Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52696 | Fanals del Parc de Bellvitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanals-del-parc-de-bellvitge | XX | Fanals que funcionen amb energia solar, de disseny modern en un parc inaugurat l'any 1988, amb una superfície superior al 50 mil metres quadrats. El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc. | 08101-471 | Parc de Bellvitge | 41.3482700,2.1116200 | 425680 | 4577800 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52696-foto-08101-471-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||
| 52697 | Fita quilomètrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-quilometrica | XX | Està mig protegida per una barana però ha patit alguna pintada que caldria netejar. | Fita de pedra de petites dimensions que indica el punt quilomètric 2 de l'antiga carretera que es dirigia al Llobregat fent marrada: l'actual carretera de Santa Eulàlia de Provençana. És un camí que estava en funcionament en època romana. Des de Barcelona es dirigia en línia recta cap a Cornellà i allí girava en angle recte, seguint el Llobregat, cap a Sant Feliu, on es retrobava amb l'altra via. Aquest camí es situava per sota de l'esglaó erosiu o talús de 15 m. d'alçada que configurava la 'terra ferma', i per tant vorejava l'antiga línia de costa i l'estuari del Llobregat per la seva riba septentrional en època ibèrica i romana, ja que aquesta es trobava entre 250 m. i 500 m. de distància de l'esmentat talús. El mateix topònim Provençana pot confirmar la romanitat del camí, ja que podria tenir un origen antroponímic (de Proventius, que podria fer referència al propietari del fundus, Provius) (AEBISCHER, 1928) o referir-se a l´Ager Provincialis (terrenys públics de Barcino no centuriats, a l´extrem de la ciutat, que tindrien la seva correspondència a l´altre extrem del Pla, a Sant Martí de Provençals). Però tampoc és descartable una tercera teoria: que tant Provençana com Sant Martí de Provençals fossin noms alt medievals relacionats amb els pobladors occitans (provençals) que s'instal·laren al Pla de Barcelona en època carolíngia o en el segle X (MORÁN, 1980:106). | 08101-472 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, 155-159 | 41.3624300,2.1090100 | 425478 | 4579374 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52698 | Font de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-eulalia | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Primera de les dues fonts projectades per Carles Buïgas, creador de les fonts de Montjuïc, a la ciutat de L'Hospitalet. Fou un encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat arrel de la visita de l'arquitecte amb motiu de donar una conferència i inaugurar una mostra que havia preparat l'Agruypación de Amigos de la Música. L'acord es va prendre durant el mes de maig de 1969. I el cost hauria de superar els dos milions de pessetes. La primera font és la que s'ubicaria davant la nova església de Santa Eulàlia de Provençana. Havia de ser una «fuente luminosa, cambiante de color y de forma». Seria la segona font en importància d'aquest tipus, després de la de Montjuïc. El receptacle principal és circular, amb un diàmetre de 15 metres. Al mig, un de més petit alçat. Estava preparada per 63 mòduls per a 24 fases canviants. | 08101-473 | Santa Eulàlia de Provençana | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3654700,2.1196000 | 426367 | 4579703 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52698-foto-08101-473-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | La inauguració, del 9 d'agost de 1969, fou presidida per l'alcalde España Muntadas, acompanyat de ls membres del consistori i la presència del mateix Carles Buïgas. Amb la participació de la banda municipal de música i un castell de focs. | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||
| 52699 | Font de la plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-anselm-clave | http://provenzana.blogspot.com.es/2010/12/el-brollador-buigas_17.html | XX | Segona font del projecte encarregat a Carles Buïgas durant el maig de 1969 per l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquesta ubicada a la plaça d'Ansel Clavé. Més senzilla que la de Santa Eulàlia de Provençana, ja que no disposaria de la mutació dels llums de color. | 08101-474 | Plaça d'Anselm Clavé | Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898 - Cerdanyola del Vallès, 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic, conegut principalment per haver dissenyat la Font Màgica de Montjuïc. És fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), arquitecte i cap de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, pel qual va obtenir la medalla d'or de l'Exposició. Carles es cria al si d'una família benestant de Barcelona. Als set anys marxa a Montevideo (Uruguai), per motius laborals del pare. La família torna a Barcelona l'any 1919 per la crisi econòmica existent al país sud-americà. Al 1916 ingressa a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, però no finalitza els seus estudis per haver començat a treballar com ajudant del futur projecte de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. Més endavant es titula a l'École de Génie Civil de París. Ja a Barcelona es posa a treballar a la que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i entra a la comissió del ram. Fa primer de topògraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja és cap de les instal·lacions electromecàniques. És en aquesta època que té la idea de les fonts lluminoses. El 1922 comença a dissenyar el seu primer projecte de fonts i saltants d'aigua lluminosos. Les seves primeres obres són al Palau Reial de Pedralbes. Eugeni d'Ors definiria el seu treball com a un nou estil d'art, l'art de l'aiguallum. L'èxit de l'Exposició de 1888 deixa molt bones expectatives i una gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries Elèctriques que, en aquell temps, eren la gran novetat. Un altre aspecte que afavoria el fet de donar-hi una empenta és la tasca de rehabilitar la muntanya de Montjuïc, que ja s'havia iniciat. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, s'inaugura l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbà per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell-Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el següent: ' Va ser una Exposició que a l'estranger va començar sent l'Exposició d'indústries Elèctriques i va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'enginyer Buïgas... Aquestes fonts meravelloses i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causar ser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya havia posat la seva esperança'. Una vegada finalitzada l'exposició, Buïgas comença altres projectes, como la Nau Lluminosa, declarada al seu moment d'interès nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola s'instal·là a París, on resideix fins el 1942. Durant aquests anys guanya gran renom internacional i realitza projectes a París, Lieja, Nova York, Lisboa, Roma, Santo Domingo, Madrid, Granada, Valencia, etc. Però, a causa de la crisi existent una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts d'aquest projectes encarregats a Buïgas són aturats o anul·lats. | 41.3613400,2.1064500 | 425263 | 4579256 | 1969 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Carles Buïgas | El cost previst d'aquest font seria d'1.311.973 ptes. | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||
| 52700 | Font de la plaça Pirineus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-pirineus | XX | Font situada a la plaça dels Pirineus, de ferro de fossa amb quatre brocs repartits al voltant d'un fanal tipus canelobre, amb quatre caps lluminosos de ferro. Els caps lumínics són de vidre glaçat i estan coberts de corones de ferro treballat als quals hi ha l'escut de L'Hospitalet del Llobregat. | 08101-475 | Plaça Pirineus | 41.3728900,2.1233000 | 426685 | 4580523 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52701 | Fusions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusions | XXI | Escultura de caràcter simbòlic i representació abstracte feta d'acer inoxidable, que representa la unió de l'home i la dona. L'escultura està collada amb ancoratges de ferro sobre una peanya de ciment i encofrat de pedra. Tot el conjunt està envoltat d'un parterre vegetal. | 08101-476 | Rambla Marina, 211 | 41.3510300,2.1093200 | 425491 | 4578109 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52701-foto-08101-476-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||
| 52702 | Mirafielo; Homenatge Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirafielo-homenatge-ernest-lluch | Ezker Calvo, Alicia. Anda Goikoetxea, José Ramón. Enciclopedia Auñamendi [en línea], 2018. [Fecha de consulta: 15 de Mayo de 2018]. Disponible en: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/anda-goikoetxea-jose-ramon/ar-3881/ | XXI | Monument commemoratiu en record de totes les víctimes del terrorisme, situat a la plaça d'Ernest Lluch, que fou assassinat per la banda terrorista ETA. Es tracta d'un cilindre de bronze, buit per dins, irregular, que se susté per tres potes. Les vores superiors estan lobulades amb ondulacions i on s'hi pot llegir 'A Ernest Lluch apassionat defensor de diàleg' | 08101-477 | Plaça d'Ernest Lluch | Instal·lat el 21 de novembre de l'any 2015. | 41.3752400,2.1135600 | 425873 | 4580793 | 2015 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52702-foto-08101-477-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Ramon Anda Goicoechea | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||
| 52703 | Homenatge a Fernández Jurado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-fernandez-jurado | Informació biogràfica extreta de : https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Fern%C3%A1ndez_Jurado | XX | Monument petri en forma piramidal format per diferents blocs damunt un pedestal de base quadrada. Com diu la inscripció, està dedicat a 'Fernandez Jurado / 1914 - 1984 / Català nascut a Almeria. Testimoni i símbol de la lluita per la integració social. Per la unitat nacional i pel progrés solidari de Catalunya / 18 de desembre de 1988'. | 08101-478 | Passeig de Bellvitge | Arribà amb la seva família a Barcelona el 1918. Vivia a la vila de Gràcia.Treballà com a ebenista i des de 1929 milità sindicalment, primer en la CNT i després en la UGT. El 1930 s'afilià també al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i més tard al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), alhora que formava part de la Joventut Comunista Ibèrica (JCI). Com a membre de l'Aliança Obrera participà en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1935, mentre feia el servei militar, va ingressar a la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) i fou empresonat per les autoritats. Quan es produí el cop d'estat de 18 de juliol de 1936 participà en els combats a Barcelona i poc després marxà al Front d'Aragó com a cap de centúria de la columna Joaquim Maurín del POUM, arribant a comandant de l'Exèrcit de la República. El 1937 va conèixer a Barcelona l'escriptor George Orwell. El maig de 1938 fou ferit i fet presoner per les tropes franquistes. Passà per diverses presons fins que finalment fou jutjat i condemnat a 30 anys de presó. El 1942 fou alliberat i continuà la seva activitat clandestina en el POUM, però la implacable persecució judicial el van dur a exiliar-se el 1948 a França. El 1949 va marxar cap a Xile, d'on no va tornar fins al 1964. El maig de 1969 va guanyar el premi «Flor de Nieve» a la VI Fiesta de la Poesía de la ciutat d'Osca, celebrada al Teatre Olimpia amb l'obra Flor de Nieve i presentada amb el pseudònim Guara. En tornar a Catalunya es va establir al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), però això no li va impedir participar en les activitats del barri de Gràcia. També es va vincular en les activitats de l'Associació de Veïns de Bellvitge, el grup esperantista Paco kaj Amo i els Amics del Sol. Durant els anys 1970 participà en l'Assemblea de Catalunya, i juntament amb antics poumistes com Enric Adroher i Pascual i Manel Alberich ingressà al PSC-Congrés, que posteriorment s'integrà en el PSC-PSOE. A les eleccions municipals de 1983 fou escollit regidor de Castelldefels i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat. Molt malalt d'un càncer gàstric, no pogué prendre'n possessió i va morir poc després. | 41.3540400,2.1126200 | 425770 | 4578440 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52703-foto-08101-478-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||
| 52704 | Monòlit del Grup de dones del Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-del-grup-de-dones-del-gornal | http://www.lhdigital.cat//web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/349738 | XXI | Monument lític en forma de cub, partit a la part superior. Està fet de dos tipus diferentsd e pedra. En aquest lloc hi havia un simple monòlit dedicat pel Grup de Dones del Gornal a 'ELLAS QUE FUERON Y SON VICTIMAS DE LA VIOLENCIA DE GENERO / 8 DE MARÇ DE 2004 / L'HOSPITALET'. També hi deia 'L'AMOR, LA LLIBERTAT I LA VIDA D'UNA DONA NO SÓN PROPIETAT DE NINGÚ'. | 08101-479 | Avinguda de Carmen Amaya, 39 | Sembla ser que el primer monòlit fou substituït per aquest segon per haver patit vandalisme. En tot cas, fou una instal·lació promoguda pel Grup de dones del Gornal. A ellas, que fueron y son víctimas de la violencia doméstica i L'amor, la llibertat i la vida d'una dona, no són propietat de ningú són les dues frases que s'han gravat al monòlit i que van dirigides a les 11 dones que havien mort aquell any a causa de la violència de gènere a tota Espanya. Aquestes paraules expressen els sentiments, desitjos, denúncies, reivindicacions i records de moltes persones. L'entitat també col·locà onze plantes, que simbolitzen la vida, amb les que es volgué fer un tribut a les víctimes. Des de l'associació manifesten que no els hi agradaria posar més plantes i que exigeixen el dret a la vida, a la llibertat i a l'amor. | 41.3544200,2.1174300 | 426173 | 4578478 | 2004 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52704-foto-08101-479-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||
| 52705 | Mural de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-can-serra | XX | Mural pintat en commemoració de la lluita veïnal de Can Serra per aconseguir un barri digne i amb serveis. Està pintat en una de les parets de la plaça de la Carpa i no està signat. Es tracta d'un dibuix al·legòric on es barregen elements figuratius amb d'altres menys realistes on predomina el color blau en constrast amb el gris dels edificis i la carretera. | 08101-480 | Plaça de la Carpa s/n | 41.3663000,2.1001500 | 424741 | 4579812 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52706 | Placa del pont de la Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-de-la-vanguard | XX | Placa de marbre situada al voral de la carretera en un mur lateral enfront la fàbrica de La Vanguard, on es llegeix: 'MINISTERIO DE OBRAS PÚBLICAS / AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET / Obras de supresion del paso a nivel / 29 de enero 1961 | 08101-481 | Carrer de Santa Eulàlia s/n | 41.3652600,2.1176500 | 426204 | 4579681 | 1961 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52706-foto-08101-481-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||
| 52707 | Placa Severo Ochoa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-severo-ochoa | XX | Placa commemorativa que la ciutat de L'Hospitalet li va dedicar a aquest metge que obtingué el Premi Nobel de medicina. La 'placa' consisteix en 4 rajoles quadrades que formen un rombe, la superior i la inferior not enen cap inscripció. La de l'esquerra posa: 'LA CIUDAD DE L'HOSPITALET A SEVERO OCHOA PREMIO NOBEL DE MEDICINA Y FISIOLOGHIA Y ASTURIANO UNIVERSAL - LUARCA 24-9-1905, MADRID 1-11-1993'. L arajola de la dreta és un perfil de l'homanetjat. | 08101-482 | Avinguda de Severo Ochoa | 41.3731400,2.1014900 | 424861 | 4580570 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52707-foto-08101-482-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||
| 52708 | Església de la Mare de Déu de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-llum | XX | Presbiteri i altar restaurats l'any 1979 per tal d'adaptar-lo a les normes del Concili Vaticà II. | Església parroquial situada en el barri de La Florida, d'arquitectura moderna i funcional.De planta rectangular, amb orientació sudoest - nordest. Consta de quatre trams, en un d'ells hi ha el cor. La nau està escapçada per un presbiteri recte amb volta escarsera. El frontis està precedit amb un porxo aixecat damunt una escalinata, a la façana principal; i un altre porxo a la façana nord. La coberta és de volta escarsera. Pel lateral sud, sobresurt un cos absidial on se situas la zona de baptisteri i les escales per pujar al cor, amb unes obertures rectangulars que li donen llum exterior. El campanar té planta rectangular (5'36 x 2'20 m) i les seves parets nues no presenten cap element decoratiu. Està capçat per una coberta plana damunt de la qual hi ha un edicle que té una creu metàl·lica al cim, creu inclosa en l'alçada. La cel·la, sota coberta, té tres petites obertures circulars disposades en tres fileres tant pel cantó de ponent com pel de llevant; les altres dues no tenen obertures. L'escala que puja pel seu interior, en la part baixa visible al cantó esquerre dins de la nau, entra i puja per l'interior convertida en una escala de maó arrapada als murs; en la part superior ho fa sobre volta i amb barana metàl·lica. Els murs exteriors com la majoria dels del temple estan arrebossats i pintats d'un blanc intens. | 08101-483 | Carrer Enginyer Moncunill, 41 | Església construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. | 41.3705500,2.1095200 | 425530 | 4580275 | 1956 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52708-foto-08101-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52708-foto-08101-483-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'altar és de marbre de Sant Vicenç dels Horts i estava col·locada sobre una roca del Pirineu català, abans de la reforma de 1979. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||
| 52709 | Mare de Déu de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llum | XX | imatge de la Mare de Déu de la Llum situada en el frontispici del presbiteri. Fou copiada en rajoles pels germans Serra. Està situada al mig d'un cercle solar del que surten llampegades. L'Infant Jesús està dret i la Mare només el sosté pels peus. | 08101-484 | Carrer Enginyer Moncunill, 41 | L'església fou construïda amb motiu de la creació d'un nou barri que acollia els treballadors de l'empresa 'Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. | 41.3705500,2.1095200 | 425530 | 4580275 | 1956 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52709-foto-08101-484-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Solanich Riera | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||
| 52710 | Casa de la Reconciliació de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-reconciliacio-de-can-serra | BOTEY, Jaume et alii (2016). Can Serra, 50 anys: història d'un barri de L'Hospitalet, Barcelona: Centre d'Estudis de L'Hospitalet. | XX | Al barri de Can Serra s'origina el Grup d'Objectors de consciència de Can Serra, quan l'any 1975 demana al rector de la Casa de la Reconciliación, la possibilitat de fer una prestació social substitutòria autogestionada del servei militar, aleshores obligatori per als homes. Els arguments dels objectors de consciència xocaven frontalment amb els valors militaristes socialment acceptats, valors guarnits ideològicament amb sentiments patriòtics i d'integrisme nacional catòlic, etc. Els postulats antimilitaristes es fonamentaven en valors de la pau, la justícia i la no violència, front el militarisme, la injustícia social i l'obediència cega. No feien servir arguments d'arrel religiosa, com els Testimonis de Jehovà. Els objectors trobaren una oposició frontal entre els veïns de Can Serra, àdhuc entre els militants d'esquerres i comunistes, els quals veien la lluita armada com un mitjà per l'alliberament i emancipació de la classe obrera, inspirats en icones com el Che Guevara. Els objectors es van comprometre a fer serveis socials (esplai, casal d'avis i escola bressol) com alternativa al servei militar. Aquesta opció no estava reglada i per tant davant l'estament militar eren declarats pròfugs. Martin Villa, aleshores governador civil de Barcelona,es va desentendre i va inhibir-se d'actuar contra els objectors tot i els advertiments d'en Jaume Botey en persona. L'estratègia consistia en forçar el compliment de la llei, és a dir, empresonar-los. Amb la detenció i empresonament dels objectors es pretenia fer un gran escàndol i convertir l'objecció de consciència en un fet polític. El 24 de desembre de 1975 els 5 objectors de Can Serra van fer públic el manifest “Un camí per a la pau: manifest dels objectors de consciència” on es comprometien a treballar durant dos anys al barri i exposaven els motius per no incorporar-se a files. Aquesta declaració va ser important en tant que plantejava per primer cop una reivindicació conjunta, d'un col·lectiu que qüestionava el servei militar obligatori, en lloc d'un cas individual. Finalment van ser detinguts i empresonats en el Castell de Figueres. La detenció dels objectors desencadenà una campanya de recolzament arreu de l'Estat i es formaren grups a imatge i semblança de Can Serra a Bilbao, Madrid, Tarragona, Vic, Màlaga. | 08101-485 | Avinguda de Can Serra, 80-82 | Es considera a Pepe Beúnza el 'primer objector de consciència d'Espanya' el 1971, a qui li van fer un Consell de Guerra. Aviat va tenir un grup de seguidors, entre els quals estava Jordi Agulló, natural d'Alcoi, considerat el 'segon'. El Jordi Agulló va estar dos anys llargs a la presó i es va acabar instal·lant a Can Serra. Experiències de vídeo a Can Serra del grup Video-Nou va ser el primer intent d'utilitzar el vídeo com a instrument dinamitzador de la vida social i comunitària a España. El 1978 van enregistrar quatre documentals representatius de les inquietuds i de la realitat social del barri, amb títols prou eloqüents: !Qué viene el metro!, Història Urbanística, Escuela de adultos i El barrio de las fiestas. Els 5 objectors de Can Serra també van fer un document, més aviat un manifest, sobre el seu posicionament antimilitarista i el seu compromís de construir una societat basada en la cultura de la pau. | 41.3655700,2.0983000 | 424586 | 4579732 | 1975 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest episodi forma part de la Ruta de la Transició Democràtica de L'Hospitalet. Aquesta ruta es va presentar el 9 d'abril de 2014 en el marc de la Jornada 'Catalunya en Transició: continguts clau i recursos per treballar la transició democràtica a l'aula', organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament d'Ensenyament. | 61 | 4.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||
| 52711 | Mercat de Can Vidalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-can-vidalet | XX | Mercat municipal situat en una petita franja de terreny que serveix per separar els carrers de Marcel·lí Esquius i el de les Amapoles, fent un petit triangle amb el vèrtex nord que dona a l'avinguda de Severo Ochoa i la base sud al carrer de la Rosa d'Alexandria. La particularitat d'aquest mercat és que les parades miren enfora, a la vorera; és exterior. Les parades es comuniquen per darrera des de l'interior, al qual s'hi accedeix per dues entrades, una al carrer Marcel·lí esquius i l'altra pel carrer d'Amapolas. A les dues entrades, a mb frontó triangular, s'hi pot llegir la data de construcció, 1948, i 'Can Vidalet' amb un òcul central. Els tres costats són d'una única planta , amb coberta de teules i façana on es combina el maó vist i el parament arrebossat llis i pintat. Entre el coronament i les parades hi ha un petit ràfec de teules. | 08101-486 | Carrer Marcel·lí Esquius s/n | 41.3713100,2.1016300 | 424871 | 4580367 | 1948 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52711-foto-08101-486-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52711-foto-08101-486-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||
| 52712 | Cases de l'Avinguda del Metro, 7-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-del-metro-7-15 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Conjunt de casetes de cós planta baixa i pi, amb les cobertes de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les façanes, tot i les modificacions posteriors manté certa uniformitat i encara conserva traces de l'ornamentació original. Tenen un coronament llis i realçat que oculta les teules de la coberta. Destaquen algunes finestres balconeres amb l'emmarcament decorat. | 08101-487 | Avinguda del Metro, 7-15 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3675500,2.1268400 | 426975 | 4579928 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52713 | Casa de l'Avinguda del Metro, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-del-metro-17 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa als quatre vents que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. La planta pis té la línia de façana més enretirada per encabir-hi una terrassa. Està situada en una zona on els edificis no han guanyat alçada donant certa harmonia a l'espai urbà, a diferència de l'illa de cases frontal. Destaca la composició simètrica de la façana principal i la balustrada que fa de barana de la terrassa superior. | 08101-488 | Avinguda del Metro, 17 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3678100,2.1266100 | 426956 | 4579957 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52714 | Edifici del carrer de Buenos Aires, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-9 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat pla català. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, a excepció de la planta baixa, on hi trobem l'entrada a les escales comuns i una porta del garatge. Destaquen els balcons de costat a costat i el recreixement ornamentat de les finestres. El parament és de maó vist i el coronament és un ràfec llis suportat per mènsules. | 08101-489 | Carrer de Buenos Aires, 9 | 41.3669200,2.1294300 | 427191 | 4579856 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52715 | Casa Carrer d'Amadeu Torner, 113 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-damadeu-torner-113 | XX | Caseta de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a quatre aigües i un petit ràfec. Es troba al bell mig de l'avinguda, als quatre vents i és la seu de l'associació dels Amics d'amics del ferrocarril de L'Hospitalet. | 08101-490 | Carrer d'Amadeu Torner, 113 | 41.3641700,2.1209900 | 426482 | 4579557 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52716 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-2 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que fa cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia. Consta de planta baixa, on hi ha una farmàcia, i cinc pisos. Tot i ser el carrer Santa Eulàlia el més important, l'entrada i la façana principal són pel carrer d'Anselm Clavé. Destaca la simetria del conjunt, amb el buit de l'escala a la part central i dividint la resta en dues parts iguals, on es combinen les obertures simples amb els balcons dobles. El parament és llis amb elements ornamentals emmarcant obertures o plens. | 08101-491 | Carrer Anselm Clavé, 2 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3668500,2.1261800 | 426919 | 4579851 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52717 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-4 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Casa de cós que consta de planta baixa i pis i amb la coberta plana. Manté l'estructura i el programa ornamental primigeni. En planta baixa trobem l'accés a la planta pis i un comerç. A la planta pis, hi trobem un balcó doble amb les obertures emmarcades amb recreixements ornamentals, sobretot a la llinda. Els paraments són aplacats que en planta pis imiten carreus encoixinats. Per sota el coronament llis, es conserva una motllura dentellada original. | 08101-492 | Carrer Anselm Clavé, 4 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666600,2.1262800 | 426927 | 4579829 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52718 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-8 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici que es va concebre d'habitatges i que consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa s'ha adequat per comerços i a la resta hi ha una llar d'infants. Però la façana conserva els elements programàtics de l'arquitecte, amb una línia de façana que juga amb els volums i la simetria. També contrasta el parament de la planta baixa, fet d'aplacats de pedra artificial, amb l'arrebossat llis i pintat clar de les plantes superiors. Això com la simplicitat de les línies a la part superior i l'emmarcament neoclàssic de la, porta principal d'accés, amb pilastres coronades per capitells jònics. | 08101-493 | Carrer Anselm Clavé, 8 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3666400,2.1263000 | 426929 | 4579827 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52719 | Edifici del Carrer Anselm Clavé, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-anselm-clave-12 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana. L'alçada de la planta baixa és superior a la resta. La composició de la façana és simètrica, però en cada planta la distribució té les seves pròpies característiques. Mentre en planta baixa trobem la porta d'accés com a eix principal, al voltant de la qual s'hi obren dues grans obertures als laterals, actualment comerços. En el primer pis, sobresurt una galeria de tres trams delimitats per columnes. Finalment a la segona planta, trobem al centre una doble galeria que sobresurt, al centre, i uns balcons amb els costats arrodonits als laterals. Les baranes d'aquests balcons combinen l'obra amb el treball del ferro. Tota la façana té un coronament de barana ta la trepa. | 08101-494 | Carrer Anselm Clavé, 12 | El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l'Escorça es mantingués dempeus i que s'enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d'habitatges. | 41.3661800,2.1264900 | 426944 | 4579776 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||
| 52720 | Edifici del Carrer de Buenos Aires, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-buenos-aires-5 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La coberta és de terrat pla. Manté l'estructura d'altres edificis similars, amb balcó corregut a tot l'ample de la façana i dues obertures que hi tenen sortida, de forma simètrica en totes les plantes, a excepció de la planta baixa. En aquest cas, però, el parament és un aplacat de pedra artificial i un estucat amb línies imitant els carreus encoixinats. | 08101-495 | Carrer de Buenos Aires, 5 | 41.3670400,2.1293100 | 427181 | 4579869 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52721 | Cases del carrer Ebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ebre | XX | Conjunt de casetes situades en filera al carrer Ebre, alineades i aixecades del nivell del sòl per salvar el desnivell que feia el terreny. Són de planta única, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La composició es repeteix en cada habitatge, amb la porta d'entrada i una finestra lateral, mantenint la uniformitat ornamental només trencada amb petits detalls. Al davant hi ha una filera d'arbres plantats en el mateix moment i podats que completen el conjunt. | 08101-496 | Carrer Ebre, 29 - 49 | 41.3650500,2.1078600 | 425385 | 4579666 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52721-foto-08101-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||
| 52722 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-enric-prat-de-la-riba-146-148 | XX | Antiga nau industrial reconvertida en comerç. Està situada a la cantonada amb el carrer de l'Estrella. És d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, en el cos principal. Els paraments són llisos amb un sòcol de paredat. Les obertures tenen un lleuger recreixement que les emmarca. | 08101-497 | Casa Carrer Enric Prat de la Riba, 146-148 | 41.3623900,2.1083500 | 425423 | 4579371 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52723 | Casa Carrer General Prim, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-general-prim-18 | XX | Grup d'habitatges distribuïts a banda i banda d'un passadís central amb accés directe des del carrer; a banda de dos accessos independents. Es tracta d'una tipologia molt característica que adopta formes semblants i dels que només se'n conserven alguns elements, envoltats de edificis de pisos. Els cossos laterals, on hi ha els habitatges són de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant que desaigua al pati central, on hi ha una escala d'accés i distribució. La composició de la façana que dona al carrer és simple però simètrica. La porta d'entrada al pati és metàl·lica, amb dues finestres amb reixa als costats. | 08101-498 | Carrer General Prim, 18 | 41.3660100,2.1246200 | 426788 | 4579759 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52724 | Cases del Carrer General Prim, 26-28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-general-prim-26-28 | XX | Conjunt d'habitatges de planta baixa distribuïts a partir d'un pati central amb accés directe des del carrer; a banda dels habitatges que tenen accés propi, també directe al carrer. Es tracta d'una tipologia molt característica a L'Hospitalet, que adopta solucions diversificades amb un component comú com és el distribuïdor. La composició de la façana és simple i juga amb els recreixements d'obertures i cornises per modular l'ornamentació. Amb un parament llis i bicrom. | 08101-499 | Carrer General Prim, 26-28 | 41.3656300,2.1247300 | 426796 | 4579716 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52725 | Casa del Carrer Goya, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-goya-15 | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. A la planta pis manté el programa ornamental amb un balcó corregut sustentat per quatre mènsules al que s'hi accedeix mitjançant dues obertures de llinda recta amb una motllura dentellada. Parament llis amb bandes estriades als laterals i coronament de capcer recta amb esgrafiats florals al centre. | 08101-500 | Carrer Goya, 15 | 41.3725900,2.1231500 | 426672 | 4580490 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52726 | Casa del Carrer Goya, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-goya-17 | XX | Conjunt d'habitatges distribuïdes al llarg d'un passadís que comunica amb el carrer de Goya. Aquesta tipologia és molt característica a L'Hospitalet i encara es preserven alguns conjunts semblants. En aquest cas, però, no es tracta d'un passadís central amb habitatges als dos costats, sinó que només hi ha cases en un dels costats. Són promocions de lloguer de 53 metres quadrats i de planta única. Es distribueixen en dues fileres i a les de la planta superior s'hi accedeix per una escala comunitària. | 08101-501 | Carrer Goya, 17 | 41.3724500,2.1231200 | 426669 | 4580475 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52727 | Casa Carrer Santiago Apòstol, 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-santiago-apostol-81 | XX | Edifici que fa cantonada amb els carrers d'Holanda i Santiago apòstol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, a la cantonada, però té una remunta en una part. Actualment la planta baixa està destinada a comerç i la planta pis a habitatge. Destaquen les obertures de la primera planta, amb tres balcons dobles, d'arc escarser i emmarcament recrescut amb motllures de perles i llinda en relleu de petxina. La cornisa que coronava l'obra original té una motllura dentellada i balustre a la cantonada. | 08101-502 | Carrer Santiago Apòstol, 81 | 41.3693000,2.1250800 | 426830 | 4580123 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52728 | Casa del Carrer Josep Prats, 11-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-11-13 | XIX-XX | Conjunt de dos habitatges modestos que consten de planta baixa i pis, fruit d'una primera eixampla del nucli antic en un carrer estret. La seva particularitat és la tipologia estructural com a model d'un urbanisme incipient però de dimensions humanes, amb un equilibri entre alçada i amplada i sense pretensions ornamentals. Habitatges destinats a menestrals i treballadors. | 08101-503 | Carrer Josep Prats, 11-13 | 41.3584800,2.0985000 | 424594 | 4578945 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52729 | Casa del Carrer Josep Prats, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-16 | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, de planta baixa i pis amb coberta a quatre aigües. A la planta baixa s'hi ha obert un establiment comercial. Destaca la línia recta i la funcionalitat dels elements, amb finestres grans i rectangulars. A la façana combina el maó vist amb faixes llises en el cos de la cantonada i en els dels laterals. Una cornisa a modus de ràfec pla, corona la façana. | 08101-504 | Carrer Josep Prats, 16 | 41.3587700,2.0990200 | 424638 | 4578977 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52730 | Casa del Carrer Josep Prats, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-30 | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Està ubicat a la cantonada amb el carrer de Sant Roc. La coberta és a quatre aigües. La planta baixa està dedicada a comerç. La façana principal té una composició simple però simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat. A l'eix central hi ha la porta d'accés a l'escala, en planta baixa, i una finestra, en planta pis. Als laterals, un accés als comerços i balcons a la planta pis. Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser i les de la planta pis són de llinda recta. El parament és llis, arrebossat, amb sòcol recrescut a la planta baixa i emmarcaments a les finestres de la planta pis. Motllures llises en el coronament i espialls per a la cambra de respiració. La façana del carrer de Sant Roc és secundària. Només disposa d'una petita finestra reixada en planta baixa i tres més en planta pis; una d'elles molt més petita que els altres dues. | 08101-505 | Carrer Josep Prats, 30 | 41.3585600,2.0982700 | 424575 | 4578954 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||||
| 52731 | Casa del Carrer Josep Prats, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-46 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició a partir de dos eixos de verticalitat asimètrics. En planta baixa aquests eixos estan desviats i els conformen la porta d'accés a l'escala comunitària i una finestra reixada. A les dues plantes pis hi trobem en un eix sengles balcons i a l'altre finestres, amb un recreixement a la zona de la llinda i al damunt un relleu floral decoratiu. El parament és llis, amb un sòcol en planta baixa i dues franges d'aplacats en forma de carreus encoixinats i abuixardats. La zona de la cambra d'aire té un esgrafiat decoratiu i tot plegat està coronat amb una balustrada. | 08101-506 | Carrer Josep Prats, 46 | 41.3583300,2.0975500 | 424515 | 4578929 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52732 | Casa del Carrer Josep Prats, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-josep-prats-48 | XX | Ha patit una remunta i transformacions que han deteriorat l'aspecte originari. | Es tracta d'una casa de cos que en origen constava de planta baixa i pis i s'hi ha fet una remunta amb un nou pis i un terrat pla. La planta baixa també ha estat molt reformada, però en el primer pis conserva les traces del programa ornamental primigeni. | 08101-507 | Carrer Josep Prats, 48 | 41.3583100,2.0974900 | 424510 | 4578927 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52733 | Casa del Carrer de Lleida, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lleida-30 | XX | Casa als quatre vents amb façana principal al carrer Lleida, composta per dos cossos d'alçades diferents. El de l'esquerra consta de planta baixa i dos pisos, i l'altre de planta baixa i pis. Els dos tenen la coberta a quatre aigües. Totes les cobertes estan acabades amb un ràfec amb bigues de fusta. Destaquen les obertures del cos de l'esquerra, que disposen de sengles guardapols d'obra i ceràmica. La de la planta baixa és trigeminada. Totes tenen porticons de llibret. Pel costat esquerre hi ha una terrassa que dona a una zona de jardí que pertany a la casa. El desnivell del terreny fa guanyar una planta soterrada a la part del darrera. | 08101-508 | Carrer de Lleida, 30 | 41.3624700,2.1013100 | 424834 | 4579386 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52734 | Casa del Carrer Llobregat, 145 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-llobregat-145 | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de tres trams formant un capcer trapezoïdal. En el moment de la construcció quedava als quatre vents, però se li han adossat construccions per una façana lateral. La façana principal dona a un petit pati al que s'hi accedeix des del carrer per una porta. A la façana del carrer Llobregat, destaca una galeria que sobresurt. Les obertures són d'arc de mig punt amb recreixement a la part superior en forma de guardapols. | 08101-509 | Carrer Llobregat, 145 | 41.3707200,2.1212100 | 426508 | 4580284 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52735 | Casa del Carrer Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-1 | XX | Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de la Riera de la Creu. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. La seva tipologia és la característica principal i la senzillesa, en un eix urbà on es poden veure les diferents evolucions de l'arquitectura de la ciutat des del segle XIX fins ara. La única llicència és l'obertura d'un comerç a la planta baixa, que trenca l'estètica minimalista de la resta. | 08101-510 | Carrer Major, 1 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596800,2.1014700 | 424844 | 4579076 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52736 | Casa del Carrer Major, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-7 | XIX-XX | Casa de cós actualitzada en el segle XIX o principis del XX segons els gustos de l'època i que ha mantingut el seu volum fins l'actualitat, envoltada de remuntes i ampliacions en les cases veïnes. Es manté la planta baixa i el pis, amb la coberta plana. El més destacat de la façana és el coronament amb balustrada, que fa de barana del terrat, amb plafó central ondulat i amb una fulla d'acant sobresortint i dos pinacles laterals. | 08101-511 | Carrer Major, 7 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596400,2.1011300 | 424816 | 4579071 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52737 | Casa del Carrer Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-11 | XIX-XX | Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Es troba en un dels principal eixos viaris a partir del qual la ciutat es va eixamplar i ha perviscut als canvis que han afectat les propietats veïnes. Destaca el manteniment tipològic, amb la senzillesa ornamental amb parament arrebossat llis i pintat; només amb uns lleus recreixements en les obertures i dos òculs a la cambra de respiració. En planta baixa hi trobem dues obertures, l'accés a l'escala per pujar a l'habitatge i l'accés al comerç. En canvi en planta pis només hi ha un balcó amb finestra de llinda recta. | 08101-512 | Carrer Major, 11 | El trajecte del carrer Major comprès entre la plaça de l'Ajuntament i la rambla Just Oliveras està conformat per una tipologia edificatòria més heterogènia que la resta del carrer que va des de la mateixa plaça de l'Ajuntament fins a Cornellà. La banda dels números senars, però, conserva edificis d'habitatge originals de final del segle passat i inici de l'actual. L'any 1887, Francesc Company i Vergés decidí enderrocar dues casetes de la seva propietat i encarregar la construcció d'un edifici de nova planta. El projecte fou obra de l'enginyer industrial Pere Seseres, qui traçà un plànol de façana força acurat, encara que sense dibuixar els elements ornamentals. Es tracta d'un exemple paradigmàtic de construcció de casa de renda de certa qualitat, que recorda, per exemple, els edificis que es bastien coetàniament a l'Eixample barceloní. Es per això que no deixa de ser singular que el seu projecte no vagi signat per cap arquitecte, sinó per un enginyer industrial. Caldria conèixer millor quina fou la intervenció d'aquest col·lectiu professional en l'arquitectura no només pública o civil, sinó també, com veiem en aquest cas, domèstica. | 41.3596200,2.1010000 | 424805 | 4579069 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52738 | Casa del Carrer de Marti Julià, 175 - 177 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-175-177 | XX | Es tracta de dos edificis d'habitatges, el número 175 i 177, aixecats i programats com una unitat arquitectònica, tant des del punt de vista estructural com del programa ornamental. Consten de planta baixa, rehabilitada com a comerços, i quatre pisos. El darrer és més petit i no comparteix línia de façana. La composició de les façanes és simètrica, a partir de cinc eixos de verticalitat. L'eix central està format pel buit de l'escala. A banda i banda hi ha dos eixos més que corresponen a sengles balcons i les seves corresponents obertures. D'aquesta manera es formen grups de dos balcons, separats entre ells per un eix vertical, rebaixat i decorat amb esgrafiats florals. Han estat restaurats recentment combinant la bicromia com element decoratiu, la disposició simètrica descrita i el coronament en tres plafons amb òcul central el·líptic. La cambra de respiració està delimitada per motllures pintades, esgrafiats florals i espiralls ceràmics. | 08101-513 | Carrer de Marti Julià, 175 - 177 | 41.3698700,2.1268200 | 426976 | 4580185 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52739 | Casa del Carrer de Marti Julià, 179 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-179 | XX | Edificis d'habitatges, amb la mateixa estructura que la dels números 175 i 177, aixecats i programats com una unitat arquitectònica, tant des del punt de vista estructural com del programa ornamental. Però amb alguna diferència que el caracteritza i l'individualitza dels altres. Consta de planta baixa, rehabilitada com a comerços, només en una meitat. També disposa de quatre pisos. El darrer és més petit i no comparteix línia de façana. La composició de les façanes és simètrica, a partir de cinc eixos de verticalitat. L'eix central està format pel buit de l'escala. A banda i banda hi ha dos eixos més que corresponen a sengles balcons i les seves corresponents obertures. A diferència dels altres pisos, en la planta principal o primer pis, els balcons centrals, que corresponen a dos habitatges diferents, s'uneixen visualment, trencant la simetria de la façana sense trencar l'harmonia. Des d'aquest punt central, s'aixeca l'eix que separa la façana en dues meitats iguals. A l'interior, s'hi pot veure esgrafiat l'any de construcció, 1925. totes les obertures són de llinda recta a excepció de la porta principal d'accés, d'arc de mig punt, amb relleu d'ornamentació floral central. Com en la resta d'obertures. | 08101-514 | Carrer de Marti Julià, 179 | 41.3697900,2.1270000 | 426991 | 4580176 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||||
| 52740 | Casa del Carrer de Marti Julià, 181 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-181 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i quatre pisos. La composició de la façana és simètrica a partir de dos eixos de verticalitat, delimitats per dues obertures per planta que comparteixen balconada. Aquesta simetria es trenca en planta baixa, on trobem la porta d'accés, d'arc escarser, decantada a l'esquerra i una obertura més gran a la dreta, d'un comerç. L'ornamentació de la façana, amb parament llis, és molt simple. Només destaca el canvi de color de l'emmarcament de les finestres. El coronament és una balustrada, que és la barana del terrat pla. | 08101-515 | Carrer de Marti Julià, 181 | 41.3697500,2.1271000 | 426999 | 4580172 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52741 | Casa del Carrer de Marti Julià, 185 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-185 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos. En planta baixa, trobem l'accés a l'escala comunitària al centre i, als costats, obertures de llinda recta més grans destinades a comerç. L'element més destacat és el programa ornamental de les plantes superiors, a partir d'una distribució harmònica de les obertures i l'encoixinat del parament. En primer lloc trobem tres obertures per planta, de llinda recta. En el primer pis comparteixen un balcó corregut de costat a costat de la façana. En la segona planta hi trobem tres balcons individuals. Totes les obertures tenen un emmarcament recrescut, llis i pintat de color bordeus. Algunes tenen relleus florals decoratius a la llinda o en els costats del recreixement. El parament és un abuixardats imitant carreus. El coronament de la façana és amb ondulacions, combinant el ple amb el buit omplert per una reixa de ferro. El terrat és pla. | 08101-516 | Carrer de Marti Julià, 185 | 41.3696600,2.1273000 | 427016 | 4580162 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52742 | Casa del Carrer de Marti Julià, 191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-191 | XX | Edifici d'habitatges que fa xamfrà amb la Ronda de La Torrassa. Consta de planta baixa i tres pisos. La façana principal té tres costats, el del xamfrà i el de cada carrer, tots ells iguals i simètrics. Cadascun d'ells està format per dos eixos de verticalitat definits per dues obertures que comparteixen balcó. La simplicitat ornamental és total, només destacada per l'harmonia compositiva i la senzillesa. El parament està arrebossat imitant carreus abuixardats, que les diferents capes de pintura han anat igualant el gruix i dissimulant l'efecte de relleu que es buscava. Destaquen dues petites franges esgrafiades: la que correspon a la cambra de respiració i una paral·lela de separació entre la planta baixa i el primer pis. El coronament de la façana és amb parament llis i el terrat és pla. | 08101-517 | Carrer de Marti Julià, 191 | 41.3694500,2.1276800 | 427047 | 4580138 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52743 | Casa del Carrer de Marti Julià, 192 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-192 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. S'ha restaurat i pintat fa poc i s'han destacat els elements ornamentals de la façana a l'hora de triar una bicromia que ressalti els relleus ornamentals. La composició simètrica de la façana, a partir de dos eixos de verticalitat, es trenca en planta baixa. Però a les dues plantes estan definits per dues obertures que comparteixen balcó corregut. Els relleus florals ornamentals són a la llinda de les obertures i en forma de guardapols. El coronament és una barana de ferro. | 08101-518 | Carrer de Marti Julià, 192 | 41.3696600,2.1269400 | 426986 | 4580162 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52744 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-194 | XX | Casa que originàriament constava de planta baixa i pis, però se li ha fet una remunta amb la façana enretirada que fa que la segona planta no es vegi des del carrer. Manté alguns elements ornamentals originals, però destaca sobretot per la simplicitat compositiva. El parament és pla, i arrebossat, amb recreixements a les obertures. Destaca la cornisa suportada per mènsules. | 08101-519 | Casa del Carrer de Marti Julià, 194 | 41.3696100,2.1270200 | 426992 | 4580156 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||||||||
| 52745 | Casa del Carrer de Marti Julià, 206 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-marti-julia-206 | XX | Edifici d'habitatges que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de terrat pla. La façana té una composició simètrica definida per dos eixos de verticalitat, que només es trenca en planta baixa. On hi trobem la porta d'accés a l'escala i una gran obertura pertanyent a un comerç. En les plantes superiors, els eixos estan delimitats per sengles obertures que comparteixen balcó corregut, amb barana de ferro. El parament és fet a base d'aplacats imitant carreus abuixardats. El coronament es fa amb una balustrada. La cambra de respiració està delimitada per dues motllures, la superior dentellada. | 08101-520 | Carrer de Marti Julià, 206 | 41.3692800,2.1276100 | 427041 | 4580119 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.