Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52515 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 47-49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-47-49 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el carrer Progrés, enfront del bloc de pisos conegut com el Gratacels de l'Hospitalet o Casa Pons, obra de Raimon Puig i Gairalt. Destaca la combinació del maó amb l'aplacat de ciment en el tractament de la façana i el cos central que sobresurt al centre de les dues façanes, coronat per una terrassa amb balustres de barana. També destaca el balcó corregut de la primera planta, que té continuïtat amb les dues façanes, però s'interromp a l'alçada del cos sobresortint. | 08101-293 | Carretera de Collblanc, núm. 47-49 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1189100 | 426321 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52515-foto-08101-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52513 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-48 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Tot i que la façana està enfosquida per la contaminació ambiental. | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, quatre pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix central el marquen finestres senzilles on només la del primer pis té barana de ferro. En els eixos laterals es presenten balcons amb les obertures de llinda recta, a excepció de la quarta planta, amb obertures d'arc de mig punt. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-291 | Carretera de Collblanc, núm. 48 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1192000 | 426345 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52513-foto-08101-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52514 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-50 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Edifici de pisos entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en força bon estat el programa ornamental original. Aquest es composa a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures, que intercala balconades de balustres amb balcons. Totes les obertures són de llinda recta i els porticons de llibret. Cada obertura està emmarcada als laterals per una pilastra acabada amb un capitell corinti. Les finestres de la segona planta tenen una mena de frontó de coronament. Les mènsules dels balcons reposen directament sobre els capitells. El parament és arrebossat imitant carreus, només és llis a cada planta formant una mena de sòcol. Als costats hi ha dos pilastres que emmarquen les dues plantes. Una cornisa suportada per mènsules decorades corona la façana amb una balustrada que fa de barana del terrat. També hi ha decoració esgrafiada ala càmera de ventilació entre el darrer ois i el terrat. | 08101-292 | Carretera de Collblanc, núm. 50 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758500,2.1190800 | 426335 | 4580856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52514-foto-08101-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52516 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-51 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Bloc de pisos que consta de planta baixa i cinc pisos, tot i que els dos darrers són una remunta posterior. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. Comptant només les tres primeres plantes, que s'organitzen compositivament a partir de cinc eixos de verticalitat. El central, que divideix la façana en dos meitats iguals ve definit per la porta d'accés a la planta baixa i dos balconades, ala segona i tercera planta. En el primer pis no hi ha cap obertura en aquest eix. A partir d'aquí la meitat esquerra i la dreta són idèntiques. A banda i banda balconades amb dos accessos, amb la única diferència que a la primera planta les obertures són de llinda recta i a la resta d'arc de mig punt. La única decoració és un recreixement del parament que emmarca les obertures, pintat d'un color més clar que el parament. Destaquen a la planta baixa els relleus ornamentals de caràcter floral damunt dues llindes: una finestra i una porta d'un dels comerços. | 08101-294 | Carretera de Collblanc, núm. 51 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756300,2.1187600 | 426308 | 4580832 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52516-foto-08101-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52517 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-53 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar situada a la cantonada de la carretera de Collblanc amb el passatge de Rius. Ha patit algunes modificacions, sobretot en els baixos, on s'ha instal·lat comerços; però també en una part del primer pis. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de la carretera de Collblanc. El parament és arrebossat i sense ornamentacions. Només destaca una mica de recreixement al voltant de les obertures, la cornisa i el coronament amb balustres de les façanes. També destaca el balcó corregut que fa cantonada amb les dues façanes; tot i que l'obertura pel passatge Rius està tapiada. | 08101-295 | Carretera de Collblanc, núm. 53 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756200,2.1185300 | 426289 | 4580831 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52517-foto-08101-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||
| 52518 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-57 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa plurifamiliar que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de terrat pla amb una remunta enretirada de la línia de façana, que fa que des del carrer no es vegi. Malgrat aquesta remunta i l'adaptació de la planta baixa a nous usos comercials, manté en bon estat el programa ornamental original. Aquest programa es basa amb la simplicitat i quatre eixos de verticalitat, definits tots ells per obertures idèntiques, amb balconada de ferro, i emmarcament recrescut del parament, que en la zona de la llinda marca un relleu de motius vegetals en una forma curvilínia. A l'alçada de la cambra de ventilació hi trobem una franja esgrafiada amb motius vegetals i un coronament de balustres. A l'eix central i en el darrer pis, hi trobem un medalló amb les inicials JP i l'any 1920, data i inicials de la promoció. | 08101-296 | Carretera de Collblanc, núm. 57 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3756500,2.1183400 | 426273 | 4580834 | 1920 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52518-foto-08101-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52466 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 10-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-10-12 | XIX | Malgrat haver patit modificacions que han transformat el seu aspecte extern, val la pena tenir en consideració pels aspectes originals preservats. | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Barcelona, de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici modificat modernament afegint-hi un pis i intervenint en l'acabat dels paraments. De la construcció original en destaca la disposició de les obertures de la primera i segona plantes, amb una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per dues balconeres per planta. Cada balconera disposa de dues obertures. Totes les obertures estan delimitades en el brancal per pilastres i llindes rectes amb decoració floral. Les baranes són de ferro. A la façana secundària, del carrer de Barcelona es manté l'ornamentació a les finestres, aquest cop sense balcó ni baranes de ferro. | 08101-169 | Rambla Just Oliveras | 41.3607000,2.1018500 | 424877 | 4579189 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52466-foto-08101-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52328 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, adossat al número 23 i separat respecte el número 17-19. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es compon simètricament a partir de la combinació de plens (parament) i buits (obertures) delimitant eixos de verticalitat que varien en cada planta: tres en planta baixa i quatre a les plantes pis. El parament és de maó vist i pedra, amb obertures rectangulars. Les de la planta baixa tenen forma d'arc de mig punt. La decoració es troba localitzada a les baranes dels balcons i finestres de la planta baixa, de forma helicoïdal amb motius florals i reganyols: a les cartel·les de pedra que sostenen els balcons; en els brancals de la majoria d'obertures; a les feixes de pedra decorada amb sanefes; als llistons de fusta treballada col·locats a la part superior de les finestres de la planta baixa, etc. | 08101-35 | Rambla Just Oliveras, 21 | El projecte original és de l'any 1914 i està signat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba. La tercera planta és un afegit de l'any 1964, que trenca no només l'harmonia del propi edifici, sinó la de tot el conjunt. Amb ella es va perdre la línia de cornisa i la balustrada original que encara que possiblement també diferís de la de les cases veïnes, si hem de fer cas al projecte s'hi adeia perfectament. | 41.3611600,2.1011100 | 424816 | 4579240 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52328-foto-08101-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | En conjunt, les tres cases(números 21, 23 i 25) presenten un front de façana més o menys homogeni, la característica principal del qual és l'ús de l'obra vista. A banda dels elements decoratius de façana -singularment l'obra vista, però també la forja de les baranes i reixes o la pròpia fusteria- cal també valorar els elements originals que es mantenen al vestíbul, com l'arrambador ceràmic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52329 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-23 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat entre els números 21 i 25 amb els que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat pla. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una finestra més a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. La distribució de la façana a la planta baixa es compon per l'accés, a la dreta, i dues finestres geminades a l'esquerra. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. Al terrat hi ha una barana de balustrada de pedra, dividida en tres cossos de diferents longituds i separats per quatre pilars culminats amb gerros. | 08101-36 | Rambla Just Oliveras, 23 | Com s'ha indicat per a les cases números 21 i 25 de la Rambla Just Oliveras, aquest edifici s'ha de relacionar i valorar conjuntament amb ells, ja que forma part de tota una campanya constructiva que, malgrat la seva distància cronològica, respon als promotors d'una mateixa família (Solanas) i segueix una mateixa factura formal. En aquest cas, no es disposa de documentació arxivística que permeti determinar el promotor, autor i cronologia de l'aixecament de l'immoble. La data cadastral que s'apunta (1916) coincidiria amb la de la construcció de la casa número 21, i si fos així, el número 23 seria el que serviria de model per al recreixement amb una planta de l'immoble número 25 que fins 1921 només va disposar de planta baixa i un pis. | 41.3612300,2.1010900 | 424814 | 4579248 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52329-foto-08101-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels elements ornamentals de la façana, cal destacar el vestíbul de l'immobleque conserva un arrambador ceràmic i un llum a l'arrencada de l'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 52330 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres adossat als números 23 amb el que comparteix un front de façana més o menys comú. Es tracta d'un edifici d'habitatges de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La simetria compositiva de la façana no és total degut a una obertura més gran a la planta baixa, l'allargament de la balconada del primer pis i un desplaçament cap a la dreta dels eixos de verticalitat. El maó vist és l'element més característic del parament, combinat amb la pedra del sòcol, els resseguiments de les obertures i alguns elements ornamentals i estructurals com motllures o cartel·les, decorades amb motius florals. Totes les obertures presenten forma d'arc deprimit còncau. El més característic d'aquest edifici és la decoració, en especial la del ferro forjat de les baranes dels balcons i de les reixes de les dues finestres ampitadores de la planta baixa. La fusta es troba en els llistons treballats de la part superior de la façana; la pedra a les cartel·les que suporten els balcons i a la cornisa, decorades amb relleus, i als respiralls, de forma semicircular i amb motius vegetals. El coronament de la façana està format per una balustrada de pedra, dividida en dos cossos per pilastres i culminats per gerros | 08101-37 | Rambla Just Oliveras, 25 | L'any 1910, Roc Solanas inicià la urbanització dels solars d'aquesta zona de la Rambla de Just Oliveras amb les cases que avui dia percebem com un veritable conjunt (números 21, 23 i 25) d'aquesta via. En principi, la seva promoció es va limitar a l'aixecament d'un habitatge de planta i pis segons un projecte encarregat al tècnic municipal Mariano Tomàs i Barba. Es de suposar que de bon començament es tractés ja d'un edifici plurifamiliar, com ho fa pensar el fet de la situació d'una porta d'entrada. Posteriorment, en els solars que seguien, el seu germà Pere i suposadament algun altre familiar, van bastir dues cases més, de planta i dos pisos, projectades pel propi Tomàs i Barba i que seguien un mateix programa decoratiu basat en l'ús de l'obra vista. Es curiós constatar com, de fet, aquest mateix programa decoratiu que sembla realitzat per la mateixa mà, té cronologies diferents i respon a campanyes també distintes. Per exemple, la primitiva casa de planta i pis que ens ocupa va ser remuntada amb un segon nivell superior l'any 1921, seguint un projecte d'Antoni Calzada. Les característiques d'aquesta obra són absolutament idèntiques a les que ens trobem a la finca veïna de la Rambla Just Oliveras 23, construïda segons sembla l'any 1916 i per tant gaire bé coetània a la de número 21. Tot plegat no fa sinó donar encara més coherència al grup de les tres finques, que tot i que reben un tractament individualitzat, cal valorar-les en conjunt. | 41.3612800,2.1010400 | 424810 | 4579254 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52330-foto-08101-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A nivell de façana, la finca presenta elements ornamentals originals que cal valorar,com són la balustrada del terrat, les mènsules ceràmiques dels balcons i la cornisa, ila forja de les baranes, la portella i la tarja de la porta d'escala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52333 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici residencial que fa cantonada amb el carrer de Tarragona i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. L'eix de simetria, que divideix dos costats iguals, passaria pel mig de la porta d'accés, en planta baixa, amb una clau amb les inicials del propietari J.O. A cada costat d'aquesta porta hi trobem dues finestres geminades, separades per una columna, amb un capitell de motius florals. Ambdues són ampitadores i tenen persianes de fusta de dues fulles amb un llistó treballat. En el primer pis hi ha quatre balcons, els dos centrals més arrodonits. A la segona planta hi ha una balcona central, amb dues obertures i dues finestres als laterals. La façana del carrer de Tarragona és menys profusa en obertures: una porta d'accés en planta baixa, en un costat, i dues finestres, una d'elles geminada. A la planta pis, un balcó central i dues finestres als laterals. I a la segona planta és a la inversa: damunt del balcó del primer pis, hi ha una finestra amb persiana de llibrets de fusta; i, als costats, damunt les finestres del primer pis, hi trobem balcons. La data de l'edifici està inclosa en els relleus que hi ha a la part inferior dels balcons rectangulars del primer pis(1908). La façana està rematada per un frontó semicircular amb un petit ornament flanquejat per dues hídries. Cal destacar el vestíbul amb escala de marbre, barana de ferro forjat i un fanal també de ferro. Hi ha un arrambador de guix de color marró. El sostre està decorat amb un relleu de guix amb motius florals. | 08101-40 | Rambla Just Oliveras, 31 | Aquesta casa és el primer edifici que es construí en la urbanització de la Rambla de Just Oliveras, eix del segon eixample de l'Hospitalet i oberta per donar una comunicació directa amb l'estació de ferrocarril (1907). Segons sembla, la nova parcel·lació realitzada per Just Oliveras per tal d'urbanitzar la rambla, va comptar inicialment amb alguns problemes legals per a l'escripturació de les antigues propietats de Cal Tres. Aquest fet refredà els propietaris i promotors interessats en aquesta nova zona residencial de l'Hospitalet. Es per això, que la primera iniciativa fou encarregada per un membre de la família Oliveras (Josep Oliveras). El projecte va signat per Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. En el disseny i execució de l'obra, Mariano Tomàs i Barba combinà el llenguatge clàssic amb la decoració de regust modernista que apareix només puntualment en medallons florals o en l'interior del vestíbul, i que emprà profusament en d'altres obres coetànies. | 41.3616700,2.1008300 | 424793 | 4579297 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52333-foto-08101-40-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es de destacar que la finca no ha perdut el seu jardí posterior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52334 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-37 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Però l'harmonia de l'edifici es veu trencada per la rehabilitació de la part destinada a comerç, que no respecta ni l'estructura ni els colors originals. | Edifici que fa cantonada amb el passatge de La Pau i la rambla Just Oliveras. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. La façana principal, que dona a la rambla, té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la façana principal, la planta baixa presenta les portes d'accés a l'habitatge i els locals comercials. Els dos pisos superiors tenen el mur recorregut per dues balconades cadascun. Les finestres balconeres són emmarcades amb motllures de pedra, i tenen forma d'arc deprimit còncau amb clau central. Al voltant de l'arc hi ha decoració vegetal i les baranes presenten treball de ferro forjat amb reganyols. Cada balconada és suportada per quatre cartel·les unides per relleus de garlandes. Els extrems de les façanes són recorreguts per dues pilastres formades per lloses, decorades a la paret superior amb un medalló amb garlandes. El coronament és senzill amb un voladís que sobresurt per sobre dels respiralls ovalats. A partir del primer pis, la façana lateral es divideix amb quatre cossos mitjançant tres pilastres: dos d'ells són recorreguts per balcons senzills i els altres dos per finestres. L'estructura dels balcons és la mateixa de la façana principal, com en les finestres, encara que aquestes manquen de la decoració de relleus. | 08101-41 | Rambla Just Oliveras, 37 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. | 41.3618800,2.1007000 | 424782 | 4579321 | 1916 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52334-foto-08101-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52335 | Edifici de la Rambla Just Oliveras, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-rambla-just-oliveras-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i coberta plana. La combinació de les obertures de la façana forma simetria en les plantes pis però no a la planta baixa. En aquesta la porta d'accés està desplaçada a l'esquerra. Al seu costat hi ha dues finestres. En el primer pis una balconada amb dues obertures recorre tota l'amplada de la façana. En la segona planta, les obertures s'alineen amb les de baix, però en comptes de balconada, hi trobem dos balcons. | 08101-42 | Rambla Just Oliveras, 46 | Obra de Ramon Puig i Gairalt que a partir de 1915 serà nomenat arquitecte municipal de l'Hospitalet, i abandona les referències literals al secessionisme centre-europeu, com constaten les seves biògrafes en el llibre 'Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt'. A l'Hospitalet, després de la Botiga nova i de les Cases barates, construeix una sèrie d'edificis com aquest, en els que sembla temptejar una aproximació als corrents noucentistes de l'època. La valoració d'aquest edifici s'arrodoneix en la seva situació urbana, en el context d'una Rambla que convé potenciar com a centre a través dels seus millors edificis. | 41.3621500,2.1010000 | 424808 | 4579350 | 1917 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52335-foto-08101-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | De les tres cases de renda que construeix en el incert període 1915-1922 a la Rambla -els números 37, 46 i 71-75- aquesta és en la que sembla expressar-se amb menys convencionalisme, potser per tractar-se d'un encàrrec de la seva família. La forma de les obertures, retallades sobre el pla de la façana, les rajoles de dos colors fent un escaquer, la ceràmica verda dels ampits, el tipus de barana de ferro mateix, la simple netedat de la composició, ens duen ressonàncies de la vessant populista del noucentisme. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 52779 | Edifici de la Ronda Torrassa, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-38 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos, amb la coberta de terrat pla. L'alçada de la construcció respon als nous models incipients en l'època, però devastadors des d'aquell moment. En aquest cas, encara persisteix el programa ornamental de les façanes de l'època, sobretot en el parament de faixes horitzontals encoixinades i la imitació de carreus abuixardats. Persisteix la simetria en la composició. En planta baixa són tres els eixos de verticalitat, amb una porta central d'accés a l'escala comuna, i dues més grans, laterals, adaptades als comerços actuals que s'hi han establert. A la resta de plantes són quatre els eixos de verticalitat; en la primera planta hi trobem un balcó corregut a tot l'ample de la façana. En la segona, tercera i quarta planta, trobem en els dos eixos centrals un balcó compartit i en els eixos laterals finestres amb balcó o balconada. En el darrer pis es copia l'estructura del primer. La façana està coronada per un frontó triangular. | 08101-565 | Ronda Torrassa, 38 | 41.3697800,2.1279000 | 427066 | 4580174 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||||
| 52783 | Edifici de la Ronda Torrassa, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-57 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Ha estat recentment reformada potenciant els pocs elements decoratius de la façana amb un contrast de bicromia amb el parament. Mentre que pels primers s'ha optat per un to clar, pel parament s'ha escollit un color terrós pujat de to. La simplicitat compositiva, a base de dos balcons correguts a les plantes superiors, i ornamental, centrada en els emmarcaments i llindes de les finestres, i en la zona de la cambra de respiració, on destaquen els esgrafiats vegetals, guanya força. El parament és llis, a excepció de la planta baixa, on imita carreus i en les faixes dels extrems amb aplacats que imiten carreus. | 08101-569 | Ronda Torrassa, 57 | 41.3696100,2.1279200 | 427068 | 4580155 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||||
| 52784 | Edifici de la Ronda Torrassa, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-59 | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. La principal característica compositiva de la façana és la seva simplicitat ornamental. D'altra manera un carregament excessiu en la decoració faria difícil la convivència amb 23 obertures. La façana té una composició simètrica a partir d'un eix central que el divideix en dues parts iguals. Aquest eix central el defineix, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala comuna. En les plantes superior són sis els eixos de verticalitat definits per obertures on es combinen les finestres amb balconada, amb balcó o amb balcó corregut. | 08101-570 | Ronda Torrassa, 59 | 41.3695500,2.1278200 | 427059 | 4580149 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||||
| 52785 | Edifici de la Ronda Torrassa, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-ronda-torrassa-70 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana es fa a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha patit alguna rehabilitació per adequar-ho a locals comercials; però les plantes superiors mantenen el programa ornamental originari, reforçat amb una bona rehabilitació basat amb el contrast de la bicromia. A la primera planta hi trobem un balcó corregut de banda a banda de la façana. A la resta de plantes hi trobem balcons individuals. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de les de la darrera planta que són d'arc de mig punt, motllurades i amb element ornamental, a la zona de la clau. El parament és llis però en els emmarcaments de les obertures del primer pis hi ha un recreixement que imita carreus encoixinats. Destaca el coronament de la façana amb un frontó entretallat. Ha sofert una remunta amb la línia de façana enretirada. | 08101-571 | Ronda Torrassa, 70 | 41.3687900,2.1258700 | 426895 | 4580066 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||||
| 52359 | Edifici de l'avinguda de Pau Casals, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lavinguda-de-pau-casals-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Casa d'habitatges de planta baixa, dos pisos i terrat pla. El domini absolut de les línies rectes el situen en el racionalisme. El parament combina la utilització d'arrebossat amb imitació de maó vist al voltant de les finestres balconeres. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés a l'habitatge i dues finestres i els pisos combinen els balcons amb finestres. | 08101-66 | Avinguda de Pau Casals, 4 | Aquest edifici que fou encarregat per Jaume Cerdà Valls el juliol de 1935, esdevé l'element arquitectònic de l'Hospitalet, que més exemplifica l'arquitectura moderna catalana dels anys trenta, influenciada pels corrents racionalistes europeus. El paper de l'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, fou fonamental perquè a la ciutat es puguin contemplar diverses obres seves que s'inscriuen en aquest corrent. | 41.3599300,2.1037500 | 425035 | 4579101 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52359-foto-08101-66-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52719 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-12 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana. L'alçada de la planta baixa és superior a la resta. La composició de la façana és simètrica, però en cada planta la distribució té les seves pròpies característiques. Mentre en planta baixa trobem la porta d'accés com a eix principal, al voltant de la qual s'hi obren dues grans obertures als laterals, actualment comerços. En el primer pis, sobresurt una galeria de tres trams delimitats per columnes. Finalment a la segona planta, trobem al centre una doble galeria que sobresurt, al centre, i uns balcons amb els costats arrodonits als laterals. Les baranes d'aquests balcons combinen l'obra amb el treball del ferro. Tota la façana té un coronament de barana ta la trepa. | 08101-494 | Carrer Anselm Clavé, 12 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3661800,2.1264900 | 426944 | 4579776 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52716 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-2 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia. Consta de planta baixa, on hi ha una farmàcia, i cinc pisos. Tot i ser el carrer Santa Eulàlia el més important, l'entrada i la façana principal són pel carrer d'Anselm Clavé. Destaca la simetria del conjunt, amb el buit de l'escala a la part central i dividint la resta en dues parts iguals, on es combinen les obertures simples amb els balcons dobles. El parament és llis amb elements ornamentals emmarcant obertures o plens. | 08101-491 | Carrer Anselm Clavé, 2 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3668500,2.1261800 | 426919 | 4579851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52717 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa de cós que consta de planta baixa i pis i amb la coberta plana. Manté l'estructura i el programa ornamental primigeni. En planta baixa trobem l'accés a la planta pis i un comerç. A la planta pis, hi trobem un balcó doble amb les obertures emmarcades amb recreixements ornamentals, sobretot a la llinda. Els paraments són aplacats que en planta pis imiten carreus encoixinats. Per sota el coronament llis, es conserva una motllura dentellada original. | 08101-492 | Carrer Anselm Clavé, 4 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666600,2.1262800 | 426927 | 4579829 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52718 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-8 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que es va concebre d'habitatges i que consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa s'ha adequat per comerços i a la resta hi ha una llar d'infants. Però la façana conserva els elements programàtics de l'arquitecte, amb una línia de façana que juga amb els volums i la simetria. També contrasta el parament de la planta baixa, fet d'aplacats de pedra artificial, amb l'arrebossat llis i pintat clar de les plantes superiors. Això com la simplicitat de les línies a la part superior i l'emmarcament neoclàssic de la, porta principal d'accés, amb pilastres coronades per capitells jònics. | 08101-493 | Carrer Anselm Clavé, 8 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666400,2.1263000 | 426929 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||
| 52720 | Edifici del Carrer de Buenos Aires, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-5 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. Manté l'estructura d'altres edificis similars, amb balcó corregut a tot l'ample de la façana i dues obertures que hi tenen sortida, de forma simètrica en totes les plantes, a excepció de la planta baixa. En aquest cas, però, el parament és un aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus encoixinats. | 08101-495 | Carrer de Buenos Aires, 5 | 41.3670400,2.1293100 | 427181 | 4579869 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||||
| 52714 | Edifici del carrer de Buenos Aires, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-9 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla català. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa, on hi trobem l'entrada a les escales comuns i una porta del garatge. Destaquen els balcons de costat a costat i el recreixement ornamentat de les finestres. El parament és de maó vist i el coronament és un ràfec llis suportat per mènsules. | 08101-489 | Carrer de Buenos Aires, 9 | 41.3669200,2.1294300 | 427191 | 4579856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||||||
| 52472 | Edifici del carrer de les Roselles, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-13 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior i amb un pis de més. Consta de planta baixa i dos pisos. La part de la coberta que dona al carrer és terrat i l'altra part és a dues aigües, amb el carener paral·lel. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i una finestra i en les plantes superior una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana amb dos buits cecs. | 08101-175 | Carrer de les Roselles, 13 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590900,2.1004100 | 424755 | 4579011 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52472-foto-08101-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52473 | Edifici del carrer de les Roselles, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza simètricament a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa la porta i dues finestres i en les plantes superiors una doble balconada, amb barana de ferro. La cornisa és plana i està dividida en dos cossos, amb dos buits cecs. Destaquen esgrafiats florals sota la cornisa i el parament d'aplacat simulant carreus encoixinats. | 08101-176 | Carrer de les Roselles, 15 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3590500,2.1004200 | 424756 | 4579007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52473-foto-08101-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52474 | Edifici del carrer de les Roselles, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Les de la planta baixa han estat modificades i no presenten cap element característic; però a les plantes superiors, l'eix de la dreta ve definit per un balcó per planta i l'eix de l'esquerra per una finestra per planta. Totes les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret de fusta. El parament simula carreu i destaca l'esgrafiat en la separació entre el primer i el segon pis. | 08101-177 | Carrer de les Roselles, 19 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589600,2.1004700 | 424760 | 4578997 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52474-foto-08101-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52475 | Edifici del carrer de les Roselles, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-21 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Reformada en un moment posterior. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix de la dreta, hi trobem la porta d'accés, de fusta, dos vanos i llinda recta. Al costat una estreta finestra amb reixa de ferro. En el primer pis, un balcó amb barana de ferro, a l'eix de la dreta, i una balconera amb balustres a l'eix de l'esquerra. En el segon pis, les dues obertures són balconeres amb balustres; la de l'eix de la dreta és més ampla. Ha estat reformada recentment de forma que els elements ornamentals es revaloritzin. Per exemple en el parament es juga amb la bicromia, un crema del parament de la planta baixa fent joc amb el sòcol de les plantes superiors i el recreixement de la llinda o la cornisa; amb el vermell del maó i les sanefes dels esgrafiats de les sanefes que separen cada planta. | 08101-178 | Carrer de les Roselles, 21 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3589300,2.1005000 | 424762 | 4578993 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52475-foto-08101-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52397 | Edifici del carrer de les Roselles, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-23-25 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Edifici d'habitatges entre mitgeres construït en una parcel·la doble. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. És una de les primeres construccions de la zona. Literalment la instància presentada al 1879 pel propietari Francesc Mestres parla de construir en el 'pasaje que se está abriendo'. La façana es configura a partir d'un eix central que divideix en dos simetries idèntiques i que passa pel mig de la porta d'accés. A la reixa de la porta d'escala hom pot veure les inicials del promotor (FM). En planta baixa, a cada costa de la porta hi ha dues grans obertures que formen part del restaurant, amb tarja i arc de mig punt. La primera planta destaca el balcó corregut amb barana de ferro, cartel·les de suport i tres obertures adintellades. A la segona planta hi trobem un buit cec a l'alçada de l'eix central i dos balcons laterals, també amb barana de ferro i cartel·les de suport. Damunt les llindes dels balcons hi trobem esgrafiats amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa amb suport de cartel·les i esgrafiats entre cartel·la i cartel·la. El parament a la planta baixa simula grans carreus i a les plantes superiors és llis; les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. | 08101-112 | Carrer de les Roselles, 23-25 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3588700,2.1005100 | 424763 | 4578987 | 1879 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52397-foto-08101-112-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Santigosa | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52398 | Edifici del carrer de les Roselles, 29-47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-29-47 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | En aquest tram de l'antic carrer Perutxo ben aviat es demanen llicències de construcció. És un conjunt, ara discontinuo perquè s'ha enderrocat la casa corresponent al número 39, d'una gran homogeneïtat. Es tracta de cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. Algunes han incorporat posteriorment un nou pis. Però totes mantenen la distribució de doble obertura per planta: porta i finestra en planta baixa i balcó i finestra en planta pis. En alguns moment, algunes han estat comerços, encara en resta algun, però s'han tornat a reconvertir en residències. | 08101-113 | Carrer de les Roselles, 29-47 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3587200,2.1006000 | 424770 | 4578970 | 1882 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52398-foto-08101-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. Però en aquesta fitxa hem ampliat la descripció del número 29 fins el número 47. L'àmbit de protecció del catàleg només inclou del 29 al 33. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52471 | Edifici del carrer de les Roselles, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-les-roselles-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX-XX | Casa entre mitgeres edificada a les parcel·les regulars que es formaren en la urbanització de l'antic passatge Perutxo. Consta de planta baixa i pis i terrat pla. Manté la simplicitat i la tipologia original de les cases antigues amb dues obertures per planta, tot i que les de planta baixa hagin estat modificades. | 08101-174 | Carrer de les Roselles, 5 | Cap el 1879 es va obrir el passatge d'en Perutxo, posteriorment conegut com carrer de les Roselles. Fou la primera gran urbanització del centre de l'Hospitalet i la precursora del primer pla d'eixample elaborat pocs anys després. El parcel·lari indica clarament que es tracta d'una operació homogènia i sobre una única antiga propietat rural, ja que tots els solars són absolutament regulars i es disposen al llarg d'una feixa de terreny nord-sud, característica dels camps conreats de la zona. Aquesta operació tingué èxit immediat, ja que sembla que el procés de construcció dels edificis fou ràpid i s'ocuparen la totalitat o quasi dels solars durant la dècada de 1880. Aquest fet suposà una homogeneïtat tipològica de les construccions important, fins al punt que el nou carrer exemplificava paradigmàticament un tipus edificador molt concret. Per desgràcia, aquest conjunt no ens ha arribat intacte ja que com es diu eufemísticament 's'han produït diversos episodis d'arquitectura de substitució que han alterat les antigues característiques tipològiques homogènies'. | 41.3592500,2.1003100 | 424747 | 4579029 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa 83 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet es protegeixen els edificis amb els números 7 a 11; 23-25 i 29 a 33. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52358 | Edifici del carrer de París, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-paris-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures, on es juga compositivament amb els balcons, diferents a cada planta. En la primera una balconada central amb dos accessos; a la segona planta un balcó corregut de costat a costat; i en la tercera planta, un balcó simple a cada extrem. El parament està fet imitant carreus abuixardats i tot emmarcat als extrems per dues grans pilastres estriades que van des de la primera planta a la cornisa- El coronament de la façana és amb un f frontó ondulat amb dos òculs. Les obertures són d'arc carpanell i l'interior és còncau en forma de petxina. | 08101-65 | Carrer de París, 5 | Casa situada a l'eixample vuitcentista de L'Hospitalet, construïda al primer quart del segle XX, de la que no es coneix l'autoria del projecte. | 41.3730300,2.1215200 | 426536 | 4580541 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52358-foto-08101-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52358-foto-08101-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52367 | Edifici del carrer de Pujós, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-pujos-35 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Bloc de pisos ubicat al carrer de Pujós cantonada amb el carrer d'Orient, que consta de planta baixa i quatre pisos; però que en origen només contemplava dos pisos. Tot i que formalment és visible en alguns detalls, aquest afegit intentà no desdir-se de les línies del projecte i és molt possible que es realitzés no massa després de la seva execució -o fins i tot sense solució de continuïtat; i possiblement pel seu propi autor. El parament és majoritàriament llis, amb alguns elements de maó vist, jugant amb la bicromia de vermell i verd. | 08101-74 | Carrer de Pujós, 35 | L'obra és atribuïble a Ramon Puig i Gairalt encara que, com passava sovint, els plànols del projecte anaven signats pel seu germà Antoni Puig i Gairalt. De fet presenten unes similituds molt grans amb d'altres projectes coetanis de Ramon Puig Gairalt, caracteritzats per la tendència cap a un llenguatge racionalista i un ús del color de les façanes com a element diferenciador de cossos de l'edifici, a més, en aquest cas, d'introduir puntualment l'obra vista. | 41.3731500,2.1183900 | 426275 | 4580557 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52367-foto-08101-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52406 | Edifici del carrer de Santa Eulàlia, 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-santa-eulalia-106 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat pla. A la planta baixa s'obren una porteria i aparadors de botiga. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. El primer i segon pis són similars: quatre obertures que accedeixen a un balcó corregut, amb barana de ferro. Totes les llindes són rectes i estan decorades amb un medalló i unes garlandes. El parament imita carreus abuixardats. La façana està coronada per una barana de pedra calada fent una sanefa i al centre hi ha un frontó trilobulat, amb una palmeta a la part superior i una cartel·la al centre. | 08101-121 | Carrer de Santa Eulàlia, 106 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1267600 | 426968 | 4579889 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52406-foto-08101-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52354 | Edifici del carrer del Montseny, 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-montseny-76 | ABARCA I MEDICO, Lluís: L'Eixample de Collblanc. Dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 15 (1984). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb els carrers del Progrés i de Montseny. Consta de planta baixa, tres pisos i terrat. En el xamfrà que és el punt central, s'aixeca un altre pis. Els dos pilars en angle que emmarquen el pla del xamfrà, i les feixes verticals que ordenen els plans de les façanes laterals, no son més que formes esquematitzades de pilastres. També la solució corbada del cos central de la cantonada ajuda a moderar la relativa modernitat del model adoptat, i en aquest sentit és important la força que adquireix la cornisa que corona els plans laterals, quan discorre sobre el xamfrà, introduint un contrapunt barroquitzant en la composició general. Cal destacar la importància dels esgrafiats geomètrics situats sota cada finestra, que contribueixen a reforçar gràficament la composició general, sense oblidar el contrast que provoquen els balconets curvilinis del primer pis, ben encaixats entre les pilastres. | 08101-61 | Carrer del Montseny, 76 | La finca, de tres plantes sobreposades, la projectà l'arquitecte Miret i Baldé, cap el 1929, amb la intenció d'instal·lar en els baixos una bacallaneria, que ni tant sols arribà a inaugurar-se. Malgrat que pot ser contrastada amb algunes solucions concretes proposades per Ramon Puig Gairalt per a casos similars (com per exemple la casa del carrer Santa Eulàlia, 155 -fitxa 86-), el llenguatge formal emprat per Miret i Baldé ens reporta a formulacions d'arrel academicista. | 41.3713500,2.1216200 | 426543 | 4580354 | 1929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52354-foto-08101-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52354-foto-08101-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Miret i Baldé | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52361 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-10 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Caldria reposar aquells elements ceràmics perduts i fixar tota la resta. | Edifici d'habitatges entre mitgeres format per dos cossos i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. Destaca per la seva façana profusament decorada. Excepte als baixos, adaptats per donar cabuda a comerços i amb un arrebossat de ciment uniforme, que ha fet desaparèixer el seu caràcter primigeni, la resta del mur de façana es troba decorat amb rajoles ceràmiques, senceres o amb composició de trencadís, i plafons esgrafiats. El maó vist també té la seva presència en l'emmarcament de les obertures dels balcons. Es poden veure esgrafiats amb motius florals i vegetals localitzats entre les obertures, elements ceràmics de diferents dibuixos que es van combinant en franges horitzontals, les baranes de ferro forjat amb dibuixos circulars i ovalats...No queda ni un sol espai sense decoració: fins i tot la llosana dels balcons és feta amb rajoles ceràmiques. El murs dels nivells superiors és recorregut per balconades dobles. L'acabament de l'edifici s'estructura amb pilastres de maó vist unides per gelosia. Sobre la porta central, en la franja que hi ha entre les obertures del balcó, feta de trencadís, es pot veure la inscripció de la data de construcció de l'edifici, 1927'. | 08101-68 | Carrer del Príncep de Bergara, 10 | Aixecat sobre un solar regular, fruit de la reparcel·lació urbana que implicà el procés de construcció de l'eixample del centre de l'Hospitalet. Força d'aquests edificis no es començaren a bastir fins ben entrat el segle XX, a redós de les primers grans migracions dels anys vint i també de la dinamització del barri que s'accelerà amb la construcció del mercat. | 41.3590500,2.0986200 | 424605 | 4579008 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52361-foto-08101-68-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52362 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-24 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta plana. La façana es configura simètricament a partir d'un eix central en el que sobra la porta d'accés. Destaca per la seva ornamentació esgrafiada de la part central. L'esgrafiat presenta dos motius diferents: el que se situa sobre la porta d'escala és un medalló amb la inscripció de l'any d'acabament de l'edifici ('Año 1925') envoltat per elements vegetals; en el segon i tercer pis trobem un gerro d'on emergeixen plantes i flors, amb una estètica que intenta aproximar-se a ideals clàssics del noucentisme. A la planta baixa s'hi troben cinc obertures: tres portes (la d'escala-central flanquejada per dues de les botigues, totes amb arcs deprimits còncaus), més dues finestres a tocar de les mitgeres amb els edificis veïns. Als nivells superiors, cada pis disposa de quatre obertures corresponents a dos balcons laterals i dues finestres centrals. Les obertures són de llinda recta amb porticons de fusta de llibrets. El parament d'aquest nivell es troba recobert amb un estuc que imita carreus abuixardats. Destaca l'ornamentació a les cartel·les dels balcons de la segona i tercera planta. I el coronament amb balustres de terra cuita. | 08101-69 | Carrer del Príncep de Bergara, 24 | Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Roselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona. | 41.3585500,2.0988800 | 424626 | 4578952 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52362-foto-08101-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52362-foto-08101-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52469 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-26 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos i terrat pla. La façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics: en un es defineix una porta en planta baixa d'accés a un local i tres balcons; en el segon, hi trobem la porta d'accés al buit de l'escala amb tres òculs ovals. La porta d'accés al local i a l'habitatge adopten la forma d'arc deprimit còncau, però aquesta segona presenta decoració de sanefes vegetals i tarja condemnada. L'arrebossat del mur imita carreus de pedra. A partir del primer pis, a cada nivell, correspon un balcó i un òcul d'il·luminació de l'espai destinat a l'escala de veïns. La decoració es concentra sobre les obertures, amb relleus a la llinda de les finestres balconeres i garlandes al voltant dels òculs. El treball de ferro forjat es localitza a les baranes dels balcons i a les reixes dels òculs. Una cornisa amb sanefa decorada dóna pas a la balustrada del terrat. | 08101-172 | Carrer del Príncep de Bergara, 26 | Es desconeix l'autoria de l'edifici. Gràcies als registres cadastrals sabem que la propietària i promotora va ser Josefa Pujol. Tot i que situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc., aquestes construccions, no es construïren fins el primer quart del segle XX. Cal pensar que de ben segur la construcció del Mercat del Centre (Puig Gairalt 1924-25) va propiciar un impuls important en la urbanització de la zona. | 41.3584900,2.0989400 | 424631 | 4578946 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52469-foto-08101-172-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52470 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-28 | XIX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla. La seva façana es configura a partir de dos eixos de verticalitat; definits en la planta baixa per la porta d'accés a l'escala i una porta metàl·lica, que correspon al garatge; i en la planta pis per un balcó corregut. Destaca l'esgrafiat amb motius geomètrics del parament de la planta pis i els motius vegetals sobre la línia de les dues obertures. Aquestes tenen porticons de fusta de llibret. També destaquen les cartel·les que sustenten la cornisa i el coronament amb balustres i coronades per cràters. | 08101-173 | Carrer del Príncep de Bergara, 28 | Es troba situat en l'eixample vuitcentista de l'Hospitalet que comprèn la trama ortogonal dels actuals carrers Rosselles, Rossend Arús, Príncep de Bergara, Provença, etc. | 41.3584500,2.0989500 | 424632 | 4578941 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52470-foto-08101-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52470-foto-08101-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||||
| 52363 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-42 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per una pilastra d'elements aplacats que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Les baranes són de ferro, les obertures de llinda recta, en les dues primeres plantes i arc de mig punt a la tercera; amb motius florals a la llinda i persianes de llibrets de fusta. Dues pilastres més, cada una a tocar de la mitgera amb les finques veïnes, acaben per emmarcar dos cossos on se situen les obertures dels tres pisos alts. | 08101-70 | Carrer del Príncep de Bergara, 42 | Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà. | 41.3581300,2.0991100 | 424645 | 4578906 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52363-foto-08101-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52363-foto-08101-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antònia Marsal i Prats en fou la promotora. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||
| 52468 | Edifici del carrer del Príncep de Bergara, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-princep-de-bergara-44 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La façana es configura a partir d'un eix central on se situa la porta d'accés i que divideix la construcció en dues meitats iguals. Aquest eix es mostra físicament per un plafó estucat amb motius geomètrics que va des de la part superior de la porta d'accés al coronament de la façana. A cada costat hi ha sengles balconades amb dues obertures cadascuna. Destaca la barana de les del primer pis que són de balustres de pedra artificial i les del segon i tercer pis són de ferro. La llinda de cadascuna de les obertures es troba decorada amb una garlanda i medalló de terra cuita. D'aquest mateix material és la voluta que apareix a la clau de l'arc de la porta d'escala. El parament és llis amb un revestiment als baixos amb aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus als pisos. Sota cornisa hi ha una petita sanefa esgrafiada amb els mateixos tons vermellosos que la faixa central. | 08101-171 | Carrer del Príncep de Bergara, 44 | Al llarg del primer terç del segle XX s'anaren bastint nombroses cases de renda que van acabar d'urbanitzar l'eixample vuitcentista del centre de l'Hospitalet. El carrer Príncep de Bergara conserva exemples força reeixits d'aquest tipus d'arquitectura que va acabar per configurar un habitatge de lloguer de certa qualitat, situat a l'entorn de l'antic nucli urbà. | 41.3580400,2.0991600 | 424649 | 4578896 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52468-foto-08101-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52468-foto-08101-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52364 | Edifici del carrer del Progrés, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-progres-19 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Deteriorament per manca de manteniment. | Aquest edifici que s'aixeca a la cantonada del carrer Progrés amb el carrer d'Occident fou concebut amb planta baixa i pis; però enmig de les obres es decidí fer-ne una nova planta. La coberta és de teulada a dues aigües. Destaca el joc de volums que s'acompanya també per l'ús de colors de façana diferents per a elements compositius distints. Aquesta característica, juntament amb les decoracions florals geomètriques que omplen els buits de les obertures simulades i els panys entre algunes d'elles, acaben per singularitzar l'edifici. | 08101-71 | Carrer del Progrés, 19 | Edifici projectat per Ramon Puig Gairalt per dedicar-ho a escola, l'any 1930. | 41.3747900,2.1192900 | 426352 | 4580738 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52364-foto-08101-71-3.jpg | Legal | Art Decó|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 110|120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52365 | Edifici del carrer del Progrés, 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-progres-70 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Els baixos s'han transformat en comerços, però es manté l'ornamentació i la tipologia de parament. La façana té una composició a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: tres per planta. En planta baixa, la porta d'accés i les dues obertures del comerç i en les plantes superiors amb balcó corregut. Destaquen els elements florals esculpits i de pedra artificial que se situen a les llindes de les obertures i a la barana del terrat. Es realment singular el tractament donat a la paret mitgera amb la casa veïna de Progrés 68, de menor alçada, on situa uns arquets cecs imitant les arcuacions llombardes de les esglésies romàniques i una barana simulant merlets. | 08101-72 | Carrer del Progrés, 70 | El carrer Progrés fou un dels eixos principals d'urbanització del barri de Collblanc - La Torrassa. En ell es troben bastits nombrosos edificis de renda de principis de segle. | 41.3731500,2.1201900 | 426425 | 4580555 | 1915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52365-foto-08101-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||||
| 52539 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-293-297 | XX | Aquest grup d'edificis format per habitatges i establiments comercials mantenen una unitat formal i visual que inclou la façana del carrer d'Enric Prat de la Riba i la del carrer de Vigo. Consten de planta baixa i pis. Cadascuna disposa de la seva pròpia coberta però comparteixen una zona de terrat pla amb una casa del carrer de Vigo. | 08101-196 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 293-297 | 41.3601000,2.1031400 | 424984 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52539-foto-08101-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52500 | Edifici del carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-cantonada-carrer-de-pau-casals | XX | Edifici d'habitatges aixecat a la cantonada dels carrers d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Pau Casals. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, a excepció d'un cos del carrer de Pau Casals que és de planta baixa i un pis. La coberta és plana. La principal característica és el xamfrà arrodonit i una terrassa damunt del primer pis en aquest mateix xamfrà. La distribució dels plens i buits de les façanes i les obertures estan organitzats de forma racional, amb molta línia recta i senzillesa. Es combinen els colors i les textures en els trams llisos del parament amb faixes horitzontals. A la façana del carrer de Pau Casals sobresurt una tribuna amb tres finestres, una per cada costat, i coberta de teules. La planta baixa està destinada a usos comercials. | 08101-197 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada carrer de Pau Casals | 41.3602400,2.1038900 | 425047 | 4579136 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52500-foto-08101-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52529 | Edifici del carrer Enric Prat de la Riba, 124 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-enric-prat-de-la-riba-124 | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i manté la unitat de façana amb l'edifici del número 4 del carrer de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. La planta baixa està destinada a comerç i trenca la unitat compositiva i ornamental de la resta de façana, on predominen dos eixos de verticalitat, definits per balconades a cada pis amb dues obertures adintellades. Les baranes són de ferro i es conserven porticons de llibret a la segona planta. La façana està coronada per una balustrada i una cornisa amb motllura. El parament és llis amb un recreixement als laterals i a l'emmarcament de les obertures. A la façana del carrer de Sant Josep es distribueixen les finestres regularment amb recreixement del marc. | 08101-186 | Carrer Enric Prat de la Riba, 124 | 41.3627600,2.1094100 | 425512 | 4579411 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52529-foto-08101-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | |||||||||||
| 52341 | Edifici del carrer Major, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-31 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | En procés de restauració | Edifici d'habitatges entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara. Constava originàriament de planta baixa i dos pisos; però s'ha remuntat un altre pis, enretirat de la façana i que no es veu des del carrer. La façana principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa per la porta d'accés i dues finestres als costats. En la planta pis, per tres balcons, amb llosanes de pedra i baranes de fosa; i en la planta superior per tres balconeres. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada. Les obertures de la planta baixa són d'arc deprimit còncau. El parament està format a la planta baixa per carreus regulars ben escairats. Als pisos alts, el parament és de maçoneria, i estava recobert amb un arrebossat força malmès i que ha estat repicat. La part posterior de l'edifici té un petit cos adossat, amb finestrals amb obertura d'arc que donen sobre un petit jardí propi de la finca. | 08101-48 | Carrer Major, 31 | Edifici promogut per Pedro Norta, l'any 1867, segons figura a la façana. L'any 1893, el propietari Pedro Norta va presentar una instància demanat permís per a edificar un cos adossat a la seva casa, en una petita parcel·la que havia adquirit de l'ajuntament un cop s'havia produït l'obertura del carrer Príncep de Bergara. | 41.3594600,2.0985500 | 424600 | 4579054 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52341-foto-08101-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tant la tipologia com materials de la façana de Príncep de Bergara són clarament distints als del carrer Major. Les obertures disposen d'un emmarcat ceràmic, amb unes petites decoracions de pinyes.La constitució murària d'aquest front és de maó. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52340 | Edifici del carrer Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-5 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XIX | Habitatge entre mitgeres format per dos cossos, que consta de planta baixa i dos pisos i coberta de terrat pla. La façana s'organitza compositivament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa dues botigues flanquegen la porta d'accés a l'escala. En la planta primera una balconada amb tres obertures. En la segona planta són tres els balcons independent que hi trobem. La façana presenta un programa decoratiu que se centra en les obertures i les línies de forjat. A la porta d'escala trobem unes pilastres d'obra estucades i una llinda on al centre apareixen les inicials del propietari i promotor de l'immoble (FC - Francesc Company). Les obertures dels balcons també estan emmarcades per pilastres d'obra estucades, amb uns petits capitells corintis i una llinda amb una sanefa de terracota. D'aquest mateix material, que cal suposar de producció pròpia d'alguna de les fàbriques de l'Hospitalet, són també les cartel·les situades sota les lloses de pedra dels balcons i sota la cornisa, així com les conilleres de ventilació del terrat, el disseny de les quals no coincideix amb el projecte original. La línia de forjat entre els pisos superiors ve marcada per un fris amb motius vegetals. El parament de façana es troba estucat amb línies imitant carreus, encoixinats en el poc tros que es pot apreciar dels baixos. Les baranes dels balcons són de barrots de foneria, destacant la del primer pis on hi ha un motiu decoratiu que es repeteix simètricament. La barana del terrat sembla reconstruïda i s'ignora si originalment va ser d'obra,-tal i com correspondria al projecte de Pere Seseras, o si va disposar dels típics balustres ceràmics. | 08101-47 | Carrer Major, 5 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergès decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596300,2.1012300 | 424824 | 4579070 | 1887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52340-foto-08101-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Seseres | El plànol del projecte original no recollia les botigues. En el seu lloc les obertures que flanquegen la porta d'escala es concebien com a finestres.A la façana es troba encastat un mosaic amb una de les escenes del Via-Crucis tal i com succeeix en altres edificis del carrer Major. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 | ||||||
| 52344 | Edifici del carrer Major, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-57 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XX | Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos i amb la coberta plana. Forma part del conjunt de la plaça de la Constitució, amb una de les seves façanes com límit de la plaça i sobresortint de l'alineament del bloc del costat esquerre. La façana del carrer Major s'organitza compositivament de forma simètrica a partir d'un eix central que la divideix en dos parts iguals. Al mig, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala. A cada costat sengles obertures idèntiques. En el primer pis, destaca un balcó corregut que s'allarga per les dues façanes. A les altres plantes hi trobem dos balcons correguts; a la dreta amb dues obertures, i a l'esquerra amb tres, però la tercera correspon a la façana que dona a la plaça de la Constitució. | 08101-51 | Carrer Major, 57 | Construcció realitzada segons projecte de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o el conjunt del carrer Major 36-40. El dibuix del projecte, però, no reflecteix el programa decoratiu que després es desenvoluparia. En un principi només es preveia la construcció d'un edifici de planta i tres pisos, però mentre les obres encara s'estaven realitzant, el seu propietari i promotor Francesc Carbonell va presentar una instància demanant que es permetés un nou nivell, fins arribar als quatre pisos. | 41.3593200,2.0973700 | 424501 | 4579039 | 1914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52344-foto-08101-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52344-foto-08101-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | La façana destaca pel seu tractament decoratiu, amb un estucat als pisos simulant un encoixinat de carreus abuixardats; unes baranes de ferro forjat corregudes a la cantonada arrodonida de l'immoble, i unes llindes amb decoració vegetal realitzada amb pedra artificial.Són també destacables les reixes de les obertures de finestra dels baixos. Sobre la llinda d'entrada hi ha la data de construcció de la casa (1915), i les inicials del seu promotor (FC). | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.