Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52298 | La Marquesa. Torre Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marquesa-torre-barrina | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XIX | Antiga residència d'estiu d'un propietari benestant reconvertida en equipament públic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. Actualment la coberta és plana. Destaca la galeria que s'ha afegit a la façana de migdia, amb tres plantes d'arcades de mig punt. També destaca la torre de secció quadrada amb coronament de balustres. A la façana de ponent hi ha un cos afegit de planta única amb terrassa i balustrada com a barana. A la planta baixa hi ha sis finestres amb arcs de mig punt. | 08101-5 | Passatge Amat, 9-13 | En alguna bibliografia es parla d'una masia anterior a la construcció actual, que és de l'any 1867. Es tracta d'un exemple del que alguns autors han anomenat 'arquitectura d'indianos' o 'americanus', és a dir, edificis bastits per persones que van anar a Amèrica a fer fortuna i al tornar demostren el seu èxit econòmic reformant o construint una nova residència. Aquestes noves cases pairals vuitcentistes bastides per indianos enriquits acostumen a ser torres relativament grans, amb clars referents estètics colonials i envoltades d'un ampli jardí on mai no hi manca una palmera, com en aquest cas, o arbres característics d'Amèrica, com la araucària. La finca de la propietat s'estenia pels límits del carrer d'Occident, Torrent Gornal i Travessera de Collblanc. | 41.3752500,2.1175200 | 426204 | 4580790 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52298-foto-08101-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba el mig d'un parc públic conegut com el Parc de la Marquesa que revaloritza la pròpia construcció colonial i esponja un urbanisme extremadament castigat per la densitat de construccions.És la seu d'un centre municipal de recursos audiovisuals i multimèdia obert a la crfeació i la innovació.En el subsòl d'aquest parc hi ha un refugi antiaeri de la Guerra civil. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52300 | Casa del carrer Bruc, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bruc-32 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Ha perdut els dos pinacles dels extrems de la barana del capcer. | Casa unifamiliar entre mitgeres. És de planta rectangular i originàriament constava d'una única planta. Posteriorment se n'hi va afegir una segona, amb façana més endarrerida i deixant una petita terrassa fins alinear-se amb la façana original. La coberta del nou pis és un únic aiguavés. La composició de la façana parteix de la simetria i la simplicitat: una porta central d'accés a l'habitatge, flanquejat per dues finestres amb balconera. Les llindes de les obertures són rectes, i al damunt hi ha ornaments decoratius de temes vegetals. El capcer és com un frontó triangular escapçat i està flanquejat per una barana d'obra i separat per una cornisa. | 08101-7 | Carrer Bruc, 32 | El carrer Bruc forma part de la urbanització del segon eixample de la vila vella, començat amb l'obertura de la rambla l'any 1907. S'hi establiren famílies de classe mitjana i acostumaven a tenir pati posterior, que actualment s'han edificat. | 41.3628400,2.0998000 | 424708 | 4579428 | 1934 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52300-foto-08101-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca l'esgrafiat de formes geomètriques, la sanefa sota la cornisa, els òculs en forma de medallons, les inicials J i T amb un dibuix de clara referència industrial i l'any 1934. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52307 | Casa Pairal Pubilla Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-pubilla-casas | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 A). La Pubilla Casas; dins: Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), febrer de 1982. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. PUIG I GAIRALT, Ramon (1932). La Casa Pairal Ca la Pubilla Casas. Un bell exemplar d'arquitectura catalana; dins: Arquitectura i Urbanisme'(Barcelona), núm. 2. SACS, Joan (1962). La Casa pairal Ca la Pubilla Casas; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 36. | XVIII-XX | Tot i que a l'interior ha sofert transformacions importants. | Edifici senyorial als quatre vents que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana. Destaca el volum cúbic de la construcció i la simetria compositiva de les quatre façanes. L'entrada principal es troba a la façana nord; amb una gran porta d'accés d'arc escarser. Aquesta façana està recorreguda, en els dos pisos superior i fins a la cornisa, per sis pilastres amb capitells jònics. Als extrems les pilastres estan doblades, de manera que es divideix l'espai en tres trams. A cada tram hi ha una finestra balconera o amb balcó, a la planta noble; i al damunt una petita finestra quadrada. Aquesta composició es repeteix a les altres façanes. Destaca el soterrani, antigament el celler de la propietat i avui capella de la comunitat de religioses que ocupa l'edifici, des d'on s'hi podia accedir amb carro per a la càrrega de les botes. Segons descriu Ramon Puig i Gairalt en el seu article de 1932 sobre l'edifici, des del pati es podia realitzar la càrrega del vi als cubs mitjançant un sistema de canalitzacions. | 08101-14 | Carretera de Collblanc, 217-227 | Construïda l'any 1772 per a la pubilla de la família Casas i que ha donat nom a tot el barri, a redós de la carretera reial de Madrid que Carles III va arranjar i potenciar. Aquesta zona, abans de 1957, era gairebé deserta En l'espai que comprèn hi havia el cementiri, moltes bòbiles, bastantes vinyes, algun petit nucli de casetes barates (els anomenats 'barris' del Boter, de la Granota, de Bellavista, del Poble Sec, etc.) i poca cosa més. Puig (1932) explica que al principi del segle XVIII la casa patí els efectes de la invasió dels francesos: 'Per diversos detalls comprovem llur estada; unes inscripcions a les parets de la cuina; els dibuixos d'uns soldats gavatxos del '8ème Regiment'; i a les golfes al llarg de les parets i a l'alçada d'una persona es veuen centenars d'impactes de bala, cosa que no té altra explicació lògica de cap mena. Al jardí, en unes excavacions que actualment es practiquen, s'ha trobat un bon nombre d'esquelets de persones i trossos d'uniformes de soldats francesos i espanyols; en alguns botons es llegeix la inscripció de l'11è Regiment de Sòria i altres de francesos. La casa fou saquejada. Es veuen senyals de fogueres al menjador i al saló, i a falta de millor llenya, sembla que cremaren les portes. Després, la casa estigué molts anys abandonada'. | 41.3756900,2.1023800 | 424939 | 4580852 | 1772 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52307-foto-08101-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és una escola regentada per una congregació religiosa. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52308 | Mercat de Collblanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-collblanc | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Manteniment de les característiques de l'edifici. Les parades adossades al Mercat -difícilment suprimibles per la seva viva activitat comercial- haurien de seguir un disseny homogeni que permetés integrar-les o contraposar-les a l'estil general delmercat. Caldria recuperar models originals o referits a aquests davant d'un canvi o remodelació interior. | Edifici de serveis destinat a mercat. La planta és rectangular i l'accés s'ha disposat en la part central de cadascun dels costats. L'edifici presenta una nau central sostinguda per pilars i dividida en dos carrers centrals; així com dues naus més laterals. La coberta de la nau és a tres vessants seguint els dos eixos en la intersecció dels quals la coberta esdevé a quatre aigües. Els pilars estan units per arcades en arc poligonal esdevenint de més alçada en la zona central per permetre la il·luminació zenital. La resta de l'edifici rep també la il·luminació per un seguit de finestres petites, però seguides, disposades en la part alta de les parets laterals. La façana és un joc de volums geomètrics sorgits de la disposició espacial interna i en la qual trobem un entroncament molt evident amb l'Art Déco, En els detalls interiors hi ha l'ús de rajoles de València, alumini polit inoxidable per a barres, rètols, números i rellotge. La combinació de colors és la de blau/blanc per a les rajoles i color perla per als paraments. | 08101-15 | Carrer Doctor Martí i Julià, 8-22 | L'espai del Mercat de Collblanc trigà força anys en executar-se: fou projectat l'any 1926 per l'arquitecte municipal de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Però la inauguració no es produí fins l'any 1932. Ramon Puig i Gairalt ja tenia l'experiència de la construcció del Mercat del Centre, projectat l'any 1925. Encara que molt propers en els temps, els dissenys d'ambdós mercats són força diferents. Mentre que al primer, no concedeix rellevància als murs de tancament, en el Mercat de Collblanc aquest és un dels elements més sobresortints. Es tracten els volums geomètrics en un llenguatge molt personal que l'arquitecte anirà afinant en obres posteriors. | 41.3748900,2.1202600 | 426433 | 4580748 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52308-foto-08101-15-3.jpg | Legal | Art Decó|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | El mateix Ramon Puig reconeix que les formes constructives són més aviat filles de l'Exposició de París de 1925, però que en els detalls es segueix més la tendència racionalista. | 110|106|98 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||
| 52315 | Casino del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1972). El Casino del Centro. Apuntes para su historia; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal, núm. 75, pp. 5- 32. MATAS, P. i PASTOR, C.(1990). Aproximació a l'Associacionisme Hospitalenc a finals del segle XIX. Els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder; dins: Identitats. Revista del Museu (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 41-45. | XIX | Edifici que inclou un teatre i un cafè, construït enmig del nucli urbà, de planta rectangular i aïllat. Per tant, té façanes als quatre vents. Consta de planta baixa i pis. L'accés està precedit per un pati que separa el Casino del carrer, mitjançant una tanca. A la planta baixa destaquen els tendals. El de la porta principal té pintat l'escut del Casino. Aquest es torna a repetir al coronament de l'edifici. A la llinda de la porta hi ha la inscripció 1874, en commemoració de l'any que començà a funcionar l'entitat. La façana està decorada amb elements clàssics. Les obertures de la planta pis, tres balcons amb barana de ferro, són de llinda recta i estan rematades amb frontons circulars. Hi ha quatre pilastres d'ordre jònic, que divideixen l'espai en tres cossos, i que subjecten un fris de relleus amb motius vegetals, enmig dels quals hi trobem els respiralls en forma de flor. Un altre element a destacar són les cartel·les de sota els balcons. A la planta baixa els arcs de les cinc obertures són arcs rebaixats La façana nord-est té una porta d'accés secundària precedida per una petita porxada sostinguda per columnes, a la que s'hi accedeix després de pujar set graons. | 08101-22 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 337-339 | El Casino del Centre fou construït com a seu d'una entitat cultural i d'esbarjo i fou fundada per pagesos benestants de l'Hospitalet, just coincidint amb l'inici de la Restauració (1874). El seu nom, que ha perdurat malgrat els constants canvis, prové de la simplificació del nom de la primera associació promotora: el 'Centro Económico Agrícola Industrial'. Al llarg dels més de cent anys d'història, el Casino ha anat acollint diverses activitats i institucions de caràcter associatiu. Els promotors de la idea del nou casino van deixar clar que volien un edifici singular. Aquest es construí a tocar de la carretera provincial i del nucli antic de l'Hospitalet, però aïllat i amb un volgut caràcter monumentalitzador. Les façanes, d'inspiració clàssica, pretenen distingir una construcció civil d'ús no domèstic. La seu del Casino havia d'identificar i servir d'imatge de poder per als seus socis fundadors. Malauradament es desconeix l'autoria del projecte arquitectònic i els professionals que hi van col·laborar. | 41.3595300,2.1018100 | 424872 | 4579059 | 1874 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52315-foto-08101-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seus d'entitats locals associatives acostumen a ser fidel reflex de l'ideari i del temps en què es construïren. Esdevenir edificis singulars i normalment perdurables fa, però, que es perdi la seva funcionalitat primigènia i que ens arribin després de nombrosos canvis d'ús i de càrrega ideològica. Es per això que la història d'aquest tipus d'edificis explica també part de la història de la vida d'un poble i esdevenen símbols importants per a la col·lectivitat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52319 | Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015]. | XVIII-XX | Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada. | 08101-26 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3648700,2.0961200 | 424403 | 4579656 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall Mallol | Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52324 | Casal l'Esplai. Antiga fàbrica d'olis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-lesplai-antiga-fabrica-dolis | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici format per tres cossos diferents. El principal és un edifici de planta baixa i tres pisos, estructurat a partir de l'eix de simetria que marca una xemeneia que recorre la façana. A cada nivell s'obren grans finestres que il·luminen el seu interior. Als baixos d'aquest pis hi ha un cos adossat, de només planta baixa, que pot ser de cronologia posterior. El tercer cos forma la cantonada de Josep Anselm Clavé i la Plaça dels Avis. Es de planta i dos pisos i, a més de l'ús de l'obra vista, destaca per la presència d'unes galeries o miradors de fusta a la banda que dóna a la placeta. El seu llenguatge formal és simple i s'inscriu plenament dins del corrent arquitectònic del funcionalisme que tan ressò obtingué a Barcelona durant els anys trenta entre els arquitectes del GATCPAC. Aquesta singularitat converteix l'edifici en gairebé l'únic d'aquest corrent que podem trobar a l'Hospitalet i caldria una investigació històrica més aprofundida per obtenir informació sobre la seva autoria i ús primitiu. | 08101-31 | Carrer de Josep Anselm Clavé, 14-28 | L'actual llar de jubilats i l'Aula de Cultura es van instal·lar aprofitant un edifici que formava el bloc d'oficines d'una antiga fàbrica d'olis establerta pels volts de 1910, segons Casas (1986) o 1930 (Ajuntament, 2001). | 41.3660500,2.1264500 | 426941 | 4579761 | 1930 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52324-foto-08101-31-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és Casal de gent gran i seu de diferents entitats de Santa Eulàlia. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||
| 52332 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici format per diversos cossos que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la rambla. La composició d'aquesta del conjunt i, sobretot, de la façana és amb llenguatge clàssic, amb predomini de la simetria i elements com els arcs de mig punt, les pilastres d'inspiració dòrica que recorren el mur verticalment, la composició del balcó central del primer pis amb un agrupament de pilastres a banda i banda i el gran frontó triangular que conforma el coronament de la façana; amb un òcul al timpà. L'entrada principal es veu realçada amb la composició d'un gran arc de mig punt sostingut sobre pilastres i flanquejat per dues grans cartel·les que, a la vegada que decoren, són usades com a element de suport de la balconada central. La façana lateral del carrer de Tarragona respon a una concepció més senzilla i es conforma a partir de tres eixos de verticalitat; amb finestres geminades, separades per pilastres i llinda recta a la planta baixa; i arc de punt rodó a la planta pis. Aquests tres eixos estan igualment separats per pilastres d'estil dòric. | 08101-39 | Rambla Just Oliveras, 30-34 | El Centre Catòlic de la Rambla és atribuït a l'arquitecte Ramon Puig Gairalt en la bibliografia consultada. Tot i no tenir-ne proves, els redactors del PEPPA també ho afirmen: tenint en compte la trajectòria de l'autor, es tracta d'una atribució que no sembla descabellada. Per tant, es pot acceptar com a hipòtesi mentre no aparegui algun document que la desmenteixi. El mateix succeeix amb la data de construcció. Per una banda, encaixa força bé en l'etapa cronològica en la qual Puig assetjava la vessant més 'classicista' del noucentisme. Per una altra, el Centre Catòlic inaugurà la seva nova seu l'any 1926. | 41.3615800,2.1013600 | 424837 | 4579287 | 1924 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52332-foto-08101-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el número 30 hi ha un cos adossat per la façana al cos principal, però que té un programa estructural i ornamental propi que cal destacar, sobretot en les plantes pis. En la primera centrada per una balconada amb motius arquitectònics clàssics i una galeria de quatre finestres a la segona planta.A la façana, hi ha una placa que explica que en el període entre l'enderroc de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mérida i la nova, les celebracions eucarístiques es feien en aquest local. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52339 | Casa dels Cargols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-cargols | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XX | S'ha recuperat l'espai al seu voltant, dignificant el seu valor patrimonial. | Torre unifamiliar als quatre vents que consta de planta baixa, pis i coberta plana. En tres de les façanes hi trobem obertures; la nord, la sud i la de ponent. La façana principal és l'orientada a migdia; amb la porta d'accés en planta baixa, i balcó central i balconeres laterals en planta pis. A la façana de ponent, els tres eixos de verticalitat es defineixen tant en planta baixa com en planta pis. En planta baixa per tres portes i en planta pis, igual que l'anterior, amb un balcó central i balconeres laterals. La façana nord és la que ha sofert mes variacions. En planta baixa hi ha dues portes anul·lades i una de les balconeres de la planta superior ha desaparegut per una finestra amb porticons de llibret. Totes les baranes són de ferro forjat i les llindes de les obertures rectes. L'element més destacat és el coronament de la façana que actua de barana del terrat, a manera de merlets, combinant la barana de ferro forjat amb l'obra de les pilastres. Sota aquestes pilastres, i en el pujador de mobles, és on s'observen les representacions zoomorfes de cargols; fet que li va valer el sobrenom a la casa. També destaca i participa en l'element decoratiu la bicromia de l'arrebossat del parament; així com els elements ceràmics ornamentals en els angles de les finestres i obertures. | 08101-46 | Carrer del Llobregat, 127 - 141B | El projecte de l'edifici és del mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, tècnic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de diversos edificis catalogats, alguns d'inspiració clarament modernista, com l'antiga casa Macari Golferics (Major, 54). L'edifici s'aixecava originàriament al mig d'un jardí que l'envoltava i que arribava fins a la línia de façana del carrer Llobregat cantonada Montseny. Es tractava, doncs, d'una típica construcció de torre aïllada que per la seva fesomia ressaltava enormement dins del conjunt d'edificis que anaven poblant el barri de la Torrassa. Ben aviat, però, l'edifici perdé el seu caràcter de torre aïllada, i al 1921 es projectaren sobre l'estreta franja del seu jardí un conjunt de casetes de planta baixa d'ínfimes dimensions, semblants a les construccions que es produïen als passatges o passadissos interiors. Aquesta operació d'especulació intensiva de l'espai edificable va fer que la casa modernista es veiés envoltada per unes construccions que es desdeien en absolut tant de la tipologia com del concepte de la primitiva torre. | 41.3710800,2.1209900 | 426490 | 4580324 | 1911 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52339-foto-08101-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mariano Tomàs i Barba | Es tracta d'un edifici força singular i un dels pocs exemples d'arquitectura modernistaque es produïren a l'Hospitalet i que ens ha arribat fins als nostres dies.Actualment és la seu municipal de l'oficina Jove d'Emancipació. | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||
| 52347 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ http://www.marticabestany.com/es/proyectos/obra-propia/reformas/masia-can-arus http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.aspx?Fw9EVw48XS6of2ohvAxLTz3Sbuo0nL7u8e2pkVpLi3Y%3D | XIX | Casa senyorial amb jardí. És de planta rectangular en amplada, i està formada per tres cossos, que mantenen la unitat en la façana principal. El cos central i més important consta de planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, que està coronada per un acroteri simètric. Els dos cossos laterals són desiguals: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, destaca en aquest darrer una petita galeria coberta amb arcs de mig punt i baranes de balustrada. El cos de la dreta consta de planta baixa i pis amb la coberta també a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana permet unificar visualment els tres cossos tot i les seves desigualtats estructurals i la pèrdua de la simetria i l'ornamentació addicional del cos central. És en aquest darrer on el programa arquitectònic senzill però eficaç s'atura en alguns detalls, com els tres eixos de simetria i verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'accés principal té emmarcament de pedra i arc escarser i finestres laterals de llinda recta i barana de ferro amb motius geomètrics. A la planta pis, cada eix està definit per un balcó amb barana de ferro. A les golfes, habilitades com una planta més, hi trobem tres obertures més petites. Conserva varis elements originals com l'escala i la fusteria de la planta baixa així com de la sala principal de la planta pis, els paviments hidràulics i algunes decoracions dels murs. | 08101-54 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. | 41.3585800,2.1019600 | 424884 | 4578953 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52347-foto-08101-54-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicada entre la Rambla de la Marina, i els carrers de Provença, de Santa Anna i avinguda del Carrilet. El jardí frontal afegeix valor a la finca visualment, però sobretot des d'un punt de vista sociològic i de valorització de l'entorn i el paisatge. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52360 | Institut Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/institut-santa-eulalia | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant, i dos torres quadrades, amb teulada a quatre vessants, als extrems. Les torres tenen una decoració de tipus classicista amb frontons decorant les finestres, fornícules als costats d'aquestes, motllures, el gran voladís de la teulada. | 08101-67 | Plaça de Pius XII, 2 | La data del projecte de l'edifici és de l'any 1936. A principis de la dècada dels 50 del segle XX, l'arquitecte Manuel Puig i Janer el va reformar. | 41.3649300,2.1274700 | 427025 | 4579636 | 1936 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52360-foto-08101-67-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig i Janer | En tot cas, cal afegir-hi dos cossos més de planta rectangular que s'inicien també a les torres i encerclen un pati, fent forma de 'U'. El recinte es tanca amb un edifici modern i més alt que trenca la uniformitat del conjunt. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52368 | Casa Boleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boleda | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | La Casa Boleda és un rar exemple de construcció de torre residencial urbana, situat enmig de la urbanització intensiva que coneixia el barri de la Torrassa en les dècades de 1920-30. Destaca la seva composició amb diferents cossos, amb dues petites torres amb coberta a quatre aigües als extrems del xamfrà i una torratxa central amb una galeria superior. La banda posterior, abans antic jardí, ha conegut edificacions de dependències auxiliars. | 08101-75 | Carrer de Rafael de Campalans, 183 | Fou construïda per Ramon Puig i Gairalt, el 1932 combinant formes cubistes amb un neopopularisme noucentista. El projecte de l'edifici que es presentà per a construir en aquest solar no s'adiu gens a l'execució de l'obra, la qual cosa ha fet que no els relacionés. | 41.3689100,2.1267100 | 426966 | 4580079 | 1932 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52368-foto-08101-75-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Una de les vàlues més remarcables de l'edifici és la de resoldre la cantonada entre la Ronda de la Torrassa i el carrer Rafael Campalans, revaloritzada després per ser el camí d'accés al pont metàl·lic de la Torrassa que unia aquest barri amb el de Santa Eulàlia. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52369 | Font del repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-repartidor | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ RASOLA (2015). Dues antigues torres d'aigua de l'Hospitalet; dins https://fontsaigua.wordpress.com/tag/placa-del-repartidor/ [consulta realitzada el 19 de setembre de 2017]. | XIX | Al bell mig d'una reformada plaça del Repartidor, s'alça la torre que dona nom a la plaça. Es tracta d'una torre de planta rectangular amb la coberta de tipus piramidal feta de rajoles vidrades i policromes (verd, groc i vermellós), coronada per una hídria. Els paraments de les quatre façanes són bàsicament llisos a excepció de dues franges horitzontals de maons, la part més alta sota ràfec feta també de maons dibuixant arcs cecs i els ampits i arcs d'unes obertures dobles que hi ha a cada façana. A cada façana hi ha un fanal de ferro i a sota el brollador i la pica. L'aixeta sobresurt d'un cap de lleó de ferro. En un dels costats hi trobem la porta d'accés a l'interior. | 08101-76 | Plaça del Repartidor, s/n | Durant el segle XIX la població de l'Hospitalet augmentà considerablement donant com a resultat que la xarxa pública de subministrament d'aigua, que en aquell moment disposava de dues fons, fos insuficient. L'any 1867 es construeix el Repartidor, que portarà l'aigua des d'una mina d'Esplugues. El Baró de Maldà agafava l'aigua d'aquesta mina i la portava a la seva propietat de Cal Xerricó. El Repartidor distribuïa l'aigua a cinc fonts de la ciutat. En el moment en que es va construir aquest edifici, les fonts constituïen un element de gran importància, ja que la primera xarxa d'aigua corrent domiciliària no es va crear fins l'any 1888 i no arribava a totes les cases. Era molt normal, doncs, veure la gent omplint galledes d'aigua per a l'ús quotidià. L'any 1927, amb motiu de la visita de la Reina Victòria per inaugurar l'edifici de Correus, s'instal·là la font i els fanals i es restaurà la torre, donant-li l'aspecte actual (GIMENEZ / LOPEZ / LLOREDA / RUIZ / DOMINGUEZ, 1992, p.124) | 41.3616300,2.0998300 | 424709 | 4579294 | 1867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52369-foto-08101-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52370 | Edifici de correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-correus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XX | Edifici amb xamfrà on es troben els carrers del centre i Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis. La coberta és parcialment plana i la resta amb un voladís de teules que desaigüen a la façana. La planta baixa està destinada a les funcions de correus, amb diferents espais: magatzem, sala d'aparells, despatx, vestíbul, hall i oficines. La planta pis té l'accés mitjançant una escala lateral que dóna accés a dos habitatges. La planta pis s'organitza en funció de la crugia noble i d'un pati de llums central on es concentren els serveis. L'element distribuïdor dels habitatges és un passadís que dóna accés a les diferents estances. Cada casa disposa d'un terrat en la part posterior de l'edifici. La façana és concebuda donant un major èmfasi a la part de l'entrada del públic esdevenint el vestíbul una torre hexagonal que es perllonga més enllà de la planta pis i es troba coronada per una estructura metàl·lica a manera d'element-símbol; l'emfasització de la torre també es dona per ser un cos que sobresurt i per l'ornamentació. Als laterals del xamfrà hi ha dues façanes de diferents dimensions i distribució, però que guarden alguna similitud. A la planta baixa hi ha un sòcol que recorre tot l'edifici; en aquest nivell veiem finestres acabades en arc de mig punt, amb ampits de ceràmica ocre i reixa de ferro forjat amb reganyols. També podem trobar, sobretot al primer pis, finestres de forma rectangular. Es pot incidir en la idea de que s'ha volgut jugar amb la combinació de la línia corba i la recta. Aquesta part de l'edifici es caracteritza per l'austeritat en la decoració, consistent aquesta, bàsicament, en faixes, motius florals en els respiralls i una cornisa amb voladís. A la façana del carrer del Centre hi ha un cos d'un sol nivell amb una coberta plana. La seva funció és la de carteria. L'única ornamentació es troba a la barana del terrat amb pilars i piràmides truncades amb esferes al capdamunt. | 08101-77 | Plaça del Repartidor, 1-2 | La inauguració de l'edifici va fer-se el 23d'octubre de 1927 i fou un acte de gran solemnitat presidit per S.M. la Reina, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. Com a arquitecte municipal de l'Hospitalet, els anys 1925 i 1926 són per a Ramon Puig i Gairalt els de major concentració d'obres públiques: el 1925 projecta el Mercat del Centre i el 1926, el Mercat de Collblanc i l'edifici de Correus. A més, l'octubre de 1926 Ramon Puig i Gairalt guanya el concurs públic del Plànol d'Eixample i Sanejament Interior de la Població, presentant un interessantíssim projecte que només se seguí parcialment en l'alineació d'alguns carrers del barri de Pubilla Cases. | 41.3615300,2.0995700 | 424687 | 4579283 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52370-foto-08101-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | Actualment és una escola de restauració. Antigament era la seu de Correus.A la façana hi havia una bústia en forma de cap de lleó que va ser retirada per Correus fa temps. En el moment de redactar el Pla ja no hi era. Les darreres informacions que hi ha és que està (o estava) a un despatx de la central de Correus a Barcelona. Actualment està pendent la darrera fase de rehabilitació de l'edificació, que inclou els acabaments de façana i on es vol recuperar la bústia o si més no fer una còpia i reposar-la a la façana, així com altres elements perduts, com per exemple el rellotge de la torre. | 98|106 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52372 | Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> | 08101-79 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> | 41.3602400,2.0967600 | 424451 | 4579142 | 1580 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és la seu d'una biblioteca pública. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||
| 52375 | Mercat del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici destinat a mercat municipal des del projecte inicial, de planta rectangular amb entrada als quatre costats de forma centrada. Està format per tres cossos rectangulars, disposats l'un al costat de l'altre, i una sèrie de botigues adossades als laterals. El cos central és més elevat que els laterals i tots tres tenen coberta de dos vessants, de fibrociment, en el cos central (originàriament era de teules) i de teules en els laterals. Els dos vessants de la teulada del cos central, acabats en un ràfec de fusta, formen un frontó triangular, també de fusta, mentre que els coronaments del cossos laterals es resolen amb frontons esglaonats. La teulada del cos central està sostinguda per una encavallada de fusta. Les dues portes del cos central estan flanquejades per dues pilastres. | 08101-82 | Carrer de Rossend Arús, 6B | És el mercat públic més antic de l'Hospitalet. Durant molts anys fou la plaça del mercat i ordenava l'eixample vuitcentista. El 17 de maig de 1883 Jacint Piguillem i Boafols, Modesto Bou i Madorell i José Oliveras i Pedrosa, propietaris d'una part dels terrenys del camp del rector, decidiren urbanitzar la zona per construir-hi el mercat, una escola i la casa consistorial. El mateix any, un mes després, s'hi afegí Agustín Colomer i Valies, propietari d'un tros de terreny d'aquesta zona. Un cop arribat a l'acord econòmic es procedí a la urbanització, que comprenia l'espai entre els carrers de Perutxo (actualment Roselles), Sant Roc, Riereta i Major. El resultat fou l'alineació dels carrers que quedarien al seu interior, com Bellavista, Indústria, Porvenir, Príncep de Bergara, Progrés i Provença. El 1897 es decidí construir la plaça-mercat. El projecte concebia el mercat com un espai lliure amb arbres i una font central. [...] La construcció va ser realitzada pel contractista Alfonso Piera i Pena i el mestre d'obres Mariano Tomàs. El material utilitzat fou el totxo, el ferro i la maçoneria. El projecte del mercat correspon amb una època de gran activitat pública de Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte municipal de L'Hospitalet: el maig de 1925 projecta el Mercat del Centre; el 1926 el Mercat de Collblanc, l'edifici de correus i el projecte d'eixample i sanejament interior de la població. La construcció del mercat obeí a la necessitat d'un abastiment més còmode i higiènic que havia de respondre a les demandes d'una població creixent (primera gran onada immigratòria del segle XX). La seva situació al mig del primer eixample de la vila vella va servir també per activar el procés d'urbanització de la seva àrea més immediata, sobretot el carrer Príncep de Bergara que va patir força construccions en els anys immediats a les obres del mercat. | 41.3586200,2.0993700 | 424667 | 4578960 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52375-foto-08101-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52375-foto-08101-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | A nivell constructiu, el mercat es va plantejar amb una senzillesa de línies remarcable i es pot considerar com el primer edifici de Ramon Puig i Gairalt on es deixa sentir la influència 'art decó' que experimentaria en anys posteriors amb notable èxit. Constituí un assaig del futur disseny del Mercat de Collblanc, amb una estructura de contenidor més reeixida. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52382 | L'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX | Masia d'origen agrícola de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es compon de tres crugies i disposa d'una torre en el cos central. Als laterals se li van afegir dos cossos de planta baixa i pis. La façana és molt simple i sense ornamentacions, de composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i un altre eix en cada cos adossat als costats. El que destaca més és l'acroteri esglaonat del cos central, amb un rellotge de sol vertical, al centre. | 08101-89 | Carrer de Santa Eulàlia, s/n | En la bibliografia no queda clar si era la residència dels Escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3681500,2.1309500 | 427319 | 4579991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52382-foto-08101-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52382-foto-08101-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn enjardinat i d'ús públic. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52387 | Cotxeres del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici longitudinal format per diferents cossos esglaonats, el darrer dels quals consta de planta baixa i cinc pisos, amb remat de coberta d'inspiració barroca. Els primers cossos són les cotxeres amb les vies i les andanes, de composició lineal i l'altre són les oficines. Les teulades estan construïdes amb dobles pendents molt acusades i contraposant a 90º respecte de la central, les que corresponen als cossos dels extrems. En aquest sentit es molt important la composició de la façana lateral, que s'obre a l'estació i les vies: El cos central està rematat per un timpà mixtilini que domina sobre els cossos laterals, que són asimètrics. Aquesta asimetria es veu encara més accentuada en aquesta façana ja que l'edifici té adossat, en un dels extrems, un edifici de tallers i naus de cotxeres més baix i molt llarg. | 08101-94 | Carrer de Santiago Ramon y Cajal, s/n | L'edifici d'oficines del FC Metropolità de Barcelona va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60 del segle passat. Aquesta intervenció tingué com a conseqüència una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d'alterar els forats originals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d'aquestes operacions afectà l'aspecte exterior de l'edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d'un edifici d'oficines anodí. Malgrat això segueix dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l'imprimeix la solució dels coronaments i les teulades. | 41.3687800,2.1290800 | 427164 | 4580062 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52387-foto-08101-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforçat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52407 | Mercat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-santa-eulalia | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Mercat que ocupa la superfície d'una illa. El seu perímetre marca un octògon on s'inscriuen dues naus en forma de creu grega, amb teulades a doble vessant, i en els angles hi ha petites botigues que s'obren cap a l'exterior. Les quatre façanes estan decorades amb formes rectangulars. La il·luminació és zenital, mitjançant claraboies alternades entre el sostre de fibrociment. | 08101-122 | Plaça de Pius XII | El mercat és un altre dels projectes de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Es construeix entre el 1929 i el 1930, i l'any 1932 s'ocupa. Des de llavors, l'edifici s'ha reformat en diverses ocasions; com entre el 1989 i el 1990, o l'any 2004. | 41.3654700,2.1272400 | 427006 | 4579696 | 1935 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52407-foto-08101-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | 98|120 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52414 | Font de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-espanyola | XX | Font situada al bell mig de la plaça Espanyola, limitada amb els carrers de Progrés, de Nostra senyora dels Desemparats i de Montseny, i que li dona identitat a la plaça. És de base octogonal, feta de diversos materials; un sòcol de granit, un cos central de maó i un coronament de pedra i ceràmica vidrada, de colors vermell i blau, formant un entaulament cònic. Disposa de dos sortidors, amb pica de pedra. Damunt d'un dels brolladors, hi ha una placa de marbre on es llegeix 'Plaza Española'. | 08101-129 | Plaça Espanyola | En un dels costats s'explica l'origen de la font: 'En el año 1905 varios propietarios costearon y cedieron gratuitamente esta fuente al magnífico ayuntamiento constitucional de esta villa, siendo alcalde don José Parera y secretario don José Prats'. | 41.3706200,2.1220200 | 426575 | 4580273 | 1905 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52414-foto-08101-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52425 | Brollador de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Situat enfront de la Casa de la Vila hi trobem un element urbà amb l'aparença de monument, però que en realitat es tracta d'un brollador d'aigua. Es compon de dues parts diferenciades. Per un costat una estructura en forma de dues cunyes damunt un suport. Enfront el que seria el receptor de l'aigua o la pica, també metàl·lica i de planta quadrada. Tot d'acer inoxidable. | 08101-140 | Plaça de l'Ajuntament | 41.3596700,2.0997100 | 424697 | 4579076 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52425-foto-08101-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52428 | Caseta modernista de la Tecla Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-modernista-de-la-tecla-sala | BOFILL, Montserrat; DE PLANELL, Marta (1991). El molí paperer del Torrent Gornal (Centre Cultural Tecla Sala); dins: Progrés, l'Hospitalet de Llobregat, núm. 79. CASAS i FUSTER, Joan (1983). De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Col·lecció Quaderns Urbans, núm. 3. Ponència d'Ensenyament, Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CORREDOR-MATHEOS, J.V. et alt. (1984). Arquitectura Industrial a Catalunya. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona. DE PLANELL I MAS, Marta (1991). El recinte industrial Tecla Sala. La família Basté; dins: 'Progrés' (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 80 (des. 1991). DE PLANELL I MAS, Marta; BOFILL, Montserrat (1991). El Molí Paperer del Torrent Gornal. Centre Cultural Tecla Sala; dins: 'Butlletí d'Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica', núm. 10. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I CAROL, Xavier (1988). La Tecla Sala, un espai específic per a produccions culturals; dins: 'Barcelona, metròpolis mediterrània'. Barcelona, núm. 9 (tardor 1988), pp. 43-46. MARCE I CAROL, Xavier (1991). La fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial'. L'Hospitalet del Llobregat, pp. 74 a 77. MORALES MEDINA, J. M. (1988). El barri de Sant Josep; dins Quaderns d'Estudi de L'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 6 (oct.1988). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. | XX | Restaurada l'any 1983 per l'Ajuntament. | Casa aïllada als quatre vents, que consta de planta baixa, aixecada del nivell del sòl i en un sector també amb una planta addicional. La seva composició es fa a partir de dos cossos; un més estret i allargat i un altre més quadrangular. Els dos amb la coberta a dues aigües i els careners perpendiculars l'un amb l'altre. L'entrada es troba en el cos més quadrangular. El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color verd pàl·lid. El més destacable és l'ornamentació centrada en les obertures, amb relleus vegetals en llinda i ampits; la zona del ràfec, a les mènsules, espiralls i esgrafiats; i, finalment, amb el coronament de dues façanes amb acroteris esglaonats i amb relleus vegetals. | 08101-143 | Avinguda de Josep Tarradellas, 56-58 | 41.3664500,2.1152400 | 426004 | 4579815 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52428-foto-08101-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52433 | Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013). | 08101-390 | L'Hospitalet de Llobregat | Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52436 | Sardanes de Sebastià Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sebastia-figuerola | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge. | 08101-393 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52437 | Sardanes de Tomàs Gil Membrado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-tomas-gil-membrado | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'. | 08101-394 | L'Hospitalet de Llobregat | Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1946 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52439 | Jardins de ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-ca-narus | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/ca-narus/ | XIX | Tot i que ja no es conserven els boixos originaris que delimitaven els parterres i els rosers, el parc presenta un bon estat de conservació. Les palmeres han patit l'actac de l'escarbat morrut i un cop tallades, cal tallar-les i eliminar-les de soca-arrel ja que malgrat estar tallades l'escarbat pot restar durant molt de temps al seu interior. | Els jardins de ca n'Arús tenen un marcat estil romàntic, propi de la segona meitat del segle XIX. Estan situats en la confluència de la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El parc està configurat en un pla dividit en sis espais enjardinats relacionats entre ells per avingudes que conflueixen en un espai central arrodonit amb una font d'aigua al mig feta de maó emmarcada per un parterre de llamborda moderna i envoltada quatre arcades al peu de les quals hi creix un xiprer. L'accés original al parc es fa per una avinguda més ample on hi ha el barri original de la casa senyorial. Fineix davant de la façana principal de la casa per una balustrada. Les espècies representades són del tipus mediterrani, amb presència destacada de til·lers que aporten ombra i un agradable perfum durant l'època de floració, xipressos, varies espècies de pícees i magnòlies i alguna olivera i palmeres del tipus canariensis, datilera i algun margall. Els parterres, es conserven verds, amb gespa i planta verda del tipus com les cintes verdes (Clorophytum comosum) que a més a més de ser considerades plantes purificadores de l'aire, aporten frescor a l'estiu. Alguns dels seus racons s'han arranjat per fomentar la lectura, el recolliment i el descans o simplement com a un lloc de trobada. | 08101-396 | Rambla de la Marina, 415-427 | Es coneixen poques dades sobre la casa senyorial de Can Arús. Com a hipòtesi, sembla que el creixement de la masia anà paral·lel al primer projecte d'eixample de la vila vella de l'Hospitalet. Es construeix l'any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, soci fundador del Casino del Centre i alcalde del municipi. Entre 1900 i 1910, el seu nét, Santiago Arús hauria fet alguna ampliació, d'aquí l'acroteri, decorat amb terracota i un medalló central amb les inicials S.A. Als anys vuitanta del segle XX mitjançant expropiació va passar a mans de l'Ajuntament. El mes de febrer de l'any 2005 es projecta la reforma de la masia, que finalitza el mes d'abril de l'any següent. L'arquitecte encarregat de l'obra serà Martí Cabestany i Puértolas. L'estructura general del jardí es va respectar i no va ser fins l'any 2009 que es varen obrir per primera vegada al públic rebent el tractament d'espai públic. L'alcaldessa que va fer la inauguració fou Núria Marín. Per Corpus l'any 2014 la font va ser escenari de l'ou com balla especialment dissenyat per al gaudi de la gent gran. | 41.3582600,2.1020900 | 424894 | 4578917 | 1851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52439-foto-08101-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc de Ca n'Arus obra del primer de maig al 31 d'octubre de les 9 del matí fins les 8 del vespre, i des de Tots Sants fins al 30 d'abril de 9 del matí a 6 de la tarda, amb els caps de setmana, de dos quarts de deu del matí a les dues de la tarda. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52441 | Els gegants de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-sant-josep | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | L'any 1979 es restauren i es fan vestits nous. L'any 1996 es tornen a fer uns altres vestits. L'autor aquest cop és Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers. | Parella de gegants que representen el compte / rei del Casal de Barcelona Jaume I i la seva esposa. Són d'estil romà. Jaume I fa tres metres i mig d'alçada i pesa 60 k. El casc està coronat per un drac que simbolitza la força i el poder. Porta una destral a la mà dreta, recolzada sobre l'espatlla. La geganta té una alçada de tres metres trenta cm i pesa 56 k. Porta una abundant cabellera i llueix una diadema daurada, i subjecta un pomell de flors a la mà dreta i un mocador a l'esquerra. El primer any surten per les tres processons de Corpus de la ciutat: Santa Eulàlia, Centre i Collblanc. Però a partir de la República de 1931 la seva participació pública decau ostensiblement. Només una sortida l'any 1935 per la Festa major de Collblanc. A partir de 1939, tornen a recuperar el rol inicial de les processons de Corpus. També participen en l'acte d'inauguració de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. El 17 de juny de 1962 són padrins de la nova parella de gegants de la ciutat i estrenen vestuari. Fet per Lluís Carbonell d'Olot. Pel 24 de juny, una setmana més tard, les dues parelles encapçalen la processó de Sant Joan i s'estrena la sarda del mestre Sebastià Figuerola 'Els gegants de l'Hospitalet'. L'any 1966 la ciutat és proclamada ciutat pubilla de la sardana. A partir de 1967 comencen a sortir per les festes majors i a tenir una participació més activa a la ciutat transformant el rol religiós inicial amb un de més lúdic i festiu. Malauradament no sempre es preserven de la manera que caldria i s'han de restaurar, l'any 1979 i 1996 i fer-ne vestits nous. Beneïts el 10 de juny de 1928 pel rector de Santa Eulàlia de Mèrida davant la presència d'autoritats i ciutadans. Participen del XVI Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Manchester I(Anglaterra). | 08101-398 | L'Hospitalet de Llobregat | El 16 de novembre de 1927, l'Ajuntament acorda adquirir una parella de gegants. Fins aquell moment, a les processons de Corpus hi havien anat gegants llogats. Són obra del taller d'estatuària religiosa 'El Inmaculado Corazón de María', de la vídua de Sabel Barnadas d'Olot. El seu cost fou de 2000 pessetes. La confecció de la roba anà a càrrec de la Casa Puig i va costar 190 pessetes. L'escultor fou l'olotí Josep Soy. El gegant fou vestit per la modista Marieta Sanabra, i la geganta, pel cosidor del taller de la Maria Manyà, del carrer de l'Església, de forma desinteressada. | 41.3594100,2.0996100 | 424688 | 4579047 | 1927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52441-foto-08101-398-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Soy | La foto en blanc i negre és de: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/gegants/. Prové de Ricard Zeta pare. En el bloc es diu que es tracta dels tercers vestits, de l'any 1962, i no es substituirien fins l'any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard (fill) comenta: 'A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL -Torrente Gornal, 96 esquina Pujós - La Florida, etc. El senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l'Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l'equip. Normalment eren de 10 cèntims. Me'n recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes'. | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||
| 52460 | Font de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Presenta evidències de fongs, humitats i alguna pintada. | Font urbana que agafa l'aigua de la xarxa urbana situada en un angle de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'una font d'obra composta per un prisma rectangular acabat en punxa, semblant a una coberta a quatre aigües o piramidal que forma un petit ràfec amb les façanes, que tenen una simple decoració geomètrica. En una de les parets hi trobem el brollador cromat, de polsador, que surt de la boca d'un lleó de bronze. Aquest prisma se sustenta damunt un podi de pedra una mica més ample, que també sosté la pica on desaigua el brollador. A la façana contrària al brollador hi trobem la portella metàl·lica que dona accés a l'interior. | 08101-163 | Plaça de la Mare de Déu de Montserrat | 41.3578000,2.1012200 | 424821 | 4578867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52460-foto-08101-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52463 | Fanals de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-de-la-placa-de-lajuntament | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | XIX | Es tracten de dos fanals amb cinc caps lluminosos de ferro treballats a la foneria Roura de Barcelona. Un de central més elevat i els altres quatre al voltant. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. El treball del ferro simulant un trenet de fulles d'heura al fust del fanal, emmarca l'obra dins l'estil de les arts industrials del modernisme. Per l'època i per la forma es pot deduir que els fanals eren inicialment de gas. | 08101-166 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest fanals de la plaça de l'Ajuntament han arribat fins als nostres dies sense cap mena de documentació històrica. Es relacionen amb l'Ajuntament perquè són els dos únics exemplars situats davant la porta principal, un a cada costat, així que la seva col·locació es situaria entre el 1895, moment en que es comença a construir la Casa de la Vila, i el 1900. | 41.3594900,2.0995500 | 424683 | 4579056 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52463-foto-08101-166-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52465 | Font de la Rambla Just Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rambla-just-oliveras | XX | Font situada al bell mig del passeig de la rambla Just Oliveras a l'alçada del número 15. És de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-168 | Rambla Just Oliveras | 41.3609700,2.1014500 | 424844 | 4579219 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52465-foto-08101-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||
| 52477 | Edifici Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-fatima | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que ocupa tres parcel·les del carrer, entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana es configura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, la porta d'accés a l'eix central, amb arc de mig punt, i dues finestres als costats, amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, a l'eix central i damunt la porta d'accés, un balcó amb barana de ferro i obertura de llinda recta. Als eixos laterals balconades, també de llinda recta i baranes de ferro. Les tres obertures tenen porticons de fusta de llibret. El parament és un aplacat simulant carreus i amb un sòcol també amb aplacats. | 08101-180 | Carrer de l'Església, 40 | L'obertura del carrer de l'Església, que popularment encara conserva el topònim de carrer Nou, es realitzà l'any 1867 en els terrenys que havien quedat lliures després del trasllat del cementiri que fins llavors havia estat adossat a l'antiga església de l'Hospitalet. Aquesta actuació urbanística s'emmarca en un context d'expansió de la vila vella de l'Hospitalet, que començà a viure a mitjans del XIX episodis de reconstruccions i noves edificacions principalment al llarg del carrer Major. | 41.3608600,2.0991700 | 424653 | 4579209 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52477-foto-08101-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bona part del carrer, obert en una primera instància des del carrer Major fins al del Centre, ha perdut la fesomia dels habitatges originals ja que hi ha hagut molta arquitectura de substitució. De totes maneres, ha romàs un conjunt que respon a una única actuació constructiva, amb una parcel·lació homogènia i un projecte arquitectònic idèntic.Actualment destinat a centre educatiu, és el col·legi Tecla Sala. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52484 | Cementiri de Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sants | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1974/75). 'Batlles' o alcaldes de Hospitalet con una sinopsis cronológica de efemérides. Siglos XVIII, XIX y XX; dins: L'Hospitalet, Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 82-87. | XIX | Cementiri de planta rectangular amb l'entrada per la façana nord. Té una ampliació pel costat de llevant. L'entrada està emmarcada per dues pilastres a cada costat que sustenten un frontó triangular amb el timpà llis. A l'arquitrau es pot llegir 'CEMENTIRI DE SANTS'. En el passadís, destaca un arrambador de ceràmica policroma. L'eix central condueix directament a la capella, de planta grega, amb cúpula de quatre punts coronada per una creu. Les obertures són neo gòtiques. Els panteons del voltant estan col·locats mirant la capella. | 08101-96 | Carrer de la Terra Alta, 1 | La seva construcció es dugué a terme durant el darrer terç del segle XIX. Malgrat la seva cronologia, el projecte seguí una inspiració clarament neoclàssica fora d'època, però no de context si es té en compte la naturalesa de l'obra. | 41.3749100,2.1120100 | 425743 | 4580757 | 1852 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52484-foto-08101-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cementiri de Sants es troba enclavat dins del municipi de l'Hospitalet. Aquest fet no és inusual, ja que la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sants comprenia part dels barris de Collblanc i la Torrassa. Es tracta d'una obra amb una correcció modèlica i una execució acurada, de la qual en destaca la seva capella i la portalada d'accés, que són els elements protegits pel Catàleg. | 98|99 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52506 | Font de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio | XX | Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. | 08101-203 | Plaça de la Constitució, s/n | 41.3593600,2.0975400 | 424515 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||||
| 52508 | Rellotge de sol de can Pau de l'Arna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-de-larna | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a migdia de la masia, per sota del ràfec. Es tracta d'un rellotge modern, d'autor, del tipus vertical declinant sense policromar, realitzat damunt de l'arrebossat. No incorpora cap ornamentació ni línies de declinació. Les hores estan representades per xifres romanes realitzades en metall que van de les VI del matí a les IV de la tarda, en cicles de 12 hores. El gnòmon és de vareta, de secció circular. Les línies horàries, estan realitzades a partir d'una vareta d'alumini, de perfil circular i collades a l'arrebossat. | 08101-205 | Carrer Sant Roc, 7-9 | La masia coneguda com a Can Pau de l'Arna és l'única que s'ha mantingut enclavada dins dels terrenys on durant el darrer quart del XIX es produí el primer eixample de l'Hospitalet. Segurament es tractava de l'única casa de camp amb entitat que hi havia en aquella zona. A nivell parcel·lari es pot comprovar com, a més, la masia devia continuar mantenint l'explotació agrícola -potser només horts en règim intensiu- fins ben entrat el segle XX, en què començà a fragmentar-se. | 41.3591200,2.0979800 | 424552 | 4579016 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52508-foto-08101-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. 3.271 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52519 | Parc de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-marquesa | XX | Parc urbà delimitat al nord per la carretera de Collblanc, a llevant pel carrer del Llobregat, a ponent pel carrer de Farnés i a migdia pel carrer d'Occident. És un parc fruit de la demanda social, en els terrenys de la finca de la Torre Barrina. I és que la densitat demogràfica de la zona fa que aquest tipus d'equipaments sigui molt necessaris. Tant des d'un punt de vista mediambiental, com d'oci ciutadà i millora de la qualitat de vida. La vegetació es distribueix més com un jardí que com un espai natural, però valorant la diversitat. Trobem Pi pinyoner (Pinus pinea), Washingtoniana (Washingtonia robusta), Olivera (Olea europea), Troana (Ligustrum japonicum), Bellaombra (Phytolacca dioica), Ficus (Ficus benjamina), Garrofer (Ceratonia siliqua). Una tipologia que combina arbres autòctons amb forans i que serveixen d'aixopluc a una gran quantitat d'aus. Al seu voltant es conserva una tanca amb una gran porta de forja on consta la data de 1867. | 08101-297 | Carretera de Collblanc, s/n | L'ajuntament de l'Hospitalet compra els terrenys, l'any 1978, fruit de la petició de l'agrupació veïnal de Collblanc - la Torrassa. Les darreres propietàries eren les senyores Farnés, que mai havien estat marqueses. Malgrat aquest fet, el parc va prendre el nom de La Marquesa | 41.3754100,2.1170400 | 426164 | 4580809 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52519-foto-08101-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el subsòl es va construir un refugi anti aeri durant la Guerra civil espanyola. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52531 | Font de l'avinguda del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-del-carrilet | XXI | Font en forma d'una piràmide en pedra, amb un tall seccionant cadascun dels quatre costats de la piràmide. En aquests talls hi ha un brollador de polsador per on surt l'aigua. Es troba emplaçada damunt una circumferència de llambordes, om hi ha els 4 desaigües. En dos dels 4 costats hi ha la següent grafia en volum 'L'H' | 08101-188 | Av. del Carrilet | 41.3616800,2.1124300 | 425763 | 4579288 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52531-foto-08101-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Font pública situada en una plaça entre el carrer de la Mare de Déu de la Mercè i el carrer de Leonardo da Vinci i l'avinguda del Carrilet. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||||
| 52532 | Rellotge de sol de can Samsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-samso | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII-XX | Restaurat recentment. | Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de Can Samsó, entre dues finestres de la planta pis i per sota dels rajols ceràmics que indiquen l'any de construcció de l'edifici 'ANY 1800'. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinant i policromat, realitzat damunt d'un arrebossat a base de sorra i calç. Està emmarcat per una sanefa d'uns cinc centímetres d'amplada pintat amb terra rosenca. Les hores estan representades per xifres romanes que van de VI a XV, pintades a mà alçada, de color blanc. El gnòmon és de vareta, de secció circular, collat a la part superior de la circumferència interior. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores (en realitat senyalen des de les cinc del matí fins a dos quarts de quatre de la tarda). Neixen d'un semicercle solar. Semblen haver estat pintades amb retolador permanent. | 08101-189 | Av. del Carrilet, 174-186 | La masia de Can Samsó i el jardí, que l'envolta, romanen com un veritable oasi verd enmig dels blocs d'habitatges veïns, promoguts en l'època de màxima especulació urbanística de l'Hospitalet. El fet que hagi conservat els terrenys del seu voltant, fa que la construcció no s'hagi perdut enclotada en el creixement urbà de la zona i pugui ser revaloritzada com a element patrimonial de testimoniatge de l'activitat agrícola de l'antiga vila de l'Hospitalet. | 41.3623900,2.1137300 | 425873 | 4579366 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52532-foto-08101-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.El revestiment exterior de la façana està fet amb un esquerdejat de ciment. Per les restes que es poden observar es tracta amb tota probabilitat d'un rellotge restaurat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52565 | Parc de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-planes | XX | El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l'avinguda d'Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l'antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s'obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d'oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d'Ebre i unes casuarines centenàries. | 08101-233 | Av. d'Isabel la catòlica | Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l'àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l'any 1986. | 41.3680200,2.1051700 | 425163 | 4579998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests terrenys es van salvar de l'expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||||
| 52566 | Rellotge de sol de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lescorca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XIX | Rellotge de sol ubicat al capcer de la façana principal de ca n'Escorça. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, circular i esgrafiat amb pols de marbre de color negre. Està orientat al sud-est. Les línies solars neixen d'un astre solar absent de decoració. Marquen les hores i les mitges hores. Del centre de l'astre, collat al pla de la paret hi ha el gnòmon de vareta, mal orientat. La numeració va de les 5 del matí a les 5 de la tarda (tot i que les línies solars arriben fins a les 6 de la tarda) en xifres àrabs. Estan realitzades a partir d'una plantilla. | 08101-234 | Carrer de Santa Eulàlia, s/n | En la bibliografia no queda clar si era la residència dels escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3681100,2.1309600 | 427320 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 6 i el 9 no estan acabats de perfilar.Inventariat a la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 1.343 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52585 | Casa dels masovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Edifici als quatre vents format per tres cossos: un central amb planta baixa, pis i golfes; i dos laterals d'una única planta. El cos central té la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Els cossos laterals tenen la coberta en forma de terrat pla. Tot ell s'aixeca sobre un altiplà amb un mur de contenció fet de pedra. S'hi accedeix per una escala doble feta amb balustres. La porta d'accés és dovellada amb forma d'arc el·líptic i totes les obertures són rectangulars però amb la llinda de línies arrodonides i el brancal combinant dovelles estucades i llises. El balcó presenta barana de ferro forjat i ceràmica blanca i blava a la seva base. L'acabament ondulat oculta la teulada. Dues pilastres rematades per hídries recorren aquesta façana verticalment, separant aquest cos central dels dos afegits. El coronament de la façana es fa amb un acroteri ondulat d'estil barroc. Els dos cossos afegits són aprofitats al primer pis per fer una balconada amb balustres. Les obertures repeteixen l'estructura de la façana principal. | 08101-253 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga és de finals del segle XVIII, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi. | 41.3652200,2.0963900 | 424426 | 4579695 | 1904 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Serrallach | Actualment hi ha el Centre d'Innovació Tecnològica del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52586 | Templet de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell. | 08101-254 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3647700,2.0967000 | 424451 | 4579645 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||||
