Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91790 | Lledoner de can Coll 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-2 | <p><span><span><span>Lledoner de dimensions considerables que està emplaçat al jardí de can Coll, concretament a l’extrem sud, vora la tanca. Al costat en tenia un altre també molt antic, però ja s’ha corsecat.</span></span></span></p> | 08108-101 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5841000,2.2402500 | 436671 | 4603880 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91790-can-coll-lledoner-jardi-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||||
| 91791 | Col·lecció de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-can-coll | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, vol. 21 (gener de 2005), Centre d’Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, p. 51-80.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>Col·lecció d’objectes diversos emplaçada a la masia de can Coll que fou aplegada pel seu darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, amant de l’art i col·leccionista. El conjunt ha estat inventariat durant els anys 2017-2018, i s’hi han registrat 3.537 elements. Una part molt important correspon a pintura, amb molta obra de Joaquim Urgell (Urgeell) i d’altres autors coneguts, com Joan Miró o l’hongarès Károly. Un altre àmbit destacat és el de la ceràmica, </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>que compta amb un gran nombre de plats, rajola i altres peces molt representatives de la historia de la ceràmica catalana. També és remarcable el conjunt de mobiliari de diferents èpoques i estils que omplien les estances de la casa: modernisme, isabelí, art déco, barroc... La col·lecció també inclou molts altres objectes d’ús quotidià i diversos, com ara eines, estris de la llar, arreus, màquines, joguines, etc. La gran majoria dels objectes són del segle XX, però n’hi han alguns de més antics: segle XVII o anteriors. Molts dels objectes més antics no han estat datats a l’inventari, a l’espera d’una catalogació més aprofundida. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment de la compra de la casa per part de l’Ajuntament l’any 2017 els objectes de la col·lecció decoraven profusament les diferents estances i tots els racons d’aquesta casa-palau. Amb motiu de la restauració de l’edifici, bona part de la col·lecció s’ha guardat emmagatzemada en diferents sales.</span></span></span></span></p> | 08108-102 | Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>El 1957 la masia de can Coll fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Sancho era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica, de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1963 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i acondicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però encara resten importants actuacions a l’interior.</span></span></span></p> | 41.5848200,2.2404900 | 436692 | 4603959 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-planta-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-colleccio-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91791-can-coll-sant-joan-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Isabelí|Avantguardes|Art Decó|Abstracció|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Civil | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l’arxivera municipal, Anna Busto. | 96|98|99|100|107|110|111|94 | 53 | 2.3 | 1768 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||
| 91802 | Ca la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 49, 135, 136.</span></span></span></p> | XIX-XX | Estat d'abandonament. Moltes parts de la construcció en estat precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat ampliat cap a l’est i el nord, i que té encara altres construccions annexes a la part posterior. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructurava originàriament en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d’arc rebaixat i la resta d’obertures simples, amb llindes de fusta o emmarcaments de maó. Més tard es va ampliar amb una crugia més cap a llevant. El parament antic és de paredat, amb clapes de diferents tipus d’arrebossat.</span></span></span></p> | 08108-103 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, no en coneixem notícies antigues. No apareix a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció del segle XIX. En una feixa sota ca la Mercè hi havia l’era de les Casetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1962 la mestressa era Mercè Nadal, i aquest any va construir una altra casa, en aquest cas coneguda com ca la Mercè del Pla, prop de can Gurri. </span></span></span></span></p> | 41.5925600,2.2419000 | 436817 | 4604818 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Vicenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||
| 91803 | Ca la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marieta-0 | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada al qual se li ha adossat un cos més baix a llevant. La façana principal (encarada vers migdia) així com la resta de façanes han estat rehabilitades modernament, i totes les obertures han estat remodelades. En el cos principal es mantenen els paraments de maçoneria, actualment a pedra vista.</span></span></span></p> | 08108-104 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a ca la Marieta en particular, no en coneixem notícies antigues.</span></span></span></span></p> | 41.5923000,2.2417600 | 436805 | 4604789 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||
| 91804 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241-242.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136, 146.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, per bé que al seu voltant s’hi ha construït un bon nombre de coberts i també una casa moderna de nova planta, de manera que als costats i darrera la casa antiga s’hi ha configurat un conglomerat de construccions diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos residencial originari és de dimensions modestes, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d'arc escarser i una finestra al seu damunt que conserva l’ampit de pedra treballat. Més recentment, s’ha obert una nova finestra a la planta baixa. La resta de cossos són de tipologies i èpoques diverses. Tots els paraments són actualment arrebossats amb ciment. Uns metres a ponent, situada en una feixa enlairada sobre la casa, es conserva una era enrajolada de forma rectangular. </span></span></span></span></p> | 08108-105 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes, 54 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Met en particular, no en coneixem notícies antigues. L’autor GARCÍA-PEY (1999: 146) explica que antigament per batre a l’era de la casa venien euguessers de fora, sobretot de Castellterçol. Després de ventar es feia una passada per la màquina de maneta, que encara es conserva. La casa tenia vinyes que eren propietat de can Coll i que es trobaven al camí de can Coll, a la cara nord, sota el turó al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’expliquen algunes anècdotes referides a can Met.</span></span></span></p> | 41.5921200,2.2413600 | 436771 | 4604769 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91812 | Can Jaume Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-xic | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>) </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat eixamplada per ponent i té un cos adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb la porta al mig. Els paraments són arrebossats i les obertures simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span> Al costat de ponent, a l’altra banda del pati, es conserva una antiga pallissa de pedra, amb les obertures emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-106 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Sant Baldiri | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i la resta es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de can Jaume Xic ja s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Segons els propietaris actuals, a les escriptures consta que l’home que la va construir es deia Joan Puig Floriach. La família Puig s’ha mantingut al front d’aquesta casa en les següents generacions i fins a l’actualitat. El sobrenom de la casa ve d’un dels propietaris, Jaume Puig, que era baix d’estatura i se’l coneixia com a “Jaume Xic”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX Joan Puig Argemí (1874-1931) a part de ser propietari de can Jaume Xic tenia dues quarteres arrendades a can Orlau i treballava també com a jornaler a can Salgot. Va ser <span>alcalde de Lliçà de Vall entre 1914 i 1916, i continuà com a regidor durant els períodes 1916-1920, 1923-1924 i 1930-1931. Durant la seva alcaldia es va concedir a Lliçà de Vall una línia telefònica enllaçada amb la central de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la següent generació l’hereu fou Joan Puig Pujades (1904-1982). Un germà seu, Amadeu Puig Pujades, el 1936 va fundar en uns terrenys del costat la casa de can Madeu, i una germana, Pepa Puig Pujades, es casà amb Ton Floriach i van construir can Ton Cinto. Després de la Guerra Civil Joan entrà com a regidor de l’Ajuntament el 1948, i entre 1951 i 1952 va ser alcalde interí, en substitució de Julià Armadans. Durant el seu mandat l’Ajuntament adquirí un terreny de can Gurri per fer-hi el camp de futbol municipal. Des del 1946 era jutge de pau suplent de Lliçà de Vall, i el 1960 va ser nomenat jutge de pau titular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor GARCÍA-PEY (1999: 116) explica que on ara hi ha el pati de la casa antigament hi havia l’era, on s’hi picava i es passava el corró. </span>Una part del turó era coneguda com la Serra de can Jaume Xic, que anava des del començament de la serra de Sant Baldiri fins a aquesta casa.</span></span></span></p> | 41.5915200,2.2402000 | 436674 | 4604704 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91813 | Can Madeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madeu | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 125.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa de les primeres dècades del segle XX. Consta d’un cos residencial de plana quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució asimètrica d’obertures. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les obertures són simples. A la part superior de la façana hi llegim la inscripció: “AP 1936”, que fa referència a Amadeu Puig, el fundador de la casa. A la part davantera té un pati enjardinat amb gàbies per a l’aviram.</span></span></span></p> | 08108-107 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Balmes | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amadeu Puig Pujades, fill de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic, entorn de 1936 va construir can Madeu. Va haver d’anar a la guerra i no la va poder habitar la casa fins que en va tornar. Els seus descendents hi van continuar habitant. El fill i hereu fou Josep Puig Tarrés, casat amb Antònia Tusell, filla de cal Victorino, al barri del Xiol. </span></span></span></p> | 41.5910700,2.2406700 | 436713 | 4604653 | 1936 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||
| 91814 | Can Ton Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-cinto | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 228.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cas<span>a de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada </span>en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular de les primeres dècades del segle XX. consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta, i l’extrem dret té una finestra addicional, més ampla, a la planta baixa. A la façana posterior es mantenen aquests dos eixos d’obertures, amb una altra porta que dóna accés per aquesta banda. Els paraments són arrebossats i les obertures simples. A l’angle de ponent la casa té adossat un pou.</span></span></span></p> | 08108-108 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer de Girona | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir algunes cases més, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van construir a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pepa Puig Pujades era filla de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic. Es casà amb Antoni Floriach, que era fill de can Cinto, i a la dècada de 1930 el matrimoni va construir aquesta casa, que va ser coneguda amb la denominació de can Ton Cinto. Com que Josepa era una dona molt popular, quan es va quedar viuda la casa es va començar a anomenar també ca la Pepa. El fill i hereu fou Miquel Floriach Puig, casat amb Joaquima Ginart Olivé. Els seus descendents van continuar al front de la casa.</span></span></span></p> | 41.5905400,2.2398300 | 436642 | 4604595 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91847 | Can Turull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turull | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 237.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Construcció amb falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al barri tradicionalment anomenat el Sot. Ha conservat els volums i la tipologia de casa popular pagesa del segle XIX. L’habitatge és fruit de tres fases d’ampliació. En un principi tenia un petit cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), el qual fou allargat cap a llevant. Més endavant, probablement ja al segle XX, s’hi va adossar un cos a la part posterior obrat en bona part amb maó i amb coberta a un sol vessant. Així mateix, a l’angle sud-oest de la casa hi ha adossat un petit cobert de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura mitjançant un eix principal d’obertures al centre, lleugerament desplaçat a la dreta, amb un portal emmarcat amb maó i, al seu damunt, una finestra amb ampit de pedra treballada. Els paraments són arrebossats. A l’altre costat del pati davanter es conserva un pou de força profunditat, actualment mig sec.</span></span></span></p> | 08108-109 | Urbanització de l'Estapé. Camí del Sot, 8 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels, i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebó, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Turull en particular, ja hem dit que consta en l’Apeo de 1818, a nom de Salvador Serra. El nom de la casa prové del cognom d’un dels antics propietaris, que era conegut per en Turull de Parets. A l'Arxiu Parroquial en 31 de juny de 1816 hi consta Francisco Turull, fill de Llorens Turull i de Maria Batlles. La mare, Maria Batlles, tenia una altra casa en aquest sector. Més tard, consta com a propietari de can Turull Pau Turull (1887-1888).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers decennis del segle XX els Turull encara estaven al capdavant de la casa. Un dels fills, Josep Turull Argemí, va comprar la casa veïna de can Petit. A mitjans de segle XX consta com a propietari Gil Serrat Bayer (1943 i 1953). Les inicials “J S” estan inscrites a la façana, junt amb l’any 1942. A la dècada de 1970 va comprar la casa l’actual propietari, que pràcticament no ha utilitzat la casa antiga i n’ha construït una de nova a la part alta de la finca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El torrent de can Turull baixava des de can Filoseta (ja desapareguda) per darrera de can Turull i can Petit, fins arribar al torrent de Merdans.</span></span></span></p> | 41.5989900,2.2269600 | 435578 | 4605543 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana: J S Año 1942Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||
| 91889 | Can Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 88.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba més o menys aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats: un que està situat a ponent i que sembla més antic, amb el carener de la teulada perpendicular a la façana, i un altre que està situat a llevant i que sembla posterior, amb el carener en paral·lel. Per l’extrem est, un altre cos connecta amb la casa de can Cinto Vell, que es troba més al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de ponent té la façana principal encarada vers migdia. Les obertures són simples i de distribució irregular. A la part superior es conserva, força desdibuixat, un rellotge de sol. El cos adossat a llevant, alineat amb la mateixa façana, presenta també una distribució d’obertures irregular. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-110 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 11 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Filosa en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per tant, és possible que la construcció sigui de finals del segle XVIII o principis del XIX. Els propietaris eren la família de cognom Ramon. Entre 1855 o 1860 diversos germans d’aquesta família van construir un seguit de cases situades molt a prop: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa. I més tard can Cinto i can Sidro Filosa. A finals del segle XIX un dels fadristerns va marxar a fer de masover a ca n’Oliveres Vell, ja que tenia relació amb els propietaris d’aquest mas, que eren els Vilardebò. Els Ramon es van estar a can Filosa fins uns anys després de la Guerra Civil. Després hi van venir la família Humet, que eren coneguts com els de ca l’Estadant, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament al davant de la casa hi tenien una era enrajolada on hi feien la batuda amb cavalls i el corró, quan baixaven els euguessers que anaven casa per casa.</span></span></span></span></p> | 41.5913800,2.2420100 | 436825 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91890 | Can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-vell-can-camp-can-xic-filosa | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 54</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres cases adossades emplaçades al barri anomenat Les Casetes. Han conservat de manera desigual els volums i la tipologia de cases pageses populars del segle XIX, però en general han estat força reformades. A ponent hi ha can Cinto Vell, al mig can Camp i a llevant can Xic Filosa. Les tres presenten les façanes principals alineades, encarades vers migdia i amb una parcel·la de jardí o hort a la part davantera. El passatge enrajolat que, per la banda de llevant, separa aquestes cases de can Cinto havia estat l’antiga era de can Cinto.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Cinto Vell ha estat força reformada, amb la incorporació d’un balcó i una terrassa al primer pis i amb les obertures remodelades. Can Camp ha conservat en millor mesura la tipologia constructiva tradicional, tot i que a la part de llevant s’hi ha aixecat un habitatge de nova construcció i a la part posterior té un llarg cobert. La façana té un portal rematat amb arc escarser i dues finestres simples. El parament és arrebossat i pintat de blanc. Can Xic Filosa és una mica més ampla, amb una façana que s’estructura en base a una ordenació tripartida. El parament és arrebossat amb ciment i les obertures també han estat remodelades.</span></span></span></p> | 08108-111 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 17, 19, 23 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons informació oral, les cases de can Cinto Vell, can Camp i can Xic Filosa es van construir entorn de 1855 o 1860 per part de diversos germans de la família Ramon que provenien de la casa veïna de can Filosa. Altres membres d’aquesta família van construir, ja a finals del segle XIX, can Cinto i can Sidro Filosa. Posteriorment aquestes cases han passat a diferents propietaris, però a can Cinto Vell encara hi viuen els descendents del fundador de la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Can Cinto Vell té a la part posterior una construcció aèria que anomenen el pont. Antigament hi deixaven el menjar per als cavalls que, quan els mossos marxaven al matí, tiraven a un forat.</span></span></span></span></p> | 41.5913100,2.2423200 | 436851 | 4604679 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-cinto-vell-can-camp-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-cinto-vell-can-camp-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91890-can-xic-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària de can Cinto | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91891 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 53.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb les parets a quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i, en bona mesura, la tipologia constructiva tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena de manera simètrica en base a tres eixos d’obertures. El portal i les finestres del pis superior són emmarcades amb maó. Els paraments són arrebossats. A la part superior té un rellotge de sol. Més modernament, a la façana principal se li ha adossat una àmplia terrassa-porxo. En la resta de façanes la casa pràcticament no té obertures.</span></span></span></p> | 08108-112 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cinto en particular, segons informació oral de la propietària és una construcció feta pels volts de 1884. L’era de la casa, que encara es pot veure en l’enrajolat del passatge que transcorre pel costat, és anterior. Qui va construir la casa era Jacint Ramon, conegut com en Cinto. Era un dels germans fadristerns de la casa veïna de can Filosa, igual que els fundadors d’altres cases d’aquesta zona, com can Cinto Vell o can Xic Filosa. Jacint va tenir una filla que va morir jove. La propietat passà al seu gendre, que es va tornar a casar, i després als seus descendents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a can Cinto.</span></span></span></p> | 41.5914100,2.2426100 | 436875 | 4604690 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91891-can-cinto-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91892 | Can Sidro Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-filosa | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 133.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 220.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb parets als quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular estret i ample (amb planta baixa més un pis i golfes), té un cobert més baix a la part posterior i d’altres a la part davantera pel costat de ponent, de manera que generen un ampli pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central d’arc escarser. Les finestres són simples i de mida força petita, i a la part alta destaca sobre el parament pintat de blanc un rellotge de sol de tons ocres. En la resta de murs es conserva un semiarrebossat tradicional que deixa entreveure els paraments de maçoneria. En els coberts davanters la part més antiga conserva una interessant galeria feta d’arcades obrades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-113 | Barri Les Casetes. Carrer Girona, 8 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Sidro Filosa en particular, fou construïda per Isidre Ramon Bertran, que era fill de can Filosa, una casa situada poc més amunt. Si hem de fer cas a la data inscrita en el rellotge, la construcció es devia fer l’any 1899 (GARCIA-PEY, 1999: 220). La inscripció de sota recorda que la casa fou restaurada l’any 1997. </span>En un llibre de Carme Badia (2004: 224) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Sidret de can Sidro.</span></span></span></p> | 41.5910300,2.2424400 | 436860 | 4604647 | 1899 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al rellotge de sol: 1899, 1997 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||
| 91912 | Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 78-79.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 206.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat els volums i, de manera molt parcial, la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats, de planta rectangular i de dues plantes cadascun, més dues grans àrees de dependències auxiliars de construcció més recent que ocupen una superfície considerable tant a la part posterior com davantera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos situat a ponent, que sembla el més antic, té coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat reformada i les obertures s’han remodelat. El cos situat a llevant, molt allargassat, té la façana alineada amb l’anterior i presenta diverses obertures al nivell del primer pis de distribució no del tot regular. La part superior queda ressaltada per una doble cornisa que té la inscripció “PR” al centre. Tots els paraments són arrebossats i pintats de color crema.</span></span></span></p> | 08108-114 | Barri Les Casetes. Carrer Sant Cristòfol, 4 | <p><span><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Roura en particular, no coneixem notícies antigues sobre l’origen de la casa. A principis de segle XX el propietari era Mariano Nadal Vila, i la casa era coneguda com a can Mariano. L’any 1921 a sol·licitud de l’Ajuntament a can Mariano s’hi instal·là el primer telèfon del poble. Es va considerar que era el lloc més adequat, i l’Ajuntament es comprometia a abonar el muntatge per un total de 825 pessetes, ja que s’havia de construir la línia des de Granollers. L’Ajuntament va pactar amb Mariano que se’l subvencionaria amb una quantitat fixa anual de 550 pessetes si es comprometia a fer tots els serveis de telèfon públic. Durant molts anys va ser l’única centraleta del poble i un lloc de tertúlies a Lliçà de Vall (Busto, 2017: 78). En el període de la segona República a can Roura hi tenia la seva seu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Cap a mitjans de segle XX Agustí Roure, que provenia del Molí d’en Roura, va comprar la casa. Aleshores estava partida en dues i a la part de llevant hi havia llogaters. Finalment el nou propietari va poder disposar de tot l’immoble i va unificar la casa.</span></span></span></p> | 41.5919800,2.2425100 | 436867 | 4604753 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91912-can-roure-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Mariano, ca l’Agustí. Informació facilitada pel propietari | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91913 | Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quim | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196.</span></span></span></p> | XIX-XX | La casa ha perdut gairebé del tot la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Externament està molt reformada i gairebé ha perdut la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossat a llevant un cos més baix, més un pati davanter i coberts a la part sud. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat totalment reformada i les obertures s’han remodelat. Al ràfec sota la coberta es conserven els cabirons de fusta, i els baixos de la casa mantenen en part les característiques constructives tradicionals.</span></span></span></p> | 08108-115 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Quim en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Hi apareix com can Quico, can Quim i can Tomàs. L’autor García-Pey (1999: 196), diu que antigament la casa estava repartida en quatre habitatges que eren per a quatre germans de cognom Xicota, anomenats successivament can Quim, can Quico, can Tomàs i cal Pinxo. D’altra banda, a la part antiga de la casa, als baixos, es conserva una placa d’assegurança de l’any 1819. Aquest conjunt de cases, doncs, podria ser originari de finals del segle XVIII o començaments del XIX. Ja a principis de segle XX encara hi havia quatre cases. L’avi de l’actual propietari en va comprar algunes. Es deia Quim Xicota, i d’aquí el sobrenom de la casa com a can Quim. Més tard, cap a la dècada de 1960, tot el conjunt es va reformar.</span></span></span></span></p> | 41.5924300,2.2424200 | 436860 | 4604803 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||
| 91914 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-13 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa popular de dimensions mitjanes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional de casa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts a la part posterior i, més enllà, un habitatge de nova construcció i un ampli pati. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una porta i diferents finestres simples de distribució no del tot regular. Els paraments són arrebossats, i la coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana.</span></span></span></p> | 08108-116 | Barri Les Casetes. Passatge que surt del carrer Remei, s/n | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a cal Ferrer en particular, ja hem dit que s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement es refereix a aquest habitatge com a Casa Tenda. Segons García-Pey (1999: 87), en aquesta època era coneguda com a can Miques i hi havia una petita botiga i cafè, que era l’únic que hi havia al poble en aquell moment. El sobrenom vindria pel fet que la gent hi anava a comprar “miques”: “Posa'm una mica d'això, posa'm una mica d'allò...” Posteriorment s’hi va instal·lar una ferreria on s’hi arranjaven les eines dels pagesos i també s’hi confeccionaven estris metàl·lics. Hi vivia en Pere Riera, que havia vingut de Girona. Entre d’altres anècdotes d’aquesta família, es deia que en Pere Riera era l'inventor de les portes corredores.</span></span></span></span></p> | 41.5927300,2.2426900 | 436883 | 4604836 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91914-can-ferrer-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91915 | Can Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristo | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 68-69.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de dimensions força grans, amb les parets als quatre vents i en un emplaçament aïllat al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i la tipologia tradicional de casa popular, reconstruïda probablement a principis de segle XX, quan se li va donar una estructura més regular i perfectament planificada. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a quatre eixos d’obertures. Les finestres són de proporció vertical i emmarcades amb maó. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes són cobertes amb arrebossat. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></span></p> | 08108-117 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 4 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cristo en particular, no en coneixem notícies antigues. Probablement és de principis del segle XIX, com la resta de cases veïnes. En un principi, però, era una petita edificació de fang i canya. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 68), l’antic propietari era un capellà, i d’aquí vindria el sobrenom. L’avi d’aquesta casa la comprà a aquest capellà i pràcticament la va construir de nou. Pels volts de 1970 s’hi va fer una primera restauració, i aleshores es trobà una capella en una de les parets de tàpia. Rehabilitada i ampliada amb el pas dels anys, encara conserva part de l'antiga estructura que es comprova sobretot en el gruix de les seves parets. La casa tenia una vinya anomenada de can Cristo que es trobava al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> | 41.5927100,2.2424000 | 436859 | 4604834 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91915-can-cristo-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91916 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 230.</span></span></span></p> | XIX-XX | Falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció molt senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial més antic, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més modern al nord, també de dues plantes. La casa fa cantonada en un giravolt del carrer Terrassa, que era l’antic camí que es dirigia cap a la parròquia i a l’entorn del qual es va formar el barri. La façana principal, encarada vers migdia cap al carrer, és extremadament simple ja que només consta d’un portal arquejat, avui tapiat, i d’una finestra al seu damunt. Els paraments són actualment arrebossats. El cos adossat al nord també és molt simple. Presenta coberta a un sol vessant, un portal emmarcat amb maó i dues finestres que semblen força modernes. </span></span></span></p> | 08108-118 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Toni en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Ja hem dit que a tocar de la casa hi havia un pont sobre el camí; però fou enderrocat i ja no en queda res.</span></span></span></span></p> | 41.5914600,2.2427300 | 436885 | 4604695 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91917 | Can Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 219.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 84.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar parcialment entre mitgeres i en posició de xamfrà, emplaçada al barri Les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic del poble. Ha conservat la tipologia originària a les dues primeres plantes però, a la segona meitat del segle XX, s’ha fet recréixer amb un àtic amb terrassa que altera la coherència del conjunt. És una edificació de planta rectangular que té la façana principal alineada amb la carretera, adossada a la casa de can Fleca. En les dues plantes originàries la façana s’ordena en base a un eix de simetria centrat en el balcó corregut del primer pis, amb tres obertures, mentre que la planta baixa presenta dos portals i, al centre, un rètol gravat que diu “Casa Fèlix”. El parament és arrebossat i pintat de color clar i les obertures tenen un emmarcament de tonalitat sèpia, amb un sòcol a la part baixa. La planta àtic, de volums irregulars, segueix aquesta mateixa pauta. A la façana lateral nord les obertures originàries s’han remodelat. Segons es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, antigament la planta-pis era rematada amb una cornisa i terrassa superior on ara hi ha una balconada.</span></span></span></p> | 08108-119 | Barri Les Casetes. Avinguda Montserrat, 111 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fèlix en particular, per la seva tipologia podria ser obra dels primers decennis del XX, quan es va construir la carretera. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 84), el propietari era un home de nom Fèlix que havia anat a viure a Parets, però durant els anys 1937-38, en plena Guerra Civil, va tornar. Llavors a la casa hi havia un forn de llenya que havia estat col·lectivitzat. Cal dir que a la casa del costat, can Fleca, la família Puig hi tenia un forn de pa o fleca. Probablement es tractaria del mateix. Tal com es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, aleshores continuava vigent l’establiment, que era una mena de botiga i cafè sota el rètol que encara es conserva de “Casa Fèlix”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 219) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica alguna anècdota referida al forn de pa de can Fèlix.</span></span></span></p> | 41.5921500,2.2429000 | 436900 | 4604771 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-bar-pepet-can-felix-anys-60.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals i fotografia antiga facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Fotografia antiga entorn de la dècada de 1960, d’autor desconegut. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91918 | Can Menna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menna | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada. Coberts parcialment en estat de semiruïna | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (d’una sola planta) i té un conjunt de coberts que es troben aïllats uns metres al nord-oest. La casa ha mantingut el volum originari però ha estat substancialment reformada, amb la remodelació gairebé total de les obertures. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit d’obertures de distribució irregular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més interessant són els coberts, que han conservat la tipologia constructiva tradicional de pedra. Tot i això, es troben parcialment en estat de semiruïna.</span></span></span></p> | 08108-120 | Al polígon de la Serra. Avinguda del Vallès, 11 | <p><span><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. </span>No coneixem gaires notícies d’aquesta casa, que podria ser una construcció del segle XIX o començaments del XX. A la dècada de 1940 el propietari era Llorenç Estany Soldevila. La casa tenia una peça de terra coneguda com a feixa de can Menna, situada més al nord. En algun mapa la casa també està marcada com a Ca l’Enric.</span></span></span></p> | 41.5729900,2.2123600 | 434335 | 4602667 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91919 | Can Fleca (carrer Terrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carrer-terrassa | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat sense reformes modernes el volum i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, ja que els seus propietaris van construir un nou habitatge independent al costat, en forma de xalet. Això ha fet que sigui una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al nord vers el carrer, es distribueix en base a un eix d’obertures a l’esquerra, amb un portal rematat amb arc de forma irregular i una finestra al seu damunt. El portal queda aixoplugat sota una petita teuladeta que s’hi ha afegit modernament. A la dreta hi ha una altra finestra, més petita. Les finestres estan emmarcades amb maó i el portal també, però de manera parcial. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. La coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana. Per la part posterior sembla que el vessant sud ha estat sobrealçat. A la cantonada de l’angle nord-est, sota mateix de la teulada, hi trobem una petita i curiosa obertura que sembla enfocar al pas del carrer, com si fos una mena d’espiell per controlar qui venia pel camí.</span></span></span></p> | 08108-121 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 1 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Podria tractar-se d’una construcció de finals del segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5913900,2.2428400 | 436894 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91919-can-fleca-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||
| 91921 | Laboratoris Lafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-lafi | XX | <p><span><span><span>Edifici dels laboratoris fitoquímics Lafi, dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill i emplaçat actualment dins el polígon industrial el Pla. El conjunt es distribueix en tres naus o pavellons disposats de manera escalonada al costat l’avinguda. Dos són de planta quadrada, als extrems, i un de planta rectangular, al centre. Construït amb maó vermell vist tradicional i amb grans obertures de vidre, en realitat l’edifici és concebut com a un únic volum, encara que aparenta tres pavellons adaptats a l’ondulació del terreny. El seu caràcter distintiu és un peculiar joc de volums, amb cubicles suspesos al buit que dibuixen formes diferenciades per a cada pavelló, amb uns cossos més subtils i lleugers a les construccions nord i central, on dominen les vidrieres, i uns volums més compactes al pavelló sud. La plantació de diverses espècies arbòries vora les façanes acosten l’edifici a un tipus d’arquitectura regionalista, integrada en un entorn que, quan es va construir, encara mantenia un cert caràcter rural. Posteriorment s’ha poblat de construccions industrials de baixa qualitat dins un polígon convencional. </span></span></span></p> | 08108-122 | Polígon el Pla. Avinguda Puigcerdà, 5 | <p><span><span><span>Aquest edifici fou dissenyat l’any 1967 per l’arquitecte Ricardo Bofill Leví, per encàrrec dels laboratoris fitoquímics Lafi. Es considera un exemple del període regionalista de la firma Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Sens dubte es tracta d’un exemple notable i representatiu del moviment de renovació i modernització de l’arquitectura catalana dels anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 41.5828700,2.2545400 | 437861 | 4603733 | 1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ricardo Bofill Leví (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||
| 91929 | Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-llica-de-vall | XVI-XXI | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Es conserva a les dependències parroquials i inclou documentació des del segle XVI, per bé que gairebé la totalitat de l’arxiu fou destruït per la Guerra Civil de 1936 i, en conseqüència, el gruix de la documentació és posterior a 1939. En base a l’inventari realitzat en els darrers anys pel responsable de l’arxiu, podem agrupar-lo en les següents categories:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals. Baptismes (1859-1879), (1918-1933), (1934-1969/70), (1970-1985, esborrany); Primeres comunions (1934-1957); Confirmacions (1771-1984); Matrimonis (1934-1964); Defuncions (1934-1983).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibre de visites pastorals (1562-2013).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consuetes dels anys 1943, 1949-1952, 1955-1958 i 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres documents parroquials, entre els que destaquen: Àpoca de pergamí (1561), Cens parroquial, fet per masies o mot de les cases (1924); Delimitació de la parròquia (1855); Projecte de l’altar major (1940), Goigs de Sant Cristòfol (des de 1940), “Inventario y documentales”, on el capellà documenta aspectes de la vida de la parròquia i dels feligresos després de la guerra (1940).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres fons diversos: col·lecció de programes de la Festa Major des de 1939 (sèrie no completa), fotografies antigues, objectes diversos (com ara un segell original de la parròquia dels volts de 1870-1890), biblioteca, etc.</span></span></span></p> | 08108-123 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. Entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | <p><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. La construcció de l’església actual es va portar a terme als segles XVI i XVII. Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’abril de 2020 es va organitzar una exposició a l’església amb mostres dels documents més destacats de l’Arxiu parroquial, com ara el Llibre de Visites Pastorals del 1574, un pergamí del 1561, programes de la Festa Major dels anys 1940, missals antics i altra documentació antiga.</span></span></span></p> | 41.5930600,2.2310300 | 435911 | 4604881 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91929-arxiu-parroquial-expo.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ricart Querol, responsable de l’Arxiu Parroquial | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91930 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-5 | XX | <p><span><span><span>Plaça situada davant l’edifici de l’Ajuntament; d’àmplies proporcions, en la línia d’urbanisme modern i parcialment enjardinada. Es configura en forma de planta trapezial, amb una gran superfície llisa al centre presidida pel modern edifici de l’Ajuntament. A la banda oposada, a l’est, s’estén un agradable espai enjardinat que compta amb una interessant varietat d’espècies vegetals. Pel sud dona al Passeig de l’Església, i hi trobem una zona ombrívola amb pèrgoles i un parc infantil. La part nord és ocupada per un espai de passeig amb terrasses.</span></span></span></p> | 08108-124 | Plaça de la Vila | <p><span><span><span>A la dècada de 1990, es va portar a terme la construcció de l’actual edifici consistorial en un terreny cèntric on hi havia hagut el Camp de Futbol Municipal. L’obra es va fer en tres fases: fonamentació i estructura (1993), tancament de l’edifici (1994), distribucions interiors i acabats (1996-1997). L’arquitecte fou Joan Maurí Piñol. La inauguració es va fer el 14 de juny de 1997.</span></span></span></p> | 41.5858900,2.2397700 | 436633 | 4604079 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91930-placa-de-la-vila-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||
| 91932 | Aplec i romiatge de Sant Valerià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-i-romiatge-de-sant-valeria | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes, p. 259.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 211-212.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Tradició que ha perdut bona part de l'antic esplendor, incloent-hi el romiatge | <p><span><span><span>Aplec i romiatge que tradicionalment es feia a l’ermita d’aquest nom que es troba al municipi veí de Lliçà d’Amunt i que congriava molta gent de Lliçà de Vall i d’altres pobles de l’entorn. La celebració tenia lloc el mes d’abril, el segon diumenge després de pasqua, a l’ermita de Sant Valerià de Roberts, que està situada dins el recinte de la masia de can Coscó. Era un dels aplecs més populars de la comarca i molts vilatans de Lliçà de Vall i de Parets feien el romiatge que transcorria pel Camí de Sant Valerià. Actualment s’ha deixat de fer el romiatge i només se celebra un petit aplec a l’ermita.</span></span></span></p> | 08108-125 | Camí de Sant Valerià, al sector oest del terme municipal. Capella de Sant Valerià, al terme de Lliçà d'Amunt | <p><span><span><span>L’església de Sant Valerià “de Roberts” (en terme de Lliçà d’Amunt) està documentada des del segle XIII, al segle XVI es reedificà o potser es traslladà al lloc actual, i la construcció que avui es pot veure és del segle XVIII. En aquest indret s’hi celebrava un dels aplecs més populars de la comarca el segon diumenge després de Pasqua. L’aplec consistia en una missa i després els participants es quedaven a dinar i ballar. D’aquí ve la dita: “A Sant Valerià qui té núvia l'hi va deixar i qui no en té la va trobar”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, es continua celebrant aquest aplec el segon cap de setmana després de la primera Pasqua o Pasqua Florida, però des dels anys 1980 ja no es fa el romiatge.</span></span></span></p> | 41.5965700,2.2183600 | 434859 | 4605280 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91932-aplec-sant-valeri-llibre.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia dels anys 1960, amb jovent de Lliçà de Vall i de Parets, amb l’ermita al fons (Arxiu Municipal de Lliçà de Vall).Fotografia de l’aplec a mitjans de segle XX (extreta del llibre Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic, p. 212). | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||
| 91933 | Goigs de Sant Joan Baptista de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-de-can-coll | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs en honor de Sant Joan Baptista que es cantaven a la capella sota aquesta advocació que hi ha a la masia de can Coll. El seu títol complet és el següent: “Goigs a llaor de Sant Joan Baptista, la imatge del qual es venera a la capella de l’antiga casa pairal de can Coll, de Lliçà de Vall, arquebisbat de Barcelona”. Es tracta d’una edició de l’any 1964 amb lletra de Guerau Mutgé i música d’Enric Prats Martí. Un dels seus versos fa així: “Sant Joan, en la capella / de l’antiga Casa Coll, / feu sorgir la meravella / d’una fe rajant a doll!”.</span></span></span></p> | 08108-126 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que es van traslladar a la capella de la torre. En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos, el masover Jaume Armadans fou assassinat i la capella fou saquejada. Cal suposar que les relíquies dels anomenats Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. També va encarregar a l’artista Maties Palau Ferré, que havia estat deixeble de Picasso, unes pintures murals per a la capella que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. En aquest context devia encarregar també els goigs de sant Joan Baptista l’any 1964. Els autors són Guerau Mutgé i Saurí, autor barceloní de diversos llibres de poesia que entronquen amb la línia dels jocs florals noucentistes, i el músic Enric Prats Martí, autor de diferents goigs.</span></span></span></p> | 41.5849600,2.2399500 | 436647 | 4603975 | 1964 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91933-goigs-sant-joan-can-coll-1964-color.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Guerau Mutgé i Saurí (lletra); Enric Prats Martí (música) | Aquests goigs foren editats per Torrell de Reus Editorial, de Barcelona, l’any 1964. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||
| 91934 | Goigs del Roser de Santa Maria de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-de-santa-maria-de-les-torres | XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs dedicats al Roser de l’església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, emplaçada a la finca de la masia de les Torres. Foren editats per primera vegada l’any 1946, escrits per Ramon Blasi i promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. El seu títol complet és el següent: “Goigs de la Mare de Déu del Roser, que es canten en la seva església de la colònia agrícola de Santa Maria del Vallès a Lliçà de Vall, bisbat de Barcelona”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra dels goigs s’entén com un elogi a la masia de les Torres i de l’obra que desenvolupa a través de l’Obra Tutelar Agrària (OTA) com a “casal” i “verger” de la comarca. En un dels seus versos hi llegim: “De la terra vallesana / som els homes del demà; / el treball ens agermana / ens ensenya a guanyar el pa”.</span></span></span></p> | 08108-127 | Església de Santa Maria de les Torres o del Vallès, a la masia de Les Torres | <p><span><span><span>La masia de les Torres és d’origen medieval i era de les més importants del terme de Lliçà de Vall. Al segle XIX va passar a mans dels Agustí, una de les principals famílies de la burgesia barcelonina. L’any 1925 Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris, va aconseguir la compra de la masia de les Torres per tal de destinar-la a un projecte de colònia agrícola. Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1871 - 1955), d’ideari conservador i catòlic, s’havia interessat des de jove en temes carceraris, i aviat fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos. El 1905 va escriure un llibre sobre “Corrección de la infancia delincuente”. Fou el primer jutge president del Tribunal Tutelar de Menors des del 1922, i aquest any fou nomenat també Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Precisament amb aquesta finalitat l’any 1925 Albó va cedir la propietat de les Torres al tribunal de menors, amb la idea de convertir la masia en un centre d'atenció a nois en risc d'exclusió social. El 1928 es va fundar oficialment l'Obra Tutelar Agrària (OTA), que va desenvolupar una escola i colònia agrícola entorn d’aquesta finca, que també va incloure la masia veïna de la Bella Plana i, més tard, també la masia de can Nadal. Entre 1925 i 1928 Albó va fer construir la capella de la Mare de Déu del Roser, per la qual cosa el conjunt va començar a ser conegut com a Santa Maria del Vallès o de les Torres. L’arquitecte fou el reconegut Enric Sagnier (1858-1931), que també va firmar el projecte de reconstrucció de la masia de la Bella Plana. L’interior té un retaule dedicat al Roser, amb una imatge de l’escultor Gomara i les pintures de Darío Vilás. S’hi celebrava un romiatge i aplec del Roser, i tenia un benefici eclesiàstic de la Mare de Déu de Gràcia. Hi ha una tradició que diu que quan les gallines ponien els ous les dones els portaven davant de l’altar d’aquesta capella perquè els donés la classe d’aviram que més els convenia, ja fos gall o gallina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs del Roser d’aquesta capella foren editats per primera vegada l’any 1946, promoguts per la Junta Provincial de Menors de Barcelona. L’autor de la lletra fou Ramon Blasi Rabassa (1901-1980), escriptor i periodista nascut a la Selva del Camp, i col·laborador destacat de la revista “En Patufet”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat l’Obra Tutelar Agrària és una fundació privada sense ànim de lucre que continua desenvolupant diferents programes assistencials i socioeducatius per a adolescents i joves en risc d'exclusió social. La fundació manté la identitat i els valors cristians que han inspirat l’OTA des dels seus inicis.</span></span></span></p> | 41.5924800,2.2547700 | 437889 | 4604800 | 1946 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Blasi Rabassa (lletra) | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||
| 91935 | Goigs de Sant Cristòfol, patró de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-patro-de-llica-de-vall | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall. L’edició consultada té el següent títol: “Goigs del gloriós Màrtir Sant Cristòfol, patró de Llisá de Vall, bisbat de Barcelona”. La lletra dels goigs és genèrica sobre la biografia del sant i no fa cap referència específica a Lliçà de Vall</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08108-128 | Església parroquial de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església. | 41.5929400,2.2311500 | 435921 | 4604868 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una reimpressió de 1941 feta en una impremta de Barcelona. Els goigs originals deuen ser més antics, com a mínim del segle XIX. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||||
| 91936 | Goigs de Sant Vicenç i Santa Clara de la capella de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-i-santa-clara-de-la-capella-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: </span><a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'><span>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></span></p> | XIX-XX | Goigs que ja no es canten | <p><span><span><span>Goigs que antigament es cantaven a la capella de Sant Joan Baptista, emplaçada a la masia de can Coll. Fins la Guerra Civil de 1936 s’hi veneraven les relíquies dels anomenats Cossos Sants: sant Vicenç i santa Clara. El títol complet és el següent: “Goigs en llohansa dels Gloriosos Martirs Sant Vicens y Santa Clara, quals sagrats cossos se veneran en la capella de Casa Coll, de Llissá de Vall, bisbat de Barcelona, antiga casa payral de la noble família de Llanza. La església celebra sa festa a 15 de setembre”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els versos dels goigs expliquen les vides i el martiri dels dos sants i informen també de l’època en que van arribar a can Coll, l’any 1797, durant el papat de Pius VI: “En aquell any celebrat / del regnat vint y tercé / del Papa Pio sisè, / regalá aquell ab pietat / vostres cossos de bon grat / de esta casa al possessor”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I continuen: “Ab lo sant fi de donarvos / condigna veneració, / a aquesta població / se enydá de trasladarvos, / y en est altar exposarvos / de esta parroquia al amor”.</span></span></span></p> | 08108-129 | Capella de Sant Joan Baptista, a la masia de can Coll: Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span>Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que van traslladar-se a la capella de la torre. El motiu és que a can Coll van donar aixopluc a un pelegrí que es trobava malalt, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important que, en agraïment, va facilitar que es traslladessin des de Roma els cossos d’aquests dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Els sepulcres estaven un a cada costat de l’altar major, i a partir d’aleshores aquesta capella va ser coneguda popularment com la dels Cossos Sants. Era tradició fer-hi un aplec anual, que es va deixar de fer per la Guerra del Francès (GARCÍA-PEY, 1999: 211).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició originària dels goigs deu ser de poc després d’aquests fets, tal vegada de principis del segle XIX. Bona part d’aquest relat es recull en un text annex als mateixos goigs titulat “Tradició” i que diu: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Los Sagrats Cossos, arrivats de Roma a Barcelona en un barco de vela, fóren traslladats a casa Coll per vuyt masovers de dita masia rellevantse uns als altres, puig llarga fou la jornada y pesants los sepulcres, que restaven dins d’una caixa que’s guarda en la sagrsitia de la parroquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De prompte fóren col·locats en una habitació de la casa que avuy encara se anomena “lo quarto de Sant Vicens y Santa Clara”, hont estigueren fins que dins de la alterosa y quadrada torre aixecada per Pere Coll en 1576 s’hi construí la molt hermosa capella ahont son dignament venerats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les moltes presentalles qu’en la capella es guardan son proba de la gran devoció dels fidels possessors de les sagrades reliquies, dels de la comarca y dels que de molt lluny continuan visitant tant valiós tresor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avuy casi no queda memoria del concorregut Aplech que se celebraba en dit lloch, i que sembla ha desaparegut per a sempre desde lo any 1803, de tragica recordansa pera la nostra benvolguda patria, que per Deu, per ella y per son Rey lluytaren valerosament a [?] contra les superbes aguiles de Napoleón.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Degut al zel del actual possehidor D. Carles de Llanza y de Carvallo y de mossèn Joseph Oslol Ricart, Pvre Rector de Llissá de Vall y a la cooperació de mossèn Pau Perassols, se imprimiren per primera volta aquestes llohanses.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos que les conreaven. A primers de setembre Jaume Armadans, el masover, fou assassinat per un escamot del comitè revolucionari de Granollers. Va ser l’únic lliçanenc víctima de les persecucions d’aquests primers mesos de la guerra. La capella de la casa fou saquejada i cal suposar que les relíquies dels Cossos Sants es van perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. L’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000), deixeble de Picasso a París, va decorar la capella amb unes conegudes pintures que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Per fer-les es va inspirar molt directament en aquests goigs.</span></span></span></p> | 41.5848800,2.2399800 | 436649 | 4603966 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’exemplar consultat és una edició de principis de segle XX, impresa a la Impremta de J. Joseph, de Granollers. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||
| 91939 | Marcel·lí Vilardebò (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcelli-vilardebo-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-240.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span><span>Marcel·lí Vilardebò i Farnés era el propietari de la masia de can Vilardebò, el segon terratinent del poble i polític adscrit a la Lliga Regionalista. El 1897 va heretar el mas i entre 1895 i 1933 va ser alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions. Sobre ell s’expliquen nombroses anècdotes i facècies, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Algunes contalles es refereixen al fet que el Vilardebò va ser dels primers a tenir cotxe i xofer. Es diu que un dia que tornava de jugar a cartes a Parets del Vallès quan va ser a la bassa d’en Rabassola es va parar. “El Vilardebò va anar a fer un riu i quan va estar va dir al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Vinga, torna’m a portar al cafè!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quan va arribar al cafè de Parets tots els companys estaven a punt de marxar i ell, que les cartes l’encegaven molt i sempre deia “a mi no me’ls acabareu”, va fer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Va, que ara els hem d’acabar tots!” (Badia, 2004: 238)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una altra vegada que anava a jugar a cartes a Parets li va dir al xofer, que es deia Dolfo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“-Noi, engega el cotxe, que marxem amunt!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I quan el Dolfo el tenia engegat –engegà’l volia una estona, perquè era un cotxe primitiu, un Ford, que s’engegava amb manivel·la-, pujava i marxaven cap a Lliçà de Vall. Quan eren a l’indret de la carretera de Sabadell i ja havien de trencar cap a can Vilardebò, feia parar el cotxe. Ell baixava i anava a fer de ventre i després li deia al xòfer:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Saps què, noi? Tornem a Parets!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-Home, però per venir a fer això hem hagut de venir a Lliçà de Vall?</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>-En els de Parets no els vull deixar ni la merda!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Però els calés els hi fotien.” (Badia, 2004: 240)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Altres anècdotes es refereixen a les relacions amb els mossos de la masia, a la garreperia de la seva dona i, sobretot, a la relació tibant i a les bregues que tenia amb el rector del poble, mossèn Oriol. La masia de can Vilardebò està situada al costat de la parròquia, i es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant.</span></span></span></span></p> | 08108-130 | Masia de can Vilardebò: entre les urbanitzacions de can Vilardebò i del mas Gordi. Avinguda de can Vilardebò | 41.5952800,2.2299900 | 435827 | 4605128 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||||
| 91940 | Mossèn Oriol (anècdotes i contalles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mossen-oriol-anecdotes-i-contalles | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 230-234.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició conservada bàsicament a partir de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Mossèn Josep-Oriol Ricart Sauch, conegut com a mossèn Oriol, va arribar a la parròquia de Lliçà de Vall entorn de 1890 i s’hi va estar uns quaranta anys, fins a la dècada de 1930, abans de la guerra. D’ell s’expliquen nombroses anècdotes, algunes de les quals han estat recollides en un llibre d’humor popular de Carme Badia (2004: 230). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les contalles es refereixen a la relació tibant i a les bregues que tenia amb Marcel·lí Vilardebò, propietari de la masia de can Vilardebò, situada precisament al costat de la parròquia. Vilardebò era el segon màxim terratinent de Lliçà de Vall, polític adscrit a la Lliga Regionalista i fou alcalde del poble en tres ocasions. Es diu que el Vilardebò i mossèn Oriol sempre s’insultaven des de casa seva estant. L’enfrontament entre els dos es feia molt visible per la festa major, ja que es feien dues convocatòries per separat, i com que els dos eren els que dominaven el poble es feien la competència. Un dia, per exemple, Marcel·lí Vilardebò va posar lletra a una cançó i va dir a un pastor del mas que anés a cantar-la a la vora de l’església. El rector, però, no va acabar de sentir bé la cançó i no va copsar-ne la intenció. Un dia que era al tren un home de Parets li va fer avinent que li havien dedicat una cançó i el mossèn li va fer cantar. Però quan va sentir la lletra no li va agradar gens i el va fer parar. Li va allargar un cigarret i li va dir: “Té: fuma, fuma, fuma...!” És possible que la cançó fos aquesta: “El porc de l’Oriol té unes pensades molt bones: per comptes d’escolà té quatre majordones. Oidà, oidà, el petit capellà! <span>(Badia, 2004: 230)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>I és que, precisament, una de les enraonies que es deien de mossèn Oriol és que era un faldiller i, segons es diu, s’entenia amb totes les majordones i amb altres dones que es deixaven. Una de les contalles que s’expliquen és la següent: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“Mossèn Oriol tenia dues minyones, de vint anys cada una. Un dia que el bisbe li va anar a fer una visita (...) li va dir: </span></span></span></p> <p><span><span><span>-Què són, aquestes dues noies?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Són les minyones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu, i què diu, la gent del poble, amb aquestes dues minyones tan joves?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Oh, pensi que no els he tocat ni un pèl, eh?</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Bona punteria, bona punteria! <span>(Badia, 2004: 235)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es veu que mossèn Oriol era molt intel·ligent, però la seva relació amb el bisbe no era bona a causa dels seus costums poc decorosos: “Per això el bisbe el va posar a Lliçà de Vall, que era un racó de món, i l’hi va tenir quaranta anys desterrat. Quan el bisbe hi anava de visita, com que amb el tren i la tartana era tan difícil d’arribar-hi, es quedava a dormir. I un cop, per sopar, mossèn Oriol li va donar mongetes i no gaire ben cuites, una mica fortes, i això que el bisbe ja era vell i estava delicat de l’estómac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Ah, noi –li va fer mossèn Oriol-, és que això és un poble molt pobre i jo haig de passar així com puc...”<span> (Badia, 2004: 234)”.</span></span></span></span></p> | 08108-131 | Església i Rectoria de Lliçà de Vall: entre les urbanitzacions del mas Gordi i can Vilardebò. Plaça de l'Església | 41.5930300,2.2306500 | 435880 | 4604878 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||||||
| 91941 | Llegendes del Sot i el Turó dels Nostris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sot-i-el-turo-dels-nostris | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 145.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ, Joan (1984). <em>Fem camí</em>, núm. 9. Parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició oral conservada bàsicament a través de la bibliografia publicada | <p><span><span><span>Aquest indret de Lliçà de Vall on actualment hi ha la urbanització que ha adoptat el mateix nom de “Sot dels Nostris” té associades algunes llegendes que intenten explicar el significat d’aquest topònim curiós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Joan Masó en un article a la revista “Fem Camí” recull una d’aquestes tradicions. El relat que en fa, on sembla posar-hi bona part d’ambientació i de collita pròpia, és el següent. A la zona hi treballava un grup d’homes que es dedicaven a fer feines de bosquerols i que anaven transitant pels rodals. El dia que feien festa anaven a comprar a can Xic, al barri de les Casetes, i a ca la Madrona, on es proveïen de vi i sovint acabaven ben trompes. Llavors el camí se’ls hi feia més estret, les pujades més costerudes i les pedres ensopegadores. “Al passar vora el forn d’obra, arran del bosc del Sot d’En Nostris, un dia es senten sorolls de cadenes, un altre es veuen bruixes que es converteixen en gossos i gats, pel que cal passar-hi abans de les dotze perquè després, tombada la mitja nit, les bruixes es tornen més folles i agressives. Hi ha qui des dels indrets del Sot d’En Nostris assegura haver vist llumenetes, com flames de foc que sortien de la terra que cobreix els recent enterrats i que eren les ànimes d’aquells difunts que imploraven sufragis i oracions per haver mort impenitents...”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor García-Pey (1999: 158) ho explica de manera més concisa dient que “en aquest indret hi havia un bosc molt gran, fins al punt que la gent sentia basarda de passar-hi, ja que deien que se sentien els dimonis com hi arrossegaven cadenes”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tradició, recollida en una revista local, diu que durant la Guerra del Francès va trobar-se or i, en dir-li a la persona que féu la troballa que havia de tornar-lo, els contestà: “És dels nostris!”.</span></span></span></p> | 08108-132 | Sector central del terme municipal. Sot i turó dels Nostris; urbanització Sot dels Nostris | 41.5901400,2.2357400 | 436301 | 4604554 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91941-sot-nostris-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 91942 | Gegants de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-llica-de-vall | <p><span><span><span>Alumnes del Col·legi Públic Les Llisses (1989). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Alumnes del CEIP Les Llisses (2003). <em>Una història de gegants: en Joan i la Violant</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall (segona edició).</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 131-132.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>La parella de gegants propis de Lliçà de Vall són uns reis de l’època medieval que s’inspiren en personatges reals que tenen una vinculació amb la història del poble. Són Joan I el Caçador i la seva esposa Violant de Bar, els quals foren reis de la corona d’Aragó i van posseir el castell de Lliçà de Vall al segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos mesuren 3,60 metres i pesen 45 kg. Són fets l’any 1989 per l’artesà Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El gegant porta vestimenta de color grana coberta amb una capa, i amb la mà esquerra agafa l’espasa. La geganta va abillada amb un vestit ocre i capa, i no ostenta cap atribut. Ambdós llueixen la corona reial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment s’han incorporat a la comparsa gegantera els gegantons, que són els fills dels gegants i es diuen Pol i Aïda. Mesuren 2,50 m d’alçada i pesen 20 kg. La colla gegantera també compta amb tres capgrossos, que són el Porc senglar, el Llop i el pagès Oriol, personatges protagonistes d'uns contes ideats per mestres i alumnes de l'escola pública i publicats per l'Ajuntament</span></span></span>.</p> <p><span><span><span>Els gegants es poden veure al vestíbul de l’Ajuntament. Els geganters de Lliçà de Vall participen especialment en els actes de la Festa Major i en la Festa del Glaç, a més d’altres actuacions en què són convidats.</span></span></span></p> | 08108-133 | Vestíbul de l'Ajuntament. Plaça de la Vila | <p><span><span><span>La colla de geganters i grallers de Lliçà de Vall es va iniciar el 1989, quan es van construir els gegants del poble. El regidor de cultura, Josep Carreras, i l’assistent social, Eulàlia Renter, van proposar la construcció d’una parella de gegants que representessin el poble. Amb l’assessorament històric de mossèn Joan Masó van decidir construir els gegants en forma de reis medievals. El taller de costura del grup de dones grans van confeccionar els vestits. També hi va col·laborar el Col·legi Públic Les Llisses, i el resultat va ser la publicació d’un llibre que narra, a manera de faula, l’origen dels gegants. El 23 d’abril de 1989, per la diada de Sant Jordi, es va celebrar el bateig dels gegants i el 26 d’abril de 1992 el seu casament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn del 2003 es van crear els gegantons, i la idea d’aquests nous personatges va ser fruit també d’un procés participatiu amb l’Escola Les Llisses. Entre mestres i alumnes es va idear una història que explica l’origen d’aquests personatges de la nova generació. Van ser batejats a la Festa de la Primavera de 2003. Anys després, per la Festa Major de 2006 es presentaren els capgrossos: el llop, el pagès Oriol rossinyol i el porc senglar, figures que apareixen en el conte fet pels escolars (Busto, 2017: 131).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els personatges en què s’inspiren els gegants són els següents: Joan I el Caçador (1350-1396), rei de la corona d’Aragó. L’any 1381 consta que tenia la possessió del Castell de Lliçà de Vall i llavors el va vendre. El 1384 els habitants del terme van comprar els drets al senyor del castell mitjançant el pagament de la remença per tal de poder sostreure’s del poder senyorial i retornar al domini reial. La segona esposa del rei Joan fou Violant de Bar (1365-1431), persona de cultura refinada que es va envoltar de músics, trobadors i escriptors i va impulsar la creació literària en llengua catalana.</span></span></span></p> | 41.5862800,2.2391400 | 436581 | 4604123 | 1989, 2003 | 08108 | Lliçà de Vall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-seva-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91942-gegants-1.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Aumedes (gegants) | Algunes de les fotografies han estat facilitades per la colla de geganters | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||
| 92095 | Rellotge de sol de can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llanes | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana de can Llanes. Estampat sota el carener de la façana, és l’element més interessant d’aquesta casa. De forma quadrada i amb un coronament triangular, el rellotge adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”. A la part superior hi ha una altra inscripció, que diu: “ANY 1930, J.P.F”</span></span></span></p> | 08108-134 | A la casa de can Llanes, al barri de Les Casetes. Carrer de Balmes, s/n. | 41.5919400,2.2415300 | 436785 | 4604749 | 1930 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92095-can-llanes-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | ||||||||
| 92098 | Rellotge de sol de les Torres de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-torres-de-santa-maria | XVI-XVII | Té algun escantellament a l'emmarcament de rajola | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de Les Torres, en una posició destacada entre les dues finestres de l’eix central. Té una forma quadrada i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica policroma. Aquesta masia es va remodelar l’any 1593. El rellotge podria ser d’aquest any o, tal vegada, una mica posterior.</span></span></span></p> | 08108-135 | A la masia de les Torres de Santa Maria. Al sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></span></p> | 41.5924500,2.2532700 | 437764 | 4604797 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92098-torres-1-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 | |||||||
| 92102 | Rellotge de sol de can Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyet | XVI-XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de can Canyet. En el moment que es va arrebossar la façana, el 1947, es va restaurar el rellotge sobre un model més antic. Actualment queda emmarcat per una motllura de ciment de forma quadrada amb un coronament com a frontó. A l’interior hi queda el rellotge antic. A la part superior hi ha una inscripció que diu “AY 1947” i, a la part inferior, una altra que diu: 'MENTRAS YO BAX SAYALAN LA TEVA BIDA AS BA ACABAN'.</span></span></span></p> | 08108-136 | Masia de can Canyet. Carrer de Balmes, s/n | 41.5880600,2.2405600 | 436701 | 4604319 | 1947 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/