Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52680 | Biblioteca Antiquària 'Fons España Muntadas' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-antiquaria-fons-espana-muntadas | http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI-XIX | Hi ha volums en perfecte estat de conservació i d'altres regular, deficient, molt deficient o ruïnós. | La Col·lecció Antiquària de la biblioteca s'ha constituït a partir de la transferència de llibres i revistes procedents de diversos fons privats. Consta de 252 unitats anteriors a 1900, 130 procedents del fons España Muntadas, 4 de Francesc Batallé i Aragonés, 4 de Jaume Ventura i Tort, 4 de Miquel Romeu Mumany, 2 del Grup Excursionista Saltadiç i 13 del Museu d'Història de l'Hospitalet. Un dels volums és del segle XVI, 8 del segle XVII, 31 del segle XVIII, 111 del segle XIX i 6 no porten la data. | 08101-455 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'any 1969 l'Ajuntament de L'Hospitalet va aprovar la creació del Museu d'Història de L'Hospitalet, el nou director va segregar d'entre la documentació del fons municipal tota la documentació que va considerar d'interès històric i la va traslladar al Museu. A l'Arxiu Administratiu Central hi restà la documentació administrativa transferida per les àrees. L'any 1995 el Ple de l'Ajuntament va aprovar que a partir de gener de 1996 totes les competències en matèria d'arxius es concentressin i es deleguessin a l'Àrea d'Educació i Cultura. El nou Arxiu Municipal de L'Hospitalet va assumir l'antic Arxiu Administratiu Central i l'Arxiu Històric. El Ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1998 va aprovar el Pla Arxivístic Municipal. L'any 2003 es va inaugurar la nova seu de l'Arxiu Municipal al carrer Cobalt. Quan l'any 1969 la Casa España va esdevenir la seu del Museu d'Història de L'Hospitalet, l'últim propietari i hereu va fer donació del seu fons bibliogràfic patrimonial integrat per documentació familiar i d'antics propietaris, com les famílies Llunell i Molinés. Ciutadans anònims, personalitats, veïns i veïnes de la ciutat han fet aportacions de llibres antics, alguns quan existia la biblioteca municipal als baixos de l'edifici consistorial altres al Museu d'Història i posteriorment a l'Arxiu Històric de L'Hospitalet. Aquest ha estat l'itinerari institucional dels documents que componen el fons bibliogràfic patrimonial publicat abans de l'any 1900. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52681 | Pergamí de 1570 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-1570 | PLANELL I MAS, Marta de ; CODINA I VILÀ, Jaume ; PIQUER I FERRER, Esperança (1999). Pergamí 1570 : Venda de terres de vinya situades a Collblanc. Arxiu Històric de l'Hospitalet. http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal/inici.aspx?id=1 | XVI | Pergamí que forma part de la col·lecció 909 de documents del segle XVI-XIX de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que correspon a una venda de terres de vinya situades a Collblanc. Més que per la rellevància històrica és destacable per la singularitat, ja que no hi ha cap altre document similar. Simeó Jofre, mercader de la ciutat de Barcelona i la seva muller, Andreua, venen a Pere del Soto, àlies, del Serdà, dues peces de terra amb vinya plantada, situades a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, al lloc de 'Collblanc' pel preu de 52 lliures barceloneses i 10 sous. | 08101-456 | Arxiu Municipal de l'Hospitalet (Carrer Cobalt, 57) | L'època del document (1569-70, coincideix amb l'arribada d'immigrants occitans, que fa que els autoritats extremin el control als nou vinguts . si no tenen feina i van desvagats seran detinguts, sospitosos de formar colles de lladres de camí ral. A L'Hospitalet aquesta afluència massiva de gent pot fixar-se en un 50% de la població, que ocuparan oficis o seran assalariats coma mossos, pastors, jornalers o servents. Tot i la diferenciació social entre uns i altres, es tracta d'un període de força activitat, segons Codina (1999), un dels més dinàmics en realitzacions de l'època moderna. És quan s'inicia la construcció de la nova església parroquial, la restauració de l'ermita de Bellvitge o la creació d'una escola pública. Però també es produeix un fet negatiu: la pèrdua de la propietat de mans locals a forasters. L'amo passa a masover, ja que la burgesia barcelonina inverteix en terrenys periurbans, aprofitant les males collites. El document n'és una bona prova. | 41.3587400,2.1108700 | 425629 | 4578963 | 1570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52681-foto-08101-456-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al web de l'arxiu hi podeu trobar la transcripció del document, realitzada per Marta de Planell i Mas. | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52687 | Fons bibliogràfic de mossèn G. Homar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-mossen-g-homar | SANTACANA, Carles (2008). Conferència i presentació del fons històric de mossèn Homar a la biblioteca central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, donada l'11 de març de 2008. | XIX-XX | Important fons bibliogràfic de mossèn Homar, donat l'any 1963 a l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest fons hi trobem llibres de religió, però també de poesia, filosofia, geografia, folklore, història o literatura. Hi ha edicions antigues de bibliòfil, històries generals de Catalunya o Espanya del segle XIX, llibres de l'Editorial Bernat Metge d'abans de la guerra (traduccions dels clàssics al català), El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, la col·lecció sencera de la revista Destino. També s'hi troba un llibre de poesia de Federico García Lorca, escriptor prohibit a la postguerra, editat l'any 1946 a Argentina i difícil d'aconseguir. | 08101-462 | Biblioteca Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas, 44) | Mossèn Homar pertany al que anomenaríem 'el grup de capellans cultes'. Té una manera peculiar d'entendre què és ser capellà (allunyada del que l'Església de l'època espera d'un prevere). Neix l'any 1886 al poble d'Horta (Barcelonès). Va haver de viure molts canvis històrics en aquella època. Tres anys abans de néixer Mn. Homar, el prevere Mn. Salvà i Salvans va escriure un llibre titulat El liberalismo és pecado que transmet les idees del catolicisme del segle XIX, bastant dominat pel corrent més radical i conservadora. La vocació religiosa de Mn. Homar podria haver quedat atrapada per una visió reduccionista de la història però, en el seu cas, no va ser així. Mn. Homar forma part dels capellans cultes que mostren interès per conèixer i anar més enllà del que es deia al seminari: visió de la religió i de la cultura des d'un altre vessant; comprensió de la ciència i religió des d'un diàleg (influència de l'obra de Darwin). Era una època en què hi havia una important polèmica per congeniar ciència i religió. El món catòlic vivia les discussions de forma complexa. Hi ha alguns personatges de l'època que van influir en els canvis del pensament tradicional catòlic (el bisbe Torres i Bages i el bisbe Urquinaona). Aquest és l'ambient on neix Mn. Homar i on es forma. L'any 1948, Mn. Homar arriba a L'Hospitalet amb 62 anys d'edat. El municipi te 70.000 habitants agrupats per tres grans nuclis de població. S'integra al nucli antic, el centre de L'Hospitalet on hi ha la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, al costat de l'Ajuntament. Realitza activitats bastant notables: impulsa les obres de restauració de l'altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l'ermita de Bellvitge, on s'hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l'escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l'Ajuntament per muntar una escola parroquial. A la rectoria organitza lectures de poemes i cedeix els llibres de la seva basta biblioteca, alguns dels quals eren prohibits, a les persones més inquietes. Té un punt de transcendència en el temps. El 1963 fa donació de la seva biblioteca particular. I fa la donació en vida, amb la voluntat que el que ha aplegat serveixi per a una cosa més important i col·lectiva. Quan Mn. Homar va fer la donació del seu fons bibliogràfic a L'Hospitalet, a la ciutat solament hi havia una biblioteca, que havia fundat el president Francesc Macià i que l'any 1950 va passar al barri de Collblanc. La seva donació va suposar obrir una nova biblioteca al centre de la ciutat. Es va ocupar la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament. | 41.3670900,2.1157300 | 426045 | 4579886 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||
| 52692 | Col·lecció de motllos Cosme Toda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-motllos-cosme-toda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni urbà de l'Hospitalet (sèrie de 10 tríptics). L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MORALES MEDINA, J. M. (1986). El barri de Sant Josep; dins: XXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 191-212. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). SANTOS SANTOS, María Cruz (1991). Un assaig de divulgació del Patrimoni a les escoles: La ruta urbana de la indústria; dins I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet del Llobregat), pp. 70-74. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Conjunt de motllos per a peces ceràmiques d'ornamentació arquitectònica, procedents de l'antiga fàbrica Cosme Toda. Es tracta dels motlles d'arrambadors, d'espiralls, de cornises, de motllures, de rajoles pel sotre, de balustrades, de canalitzacions, de teules, de cantoneres, de pilastres i de tota mena d'ornamentació per a façanes d'edificis o elements arquitectònic de l'interior, com escales o finestres. També hi ha algunes peces i rajoles que acostumen a ser vidrades fruit del gust de cada època, com les teules de color blau o verd de molts edificis modernistes. Le formes que reprodueixen són bàsicament ornamentacions geomètriques o florals. | 08101-467 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 54-62 | La fàbrica Cosme Toda és una de les que es crearen a L'Hospitalet en el moment de la gran puixança de la indústria ceràmica. El primer edifici el va construir el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, l'any 1884. Les naus més antigues que es conserven són les que el 1923 va construir Antoni Puig i Gairalt que es va encarregar de l'ampliació de la fabrica. I l'any 1925 es construeixen tres forns i la xemeneia. Durant un temps es va anomenar 'Indústries ceràmiques'. El 1937, junt amb la seva veïna, la Ceràmica Llopis, va ser col·lectivitzada i utilitzada com a fàbrica de material de guerra. A l'any següent, una explosió provocà un incendi que destruí pràcticament la Ceràmica Llopis però no la Cosme Toda, que ha conservat l'edifici. | 41.3642800,2.1119400 | 425725 | 4579577 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52692-foto-08101-467-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El valor d'aquesta col·lecció no és només cultural o documental. La seva aplicació al coneixement de l'art, l'arquitectura i la restauració arquitectònica és molt variada. Pendent d'inventariar i de documentar. | 98 | 53 | 2.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52695 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138.</p> | XIX | <p>Antic molí paperer que aprofitava un dels salts d'aigua del canal de la Infanta com a força motriu. Els successius canvis d'usos que ha patit, han fet desaparèixer els vestigis més antics. Hi ha un edifici d'habitatges adosat a l'antic molí. A nivell del primer pis, un senzill pont de ferro comunica l'edifici del molí i l'edifici principal de la fàbrica Tecla sala.</p> | 08101-470 | Avinguda de Josep Tarradellas, 44 | <p>És una de les instal·lacions industrials més antigues que es conserven a L'Hospitalet. L'any 1855 A. Ferrer, que provenia de Capellades, instal·la un molí paperer. L'any 1872 la família Basté adquireix el molí i el solar del costat, per construir-hi un edifici de grans dimensions destinat a fàbrica de filats i teixits. La font d'energia utilitzada era el vapor. L'any 1913 compra la fàbrica la senyora Tecla Sala, que venia de Roda de Ter on tenia una fàbrica de filatures. Quan arriba decideix canviar la producció dedicant-se a l'elaboració de fils i deixant de banda la part del tissatge. Una altra innovació fou la introducció de l'electricitat amb motors individualitzats. A la planta baixa es feia la preparació dels fils (metxeres, manuars i cardes), al primer pis estaven les màquines de filar i al segon pis estaven els dobladors i la màquina de retort. Al molí s'hi instal·len els tallers de fusteria i manyeria. En aquesta època es quan es comuniquen el molí i la fàbrica amb el pont de ferro. Tecla Sala mor l'any 1973 i els hereus marxen a Manlleu juntament amb la maquinària. L'any 1982, l'Ajuntament comprà el recinte i el rehabilità com a centre cultural on fer-hi exposicions, teatre, música, etc…</p> | 41.3670700,2.1162000 | 426085 | 4579883 | 1855 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-12-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi ha la seu del centre d'Estudis de L'Hospitalet. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52621 | Pont de l'estació del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lestacio-del-ferrocarril | URKIOLA I CASES, Carles (2004). El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/transports-i-infraestructures/ferrocarril/ | XIX | Pont de ferro construït, per salvar el pas del ferrocarril, a mitjans del segle XIX i que serveix per unir la zona de la Rambla Just Oliveras i L'avinguda de Josep Tarradellas amb el barri de Can Serra. Es tracta d'una plataforma en forma de prisma col·locat damunt dos pilars, un a cada extrem, fets d'obra. | 08101-299 | Av. de Josep Tarradellas | L'any 1848 es va inaugurar la primera línia Barcelona-Mataró i dos anys després es van iniciar els projectes per construir el tram entre Barcelona, Molins de Rei i Martorell. Tot i que aquesta obra va topar amb moltes dificultats, finalment va entrar en funcionament el 8 de novembre de 1854, amb parades a les estacions de Barcelona, Sans, Bordeta, Hospitalet, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. | 41.3641000,2.0995900 | 424692 | 4579568 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52621-foto-08101-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52621-foto-08101-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52693 | Carretera Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-reial | MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Xavier Menéndez i Josep Maria Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa realitat que s'originaria en època romana. Creuen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen ambdòs la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l´eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l´actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. Des dels Inforcats, el tram més curt de la Via Augusta és el que coincideix amb l'antic Camí Reial o Ral. Aquest, des d'època medieval, seguí l'antiga ruta romana, i justament ha estat la ruta per anar a Tarragona i el centre de la Península fins fa pocs segles. El Camí Ral va ser substituit per la Carretera Reial, construida per Carles III al segle XVIII (la qual prefigura l'actual N-II cap a Lleida i Madrid). La Via enfilava prop d'on avui discorre la Carretera de la Creu Coberta, i després, seguia per les carreteres de Sants i de Collblanc, (ja al terme de L'Hospitalet) i per l´antiga Travessera de Collblanc, on es connectava amb l´antic camí medieval de la Travessera o Via Francisca, una carretera longitudinal que travessava el Pla de Barcelona i que formava part de la retícula de la centuriatio de Barcino. En aquest primer tram, la via ha travessat les rieres de Sants, d'Escuder, Riera Blanca i Torrent Gornal. L'únic jaciment del recorregut és la necròpoli del carrer Begur, a uns 300 m. També tenim un topònim medieval, Ad Quartum, localitzat en aquest sector, prop del Torrent Gornal, i que amb seguretat ens indica la milla IV de la via. També tenim registrada la veu Quinçà (Chinchiano, Quintiano, Quinzanum, Quiziano) a prop (i relacionat amb) Ad Quartum, que podria fer referència a la milla V de la via. Però és més probable que es tracti d´un antropònim, és a dir, d'un topònim derivat del nom d´un antic possessor romà (Quintius) (MORÁN, 1982:35 i 1994:318). Per altra banda, La Vall de Quart, amb els dos topònims citats, s´ubica en una zona per la que tant passava el camí Ral com el camí de Provençana, per la qual cosa aquests topònims de via no ens ajuden a identificar el camí principal. El camí, seguint el Torrent Gornal, entra a Esplugues pel carrer del Raval de Sant Mateu (identificada com a Via Agusta per historiadors locals com CARBONELL ,1949; i SANAHUJA, VILARDELL,1988) i segueix per la Sagrera. | 08101-468 | Carretera de Collblanch | La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt. | 41.3762100,2.1037500 | 425054 | 4580909 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||||
| 52694 | Camí Ral. Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-via-augusta | AEBISCHER, Paul (1928). Études de toponymie Catalane. Memòries de l'Institut d'Estudis Catalans (secció filològica), I. Barcelona. CARBONELL, Mn. Esteve (1949) .Esplugues de Llobregat: monografia històrica. Barcelona. MENÉNDEZ, Xavier; SOLÍAS, Josep Maria (1997). La via Augusta de Barcelona a Martorell. dins CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KOTARBA, J.; PEZIN, A, (EDS.) Voies romanes du Rhône à l´Êbre: Via Domitia et Via Augusta. DOCUMENTS D´ARCHÉOLOGIE FRANÇAISE (DAF) núm. 61. Ministère de la Culture - CNRS. Paris, 1997.(pp. 157-167). MORÁN I OCERANJAUREGUI, Josep (1980). Toponímia del Pla de Barcelona. Homenatge a J.M. Casacuberta, I. Pp. 103 -115. Montserrat. MORÀN, Josep (1982). Els noms de lloc al Baix Llobregat; dins I Jornades d'estudi sobre el Baix Llobregat. Centre d´Estudis Comarcals del B.Ll. Sant Feliu de Llobregat. PALET I MARTÍNEZ, JOSEP MA. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l´època ibero-romana i l´alt medieval. Segles II -I aC. - X-XI dC. Estudis i Memòries d´Arqueologia de Barcelona, 1. Centre d´Arqueologia de la Ciutat. ICUB. Ajuntament de Barcelona. SANAHUJA i TORRES, Dolors; VILARDELL I TARRUELLA, Roser (1984). Aproximación a la historia d'Esplugues de Llogregat. Ajuntament d'Esplugues. Esplugues de Llobregat. | I-XXI | En relació al traçat de la Via Augusta al pas pel Llobregat, Menéndez i Solias (1997) defensen que tant el Camí ral com el de Provençana responen a una mateixa xarxa de camins d'origen romà. Defensen que els dos camins són alternatius i complementaris i conformen la Via Augusta de Barcelona al Llobregat i a Martorell. A la Plaça d'Espanya de Barcelona es localitza una important cruïlla de camins en època medieval, el Coll d'Inforcats, topònim derivat de 'forca', que indicaria bifurcació de camí (no falta qui sosté que el nom es deu exclusivament al fet de que en aquest punt s'ajusticiaven els condemnats a la forca). En aquest indret existí posteriorment una creu molt important, la Creu Coberta. Des d'aquí es bifurcaven el Camí Ral per Esplugues, la Carretera de Santa Eulàlia de Provençana i alguns camins cap a Montjuïc, com la carretera del Port. En època romana, aquesta bifurcació ja devia existir, i és per on es creu que la Via Augusta es dividia en dos: el camí que anava per Esplugues i per la Vall de Verç (futur camí Ral), seguint l'eix de les actuals carreteres de la Creu Coberta i de Sants, i el camí que anava per Provençana (L'Hospitalet) i Cornellà, seguint l'actual carretera de la Bordeta. Ambdós ramals seguien rutes diferenciades fins a Sant Feliu de Llobregat. Les rieres, que del Collserola es dirigien cap el mar, que travessava la Via en aquest primer tram (fins Inforcats) són la Rambla (riera de l'Areny, de Collserola o de Sant Miquel), torrents de la Creu d'en Malla i de Bargalló, riera de Magòria i riera de Valldonzella. El camí que -fent marrada- anava d'Inforcats al Llobregat per Provençana ja estava en funcionament en època romana i seguia un itinerari una mica més llarg (2 km.) que la ruta del futur camí ral. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El recorregut era el següent: carretera de La Bordeta, carrers Gavà i Constitució (dins el terme de Barcelona), i carretera de Santa Eulàlia i després de l'actual placa Mestre Clavé, carrer Major (dins el terme de l´Hospitalet). En aquest tram el camí tramuntava la riera Blanca, el Torrent Gornal (la Vall de Quart), el torrent de la Creu i la riera del Canyet o torrent d'Esplugues. També travessa l'antic camí que en època medieval anava de l'Hospitalet a Esplugues per l´actual Carrer Xipreret, i que molt probablement és un dels pocs decumani o eixos muntanya-mar de la centuriació romana que es conserven (PALET, 1997). Els jaciments que es troben al llarg del camí són la sitja de la Torrassa, la vil·la romana de Santa Eulàlia de Provençana (on aparegué el conegut cap de medusa, que devia pertànyer a un monument funerari situat justament al costat de la Via, com era freqüent en època romana), la possible sitja de la factoria Vanguard i la possible vil·la de la Torre Ubach. Pel carrer Major de l´Hospitalet, a l´alçada de la Caserna de la Remunta, el camí entra en terme de Cornellà de Llobregat seguint l'actual carretera B-200 de Barcelona a Santa Creu de Calafell. La via, després de travessar la rambla Solanes i el torrent de la Gavarra, passa per l´actual nucli urbà de Cornellà. | 08101-469 | Carretera de la Bordeta, carrer de Barcelona | El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 41.3662000,2.1220300 | 426571 | 4579782 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|85|94 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52401 | Parc de Can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals. | 08101-116 | Carretera d'Esplugues, 3-5 | El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues. | 41.3642400,2.0973000 | 424501 | 4579585 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52634 | Trobada de gegants de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-de-santa-eulalia-de-lhospitalet-de-llobregat | XX | Cada any en el mes d'abril, des del 1991, se celebra la trobada de gegants de l'Hospitalet on es convida a tothom a sortir al carrer per fer festa amb els gegants de la ciutat i els gegants de fora. A primera hora es fa la concentració i plantada de gegants, a l'avinguda de Josep Tarradellas. Es convida a les colles a un bon esmorzar, per agafar forces i es comença la cercavila per l'avinguda d'Isabel la Catòlica, carrer de Barcelona, Rambla de Just i Oliveras, carrer Major i plaça de l'Ajuntament. Allí es fa el ball final i la cloenda. Aquell mateix dia es fa el canvi de guàrdia. | 08101-403 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596800,2.0996900 | 424695 | 4579077 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52634-foto-08101-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52663 | Ball de la balsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-balsa | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Recuperat | El ball de la balsa és una dansa que el mestre Crivillé i Bargalló defineix com original de l'Hospitalet de Llobregat en el seu recull de danses. Actualment, s'ha recuperat i forma part del Ballet petit de Sant Josep, que és un arranjament fet pels Grallers grillats a partir de melodies tradicionals catalanes. | 08101-434 | L'Hospitalet de Llobregat | 41.3596600,2.0995600 | 424684 | 4579075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||
| 52322 | Pati gòtic de la casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-gotic-de-la-casa-gralla | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GARRIGA i Riera, Joaquim (1986). L'Època del Renaixement s. XVI; dins: Història de l'Art Català. (Barcelona), Volum IV (1986). MERINO DE CÀCERES, José Miguel (1997). La Casa Gralla y los Patios trasladados; dins: El patio de la Casa Gralla una reconstrucción. Prosegur: Barcelona; pp.135-185. MESTRES, Octavio (1997) Reconstrucción del patio de la antigua Casa Gralla; dins: R&R restauración & rehabilitación; Madrid, núm. 5. | XIV | Pati de planta quadrangular, de 5,50 x 6,33 metres, i amb tres nivells d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre arcades rebaixades sobre quatre columnes angulars de fust llis i capitell corinti. A la primera planta hi ha una galeria de tres arcades ogivals per costat que descarreguen sobre columnes estriades, molt llargues i primes, amb capitell corinti; la galeria es recolza sobre una barana de pedra decorada amb claustres calats, sota els arcs, i amb bandes de doble arquet cec, sota les columnes. Tant els arcs inferiors com aquests estan resseguits per una motllura amb bossells però els de la galeria superior l'ultima línia de bossells acaben en un petit cap esculpit. En l'últim nivell hi ha una galeria amb cinc finestres d'arc pla. Per sobre, una petita cornisa corona el pati. | 08101-29 | Av. Gran Via, 175-177 | Les primeres notícies de la casa, situada al carrer Portaferrissa de Barcelona, daten del 1306 però el pati es va realitzar l'any 1516. L'any 1856 es va tirar a terra per obrir el carrer Duc de la Victòria però el pati es va desmuntar i, l'any 1882, es va traslladar a la Casa Brusi. Al 1964, es va tornar a desmuntar i es va traslladar a un dipòsit de Cornellà. Després d'anys perdut, el va recuperar el senyor Herberto Gut Beltrano, president executiu de Prosegur, que el va instal·lar a les seves oficines de l'Hospitalet l'any 1994. | 41.3500200,2.1171200 | 426142 | 4577990 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52322-foto-08101-29-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un pati-claustre del segle XVI traslladat pedra a pedra d'una casa noble de Barcelona, que decora i proporciona valor afegir a la seu corporativa de l'empresa de seguretat on s'ha instal·lat. El pati de la Casa Gralla ha sofert dos trasllats i muntatges, el que ha produït que desapareguessin alguns elements com l'escala.Es un pati de formulació renaixentista, tancat, simètric, i malgrat la incorporació d'elements clàssics, predomina una clara estètica gòtica. Potser no posseeix la monumentalitat ni lapuresa gòtica que te el pati del Palau de la Generalitat, ni el rigor renaixentista que presentael del Palau del Lloctinent, però supera a ambdós en encant i gentilesa. | 85|93|95 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52478 | Brollador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XX | Brollador d'estil romàntic situat al mig de la plaça del rector mossèn Homar. La secció és circular i el brollador de pedra en forma de gerra es troba dins una mitja esfera còncava. L'aigua es manté en una petita bassa circular. Al seu voltant hi ha una palmera i dues magnòlies. | 08101-181 | Plaça del rector mossèn Homar | A mitjans segle XIX, l'únic espai obert que hi havia en aquesta zona era una breu placeta davant de l'església del 1600. Dels quatre espais que avui formen la plaça, aquest vindria a ser el que queda entre la graonada de l'església i la calçada del carrer Major. Les dimensions originals, de fet, eren encara més reduïdes, puix que la façana de l'església desapareguda arribava més endavant que el front de la graonada, i el cos del campanar avançava fins a tocar la línia del carrer Major. El pont que unia l'església i la casa rectoral acabava de fer la placeta un espai anxovat i ombrívol. Per la banda de migdia, el jardí i l'hort de la rectoria ocupaven l'actual placeta de Mossèn Homar i el triangle de la vorera de davant de la Casa de la Vila. Aquest triangle va ser la primera conquesta, la primera ampliació de la primitiva placeta, fou la que es va anomenar 'Plaça de la Llibertat'. La paret de l'hort del rector va ser enderrocada per disposició de la Junta Revolucionària local, que administrà la població en els primers moments que seguiren la revolució del 1868. La mateixa Junta disposà també l'enderroc del pont de la rectoria. | 41.3593700,2.0992600 | 424659 | 4579043 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52478-foto-08101-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52683 | Escut de Can Rigalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-rigalt | <p>ABARCA I MEDICO, Lluís (1968). Can Rigalt; dins L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 58, pp. 5 a 12. ABARCA I MEDICO, Lluís (1983A) Camí d'Esplugues (Can Rigalt); dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 11 (oct. 1983). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Escut del llinatge Girona. Joan Girona es va casar amb la pubilla de la finca, filla de Miquel Rigalt. Escut petri esculpit en relleu amb camper de biaix amb lleó rampant linguat, armat de gules, a la part superior i franges ones d'or i atzur, a la inferior. Coronat per testa d'armadura i motius vegetals. Està situat sota el balcó i damunt la dovella central del portal d'entrada a la casa.</p> | 08101-458 | Carretera de Collblanc, 170 | <p>Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants d'aquesta zona, i s'estenien pels municipis veïns d'Esplugues, les Corts i Sants. El buidatge d'alguna sèrie històrica com podria ser la dels amillaraments del segle XIX ens podria donar una visió de la importància d'aquesta explotació agrícola dins del conjunt de l'Hospitalet i pobles veïns. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s'ha anat reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. Havia estat adquirida el 1728 per Miquel Rigalt. La seva filla es va casar amb Joan de Girona, l'escut del qual figura en la portalada principal.</p> | 41.3763400,2.1082100 | 425427 | 4580919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52683-foto-08101-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fotografia en blanc i negre pertany al fons Josep Salvany i Blanch. Trobem escuts de la mateixa família a l'església de la Concepció de Barcelona i en una casa del barri de can Rigalt, també a Barcelona. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||
| 52685 | Rellotge de sol de la casa del carrer Cavall Bernat, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-del-carrer-cavall-bernat-4 | XIX | deteriorat pels agents meteorològics | Rellotge de sol circular, ubicat al capcer de la façana principal de la casa, orientada a migdia. La balustrada va ser reforçada per a preparar el suport de rajol arrebossat amb guix on dibuixar-hi el rellotge. Només es conserva el relleu del marc on normalment se situen les hores. Per les restes observades sembla que el rellotge marcava les hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres àrabs. A l'interior de la circumferència hi ha restes de pintura blanca i la línia de les 12, hora de l'Àngelus,. El gnòmon, de vareta, neix de la part superior. Al dessota de l'esfera solar, hi ha un esgrafiat amb la data de construcció de la casa: 1880 i ambdós costats probablement les inicials del propietari: 'M' i 'C'. | 08101-460 | Carrer Cavall Bernat, 4 | 41.3675700,2.1265300 | 426949 | 4579930 | 1880 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52685-foto-08101-460-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no costa en l'inventari del web de Gnomònica de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52689 | Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVIII | no s'ha pogut documentar visualment | El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura. | 08101-464 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0943100 | 424232 | 4577851 | 1796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52696 | Fanals del Parc de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-parc-de-bellvitge | XX | Fanals que funcionen amb energia solar, de disseny modern en un parc inaugurat l'any 1988, amb una superfície superior al 50 mil metres quadrats. El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc. | 08101-471 | Parc de Bellvitge | 41.3482700,2.1116200 | 425680 | 4577800 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||
| 52697 | Fita quilomètrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-quilometrica | XX | Està mig protegida per una barana però ha patit alguna pintada que caldria netejar. | Fita de pedra de petites dimensions que indica el punt quilomètric 2 de l'antiga carretera que es dirigia al Llobregat fent marrada: l'actual carretera de Santa Eulàlia de Provençana. És un camí que estava en funcionament en època romana. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 08101-472 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 155-159 | 41.3624300,2.1090100 | 425478 | 4579374 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||||
| 52698 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Primera de les dues fonts projectades per Carles Buïgas, creador de les fonts de Montjuïc, a la ciutat de L'Hospitalet. Fou un encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat arrel de la visita de l'arquitecte amb motiu de donar una conferència i inaugurar una mostra que havia preparat l'Agruypación de Amigos de la Música. L'acord es va prendre durant el mes de maig de 1969. I el cost hauria de superar els dos milions de pessetes. La primera font és la que s'ubicaria davant la nova església de Santa Eulàlia de Provençana. Havia de ser una «fuente luminosa, cambiante de color y de forma». Seria la segona font en importància d'aquest tipus, després de la de Montjuïc. El receptacle principal és circular, amb un diàmetre de 15 metres. Al mig, un de més petit alçat. Estava preparada per 63 mòduls per a 24 fases canviants. | 08101-473 | Santa Eulàlia de Provençana | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3654700,2.1196000 | 426367 | 4579703 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | La inauguració, del 9 d'agost de 1969, fou presidida per l'alcalde España Muntadas, acompanyat de ls membres del consistori i la presència del mateix Carles Buïgas. Amb la participació de la banda municipal de música i un castell de focs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52699 | Font de la plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-anselm-clave | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Segona font del projecte encarregat a Carles Buïgas durant el maig de 1969 per l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquesta ubicada a la plaça d'Ansel Clavé. Més senzilla que la de Santa Eulàlia de Provençana, ja que no disposaria de la mutació dels llums de color. | 08101-474 | Plaça d'Anselm Clavé | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3613400,2.1064500 | 425263 | 4579256 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | El cost previst d'aquest font seria d'1.311.973 ptes. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52700 | Font de la plaça Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pirineus | XX | Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-475 | Plaça Pirineus | 41.3728900,2.1233000 | 426685 | 4580523 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52702 | Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirafielo-homenatge-ernest-lluch | Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/anda-goikoetxea-jose-ramon/ar-3881/ | XXI | Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg' | 08101-477 | Plaça d'Ernest Lluch | Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015. | 41.3752400,2.1135600 | 425873 | 4580793 | 2015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Ramon Anda Goicoechea | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52703 | Homenatge a Fernández Jurado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-fernandez-jurado | Informació biogràfica extreta de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado | XX | Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado / 1914 - 1984 / Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya / 18 de desembre de 1988'. | 08101-478 | Passeig de Bellvitge | Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. | 41.3540400,2.1126200 | 425770 | 4578440 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52704 | Monòlit del Grup de dones del Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal | http://www.lhdigital.cat//web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/349738 | XXI | Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO / 8 DE MARÇ DE 2004 / L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'. | 08101-479 | Avinguda de Carmen Amaya, 39 | Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor. | 41.3544200,2.1174300 | 426173 | 4578478 | 2004 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||||
| 52706 | Placa del pont de la Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-de-la-vanguard | XX | Placa de marbre situada al voral de la carretera en un mur lateral enfront la fàbrica de La Vanguard, on es llegeix: 'MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS / AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET / Obras de supresion del paso a nivel / 29 de enero 1961 | 08101-481 | Carrer de Santa Eulàlia s/n | 41.3652600,2.1176500 | 426204 | 4579681 | 1961 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52706-foto-08101-481-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52707 | Placa Severo Ochoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-severo-ochoa | XX | Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat. | 08101-482 | Avinguda de Severo Ochoa | 41.3731400,2.1014900 | 424861 | 4580570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||
| 52301 | Olis Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olis-regas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. | XX | Edifici destinat a magatzem, de tres crugies i d'una única planta. El cos de la nau central manté les teules ceràmiques planes originals de la seva coberta a dues vessants. La façana modernista està dividida en tres cossos on juga amb dobles relleus donant formes ovalades que emmarquen les reixades amb detalls florals. La cornisa és l'element més decoratiu del conjunt, composada per corbes còncaves rematades amb motius vegetals i volutes. Ara dins el medalló central s'hi ha pintat una 'A' i unes lletres anuncien 'Cavas Avida'. | 08101-8 | Carrer de Buenos Aires, 13 | Joaquim Regàs va fer construir aquest edifici destinant-lo a magatzem d'olis per a la seva companyia. El projecte és de l'arquitecte Juli M. Fossas i data de 1911. El domini de les línies corbes, l'ornamentació floral del remat i el treball de la forja de les baranes s'inscriuen en el modernisme més ortodox. | 41.3667400,2.1296100 | 427206 | 4579835 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52301-foto-08101-8-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Julio M. Fossas i Mariano Tomàs i Barba | A Catalunya, tenim nombrosos i interessantíssims exemples d'arquitectura fabril que aplica un llenguatge formal típicament modernista. Encara que es tractés de simples naus o magatzems, força industrials de final del XIX i principi del XX no renunciaven a significar arquitectònicament els seus locals, intenten magnificar la seva empresa i fer-la partícip dels nous corrents artístics del seu temps. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52302 | Cal Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. | XVII | No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. | Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. | 08101-9 | Camí de la Cadena, s/n | A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. | 41.3454400,2.0964300 | 424406 | 4577499 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52312 | Granja Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-font | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada i que havia estat una lleteria que disposava de quadres a la part posterior. Consta de planta baixa amb terrat pla i pati posterior. La façana s'organitza simètricament a partir d'un eix central per on passa la porta. A cada costat una finestra amb barana de ferro. A la façana principal hi ha una part de la cornisa que sobresurt i que està suportada per cartel·les fetes amb maó. El treball amb aquest material produeix efectes d'esglaonament (rombes, arcs esglaonats, imbricacions, etc.). Al coronament sobresurten algunes pilastres i un element rectangular en forma corba. Un altre material utilitzat per a la decoració és la ceràmica que es concreta en forma de sanefes i trencadís sota les finestres de la façana principal, de rombes sota la cornisa i d'una faixa que envolta tot l'edifici. El parament és arrebossat, de pedra i de maó. Té un sòcol de pedra irregular. La decoració està feta amb maó, element disposat a diferents llocs de la façana, sobresortint d'ella i simulant motllures. La part on es concentra aquest tipus d'ornamentació és a l'emmarcament de les obertures, sota la cornisa i el coronament. | 08101-19 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 160 | Els estudiosos de l'obra de Ramon Puig Gairalt estan estupefactes amb aquest edifici. Fins i tot afirmen que si no fos per la documentació existent no tindrien clara la seva autoria. Sobretot per les característiques estilístiques, més pròpies de finals del segle XIX que dels anys 20 del segle passat. La caseta del guarda de la Societat d'Aigües de la carretera de Collblanc, amb la qual la Granja Font presenta gran similitud, és de 1880, per posar un exemple del mateix Hospitalet. En el context de la biografia arquitectònica de Puig Gairalt, els anys 21-22 apareixen marcats per una recerca estilística en l'òrbita del noucentisme. L'edifici de Via Laietana 12 de Barcelona l'any 20, el projecte per al concurs 'Teatre de la Ciutat' (1921), la Casa Sabadell de la Rambla Just Oliveras l'any 22, la Capella del Cementiri el mateix 22: l'estil es va depurant, va evolucionant cap a una certa 'modernitat'. | 41.3620200,2.1076900 | 425367 | 4579330 | 1921 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52312-foto-08101-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig Gairalt | Actualment és un bar musical. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52321 | Fàbrica Godó i Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-godo-i-trias | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15. | XX | El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64. | 08101-28 | Av. de la Gran Via, 80-90 | La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. 'La Saga de los Rius'. | 41.3555500,2.1219400 | 426552 | 4578600 | 1903 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52321-foto-08101-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Frederic Correa i Alfons Milà | S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52331 | Casa Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-batlle | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer de Tarragona, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és plana. La composició de les seves dues façanes és simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat delimitats per les obertures. A la façana principal, que dona a la rambla de Just Oliveras són tres els eixos de verticalitat: el central definit en planta baixa per la porta d'accés i en planta pis per un balcó; en un lateral es defineix per una finestra amb barana i balcó i en l'altre és una altra porta en planta baixa i balcó en planta pis. La façana del carrer de Tarragona a la planta baixa hi trobem porta d'accés i tres finestres i a la planta pis, la simetria és més rigorosa amb dos balcons als laterals i finestres balconeres al centre. Totes les obertures estan fetes amb arc rebaixat: a la planta baixa sense decoració, i a la planta pis amb trenca aigües amb decoració floral. Tots els balcons i reixes de finestres i terrat són de ferro forjat. Els paraments són llisos amb sòcol i recreixement als escaires i en el coronament. La part més ornamentada és el coronament, amb pilastres ondulades i esgrafiats. Altres elements que milloren l'estètica són els relleus que hi ha en les llindes de les finestres del primer pis, en les mènsules que serveixen de suport als balcons i les motllures que emmarquen les obertures de la planta baixa. A la seva banda posterior, l'edifici havia gaudit d'un antic jardí, actualment convertit en garatge, que separava l'habitatge d'un magatzem que el mateix propietari havia fet aixecar amb façana a la Riera de la Creu. | 08101-38 | Rambla Just Oliveras, 29 | El projecte d'aquesta casa data de 1910. El seu disseny és obra de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet. És autor de diversos edificis modernistes aixecats durant la primera dècada del segle XX. Es tracta d'una de les primers cases bastides en el que fou l'anomenat segon eixample -alguns autors parlen també d'eixample modernista-, concretat a partir de la urbanització de la rambla de Just i Oliveras (1907). Tipològicament respon perfectament a l'esperit d'aquesta nova urbanització que atreia, principalment, a una població burgesa. | 41.3614900,2.1009100 | 424799 | 4579277 | 1910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52331-foto-08101-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Actualment és la seu d'una entitat bancària. | 98|105 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52345 | La Remunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-remunta | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. | XVII-XX | Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant. | La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada. | 08101-52 | Carrer Major, 94 | Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. | 41.3596400,2.0934500 | 424173 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52403 | Restaurant La Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-la-marina-de-lhospitalet | BAÑOS SORIA, Julio (1997). Imatges retrospectives de la Marina: Zona Franca i polígon industrial Pedrosa. L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia situada a la Marina de l'Hospitalet, plana al·luvial del Llobregat. El cos principal de la masia consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A banda i banda s'hi afegeixen dos cossos més; el de l'esquerra molt més gran que el cos principal. Estaven destinats a paller i corts d'animals. Ara una part és menjador del restaurant. Té pou propi. La façana està orientada a migdia; hi ha poques obertures i són rectangulars. Les bigues de la planta baixa són de fusta i la distribució és pràcticament la original. Els murs utilitzen la pedra i el maó arrebossats. A la façana hi ha un rellotge de sol de sèrie, col·locat fa uns 10 anys. | 08101-118 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | Casa de pagès de finals del segle XIX destinada al conreu de la terra i la cria de bestiar. Bàsicament estava dedicada a l'horta: carxofes, enciams, etc. Que anaven a vendre al mercat del Born. En un moment de poc reconeixement d'aquest productes, van decidir vendre la verdura a la carretera, davant la casa mateix. Van tenir molt d'èxit i els propis clients van propiciar que es convertís, l'any 1977 en restaurant. | 41.3394300,2.1076700 | 425340 | 4576822 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52403-foto-08101-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena Cal Capella.La inundació de l'any 1972 va fer arribar l'aigua a un metre i mig d'alçada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52464 | Abacus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abacus | XIX | Antigues naus industrials reconvertides en comerç. Estan situades en un dels eixos de la ciutat com és la Rambla Just Oliveras, cantonada amb el carrer de Barcelona. Formades per tres cossos principals de planta rectangular i la coberta de teules a dues aigües. El cos central és el més ample. Les façanes tenen una composició simple on només destaquen alguns elements decoratius a les cantonades o els capcers rectes en els cossos laterals i en frontó escapçat en el vèrtex en el cos central. | 08101-167 | Rambla Just Oliveras, cantonada carrer de Barcelona | 41.3604800,2.1014000 | 424839 | 4579165 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||
| 52483 | Garatge Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-oliveras | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. JUHÉ i ORIOL, Pere (2010). Hospitalencs singulars. Just Oliveras i Prats; dins Xipreret. Ateneu de Cultura Popular, 335, pp. 4-6. | XX | Acabat de reformar. | Edifici destinat a acollir un garatge d'autobusos. Es tracta d'una gran nau, amb estructura bàsica de formigó i uns grans finestrals de vidre per il·luminar-la, capaç de disposar d'un espai interior lliure on havien d'estar-hi els autobusos de l'empresa. Del conjunt de l'obra en destaquen el sistema d'encavallades de formigó de la coberta, que permeten una gran distància entre murs de tancament, i la volumetria dels cossos de façana. Malgrat que els plànols del projecte anaven signats per Antoni Puig i Gairalt, l'obra i construcció de l'edifici s'atribueix al seu germà Ramon. En aquest cas concret, però, les autores de la catalogació de les obres de Ramon i Antoni Puig Gairalt no recullen aquest projecte. Es tracta d'un interessant exemple de com els plantejaments i nous materials constructius permeten una arquitectura capaç de solucionar els reptes i les noves demandes d'espais d'un món modern en transformació. El formigó dóna resposta a la necessitat de grans espais buits coberts i la seva il·luminació. | 08101-95 | Carrer de Tarragona, 28-30 | Es tracta de la cotxera que creà Just Oliveras i Prat (1887 - 1938) empresari, polític i alcalde de l'Hospitalet. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. De jove s'afilià a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, batejada així en honor seu. Arran d'això aconseguí ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde per primer cop, però el 16 de març del mateix any fou destituït. Fou escollit alcalde novament en 1918, i va mantenir el càrrec fins que fou destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera en 1923. Duran els anys 1920 es va dedicar al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 adoptà la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit de nou alcalde de l'Hospitalet, càrrec que ocupà fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'Ajuntament. En esclatar la Guerra Civil espanyola, però, va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses foren col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida, ja que l'única testimoni, Àngela Casas Sabaté, no va poder identificar l'assassí,perquè portava la cara tapada. | 41.3618400,2.1029400 | 424970 | 4579314 | 1928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52483-foto-08101-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni i Ramon Puig i Gairalt | S'hi ha instal·lat una nova activitat comercial. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||
| 52512 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] | XX | Casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura és irregular, de la planta baixa ocupa dos cossos, a la primera planta s'hi afegeix un adossat pel costat dret, amb un rellotge de sol modern a la façana, i a les golfes s'obren tres arcs de mig punt en forma de galeria. Una mica més enretirat hi ha una remunta. Actualment la planta baixa està dedicada al comerç, un forn de pa i pastisseria amb una antiguitat des de 1925. | 08101-290 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758400,2.1199100 | 426405 | 4580854 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52512-foto-08101-290-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52563 | Estació receptora de la Canadenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-receptora-de-la-canadenca | XX | Edifici de planta rectangular destinat a la distribució d'energia elèctrica i que forma part del complex de FECSA. Consta de tres alçats a la façana de la carretera de Collblanc i dos a la part posterior. La coberta és plana. La façana de migdia i la nord és om apareixen més nombre d'obertures, seguint una mateixa tipologia i disposició, seguint uns eixos de verticalitat definits per grups trigeminats en cada planta d'arc escarser. El parament és llis sense cap més ornamentació. | 08101-231 | Carretera de Collblanc | Al llarg dels segles XIX i XX la propietat de Can Rigalt es va reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. | 41.3762800,2.1058800 | 425232 | 4580915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52564 | Pont de Carles III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-carles-iii | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XVIII-XX | Pont sobre la nacional II o Carretera de Collblanc, que és el nom que pren en aquest tram. Carles III promogué la revitalització del camí ral entre Madrid i França. A Molins de Rei, el pont es va acabar l'any 1767. Per la mateixa època construiria el de l'Hospitalet de Llobregat. Actualment es troba revestit per tots els costats, potser només es pot entreveure part de l'estructura original en els murs laterals. | 08101-232 | Carretera de Collblanc | La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt. | 41.3759600,2.1092600 | 425514 | 4580876 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52623 | Recinte firal de Barcelona Montjuïc 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-firal-de-barcelona-montjuic-2 | http://www.firabarcelona.com/ca/gran-via | XX | El recinte firal Montjuïc 2 és un dels més grans i moderns d'Europa. Compta amb diversos espais per a l'activitat congressual. Acull el centre de convencions, un espai modular i versàtil amb una capacitat d'entre tres i dotze mil persones. Es caracteritza per un disseny que aposta per la funcionalitat i la sostenibilitat. Disposa d'un parc fotovoltaic sobre coberta, vuit pavellons connectats per una passarel·la que canalitza la circulació dels usuaris. La seva superfície és de 240.000 metres quadrats, disposa de 2 heliports, 4580 places d'aparcament | 08101-301 | Av de Joan Carles I, 64 | Le sobres van començar l'any 1995 i es va anar fent per fases. La inauguració oficial del nou recinte es va fer al juny de 2007. | 41.3545500,2.1280900 | 427065 | 4578483 | 1995 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52623-foto-08101-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52625 | Hotel Hesperia Tower | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-hesperia-tower | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/hotel-hesperia-tower/ | XXI | Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible. | 08101-303 | Gran Via de l'Hospitalet, 144 | 41.3461600,2.1085600 | 425422 | 4577569 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Richard Rogers i Alonso Balaguer | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52711 | Mercat de Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-can-vidalet | XX | Mercat municipal situat en una petita franja de terreny que serveix per separar els carrers de Marcel·lí Esquius i el de les Amapoles, fent un petit triangle amb el vèrtex nord que dona a l'avinguda de Severo Ochoa i la base sud al carrer de la Rosa d'Alexandria. La particularitat d'aquest mercat és que les parades miren enfora, a la vorera; és exterior. Les parades es comuniquen per darrera des de l'interior, al qual s'hi accedeix per dues entrades, una al carrer Marcel·lí esquius i l'altra pel carrer d'Amapolas. A les dues entrades, a mb frontó triangular, s'hi pot llegir la data de construcció, 1948, i 'Can Vidalet' amb un òcul central. Els tres costats són d'una única planta , amb coberta de teules i façana on es combina el maó vist i el parament arrebossat llis i pintat. Entre el coronament i les parades hi ha un petit ràfec de teules. | 08101-486 | Carrer Marcel·lí Esquius s/n | 41.3713100,2.1016300 | 424871 | 4580367 | 1948 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52711-foto-08101-486-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52711-foto-08101-486-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52722 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-enric-prat-de-la-riba-146-148 | XX | Antiga nau industrial reconvertida en comerç. Està situada a la cantonada amb el carrer de l'Estrella. És d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, en el cos principal. Els paraments són llisos amb un sòcol de paredat. Les obertures tenen un lleuger recreixement que les emmarca. | 08101-497 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | 41.3623900,2.1083500 | 425423 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||||
| 52729 | Casa del Carrer Josep Prats, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-16 | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, de planta baixa i pis amb coberta a quatre aigües. A la planta baixa s'hi ha obert un establiment comercial. Destaca la línia recta i la funcionalitat dels elements, amb finestres grans i rectangulars. A la façana combina el maó vist amb faixes llises en el cos de la cantonada i en els dels laterals. Una cornisa a modus de ràfec pla, corona la façana. | 08101-504 | Carrer Josep Prats, 16 | 41.3587700,2.0990200 | 424638 | 4578977 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||||
| 52773 | Central Transformadora de La Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-transformadora-de-la-torrassa | XX | Subestació de la companyia Endesa de transformació i distribució d'energia elèctrica situada al costat de les vies del tren. Pel costat oest limita a la Ronda de La Torrassa, on el terreny experimenta una forta pendent. Això fa que l'edifici estigui a una cota molt inferior a la del carrer. S'hi accedeix per una rampa. El portal és l'únic lloc visible des del carrer. L'edifici té una superfície construïda de més set mil sis cents metres quadrats. És de planta rectangular amb diferents nivells i coberta plana. | 08101-559 | Ronda de la Torrassa, 131 | 41.3684200,2.1234800 | 426695 | 4580027 | 1948 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52773-foto-08101-559-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52773-foto-08101-559-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52296 | Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-merida | ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet del Llobregat, 1573-1632 (assaig d'interpretació històrica), L'Hospitalet de Llobregat: Impremta Pulcra, 1970. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Església de planta llatina que consta de tres naus, la central més alta que les laterals. El campanar s'alça a l'angle sud-oest de la façana principal. Té al capdamunt un penell de ferro forjat. A l'angle oposat hi ha una petita torre que correspon al baptisteri. Tota l'obra és de maó vist. Destaca l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. La façana posterior acaba en dues torres que corresponen a capelles interiors. | 08101-3 | Plaça de l'Ajuntament, 28 | A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. Fou reedificada a partir del darrer terç del Cinc-cents. La construcció del nou temple, que s'emplaçaria al mateix lloc que l'antic, datat de finals del segle XV, fou pactada amb el mestre de cases barceloní Giralt Gervasi el 22 d'octubre de 1579. Va restar dempeus fins l'any 1937. L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana. La pervivència del document contractual, publicat per Codina (1970), permet conèixer les principals característiques. Es tractava d'un edifici de planta rectangular, de nau única i sense transsepte marcat en planta, rematat per la part de llevant amb un absis de perímetre pentagonal, al qual s'accedia a través de dos graons, amb un portal a banda i banda que donava accés a les dues sagristies que es manaren obrir a cada costat. La nau acollia quatre capelles per flanc i un cor, enlairat i situat als peus de l'edifici, que comunicava amb el campanar a través d'una porta que en permetia l'accés. En la concòrdia s'especifica, també, la presència d'un sepulcre a l'interior del temple, que devem haver d'imaginar a mode de capella. L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. També es salvaren alguns elements escultòrics i arquitectònics de la façana que actualment s'exposen al Museu de l'Hospitalet (L'Harmonia), conjuntament amb el retaule de sant Roc i d'altres taules barroques de l'antiga església. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se ex novo tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats 'blocs de la Caixa'. | 41.3598700,2.0990100 | 424639 | 4579099 | 1939 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52296-foto-08101-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme.A l'interior conté algunes obres de l'escultor noucentista Rafael Solanic i Balius, que fou deixeble d'Esteve Monegal. Destaca el retaule de ceràmica de l'altar del Roser. L'altar del Santíssim mostra uns bells vitralls del pintor Ramon Rogent. També hi ha pintures de J. Torras Viver dels anys 60. | 98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52316 | Santa Maria de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-bellvitge | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. GAVIN, Josep Mª; AINAUD DE LASARTE, Joan (1992). Inventari d'esglésies: Barcelonès I. Barcelona: Ed. Pòrtic. LÓPEZ MULLOR, A. (1989). Excavacions a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.17-27. LÓPEZ MULLOR, A. (1979-1981). Memòria. De l'excavació de l'ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 2206. PLADEVALL i FONT, Antoni; dir.(1992). L'Hospitalet de Llobregat: Santa Maria de Bellvitge; dins Catalunya romànica, vol. XX: Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Fundació enciclopèdia catalana; pp.265 - 267. VIVES BALMAÑA, E. (1989) . Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge; dins Identitats. Revista del Museu de L'Hospitalet, núm. 1, pp.36-40. | XIII-XX | Ermita d'una única nau i capçalera quadrada, amb la coberta a dues aigües. El campanar se situa a l'angle sud-est, adossat a la capçalera. A les façanes nord i sud tenia un porxo suportat per pilars de secció quadrada. Les cobertes dels porxos, que eren de teules, no es conserven. Només resten els pilars. El porxo va ser un afegit de 1959. La façana orientada a ponent té una testera triangular de regust barroc i una porta de llinda recta, amb un òcul o ull de bou de perfil hexagonal al damunt. El campanar no és gaire alt, de coberta piramidal amb rajoles vidrades de colors verd i groc. Està dotat de finestres d'arc apuntat en el pis superior. | 08101-23 | Carrer de l'Ermita de Bellvitge, 6 | Pertanyia la parròquia de Provençana dins la partida de Banyols. La primera referència documental és de l'any 995, en una venda que fa Eloi, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa. El topònim Amalvígia es documenta en el segle X i diverses ocasions en el segle XI. L'any 1057 també es documenta el mas de Malvitge, quan el matrimoni Gomar i Otula el venen, juntament amb la seva església. L'any 1211 és anomenat de Bellvitge quan Pere de Torrelles el ven al canonge Bernat de Sarrià Del 1279 és la primera menció completa de la capella de Santa Maria de Bellvitge. Les referències són cada cop més freqüents. L'any 1372, el vicari general atorga llicència al rector de Provençana perquè digui dues misses els diumenges i festius, una a l'església de Santa Eulàlia i l'altra a la capella de Santa Maria de Bellvitge. A partir del segle XV en gairebé cada segle hi ha constància documental de reconstruccions i obres a la capella de Bellvitge, motivades per les successives avingudes del riu, que anaven colgant-la progressivament. El 1493 tota la pedra necessària per a la seva reconstrucció fou donada per la ciutat de Barcelona. El 1571 es fa una concòrdia entre els obrers de la parròquia de l'Hospitalet i el mestre de cases Pere Duran, de Sant Andreu de Palomar, per raó de l'obra a practicar-hi. El 1600 es parla dels fons per a restaurar la capella. En la guerra dels Segadors va ser saquejada per les tropes del comte duc d'Olivares i es perdé la imatge que hi havia. El 1697 la capella sofrí un nou saqueig, aquest cop per part de les tropes franceses que assetjaven Barcelona durant el regnat de Carles II. En la guerra de Successió ho fou pels exèrcits borbònics al servei de Felip d'Anjou. Després d'aquesta guerra es reconstruí ràpidament, perquè el 1718 es concedí llicència al rector de Provençana per a beneir la capella reedificada. Finalment la capella fou novament saquejada, pels francesos, el 1808. Sembla que aleshores es destruí la imatge que hi havia estat reposada el 1652. En el segle XX tenim notícia de dues restauracions importants, posteriors a sengles riuades: la de 1958-59 i la del 1977. En la primera el patronat de Santa Maria de Bellvitge encarregà el projecte de restauració a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer, el qual hi afegí uns porxos a tramuntana i a migdia, i la decoració interior al pintor Joan Commeleran, que hi pintà uns murals, els quals, parcialment malmesos en la riuada del 1977, es perderen posteriorment per incúria en la restauració subsegüent. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 1279 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52316-foto-08101-23-3.jpg | Legal | Modern|Romànic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta ermita s'aixeca sobre un antecedent romànic que algunes intervencions arqueològiques han posat parcialment al descobert. | 94|92|85|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml