Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
98293 Goigs a Santa Quitèria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-quiteria XVIII <p>Santa Quitèria va ser una verge i màrtir del segle II o del segle V i apareix mencionada al martirologi Hieroià del segle VI. Advocada contra la ràbia, encara que el goig també parla de la seva invocació per altres febres. Es venera a l’església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt. L’edició més antiga conservada del goig és de 1711:</p> <p>'<em>Filla de Reys, y Pagans / foreu, pero vostra gracia / va borrar tota desgracia / per amor dels Christians: / del Etern foreu infanta / per ser de son Fill Esposa.</em></p> <p>[...]</p> <p><em>En un Convent de Benets / diguereu fos sepultat / vostre cos, hont venerat / molts miragles haveu fets, / curant, com tothom ho canta, / de rabia, verola, y rosa.</em></p> <p>[...]</p> <p><em>Puix de Deu sou tant bastanta / de alcançar gracia abundosa, / guardaunos Quiteria Santa</em></p> <p><em>de la rabia furiosa</em>'.</p> 08107-151 Carrer Mossèn Blancafort número 1 <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> 41.6115600,2.2376059 436478 4606930 1707 08107 Lliçà d'Amunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2024-11-20 00:00:00 Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) Les imatges dels goigs són de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
98294 Goigs a Sant Baldiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-baldiri <p>Sant Baldiri, va ser bisbe i màrtir, que es venera a la capella homònima, sufragània de l'església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt:</p> <p><em>Puix teniu tanta virtut / davant de Déu poderós; / pregau per nostra salut / Sant Baldiri gloriós.</em></p> <p><em>Per la gràcia del Senyor / fóreu elegit Prelat / i rebut ab gran honor / a Nimes noble Ciutat / coneixent vostra virtut / i zel de Déu fervorós.</em></p> <p>[…]</p> <p><em>Al malalt que està perdut / i de la vida perillós / alcansauli la salut / Sant Baldiri gloriós'.</em></p> 08107-152 Carrer Francesc Macià número 43 <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> 41.6068191,2.2356749 436312 4606405 08107 Lliçà d'Amunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2024-11-20 00:00:00 Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) Les imatges dels goigs són de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona. 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
98295 Aplec de Santa Justa i Santa Rufina https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-justa-i-santa-rufina <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.415-416.</span></span></span></span></span></p> XX <p>L’aplec de Santa Justa o aplec del Pont, esdevé al voltant del 18 de juliol i deixa de celebrar-se a partir del 1936 perquè durant la guerra cremen l’església. El dia que entraren els milicians des de Granollers a Lliçà s’estava celebrant l’aplec, i es diu que es va veure el mossèn fugint pel bosc.</p> <p>Els masovers de Ca l’Amell Gros, que eren els que s’encarregaven tradicionalment d’organitzar-lo, van aconseguir guardar les campanes de l’església, i més tard es van fondre per fer les noves de l'església parroquial de sant Julià.</p> <p>El 1982 es va reconstruir l’edifici i es va tornar a celebrar la missa, presidida pel cardenal arquebisbe Narcís Jubany, i l’aplec. A partir de 2015, la parròquia de Sant Julià, l’associació Grup L'Abans, amb la col·laboració de l’ajuntament, l’organitzen anualment. L'any 2024 s’ha celebrat el 14 de juliol i es va fer la tradicional missa, un berenar i una cantada d’havaneres.</p> 08107-153 Prop de Ca l'Amell Gros, a 100 metres de la C-1415, Km. 8. 41.6255080,2.2483886 437390 4608471 08107 Lliçà d'Amunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98295-15302.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-11-20 00:00:00 Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) Les fotografies són de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt. 98 2116 4.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
98296 Festa Major de Lliçà d'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-llica-damunt <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE LLIÇÀ D’AMUNT (2002). <em>Homenatge a la Vellesa. 25è aniversari 1976-2001</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILAGELIU RELATS, Ramon (2006). <em>20 anys fent bullir l’olla. Un acte singular per a un poble plural</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Lliçà d'Amunt se celebra a principis de setembre. Durant els dies de festa major hi ha unes activitats tradicionals i d’altres que són noves cada any. Com a actes tradicionals hi ha el pregó d’inici de festa major, un triangular de billar, la Juguesca, el berenar de truites i vestits de paper, el sopar de les àvies, cercaviles i la missa d’homenatge a la vellesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Un dels actes més participatius és la Juguesca, organitzat per un grup de joves de l’Ateneu l’Aliança amb l’objectiu de crear una festa major alternativa, amb la participació de la ciutadania, amb activitats esportives i rurals, amb proves, a l’estil gimcana, que són diferents cada any. Únicament es repeteix l’estirada del tractor.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Un altre acte tradicional és el pregó de festa major, a càrrec d’una persona o entitat diferent. Darrerament, han fet el pregó la colla de gegants i el ball de Gitanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Cada any, des de 1985, se celebra la trobada de gegants de Lliçà d’Amunt, amb una cercavila per diferents carrers del poble, i la ballada de gegants i de les colles de ball de Gitanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El Sopar de les Àvies va començar a organitzar-se el 1987, es ret homenatge a les àvies a través de la degustació de la seva cuina. Es tracta d’un sopar de gala preparat per a cinc-cents comensals. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La missa d’homenatge a la Vellesa té lloc tradicionalment el darrer diumenge de Festa Major, a l’església parroquial de Sant Julià, en reconeixement a la gent gran del municipi. Posteriorment, hi ha la Festa d’Homenatge on poden participar totes les persones majors de setanta-quatre anys que s’hi hagin inscrit.</span></span></span></p> 08107-154 Carrer d'Anselm Clavé número 73 41.6084195,2.2394461 436628 4606580 08107 Lliçà d'Amunt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2024-11-20 00:00:00 Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
98297 Festes dels Barris https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-dels-barris-1 XX <p>A mitjans del mes de juliol, alguns barris de Lliçà d'Amunt celebren anualment la seva festa major. Els programes acostumen a proposar activitats per a totes les edats i un sopar de germanor. </p> <p>A Pinedes del Vallès la festa sol incloure concert de música, concursos, jocs, sortejos i altres activitats al vespre. A la Serra, al centre cívic de Ca l’Artigues, s'hi organitzen activitats infantils, música, un sopar de germanor i concert. A Can Rovira Nou, s'hi fan activitats per tota la família, vermuts i concerts al migdia i sopar de germanor. A Can Xicota, caminades populars, jocs infantils, aperitius, exhibicions esportives, sopar de germanor i ball.</p> 08107-155 Carrer d'Anselm Clavé número 73 41.6085019,2.2392620 436612 4606589 08107 Lliçà d'Amunt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98297-15502-festes-dels-barris-2024.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2024-11-20 00:00:00 Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) 98 2116 4.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc