Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89853 | Ajuntament de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 41-42, 84-87.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 144.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament de Lliçà de Vall. Es troba emplaçat a la Plaça de la Vila, que als seus costats ha estat enjardinada tot deixant un espai central llis. L’edifici, de dimensions força espectaculars, destaca pel seu disseny modern a un extrem de l’espaiosa plaça. De planta asimètrica i amb la façana principal lleugerament corba, es caracteritza per un mur de cortina fet amb estructura d’alumini i vidre. Disposa de planta baixa més quatre pisos, l’últim en forma de galeria semioberta. Al centre de la façana, l’entrada queda ressaltada amb un porxo i escalinata semicirculars, mentre que els extrems de l’edifici adopten unes formes corbes amb voladissos sustentats sobre columnes. La part posterior, en canvi, segueix una línia quadrangular, amb una distribució d’obertures simètrica i ortogonal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, cada planta s’estructura en base a un cos central amb funció de vestíbul-distribuïdor on hi ha també els accessos verticals. Als costats hi ha situades les diferents dependències municipals. Des de l'any 1995 fins al 2003 el Centre d'Assistència Primària es va ubicar a la planta baixa, a la dreta, de l'ajuntament. </span></span></span></p> | 08108-1 | Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall | <p><span><span><span>A principis de segle XX hi ha constància de diferents seus de l’Ajuntament que estaven situades en cases del barri de les Casetes, en règim de lloguer. Aviat es va plantejar la necessitat de construir un nou edifici de titularitat pròpia, i a aquest efecte el 1927 Ignasi de Llanza, propietari de can Coll i principal terratinent del poble, feia donació d’un terreny per acollir un nou Ajuntament i l’escola, més la quantitat de 5.000 pessetes per contribuir a l’obra. L’any següent Marcel·lí Vilardebò, segon propietari del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista, oferia també uns terrenys amb el mateix propòsit. Donada tanta generositat i joc d’interessos, l’Ajuntament optà per una solució salomònica: s’acordava construir les escoles en el terreny cedit per Vilardebò i l’Ajuntament en el terreny cedit per Llanza. A la dècada de 1950 l’edifici de l’Ajuntament s’enderrocà i en els terrenys s’hi va construir un grup de 14 habitatges de promoció municipal, al voltant de l’actual plaça Sant Jordi. En un d’aquests habitatges s’hi instal·là l’Ajuntament amb dependències domèstiques per al secretari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1990 es va portar a terme la construcció de l’actual edifici consistorial en un terreny també proper i cèntric on hi havia hagut el Camp de Futbol Municipal. L’obra es va fer en tres fases: fonamentació i estructura (1993), tancament de l’edifici (1994), distribucions interiors i acabats (1996-1997). L’arquitecte fou Joan Maurí Piñol. La inauguració es va fer el 14 de juny de 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antic Ajuntament fou enderrocat per problemes estructurals i el 2011 s’inaugurà un nou edifici al seu lloc que es construí com una rèplica força similar de l’antic, i que ara acull els jutjats.</span></span></span></p> | 41.5863400,2.2390100 | 436570 | 4604129 | 1997 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89853-ajuntament-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Maurí Piñol (arquitecte) | Davant de la façana s’aixequen sengles monòlits de pedra amb plaques commemoratives. En una hi diu: “Lliçà de vall 1.000 anys d’història. En commemoració dels actes de celebració dels més de mil anys de vida de la nostra comunitat. Lliçà de Vall. 23 de maig de 1999”. En l’altra hi diu: “Lliçà de Vall. Casa de la Vila. Inaugurada el 14 de juny de 1997”. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||
| 89993 | Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri-1 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 105-107.</span></span></span></p> | XIII-XIX | Exteriorment en bones condicions. L'interior es troba en estat precari | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes emplaçada al barri del Pla, vora el pas de l’antic camí ral de Sabadell a Granollers. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un cos adossat a l’angle nord-est i un pati o barri davanter tancat per un muret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial adopta una forma de planta basilical pura, molt ben conservada i pràcticament sense afegits ni modificacions, excepte pel cos adossat al darrera, que probablement correspon a una ampliació dels segles XVIII-XIX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures verticals que són gairebé simètrics, amb el portal adovellat al centre. La resta d’obertures són emmarcades amb pedra carejada, amb algunes motllures en llindes i ampits. Els paraments són de maçoneria, actualment a pedra vista, amb algunes parts on els blocs de pedra han estat més o menys escairats i disposats en filades. En la resta de façanes la distribució de les obertures és més irregular, sempre emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El barri té un portal central disposat de manera simètrica en relació amb la façana de la casa i amb una orla que té gravada la data 1594. A dins del barri hi ha un pou a mà esquerra i es conserva l'enrajolat de l'antiga era. L’interior de la casa es troba actualment en estat precari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat del pou hi ha l’accés a una mena de soterrani on hi havia una sala que tenia una taula rodona i uns bancs. Les fonts orals diuen que servia com a amagatall, i Garcia-Pey (1999: 105) recull una tradició que diu que s’hi havien fet reunions secretes i fins i tot que s’hi havia rendit culte a la deessa de l’aigua. Fa uns anys se’n va esfondrar una part.</span></span></span></p> | 08108-10 | Sector sud-est del terme municipal. Barri del Pla | <p><span><span><span><span>Can Gurri es troba al pas de l’antiga via romana coneguda com dels Vasos Apol·linars o de Vicarel·lo, i hi ha notícies de la troballa de material arqueològic superficial d’època romana als voltants de la casa; concretament, fragments aïllats de tègula i àmfora. Tot això apunta a l’existència d’una possible vil·la romana anterior a la masia i, per les característiques de l’indret, es pot deduir que el nucli estaria situada al subsòl de l’actual masia o molt a prop.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mas pròpiament és d’origen medieval i antigament s’anomenava la Cogullada. Està documentat amb aquest nom l’any 1207. El 1503 consta un tal Antic Gurri (del mas Lledó del Pla o del mas de la Cogullada), i en el fogatge de 1553 hi consta un tal Vicens Gurri. Així mateix, en la inscripció a la porta d’entrada al pati hi apareix l’any 1594 i el cognom Gurri.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el llibre de GARCIA-PEY (1999: 106) s’ofereix l’arbre genealògic dels propietaris de la masia de can Gurri. Comença el 1549 amb Pere Gurri. En la següent generació hi ha una pubilla, Margarida Gurri, que es casà amb Pere Lledó, del mas Lledó, de Palaudàries. Els seus fills, però, van mantenir el cognom Gurri. L’hereu fou Pere Joan Gurri Lledó, casat amb Antiga Reixach, de Mollet. El seu hereu fou Jaume Gurri Reixach, casat amb Margarida Xiol Oliveres, pubilla del mas Oliver de Lliçà d’Amunt. El seu hereu fou Joan-Pau Gurri Xiol (documentat el 1640), casat amb Batriu. El seu hereu fou Jaume Gurri (1595-1640), casat amb Maria Oliveres, de la Garriga. El següent hereu fou Josep Gurri Oliveres (1635-1709), casat amb Maria Torres. En la següent generació hi ha una pubilla, Antiga Gurri Torres, casada dues vegades, la segona l’any 1691 amb Jaume Barrera Mir, de Barcelona. Fruit d’aquest segon matrimoni van néixer set fills, que ja tenen com a cognom Barrera. En aquest moment la família devia tenir un estatus acomodat, ja que un dels fills és notari a Barcelona i un altre capellà. La propietat del mas es traspassà mitjançant la filla que ocupava la quarta posició: Maria Barrera Gurri, casada amb Francesc Sobregrau i Coma de Santjaume. A partir d’aleshores els hereus van portar el cognom Sobregrau. Pere Sobregrau Barrera (1761-1791) fou hereu dels masos Sobregrau, Castellet, Vilarosal de Parets i Gurri de Lliçà de Vall. Es casà amb M. Teresa Riber Boix, de Moià. El següent hereu fou Pere Sobregrau Riber, casat amb Eulàlia Artigues Descatllar. En la següent generació hi trobem Vicenta Sobregrau Artigues (1856), casada amb Josep Camalrena Terradellas. El seu hereu fou Pere Comalrena Sobregrau, que es casà tres vegades. Era hereu dels masos Sobregrau, Comalrena, Gurri, Castellet, Vilarosal i Terradellas. Els fills foren del primer matrimoni, amb Dolors Robert Cortada. El seu hereu fou Ramir Camarlena de Sobregrau Robert (1935), casat amb Anna Casals Gelabert, pubilla de Folgueroles. El següent hereu fou Pere Camalrena de Sobregrau Casals (1912-1964). Els hereus següents van mantenir el cognom Camarlena de Sobregrau. La documentació d’aquesta família es conserva a l’arxiu Sobregrau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la construcció del mas, per les seves característiques tipològiques es pot datar als segles XVI-XVII, tal com posen de relleu les diverses inscripcions que es troben en diferents indrets de la casa: 1594, 1666 i 1678.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt a prop de la masia es conserven dos pous de glaç que l’any 1765 estaven arrendats al notari Salvador Barrera. En el contracte s’estipulen les persones que hi treballaven així com la resta de detalls i les condicions de l’activitat. El gel es venia a Barcelona, i està documentat que en la dècada de 1770 al 1780 se’n treien unes 1.500 càrregues anuals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, can Gurri fou una de les masies de Lliçà que conjuntament amb d'altres de Parets formaren una associació per explotar la mina d'aigua anomenada dels 'Set Socis'. Aquesta mina ja existia al segle XVIII, però el 4 de setembre de 1805 es constituí una societat per donar-li un nou impuls. Era anomenada dels Set Socis perquè els promotors eren set propietaris de Lliçà de Vall i de Parets (CARRERAS et al., 1999: 120). Concretament, can Nadal, can Gurri i can Coll (de Lliçà de Vall), i la Marineta, can Guasch, can Romeu, can Pla (de Parets del Vallès). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els darrers temps la masia era habitada per masovers, i els últims van ser la família de cognom Esteve. A finals de segle XX ja feia temps que la masia no estava habitada. La finca fou adquirida per l’empresa INIBSA, però el projecte que hi volia portar a terme no es va realitzar i des de fa uns anys l’Ajuntament utilitza l’espai del pati en la Festa del Glaç, mentre que l’interior de la casa es fa servir com a magatzem. El 1998 s’hi va fer una restauració parcial en què es va recuperar la fisonomia originària del mas i del barri que l'envolta. </span></span></span></span></p> | 41.5857200,2.2485800 | 437367 | 4604053 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89993-can-gurri-llinda.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: la CogulladaInscripció a la porta d’entrada al barri o pati: relleu decorat amb ornamentació i “1594”, “IHS”; inscripció que a la part esquerra és pràcticament il·legible i a la dreta diu 'ILIAS 8 VURRI'.Inscripcions interiors: 1666 (llinda d’una habitació al primer pis), 1678 (llinda de la cuina).L’Arxiu Sobregrau conté documentació sobre la casa Gurri i altres.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel fill dels darrers masovers. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91789 | Lledoner de can Coll 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 59-60.</span></span></span></p> | Interior del tronc buit i omplert amb ciment | <p><span><span><span>Lledoner de grans dimensions i molt vell que està emplaçat a la finca de can Coll, concretament vora el portal d’accés al jardí per la part de ponent. El tronc és de gran amplada i ha estat cobert amb ciment. Té un canó de 4,45 m i una capçada de 15 m. Es diu que l’arbre té una antiguitat de més de 600 anys.</span></span></span></p> | 08108-100 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5846500,2.2399000 | 436642 | 4603941 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-1.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||
| 91790 | Lledoner de can Coll 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-2 | <p><span><span><span>Lledoner de dimensions considerables que està emplaçat al jardí de can Coll, concretament a l’extrem sud, vora la tanca. Al costat en tenia un altre també molt antic, però ja s’ha corsecat.</span></span></span></p> | 08108-101 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5841000,2.2402500 | 436671 | 4603880 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91790-can-coll-lledoner-jardi-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||||
| 91791 | Col·lecció de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-can-coll | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>Col·lecció d’objectes diversos emplaçada a la masia de can Coll que fou aplegada pel seu darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, amant de l’art i col·leccionista. El conjunt ha estat inventariat durant els anys 2017-2018, i s’hi han registrat 3.537 elements. Una part molt important correspon a pintura, amb molta obra de Joaquim Urgell (Urgeell) i d’altres autors coneguts, com Joan Miró o l’hongarès Károly. Un altre àmbit destacat és el de la ceràmica, </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>que compta amb un gran nombre de plats, rajola i altres peces molt representatives de la historia de la ceràmica catalana. També és remarcable el conjunt de mobiliari de diferents èpoques i estils que omplien les estances de la casa: modernisme, isabelí, art déco, barroc... La col·lecció també inclou molts altres objectes d’ús quotidià i diversos, com ara eines, estris de la llar, arreus, màquines, joguines, etc. La gran majoria dels objectes són del segle XX, però n’hi han alguns de més antics: segle XVII o anteriors. Molts dels objectes més antics no han estat datats a l’inventari, a l’espera d’una catalogació més aprofundida. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment de la compra de la casa per part de l’Ajuntament l’any 2017 els objectes de la col·lecció decoraven profusament les diferents estances i tots els racons d’aquesta casa-palau. Amb motiu de la restauració de l’edifici, bona part de la col·lecció s’ha guardat emmagatzemada en diferents sales.</span></span></span></span></p> | 08108-102 | Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.</span></span></span></p> | 41.5848200,2.2404900 | 436692 | 4603959 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-sant-joan-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Isabelí|Avantguardes|Art Decó|Abstracció|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l’arxivera municipal, Anna Busto. | 96|98|99|100|107|110|111|94 | 53 | 2.3 | 1768 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||
| 91802 | Ca la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 49, 135, 136.</span></span></span></p> | XIX-XX | Estat d'abandonament. Moltes parts de la construcció en estat precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat ampliat cap a l’est i el nord, i que té encara altres construccions annexes a la part posterior. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructurava originàriament en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d’arc rebaixat i la resta d’obertures simples, amb llindes de fusta o emmarcaments de maó. Més tard es va ampliar amb una crugia més cap a llevant. El parament antic és de paredat, amb clapes de diferents tipus d’arrebossat.</span></span></span></p> | 08108-103 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, no en coneixem notícies antigues. No apareix a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció del segle XIX. En una feixa sota ca la Mercè hi havia l’era de les Casetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1962 la mestressa era Mercè Nadal, i aquest any va construir una altra casa, en aquest cas coneguda com ca la Mercè del Pla, prop de can Gurri. </span></span></span></span></p> | 41.5925600,2.2419000 | 436817 | 4604818 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Vicenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91803 | Ca la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marieta-0 | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada al qual se li ha adossat un cos més baix a llevant. La façana principal (encarada vers migdia) així com la resta de façanes han estat rehabilitades modernament, i totes les obertures han estat remodelades. En el cos principal es mantenen els paraments de maçoneria, actualment a pedra vista.</span></span></span></p> | 08108-104 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a ca la Marieta en particular, no en coneixem notícies antigues.</span></span></span></span></p> | 41.5923000,2.2417600 | 436805 | 4604789 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||
| 91804 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241-242.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136, 146.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, per bé que al seu voltant s’hi ha construït un bon nombre de coberts i també una casa moderna de nova planta, de manera que als costats i darrera la casa antiga s’hi ha configurat un conglomerat de construccions diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos residencial originari és de dimensions modestes, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d'arc escarser i una finestra al seu damunt que conserva l’ampit de pedra treballat. Més recentment, s’ha obert una nova finestra a la planta baixa. La resta de cossos són de tipologies i èpoques diverses. Tots els paraments són actualment arrebossats amb ciment. Uns metres a ponent, situada en una feixa enlairada sobre la casa, es conserva una era enrajolada de forma rectangular. </span></span></span></span></p> | 08108-105 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes, 54 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Met en particular, no en coneixem notícies antigues. L’autor GARCÍA-PEY (1999: 146) explica que antigament per batre a l’era de la casa venien euguessers de fora, sobretot de Castellterçol. Després de ventar es feia una passada per la màquina de maneta, que encara es conserva. La casa tenia vinyes que eren propietat de can Coll i que es trobaven al camí de can Coll, a la cara nord, sota el turó al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’expliquen algunes anècdotes referides a can Met.</span></span></span></p> | 41.5921200,2.2413600 | 436771 | 4604769 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91812 | Can Jaume Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-xic | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>) </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat eixamplada per ponent i té un cos adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb la porta al mig. Els paraments són arrebossats i les obertures simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span> Al costat de ponent, a l’altra banda del pati, es conserva una antiga pallissa de pedra, amb les obertures emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-106 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Sant Baldiri | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i la resta es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de can Jaume Xic ja s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Segons els propietaris actuals, a les escriptures consta que l’home que la va construir es deia Joan Puig Floriach. La família Puig s’ha mantingut al front d’aquesta casa en les següents generacions i fins a l’actualitat. El sobrenom de la casa ve d’un dels propietaris, Jaume Puig, que era baix d’estatura i se’l coneixia com a “Jaume Xic”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX Joan Puig Argemí (1874-1931) a part de ser propietari de can Jaume Xic tenia dues quarteres arrendades a can Orlau i treballava també com a jornaler a can Salgot. Va ser <span>alcalde de Lliçà de Vall entre 1914 i 1916, i continuà com a regidor durant els períodes 1916-1920, 1923-1924 i 1930-1931. Durant la seva alcaldia es va concedir a Lliçà de Vall una línia telefònica enllaçada amb la central de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la següent generació l’hereu fou Joan Puig Pujades (1904-1982). Un germà seu, Amadeu Puig Pujades, el 1936 va fundar en uns terrenys del costat la casa de can Madeu, i una germana, Pepa Puig Pujades, es casà amb Ton Floriach i van construir can Ton Cinto. Després de la Guerra Civil Joan entrà com a regidor de l’Ajuntament el 1948, i entre 1951 i 1952 va ser alcalde interí, en substitució de Julià Armadans. Durant el seu mandat l’Ajuntament adquirí un terreny de can Gurri per fer-hi el camp de futbol municipal. Des del 1946 era jutge de pau suplent de Lliçà de Vall, i el 1960 va ser nomenat jutge de pau titular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor GARCÍA-PEY (1999: 116) explica que on ara hi ha el pati de la casa antigament hi havia l’era, on s’hi picava i es passava el corró. </span>Una part del turó era coneguda com la Serra de can Jaume Xic, que anava des del començament de la serra de Sant Baldiri fins a aquesta casa.</span></span></span></p> | 41.5915200,2.2402000 | 436674 | 4604704 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91813 | Can Madeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madeu | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 125.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa de les primeres dècades del segle XX. Consta d’un cos residencial de plana quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució asimètrica d’obertures. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les obertures són simples. A la part superior de la façana hi llegim la inscripció: “AP 1936”, que fa referència a Amadeu Puig, el fundador de la casa. A la part davantera té un pati enjardinat amb gàbies per a l’aviram.</span></span></span></p> | 08108-107 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Balmes | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amadeu Puig Pujades, fill de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic, entorn de 1936 va construir can Madeu. Va haver d’anar a la guerra i no la va poder habitar la casa fins que en va tornar. Els seus descendents hi van continuar habitant. El fill i hereu fou Josep Puig Tarrés, casat amb Antònia Tusell, filla de cal Victorino, al barri del Xiol. </span></span></span></p> | 41.5910700,2.2406700 | 436713 | 4604653 | 1936 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91814 | Can Ton Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-cinto | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 228.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cas<span>a de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada </span>en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular de les primeres dècades del segle XX. consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta, i l’extrem dret té una finestra addicional, més ampla, a la planta baixa. A la façana posterior es mantenen aquests dos eixos d’obertures, amb una altra porta que dóna accés per aquesta banda. Els paraments són arrebossats i les obertures simples. A l’angle de ponent la casa té adossat un pou.</span></span></span></p> | 08108-108 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer de Girona | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir algunes cases més, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van construir a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pepa Puig Pujades era filla de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic. Es casà amb Antoni Floriach, que era fill de can Cinto, i a la dècada de 1930 el matrimoni va construir aquesta casa, que va ser coneguda amb la denominació de can Ton Cinto. Com que Josepa era una dona molt popular, quan es va quedar viuda la casa es va començar a anomenar també ca la Pepa. El fill i hereu fou Miquel Floriach Puig, casat amb Joaquima Ginart Olivé. Els seus descendents van continuar al front de la casa.</span></span></span></p> | 41.5905400,2.2398300 | 436642 | 4604595 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91847 | Can Turull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turull | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 237.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Construcció amb falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al barri tradicionalment anomenat el Sot. Ha conservat els volums i la tipologia de casa popular pagesa del segle XIX. L’habitatge és fruit de tres fases d’ampliació. En un principi tenia un petit cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), el qual fou allargat cap a llevant. Més endavant, probablement ja al segle XX, s’hi va adossar un cos a la part posterior obrat en bona part amb maó i amb coberta a un sol vessant. Així mateix, a l’angle sud-oest de la casa hi ha adossat un petit cobert de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura mitjançant un eix principal d’obertures al centre, lleugerament desplaçat a la dreta, amb un portal emmarcat amb maó i, al seu damunt, una finestra amb ampit de pedra treballada. Els paraments són arrebossats. A l’altre costat del pati davanter es conserva un pou de força profunditat, actualment mig sec.</span></span></span></p> | 08108-109 | Urbanització de l'Estapé. Camí del Sot, 8 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels, i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebó, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Turull en particular, ja hem dit que consta en l’Apeo de 1818, a nom de Salvador Serra. El nom de la casa prové del cognom d’un dels antics propietaris, que era conegut per en Turull de Parets. A l'Arxiu Parroquial en 31 de juny de 1816 hi consta Francisco Turull, fill de Llorens Turull i de Maria Batlles. La mare, Maria Batlles, tenia una altra casa en aquest sector. Més tard, consta com a propietari de can Turull Pau Turull (1887-1888).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers decennis del segle XX els Turull encara estaven al capdavant de la casa. Un dels fills, Josep Turull Argemí, va comprar la casa veïna de can Petit. A mitjans de segle XX consta com a propietari Gil Serrat Bayer (1943 i 1953). Les inicials “J S” estan inscrites a la façana, junt amb l’any 1942. A la dècada de 1970 va comprar la casa l’actual propietari, que pràcticament no ha utilitzat la casa antiga i n’ha construït una de nova a la part alta de la finca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El torrent de can Turull baixava des de can Filoseta (ja desapareguda) per darrera de can Turull i can Petit, fins arribar al torrent de Merdans.</span></span></span></p> | 41.5989900,2.2269600 | 435578 | 4605543 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana: J S Año 1942Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 89994 | Les Torres de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-de-santa-maria | <p><span><span><span><span>ALBÓ MARTÍ, Ramon (1955). <em>Siguiendo mi camino</em>, Ed. La Hormiga de Oro, p. 122-127.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-25, 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 36, 112-113, 126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SUGRANYES, Ricard (2011). <em>Els altres nens de la guerra del 36</em>. Papes Editors, p. 61.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 213, 231-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSIP, V (1926). <em>Escola agrària Les Torres</em>. Diari de Granollers, núm. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1988). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”, Programa de Festa Major, Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1996). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”. <em>Fem Camí</em>, núm. 31. Parròquia de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span><span>Antiga masia, de grans dimensions i d’origen medieval, que a principis del segle XX fou transformada en un centre residencial de menors de l’Obra Tutelar Agrària (OTA), de manera que s’hi van construir un bon nombre d’edificis auxiliars que formen una colònia agrària. El conjunt consta de la masia, que ha conservat molt bé els volums i la tipologia originària, més un seguit de cossos al seu voltant que conformen un pati central: un gran cos residencial de quatre pisos situat al sud-oest, un cos amb torre adossat a l’est i un cos residencial independent situat al sud-est. Aquesta part queda tancada dins un barri al qual s’hi accedeix per un gran portal flanquejat per dues torres circulars emmerletades. Inclou un ampli recinte on, a la part posterior, hi ha encara altres instal·lacions auxiliars, com una pallissa o un cobert porxat. Més a llevant i a una certa distància hi trobem el teatre-cinema i la capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser, i al nord s’estén el bosc anomenat de les Torres, amb un camp de futbol entremig.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’antiga masia és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament es distribuïa en tres crugies, i més tard es va ampliar amb una crugia més a cada costat; possiblement també es va ampliar per la part posterior amb un cos de menor alçada. Actualment la façana principal, encarada vers migdia, presenta cinc eixos d’obertures, amb un portal adovellat central i les finestres emmarcades amb pedra carejada, dues de les quals han estat transformades en balcons. A la part superior de l’eix central llueix un magnífic rellotge de sol de forma quadrada emmarcat amb rajola policromada. L’interior de la casa ha conservat perfectament la distribució de les tres naus, amb una àmplia sala al primer pis i un vestíbul anàleg a la planta baixa. Ambdues distribueixen l’accés a les estances laterals mitjançant unes portes que compten amb magnífiques llindes decorades amb gravats: Destaquen per la varietat en els motius decoratius i els símbols, que no es repeteixen en cap d’elles. Tota aquesta part es va construir de manera perfectament planificada i regular l’any 1593, tal com posen de manifest dues inscripcions de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos adossat a la banda dreta queda disposat de forma obliqua. És una construcció més moderna, de tres crugies, que compta amb una torre de cinc pisos d’alçada al costat oest i amb un cos davanter més baix coronat per una terrassa balustrada de maons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat esquerra s’aixeca una construcció de planta quadrada de quatre pisos i amb teulada a quatre vessants sobre un ampli ràfec. Presenta una composició totalment simètrica i regular de factura contemporània, probablement del tombant de segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel costat de migdia tanca el barri una construcció també de funció residencial feta ja en època de l’OTA, possiblement bastida sobre antics coberts. És formada per dos cossos: un de transversal, de dues plantes, i un altre que compta amb un pis més i té el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El teatre-cinema, que és la construcció més moderna (1950), té una planta allargada que queda flanquejada per dos cossos laterals avançats i més alts. La façana principal queda remarcada per un porxo amb tres arcades amb una escalinata davantera d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a llevant s’aixeca en solitari la capella de Santa Maria, construïda entorn dels anys 1925-28. És un temple d’una sola nau amb planta de creu llatina. Exteriorment força austera, a la façana principal destaca per un timpà exempt amb un baix relleu que recrea l’episodi dels evangelis en què Jesús és envoltat per infants, en clara al·lusió amb l’orientació de la finca envers la protecció dels menors. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya, i a la part alta tots els murs tenen finestres amb vitralls translúcids que estan protegits per reixes. L’interior es caracteritza per un espai de gran amplitud, ben il·luminat pels finestrals i amb una alta coberta sustentada per dos arcs diafragmàtics. A l’altar llueix un retaule dedicat al Roser, obra de l’escultor Gomara (la imatge) i del pintor Darío Vilás.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el camí d'accés entre el barri i l'ermita hi trobem una font de tipus modernista, amb una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> | 08108-11 | Sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span><span>La masia és d’origen medieval i antigament es coneixia com a mas Torres o can Torres. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. El 1596, en un document anomenat 'Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits' hi ha la següent referència: “La Casa Torres de Llissà de Vall posseheix tres feixas de terra ditas los feudons qual son enclou y senyoria de la Rectoria de dita parròquia (...)”. El 1634 el propietari era Joan Torra, que havia de pagar un cens corresponent a un parell de capons per Nadal més 18 ous al monestir de Sant Pere de les Puel·les. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Al segle XVII tenim documentats Joan Torra (1663, 1667, 1672). El 1705 hi ha referències sobre la defunció de Paula Torra, muller de Joan Torra. L’any 1786 hi ha documentat Josep Torra que, juntament amb Josep Nadal, consta en una causa sobre l’ús de les aigües de reg. Sobre aquesta qüestió cal dir que la masia era beneficiària del Rec de les Torres, que iniciava el seu recorregut en un punt força distant de Lliçà d’Amunt i arribava fins aquesta masia. Les primeres escriptures de la masia on aquest rec consta més explícitament són de l’any 1832. Encara avui està en ús i proporciona aigua de reg a les terres de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 la casa apareix a nom de Joan Torres. Més endavant va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Mossèn Joan Masó en el programa de la Festa Major de 1988 explica alguns detalls de la vida d’aquesta família a Lliçà. Eren molt nombrosos, ja que tenien dotze fills i venien amb el servei: la dida, la mainadera, la cuinera, la cambrera, etc. Cada vespre, després de resar el rosari, hi havia ball amb el fonògraf, que era compartit tant pels fills de l’amo com dels masovers. Un dels fills dels propietaris, Ignasi Agustí i Peypoch, fou un conegut periodista i escriptor, autor de la coneguda sèrie de novel·les “La Saga dels Rius”, de la qual als anys 1940 se’n va fer una pel·lícula i a la dècada de 1970 una sèrie televisiva. La primera novel·la, “Mariona Rebull”, es desenvolupa en bona part a Lliçà de Vall i en aquesta mansió, ja que l’autor situa la casa de la protagonista a la torre residencial que hi ha al costat de la masia. En altres obres Ignasi Agustí narra les seves vivències de jove en aquesta masia i també a can Coll. En època dels Agustí, doncs, el conjunt es va ampliar amb noves edificacions, com ara la torre residencial de ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres primer al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca, que també incloïa la casa de la Bella Plana i, més tard, l’antiga masia de can Nadal. En un principi a la Bella Plana s’hi van instal·lar noies i a les Torres nois, però veient que amb un veïnatge tan proper això podia ser una font de problemes aviat es decidí dedicar tota la colònia només a nois. El 1927 el centre tenia 80 alumnes. Més tard es van reconstruir o adaptar antics coberts com a edificis residencials i altres serveis, i els alumnes van augmentar fins a 150.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1925-1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. Pel que es diu en un llibre de Ricard Font (2011: 61) queda clar que l’església ja existia l’any 1928: “la foscor comença quan la Junta de Protecció autoritza l’any 1928 uns pagaments per habilitar la finca i l’església de les Torres amb un pressupost extraordinari”. També diu que Ramon Albó va destinar aquesta partida que havia de ser per a l’església a construir la masia de Bella Plana l’any 1929. Així mateix, en un altre llibre escrit pel mateix Ramon Albó (1955: 125-126) sembla entendre’s que l’arquitecte seria el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de la masia de la Bella Plana. L’interior de la capella té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. El retaule es va fer per iniciativa del secretari de la Junta de Menors. A la capella s’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, en el qual hi participaven veïns, alumnes i ex-alumnes. La capella tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb l'adveniment de la Segona República Ramon Albó va perdre tots els seus càrrecs. Després de la Guerra Civil va ser rehabilitat, i el seu paper en la reconstitució del Tribunal de Menors, des d’una posició tradicionalista i catòlica, ha estat controvertit. En els anys posteriors a la guerra els menors de 14 anys eren ubicats a la Bella Plana, amb un mestre i un educador. A la casa pairal hi residien uns 20 nois d’entre 18 i 20 anys, que estaven acollits per Ramon Albó i la seva esposa Maria Ferrer. A la casa dels oms un educador tenia també al seu càrrec uns 20 nois, d’entre 16 i 17 anys. Finalment, a la casa petita un altre matrimoni tenia cura dels nois d’entre 14 i 16 anys. Les dues masies s’havien anat complementant amb un bon nombre d’instal·lacions agropecuàries que constituïen una granja autosuficient, amb tot tipus de bestiar i una bona àrea de regadiu. Els productes es transportaven en carro cap a Granollers i es venien al mercat. Una de les especialitats de la casa era, i encara és, les mongetes del ganxet. L’últim edifici que es construí al recinte de les Torres va ser el teatre-cinema, l’any 1950 (Busto, 2017: 25). Comptava amb un ampli escenari, sala de butaques, una moderna instal·lació de luminotècnia i decorats pintats pels propis alumnes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1930 el matrimoni format per Josep Domènech i Mas i Josefa Pardo i Cruells van començar a dirigir la “Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès”. Quan durant la Guerra Civil espanyola aquesta institució fou tancada, el Sr. Domènech continuà en la plantilla de funcionaris del Tribunal Tutelar de Menors i també en la direcció de l’Escola Agrícola de Plegamans, fins a la reobertura de Santa Maria del Vallès en 1940, on el matrimoni continuà fins a la seva jubilació a l’octubre de 1971. </span></span></span><span><span><span>En tot aquest període el Sr. Domènec va treballar amb mestres, educadors i altres empleats per tractar sobre la gestió pedagògica, agrícola i administrativa de la Institució, i la Sra. Pardo va ser la responsable de la gestió de les cases: cuina, neteja de les dependències, vestuari (confeccionava la roba de tots els alumnes), etc. En Josep Domènech dirigia un equip format per un mestre, tres educadors i les seves respectives esposes, que en règim familiar portaven els alumnes dividits en 4 grups. En tot moment es preocupaven de donar l’ensenyança més adient als alumnes acollits i es preocupaven de fer-los la vida més agradable, i s’interessaven per tot. Compartien la taula dels alumnes junt amb els seus fills, que feien la mateixa vida familiar. </span></span></span><span><span><span>El 28 d’abril de 1983 el matrimoni Domènec-Pardo va rebre la “Medalla del Treball Francesc Macià” de la Generalitat de Catalunya, per la seva dedicació durant més de 35 anys a l’educació i assistència dels alumnes acollits a Santa Maria del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els darrers decennis la colònia agrícola ha seguit en actiu. A la dècada de 1970 la residència de la Bella Plana va quedar deshabitada i les instal·lacions de l’OTA es van concentrar a les Torres. En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis. A més de les masies de Les Torres i la Bella Plana, a Lliçà de Vall l’OTA és propietària també de can Nadal.</span></span></span></span></p> | 41.5925700,2.2532300 | 437761 | 4604811 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-llindes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89994-torres-33.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-10-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Santa Maria de les TorresInformació facilitada pel president de l’OTA. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91889 | Can Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 88.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba més o menys aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats: un que està situat a ponent i que sembla més antic, amb el carener de la teulada perpendicular a la façana, i un altre que està situat a llevant i que sembla posterior, amb el carener en paral·lel. Per l’extrem est, un altre cos connecta amb la casa de can Cinto Vell, que es troba més al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de ponent té la façana principal encarada vers migdia. Les obertures són simples i de distribució irregular. A la part superior es conserva, força desdibuixat, un rellotge de sol. El cos adossat a llevant, alineat amb la mateixa façana, presenta també una distribució d’obertures irregular. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-110 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 11 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Filosa en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per tant, és possible que la construcció sigui de finals del segle XVIII o principis del XIX. Els propietaris eren la família de cognom Ramon. Entre 1855 o 1860 diversos germans d’aquesta família van construir un seguit de cases situades molt a prop: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa. I més tard can Cinto i can Sidro Filosa. A finals del segle XIX un dels fadristerns va marxar a fer de masover a ca n’Oliveres Vell, ja que tenia relació amb els propietaris d’aquest mas, que eren els Vilardebò. Els Ramon es van estar a can Filosa fins uns anys després de la Guerra Civil. Després hi van venir la família Humet, que eren coneguts com els de ca l’Estadant, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament al davant de la casa hi tenien una era enrajolada on hi feien la batuda amb cavalls i el corró, quan baixaven els euguessers que anaven casa per casa.</span></span></span></span></p> | 41.5913800,2.2420100 | 436825 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91890 | Can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-vell-can-camp-can-xic-filosa | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 54</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres cases adossades emplaçades al barri anomenat Les Casetes. Han conservat de manera desigual els volums i la tipologia de cases pageses populars del segle XIX, però en general han estat força reformades. A ponent hi ha can Cinto Vell, al mig can Camp i a llevant can Xic Filosa. Les tres presenten les façanes principals alineades, encarades vers migdia i amb una parcel·la de jardí o hort a la part davantera. El passatge enrajolat que, per la banda de llevant, separa aquestes cases de can Cinto havia estat l’antiga era de can Cinto.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Cinto Vell ha estat força reformada, amb la incorporació d’un balcó i una terrassa al primer pis i amb les obertures remodelades. Can Camp ha conservat en millor mesura la tipologia constructiva tradicional, tot i que a la part de llevant s’hi ha aixecat un habitatge de nova construcció i a la part posterior té un llarg cobert. La façana té un portal rematat amb arc escarser i dues finestres simples. El parament és arrebossat i pintat de blanc. Can Xic Filosa és una mica més ampla, amb una façana que s’estructura en base a una ordenació tripartida. El parament és arrebossat amb ciment i les obertures també han estat remodelades.</span></span></span></p> | 08108-111 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 17, 19, 23 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons informació oral, les cases de can Cinto Vell, can Camp i can Xic Filosa es van construir entorn de 1855 o 1860 per part de diversos germans de la família Ramon que provenien de la casa veïna de can Filosa. Altres membres d’aquesta família van construir, ja a finals del segle XIX, can Cinto i can Sidro Filosa. Posteriorment aquestes cases han passat a diferents propietaris, però a can Cinto Vell encara hi viuen els descendents del fundador de la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Cinto Vell té a la part posterior una construcció aèria que anomenen el pont. Antigament hi deixaven el menjar per als cavalls que, quan els mossos marxaven al matí, tiraven a un forat.</span></span></span></span></p> | 41.5913100,2.2423200 | 436851 | 4604679 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-cinto-vell-can-camp-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-cinto-vell-can-camp-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-xic-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària de can Cinto | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91891 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 53.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb les parets a quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i, en bona mesura, la tipologia constructiva tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena de manera simètrica en base a tres eixos d’obertures. El portal i les finestres del pis superior són emmarcades amb maó. Els paraments són arrebossats. A la part superior té un rellotge de sol. Més modernament, a la façana principal se li ha adossat una àmplia terrassa-porxo. En la resta de façanes la casa pràcticament no té obertures.</span></span></span></p> | 08108-112 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cinto en particular, segons informació oral de la propietària és una construcció feta pels volts de 1884. L’era de la casa, que encara es pot veure en l’enrajolat del passatge que transcorre pel costat, és anterior. Qui va construir la casa era Jacint Ramon, conegut com en Cinto. Era un dels germans fadristerns de la casa veïna de can Filosa, igual que els fundadors d’altres cases d’aquesta zona, com can Cinto Vell o can Xic Filosa. Jacint va tenir una filla que va morir jove. La propietat passà al seu gendre, que es va tornar a casar, i després als seus descendents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a can Cinto.</span></span></span></p> | 41.5914100,2.2426100 | 436875 | 4604690 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91891-can-cinto-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91892 | Can Sidro Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-filosa | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 133.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 220.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb parets als quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular estret i ample (amb planta baixa més un pis i golfes), té un cobert més baix a la part posterior i d’altres a la part davantera pel costat de ponent, de manera que generen un ampli pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central d’arc escarser. Les finestres són simples i de mida força petita, i a la part alta destaca sobre el parament pintat de blanc un rellotge de sol de tons ocres. En la resta de murs es conserva un semiarrebossat tradicional que deixa entreveure els paraments de maçoneria. En els coberts davanters la part més antiga conserva una interessant galeria feta d’arcades obrades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-113 | Barri Les Casetes. Carrer Girona, 8 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Sidro Filosa en particular, fou construïda per Isidre Ramon Bertran, que era fill de can Filosa, una casa situada poc més amunt. Si hem de fer cas a la data inscrita en el rellotge, la construcció es devia fer l’any 1899 (GARCIA-PEY, 1999: 220). La inscripció de sota recorda que la casa fou restaurada l’any 1997. </span>En un llibre de Carme Badia (2004: 224) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Sidret de can Sidro.</span></span></span></p> | 41.5910300,2.2424400 | 436860 | 4604647 | 1899 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al rellotge de sol: 1899, 1997 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91912 | Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 78-79.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 206.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat els volums i, de manera molt parcial, la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats, de planta rectangular i de dues plantes cadascun, més dues grans àrees de dependències auxiliars de construcció més recent que ocupen una superfície considerable tant a la part posterior com davantera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos situat a ponent, que sembla el més antic, té coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat reformada i les obertures s’han remodelat. El cos situat a llevant, molt allargassat, té la façana alineada amb l’anterior i presenta diverses obertures al nivell del primer pis de distribució no del tot regular. La part superior queda ressaltada per una doble cornisa que té la inscripció “PR” al centre. Tots els paraments són arrebossats i pintats de color crema.</span></span></span></p> | 08108-114 | Barri Les Casetes. Carrer Sant Cristòfol, 4 | <p><span><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Roura en particular, no coneixem notícies antigues sobre l’origen de la casa. A principis de segle XX el propietari era Mariano Nadal Vila, i la casa era coneguda com a can Mariano. L’any 1921 a sol·licitud de l’Ajuntament a can Mariano s’hi instal·là el primer telèfon del poble. Es va considerar que era el lloc més adequat, i l’Ajuntament es comprometia a abonar el muntatge per un total de 825 pessetes, ja que s’havia de construir la línia des de Granollers. L’Ajuntament va pactar amb Mariano que se’l subvencionaria amb una quantitat fixa anual de 550 pessetes si es comprometia a fer tots els serveis de telèfon públic. Durant molts anys va ser l’única centraleta del poble i un lloc de tertúlies a Lliçà de Vall (Busto, 2017: 78). En el període de la segona República a can Roura hi tenia la seva seu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Cap a mitjans de segle XX Agustí Roure, que provenia del Molí d’en Roura, va comprar la casa. Aleshores estava partida en dues i a la part de llevant hi havia llogaters. Finalment el nou propietari va poder disposar de tot l’immoble i va unificar la casa.</span></span></span></p> | 41.5919800,2.2425100 | 436867 | 4604753 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91912-can-roure-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Mariano, ca l’Agustí. Informació facilitada pel propietari | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91913 | Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quim | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196.</span></span></span></p> | XIX-XX | La casa ha perdut gairebé del tot la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Externament està molt reformada i gairebé ha perdut la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossat a llevant un cos més baix, més un pati davanter i coberts a la part sud. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat totalment reformada i les obertures s’han remodelat. Al ràfec sota la coberta es conserven els cabirons de fusta, i els baixos de la casa mantenen en part les característiques constructives tradicionals.</span></span></span></p> | 08108-115 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Quim en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Hi apareix com can Quico, can Quim i can Tomàs. L’autor García-Pey (1999: 196), diu que antigament la casa estava repartida en quatre habitatges que eren per a quatre germans de cognom Xicota, anomenats successivament can Quim, can Quico, can Tomàs i cal Pinxo. D’altra banda, a la part antiga de la casa, als baixos, es conserva una placa d’assegurança de l’any 1819. Aquest conjunt de cases, doncs, podria ser originari de finals del segle XVIII o començaments del XIX. Ja a principis de segle XX encara hi havia quatre cases. L’avi de l’actual propietari en va comprar algunes. Es deia Quim Xicota, i d’aquí el sobrenom de la casa com a can Quim. Més tard, cap a la dècada de 1960, tot el conjunt es va reformar.</span></span></span></span></p> | 41.5924300,2.2424200 | 436860 | 4604803 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||
| 91914 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-13 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa popular de dimensions mitjanes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional de casa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts a la part posterior i, més enllà, un habitatge de nova construcció i un ampli pati. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una porta i diferents finestres simples de distribució no del tot regular. Els paraments són arrebossats, i la coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana.</span></span></span></p> | 08108-116 | Barri Les Casetes. Passatge que surt del carrer Remei, s/n | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a cal Ferrer en particular, ja hem dit que s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement es refereix a aquest habitatge com a Casa Tenda. Segons García-Pey (1999: 87), en aquesta època era coneguda com a can Miques i hi havia una petita botiga i cafè, que era l’únic que hi havia al poble en aquell moment. El sobrenom vindria pel fet que la gent hi anava a comprar “miques”: “Posa'm una mica d'això, posa'm una mica d'allò...” Posteriorment s’hi va instal·lar una ferreria on s’hi arranjaven les eines dels pagesos i també s’hi confeccionaven estris metàl·lics. Hi vivia en Pere Riera, que havia vingut de Girona. Entre d’altres anècdotes d’aquesta família, es deia que en Pere Riera era l'inventor de les portes corredores.</span></span></span></span></p> | 41.5927300,2.2426900 | 436883 | 4604836 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91914-can-ferrer-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91915 | Can Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristo | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 68-69.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de dimensions força grans, amb les parets als quatre vents i en un emplaçament aïllat al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i la tipologia tradicional de casa popular, reconstruïda probablement a principis de segle XX, quan se li va donar una estructura més regular i perfectament planificada. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a quatre eixos d’obertures. Les finestres són de proporció vertical i emmarcades amb maó. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes són cobertes amb arrebossat. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></span></p> | 08108-117 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 4 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cristo en particular, no en coneixem notícies antigues. Probablement és de principis del segle XIX, com la resta de cases veïnes. En un principi, però, era una petita edificació de fang i canya. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 68), l’antic propietari era un capellà, i d’aquí vindria el sobrenom. L’avi d’aquesta casa la comprà a aquest capellà i pràcticament la va construir de nou. Pels volts de 1970 s’hi va fer una primera restauració, i aleshores es trobà una capella en una de les parets de tàpia. Rehabilitada i ampliada amb el pas dels anys, encara conserva part de l'antiga estructura que es comprova sobretot en el gruix de les seves parets. La casa tenia una vinya anomenada de can Cristo que es trobava al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> | 41.5927100,2.2424000 | 436859 | 4604834 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91915-can-cristo-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91916 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 230.</span></span></span></p> | XIX-XX | Falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció molt senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial més antic, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més modern al nord, també de dues plantes. La casa fa cantonada en un giravolt del carrer Terrassa, que era l’antic camí que es dirigia cap a la parròquia i a l’entorn del qual es va formar el barri. La façana principal, encarada vers migdia cap al carrer, és extremadament simple ja que només consta d’un portal arquejat, avui tapiat, i d’una finestra al seu damunt. Els paraments són actualment arrebossats. El cos adossat al nord també és molt simple. Presenta coberta a un sol vessant, un portal emmarcat amb maó i dues finestres que semblen força modernes. </span></span></span></p> | 08108-118 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Toni en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Ja hem dit que a tocar de la casa hi havia un pont sobre el camí; però fou enderrocat i ja no en queda res.</span></span></span></span></p> | 41.5914600,2.2427300 | 436885 | 4604695 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91917 | Can Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 219.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 84.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar parcialment entre mitgeres i en posició de xamfrà, emplaçada al barri Les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic del poble. Ha conservat la tipologia originària a les dues primeres plantes però, a la segona meitat del segle XX, s’ha fet recréixer amb un àtic amb terrassa que altera la coherència del conjunt. És una edificació de planta rectangular que té la façana principal alineada amb la carretera, adossada a la casa de can Fleca. En les dues plantes originàries la façana s’ordena en base a un eix de simetria centrat en el balcó corregut del primer pis, amb tres obertures, mentre que la planta baixa presenta dos portals i, al centre, un rètol gravat que diu “Casa Fèlix”. El parament és arrebossat i pintat de color clar i les obertures tenen un emmarcament de tonalitat sèpia, amb un sòcol a la part baixa. La planta àtic, de volums irregulars, segueix aquesta mateixa pauta. A la façana lateral nord les obertures originàries s’han remodelat. Segons es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, antigament la planta-pis era rematada amb una cornisa i terrassa superior on ara hi ha una balconada.</span></span></span></p> | 08108-119 | Barri Les Casetes. Avinguda Montserrat, 111 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fèlix en particular, per la seva tipologia podria ser obra dels primers decennis del XX, quan es va construir la carretera. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 84), el propietari era un home de nom Fèlix que havia anat a viure a Parets, però durant els anys 1937-38, en plena Guerra Civil, va tornar. Llavors a la casa hi havia un forn de llenya que havia estat col·lectivitzat. Cal dir que a la casa del costat, can Fleca, la família Puig hi tenia un forn de pa o fleca. Probablement es tractaria del mateix. Tal com es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, aleshores continuava vigent l’establiment, que era una mena de botiga i cafè sota el rètol que encara es conserva de “Casa Fèlix”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 219) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica alguna anècdota referida al forn de pa de can Fèlix.</span></span></span></p> | 41.5921500,2.2429000 | 436900 | 4604771 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-bar-pepet-can-felix-anys-60.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals i fotografia antiga facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Fotografia antiga entorn de la dècada de 1960, d’autor desconegut. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 89995 | Església de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-les-torres | <p><span><span><span><span>ALBÓ MARTÍ, Ramon (1955). <em>Siguiendo mi camino</em>, Ed. La Hormiga de Oro, p. 122-127.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-25, 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 36, 112-113, 126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT SUGRANYES, Ricard (2011). <em>Els altres nens de la guerra del 36</em>. Papes Editors, p. 61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 213, 231-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASÓ, Joan (1988). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”, Programa de Festa Major, Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASÓ, Joan (1996). “Santa Maria del Vallès, Les Torres”. <em>Fem Camí</em>, núm. 31. Parròquia de Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capella construïda entorn dels anys 1925-1928 dins l’ampli recinte de la masia de les Torres. Avui aquesta finca acull un centre de l’Obra Tutelar Agrària. La capella està dedicada a la Mare de Déu del Roser i possiblement és obra de l’arquitecte Enric Sagnier. El temple és d’una sola nau i amb planta de creu llatina. Exteriorment força austera, la façana principal destaca per un timpà exempt amb un baix relleu que recrea l’episodi dels evangelis en què Jesús és envoltat per infants, en clara al·lusió a l’orientació de la finca envers la protecció dels menors. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya i, a la part alta dels murs, hi trobem diverses finestres amb vitralls translúcids protegits per reixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior es caracteritza per un espai de gran amplitud, ben il·luminat pels finestrals i amb una alta coberta sustentada per dos arcs diafragmàtics. A l’altar llueix un retaule de fusta daurada i policromada dedicat al Roser. Consta d’una imatge central de la Verge amb el Nen Jesús (obra de l’escultor Gomara), que és envoltada per vuit escenes del cicle del Roser (fetes pel pintor Darío Vilás). La pintura sota els peus de la Verge és la representació simbòlica dels quatre evangelistes. La pintura superior presenta el Naixement de Jesús a l’estable. Les tres pintures de la dreta corresponen (de dalt a baix) a la Visitació, l’Anunciació i l’Ascensió de Jesús. Les tres pintures de l’esquerra (també de dalt a baix) són la Presentació de Jesús al Temple, Jesús al Temple amb els doctors i la Coronació de la Verge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En front de l’altar hi ha enterrats els fundadors de l’Obra Tutelar Agrària: Ramon Albó i la seva esposa Maria Ferrer. Una gran làpida sepulcral en dóna constància. Segons es diu en el llibre escrit pel mateix Albó (1955: 125), aquesta tomba “fué construída cuando se levantó la iglesia y que espera ver pronto ocupados sus dos únicos departamentos. Son estos para un viejo matrimonio fundador”.</span></span></span></p> | 08108-12 | Sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span><span>La masia és d’origen medieval i antigament es coneixia com a mas Torres o can Torres. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. El 1596, en un document anomenat 'Repertori comemorial i consuerta de rendes i fruits' hi ha la següent referència: “La Casa Torres de Llissà de Vall posseheix tres feixas de terra ditas los feudons qual son enclou y senyoria de la Rectoria de dita parròquia (...)”. El 1634 el propietari era Joan Torra, que havia de pagar un cens corresponent a un parell de capons per Nadal més 18 ous al monestir de Sant Pere de les Puel·les. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família Torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Al segle XVII tenim documentats Joan Torra (1663, 1667, 1672). El 1705 hi ha referències sobre la defunció de Paula Torra, muller de Joan Torra. L’any 1786 hi ha documentat Josep Torra que, juntament amb Josep Nadal, consta en una causa sobre l’ús de les aigües de reg. Sobre aquesta qüestió cal dir que la masia era beneficiària del Rec de les Torres, que iniciava el seu recorregut en un punt força distant de Lliçà d’Amunt i arribava fins aquesta masia. Les primeres escriptures de la masia on aquest rec consta més explícitament són de l’any 1832. Encara avui està en ús i proporciona aigua de reg a les terres de la finca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 la casa apareix a nom de Joan Torres. Més endavant va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Mossèn Joan Masó en el programa de la Festa Major de 1988 explica alguns detalls de la vida d’aquesta família a Lliçà. Eren molt nombrosos, ja que tenien dotze fills i venien amb el servei: la dida, la mainadera, la cuinera, la cambrera, etc. Cada vespre, després de resar el rosari, hi havia ball amb el fonògraf, que era compartit tant pels fills de l’amo com dels masovers. Un dels fills dels propietaris, Ignasi Agustí i Peypoch, fou un conegut periodista i escriptor, autor de la coneguda sèrie de novel·les “La Saga dels Rius”, de la qual als anys 1940 se’n va fer una pel·lícula i a la dècada de 1970 una sèrie televisiva. La primera novel·la, “Mariona Rebull”, es desenvolupa en bona part a Lliçà de Vall i en aquesta mansió, ja que l’autor situa la casa de la protagonista a la torre residencial que hi ha al costat de la masia. En altres obres Ignasi Agustí narra les seves vivències de jove en aquesta masia i també a can Coll. En època dels Agustí, doncs, el conjunt es va ampliar amb noves edificacions, com ara la torre residencial de ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres primer al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca, que també incloïa la casa de la Bella Plana i, més tard, l’antiga masia de can Nadal. En un principi a la Bella Plana s’hi van instal·lar noies i a les Torres nois, però veient que amb un veïnatge tan proper això podia ser una font de problemes aviat es decidí dedicar tota la colònia només a nois. El 1927 el centre tenia 80 alumnes. Més tard es van reconstruir o adaptar antics coberts com a edificis residencials i altres serveis, i els alumnes van augmentar fins a 150.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entorn de 1925-1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. Pel que es diu en un llibre de Ricard Font (2011: 61) queda clar que l’església ja existia l’any 1928: “la foscor comença quan la Junta de Protecció autoritza l’any 1928 uns pagaments per habilitar la finca i l’església de les Torres amb un pressupost extraordinari”. També diu que Ramon Albó va destinar aquesta partida que havia de ser per a l’església a construir la masia de Bella Plana l’any 1929. Així mateix, en un altre llibre escrit pel mateix Ramon Albó (1955: 125-126) sembla entendre’s que l’arquitecte seria el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va signar el projecte de la masia de la Bella Plana. L’interior de la capella té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. El retaule es va fer per iniciativa del secretari de la Junta de Menors. A la capella s’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, en el qual hi participaven veïns, alumnes i exalumnes. La capella tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb l'adveniment de la Segona República Ramon Albó va perdre tots els seus càrrecs. Després de la Guerra Civil va ser rehabilitat, i el seu paper en la reconstitució del Tribunal de Menors, des d’una posició tradicionalista i catòlica, ha estat controvertit. En els anys posteriors a la guerra els menors de 14 anys eren ubicats a la Bella Plana, amb un mestre i un educador. A la casa pairal hi residien uns 20 nois d’entre 18 i 20 anys, que estaven acollits per Ramon Albó i la seva esposa Maria Ferrer. A la casa dels oms un educador tenia també al seu càrrec uns 20 nois, d’entre 16 i 17 anys. Finalment, a la casa petita un altre matrimoni tenia cura dels nois d’entre 14 i 16 anys. Les dues masies s’havien anat complementant amb un bon nombre d’instal·lacions agropecuàries que constituïen una granja autosuficient, amb tot tipus de bestiar i una bona àrea de regadiu. Els productes es transportaven en carro cap a Granollers i es venien al mercat. Una de les especialitats de la casa era, i encara és, les mongetes del ganxet. L’últim edifici que es construí al recinte de les Torres va ser el teatre-cinema, l’any 1950 (Busto, 2017: 25). Comptava amb un ampli escenari, sala de butaques, una moderna instal·lació de luminotècnia i decorats pintats pels propis alumnes.</span></span></span></span></p> <p>L’any 1930 el matrimoni format per Josep Domènech i Mas i Josefa Pardo i Cruells van començar a dirigir la “Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès”. Quan durant la Guerra Civil espanyola aquesta institució fou tancada, el Sr. Domènech continuà en la plantilla de funcionaris del Tribunal Tutelar de Menors i també en la direcció de l’Escola Agrícola de Plegamans, fins a la reobertura de Santa Maria del Vallès en 1940, on el matrimoni continuà fins a la seva jubilació a l’octubre de 1971. En tot aquest període el Sr. Domènec va treballar amb mestres, educadors i altres empleats per tractar sobre la gestió pedagògica, agrícola i administrativa de la Institució, i la Sra. Pardo va ser la responsable de la gestió de les cases: cuina, neteja de les dependències, vestuari (confeccionava la roba de tots els alumnes), etc. En Josep Domènech dirigia un equip format per un mestre, tres educadors i les seves respectives esposes, que en règim familiar portaven els alumnes dividits en 4 grups. En tot moment es preocupaven de donar l’ensenyança més adient als alumnes acollits i es preocupaven de fer-los la vida més agradable, i s’interessaven per tot. Compartien la taula dels alumnes junt amb els seus fills, que feien la mateixa vida familiar. El 28 d’abril de 1983 el matrimoni Domènec-Pardo va rebre la “Medalla del Treball Francesc Macià” de la Generalitat de Catalunya, per la seva dedicació durant més de 35 anys a l’educació i assistència dels alumnes acollits a Santa Maria del Vallès.</p> <p><span><span><span><span>En els darrers decennis la colònia agrícola ha seguit en actiu. A la dècada de 1970 la residència de la Bella Plana va quedar deshabitada i les instal·lacions de l’OTA es van concentrar a les Torres. En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis. A més de les masies de Les Torres i la Bella Plana, a Lliçà de Vall l’OTA és propietària també de can Nadal.</span></span></span></span></p> | 41.5926100,2.2547500 | 437888 | 4604814 | 1925-1928 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-retaule-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89995-torres-esglesia-lapida-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Enric Sagnier Villavechia (arquitecte) | Inscripció de la làpida sepulcral: “IUXTA DILECTOS NOSTROS IN CHRISTO DOMINO RESURRECTIONEM EXPECTAMUS. RAMON ALBÓ MARTÍ 1871-1955 Y SU ESPOSA MARIA FERRER BERTRAND 1876-1848, FUNDADORES DE LA OBRA TUTELAR AGRARIA”Informació facilitada pel president de l’OTA. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||
| 91918 | Can Menna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menna | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada. Coberts parcialment en estat de semiruïna | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (d’una sola planta) i té un conjunt de coberts que es troben aïllats uns metres al nord-oest. La casa ha mantingut el volum originari però ha estat substancialment reformada, amb la remodelació gairebé total de les obertures. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit d’obertures de distribució irregular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més interessant són els coberts, que han conservat la tipologia constructiva tradicional de pedra. Tot i això, es troben parcialment en estat de semiruïna.</span></span></span></p> | 08108-120 | Al polígon de la Serra. Avinguda del Vallès, 11 | <p><span><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. </span>No coneixem gaires notícies d’aquesta casa, que podria ser una construcció del segle XIX o començaments del XX. A la dècada de 1940 el propietari era Llorenç Estany Soldevila. La casa tenia una peça de terra coneguda com a feixa de can Menna, situada més al nord. En algun mapa la casa també està marcada com a Ca l’Enric.</span></span></span></p> | 41.5729900,2.2123600 | 434335 | 4602667 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91919 | Can Fleca (carrer Terrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carrer-terrassa | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat sense reformes modernes el volum i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, ja que els seus propietaris van construir un nou habitatge independent al costat, en forma de xalet. Això ha fet que sigui una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al nord vers el carrer, es distribueix en base a un eix d’obertures a l’esquerra, amb un portal rematat amb arc de forma irregular i una finestra al seu damunt. El portal queda aixoplugat sota una petita teuladeta que s’hi ha afegit modernament. A la dreta hi ha una altra finestra, més petita. Les finestres estan emmarcades amb maó i el portal també, però de manera parcial. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. La coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana. Per la part posterior sembla que el vessant sud ha estat sobrealçat. A la cantonada de l’angle nord-est, sota mateix de la teulada, hi trobem una petita i curiosa obertura que sembla enfocar al pas del carrer, com si fos una mena d’espiell per controlar qui venia pel camí.</span></span></span></p> | 08108-121 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 1 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Podria tractar-se d’una construcció de finals del segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5913900,2.2428400 | 436894 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91919-can-fleca-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||
| 91921 | Laboratoris Lafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-lafi | XX | <p><span><span><span>Edifici dels laboratoris fitoquímics Lafi, dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill i emplaçat actualment dins el polígon industrial el Pla. El conjunt es distribueix en tres naus o pavellons disposats de manera escalonada al costat l’avinguda. Dos són de planta quadrada, als extrems, i un de planta rectangular, al centre. Construït amb maó vermell vist tradicional i amb grans obertures de vidre, en realitat l’edifici és concebut com a un únic volum, encara que aparenta tres pavellons adaptats a l’ondulació del terreny. El seu caràcter distintiu és un peculiar joc de volums, amb cubicles suspesos al buit que dibuixen formes diferenciades per a cada pavelló, amb uns cossos més subtils i lleugers a les construccions nord i central, on dominen les vidrieres, i uns volums més compactes al pavelló sud. La plantació de diverses espècies arbòries vora les façanes acosten l’edifici a un tipus d’arquitectura regionalista, integrada en un entorn que, quan es va construir, encara mantenia un cert caràcter rural. Posteriorment s’ha poblat de construccions industrials de baixa qualitat dins un polígon convencional. </span></span></span></p> | 08108-122 | Polígon el Pla. Avinguda Puigcerdà, 5 | <p><span><span><span>Aquest edifici fou dissenyat l’any 1967 per l’arquitecte Ricardo Bofill Leví, per encàrrec dels laboratoris fitoquímics Lafi. Es considera un exemple del període regionalista de la firma Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Sens dubte es tracta d’un exemple notable i representatiu del moviment de renovació i modernització de l’arquitectura catalana dels anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 41.5828700,2.2545400 | 437861 | 4603733 | 1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ricardo Bofill Leví (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 91929 | Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-llica-de-vall | XVI-XXI | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Es conserva a les dependències parroquials i inclou documentació des del segle XVI, per bé que gairebé la totalitat de l’arxiu fou destruït per la Guerra Civil de 1936 i, en conseqüència, el gruix de la documentació és posterior a 1939. En base a l’inventari realitzat en els darrers anys pel responsable de l’arxiu, podem agrupar-lo en les següents categories:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals. Baptismes (1859-1879), (1918-1933), (1934-1969/70), (1970-1985, esborrany); Primeres comunions (1934-1957); Confirmacions (1771-1984); Matrimonis (1934-1964); Defuncions (1934-1983).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibre de visites pastorals (1562-2013).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consuetes dels anys 1943, 1949-1952, 1955-1958 i 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres documents parroquials, entre els que destaquen: Àpoca de pergamí (1561), Cens parroquial, fet per masies o mot de les cases (1924); Delimitació de la parròquia (1855); Projecte de l’altar major (1940), Goigs de Sant Cristòfol (des de 1940), “Inventario y documentales”, on el capellà documenta aspectes de la vida de la parròquia i dels feligresos després de la guerra (1940).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres fons diversos: col·lecció de programes de la Festa Major des de 1939 (sèrie no completa), fotografies antigues, objectes diversos (com ara un segell original de la parròquia dels volts de 1870-1890), biblioteca, etc.</span></span></span></p> | 08108-123 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | <p><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. La construcció de l’església actual es va portar a terme als segles XVI i XVII. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’abril de 2020 es va organitzar una exposició a l’església amb mostres dels documents més destacats de l’Arxiu parroquial, com ara el Llibre de Visites Pastorals del 1574, un pergamí del 1561, programes de la Festa Major dels anys 1940, missals antics i altra documentació antiga.</span></span></span></p> | 41.5930600,2.2310300 | 435911 | 4604881 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-expo.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ricart Querol, responsable de l’Arxiu Parroquial | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91930 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-5 | XX | <p><span><span><span>Plaça situada davant l’edifici de l’Ajuntament; d’àmplies proporcions, en la línia d’urbanisme modern i parcialment enjardinada. Es configura en forma de planta trapezial, amb una gran superfície llisa al centre presidida pel modern edifici de l’Ajuntament. A la banda oposada, a l’est, s’estén un agradable espai enjardinat que compta amb una interessant varietat d’espècies vegetals. Pel sud dona al Passeig de l’Església, i hi trobem una zona ombrívola amb pèrgoles i un parc infantil. La part nord és ocupada per un espai de passeig amb terrasses.</span></span></span></p> | 08108-124 | Plaça de la Vila | <p><span><span><span>A la dècada de 1990, es va portar a terme la construcció de l’actual edifici consistorial en un terreny cèntric on hi havia hagut el Camp de Futbol Municipal. L’obra es va fer en tres fases: fonamentació i estructura (1993), tancament de l’edifici (1994), distribucions interiors i acabats (1996-1997). L’arquitecte fou Joan Maurí Piñol. La inauguració es va fer el 14 de juny de 1997.</span></span></span></p> | 41.5858900,2.2397700 | 436633 | 4604079 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||
| 91932 | Aplec i romiatge de Sant Valerià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-i-romiatge-de-sant-valeria | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 259.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 211-212.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Tradició que ha perdut bona part de l'antic esplendor, incloent-hi el romiatge | <p><span><span><span>Aplec i romiatge que tradicionalment es feia a l’ermita d’aquest nom que es troba al municipi veí de Lliçà d’Amunt i que congriava molta gent de Lliçà de Vall i d’altres pobles de l’entorn. La celebració tenia lloc el mes d’abril, el segon diumenge després de pasqua, a l’ermita de Sant Valerià de Roberts, que està situada dins el recinte de la masia de can Coscó. Era un dels aplecs més populars de la comarca i molts vilatans de Lliçà de Vall i de Parets feien el romiatge que transcorria pel Camí de Sant Valerià. Actualment s’ha deixat de fer el romiatge i només se celebra un petit aplec a l’ermita.</span></span></span></p> | 08108-125 | Camí de Sant Valerià, al sector oest del terme municipal. Capella de Sant Valerià, al terme de Lliçà d'Amunt | <p><span><span><span>L’església de Sant Valerià “de Roberts” (en terme de Lliçà d’Amunt) està documentada des del segle XIII, al segle XVI es reedificà o potser es traslladà al lloc actual, i la construcció que avui es pot veure és del segle XVIII. En aquest indret s’hi celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. L’aplec consistia en una missa i després els participants es quedaven a dinar i ballar. D’aquí ve la dita: “A Sant Valerià qui té núvia l'hi va deixar i qui no en té la va trobar”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida, però des dels anys 1980 ja no es fa el romiatge.</span></span></span></p> | 41.5965700,2.2183600 | 434859 | 4605280 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91932-aplec-sant-valeri-llibre.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia dels anys 1960, amb jovent de Lliçà de Vall i de Parets, amb l’ermita al fons (Arxiu Municipal de Lliçà de Vall).Fotografia de l’aplec a mitjans de segle XX (extreta del llibre Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic, p. 212). | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91933 | Goigs de Sant Joan Baptista de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-de-can-coll | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs en honor de Sant Joan Baptista que es cantaven a la capella sota aquesta advocació que hi ha a la masia de can Coll. El seu títol complet és el següent: “Goigs a llaor de Sant Joan Baptista, la imatge del qual es venera a la capella de l’antiga casa pairal de can Coll, de Lliçà de Vall, arquebisbat de Barcelona”. Es tracta d’una edició de l’any 1964 amb lletra de Guerau Mutgé i música d’Enric Prats Martí. Un dels seus versos fa així: “Sant Joan, en la capella / de l’antiga Casa Coll, / feu sorgir la meravella / d’una fe rajant a doll!”.</span></span></span></p> | 08108-126 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que es van traslladar a la capella de la torre. En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos, el masover Jaume Armadans fou assassinat i la capella fou saquejada. Cal suposar que les relíquies dels anomenats Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. També va encarregar a l’artista Maties Palau Ferré, que havia estat deixeble de Picasso, unes pintures murals per a la capella que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. En aquest context devia encarregar també els goigs de sant Joan Baptista l’any 1964. Els autors són Guerau Mutgé i Saurí, autor barceloní de diversos llibres de poesia que entronquen amb la línia dels jocs florals noucentistes, i el músic Enric Prats Martí, autor de diferents goigs.</span></span></span></p> | 41.5849600,2.2399500 | 436647 | 4603975 | 1964 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91933-goigs-sant-joan-can-coll-1964-color.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Guerau Mutgé i Saurí (lletra); Enric Prats Martí (música) | Aquests goigs foren editats per Torrell de Reus Editorial, de Barcelona, l’any 1964. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||
| 91934 | Goigs del Roser de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-de-santa-maria-de-les-torres | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs dedicats al Roser de l’església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, emplaçada a la finca de la masia de les Torres. Foren editats per primera vegada l’any 1946, escrits per Ramon Blasi i promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. El seu títol complet és el següent: “Goigs de la Mare de Déu del Roser, que es canten en la seva església de la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès a Lliçà de Vall, bisbat de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra dels goigs s’entén com un elogi a la masia de les Torres i de l’obra que desenvolupa a través de l’Obra Tutelar Agrària (OTA) com a “casal” i “verger” de la comarca. En un dels seus versos hi llegim: “De la terra vallesana / som els homes del demà; / el treball ens agermana / ens ensenya a guanyar el pa”.</span></span></span></p> | 08108-127 | Església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, a la masia de Les Torres | <p><span><span><span>La masia de les Torres és d’origen medieval i era de les més importants del terme de Lliçà de Vall. Al segle XIX va passar a mans dels Agustí, una de les principals famílies de la burgesia barcelonina. L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va desenvolupar una escola i colònia agrícola entorn d’aquesta finca, que també va incloure la masia veïna de la Bella Plana i, més tard, també la masia de can Nadal. Entre 1925 i 1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. L’arquitecte fou el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de reconstrucció de la masia de la Bella Plana. L’interior té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. S’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, i tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs del Roser d’aquesta capella foren editats per primera vegada l’any 1946, promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. L’autor de la lletra fou Ramon Blasi Rabassa (1901-1980), escriptor i periodista nascut a la Selva del Camp, i col·laborador destacat de la revista “En Patufet”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis.</span></span></span></p> | 41.5924800,2.2547700 | 437889 | 4604800 | 1946 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Blasi Rabassa (lletra) | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||
| 91935 | Goigs de Sant Cristòfol, patró de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-patro-de-llica-de-vall | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. L’edició consultada té el següent títol: “Goigs del gloriós Màrtir Sant Cristòfol, patró de Llisá de Vall, bisbat de Barcelona”. La lletra dels goigs és genèrica sobre la biografia del sant i no fa cap referència específica a Lliçà de Vall</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08108-128 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | 41.5929400,2.2311500 | 435921 | 4604868 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una reimpressió de 1941 feta en una impremta de Barcelona. Els goigs originals deuen ser més antics, com a mínim del segle XIX. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||||
| 91936 | Goigs de Sant Vicenç i Santa Clara de la capella de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-i-santa-clara-de-la-capella-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: </span><a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'><span>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></span></p> | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que antigament es cantaven a la capella de Sant Joan Baptista, emplaçada a la masia de can Coll. Fins la Guerra Civil de 1936 s’hi veneraven les relíquies dels anomenats Cossos Sants: sant Vicenç i santa Clara. El títol complet és el següent: “Goigs en llohansa dels Gloriosos Martirs Sant Vicens y Santa Clara, quals sagrats cossos se veneran en la capella de Casa Coll, de Llissá de Vall, bisbat de Barcelona, antiga casa payral de la noble família de Llanza. La església celebra sa festa a 15 de setembre”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els versos dels goigs expliquen les vides i el martiri dels dos sants i informen també de l’època en que van arribar a can Coll, l’any 1797, durant el papat de Pius VI: “En aquell any celebrat / del regnat vint y tercé / del Papa Pio sisè, / regalá aquell ab pietat / vostres cossos de bon grat / de esta casa al possessor”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I continuen: “Ab lo sant fi de donarvos / condigna veneració, / a aquesta població / se enydá de trasladarvos, / y en est altar exposarvos / de esta parroquia al amor”.</span></span></span></p> | 08108-129 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll: Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que van traslladar-se a la capella de la torre. El motiu és que a can Coll van donar aixopluc a un pelegrí que es trobava malalt, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important que, en agraïment, va facilitar que es traslladessin des de Roma els cossos d’aquests dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Els sepulcres estaven un a cada costat de l’altar major, i a partir d’aleshores aquesta capella va ser coneguda popularment com la dels Cossos Sants. Era tradició fer-hi un aplec anual, que es va deixar de fer per la Guerra del Francès (GARCÍA-PEY, 1999: 211).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició originària dels goigs deu ser de poc després d’aquests fets, tal vegada de principis del segle XIX. Bona part d’aquest relat es recull en un text annex als mateixos goigs titulat “Tradició” i que diu: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Los Sagrats Cossos, arrivats de Roma a Barcelona en un barco de vela, fóren traslladats a casa Coll per vuyt masovers de dita masia rellevantse uns als altres, puig llarga fou la jornada y pesants los sepulcres, que restaven dins d’una caixa que’s guarda en la sagrsitia de la parroquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De prompte fóren col·locats en una habitació de la casa que avuy encara se anomena “lo quarto de Sant Vicens y Santa Clara”, hont estigueren fins que dins de la alterosa y quadrada torre aixecada per Pere Coll en 1576 s’hi construí la molt hermosa capella ahont son dignament venerats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les moltes presentalles qu’en la capella es guardan son proba de la gran devoció dels fidels possessors de les sagrades reliquies, dels de la comarca y dels que de molt lluny continuan visitant tant valiós tresor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avuy casi no queda memoria del concorregut Aplech que se celebraba en dit lloch, i que sembla ha desaparegut per a sempre desde lo any 1803, de tragica recordansa pera la nostra benvolguda patria, que per Deu, per ella y per son Rey lluytaren valerosament a [?] contra les superbes aguiles de Napoleón.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Degut al zel del actual possehidor D. Carles de Llanza y de Carvallo y de mossèn Joseph Oslol Ricart, Pvre Rector de Llissá de Vall y a la cooperació de mossèn Pau Perassols, se imprimiren per primera volta aquestes llohanses.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos que les conreaven. A primers de setembre Jaume Armadans, el masover, fou assassinat per un escamot del comitè revolucionari de Granollers. Va ser l’únic lliçanenc víctima de les persecucions d’aquests primers mesos de la guerra. La capella de la casa fou saquejada i cal suposar que les relíquies dels Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. L’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000), deixeble de Picasso a París, va decorar la capella amb unes conegudes pintures que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Per fer-les es va inspirar molt directament en aquests goigs.</span></span></span></p> | 41.5848800,2.2399800 | 436649 | 4603966 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una edició de principis de segle XX, impresa a la Impremta de J. Joseph, de Granollers. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||
| 89996 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-3 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 30-32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 42, 124-125.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 154-156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 92-93.</span></span></span></p> | XVI-XX | Estat d'abandonament | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, probablement d’origen medieval, emplaçada a l’esplanada agrícola que es troba a llevant del terme municipal i que es coneix amb el nom de El Pla. Més o menys en desús des de fa anys, la casa ha conservat molt bé la tipologia i les característiques constructives tradicionals. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més uns pis) i té diversos cossos adossats a tres bandes: a llevant una construcció que correspon a un habitatge secundari, a ponent i a tramuntana coberts que eixamplen de manera considerable la superfície construïda, incloent-hi el que sembla una torre defensiva que està situada al nord-oest. Així mateix, uns metres a llevant s’ha conservat una interessant era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal presenta unes característiques constructives força homogènies, amb una estructura en tres crugies que possiblement es va consolidar als segles XVI-XVII. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal adovellat al centre. Ja a principis del segle XX les tres obertures superiors es van reformar per convertir-les en finestrals neogòtics. Són coronades amb arcs conopials decorats amb traceries i, a les impostes, presenten sengles mascarons esculpits amb les cares enfrontades d’un home i una dona. Trobem exemples molt semblants d’aquest tipus de finestrals en diverses masies de la rodalia: a can Magarola i can Vilardebò (Lliçà de Vall), a la Marineta (Parets del Vallès), can Nualart de la Garriga i can Canyelles (Sant Fost de Campcentelles). Concretament les finestres de la Marineta sabem que es van fer en una restauració del 1923. A la façana hi ha també un rellotge de sol de forma circular. El parament és fet de maçoneria i conserva l’arrebossat tradicional, pintat de blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant també el cos adossat a llevant i transformat en un habitatge independent. Es caracteritza per un porxo avançat suportat per una gran columna de pedra i maons. Unes escales adossades a la façana donen pas a un espai obert per on s'accedeix a l'interior d'aquest habitatge. En la façana oriental les finestres són emmarcades amb maó, i probablement corresponen ja al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a ponent hi ha un cobert força ample, de dues crugies, que probablement correspon a corts o cavallerisses. El mur lateral és reforçat amb cinc contraforts. També crida l’atenció la torre de tres pisos que s’aixeca a l’angle nord-oest. És feta amb el paredat típic de la zona i reforçada amb pedres cantoneres. En diferents punts presenta refeccions de maó, i ha estat sobrealçada amb una coberta a un sol vessant. Pels seus murs compactes i sense obertures, i per l’alçada de la construcció, no es pot descartar que es tracti d’una torre de caràcter defensiu, tal vegada dels segles XVII-XVIII.</span></span></span></p> | 08108-13 | Sector est del terme municipal. Barri del Pla. Carrer de can Nadal, s/n | <p><span><span><span><span>És probable que aquest mas sigui d’origen medieval, però la referència més antiga que en coneixem és el fogatge de 1515, on apareix com a Mollet. En el fogatge de 1553 la casa apareix a nom de Pere Nadal, àlies Mollet. A partir d’aleshores la família Nadal va habitar la casa, i així consta encara en diversos documents del segle XVII. Tanmateix, entorn a l'any 1600 consten com a propietaris la família Barbany, i la seva finca comprenia una extensió de més de 400 quarteres que ocupaven terrenys a banda i banda del riu, incloent-hi l'indret on avui hi ha el barri de Les Casetes. Com altres del terme, aquesta casa estava subjecta a un cens anual que havia de pagar al monestir de cartoixans de Montalegre; en aquest cas era de de 32 duros. Per disposició testamentària, la família Barbany no podia vendre la finca, que s’havia de passar d’hereu a hereu sempre que hi hagués descendència directa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la casa continuava habitada pels Nadal. Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 la casa consta a nom de Josep Nadal. Can Nadal es compta entre els impulsors de l’anomenada Mina dels Set Socis, que anteriorment era anomenada Mina de can Nadal. Aquesta mina ja existia al segle XVIII i el 4 de setembre de 1805 es constituí una societat que va donar-li un nou impuls. Era anomenada dels Set Socis perquè els promotors eren set propietaris de Lliçà de Vall i de Parets (CARRERAS et al., 1999: 120). Concretament, can Nadal, can Gurri i can Coll (de Lliçà de Vall), i la Marineta, can Guasch, can Romeu, can Pla (de Parets del Vallès). A finals del segle XVIII o principis del XIX es va formar el barri anomenat Les Casetes, que fou l’embrió del nucli antic del poble, i sembla que algunes d’aquestes primeres cases es van aixecar en terres que eren propietat de can Nadal.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Nadal fou una de les heretats importants de Lliçà de Vall, i encara devia conservar un estatus social rellevant al tombant de segle XX, quan es va embellir la façana dotant-la d’unes finestres neogòtiques que li donen un aire senyorial. Tanmateix, una mica després va iniciar la seva decadència a causa de la mort del cap de família, que va deixar vídua amb tres fills petits. Llavors es decidí posar masovers a la masia i arrendar alguns terrenys. L'any 1912 entraren com a masovers en Jaume Ramon Villà i Matilde Collderam i Brunés, després d’haver-se casat. S’hi van estar fins el 1958. Tanmateix, a partir de 1931 es van anar venent progressivament les terres de l’heretat perquè alguns pagesos s’hi construïssin la seva caseta. Així va néixer el barri del Pla, situat a l’esplanada agrícola que es troba a l’est de la masia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment, l’any 1958 tota la finca de can Nadal es va vendre a l’Obra Tutelar Agrària (OTA). És una fundació privada creada l’any 1928 a Lliçà de Vall pel polític i advocat especialitzat en temes penitenciaris i de joventut Ramon Albó i Martí. En l’actualitat aquesta fundació continua treballant amb programes socioeducatius per adolescents i joves en risc d’exclusió social. A més de can Nadal, l’OTA és propietària també de les masies de Les Torres i Bella Plana, però a la masia can Nadal no hi ha implantada cap activitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fins el 2005 Can Nadal tenia un seguit de construccions addicionals que formaven un barri o pati tancat al sud, prop del torrent del Ràdium. Aquest barri incloïa un habitatge més petit, probablement la masoveria, una bassa i altres dependències. L'ampliació del polígon industrial va comportar que s’enderroquessin aquestes construccions i que es canalitzés el torrent.</span></span></span></span></p> | 41.5900000,2.2499300 | 437484 | 4604528 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-torre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89996-can-nadal-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 91939 | Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcelli-vilardebo-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span><span>Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Vinga, torna’m a portar al cafè!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Saps què, noi? Tornem a Parets!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-En els de Parets no els vull deixar ni la merda!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.</span></span></span></span></p> | 08108-130 | Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò | 41.5952800,2.2299900 | 435827 | 4605128 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||||
| 91940 | Mossèn Oriol (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mossen-oriol-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-234.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició conservada bàsicament a partir de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Mossèn Josep-Oriol Ricart Sauch, conegut com a mossèn Oriol, va arribar a la parròquia de Lliçà de Vall entorn de 1890 i s’hi va estar uns quaranta anys, fins a la dècada de 1930, abans de la guerra. D’ell s’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les contalles es refereixen a la relació tibant i a les bregues que tenia amb Marcel·lí Vilardebò, propietari de la masia de can Vilardebò, situada precisament al costat de la parròquia. Vilardebò era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i fou alcalde del poble en tres ocasions. Es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant. L’enfrontament entre els dos es feia molt visible per la festa major, ja que es feien dues convocatòries per separat, i com que els dos eren els que dominaven el poble es feien la competència. Un dia, per exemple, Marcel·lí Vilardebò va posar lletra a una cançó i va dir a un pastor del mas que anés a cantar-la a la vora de l’església. El rector, però, no va acabar de sentir bé la cançó i no va copsar-ne la intenció. Un dia que era al tren un home de Parets li va fer avinent que li havien dedicat una cançó i el mossèn li va fer cantar. Però quan va sentir la lletra no li va agradar gens i el va fer parar. Li va allargar un cigarret i li va dir: “Té: fuma, fuma, fuma...!” És possible que la cançó fos aquesta: “El porc de l’Oriol té unes pensades molt bones: per comptes d’escolà té quatre majordones. Oidà, oidà, el petit capellà! <span>(Badia, 2004: 230)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que, precisament, una de les enraonies que es deien de mossèn Oriol és que era un faldiller i, segons es diu, s’entenia amb totes les majordones i amb altres dones que es deixaven. Una de les contalles que s’expliquen és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Mossèn Oriol tenia dues minyones, de vint anys cada una. Un dia que el bisbe li va anar a fer una visita (...) li va dir: </span></span></span></p> <p><span><span><span>-Què són, aquestes dues noies?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Són les minyones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu, i què diu, la gent del poble, amb aquestes dues minyones tan joves?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Oh, pensi que no els he tocat ni un pèl, eh?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Bona punteria, bona punteria! <span>(Badia, 2004: 235)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es veu que mossèn Oriol era molt intel·ligent, però la seva relació amb el bisbe no era bona a causa dels seus costums poc decorosos: “Per això el bisbe el va posar a Lliçà de Vall, que era un racó de món, i l’hi va tenir quaranta anys desterrat. Quan el bisbe hi anava de visita, com que amb el tren i la tartana era tan difícil d’arribar-hi, es quedava a dormir. I un cop, per sopar, mossèn Oriol li va donar mongetes i no gaire ben cuites, una mica fortes, i això que el bisbe ja era vell i estava delicat de l’estómac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Ah, noi –li va fer mossèn Oriol-, és que això és un poble molt pobre i jo haig de passar així com puc...”<span> (Badia, 2004: 234)”.</span></span></span></span></p> | 08108-131 | Església i Rectoria de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església | 41.5930300,2.2306500 | 435880 | 4604878 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||||||
| 91941 | Llegendes del Sot i el Turó dels Nostris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sot-i-el-turo-dels-nostris | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 145.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1984). <em>Fem camí</em>, núm. 9. Parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Aquest indret de Lliçà de Vall on actualment hi ha la urbanització que ha adoptat el mateix nom de “Sot dels Nostris” té associades algunes llegendes que intenten explicar el significat d’aquest topònim curiós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Joan Masó en un article a la revista “Fem Camí” recull una d’aquestes tradicions. El relat que en fa, on sembla posar-hi bona part d’ambientació i de collita pròpia, és el següent. A la zona hi treballava un grup d’homes que es dedicaven a fer feines de bosquerols i que anaven transitant pels rodals. El dia que feien festa anaven a comprar a can Xic, al barri de les Casetes, i a ca la Madrona, on es proveïen de vi i sovint acabaven ben trompes. Llavors el camí se’ls hi feia més estret, les pujades més costerudes i les pedres ensopegadores. “Al passar vora el forn d’obra, arran del bosc del Sot d’En Nostris, un dia es senten sorolls de cadenes, un altre es veuen bruixes que es converteixen en gossos i gats, pel que cal passar-hi abans de les dotze perquè després, tombada la mitja nit, les bruixes es tornen més folles i agressives. Hi ha qui des dels indrets del Sot d’En Nostris assegura haver vist llumenetes, com flames de foc que sortien de la terra que cobreix els recent enterrats i que eren les ànimes d’aquells difunts que imploraven sufragis i oracions per haver mort impenitents...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey (1999: 158) ho explica de manera més concisa dient que “en aquest indret hi havia un bosc molt gran, fins al punt que la gent sentia basarda de passar-hi, ja que deien que se sentien els dimonis com hi arrossegaven cadenes”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tradició, recollida en una revista local, diu que durant la Guerra del Francès va trobar-se or i, en dir-li a la persona que féu la troballa que havia de tornar-lo, els contestà: “És dels nostris!”.</span></span></span></p> | 08108-132 | Sector central del terme municipal. Sot i turó dels Nostris; urbanització Sot dels Nostris | 41.5901400,2.2357400 | 436301 | 4604554 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91941-sot-nostris-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 91942 | Gegants de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>Alumnes del Col·legi Públic Les Llisses (1989). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alumnes del CEIP Les Llisses (2003). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall (segona edició).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 131-132.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>La parella de gegants propis de Lliçà de Vall són uns reis de l’època medieval que s’inspiren en personatges reals que tenen una vinculació amb la història del poble. Són Joan I el Caçador i la seva esposa Violant de Bar, els quals foren reis de la corona d’Aragó i van posseir el castell de Lliçà de Vall al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos mesuren 3,60 metres i pesen 45 kg. Són fets l’any 1989 per l’artesà Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El gegant porta vestimenta de color grana coberta amb una capa, i amb la mà esquerra agafa l’espasa. La geganta va abillada amb un vestit ocre i capa, i no ostenta cap atribut. Ambdós llueixen la corona reial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment s’han incorporat a la comparsa gegantera els gegantons, que són els fills dels gegants i es diuen Pol i Aïda. Mesuren 2,50 m d’alçada i pesen 20 kg. La colla gegantera també compta amb tres capgrossos, que són el Porc senglar, el Llop i el pagès Oriol, personatges protagonistes d'uns contes ideats per mestres i alumnes de l'escola pública i publicats per l'Ajuntament</span></span></span>.</p> <p><span><span><span>Els gegants es poden veure al vestíbul de l’Ajuntament. Els geganters de Lliçà de Vall participen especialment en els actes de la Festa Major i en la Festa del Glaç, a més d’altres actuacions en què són convidats.</span></span></span></p> | 08108-133 | Vestíbul de l'Ajuntament. Plaça de la Vila | <p><span><span><span>La colla de geganters i grallers de Lliçà de Vall es va iniciar el 1989, quan es van construir els gegants del poble. El regidor de cultura, Josep Carreras, i l’assistent social, Eulàlia Renter, van proposar la construcció d’una parella de gegants que representessin el poble. Amb l’assessorament històric de mossèn Joan Masó van decidir construir els gegants en forma de reis medievals. El taller de costura del grup de dones grans van confeccionar els vestits. També hi va col·laborar el Col·legi Públic Les Llisses, i el resultat va ser la publicació d’un llibre que narra, a manera de faula, l’origen dels gegants. El 23 d’abril de 1989, per la diada de Sant Jordi, es va celebrar el bateig dels gegants i el 26 d’abril de 1992 el seu casament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn del 2003 es van crear els gegantons, i la idea d’aquests nous personatges va ser fruit també d’un procés participatiu amb l’Escola Les Llisses. Entre mestres i alumnes es va idear una història que explica l’origen d’aquests personatges de la nova generació. Van ser batejats a la Festa de la Primavera de 2003. Anys després, per la Festa Major de 2006 es presentaren els capgrossos: el llop, el pagès Oriol rossinyol i el porc senglar, figures que apareixen en el conte fet pels escolars (Busto, 2017: 131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els personatges en què s’inspiren els gegants són els següents: Joan I el Caçador (1350-1396), rei de la corona d’Aragó. L’any 1381 consta que tenia la possessió del Castell de Lliçà de Vall i llavors el va vendre. El 1384 els habitants del terme van comprar els drets al senyor del castell mitjançant el pagament de la remença per tal de poder sostreure’s del poder senyorial i retornar al domini reial. La segona esposa del rei Joan fou Violant de Bar (1365-1431), persona de cultura refinada que es va envoltar de músics, trobadors i escriptors i va impulsar la creació literària en llengua catalana.</span></span></span></p> | 41.5862800,2.2391400 | 436581 | 4604123 | 1989, 2003 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-seva-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-1.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Aumedes (gegants) | Algunes de les fotografies han estat facilitades per la colla de geganters | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||
| 92095 | Rellotge de sol de can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llanes | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana de can Llanes. Estampat sota el carener de la façana, és l’element més interessant d’aquesta casa. De forma quadrada i amb un coronament triangular, el rellotge adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”. A la part superior hi ha una altra inscripció, que diu: “ANY 1930, J.P.F”</span></span></span></p> | 08108-134 | A la casa de can Llanes, al barri de Les Casetes. Carrer de Balmes, s/n. | 41.5919400,2.2415300 | 436785 | 4604749 | 1930 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92095-can-llanes-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||
| 92098 | Rellotge de sol de les Torres de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-torres-de-santa-maria | XVI-XVII | Té algun escantellament a l'emmarcament de rajola | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de Les Torres, en una posició destacada entre les dues finestres de l’eix central. Té una forma quadrada i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica policroma. Aquesta masia es va remodelar l’any 1593. El rellotge podria ser d’aquest any o, tal vegada, una mica posterior.</span></span></span></p> | 08108-135 | A la masia de les Torres de Santa Maria. Al sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></span></p> | 41.5924500,2.2532700 | 437764 | 4604797 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92098-torres-1-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 92102 | Rellotge de sol de can Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyet | XVI-XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de can Canyet. En el moment que es va arrebossar la façana, el 1947, es va restaurar el rellotge sobre un model més antic. Actualment queda emmarcat per una motllura de ciment de forma quadrada amb un coronament com a frontó. A l’interior hi queda el rellotge antic. A la part superior hi ha una inscripció que diu “AY 1947” i, a la part inferior, una altra que diu: 'MENTRAS YO BAX SAYALAN LA TEVA BIDA AS BA ACABAN'.</span></span></span></p> | 08108-136 | Masia de can Canyet. Carrer de Balmes, s/n | 41.5880600,2.2405600 | 436701 | 4604319 | 1947 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||||
| 89997 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants-0 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 33-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 118.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 214.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 89.</span></span></span></p> | XIX-XX | Algunes parts de la cas es troben en estat d'abandonament | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, emplaçada a l’indret conegut com el Sot de la Coma, al costat dret del torrent Merdans, també conegut com a torrent de can Sants. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, (amb planta baixa més dos pisos) que té adossat un cos més baix a llevant i, una mica més enllà, dos coberts independents. Per la seva tipologia constructiva aquesta masia no sembla gaire antiga: tal vegada del segle XIX i amb nombroses modificacions al llarg del XX. La façana principal, encarada vers migdia, no té un portal principal sinó tres de petits, ja que des de fa molt temps la casa ha estat dividida en tres habitatges. Els portals són de tipologies lleugerament diferents, tots rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó. Les finestres presenten una distribució igualment irregular. Són majoritàriament emmarcades també amb maó i amb llinda de fusta. L’arrebossat amb ciment que cobreix totalment la façana ha tapat un rellotge de sol que se situava a la part central i del qual només en resta l’agulla o gnòmon. A la part esquerra la façana té adossat una mena de porxo-terrassa obrat amb maó, de construcció molt moderna. La façana posterior té una multiplicitat d’obertures de distribució també molt irregular, algunes emmarcades amb maó. En aquesta part encara són visibles les restes d'un forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior es distribueix en tres crugies i ha estat compartimentat en tres habitatges que pertanyien a diferents propietaris. Al pati davanter, on abans hi havia hagut l’era, hi ha un pou de brocal quadrat obrat amb maó.</span></span></span></p> | 08108-14 | Sector nord-oest del terme municipal, entre les urbanitzacions del Mirador i de ca l'Estapé. | <p><span><span><span>La masia de can Sans ja figura en documents dels segles XVI-XVII al terme de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Sobre la família propietària del mas, que eren els Sans, es troben documentats des del segle XVIII a l’arxiu de la parròquia. Concretament, el 1709 la casa era de Domingo Sants. Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta que és propietat de Francisco Sans. Sembla que en aquest mas a principis de segle XX també hi tenia lloc el cultiu del cànem, com en moltes altres finques del terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem com era la masia antiga, però tot sembla indicar que va ser molt reformada al segle XIX i/o al llarg del XX. En aquest últim període hi ha constància que a la masia hi residien tres famílies pageses, i les propietats també eren diverses. Un habitatge situat a la part est el va comprar Josep Brunés i Entraigas el 1941 a Lluïsa Colomer i Arquès, vídua de Joan Oliberas i Umbert, qui l'havia comprat a un tal Sans. Mentre la va tenir Josep Brunés Entraigas sembla que la casa va ser coneguda com a can Peret o can Peret de can Sans. Posteriorment passà a Josep Brunés i Nadal. Un altre habitatge que té accés mirant cap a l’est i que comparteix paret amb l’edifici principal era propietat del descendent de la família Sans i fou adquirit per Francesc Torras i Sayol, el qual el va passar al seu fill Camil Torras i Casas, que l'arrendà a la família de Joan Brunés Nadal. La part nord i oest del mas pertanyia a Pere Brunés Entreaigas, que la tenia per drets d'herència i que la va vendre a Alfons Carbó.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5970400,2.2250100 | 435414 | 4605328 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-pou.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A prop té una mina i font, prop de la torrentera.En un indret de la vinya el pagès Josep Brunés i Nadal hi va trobar un molí manual de cereal que, segons diu mossèn Joan Masó (GARRIGA, 1991: 89) tenia textura aràbiga.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 89998 | Can Farnés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farnes | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 81-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 94-97.</span></span></span></p> | XV-XX | En estat d'abandó, sense coberta i en procés greu de ruïna | <p><span><span><span>Masia de mida mitjana, d’origen medieval, que està emplaçada en una zona rural a l’oest del terme, en un encreuament de camins. Consta d’un cos residencial, actualment en estat molt precari i en procés de ruïna, més un cobert aïllat al nord, també en estat ruïnós. La casa és de planta més o menys quadrada i té cossos adossats a l’oest i a migdia. El cos residencial sembla fruit d’una construcció que tipològicament es podria datar als segles XVII-XVIII, mentre que al XIX s’hi haurien fet petites reformes i ampliacions de coberts. La casa adopta una estructura força regular dividida en tres crugies. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers llevant, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal adovellat al centre. La resta d’obertures són emmarcades amb pedra carejada, tot i que amb alguns elements o refeccions de maó. La finestra central està decorada amb els relleus de dues cares enfrontades situades als carreus superiors. Posteriorment la finestra es transformà en balcó i va ser parcialment refeta amb maó. Sembla que els relleus correspondrien a l’obra originària, tal vegada del segle XVII, però no es pot descartar que s’hi afegissin en les reformes que es devien fer al segle XIX o principis del XX. Els paraments de la casa són fets amb el tipus de maçoneria pròpia de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri, amb un predomini de les pedres arrodonides. Conserven part d’un semiarrebossat tradicional. Les parets interiors són majoritàriament de tàpia. En la resta de façanes les obertures són petites i irregulars. A la façana sud el mur està apuntalat amb diversos contraforts, junt amb alguns coberts adossats. El ràfec de la teulada és format per una doble filada de maó formant una sanefa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta de la casa i bona part dels murs de la part posterior s’han esfondrat. A l’angle sud-oest es conserven una mena de dipòsits o cambres subterrànies obrades amb maó. Sembla que el cobert aïllat situat al nord era un dipòsit de sal per al bestiar. Aquestes saleres van donar nom al turó, conegut com de les Saleres.</span></span></span></p> | 08108-15 | Sector nord-oest del terme municipal, entre les urbanitzacions de can Prat, can Salgot i el Mirador. | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i antigament s’anomenava can Vendrell. Ja s’esmenta en el fogatge de 1497 com a Vendrell. En el fogatge de 1515 apareix a nom de Basilio Vendrell, i en el fogatge de 1553 a nom de Miguel Vendrell. En llibres parroquials del segle XVII el mas encara apareix amb el nom de can Vendrell. En aquest segle hi ha documentats diversos membres de la família: Miquela Vendrell (1659) o Joan Vendrell (1670).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1742 Joan Farnés Menor va comprar el mas a Jaume Vendrell. Uns anys després, el 1759, la qüestió encara estava sota litigi entre els hereus de Jaume Vendrell i Joan Farnés. En l’Apeo o registre municipal de propietats de l’any 1818 consta com a casa de Miguel Farners, i en endavant va ser coneguda com a can Farnés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, els masovers van ser durant molts anys la família Tarrés. L’àvia de can Farnés era molt valorada per la saviesa popular que se li reconeixia. La casa encara era habitada a la dècada de 1980, i aleshores el matrimoni que hi vivia va ser objecte d’una agressió per part d’uns lladres. Posteriorment la casa ha estat objecte d’un procés de ruïna molt accelerat.</span></span></span></p> | 41.5935000,2.2182500 | 434847 | 4604940 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89998-can-farnes-15.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 89999 | Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magarola-0 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de can Magarola, exponent del món rural del segle XIX a mitjans dels segle XX”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 93.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 123.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 125-126.</span></span></span></p> | XIV-XXI | Recentment rehabilitada | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada en una esplanada vora el torrent de Magarola actualment ocupada per la urbanització La Miranda del Vallès. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) més un barri o pati davanter tancat i una era enrajolada. La casa presenta una estructura força regular, dividida interiorment en tres crugies, i no s’hi observen fases constructives. El seu aspecte actual és el d’una masia característica dels segles XVI-XVIII, per bé que molt restaurada. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures verticals. En l’eix central hi ha un portal adovellat i, al seu damunt, un finestral neogòtic geminat decorat amb un fris de rosetes en el capitell i les impostes. Al costat esquerra trobem una finestra d’estil similar, amb arc conopial, traceries gòtiques lobulades i decoració vegetal. Ambdós finestrals s’hi devien introduir en reformes fetes a principis de segle XX. El parament és de pedra, actualment arrebossat en tots els murs. En la resta de façanes les obertures han estat refetes i modificades recentment, amb una disposició molt regular. La casa té adossada una torre rodona acabada amb cúpula a l’angle nord-est. Té petites obertures en forma d’espitlleres i, pel seu aspecte, sembla tractar-se d’una torre de defensa que tal vegada s’hi va afegir als segles XI-XVII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la casa ha estat rehabilitat recentment i adaptat com a centre cívic. La distribució manté més o menys l’estructura en tres crugies i, en els sostres, s’ha conservat l’embigat de fusta, per bé que amb un tractament i remodelat important. És interessant la columna de fusta que sosté una biga en un dels magatzems de la planta baixa, i també un arc diafragmàtic de mig punt que s’ha conservat en una de les sales del costat oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el pati davanter es conserva una premsa de rosca construïda, segons diu una inscripció, a la foneria de “Pedro Colomé” de Barcelona. Tot l’entorn ha estat condicionat i enjardinat.</span></span></span></p> | 08108-16 | Urbanització La Miranda del Vallès. Carrer del Bosc, 1 | <p><span><span><span><span>Antigament aquesta casa era coneguda com a mas Prat, o també can Prat Ric i can Prats Serrador. La primera referència documental coneguda és de l’any 1325, quan Pere de Prat, procurador de Lliçà d'Avall, i la seva muller Gaia, fan heretament al seu fill Pere en ocasió de les seves noces amb Guillema, filla de Ramon del Coll, i li donen el Mas Prat Serrador, que pertany en domini directe del monestir de Sant Cugat del Vallès. La família Prat es troba en altres documents dels segles XIV i XV: Marc de Prat i Pere de Prat (1376), Berenguer Prat, casat amb Sibila (1381), Pere Prat Serrador (1422), Prat Rich (1497). El mas apareix també en els fogatges de 1497 (Prats Rich), i tal vegada en els de 1515 i 1553. Però no està clar si en aquests dos últims la referència és a aquesta casa o a la que posteriorment serà coneguda com a cal Prat i que ha donat nom a una urbanització. En el fogatge de 1553 apareix com a pertanyent a Pere Prat Rich. Pel que fa a la família Prats, està documentada a Lliçà fins al segle XVII. Foren una família important, amb diferents membres que van ser procuradors i batlles del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement als segles XVI-XVII la masia es va fortificar amb la torre. És el moment d’auge del bandolerisme i altres masies de la zona també es van dotar d’elements de fortificació. L’any 1642 Miquel Joan Magarola va comprar el mas a Cristòfol Prats Serrador. A partir d’aleshores s’anomenarà can Magarola. Uns anys després apareixen documentats Jerònim Magarola (1663), Francisco Magarola i Jaume Magarola (1665). Aquest últim va comprar el mas Cosconer. Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo de 1818 consta com can Magarola, i el propietari és Anton Magarola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que en l’estat actual no s’hi observen reformes dels dos últims segles, és molt probable que en els primers decennis del segle XX la masia es reformés per donar-li un aspecte més senyorial, i aleshores s’hi haurien introduït els finestrals neogòtics. Elements molt similars es troben en altres masies de la rodalia i corresponen a aquesta època. Trobem exemples semblants a can Vilardebò, a la Marineta (Parets del Vallès), o a can Nualart de la Garriga i can Canyelles (Sant Fost de Campcentelles). Concretament les finestres de la Marineta sabem que es van fer en una restauració del 1923.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al llarg del segle XX la casa va conservar la distribució tradicional d’una masia de tipus basilical: a la nau central se situava l'entrada amb el cos de l'escala al fons; en planta pis, la sala principal; i al damunt la golfa. A les crugies laterals s'ubicaven la resta de dependències: a la planta baixa cuina, menjador, celler, etc.; i els dormitoris a la planta de alta. La part de darrera de la masia és on hi havia l’habitatge del servei o masoveria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1996 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir aquesta masia i s’inicià un procés de rehabilitació integral. L'arquitecte fou Jordi Fargas i Soler. Posteriorment s’ha convertit en el Centre Cívic can Magarola. Acull també la regidoria de Cultura i de Participació ciutadana.</span></span></span></span></p> | 41.5806700,2.2184100 | 434847 | 4603515 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-finestral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-finestral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-premsa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89999-magarola-vista.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 90000 | Molí d'en Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roure | <p><span><span><span>Anònim (2017), “La masia de can Canyet, un racó del passat agrícola al bell mig del poble”, <em>Ara Vallès</em> (25/10/2017).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 148-149, 206.</span></span></span></span></p> | XIV-XX | Falta de manteniment, amb moltes parts de l'edifici en situació precària | <p><span><span><span>Antic molí fariner, d’origen medieval, del qual pràcticament no en queden traces, ja que deu fer molts anys que no està en ús i ha esdevingut una casa de pagès. Actualment el conjunt consta d’una superfície edificada considerable que inclou l’antic molí, a ponent, al qual s’hi han adossat altres cossos de construcció més recent, (probablement del segle XIX o començaments del XX) tot formant una planta en forma de U amb un cos més alt al centre i un pati posterior. Quan es va fer aquesta última reforma tota la façana principal va quedar més o menys uniformitzada i es va arrebossar. Algunes de les obertures es van remodelar, tot i que el resultat final és força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana principal el cos més antic, a ponent, té dues plantes i presenta obertures diverses, amb un balcó corregut al primer pis. El cos central consta de tres plantes i és rematat amb un acroteri amb perfil lleugerament sinuós. Té traces d’un antic rellotge de sol. La part de ponent, de dues plantes, és tal vegada la més recent. Està obrada completament amb totxo i s’estructura en base a quatre eixos d’obertures, amb finestres balconeres d’obra calada al primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a l’antic molí, cal dir que aquest es nodria amb aigua de la mina de can Coll. Actualment la mina arriba uns metres al nord-oest de la casa i omple una bassa de rec construïda a la dècada de 1940. Poc després el canal es divideix en dos ramals, un que va més a l’est i es dirigeix cap a can Xiol i un altre, lleugerament més a ponent, que va cap a can Coll. El ramal de l’est és el que nodria la bassa del molí. De la bassa, que està situada rere la construcció antiga i es troba molt coberta per la vegetació, se’n conserva part d’un mur on encara s’hi veu un sobreeixidor. Al seu interior s’insinua l’entrada al carcabà del molí, que era la part subterrània on hi havia la roda hidràulica. En l’estat actual, però, desconeixem si es conserva o en quin estat es troba aquesta part del molí. Actualment el ramal de llevant de la mina voreja la casa per ponent i continua en direcció sud, cap als horts de can Tabaquet, regats amb aigua de la mina.</span></span></span></p> | 08108-17 | Sector est del terme municipal, al barri del Pla | <p><span><span><span>Aquest molí és d’origen medieval i està vinculat a la mina de can Coll. Era un dels cinc molins que anaven amb l’aigua que proporcionava aquesta mina d’origen medieval i que ja està documentada l’any 1398. Concretament, era el molí senyorial i estava sota el domini del senyor del castell de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fogatge de 1497 hi consta una casa com a Roura, i en el fogatge de 1515 apareix a nom de Bernat Roura. Tanmateix, no creiem que aquestes referències corresponguin realment a la casa del molí, sinó més aviat a un altre mas del terme. Tot sembla indicar que el nom originari d’aquest molí era Roviradech. Així, en documents de 1551 i 1596 referits al mas de can Canyet s’esmenta un mas rònec que estava junt a la casa i que tenia el nom de Rovidarech o Roviradech. Aquesta denominació s’ha d’associar al molí, com queda clar en una concòrdia firmada el 24 d’agost de 1767 on es diu que “lo referit molí anomenat den Canyet antes se anomenava de Roviradech: Que lo molí de Roviradech antes se anomenava lo Molí del Castell de Llissadevall propi del sr. de dit Castell y en virtut d’antiquíssims tituls te y ha tingut sempre la facultat de fer resclosa y assequia en dicta riera Tenes” (GARCIA-PEY, 1999: 149). Per tant, queda clar que era el molí senyorial, que en època medieval devia encarregar-se de fer-lo anar la masia de can Canyet i, en el moment de decadència del castell a la baixa edat mitjana, aquest mas devia comprar el molí. Aquest molí també era conegut com el Molí de Dalt en relació a altres molins que hi havia aigües avall, que eren el de can Coll o el Molí del Xiol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la masia de can Canyet i també el molí van passar a ser propietat de can Coll, que era el mas més important i amb més terres del terme de Lliçà de Vall. La primera persona d’aquesta nissaga de la que es té constància que en fos propietària és Gestrudis Coll, el 1729. En aquest segle els moliners eren la família Roura, i el molí fou anomenat Molí d’en Roure i encara avui es coneix amb aquest nom. L’any 1771 hi ha notícia en documents de l’Arxiu Parroquial del baptisme d’Eulària Roura, que era filla de Joseph Roura, moliner, i de Catarina Varó, cònjuges difunts (GARCIA-PEY, 1999: 206). Aquestes dades semblen indicar, doncs, que la denominació de Roure fou adquirida en aquesta etapa més tardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a mitjans de segle XX la família Roura va marxar del molí s’establí en una casa del carrer de Sant Cristòfol abans anomenada can Mariano i actualment can Roura. Més endavant, a l’antic molí hi vivia en Peret Gitano, que hi criava cavalls i que temporalment va fer que la casa es conegués com can Peret Gitano. En l’actualitat tot l’entorn es troba afectat per un pla urbanístic, de moment en fase d’estudi. </span></span></span></p> | 41.5880000,2.2431800 | 436919 | 4604311 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90000-moli-roure-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90000-moli-roure-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90000-moli-roure-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90000-moli-roure-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Molí del Castell, Molí de Rovidarech o Roviradech, Molí de can Canyet, Molí de Dalt.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 90001 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-1 | <p><span><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-234.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 105-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-29, 104, 109</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Església del segles XVII-XVIII construïda interiorment en un estil gòtic molt tardà i amb un portal renaixentista. Consta d'una única nau de tres trams, amb capelles laterals, i està capçada amb absis de planta poligonal reforçat amb cinc contraforts. En la façana principal hi destaca el portal renaixentista, amb pilastres i entaulament decorats amb relleus i coronat amb una petita fornícula que té una imatge de Sant Cristòfol. L’escultura és obra de Josep Vilardebó i Uñó, qui fou amo de can Vilardebò i alcalde del poble els anys 1940. A mitja alçada s’hi obre una rosassa motllurada i més amunt un petit òcul sota una cornisa corbada, amb un pinacle a la cantonada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’esquerra s’aixeca la torre del campanar, formada per dos cossos separats per una cornisa. Sota la cornisa hi ha una gàrgola en forma d’aguilot. El cos superior té una obertura amb arc de mig punt a cada cara i és rematat amb una barana balustrada i quatre pinacles de bola. El parament de tot l’edifici és fet amb un aparell de carreus més o menys escairats però força irregular, sobretot a les parts altes, i és reforçat als angles amb pedres cantoneres ben escairades. A l’espai que voreja l’entrada, on hi havia l’antic cementiri, encara s’hi poden veure algunes làpides d’antigues sepultures, així com una creu de ferro que recentment es va canviar d’ubicació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria sobre tres arcs torals de mig punt. L'absis, igual que les capelles laterals, és cobert també amb volta de creueria. Als peus de la nau s’aixeca el cor, amb una barana d'obra amb dos òculs que descansa sobre una volta ogival rebaixada i en un arc escarser. Algunes claus de volta són antigues i estan decorades amb imatges que es corresponen amb les antigues capelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’absis ha estat decorat amb una pintura mural feta per l’argentí Raul Capitani Blanchart l’any 1979. Es tracta d’un tríptic de grans dimensions inspirat en les pintures romàniques que té la figura d'un Maiestas Domini al centre acompanyat per sant Cristòfol, en la seva representació típica portant en nen Jesús a coll i travessant el riu, i de la Mare de Déu, a la dreta. La figura de la Verge fa al·lusió a una antiga capella dedicada a Santa Maria, dita de Gràcia o popularment dels ous, ja que les ofrenes se li feien en aquesta espècia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera capella lateral es conserva una pila baptismal renaixentista que presenta una planta estrellada amb vuit puntes. Té una inscripció que és il·legible.</span></span></span></p> | 08108-18 | Entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església | <p><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. En un document de 1098 es diu que pertanyia al castell de Lliçà de Vall (castell Lizcano), posseït pel senyor Albert Bernat. El 1113, Ermengarda, vídua d’Albert Bernat, va fer donació de l’església a la seu de Barcelona i al bisbe, el qual els en cedí el delme mentre visquessin; després tornà al domini del bisbe. Durant els segles X i XI en el Cartulari de Sant Cugat es recullen diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada indistintament com a <em>Llicano Subteriore</em>, <em>Villa Lizcano</em> o <em>Villa Lizande</em>. D’aquesta primera església romànica no se’n conserva cap resta, però se’n té constància a través d’una visita pastoral del 15 de juliol del 1421, quan el visitador ja es queixava que la capçalera de l’església amenaçava ruïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de finals del segle XI hi ha constància d’una sagrera al voltant de l’església, de la qual tampoc se n’han conservat vestigis però sí el record popular, ja que aquest sector s’ha conegut tradicionalment com la Sagrera. En les visites pastorals realitzades els anys 1413 i 1421 s’indica que la parròquia tenia 17 i 14 parroquians respectivament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església va quedar afectada pels terratrèmols que van tenir lloc a Catalunya al segle XV, segons es diu explícitament en una visita pastoral de l’any 1508. Però no va ser fins força anys més tard que es començà a construir una nova església, que és l’actual. El 1579 s’inicià la construcció del campanar. El 1593 es va beneir el campanar i van començar les obres de la nau. El 1594 s’enderrocà l’altar major de l’església antiga i el 1669 haurien finalitzat les obres, segons es dedueix de la inscripció que hi ha a la clau de volta del cor. Tot i aquest moment tardà, la nova església es va fer encara en estil gòtic, per bé que amb una portalada renaixentista. És possible que els anys 1706 i 1756 s’hi fes també algun tipus de reforma o ampliació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església tenia diversos altars i retaules, a part del major que estava dedicat a Sant Cristòfol. Aquest, en una fotografia de 1935 es pot observar que era un retaule barroc corresponent <span>a l’etapa caracteritzada per les columnes d’estil salomònic</span></span></span></span><span><span><span> (finals del segle XVII-principis del XVIII). Hi havia el de Sant Llop (1421), el de Sant Sebastià (1591), el del Roser (1604), el del Sant Crist (1726), el de Sant Isidre, el de Sant Sebastià i una capella de la casa Coll. També hi havia un retaule dedicat a la Mare de Déu de Gràcia que popularment era conegut com el de la Mare de Déu dels ous, ja que les ofrenes que se li feien eren en aquesta espècia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rectoria es una edificació posterior a la construcció de l’església. Podria datar-se a finals del segle XVII o al XVIII. Segons el cadastre (no sempre fiable) l’edifici ja existia l’any 1700. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta com a casa Rectoria, i aleshores era habitada pel rector, Pere Moncau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1890 va arribar com a rector mossèn Josep-Oriol Ricart Sauch, conegut com a mossèn Oriol, i s’hi va estar uns quaranta anys. D’ell s’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). Moltes de les contalles es refereixen a la relació tibant i a les bregues que tenia amb Marcel·lí Vilardebò, propietari de la masia de can Vilardebò, situada precisament al costat de la parròquia. Vilardebò era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i fou alcalde del poble en tres ocasions. D’altres es refereixen a la vida privada del mossèn o a la mala relació que tenia amb el bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. El 1957 es va reformar l’altar per adaptar-lo a la nova litúrgia sorgida del concili Vaticà II. El 1980 es va portar a terme una rehabilitació de la rectoria. Llavors es va enderrocar un cobert amb arcs que sobresortia a la part nord del pati. Actualment aquest edifici s’utilitza també com a local de l’esplai i casal parroquial. El 1989 fou restaurat el campanar. Els anys 2009-10 es va dur a terme el projecte de restauració integral de l'edifici, que recuperà els elements i la fisonomia del temple gòtic. El 2018 es va fer la restauració de la façana de la Rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels anys 1940 fins a la dècada de 1990 va estar al capdavant de la parròquia mossèn Joan Masó Cabot. Va realitzar diferents treballs de recerca i difusió sobre la història de Lliçà de Vall, i va recollir també les històries que li explicaven els lliçanencs. Bona part de la informació històrica que coneixem és gràcies a ell.</span></span></span></p> | 41.5930100,2.2311300 | 435920 | 4604876 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-int-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-int-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-int-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-clau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-pica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-tombes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-tombes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-tomba-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90001-esglesia-parroquial-creu.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l’exterior i prop del portal es conserven dues làpides d’antigues sepultures del cementiri. En una hi ha gravat en relleu un escut amb una pera. S’ha dit que podria correspondre a algun personatge important de nom Pere, com ara Pere Albert de Lliçà, senyor del terme al segle XII, o tal vegada a Pere Prat, procurador de Lliçà de Vall el 1325 i pertanyent a una família important: propietaris de can Magarola i amb diversos membres que també van ser procuradors o batlles durant els segles XV-XVII. En l’altra làpida hi ha la inscripció “VAS JOSEPB CAM 1759”. En aquest cas hi ha esculpida una poma.A l’interior, davant de l’altar hi ha una altra làpida: “VAS DE CASA COLL DE ST CHRISTOFl DE LLISSA DE VALL”. I també la sepultura d’un rector conservada en el paviment: “RECTORÛ PULVIS”. Sota el presbiteri hi ha un hipogeu de dimensions força grans on s’hi enterraven els capellans. És cobert amb una llosa que pesa 200 kg, i popularment es coneix com la cripta. Es creu que podria ser anterior al segle XVII.A la base del campanar hi ha una inscripció contemporània que indica: 'CONSTRUIT: segle X, RECONSTRUÏT 1669 ... 1756 ... 1989... 2010...'A la clau de volta del cor hi ha inscrita la data 1669, que indicaria la finalització de les obres al segle XVII.Es coneix el rectorologi de l’església des de l’any 1208 i de manera més o menys continuada.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal, pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER) i pel responsable de custodiar l’arxiu parroquial, Ricart Querol. | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | ||||||
| 90002 | Escola Les Llisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-les-llisses | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 96-99.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 63, 130, 143.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2004). <em>Les Llisses, 75 anys. Memòria d’una escola</em>. Impressió I.G. Santa Eulàlia de Ronçana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-57, 59-60. 71, 87.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASÓ, Joan (1984). Programa de la Festa Major.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Escoles públiques de Lliçà de Vall, inaugurades l’any 1928 i ampliades amb nous cossos entre 1983-84. La part antiga és una edificació de composició clàssica, de vaga inspiració noucentista, que adopta una planta rectangular amb un cos central més alt, de dos pisos, i una ala a cada costat. El cos central té el carener de la coberta perpendicular a la façana, mentre que a les ales és en paral·lel. La teulada conserva les encavallades de fusta. La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena a partir de l’eix de simetria del cos central, amb uns estructura tripartida d’obertures. A la primera planta destaca un balcó central que, al seu damunt, té una obertura semicircular amb sis forats de ventilació. La intersecció de les dues plantes és marcada amb una prominent cornisa escalonada. Els paraments són arrebossats i actualment pintats de color crema, i les finestres són simples, de proporció vertical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament, al cos central hi havia el pis de la mestra, i a les ales laterals les aules de nens i nenes. A l’interior es conserva parcialment el paviment originari de rajola hidràulica. Davant de la façana hi ha l’anomenat pati vell, mentre que a la part posterior hi ha el pati dels arbres i, a l’altra banda dels edificis de nova construcció, hi ha el pati nou.</span></span></span></p> | 08108-19 | Carrer Montsià, 29 | <p><span><span><span><span>Al segle XIX i principis del XX l’escola de Lliçà de Vall es trobava a la Casa Nova de Vilardebó, que era un punt cèntric vora l’església. La sala gran del pis era l’aula pròpiament dita, i la resta del pis era l’habitatge de la mestra. La darrera que va ocupar aquesta plaça, i que també va inaugurar la nova escola, fou Margarida Fleta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX l’ensenyament a Lliçà de Vall es trobava en una situació molt deficient. Així ho feia constar l’inspector de la zona de Granollers l’any 1909, quan deia que els alumnes no passaven de l’operació de sumar i només una nena coneixia a mitges les taules de multiplicar. Així mateix, el local on hi havia l’escola s’havia de millorar. En aquest moment els alumnes pagaven segons la disponibilitat econòmica de les famílies, i els més pobres no pagaven res. El 1911 el nivell dels escolars havia millorat ostensiblement. A partir d’aleshores es començà a parlar de la necessitat d’una nova escola. El 1927 Ignasi de Llanza, propietari de can Coll i principal terratinent del poble, feia donació d’un terreny per acollir un nou edifici per a l’Ajuntament i l’escola, més la quantitat de 5.000 pessetes per contribuir a l’obra. L’any següent Marcel·lí Vilardebò, segon propietari del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista, oferia també uns terrenys amb el mateix propòsit. Donada tanta generositat i joc d’interessos, l’Ajuntament optà per una solució salomònica: s’acordava construir les escoles en el terreny cedit per Vilardebò i l’ajuntament en el terreny cedit per Llanza. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les noves escoles, situades en l’emplaçament actual al costat de Passeig de l’Església, es van inaugurar el dia 9 de desembre de 1928, i foren beneïdes per mossèn Josep Serra, rector de la parròquia, amb l’assistència del Capità General, el governador civil, representacions de la Diputació, i dels ajuntaments de Parets i Lliçà de Munt. Una mica més tard, amb data de 2 d’octubre de 1929, es va regularitzar l’acta de creació definitiva de la “Escuela Nacional de Niños”. En un primer moment disposava de dues aules, una per a nens i una altra per a nenes. Posteriorment es va construir l’habitatge dels mestres a la part central: a la planta de dalt hi vivia el mestre, que entrava per la part de darrera, on hi havia unes escales, i a la planta baixa hi vivia la mestra, que entrava per davant. El juliol de 1936 es devien fer reformes a l’escola, segons consta en actes de l’Ajuntament. A la postguerra les escoles nacionals estaven regentades per Casilda Bòveda i Francisco Riart. Hi havia ensenyament primari per a 25 nenes i 25 nens. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XX s’hi van portar a terme algunes ampliacions. Entre 1983-84 s’hi van fer obres menors per a la construcció de lavabos i dues aules per a laboratori i biblioteca. L’ampliació important, consistent en els nous cossos, es va realitzar entre 1989-1990.</span></span></span></p> | 41.5867400,2.2383500 | 436515 | 4604174 | 1928 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90002-escola-llises-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90002-escola-llises-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90002-escola-llises-anys-50-font-jaume-puig.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El nom de “llisses” o “llisseres” fa referència a uns peixos que, segons la tradició oral, hi havia al riu Tenes i que es troben en l’escut heràldic del municipi. Tanmateix, l’origen etimològic del topònim “Lliçà” es creu que provindria del nom d’un legionari romà: “Licius”.Foto dels anys 1950 de Jaume Puig. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||
| 89888 | Arxiu municipal de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Lliçà de Vall que es conserva en dues sales a la planta superior del mateix edifici de la casa consistorial. Inclou tant l’arxiu històric com l’arxiu administratiu i l’arxiu de gestió. El fons és format pels documents produïts i rebuts per l’ens municipal al llarg de la seva història. Seguint el quadre de classificació actualment vigent els fons inclouen els següents grups de sèries:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1841 fins a 2014), 2. Hisenda (entre 1779 i 2013), 3. Serveis, obres i urbanisme (entre 1911 i 2014), 4. Servei d’aigües (entre 1917 i 2013), 5. Medi ambient i activitats econòmiques (entre 1862 i 2014), 6. Sanitat, salut pública i consum (entre 1863 i 2014), 7. Educació i ensenyament (entre 1925 i 2014), 8. Cultura i participació ciutadana (entre 1900 i 2012), 9. Serveis esportius (entre 1962 i 2014), 10. Serveis socials (entre 1933 i 2014), 11. Serveis agropecuaris (entre 1860 i 2011), 12. Servei d’ocupació (entre 1931 i 2001), 13. Col·leccions factícies (entre 1905 i 2015).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per altra banda, l’Arxiu Municipal conserva i porta a terme el tractament arxivístic d’altres fons patrimonials particulars, com el de la masia de Can Coll, entitats locals com el Club de Futbol, l’Associació de Voluntaris, l’Agrupació Sardanista i d’Esbarjo Les Llisses, etc., a més de col·leccions personals o fotografies cedides.</span></span></span></span></span></p> | 08108-2 | Plaça de la Vila, s/n. Lliçà de Vall | <p><span><span><span><span><span>La primera referència sobre l’existència d’un ajuntament al poble de Lliçà de Vall és un reglament de 1779 on hi consten despeses dels salaris municipals. Aquest és el document més antic conservat a l’Arxiu. La major part de la documentació, però, és posterior a 1834, quan els ajuntaments assumeixen unes competències i obligacions més clares. Cal suposar que en aquests períodes l’arxiu municipal es trobava en dependències del consistori. El 1955 l’Ajuntament adquirí un local situat a la plaça de Sant Jordi. Hi havia dependències per al secretari i una sala per guardar la documentació municipal. A la dècada de 1960, a més d’una sala ubicada en el mateix ajuntament, l’augment de la documentació va fer necessari que s’habilités part del magatzem d’un casal social que es feia servir com a garatge i on es va guardar la documentació històrica i part de l’administrativa. A partir de 1996 es va iniciar el projecte de creació de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall, que va implicar també el progressiu trasllat dels fons documentals a la nova Casa de la Vila que aleshores s’estava construint. El nou arxiu es va inaugurar el 14 de juny de 1997. L’any 2002 es va aprovar el Reglament del Servei d’Arxiu, que compta amb un quadre de classificació. L’arxiu municipal de Lliçà de Vall forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span><span> Amb la implantació de l’administració electrònica es va adoptar el model de quadre de classificació de la Generalitat de Catalunya i progressivament s’ha reduït la documentació en suport paper en un 90%.</span></span></span></span></span></p> | 41.5864500,2.2391500 | 436582 | 4604141 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89888-arxiu-municipal-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 | |||||||
| 90003 | Cementiri de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 108-110.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 159, 240.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 52, 54, 87.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cementiri municipal de Lliçà de Vall, situat en un emplaçament perifèric de la urbanització de can Vilardebò, en una zona elevada que era coneguda com el Pedró. El recinte consta de dos àmbits: un que està situat al sud i que correspon a la part antiga i un altre al nord on hi ha l’ampliació feta entorn de 2005. Els dos àmbits tenen dimensions similars i adopten forma de planta rectangular conformada per blocs de nínxols a l’entorn d’un pati central. El recinte més antic es caracteritza per un corredor central plantat de xiprers que marca un eix de simetria entre el portal d’entrada i la capella del cementiri, situada al fons. L’entrada i el mur exterior del recinte que dona al carrer han estat construïts de nou en les recents reformes. Ara l’entrada segueix un estil de disseny actual amb una reixa de ferro, una teuladeta en voladís i una petita escalinata. La capella és una construcció senzilla amb façana frontal de color blanc, com tot el conjunt dels nínxols, i es caracteritza per un frontó perfilat amb filades de maó. El portal és rematat amb arc escarser i queda tancat per una reixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un esquema similar es repeteix al recinte modern, que té a l’angle nord-est una edificació de línia clara i funcional que acull dependències i serveis del cementiri. Al seu costat hi ha una segona entrada que dona accés al recinte nou. El mur exterior compta amb una sèrie de xiprers que remarquen la zona on trobem les dues entrades al recinte.</span></span></span></p> | 08108-20 | Urbanització de can Vilardebò. Carrer de la Coma, s/n | <p><span><span><span>El cementiri antic de Lliçà de Vall era situat, com era habitual en tots els pobles, al costat de l’església, en aquest cas a la banda de migdia. El 1907 s’obrí un expedient administratiu per a la construcció d’un nou cementiri. Aquest mateix any en les actes municipals consta que Marcel·lí Vilardebò, propietari del mas del mateix nom, cedia un terreny per construir un nou cementiri. La qüestió es tornava a debatre el 1910, quan l’altre gran propietari del poble i amo de can Coll, Eduard de Llanza i Carballo, cedia gratuïtament un altre terreny, situat a dalt del turó del Padró. Finalment l’obra es va portar a terme en aquest darrer emplaçament. El cementiri va ser construït el 1913. El 1918 s’acordava la construcció de nous nínxols. El 1964 es van projectar les obres per cobrir els nínxols existents i la construcció d’un dipòsit de cadàvers i una sala d’autòpsies, la qual es va acabar d’edificar l’any 1977 juntament amb l’ampliació de 56 nínxols més. Més endavant encara es van produir dues ampliacions importants. El 1984 i l’any 2000 (Busto, 2017: 110). El novembre de 2007 van finalitzar les obres d’ampliació d’aquest nou recinte situat al nord que duplica la capacitat del cementiri i que inclou una sala de vetlles.</span></span></span></p> | 41.5952600,2.2342800 | 436184 | 4605123 | 1913, 1984, 2000 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90003-cementiri-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90003-cementiri-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90003-cementiri-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90003-cementiri-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 257,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc