornícules als costats d'aquestes, motllures, el gran voladís de la teulada. | 08101-67 | Plaça de Pius XII, 2 | La data del projecte de l'edifici és de l'any 1936. A principis de la dècada dels 50 del segle XX, l'arquitecte Manuel Puig i Janer el va reformar. | 41.3649300,2.1274700 | 427025 | 4579636 | 1936 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | En tot cas, cal afegir-hi dos cossos més de planta rectangular que s'inicien també a les torres i encerclen un pati, fent forma de 'U'. El recinte es tanca amb un edifici modern i més alt que trenca la uniformitat del conjunt. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52423 | Monument a Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-salvador-espriu | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument en homenatge a Salvador Espriu que consisteix en un monòlit irregular de pedra sorrenca. Té una cara tallada i polida on figura un text de l'escriptor que diu: 'Imposaràs la veritat fins a la mort sense l'ajut de cap consol'. Està col·locat directament sobre el terra, enmig d'un parterre d'arbusts que en part el cobreixen Les seves mides són 194 x 71 x 34 cm. | 08101-138 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1990. | 41.3652100,2.1193900 | 426349 | 4579674 | 1990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52423-foto-08101-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52582 | Església de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/11/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html | Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. | 08101-250 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3653000,2.1190600 | 426322 | 4579684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52415 | Monument a l'Hospitalet. Monument a l'escut de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lhospitalet-monument-a-lescut-de-lhospitalet | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | També és conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d'aquests blocs n'hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera. Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de L'Hospitalet. També hi ha la signatura de l'autor i la data. | 08101-130 | Plaça de can Escorça | Es va inaugurar el 26 d'abril de 1974. | 41.3682500,2.1313000 | 427349 | 4580002 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52415-foto-08101-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Subirachs | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52410 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-3 | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://www.xtec.cat/~rsellart/cobla/cobla.html [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Fou restaurada l'any 2009. | Monument en homenatge a la sardana format principalment per la representació d'un músic de la cobla tocant la tenora. Es troba assegut en una cadira de boga a primera fila de la cobla. Esta fet de fang cuit sense polir. Aquesta figura es troba alçada, damunt una peanya de secció triangular de granit negre, polit, que , alhora, se sustenta damunt un pedestal de granit, també de secció triangular i més ample que la pilastra. A la vora superior de la pilastra, en els seus tres costats, hi ha gravat un fragment de 'La sardana' de Maragall: 'És la mòbil magnifica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant; el botó d'eixa roda, quin era que amb tal simetria l'anava centrant; és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans'. A la peanya hi ha en relleu el logotip de L'Hospitalet i al bloc enganxades una placa circular I unes plaques de marbre blanc commemoratives que s'han anat afegint amb el temps. | 08101-125 | Plaça de l'Ajuntament | Aquesta escultura es va realitzar amb motiu de la proclamació de L'Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la sardana. Es va inaugurar l'any 1966 i l' any 2009 es va restaurar, canviant els blocs de suport, la inauguració es va el mes de març . | 41.3597300,2.1003100 | 424747 | 4579082 | 1966 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52410-foto-08101-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Sabi Serra | La tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52425 | Brollador de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable. | 08101-140 | Plaça de l'Ajuntament | 41.3596700,2.0997100 | 424697 | 4579076 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52463 | Fanals de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-de-la-placa-de-lajuntament | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Es tracten de dos fanals amb cinc caps lluminosos de ferro treballats a la foneria Roura de Barcelona. Un de central més elevat i els altres quatre al voltant. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. El treball del ferro simulant un trenet de fulles d'heura al fust del fanal, emmarca l'obra dins l'estil de les arts industrials del modernisme. Per l'època i per la forma es pot deduir que els fanals eren inicialment de gas. | 08101-166 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest fanals de la plaça de l'Ajuntament han arribat fins als nostres dies sense cap mena de documentació històrica. Es relacionen amb l'Ajuntament perquè són els dos únics exemplars situats davant la porta principal, un a cada costat, així que la seva col·locació es situaria entre el 1895, moment en que es comença a construir la Casa de la Vila, i el 1900. | 41.3594900,2.0995500 | 424683 | 4579056 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52499 | Monument a la lleva del biberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-lleva-del-bibero | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleva_del_Biber%C3%B3 [consulta realitzada el 20 de setembre de 2017]. | XX | Monument en homenatge a la 'Lleva del biberó' format a partir d'un bloc triangular de pedra crema d'Andalusia. Les seves dimensions són: 200 x 155 x 60 cm. El vèrtex superior és irregular i se sobreposa un triangle de granit negre on hi ha la representació del colom de la Pau amb una branca d'olivera. Aquesta peça de forma triangular representa les muntanyes i els ponts on van lluitar els soldats de la República. A la part inferior hi ha un buidat en forma d'arc de mig punt, que evoca el pont donant-li més lleugeresa a l'escultura. Al bell mig del monòlit hi ha una inscripció commemorativa amb lletres de bronze polides: 'EN MEMORIA DE LA XVII TROBADA DE L'AGRUPACIÓ ELS SUPERVIVENTS DE LA LLEVA DEL BIBERÓ - 41 A L'HOSPITALET'. | 08101-155 | Plaça de l'Ajuntament | Es va inaugurar el 7 de novembre del 1998 amb motiu de la trobada, a L'Hospitalet, de l'Agrupació dels supervivents de la Lleva del biberó. | 41.3597600,2.0992200 | 424656 | 4579086 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52499-foto-08101-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Lleva del Biberó fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la Guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.En total van ser cridats a files uns 30.000 nois, nascuts el 1920 i el 1921. En principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: - Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagué biberons en zones menys conegudes com el Pirineu de Catalunya, destinats al batalló alpí.Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda de Ebro i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52602 | Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-merida | AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XII-XX | Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer. | Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600. Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions. A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral: 1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal. 2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria). 3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940). Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval. | 08101-270 | Plaça de l'Ajuntament | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3596400,2.0991300 | 424648 | 4579073 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52602-foto-08101-270-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet. | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52660 | Aplec de la sardana Ciutat de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-ciutat-de-lhospitalet | XX-XXI | Aquest és el segon aplec de la ciutat després del de Pasqua que es fa al barri de Bellvitge. Per contra aquest se celebra pel mes d'octubre al centre, a la plaça de l'Ajuntament, i està organitzat per la Coordinadora Sardanista. L'aplec comença a les 11h i continua per la tarda | 08101-431 | Plaça de l'Ajuntament | Aplec que es va iniciar l'any 1971. | 41.3597000,2.0999900 | 424720 | 4579079 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2016, l'Ajuntament ja va reconèixer la tasca que la Coordinadora fa a L'Hospitalet, atorgant-li la 'Distinció Ciutadana'. | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52297 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges i comerços construït a la plaça de l'Ajuntament l'any 1947; amb façanes a la plaça, al carrer de l'Església i al carrer Baró de Maldà. Consta de planta baixa i quatre pisos, a excepció del cos que dóna al carrer Baró de Maldà i que es la seu de l'entitat promotora, que té cinc pisos. L'obra combina l'obra vista, dominant, amb la pedra artificial i el formigó. En conjunt es presenta amb una façana de forta horitzontalitat, marcada pels diferents tractaments dels nivells de pis: els dos primers agrupats i amb pilastres entre ells i els dos següents que es distingeixen per l'ús de materials diferents de parament. | 08101-4 | Plaça de l'Ajuntament, 29-34 | En aquesta zona de la plaça hi havien unes cases setcentistes que durant la Guerra civil espanyola es van enderrocar, igual que l'antiga església de santa Eulàlia de Mèrida. L'obra tingué la promoció de l'antiga 'Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro' i el bloc encara és conegut avui dia com l'edifici de 'la Caixa'. | 41.3599100,2.0999100 | 424714 | 4579103 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52297-foto-08101-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | La intenció d'aquesta urbanització va ser la de donar un caràcter homogeni al conjunt de la plaça, oferint una façana contínua i amb intenció monumentalitzadora. Amb tot, el conjunt no és idèntic en totes les seves parts. Els extrems no estan tractats d'igual manera i mentre el que fa cantonada al carrer de l'Església gaudeix d'un cos sortint a manera de tribuna, a l'altre extrem (carrer Baró de Maldà) té un nivell més fins arribar a un cinquè pis. Es en aquest cos, ocupat enels baixos per una oficina de l'entitat bancària promotora, on destaquen unes pilastres compostes que van del primer fins el tercer pis i que sustenten un arquitrau on es llegeix el nom de la caixa d'estalvis. Encastada a la paret entre les pilastres s'hi troba una representació religiosa esculpida . | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52294 | Botiga Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-nova | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, molt estret i allargat, que té la cantonada de la façana corbada. Consta de planta baixa i pis. El programa funcional original consistia en una botiga a la planta baixa i un habitatge en la planta pis amb un mateix accés des del carrer, a través de la botiga. El solar, entre mitgeres, és estret i profund, amb poca façana. L'escala es col·loca en un dels angles interiors de la planta per tal d'alliberar al màxim superfície per a la botiga i poder organitzar un habitatge en corredor amb el recurs d'un petit pati de ventilació. En conseqüència, es tractava de projectar una façana de dimensions reduïdes però dotada de prou singularitat com per respondre eficaçment a la funció comercial a què es destinava l'edifici, i a més tenint en compte la seva situació urbana privilegiada. El mecanisme que Puig Gairalt utilitza és formalitzar la planta pis com un coronament, profusament ornamentat, de la botiga, la qual, per aprofitar al màxim el perímetre de que es disposa, es resol com una capsa de vidre que conté els aparadors. El balcó corregut separa els dos elements i, a partir d'ell, s'emfatitza volumètricament la cantonada. L'acristallament de la planta baixa i la ceràmica vidriada de colors de la planta pis havien de contrastar fortament amb un entorn on predominaven la pedra i l'estuc. Així també s'ha de valorar l'elecció del referent estilístic, el qual, a més, denotava una certa 'modernitat' en aquell moment. | 08101-1 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | La Botiga Nova de la plaça de l'Ajuntament va ser projectada i construïda per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt l'any 1912. Aquesta data apareix esgrafiada a la façana i també en la perspectiva aquarel·lada que es conserva en l'arxiu familiar Puig Viñals. Des del punt de vista de la trajectòria de l'arquitecte Puig Gairalt, la Botiga Nova i les Cases Barates de la Rambla són els únics exemples significatius d'una primera etapa d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera, ja que la farmàcia Vicenç Ferrer de la plaça Catalunya de Barcelona ja no existeix i la Casa Puig de la Rambla Just Oliveras pràcticament tampoc. | 41.3594900,2.0998300 | 424707 | 4579056 | 1912 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52294-foto-08101-1-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Giralt | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52453 | Plafó ceràmic de l'Associació de Veïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-lassociacio-de-veins | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. BOTEY, Jaume (1986). Cinquanta-quatre relats d'immigració. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/carrers/placa-de-la-carpa/ | XX | Plafó ceràmic col·locat en una de les parets de la plaça de la Carpa orientada al nord. Es tracta d'un plafó de rajoles (4 x 5) de fons blanc amb lletres i dibuixos en blau. S'hi pot llegir: 'On havien d'aixecar-se 13 blocs de 12 plantes, molts homes i dones animats i guiats per l'Associació de veïns després de 10 anys de lluites van aconseguir els serveis que hi volien: una escola (1984), un mercat (1985) i aparcament (1990), una plaça pública (1992)'. Al costat hi diu: 'Aquest espai anomenat La Carpa en record del teatre que hi hagué instal·lat és el símbol de la unitat dels homes i dones de Can Serra per a millorar el seu barri / la unitat dels veïns ha transformat el nostre barri / setembre 1992 - Assoc. Veïns - Can Serra'. | 08101-156 | Plaça de la Carpa | També està dibuixat un tamboriner fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l'Associació de Veïns de Can Serra d'avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l'ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l'AV els estava convocant. Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l'ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d'on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons reivindicatives. | 41.3662400,2.0999200 | 424722 | 4579805 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52453-foto-08101-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carmen Sánchez Pizarro | En aquell descampat on volien fer aquest projecte hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles. Desprès de molts anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per l'Associació dels veïns, el Juny de 1976 el barri va prendre possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||||
| 52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52460 | Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada. | Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior. | 08101-163 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | 41.3578000,2.1012200 | 424821 | 4578867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52495 | La Sireneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sireneta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Petita figura de bronze que representa una sirena asseguda damunt una roca. Està situada al mig d'un parterres de flors de la plaça. La sireneta porta trenes i sosté amb la mà dreta un peix, que feia les funcions de brollador quan l'escultura formava part d'un estany amb aigua | 08101-151 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | Es va inaugurar 23 d'octubre del 1997. | 41.3576300,2.1011900 | 424818 | 4578848 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52495-foto-08101-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Valentí Julià i Sadurní | Es tracta d'una versió, feta pel mateix autor, d'una primera sirena de l'any 1955 que havia estat instal·lada a la plaça del Repartidor i posteriorment al parc de la Marquesa d'on va desaparèixer l'any 1983.Les seves dimensions aproximades són: figura 60 cm d'alçada i la peanya 30 x 30 cm. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52496 | Monument a la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare-de-deu-de-montserrat | <p>ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Garc%C3%ADa_Rius</p> <p><span><span><span><span><span><a href='http://ow.ly/4xeJ30qBFm9'><span><span>http://ow.ly/4xeJ30qBFm9</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monument dedicat a la Moreneta, patrona de Catalunya, compost per un monòlit (168 x 112 x 124 cm)de conglomerat procedent del propi massís de Montserrat, cedit pel municipi de Collbató. S'ha col·locat damunt un parterre i només s'ha treballat rebaixant-lo una mica pel costat on se situa el perfil en bronze de la Mare de Déu de Montserrat (49'5 x 22 cm). Hi ha la firma de l'autora a la cantonada inferior dreta del bust i en un lateral del monòlit hi ha clavada una placa de metacrilat amb la dedicatòria i la data de la inauguració.</p> | 08101-152 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta obra la va encarregar el Club Muntanyenc de L'Hospitalet. Anteriorment la mateixa entitat i la desapareguda Unió Excursionista de Catalunya de L'Hospitalet ja havien promogut la instal·lació de monuments dedicats a la Moreneta. El precedent de l'actual monument es remunta a l'any 1962. En aquest any la UEC de l'Hospitalet celebrava el seu desè aniversari amb un acte que va consistir a dur a peu des del Monestir de Montserrat una imatge de la Mare de Déu beneïda, fins a la plaça de l'Hospitalet que porta el seu nom. Aquella </span>escultura de la Mare de Déu de Montserrat va patir mutilacions dels braços i altres elements fruit d’actes vandàlics. Per tal de preservar la escultura, es va retirar i va ingressar a les col·leccions del Museu de l’Hospitalet on es conserva amb la referència H-4258.</span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span><span>L'actual escultura es va inaugurar el 23 d'octubre de l'any 1997. El 2005, al seu peu s'hi va posar una placa de ceràmica blanca amb un fragment del virolai signada per l'entitat veïnal Gent de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3575400,2.1010700 | 424808 | 4578838 | 1997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52496-foto-08101-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Es troba situada en un costat de la part enjardinada de la plaça. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52459 | Monument de la XXXI trobada de penyes barcelonistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-xxxi-trobada-de-penyes-barcelonistes | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XXI | Monument que commemora XXXI trobada mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a l'Hospitalet el 5 d'abril de 2008. Consisteix en una mena de columna irregular i feta de diferents textures que a la part superior s'esquinçà en dos fragments. La part inferior imita una textura de fusta i a la part superior de pedra negra. Al peu de l'escultura hi ha una placa de bonze amb la dedicatòria. Hi consta el nom de l'escultor, la data i els escuts de L'Hospitalet i del club de futbol FC Barcelona. | 08101-162 | Plaça de les germanes Ocaña | Es va inaugurar el 5 d'abril del l'any 2008. | 41.3745500,2.1170700 | 426166 | 4580713 | 2008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52459-foto-08101-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alfredo Sánchez | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52454 | Molí paperer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-paperer | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Però presenta alguns grafits. | Monument format per quatre pedres de molar de gran mida i pes, originàries de l'antic molí paperer, Renom SA. que existia en aquells indrets de la barriada de Gran Via Sud. Són pedres tallades, esculpides i polides en un mateix bloc i de forma circular. Totes elles disposen de forats per tal d'instal·lar-hi els eixos de ferro massís que les permetien girar. Tres de les quatre peces mantenen encara part de la ferralla dels eixos i engranatges que antigament tenien. Dos de les moles ,de diferent diàmetre, formen la base per a les altres dues, que estan dretes i unides pels eixos i engranatges. | 08101-157 | Plaça del Bon Repòs | La data de la primera ubicació en aquest indret és el 23 de juliol de 1998. | 41.3610900,2.1342900 | 427591 | 4579204 | 1998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52454-foto-08101-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52370 | Edifici de correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-correus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici amb xamfrà on es troben els carrers del centre i Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis. La coberta és parcialment plana i la resta amb un voladís de teules que desaigüen a la façana. La planta baixa està destinada a les funcions de correus, amb diferents espais: magatzem, sala d'aparells, despatx, vestíbul, hall i oficines. La planta pis té l'accés mitjançant una escala lateral que dóna accés a dos habitatges. La planta pis s'organitza en funció de la crugia noble i d'un pati de llums central on es concentren els serveis. L'element distribuïdor dels habitatges és un passadís que dóna accés a les diferents estances. Cada casa disposa d'un terrat en la part posterior de l'edifici. La façana és concebuda donant un major èmfasi a la part de l'entrada del públic esdevenint el vestíbul una torre hexagonal que es perllonga més enllà de la planta pis i es troba coronada per una estructura metàl·lica a manera d'element-símbol; l'emfasització de la torre també es dona per ser un cos que sobresurt i per l'ornamentació. Als laterals del xamfrà hi ha dues façanes de diferents dimensions i distribució, però que guarden alguna similitud. A la planta baixa hi ha un sòcol que recorre tot l'edifici; en aquest nivell veiem finestres acabades en arc de mig punt, amb ampits de ceràmica ocre i reixa de ferro forjat amb reganyols. També podem trobar, sobretot al primer pis, finestres de forma rectangular. Es pot incidir en la idea de que s'ha volgut jugar amb la combinació de la línia corba i la recta. Aquesta part de l'edifici es caracteritza per l'austeritat en la decoració, consistent aquesta, bàsicament, en faixes, motius florals en els respiralls i una cornisa amb voladís. A la façana del carrer del Centre hi ha un cos d'un sol nivell amb una coberta plana. La seva funció és la de carteria. L'única ornamentació es troba a la barana del terrat amb pilars i piràmides truncades amb esferes al capdamunt. | 08101-77 | Plaça del Repartidor, 1-2 | La inauguració de l'edifici va fer-se el 23d'octubre de 1927 i fou un acte de gran solemnitat presidit per S.M. la Reina, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, els anys 1925 i 1926 són per a Ramon Puig i Gairalt els de major concentració d'obres públiques: el 1925 projecta el Mercat del Centre i el 1926, el Mercat de Collblanc i l'edifici de Correus. A més, l'octubre de 1926 Ramon Puig i Gairalt guanya el concurs públic del Plànol d'Eixample i Sanejament Interior de la Població, presentant un interessantíssim projecte que només se seguí parcialment en l'alineació d'alguns carrers del barri de Pubilla Cases. | 41.3615300,2.0995700 | 424687 | 4579283 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Actualment és una escola de restauració. Antigament era la seu de Correus.A la façana hi havia una bústia en forma de cap de lleó que va ser retirada per Correus fa temps. En el moment de redactar el Pla ja no hi era. Les darreres informacions que hi ha és que està (o estava) a un despatx de la central de Correus a Barcelona. Actualment està pendent la darrera fase de rehabilitació de l'edificació, que inclou els acabaments de façana i on es vol recuperar la bústia o si més no fer una còpia i reposar-la a la façana, així com altres elements perduts, com per exemple el rellotge de la torre. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52371 | Xalet Isern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-isern | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. ROVIRA GIMENO, Josep M. (1987) La arquitectura catalana de la modernidad. BARCELONA: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | A l'interior ha estat transformat desvirtuant l'aspecte originari i s'hi ha afegit un pis en alçat. | Edifici aïllat a la Plaça del Repartidor cantonada amb el passatge de La Pau. Fou dissenyat per establir-hi un consultori mèdic amb el corresponent habitatge. Consta de planta baixa i dos pisos, d'estructura molt irregular. Té un cos central, rectangular, al que s'uneixen dos cossos més: un d'ells, també rectangular, és format per planta baixa i coberta plana, amb porta d'accés molt gran. L'altre, de forma semi ovalada, fa cantonada amb el passatge de la Pau i es caracteritza per l'adaptació d'un balcó semicircular al primer pis, amb una asta per a la bandera. La façana del passatge de la Pau és més senzilla pel que fa a l'estructura. Totes les obertures són de llinda recta i només destaca la continuació de la balconada semicircular i la tribuna triangular, que és aprofitada al nivell superior per fer un petit balcó. El resultat és un edifici amb diferents nivells de coberta i un cert joc geomètric de volums en la seva construcció. Després dels assajos volumètrics d'obres de marcat estil Art Déco com la casa Sanfeliu de la Rambla Just Oliveras, 49, a començaments dels anys 30 Ramon Puig i Gairalt profunditza en la combinació més simple i austera de volums, amb un llenguatge típicament racionalista. El xalet Ysern és una d'aquestes obres. | 08101-78 | Plaça del Repartidor, 8 | Com en força altres obres de l'Hospitalet, els plànols del projecte original d'aquest edifici van signats per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, encara que l'autoria de l'obra és atribuïda al seu germà, Ramon Puig i Gairalt. Aquesta atribució ve avalada, entre altres, pels estudis de les biografies d'ambdós arquitectes (SUAREZ/VIDAL, inèdit). El caràcter original, pensat per a consulta mèdica i habitatge familiar quedà desvirtuat, com també els seus interiors, quan la finca passà a allotjar una comissaria de policia. Fou segurament llavors, als volts de 1950, quan s'afegí un pis en un dels cossos de l'edifici que trencà absolutament la composició original de la casa. | 41.3617400,2.1001000 | 424732 | 4579306 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52371-foto-08101-78-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Actualment és una comissaria de la Policia Nacional | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||
| 52369 | Font del repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-repartidor | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ RASOLA (2015). Dues antigues torres d'aigua de l'Hospitalet; dins https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XIX | Al bell mig d'una reformada plaça del Repartidor, s'alça la torre que dona nom a la plaça. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb la coberta de tipus piramidal feta de rajoles vidrades i policromes (verd, groc i vermellós), coronada per una hídria. Els paraments de les quatre façanes són bàsicament llisos a excepció de dues franges horitzontals de maons, la part més alta sota ràfec feta també de maons dibuixant arcs cecs i els ampits i arcs d'unes obertures dobles que hi ha a cada façana. A cada façana hi ha un fanal de ferro i a sota el brollador i la pica. L'aixeta sobresurt d'un cap de lleó de ferro. En un dels costats hi trobem la porta d'accés a l'interior. | 08101-76 | Plaça del Repartidor, s/n | Durant el segle XIX la població de l'Hospitalet augmentà considerablement donant com a resultat que la xarxa pública de subministrament d'aigua, que en aquell moment disposava de dues fons, fos insuficient. L'any 1867 es construeix el Repartidor, que portarà l'aigua des d'una mina d'Esplugues. El Baró de Maldà agafava l'aigua d'aquesta mina i la portava a la seva propietat de Cal Xerricó. El Repartidor distribuïa l'aigua a cinc fonts de la ciutat. En el moment en que es va construir aquest edifici, les fonts constituïen un element de gran importància, ja que la primera xarxa d'aigua corrent domiciliària no es va crear fins l'any 1888 i no arribava a totes les cases. Era molt normal, doncs, veure la gent omplint galledes d'aigua per a l'ús quotidià. L'any 1927, amb motiu de la visita de la Reina Victòria per inaugurar l'edifici de Correus, s'instal·là la font i els fanals i es restaurà la torre, donant-li l'aspecte actual (GIMENEZ / LOPEZ / LLOREDA / RUIZ / DOMINGUEZ, 1992, p.124) | 41.3616300,2.0998300 | 424709 | 4579294 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||
| 52613 | Refugi de la Guerra civil de la plaça dels Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-placa-dels-pirineus | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Possible refugi soterrat de la Guerra Civil que podria coincidir amb el número 14 que apareix al plànol de 1940. Però no se'n parla a la bibliografia. | 08101-281 | Plaça dels Pirineus | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3729800,2.1234300 | 426696 | 4580533 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC) recomanava la construcció de refugis a places i carrers amples. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/