Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
52303 Aqüeducte de Can Nyac https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-nyac AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. XIX Les estructures de suport estan deteriorades. Aqüeducte i xemeneia d'una antiga bòbila. L'any 1986 era l'única bòbila que encara funcionava a l'Hospitalet. Aqüeducte construït amb arcs escarsers sobre pilars piramidals i estructura de pedra amb els angles reforçats. Es troba situat per damunt d'un canal d'aigua i del torrent cobert que serveix pels petits horts que hi ha a les terrasses del barranc. La bòbila manté la xemeneia en bon estat, la resta de les edificacions estan en mal estat. 08101-10 Can Nyac - Sant Feliu D'entre les activitats productives que més sobresortiren en el procés d'industrialització de l'Hospitalet durant el segle XIX i principi del XX destacà la producció ceràmica i terrissera. L'aprofitament de les argiles del delta féu que el paisatge hospitalenc es poblés de nombroses bòbiles que els posteriors processos d'urbanització han fet desaparèixer. 41.3685300,2.0916100 424030 4580067 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52303-foto-08101-10-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Seria bo que es mantingués al seu voltant l'estructura primitiva i la forma característica dels forns de les bòbiles, dels quals segurament que en queden restes o vestigis. 98 49 1.5 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52608 Canal de la Infanta https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella. XVIII-XX no s'ha conservat la totalitat de l'element El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma. 08101-276 Av. de Josep Tarradellas, s/n És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals. 41.3613600,2.0921000 424062 4579270 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. 98|94 1754 1.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52345 La Remunta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-remunta AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. XVII-XX Es troba en desús, tapiada però patint deteriorament constant. La caserna de la Remunta de L'Hospitalet de Llobregat està situada a l'extrem oest del barri del Centre, en el límit de la ciutat amb Cornellà. L'element més destacable és la masia de planta basilical, amb el cos central més elevat i una porxada superior. Tant a la façana principal com a la posterior hi ha una escala exterior adossada que dóna accés a la primera planta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües en el cos central i a una en els laterals. La construcció ha vist alterats els espais típics de masia, adequant-se a les noves funcions del seu ús. S'hi ha afegit un cos lateral i un altre posterior amb terrat pla i barana de balustres. Destaca la galeria de les golfes i el rellotge de sol. També destaca la porta d'entrada del recinte, de ferro, amb dos batents i testera amb la inscripció: 'Parc de La Remunta'. A cada costat hi ha un pilar coronat per una làmpada. 08101-52 Carrer Major, 94 Des del 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. 41.3596400,2.0934500 424173 4579078 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52345-foto-08101-52-3.jpg Legal Popular|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|94|98 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52509 Rellotge de sol de la Remunta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-remunta CABAÑAS, Néstor (2012). Transformació urbana de la caserna de la Remunta (l'Hospitalet de Llobregat); dins http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/transformaciO_urbana_de_la_caserna_de_la_remunta_l_hospitalet_de_llobregat_3162.php [consulta realitzada el 09 d'octubre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat XX Rellotge de sol de matí ubicat a la façana orientada a migdia de l'antiga caserna de la Remunta, per sota del ràfec de la coberta. Es tracta d'un rellotge en forma d'escut, del tipus vertical, realitzat en pedra artificial sense policromar, encolat amb morter de cola damunt del parament arrebossat de la façana i reforçat amb tres suports metàl·lics. A la part superior hi ha un frontó, amb la representació d'un querubí emmarcat per cinc estrelles de vuit puntes. A l'interior de l'escut, hi ha el rellotge. Consta d'un cercle solar del qual neixen les línies horàries gravades a la pedra. Les hores estan representades per xifres romanes en relleu, que van de VI del matí a VI de la tarda. El gnòmon és una vareta de ferro collada a l'interior del cercle solar i protegida per una argolla. 08101-206 Carrer Major, 94 Construïda el 1868, estava destinada a dipòsit de cavalls sementals de l'exèrcit. L'any 2007 un conveni entre el Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de L'Hospitalet va permetre la cessió a la ciutat de la totalitat de la caserna per a desenvolupar-hi usos residencials. 41.3595700,2.0934800 424176 4579070 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52509-foto-08101-206-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'estrella de vuit puntes té un origen mitològic i religiós en moltes de les civilitzacions mediterrànies. Rep el nom d'estrella de Salomó i també estrella tartèssia, resultat de la superposició de dos quadrats concèntrics, un dels quals presenta un gir de 45 graus. Consta a l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 5.800 98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52352 Ca l'Esquerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. XVI-XX Es tracta d'una masia que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a tres vessants. Un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, no arriba al final deixant l'aigua ves posterior en forma triangular. La porta principal té un arc de mig punt rebaixat adovellat, i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha tres balcons amb molt poc voladís i les obertures tenen una llinda d'un sol bloc de pedra. A les golfes hi ha una finestra d'arc rebaixat, feta amb maó, al centre i una finestra quadrangular a banda i banda. Sobre el balcó central hi ha un escut i la data '1572'. Sobre la porta es llegeix la data de reforma de l'edifici: 1796. En una façana lateral hi ha una finestra de pedra amb dos arquets conopials molt treballats i quatre caps humans. El nivell del terra de la masia se situa per sota del de l'exterior perquè les successives inundacions del riu l'han fet pujar. 08101-59 Carretera del Mig, s/n Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que formaven part d el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. 41.3485900,2.0942700 424229 4577851 1572 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52352-foto-08101-59-2.jpg Legal Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|119|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52689 Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. XVIII no s'ha pogut documentar visualment El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura. 08101-464 Carretera del Mig, s/n Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. 41.3485900,2.0943100 424232 4577851 1796 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52590 Ca l'Esquerrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer-0 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. XVI-XX Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer. 08101-258 Carretera del Mig s/n Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. 41.3486100,2.0943400 424235 4577853 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 1754 1.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52667 Parc Agrari del Baix Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat https://parcs.diba.cat/web/baixllobregat/pla-especial-d-ordenacio En fase de desenvolupament. Entre les cotes 424040 / 4576958 i 424775 / 4576455 circula el Llobregat amb la riba esquerra en terme de l'Hospitalet, just en el tram superior hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat està situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, que ocupen una posició central dins la regió metropolitana de Barcelona. El territori del parc, de tradicional riquesa agrícola, forma part de catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, que sumen 730.000 habitants dels més de 4 milions de la regió metropolitana. El Parc Agrari té una superfície de 2.938 ha, delimitades pel seu Pla especial. La vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada en sentit N-NW/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades paral·leles a la línia de costa, fins a formar un delta de desembocadura. Presenta un interès rellevant per la diversitat d'ambients naturals que té com a origen d'un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals costaners, extensions considerables d'aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera; paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l'acció de l'home. Així, pel que fa a la vegetació primitiva, es poden diferenciar cinc dominis: l'alzinar, la màquia de llentiscle i margalló, els boscos caducifolis de ribera, les comunitats halòfiles i helofítiques litorals i les comunitats psammòfiles litorals. Aquests darrers dos grups corresponen a ambients humits salinitzats i als sorrals costaners del delta. A partir d'aquesta vegetació potencial s'han configurat diversos ambients que configuren el paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les platges o les pinedes. Es pot agrupar el paisatge vegetal del territori del Parc Agrari del Baix Llobregat en dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. Tanmateix, les particulars condicions ecològiques d'algunes zones i sobretot, l'extensa xarxa de canals de reg i drenatge, facilita l'aparició de comunitats particulars i, a vegades, permet la supervivència d'algunes espècies de plantes singulars. En aquest sentit, el delta del Llobregat posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució i l'existència de concentracions importants d'individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies ornitològiques. El paisatge agrícola predominant manté elements pràcticament testimonials de les antigues llacunes deltaiques. Aquests espais avui han estat modificats en una part per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del mateix desviament del riu. El paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del segle XX. Mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals residuals que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, aquest mar de conreus és un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta. 08101-438 Al sud-oest del terme municipal La superfície del Parc Agrari del Baix Llobregat és una figura de protecció i també de potenciació de l'activitat agrícola situat a les planes al·luvials tan del delta com de la vall baixa del riu. Aplega catorze municipis amb una pressió demogràfica de gairebé nou cents mils habitants. La superfície comprèn 3,489,83 hectàres de terreny. La gestió del Parc va a càrrec del Consordi del Parc Agrari del Baix Llobregat. 41.3396000,2.0955700 424327 4576852 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52440 Llera del riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-riu-llobregat BALLESTEROS, Tomàs; DEGOLLADA, Artur (2006). Fauna i flora de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament de Llobregat. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac.(2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Ormobook serveis editorials. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Agrari_del_Baix_Llobregat http://www.l-h.cat/webs/mediambient/266080_1.aspx?id=1 Situada en el delta del Llobregat, la riba esquerre del riu, en el terme municipal, ocupa una superfície de set hectàrees per encara no un quilòmetre de longitud. Posseeix notables singularitats botàniques i zoològiques, estretament vinculades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, algunes d'elles en perill d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució. Destaca l'existència de concentracions importants d'individus reproductors hivernants i també migratoris de moltes espècies ornitològiques. Més d'un centenar d'espècies, com el pardal comú, el xarrec, l'aligot, la puput o els falciots i l'oreneta en les seves diverses tipologies, l'estornell l'abellerol, l'esplugabous, el martinet blanc, el collverd i el xarxet o el bernat pescaire, la tórtora europea i la turca, el xibec i el cullerot, la cadernera, el gafarró o el verdum entre d'altres formen part d'aquest ambient. Molts d'aquests ocells són veritables bioindicadors de l'estat mediambiental del territori on s'estableixen i sobretot on venen a nidificar; un exemple és el cabusset que és un indicador de la qualitat de les aigües bones o acceptables, o el xarxet comú, que hiverna al Llobregat gràcies a la millora de la qualitat de les aigües del riu. Les llacunes i aiguamolls són punts de concentració d'aquesta biodiversitat. La vegetació de bosc de ribera no hi és present degut a l'alteració del paisatge per l'home, especialment a partir de la industrialització i pràcticament no hi queden vestigis, a excepció d'algun exemplar aïllat d'àlber o tamariu. Les espècies que ocupen les lleres són la canya, la boga, herbàcies diverses, els plantatges i el card marià. La presència de les hortes que componen juntament amb altres municipis, el Parc Agrari, supleixen des de fa anys aquesta mancança i restableixen un equilibri. La resta de vertebrats és menys diversa, destaquen els micromamífers com la musaranya comuna, el ratolí de bosc i la rata comuna, el conill i en menys abundància la mostela o l'eriçó clar. Pel que fa als mamífers més grossos com el senglar o la guilla utilitzen la riba com a zona de pas. Els amfibis presents són la granota verda, la reineta i el tòtil mentre que els rèptils més comuns són la serp blanca, la colobra viperina, la tortuga d'aigua , la serp verda. Els peixos més comuns són el barb, la carpa, l'anguila o la llíssera. La seva protecció està estretament lligada a la preservació del paisatge agrari. Per una banda, les planes de conreu, són un indret de pau i convivència entre els homes i la fauna; per altra banda, aquest mar d'hortes s'han convertit en una reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un 60% de la població catalana. 08101-397 L'Hospitalet de Llobregat L'any 2018 es va detectar un augment de la presència del martinet de nit, una espècie present en èpoques de migració que ha modificat el seu costum i a més del Delta de l'Ebre, molt comú, s'han detectat varies parelles nidificant. Es tracta d'un ocell protegit per l'annex I de la Directiva d'Aus, que especifica que les zones d'alimentació, nidificació i repòs d'aquestes aus s'ha de potenciar i preservar de qualsevol alteració. 41.3396100,2.0958600 424352 4576852 08101 L'Hospitalet de Llobregat Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cal perseverar en la protecció d'aquest ecosistema molt fràgil degut a la pressió demogràfica i industrial. 2153 5.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52491 Monument sense títol https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-sense-titol ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. XX Presenta pintades i grafits a la superfície. Més que un monument commemoratiu sembla un brollador en forma d'embut de secció quadrada, fet de formigó. La part inferior és molt més estreta que la part superior. Per dins té forma de recipient o pica, de textura llisa. Va utilitzar com a material, formigó i pedra calcària per recobrir la part interior. 08101-147 Carretera d'Esplugues de Llobregat 41.3674900,2.0960300 424398 4579947 1995 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52491-foto-08101-147-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Alfredo Sánchez Les seves dimensions són: 179 x 129 x 133 cm. 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52319 Palauet de Can Buxeres. Casa pairal de ca n'Alemany https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-de-can-buxeres-casa-pairal-de-ca-nalemany AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. La història del Palauet de Can Buxeres. L'H digital, 16-08-2013. [Consulta: 14 abril 2015]. XVIII-XX Malgrat s'hagi convertit en un palauet residencial, originalment l'immoble era una masia o casa pairal destinada al conreu de la terra. La transformació es produí entre finals del segle XIX (1887) i principis del segle XX (1906). Una àmplia escalinata amb baranes de balustrada facilita l'accés a la plana on s'aixeca la casa. És de planta quadrada i consta de baixa, pis i golfes; amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües que acaben en un gran ràfec a totes les façanes. Al segle XX, es van afegir unes galeries a les façanes de llevant, nord i ponent. Als angles nord i nord-oest s'aixequen torres amb coberta hexagonal. Un pati central distribueix l'espai interior al seu voltant. La façana principal està orientada a migdia, i presenta l'accés a través d'una porta de ferro forjat i tarja, coberta per una portalada semi circular sostinguda per quatre columnes jòniques, amb un fanal de ferro forjat i vitrall. A la part superior de la porxada se situa una balconada amb barana de balustres. La resta d'obertures, disposades simètricament, són rectangulars, de llinda recta i reixa de ferro forjat i reganyols, excepte les dues laterals del primer pis, d'arc de mig punt, que marquen l'inici de la porxada que recorrerà les façanes laterals. Un cos afegit a la façana nord-est possibilita el seu aprofitament per construir una nova balconada a la que s'accedeix des de la porxada. A tots dos pisos es dóna una successió d'arcades de mig punt rebaixat. La façana sud-oest és més complicada. A la cantonada amb la façana principal es repeteix l'estructura de porxada de l'entrada, però amb columnes jòniques unides per vidrieres, adoptant així una forma hexagonal. El primer pis també s'aprofita per fer una balconada de balustres. Les portes de la planta baixa són de ferro forjat amb tarja de decoració d'espiralls i vitralls de colors. A cada porta correspon un arc de la porxada superior i es separen uns dels altres per pilastres que recorren el mur verticalment. Dues torres quadrades amb coberta de quatre vessants de ceràmica i rematades per una hídria, flanquegen la façana posterior on es repeteix la successió d'obertures de mig punt rebaixat. A totes les façanes, per sobre les golfes, hi ha una sanefa de ceràmica de colors verd, marró, blanc i ocre, i mènsules de fusta que sostenen el voladís de teulada. 08101-26 Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. 41.3648700,2.0961200 424403 4579656 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52319-foto-08101-26-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Manuel Joaquim Raspall Mallol Davant l'edifici hi ha una construcció d'estil àrab, de base quadrada feta de maó vist amb obertures d'arc de ferradura i acabament amb merlets, que era utilitzat com a pou. Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra -en el cas de la façana principal i oest- i d'arrebossat -en el cas de la façana posterior i est. La tanca és rematada per balustres i pilars en gerros decorats amb garlandes i caps mitològics. A la façana oest hi ha un mirador sostingut per mènsules curvilínies amb fulles d'acant. Les altres tres façanes tenen una reixa d'entrada de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb coberta de dos vessants.També està relacionat amb el palauet el templet o glorieta modernista que es troba al costat d'un dels camins d'accés a la masoveria (fitxa 254)L'edifici té una col·lecció moble rellevant que forma part de l'nventari del Museu de L'Hospitalet.Actualment és un centre d'actes municipals de caràcter representatiu, per a celebracions, esdeveniments i actes protocolaris. 94|98|99 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52302 Cal Trabal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabal AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 A). Una mirada a la Marina d'ahir. Les nostres masies. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. XVII No s'hi viu. Només s'utilitza com a magatzem. Masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Presenta coberta a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana. La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis. La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt. Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data '1769' inscrita. L'interior de la planta es conserva bàsicament com d'origen, ressaltant l'embigat de fusta. Per la part posterior té un cos transversal adossat i pel costat de llevant un barri dona accés a un pati envoltat d'edificis destinats a la producció. 08101-9 Camí de la Cadena, s/n A la Marina, a tocar del Llobregat, es conserven les úniques explotacions pageses que resten a l'Hospitalet i que recorden el seu passat de poble agrícola. Cal Trabal, també denominada cal Joan Ros, és una construcció del segle XVII reformada en el XVIII. 41.3454400,2.0964300 424406 4577499 1769 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52302-foto-08101-9-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Dues de les fotos són de la pàgina Pobles de Catalunya, ja que no se'ns va permetre l'entrada: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=597 98|94|119 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52587 Rellotge de sol de can Trabal https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat XVIII Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. 08101-255 Camí de la cadena, s/n Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. 41.3453900,2.0964800 424410 4577494 1769 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 94|98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52585 Casa dels masovers https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB XX Edifici als quatre vents format per tres cossos: un central amb planta baixa, pis i golfes; i dos laterals d'una única planta. El cos central té la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Els cossos laterals tenen la coberta en forma de terrat pla. Tot ell s'aixeca sobre un altiplà amb un mur de contenció fet de pedra. S'hi accedeix per una escala doble feta amb balustres. La porta d'accés és dovellada amb forma d'arc el·líptic i totes les obertures són rectangulars però amb la llinda de línies arrodonides i el brancal combinant dovelles estucades i llises. El balcó presenta barana de ferro forjat i ceràmica blanca i blava a la seva base. L'acabament ondulat oculta la teulada. Dues pilastres rematades per hídries recorren aquesta façana verticalment, separant aquest cos central dels dos afegits. El coronament de la façana es fa amb un acroteri ondulat d'estil barroc. Els dos cossos afegits són aprofitats al primer pis per fer una balconada amb balustres. Les obertures repeteixen l'estructura de la façana principal. 08101-253 Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 La referència més antiga és de finals del segle XVIII, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi. 41.3652200,2.0963900 424426 4579695 1904 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-3.jpg Legal Contemporani|Historicista Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2019-11-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Antoni Serrallach Actualment hi ha el Centre d'Innovació Tecnològica del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. 98|116 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52494 Noi amb peix https://patrimonicultural.diba.cat/element/noi-amb-peix ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. XX Escultura de bronze que representa un nen un assegut sobre uns esglaons amb un dofí amb la boca oberta a les mans . El nen té el cap girat cap a un costat i les cames obertes tocant-se els peuets L'obra original era de terra cuita, feta amb argila modelada i amb incisions per les ungles, la cara i els cabells. L'actual és una còpia feta amb fosa de bronze i polit manual, buidada per dins i col·locada sobre una peanya quadrangular de granit negre que reposa en un pedestal de maons. A una certa distància hi ha la placa amb la inscripció del nom de l'obra , de l'autor i l'anagrama del col·lectiu Gent de Pau que va promoure la construcció d'aquesta còpia. Les dimensions de la figura són : 55 x 35 x 38 cm. 08101-150 Carrer Famades Inaugurada l'any 1996. 41.3575100,2.0965700 424432 4578839 1996 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52494-foto-08101-150-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2019-11-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Rafael Solanic i Balius La peça original que estava ubicada a Ca n'Arús, tenia un ús com a brollador de terracota i es troba actualment als magatzems del Museu de L'Hospitalet.L'escultura està dins d'un parterre romboïdal, als Jardins de la Pau, als peus d'una olivera i amb plantes arbustives als costats. 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52688 Rellotge de sol de Can Sumarro https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sumarro <p>PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44.</p> XIX <p>Rellotge de sol que només conserva el gnòmon o vareta però que s'intueix que es tractaria d'un rellotge vertical orientat a sud. Està a la façana de Can Sumarro, antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal</p> 08101-463 Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas.</p> 41.3602400,2.0967300 424448 4579142 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2019-12-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Fotografia de Jordi L de la Pinta (2017). 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52372 Can Sumarro https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> XVI-XX <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> 08101-79 Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> 41.3602400,2.0967600 424451 4579142 1580 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Social BCIN National Monument Record Monument 2020-07-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment és la seu d'una biblioteca pública. 98|119|94 45 1.1 1779 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52586 Templet de can Buxeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-de-can-buxeres AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB XX Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell. 08101-254 Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. 41.3647700,2.0967000 424451 4579645 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador. 98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52592 Jaciment de Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-riera DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. XVI-XVIII Can Riera és una antiga masia que es troba dins del nucli antic de L'Hospitalet; al capdamunt del carrer Xipreret. El cos principal data del segle XVII. Conserva al davant un petit pati, vestigi de les terres de conreu que envoltaven l'edifici i que es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava per sobre la riera de l'Escorxador. Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. 08101-260 Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3613100,2.0968200 424457 4579261 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'any 1996, el Museu de L'Hospitalet va organitzar un taller explicatiu sobre arqueologia. Durant les explicacions es va fer una cata prop de la masia de Can Riera per explicar com són les excavacions arqueològiques. En aquest sondeig varen sortir diverses monedes del segle XVIII, que van ser dipositades al Museu de L'Hospitalet, després de comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. 94 1754 1.4 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52647 Fons relacionat amb l'Hospitalet de Llobregat dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-lhospitalet-de-llobregat-dipositat-en-el-museu-darqueologia-de AA.VV (2006). Paraula de medusa. Museu d'Arqueologia de Catalunya: Barcelona. LÓPEZ MULLOR, Albert (1988). Excavacions a l'ermita de la mare de Déu de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès. Campanyes 1979-1981; dins Identitats, Revista del Museu de l'Hospitalet, núm. 1, pp. 17-35. http://www.mac.cat IIa-XVIIdC El fons arqueològic relacionat amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat que es troba dipositat en el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), està format pel material provinent, bàsicament, de dos jaciments: Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge. La peça més destacada és la Medusa de Provençana, provinent, precisament, de Santa Eulàlia de Provençana. 08101-416 Museu d'Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41- Barcelona). El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), recull la tradició museística en arqueologia des de principi del segle XX. És fruit de la Llei de museus aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya. Com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l'evolució històrica, des de la prehistòria a l'època medieval. El Museu d'Arqueologia de Catalunya va ser adscrit a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural l'any 2013. El MAC és un museu nacional articulat en xarxa, format per les seus de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i el Centre Iberia Graeca. També articula els equipaments vinculats a l'Arqueoxarxa, la Ruta dels Ibers i la Ruta de l'Art Rupestre. 41.3613000,2.0969000 424464 4579259 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Inexistent Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|85 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52411 Homenatge a la família https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-familia ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. XX Monument que consisteix en un grup figuratiu que representa una família formada per una parella i el seu fill. El pare, que està dret, abraça a la mare per l'espatlla i aquesta, que també està dreta, porta una criatura en braços a la que està donant el pit. Tota l'escultura forma part d'un mateix bloc de pedra calcaria, esculpida amb diferents textures. Les seves mides són 190 x 80 x 70 cm. La firma està gravada sobre la pedra enarcada en un rectangle polit en l'angle superior esquerre del lateral dret de la peanya 08101-126 Parc de Can Buxeres Inaugurada l'any 1974. 41.3643800,2.0968800 424466 4579601 1974 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52411-foto-08101-126-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hèctor Cesena Albós 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52395 Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-2 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Juan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet. Dins 'XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', L'Hospitalet de Llobregat, pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVII-XX Rehabilitada com a centre cultural i dependències del Museu. Antiga masia situada a la part alta del carrer Xipreret actualment rehabilitada per a usos culturals del municipi i adaptada a les normatives d'accessibilitat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de dos cossos: un cos principal format per dues crugies transversals i un cos adossat per la façana de ponent. Aquest segon cos te coberta pròpia a una vessant que desaigua a la façana de ponent i és una mica més alt que el cos principal. La composició de la façana no és simètrica. En destaca el portal rodó dovellat, amb la data de 1684 gravada a la dovella central, i les finestres de la planta pis, amb l'ampit, els dintell i les llindes de pedra treballada i ben escairada. En el cos adossat hi un arc de descàrrega fet de maons que la rehabilitació ha deixat vist. La resta d'obertures són fruit de la mateixa rehabilitació. Així com el mur de tanca del barri i l'enllosat del davant de la façana. La façana de llevant, que s'alinea amb el carrer Xipreret conserva dues obertures a l'alçada del primer pis. 08101-110 Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 Antigament estava envoltada de camps de conreu, que és del que vivia la seva gent. Es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava la riera de l'Escorxador. Posteriorment es va adosar a la façana posterior una fàbrica de gasoses i , al pati de llevant, un autoservei i bodega. L'interior es va compartimentar i dividir en habitatges independents, fins que el 2001 passa a propietat municipal, primer com a dipòsit de l'arxiu municipal i després com espai de memòria i centre d'interpretació, de documentació i de recursos pedagògics. 41.3613200,2.0969600 424469 4579262 1684 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52395-foto-08101-110-3.jpg Legal Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les actuals dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. Actualment acull dependències del Museu (oficines, biblioteca, sala d'actes) i Centre de Memòria. 94|119|98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52393 Carrer Xipreret, 87-95 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-87-95 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVI-XX Cases unifamiliars entre mitgeres situades a la part alta del carrer Xipreret; entre els carrers de Joan Pallarés i Molinés. En ell trobem des dels exemples de casa pairal del segle XVI (Can Llunell o Can España) fins a modestos habitatges de planta baixa i pis de cronologies diverses al voltant dels segles XVII i sobre tot XVIII, amb segures però imprecises modificacions posteriors. Tot i aquestes reformes, com que no s'ha produït cap arquitectura de substitució moderna, el conjunt manté la seva identitat i presenta la imatge del que havia de ser l'Hospitalet rural de no fa tants anys. Les cases que corresponen als números 87, 89, 91, 93 i 95 exemplifiquen un mateix tipus constructiu: es tracta de cases unifamiliars, de planta baixa i un pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un important pati o eixida, abans segurament era l'hort. L'única petita variació ve donada pel retranqueig que pateix la finca número 87, que segueix una línia de carrer més enretirada. Malgrat això, la línia de cornisa és la mateixa i totes disposen de teulada a dues vessants. En el cas dels edificis 93 i 95, d'idèntica factura de façana, es podria tractar d'una subdivisió parcel·laria d'una antiga propietat unitària. 08101-108 Carrer Xipreret, 87-95 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3609500,2.0971300 424483 4579220 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52393-foto-08101-108-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98|119 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52391 Casa dels finestrals gòtics https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-finestrals-gotics AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. XVI-XX L'any 1964 es va construir un nou edifici sobre l'ala dreta de la façana. El seu estat actual està descuidat i sense manteniment. La casa dels finestrals gòtics no és res més que una part d'una antiga masia, l'element més destacat de la qual són dos finestrals gòtics, que encara es conserven. S'ubica en un dels atzucacs o carrerons sense sortida característics que s'estructuren, en perpendicular, en el carrer Xipreret. És un edifici de planta rectangular, originàriament isolat als quatre vents i de dimensions considerables. Ha estat escapçat pel costat de llevant i s'ha construït un edifici modern. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La composició de la façana és desigual i s'hi han practicat obertures modernes que en desvirtuen el seu valor arquitectònic. Destaquen els dos fi finestrals gòtics de la planta pis, d'arc conopial. Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. 08101-106 Carrer Xipreret, 75-77 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3606500,2.0972100 424489 4579187 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52391-foto-08101-106-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. 98|94|119 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52644 Col·lecció d'arqueologia del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-del-museu-de-lhospitalet http://www.museul-h.cat IIaC-VdC Tot i ser de menor importància per les característiques del desenvolupament de l'arqueologia a l'Hospitalet i per tenir bona part del llegat a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també cal tenir-la en consideració per formar part dels objectius de tot museu d'història local. 08101-413 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3610600,2.0972200 424490 4579233 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52392 Ca la Vidala https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-vidala AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. XVIII-XIX Ca la Vidala és un dels exemples més interessants per explicar les transformacions de les antigues masies del centre de l'Hospitalet en el seu procés d'integració dins la dinàmica de creixement urbà d'època contemporània. A l'arc de pedra de l'antiga porta de la masia es pot llegir la següent inscripció: 'Pera Mestras y Batllori. Pajes. 1769'. Pagès que al fer fortuna, a mitjans del segle XVIII, construeix o rehabilita al centre de la vila el que era, sens dubte, una masia important. L'aparença actual d'aquesta antiga masia està totalment alterada per les reformes que sofrí l'immoble a principis del segle passat. Com a hipòtesi de treball, corroborada pels plànols de l'estat de la finca al 1923 i per l'observació directa del parament de la façana, sembla que la primitiva masia seguia la característica tipologia basilical, consistent en un cos central de planta i pis, on s'obria la porta de pedra de la qual encara en queden restes, i dos cossos laterals de només planta baixa. Això definia estructuralment les tres crugies que conformen la propietat. Aquesta estructura de masia fou modificada posteriorment amb la subdivisió del seu espai interior i l'aixecament d'un pis sobre els cossos laterals. Aquesta actuació va donar a la façana de la finca una falsa aparença d'antic casalot urbà, amb una única línia de cornisa, que no té cap relació tipològica ni estructural amb la primitiva realitat constructiva. A banda de les remuntes laterals i les consegüents noves obertures (algunes amb balcó), la subdivisió de l'espai residencial ha suposat la creació d'una escala interior molt forçada, a la que s'hi accedeix des d'una porta que trenca l'antiga portalada del XVIII, i que permet l'accés a les plantes superiors dels cossos independents. 08101-107 Carrer Xipreret, 81-85 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3607900,2.0972300 424491 4579203 1769 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52392-foto-08101-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52392-foto-08101-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52392-foto-08101-107-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi va viure Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico Sabaté (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març del 1915 - Sant Celoni, 5 de gener del 1960), que fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil espanyola. Comandà un grup de guerrillers que des de la Catalunya del Nord feia incursions a la resta de Catalunya. 98|94 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52643 Col·lecció d'art del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-del-museu-de-lhospitalet COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. http://www.museul-h.cat XX-XXI El Museu de L'Hospitalet compta amb un important fons d'art contemporani format per més de mil obres d'artistes del segle XX. La formació del fons ha estat fruit d'una conjunció de voluntats i generositats: donacions de col·leccionistes, de diferents entitats, de ciutadans particulars, dels propis artistes i de la política d'adquisicions de l'Ajuntament. El privilegi de disposar d'aquesta col·lecció fou el motiu del naixement del Museu de L'Hospitalet. Un fons d'art que durant els últims 50 anys ha assolit un volum significatiu pel patrimoni cultural de la ciutat, amb obres d'artistes com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d'altres. A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966, i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. Durant l'última dècada, el Museu d'Història de l'Hospitalet ha anat organitzant una sèrie de mostres, per tal de donar a conèixer, difondre i revalorar la seva col·lecció d'art contemporani. La primera exposició del fons d'art es va celebrar el 1984 al Museu d'Història, sota el títol 'Vegeu l'altra cara del museu d'història: el futur museu d'art'. Va reunir 127 obres de diferents procedències: de les donacions de l'Agrupació d'Amics de la Música i dels germans Jaume i Pere Reventós, obres premiades als certàmens 'Ciutat de L'Hospitalet' (que havien aportat al fons més d'una trentena de peces), obres que ja pertanyien al Museu d'Història, obres adquirides per l'Ajuntament i obres donades pels artistes (entre 1979 i 1984, l'organització d'exposicions per part del Museu amb la condició de donació d'una de les peces va afegir unes 70 obres més a la col·lecció). Al 1984 la col·lecció d'art del Museu reunia ja més de 250 peces. Al 1987 es va exposar al desaparegut Centre d'Art Alexandre Cirici 'El fons d'art de L'Hospitalet, fonaments d'una col·lecció', que va exhibir al voltant de 100 obres de les més de 300 que ja formaven la col·lecció. 08101-412 Museu de L'Hospitalet (c. Cobalt, 57 - 08907 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3610600,2.0972400 424492 4579233 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52643-foto-08101-412-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 98 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52645 Col·lecció històrica i etnogràfica del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-i-etnografica-del-museu-de-lhospitalet http://www.museul-h.cat XVI-XX Els fons històrics i etnogràfics del Museu de L'Hospitalet presenten diverses procedències que mostren com s'ha format la ciutat i com, la gent ha anat donant la seva memòria a la comunitat. Per un costat, hi ha tot un seguit d'objectes utilitzats tradicionalment per al treball a pagès i que mostren el retrat d'una vida camperola que s'ha extingit de la ciutat. Les mostres d'oficis i de la vida quotidiana, però, formen un altre conjunt fonamental per a entendre els fons i la societat hospitalenca. Per últim, el fons disposa d'un conjunt de ceràmica de tota la Península Ibèrica recol·lectat en els anys setanta del segle passat per joves de la ciutat i que, avui dia, es guarden a la nostra institució. 08101-414 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3610600,2.0972600 424494 4579232 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 98 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52394 Casa Espanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> XVI-XX <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> 08101-109 Carrer de Joan Pallarès, 38 <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> 41.3610500,2.0972800 424495 4579231 1589 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic BCIN National Monument Record Monument 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. 98|119|94 45 1.1 1779 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52525 Retaule de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-roc AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB XVI Restaurat l'any 1998 per Gonzalo Sanz. Retaule renaixentista del segle XVI atribuït a Jaume Huguet del que només es conserven sis taules, al Museu d'Història de l'Hospitalet. La única descripció general que hi ha és la que va fer mossèn Guiu: «A la dreta hi ha St. Cristòfol i a l'esquerra St. Jaume. A la part superior, diferents passos de la vida del Sant». Per unes reparacions posteriors es pot deduir que al cim hi havia un Sant Crist, possiblement escultòric, i al centre una imatge escultòrica de Sant Roc que s'esmenta a les notes de Mn. Guiu i també a les Visites Pastorals, però que no es conserva. De les sis taules conservades, quatre són escenes de la vida del sant: Naixement de sant Roc (H-89), Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres (H-84), Sant Roc assisteix els malalts de pesta (H-85), i mort de sant Roc a la presó (H-86); les altres dues representen sant Cristòfol i sant Jaume. En la taula on Sant Roc reparteix els seus béns entre els pobres, es representa al sant en el centre del quadre, dret, de front i d'aspecte jove. Porta una capa vermella i un bastó més alt que ell. Amb la mà esquerra aguanta una bossa i amb la dreta fa caritat. L'envolten, en actitud de demanar, dos homes a primer terme, un d'ells amb crosses i dues dones a segon terme. Davant del sant hi ha un infant i al seu costat dret, un gos. A dalt i al fons les muralles i edificacions d'una ciutat. En la taula on Sant Roc assisteix els malalts de pesta es representa al sant en el centre del quadre, de perfil, amb barba, porta una capa vermella i un capell de pelegrí a l'esquena. Amb la mà esquerra aguanta el bàcul o bastó i la capa; i amb la dreta beneeix. A ambdós costats hi ha dos malalts enllitats. L'un resa, l'altre agafa la capa del Sant. Damunt l'enrajolat hi ha un malalt estès. Darrera el Sant un gos. En la taula on es representa la mort de sant Roc a la presó , el sant vesteix una túnica. És assegut en actitud de resar. Té els peus fixats per una fusta davant la qual hi ha el gos. Al darrera i a terra hi ha el capell i el bastó. A cada costat del sant hi ha un àngel. De la boca li surt l'ànima conduïda per dos àngels petits. A l'extrem esquerra i a dalt hi ha una gran reixa de presó amb un home que mira. En la taula on es representa el naixement de sant Roc, centra el quadre una dona asseguda amb un infant al braç dret, amb un braser als peus. Al costat, hi ha una dona agenollada que aguanta un bolquer. Al darrera una altra de dreta estén la mà. Al fons un llit amb dosser amb una dona asseguda i una altra que li ofereix una escudella. Les altres dues taules són la representació de Sant Jaume (H-87) i Sant Cristòfol (H-88). 08101-311 Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) És producte de l'encàrrec de la confraria del mateix nom, creada a L'Hospitalet l'any 1568 i que a les Visites Pastorals s'esmenta com «la dels estrangers». Jaume Codina (1976) assenyala que el 1553 els forasters sobrepassen la meitat de la població i que gairebé tots són francesos. A les masies són els mossos i a la vila ocupen l'artesanat. Constitueixen el braç o tall menor. De fet es pot veure una relació directa entre l'epidèmia de pesta desfermada a Catalunya l'any 1589 i la construcció del retaule (1591) 41.3610600,2.0972800 424495 4579232 1591 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52525-foto-08101-311-3.jpg Física Modern|Renaixement Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaume Huguet I Sant Roc neix a Montpeller cap al 1350, quan aquesta ciutat formava part de la Coronad'Aragó, en el temps de Pere el Cerimoniós. De molt jove queda orfe, reparteix la seva fortuna entre els pobres i marxa a Roma en peregrinació. Pel camí troba moltes ciutats afectades per la pesta i en comptes de fugir, hi entra per ajudar els malalts, molts dels quals guaria amb la senyal de la creu. A Roma hi està tres anys. De tornada a Montpeller es troba les ciutats del nord d'Itàlia afectades per epidèmies. Novament ajuda els empestats fins que li encomanen a ell mateix el mal. Llavors, es refugia al bosc per tal de morir sense contagiar ningú. Déu no l'abandona i li envia un àngel que el cuida i un gos que prenia cada dia un pa del seu amo i el duia al sant. Un cop guarit, continua el seu camí i en arribar a Montpeller no és reconegut i l'empresonen acusat d'espionatge. Després de passar uns quants anys a la presó, l'escarceller el trobà un dia mort però envoltat d'una resplendor sobrenatural. 94|95 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52526 Retaules de la col·lecció del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-la-colleccio-del-museu-de-lhospitalet AA.VV (2001). El Retaule de sant Roc de L'Hospitalet, Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] ABRIL VILAMALA, Irene (2017). Devocions pintades. Les taules del Museu d'Història de l'Hospitalet procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI-primera meitat del segle XVII). 31 beca de recerca de l'Hospitalet (2016). CODINA, Jaume (1970). L'Hospitalet de Llobregat 1573-1632. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (1976). Curs d'introducció metodològica a la Història de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. Ajuntament de l'Hospitalet. CODINA, Jaume (2001). L'Hospitalet al tombant del segle XVI ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] GARRIGA, Joaquim (2001); El retaule de sant Roc, el taller dels Jaume Huguet I i II i la pintura catalana a les darreries del cinc-cent; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] LOSCOS SOLÉ, Puri. El retaule de Sant Roc de l'Hospitalet, patrimoni de la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SANZ, Gonzalo (2001). La restauració del retaule de Sant Roc de L'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] SUÁREZ, Alícia. Les taules de sant Roc del Museu d'Història de l'Hospitalet ; dins AAVV. El Retaule de Sant Roc de L'Hospitalet; Museu d'Història de L'Hospitalet de Llobregat. [http://www.l-h.cat/gdocs/d9511032.pdf] http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?19PfJubGc6cGoHmlqSu4RfjSCrdyQVtpHhZaLcLZVHVoqazB XVI-XVII Alguns han estat restaurats per Gonzalo Sanz. El Museu de l'Hospitalet conserva un important conjunt de pintures d'època moderna procedents de l'antiga església parroquial del terme, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida. Es tracta de trenta-nou taules sobre fusta, realitzades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII, que integraren diferents retaules del temple, reconstruït en aquesta etapa - en substitució de l'edifici parroquial del segle XV. Les hem d'imaginar com a nuclis figuratius d'alguns dels retaules que presidiren els diferents altars de la nova parròquia - dedicats a sant Roc, a sant Sebastià, a la Immaculada Concepció, a Nostra Senyora del Roser, a les Ànimes, a sant Joan Evangelista i sant Pere, a santa Càndida, al Crucifix, i al Sepulcre. Dinou d'aquestes taules s' exposen a l'edifici de L'Harmonia, mentre que les vint restants es preserven a la reserva del Museu. De les dinou taules visitables al casal renaixentista de l'Harmonia, dotze foren atribuïdes al taller dels Huguet, capitanejat pels pintors homònims Jaume Huguet, pare i fill, que n'haurien realitzat un mínim de sis destinades al retaule de sant Roc, i un mínim de sis més que haurien integrat el de les Ànimes. Les vint-i-set taules restants consten com a anònimes i no han estat estudiades, malgrat que d'algunes, com ara les que representen les quatre santes: Caterina, Isabel, Marta i Magdalena, exposades també a l'Harmonia, cadascuna en un tauló, se n'ha fet alguna consideració. Irene Abril (2017) presenta una classificació per aquest grup de pintures. A banda de les dels Huguet integrants dels retaules de sant Roc i de les Ànimes, hi ha un altre grup de taules que s'han de vincular al retaule del Roser (13). Les taules restants, de destinació més difícil de determinar, malgrat que en alguns casos es proposa una possible dedicació de l'altar que pogueren presidir, han estat agrupades tenint en compte el format, l'estil i la iconografia. Una d'aquestes és el cimal d'un retaule amb la representació del Pare Etern. Pintat de mig cos cap amunt i coronat amb un nimbe triangular, dirigeix la mirada vers l'espai que ocupava el cos principal del retaule fent el gest de beneir amb la mà dreta i ostentant un orbe rematat amb una creu al cantó esquerre. Les nou taules que fins ara s'havien aplegat sota l'etiqueta del «retaule del Santíssim Sagrament», correspondrien a un retaule dedicat a Nostra Senyora del Roser. Quatre taules contenen les imatges de quatre santes: Caterina d'Alexandria, Isabel, Marta i Magdalena, que es pensen integrants d'un mateix retaule de dedicació incerta avui, anomenat «de les santes». En aquest retaule Irene Abril (2017) hi afegiria la taula amb la representació de Sant Joan Baptista. Les seves mides coincideixen exactament amb les de la taula on es troba representada santa Magdalena (116x92 cm), amb la qual, més enllà de l'estil general, comparteix un mateix tractament de la vestimenta, que, a diferència de la de la resta de taules, es presenta més volumètrica, dotant als personatges d'una major corporeïtat. A més, es conserven tres taules dedicades a Sant Pere apòstol, dues volutes dedicades a Sant Andreu i Sant Pau, una a Sant Tomàs, una altra a Sant Domènec i una darrera que és un calvari. 08101-312 Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) Aquestes taules es preservaren de la crema del 1936 gràcies a la intervenció de persones de l'Ateneu de Cultura, del Centre Catòlic i del mateix Ajuntament. Francesc Marcé i Sanabre, primer director i fundador del Museu d'Història de L'Hospitalet, esmenta el nom de Rafael Vidal Lluesma, vinculat a l'Ajuntament, com una de les persones que ho féu possible. Els retaules, diu, es van guardar secretament primer a l'Ajuntament i després al soterrani d'un col·legi. Acabada la guerra i mentre l'església es tornava a construir sabem, per converses amb Marià Riera, que es van penjar a les parets del Centre Catòlic, local que s'havia adaptat per fer les funcions eclesiàstiques. Quan l'església va tornar a estar en funcionament sembla que els retaules hi van tornar per quedar emmagatzemats. Però al 1967 el rector se'n va vendre 16 per ajudar a pagar la instal·lació de la calefacció. Però, per informació oral, se sap que pocs dies després van ser recuperades gràcies al primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament. Posteriorment hi ha un conveni entre el Bisbat i l'Ajuntament per dipositar a dependències municipals diferents obres artístiques de l'antiga església parroquial enderrocada l'any 1936, entre elles els retaules. L'any 1953 l'Agrupació d'Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar a la Sala Municipal del carrer Baró de Maldà, per primera vegada, i amb el patrocini de l'Ajuntament, les 39 taules i un llenç del segle XVIII. L'any 1971, després que l'Ajuntament i la Parròquia signessin un acord de cessió de les obes, aquestes s'exposaven en la que seria la presentació provisional del futur Museu d'Història de la ciutat que s'inauguraria oficialment amb aquest nom l'any següent. 41.3610100,2.0972800 424495 4579227 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52526-foto-08101-312-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els retaules s'estructuraven a partir de la successió arquitravada de columnes i entaulaments, o determinades parts de l'entaulament, com ara frisos i cornises, que separaven els diferents cossos del moble. Normalment s'aixecaven sobre un pedestal i una predel·la i es coronava amb un cimal, format a partir de la combinació de taulons i estructures pseudo arquitectòniques, que el perfilaven triangularment. En la cronologia que aquí ens ocupa les columnes solien ser requerides amb les dues terceres parts superiors del fust estriat, això és, «acanalades de llarg», amb el terç inferior del mateix decorat i capitell corinti. Però, a mesura que entrem en el segle XVII, hi ha un augment en la demanda del capitell compost, així com certa predilecció per les columnes «entorxades». L'andana central del moble era presidida pràcticament sempre per una pastera, sovint apetxinada, a l'interior de la qual s'encabia la imatge «de bulto» del titular del retaule. L'ornamentació aplicada al pla dels retaules era profusa i es relacionava tant amb l'embelliment del moble com amb la seva sacralitat. En aquest moment s'empraven principalment motius vegetals, fruites, caps d'angelets o figures de minyons, recurrentment representats vessant fruites, així com grotescos. Pel que fa a la policromia del pla dels mobles, detectem dues tendències. Ja des de principis del segle XVI, és comú que l'arquitectura dels retaules combini l'aplicació del daurat amb colors com ara el blau, el verd, el blanc o el carmesí - els més habituals -, relegats, sovint, a les estries de les columnes o a determinades parts dels diferents elements estructurals (al fons dels timpans, frisos i cornises, a alguns elements decoratius, etc.). L'altra tendència és més freqüent a partir del segon terç del segle XVII i consisteix en daurar gairebé del tot el moble. D'aquesta manera, a banda de la pell de les figures (com ara els angelets), que es vol sempre encarnada, o d'elements molt puntuals, a la resta del moble hi predomina el daurat; a excepció del pedestal, que a partir del sis-cents se sol requerir pintat imitant el marbre o el jaspi. Tant en una tendència com en l'altra, el daurat es vol sempre fi i habitualment brunyit i la tècnica pictòrica per excel·lència és la pintura a l'oli. 94 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52527 Teler Vilumara https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-vilumara AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. XIX Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció). 08101-313 Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. 41.3609700,2.0972800 424495 4579222 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52527-foto-08101-313-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424). 98 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52657 Fons d'estampa popular del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-destampa-popular-del-museu-de-lhospitalet AA.VV (2003). Estampa popular de Barcelona. Museu Monjo i Museu d'Història de l'Hospitalet. COMBALIA, Victòria (1999). La col·lecció d'Art de l'Hospitalet. Museu de l'Hospitalet, Àrea d'educació i cultura. GONZÁLEZ, Maria José i LOSCOS, Puri (2007). La col·lecció d'art de l'Hospitalet. Ajuntament de l'Hospitalet. XX A la col·lecció d'art de l'Hospitalet hi destaca un excepcional conjunt d'obra gràfica coneguda com 'L'Estampa Popular a Catalunya', de 1966. Aquell any es fa a l'Hospitalet una exposició dels grups d'Estampa Popular de Barcelona, Madrid, Tortosa i València. La organització anava a càrrec dels Amics de la música de l'Hospitalet (AMM), que de 1965 a 1973 convoca anualment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, els Premis Ciutat de l'Hospitalet. En el jurat hi havia crítics de la categoria d'Alexandre Cirici, Daniel Giralt Miracle, José Corredor Matheos, Joan Perucho, Lluís Monreal, Rafael Santos o Sebastià Gasch. Entre els premiats hi trobem artistes com Àngel Jové, Gerard Sala, Francesc Artigau, Eduard Arranz Bravo, Joan Brotat, Concha Ibáñez, Claude Collet, Elena Paredes, Amèlia Riera o Josep M. Guerrero Medina. D'aquests artistes es va nodrir el fons d'art de la ciutat, ja que quan l'AMM es va dissoldre, el 1971, va fer donació a l'Ajuntament de més d'un centenar d'obres. La col·lecció Estampa Popular que forma part d'aquella donació, està formada per 38 gravats de vint autors, entre els quals hi figuren Subirachs, Todó, Francesc Artigau, Esther Boix, Ràfols Casamada, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Narotzky, Grimal o Carlos Mensa. Els temes tractats són la lluita contra la repressió, la por, la mort, la fam, el militarisme, l'explotació capitalista, la injustícia social, l'explotació de la dona, el dolor, la buidor o la manca de llibertat. 08101-428 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3610500,2.0972800 424495 4579231 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52657-foto-08101-428-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 98 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52668 Llibre Ateneillo Barradas https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-ateneillo-barradas AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET (1999). Barradas (1926-1928). Veí de l'Hospitalet, artista i ciutadà del món. Ajuntament de l'Hospitalet. Catàleg de l'exposició. XX Es tracta del llibre de firmes que tenia Rafael Barradas per als contertulians i visitants que rebia a casa seva, els diumenges a la tarda, en les reunions conegudes com de l'Ateneíllo Barradas. En aquest llibre l'artista va recollir dedicatòries, dibuixos i poemes d'una trentena de personatges i amics que assistien a les reunions. Les sessions de l'Ateneíllo estaven presidides per un Pegàs, amb les ales desplegades, l'emblema avantguardista que havia pintat en una paret del seu estudi. Van començar quan ell amb la seva dona, la seva mare i la seva germana s'instal·len al número 15 del carrer Porvenir (actual Josep M. de Sagarra). Els amics de Barcelona el comencen a visitar i es va formant un grup de tertúlia a casa del pintor. S'hi poden comptar escriptors, artistes, crítics de l'època. Entre ells Mario Verdaguer, Josep Maria de Sucre, Sebastián Sánchez Juan, Gutiérrez Gili, Leguina, Joan Alsamora, Lluís Góngora, Guillermo Díaz-Plaja i Lluís Montanyà, entre d'altres. Salvador Dalí i Garcia Lorca, sempre que passaven per Barcelona el visitaven. 08101-439 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) L'artista uruguaià Rafael Barradas va ser una de les figures més destacades de l'ambient artístic de començaments del segle XX, quan es desenvolupen les avantguardes. Neix a Montevideo, l'any 1980, i es trasllada a Europa el 1913. primer va a França i Itàlia i arriba a Barcelona el 1914. Treballa a Barcelona, Madrid i Saragossa i es relaciona amb escriptors i artistes i participa intensament de la vida cultural de l' època com a pintor, dibuixant, il·lustrador i escenògraf. A principis de 1926 s'instal·la a l'Hospitalet on continua pintant i dibuixant. Casa seva es convertirà en l'Ateneillo, un important centre de tertúlies de personatges del món de l'art i de la cultura de l'època. Va retornar a l'Uruguai, el 5 de novembre de l'any 1928 on l'anomenen director del Museo Nacional. Però només un any més tard, mor a Montevideo. 41.3610200,2.0972800 424495 4579228 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52389 Carrer Xipreret, 41-43-45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-41-43-45 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVI-XX Tres cases entre mitgeres aixecades en un dels corralons del carrer Xipreret. Són unifamiliars i consten de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Aquestes cases tenien un pati posterior, però en algun cas s'ha perdut per aixecar una construcció. La seva senzillesa mostra l'estampa més rural del que havia de ser tot aquest paratge no fa massa anys. 08101-104 Carrer Xipreret, 41-43-45 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3603900,2.0973000 424496 4579158 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52389-foto-08101-104-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Si parlem de les formes d'agrupament més primitives cal esmentar els corralons del carrer del Xipreret, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que permeten encarar a solell les façanes de les cases i deixar al davant un espai que, en no ser lloc de pas, esdevé pati comunitari on se situen els pous i safareigs. 98|94|119 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52646 Col·lecció industrial del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-industrial-del-museu-de-lhospitalet http://www.museul-h.cat XIX-XX Part del fons del Museu està dedicat al patrimoni industrial, tan important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot a partir del segle XIX. Els fons de patrimoni industrial ens ensenyen que la industrialització a L'Hospitalet va arribar d'hora i va ser molt profunda. És una part de la col·lecció que pot incrementar-se. 08101-415 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3610600,2.0972900 424496 4579232 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 17-1-1996 / DOGC 29-1-1996)L'edifici del Museu està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52416 Noia amb colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia-amb-colom ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. XX Monument compost per una figura femenina nua, asseguda a terra amb les cames creuades mantenint el genoll esquerra a terra i l'altre aixecat. A les mans, entrecreuades i que reposen sobre el genoll esquerra, aguanta un colom amb les ales mig obertes com si estigués a punt de volar. La figura està instal·lada en una base de metall quadrada posada sobre una peanya de ciment. 08101-131 Parc de Can Buxeres L'escultura original es va inaugurar l'any 1976 i l'actual, de bronze, el 23 d'Abril de 1997. 41.3640300,2.0972700 424498 4579562 1976 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52416-foto-08101-131-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Rafael Solanic i Balius L'escultura original estava feta amb pedra però es va fer malbé i en Jordi Pesarrodona en va fer una còpia en bronze amb els motlles originals.A la part frontal de la peanya hi ha una placa amb les inscripcions explicatives de l'obra . 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52344 Edifici del carrer Major, 57 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-major-57 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1980 C) El carrer Major (III); dins Xipreret (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), maig 1980. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. SALMERON, Inocencio (1993). La Remodelació del Carrer Major; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 98 (des. 1993), pp. 12-13. XX Bloc d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos i amb la coberta plana. Forma part del conjunt de la plaça de la Constitució, amb una de les seves façanes com límit de la plaça i sobresortint de l'alineament del bloc del costat esquerre. La façana del carrer Major s'organitza compositivament de forma simètrica a partir d'un eix central que la divideix en dos parts iguals. Al mig, en planta baixa, la porta d'accés a l'escala. A cada costat sengles obertures idèntiques. En el primer pis, destaca un balcó corregut que s'allarga per les dues façanes. A les altres plantes hi trobem dos balcons correguts; a la dreta amb dues obertures, i a l'esquerra amb tres, però la tercera correspon a la façana que dona a la plaça de la Constitució. 08101-51 Carrer Major, 57 Construcció realitzada segons projecte de Mariano Tomàs i Barba, mestre d'obres que intervingué molt activament a l'Hospitalet perquè en fou tècnic municipal i al que es deuen edificis importants, com l'antiga casa Macario Golferichs (carrer Major, 54) o el conjunt del carrer Major 36-40. El dibuix del projecte, però, no reflecteix el programa decoratiu que després es desenvoluparia. En un principi només es preveia la construcció d'un edifici de planta i tres pisos, però mentre les obres encara s'estaven realitzant, el seu propietari i promotor Francesc Carbonell va presentar una instància demanant que es permetés un nou nivell, fins arribar als quatre pisos. 41.3593200,2.0973700 424501 4579039 1914 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52344-foto-08101-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52344-foto-08101-51-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Mariano Tomàs i Barba La façana destaca pel seu tractament decoratiu, amb un estucat als pisos simulant un encoixinat de carreus abuixardats; unes baranes de ferro forjat corregudes a la cantonada arrodonida de l'immoble, i unes llindes amb decoració vegetal realitzada amb pedra artificial.Són també destacables les reixes de les obertures de finestra dels baixos. Sobre la llinda d'entrada hi ha la data de construcció de la casa (1915), i les inicials del seu promotor (FC). 98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52401 Parc de Can Buxeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-buxeres AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. XX Parc municipal urbà ubicat a l'antiga propietat de Can Buixeres. Delimitat, a migdia, per la via del ferrocarril, aixecada del nivell del sòl; a llevant, per la carretera d'Esplugues; a ponent, pel camí de la Fonteta; i al nord, pel Canyet. És un espai d'oci, de natura, d'interrupció del continu edificatori que és la ciutat de l'Hospitalet que es comparteix amb una sèrie d'elements patrimonials d'alt valor, i que a més se n'hi ha afegit, col·locant un parell d'escultures. El torrent de Can Nyac divideix la zona de parc d'horts urbans treballats a la banda de ponent del torrent. L'element central és el palauet, amb la masoveria al costat i la glorieta modernista. Els jardins tenen una disposició geomètrica combinant camins i parterres. Hi ha una gran quantitat d'arbres i plantes, amb indicadors dels seus noms i espais destinats a jocs i esbarjo. També hi ha una zona per espectacles i representacions musicals o teatrals. 08101-116 Carretera d'Esplugues, 3-5 El conjunt va passar a ser propietat municipal al 1968, per tal d'obrir el seu interior i convertir-lo en un parc públic. Els edificis es troben avui perfectament restaurats, mantenint força del seu aspecte interior i amb unes façanes tractades amb correcció. Inaugurat el 8 de novembre de 1972, amb motiu del dia de la província, segons indica una placa de marbre col·locada a l'entrada de la carretera d'Esplugues. 41.3642400,2.0973000 424501 4579585 1906 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52401-foto-08101-116-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La transformació immediata del conjunt es produiria en els anys següents (1906-1911) amb la creació dels jardins que envolten la finca i que van acabar per definir la torre senyorial de Can Buxeres. 98 2153 5.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52670 Conveni de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml XVIII Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) 08101-445 Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. 41.3607700,2.0973500 424501 4579200 1713 08101 L'Hospitalet de Llobregat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg Física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' 94 56 3.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52399 Carrer Xipreret https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVI-XX El carrer Xipreret és un antic eix nord - sud que configura l'antic nucli de l'Hospitalet. A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu. I a la part més meridional, el carrer Major. Destaquen la Casa España, Ca n'Oliver, l'Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95. A l'alçada del carrer Barcelona s'hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d'un antic casal enderrocat. L'antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l'aglomeració d'edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l'Hospitalet. Es tracta d'un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l'Hospitalet. 08101-114 Carrer Xipreret L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3606700,2.0973900 424504 4579189 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52399-foto-08101-114-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La protecció que s'indica és només parcial. En l'actual Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es protegeixen 27 elements d'aquest carrer a títol individual, però no com a conjunt. 98|94 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52400 Safareig del carrer Xipreret https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-xipreret AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. XVIII-XIX Safareig per rentar la roba aixecat davant les cases corresponents als números 15, 17 i 19, del carrer Xipreret, amb façana orientada a migdia. Aquest safareig agafava l'aigua del pou del costat i està format per quatre piques separades, cadascuna amb la seva rentadora. La disposició és simètrica en dues fileres de dues piques, amb un mur més gruixut a la meitat. 08101-115 Carrer Xipreret, s/n L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3601100,2.0974100 424505 4579127 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52400-foto-08101-115-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 47 1.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52658 Col·lecció de bases de premsa del Museu de l'Hospitalet https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bases-de-premsa-del-museu-de-lhospitalet XVII-XVIII En el pati davanter de la Casa Espanya (Museu de l'Hospitalet) hi ha cinc bases de pedra d'antigues premses de vi de procedències diverses. Una es va trobar a la riera de l'escorxador; una altra és de Can Sumarro (actual biblioteca municipal); una altra donació d'una empresa de tendals. Dues tenen la base de la premsa circular i tres rectangulars; però només una està datada: 1688. 08101-429 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) La importància del fons patrimonial de la ciutat i, especialment, de la privilegiada col·lecció d'art contemporani, va ser, a la dècada dels anys setanta del segle passat, un dels arguments valorats per a la creació del Museu de L'Hospitalet. Així, l'any 1972 s'inaugurava com a museu local. D'aleshores ençà, la seva creació ha permès que la ciutadania pugui gaudir dels tresors de la ciutat, a la vegada que en coneixem els seus orígens, que són també els nostres. 0 El museu s'encarrega de difondre i conservar el patrimoni cultural i material de L'Hospitalet, tot donant a conèixer el passat, el present i el projecte de futur de la ciutat. En aquest sentit l'objectiu és mostrar la realitat de la ciutat i destacar els seus valors culturals d'ahir i d'avui. És a dir, oferir eines de coneixement sobre els fets històrics, polítics i culturals esdevinguts a L'Hospitalet des dels seus inicis com assentament poblacional. El Museu d'Història de L'Hospitalet vol esdevenir un pol d'atracció que motivi la participació de les associacions i persones de l'Hospitalet amb la voluntat de construir un futur basat en la consciència d'una identitat urbana col·lectiva. Quan l'Ajuntament va considerar la necessitat d'obrir un museu que allotgés i mostrés el patrimoni cultural de la ciutat, es va triar un edifici representatiu del mateix, la Casa Espanya: història, dins i fora. Es tracta d'una masia del segle XVI , construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinés i finalment de la família Espanya. Després de la seva restauració el 1969, l'any 1970 va ser adquirida per l'Ajuntament de L'Hospitalet per a adequar-la com a equipament cultural municipal, i el 1972 es va inaugurar com a Museu de L'Hospitalet. Finalment, l'any 1975 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. 41.3609200,2.0974100 424506 4579217 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52658-foto-08101-429-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 53 2.3 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52664 Ornaments del jardí de la Casa España https://patrimonicultural.diba.cat/element/ornaments-del-jardi-de-la-casa-espana MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal , Núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5-18. XIX Conjunt de dos elements ornamentals esculpits en pedra sobre sengles pedestals en relleus. El motiu central del primer (H-5531) és una flor de lis, símbol relacionat amb els primers propietaris de la casa pairal. Està emmarcada per una circumferència que podria simbolitzar una roda de carro o un disc solar. A la zona en unió amb el pedestal, de secció quadrada, hi ha ornamentació floral en relleu. El segon el motiu central (H-5527) és un escut d'armes amb el camp quarterat en creu amb lleons rampants en el quadrant superior dret i en l'inferior esquerre. En els altres quadrants hi ha tres franges horitzontals amb tres llengüetes al centre (?). Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. 08101-435 Museu de L'Hospitalet (c. de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) Abans de l'emplaçament actual estava col·locada al portal que donava accés als jardins de la casa pairal. Mostrava així les armes de la família España al visitant. 41.3609700,2.0974100 424506 4579222 08101 L'Hospitalet de Llobregat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52664-foto-08101-435-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Formen part del fons del Museu d'Història de l'Hospitalet amb els números H-5531i H-5527. 98 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52390 Carrer Xipreret, 47-57 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-47-57 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVI-XX Conjunt de cases unifamiliars aixecades en l'espai entre dos corralons que s'obren a ponent del carrer Xipreret. Conserven l'estructura original de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes que veiem actualment corresponen a actuacions segurament realitzades al segle XIX o principis del XX, amb unes obertures sense cap element remarcable i la presència de petits balcons, amb barana de ferro. Les recents actuacions de rehabilitació han unificat les casetes que es presenten com dos blocs ben diferenciats: Xipreret 47-49 i Xipreret 51-57. 08101-105 Carrer Xipreret, 47-57 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3605300,2.0974300 424507 4579174 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52390-foto-08101-105-3.jpg Legal Modern|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|119|98 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52671 Columna https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969).La Casa de Molines y las relíquias de los Santos Mártires (s. XVIII)' / Manuel Grau Montserrat; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 19- 26. MARCÉ I SANABRA, Francesc (1969 C). Llunell-Molines-España : tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Hospitalet : boletín de información municipal (l'Hospitalet de Llobregat), núm. 64 (4t trimestre 1969), pp. 5 -18. XVIII-XIX Columna de pedra de 4'30 metres d'alçada, amb petita base circular i un capitell sense decoració, semblant a l'estil dòric. Té, doncs, dues parts: l'astràgal que l'uneix al fust, i l'abar, rectangular, a la part superior. El fust no és completament cilíndric: la part superior és més estreta que la inferior. Alguns carreus tenen inscripcions sobre dues famílies de L'Hospitalet: els Molines i els Llunell, cadascuna amb el seu escut d'armes. A la part que actualment queda a davant hi veiem la inscripció que menciona JOSEPH DE MOLINES I DE ALÓS, amb un escut amb aspes de molí i la data de 1735. Segons l'article de F. Marcé i Sanabra era l'hereu de la família Molines. A la part que avui queda darrera hi diu ANTIC LLUNELL, amb una mitja lluna. S'aprecia la data de 1889. A banda d'això alguns carreus tenen marques gravades de símbols abstractes. Possiblement són símbols dels picapedres que tallaven les pedres. 08101-446 Carrer Joan Pallarès, 38 Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després. 41.3609300,2.0974200 424507 4579218 08101 L'Hospitalet de Llobregat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52671-foto-08101-446-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart peça del museu amb el número de registre H-5529 98|94 52 2.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52732 Casa del Carrer Josep Prats, 48 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-48 XX Ha patit una remunta i transformacions que han deteriorat l'aspecte originari. Es tracta d'una casa de cos que en origen constava de planta baixa i pis i s'hi ha fet una remunta amb un nou pis i un terrat pla. La planta baixa també ha estat molt reformada, però en el primer pis conserva les traces del programa ornamental primigeni. 08101-507 Carrer Josep Prats, 48 41.3583100,2.0974900 424510 4578927 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52490 Ca n'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVIII-XX Antiga casa de pagès formada per dos cossos adossats. Està situada a la part baixa del carrer Xipreret encarada a migdia que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de la plaça Bordonau. Un dels cossos ha estat mutilat, i s'ha refet la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XIV-XV).L'altre posseeix un portal adovellat i la coberta vessa aigües sobre els laterals. La intervenció que patí l'edifici al 1976 fou força contundent i tenia com a finalitat emfasitzar els seus elements més antics. Aquest tipus de restauració, excessivament historicista i amb reinterpretacions i invencions sense cap base estructural o documental, va donar lloc a un 'nou' Can Oliver, amb finestres gòtiques d'un altre edifici i un aire volgudament medievalitzant per tal que consolidés la imatge d'aquest paratge. Aquesta imatge, però, té molt de reconstrucció falsejada ja que la Talaia que s'aixeca just al seu davant és una reconstrucció d'una antiga torre que no estava situada en aquest indret, i l'edifici de l'Harmonia situat al seu costat ha sofert també restauracions de caràcter historicista. 08101-102 Plaça de Josep Bordonau, 7 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3603400,2.0975100 424514 4579152 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52490-foto-08101-102-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actual seu de l' Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de L'Hospitalet. 98|94|119 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52388 Carrer Xipreret, 28-30-32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-xipreret-28-30-32 AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat. XVI-XX Conjunt de tres habitatges unifamiliars ubicat al carrer Xipreret, que consten de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana del carrer. Les tres cases són gairebé idèntiques i s'entreveuen alguns elements decoratius que permeten assegurar que es bastiren sota un mateix projecte o promoció, segurament de finals del segle XVIII o primers anys del XIX. Aquest element no és altre que els plafons estucats que la restauració de les casa número 28 i 32 ha recuperat. També caldria remarcar l'arc escarser fet de maons posats a llibret de la porta d'accés de la casa del número 28. 08101-103 Carrer Xipreret, 28-30-32 L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles; i s'ha demostrat que era un dels cardine (eixos N-S) de la centuriació romana de la colònia Barcino del segle IdC. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. 41.3605900,2.0975200 424515 4579180 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52388-foto-08101-103-3.jpg Legal Popular|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98|94 46 1.2 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
52506 Font de la plaça de la Constitució https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-constitucio XX Font de fossa situada al bell mig de la plaça de la constitució, que es presenta esglaonada per salvar el desnivell del terreny. Sobre un d'aquests graons amples, s'alça la font de secció quadrangular; en forma de prisma rectangular coronada com una teulada a quatre aigües. A sota hi ha un fris geomètric. Trobem dos brolladors de polsador a dos dels seus extrems. El brollador surt de la boca d'un animal híbrid. La pica del desaigua sobresurt en forma rectangular. 08101-203 Plaça de la Constitució, s/n 41.3593600,2.0975400 424515 4579044 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52506-foto-08101-203-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml