Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52545 | Casa carrer doctor Martí Julià, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-7 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Actualment la planta baixa s'ha adequat com a comerç independent de l'habitatge, que s'hi accedeix per una porta lateral amb arc escarser. A la planta pis hi destaca un balcó corregut curvilini amb dos accessos, també d'arc escarser. La façana està coronada per frontó motllurat curvilini amb l'any de 1933 esgrafiat en el timpà, conjuntament amb les inicials 'G. B', del que segurament en fou el promotor. La part de la planta baixa del parament és arrebossada amb imitació de carreus abuixardats. A la planta pis és de maó vist, a excepció dels laterals que continua una faixa vertical fins la cornisa amb la imitació de carreus abuixardats. Sota cornisa, a la franja on hi ha els respiralls de ventilació hi ha una sanefa floral esgrafiada. A banda i banda del frontó del capcer hi ha baranes de balustres. | 08101-213 | Carrer doctor Martí Julià, 7 | És de les poques cases que envolten el mercat de Collblanc que són de la mateixa època i que preserva el seu caràcter. | 41.3753100,2.1208200 | 426480 | 4580794 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52546 | Casa del Passatge Costa, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passatge-costa-12 | XIX-XX | Tota la façana de la planta baixa s'ha desconfigurat de l'ornamentació original que caldria recuperar. | Edifici d'habitatges del passatge Costa amb la cantonada dl carrer d'Occident. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta plana. La totalitat de la planta baixa ha estat ocupada comercialment i ha perdut la unitat programàtica amb les plantes superiors. Tant la façana del passatge Costa com la del carrer d'Occident tenen la mateixa composició: tres eixos de verticalitat; al central balcó, que en el primer pis s'ha perdut; i finestres als costats. Totes les obertures de llinda recta, porticons de llibret i petit relleu ornamental de caràcter floral damunt la llinda. El parament imita carreus abuixardats, a excepció d'una franja a l'alçada dels balcons de la segona planta, on és llis. La façana està coronada per una cornisa suportada amb permòdols i una barana de balustres. Els respiralls de la cambra de ventilació són trilobulars, amb motius vegetals. | 08101-214 | Passatge Costa, 12 | El carrer d'Occident en aquest tram configura la delimitació nord de la plaça del mercat de Collblanc. És el tram on es conserva millor, l'aspecte que tindria la plaça el dia de la inauguració del mercat. | 41.3751900,2.1201000 | 426420 | 4580782 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52546-foto-08101-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52546-foto-08101-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52547 | Casa carrer Occident, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-occident-33 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat al carrer d'Occident molt proper al mercat de Collblanc. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. L'escala en planta baixa d'accés defineix l'eix central que divideix la façana en dues parts iguals. Els baixos han estat adaptats als usos comercials actuals. La resta manté la disposició originària de la casa, amb dos grans balcons per planta. Cada balcó disposa d'un accés i una finestra balconera de balustres. Els únics elements ornamentals són les mènsules de suport dels balcons, la cornisa i els espiralls de ventilació. També el recreixement al voltant de les obertures, que són de llinda recta. El parament, a excepció de la planta baixa, està arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-215 | Carrer Occident, 33 | 41.3744900,2.1189700 | 426325 | 4580705 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52547-foto-08101-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52547-foto-08101-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52548 | Casa carrer Occident, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-occident-38 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres situat al carrer d'Occident molt proper al mercat de Collblanc. Constava en origen de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla. Però a posteriori se l'hi ha fet una remunta amb façana més endarrerida, que des del carrer no és visible. La composició de la façana és simètrica; un eix central la divideix en dues meitats. Aquest eix ve definit per unes obertures geminades separades per una columneta de secció quadrada amb balustres i emmarcades per pilastres de capitells corintis i llinda recta. En el primer pis la columneta central que separa les finestres geminades també separa els dos habitatges, i un balcó corregut, amb la barana de ferro, recorre la façana de costat a costat. Les dues darrers plantes no tenen balcó corregut sinó dos balcons. Les ornamentacions les trobem a les llindes de les obertures, amb relleus de motius vegetals, els capitells corintis d les pilastres i les mènsules de balcons i cornisa. El parament està arrebossat imitant carreus abuixardats, i als extrems de la façana hi ha una franja encoixinada. | 08101-216 | Carrer Occident, 38 | 41.3743100,2.1183300 | 426271 | 4580685 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52548-foto-08101-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52548-foto-08101-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52549 | Casa carrer Progrés, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-43 | XIX-XX | Casa d'habitatges situat al carrer del Progrés sense divisió horitzontal ubicada damunt unes oficines bancàries que conformen tota la planta baixa. Ha estat restaurada fa poc. Consta de planta baixa i quatre pisos, però el darrer pis és una remunta moderna que desconfigura el programa ornamental de l'edifici originari. Aquest es centra amb la simetria a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures. En el cas de la primera planta és un balcó corregut amb quatre accessos; a la segona i tercera planta aquest balcó corregut es transforma en dues balconades dobles. Les baranes són de ferro, les llindes rectes amb una lleugera motllura i decoració en relleu, i els porticons de llibret. Totes les obertures tenen un emmarcament recrescut i pintat de vermell, a diferència de la resta del parament que és ocre groguenc. La poca ornamentació és damunt les llindes, com s'ha dit, i el joc de la bicromia en els emmarcaments de les obertures, a la cornisa dentellada, a la divisòria entre plantes i als extrems de les façanes, amb recreixements pintats de vermell. | 08101-217 | Carrer Progrés, 43 | 41.3738200,2.1200200 | 426412 | 4580630 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52549-foto-08101-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52549-foto-08101-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52550 | Casa carrer Progrés, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-47 | XX | Casa d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos i amb el terrat pla. Els baixos s'han modificat per adaptar-ho a les necessitats comercials. Una porta lateral dóna accés a l'escala. Les plantes superiors conserven l'estructura original i són idèntiques. Damunt l'eix de l'escala hi trobem una fornícula amb un esgrafiat floral en el primer pis. També hi trobem una balconada amb dos accessos. Les baranes són de ferro i les obertures tenen un emmarcament recrescut del parament i amb un arc deprimit còncau, lleugerament motllurat a la llinda. En l'angle format per la llinda i els brancals hi fulles en relleu. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats i la façana està coronada amb una cornisa dentellada i una barana del terrat de balustres. | 08101-218 | Carrer Progrés, 47 | 41.3735400,2.1201700 | 426424 | 4580598 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52550-foto-08101-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52551 | Casa carrer Mas, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-mas-12 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Els dos darrers pisos són una remunta moderna que no té res a veure amb el programa arquitectònic original. Un programa basat en un doble eix de verticalitat definit per unes obertures simètriques que donaven a una balconada amb barana de ferro. Dues pilastres emmarques aquestes dues primeres plantes amb capitell jònic. El parament està fet imitant carreus abuixardats. I l'ornamentació es troba damunt les llindes de les finestres i a les mènsules del primer balcó. | 08101-219 | Carrer Mas, 12 | 41.3739400,2.1233200 | 426688 | 4580640 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52551-foto-08101-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52551-foto-08101-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52552 | Casa carrer Mas, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-mas-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Tot i configurar-se a partir d'un doble eix de verticalitat a la façana, destaca perquè cada planta mostra unes característiques ornamentals pròpies. Els balcons semblen afegits. A la primera planta, les obertures estan emmarcades amb un recrescut i són d'arc de mig punt amb una lleugera ornamentació per damunt de l'arc. A la segona i tercera planta les llindes són rectes, però mantenen la decoració de la primera planta. En el segon cas, s'han pintat de blanc els recreixements. La darrera planta és la més copiosa en decoració; els arcs són iguals que a la primera planta, però el balcó corregut està emmarcat a cada extrem per una doble columna de capitells corintis, suportada damunt un podi que alhora és aguantat per una gran mènsula estriada. Damunt els capitells hi ha decoració en forma de mitja petxina. El parament imitant carreus i les pilastres laterals manté la unitat del conjunt. | 08101-220 | Carrer Mas, 14 | 41.3739000,2.1232600 | 426683 | 4580636 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52552-foto-08101-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52552-foto-08101-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52553 | Casa carrer doctor Martí Julià, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-28 | XX | Tot i que es tracta de dues cases diferents existeix una uniformitat en el programa decoratiu de les seves façanes amb continuïtat amb el xamfrà dels carrers doctor Martí Julià i Rafael Campalans. Consten de planta baixa i dos pisos. Aquest xamfrà seria l'eix central asimètric entre les dues façanes. La porta d'accés de llinda recta, al damunt balcó amb balustre i a la segona planta dues finestres, ben juntes. Corona la façana un capcer amb ornamentació floral i l'any de construcció '1926'. Pel costat dret, la façana del carrer doctor Martí Julià; amb balcó corregut a la primera planta i tres balcons a la segona planta. Igual que a la façana del carrer Rafel Campalans però amb un eix més de verticalitat. El tractament del parament, amb imitacions de carreus abuixardats; les decoracions en obertures, llindes, cornisa, balcons unifiquen les dues façanes. | 08101-221 | Carrer doctor Martí Julià, 28 | 41.3747300,2.1211500 | 426507 | 4580730 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52553-foto-08101-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 52554 | Casa carrer doctor Martí Julià, 32-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-32-36 | XIX | Conjunt d'edificis d'habitatges units per un mateix programa arquitectònic de manifesta exposició en façana. Consten de planta baixa i cinc pisos. La planta baixa és la més transformada, per tal d'adequar-hi comerços. Una balconada de balustres que recorre tota la primera planta harmonitza el conjunt dels tres blocs. A la resta de plantes es defineixen simètricament balconades de doble accés, amb barana de ferro, mènsules de suport i llindes rectes. A la darrera planta, les finestres estan coronades amb frontons circulars i el parament és en forma de coberta vertical. Tot el conjunt està delimitat en els extrems per un cos diferenciat de la resta, on un parell de pilastres delimiten els balcons. La darrera planta també és diferent, ja que no hi trobem la coberta com a part del parament sinó una delimitació per una doble columnata a banda i banda de les finestres. Tot coronat per dos pinacles. | 08101-222 | Carrer doctor Martí Julià, 32-36 | 41.3743700,2.1215100 | 426537 | 4580689 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52554-foto-08101-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52554-foto-08101-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52555 | Casa carrer Progrés, 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-107 | XIX-XX | Edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Tot i que en la planta baixa s'han instal·lat comerços, manté la unitat ornamental originària, amb balcó corregut en cada pis i quatre accessos, que en realitat pertanyen a dos habitatges. Al mig hi ha una barana de separació. Les obertures són de llinda recta i tenen porticons de llibret. Tenen un recreixement del parament i damunt la llinda hi ha un relleu ornamental en forma vegetal. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de verd clar. Els recreixements són blancs. Sota la cornisa hi ha una sanefa esgrafiada amb motius vegetals. | 08101-223 | Carrer Progrés, 107 | 41.3714100,2.1215000 | 426533 | 4580361 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52555-foto-08101-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52555-foto-08101-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52556 | Casa carrer Montseny, 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-montseny-87 | XIX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana. La façana s'organitza de forma simètrica amb un eix central que ve definit per la porta en planta baixa, una sanefa ornamental esgrafiada amb motius florals i un bust de Castelar en el capcer. Aquest eix divideix la resta de la façana en dos meitats iguals, amb dues obertures per planta, però un balcó corregut de banda a banda de la façana, separades per una barana mitgera de ferro. Damunt les llindes hi trobem ornamentació en relleu. El més destacat és el coronament de la façana, de forma irregular creant dos balcons amb barana a l'alçada del terrat. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats pintat de color ivori. Per contra la sanefa central, els emmarcaments de les obertures i la motllura del coronament de la façana estan pintats de marró. | 08101-224 | Carrer Montseny, 87 | 41.3709200,2.1212600 | 426512 | 4580307 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52556-foto-08101-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52556-foto-08101-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52557 | Edifici plaça Espanyola, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-placa-espanyola-14 | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa, pis i coberta plana de terrat i els baixos s'han adaptat per a comerços; però és aquesta l'arquitectura pròpia del moment de formació de la plaça i no la que es diu de substitució, com la de l'edifici veí. Amb la façana recuperada es gaudiria d'un parament arrebossat imitant carreus abuixardats i unes finestres amb llinda recta i decorada amb motius florals. També destacaria la sanefa esgrafiada a la zona de la cambra de respiració i els espiralls. | 08101-225 | Plaça Espanyola, 14 | 41.3706900,2.1222700 | 426596 | 4580280 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52557-foto-08101-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicat a la plaça Espanyola, cantonada amb el carrer Nostra senyora dels Desemparats, enfront mateix de l'església dels Desemparats. Tot i que el seu estat de conservació no és l'adequat per manca de manteniment i no tractar-se d'un edifici senyorial, dona identitat i caràcter a la plaça juntament amb d'altres edificis i la pròpia font. La Plaça Espanyola està inclosa al procés d'urbanització de Climent Mas i Pere Romaní, aprovat el 1902. La manca d'aigua en aquest sector mobilitzà els propietaris que feren construir la font modernista que hi ha al mig. Aquesta plaça ha estat tradicionalment un dels punts de referència a la vida social i cultural de les barriades de Collblanc i La Torrassa. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 52558 | Casa carrer Progrés, 140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-140 | XX | a l'interior hi ha hagut múltiples segregacions que l'han perjudicat. | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta d'una única planta. La part central té un altre nivell que des del carrer no es veu i acabat en terrat pla. El terç davanter i posterior de la coberta són a una aigua. Destaca el programa ornamental de la façana, a parir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta central i dues antigues finestres, ara adaptades a usos comercials, als laterals. El parament de la façana té un sòcol llis, sobrecrescut. La resta és un arrebossat que imita carreus abuixardats. Damunt la porta hi ha una decoració vegetal emmarcada. El coronament de la façana combina els espais de mur amb pilars coronats amb gerres ornamentals La divisòria entre la planta baixa i el coronament de la façana hi ha una marquesina d'obra suportada per mènsules estriades. | 08101-226 | Carrer Progrés, 140 | 41.3699100,2.1221900 | 426589 | 4580194 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52558-foto-08101-226-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 52559 | Casa carrer Progrés, 142 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-progres-142 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de plant baixa i pis. Tot i que la planta baixa s'ha transformat per adaptar-hi comerços, es manté el programa ornamental de la façana a la planta pis; presidida per un balcó corregut a banda i banda de la façana. La barana és de ferro i consta de tres accessos, de llinda recta, però emmarcament recrescut del parament amb ornamentació floral damunt la llinda. A la zona de la cambra de ventilació hi ha una sanefa esgrafiada amb motius florals. La façana té un capcer central més elevat que als costats amb finalització motllurada. A sota hi ha un esgrafiat en forma d'orla al mig de la qual hi ha l'any 1927 i les inicials S.C, segurament del promotor. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-227 | Carrer Progrés, 142 | 41.3698300,2.1222300 | 426592 | 4580185 | 1926 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52559-foto-08101-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el parament de la planta baixa, sota mateix del balcó, es conserva un bon esgrafiat de motius florals. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52560 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-73 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa que en són tres: porta d'accés a l'escala a un costat, porta d'accés a l'habitatge de la planta baixa al mig, i al seu costat una finestra. A les plantes superiors hi trobem un balcó corregut a banda i banda de la façana amb dos accessos. Les obertures són d'arc de mig punt en el primer pis i rectes en els dos restants. Totes tenen un emmarcament motllurat. Damunt les llindes rectes hi ha un relleus ornamentals en forma floral i en el primer pis, la mènsula de suport als balcons superiors arrenca del que seria el punt central de l'arc. Les obertures de la planta baixa també tenen una ornamentació per damunt la llinda que baixa una mica pels costats com un trenca aigües. Són idèntics a la casa veïna. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, amb un petit sòcol recrescut i un encapçalament amb frontó amb òcul al mig. | 08101-228 | Ronda de la Torrassa, 73 | 41.3691600,2.1271300 | 427001 | 4580106 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52560-foto-08101-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52561 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-41 | XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i quatre pisos. La planta baixa està sobre aixecada, i sembla que tingui un semi soterrani. La planta quarta no es veu des del carrer, està enretirada de la façana. Només hi ha una part que sembla el coronament de la façana amb un arc de mig punt sustentat per dos pilars i dues columnes de maó en espiral, com si fossin salomòniques. Pel que fa a la resta, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat; el de l'esquerra delimitat per finestres amb una mica de balconera semi circular amb una mica de barana de ferro. L'eix de la dreta es defineix per balcons. El parament és llis, però juga volumètricament amb entrants i sortints. La decoració és senzilla però efectiva, a partir de ceràmica, aplics posats sota les finestres, els espiralls de ventilació, a les divisòries de les plantes; o amb maons, com les mènsules que sustenten una mica de cornisa en forma de teulada. | 08101-229 | Ronda de la Torrassa, 41 | 41.3698100,2.1282600 | 427096 | 4580177 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52561-foto-08101-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52562 | Casa de la Ronda de la Torrassa, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-ronda-de-la-torrassa-43 | XIX-XX | Casa d'edificis entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa hi trobem dues entrades, la primera a l'escala d'accés als habitatges superiors i una porta que dona accés a l'habitatge de la planta baixa; que sembla sobre aixecada i amb un semi soterrani. La coberta és de terrat pla. La primera i la segona planta tenen la mateixa organització formal, amb un balcó corregut amb dos accessos de llinda recta. Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llinda recta, i al damunt ornamentació floral en relleu. Entre la segona planta i el terrat i la càmera de ventilació amb els espiralls quatrilobulats. Al damunt una lleugera cornisa dentellada i un encapçalament curvilini amb òcul cec en forma de garlanda al mig. Al costat baranes de balustres pel terrat. | 08101-230 | Ronda de la Torrassa, 43 | 41.3697800,2.1282000 | 427091 | 4580174 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52562-foto-08101-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52563 | Estació receptora de la Canadenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-receptora-de-la-canadenca | XX | Edifici de planta rectangular destinat a la distribució d'energia elèctrica i que forma part del complex de FECSA. Consta de tres alçats a la façana de la carretera de Collblanc i dos a la part posterior. La coberta és plana. La façana de migdia i la nord és om apareixen més nombre d'obertures, seguint una mateixa tipologia i disposició, seguint uns eixos de verticalitat definits per grups trigeminats en cada planta d'arc escarser. El parament és llis sense cap més ornamentació. | 08101-231 | Carretera de Collblanc | Al llarg dels segles XIX i XX la propietat de Can Rigalt es va reduint considerablement, amb nombroses segregacions com les que implanten el cementiri de Sants o l'estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer Josep Molins i la construcció de l'Hospital de la Creu Roja i de l'escola Puig i Gairalt. | 41.3762800,2.1058800 | 425232 | 4580915 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52563-foto-08101-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||||
| 52564 | Pont de Carles III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-carles-iii | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. | XVIII-XX | Pont sobre la nacional II o Carretera de Collblanc, que és el nom que pren en aquest tram. Carles III promogué la revitalització del camí ral entre Madrid i França. A Molins de Rei, el pont es va acabar l'any 1767. Per la mateixa època construiria el de l'Hospitalet de Llobregat. Actualment es troba revestit per tots els costats, potser només es pot entreveure part de l'estructura original en els murs laterals. | 08101-232 | Carretera de Collblanc | La reconstrucció i millora de la carretera d'Aragó i Madrid (l'actual N-II) impulsada per Carles III en 1764 revitalitzà la zona nord del terme. Així, a Collblanc s'instal·là un hostal de viatgers i s'iniciaren les obres de construcció de la torre de la Pubilla Casas i de reconstrucció de Can Rigalt. | 41.3759600,2.1092600 | 425514 | 4580876 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52564-foto-08101-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52565 | Parc de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-planes | XX | El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l'avinguda d'Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l'antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s'obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d'oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d'Ebre i unes casuarines centenàries. | 08101-233 | Av. d'Isabel la catòlica | Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l'àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l'any 1986. | 41.3680200,2.1051700 | 425163 | 4579998 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52565-foto-08101-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests terrenys es van salvar de l'expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos. | 98 | 2153 | 5.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52566 | Rellotge de sol de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lescorca | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XIX | Rellotge de sol ubicat al capcer de la façana principal de ca n'Escorça. Es tracta d'un rellotge del tipus vertical declinant, circular i esgrafiat amb pols de marbre de color negre. Està orientat al sud-est. Les línies solars neixen d'un astre solar absent de decoració. Marquen les hores i les mitges hores. Del centre de l'astre, collat al pla de la paret hi ha el gnòmon de vareta, mal orientat. La numeració va de les 5 del matí a les 5 de la tarda (tot i que les línies solars arriben fins a les 6 de la tarda) en xifres àrabs. Estan realitzades a partir d'una plantilla. | 08101-234 | Carrer de Santa Eulàlia, s/n | En la bibliografia no queda clar si era la residència dels escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d'un molí que aprofitava l'aigua del Canal de la Infanta. El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3681100,2.1309600 | 427320 | 4579986 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52566-foto-08101-234-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 6 i el 9 no estan acabats de perfilar.Inventariat a la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 1.343 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52567 | Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-llaurador | http://parroquiasantisidre.org/Historia.html | XX | Església parroquial projectada per aleshores arquitecte municipal, Manel Puig i Janer, seguint el model de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. És de planta llatina i consta de tres naus, la central més alta que les laterals. A l'igual que la de Santa Eulàlia de Mèrida té l'escalinata d'accés que dona a un porxo amb tres arcs de mig punt i coberta de teula a una vessant. Però el campanar no és de torre, sinó de cadireta, amb tres campanes, adossat al frontó de la façana principal. El parament és arrebossat i pintat combinant dues coloracions. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. Les capelles laterals, el presbiteri, el santíssim tenen decoració de frescos fets als anys 60 i 70 i d'altres fetes per J. Torras Viver els anys 2007 a 2009. | 08101-235 | Carrer de l'Aprestadora, 1-3 | L'arquebisbe Gregorio Modrego, l'any 1946 promulga un decret erigint a la diòcesis de Barcelona 34 noves parròquies. La de Sant Isidre Llaurador, serà la número 22, entre els barris de Sants-La Bordeta de Barcelona i Santa Eulàlia de l'Hospitalet. El primer mossèn que se'n ocupà fou Mn. Joan Bonet. El 27 de novembre de 1946 es compren els terrenys de la masia de Can Gelonch i la primera pedra es col·loca el 9 de novembre de l'any 1947, amb la presència del bisbe Modrego i autoritats locals. Finalment la inauguració es pot fer el 23 de desembre de 1951. | 41.3663000,2.1320500 | 427409 | 4579785 | 1947 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52567-foto-08101-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Les pintures de la façana posterior de l'església es van fer l'any 2008, en record al bisbe Joan Carrera, que obtingué la distinció ciutadana de l'Hospitalet el 2003, perquè en fou rector de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 52569 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-42 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. En les tres primeres hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. En la quarta planta, hi ha quatre balcons semi circulars, amb barana de ferro. Totes les obertures tenen porticons de llibret de fusta. Les de les tres primeres plantes són de llinda recta i les de la quarta planta, amb arc de mig punt. Totes tenen damunt la llinda una ornamentació floral en relleu. Els balcons de la quarta planta se sustenten amb petxines. La façana està coronada amb una balustrada d'obra que és la barana del terrat. Tot el parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-237 | Carrer de Santa Eulàlia, 42 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674400,2.1290400 | 427159 | 4579914 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52569-foto-08101-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52570 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-41 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos en planta baixa i quatre a la planta pis. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Destaca damunt la llinda recta de la porta un petit frontó circular. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, sostinguda per mènsules. Les obertures són de llinda recta, però tenen un espai còncau decorat amb medalló i motius florals. Tot encapçalat per un trenca aigües. La façana està coronada per un acroteri central amb balustres laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa és dentellada. | 08101-238 | Carrer de Santa Eulàlia, 41 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673100,2.1295200 | 427199 | 4579899 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52570-foto-08101-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52571 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-45 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres als dos eixos interiors. Totes les obertures són de llinda recta, damunt de la qual hi trobem un plafó ornamental amb motius vegetals. Les obertures de la darrera planta tenen a més a més una garlanda en relleu per damunt el plafó ornamental. La façana està coronada per un acroteri circular coronat per un motiu floral. A l'interior es pot veure la data de 1919 pintada. | 08101-239 | Carrer de Santa Eulàlia, 45 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672700,2.1293200 | 427182 | 4579894 | 1919 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52571-foto-08101-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52572 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-46 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. Les plantes superiors s'organitzen amb balcons als eixos dels extrems i finestres a l'eix central. Totes les obertures són de llinda recta; emmarcades als costats per pilastres i els balcons , amb barana de ferro i porticons de llibret, se sustenten per mènsules decorades amb motius florals. La façana està coronada per un acroteri circular amb una figura femenina en relleu a la part central, que representa una filadora. | 08101-240 | Carrer de Santa Eulàlia, 46 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3674100,2.1288100 | 427140 | 4579910 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52572-foto-08101-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt probablement el promotor de l'edifici estava relacionat amb alguna de les fàbriques tèxtils de la zona. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52573 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-49 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d' habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, fent cantonada amb el carrer de Buenos Aires. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana principal s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les seves obertures. En planta baixa, però, hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. A la primera planta hi trobem un balcó corregut i a les dues plantes següents s'obren dos balconades dobles per pis. Les úniques obertures amb ornamentació floral damunt la llinda són les de la darrera planta. La façana del carrer de Buenos Aires és molt més senzilla, amb quatre finestres a cada planta. Les del darrer pis mantenen la decoració de la façana principal. | 08101-241 | Carrer de Santa Eulàlia, 49 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3672000,2.1289600 | 427152 | 4579887 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52573-foto-08101-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52574 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-73-75 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | L'adequació de la planta baixa per a comerços, n'ha perjudicat el projecte ornamental de la façana i també de l'interior. | Casa entre mitgeres convertida en múltiples habitatges. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. En la planta pis, la façana s'organitza compositivament de forma simètrica, a partir de quatre eixos. En planta baixa hi trobem un eix central delimitat per la porta d'accés a l'escala comunitària. A banda i banda hi ha les obertures dels comerços. En la planta pis hi trobem quatre eixos de verticalitat, definits per quatre obertures que s'obren a un balcó corregut de balustrada, que en la part central sobresurt més que als costats. Les obertures són de llinda recta, emmarcades per un recreixement del parament i amb porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri central amb baranes de ferro laterals que fan de barana del terrat. Per sota, la cornisa motllurada sustentada per cartel·les. La franja de la cambra de ventilació està esgrafiada i els respiralls formen part de la poca decoració de l'edifici.. | 08101-242 | Carrer de Santa Eulàlia, 73-75 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3670100,2.1272900 | 427012 | 4579867 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52574-foto-08101-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52575 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-85 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana. Està ubicada a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures, cantonada amb el carrer Paretó. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Els baixos amb façana al carrer de Santa Eulàlia han patit transformacions per adequar-se a les necessitats del nou establiment comercial que l' ocupa. Destaca el balcó corregut que comunica l'obertura de la façana principal amb la del carrer Paretó. La barana és de ferro i sustentat per grans cartel·les. A la façana del carrer Paretó hi trobem una balconada i un altre balcó. Totes les obertures són de llinda recta, amb porticons de llibret i emmarcament recrescut. | 08101-243 | Carrer de Santa Eulàlia, 85 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669300,2.1267500 | 426967 | 4579859 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52575-foto-08101-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52576 | Casa del carrer de Santa Eulàlia, 91 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-eulalia-91 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat a l'avinguda de Santa Eulàlia, eix transversal del barri i que mostra els efectes d'una continuada substitució d'arquitectures. El cas que ens ocupa és una de les persistències arquitectòniques anterior a aquesta fase. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. Només els baixos han patit transformacions per adequar-se a les necessitats dels nous establiments comercials que els ocupen. La façana s'organitza compositivament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta; on hi trobem un balcó corregut amb quatre accessos; que corresponen a dos habitatges. Totes les obertures són de llinda recta, amb un recreixement del parament que les emmarca i tenen damunt la llinda una ornamentació floral. La façana està coronada amb un acroteri esglaonat, acabat amb un semi cercle, i al centre un relleu floral. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats, on només destaquen els emmarcaments de les obertures, la motllura de l'acroteri i els espiralls de ventilació. | 08101-244 | Carrer de Santa Eulàlia, 91 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3669200,2.1266200 | 426956 | 4579858 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52576-foto-08101-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52577 | Cases avinguda del metro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-avinguda-del-metro | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que fa cantonada entre l'avinguda del Metro i el carrer de Cavall Bernat. Actualment s'ha dividit en diversos habitatges i establiments comercials a la planta baixa, però respon a una tipologia arquitectònica d'unitat familiar amb planta baixa i pis. La seva ornamentació de façana és senzilla però reflexa, malgrat aquesta simplicitat, la voluntat d'agradar. Les obertures tenen un recreixement del parament que les emmarca: les finestres de llinda recta, però les portes a la planta baixa amb arc de mig punt. La cornisa dentellada corona una franja d'esgrafiats florals que recorre tota la façana. | 08101-245 | Avinguda del metro, 5 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3673700,2.1268900 | 426979 | 4579908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52577-foto-08101-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52578 | Casa del carrer Anselm Clavé, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-58 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i cinc pisos i coberta de terrat. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés a l'escala i quatre obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dos fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs i esgrafiats vegetals entre els òculs i la porta principal, i en el punt més alt, que ajuden a remarcar la importància de l'eix central de l'edifici. El darrer pis és el més singular; un balcó corregut uneix les dues obertures, posades una a cada costat d'un alçat emmarcat per dues pilastres. Les obertures estan coronades per frontons triangulars. | 08101-246 | Carrer Anselm Clavé, 58 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3647900,2.1271300 | 426996 | 4579621 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52578-foto-08101-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52579 | Casa del carrer Muns cantonada carrer del General Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-muns-cantonada-carrer-del-general-prim | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XIX-XX | Edifici d'habitatges situat al carrer Muns, cantonada amb el carrer del general Prim. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta plana. La composició de les dues façanes és simètrica i homogènia, però la del carrer Muns es configura a partir de tres eixos de verticalitat i la del carrer del General Prim, a partir de quatre eixos de verticalitat. En la primera, les obertures de les plantes superiors tenen cadascuna el seu balcó. Mentre que a la façana del carrer del General Prim, els dos eixos centrals estan units per balconades i els eixos laterals per balconeres. Les finestres de la primera i segona plantes són de llinda recta i les de la tercera planta són d'arc de mig punt. Des de la primera planta i fins la cornisa dues pilastres emmarquen la façana. El parament és arrebossat imitant carreus abuixardats. | 08101-247 | Carrer Muns cantonada carrer del General Prim | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3651900,2.1252800 | 426842 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52579-foto-08101-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52580 | Casa del carrer del General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-general-prim-6 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos i coberta de terrat pla; però que a posteriori, s'ha remuntat un pis endarrerit de la línia de façana. La façana s'estructura simètricament a partir d'un eix central representat per la porta d'accés, d'arc de mig punt, a l'escala i tres obertures d'il·luminació de l'espai interior. Als costats d'aquest eix s'alternen dues fileres verticals de balcons i finestres. La decoració es concentra al voltant de les obertures, amb garlandes als òculs. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i els porticons de llibret. La façana està coronada per un acroteri circular. El parament és arrebossat i imita carreus abuixardats, molt rebaixats pel pas del temps. Als costats una pilastra emmarca a la façana, i a la part superior hi ha dos medallons. Entre pis i pis, hi ha una petita motllura divisòria. | 08101-248 | Carrer del General Prim, 6 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3663500,2.1244200 | 426771 | 4579796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52580-foto-08101-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52581 | Creu de terme de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-provencana | ARIÑO, Antonio; GÓMEZ, Sergi (2012). La festa mare. Les festes en una era post cristiana. Col·lecció temes d'etnografia valenciana, núm. 7. Ed. Museu Valencià d'Etnologia; Diputació de València. http://provenzana.blogspot.com.es/2010/10/la-creu-de-terme-de-provencana.html | XIX-XX | Creu de ferro situada sobre un pedestal en forma de prisma de secció quadrada acabat en punta i fet de pedres irregulars. Tot plegat enmig d'un parterre i envoltat de vegetació arbustiva, en una cantonada de la plaça existent davant l'ermita romànica de Santa Eulàlia. | 08101-249 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | Cap a la meitat del segle XV, Provençana perd la seva titularitat com a parròquia, i esdevé capella eremítica. L'edifici de l'església es va degradant fins a l'extrem de que a principis del segle XVI l'ermita estava seriosament deteriorada. Al seu costat mateix, i al peu del camí, en temps del rector Anton Carreres s' havia alçat, en defecte d'aquella, una capella d'obra amb una imatge de Santa Eulàlia darrera un reixat. El 1703, el propietari de la masia Can Alós, veí de l'església, Josep d'Alós i Ferrer -militar barceloní- compra la llança del terreny d'aquesta precària capella per 250 lliures, acceptant l'obligació d'invertir-ne cent més en la reedificació de la caseta de la capella al peu del camí. Ja dins del segle XVIII, amb la recança d'haver-se oblidat de l'antiga parròquia, els habitants de l'Hospitalet fan diverses obres de restauració en l'antic edifici i reedificaren les parts malmeses de l'església. Als voltants de 1785, sota la direcció de mossèn Quirico Madriguera, rector de la església, es pren la decisió de tenir mes cura, des d'aleshores en davant, de l'església i el seus contorns. Es creu que el senyor de la Casa Alós, Don Juan de Ponsich y Alós, va manar construir una creu de terme davant de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, al camí de Barcelona a Santa Creu de Calafell. | 41.3652300,2.1184300 | 426269 | 4579677 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52581-foto-08101-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No confondre creus de terme amb creus de padró. Les primeres estan ubicades a les entrades o sortides dels pobles, al costat del camí, per donar la benvinguda als viatgers o encomanar-se a la divinitat en iniciar un viatge, per ser deslliurats de qualsevol entrebanc (accidents, robatoris, etc).La creu de padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble des d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52582 | Església de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-provencana | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/11/esglesia-de-santa-eulalia-provencana.html | Església parroquial de creu llatina, amb tres naus, la central més alta que les laterals amb dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb arquets de mig punt. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic. Es tracta d'una interpretació dels models clàssics i monumentalistes tan característics de l'arquitectura del primer tremps del franquisme. | 08101-250 | Plaça de Santa Eulàlia de Provençana | El primer document on s'esmenta el lloc de Provençana data de l'any 908. Es tracta de la venda d'una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l'església de Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'actual església i que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. A l'any 1203, Ramon Guanagau funda el benefici de Sant Joan. A principis de segle XIV, segons les visites pastorals, pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l'Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Les notícies posteriors fan referència als ermitans. L'any 1757 el rector de l'Hospitalet i els veïns establiren una concòrdia per a reedificar-la. S'hi col·loca una campana i Francesca d'Alòs presenta al barber Josep Soler per a ermità. Al segle XIX, al voltant de l'església s'havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l'obertura de l'ermita; fins que l'any 1879 s'aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana. | 41.3653000,2.1190600 | 426322 | 4579684 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52582-foto-08101-250-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Puig i Janer | Va existir un primer projecte de l'arquitecte Rubió i Bellver, que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic.L'any 1925 va començar la construcció de l'edifici segons Rubió. Es va aturar en diverses ocasions abans i després de la Guerra Civil. Al 1952, finalment, es reprèn amb un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra.El nou temple fou inaugurat el 10 de febrer de 1957, pel bisbe Doctor Gregorio Modrego. Se celebra el sant de la patronat, Santa Eulàlia, el 12 de febrer. | 116|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52583 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-30 | XX | Edifici situat a la plaça dels avis cantonada carrer Anselm Clavé que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. A la planta baixa s'ha adaptat l'espai per instal·lar-hi comerços i la planta pis és l'habitatge. Predomina l'horitzontalitat sobre l'edifici, constructivament i ornamental. La manca d'elements ornamentals es supleix en una bicromia del parament combinant el color vermell amb el crema, els recreixements del parament en les obertures i una lleugera cornisa dentellada. Damunt les llindes hi ha motius florals esgrafiats, que si s'haguessin pintat de color crema destacarien molt més. Els espiralls de respiració també ajuden a implementar elements decoratius. | 08101-251 | Carrer d'Anselm Clavé, 30 | 41.3656200,2.1267300 | 426964 | 4579713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52583-foto-08101-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52584 | Casa del carrer de Buenos Aires, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-buenos-aires-19 | XX | Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, formada per dos cossos i terrat pla. Destaquen els dos balcons dobles de la planta pis amb quatre obertures d'arc de mig punt, amb porticons de llibret i emmarcament del parament recrescut amb mènsula decorativa a la part central de l'arc. El parament és arrebossat amb imitació de carreus abuixardats. Una sanefa esgrafiada de motius florals a la part on hi ha la cambra de ventilació i els espiralls. La façana està coronada amb una balustrada que és la barana del terrat. | 08101-252 | Carrer de Buenos Aires, 19 | 41.3666600,2.1296300 | 427207 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52584-foto-08101-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||||
| 52585 | Casa dels masovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Edifici als quatre vents format per tres cossos: un central amb planta baixa, pis i golfes; i dos laterals d'una única planta. El cos central té la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Els cossos laterals tenen la coberta en forma de terrat pla. Tot ell s'aixeca sobre un altiplà amb un mur de contenció fet de pedra. S'hi accedeix per una escala doble feta amb balustres. La porta d'accés és dovellada amb forma d'arc el·líptic i totes les obertures són rectangulars però amb la llinda de línies arrodonides i el brancal combinant dovelles estucades i llises. El balcó presenta barana de ferro forjat i ceràmica blanca i blava a la seva base. L'acabament ondulat oculta la teulada. Dues pilastres rematades per hídries recorren aquesta façana verticalment, separant aquest cos central dels dos afegits. El coronament de la façana es fa amb un acroteri ondulat d'estil barroc. Els dos cossos afegits són aprofitats al primer pis per fer una balconada amb balustres. Les obertures repeteixen l'estructura de la façana principal. | 08101-253 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga és de finals del segle XVIII, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi. | 41.3652200,2.0963900 | 424426 | 4579695 | 1904 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52585-foto-08101-253-3.jpg | Legal | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Serrallach | Actualment hi ha el Centre d'Innovació Tecnològica del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. | 98|116 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 52586 | Templet de can Buxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-de-can-buxeres | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 A). Viaje al ayer con Don Gonzalo Batlle pasando por Boixeres; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5- 10. MARCE I SANABRA, Francesc (1968 B). Can Boixeres pasa a ser propiedad municipal; dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 60, pp. 5-10. http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1OyFUhN99SpBiZQhCsUT13zArHk1d7EpdsWMl1T90U7QqazB | XX | Glorieta o templet circular compost per un podi alçat sobre el que s'aixequen sis columnes que sustenten una cúpula, d'esfera i tambor. L'accés al podi es pot fer per dos costats superant tres graons. Entre les columnes hi ha una barana de ferro forjat amb decoracions geomètriques i florals. En el sòl del podi hi ha una sanefa feta de rajols vermells. Les columnes també estan decorades amb trencadís de rajoles, que dibuixen un sòcol vermell, per damunt una petita franja bicroma i blanc fins arribar als petits capitells, que també tenen rajols de decoració. Aquestes columnes suporten un arquitrau profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics. Al damunt hi ha la cúpula, feta de trencadís de rajoles policromes en blanc, groc i vermell. | 08101-254 | Parc de Can Buxeres - Carretera d'Esplugues, 3-5 | La referència més antiga que es conserva és de l'any 1770, i la proporciona el Baró de Maldà en un escrit publicat pel Centre Excursionista de Catalunya. En aquell moment, el seu propietari era Antoni d'Alemany i Berozi, comte d'Alemany. Però segurament l'edifici era molt més antic. Els primers grans canvis daten del 1854, quan la línia del ferrocarril va limitar la finca en la zona baixa, a l'est. El 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia. En aquest passeig es van plantar els plataners i la part nord-est es va repoblar amb un bosquet de pins bords, garrofers i alzines que encara avui donen ombra als passejants. D'aquesta època també és el molí de vent que encara hi ha a l'entrada i que servia per extreure aigua del pou amb més facilitat. L'any 1877 la finca canvia de propietari, després d'estar de lloguer un parell d'anys. El nou propietari donarà nom a la finca: Lluís Buxeres i Abad. Ell va ser qui transformaria aquella vella masia en el palauet i la finca residencial que avui coneixem. L'estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i els seus propietaris el van ocupar immediatament. Llavors van començar a unificar l'aparença exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d'unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l'eliminació dels desnivells propis d'una masia. L'arquitecte va ser Manuel Joaquim Raspall Mayol. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals. Tota la planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a conservar-se a les sales del Museu d'Història de la ciutat. L'any 1906 també es va gestar el jardí tal i com el coneixem avui dia. A més, juntament amb l'habitatge principal es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis adjacent al palauet que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera. La família va abandonar la finca com a residència després de la Guerra Civil i des d'aquell moment només la va tornar a utilitzar com a finca d'estiueig. L'any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l'Ajuntament per 32 milions de pessetes. El Consistori volia destinar la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l'any 1972 i avui allotja un gran nombre d'espècies vegetals i també d'ocells. | 41.3647700,2.0967000 | 424451 | 4579645 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52586-foto-08101-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns documents de la bibliografia es parla d'aquest element coma templet o festejador. | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52587 | Rellotge de sol de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XVIII | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant situat a la façana de migdia de la masia. Es tracta d'un quadrant amb orientació sud-est, situat damunt d'un pla realitzat amb arrebossat de calç. El seu disseny és senzill, amb la data de 1769 a la part superior i el gnòmon, de vareta, que surt per sota mateix de l'any. Les línies horàries estan esgrafiades damunt de l'arrebossat. Senyalen de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda, en xifres romanes, tot i que només s'han marcat de les nou del matí (IX) a les dues de la tarda (XIV). Protegint el quadrant, hi ha un voladís estret, que evita que l'aigua hi degotegi directament. | 08101-255 | Camí de la cadena, s/n | Malgrat es pot llegir l'any 1769, en la fotografia s'endevina un antic rellotge, molt més acurat i probablement policromat. El gnòmon surt d'un cercle solar. Tot el quadrant està emmarcat per una sanefa lineal d'uns cinc centímetres d'amplada on probablement hi havia dibuixades les hores. A la part superior, ambdós costats del sol, un lema o les xifres de l'any. | 41.3453900,2.0964800 | 424410 | 4577494 | 1769 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52587-foto-08101-255-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.817 | 94|98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 52588 | Rellotge de sol del restaurant la Marina de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-la-marina-de-lhospitalet | PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical situat a la façana de migdia de la casa antiga, reconvertida a restaurant. Es tracta d'un quadrant realitzat amb rajols ceràmics, de sèrie, policromat envoltat per una sanefa de fulles i emmarcat dins d'un rectangle pintat a la paret de color ocre. El rellotge està situat a l'interior de dotze rajols. A la part superior hi ha l'astre solar, antropomorfa. De la seva boca neix el gnòmon, de vareta, en alumini. Ambdós costats, hi ha uns núvols ben carregats que el sol empeny amb el seu alè. D'ell també neixen les línies solars, que van de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. Les xifres són àrabs, de color negre. La part inferior queda decorada amb una sanefa vegetal. Una línia ocre separa el quadrant pròpiament dit de la sanefa decorativa exterior, que és la típica fulla ocre i blava amb botons de tonalitats verdes. | 08101-256 | Carretera de la Feixa Llarga, 47 | La propietària el va fer posar pels volts de l'any 2007, quan varen fer tornar a pintar la façana. | 41.3394200,2.1077600 | 425347 | 4576821 | 2007 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52588-foto-08101-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica artística Socemar - Calella | Aquest rellotge consta al Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència: 3.820 | 98 | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||
| 52589 | Ca l'Alòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalos | BUSQUETS COSTA, Francesc (2004). Memòria prospecció del projecte constructiu plataforma tram La Torrassa-Sants de la L.A.V. Des. 2004: Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | L'antiga masia es va enderrocar, així com l'antic dipòsit de la Guàrdia urbana. | Amb motiu de la construcció del projecte de la plataforma de la línia d'alta velocitat: Madrid-Saragossa-Barcelona-frontera francesa; subtram: La Torrassa-Sants; el desembre de 2004, es va realitzar una prospecció arqueològica superficial dels terrenys afectats. Tot i la notícia de troballes antigues d'època romana a la zona, com a conseqüència d'aquests treballs només es va poder localitzar un mur, en un talús de la via del tren, on estava ubicada la antiga masia de Ca n'Alòs. No es pot acreditar una cronologia precisa per manca de restes ceràmics. Es va puntualitzar sobre la importància de la línia quaternària de la via del tren, ja que és aquesta la franja on han sortit les restes arqueològiques més importants pel que fa a l'època romana. Existeixen notícies de la localització de diversos fragments ceràmics de diferents èpoques, a l'antic dipòsit de la Guàrdia Urbana de L'Hospitalet. Al talús de la via del tren existeixen unes cavitats, actualment tapades per la construcció del tren d'alta velocitat, que podrien respondre a cavitats realitzades als anys 20 del segle XX com a habitatge. | 08101-257 | Santa Eulàlia de Provençana | La zona té gran importància ja que l'àrea d'influència de la via romana s'estendria en aquesta zona. Aquesta zona pertany a la línia quaternària, situat entre la fàbrica Vanguard i la sitja trobada a La Torrassa. | 41.3677600,2.1185200 | 426279 | 4579958 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52589-foto-08101-257-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest mur estava localitzat a l'antic dipòsit de vehicles de la Guàrdia Urbana, però amb les obres iniciades en juliol de 2005, per a la construcció del tren d'alta velocitat, ha estat destruït sense control arqueològic. | 80 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52590 | Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquerrer-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XX | Element que consta en l'inventari del patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però en el que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. Es tracta de la masia de ca l'Esquerrer. | 08101-258 | Carretera del Mig s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3486100,2.0943400 | 424235 | 4577853 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52590-foto-08101-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||||
| 52591 | Can Picotí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picoti | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | IIaC-VdC | No en resta cap element conservat. | Es tracta d'una necròpolis romana , a més a més d'altres troballes, molt a prop del recorregut d'una via important de comunicació: la que anava des de Barcino a l'embarcador de les Sorres. Sembla ser que l'any 1911, per tal de realitzar les obres del terraplè del carrilet, es van fer servir terres que provenien dels voltants del carrer Sant Joan, en el lloc conegut com Can Picotí o Ca la Carmeta Gran i actualment com Ca l'Aranya. En aquest lloc, segons testimoni de Joan Fernández (que ho va anotar en un diari personal), van quedar al descobert 'restes humanes, àmfores, tègules i monedes de coure de César August'. Ho va anar a denunciar a l'Ajuntament sense que les autoritats locals mostressin cap atenció a la troballa. Aquest jaciment es troba en la part baixa del terraplè que marca el final de la cornisa d'argiles del quaternari antic i on s'han conservat la major part de les restes antigues aparegudes en aquesta ciutat. En aquest lloc, encara hi ha, avui dia, un solar sense construir, per bé que molt rebaixat, la qual cosa ens fa sospitar que no s'hi trobarà res. J. L. de la Pinta, becat pel Museu de L'Hospitalet per a fer un treball sobre les restes antigues de la localitat, no va trobar cap resta. | 08101-259 | Barri de Sant Josep | Josep Maria Solias (1990) recull a la seva tesi, la notícia de Francesc Marcé de l'aparició d'una necròpolis romana. En aquest mateix lloc, o molt a prop, cap al 1915, varen aparèixer una sèrie de monedes, avui desaparegudes, en un vas. Es van trobar durant les obres de construcció de la via fèrria de la RENFE, a l'altura del grup escolar Busquets i Punset, entre la riera del Canyet i Can Bori. | 41.3650800,2.1083200 | 425423 | 4579669 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52591-foto-08101-259-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es localitza al barri de Sant Josep, al sud del cementiri municipal. Es situa a la part baixa de les planes d'argiles quaternàries que dominen el delta del Llobregat. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 52592 | Jaciment de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-riera | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | XVI-XVIII | Can Riera és una antiga masia que es troba dins del nucli antic de L'Hospitalet; al capdamunt del carrer Xipreret. El cos principal data del segle XVII. Conserva al davant un petit pati, vestigi de les terres de conreu que envoltaven l'edifici i que es comunicava amb el carrer Xipreret mitjançant un pont de pedra que travessava per sobre la riera de l'Escorxador. Com a masia s'hi han fet intervencions arqueològiques. Les més importants són les realitzades amb motiu del projecte de rehabilitació de la masia en les dependències del museu, entre 2007 i 2009. Es va conservar i recuperar el safareig existent al pati de llevant i un pou, que s'ha deixat visible. | 08101-260 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 17-19 | L'origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles. Més tard, és on es forma l'antic nucli de l'Hospitalet; en detriment de l'assentament de Provençana. L'edifici de l'Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat. A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d'expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants. Un aspecte destacat d'aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba. | 41.3613100,2.0968200 | 424457 | 4579261 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52592-foto-08101-260-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1996, el Museu de L'Hospitalet va organitzar un taller explicatiu sobre arqueologia. Durant les explicacions es va fer una cata prop de la masia de Can Riera per explicar com són les excavacions arqueològiques. En aquest sondeig varen sortir diverses monedes del segle XVIII, que van ser dipositades al Museu de L'Hospitalet, després de comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | ||||||||
| 52593 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-6 | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. | I - V dC | Es desconeix el lloc exacte de la troballa. | Troballa de dues monedes d'època romana en un lloc indeterminat del barri. El lloc de Can Serra és el darrer estrep ocupat per les argiles quaternàries i les margues terciàries abans d'entrar en el terreny de quaternari recent. Per tant, es tracta d'una plana, que cau abruptament. Aquest territori ha estat profundament urbanitzat a partir de finals dels anys 60 i, especialment, en els anys 70 del segle passat, de tal manera que avui dia es impossible reconèixer la seva primitiva morfologia i que es conservi el jaciment de procedència de les troballes. Tampoc es coneixen les circumstàncies exactes de la troballa ni el seu emplaçament exacte, encara que el terreny del barri és relativament reduït. Ens trobem davant de dues monedes romanes de bronze d'una cronologia ben diferents: la primera és de l'Alt Imperi i la segona del Baix. Moneda de bronze. A l'anvers s'aprecia l'efígie de l'emperador Domicià amb la llegenda DOMIT. AVG. GERM. (81 -96 dC.), al revers hi ha la deessa Fortuna amb la llegenda FORTVNAE i les lletres S. C. Moneda de bronze de l'emperador Constantí (312-337 dC.). A l'anvers hi ha l'efígie de l'emperador, al revers, una torre amb una llegenda il·legible on s'aprecien les lletres SMTS. Conservació bona. Diàmetre: 19 mm. Pes: 2,5 gr. | 08101-261 | Barri de Can Serra | Foren donades al museu per Armand Barba. | 41.3648900,2.1004400 | 424764 | 4579655 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52593-foto-08101-261-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat a la col·lecció del Museu de l'Hospitalet. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 | |||||||
| 52594 | Can Torresolanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torresolanes | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. MORERA CAMPRUBÍ , Jordi (2011). Estudi històric i arqueològic als edificis del carrer Juan de Toledo 5-19 de l'Hospitalet, 2011. Nº 9645. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-XX dC | No es conserva cap element. | A l'entorn del jaciment de Can Torresolanas i l'antiga torre Ubach, en una àrea urbanitzada que limita al nord amb el marge del talús de la via del tren, en el barri de Sant Josep, en diverses ocasions han estat localitzades restes diverses que permetien situar-hi alguna mena d'ocupació d'època antiga. Les restes més antigues varen ser localitzades l'any 1919, en un indret que es localitzaria passat el camí que portava a la torre Ubach, després d'un pont de ferro i en uns marges elevats, on es cita la descoberta de les restes d'una antiga casa d'època romana que apareixia completament colgada de terres (Marcé. 1981). En el mateix sector, molt temps després, el Sr. Joan Fernández va recollir un fragment de ceràmica romana (una nansa). Aquests mateix afeccionat va donar la notícia de la descoberta a la part posterior de la torre Ubach, entre un rec i la via fèrria, a una profunditat de set o vull metres, del que sembla que haurien pogut estar diverses sepultures excavades al sòl i que estarien cobertes amb lloses de pedra. Aquestes restes però no foren objecte de cap intervenció arqueològica. En aquest mateix sector, l'any 1993 els arqueòlegs Jordi Serrallonga i Josep Maria Solias, llavors director del Museu de l'Hospitalet, varen decidir estudiar i documentar les restes d'un mur de contenció de terres que estava construït amb maons o teules planes superposades verticalment que apareixia a tocar el carrer Juan de Toledo (en direcció est-oest). Aquest mur mesurava 2,20 metres d'alçada i 50 metres de longitud. En aquest mur era possible observar la presència de dues canalitzacions, una de secció quadrangular i una altre de semicircular. Aquest element fou valorat com d'especial interès pel patrimoni arquitectònic i industrial de la ciutat, si més no pel seu caràcter atípic. Les peces d'obra emprades en la construcció del mur tenien un segell de l'antiga fàbrica hospitalenca 'ROMEU Y ESCOFET', que permetia la seva datació en època recent. | 08101-262 | Carrer de l'Ebre, s/n | El setembre de 1993 es va realitzar un seguiment arqueològic d'urgència amb motiu de l'inici d'unes obres en aquest indret. Segons l'arqueòleg director, les inspeccions de la secció realitzada per la màquina excavadora no permeten parlar de cap nivell arqueològic anterior al segle XX, opinió recolzada pel fet de que durant l'obra tampoc va aparèixer cap material aïllat anterior a aquesta datació. L'any 2011 es portà a terme un estudi de paraments dels edificis situats als carrers Juan Toledo 5-19 i Ebre 4-14 que el consistori pretenia 'deconstruir'. Segons les notícies orals existia, en aquest indret, un convent carmelita, refugis, túnels i fresqueres en el subsòl. Es va concloure que havia estat un casal rural dels s. XVII-XVIII. | 41.3650600,2.1080800 | 425403 | 4579667 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52594-foto-08101-262-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sector situat al barri de Sant Josep, en una àrea compresa entre el traçat de la via del tren i el carrer Juan de Toledo, al sud del cementiri municipal. També es coneix com Torre Ubach. | 98|94|83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/