Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52412 | Homenatge als vells. 'La velleta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-vells-la-velleta | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument homenatge a la gent gran. Es tracta d'una escultura de bulto feta de bronze que representa una velleta asseguda amb mocador al cap i mantellina a l'espatlla que porta agafada amb les dues mans. Està situada damunt una penya granítica. | 08101-127 | Plaça dels avis | Inaugurada l'any 1974 | 41.3658100,2.1261700 | 426917 | 4579735 | 1974 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52412-foto-08101-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hèctor Cesena Albós | Hi ha la inscripció del títol a la part frontal de la peanya 'Homenatge als vells', i la de la data i la signatura al lateral inferior dret de la peanya. Tot i aquest títol, l'autor es refereix a aquesta obra amb el nom de la velleta. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52604 | Jaciment de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-eulalia-de-provencana | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J. M. (1980). Introducció a l'estudi del poblament del delta del Llobregat a l'època ibèrica i romana; dins XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. pp.398-399; 25-26 d'octubre de 1980. MARCE I SANABRA, Francesc (1962). ¿Santa Eulalia de Provençana citada en un documento real del siglo XIII?; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 34. PRAT PRAT, Trinidad (1961-62). La ciudad de Hospitalet de Llobregat y sus parroquias; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 31 (1961), 32 (1961), 33 (1962). | I-XVIII | La construcció del pas subterrani sota les vies del tren, la rampa del qual comença davant de l'ermita romànica, degué malmetre gran quantitat de restes. Així mateix, les obres de reforma de la rectoria (situada al costat de l'edifici del segle XII) van dur una altra destrucció important del jaciment. | En un terreny sedimentari i a prop de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aparegué en obrir la carretera, un cap de Medusa i, en fer un rebaix a l'interior de l'ermita es localitzaren altres restes entre les quals cal destacar un tros de terra sigil·lata, un tros d'opus signinum, un coll d'àmfora i dues monedes. El terreny és totalment urbanitzat i no hi ha gaires possibilitats d'excavació, encara que es podria fer alguna troballa esporàdica. Encara que hi ha pocs elements per fer una datació, sembla que en el segle II dC., la 'villa' estava en activitat. Carreras Candi (sense data), Gorges (1979) i Balil (1979) també citen la troballa de la Medusa, però el segon s'equivoca i la situa a Santa Eulàlia de Ronsana. L'exemplar, realitzat amb pedra comuna de Montjuïc, va estar exposat diversos anys al Museu de Santa Àgata com a dipòsit de Francesc de P. Villas. Més endavant, va passar al Museu Arqueològic de Catalunya, on actualment es conserva amb el número d'inventari 1296. | 08101-272 | Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3649900,2.1187300 | 426294 | 4579650 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52604-foto-08101-272-1.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de l'Hospitalet. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52465 | Font de la Rambla Just Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-just-oliveras | XX | Font situada al bell mig del passeig de la rambla Just Oliveras a l'alçada del número 15. És de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-168 | Rambla Just Oliveras | 41.3609700,2.1014500 | 424844 | 4579219 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52466 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-10-12 | XIX | Malgrat haver patit modificacions que han transformat el seu aspecte extern, val la pena tenir en consideració pels aspectes originals preservats. | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Barcelona, de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici modificat modernament afegint-hi un pis i intervenint en l'acabat dels paraments. De la construcció original en destaca la disposició de les obertures de la primera i segona plantes, amb una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per dues balconeres per planta. Cada balconera disposa de dues obertures. Totes les obertures estan delimitades en el brancal per pilastres i llindes rectes amb decoració floral. Les baranes són de ferro. A la façana secundària, del carrer de Barcelona es manté l'ornamentació a les finestres, aquest cop sense balcó ni baranes de ferro. | 08101-169 | Rambla Just Oliveras | 41.3607000,2.1018500 | 424877 | 4579189 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52404 | Cal Manets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manets | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa aïllada, amb les façanes als quatre vents, d'una sola planta amb la coberta de teula plana a quatre vessants. La casa és de petites dimensions i destaca la teulada que és molt gran en proporció a l'edifici. Una escalinata amb barana dóna accés al cos que fa de rebedor, que sobresurt de l'alineament de la façana i on hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. A banda i banda hi ha dues finestres que tenen la llinda decorada amb relleus. Per sobre hi ha un fris llis on es troben els respiradors decorats amb relleus calats. Sota el ràfec de la teulada hi ha un fris amb motius florals esgrafiats. | 08101-119 | Rambla Just Oliveras, 17-19 | Es troba ubicada en el que seria el segon eixample oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. | 41.3610200,2.1010600 | 424811 | 4579225 | 1923 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52404-foto-08101-119-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està envoltada per un jardí i la porta de la tanca que dóna a la rambla està flanquejada per dues pilastres coronades per fanals de forja. La tanca del pati és una reixa de forja col·locada damunt un sòcol de pedra. | 106|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52328 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, adossat al número 23 i separat respecte el número 17-19. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es compon simètricament a partir de la combinació de plens (parament) i buits (obertures) delimitant eixos de verticalitat que varien en cada planta: tres en planta baixa i quatre a les plantes pis. El parament és de maó vist i pedra, amb obertures rectangulars. Les de la planta baixa tenen forma d'arc de mig punt. La decoració es troba localitzada a les baranes dels balcons i finestres de la planta baixa, de forma helicoïdal amb motius florals i reganyols: a les cartel·les de pedra que sostenen els balcons; en els brancals de la majoria d'obertures; a les feixes de pedra decorada amb sanefes; als llistons de fusta treballada col·locats a la part superior de les finestres de la planta baixa, etc. | 08101-35 | Rambla Just Oliveras, 21 | El projecte original és de l'any 1914 i està signat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba. La tercera planta és un afegit de l'any 1964, que trenca no només l'harmonia del propi edifici, sinó la de tot el conjunt. Amb ella es va perdre la línia de cornisa i la balustrada original que encara que possiblement també diferís de la de les cases veïnes, si hem de fer cas al projecte s'hi adeia perfectament. | 41.3611600,2.1011100 | 424816 | 4579240 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | En conjunt, les tres cases(números 21, 23 i 25) presenten un front de façana més o menys homogeni, la característica principal del qual és l'ús de l'obra vista. A banda dels elements decoratius de façana -singularment l'obra vista, però també la forja de les baranes i reixes o la pròpia fusteria- cal també valorar els elements originals que es mantenen al vestíbul, com l'arrambador ceràmic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52329 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros. | 08101-36 | Rambla Just Oliveras, 23 | Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis. | 41.3612300,2.1010900 | 424814 | 4579248 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52330 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat als números 23 amb el que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una obertura més gran a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. El coronament de la façana està format per una balustrada de pedra, dividida en dos cossos per pilastres i culminats per gerros | 08101-37 | Rambla Just Oliveras, 25 | L'any 1910, Roc Solanas inicià la urbanització dels solars d'aquesta zona de la Rambla de Just Oliveras amb les cases que avui dia percebem com un veritable conjunt (números 21, 23 i 25) d'aquesta via. En principi, la seva promoció es va limitar a l'aixecament d'un habitatge de planta i pis segons un projecte encarregat al tècnic municipal Mariano Tomàs i Barba. Es de suposar que de bon començament es tractés ja d'un edifici plurifamiliar, com ho fa pensar el fet de la situació d'una porta d'entrada. Posteriorment, en els solars que seguien, el seu germà Pere i suposadament algun altre familiar, van bastir dues cases més, de planta i dos pisos, projectades pel propi Tomàs i Barba i que seguien un mateix programa decoratiu basat en l'ús de l'obra vista. Es curiós constatar com, de fet, aquest mateix programa decoratiu que sembla realitzat per la mateixa mà, té cronologies diferents i respon a campanyes també distintes. Per exemple, la primitiva casa de planta i pis que ens ocupa va ser remuntada amb un segon nivell superior l'any 1921, seguint un projecte d'Antoni Calzada. Les característiques d'aquesta obra són absolutament idèntiques a les que ens trobem a la finca veïna de la Rambla Just Oliveras 23, construïda segons sembla l'any 1916 i per tant gaire bé coetània a la de número 21. Tot plegat no fa sinó donar encara més coherència al grup de les tres finques, que tot i que reben un tractament individualitzat, cal valorar-les en conjunt. | 41.3612800,2.1010400 | 424810 | 4579254 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A nivell de façana, la finca presenta elements ornamentals originals que cal valorar,com són la balustrada del terrat, les mènsules ceràmiques dels balcons i la cornisa, ila forja de les baranes, la portella i la tarja de la porta d'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52331 | Casa Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-batlle | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer de Tarragona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és plana. La composició de les seves dues façanes és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la façana principal, que dona a la rambla de Just Oliveras són tres els eixos de verticalitat: el central definit en planta baixa per la porta d'accés i en planta pis per un balcó; en un lateral es defineix per una finestra amb barana i balcó i en l'altre és una altra porta en planta baixa i balcó en planta pis. La façana del carrer de Tarragona a la planta baixa hi trobem porta d'accés i tres finestres i a la planta pis, la simetria és més rigorosa amb dos balcons als laterals i finestres balconeres al centre. Totes les obertures estan fetes amb arc rebaixat: a la planta baixa sense decoració, i a la planta pis amb trenca aigües amb decoració floral. Tots els balcons i reixes de finestres i terrat són de ferro forjat. Els paraments són llisos amb sòcol i recreixement als escaires i en el coronament. La part més ornamentada és el coronament, amb pilastres ondulades i esgrafiats. Altres elements que milloren l'estètica són els relleus que hi ha en les llindes de les finestres del primer pis, en les mènsules que serveixen de suport als balcons i les motllures que emmarquen les obertures de la planta baixa. A la seva banda posterior, l'edifici havia gaudit d'un antic jardí, actualment convertit en garatge, que separava l'habitatge d'un magatzem que el mateix propietari havia fet aixecar amb façana a la Riera de la Creu. | 08101-38 | Rambla Just Oliveras, 29 | El projecte d'aquesta casa data de 1910. El seu disseny és obra de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. És autor de diversos edificis modernistes aixecats durant la primera dècada del segle XX. Es tracta d'una de les primers cases bastides en el que fou l'anomenat segon eixample -alguns autors parlen també d'eixample modernista-, concretat a partir de la urbanització de la rambla de Just i Oliveras (1907). Tipològicament respon perfectament a l'esperit d'aquesta nova urbanització que atreia, principalment, a una població burgesa. | 41.3614900,2.1009100 | 424799 | 4579277 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Actualment és la seu d'una entitat bancària. | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52332 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric. | 08101-39 | Rambla Just Oliveras, 30-34 | El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926. | 41.3615800,2.1013600 | 424837 | 4579287 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52777 | Casa de la Rambla Just Oliveras, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-just-oliveras-38 | XX | Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, però la planta pis és una remunta posterior i enretirada de la línia de façana de la Rambla. En origen només tenia una planta baixa. Actualment aquesta planta ha estat remodelada per adequar-la als usos comercials. Manté en façana alguns elements ornamentals propis com una motllura a mitja alçada, un arc de descàrrega decoratiu, els espiralls de la cambra de respiració i la balustrada. | 08101-563 | Rambla Just Oliveras, 38 | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. | 41.3618400,2.1012000 | 424824 | 4579316 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52336 | Casa Sanfeliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanfeliu | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tres façanes lliures i una adossada a un bloc de pisos. Un petit pati o jardí envolta aquestes tres façanes. Consta de planta baixa amb terrat i un pis afegit en una part. La planta pot dividir-se, per la seva estructura constructiva, en tres cossos segons la col·locació de les biguetes. Un cos central en el que les biguetes estan disposades perpendiculars a la porta principal i dos cossos laterals col·locades paral·leles a la porta principal i que d'alguna manera es tradueixen en els dos petits porxos situats als extrems (avui un d'ells suprimit). | 08101-43 | Rambla Just Oliveras, 49B | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. La casa del número 49 exemplifica un d'aquests estils de principis de segle, alhora que mostra l'evolució artística i personal de l'arquitecte, Ramon Puig i Gairalt. En aquesta obra projectada el 1928, Puig i Gairalt comença la seva travessia del classicisme noucentista, amb referents art decó, cap a una concepció volumètrica propera al racionalisme. El resultat és una obra realment singular, que combina els volums cúbics dels diferents cossos amb elements d'altres referents estilístics, com l'escala imperial d'accés a la porta o la font del jardí. | 41.3624400,2.1003300 | 424752 | 4579383 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52336-foto-08101-43-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Un dels cossos laterals ha estat modificat amb un afegit posterior que desvirtua l'antiga composició de l'edifici. A la façana destaca el joc de colors dels estucats i un esgrafiat de grans proporcions de la Mare de Déu de Montserrat amb les muntanyes darrera. | 106|98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52778 | Casa de la Rambla Just Oliveras, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-just-oliveras-58 | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. Tot i que la segona planta és una remunta posterior, a la mateixa línies de façana i que no presenta una continuïtat ornamental, sinó tot el contrari. La planta baixa s'ha adequat als usos comercials actuals però manté els elements programàtics ornamentals. Al centre hi ha la porta d'accés al pis superior, d'arc de mig punt. Les altres obertures d'aquesta planta són de llinda recta, amb motllura emmarcant-les. A la planta pis hi trobem dos balcons dobles, amb barana de ferro, amb les obertures d'arc de mig punt, amb motllura emmarcant-les i persianes de llibret. El parament a la planta baixa és imitant carreus abuixardats, amb sòcol de lloset. A la planta pis estucat amb esgrafiats geomètrics i vegetals al voltant de les obertures. | 08101-564 | Rambla Just Oliveras, 58 | El procés d'urbanització de l'eix viari de la Rambla de Just Oliveras, iniciat al 1907, es perllongà al llarg de les dècades següents. Això ha permès que els exemples d'arquitectura original que encara es conserven mostrin un ventall del que eren els gustos i estils arquitectònics del moment. | 41.3628700,2.1005400 | 424770 | 4579431 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||
| 52462 | Casa de la Rambla Just Oliveras, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-just-oliveras-63 | XX | Casa que fa cantonada entre la Rambla Just Oliveras i el carrer del Bruc. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis i terrat pla. Formaria part del programa de rehabilitació de la rambla a principis del segle XX i s'ha mantingut intacta fins ara de la despersonalització urbanística i arquitectònica d'anys posteriors. Destaca per la simplicitat ornamental i la combinació entre plens i buits de les façanes. A la principal, que dona a la rambla, es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les obertures (buits): porta d'accés central i dues finestres laterals, a la planta baixa; i balcó central i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement del parament que les delimita, amb els escaires arrodonits. La façana del carrer del Bruc disposa d'unes obertures en planta baixa que responen a necessitats posteriors a la construcció, però manté les finestres de la planta pis. | 08101-165 | Rambla Just Oliveras, 63 | 41.3629900,2.1001100 | 424734 | 4579444 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52462-foto-08101-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52462-foto-08101-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52337 | Casa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sabadell | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici de veïns que fa cantonada amb el passatge de Blanchart. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Coberta plana de terrat, però amb les façanes rematades per simulació de coberta de teules. La façana principal s'estructura en tres cossos de composició simètrica, bàsicament a partir del primer pis. Possiblement perquè la planta baixa conserva elements de la primera construcció del mestre d'obres Mariano Tomàs. La separació dels tres cossos es fa mitjançant dues pilastres fetes amb lloses rectangulars. Cada cos es compon de dos eixos de verticalitat delimitat per les obertures i balconades. A les dues primeres plantes de llinda recta i a la tercera amb arcs de mig punt. El cos central està rematat per un frontó, en el timpà del qual hi ha la data de 1923, flanquejada per dos triangles que contenen esgrafiats de motius vegetals; i les inicials del propietari 'J.S'. Destaca la decoració del frontó de l'acabament de l'edifici, i els esgrafiats de la cornisa i la balconada superior central, amb la representació d'un gerro amb flors i fulles que s'estenen per sobre les obertures. El treball de ferro forjat es concentra a les baranes dels balcons i a l'ampit de les finestres de la planta baixa. A la façana lateral del carrer Blanchart, la planta baixa té una única porta d'accés. La menor importància d'aquesta façana, fa que els balcons i el treball del mur siguin molt més senzills. | 08101-44 | Rambla Just Oliveras, 71-75 | El mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba va construir tres casetes de planta i pis en aquest emplaçament de la Rambla presumiblement l'any 1914, ja que l'expedient d'obres s'aprovà el 31 de juliol d'aquest any. És remarcable la coincidència cronològica i de programa amb les 'cases barates' veïnes, doncs el plantejament arquitectònic és radicalment diferent: Tomàs i Barba projecta encara des de la tradició consolidada durant el segle XIX. En tot cas, poca cosa queda d'aquesta primera construcció, doncs l'any 1923 el mateix propietari, segurament aprofitant unes ordenances més propícies, basteix un edifici de planta baixa i tres pisos segons projecte de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. En l'expedient de 1922 l'operació es denomina 'addició de dos plantes', però el canvi que es produeix és prou dràstic com per parlar d'una nova construcció. | 41.3633200,2.0999100 | 424718 | 4579481 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52337-foto-08101-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52338 | Cases Barates Rambla Just Oliveras 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates-rambla-just-oliveras-77 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt de tres cases, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. Se'n conserven dues, aquesta del número 77 i la veïna, amb el número 79. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La façana te un doble alineament, sobresortint un cos de manera que l'entrada queda coberta per una terrassa sostinguda per una columna salomònica feta de maons. La barana de la terrassa també és de maons. Destaca la tribuna que sobresurt i les tres estretes obertures en planta baixa. Sota els ràfecs, a la part del capcer de la façana hi ha esgrafiats florals i geomètrics. | 08101-45 | Rambla Just Oliveras, 77 | Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926. | 41.3634100,2.0998700 | 424715 | 4579491 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52338-foto-08101-45-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52461 | Cases Barates Rambla Just Oliveras 79 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates-rambla-just-oliveras-79 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT(1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i forma part d'un conjunt que tenia dues cases més, una d'elles desapareguda, denominades 'cases barates'. L'altra es la que es troba al num. 77. La coberta és de teulada a dues aigües truncada. La línia de la façana està enretirada de la via pública i una tanca amb sòcol d'obra i reixa de ferro en separen el pati davanter de la vorera. En destaca l'obertura a l'alçada de les golfes en forma de matacà, però fet de maons. A la planta pis hi trobem un balcó amb barana de ferro i tres obertures alineades amb el matacà superior. L'obertura central és l'accés al balcó i les laterals són finestres. A la planta baixa hi ha la porta d'accés a l'interior, decantada a l'esquerra i una doble finestra delimitada per maons. | 08101-164 | Rambla Just Oliveras, 79 | Les Cases Barates de la Rambla de Just Oliveras varen ser projectades per Ramon Puig Gairalt l'any 1914, dins l'etapa que les seves biògrafes anomenen d'influència secessionista (1909-1915), tot just acabada la carrera d'arquitectura. En el projecte que es conserva a l'Arxiu Històric apareixen les tres cases unifamiliars entre mitgeres que es varen construir. La desaparició de la corresponent al número 81 és lamentable de cara a la lectura del conjunt, ja que era precisament la que feia el gir pel carrer Parral. Això no obstant, les dues que queden s'han mantingut fins avui sense alteracions importants i mantenint el seu ús original. La denominació d'aquestes cases denota la preocupació de Puig Gairalt, ja a l'inici de la seva trajectòria professional, pel problema de l'habitatge a les ciutats industrials. La primera versió de la Llei de Cases Barates és de l'any 1911 i Puig Gairalt, que des de 1915 és arquitecte municipal de l'Hospitalet, participa activament en els debats que va generar. L'any 1925 col·laborà en un número monogràfic de la revista 'El Constructor' amb un article on exposà la seva experiència i les seves idees. Des del punt de vista arquitectònic, val la pena destacar una de les característiques que Puig Gairalt opina que han de tenir aquestes cases: han de ser de construcció senzilla però d'aparença alegre. Acompanyaven l'article gràfics referents a les dues-centes cases barates que l'Ajuntament pensa projectar seguint un traçat de ciutat-jardí, que Puig incorporà al Pla d'Eixample de 1926. | 41.3634500,2.0998400 | 424712 | 4579496 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52461-foto-08101-164-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En revistes de l'època aquestes tres casetes eren presentades com un clar exponent de 'cases barates'. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52421 | L'Acollidora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lacollidora | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://fundacioarranzbravo.cat/la-col%C2%B7leccio/escultura/ | XX | Escultura de bronze damunt un pilar de secció quadrangular situada al bell mig de la Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova. El pilar està al centre d'un parterre de flors on hi ha una placa de bronze on s'explica que aquesta escultura simbolitza el tarannà integrador que caracteritza la ciutat de l'Hospitalet i la seva ciutadania. Es tracta d'una figura femenina amb una safata a les mans com a símbol d'ofrena i amb la cabellera mig recollida al clatell i mig voleiant a l'aire. Mesura 190 x 78 x 50 cm. La peanya és de pedra calcària sense polir i mesura 160 x 80'5 x 70'5 cm | 08101-136 | Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova | És una obra de l'any 1985, encarregada per l'Ajuntament per ser el símbol de la ciutat. Ha conegut diferents ubicacions i l'actual va ser inaugurada el 20 de juny de 1998. | 41.3603400,2.1018300 | 424875 | 4579149 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | Al peu hi ha una placa de bronze sobre peanya de pedra on està gravat el nom de l'autor, el nom de l'escultura , l'escut de L'Hospitalet de Llobregat , l'any i la dedicatòria : 'Aquesta escultura és el símbol de la nostra ciutat, representa el tarannà integrador que caracteritza L'Hospitalet i els seus ciutadans.' | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52464 | Abacus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abacus | XIX | Antigues naus industrials reconvertides en comerç. Estan situades en un dels eixos de la ciutat com és la Rambla Just Oliveras, cantonada amb el carrer de Barcelona. Formades per tres cossos principals de planta rectangular i la coberta de teules a dues aigües. El cos central és el més ample. Les façanes tenen una composició simple on només destaquen alguns elements decoratius a les cantonades o els capcers rectes en els cossos laterals i en frontó escapçat en el vèrtex en el cos central. | 08101-167 | Rambla Just Oliveras, cantonada carrer de Barcelona | 41.3604800,2.1014000 | 424839 | 4579165 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52419 | Monument a Francesc Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-batalle | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dos grans testos rectangulars n'impedeixen una bona visibilitat. | Monument en homenatge al que fou mestre de l'Hospitalet, Francesc Batallé Aragonès, en forma de prisma triangular de pedra calcària (214 x 59 cm), treballat per les tres cares. En un dels costats hi na el perfil (31 x 24 cm), en bronze, de Francesc Batallé; en els altres dos costats hi ha dos baixos relleus que representen dos escolars, un nen i una nen a, que porten una cartera escolar a la mà. A sota el perfil, gravada directament a la pedra, hi ha la dedicatòria: 'la ciutat a Francesc Batallé i Aragonès 1906-1983 / Benvolgut mestre que poc se dir del molt que ens vas donar.' El monòlit està sobre el vèrtex d'una peanya metàl·lica piramidal de base molt més ampla que el prisma, on també hi ha la inscripció de la dedicatòria dels antics alumnes i la ciutat : 'Mestre il·lustre de L'Hospitalet defensor d'una escola catalana arrelada al país'. A la cara posterior hi ha una placa amb l'escut de la ciutat i la data 2005 . | 08101-134 | Rambla de la Marina | S'aixeca en un lateral de la Rambla, directament sobre el paviment, des de l'any 2005. Anteriorment estava a l'entrada del Parc de Can Buxeres . És una obra dels anys vuitanta. | 41.3576200,2.1031700 | 424984 | 4578845 | 1980 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52419-foto-08101-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Héctor Cesena Albós | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52492 | Arrels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrels | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Monument d'homenatge a Rafael Casanova en forma d'al·legoria amb el simbolisme com a llenguatge principal. Realitzada a partir d'un bloc monolític de marbre travertí, en forma de prisma quadrangular a la base, d'on neixen unes arrels que donen naixement a les quatre barres de la senyera que envolten, alhora, una columna trencada a la part superior. A mitja alçada d'aquesta columna i al bell mig de la banda que formen les quatre barres hi ha el rostre de Rafael Casanova. A la part frontal de la base del prisma es pot llegir la següent inscripció: 'A Rafael Casanova i a l'esperit de l'11 de setembre de 1714.' També hi trobem l'escut municipal. Està posada al mig d'un parterre de gespa en forma de túmul encerclat que s'aixeca sobre el paviment de la Rambla i il·luminada mitjançant uns petits focus de llum halògena. | 08101-148 | Rambla de la Marina | Es va inaugurar l'11 de setembre de 1996. L'autora ha guanyat els premis Josep Llimona, Ciutat de Martorell i, amb l'obra 'Arrels', el Premi Cità d'Estocolm 99 de l'Acadèmia Gli Etruschi de Florència, el 21 de febrer de 1999; tal i com informa una placa de bronze. | 41.3587200,2.1023900 | 424920 | 4578968 | 1996 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52492-foto-08101-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Montserrat Garcia Rius | Rafael Casanova (1660 - 1743) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52347 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ http://www.marticabestany.com/es/proyectos/obra-propia/reformas/masia-can-arus http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D | XIX | Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs. | 08101-54 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. | 41.3585800,2.1019600 | 424884 | 4578953 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52348 | Ca l'Esquena Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquena-cremat | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CORNELLES i PUJOL, Montserrat (1990). Els motius de les antigues cases de pagès de l'Hospitalet; dins Quaderns urbans, núm. 5. Ajuntament de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCÉ i PIERA, Matilde (1991). Cop d'ull als motius de l'Hospitalet. Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet. | XIX | S'ha restaurat durant el procés de redacció del Mapa de Patrimoni. | Masia situada en oposició a l'edifici del casino del Centre. És de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, lleugerament encarada cap a l'est. El nivell de planta baixa es troba força per sota de la rasant de la Rambla Marina, urbanitzada tardanament en aquest sector. Davant seu manté un espai de pati, antigament hort i era, encerclat per una tanca d'obra i reixa de ferro. La façana principal es composa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Totes de llinda recta a excepció de la porta d'accés que és d'arc escarser. Damunt el portal, en la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Amb posterioritat al seu aixecament, s'adossà un cos a la banda de ponent. A la planta noble conserva unes pintures molt interessants. | 08101-55 | Rambla de la Marina, 447 i 550 | Ca l'Esquena Cremat ha anat encerclant-se, progressivament, per construccions modernes. De totes maneres, la pervivència del seu pati i la presència del Casino afavoreixen que aquesta illa mantingui un caràcter marcadament vuitcentista, important de ser salvaguardat. | 41.3590800,2.1021300 | 424899 | 4579008 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52348-foto-08101-55-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el bloc de l'hospitaletdellobregat.wordpress s'explica que el mal nom de Ca l'esquena cremat del germans d'en Rafel que portava l'esquena de la camisa recremada pel sol, ja que treballava de pagès durant moltes hores. Però una segona versió diu que es va cremar el paller de cal Xicos de la Miquela i els veïns van ajudar a apagar-lo, també en Rafel que es va cremar l'esquena. Segons la Montserrat Cornelles l'origen del nom ve de que per Sant Joan es deixaven caure d'esquena sobre les brases dels focs.Hi havia pintures murals a la planta baixa i la primera planta. Gairebé totes han desaparegut. L'edifici està en rehabilitació i s'intenten recuperar les poques que queden. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52779 | Edifici de la Ronda Torrassa, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-38 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos, amb la coberta de terrat pla. L'alçada de la construcció respon als nous models incipients en l'època, però devastadors des d'aquell moment. En aquest cas, encara persisteix el programa ornamental de les façanes de l'època, sobretot en el parament de faixes horitzontals encoixinades i la imitació de carreus abuixardats. Persisteix la simetria en la composició. En planta baixa són tres els eixos de verticalitat, amb una porta central d'accés a l'escala comuna, i dues més grans, laterals, adaptades als comerços actuals que s'hi han establert. A la resta de plantes són quatre els eixos de verticalitat; en la primera planta hi trobem un balcó corregut a tot l'ample de la façana. En la segona, tercera i quarta planta, trobem en els dos eixos centrals un balcó compartit i en els eixos laterals finestres amb balcó o balconada. En el darrer pis es copia l'estructura del primer. La façana està coronada per un frontó triangular. | 08101-565 | Ronda Torrassa, 38 | 41.3697800,2.1279000 | 427066 | 4580174 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52780 | Casa de la Ronda Torrassa, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-torrassa-42 | XX | Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època. La planta baixa ha sofert alguna modificació, però la resta es manté intacte. Destaca el balcó corregut de la planta pis i les finestres que hi comuniquen, amb una decoració vegetal en relleu a la zona de la llinda. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un sòcol en planta baixa, i un recreixement motllurat, al voltant de les obertures a la planta pis. També es remarca la cambra de respiració amb esgrafiats vegetals i respiralls de ceràmica. La delimitació superior és una motllura dentellada. Per sobre un coronament llis, amb plafó recte al mig del qual hi podem llegir l'any de construcció: 1935. | 08101-566 | Ronda Torrassa, 42 | 41.3696800,2.1277100 | 427050 | 4580163 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52781 | Casa de la Ronda Torrassa, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-torrassa-47 | XX | Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època. La planta baixa ha sofert alguna modificació, però la resta es manté intacte. Destaca el balcó corregut de la planta pis i les finestres que hi comuniquen, amb una decoració vegetal en relleu a la zona de la llinda. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un sòcol en planta baixa, i un recreixement motllurat, al voltant de les obertures a la planta pis. També es remarca la cambra de respiració amb esgrafiats vegetals i respiralls de ceràmica. Per sobre un coronament irregular on es combina el ple amb el buit i en l'espai del buit hi ha baranes de ferro per protecció. | 08101-567 | Ronda Torrassa, 47 | 41.3697000,2.1280900 | 427082 | 4580165 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52782 | Cases de la Ronda Torrassa, 49-55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-ronda-torrassa-49-55 | XX | Conjunt de quatre cases de cos entre mitgeres que consten d'una única planta, amb la coberta de terrat pla. Respon a una primera tipologia majoritària de cases que s'aixequen a l'època i que no han patit cap transformació, remunta, ni procés de substitució. Destaca la simplicitat ornamental, gairebé inexistent, només volguda en alguns relleus vegetals a les llindes de portes i algun coronament amb balustrades. El parament és llis, a excepció d'alguna motllura dentellada i algun recreixement emmarcant obertures. | 08101-568 | Ronda Torrassa, 49-55 | 41.3696500,2.1280100 | 427075 | 4580160 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||||||
| 52783 | Edifici de la Ronda Torrassa, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-57 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Ha estat recentment reformada potenciant els pocs elements decoratius de la façana amb un contrast de bicromia amb el parament. Mentre que pels primers s'ha optat per un to clar, pel parament s'ha escollit un color terrós pujat de to. La simplicitat compositiva, a base de dos balcons correguts a les plantes superiors, i ornamental, centrada en els emmarcaments i llindes de les finestres, i en la zona de la cambra de respiració, on destaquen els esgrafiats vegetals, guanya força. El parament és llis, a excepció de la planta baixa, on imita carreus i en les faixes dels extrems amb aplacats que imiten carreus. | 08101-569 | Ronda Torrassa, 57 | 41.3696100,2.1279200 | 427068 | 4580155 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52784 | Edifici de la Ronda Torrassa, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-59 | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La principal característica compositiva de la façana és la seva simplicitat ornamental. D'altra manera un carregament excessiu en la decoració faria difícil la convivència amb 23 obertures. La façana té una composició simètrica a partir d'un eix central que el divideix en dues parts iguals. Aquest eix central el defineix, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala comuna. En les plantes superior són sis els eixos de verticalitat definits per obertures on es combinen les finestres amb balconada, amb balcó o amb balcó corregut. | 08101-570 | Ronda Torrassa, 59 | 41.3695500,2.1278200 | 427059 | 4580149 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52785 | Edifici de la Ronda Torrassa, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-70 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana es fa a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha patit alguna rehabilitació per adequar-ho a locals comercials; però les plantes superiors mantenen el programa ornamental originari, reforçat amb una bona rehabilitació basat amb el contrast de la bicromia. A la primera planta hi trobem un balcó corregut de banda a banda de la façana. A la resta de plantes hi trobem balcons individuals. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de les de la darrera planta que són d'arc de mig punt, motllurades i amb element ornamental, a la zona de la clau. El parament és llis però en els emmarcaments de les obertures del primer pis hi ha un recreixement que imita carreus encoixinats. Destaca el coronament de la façana amb un frontó entretallat. Ha sofert una remunta amb la línia de façana enretirada. | 08101-571 | Ronda Torrassa, 70 | 41.3687900,2.1258700 | 426895 | 4580066 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||||
| 52786 | Casa de la Ronda Torrassa, 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-torrassa-91 | XX | Casa de cos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Forma part de la tipologia d'habitatges pròpies del primer eixample de la zona. Representa un urbanisme incipient harmònic i de mesures humanes que s'ha anat diluint. Conserva part de la primera reforma de principis de segle XX. En destaca el programa ornamental per la utilització de rajoles i maó vist, però sobretot de la manera de combinar-ho i del capcer esglaonat on aquests elements prenen el màxim protagonisme. | 08101-572 | Ronda Torrassa, 91 | 41.3687300,2.1261100 | 426915 | 4580059 | 1918 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52786-foto-08101-572-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52427 | Columnes amb pedres de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-amb-pedres-de-moli | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Dues columnes formades per la superposició de quatre elements o tambors, fets de pedra, de secció circular. Els tres inferiors de la primera són de forma cilíndrica però el superior de forma cònica invertida. Els de la segona són: l'inferior cilíndric, el segon de forma còncava i els dos superiors cònics en sentit decreixent. | 08101-142 | Ronda de la Torrassa cantonada amb Rafael Campalans. | Una inscripció en una placa de bronze explica que es tracta d'un monument 'Cedit per Aparcament i Serveis de L'Hospitalet SA (S.P.M.) Desembre de 1993.' | 41.3691500,2.1267200 | 426967 | 4580105 | 1993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52427-foto-08101-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Serveis municipals | Els materials utilitzats són blocs de granit i pedra sorrenca procedents d'un picapedrer de Corçà (Girona) i la tècnica el tallat.Les seves mides són:- Primera columna: 278 cm. d'alçada per 216 cm. de perímetre.- Segona columna: 338 cm. d'alçada per 254 cm. de perímetre. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52485 | La Torrassa. Castell de Bellvís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa-castell-de-bellvis | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.</p> | XVI-XX | Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX). | <p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.</p> | 08101-97 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | <p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.</p> | 41.3688300,2.1243100 | 426765 | 4580072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52773 | Central Transformadora de La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-transformadora-de-la-torrassa | XX | Subestació de la companyia Endesa de transformació i distribució d'energia elèctrica situada al costat de les vies del tren. Pel costat oest limita a la Ronda de La Torrassa, on el terreny experimenta una forta pendent. Això fa que l'edifici estigui a una cota molt inferior a la del carrer. S'hi accedeix per una rampa. El portal és l'únic lloc visible des del carrer. L'edifici té una superfície construïda de més set mil sis cents metres quadrats. És de planta rectangular amb diferents nivells i coberta plana. | 08101-559 | Ronda de la Torrassa, 131 | 41.3684200,2.1234800 | 426695 | 4580027 | 1948 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52773-foto-08101-559-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52773-foto-08101-559-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||||
| 52561 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-41 | XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa està sobre aixecada, i sembla que tingui un semi soterrani. La planta quarta no es veu des del carrer, està enretirada de la façana. Només hi ha una part que sembla el coronament de la façana amb un arc de mig punt sustentat per dos pilars i dues columnes de maó en espiral, com si fossin salomòniques. Pel que fa a la resta, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat; el de l'esquerra delimitat per finestres amb una mica de balconera semi circular amb una mica de barana de ferro. L'eix de la dreta es defineix per balcons. El parament és llis, però juga volumètricament amb entrants i sortints. La decoració és senzilla però efectiva, a partir de ceràmica, aplics posats sota les finestres, els espiralls de ventilació, a les divisòries de les plantes; o amb maons, com les mènsules que sustenten una mica de cornisa en forma de teulada. | 08101-229 | Ronda de la Torrassa, 41 | 41.3698100,2.1282600 | 427096 | 4580177 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52562 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-43 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa hi trobem dues entrades, la primera a l'escala d'accés als habitatges superiors i una porta que dona accés a l'habitatge de la planta baixa; que sembla sobre aixecada i amb un semi soterrani. La coberta és de terrat pla. La primera i la segona planta tenen la mateixa organització formal, amb un balcó corregut amb dos accessos de llinda recta. Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llinda recta, i al damunt ornamentació floral en relleu. Entre la segona planta i el terrat i la càmera de ventilació amb els espiralls quatrilobulats. Al damunt una lleugera cornisa dentellada i un encapçalament curvilini amb òcul cec en forma de garlanda al mig. Al costat baranes de balustres pel terrat. | 08101-230 | Ronda de la Torrassa, 43 | 41.3697800,2.1282000 | 427091 | 4580174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52560 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-73 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa que en són tres: porta d'accés a l'escala a un costat, porta d'accés a l'habitatge de la planta baixa al mig, i al seu costat una finestra. A les plantes superiors hi trobem un balcó corregut a banda i banda de la façana amb dos accessos. Les obertures són d'arc de mig punt en el primer pis i rectes en els dos restants. Totes tenen un emmarcament motllurat. Damunt les llindes rectes hi ha un relleus ornamentals en forma floral i en el primer pis, la mènsula de suport als balcons superiors arrenca del que seria el punt central de l'arc. Les obertures de la planta baixa també tenen una ornamentació per damunt la llinda que baixa una mica pels costats com un trenca aigües. Són idèntics a la casa veïna. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un petit sòcol recrescut i un encapçalament amb frontó amb òcul al mig. | 08101-228 | Ronda de la Torrassa, 73 | 41.3691600,2.1271300 | 427001 | 4580106 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||||||
| 52486 | Pont d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-den-jorda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | El conegut com a Pont d'en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d'obra pública de l'Hospitalet. Es tracta d'una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l'enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s'hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques. | 08101-98 | Ronda de la Via, s/n | L'origen d'aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l'Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l'arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l'ajuntament de l'Hospitalet i veí de la Torrassa fou l'impulsor del projecte de comunicació d'aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries. El projecte restà aturat fins l'any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d'abril de 1935. | 41.3684800,2.1269200 | 426983 | 4580031 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52486-foto-08101-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Rubió | Comunicació de vianants entre els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52417 | Vol de coloms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vol-de-coloms | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que reprodueix un estol de catorze coloms agafant el vol. Les figures estan disposades unides les unes a les altres, seguint una diagonal. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. La peanya actual és més baixa que la que es va posar inicialment. Tot el conjunt està envoltat d'un cercle de pedres blanques coronades per una franja en forma de mitja lluna de pedra verda. | 08101-132 | Rotonda carrer de Santa Eulàlia amb carrer Amadeu Torner | S'inaugura l'any 1976 | 41.3657100,2.1200100 | 426402 | 4579729 | 1976 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52417-foto-08101-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | La signatura de l'autor està gravada a l'ala d'un dels coloms i no hi ha cap altra inscripció. Disposa d'il·luminació específica. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||
| 52589 | Ca l'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalos | BUSQUETS COSTA, Francesc (2004). Memòria prospecció del projecte constructiu plataforma tram La Torrassa-Sants de la L.A.V. Des. 2004: Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | L'antiga masia es va enderrocar, així com l'antic dipòsit de la Guàrdia urbana. | Amb motiu de la construcció del projecte de la plataforma de la línia d'alta velocitat: Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa; subtram: La Torrassa-Sants; el desembre de 2004, es va realitzar una prospecció arqueològica superficial dels terrenys afectats. Tot i la notícia de troballes antigues d'època romana a la zona, com a conseqüència d'aquests treballs només es va poder localitzar un mur, en un talús de la via del tren, on estava ubicada la antiga masia de Ca n'Alòs. No es pot acreditar una cronologia precisa per manca de restes ceràmics. Es va puntualitzar sobre la importància de la línia quaternària de la via del tren, ja que és aquesta la franja on han sortit les restes arqueològiques més importants pel que fa a l'època romana. Existeixen notícies de la localització de diversos fragments ceràmics de diferents èpoques, a l'antic dipòsit de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet. Al talús de la via del tren existeixen unes cavitats, actualment tapades per la construcció del tren d'alta velocitat, que podrien respondre a cavitats realitzades als anys 20 del segle XX com a habitatge. | 08101-257 | Santa Eulàlia de Provençana | La zona té gran importància ja que l'àrea d'influència de la via romana s'estendria en aquesta zona. Aquesta zona pertany a la línia quaternària, situat entre la fàbrica Vanguard i la sitja trobada a La Torrassa. | 41.3677600,2.1185200 | 426279 | 4579958 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest mur estava localitzat a l'antic dipòsit de vehicles de la Guàrdia Urbana, però amb les obres iniciades en juliol de 2005, per a la construcció del tren d'alta velocitat, ha estat destruït sense control arqueològic. | 80 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | |||||||
| 52674 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, i que diuen així: Per vostra passió i amor / Bon Jesús crucificat, / perdoneu al pecador / arrepentit i humiliat./ Per la sentencia que innoble / irreflexiu i groller,/ s'hi avingué lo vostre poble / fent vessar per dar-los pler/ Sang de Jesús sens parlor, / lo flac jutge Pons-Pilat./ Perdoneu al pecador… Turba, soldats i sentencia/ portant la furia del llam/ al bon Jesús amb vehemencia/carreguen al mig d'un clam/ creu pesanta, que amb furor/ els butxins han preparat./ Cau en terra el bon Jesús /pel gran pès que te la creu / son tants crims i tant d'abús / que dins de nosaltres veu, / que la creu no es pesantor/ mes sí, nostre cor ingrat./ Oh Sant Fill, oh Santa Mare, / que us trobeu amb tant dolor, / el cor contrit volem ara / i en l'hora la nostra mort;/ Maria doneu-nos plor/ Jesús d'have-us agraviat/ Dona Simí Cirineu/ amb amor i valentia, / ajut per portar la creu/ mes lo bon Jesús voldría, / que la creu damunt ton cor/ portessis sempre de grat./ Jesús ha posat sa cara / de la Verónica al llenç, / imatge que vol encara / ens recordem del qui venç./ amb tant turment i suor./ nostra condemna i pecat. / Altra volta cau en terra / mon Redemptor afanyós,/ de que fassi sempre guerra/ nostre esperit voluntariós, / al dimoni que amb rabior/ caur'ns fa en la iniquitat./ De Jesuralem les dones / les llàgrimes oloroses / per Jesús son rius i ones/ de consol tant formoses, / que las paga amb tot son Cor./ mar de pau i caritat./ Assots i pès de la creu / i tot un Déu sang rajant./ no fan llàstima al qui'l veu/ ni tres cops caigut, portant / el suplici que es clau d'or/ del nostre cel sostpirat./ Despullat el nostre Déu,/ arribat dalt del calvari, / vinagre i fel li doneu/ assedegat d'arribar-hi/ Contemple-lo i quin horror! / i que has fet, oh cor ingrat./ Sagrats peus, sagrades mans / clavats en creu amb duresa./ Fontana viva rajant,/ de tot un déu la tendresa / com demostreu del amor/ per l'home tant descuidat./ Amb vostra mort doneu vida, / Bon jesús victoria i nord/ i tot això no ens convida/ a pensar sempre en la mort. / per viurer segons l'Amor/ del qui tant ens ha estimat./ Quan la creu ha ben fruitat/ te Maria un fruit immens/ Jesús es fruit devallat./ Amb sa mort per sempre ens venç/ dimoni i infern amb valor./ Volguem-lo arreu venerat./ Al sepulcre colocat/ Bon Jesús volgueu'ns aquí./ aquí l'infern es tancat/ es el cel on vull vení/ i amb els serafins a chor/ cantarem sa gran bondat. Provençana amb tot el cor/ vol al SAnt Crist adorat./ Perdoneu al pecador, / arrepentit i humiliat. Adoramus te Christe, etc. / Quia per sanctam Crucem tuam, etc. OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-449 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3652000,2.1188400 | 426303 | 4579674 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de mossèn Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª ComellaCol·lecció 'Editorial Políglota'. Nº 2 - Barcelona. Any 1928. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52675 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0 | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa / Santa Eulàlia es vesteix d'or/ Fuig del mon i sa conquesta / i el Sant Crist reb amb amor./ Nostra església ruinosa / en passà el barceloní,/ la mira com flor desciosa/ del seu tant plent jardí/. Per ço, dins d'aital floresta/ vol fer-hi nèixe altre flor./ Fuig del món, etc./ Eulàlia de Barcelona/ i el Sant Cristo de Lepant/ joiells son de sa corona/ que la fan ben triomfant./ les dones creus per la tempesta / els hi fan l'esperit mes fort/ Fuig del món, etc./ Provençana ja en te Eulàlia/ i el Sant Crist que ja va entrant./ tot es sang de nostra pàtria/ que per çó la fan mes gran./ Del infern en son la psota/ i del paradís claror./ Fuig del món, etc./ Barceloní, tot passant/ fes gala de ton amor, / Eulàlia està suplicant/ a les portes del teu cor./ El San Crist alsa la testa/ vol qelcòm de ton tresor./ Fuig del món, etc./ Nostra església es milenaria/ els seus fills son tots germans/ per çò volen Santa Eulàlia/ dintre una casa més gran./El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor/ Fuig del món, etc./ Tots els fills d'aquesta terra/ que Berenguer consagrà, / amb el Sant Crist faran guerra / al qui'l vulgui renegà./ una cosa tan feresta / rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc./ Onze segles venerada/nostra església ha reviscut/ i en aquesta redressada / el Sant Crist ha ben volgut. / El pecadó es posa vesta / dels pecats ja en sent dolor./ Fuig del món, etc./ TAntes almoines que'l poble/ pel Sant Crist amb fè ha donat/ que amb anhel, es cosa noble,/ l'entri amb triomf i adorat./ Per això el Portant ja es presta/ amb els brassos i amb el cor./ Fuig del món, etc./ Oh! SAnt Crist de Provenána, / mireu amb goig vostres fills/ dona la fè i patria ben sana/ volem ser-ne bons capdills./ Cridém amb veu ben complerta / al Sant Crist glòria i honor. / Fuig del món, etc./ Vostre passió dolorosa / i la Creu que us veu la mort/ sigui'ns la llum gloriosa / i el nostre final record./ El dia de nsotra enquesta / sigau-nos premi i conhort. / Fuig del món, etc./ Per la fè que fa la gesta/ de volguer-lo més que l'or./ Fuig del mon i sa conquesta / I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc / Quia per sanctam Crucem tuam, etc./ OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-450 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3651900,2.1188100 | 426301 | 4579672 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52675-foto-08101-450-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 | ||||||||
| 52698 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Primera de les dues fonts projectades per Carles Buïgas, creador de les fonts de Montjuïc, a la ciutat de L'Hospitalet. Fou un encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat arrel de la visita de l'arquitecte amb motiu de donar una conferència i inaugurar una mostra que havia preparat l'Agruypación de Amigos de la Música. L'acord es va prendre durant el mes de maig de 1969. I el cost hauria de superar els dos milions de pessetes. La primera font és la que s'ubicaria davant la nova església de Santa Eulàlia de Provençana. Havia de ser una «fuente luminosa, cambiante de color y de forma». Seria la segona font en importància d'aquest tipus, després de la de Montjuïc. El receptacle principal és circular, amb un diàmetre de 15 metres. Al mig, un de més petit alçat. Estava preparada per 63 mòduls per a 24 fases canviants. | 08101-473 | Santa Eulàlia de Provençana | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3654700,2.1196000 | 426367 | 4579703 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | La inauguració, del 9 d'agost de 1969, fou presidida per l'alcalde España Muntadas, acompanyat de ls membres del consistori i la presència del mateix Carles Buïgas. Amb la participació de la banda municipal de música i un castell de focs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/