| 52587 | Rellotge de sol de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. | 08101-255 | Camí de la cadena, s/n | Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. | 41.3453900,2.0964800 | 424410 | 4577494 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 | 94|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52622 | Rellotge de sol de la casa de la carretera de Collblanc, núm. 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-la-carretera-de-collblanc-num-28 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XX | Els rajols de tancament del quadrant per la part inferior es van fer malbé en la darrera reforma de la façana. | Rellotge de sol, del tipus vertical, policromat realitzat amb rajols ceràmics de 15 x 15 cm, emmarcats per una sanefa de motius florals a excepció de la part inferior. Les hores estan representades amb xifres romanes que van de les set del matí a les cinc de la tarda, en cicles de dotze hores. El gnòmon, de vareta, neix del nas d'un astre solar, antropomorf. Per sobre d'ell un cel pintat de color blau i la llegenda escrita, en lletres negres, “jo sense sol i tu sense pa no tenim demà”, ja que aquest rellotge està col·locat en un forn de pa. Les línies solars només marquen les hores, emmarcades en una sanefa lineal de color marró clar. La sanefa floral té una tulipa de color blau central amb unes fulles laterals de color marró ambdós costats. Delimitant cada rajol, dues tulipes simètriques de color verd amb un botó negre al centre. | 08101-300 | Carretera de Collblanc, núm. 28 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3758100,2.1199100 | 426405 | 4580851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52622-foto-08101-300-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | |||||||
| 52630 | Els gegants nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-nous | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XX | Restaurats l'any 1991 per Xavier Jansana | Parella de gegants de nom Roc i Eulàlia d'estil grec; ell amb la cara severa i el casc i el vestit d'estil hel·lènic. L'Eulàlia, elegant, de perfil grec porta al braç una lira i llueix una corona. Surten per les Festes de Primavera o la trobada de gegants de Sant Josep. | 08101-399 | L'Hospitalet de Llobregat | Construïts l'any 1962 per l'olotí Lluís Carbonell Colom; amb un cost de 50000 pessetes, que foren obtingudes per subscripció popular. El bateig es produeix el 17 de juny de 1962. Els padrins seran els gegants de Sant Josep, romans o, a partir d'ara, els gegants vells. Es porten des del magatzem de la Rambla Oliveres, on els havien muntat, fins a l'església de santa Eulàlia de Mèrida, en processó i acompanyats d'altres parelles del voltant Viladecans, El Prat, Sant Boi i Cornellà). | 41.3668900,2.1155400 | 426029 | 4579864 | 1962 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52630-foto-08101-399-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Carbonell Colom | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 | ||||||
| 52631 | Figures festives i bestiari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-i-bestiari | BARAS, Eusebi (2003). Els gegants de l'Hospitalet de Llobregat. 75 aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928 - 2003). Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep i (no consta). Gegants. Recull de capgrossos i gegants de l'Hospitalet de Llobregat. Grup de Cultura del barri de Sant Josep: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MORENO, Teresa (2017). Fitxes de gegants. Treball inèdit per encàrrec de l'Ajuntament. | XX-XXI | A més de les dues parelles tradicionals de gegants: els romans i els grecs, existeixen a la ciutat de l'Hospitalet, una gran varietat de personatges nous que s'han afegit al calendari festiu. Es tracta de parelles de gegants, gegants sense parella, gegantons i gegantones, capgrossos i bestiari. El seu nombre incrementa a un ritme elevat, fruit de la gran vitalitat associativa dels barris i a l'increment, en època recent, de les festes. Tenim en Fargot i la Fargueta, gegants, ell és un treballador de la Farga, amb una alçada de 3'7 metres i 41 K de pes, i ella una pagesa de la Marina, de 3'6 metres i 47 k de pes. Van ser creats a l'Aula de Cultura de Sant Josep. En Lluís Novas és un gegant que representa un heroi de la Guerra del Francès, fa 3'50 metres d'alçada i pesa 25 k. Creat l'any 1992. El Drac d'Or és el gegant que representa l'entitat homònima; fa 3'5 metres d'alçada i pesa 30 k. Creat l'any 1993. La Pubilla és una geganta que representa el barri, creada, l'any 1995, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. El Tamboriner, de nom Paco, és un gegant basat en un personatge real que sortia amb un tambor a les manifestacions que es feien per a la millora del barri. També creat, l'any 1996, per Xavier Jansana a partir de la petició de l'Aula de Cultura de La Florida i la Comissió de festes. Es va demanar a les dones del grup de festes de Can Serra la confecció del vestuari. Els avis de Bellvitge, són una parella de gegants creats pel Club infantil i juvenil de Bellvitge. Es van presentar el 16 de febrer de 1980 a les festes del Carnaval. Manotes de tro és una parella de gegants vestits de romans que llencen aigua, creats per l'Associació Tro. La colla Drac d'Or, molt activa, va encarregar a Dolors Sans i Osete la creació de tres gegants inspirats amb els déus grecs Zeus, Posidó i Hades. El primer de 3'65 metres i 40 h de pes; el segon de 4'10 metres i 45 k de pes; i el tercer de 3'75 metres i 35 k de pes. Un any més tard van crear l'Hèrcules, un gegantó de 2'10 metres i 10 k. Altres gegants són en Celerí i la Laia, construïts el 1986, per Lau Feliu i gent del barri a partir d'un taller de l'Aula de Cultura; en Mortadelo i Filemon; en Kòrsar i la Bàrbara. Els gegantins Titonyetes, Pitusan, Pepitu Janés o en Patas largas i la gegantona De Capgrossos n'hi força també: el del barri Ciutat Comtal (Llop, Caputxeta, Treballador, Dartacan, la Mona, el Ruc, la Bruixa, la Montserrat, el Pobleta, l'Eugeni, el Policia, en Pep i la Mariona); els de La Florida (El 1989 es creen 4 personatges vinculats al barri de la Florida per a celebrar els 10è any de la democràcia: Joan Ignasi Puajana primer alcalde de L'Hospitalet, Joan Saura diputat al parlament, Ana Díaz secretària de l'Associació de Veïns, i Antoni Blesa 'el maño' primer president de la comissió de festes. El 1993, amb el 10è aniversari de la comissió de festes, es crearien dos més: Roberto Ruiz, regidor del barri, i Enrique Domínguez, president de la coordinadora de firaires); els de Tro (Guàrdia civil, alcalde i mossèn). A més a més hi podem comptar amb una sèrie de bestiari ben variat: la Medusa Tro, Dragonets, Dragona Satània, la Rata de Bellvitge, l'Heura de La Florida, Pi Pep, les Satanietes, l'Eulàlio. I una sèrie d'elements com la Porta de l'Infern, la Torre d'alta tensió o el Bloc de vivendes. | 08101-400 | L'Hospitalet de Llobregat | Per fer anar tot aquest volum de figures festives cal una bona xarxa associativa, amb entitats que s'hi dediquin i hi treballin tot l'any. Colles com TRO, entitats de foc de l'Hospitalet; fundada el 1996 a partir de les colles de diables, és la coordinadora de les entitats de foc de L'Hospitalet, i els organitzadors de la Nit de Foc i el Toc d'inici. Porten la Medusa de Foc i la Porta de l'Infern. Actualment aglutina 15 colles de diables (8 d'infantils i 7 d'adults) i 7 colles de bestiari. O com els Diables i Diablesses de Bellvitge, creats l'any 1983 com a grup de diables per acompanyar el drac Gallina que s'havia creat 3 anys abans a l'empara del Club Infantil i Juvenil de Bellvitge, tot i que s'independitzarien del CIJB el 1985. Porten la Rata de Bellvitge. Una de les colles més dinàmiques és Drac d'Or. L'origen del grup és l'any 1988, quan es constitueixen com a grup de tabalers, grallers i capgrossos. El 1992, afegeixen els gegants, que han actualitzat fins als 4 gegants que porten actualment i la bèstia Pegàs. Drac d'Or és membre fundador de la Coordinadora de colles geganteres de la Ciutat de l'Hospitalet, encarregada de l'ús i manteniment dels gegants romans i grecs propietat de l'Ajuntament de la nostra ciutat. També organitzen ells l'espectacle Fabulari des dels anys 90, així com la Trobada de Gegants. Altres colles són els Girafocs de La Florida, les Espurnes del Gornal, el Toc de Foc de la Bòbila, l' Associació de Diables Kabra, Diables de La Florida, els Diablons i Tabalers d'ESJEP, l'Skamot Diabolik, els Fills de la Flama o la Colla Patunyetes. | 41.3593800,2.0997000 | 424696 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52631-foto-08101-400-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, del Drac d'Or i d'Alexandre Avendaño. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.