Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96952 | Església de Sant Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-baldiri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l'Artigues, Can Godanya, Sant Baldiri” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 193.</p> <p>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.193-195.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MARTÍ BONET, Josep Maria (1981). <em>Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental vol. 1/2</em>. Arxiu Diocesà de Barcelona, p.439-440.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església d'una nau, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb accés des del carrer Francesc Macià, en una plana, amb orientació al nord-est.</p> <p>La façana principal conté el portal d'entrada, amb llinda recta, amb dues finestres petites, amb reixa de forja, emmarcades amb carreus de pedra, una a cada costat. Sobre el mateix eix vertical que la porta, hi ha un òcul rodó o ull de bou. En el carener hi ha una petita creu de pedra.</p> <p>El parament de l'església és, a la part inferior, realitzat amb carreus de pedra, i la superior, amb paredat. Anteriorment, havia estat arrebossat i pintat. A la part superior del mur dret encara és visible una decoració geomètrica de l'arrebossat.</p> <p>Els murs laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. El ràfec és de ceràmica d'una filada.</p> <p>La teulada és a doble vessant, coberta de teula àrab.</p> <p>Al presbiteri la coberta és amb volta de canó i a la nau hi ha un embigat de fusta. En les parets laterals de l'absis hi ha una franja motllurada que també es troba en els arcs triomfal i mitger. El paviment de l'absis està elevat lleugerament de la nau. </p> <p>A l'interior hi ha un altar de pedra i les imatges de sant Baldiri (situat en una fornícula en el mur de llevant), de la Mare de Déu de Montserrat (al costat de sant Baldiri) i de sant Antoni Abat. També hi ha un parell d'obertures cegues a tall d'armaris litúrgics. Sobre el portal hi ha un petit cor.</p> | 08107-1 | Carrer Francesc Macià número 43 | <p>La primera referència de l'existència d'aquest lloc és de l'any 1071 en un document notarial i d'una església l'any 1325. La capella actual va ser construïda l'any 1715 i consta documentada en la primera visita pastoral posterior a la construcció, de l'any 1727. En l'informe de la visita consta que hi havia a la capella dos altars, un dedicat a sant Baldiri i, l'altre, a la Mare de Déu de la Serra.</p> <p>Isidre Nonell va fer una restauració de l'església el 1934, però dos anys més tard, el 1936, va ser incendiada i, també, va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu de la Serra. La reconstrucció va tenir lloc l'any 1946 i va ser sufragada pels feligresos de Lliçà d'Amunt i pel propietari de la indústria Linera, el senyor Feliu.</p> | 41.6069285,2.2358552 | 436328 | 4606418 | 1715 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/96952-00101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/96952-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/96952-00103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/96952-00104.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97419 | Església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-palaudaries | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BARBANY CIURANS, Carme (2002). “Sant Esteve de Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.343-350.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.197-199.</span></span></span></span></span></p> | X | <p>L'església de Sant Esteve de Palaudàries és d'origen romànic, d'una única nau, amb planta rectangular, amb dues capelles laterals.</p> <p>El portal d'entrada és de mig punt adovellat i està situat al mur sud. El parament dels murs és de maçoneria comuna, fet de pedres irregulars. La teulada de l'església és a dos vessants.</p> <p>En la façana de l'oest hi ha un ull de bou. En el mur sud hi ha una petita finestra, emmarcada en pedra.</p> <p>El campanar és de planta rectangular, d'un sol cos, fet de carreus de pedra caironats. A la part superior conté sis obertures d'arc apuntat. Hom creu que el campanar havia estat en primer moment una torre de guaita, en tenir unes proporcions més grans que l'església i per estar situada en una elevació de terreny. </p> <p>Sobre el cor de l'església hi ha un comunidor. Es tracta d'una torre de planta quadrada, construïda amb maó, amb quatre finestres (una per cada paret), amb ràfec motllurat també de maó, amb teulada a quatre vessants i amb coberta de ceràmica vidriada de color blau.</p> <p>A l'interior, l'absis és de planta octogonal, amb volta de creueria. El sostre de la nau és de volta de canó. També hi ha restes de pintures murals.</p> <p>Adossat al mur sud hi ha el cementiri parroquial.</p> | 08107-2 | Can Palaudàries | <p>L'indret de Palaudàries està documentat des de l'any 904, quan s'esmenta 'Palatio Aries' en l'acta de consagració de l'església parroquial de Parets del Vallès. La primera referència documental de l'església és l'any 1059 en una donació de l'església de Sant Esteve i el feu comtal per part del comte de Barcelona Berenguer Ramon i Almodis, la seva esposa, a Mir Geribert i a Guisla, muller seva.</p> <p>L'any 1305 es va erigir l'església de Sant Esteve com a parròquia, tal com consta en una visita pastoral d'aquell any. En el segle XV es va construir el campanar. L'any 1587 l'església va ser ampliada i es construí el portal d'entrada, les capelles del mur sud, l'absis i la sagristia.</p> <p>Durant el segle XVIII, l'església es va reformar i es feren altars nous i es va construir el comunidor.</p> <p>A la dècada dels 2000 va objecte d'una intervenció arquitectònica i es va reconstruir el comunidor amb unes mides diferents.</p> | 41.6081680,2.2001635 | 433354 | 4606582 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97419-00201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97419-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97419-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97419-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97419-00205.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Un comunidor és una construcció, habitualment de planta quadrada, situada entorn d'una església, al damunt o en un indret geogràfic representatiu, obert als quatre vents, bastit amb la finalitat de ser el lloc on un sacerdot catòlic realitza pregàries per allunyar el mal temps i també per beneir els termes municipals. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97551 | Església parroquial de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-julia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental</em>. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.86-95.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.173-179.</span></span></span></span></span></p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1981). <em>Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental vol. 1/2</em>. Arxiu Diocesà de Barcelona, p.429-437.</p> | X | <p>L'església parroquial de Sant Julià és planta basilical, orientada a llevant, amb absis semicircular. És coberta amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal de l'església conté la portalada, construïda al segle XVI, adornada per dues pilastres decorades amb dues mitges columnes petites, rematades a la part superior amb dos caps d'àngels per banda, i altres caps que representen als sants Pere i Pau, un per cada costat. A la part inferior hi ha decoració de culs de llàntia. La llinda de la porta és recta, amb un frontó amb forma de petxina, amb una motllura que l'emmarca en mitja circumferència. A la part superior de la façana, hi ha un òcul i sota el carener hi ha una petita finestra.</p> <p>L'absis, d'estil romànic, és semicircular, amb volta de mitja esfera. Anteriorment, tenia unes dimensions diferents però va ser ampliat reaprofitant el material constructiu original.</p> <p>Els murs de l'església són de paredat de pedra. </p> <p>El campanar, com la portalada, també és del segle XVI i consta de dos cossos, l'inferior format per paredat arrebossat i el superior, per carreus. El coronament conté quatre arcs apuntats amb arestes de bisell. En els quatre vèrtexs hi ha una gàrgola. Està coronat amb una balustrada de pedra i els pilastrons dels extrems estan rematats amb boles. </p> <p>L'interior de l'església està format per tres naus. La central està coberta per una volta apuntada. Entre les naus hi ha unes columnes de fust llis i grans capitells, decorats amb motius vegetals, amb volutes i culs de llàntia. La nau lateral dreta, en el segon tram, s'hi observa una volta d'aresta i en els vèrtexs hi ha unes mènsules amb forma de caps d'àngels.</p> <p>El cor és d'arc rebaixat i ja existia al segle XIV, si bé l'actual data del segle XVI. Sota el cor hi ha volta de creueria, amb mènsules de caps d'animals i a la clau de volta hi ha la representació de l'Esperit Sant, amb un colom. </p> <p>Al costat de la nau dreta hi ha una capella, amb volta de canó i amb tres arcs de mig punt, suportada per quatre mitges columnes. Actualment, és la capella del Santíssim Sagrament.</p> | 08107-3 | Carrer Mossèn Blancafort número 1 | <p>L'església parroquial de Sant Julià consta documentada l'any 946 en un document de donació del monestir de Sant Cugat del Vallès. A l'any 1332, en el 'Regestrum Communium' conservat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es menciona l'existència d'una capellania, segons la concessió del bisbe i del capítol al monestir de Sant Miquel del Fai.</p> <p>Va ser entre els anys 1330 i 1335 quan es va produir un conflicte institucional entre el bisbe de Barcelona i el prior del monestir de Sant Miquel del Fai, que es va resoldre amb l'elecció del rector de manera alterna, una vegada el bisbe, una altra, el prior del monestir (aquest càrrec era propietat de l'ardiaca major de Girona). Aquest darrer rebia una part del delme.</p> <p>Es van fer reformes a l'església, segons consta a la visita pastoral de l'any 1403. A la visita de l'any 1508 s'indica que s'havia construït un nou campanar i, a la de l'any 1600, que es va ampliar l'església en un lateral per a l'altar de sant Jacint. </p> <p>El cor de l'església ja existia al segle XIV i l'actual data del segle XVI.</p> <p>L'església tenia un comunidor que en la visita pastoral de l'any 1600 es diu que s'havia de construir per comunir o conjurar el mal temps amb oracions, el 1628 consta que s'havia de reparar i, en la visita de 1725, que s'hi havien fet moltes reparacions. </p> | 41.6109824,2.2380808 | 436517 | 4606866 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97551-00313.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97552 | Església de Sant Valerià de Roberts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-valeria-de-roberts | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental</em>. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.536-541.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.195-196.</p> | XVIII | <p>Capella de planta rectangular amb un cos afegit al costat est, amb funcions de capella o sagristia, situada a la zona de Palaudàries. Està adossada a la masia de Can Coscó.</p> <p>La portalada principal conté una llinda recta, amb una inscripció orlada. Per tal d'evitar que la llinda es trenqués per la força del mur de la façana principal, es va construir un arc de descàrrega. La porta, que és de fusta massissa, conté la inscripció de l'any '1712'. A cada costat de la portalada hi ha un pedrís. Damunt del portal hi ha un rosetó de pedra, amb forma de roseta quadrifoli.</p> <p>La façana principal està rematada amb un campanar de doble espadanya rematat amb una creu de ferro. </p> <p>El paredat dels murs és de còdols i la façana havia estat arrebossada, amb decoració d'imitació de carreus. En el mur de ponent hi ha una portalada d'accés, amb una inscripció a la llinda de l'any '1571' i el monograma de Jesucrist 'IHS'. </p> <p>El ràfec és de teula àrab de dues filades i la teulada és a quatre vessants, també de teula àrab.</p> <p>L'interior de la capella està cobert amb volta. Hi ha una imatge de Sant Valerià.</p> | 08107-4 | Passeig de Sant Valerià | <p>L'antiga església de Sant Valerià apareix citada en l'acta de consagració de l'església de Parets de l'any 1094. En aquest document es diu que l'església de Sant Venerandus estava situada entre la vila de <em>Martianus</em> i <em>Palatio Aries</em>. Josep Martí Bonet, històric arxiver del bisbat de Barcelona, creu que el notari que va redactar l'acta es va equivocar i va escriure <em>Venerandus</em> en lloc de <em>Valerianus</em>. Aquesta església primitiva estava situada a l'indret de les feixes de Sant Valerià. </p> <p>Una altra referència documental és de l'any 1362, on es menciona el nom de Roberts en una llicència per celebrar dues misses, una en aquesta església i una altra a Palaudàries, concedida al rector de Lliçà.</p> <p>L'any 1571, l'església es va traslladar al costat de la masia de Can Cuscó, tal com consta una inscripció situada en una porta lateral de la capella. </p> <p>En la visita pastoral de 1446 consta l'existència d'una espasa, que seria una relíquia de sant Valerià. També, en les visites pastorals dels anys 1600 i 1727 es diu que s'hi celebrava missa cada diumenge.</p> <p>L'església va ser reedificada o ampliada l'any 1711, si bé hi ha una inscripció a la porta que diu '<em>1712</em>'. Segons sembla, el motiu foren els desperfectes ocasionats durant la guerra de Successió.</p> | 41.6042800,2.2127600 | 434400 | 4606141 | 1711 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97552-00402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97552-00403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97552-00404.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97553 | Capella de Santa Justa i Santa Rufina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-justa-i-santa-rufina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII. El Vallès Occidental, El Vallès Oriental</em>. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GISPERT, Ton; GRUP L’ABANS (2022). “Crònica d’una visita guiada a l’església de Santa Justa” a GRUP L’ABANS. <em>Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum III, any 2022</em>. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.99-116.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.189-192.</span></span></span></span></span></p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1981). <em>Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental vol. 1/2</em>. Arxiu Diocesà de Barcelona, p.437-439.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVAL FONT, Antoni (1991). Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, p. 460.</span></span></span></span></span></p> | XII | <p>L'església de les santes Justa i Rufina és d'estil romànic, d'una sola nau, de planta rectangular i absis semicircular, amb volta de maó rebaixada, amb dos arcs de mig punt. Posteriorment, es va afegir una capella lateral.</p> <p>La façana principal està situada en el mur oest. Conté una portalada d'entrada, d'estil romànic, amb arc de mig punt dovellat. En el mateix eix vertical hi ha una finestreta de mig punt que dona llum a l'interior del temple. Al damunt hi ha un campanar d'espadanya, fet de pedra i maó, de dos pisos. El primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat i el segon, amb tres obertures d'arc de mig punt. Per donar suport al campanar es va construir un mur en angle de noranta graus amb una obertura al nivell del segon pis.</p> <p>En el mur nord existeix una capella, de planta rectangular, amb volta d'aresta, construïda segurament al segle XVIII. Estava dedicada a la Mare de Déu del Roser. Actualment, hi ha una reproducció del retaule de les santes Justa i Rufina, l'original del qual està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. A la dreta d'aquesta capella hi havia una sagristia, que no va ser refeta amb les obres de reconstrucció de l'any 1982. En el mur hi ha un contrafort a tocar a la façana principal.</p> <p>En el mur del sud, hi ha una portalada d'entrada, amb llinda recta i brancals de pedra, datada del segle XVI. Unes pilastres adossades suporten l'arquitrau i, al seu damunt, hi ha un frontó decorat amb forma de petxina. En aquest mur hi ha un òcul i una finestreta emmarcada en pedra. Aquest mur i la portalada estan situats dins d'un clos o barri on se situava l'antic cementiri parroquial.</p> <p>L'absis, orientat a l'est, presenta arcuacions llombardes i una finestra amb forma d'espitllera al centre. </p> <p>A l'interior, el sostre és de volta de canó, dividit amb diversos arcs torals, i a l'absis és de volta de quart d'esfera. Durant les obres de restauració, es va rebaixar el paviment fins a arribar al nivell original. D'aquesta manera, va sortir en el subsol un mur transversal a la nau. L'enllaç entre la nau i la capella lateral es realitza mitjançant un arc de mig punt fet de maó.</p> | 08107-5 | Prop de Ca l'Amell Gros, a 100 metres de la C-1415, Km. 8. | <p>La primera referència més antiga de la capella és de l'any 1101, al segle XII, quan s'esmenta en una afrontació de terres del monestir de Sant Benet de Bages. Segons el registre de Comuns de l'any 1328, del bisbat de Barcelona, es diu que estava unida a l'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana. En aquells temps se sap que el rector era designat per l'ardiaca major de Barcelona. L'any 1432, el bisbe de Barcelona Andreu Bertran, va decretar que estaria unida a l'església parroquial de Sant Julià, de Lliçà d'Amunt. </p> <p>En els anys 1508 i 1756 la teulada va ser reparada. </p> <p>En el segle XVI es va reformar la portalada i el campanar. En aquest segle també es va construir el cor. L'any 1626 es van fer reparacions.</p> <p>L'any 1600, el bisbe de Barcelona va concedir una autorització per construir una capella lateral, situada al mur sud, dedicada a sant Joan Baptista. L'any 1607 encara estava pendent de bastir-se.</p> <p>Posteriorment, es va construir una capella al mur nord, l'any 1727, que es va dedicar a la Mare de Déu del Roser. </p> <p>El 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església va ser incendiada i quedà en desús. A partir de 1975, el rector de la parròquia de Sant Julià, Mn. Pere Farriol Vinyes, va realitzar una campanya de restauració, donant-li l'aspecte actual. Les obres van ser inaugurades el 14 de novembre de 1982 pel cardenal arquebisbe de Barcelona, monsenyor Narcís Jubany Arnau. El 12 de novembre de 2022, es va realitzar un acte commemoratiu del quarantè aniversari de la restauració, presidit per monsenyor Salvador Cristau Coll.</p> | 41.6255400,2.2483000 | 437382 | 4608475 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97553-00512.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm a Mn. Aarón de Larrazábal Buenache, rector de la parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, les facilitats donades per a la realització d'aquesta fitxa. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97555 | Ca l'Amell Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-gros | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.36.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia està abandonada i en estat de ruïna. Hi ha pintades que han vandalitzat l'espai. Una tanca metàl·lica protegeix tot l'entorn i impedeix aproximar-se a l'edifici. | <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, de tres crugies, amb teulada a dos vessants. La masia ha estat ampliada i s'hi han afegit diversos cossos, un a cada costat. Està situada a prop de la capella de les santes Justa i Rufina.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada dovellat, i a la dreta, un finestral. També hi ha dues finestres petites, amb llinda de fusta i amb un monjo. De l'esquerra del portal arrenca una escala exterior que puja al primer pis del cos afegit. </p> <p>Al primer pis, sobre l'eix vertical del portal, hi ha una gran obertura, que correspondria a un antic balcó, i a cada costat, una balconera. Entre el balcó central i la balconera esquerra hi ha restes d'un antic rellotge de sol. En el cos afegit a l'esquerra, hi ha un portal d'entrada (d'accés des de la planta baixa amb l'escala exterior) i una finestra a l'esquerra. En el cos de la dreta, en aquest nivell, s'ha perdut el mur.</p> <p>Al pis de golfes hi ha tres obertures, cadascuna situada al mateix eix vertical que les de la primera planta.</p> <p>El parament dels murs conté carreus caironats, còdols i maó, amb la façana arrebossada.</p> <p>El ràfec de la masia és senzill i la teulada a doble vessant, amb teula àrab. Actualment, una part ha desaparegut. En el carener hi ha restes d'un espantabruixes. </p> <p>A l'interior existia, fa uns deu anys, diversos elements arquitectònics d'interès. A l'entrada de la masia, en un espai rectangular, hi havia una llar de foc, al seu costat, el forn de pa fet amb volta. També hi havia un pou, darrere la porta d'entrada, un altre al costat nord-est, en un passadís i un tercer a l'exterior, davant de la masia. Des de l'entrada s'accedia a diverses quadres, amb arcs de mig punt dovellat i, en una d'elles, hi consta un pedrís adossat a la paret. </p> <p>Davant de la masia hi ha l'era i al voltant hi ha diverses construccions auxiliars (quadres), una bassa i recs d'aigua.</p> | 08107-6 | Camí de Ca l'Amell a l'Atmella | <p>Masia del segle XVI, anomenada aleshores com a mas Costeny. En el fogatge de l'any 1552 consta l'existència de Salvador Costeny, pagès en emfiteusi. Els Costeny hi van residir fins a finals del segle XVII. </p> <p>La família Costeny va exercir diversos càrrecs a la baronia de Montbui. A la dècada de 1630, Miquel Costeny va ser prohom en dues ocasions i, el 1636, en va ser batlle.</p> <p>L'any 1974 la masia era propietat de Cristòfol Vila i Boscàs de la Castanya.</p> <p>Hom creu que la masia es va construir sobre una antiga vil·la romana. </p> | 41.6279900,2.2469500 | 437272 | 4608748 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97555-00602.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La façana de la masia va caure el 15 de setembre de 2024. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 97597 | Ca l'Artigues del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigues-del-pla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l'Artigues, Can Godanya, Sant Baldiri” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Ca l'Artigues del Pla és una casa pairal, aïllada, situada al Pla, prop del barri de la Sagrera i de l'antic camí que unia Lliçà amb Santa Eulàlia de Ronçana. L'edifici és de planta quadrada, de tres cossos, de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica i amb teulada a dos vessants.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre i dos grans finestrals, un a cada banda. A la part inferior hi ha un sòcol. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una cornisa. Al primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat. La segona planta conté un balcó al centre, també amb barana de forja, i dues finestres. Totes les obertures estan situades en el mateix eix vertical en tota la façana, presenten persianes venecianes de color verd i tenen una faixa engaltada que les envolta. El parament de la façana està fet de paredat de maons i còdols, si bé en origen era arrebossat. El ràfec de la masia està format per una cornisa de doble motllura i la teulada és a doble vessant.</p> <p>Les façanes laterals són simètriques. La façana de l'est conté tres finestres per pis, però la de l'oest tan sols dues. A l'alçada de les golfes hi ha dos òculs de ventilació fets amb motius florals. La façana posterior o nord és simètrica, amb diverses finestres, algunes obertes i altres tapiades. </p> <p>Les diverses dependències agrícoles de l'entorn han estat reconvertides en un habitatge. Estan situades a llevant de l'edifici i estan disposats en forma d''H'. En origen eren de planta baixa i teulada a doble vessant, però actualment tenen una planta pis i s'han construït diversos cossos amb els murs de paredat de maons i còdols amb obertures rectangulars.</p> <p>També es conserva a la propietat una gran bassa d'aigua que servia per regar els camps.</p> | 08107-7 | Carrer d'Anselm Clavé número 147. | <p>Patrici Artigues, propietari de Ca l'Artigues de la Serra, va adquirir diverses peces de terra al propietari de la masia de Can Puig, situades al voltant del rieral de Lliçà. En un dels terrenys, s'hi va fer construir la casa de Ca l'Artigues del Pla, entorn de l'any 1900.</p> <p>La hisenda de Ca l'Artigues de la Serra tenia més de cent hectàrees de terra i estava formada per boscos i camps de secà. La compra de terrenys a Can Puig significava incorporar a la propietat terrenys de regadiu. Va construir la casa prop del barri de la Sagrera i prop de la carretera de Parets del Vallès a Bigues.</p> <p>Els Artigues van traslladar la seva residència a la nova casa. Després de la Guerra Civil, la família, integrada per Josep Artigues i Emília Margenat, filla del poble veí de Santa Eulàlia de Ronçana, i els quatre infants, marxaren a viure a Mataró per escolaritzar amb millors condicions als fills. La mort de Josep Artigues per pulmonia, provocà el retorn de la família al Vallès Oriental, procedents de la capital del Maresme, però residint a Granollers i establint a Ca l'Artigues del Pla una masoveria.</p> | 41.6136496,2.2383168 | 436539 | 4607162 | 1900 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97597-00701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97597-00702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97597-00703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97603 | Ca l'Artigues de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigues-de-la-serra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.226-233.</p> <p>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2004). “Can Puig, Can Bosc, Ca l’Artigues de la Serra” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.40.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>SERRANO BELLAVISTA, Xavier (2013). <em>Estudi arquitectònic i estudi físic-constructiu de la masia de Ca l'Artigues al municipi de Lliçà d'Amunt a la comarca del Vallès Oriental. Treball de Final de Grau</em>. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XV - XVI | <p>La masia de Ca l'Artigues de la Serra, de grans dimensions, és de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Segons sembla, en origen el carener estaria situat perpendicular a la façana. Ca l'Artigues està format per dos habitatges, cadascun amb un barri diferent. </p> <p>A la façana principal del cos de l'esquerra, a la planta baixa, hi havia el portal d'entrada, amb arc de mig punt adovellat, actualment inexistent i tapiat amb maons i una llinda de fusta. A l'esquerra hi ha una finestra amb llinda de fusta i brancals de pedra. Al primer pis, en el mateix eix vertical que el portal, hi ha una balconera, amb arc conopial amb arquets lobulats. A l'esquerra de la balconera hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra. A les golfes hi ha una finestreta petita situada a l'eix vertical del portal i la balconera, i una altra situada a l'esquerra.</p> <p>A la casa de la dreta, de tres crugies i amb façana simètrica, a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, de pedra de Montjuic, amb arc rebaixat, amb la inscripció al centre que diu ''<em>AÑO DEL SEÑOR 1883</em>'. A cada costat de la porta hi ha una finestral vertical. Al primer pis, hi ha un balcó situat al mateix eix vertical que el portal d'entrada i dues balconeres, una a cada banda. Al pis de golfes, al centre hi ha finestra, de pedra i amb arc conopial, amb uns remats decoratius florals en els brancals. Tant a l'esquerra com a la dreta hi ha una petita finestra.</p> <p>El parament dels murs és arrebossat, si bé hi ha pèrdues en alguns punts. El ràfec és comú, motllurat de tres filades de maó i la teulada és a dos vessants, amb teula àrab. </p> <p>En una pallissa, que forma part de la tanca del barri, consta la inscripció de l'any '<em>1681</em>', en una llinda d'una finestra del primer pis.</p> <p>La masia i el seu conjunt està tancat per dos barris. El barri original, del segle XVII, conté una portalada amb una llinda de pedra vermellosa amb la inscripció: '<em>MIQUEL FLAQUER 1691 ARTIGUES</em>' i amb brancals de pedra. Aquesta porta conserva els batents de fusta i era emprada per l'entrada dels carros i dels cavalls. Les persones entraven per la porta petita. L'altre barri, del segle XIX, conté una teulada, a dues aigües, amb teula àrab, amb brancals de maó de pla i llinda amb arc rebaixat feta de maons col·locats a sardinell.</p> | 08107-8 | Carrer de Ca l'Artigas número 38 | <p>La primera referència documental de la família Artigues és de l'any 1232, del segle XIII, quan Bernat Artigues conreava uns horts localitzats al sud del terme de Caldes de Montbui. En aquells moments, el mas Artigues formava part de les propietats del monestir de Sant Miquel de Fai. L'any 1438, Antoni Artigues va rebre una part del mas Serra de Palaudàries, que estava ruïnós. </p> <p>La masia va ser construïda entre els segles XV i XVI.</p> <p>L'any 1634, els Artigues van vendre la propietat a carta de gràcia, però el 1644, Paula Artigues i Miquel Flaquer, el seu espòs, van recuperar-la. </p> <p>Es coneix que, a finals del segle XVIII, els Artigues eren un dels principals propietaris de Lliçà d'Amunt i del Vallès, i grans tinents de vinya al municipi. Entre els segles XVII i XIX, la masia va ser ampliada. Hi ha dues llindes amb inscripcions d'aquests segles que així ho corroboren, una de l'any 1691 i una altra de 1883.</p> <p>En el segle XX, l'activitat agrícola del mas Artigues va entrar en declivi i les terres van ser venudes a la dècada de 1960. Bona part dels terrenys formen part de la urbanització de Ca l'Artigues. </p> | 41.6190700,2.2135300 | 434479 | 4607782 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97603-00806.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97604 | Ca l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestape-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l’Estaper, Can Mas Pasqual, Can Salgot” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.77.</span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>Masia de planta baixa i dos pisos. En origen era de tres crugies, amb una cort i pallissa adossat a l'est i una quadra a l'oest.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, d'arc de mig punt. Abans de les reformes, a principis del segle XX, era de llinda recta i amb brancals de pedra. </p> <p>Les obertures de la masia són rectangulars. La finestra que correspon a l'actual menjador conté una llinda recta amb brancals i ampit de pedra, amb la inscripció 'ANY IHS 1688'. Al primer pis hi ha un balcó amb barana de ferro que correspon a la sala i també hi ha un altre balcó d'una habitació. A la façana, entre la sala i el dormitori, hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Els murs són de paredat de pedra, arrebossats i pintats. </p> <p>La teulada és a dos vessants, amb teula àrab. En el vèrtex del carener hi ha l'espantabruixes de quatre fulles, </p> <p>La masia està tancada per un barri, amb accés per dos portals construïts al segle XX. El portal situat a l'est és d'arc rebaixat, amb portes de fusta. L'altre portal conté dos portes de ferro. </p> <p>Hi ha una gran lledoner, centenari, al peu de l'antic camí de la masia.</p> | 08107-9 | Carrer Marià Fortuny / Carrer Josep Llimona | <p>La família Estapé de Lliçà d'Amunt està documentada l'any 1372, en un contracte d'emfiteusi en què havien de pagar un cens de dos feixos de palla a l'any al prior del monestir de Sant Miquel de Fai, propietaris de la masia.</p> <p>Durant el segle XX s'hi van realitzar diverses obres de reforma. A principis del segle es va construir una galeria damunt de la quadra dels cavalls, que es va reconvertir en un apartament. A la dècada de 1960, a la part nord, es va construir un habitatge. </p> | 41.6076300,2.2222300 | 435193 | 4606505 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97604-00901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97604-00902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97604-00903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97604-00904.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-11 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97605 | Ca l'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliveres-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT (2022). “150 anys de Ca l’Oliveres” a GRUP L’ABANS. <em>Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum III, any 2022</em>. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.69-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.69-75.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2006). “Ca l’Oliveres, moli d’en Comes, Can Francí” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.155.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Masia pairal, de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica, d'estil eclèctic. Va ser construïda prop del camí que unia els pobles de Lliçà d'Amunt amb Santa Eulàlia de Ronçana.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell, amb la inscripció de l'any 1872 en la dovella central, i la porta de dues fulles de fusta i clavetejada. A cada costat hi ha un finestral vertical. També hi ha un sòcol. </p> <p>Tant al primer com al segon pis, hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat. Totes les obertures tenen una faixa engaltada i estan situades en el mateix eix vertical.</p> <p>El parament és de còdols i maons i les cantoneres són de pedra i maons.</p> <p>El ràfec és motllura i conté una tortugada per a la recollida d'aigües i l'evacuació en quatre punts, als extrems i entre els balcons. La teulada és a quatre vessants. De la coberta sobresurt el cos del colomar, que conté la inscripció en una rajola situada entre les llates amb la inscripció: '<em>AÑO 1875 FRANCISCA RIERA Y SALA</em>'.</p> <p>Davant de la façana principal hi ha un pou i una pedra de molí.</p> | 08107-10 | Carrer Castelló de la Plana número 11. | <p>Des del segle XIII, la família Oliveres està documentada a Lliçà d'Amunt, situats prop de la sagrera i de la masia de Can Puig. La masia i les terres dels Oliveres eren del monestir de Sant Miquel de Fai. També eren emfiteutes dels Puig, amb el pagament de set quarteres de forment el dia 1 d'agost. Per exemple, Pere Batlles i Rafaela, muller seva, van establir el 1428 un camp a Joan Oliveres prop del mas Oliveres.</p> <p>El patrimoni dels Oliveres va incrementar-se gràcies a la política matrimonial de casar a l'hereu amb famílies benestants del Vallès. Prova d'això és el matrimoni entre Julià Sala i Francesca Palau, de Vilanova de la Roca, el 1810. Ella va aportar un dot de 800 lliures, dues calaixeres i vestits. El fill de Julià i Francesca, Vicenç Sala, va emmaridar amb Francesca Riera, de Sant Celoni, el 1848. El dot era de 2.000 lliures, dues calaixeres i vestits. </p> <p>L'any 1872, Joan Sala Riera va fer construir l'edifici de Ca l'Oliveres, que passà a Joaquim Sala Sanromà, un dels quatre fills. </p> <p>A la dècada de 1960 es va reformar a l'interior per a dividir el mas en habitatges. </p> <p>El voltant de Ca l'Oliveres s'ha urbanitzat, i la masia ha quedat integrada dins de la trama urbana. Actualment, és de propietat municipal i acull la biblioteca.</p> <p>La darrera reforma va eliminar l'arrebossat i, també, ha modificat les obertures de les façanes laterals, se n'han obert de noves i s'han tapiat les antigues. </p> <p>El 10 de setembre de 2010 es va inaugurar la reforma de Ca l'Oliveres per destinar l'edifici com a biblioteca municipal. Va comptar amb la presència d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, i Ignasi Simón, alcalde de Lliçà d'Amunt.</p> | 41.6167300,2.2381600 | 436529 | 4607504 | 1872 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97605-01006.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Des de l'any 2010 acull la biblioteca municipal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 97675 | Ca l'Orlau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorlau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “Can Dunyó, Ca l’Orlau, Can Montcau” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.157.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, situada a la zona de Can Montcau, a tocar al terme municipal de Lliçà de Vall.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha el portal d'entrada de mig punt adovellat, amb porta de fusta de dues fulles, i a cada costat una finestra. A tocar l'angle dret hi ha un portal amb arc de mig punt.</p> <p>Al primer pis, hi ha tres finestres amb llinda, brancals i ampit motllurats en pedra, en el mateix eix vertical que les obertures del primer pis. La finestra de l'esquerra del tot, conté decoració dentada. També, a tocar l'angle dret, hi ha una finestra amb llinda recta i sense cap mena d'ornamentació. </p> <p>A les golfes hi ha dues finestres. Una, al mateix eix vertical que el portal d'entrada, motllurada en pedra i amb ampit sobresortint, i a la dreta, una finestra, amb llinda recta i ampit de pedra també sobresortint, que es tracta d'una llinda reaprofitada perquè conté els encaixos d'una reixa.</p> <p>El ràfec és motllurat i la teulada és a tres vessants, amb teula àrab.</p> <p>La masia està tancada per un barri, amb portal de pedra cobert per una teulada a dos vessants, i conté diverses construccions adossades i emprades per al bestiar. També, a la part posterior de la masia es va adossar un cos, amb coberta a un vessant. </p> | 08107-11 | Al camí de Can Montcau | <p>Masia construïda al segle XIX que havia estat propietat de la família Puig, de Samalús, que també eren els propietaris de la masia de Dunyó. La finca de Ca l'Orlau forma part també del terme municipal del poble veí de Lliçà de Vall. </p> | 41.5977200,2.2524300 | 437699 | 4605383 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97675-01101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97675-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97675-01103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97675-01104.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97676 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.146-147.</span></span></span></span></span></p> | XVII | La masia es troba en un estat precari, amb les obertures tapiades. | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>A la façana principal, al centre, hi ha el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat, tapiat. A cada costat del portal hi ha una finestra, a l'esquerra, amb reixa, i la de la dreta, tapiada. A la dreta, hi ha un portal d'entrada motllurat amb maó als brancals i disposats a sardinell en la llinda, d'arc rebaixat.</p> <p>Al primer pis hi ha tres finestres. Les obertures de l'esquerra i del centre són de pedra en la llinda, els brancals i l'ampit sobresortint. La finestra de la dreta és motllurada amb maó als brancals i a la llinda, amb disposició dels maons a sardinell.</p> <p>Davant de la masia hi ha restes de l'era enrajolada i d'un pou.</p> | 08107-12 | Polígon Molí d'en Fonolleda | <p>Masia construïda entre els segles XVII i XIX. L'any 2012 es va urbanitzar el polígon industrial del Molí de Fonolleda i s'eliminaren els cossos afegits a la masia, es va substituir la teulada original per una d'embigat de formigó i es tapiaren les obertures. </p> | 41.6023800,2.2420000 | 436835 | 4605908 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97676-01202.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97691 | Can Ballestà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballesta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.42-43.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia tradicional, de dimensions mitjanes, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica. La masia està envoltada d'un barri bastit recentment.</p> <p>A la planta baixa hi ha una porta d'entrada motllurada amb carreus de pedra i llinda de fusta, una finestra petita motllurada amb pedra bisellada, amb una creu a la llinda, i el portal d'entrada, amb arc de mig punt dovellat. A la dovella central hi ha un escut amb la data de construcció: 1565.</p> <p>Al primer pis hi ha una petita finestra amb llinda recta situada a l'esquerra, dues finestres al centre emmarcades en pedra motllurada, amb escuts a la llinda i guardapols, i una finestra a la dreta, amb llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i el ràfec està construït amb maó col·locat en punta i teula. La teulada és a dos vessants i hi ha un espantabruixes o acroteri en el vèrtex del carener. </p> | 08107-13 | Camí de Can Ballestà sense número. | <p>Masia del segle XVI, documentada l'any 1565. Posteriorment, se li van afegir diferents cossos i construccions auxiliars a l'entorn. Entre els anys 1993 i 1994 es va restaurar.</p> <p>Des del segle XIV està documentada la família Ballestà a Lliçà d'Amunt.</p> | 41.6284000,2.2252000 | 435461 | 4608809 | 1535 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97691-01307.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97692 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2004). “Can Puig, Can Bosc, Ca l’Artigues de la Serra” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.48-49.</span></span></span></span></span></p> | XV | <p>Masia tradicional, de dimensions mitjanes, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. A cada costat de la masia hi ha construccions annexes.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc de mig punt adovellat situat al centre. A l'esquerra hi ha dues finestres, on destaca la segona, que està emmarcada en pedra. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada en pedra amb una creu grega a la llinda i tancada amb una reixa de forja. A cada costat del portal hi ha un pedrís per seure.</p> <p>Al primer pis hi ha una porta d'entrada que comunica a través d'un balcó amb un annex al lateral esquerre. El segueix un finestral emmarcat amb pedra. Al costat, hi ha una finestra gòtica amb arquets lobulats i amb dos homes barbuts i animals de pèl llarg a les mènsules. Sobre el portal hi ha un gran finestral, emmarcat en pedra. A la dreta, hi ha una finestra també emmarcada en pedra amb la inscripció de l'any 1647 a la llinda.</p> <p>Al pis de golfes, hi ha finestra amb arc rebaixat situada a l'eix vertical que el portal i una finestra petita a l'esquerra, amb llinda de fusta. La dreta de la façana ha estat modificada, aixecant la teulada per transformar les golfes en una planta pis, fet amb maó i teulada a un vessant, on hi ha dues finestres sense interès.</p> <p>El parament és arrebossat amb pèrdues que deixen entreveure el mur fet de còdols. El ràfec és motllurat amb maó i la teulada a dues aigües amb teula àrab.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha un foc de rotllo.</p> | 08107-14 | Final del carrer Can Bosc | <p>Masia del segle XV, reformada al XVII (1647) i convertida en masoveria al XIX.</p> <p>Es coneix que a l'any 1454, Pere Bosc era el propietari de la masia i que tenia peces de terra propietat del monestir de Barcelona de Sant Pere de les Puel·les. </p> <p>Després de la crisi agrària del segle XV, can Bosc va superar-la amb escreix i augmentà les terres amb la incorporació de masos rònecs. Aquest creixement va estar vinculat amb el posicionament social dels Bosc, obtenint càrrecs dins de la Baronia de Montbui. Els Bosc, aleshores, van llogar terres a altres pagesos per tal de cultivar-les. Per exemple, Joan Bosc va establir a rabassa morta una vinya a Agustí Martí el 1750.</p> <p>A principis del segle XX, els Bosc van vincular-se a la família Xiol, anant a viure a Granollers i establint a la masia una masoveria. En aquest moment, Joan Xiol Bosc va formar part de la Cambra Agrària del Vallès i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.</p> | 41.6140300,2.2288800 | 435753 | 4607211 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97692-01402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97692-01403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97692-01404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97692-01405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97692-01406.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97693 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XVII | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica.</p> <p>El portal d'entrada d'arc de mig punt dovellat, està desplaçat del carener.</p> <p>Al primer pis, la finestra situada al mateix eix vertical que el portal és de pedra motllurada, amb llinda recta i amb un ampit també motllurat. A la dreta hi ha un finestra vertical situada al centre de la façana.</p> <p>El parament de la façana és arrebossat, sota el carener hi ha un rellotge de sol i la teulada és a dos vessants.</p> | 08107-15 | Camí de Vallcanera | 41.6256000,2.2134200 | 434477 | 4608507 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||
| 97710 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.58-59.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>Masia tradicional, de grans dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, amb arc de mig punt i dovellat, desplaçat a l'esquerra del carener. A l'esquerra hi ha un altre portal d'entrada, emmarcat en pedra i amb llinda recta, i una finestra. A la dreta del portal hi ha una finestra, una tercera porta d'accés a l'interior, una altra finestra, un portal fet de maó als brancals i d'arc rebaixat, aixoplugat per una petita teulada amb arquitraus de fusta i teules àrabs. A la seva dreta hi ha un finestral horitzontal, amb llinda de fusta irregular suportada per dues mènsules de pedra.</p> <p>Al primer pis hi ha, d'esquerra a dreta, una gran obertura amb arc rebaixat que forma part d'una galeria situada a la façana esquerra de la masia; quatre finestres emmarcades en pedra als brancals i amb llinda també de pedra; i una finestra.</p> <p>Al pis de golfes hi ha tres finestres, situades al mateix eix vertical que unes finestres del primer pis.</p> <p>El parament és arrebossat i pintat, el ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada a dos vessants.</p> <p>Hi ha un cos adossat a la masia a llevant, fet maons i construït el 1935.</p> <p>Al davant de la masia hi ha l'era i un safareig.</p> | 08107-16 | Al camí de Caldes, que surt des de l'església parroquial de sant Julià. | <p>La família Carreras està documentada a Lliçà d'Amunt des del segle XIII.</p> <p>La primera referència de la masia és de l'any 1667 i ha estat reformada en els anys 1733, 1950 i 1987, quan es va reformar per establir-hi un restaurant. Des de l'any 2020 és de propietat municipal i funciona com a masoveria.</p> | 41.6169400,2.2344800 | 436222 | 4607530 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97710-01601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97710-01602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97710-01603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97710-01604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97710-01605.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97711 | Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “La Torre del Pla, Can Xicota, Can Comes” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 67.</span></span></span></span></span></p> | XIII | <p>Masia tradicional, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. </p> <p>A la façana principal, al centre de la planta baixa, hi ha el portal d'entrada de pedra dovellat. Al costat dret hi ha un pedrís amb escales per pujar i muntar el cavall. A cada banda del portal hi ha una finestra, emmarcada amb carreus amb llinda recta. La finestra de la dreta, a més, conté una creu gravada a la llinda.</p> <p>Al primer pis hi ha tres finestres, totes elles d'estil gòtic, amb arc conopial lobulat i decorat a les impostes amb motius florals.</p> <p>A les golfes hi ha, al centre, una galeria de tres obertures emmarcades amb maó i arc carpanell. A cada costat hi ha una petita finestra emmarcada amb carreus de pedra.</p> <p>El parament dels murs és de carreus de pedra i en part la façana està arrebossada.</p> <p>El ràfec és senzill i la teulada és a dos vessants.</p> <p>A la part posterior de la masia hi ha un element arquitectònic primerenc: una masia amb torre, segurament construïda entre els segles XII i XIII. La torre és de planta quadrada, amb paredat de pedra, amb petites espitlleres als murs, amb quatre finestrals (un a cada costat) i amb teulada a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>A cada costat de la torre s'hi van adossar dos cossos amb el carener paral·lel a la façana. El cos de l'esquerra conté una finestra amb la llinda recta amb la inscripció de l'any '1608', amb l'ampit motllurat i decorat amb una filera de daus i amb teulada a un vessant; i el cos de la dreta és amb teulada a dues aigües. </p> <p>Can Comes està envoltat per un barri, situat al costat de migdia. Anteriorment, tancava a ponent. Hi ha una galeria d'arcades oberta a l'era de la masia per un costat i, per l'altre, una antiga cort amb finestres d'espitllera.</p> | 08107-17 | A 500 metres del Km. 8 de la carretera C-1415 | <p>La masia de Can Comes està documentada l'any 1200 quan Arnau Bachs Comes, juntament amb altres prohoms de Lliçà d'Amunt, van fundar un benefici perpetu a l'església parroquial de Sant Julià. Uns anys més tard, el 1253, Simó de Llor vengué el mas Ubach i el molí a Guillem Comes. Arran de la mort sense descendència de Francesc Comes, el 1433, el batlle de la baronia de Montbui vengué l'heretat a Pere Sabater, pagès, de Santa Eulàlia de Ronçana. Margarida Sabater, pubilla, va contraure matrimoni amb Joan Taxeu, que va prendre el cognom de Comes a partir d'aquell moment.</p> <p>Durant el segle XVI, la família Comes va créixer econòmica i socialment a partir, entre altres, d'una política matrimonial efectiva. Per exemple, Antic Comes es va casar amb Margarida Ros, pubilla del mas Ros. Temps endavant, Maria Comes Sors, filla de Joan Comes Ros i d'Elena Sors, va emmaridar amb Rafael Casanova Solà, conseller, batlle i sots-veguer de Moià. Va ser la mare de Rafael Casanova Comes, conseller en cap de Barcelona el 1714. Els Comes han estat propietaris de can Comes, el molí d'en Comes i can Ros. </p> | 41.6179900,2.2484100 | 437384 | 4607636 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97711-01709.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97712 | Can Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosco | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.536-541.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.70.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Està tancada dins d'un barri que també inclou edificacions annexes (quadra, pallissa, corts i porxo) i la capella de Sant Valerià de Roberts.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada amb una llinda de pedra que té gravat l'any 1842 i està tancat per una porta de fusta i vidre. A cada costat hi ha una finestra.</p> <p>En el primer pis, sobre el portal d'entrada hi ha un balcó, amb barana de ferro forjat amb motius d'espirals enllaçades i, a cada costat, hi ha una finestra, amb llinda recta, de fusta. Aquest balcó havia estat una finestra, es troba emmotllurat, i conté a la llinda la inscripció '<em>F COSCÓ 1571</em>' i una orla amb l'acrònim IHS (<em>Iesus Hominum Salvator</em>).</p> <p>Al pis de golfes hi ha tres finestres, situades en el mateix eix vertical que les obertures del primer pis, situades a arran de ràfec.</p> <p>Els murs de la masia són de paredat de còdols i arrebossats. Totes les obertures són de llinda plana, feta amb pedra, obra o fusta. El ràfec és d'una filada i la teulada és a dos vessants amb teula àrab.</p> <p>Hi ha l'era enrajolada amb cairons petits.</p> <p>La porta del barri conté l'any 1753 inscrit en la llinda de fusta.</p> | 08107-18 | Passeig de Sant Valerià | <p>La masia de Can Coscó tindria l'origen com a mínim en el segle XV perquè Bartomeu Coscó va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1490. Tanmateix, en la crugia de l'esquerra de la masia, sota l'arrebossat, es podia entreveure una filera de pedres cantoneres ben escairades, que podrien correspondre a una construcció més antiga. </p> <p>En el segle XIX, Pere Coscó va ser membre de l'Ajuntament de la Baronia de Montbui. Durant aquest segle, la pubilla de Can Coscó va contraure matrimoni amb l'hereu de mas Cerdà, de Sant Genís de Plegamans i la masia va esdevenir una masoveria. </p> | 41.6042500,2.2124200 | 434372 | 4606138 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97712-01801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97712-01802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97712-01803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97712-01804.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | En aquest indret es celebrava l'aplec de Sant Valerià de Roberts. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97713 | Can Dunyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dunyo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “Can Dunyó, Ca l’Orlau, Can Montcau” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 73-74.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb diversos cossos afegits als dos costats.</p> <p>Al cos central, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada adovellat situat al centre (la part superior està oculta per una parra). A la dreta, hi ha una finestra (tampoc gens visible).</p> <p>A la planta pis hi ha dues finestres, cadascuna amb llinda recta, i situades al mateix eix vertical que el portal d'entrada i la finestra de la planta baixa.</p> <p>Els murs són arrebossats i el ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada és a dues aigües, amb teula àrab.</p> <p>A l'interior hi ha l'entrada que fa de distribuïdor amb la cuina, el menjador, les quadres i l'escala amb un espiell, per accedir al primer pis on hi ha les habitacions.</p> <p>A l'esquerra de la masia hi ha un cos sobresortint, en sentit perpendicular, amb coberta a doble vessant, amb una xemeneia amb grans obertures de ventilació. Hom creu que aquesta part i el forn de la cuina eren les més antigues de la masia. En aquest cos destaca una obertura situada a migdia i realitzada amb quatre lloses de pedra tosca, amb reixa de forja i una altra a ponent, més petita, emmarcada per quatre grans blocs de pedra que aboca llum a la sala del forn.</p> <p>La masia també va ser ampliada al cantó dret. Es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant, amb una alçada superior a la masia original.</p> <p>A l'est de la masia es va edificar un estable per guardar el bestiar, construït l'any 1935 tal com consta un escut gravat a la façana i envoltat per unes cintes enllaçades.</p> | 08107-19 | Camí de Can Montcau, prop de les masies Orlau i Montcau. | <p>Les primeres referències de la família Dunyó a Lliçà d'Amunt daten de l'any 1349, al segle XIV, quan Bernat Dunyó va establir una concòrdia amb Jaume Puig i Pere Fonolleda. Posteriorment, Bernat i Guillem Dunyó, pare i fill, van signar una àpoca dotal a Jaume Puig. En el fogatge de 1553 surt esmentat Bartomeu Dunyó. L'any 1653 Isidre Dunyó va aparèixer mort a casa seva, segurament a causa de l'epidèmia de pesta. Aquesta va ser la darrera referència als Dunyó.</p> <p>La masia podria estar datada del segle XVII per les seves característiques. Can Dunyó va convertir-se en una propietat de la família Puig de Samalús i esdevingué en una masoveria.</p> <p>Actualment, és una explotació agrícola. </p> | 41.5996300,2.2486100 | 437383 | 4605598 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97713-01902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97713-01903.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97732 | Can Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.84.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de dimensions mitjanes, de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. Can Feu està situada al límit del terme municipal de Lliçà d'Amunt, a tocar de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> <p>A la planta baixa, al centre de la masia, hi ha el portal d'entrada d'arc de mig punt dovellat. Al costat esquerre hi ha una finestra motllurada amb la inscripció '16 IHS 43'. Aquest any, el propietari era jurat de la baronia de Montbui.</p> <p>Al primer pis, situat sobre el mateix eix vertical de la porta, hi ha una finestra geminada, d'estil gòtic, amb un capitell amb motius vegetals i a les impostes dels brancals hi ha decoració de rosetes. A la part inferior, hi ha una espitllera. Aquests elements ens fan pensar en l'existència d'un festejador a l'interior, seguint models tipològics. A cada costat, hi ha una finestra d'estil gòtic amb arc conopial i arquets lobulats i amb mascarons o caps d'àngel a les impostes.</p> <p>Al pis de golfes, hi ha una galeria de tres finestres, bisellades, d'arcs carpanells, situades al mig de la façana. Aquest pis està aixecat a la part central de la masia.</p> <p>El parament dels murs és de còdols i morter, i tàpia, i l'acabat és arrebossat, excepte en el cos elevat de les golfes que és de maó vist.</p> <p>La masia no conté ràfec i la teulada és a dos vessants.</p> <p>Davant de la masia hi ha un barri realitzat per construccions auxiliars (estables i corrals) i un cancell emmarcat amb carreus de pedra i llinda de fusta i aixoplugat amb una teulada amb arquitraus de fusta i teulada a un vessant amb teulada àrab. La porta és de fusta i clavetejada. </p> <p>Fora del barri, a davant de la porta, hi ha un safareig. </p> | 08107-20 | Final del carrer Can Feu | <p>La família Feu consta documentada des del segle XIII. La primera referència data de l'any 1233 quan Dolça Feu consta citada en unes afrontacions del mas Lledó. La masia de Can Feu estava dins del terme parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> <p>Una altra menció als Feu és de l'any 1307, al segle XIV, quan Bernat Feu estava obligat de residir a la masia i pagar un cens a Bernat de Caldes, fill de Ramon de Caldes, els propietaris de l'indret. Aquest 1307, els Caldes vengueren part de Can Feu al religiós Arnau Macip, qui traspassaria la propietat al benefici de Santa Maria de la parròquia de Lliçà d'Amunt.</p> <p>L'any 1343, Pere Feu era el síndic de l'altar de Santa Mara i de la Candela de l'església de Santa Eulàlia.</p> <p>Durant els segles XVI i XVII, els Feu van créixer econòmicament i van traslladar la seva residència a Barcelona i, aleshores, Can Feu va esdevenir una masoveria. Per exemple, l'any 1524 Joan Feu va comprar un censal mort per 20 lliures a Pere Abadal i Garriga i a la seva esposa Miquela, del molí de Maspons de Santa Eulàlia de Ronçana. Uns anys més tard, el 1551, Joan Feu va comprar un censal a Joan Arquimbau, moliner de Santa Eulàlia. Dins de la família Feu s'observa el progrés també amb el creixement social. Els Feu van esdevenir notaris de Santa Eulàlia en el segle XVI i el darrer va ser Jaume Feu, qui va testar el 1584. Antic Feu va ser sacerdot entre els anys 1534 i 1584.</p> <p>A la planta baixa hi ha una finestra que conté a la llinda la inscripció de l'any 1643.</p> <p>A les darreries del segle XVII, el fill de Jaume Francesc Feu va contraure matrimoni amb la pubilla dels Pedralbes de Sarrià. Entre finals del segle XVII i principis del XIX, la família Feu Pedralbes van unir-se amb el Llança, grans propietaris de la vall de Tenes. </p> <p>L'any 1929, Ignasi de Llança i Montoliu era el quart contribuent de finques rústiques del Vallès Oriental.</p> | 41.6305400,2.2405700 | 436743 | 4609035 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97732-02008.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 95|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97733 | Can Francí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franci | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2006). “Ca l’Oliveres, moli d’en Comes, Can Francí” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.87-88.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de dimensions mitjanes, de planta rectangular, de planta baixa i pis.</p> <p>A la planta baixa, desplaçat de l'eix del carener, hi ha el portal d'entrada, amb arc rebaixat, i dovellat. Al damunt hi ha una espitllera a l'alçada del primer pis. A l'esquerra hi ha un altre portal, amb arc rebaixat, amb brancals de maó i llinda també de maó col·locat a sardinell.</p> <p>Al primer pis hi ha una finestra d'estil gòtic geminada amb arcs lobulats. A l'extrem esquerre d'aquest pis hi ha dues finestres amb arc rebaixat, i l'extrem dret hi ha una finestra gòtica amb mènsula i marca d'arc conopial. Al centre de la façana hi ha un rellotge de sol.</p> <p>Les cantoneres de la masia són de pedra escairada i el parament és de carreus escairats disposats en forma d'<em>opus spicatum</em>, còdols i tàpia, amb acabat arrebossat.</p> <p>La teulada és a dos vessants amb un espantabruixes al carener de la masia.</p> <p>A l'interior de la masia existia un molí. Actualment, a l'entrada hi ha el distribuïdor, amb un arc de mig punt, fet de dovelles de pedra escairades, també hi ha el menjador i, a través d'aquest, s'arriba al celler, que havia format part del molí on hi ha una arcada igual que l'anterior. A la paret nord del celler n'hi ha una tercera arcada, en aquest cas tapiada. A l'esquerra del distribuïdor hi ha la cuina, amb llar de foc, forn de pa i cendrera. A l'esquerra de la llar de foc hi ha una escala que pujava al primer pis, però actualment funciona com a rebost. Al primer pis hi ha la sala, amb un festejador a la finestra central, i les estances de descans. </p> <p>Al davant i al voltant de la masia hi ha diferents cossos afegits amb funcions agrícoles i ramaderes.</p> | 08107-21 | Carrer Doctor Bonet números 15-21 | <p>La primera referència històrica de la família Francí data de l'any 1466, quan Narcís Francí n'era el propietari. L'historiador Jaume Vicens Vives va dir que Narcís Francesch o Francé de Lliçà d'Amunt era, el 1484, un dels síndics remences que havien de protestar contra les violències dels senyors feudals. Un any més tard, se'l troba a la cort reial en defensa dels remences. </p> <p>La família Francí tenia les masies de Soler, el molí d'en Soler i Sant Boi, que eren possessions del monestir de sant Miquel de Fai. Havien de pagar quatre quarteres de blat, dues quarteres d'ordi i trenta-un sous pels masos i nou quarteres de forment pel molí d'en Soler al monestir.</p> <p>Segons sembla, la casa i el molí d'en Francí es van construir sobre les restes de la masia i molí d'en Soler i de Sant Boi o, si més no, en terrenys d'aquestes propietats.</p> <p>L'any 1512 consta documentat el molí d'en Francí i podria ser el canvi de nom de l'antic molí d'en Soler car els propietaris del molí pagaven al monestir de sant Miquel de Fai la quantitat de nou quarteres de forment. </p> <p>Durant el segle XVII, la família Francí va desaparèixer. Aleshores, el 1649, Joan Carrerres, pagès, i Josep Font Puig, de la masia de Can Puig, va fer una concòrdia per a la possessió del mas Francí. Font va pagar per la propietat de Can Francí l'import de quatre-centes lliures a Joan Carreres pels seus drets sobre la propietat. </p> <p>L'any 1739 la propietat de la masia era de Quitèria Puig Francí, casada amb Sebastià Camp, pagès de Lliçà de Vall. A finals del segle XVIII, els propietaris eren els esposos Francesc Torres i Teresa Monbarbat. Francesc Torres Monbarbat va contraure matrimoni amb Llúcia Sala, del mas Godanya. El 1809, ell va tornar a casar-se i ho feu amb Agnès Artigues, del mas Artigues de la Serra.</p> <p>Josefa Torres Artigues, hereva del mas, es va esposar amb Joan Puig Cucurella. </p> | 41.6095400,2.2400000 | 436675 | 4606704 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97733-02101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97733-02102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97733-02103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97733-02104.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97734 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.90-91.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica.</p> <p>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada, amb llinda recta. Al damunt hi ha una llinda de pedra, col·locada després d'una reforma en aquest punt, amb la inscripció: 'XIOL 1869'. A cada costat de la porta hi ha una finestra tancada amb una reixa.</p> <p>Al primer pis, hi ha un balcó sobre el portal i dues finestres, una per cada costat. Al pis de golfes hi ha, al centre, una balconera i, a cada costat, un òcul ovalat amb un ampit recte. </p> <p>Totes les obertures de la façana estan situades al mateix eix vertical i estan emmarcades amb una banda pintada a la llinda i a les impostes.</p> <p>El remat de l'edifici és piramidal i esglaonat i, el centre és d'arc de mig punt amb un rellotge de sol.</p> <p>La façana és sobrealçada i cobreix el carener, amagant la teulada. Aquesta és a dos vessants, amb teulada àrab, amb el carener perpendicular a la façana.</p> <p>La masia i els cossos annexos estan tancats per un barri que aplega també l'era. Una antiga cort va ser reconvertida en un saló. En aquest element arquitectònic hi ha inscrit l'any '<em>188?</em>'.</p> | 08107-22 | Entre el camí de Peritxo i el camí de Ca l'Orlau. | <p>Genís Palau va adquirir la masia de Can Quimet i des d'aleshores aquesta masia es coneix amb el nom de can Genís.</p> | 41.6049300,2.2515200 | 437631 | 4606184 | 1869 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97734-02202.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97735 | Can Godanya (Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-godanya-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.208-211.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l'Artigues, Can Godanya, Sant Baldiri” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans,p.92.</span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica, situada prop del riu Tenes.</p> <p>A la planta baixa, al centre hi ha el portal d'entrada amb arc de mig punt i dovellat. A la dreta de la porta hi ha una rajoleta amb la inscripció '<em>CASERIO DE GUADAÑA</em>'. A l'esquerra, hi ha una finestra amb llinda recta d'una única peça i emmarcada als brancals per carreus de pedra caironats, de factura contemporània. Sobre la llinda hi ha una làpida que va ser recuperada de l'era de la masia amb la inscripció '<em>FALIU CODANYA ME FECIT 1?8?</em>'.</p> <p>Al primer pis hi ha una finestra, situada sobre el mateix eix vertical que el portal d'entrada, emmarcada amb pedra i motllurada i ampit sobresortint. A cada costat hi ha una finestra, amb les mateixes característiques la finestra central. A la llinda d'una de les finestres hi ha gravada la inscripció de l'any 1614. Entre la finestra de l'esquerra i la central hi ha un rellotge de sol.</p> <p>Els murs són de paredat de còdols i carreus i la façana està arrebossada. El ràfec és senzill i la teulada és a dos vessants, amb teula àrab. Al carener hi ha un espantabruixes. </p> <p>Dins del recinte de la masia hi ha l'edifici de l'antic molí, reconvertit en habitatge, de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha una finestra horitzontal i la porta d'entrada. Les obertures tenen una faixa pintada que les envolta. Al primer pis hi ha dues finestres de llinda recta i emmarcada en brancals i ampit. Les cantoneres de l'edifici són de pedra i la façana està arrebossada. El ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada és a dos vessants.</p> <p>Davant de la masia hi ha diferents edificis annexos (quadres, pallissa i porxo) i està tancat per un barri, que aplega també l'era.</p> | 08107-23 | Carrer de la Fàbrica número 3. | <p>La masia de Can Godanya té el seu origen en època medieval, si bé, existia anteriorment una masia i un molí, prop del riu Tenes i la família que hi residia portava de cognom Tenes. L'any 1208, Bernat Tenes, va signar una concòrdia amb Joan Fonolleda per 'encaminar la aygua que ve comuna al molí de Tenas y al molí de Roviras'. Unes dècades més tard, el prior de Sant Miquel de Fai va establir a Pere d'Avalana i a la seva esposa Arsenda, el mas Tenes, el molí, les terres i els béns que havien estat propietat de Maria Tenes. A canvi, els Avalana es comprometien al pagament de censos (dos capons, quint i braçatge i dues quarteres de blat pel molí) i Pere d'Avalana, fill de Pere i Arsenda, havia de residir al mas permanentment i treballar les terres per pagar els censos.</p> <p>En un moment desconegut, un Avalana va cognominar-se Tenes. Així és com Guillem Tenes i Guilleuma, el 1289, van reduir el pagament que feien al monestir de Sant Miquel per una peça de terra ubicada a l'indret del puig de Vall·llobera, al terme de Lliçà d'Amunt. El 1364, els residents a la masia continuaven portant el cognom Tenes.</p> <p>Al primer quart del segle XV, es coneix que el 1423 els habitants del mas Tenes portaven ja el cognom Godanya. En aquest moment, la masia continuava sent propietat del monestir de Sant Miquel de Fai. </p> <p>L'any 1533, Bartomeu Godanya, va informar que la masia Tenes i llur molí, estaven derruïdes i deshabitades, i que tenia càrrega de diversos censos. Bartomeu també va informar que tenia dues feixes de terra a l'indret de Godanya, que era també del cenobi de Sant Miquel. Els Godanya tenien la masia entre els segles XVI i XVII. </p> <p>Durant la primera meitat del segle XVIII, va heretar la masia la pubilla Maria Godanya, que va contraure matrimoni amb Pere Pau Sala, de Santa Maria de Montmeló. L'any 1776, Feliu Sala Godanya, fill dels anteriors, va casar-se amb Eulàlia Oliveres, del mas Oliveres de Lliçà d'Amunt, que ella va heretar. D'aquest any es té notícia de l'existència d'un inventari post mortem i s'informa davant de notari de com era la masia Godanya. A la planta baixa hi havia l'entrada, la cuina, el menjador, el pastador, el celler i l'estable. Al primer pis hi havia la sala i tres habitacions. A les golfes hi havia el graner. A l'exterior de la masia constava l'existència d'un porxo i un pou.</p> <p>Joan Sala Riera, descendent de Feliu Sala i Eulàlia Oliveres, va construir el 1872 ca l'Oliveres, seu actualment de la biblioteca municipal, i la masia Godanya va convertir-se en masoveria fins al 1914. Posteriorment, va ser heretat per Josep Sala Sanromà.</p> | 41.6065200,2.2431200 | 436932 | 4606367 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97735-02302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97735-02303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97735-02304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97735-02305.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97736 | Can Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.101.</span></span></span></span></span></p> | XIII | <p>Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, de cinc cossos, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. Està situada prop de la Riera Seca i pràcticament al límit amb el terme municipal de Parets del Vallès.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, el portal d'entrada d'arc carpanell. Els brancals estan fets de pedra i la llinda feta de maó a sardinell. La porta és dues fulles, de fusta i clavetejada, amb un gran picaport. A l'esquerra del portal hi ha dues finestres, emmarcades amb pedra i amb ampit sobresortint. A la dreta, hi ha una finestra emmarcada amb pedra i un portal amb llinda i brancals fets de maó. Damunt la llinda hi ha una antiga dovella de pedra amb una creu en relleu.</p> <p>Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de forja, en el cos central i en els extrems i en els entremitjos hi ha dues balconeres amb balustrada feta de ceràmica. Totes les obertures d'aquest pis tenen persianes de llibret i estan emmarcades combinant pedra escairada i maons. Damunt de la llinda del balcó central hi ha una corona esculpida de marquès.</p> <p>Al pis de golfes hi ha cinc finestres, d'arc de mig punt, emmarcades amb maó i llinda feta de maons col·locats a sardinell. El ràfec és motllurat amb llistons i també hi ha una balustrada feta de peces de ceràmica entre pilastrons rematats en punta. Al centre hi ha un fris que conté un rellotge de sol i al damunt un campanar d'espadanya amb una campana.</p> <p>A l'esquerra de l'edifici hi ha una torre, de planta quadrada, amb les cantoneres i les obertures emmarcades amb maons i el paredat és de còdols. A la part superior hi ha en cada costat una galeria de tres arcades i el ràfec és motllurat. La torre està rematada amb una terrassa i encerclada amb una balustrada de peces de ceràmica emmarcada entre pilastrons fets de maó. Al costat de la torre hi ha un porxo amb arcades de mig punt emmarcades amb maons i paredat de còdols. En una part hi ha terrassa i en l'altra, teulada a un vessant.</p> <p>A la part frontal de la masia hi ha diferents cossos annexos i està tancat per un barri amb un cancell emmarcat amb pedra escairada als brancals i llinda amb arc rebaixat feta de maons col·locats a sardinell. Al costat de la porta hi ha una escala d'obra que accedeix al primer pis de la torre.</p> | 08107-24 | Al punt quilomètric 2 a la carretera de Parets del Vallès a Bigues. | <p>Les referències documentals més antigues de Can Lledó daten del segle XIII, de l'any 1296. Es té notícia però de tres etapes constructives de l'edifici actual. Segons sembla, la primera data del segle XVI i correspondria a la part posterior de la masia. La segona data del segle XVIII i s'exemplifica amb les reformes de la façana de la masia, amb la incorporació de balustrades i balcons. La darrera etapa és al segle XIX quan s'incorpora un cos d'arcades a l'esquerra i la torre.</p> <p>Havia estat propietat del marquesat de Montsolís.</p> <p>L'any 1910 va ser comprada per la família Molins.</p> | 41.5853000,2.2057400 | 433796 | 4604039 | 1296 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97736-02407.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97857 | Can Marlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.101 i 171.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa, situat al centre, hi ha el portal d'entrada, de mig punt i adovellat. A la dovella central hi ha un escut amb tres caps esculpits o carasses. A l'esquerra del tot hi ha una porta d'entrada i a la dreta hi ha dues finestres. A cada costat del portal hi ha un pedrís per a seure.</p> <p>A la planta primera, al centre hi ha un finestral, situat al mateix eix vertical que el portal, de llinda recta i emmarcat amb pedra amb ampit sortint i motllurat. A l'esquerra hi ha un rellotge de sol. A la dreta del tot, hi ha una finestra emmarcada en pedra cairada. Els murs són arrebossats.</p> <p>El ràfec és de ceràmica d'una filada amb teula i la teulada és a dos vessants i també amb teula àrab.</p> <p>A davant de la masia hi ha una era enrajolada.</p> | 08107-25 | Barri de Can Marlès número 12. | <p>Masia del segle XVIII que havia estat propietat de la família Marlès.</p> | 41.6106600,2.2509100 | 437585 | 4606821 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97857-02502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97857-02503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97857-02504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97857-02505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97857-02506.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: Casa Gran, Can Merlers i Can Prado. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97858 | Can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montcau-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.396-403.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “Can Dunyó, Ca l’Orlau, Can Montcau” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.150.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia està abandonada i en mal estat de conservació. | <p>Masia tradicional, de planta rectangular, de planta baixa i pis.</p> <p>A la planta baixa, al centre de la façana, hi ha el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb un escut heràldic a la dovella central. A cada costat del portal hi ha una finestra emmarcada en pedra caironada i ampit motllurat i sobresortint. A la finestra de la dreta, la llinda conté inscrit l'any 1668. A l'esquerra de la façana, a tocar de l'angle, hi ha una porta amb llinda recta de fusta i brancals fets de maó. </p> <p>Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra d'estil gòtic amb dos arcs conopials amb arquets lobulats, amb decoracions vegetals i amb guardapols suportat per dos àngels de mig cos que porten uns escuts. En els extrems de la motllura de l'arc conopial hi ha uns animals fabulosos. Entre els dos arcs hi ha un escut heràldic diferent del situat a la llinda de la porta d'entrada. Ressegueix els arcs conopials, els brancals i els ampits, una banda de rosetes. En el carcanyol hi ha pintada la següent inscripció: '<em>ANY MDLXIII</em>'. Sota l'ampit hi ha una espitllera. A cada costat hi ha una finestra gòtica amb arc conopial lobulat i amb mascarons i elements vegetals a les impostes. A l'esquerra de tot, hi ha una finestra petita emmarcada en pedra.</p> <p>Els murs de la masia són de paredat i de tàpia, i la façana conserva en part l'arrebossat.</p> <p>El ràfec és de ceràmica de dues filades i la teulada és a dos vessants amb teula àrab.</p> <p>A l'interior hi ha, a la planta baixa, l'entrada, la cuina, el forn de pa i la cendrera; i al primer pis hi ha la sala i les habitacions.</p> <p>La masia està tancada per un barri. Des de l'exterior s'observen diversos elements arquitectònics (columnes i dovelles d'arc de pedra) dipositats a terra. </p> <p>A l'esquerra de la masia hi ha un edifici annex per ús ramader. Conté una finestra amb la inscripció: '<em>ANY 1702 18 AGOST JAUME MONCAU</em>'. A davant d'aquest edifici hi ha una era.</p> | 08107-26 | Avinguda de Can Montcau | <p>Masia del segle XVI. Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, Pere Moncau va anar a residir a la masia procedent del municipi de Tagamanent. Els Moncau hi van residir fins a principis del segle XIX i exerciren càrrecs de govern a la baronia de Montbui i van fer lligams matrimonials amb les famílies Brustenga i Maspons de Santa Eulàlia de Ronçana i els Bosc de Lliçà d'Amunt. Fins i tot, el matrimoni entre Josep Moncau i Maria Oller Brustenga, el 1677, va realitzar-se a l'entrada de la masia.</p> <p>L'any 1835, la pubilla de la masia, Maria Moncau, va contraure matrimoni amb Josep Rovira de Villar, del mas Rovira de Santa Maria de Llerona i, aleshores, can Montcau es va convertir en una masoveria. Els Rovira van ser els propietaris fins a finals del segle XX.</p> | 41.6001600,2.2540300 | 437835 | 4605653 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97858-02601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97858-02602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97858-02603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97858-02604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97858-02605.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97859 | Can Palaudàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palaudaries | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.343-350.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.158.</span></span></span></span></span></p> | XV - XVI | <p>Masia, de mitjanes dimensions, de tipus tradicional, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica. Està situada al costat de l'església parroquial de Santa Esteve de Palaudàries. La masia i l'església donen nom a una gran zona de terreny i està situada al començament de la falda d'una muntanya, des d'on es visualitzen les planes immediates.</p> <p>A la planta baixa, hi ha el portal d'entrada adovellat al centre. A l'esquerra de la façana hi ha una petita finestra emmarcada en pedra; segueix una petita finestra rectangular amb arc conopial i una finestra emmarcada en pedra amb ampit sobresortint. A l'altre costat del portal hi ha una finestra renaixentista, de llinda plana amb guardapols i un cap d'àngel al centre. El guardapols comença a les mènsules, que tenen forma de caps de dona i home. El cap d'ella porta un brodat de passamaneria i cabells rinxolats. El cap d'home porta un casquet de pelfa i barba. Damunt dels carcanyols del guardapols també hi ha representats caps humans i l'escut dels Palaudàries, una torre palau.</p> <p>Al primer pis, situada sobre el mateix eix vertical que el portal, hi ha una finestra geminada gran d'arcs lobulats. A l'esquerra del finestral hi ha una finestra gòtica amb arc conopial i ampit motllurat, amb la representació d'un cap d'home amb barba, amb gorra de pelfa i uns angelets que subjecten l'escut dels Palaudàries; segueix una finestra amb arc conopial i arquets lobulats i ampit motllurat. I, a la dreta del finestral del centre, hi ha un rellotge de sol i una finestra gòtica amb arc conopial, de cinc arquets lobulats, que conté uns caps d'home i de dona. Ell porta un casquet i gorgueres al coll i ella un vestit amb escot en punta. A cada costat també hi ha uns angelets que subjecten l'escut dels Palaudàries.</p> <p>Els murs de la masia està fet de carreus petits, còdols, tàpia i maó.</p> <p>El ràfec és ceràmic de quatre filades combinant rajol pla i teula àrab (en algunes parts amb les teules decorades amb motius geomètrics) i la teulada és a dos vessants.</p> <p>A l'interior de la masia, a la planta baixa, es conserva la cuina, amb una gran llar de foc, el forn de pa, la cendrera i el pastador; un celler amb una gran premsa de vi i un dipòsit per emmagatzemar el gra; quadres; i una masoveria. Al primer pis hi ha la sala i les habitacions. Totes les obertures conserven els festejadors.</p> <p>La masia està tancada pel davant amb un barri. Conté un cancell amb una gran portalada, amb llinda de fusta, amb porta de dues fulles també de fusta i coberta per un aixopluc. Dins el barri hi ha un cos per al pastador, quadres, galliners i coberts. Darrere de la masia es va construir un cos perpendicular com a masoveria.</p> | 08107-27 | Final del camí de Can Palaudàries | <p>L'any 904 està documentada la 'villa Palzdarias' a l'indret de Sant Esteve de Palaudàries. Dues centúries més tard, l'any 1146, es documenta el llinatge Palaudàries en el testament de Bernat Guillem. El 1526, Antoni Palaudàries tenia el mas sota domini directe de l'església parroquial.</p> <p>En el fogatge de 1553, un Palaudàries era batlle de la baronia de Montbui; entre els anys 1625 i 1631, Antoni Joan Palaudàries va tenir diversos càrrecs; entre 1630 i 1648, Miquel Palaudàries Tries, pubill, va ser prohom, jurat i batlle; i Pere Palaudàries Pibermat, entre 1642 i 1651, va exercir diversos càrrecs també.</p> <p>Durant el segle XVII, la política matrimonial va estar a l'ordre del dia. Així és com Maria Àngela Palaudàries es va casar amb Pere Pau Plantada el 1609, hereu del mas Plantada de l'Ametlla del Vallès. Ella va contraure matrimoni en segones núpcies amb Miquel Tries el 1620. A partir del segle XVIII, alguns membres de la nissaga van estudiar jurisprudència i van ser notaris a Sant Feliu de Codines i a Caldes de Montbui.</p> <p>A més, exercien d'hisendats en el territori i, l'any 1750, Joan Palaudàries tenia fins i tot cent trenta quarteres de terra al sud del terme de Caldes de Montbui. A mitjans del segle XVIII, Eulàlia Palaudàries va casar-se amb Josep Plantada. Tingueren una filla, Josefa Palaudàries Plantada que, l'any 1779, va contraure matrimoni amb Jaume Fatjó dels Xiprers, de Cerdanyola del Vallès. La família, aleshores traslladà la seva residència a Cerdanyola i el mas Palaudàries va esdevenir una masoveria. </p> <p>Les façanes i la teulada de la masia van ser restaurades a mitjans de la dècada del 2000.</p> | 41.6079500,2.2000500 | 433345 | 4606558 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97859-02706.jpg | Legal | Gòtic|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 93|95|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97860 | Can Pasqual i capella de l'Assumpció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasqual-i-capella-de-lassumpcio | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.343-350.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l’Estaper, Can Mas Pasqual, Can Salgot” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.42 i 161.</p> | XIV | <p>Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. Can Pasqual, situada en l'àmbit territorial de Palaudàries, forma part d'un conjunt integrat per la masia, la capella de la Immaculada, la masoveria, construccions annexes destinades a ús agrícola i ramader, i natural, amb la bassa de Can Pasqual.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc de mig punt. A cada costat hi ha una finestra amb llinda recta. La de la dreta té els brancals motllurats.</p> <p>Al primer pis hi ha tres obertures que donen accés a un gran balcó corregut, amb barana de barrots, que ocupa tot l'ample de la façana. Els portals estan situats al mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa.</p> <p>A les golfes hi ha un balcó situat al centre de la façana i dues petites finestres situades als extrems de la façana, situades totes les obertures al mateix eix que les de les plantes inferiors.</p> <p>Els murs de la façana estan arrebossats, el ràfec és de ceràmica d'una filada amb dentellons i la teulada és a dos vessants amb teula àrab.</p> <p>La capella està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, amb portal de mig punt adovellat, amb un ull de bou sobre el portal, teulada a un vessant i campanar d'espadanya coronat per una creu de ferro. A l'interior està coberta amb volta i llunetes al presbiteri.</p> <p>La masoveria és de planta baixa i dos pisos, amb façana simètrica i teulada a dos vessants. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada a l'esquerra, amb llinda plana i brancals de pedra. A la llinda consta la inscripció: '<em>ME HIZO EL AÑO 1853 JOSE PASCUAL</em>'. A la dreta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha dos balcons i al segon pis hi ha dues balconeres. Totes les obertures estan emmarcades amb maó als brancals i col·locats a sardinell a la llinda. El parament dels murs és de pedra i havien estat arrebossats. El ràfec és de ceràmica d'una filada amb dentellons i la teulada és a dos vessants amb teules àrabs. </p> <p>La masia, la capella, la masoveria i el pati comú estan tancades per una tanca d'obra i porta de reixa de ferro de dues fulles. </p> | 08107-28 | Carretera de Palaudàries | <p>La primera referència documental de Can Pasqual data de l'any 1338, quan el pagès Jaume Pasqual va confessar que posseïa la masia i que era propietat del monestir de sant Pere de les Puel·les. L'any 1511, Francesc Pasqual va reconèixer que tenia el mas i, també, el mas Bo (que es trobava derruït i, per tant, deshabitat); i que eren propietat del monestir de les Puel·les. Francesc Pasqual pagava en concepte de censos de Can Pasqual dues quarteres i mig de forment, una quartera de civada, onze capons, trenta-quatre ous i quatre diners.</p> <p>Al primer terç del segle XVII, l'any 1633, Bartomeu Pasqual i Domènec Anglada, el seu gendre, van comprar una peça de terra de divuit quarteres d'extensió, a Jaume Ametller, prop de Palaudàries. </p> <p>L'any 1806, Can Pasqual era el cinquè màxim contribuent de Palaudàries. A la segona meitat del segle XIX, la pubilla va contraure matrimoni amb l'hereu de Can Mas. El fill, Josep Mas Pasqual va heretar una gran propietat, amb camps de vinya.</p> <p>Diversos membres de la família Pasqual va tenir càrrecs municipals a la baronia de Montbui. Bartomeu Pasqual va ser jurat els anys 1636, 1644 i 1646, clavari el 1640, prohom els anys 1627, 1629, 1637, 1638 i 1648 i síndic el 1644. Vicenç Pasqual va ser batlle entre els anys 1667 i 1669 i clavari el 1682 i, a més, tenia arrendat l'impost del trentè entre els anys 1683 i 1685 i la carnisseria de Palaudàries els anys 1689 i 1690.</p> <p>La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció va ser beneïda pel bisbe Modrego a la dècada de 1950. A part de missa cada diumenge, es celebrava amb especial relleu les festivitats de sant Blai per beneir la fruita i per sant Cristòfol per beneir els vehicles. L'àvia s'anomenava Maria Assumpció.</p> | 41.5954100,2.2018200 | 433479 | 4605164 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 97861 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.124-129.</p> <p>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2004). “Can Puig, Can Bosc, Ca l’Artigues de la Serra” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.172.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HERRERA VALLS (2020). Masies del nostre poble. Can Puig” a GRUP L’ABANS. <em>Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum I, any 2020</em>. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.61-71.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de planta baixa, un pis i golfes, amb façana asimètrica. Està situada dalt d'un puig o muntanyeta, prop de l'església parroquial de sant Julià.</p> <p>A la planta baixa, hi ha el portal d'entrada dovellat, amb un escut envoltat per tres caps d'àngel. A l'esquerra hi ha una porta amb llinda recta. Segueixen dues finestres tancades amb reixa. A continuació del portal, hi ha una finestra amb pedra als brancals i a la llinda. </p> <p>Al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro forjat. A la seva esquerra hi ha tres finestres, situades a diferents alçades i mides, emmarcades amb pedra als brancals, amb llinda de pedra i ampit sobresortint i, a la dreta, un balcó, també amb barana de ferro forjat i de les mateixes característiques que les finestres. A la finestra de la sala hi ha inscrit: 'IHS 1667'.</p> <p>A les golfes, hi ha una finestra al mateix eix vertical que el portal i, a l'esquerra, una gran obertura amb barana i una petita finestra a la dreta. Hi ha un rellotge de sol i dues inicials al damunt. A mitjans del segle XIX es va afegir el cos de les golfes on consta en un dels pilars 'PAU ROGÉ 1867' i s'obriren les finestres de la façana est.</p> <p>Els murs són arrebossats, el ràfec ceràmic d'una filada i la teulada a dos vessants.</p> <p>A l'interior, a la planta baixa hi ha el distribuïdor que dona accés a la cuina, el menjador, el celler, la fresquera i l'escala que puja al primer pis. Aquí, hi ha la sala i les habitacions i l'escala per accedir a les golfes.</p> <p>La masia està envoltada per diferents edificacions i murs que l'envolten i li donen un caràcter fortificat. En un dels murs es conserven algunes espitlleres.</p> | 08107-29 | Carrer Costa de Can Puig | <p>La família Puig consta documentada al segle XIII quan l'any 1224 tenia en alou del monestir de Sant Pere de les Puel·les. El 1255, l'abadessa confirmava que tenia el mas Puig amb les telles i drets; dos molins i una casa del molí; un altre molí; terres d'hora i regadiu i bosc al voltant d'un dels molins; la masia Prat i diverses terres. A més, els Puig eren els encarregats de cobrar les rendes i la recollida de fruits de les propietats del cenobi de les Puel·les que tenien a Canovelles, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Palaudàries, Santa Justa i el mas Tresserra de Marata.</p> <p>Anteriorment, l'any 1200, Guillem Puig, Bernat Mas i Arnau Bachs van fundar un benefici a l'església de sant Julià.</p> <p>A principis del segle XV, Elisenda Puig, pubilla es va casar amb Francesc Castellar, del mas Castellar de Sant Feliu, de Sabadell. Els patrimonis no es van ajuntar perquè ell va deixar l'herència a un fill nascut d'unes primeres núpcies. Bartomeu Puig va ser condemnat a la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486 amb motiu del conflicte remença. Els Puig hagueren de redimir Jaume Puig per import de trenta lliures i per les terres preses durant la revolta.</p> <p>A finals del segle XVI, van entrar dos pubills de manera successiva a la masia, però va perviure el cognom Puig per sobre del cognom del pare. L'any 1771, Pau Puig va ser nomenat col·lector de l'impost de l'Excusado de Lliçà d'Amunt. </p> <p>En els anys 1645 i 1799 es van fer obres a la masia tal com consten en diverses dates situades en cairons i rajoles. A més, el 1867 es va afegir les golfes i s'obriren finestres a la façana est. El 1943 es va refer la façana i el 1964 es bastí la galeria una galeria al costat de ponent.</p> | 41.6118800,2.2377400 | 436489 | 4606966 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97861-02902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97861-02903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97861-02904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97861-02905.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97863 | Can Pujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.174.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p>Masia tradicional de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. </p> <p>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada amb arc rebaixat. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb una faixa engaltada de color vermellós a la llinda i als brancals.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó al centre, amb barana de forja, i una finestra a cada costat, emmarcats amb una faixa engaltada de color vermellós a les llindes i als brancals.</p> <p>A les golfes hi ha una balconera, amb barana de ferro, amb els brancals fets de maó de pla i llinda de fusta. Aquest pis està aixecat a la part central.</p> <p>El parament dels murs és arrebossat i el ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada a dos vessants, amb teula àrab.</p> <p>A l'interior hi ha el distribuïdor (amb un gran arc de pedra a l'interior) que dona accés a la cuina, al celler, a la fresquera i a l'escala d'accés al primer pis. Aquí, hi ha la sala i les habitacions, i també l'escala d'accés a les golfes.</p> | 08107-30 | Polígon 30, parcel·la 37 | <p>Masia d'època medieval on els Pujal eren emfiteutes del monestir de Sant Miquel del Fai fins a principis del segle XIX. El prior percebia un cens d'onze quarteres de forment, una d'ordi i dotze sous a l'any.</p> <p>L'any 1307, els Pujal tenien la meitat del mas Franquesa, però amb la possessió dels canonges de la catedral de Barcelona. </p> <p>Gabriel Pujal va ser l'any 1466 prohom de la parròquia i el 1570 Joan Roure 'Pujal' va ser jurat del consell de la baronia.</p> <p>Durant el segle XVIII, la pubilla va contraure matrimoni amb l'hereu del mas Flaquer de Samalús i, aleshores el mas Pujal es va convertir en masoveria. Es coneix que al segle XIX la família que hi residia es deia Manent de cognom. Durant aquests segles es van fer reformes a la masia.</p> <p>Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, la masia de Can Pujal passà a ser propietat de la família Vilardebò de Lliçà de Vall i el 1929 fou comprada pel masover Josep Relats.</p> | 41.6235900,2.2346100 | 436240 | 4608268 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97863-03002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97863-03003.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97870 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.178-179.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. La masia està situada prop de la carretera de Lliçà a Granollers.</p> <p>A la planta baixa, hi ha al centre la porta d'entrada, d'arc rebaixat i emmarcada per una faixa engaltada. A cada costat hi ha una finestra emmarcada a la llinda, amb la dovella central de la llinda sobresortint, i als brancals fins a les impostes. Les finestres estan tancades amb reixa de barrots.</p> <p>Al primer pis, hi ha un balcó al centre, amb barana de barrots. A cada costat, una finestra. Les tres obertures tenen la mateixa decoració a la llinda i a les impostes.</p> <p>Al nivell del pis de golfes hi ha un rellotge de sol.</p> <p>La façana és arrebossada i amaga els pendents de la coberta. El ràfec conté un fris motllurat amb tres òculs de ventilació i un fris situat al centre amb línia corba a la part central. A la part central, hi ha una decoració de rajola ceràmica amb forma de rombe.</p> | 08107-31 | Polígon 10, parcel·la 39. Accés des de la carretera de Granollers BV-1432. | <p>Masia construïda l'any 1870. Ramon Sala Moragas, sortit de Ca l'Oliveres, va fer bastir aquesta casa situada a l'antic camí de Granollers.</p> | 41.6104300,2.2461800 | 437191 | 4606799 | 1870 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97870-03101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97870-03102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97870-03103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97871 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2010). “Can Ros, El Pinar, Hostal de l’Arengada” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.184-185.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de grans dimensions, planta rectangular, de planta baixa i pis, amb façana simètrica. Està situada prop del terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> <p>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada dovellat i, a cada costat, hi ha un pedrís per seure i una finestra, tancades amb reixes de barres rodones.</p> <p>Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra, amb arc conopial, brancals motllurats i ampit sobresortint, situada al mateix eix vertical que el portal. A cada costat, hi ha una finestra de les mateixes característiques, també situades en l'eix que les finestres de la planta baixa.</p> <p>Els murs són arrebossats i el ràfec és ceràmic d'una filera. La teulada és a dos vessants. </p> <p>En els murs laterals hi ha tres contraforts i en la façana dreta hi ha una finestra amb arc conopial, emmarcada en pedra i ampit sobresortint.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha el rebedor, que facilita l'accés a la cuina, una sala (antiga cuina amb un rentamans de pedra situat dins d'un arcosoli de mig punt emmarcat amb pedra) i al graner. Al primer pis hi ha els dormitoris, amb festejadors a les finestres.</p> <p>Davant de la masia hi ha un barri, tancat amb una porta de reixa, amb arc rebaixat i aixoplugat per una teulada formada per arquitraus de fusta i a dos vessants amb teula àrab. A l'esquerra del portal hi ha una porta més petita amb una reixa datada de l'any 1868, reaprofitada d'un altre lloc.</p> | 08107-32 | Carrer de Can Arimon, amb accés des de la carretera C-1415b. | <p>Masia construïda al segle XV, entorn de l'any 1400. La primera referència documentada de la masia data de l'any 1466 quan Miquel Ros constava com a propietari dins de la parròquia. En el fogatge de 1497, a la masia hi havia un tal Ros.</p> <p>En el segle XVI, quan Margarida Ros Sabater, pubilla, va contraure matrimoni amb Antic Comes, hereu del mas Comes. En aquest moment, can Ros va esdevenir una masoveria. Posteriorment, la propietat va passar als Casanova. </p> <p>Maria Comes Sors, filla de Joan Comes Ros i d'Elena Sors, va contraure matrimoni amb Rafael Casanova Solà, de la vila de Moià. Va ser la mare de Rafael Casanova Comes, conseller en cap de Barcelona el 1714. A finals del segle XX, els Casanova van vendre la masia. En aquells moments, es van fer obres a la masia, reconvertint l'antic celler, un cos situat al costat esquerre, per destinar-lo a habitatge.</p> | 41.6336700,2.2281700 | 435713 | 4609392 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97871-03207.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97881 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.186-187.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al mig, amb arc de mig punt, amb carreus de pedra als brancals i maó col·locat a sardinell a la llinda, amb guardapols mot. A l'esquerra de la façana hi ha una finestra, amb arc conopial i una creu marcada. </p> <p>Al primer pis hi ha un finestral situat al mateix eix vertical que el portal. Aquest, està emmarcat en pedra a la llinda, brancals i ampit. Conté una inscripció a la llinda '<em>BARIRO IHS 1571</em>' i protegida per un guardapols. Entre la finestra i el portal hi ha una espitllera i, segurament, hi ha a l'interior un festejador. A l'esquerra de la façana hi ha una finestra emmarcada en maó. </p> <p>La façana és arrebossada, amb ràfec senzill i teulada a dos vessants. </p> <p>A la part posterior de la masia sobresurt un cos que acull el forn de pa.</p> <p>Al davant de la masia hi ha diferents cossos annexos destinats a corts i quadres.</p> | 08107-33 | Can Rovira. Polígon 23, parcel·la 16. | <p>Unes primeres referències de la presència d'un mas Rovira daten de l'any 990 quan es menciona a Rovira de Geribert en els límits de les parròquies de Palaudàries i de Caldes de Montbui. Una referència posterior data del 1100 en parlar-se de '<em>mansum de ipsa Ruira</em>' quan la masia era un alou de Gilabert Guadall i dels seus successors. </p> <p>L'any 1526, Antoni Rovira, va reconèixer la possessió del mas Rovira sota el domini directe de l'església i l'any 1553 apareix en el fogatge dins de Palaudàries. L'any 1587, Joan Rovira va vendre i crear un censal mort de dues-centes lliures i de pensió anual de dos-cents sous a favor del noble Galceran de Pinós. En algun moment, la propietat va passar a la família Mas, pagesos de Palaudàries i la masia es va convertir en masoveria.</p> | 41.5974500,2.1957300 | 432974 | 4605395 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97881-03302.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97882 | Can Salgot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salgot | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2009). “Ca l’Estaper, Can Mas Pasqual, Can Salgot” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.191.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia de grans dimensions, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. La masia dona nom a la urbanització que l'envolta.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat. A la llinda central consta la inscripció '<em>AÑO SM 1902</em>'. A cada costat hi ha un gran finestral vertical, envoltat per una faixa engaltada als brancals i a la llinda i rematat per un timpà triangular. Les finestres estan tancades amb una reixa d'estil noucentista.</p> <p>A la primera planta hi ha un balcó, amb brancals de pedra, amb una llinda d'estil gòtic lobulada i fulles a les impostes, i amb barana de forja. A l'esquerra del balcó, hi ha una finestra emmarcada en pedra a la llinda i als brancals i amb ampit motllurat. La finestra de la dreta està engaltada a la llinda, als brancals i amb ampit motllurat.</p> <p>Al pis de golfes hi ha dues finestres bessones situades al mateix eix vertical que el portal i la finestra de la planta pis i el portal de la planta baixa. Damunt seu hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Els angles estan emmarcats en pedres caironades i la façana està arrebossada. A la part inferior hi ha un sòcol i entre la planta baixa i el primer pis hi ha una banda que separa els dos pisos. </p> <p>El ràfec és motllurat ceràmic de dues filades, coronat amb un element ceràmic i amb teulada a dos vessants. </p> <p>A la dreta hi ha un cos de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran finestral vertical, envoltat per una faixa engaltada als brancals i a la llinda i rematat per un timpà triangular i a la part inferior hi ha un sòcol. Una banda engaltada divideix la planta baixa del primer pis. Aquí hi ha una finestra envoltada d'una faixa engaltada i motllurada. Al damunt hi ha dues finestres bessones a l'alçada del pis de golfes. El coronament és un ràfec motllurat ceràmic de dues filades, coronat amb un element ceràmic i amb teulada a dos vessants. </p> <p>A l'esquerra de la masia hi ha l'antiga pallissa que va ser transformada en habitatge i destinada a masoveria.</p> <p>A la part posterior esquerra sobresurt una torre de planta baixa i dos pisos, rematat per una balustrada entre pilastrons, amb gerros ceràmics. L'edifici té funcions de pavelló de caça.</p> | 08107-34 | Passeig de Can Salgot número 24. | <p>Les primeres referències documentals de Can Salgot tenen l'origen en el mas Ametller. L'any 1351, Ramon Comalera 'Ametller' va confessar que tenia el mas Ametller i que era propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les. L'any 1511, el mas Ametller limitava amb el camí de Caldes a Mollet; el mas Graguelles; els masos Tresserra i Casa Nova, a Palaudàries; i el mas Cabanyella, a Lliçà de Vall. En aquell moment, el mas era posseït per Bartomeu Ametller i era propietat del cenobi de les Puel·les de Barcelona. </p> <p>Els Ametller van ostentar diversos càrrecs locals dins de la baronia de Montbui: Antoni Ametller va ser jurat el 1583, Jaume Ametller va ser jurat els anys 1627 i 1636-1637, prohom el 1626 i insaculador el 1625. </p> <p>La política matrimonial va emparentar els Ametller amb els Salgot. Així és com el 9 de febrer de 1653, Eulàlia Vidal, vídua de Pau Ametller, va casar-se amb Joan Salgot, de Sant Feliu de Codines. Eulàlia tenia una filla, Maria Ametller, qui seria la pubilla de la casa, menor d'edat. Deu anys després del matrimoni entre Vidal i Salgot van contraure matrimoni Pau Salgot, fill de Joan Salgot, i Maria Ametller, filla de Pau Ametller i Eulàlia Vidal.</p> <p>L'any 1806, els propietaris del mas Salgot eren els tercers majors contribuents de Palaudàries, tal com consta a la '<em>Llibreta de la cobransa del Real Catastro de la parroquia de Palaudàrias per los tres tersos del any 1806</em>'.</p> <p>A principis del segle XX, es coneix que la masia era propietat del barceloní Santiago Malla Grañé. L'any 1902, Malla va reformar la masia. Posteriorment, va passar a mans d'un metge de Barcelona fins que, a la dècada de 1960, va ser propietat de Francesc Pola.</p> <p>Durant els darrers cinquanta anys, la masia ha estat casa de colònies, restaurant, entre altres.</p> | 41.5920800,2.2085400 | 434036 | 4604789 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97882-03401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97882-03402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97882-03403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97882-03404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97882-03405.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Hi ha instal·lada una placa solar al balcó central i oculta part de l'antiga finestra gòtica. | 106|119|102 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97883 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-13 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2007). “Can Coscó, Capella de Sant Valerià, Can Rovira, Can Torres, Mas Palaudàries” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.212.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia està abandonada i presenta una certa degradació. A l'angle esquerre hi ha una gran esquerda que fa perillar l'estructura de la casa. | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada adovellat (actualment, parcialment cobert amb vegetació). La dovella central conté inscrita la data '<em>1724</em>'. A l'esquerra hi ha una finestra amb llinda recta i tancada amb una reixa de barrots de forja. A la dreta del portal hi ha una finestra.</p> <p>Al primer pis, sobre el mateix eix vertical que el portal, hi ha un finestral gòtic amb arc conopial amb arquets lobulats, amb decoracions florals a la línia d'impostes i ampit de pedra sobresortint. A l'esquerra hi ha un altre finestral de les mateixes característiques, però amb la representació de caps humans que subjecten uns escuts a la línia d'imposta, amb l'ampit sobresortint i amb decoracions florals. A la dreta hi ha una finestra amb llinda recta de fusta.</p> <p>La façana és arrebossada, conté un rellotge de sol al centre, sense ràfec i amb teulada a dos vessants.</p> | 08107-35 | Final del camí de Palaudàries | <p>En origen es coneixia la masia amb el nom de Torrents. L'any 1466, hi vivia Pere Torrents. En el fogatge de 1553 hi havia un Torrents i, en el de l'any 1577, residia Bernat Torrents.</p> <p>A mitjans del segle XVII, està documentat Jacint Torres Torrents, segurament fill de la pubilla de Can Torrents. Posteriorment, la masia va ser adquirida per la família Palaudàries, destinant el mas a masoveria. </p> | 41.6089800,2.1981200 | 433185 | 4606674 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97883-03501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97883-03502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97883-03503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97883-03504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97883-03505.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97884 | Can Xicota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicota | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “La Torre del Pla, Can Xicota, Can Comes” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.220.</span></span></span></span></span></p> | XIII-XIV | <p>Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, amb façana asimètrica.</p> <p>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada adovellat amb carreus de pedra ben escairats. A l'esquerra hi ha una finestra amb arc rebaixat i amb brancals de maó i la llinda també realitzada amb maons col·locats a sardinell. A la dreta del portal hi ha una finestra de les mateixes característiques però tancada amb una reixa de barrots. Segueix una fornícula emmarcada de maó a la llinda, als brancals i a l'ampit i una altra finestra rectangular amb llinda recta.</p> <p>Al primer pis hi ha una finestra situada al mateix eix vertical que el portal. És d'estil gòtic amb mènsula i marca d'arc conopial, emmarcada amb carreus de pedra escairats i ampit sobresortint. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada en pedra escairada i ampit sobresortint. A la dreta de la finestra central hi ha una balconera emmarcada amb maó als brancals, col·locats a sardinell a la llinda i ampit sobresortint. Està tancada amb una reixa.</p> <p>Al pis de golfes hi ha una balconera emmarcada amb maó als brancals amb llinda de fusta. Les golfes van ser aixecades per ampliar-ne l'espai. </p> <p>El coronament de la façana és un ràfec senzill i la teulada és a dos vessants.</p> <p>A l'interior de la masia hi ha l'entrada a la planta baixa, amb un gran arc rebaixat de pedra escairada. Des d'aquí s'accedia a la cuina (amb dues arcades), una sala (amb una altra arcada més) i l'escala d'accés al primer pis. En aquesta planta hi ha la sala, amb un festejador i un aiguamans, i les habitacions. </p> | 08107-36 | Carrer Serra d'Aitana | <p>La masia Xicota està documentada des del segle XIII, concretament, el 1259. Aquest any, Ramon de Voltraria va establir el mas a Arnald Carreres amb l'obligació que alguns dels fills hi treballés les terres. Així va ser com Maura Carreres i el seu espòs Guillem Burdi anaren a viure-hi.</p> <p>Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Salvi Xicota va ser capità de les companyies del corregiment de Mataró i participà en diversos enfrontaments contra l'Exèrcit napoleònic al Vallès i en els llocs de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Com a represàlia, els francesos van saquejar Can Xicota i empresonaren als seus pares. Posteriorment, amb motiu de les guerres carlines, un fill de Salvi Xicota va ser desterrat de la masia per declarar-se carlí. A mitjans segle XIX, els Xicota van formar part de les primeres entitats agrícoles, com l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI).</p> <p>Els Xicota van residir a la masia fins a finals del segle XX. </p> <p>El raval de Can Xicota va sorgir de l'arrendament de parts de la finca per poder construir-hi cases.</p> | 41.6157000,2.2495300 | 437475 | 4607381 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97884-03602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97884-03603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97884-03604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97884-03605.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97885 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.579-584.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2010). “Can Ros, El Pinar, Hostal de l’Arengada” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.168-169.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica.</p> <p>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada, amb arc rebaixat, format per tres carreus de pedra vermellosa, amb la inscripció al centre de la llinda de l'any '1816'. Els brancals són carreus de pedra irregulars. A l'esquerra, hi ha una porta d'entrada, amb maons de pla a la llinda recta i als brancals. A la dreta del portal del mig hi ha un finestral, d'arc rebaixat amb maons a la llinda i als brancals. L'obertura està tancada per una reixa. Entre les obertures de la planta baixa hi ha tres bancs d'obra.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó al centre, emmarcat amb carreus de pedra als brancals i llinda recta feta de maons de pla. A cada costat hi ha un balcó i les obertures estan emmarcades per maons a la llinda i als brancals. La barana del balcó és de forja, d'estil noucentista. Totes les obertures estan situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa.</p> <p>Al pis de golfes hi ha una galeria de tres obertures d'arc de mig punt, fets de maó a les llindes i als brancals.</p> <p>El parament dels murs és fet de còdols i maó. A la façana hi ha un rellotge de sol entre el pis primer i les golfes. El coronament és un capcer esglaonat fet de maó i la teulada és a dos vessants. </p> <p>A la dreta de la masia hi havia una pallissa, que a la dècada de 1960 es va transformar en habitatge.</p> | 08107-37 | Carretera de Parets a Bigues núm. 25 | <p>Masia construïda a principis del segle XIX. Al centre del portal d'entrada consta l'any 1816 i era propietat de Ca l'Amell Gros. L'any 1924, els masovers eren Joan Pi i Teresa Pujades i la masia era coneguda com a Can Pi i Rosas. </p> <p>L'any 1929, Domingo Codina i Matilde Campos adquiriren la masia i cultivaren les terres. Com que no tingueren descendència, afillaren a Matilde Mateu, qui va contraure matrimoni amb Joan Cladellas. En aquests moments, la masia es va dedicar a l'activitat ramadera amb vint-i-cinc caps de bestiar per a la producció de llet. Als anys 1960, canviaren l'activitat i es dedicaren a l'engreix de vedells. En aquell moment, vengueren parts dels terrenys, es parcel·laren i s'urbanitzà. </p> | 41.6291100,2.2344300 | 436230 | 4608881 | 1816 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97885-03702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97885-03703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97885-03704.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97886 | La Torre de Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-can-manent | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.105.</span></span></span></span></span></p> | XIX | L'edifici està en estat d'abandó. | <p>Casa aïllada, a quatre vents, de planta quadrada, de tres cossos, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica, d'estil noucentista. Està situada prop del terme municipal de Parets del Vallès.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre amb arc de mig punt. A cada costat, hi ha un finestral, també d'arc de mig punt. Unes motllures corregudes uneixen les obertures d'aquesta planta a les impostes.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó amb arc rebaixat al centre i dues balconeres, una a cada costat, amb llinda recta. A les golfes hi ha tres obertures, amb arc rebaixat, cadascuna situada al mateix eix vertical que les obertures inferiors.</p> <p>Els murs són fets de maó i estan arrebossats. Entre plantes hi ha uns llistons que les divideixen.</p> <p>El coronament de la casa és un ràfec motllurat i la teulada és a quatre vessants. </p> | 08107-38 | Camí de Can Manent, des de la carretera de Palaudàries a l'alçada de Can Lledó | <p>La torre de Can Manent va ser construïda l'any 1885 per encàrrec de Josep Maria Pallejà i de Bassa, III marquès de Montsolís. El títol va ser creat per la reina Isabel II l'any 1853 a favor de Francisca Javiera de Saleta i Descallar, vídua de Pere Nolasc de Bassa i Gorina, mariscal de camp, amb residència principal a Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme.</p> | 41.5840100,2.2029900 | 433565 | 4603898 | 1885 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||
| 97887 | La Torre del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2002). “La Torre del Pla, Can Xicota, Can Comes” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.211.</span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Masia aïllada, a quatre vents, de grans dimensions, de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica. Està situada en el Pla i envoltada de camps de conreu de regadiu.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, emmarcat amb pedra, amb llinda recta i un petit arc conopial i unes mènsules senzilles als brancals amb línia d'imposta. Sobre el portal hi ha un escut. A l'esquerra hi ha dues finestres, una quadrada i de mida petita i una altra, rectangular. A la dreta del portal hi ha una finestra vertical. Les obertures estan emmarcades en pedra. </p> <p>Al primer pis hi ha tres balconeres, emmarcades amb pedra i barana de ferro forjat.</p> <p>A les golfes hi ha tres finestres petites, emmarcades en pedra. Totes les obertures estan situades al mateix eix vertical.</p> <p>El parament de la façana és fet de còdols i pedres irregulars i emmarcat amb pedres caironades als angles. A la façana, entre el primer pis i les golfes hi ha un rellotge de sol.</p> <p>El coronament és un fris d'arrebossat i el ràfec és ceràmic amb petites mènsules fetes de maó de pla. Hi ha una balustrada de peces ceràmiques, emmarcada entre pilastrons. En els angles hi ha uns cossos de planta quadrada i amb merlets. La teulada és a quatre vessants, del mig sobresurt un cos, una torre mirador de planta quadrada.</p> <p>La masia es troba envoltada dins d'un barri, que aplega diferents cossos annexos com porxos i l'era enrajolada.</p> | 08107-39 | Prop de la carretera BV-1602 | <p>Masia del segle XVI, reformada entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> <p>Hom creu que la masia ocupa el lloc d'una antiga vil·la romana, propietat de Licius i d'on derivaria el nom del municipi: Licius i Lliçà. Posteriorment, en les èpoques medieval i moderna el domini de la masia era del cenobi de Sant Miquel del Fai. Des de finals del segle XVIII, els impostos que s'havien de pagar des de Lliçà a Sant Miquel del Fai, es portaven aquí. Des del segle XVIII fins al XX era una masoveria.</p> | 41.6217000,2.2393600 | 436634 | 4608055 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97887-03905.jpg | Legal | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-26 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97888 | Hostal de l'Arengada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-larengada-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.546.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2010). “Can Ros, El Pinar, Hostal de l’Arengada” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 96.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i pis, amb façana simètrica. Està situat a la carretera de Caldes i es troba força modificat per les diferents reformes realitzades.</p> <p>A la planta baixa hi ha, al centre, un portal d'entrada. El sòcol és format per lloses de pedra i emmarca també la porta d'entrada de manera irregular. A cada costat hi ha una finestra quadrada amb persianes enrotllables. </p> <p>Al primer pis hi ha un petit balcó, amb reixa de forja, amb ampit motllurat i l'obertura conté una faixa engaltada. A cada costat hi ha una finestra, igualment envoltada d'una faixa engaltada. Sobre el balcó hi ha un òcul que conté un cartell, amb el nom de la casa 'L'Arengada', amb una decoració floral i l'any d'una reforma realitzada '1986'.</p> <p>El ràfec és motllurat i la teulada és a doble vessant amb teules àrabs. </p> | 08107-40 | Carretera de Caldes | <p>Edifici construït a finals del segle XIX destinat a hostal al peu de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui. L'hostal tenia un abeurador pels cavalls i una pica i un pou pels carros. A l'hostal s'hi servia menjar, habitualment pa amb arengada.</p> <p>L'any 1915 la casa va canviar de mans fou adquirida per un familiar de Can Nan. A principis de la dècada de 1920, va ser comprat per Joan Marfà Bufí, de Can Guineu, del barri de Can Ballestà. Marfà hi residí amb la seva esposa Teresa Bellavista Palau, per tal de treballar a pagès. Afillaren a Julià Coral, que la va dedicar a la producció de llet i continuà amb les tasques agrícoles.</p> <p>L'any 1986 la casa va ser reformada.</p> | 41.6317100,2.2254200 | 435482 | 4609176 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97888-04002.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97889 | Molí d'en Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-comes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2006). “Ca l’Oliveres, moli d’en Comes, Can Francí” a DANTÍ, Jaume. <em>Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.147-148.</span></span></span></span></span></p> | XIII | El molí està abandonat i es troba en mal estat de conservació. | <p>El molí d'en Comes és un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està situat actualment a prop de la carretera de Caldes a Granollers i a tocar del riu Tenes.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al molí situat al centre, d'arc carpanell. A l'esquerra hi ha una finestra quadrada. A la dreta hi ha un altre portal, amb arc carpanell i emmarcat en pedra.</p> <p>Al primer pis, sobre els dos portals hi ha unes finestres gòtiques amb mènsula i marca d'arc conopial. A l'esquerra de l'edifici hi ha tres finestres de llinda recta. </p> <p>Els murs estan fets de paredat de còdols i la façana és arrebossada i la teulada és a dos vessants, amb teula àrab. A l'interior de la coberta, entre les llates, hi ha una rajola amb la inscripció de l'any 1917, que indica una reforma.</p> <p>En el mur oest, hi ha una orla coronada amb una creu amb la inscripció '<em>RENO LO AN 1818 D R CASA N?A E</em>'.</p> <p>A l'interior del molí hi ha la sala, de planta rectangular, amb una arcada de pedra de mig punt adovellada. El paviment conté pedres de molí. També, hi ha una cuina i una porta emmarcada en pedra i amb la inscripció '<em>IHS</em>' a la llinda que dona pas al celler i a l'escala del primer pis. El molí tenia dues moles i també hi ha la cabra que servia per subjectar la palanca per canviar les moles. </p> | 08107-41 | Carretera de Caldes a Granollers | <p>Es coneix l'existència del molí d'en Comes, situat al costat del riu Tenes, l'any 1253, al segle XIII. En aquell moment, Simó de Llor i Berenguera, esposa seva, van vendre el mas Ubach, amb el molí i terres a Guillem Comes i a Maria, muller seva, a Arnald Comes, fill, i a Guilleuma, esposa. El 1266, Simó de Llor vengué la senyoria del mas i les altres propietats.</p> <p>En els anys 1403 i 1576, el batlle general de Catalunya va fixar que l'aigua del riu Tenes havia de fer funcionar el molí. </p> <p>Durant el segle XVI, el patrimoni dels Comes s'incrementà gràcies a l'enllaç d'Antic Comes amb Margarida Ros, pubilla del mas Ros. Maria Comes Sors, filla de Joan Comes Ros i d'Elena Sors, va contraure matrimoni amb Rafael Casanova Solà, de la vila de Moià i mare de Rafael Casanova Comes, conseller en cap de Barcelona el 1714.</p> <p>En els anys 1818 i 1917 el molí va ser reformat. Una inscripció així ho diu: '<em>RENO LO AN 1818 D R CASA N?A E</em>'.</p> <p>El molí tradicional va funcionar fins a principis de la dècada de 1940 i, posteriorment, es va instal·lar un motor elèctric. </p> <p>L'aigua procedia de la resclosa de Can Font, al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana, i posteriorment, per un rec fins a la bassa. El molí era emprat per a moldre cereals i llegums. </p> <p>Actualment, la finca està destinada a l'activitat de l'extracció d'àrids des de mitjans de segle XX.</p> | 41.6264900,2.2417100 | 436834 | 4608585 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97889-04102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97889-04103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97889-04104.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 97890 | Aqüeducte de Can Xicota (o de Can Comes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-xicota-o-de-can-comes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'aqüeducte de Can Xicota és una infraestructura realitzada amb maó de pla, formada per quatre arcs de mig punt rebaixats, amb la finalitat de canalitzar l'aigua del rec de Can Comes per salvar el torrent de Can Sabater i portar l'aigua a la bassa de Can Xicota i altres terres de la zona de Can Merlès i del Pla. Actualment, l'aigua pel rec passa canalitzada amb un tub.</p> | 08107-42 | 41.6164700,2.2483200 | 437375 | 4607468 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97890-04201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97890-04202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97890-04203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97890-04204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: aqüeducte del torrent de Can Sabater. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||
| 97897 | Jaciment arqueològic de Can Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-farell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | Les troballes localitzades van ser en superfície, es desconeix l'existència de restes al subsol i en part ha estat urbanitzat. | <p>El jaciment de Can Farell, situat prop de la carretera C-1415, entre Terrassa i Mataró al seu pas per Lliçà d'Amunt, es localitza al costat dels Vivers Ernest, al terme municipal de Lliçà i proper al terme de Santa Eulàlia de Ronçana. </p> <p>El material arqueològic del jaciment correspon al període de l'Edat dels Metalls, i es trobava en superfície als terrenys dels costats del camí de Can Farell, prop d'un camp on hi havia avellaners, d'una zona urbanitzada.</p> | 08107-43 | Al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia de Ronçana, dintre del terme municipal de Lliçà d'Amunt. | <p>Aquest jaciment arqueològic va ser documentat a principis dels anys 1980 per E. Ramon, P. Font i V. Maimó, de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers. </p> | 41.6322644,2.2223121 | 435224 | 4609240 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97897-004301.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 97898 | Jaciment paleontològic de Can Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-montcau | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Paloentològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | El jaciment va ser eliminat. | <p>En el mes de novembre de 2011 es van localitzar restes fòssils de tortugues (plaques) i fragments d'ossos de macrovertebrats (diàfisis i estelles d'ossos) en sediments dels períodes del Miocè superior, format per lutites i gresos arcòsics de fàcies de ventalls al·luvials. </p> <p>S'han trobat en els sediments d'aquest període restes fòssils de macrovertebrats (mamífers i rèptils), com els jaciments de Can Mata i Ecoparc (Hostalets de Pierola) i Molí de Can Calopa (Rubí). </p> <p>Al voltant de Lliçà d'Amunt, hi ha diversos jaciments paleontològics: la Granja Agrícola de Torre Marimon, a Caldes de Montbui, amb restes de mastodont i suids; Can Montllor, a Sentmenat, amb restes de mastodont; Can Humet, entre el polígon nordest i Can Gavarra, a Polinyà, amb restes de tortugues gegants i èquids; i Font del Ràdium, a Granollers, amb restes de mastodont.</p> | 08107-44 | Polígon industrial Can Montcau | <p>Entre el 29 d'octubre i el 8 de novembre de 2012, es va preveure en aquesta zona una prospecció i intervenció preventiva, dirigida per Daria Calpena Marcos, amb motiu del projecte de millora general de la nova carretera Eix Congost, Vallès Oriental, d'ampliació del tercer carril C-17, entre Lliçà de Val i la Garriga. Malauradament, no es va dur a terme perquè l'emplaçament estava situat en una àrea d'accés restringit tot i que hi havia una afectació del jaciment.</p> | 41.6033700,2.2592600 | 438274 | 4606005 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 97899 | Jaciment arqueològic de Can Xicota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-xicota | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1955). <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Museu de Granollers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandro (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). <em>Ampúrias, XXVIII</em>. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | Les troballes localitzades van ser en superfície, es desconeix l'existència de restes al subsol i en part ha estat urbanitzat. | <p>El jaciment arqueològic de Can Xicota, situat en una antiga zona de conreu i on actualment hi ha un centre d'hípica, va aparèixer alguns fragments de tègula romana, però sense trobar-se estructures ni més elements ceràmics. El material es troba al Museu de Granollers.</p> | 08107-45 | Centre d'Hípica de Can Xicota | <p>Josep Estrada Garriga, arqueòleg i historiador afeccionat, pioner de l'arqueologia al Vallès Occidental, va documentar el jaciment gràcies a alguns fragments de tègula que havien aparegut en els camps de conreu. </p> <p>Amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 1992, no es van trobar restes d'interès. Prop del centre d'hípica, en l'angle sud-oest d'una feixa, es va trobar un forat seccionat que hom creu que podria tractar-se d'una sitja, però a l'interior no es localitzà cap resta.</p> | 41.6155800,2.2501200 | 437524 | 4607367 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 97900 | Jaciment arqueològic de Palaudàries (entre Sant Valerià i Can Pasqual) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-palaudaries-entre-sant-valeria-i-can-pasqual | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1955). <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Museu de Granollers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | Les troballes localitzades són en superfície i es desconeix l'existència de restes al subsol. | <p>El jaciment arqueològic de Palaudàries (entre Sant Valerià i Can Pasqual) va ser localitzat gràcies a uns fragments d'<em>opus testaceum</em>, de tègula i <em>dòlium</em> en un bosc de pi bord.</p> | 08107-46 | A l'oest de la urbanització Palaudalba i de Sant Valerià. | <p>L'any 1948, Josep Estrada Garriga, pioner de l'arqueologia al Vallès Oriental, va localitzar en el marge est del camí entre Sant Valerià i la urbanització Palaudalba, en un bosc de pi bord, diversos fragments d'<em>opus testaceum</em>. Posteriorment, van aparèixer petits fragments de tègula. Actualment, aquesta zona està urbanitzada.</p> | 41.5950300,2.2015700 | 433458 | 4605122 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 97901 | Jaciment arqueològic de Palaudàries (entre Sant Valerià i Can Salgot) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-palaudaries-entre-sant-valeria-i-can-salgot | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1955). <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Museu de Granollers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandro (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). <em>Ampúrias, XXVIII</em>. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | La zona ha estat urbanitzada. | <p>En el jaciment arqueològic anomenat Palaudàries, entre Sant Valerià i Can Salgot, es van localitzar alguns fragments de tègula i dolia. Posteriorment, no es trobà cap estructura ni cap fragment ceràmic. Aquesta zona està urbanitzada.</p> | 08107-47 | Carrer Joan Alcover número 1. | <p>L'any 1948, Josep Estrada Garriga, va localitzar, en el marge de l'antic camí entre Can Salgot i Sant Valerià, alguns fragments de tègula i dolia. </p> | 41.6011100,2.2107100 | 434226 | 4605790 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 97902 | Jaciment arqueològic Sitges de la Cruïlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sitges-de-la-cruilla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | El jaciment un cop excavat, va ser eliminat. | <p>A l'oest de la carretera entre els municipis de Lliçà d'Amunt i de Santa Eulàlia de Ronçana i en l'encreuament amb la carretera entre Granollers i Caldes de Montbui, van aparèixer tres sitges, en els sòls dels períodes del Miocè i del Quaternari.</p> <p>En un marge d'aquest emplaçament, van localitzar-se tres sitges seccionades amb motiu de l'ampliació dels marges de la carretera. La primera sitja mesurava 153 centímetres de profunditat i 113 de diàmetre al punt màxim. A l'interior es va trobar poc material i sobretot es tractava de terra cuita. La segona sitja feia d'alçada 120 centímetres i 92 de diàmetre màxim i contenia molts fragments ceràmics (comú, ibèrica, teula, ceràmica a mà i una pàtera ibèrica). La tercera sitja mesurava 165 centímetres de profunditat i 120 de diàmetre en el punt màxim i no va trobar-se cap material arqueològic. </p> <p>Al costat dret de la sitja del centre, s'observà una capa de terra, d'uns quaranta centímetres d'amplada, amb molts fragments ceràmics.</p> | 08107-48 | A l'oest del creuament de la carretera de Lliçà d'Amunt a Santa Eulàlia de Ronçana i de Granollers a Caldes de Montbui. | 41.6266700,2.2338400 | 436179 | 4608611 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97902-04801.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 97903 | Jaciment arqueològic de Santa Justa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-santa-justa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRIZABALAGA BLANCH, Antoni; PARDO RODRÍGUEZ, Jordi; SADURNÍ PICOLA, Joan (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Caixa d’Estalvis de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1955). <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Museu de Granollers.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1962). 'La parròquia de Sant Julià de Lliçà d'Amunt' a <em>Programa de la Fiesta Mayor de LLiçà d'Amunt</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandro (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). <em>Ampúrias, XXVIII</em>. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | Es desconeix amb exactitud l'abast del jaciment perquè no s'ha excavat en extensió. | <p>El jaciment arqueològic de Santa Justa consisteix en una vil·la romana amb restes localitzades sota l'església romànica de Santa Justa i en els camps de conreu situats a l'est de l'ermita. </p> <p>En aquest darrer emplaçament, van aparèixer fragments de paviment arrencats per les arades. Es trobaren també moltes restes en superfície de tègula, dolia, d'àmfores, de ceràmica comuna, de terra sigil·lada hispànica i fragments de ceràmica a torn d'època ibèrica.</p> <p>El material es troba al Museu de Granollers.</p> | 08107-49 | A 100 metres de la carretera 1415, punt quilomètric 8. | 41.6255722,2.2486031 | 437407 | 4608478 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/97903-04901.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 97904 | Jaciment arqueològic de Sant Valerià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-valeria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | Les troballes localitzades són en superfície i es desconeix l'existència de restes al subsol. | <p>El jaciment arqueològic de Sant Valerià, situat a la zona urbana de Palaudalba, va aparèixer al voltant de l'immoble i dels camps de conreu de l'entorn, algunes restes d'<em>opus testaceum</em>, teula i d'àmfora.</p> | 08107-50 | Carrer Ramon Llull número 6.Al sud-oest del centre urbà de Lliçà d'Amunt. | 41.6014500,2.2117500 | 434313 | 4605827 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc