Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90016 | Bosc de Tetuan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-tetuan | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 50, 226.</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai natural amb vegetació de ribera que s’estén al llarg de la Vall de Tetuan. El torrent de Tetuan comença uns 400 m al nord del termenal entre Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall, en terme d’aquest primer municipi. Segueix entre les urbanitzacions de ca l’Estapé (a l’oest) i can Vilardebò (a l’est), ja en terme de Lliçà de Vall, on transcorre uns 1.000 m fins que desemboca al torrent de Sans o de Mardans, prop de la masia de Vilardebò. La vall és ocupada per una zona boscosa amb plàtans, pins i algun sector amb alzinar. En paral·lel hi discorre un camí que passa per trams d’un notable interès paisatgístic, amb plàtans i pins d’una alçada considerable. En els darrers 600 m el camí és tallat al trànsit rodat.</span></span></p> <p><span><span>Segons GARCIA-PEY, el nom de Tetuan es deu al fet que antigament la gent associava el castell de Lliçà (situat vora el mas Vilardebò) amb els sarraïns. De fet, popularment era conegut com a castell del Moro, i és que els sarraïns s’havien fet famosos amb motiu de la batalla de Tetuan.</span></span></p> | 08108-31 | Al nord del terme municipal. Entre les urbanitzacions de ca l'Estapé i Vilardebò. | 41.6000300,2.2309100 | 435908 | 4605655 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90016-tetuan-13.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Vall de Tetuan, Passeig de Tetuan | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 90021 | Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lespai-dinteres-natural-de-gallecs | <p><span><span><span>Espai natural d’interès (EIN) de caràcter rural que està emplaçat al centre de la comarca del Vallès Oriental. Ocupa una superfície total de 733,52 hectàrees i abasta part de sis municipis. Principalment, Mollet del Vallès (un 61,11 % de la superfície), mentre que la part de Lliçà de Vall és només de 36,94 ha (un 5,04 % del total).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que conserva els seus valors naturals i paisatgístics entremig d’un entorn altament urbanitzat. És un espai amb usos agrícoles i també un referent en el lleure de les poblacions veïnes i de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’agricultura constitueix la principal activitat i representa un 75% del territori. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees que en representen un 14%. La resta la formen les edificacions, horts recreatius, espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part d’aquest espai corresponent a Lliçà de Vall es troba a l’extrem sud-oriental del municipi, a l’oest del polígon industrial de Palaudàries i de la Riera Seca. Entremig hi discorre la carretera C-155 (entre els km. 9 i 10). Es tracta d’una petita àrea ocupada per camps de conreu i bosc, amb predomini de pi i alzina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és regit pel Consorci del Parc de l’Espai d’interès natural de Gallecs. Està integrat per diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments afectats. La propietat dels terrenys és de l’Institut Català del Sòl, que manté un conveni de col·laboració anual amb el Consorci de Gallecs per a la seva gestió i manteniment. Tot això ha permès que a avui Gallecs sigui una de les àrees agrícoles contínues més extenses del Vallès, un testimoni de gran valor del que en altre temps fou el paisatge de la plana vallesana.</span></span></span></p> | 08108-33 | Sector sud-oest del terme municipal | <p><span><span><span>A l’edat mitjana, Gallecs era un petit poble que, amb la pèrdua de població, al segle XV va passar a dependre de la parròquia de Mollet. L’indret va mantenir una economia basada en les activitats agropecuàries tradicionals fins ben entrat el segle XX. A partir de la dècada de 1970 el territori va anar perdent empenta i la majoria de les explotacions ramaderes van anar desapareixent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1971 el Ministeri d'Habitatge va expropiar una àmplia zona rural de 1.500 hectàrees repartida entre set municipis del Vallès Occidental i Oriental amb la intenció de fer-hi una ciutat de 130.000 habitants per donar resposta a la gran congestió de Barcelona. Tanmateix, la crisi econòmica de 1973, el canvi polític amb l’arribada de la democràcia i la forta pressió popular van fer que aquest projecte previst per la zona de Gallecs no s’arribés a executar. L’any 1977 es constitueix la Comissió per la defensa de Gallecs, i en els anys posteriors es van fer diferents passos encaminats a la protecció mediambiental d’aquest territori. El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que es va aprovar el 1992 no incloïa l’espai dels Gallecs, però s’hi preveia iniciar els estudis necessaris per valorar la seva possible incorporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2000 es va constituir l’Associació de Pagesos de Gallecs, formada per 29 pagesos, amb l’objectiu de desenvolupar una agricultura de qualitat, amb valor afegit i amb la vocació de mantenir en el futur l’activitat agrària en el territori. L’any següent es va iniciar un Pla de gestió agrícola sostenible (2001-2005) basat en les bones pràctiques agràries, en la creació d’una marca pròpia producte de Gallecs i en el comerç de proximitat amb la creació de l’Agro-botiga de Gallecs, gestionada pels mateixos pagesos del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, el 20 d’octubre de 2009 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la inclusió de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), motivada per la vulnerabilitat i fragilitat d’aquest espai natural i amb l’objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. Aquest mateix any es va iniciar la redacció del Pla Especial de Gallecs, encarregat d’ordenar i regular els usos i les activitats d’aquest espai. En l’actualitat Gallecs és un espai de referència a nivell de Catalunya pel que fa al manteniment de les pràctiques agrícoles des d’un paradigma innovador, ecosostenible i de gestió comunitària.</span></span></span></p> | 41.5719800,2.2062300 | 433823 | 4602560 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90021-gallecs-12.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1786 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||||
| 90022 | Alzina de Santa Maria del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santa-maria-del-valles | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 232-233.</span></span></span></p> | De les dues alzines declarades monumentals una ja és morta. L'altra es troba en bon estat. Entorn en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Alzina de grans dimensions que es troba prop de la masia de Les Torres i de la capella de Santa Maria del Vallès, a uns 300 m i vora un rec que travessa entre camps. Fins fa poc eren dues alzines que havien estat declarades arbres monumentals, però una d’elles (la que s’havia identificat com a alzina 1, més a l’est) ja és morta i tan sols en queda la soca. Ambdues alzines, que eren pràcticament bessones, estaven separades per un banc de pedra. L’alzina que queda viva és la identificada com a número 2. És un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, de la subespècie <em>ilex.</em> Té un tronc ampli que es ramifica en una gran extensió de branques.<em> </em>L’any 2000 les seves mides eren les següents: 17,5 m d’alçària, 3,99 i 3,60 m de volt de canó respectivament (és a dir, el perímetre del tronc a l’alçada del pit, a 1,30 m de terra) i 24,5 m de capçada mitjana.</span></span></span></p> | 08108-34 | Sector nord-est del terme municipal. Indret de la Plana, prop de la masia de les Torres | <p><span><span><span>La memòria popular explica que durant la Guerra Civil les alzines es van salvar de ser talades perquè les esquerres lliçanenques havien escollit aquest oasi de pau i tranquil·litat per fer-hi les seves trobades. Les alzines són propietat de l’Obra Tutelar Agrària Santa Maria del Vallès (OTA), que té la seva seu a la masia de les Torres i també té la propietat de Bellaplana. És una fundació privada creada l’any 1928 a Lliçà de Vall pel polític i advocat especialitzat en temes penitenciaris i de joventut Ramon Albó i Martí. En l’actualitat continua treballant amb programes socioeducatius per adolescents i joves en risc d’exclusió social. Cada estiu, els nens més petits d’aquesta institució anaven a fer la migdiada al banc de pedra que hi ha sota les dues alzines, mentre escoltaven les explicacions del seu educador. També els pagesos s’hi paraven a descansar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1962 l’alzina 1 va ser afectada per la caiguda d'un llamp. L'agost del 2004 se li van trencar dues de les tres besses o branques principals, segurament a causa de les putrefaccions que tenia i dels insectes xilòfags. L’any 2000 el Servei de Parcs i Espais Naturals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va declarar les dues alzines arbres monumentals.</span></span></span></p> | 41.5947400,2.2513800 | 437609 | 4605053 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lloc sense camí d'accés. Altres denominacions: Alzines de les Torres, Alzines centenàries. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||
| 90877 | Torrent de Merdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-merdans | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 214-215.</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai amb bosc de ribera a l’entorn del torrent de Merdans. Aquest torrent, que prové de la zona actualment ocupada per la urbanització de can Costa, en terme de Lliçà d’Amunt, travessa tot el terme de Lliçà de Vall en direcció nord-sud, passant per can Camp, can Vilardebò i en paral·lel al Passeig de l’Església. En el seu tram final abans de desembocar al riu Tenes l’entorn ha estat arranjat fa pocs anys i compta amb un bonic camí apte per a l’ús lúdic i recreatiu. Aquest darrer tram, situat entre l’Avinguda del Pla i la conca del Tenes, està poblat per arbres de fulla caduca. La llera del torrent discorre per un estret canal revestit amb formigó, entre una zona verda de terreny planer que ha estat naturalitzat. </span></span></p> <p><span><span>El torrent Merdans recull l'aigua d'altres petits torrents com són el de Can Turull, Can Sans, Can Vilardebò, Sot dels Nostris, de la Coma i de Can Rabassola.</span></span></p> | 08108-45 | Sector sud del terme municipal. Entremig del polígon industrial de can Coll. | 41.5824800,2.2410500 | 436736 | 4603699 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sud-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90877-torrent-can-sans-sector-parroquia-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Riera de Merdanç, Riera de Mardans. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 90880 | Bosc de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-torres | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 234.</span></span></span></p> | <p><span><span>Petita illa de bosc que ha quedat com a testimoni en una zona ocupada gairebé exclusivament per conreus i coneguda com la Plana. Es troba just a la part posterior (nord) de la masia de les Torres. És un bosc predominantment d’alzines amb algun roure. Entremig s’hi ha habilitat un espai rectangular com a camp de futbol. En l’estreta franja que s’allarga al costat est del camp hi ha una zona de pineda, i a l’oest s’hi ha plantat una línia de xiprers. L’espai també és d’interès per les espècies herbàcies del seu sotabosc. Un camí que travessa la finca de les Torres (avui propietat de l’Obra Tutelar Agrària, OTA), permet passejar per l’interior d’aquesta arbreda.</span></span></p> | 08108-46 | Sector nord-est del terme municipal. Al sector anomenat el Pla, vora la masia de les Torres. | 41.5935600,2.2537800 | 437808 | 4604920 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90880-bosc-torres-14.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||||||
| 90967 | Bosc i riera de can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-riera-de-can-magarola | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 126</span></span></span></p> | <p><span><span>Espai natural amb vegetació de ribera i bosc que s’estén al tram final de la riera o torrent de can Magarola, abans que desemboqui a la Riera Seca; concretament, entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. El torrent comença una mica més amunt, al Sot de les Serps. En algun tram té un llit ample, encara que l’aigua circuli normalment encaixonada. Als costats de la riera trobem una àmplia zona amb pins, roures i vegetació de ribera. Pel costat de ponent transcorre un camí que és accessible des de diferents punts de la urbanització de can Prat. En el tram final el torrent travessa el polígon de Palaudàries i barreja les seves aigües amb la Riera Seca en el punt on passa la carretera de Granollers a Sabadell. </span></span></p> | 08108-50 | Sector sud-oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat, la Miranda i El Mirador. | 41.5844400,2.2199600 | 434980 | 4603933 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90967-bosc-riera-magarola-13.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||||||
| 90968 | Bosc de les Argelagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-argelagues | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 22</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc que ha quedat com a testimoni envoltat per diferents urbanitzacions i polígons industrials, a l’àrea central del terme de Lliçà de Vall i al sud del torrent de can Sans o de Merdans. Enmig del bosc hi neix un petit torrent que desemboca al torrent de can Sans. És un bosc on predomina el pi, amb algun roure i alzina. També hi abunda l’argelaga, de manera que quan arriba la primavera és molt visible el color groc de la floració d’aquesta planta. S’hi pot accedir pel camí de les Argelagues, que comença a l’est del polígon amb aquest mateix nom, al carrer dit també de les Argelagues. Ben al principi del camí destaca un exemplar de pi força alt conegut com el Pi de les Argelagues. Té un volt de canó de 1,80 m i una capçada d’uns 15 m. En la part més espessa del bosc trobem altres pins també força espectaculars. D’altra banda, avui al costat del bosc hi trobem un camp de colza que també contribueix a donar-li una coloració groguenca quan arriba el bon temps.</span></span></span></p> | 08108-51 | Sector central del terme municipal. Vora el polígon industrial de les Argelagues. Al sud de la urbanització de El Mirador. | 41.5882200,2.2322900 | 436012 | 4604343 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90968-bosc-argelagues-24.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||||||
| 91708 | Bosc Codern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-codern | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56.</span></span></span></p> | <p><span><span>Bosc que es troba situat al costat de la barriada del mateix nom, entre la carretera de Bigues i Riells i la urbanització de Sant Moritz, al límit nord del terme municipal. Es tracta d’un bosc constituït majoritàriament per pi, que compta amb alguns exemplars d’alçada considerable, i amb presència també de roure i alzina. Al nord de les cases del Bosc Codern s’hi ha habilitat un petit parc amb bancs i una font. Des d’aquest punt hi ha diversos camins que permeten endinsar-se en el bosc, així com també des de la urbanització de Sant Moritz. Antigament les terres pertanyien a la masia de can Coll.</span></span></p> | 08108-89 | Sector nord-est del terme municipal | 41.5970900,2.2401300 | 436674 | 4605322 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91708-codern-bosc-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||||||
| 91789 | Lledoner de can Coll 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 59-60.</span></span></span></p> | Interior del tronc buit i omplert amb ciment | <p><span><span><span>Lledoner de grans dimensions i molt vell que està emplaçat a la finca de can Coll, concretament vora el portal d’accés al jardí per la part de ponent. El tronc és de gran amplada i ha estat cobert amb ciment. Té un canó de 4,45 m i una capçada de 15 m. Es diu que l’arbre té una antiguitat de més de 600 anys.</span></span></span></p> | 08108-100 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5846500,2.2399000 | 436642 | 4603941 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-1.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 91790 | Lledoner de can Coll 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-2 | <p><span><span><span>Lledoner de dimensions considerables que està emplaçat al jardí de can Coll, concretament a l’extrem sud, vora la tanca. Al costat en tenia un altre també molt antic, però ja s’ha corsecat.</span></span></span></p> | 08108-101 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5841000,2.2402500 | 436671 | 4603880 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91790-can-coll-lledoner-jardi-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||||
| 91913 | Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quim | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196.</span></span></span></p> | XIX-XX | La casa ha perdut gairebé del tot la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Externament està molt reformada i gairebé ha perdut la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossat a llevant un cos més baix, més un pati davanter i coberts a la part sud. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat totalment reformada i les obertures s’han remodelat. Al ràfec sota la coberta es conserven els cabirons de fusta, i els baixos de la casa mantenen en part les característiques constructives tradicionals.</span></span></span></p> | 08108-115 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Quim en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Hi apareix com can Quico, can Quim i can Tomàs. L’autor García-Pey (1999: 196), diu que antigament la casa estava repartida en quatre habitatges que eren per a quatre germans de cognom Xicota, anomenats successivament can Quim, can Quico, can Tomàs i cal Pinxo. D’altra banda, a la part antiga de la casa, als baixos, es conserva una placa d’assegurança de l’any 1819. Aquest conjunt de cases, doncs, podria ser originari de finals del segle XVIII o començaments del XIX. Ja a principis de segle XX encara hi havia quatre cases. L’avi de l’actual propietari en va comprar algunes. Es deia Quim Xicota, i d’aquí el sobrenom de la casa com a can Quim. Més tard, cap a la dècada de 1960, tot el conjunt es va reformar.</span></span></span></span></p> | 41.5924300,2.2424200 | 436860 | 4604803 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 91934 | Goigs del Roser de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-de-santa-maria-de-les-torres | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs dedicats al Roser de l’església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, emplaçada a la finca de la masia de les Torres. Foren editats per primera vegada l’any 1946, escrits per Ramon Blasi i promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. El seu títol complet és el següent: “Goigs de la Mare de Déu del Roser, que es canten en la seva església de la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès a Lliçà de Vall, bisbat de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra dels goigs s’entén com un elogi a la masia de les Torres i de l’obra que desenvolupa a través de l’Obra Tutelar Agrària (OTA) com a “casal” i “verger” de la comarca. En un dels seus versos hi llegim: “De la terra vallesana / som els homes del demà; / el treball ens agermana / ens ensenya a guanyar el pa”.</span></span></span></p> | 08108-127 | Església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, a la masia de Les Torres | <p><span><span><span>La masia de les Torres és d’origen medieval i era de les més importants del terme de Lliçà de Vall. Al segle XIX va passar a mans dels Agustí, una de les principals famílies de la burgesia barcelonina. L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va desenvolupar una escola i colònia agrícola entorn d’aquesta finca, que també va incloure la masia veïna de la Bella Plana i, més tard, també la masia de can Nadal. Entre 1925 i 1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. L’arquitecte fou el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de reconstrucció de la masia de la Bella Plana. L’interior té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. S’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, i tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs del Roser d’aquesta capella foren editats per primera vegada l’any 1946, promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. L’autor de la lletra fou Ramon Blasi Rabassa (1901-1980), escriptor i periodista nascut a la Selva del Camp, i col·laborador destacat de la revista “En Patufet”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis.</span></span></span></p> | 41.5924800,2.2547700 | 437889 | 4604800 | 1946 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Blasi Rabassa (lletra) | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 91935 | Goigs de Sant Cristòfol, patró de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-patro-de-llica-de-vall | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. L’edició consultada té el següent títol: “Goigs del gloriós Màrtir Sant Cristòfol, patró de Llisá de Vall, bisbat de Barcelona”. La lletra dels goigs és genèrica sobre la biografia del sant i no fa cap referència específica a Lliçà de Vall</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08108-128 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | 41.5929400,2.2311500 | 435921 | 4604868 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una reimpressió de 1941 feta en una impremta de Barcelona. Els goigs originals deuen ser més antics, com a mínim del segle XIX. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||||
| 91936 | Goigs de Sant Vicenç i Santa Clara de la capella de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-i-santa-clara-de-la-capella-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: </span><a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'><span>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></span></p> | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que antigament es cantaven a la capella de Sant Joan Baptista, emplaçada a la masia de can Coll. Fins la Guerra Civil de 1936 s’hi veneraven les relíquies dels anomenats Cossos Sants: sant Vicenç i santa Clara. El títol complet és el següent: “Goigs en llohansa dels Gloriosos Martirs Sant Vicens y Santa Clara, quals sagrats cossos se veneran en la capella de Casa Coll, de Llissá de Vall, bisbat de Barcelona, antiga casa payral de la noble família de Llanza. La església celebra sa festa a 15 de setembre”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els versos dels goigs expliquen les vides i el martiri dels dos sants i informen també de l’època en que van arribar a can Coll, l’any 1797, durant el papat de Pius VI: “En aquell any celebrat / del regnat vint y tercé / del Papa Pio sisè, / regalá aquell ab pietat / vostres cossos de bon grat / de esta casa al possessor”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I continuen: “Ab lo sant fi de donarvos / condigna veneració, / a aquesta població / se enydá de trasladarvos, / y en est altar exposarvos / de esta parroquia al amor”.</span></span></span></p> | 08108-129 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll: Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que van traslladar-se a la capella de la torre. El motiu és que a can Coll van donar aixopluc a un pelegrí que es trobava malalt, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important que, en agraïment, va facilitar que es traslladessin des de Roma els cossos d’aquests dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Els sepulcres estaven un a cada costat de l’altar major, i a partir d’aleshores aquesta capella va ser coneguda popularment com la dels Cossos Sants. Era tradició fer-hi un aplec anual, que es va deixar de fer per la Guerra del Francès (GARCÍA-PEY, 1999: 211).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició originària dels goigs deu ser de poc després d’aquests fets, tal vegada de principis del segle XIX. Bona part d’aquest relat es recull en un text annex als mateixos goigs titulat “Tradició” i que diu: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Los Sagrats Cossos, arrivats de Roma a Barcelona en un barco de vela, fóren traslladats a casa Coll per vuyt masovers de dita masia rellevantse uns als altres, puig llarga fou la jornada y pesants los sepulcres, que restaven dins d’una caixa que’s guarda en la sagrsitia de la parroquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De prompte fóren col·locats en una habitació de la casa que avuy encara se anomena “lo quarto de Sant Vicens y Santa Clara”, hont estigueren fins que dins de la alterosa y quadrada torre aixecada per Pere Coll en 1576 s’hi construí la molt hermosa capella ahont son dignament venerats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les moltes presentalles qu’en la capella es guardan son proba de la gran devoció dels fidels possessors de les sagrades reliquies, dels de la comarca y dels que de molt lluny continuan visitant tant valiós tresor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avuy casi no queda memoria del concorregut Aplech que se celebraba en dit lloch, i que sembla ha desaparegut per a sempre desde lo any 1803, de tragica recordansa pera la nostra benvolguda patria, que per Deu, per ella y per son Rey lluytaren valerosament a [?] contra les superbes aguiles de Napoleón.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Degut al zel del actual possehidor D. Carles de Llanza y de Carvallo y de mossèn Joseph Oslol Ricart, Pvre Rector de Llissá de Vall y a la cooperació de mossèn Pau Perassols, se imprimiren per primera volta aquestes llohanses.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos que les conreaven. A primers de setembre Jaume Armadans, el masover, fou assassinat per un escamot del comitè revolucionari de Granollers. Va ser l’únic lliçanenc víctima de les persecucions d’aquests primers mesos de la guerra. La capella de la casa fou saquejada i cal suposar que les relíquies dels Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. L’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000), deixeble de Picasso a París, va decorar la capella amb unes conegudes pintures que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Per fer-les es va inspirar molt directament en aquests goigs.</span></span></span></p> | 41.5848800,2.2399800 | 436649 | 4603966 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una edició de principis de segle XX, impresa a la Impremta de J. Joseph, de Granollers. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||
| 91939 | Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcelli-vilardebo-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span><span>Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Vinga, torna’m a portar al cafè!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Saps què, noi? Tornem a Parets!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-En els de Parets no els vull deixar ni la merda!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.</span></span></span></span></p> | 08108-130 | Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò | 41.5952800,2.2299900 | 435827 | 4605128 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||||
| 91940 | Mossèn Oriol (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mossen-oriol-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-234.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició conservada bàsicament a partir de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Mossèn Josep-Oriol Ricart Sauch, conegut com a mossèn Oriol, va arribar a la parròquia de Lliçà de Vall entorn de 1890 i s’hi va estar uns quaranta anys, fins a la dècada de 1930, abans de la guerra. D’ell s’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les contalles es refereixen a la relació tibant i a les bregues que tenia amb Marcel·lí Vilardebò, propietari de la masia de can Vilardebò, situada precisament al costat de la parròquia. Vilardebò era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i fou alcalde del poble en tres ocasions. Es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant. L’enfrontament entre els dos es feia molt visible per la festa major, ja que es feien dues convocatòries per separat, i com que els dos eren els que dominaven el poble es feien la competència. Un dia, per exemple, Marcel·lí Vilardebò va posar lletra a una cançó i va dir a un pastor del mas que anés a cantar-la a la vora de l’església. El rector, però, no va acabar de sentir bé la cançó i no va copsar-ne la intenció. Un dia que era al tren un home de Parets li va fer avinent que li havien dedicat una cançó i el mossèn li va fer cantar. Però quan va sentir la lletra no li va agradar gens i el va fer parar. Li va allargar un cigarret i li va dir: “Té: fuma, fuma, fuma...!” És possible que la cançó fos aquesta: “El porc de l’Oriol té unes pensades molt bones: per comptes d’escolà té quatre majordones. Oidà, oidà, el petit capellà! <span>(Badia, 2004: 230)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que, precisament, una de les enraonies que es deien de mossèn Oriol és que era un faldiller i, segons es diu, s’entenia amb totes les majordones i amb altres dones que es deixaven. Una de les contalles que s’expliquen és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Mossèn Oriol tenia dues minyones, de vint anys cada una. Un dia que el bisbe li va anar a fer una visita (...) li va dir: </span></span></span></p> <p><span><span><span>-Què són, aquestes dues noies?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Són les minyones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu, i què diu, la gent del poble, amb aquestes dues minyones tan joves?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Oh, pensi que no els he tocat ni un pèl, eh?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Bona punteria, bona punteria! <span>(Badia, 2004: 235)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es veu que mossèn Oriol era molt intel·ligent, però la seva relació amb el bisbe no era bona a causa dels seus costums poc decorosos: “Per això el bisbe el va posar a Lliçà de Vall, que era un racó de món, i l’hi va tenir quaranta anys desterrat. Quan el bisbe hi anava de visita, com que amb el tren i la tartana era tan difícil d’arribar-hi, es quedava a dormir. I un cop, per sopar, mossèn Oriol li va donar mongetes i no gaire ben cuites, una mica fortes, i això que el bisbe ja era vell i estava delicat de l’estómac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Ah, noi –li va fer mossèn Oriol-, és que això és un poble molt pobre i jo haig de passar així com puc...”<span> (Badia, 2004: 234)”.</span></span></span></span></p> | 08108-131 | Església i Rectoria de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església | 41.5930300,2.2306500 | 435880 | 4604878 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||||||
| 91435 | Can Miquel Palluí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-pallui | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 147.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba emplaçada al barri de cases disperses anomenat el Pla. Can Miquel Palluí és de les que té major interès perquè ha conservat força bé la tipologia originària, i destaca per una façana d’estètica pròxima al noucentisme prou interessant i singular en el seu entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té cossos més baixos adossats als costats. La façana principal, encarada vers el sud-oest, té una composició perfectament simètrica que s’ordena en base a tres eixos d’obertures verticals. El tret que li dóna personalitat és el coronament en forma d’acroteri de perfil sinuós, amb un òcul cec a la part alta on hi podem llegir la inscripció “M N” (corresponent a Miquel Nadal, fundador de la casa) i “Any 1935”. L’interior de l’òcul és decorat amb un motiu geomètric triangular que sembla insinuar la forma d’un compàs. Les formes de l’acroteri i les diverses obertures són perfilades amb una fina línia de color ocre que destaca sobre el fons blanc de la façana. La resta de façanes també són arrebossades i pintades de blanc, però no presenten elements d’especial interès.</span></span></span></p> | 08108-66 | Barri del Pla. Passatge del Pla, 5 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècada de 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Miquel Palluí en concret, el fundador de la casa fou Miquel Nadal Lloveres. Provenia de la casa de can Palluí. Segons es llegeix a la inscripció de la façana, la casa fou construïda l’any 1935 i va adoptar una estètica de regust noucentista, molt en boga en aquests anys.</span></span></span></p> | 41.5890900,2.2562800 | 438012 | 4604422 | 1935 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91435-can-miquel-pallui-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91435-can-miquel-pallui-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels propietaris | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91717 | Can Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 178.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al barri de les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic. Ha conservat el volum i la tipologia originària, pròpia d’una construcció de la dècada de 1920 de vagues ressonàncies noucentistes. És de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats petits cossos a migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers llevant cap a la carretera de Parets a Bigues, s’articula en base a dos mòdols, cadascun amb una porta i, a la planta superior, obertures que queden lligades per un ampli balcó corregut. Les portes donen accés al bar que hi havia a la planta baixa i que està anunciat amb un rètol sobre la porta esquerra: “Cafè Bar Pepet”. A la façana lateral de migdia entremig dels dos cossos puja una escala que dona accés a la planta superior, on hi havia un habitatge. En la resta de façanes les obertures han estat remodelades. Un detall que dona personalitat a l’edifici i l’acosta a l’estètica noucentista predominant als anys vint són els ràfecs sota la teulada (també als cossos annexos), que estan decorats amb cabirons de fusta de perfils escalonats i pintats de negre.</span></span></span></p> | 08108-92 | Barri de Les Casetes. Avinguda Montserrat, 113-115 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que a cal Pepet en particular, segons dades del cadastre fou construïda l’any 1924. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 178), la casa deu el seu nom al bar que hi va establir Josep Puig Francàs, conegut com en Pepet. Tal com es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, en aquest moment les façanes eren de totxo i sense arrebossar. El bar ja existia però el rètol era diferent. A la casa del costat (al sud) hi havia un establiment amb el nom de “Casa Fèlix”. Els fills de Josep van continuar el bar, que era un dels establiments emblemàtics del poble i que a finals del segle XX encara estava en actiu. L’especialitat de la casa eren els entrepans de carns i de pintxos adobats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al bar Pepet.</span></span></span></p> | 41.5923100,2.2429200 | 436902 | 4604789 | 1924 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-can-pepet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-can-pepet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-bar-pepet-can-felix-anys-60_0.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals i fotografia antiga facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Fotografia antiga entorn de la dècada de 1960, d’autor desconegut. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 89893 | Bella Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bella-plana | <p><span><span><span><span>ALBÓ MARTÍ, Ramon (1955). <em>Siguiendo mi camino</em>, Ed. La Hormiga de Oro, p. 122-127.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 128.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT SUGRANYES, Ricard (2011). <em>Els altres nens de la guerra del 36</em>. Papes Editors, p. 61.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 91-92.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Masia i altres construccions en estat d'abandonament i precari | <p><span><span><span>Casa rural construïda entorn de 1929 per l’arquitecte Enric Sagnier Vilavecchia dins un projecte de colònia agrària que finalment va donar peu a la fundació de l’Obra Tutelar Agrària (OTA), encara en actiu. Està concebuda com una masia arquetípica de línia clàssica i de planta basilical. La casa és envoltada d’altres construccions agropecuàries auxiliars que es van fer en aquesta època i que constituïen una granja amb totes les diverses dependències, i consta també d’un dipòsit en forma de torre circular que proporcionava aigua al recinte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia actual és una edificació perfectament regular, amb una façana principal de composició simètrica. S’ordena en base a cinc crugies que es corresponen amb cinc eixos d’obertures, el central remarcat amb un portal d’arc de mig punt, un balcó al seu damunt i un rellotge de sol fet amb rajoles de ceràmica, mentre que el nivell superior, corresponent a les golfes, presenta tres obertures de punt rodó. La façana posterior segueix un esquema similar, amb les obertures més senzilles. L'edifici es troba damunt una plataforma sobreaixecada de dos esglaons que defineix una terrassa a la seva part frontal. D’aquesta manera la casa queda lleugerament realçada en relació a l’entorn arbrat que té al seu davant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les construccions auxiliars es troben rere la masia i segueixen una tipologia funcional força semblant, amb plantes en forma de U. A la part final, s’aixeca la torre-dipòsit, que és una construcció força interessant. És de planta circular, de tres pisos d’alçada, i està coronada per una estructura emmerletada suportada sobre mènsules i envoltada per una franja d’arcuacions cegues. Això li dóna un aire historicista en sintonia amb l’estil d’Enric Sagnier. Tota l’obra és feta amb maó i arrebossada, i mesura 4 metres de diàmetre. Aquesta torre està relacionada amb una gran bassa, actualment amortitzada per un dipòsit de fibrociment de 15 per 20 metres. L’aigua del dipòsit devia arribar d’algun dels recs que passen per aquesta zona.</span></span></span></span></p> | 08108-7 | Sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda de bell nou entorn de l’any 1929. Tot i que s’ha dit que es tractava d’una reconstrucció, no en coneixem cap notícia antiga i tant l’estructura exterior com l’interior indiquen que es tracta d’una construcció <em>ex novo</em>, sense traces d’antics murs. El 1925 Ramon Albó havia aconseguit la propietat d’aquesta finca, que era part del mas de Les Torres. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors amb la idea de constituir-hi en un centre d'atenció a nens en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va assumir la titularitat de l’escola i colònia agrícola que s’estava creant entorn d’aquesta finca. Pel que es diu en un llibre de Ricard Font (2011: 61), Ramon Albó va destinar una partida que havia de ser per a l’església a construir la masia de la Bella Plana l’any 1929. L’arquitecte Enric Sagnier va treballar en la creació de noves construccions en aquesta fase inicial de la colònia, tal com queda testimoniat en el llibre escrit per Ramon Albó (1955: 126). L’obra de la masia de la Bella Plana s’atribueix a aquest prestigiós arquitecte, així com també la capella del Roser de Santa Maria de les Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Enric Sagnier Villavechia (1858-1931), marquès de Sagnier, va ser un arquitecte prolífic, ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines i un dels que compta amb més obra a la ciutat comtal. D’estil eclèctic amb tendència al classicisme i proper també a un modernisme sobri, va inspirar-se sobretot en l’arquitectura medieval i oriental. Aquestes característiques són visibles en la composició clàssica de la masia de la Bella Plana i en l’estil més historicista de la torre-dipòsit. En el llibre de Ramon Albó (1955: 123) es diu sobre la Bella Plana que estava composta “aparte la tierra de regadío correspondiente, de una gran casa que hemos construído al estilo antiguo del país, con una serie de edificios nuevos, complementarios e independientes para vaquería, otras cuadras, lavaderos, talleres, gallineros, depósitos y elevación del agua, etc”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi a la Bella Plana s’hi van instal·lar noies i a les Torres nois, però veient que amb un veïnatge tan proper això podia ser una font de problemes aviat es decidí dedicar tota la colònia només a nois. Amb l'adveniment de la Segona República, Ramon Albó va perdre tots els seus càrrecs. Després de la Guerra Civil va ser rehabilitat, i el seu paper en la reconstitució del Tribunal de Menors, des d’una posició tradicionalista i catòlica, ha estat controvertit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX a la Bella Plana hi van arribar a residir 60 nois. Tant la Bella Plana com Les Torres s’havien complementat amb un bon nombre d’instal·lacions agropecuàries que constituïen una granja autosuficient, amb tot tipus de bestiar i una bona àrea de regadiu. Els productes es transportaven en carro cap a Granollers i es venien al mercat. Una de les especialitats de la casa era, i encara és, les mongetes del ganxet. </span></span></span></p> <p>L’any 1930 el matrimoni format per Josep Domènech i Mas i Josefa Pardo i Cruells van començar a dirigir la “Colònia Agrícola Santa Maria del Vallès”. Quan durant la Guerra Civil espanyola aquesta institució fou tancada, el Sr. Domènech continuà en la plantilla de funcionaris del Tribunal Tutelar de Menors i també en la direcció de l’Escola Agrícola de Plegamans, fins a la reobertura de Santa Maria del Vallès en 1940, on el matrimoni continuà fins a la seva jubilació a l’octubre de 1971. En tot aquest període el Sr. Domènec va treballar amb mestres, educadors i altres empleats per tractar sobre la gestió pedagògica, agrícola i administrativa de la Institució, i la Sra. Pardo va ser la responsable de la gestió de les cases: cuina, neteja de les dependències, vestuari (confeccionava la roba de tots els alumnes), etc. En Josep Domènech dirigia un equip format per un mestre, tres educadors i les seves respectives esposes, que en règim familiar portaven els alumnes dividits en 4 grups. En tot moment es preocupaven de donar l’ensenyança més adient als alumnes acollits i es preocupaven de fer-los la vida més agradable, i s’interessaven per tot. Compartien la taula dels alumnes junt amb els seus fills, que feien la mateixa vida familiar. El 28 d’abril de 1983 el matrimoni Domènec-Pardo va rebre la “Medalla del Treball Francesc Macià” de la Generalitat de Catalunya, per la seva dedicació durant més de 35 anys a l’educació i assistència dels alumnes acollits a Santa Maria del Vallès.</p> <p><span><span><span>En els darrers decennis la colònia agrícola ha seguit en actiu. A la dècada de 1970 la residència de la Bella Plana va quedar deshabitada i les instal·lacions de l’OTA es van concentrar a les Torres. En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis. A més de les masies de Les Torres i Bella Plana, a Lliçà de Vall l’OTA és propietària també de can Nadal.</span></span></span></p> | 41.5951000,2.2463600 | 437191 | 4605096 | 1929 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-diposit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89893-bella-plana-diposit-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Enric Sagnier Vilavecchia (arquitecte) | Informació facilitada pel president de l’OTA. Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 116|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||
| 90025 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-6 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 34-35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 27, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 188-189.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment bé, però en estat d'abandó | <p><span><span><span>Masia reconstruïda de bell nou a principis del segle XX amb la voluntat de recrear una casa pairal arquetípica, decorada amb elements historicistes de ressonàncies noucentistes. Es troba enmig d’una urbanització a la qual dóna el nom. Consta d’un cos residencial perfectament homogeni i d’estructura molt regular. És de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossat una cos més baix a llevant (de dues plantes). La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordena en base a quatre eixos d’obertures verticals, de manera que la composició és asimètrica, amb l’eix principal desplaçat a l’esquerra, coincidint amb el carener de la teulada. L’eix principal és remarcat per un portal adovellat i, al nivell de les golfes, per una sèrie de cinc finestretes. En la composició de la façana destaquen els relleus amb motius mitològics i simbòlics que decoren les quatre llindes de les finestres del primer pis. Emmarcades per trencaaigües d’angles rectes que reposen sobre capitells historiats, hi trobem, d’esquerra a dreta, els següents temes: dos dracs que sostenen un escut amb dos peixos, dos àngels amb un escut de Catalunya, dos lleons alats o grius amb un escut de Barcelona i dos pelicans amb un escut eclesiàstic. A més, al costat esquerra hi ha encastat un escut emmarcat amb orla que té el seu interior buit, com si hagués quedat inacabat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes segueixen un esquema homogeni en la mateixa línia, amb eixos d’obertures regulars i finestres emmarcades amb pedra carejada formant dentats. A la façana de ponent s’obre una petita eixida. El cos adossat sembla aixecat en el mateix moment que es va edificar tot el conjunt. Interiorment, els sostres són coberts amb revoltons de formigó.</span></span></span></p> | 08108-36 | Urbanització de can Prat. Carrer de can Prat, s/n | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i antigament s’anomenava Prat Ginestos o Genestos. La primera referència documental coneguda és de l’any 1325, quan Jaume Gisbert i la seva muller Margarida, de Lliçà d'Avall, venen en franc alou a Jaume de Coll un cens d'una quartera de forment, que els hi pagava Jaume de Prat Genestós per dues peces de terra. En el fogatge de 1497 hi consta un tal “Prats genester” i un “Prats rich”. Algun d’ells podria ser el propietari de can Prat. En el fogatge de 1497 el mas apareix com a Prat Genestés, en el de 1515 com a Prat, i en el de 1553 com a Prat Ginestos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Prat Ginestos va continuar al front del mas en els segles següents. En tenim documentats diversos membres: Pere des Prats (1406), Jaume Prat (1440), Pere Prat Ginestos (1553), Benet Pratginestos (1630), Caterina Prat Ginestos (1659), Jaume Pratginestos (1693, 1672), Raimundo Pratginestos (1706, 1713), Miquel Pratginestos (1717, 1718), Ramon Pratginestos (1727), Jaume Pratginestos i Catarina Pratginestos (1744), Joan Prat (1745), Joan Pratginestos (1762), Josep Pratginestos, casat amb Isabel Corney i fill de Francisco Pratginestos (1799).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo de 1818 la casa encara s’anomena mas Prat Ginestos, i aleshores el propietari era Pere Prat Ginestos, que també tenia la casa anomenada La Caseta. A mitjans de segle XIX el propietari sembla que era Bernat Pratgenestos, que havia nascut a Lliçà de Vall el 1834. Tot i que no hi ha constància que visqués al mas, sembla que hi va néixer. El 1857 el propietari era Miquel Palet Torres. No coneixem gaire més informació dels anys posteriors, però el cas és que a principis del segle XX la masia fou reconstruïda de nova planta, però no coneixem les circumstàncies concretes que ho van propiciar. Can Prat va estar habitada fins el 1940. Més endavant, en les terres de la propietat hi va sorgir la urbanització actual.</span></span></span></p> | 41.5828000,2.2163700 | 434679 | 4603753 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90025-can-prat-15.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91891 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 53.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb les parets a quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i, en bona mesura, la tipologia constructiva tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena de manera simètrica en base a tres eixos d’obertures. El portal i les finestres del pis superior són emmarcades amb maó. Els paraments són arrebossats. A la part superior té un rellotge de sol. Més modernament, a la façana principal se li ha adossat una àmplia terrassa-porxo. En la resta de façanes la casa pràcticament no té obertures.</span></span></span></p> | 08108-112 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cinto en particular, segons informació oral de la propietària és una construcció feta pels volts de 1884. L’era de la casa, que encara es pot veure en l’enrajolat del passatge que transcorre pel costat, és anterior. Qui va construir la casa era Jacint Ramon, conegut com en Cinto. Era un dels germans fadristerns de la casa veïna de can Filosa, igual que els fundadors d’altres cases d’aquesta zona, com can Cinto Vell o can Xic Filosa. Jacint va tenir una filla que va morir jove. La propietat passà al seu gendre, que es va tornar a casar, i després als seus descendents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a can Cinto.</span></span></span></p> | 41.5914100,2.2426100 | 436875 | 4604690 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91891-can-cinto-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91914 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-13 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa popular de dimensions mitjanes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional de casa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts a la part posterior i, més enllà, un habitatge de nova construcció i un ampli pati. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una porta i diferents finestres simples de distribució no del tot regular. Els paraments són arrebossats, i la coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana.</span></span></span></p> | 08108-116 | Barri Les Casetes. Passatge que surt del carrer Remei, s/n | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a cal Ferrer en particular, ja hem dit que s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement es refereix a aquest habitatge com a Casa Tenda. Segons García-Pey (1999: 87), en aquesta època era coneguda com a can Miques i hi havia una petita botiga i cafè, que era l’únic que hi havia al poble en aquell moment. El sobrenom vindria pel fet que la gent hi anava a comprar “miques”: “Posa'm una mica d'això, posa'm una mica d'allò...” Posteriorment s’hi va instal·lar una ferreria on s’hi arranjaven les eines dels pagesos i també s’hi confeccionaven estris metàl·lics. Hi vivia en Pere Riera, que havia vingut de Girona. Entre d’altres anècdotes d’aquesta família, es deia que en Pere Riera era l'inventor de les portes corredores.</span></span></span></span></p> | 41.5927300,2.2426900 | 436883 | 4604836 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91914-can-ferrer-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 91915 | Can Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristo | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 68-69.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de dimensions força grans, amb les parets als quatre vents i en un emplaçament aïllat al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i la tipologia tradicional de casa popular, reconstruïda probablement a principis de segle XX, quan se li va donar una estructura més regular i perfectament planificada. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a quatre eixos d’obertures. Les finestres són de proporció vertical i emmarcades amb maó. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes són cobertes amb arrebossat. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></span></p> | 08108-117 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 4 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cristo en particular, no en coneixem notícies antigues. Probablement és de principis del segle XIX, com la resta de cases veïnes. En un principi, però, era una petita edificació de fang i canya. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 68), l’antic propietari era un capellà, i d’aquí vindria el sobrenom. L’avi d’aquesta casa la comprà a aquest capellà i pràcticament la va construir de nou. Pels volts de 1970 s’hi va fer una primera restauració, i aleshores es trobà una capella en una de les parets de tàpia. Rehabilitada i ampliada amb el pas dels anys, encara conserva part de l'antiga estructura que es comprova sobretot en el gruix de les seves parets. La casa tenia una vinya anomenada de can Cristo que es trobava al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> | 41.5927100,2.2424000 | 436859 | 4604834 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91915-can-cristo-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 91919 | Can Fleca (carrer Terrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carrer-terrassa | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat sense reformes modernes el volum i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, ja que els seus propietaris van construir un nou habitatge independent al costat, en forma de xalet. Això ha fet que sigui una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al nord vers el carrer, es distribueix en base a un eix d’obertures a l’esquerra, amb un portal rematat amb arc de forma irregular i una finestra al seu damunt. El portal queda aixoplugat sota una petita teuladeta que s’hi ha afegit modernament. A la dreta hi ha una altra finestra, més petita. Les finestres estan emmarcades amb maó i el portal també, però de manera parcial. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. La coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana. Per la part posterior sembla que el vessant sud ha estat sobrealçat. A la cantonada de l’angle nord-est, sota mateix de la teulada, hi trobem una petita i curiosa obertura que sembla enfocar al pas del carrer, com si fos una mena d’espiell per controlar qui venia pel camí.</span></span></span></p> | 08108-121 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 1 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Podria tractar-se d’una construcció de finals del segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5913900,2.2428400 | 436894 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91919-can-fleca-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||||
| 91941 | Llegendes del Sot i el Turó dels Nostris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sot-i-el-turo-dels-nostris | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 145.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1984). <em>Fem camí</em>, núm. 9. Parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Aquest indret de Lliçà de Vall on actualment hi ha la urbanització que ha adoptat el mateix nom de “Sot dels Nostris” té associades algunes llegendes que intenten explicar el significat d’aquest topònim curiós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Joan Masó en un article a la revista “Fem Camí” recull una d’aquestes tradicions. El relat que en fa, on sembla posar-hi bona part d’ambientació i de collita pròpia, és el següent. A la zona hi treballava un grup d’homes que es dedicaven a fer feines de bosquerols i que anaven transitant pels rodals. El dia que feien festa anaven a comprar a can Xic, al barri de les Casetes, i a ca la Madrona, on es proveïen de vi i sovint acabaven ben trompes. Llavors el camí se’ls hi feia més estret, les pujades més costerudes i les pedres ensopegadores. “Al passar vora el forn d’obra, arran del bosc del Sot d’En Nostris, un dia es senten sorolls de cadenes, un altre es veuen bruixes que es converteixen en gossos i gats, pel que cal passar-hi abans de les dotze perquè després, tombada la mitja nit, les bruixes es tornen més folles i agressives. Hi ha qui des dels indrets del Sot d’En Nostris assegura haver vist llumenetes, com flames de foc que sortien de la terra que cobreix els recent enterrats i que eren les ànimes d’aquells difunts que imploraven sufragis i oracions per haver mort impenitents...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey (1999: 158) ho explica de manera més concisa dient que “en aquest indret hi havia un bosc molt gran, fins al punt que la gent sentia basarda de passar-hi, ja que deien que se sentien els dimonis com hi arrossegaven cadenes”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tradició, recollida en una revista local, diu que durant la Guerra del Francès va trobar-se or i, en dir-li a la persona que féu la troballa que havia de tornar-lo, els contestà: “És dels nostris!”.</span></span></span></p> | 08108-132 | Sector central del terme municipal. Sot i turó dels Nostris; urbanització Sot dels Nostris | 41.5901400,2.2357400 | 436301 | 4604554 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91941-sot-nostris-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 90014 | Pous de glaç de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glac-de-can-gurri | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 54, 56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 141-142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J, CANTARELL, C; CORNELLAS, P (2007). <em>Pous de Glaç al Vallès Oriental</em>. Col·lecció Patrimoni. Museu de Granollers. Edició del Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPLUGA, Maria; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2020). <em>En Tragina i el glaç</em>, Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 86. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ CABOT, Joan (1982). <em>Programa de la Festa Major 1982</em>, Ajuntament de Lliçà de Vall<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de. <em>Diario de los viajes hechos en Cataluña</em>. Curial (ed. 1973).</span></span></span></p> | XVIII | Pous restaurats recentment, tot i que un ha perdut la coberta | <p><span><span><span>Conjunt de dos pous de glaç que estan situats en una terrassa fluvial del riu Tenes, al marge del camí que porta a Parets (el camí de la Marineta) i a pocs metres de la masia de can Gurri. Els dos pous es troben un darrera de l’altre. El del nord es conserva sencer i el del sud ha perdut la coberta. Són de grans dimensions i de tipologia i mides semblants. Es tracta de construccions semisoterrades fetes de pedra, de planta circular i emplaçades vora un desnivell del terreny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou que es conserva sencer presenta una coberta de cúpula amb farciment superior de terra i, a la part exterior, una protecció de teules. Té dues portes emmarcades amb brancals de pedra ben tallats i amb coronament de maó. Recentment han estat tancades per evitar que s’hi llencin objectes. Una particularitat és que les dues portes es troben a peu pla, una enfrontada a l’altra, quan el més habitual en la majoria de pous de la comarca és que s’hi accedeixi per finestres al sostre. Una de les portes conserva una estructura metàl·lica d’on es devia penjar la corriola per extreure el gel. A l'interior, un seguit de forats a les parets permeten intuir que hi havia algun tipus d'estructura que facilitava l’accés al fons del pou. A la part més fonda hi havia un desguàs per on marxava l’aigua del gel que es fonia i que també servia per fer la neteja del pou. Els murs són de maçoneria, fets amb pedra de riu lligada amb morter i fan 1,20 metres de gruix. El perímetre és de 35 metres, el diàmetre d’uns 10 metres i la profunditat d’uns 9 metres. Cal dir, però, que si es netegés de sediments tindria una mica més de fondària. Es calcula que tots dos pous tenen una capacitat d’unes 1.500 càrregues de gel. Aquest pou ha estat restaurat i adequat per a la visita mitjançant una passarel·la interior que va de porta a porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pou no conserva la coberta però les seves característiques i mides són similars a les del seu “germà bessó”. Actualment està protegit per una malla a la part superior. Els dos pous es comuniquen per un passadís estret i baix del qual se’n desconeix la funció precisa. Hi ha qui diu que podia servir perquè hi passés un nen a inspeccionar l’estat dels pous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pous de can Gurri es nodrien d’aigua per fer el gel mitjançant un rec, l’anomenat rec de les basses. Aquest conduïa l’aigua fins al bosc de can Gurri. Les basses es trobaven a l’esplanada que hi ha vora el riu, però de moment no s’han pogut localitzar.</span></span></span></p> | 08108-29 | Sector sud-est del terme municipal. Camí de la Marineta, prop de can Gurri. | <p><span><span><span><span>Al costat del riu Tenes a Lliçà de Vall s’hi va desenvolupar una important indústria del glaç. Estava relacionada amb el conreu del cànem, ja que ambdues feien servir recs i basses comunes. La primera notícia de pous de glaç al municipi es troba en uns capítols matrimonials entre Marc Pare i Antiga Gurri. Són de l’any 1689, un moment que coincideix amb l’anomenada petita edat del gel que va tenir lloc a l’entorn del segle XVII, quan a l’hemisferi nord les temperatures van baixar uns quants graus. L’explotació dels pous es va desenvolupar sobretot al segle XVIII, coincidint amb una expansió general d’aquesta indústria. El viatger Francisco de Zamora, que va allotjar-se a la masia de can Coll, destaca la importància del comerç del gel que protagonitzava aquesta casa, que també tenia un pou de gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un document de 1765 s’esmenten el pou de can Coll i els dos de la Verneda de can Gurri o d’en Barrera. La denominació Barrera fa referència al notari Salvador Barrera, que era l’arrendatari dels dos pous de can Gurri. El contracte estipula totes les condicions i els detalls de l’activitat: persones que hi treballaven, la mida dels pans, els quilos de llenya que hi havia d’haver fora dels pous per mantenir el fos per escalfar els treballadors, els sous, els preus del glaç, que els traginers havien de parar a l’hostal de Montcada, l’hora d’arribada a Barcelona i les penalitzacions per 'merma' o retard, entre altres coses. Deu anys després les instal·lacions dels pous de can Gurri es van ampliar amb la construcció de dues basses més. Està documentat que en la dècada de 1770 al 1780 se’n treien unes 1.500 càrregues anuals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1937 sembla que encara hi havia pous de glaç en funcionament a Lliçà de Vall. Almenys això es desprèn de la ressenya que es va publicar a la revista de l’Agrupació Excursionista de Badalona aquest any. Encara que en aquest article es parli dels pous de can Coll, creiem que es refereix als dos pous de can Gurri. I és que, almenys en aquesta època, tots eren propietat de la masia de can Coll. Diu així: </span></span></span></p> <p><span><span><span> “Dos Pous, que tenen á Casa Coll de Llissà de Vall: Y si los dos se poden umplir, á treta son de 3.000 Carregas; Però per sèr Casa de conveniencias lo mateix Duenyo, se ha cuydat sempre de la Empohació: Y son gent de tan bon tracte, que han acostumat ajustarse ab los Arrendadors de Barna., a uns preus proporcionats: Los Carros ab lo termini de las 24 . Horas del die fan lo Viatge d’anada, y retorn del Pou (CARRERAS et. Al, 1999: 142)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu torn, mossèn Joan MASÓ (1982) afirma que “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El subministrament d’aigua es feia mitjançant un rec que nodria unes basses. Un cop plenes les basses, d’uns 20 o 30 cm de fondària, es deixava glaçar l’aigua i llavors, amb l’ajuda d’uns motlles de fusta, es serrava i se’n feien unes peces anomenades pans de glaç d’uns 70 cm d’ample per uns 120 de llarg. Aquesta feina la feien els picadors. Després els pans de glaç es transportaven fins als pous. Allà els empouadors guardaven els pans de glaç al pou, embolcallant-los amb boll o palla perquè no s’enganxessin entre ells. Unes estructures de fusta separaven grups de capes. Un cop plens els pous es tancaven hermèticament i no s’obrien fins a l’època de desempouar, quan es carregaven als carros que els havien de transportar fins a Barcelona. El gel es feia servir en molts usos, com ara la conservació d’aliments o per refrescar begudes. Per la seva puresa, el gel de Lliçà era molt apreciat en els hospitals com el de la Santa Creu de Barcelona, on s’utilitzava per a usos terapèutics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys el conjunt ha passat a propietat municipal i al voltant dels pous de can Gurri s’hi organitza la Festa del Glaç, que té lloc a finals d’octubre i és la més emblemàtica del poble. En aquesta festa, sorgida d’un procés de creació comunitària amb participació ciutadana, el plat fort és la representació itinerant anomenada “El carro de gel: crònica del darrer viatge de l’any”. Es basa en fets documentats i és interpretada per actors locals . </span></span></span></p> | 41.5853100,2.2477200 | 437295 | 4604009 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-a-busto-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2007 es va engegar un procés de restauració i museïtzació del conjunt de Can Gurri a càrrec de la Diputació de Barcelona. Els pous de can Gurri es poden visitar el dia de la Festa del Glaç o també mitjançant visites concertades sol·licitant-ho a can Magarola o a la Regidoria de Cultura.El tema dels pous de glaç ha estat objecte d’una publicació de difusió infantil. Es titula “En Tragina i el glaç”, i forma part d’una col·lecció ideada per la Biblioteca Municipal de Lliçà de Vall a partir d’un personatge creat per M. Pilar Collado i Macià. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 89997 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants-0 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 33-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 118.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 214.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 89.</span></span></span></p> | XIX-XX | Algunes parts de la cas es troben en estat d'abandonament | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, emplaçada a l’indret conegut com el Sot de la Coma, al costat dret del torrent Merdans, també conegut com a torrent de can Sants. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, (amb planta baixa més dos pisos) que té adossat un cos més baix a llevant i, una mica més enllà, dos coberts independents. Per la seva tipologia constructiva aquesta masia no sembla gaire antiga: tal vegada del segle XIX i amb nombroses modificacions al llarg del XX. La façana principal, encarada vers migdia, no té un portal principal sinó tres de petits, ja que des de fa molt temps la casa ha estat dividida en tres habitatges. Els portals són de tipologies lleugerament diferents, tots rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó. Les finestres presenten una distribució igualment irregular. Són majoritàriament emmarcades també amb maó i amb llinda de fusta. L’arrebossat amb ciment que cobreix totalment la façana ha tapat un rellotge de sol que se situava a la part central i del qual només en resta l’agulla o gnòmon. A la part esquerra la façana té adossat una mena de porxo-terrassa obrat amb maó, de construcció molt moderna. La façana posterior té una multiplicitat d’obertures de distribució també molt irregular, algunes emmarcades amb maó. En aquesta part encara són visibles les restes d'un forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior es distribueix en tres crugies i ha estat compartimentat en tres habitatges que pertanyien a diferents propietaris. Al pati davanter, on abans hi havia hagut l’era, hi ha un pou de brocal quadrat obrat amb maó.</span></span></span></p> | 08108-14 | Sector nord-oest del terme municipal, entre les urbanitzacions del Mirador i de ca l'Estapé. | <p><span><span><span>La masia de can Sans ja figura en documents dels segles XVI-XVII al terme de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Sobre la família propietària del mas, que eren els Sans, es troben documentats des del segle XVIII a l’arxiu de la parròquia. Concretament, el 1709 la casa era de Domingo Sants. Ja a principis del segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta que és propietat de Francisco Sans. Sembla que en aquest mas a principis de segle XX també hi tenia lloc el cultiu del cànem, com en moltes altres finques del terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem com era la masia antiga, però tot sembla indicar que va ser molt reformada al segle XIX i/o al llarg del XX. En aquest últim període hi ha constància que a la masia hi residien tres famílies pageses, i les propietats també eren diverses. Un habitatge situat a la part est el va comprar Josep Brunés i Entraigas el 1941 a Lluïsa Colomer i Arquès, vídua de Joan Oliberas i Umbert, qui l'havia comprat a un tal Sans. Mentre la va tenir Josep Brunés Entraigas sembla que la casa va ser coneguda com a can Peret o can Peret de can Sans. Posteriorment passà a Josep Brunés i Nadal. Un altre habitatge que té accés mirant cap a l’est i que comparteix paret amb l’edifici principal era propietat del descendent de la família Sans i fou adquirit per Francesc Torras i Sayol, el qual el va passar al seu fill Camil Torras i Casas, que l'arrendà a la família de Joan Brunés Nadal. La part nord i oest del mas pertanyia a Pere Brunés Entreaigas, que la tenia per drets d'herència i que la va vendre a Alfons Carbó.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5970400,2.2250100 | 435414 | 4605328 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89997-can-sants-pou.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A prop té una mina i font, prop de la torrentera.En un indret de la vinya el pagès Josep Brunés i Nadal hi va trobar un molí manual de cereal que, segons diu mossèn Joan Masó (GARRIGA, 1991: 89) tenia textura aràbiga.Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 90026 | Can Cosconer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cosconer | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 64-66.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat més o menys els volums originaris, però amb importants reformes que n’han alterat la tipologia de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), amb un pati davanter i una pallissa. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat transformada amb obertures de nova creació. Sembla que originàriament s’ordenava en base a dos eixos d’obertures al centre. El carener de la teulada, perpendicular a la façana, queda descentrat, de manera que possiblement la casa es va eixamplar cap a ponent. Els paraments són actualment arrebossats i pintats d’un color clar. A l’altre cap del pati es conserva una petita pallissa de pedra amb la porta i la cornisa perfilades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-37 | Barri Les Casetes. Carrer de Núria, s/n | <p><span><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Cosconer en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 amb la denominació de can Cosconer Nou. </span></span></span><span lang='ES'><span><span>El motiu d’aquest sobrenom és que la família que l’habitava havien estat masovers de la casa que avui es coneix com can Vilardebò i antigament, can Cosconer. </span></span></span><span><span><span>A l’arxiu particular d’aquesta casa del barri de les Casetes es conserven documents diversos des del 1819. Els propietaris eren la família Martí. Pels volts de 1870 hi ha documentat Sebastià Martí, fill de Jaume Martí i Antònia Gibert. Ja a principis de segle XX la pubilla Maria Martí Masmiquel es va casar amb Leonci Costa, de Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa tenia terres que anaven des de la ribera del Tenes fins la carretera de Parets a Bigues, i des del camí de Granollers fins al Torrent de Can Cosconer. Aquestes terres eren conegudes com la peça de can Cosconer Nou, i incloïen bosc, vinya, sembrats i una mina d'aigua.</span></span></span></p> | 41.5932900,2.2419700 | 436823 | 4604899 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90026-can-cosconer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90026-can-cosconer-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal, pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER) i pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 90028 | Can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llanes | <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 119.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de petites dimensions, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis-golfes), que té adossats altres cossos o coberts a ponent tot formant un reng allargassat de construccions, amb una era enrajolada al davant. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució irregular d’obertures, igual que el cos adossat a la seva esquerra, més alt i amb coberta a un sol vessant. Les obertures són simples i els paraments obrats en part de maçoneria i en part de maó, però queden tapats sota l’arrebossat. El cos annex tenia originàriament dues arcades a la planta baixa que formaven una mena de porxo, avui tapiat. En la resta de façanes pràcticament no hi ha obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més interessant és un rellotge de sol estampat sota el carener de la façana que adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “ANY 1930, J.P.F., QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”.</span></span></span></p> | 08108-38 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Llanes en particular, la casa ja consta a l’Apeo a registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement, doncs, és una construcció de principis del segle XIX que a la primera meitat del XX encara es va ampliar. Es diu que el primer amo venia de can Fleca. Segons recull l’autor GARCÍA-PEY (1999: 119), a l’era de la casa hi baixaven a batre euguessers de muntanya que anaven passant per les diferents cases, fins que van arribar les màquines de batre. </span></span></span></span></p> | 41.5919600,2.2414400 | 436778 | 4604751 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90028-can-llanes-3_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 90155 | Can Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palet-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat de semi-abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès emplaçada en un petit terreny agrícola que ha quedat envoltat per les naus del polígon industrial de Palaudàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i té adossats cossos més moderns al costat nord. La construcció originària era més petita i de pedra i, ja a la segona meitat del segle XX, es va ampliar considerablement, tot allargant el cos i fent-lo recréixer amb un segon pis obrat amb totxo, de baixa qualitat i que desfigura el volum i la tipologia originàries. Pel que fa a la construcció antiga, es pot veure que la façana principal, encarada vers migdia, es distribuïa simètricament en base a una porta i una finestra a cada costat. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. La porta i les finestres conserven la fusteria originària.</span></span></span></p> | 08108-40 | Polígon industrial de Palaudàries. Carrer Palaudàries, 8 | <p><span><span><span>Aquesta casa formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. No en coneixem notícies històriques concretes però, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX. A la segona meitat del segle XX es devia fer l’ampliació de l’habitatge i la construcció dels cossos adossats.</span></span></span></p> | 41.5754000,2.2121600 | 434321 | 4602935 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90155-cal-palet-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 90218 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 170.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda. La casa conserva el volum i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que amb algunes modificacions recents. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal amb arc escarser. Les obertures originàries són emmarcades amb maó, però la majoria han estat modificades modernament amb llindes de fusta. El parament és fet amb el tipus de maçoneria pròpia de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri, amb un predomini de les pedres arrodonides. Actualment els murs són arrebossats i pintats de color ocre, però s’han deixat alguns testimonis que deixen entreveure el parament originari. La façana té un rellotge de sol modern.</span></span></span></p> | 08108-41 | Sector oest del terme municipal, entre les urbanitzacions de cal Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>Aquesta casa ja apareix a l’Apeo o registre municipal de finques i cases de l’any 1818, però podria ser que no fos la mateixa que l’actual. Per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons explica l’autor García-Pey (1999: 170), tenia una bassa feta de totxo que recollia les aigües pluvials dels camins i que convertia les terres de secà en terres de regadiu. Del noi de can Pallàs, al que li deien en Pallasset, es diu que era molt trapella: feia tronar i ploure i quan li convenia anava a dormir al cementiri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa ha passat per diferents propietaris, i actualment es troba en procés de rehabilitació<span>.</span></span></span></span></p> | 41.5905800,2.2156900 | 434630 | 4604617 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90218-can-pallas-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 90219 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-23 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 47-48.</span></span></span></p> | XIX-XX | Cos central amb escrostonaments a l'arrebossat. Estat de semiabandó | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada prop de la carretera de Sabadell a Granollers, a l’actual polígon de Palaudàries. Consta de dos cossos residencials adossats més un cobert, tot formant una planta rectangular allargassada. Els dos cossos disposen de planta baixa més un pis, i tenen la façana principal encarada a migdia. El cos del centre (de color rosat) és el més antic i el que revesteix un cert interès com a testimoni de casa popular pagesa. La seva façana principal consta d’un portal de punt rodó i finestres de distribució irregular, en bona part modificades. Els murs són de maçoneria, i només el davanter és arrebossat. El cos situat a l’oest (de color blanc) és més modern, possiblement de la dècada de 1950. És de planta rectangular i compta amb una terrassa que es genera a l’angle sud-oest. Es caracteritza per un ritme de finestres a la primera planta emmarcades amb un dentellat de to més fosc. Finalment, el cobert de llevant és una construcció funcional, també moderna i amb les estructures fetes de formigó.</span></span></span></p> | 08108-42 | Polígon industrial de Palaudàries. Camí de Sant Ferran. Carrer de la Caseta | <p><span><span><span>Aquesta casa ja consta a l’”Apeo” de 1818, amb el número 179 i amb la mateixa denominació de “la Caseta”. Aleshores era propietat de Pere Prat Ginestos; és a dir, el mateix amo de la masia de can Prat. Formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic Camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. Per la tipologia constructiva, el cos més antic de la casa (el central) podria ser originària de principis del segle XIX o potser una mica anterior. La resta de cossos són més moderns, de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span>Sembla que el nom de la casa prové d’un tal Pere Caseta. També se la va conèixer com a can Pere Caseta, posteriorment can Caseta i, finalment, ha quedat el nom de La Caseta. En una època hi van viure els masovers de can Lledó de Lliçà d’Amunt, per això també va ser coneguda com la Caseta de can Lledó.</span></span></p> | 41.5766900,2.2118600 | 434297 | 4603078 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90219-la-caseta-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Pere de la Caseta, cal Caseta, Caseta de can Lledó | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 90531 | Can Rels i can Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rels-i-can-granota | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 235.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 222-223.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Can Granota ha estat pràcticament reconstruïda | <p><span><span><span>Conjunt de dues cases de pagès adossades que estan emplaçades al barri tradicionalment anomenat el Sot. Ara formen una sola propietat, però en el seu origen eren dues cases diferents: can Rels, situada més a ponent, i can Granota, a llevant. Les dues queden enclotades en un terreny amb desnivell al costat del carrer i tenen les seves façanes principals mirant a migdia. Can Rels ha conservat el volum originari i més o menys la tipologia de casa popular de finals del segle XIX o principis del XX. És una construcció de planta rectangular amb planta baixa més un pis. La façana principal és de pedra i actualment està arrebossada amb ciment, per això no s’hi aprecien gaire les característiques constructives. Les obertures són diverses i es distribueixen de manera irregular. En els murs lateral i posterior s’aprecia millor el parament, fet de maçoneria i amb parts de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Granota devia tenir una tipologia semblant però ha estat reconstruïda pràcticament de nou fa pocs anys. Se n’han conservat més o menys els volums originaris però pràcticament no han quedat traces visibles de la construcció antiga. A l’oest s’estén un ampli descampat on hi ha l’antiga pallissa i diversos coberts.</span></span></span></p> | 08108-43 | Urbanització de l'Estapé. Carrer de l'Avet, 15 | <p><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Rels, no en coneixem notícies antigues concretes. Per la seva tipologia constructiva podria ser de finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, ja existia l’any 1900. A començaments de segle XX hi vivia la família Francàs. A mitjans de segle XX el propietari era Joan Francàs, mentre que a la casa veïna de can Granota hi vivia un germà seu i les dues cases van acabar unificant-se. Els descendents d’aquesta família hi continuen vivint. Fa uns anys can Granota es trobava pràcticament en ruïnes i entorn del 2000 fou reconstruïda pràcticament de nou. L’era es trobava al costat de ponent, on es batia amb el cavall i el correó de pedra que tenien. Més endavant va ser pavimentada i a dia d'avui hi ha coberts. Actualment aquestes cases són més conegudes com cal Cirera. Al seu voltant hi ha instal·lada l’empresa de gestió d’escombraries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 235) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Rels i a mossèn Oriol.</span></span></span></p> | 41.5978300,2.2267800 | 435562 | 4605414 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90531-can-rels-i-can-granotes-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal CireraDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel propietari. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 90562 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-2 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 222-223.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès situada al barri tradicionalment anomenat el Sot. Consta de dos cossos adossats que formen una planta rectangular allargassada, amb planta baixa més un pis. El cos que està situat al nord-oest té el carener perpendicular a la façana principal, mentre que el que es troba al sud-est té coberta a una sola vessant. La construcció conserva més o menys els volums originaris i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que l’arrebossat amb ciment de les façanes i les reformes de manteniment que s’hi han fet no permeten veure els detalls de les característiques constructives. La casa queda enclotada en un terreny amb desnivell al costat del carrer i té la façana principal a l’altra banda, mirant a migdia, amb un pati davanter i coberts. El cos de ponent conserva obertures emmarcades amb pedra carejada a la façana davantera, i el cos de llevant també té dues obertures amb pedra picada a la façana posterior. Això podria indicar una cronologia entorn de començaments del segle XIX o una mica posterior. Més endavant, però, la majoria d’obertures han estat refetes o són més modernes. A la façana posterior, per salvar el desnivell la casa té un pas aeri que permet accedir directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08108-44 | Urbanització de l'estapé. Carrer de l'Avet, 13 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel qua fa a can Ponet en paricular, no en coneixem notícies antigues però, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària de la primera meitat del segle XIX. Segons dades del cadastre, ja existia l’any 1900. Almenys des de mitjans de segle XX els propietaris eren la família Oliver. Recentment els seus descendents han venut la casa, que es troba en procés de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.5974500,2.2278100 | 435647 | 4605371 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90562-can-ponet-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Bruno, cal CostelletaDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 90895 | Can Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-petit | <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 182.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions situada al barri tradicionalment anomenat el Sot. L’habitatge antic consta de tres cossos adossats que formen una planta rectangular, amb planta baixa més un pis. El cos situat més a ponent és més alt i té coberta a un sol vessant, mentre que els dos situats més a llevant tenen coberta a dues vessants però de diferents alçades. Aquests tres cossos han conservat més o menys els volums i la tipologia de casa popular pagesa, per bé que el cobert i galliner adossats al costat sud dificulten la visió del conjunt. És possible que el cos de llevant sigui el més antic i els altres dos s’hi afegissin posteriorment. La façana principal, encarada al sud-est, és molt austera i consta d’una porta i dues finestres superiors de proporcions verticals. Els murs són arrebossats i pintats de blanc, diferenciant els perfil de les pedres cantoneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sud-est s’hi ha aixecat una casa de nova construcció.</span></span></span></p> | 08108-47 | Urbanització de l'Estapé. Carrer l'Avet, 22 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebò, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Petit, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta en el número 84 com a casa de Joseph Castells, propietat d’aquest mateix. Antigament també era coneguda com can Tono o can Tona (així apareix en un mapa de 1916). Sembla ser que hi havia viscut una dona que es deia Rosa i l’anomenaven de forma afectuosa Rosetona. Podria ser que de Tona el marit prengués el sobrenom de Tono i això explicaria aquest motiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers decennis del segle XX Josep turull Argemí va comprar la casa. Procedia de la casa veïna de can Turull. Can Petit tenia poca terra i la majoria dels camps que treballaven eren arrendats de can Vilardebò. Antigament l’espai de davant de la casa feia alhora de pati i d'era. Batien amb un cavall propi i amb el corró de pedra que els hi deixaven els de can Rels. Després ventaven amb la màquina de maneta que tenien a terç amb can Ponet i can Turull, bastint a la vora un sol paller.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa s’ha mantingut exteriorment sense gaires reformes, però recentment es va aixecar la nova casa al costat de l’antiga.</span></span></span></p> | 41.5984700,2.2262100 | 435515 | 4605485 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90895-can-petit-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90895-can-petit-13.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can TonoDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Informació oral facilitada pel propietari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 90896 | Can Paitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paitora | XIX-XX | En ruïna. Teulada parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions, en ruïnes, que forma part d’un barri de cases disperses sorgit prop del carrer de can Segarra i can Serracarbassa. Es troba enmig d’uns camps, pràcticament envoltada de vegetació, i se’n conserva tota l’estructura però la teulada comença a esfondrar-se. Consta d’un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Es tracta d’una construcció molt modesta que ha conservat els volums originaris i la tipologia de casa popular pagesa. De la façana principal, encarada vers migdia, tan sols es pot veure que té dues finestres superiors, una d’elles emmarcada amb maó. Els murs són de maçoneria, arrebossats i pintats de color blanc. Probablement el cos de l’habitatge es devia ampliar pel costat de llevant, i també s’hi va afegir un cobert adossat a l’angle nord-oest.</span></span></span></p> | 08108-48 | Sector oest del terme municipal. Entre les urbanitzacions de can Prat i can Salgot. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5897000,2.2168200 | 434724 | 4604519 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90896-cal-paitora-x.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 90900 | Can Pau Palla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-palla | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | En estat d'abandonament | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada prop de la carretera de Sabadell a Granollers, a l’actual polígon de Palaudàries, en un solar que ha quedat lliure de naus. Consta d’un cos de planta allargassada, amb un dels costats esbiaixat, i té planta baixa més un pis. Aquest antic habitatge es devia construir al segle XIX però actualment té més aviat l’aspecte d’una granja funcional, ja que durant molts anys a la part de ponent s’hi criaven gallines. Això va transformar l’aspecte general del conjunt, que adopta més aviat l’aspecte uniformitzat d’una granja de mitjans del segle XX. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit de portals de grans dimensions i diverses finestres de distribució irregular, de caire funcional. A la part posterior les obertures són més petites. Els murs són arrebossats amb ciment. La part de ponent, on hi havia la granja, s’hi devia afegir posteriorment.</span></span></span></p> | 08108-49 | Polígon industrial La Serra. Carrer de la Segarra, s/n. En un descampat. | <p><span><span><span>Aquesta casa formava part d’un barri de casetes disperses que es devia formar al segle XIX prop de l’antic camí ral i posterior carretera de Sabadell a Granollers. Ja consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818, on apareix amb el nom de can Pau de la Palla. Antigament s’hi entrava pel camí propi de la casa des del camí ral, que passava uns metres més al nord. El camí va quedar tallat per la carretera i ara s’hi accedeix directament des d’aquest vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys enrere la part de ponent va servir com a granja de gallines. Els antics masovers l'any 1966 van construir una altra casa molt a prop que va ser coneguda per ca la Pagesa perquè, a més de tenir un restaurant, s’hi venien ous, pollastres i conills. Més recentment, can Pau Palla és cuidada per un masover.</span></span></span></p> | 41.5710400,2.2128500 | 434374 | 4602450 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90900-cal-paupalla-9.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 90985 | Can Tià Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tia-sans | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 226.</span></span></span></span></p> | XX | Rehabilitació que ha alterat substancialment la tipologia constructiva originària | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, avui força modificada, que es troba emplaçada en un barri de cases disperses que es va formar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té cossos més baixos adossats a banda i banda. La casa ha conservat més o menys els volums originaris, però les obertures s’han refet completament i la tipologia de casa de pagès popular ha quedat força alterada. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures amb la porta al mig, i té un rellotge de sol a la part superior. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc. </span></span></span></p> | 08108-55 | Carrer Oliveres, 4 | <p><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Tià Sans i algunes de les altres casetes que van formar un barri dispers al voltant de la carretera. Segons notícies orals, la casa fou construïda per Sebastià Brunés Entreaigües, avi de l’actual propietària. Era coneguda igualment per can Tià Sans i per ca la Mestra, ja que hi va viure una mestra de l’escola. El motiu popular de la casa, doncs, és un derivat del nom “Sebastià”.</span></span></p> | 41.5791500,2.2354400 | 436265 | 4603334 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90985-can-tia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90985-can-tia-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: ca la Mestra. Notícies orals facilitades per la propietària | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91009 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro-3 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 167</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que es troba en un barri de cases disperses que es va originar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té diversos cossos annexos als costats nord i oest. La casa ha conservat més o menys el volum i la tipologia originària de casa popular pagesa. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos mòdols més o menys simètrics que semblen correspondre a dos habitatges. Cadascun amb un eix central d’obertures on hi ha una porta i un balcó al damunt, més finestres laterals. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc. En la resta de façanes les obertures són més irregulars i queden alterades per la construcció dels cossos adossats, que a la part posterior generen una terrassa i a l’oest una àmplia eixida. La casa ha conservat una àmplia zona de pati i horts al seu voltant.</span></span></span></p> | 08108-56 | Avinguda de Catalunya, 1 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Padró i algunes de les altres casetes que van formar un barri dispers al voltant de la carretera. La família de cognom Padró féu construir aquesta casa i hi van venir a viure procedents de ca la Madalena, del barri Xiol, que també s'anomenà cal Padró.</span></span></span></p> | 41.5797100,2.2359300 | 436307 | 4603395 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91009-can-padro-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 91041 | Can Tender | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tender | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 225</span></span></span></p> | XX | La tipologia constructiva originària ha estat parcialment alterada i l'estat de conservació és desigual | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions que es troba emplaçada en un barri de cases disperses que es va formar a redós de la carretera de Parets. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i golfes) que té adossat un cobert a llevant. La casa ha conservat més o menys el volum originari, per bé que les obertures s’han refet en bona part i la tipologia de casa de pagès popular ha quedat parcialment alterada. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en tres obertures, amb la porta al mig, i el carener de la teulada és paral·lel a la façana. Els murs són actualment arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-57 | Carrer Oliveres, 2 | <p><span><span><span>A principis de segle XX es va construir la carretera que vertebra el municipi de Lliçà de Vall de nord a sud, comunicant Parets del Vallès pel sud i enllaçant amb la carretera de Sant Llorenç Savall pel nord. L’any 1908 a l’Ajuntament es parlava de la redacció del projecte, i l’obra sembla que es va fer efectiva entorn de 1917. Probablement al voltant d’aquests anys es devia construir can Tender. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, l’any de construcció d’aquesta casa és el 1923. Antigament hi tenien vaques i aviram, on venien llet, ous, pollastres i el que collien a l'hort. Aquesta activitat fou considerada per la gent com anar a la tenda, i així va sortir el nom de la casa d'en Tomàs Xicota Guasch. El cognom Xicota, força estès al municipi, tal vegada provindria de la casa de can Xicota de Lliçà d'Amunt.</span></span></span></p> | 41.5791200,2.2359100 | 436304 | 4603330 | 1923 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91041-can-tender-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91046 | Rentador de can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-xiol | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 251.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample). És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.</span></span></span></p> | 08108-59 | Sector sud del terme municipal. Barri Xiol. Camí de can Coll. | <p><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador. El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.</span></span></span></p> | 41.5803300,2.2387600 | 436543 | 4603462 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 91422 | Barri de la Ganiveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-ganiveta | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 53, 96-97, 136-146, 221.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit carrer o raval de tradició pagesa format per un grup d’unes tres cases, però que antigament probablement eren més. Es troba a un costat del camí de Sant Valerià i prop també de l’antic camí ral de Sabadell a Granollers. Les cases estan adossades entre mitgeres i tenen les seves façanes principals mirant cap a migdia. A la part de davant i darrere i tenen patis i horts, amb presència al sector sud de diversos coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de cases pageses de tipologia semblant però no idèntica, que més o menys han mantingut els volums originaris però amb nombroses transformacions modernes. Consten de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada en paral·lel al carrer. Sembla que cada casa es distribuïa en base a un o dos eixos d’obertures verticals, però amb les diverses reformes i compres de cases per part de les seves veïnes s’hi han introduït algunes alteracions, i la gran majoria d’obertures han estat remodelades. Les alçades són lleugerament diferents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, les cases són les següents: cal Cintet Rels (la primera, més baixa), cal Met (la segona, actualment pintada de groc), i can Mas (la tercera, molt ampla). Aquesta darrera és la més gran i fruit de la fusió de diverses cases prèvies. Can Mas ha mantingut la tipologia de les obertures amb menys alteracions, alguna amb un ampit de pedra. Més enllà, pel costat de ponent, can Mas està adossada a un cobert de superfície considerable, fent angle amb una terrassa de construcció moderna.</span></span></span></p> | 08108-64 | Carrer del Sol | <p><span><span><span>El carrer de la Ganiveta és un petit barri de cases populars pageses que devia formar-se en algun moment del segle XIX posterior a 1818, ja que les cases no apareixen encara a l’Apeo o registre municipal de finques d’aquest any. No es pot descartar, però, que en aquest indret ja hi hagués un mas més antic. Podria tractar-se del mas Compter, que en un moment donat va desaparèixer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons diu la tradició, l’apel·latiu de la Ganiveta fa referència al fet que a l’entrada del barri hi havia un pou comú que solia tenir molt poca aigua i els veïns de les cases s’afanyaven al matí per ser els primers a treure’n perquè s’acabava de seguida. Això provocava contínues disputes, fins al punt que algunes havien acabat a ganivetades. Avui el carrer s’anomena oficialment carrer del Sol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Cintet o Cintet Rels (la primera casa del barri) va prendre aquest nom quan hi va anar a viure Jacint Francàs, que era fill de can Rels. Aquesta casa també és coneguda per ca la Maria de can Rels, sobrenom amb el que era coneguda la seva dona, Maria Xicota Roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Met sembla que va ser construïda el 1830. Sabem que l’home que la va fer es deia Jaume. La vinya de cal Met era prop del barri, on avui hi ha unes cases més amunt, camí Sant Valeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Mas anteriorment era coneguda amb la denominació de ca l’Oliveres perquè el seu propietari, Josep Mas Paradell, era conegut popularment com a Josep de ca l’Oliveres perquè havia estat masover en aquesta casa. La casa de la seva esquerra era ca l’Amadeu, que era propietat d’Amadeu Ramon Briquets, i la seva filla gran fou Teresa Ramon. En un moment donat can Mas va comprar ca l’Amadeu i encara una part de can Met.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, al sector sud-oest hi havia hagut també una caseta molt petita anomenada cal Noi Xic. Hi vivia Joan Brunés Entraigas, i després va ser transformada en cobert.</span></span></span></p> | 41.5831200,2.2299600 | 435812 | 4603778 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91422-ganiveta-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: popularment es pronuncia també barri de la GavinetaDades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91425 | Dipòsits o molí del mas Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-o-moli-del-mas-gordi | XIX-XX | En ruïnes, només es conserva la part baixa dels murs | <p><span><span><span>Possibles dipòsits de funció desconeguda, tal vegada relacionats amb un molí d’oli o, en tot cas, amb l’emmagatzematge de líquids. L’element es troba en un emplaçament aïllat, uns 100 m al sud de l’antic mas Gordi, avui arrasat. Es tracta d’un terreny amb fort pendent, ben al costat del camí de Sant Valerià i actualment englobat dins la zona esportiva del Club Les Argelagues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes, que es troben gairebé a la part alta del coster, consisteixen en un seguit de murs, conservats fins a l’alçada d’un metre aproximadament, que conformen dues petites cambres de formes quadrangulars. La cambra situada la part baixa (a l’est) ha quedat parcialment destruïda a la part final. L’interior d’aquestes cambres conserva restes escadusseres d’un arrebossat que no és pas gaire compacte, tal com caldria esperar en un dipòsit més o menys impermeabilitzat. La cambra superior (situada a l’oest) té al seu interior dos forats que travessen els murs: un a ponent i l’altre a llevant, de manera que el líquid passava d’una cambra a l’altra procedent del vessant alt del coster. El líquid vindria de la zona propera al camí de Sant Valerià, però ignorem com eren les conduccions que alimentaven el dipòsit i d’on venien, ja que deuen haver quedat soterrades. Des del primer dipòsit el líquid es trascolava al dipòsit inferior (situat a l’est). El forat que comunica ambdues cambres es troba a una cota lleugerament més alta que el primer, de manera que funcionaria com una mena de sobreeixidor. Els forats estan capçats per peces de pedra que tenen un retall circular al seu interior. El segon forat té per una banda la boca circular mentre que l’interior, per on desguassava el líquid, és de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cambra, més alta i ben conservada, mesura uns 3 per 3,75 metres per la part externa. La cambra més baixa té unes mides similars. Els murs són de maçoneria i d’uns 50 cm de gruix. A l’interior de la primera cambra s’hi observen dues pedres que sobresurten. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, desconeixem la funció concreta d’aquest element i no en tenim cap notícia, ni documental ni oral. Mossèn Joan Masó, que fou qui el va donar a conèixer en un petit article, suposava que podia tractar-se d’un molí d’oli. Tanmateix, a la zona no hi trobem cap trull o pedra de molí. Per la seva tipologia aquesta petita construcció només ens informa que havia servit per contenir algun tipus de líquid, que provindria de la part alta del coster i que passaria d’un dipòsit i l’altre. Però el cert és que, amb aquestes poques dades, no som capaços de concretar més el tipus d’ús podia haver tingut.</span></span></span></p> | 08108-65 | Urbanització del mas Gordi. Carrer Pilar, 4. | <p><span><span><span>Aquesta mena de dipòsit o molí es troba dins la propietat de l’antic mas Gordi. És un mas d’origen medieval i ja està documentat al segle XV. Concretament, en el fogatge de 1497 apareix com a can Guàrdia, en el fogatge de 1515 a nom de Joan Guardi, i en el fogatge de 1553 apareix a nom d’Antoni Vehia, àlies Gordia. Aquestes referències il·lustren l’evolució del topònim. Possiblement per la seva posició elevada en un origen era un lloc de guaita o guàrdia, potser amb alguna torre. Les referències anteriors il·lustren l’evolució de Guàrdia cap a Gordia, en alguns documents també apareix com a Guardi i, finalment, Gordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris eren la família de cognom Guàrdia. El 1672 hi ha documentat Sebastià Guàrdia, i el 1674 la casa d’en Guàrdia. Ja al segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818, el mas consta a nom de Francisco Gordi. A finals del segle XIX la propietat ja havia passat a mans de la família Serra. Vicenç Serra i Fontcuberta (1878-1925), que fou el propietari del mas, va ser elegit alcalde de Lliçà de Vall el juliol de 1909. Va ser algutzir municipal al començament dels anys vint. El seu besnét Vicenç Serra i Pou fou alcalde de Lliçà de Vall entre 1966 i 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX el mas Gordi va quedar abandonat. En les seves terres s’hi formà la urbanització coneguda com mas Gordi i l’antiga casa pairal avui es troba totalment arrasada; només un queden restes escadusseres d’un o dos murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquests dipòsits o possible molí, no en coneixem cap notícia concreta. Les restes van ser redescobertes a l’últim quart de segle XX, quan el rector de la parròquia i erudit, mossèn Joan Masó Cabot, en va fer un petit article.</span></span></span></p> | 41.5904900,2.2233800 | 435271 | 4604602 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER)No hem pogut localitzar l’article de Mn. Joan Masó Cabot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91436 | Casa Nova del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-pla-0 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 47</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba emplaçada al barri de cases disperses anomenat el Pla. La Casa Nova del Pla es troba entre les que millor han conservat la tipologia originària de casa pagesa popular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i queda envoltada per un seguit de coberts als laterals i a la part posterior, amb un cos més llarg al costat nord. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és la part que mantingut de manera més visible les característiques tradicionals. S’ordena en base a tres eixos d’obertures, i es caracteritza per uns emmarcaments de maó de formes dentades que perfilen les obertures i que destaquen sobre el parament de pedra. La composició queda ressaltada també amb un balcó central i, al seu damunt, unes finestretes bessones al nivell de les golfes rematades amb arcs de punt rodó. Aquestes finestres bessones es repeteixen a la façana posterior i donen personalitat a la casa. Més recentment, al nivell de planta baixa de la façana principal s’hi ha afegit un porxo que desfigura lleugerament la fesomia tradicional de la construcció.</span></span></span></p> | 08108-67 | Barri del Pla. Passatge del Pla, 7 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la Casa Nova del Pla en concret, sembla que fou de les últimes que es va construir en aquest sector. El primer propietari era Isidre Grau Casals, per això també s’anomenava ca l’Isidret o cal Sidro del Sot. L’avi era fill de la Casa Nova de can Cosconer, i potser per aquest motiu es va anomenar Casa Nova, o bé perquè va ser de les últimes a construir-se. Recentment la casa ha estat adquirida per uns nous propietaris.</span></span></span></span></p> | 41.5898300,2.2572600 | 438094 | 4604504 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91436-casa-nova-el-pla-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||||
| 91440 | Can Pep Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-llanes | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 177-178.</span></span></span></p> | XX | Casa molt modificada per intervencions modernes que han estat poc curoses | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions, emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla</span>. Actualment es troba adossada a una construcció industrial, de manera que l’habitatge tradicional ha quedat molt desdibuixat. La casa conserva més o menys els volums originaris i, parcialment, la tipologia de casa pagesa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada que té adossats coberts a l’est i al nord, mentre que a ponent s’allarga una nau de tipus industrial que tanca el recinte. La façana principal de la casa està encarada a migdia, vers la carretera, i dona a un pati tancat que s’utilitza per a usos productius.</span></span></span></p> | 08108-69 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 29 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció de can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Pep Llanes en concret, en un principi els amos eren la família Vilalta, que la van vendre a Josep Puig Font, el qual era fill de can Llanes i per això se’l coneixia com en Pep Llanes. Procedia doncs de l’altra casa, també anomenada can Pep Llanes, que està situada a l’antic carrer empedrat, actual carrer de Terrassa, número 2. La família de Pep Puig hi va viure molts anys al barri del Pla. Més recentment, la casa s’ha llogat per explotar-hi les naus adossades que s’utilitzen com a taller industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Pep de can Llanes. S’hi diu que fou alcalde i no sabem si és exacte. Qui sí que fou alcalde era Jaume Carreras Villà, de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5884900,2.2557100 | 437964 | 4604356 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91441 | Can Pessigos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pessigos | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 181.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla. </span>Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, tot i que amb algunes modificacions fruit de reformes modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té coberts adossats a diversos costats, així com unes dependències en forma de U a la part posterior, al nord, amb un pati on antigament hi havia l’era. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és molt senzilla i té una distribució d’obertures irregular. Actualment el parament és arrebossat i de color ocre, i les finestres i portes han estat remodelades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud es conserva una bassa de forma allargada que mesura set per quatre metres. Es feia servir tant per a regar com per a safareig.</span></span></span></p> | 08108-70 | Barri del Pla. Passatge del pla, 9 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit, doncs, que can Pessigos és la casa més antiga del barri. Segons la inscripció de la façana fou construïda l’any 1910. El fundador fou Francesc Grau Tintó, que provenia de Perafita. El mot li van posar perquè van començar a dir-li pessic o pessigolles, que finalment va derivar en Pessigos. La bassa de la casa es va construir l’any 1928. Segons GARCIA-PEY (1999: 181), a l’era de la casa per fer les feines relacionades amb el batre venien eugassers de fora, que anaven passant per les cases, a vegades amb cavalls, d’altres amb eugues. Ventaven amb forques i feien pallers de palla, alfals, trepadella, ordi i civada. La família Grau va continuar al front de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.5905200,2.2585000 | 438198 | 4604579 | 1910 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la façana: Fco Grau 1910 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91550 | Can Múrcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murcia | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 90-91.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Molt modificada amb reformes recents sense un criteri clar de conservació, i amb parts en estat precari | <p><span><span><span>Casa que forma part del carrer o raval pagès de Serracarbassa, sorgit a peu del camí de Sant Ferran. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts a l’oest, tot formant un carrer amb les cases d’enfront: cal Segarra, cal Bellarac i can Serracarbassa, així com també al sud. Les diverses construccions, molt variades i de diferents èpoques, configuren una forma de L, amb una àmplia zona de jardins i horts al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha conservat el volum i, en certa mesura, la seva tipologia tradicional. L’accés es fa mitjançant el portal d’un petit pati tancat que dona al camí de Sant Ferran. Des d’aquest pati s’accedeix a l’interior de la casa, que no té una façana gaire definida a causa de les successives reformes. Els murs exteriors són de pedra i arrebossats, i gairebé no tenen finestres.</span></span></span></p> | 08108-75 | Barri de can Serracarbassa. Camí de Sant Ferran | <p><span><span><span>En un origen en aquesta zona hi havia un mas anomenat Bellarac, que ja existia al segle XVIII i probablement força abans, tal vegada al segle XVI. Al segle XIX es va dividir en tres cases, d’oest a est: cal Segarra, cal Bellarac i cal Serracarbassa. I al davant, per la banda sud, s’hi va construir can Múrcia. D’aquesta manera va sorgir un dels primers carrers o ravals pagesos del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que can Múrcia antigament s’anomenava can Fernando. Hauria donat nom a la Serra de Sant Fernando i al camí de San Fernando, topònims que després es van traduir com a serra i camí de Sant Ferran. La denominació actual de la casa es devia adquirir cap a la dècada de 1940. Seria la casa d’en Ramon Múrcia Campos, que després va ser habitada per la seva filla, Rogèlia Múrcia. A aquest home se'l coneixia pel sobrenom de “El Perdigó”, i per això la casa també era anomenada d’aquesta manera.</span></span></span></p> | 41.5891000,2.2188500 | 434892 | 4604451 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | |||||
| 91554 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-9 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 231.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva integrament, però algunes parts, sobretot els coberts, en estat força precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts de diferents èpoques a la part posterior i lateral (nord i sud-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, es distribueix en base a tres eixos d’obertures perfectament regulars, amb la porta al centre. Els paraments han estat arrebossats amb ciment, de manera que no és visible el tipus de maçoneria.</span></span></span></p> | 08108-76 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 35 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Torres en particular, va construir la casa l’any 1925 Pere Carreras Sobirà, antic masover de la masia de les Torres, el qual era conegut amb el sobrenom de Torres. El seu fill fou Joaquim Carreras. Després d’una cinquantena d’anys en què la casa va estar tancada ara torna a estar habitada.</span></span></span></p> | 41.5888000,2.2571200 | 438082 | 4604389 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-113.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91555 | Can Moisès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moises | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 249.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>)</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial que en un moment donat es va compartimentar en dos habitatges, per això la façana queda diferenciada en dos colors, blanc i rosat. A més, té adossat a ponent un habitatge molt més modern, de la segona meitat del segle XX, i un bon nombre de coberts de diferents tipologies que formen una mena de carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal té una estructura regular i ha conservat força bé el volum i la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures. La part de l’habitatge posterior queda diferenciat pel color rosat de la façana i per uns emmarcaments estucats en forma dentada a finestres i cantoneres.</span></span></span></p> | 08108-77 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 33 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa pròpiament a cal Moisès, la casa la va construir l’any 1927 Jaume Carreras. Conegut popularment com el Xato, Jaume Carreras Villà (1888-1940) era l’administrador de la finca de les Torres, on feia de masover i hi tenia un camp arrendat. Quan el 1925 a les Torres s’hi instal·là l’Obra Tutelar Agrària (OTA), com molts altres pagesos va haver de deixar de treballar en aquesta finca i va comprar un terreny on s’hi va fer la casa que en un principi era coneguda com cal Xato i posteriorment cal Moisès. Era militant d’ERC i fou nomenat alcalde de Lliçà de Vall després de la victòria de les esquerres el 1934. Va ser destituït, juntament amb la resta del consistori, arran dels Fets d’Octubre de 1934. El febrer de 1936 tornà a l’alcaldia, i el juliol de 1936 va haver de cedir l’alcaldia al comitè revolucionari. El gener de 1939 s’exilià a França. La seva muller, que es va quedar a Lliçà amb el seu fill i la seva filla, va patir diverses represàlies per part de les autoritats franquistes. Carreras va passar, sembla, pel camp de refugiats de Bram, al departament d’Aude, i més tard s’instal·là en un poble del departament de les Ardenes, prop de la frontera amb Bèlgica, on treballà com a pagès en una gran propietat. El juny de 1940 va intentar traslladar-se cap al sud, però va ser ferit en un bombardeig i ingressat a l’hospital militar de la població de Montmirail, al departament del Marne, on va morir. La seva muller no va saber de la seva mort fins l’any 1953, quan va rebre una notificació oficial del govern francès (PLANAS MARESMA, 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Carreras va tenir un fill, Moisès, i una filla, Francisca. Per això la casa es va partir en dos habitatges, que han quedat diferenciats en els dos colors de la façana. En aquesta segona etapa la casa es coneix amb la denominació de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5890500,2.2575900 | 438121 | 4604417 | 1927 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 | ||||||
| 91557 | Ca la Fermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-fermina | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 85.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva sencera, però sense manteniment i amb naus industrials adossades | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, malgrat que avui es troba situada dins una parcel·la industrial i envoltada de naus. Hi deu haver contribuït que la casa moderna s’ha aixecat de nova planta a un costat. La casa antiga consta de dos cossos de diferents alçades amb cobertes a dues vessants. Els paraments són obrats amb <span>la maçoneria típica de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides. Les obertures són emmarcades amb maó.</span></span></span></span></p> | 08108-79 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 20 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de ca la Fermina també es coneixia com a can Tit o can Nano. L’home que la va construir era fill de can Pep.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5879800,2.2573700 | 438102 | 4604298 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-07-13 04:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 211,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.