Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91440 | Can Pep Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-llanes | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 177-178.</span></span></span></p> | XX | Casa molt modificada per intervencions modernes que han estat poc curoses | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de petites dimensions, emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla</span>. Actualment es troba adossada a una construcció industrial, de manera que l’habitatge tradicional ha quedat molt desdibuixat. La casa conserva més o menys els volums originaris i, parcialment, la tipologia de casa pagesa popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada que té adossats coberts a l’est i al nord, mentre que a ponent s’allarga una nau de tipus industrial que tanca el recinte. La façana principal de la casa està encarada a migdia, vers la carretera, i dona a un pati tancat que s’utilitza per a usos productius.</span></span></span></p> | 08108-69 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 29 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció de can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Pep Llanes en concret, en un principi els amos eren la família Vilalta, que la van vendre a Josep Puig Font, el qual era fill de can Llanes i per això se’l coneixia com en Pep Llanes. Procedia doncs de l’altra casa, també anomenada can Pep Llanes, que està situada a l’antic carrer empedrat, actual carrer de Terrassa, número 2. La família de Pep Puig hi va viure molts anys al barri del Pla. Més recentment, la casa s’ha llogat per explotar-hi les naus adossades que s’utilitzen com a taller industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Pep de can Llanes. S’hi diu que fou alcalde i no sabem si és exacte. Qui sí que fou alcalde era Jaume Carreras Villà, de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5884900,2.2557100 | 437964 | 4604356 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91440-can-pep-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91441 | Can Pessigos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pessigos | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 181.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada <span>al barri de cases disperses anomenat el Pla. </span>Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, tot i que amb algunes modificacions fruit de reformes modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té coberts adossats a diversos costats, així com unes dependències en forma de U a la part posterior, al nord, amb un pati on antigament hi havia l’era. La façana principal, encarada vers el sud-oest, és molt senzilla i té una distribució d’obertures irregular. Actualment el parament és arrebossat i de color ocre, i les finestres i portes han estat remodelades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud es conserva una bassa de forma allargada que mesura set per quatre metres. Es feia servir tant per a regar com per a safareig.</span></span></span></p> | 08108-70 | Barri del Pla. Passatge del pla, 9 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit, doncs, que can Pessigos és la casa més antiga del barri. Segons la inscripció de la façana fou construïda l’any 1910. El fundador fou Francesc Grau Tintó, que provenia de Perafita. El mot li van posar perquè van començar a dir-li pessic o pessigolles, que finalment va derivar en Pessigos. La bassa de la casa es va construir l’any 1928. Segons GARCIA-PEY (1999: 181), a l’era de la casa per fer les feines relacionades amb el batre venien eugassers de fora, que anaven passant per les cases, a vegades amb cavalls, d’altres amb eugues. Ventaven amb forques i feien pallers de palla, alfals, trepadella, ordi i civada. La família Grau va continuar al front de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.5905200,2.2585000 | 438198 | 4604579 | 1910 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91441-can-pesigus-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra de la façana: Fco Grau 1910 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||
| 91442 | Molí de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-pujades | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 195, 185.</span></span></span></p> | XX | Edifici molt transformat i integral en un complex industrial modern | <p><span><span><span>Edificació que havia estat un molí de gra, avui integrada en un complex industrial dedicat a fabricar pinsos. La part corresponent a l’antic molí es troba a l’angle nord-est, i consisteix en una nau de planta rectangular, d’una sola planta, situada al costat del torrent de la font del Ràdium. En l’estat actual es troba molt transformada per successives reformes que l’han acabat convertint en una nau més del complex industrial. A la façana nord encara es pot veure el mur de pedra originari, obrat amb la maçoneria típica de la zona que es caracteritza per <span>una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides, i les obertures són </span>emmarcades amb maó. En la façana oest la construcció es va alçar amb obra feta de maó, i a la resta de façanes el parament s’ha arrebossat i s’hi han obert finestrals amb peces prefabricades de formigó. Al sector nord hi devia haver l’entrada d’aigües del torrent i la zona del carcabà, que era la part subterrània del molí on hi havia la roda hidràulica, però no s’hi observen traces d’aquests elements.</span></span></span></p> | 08108-71 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 27 | <p><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà a la dècades de 1920 i 1930 en terres del mas veí de can Nadal. Prèviament, el <span>1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona. </span>Des de 1912 can Nadal estava habitada per masovers. A partir de 1931 per problemes econòmics els propietaris van anar venent les terres a diverses famílies pageses perquè s’hi fessin una caseta. Així va sorgir el barri del Pla, que estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb aquest nom. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. La majoria de cases d’aquest sector al nord del torrent es van construir a la dècada de 1930, amb l’excepció és can Pessigos, que és una mica anterior, del 1910. L’any 1958 la masia de can Nadal i la seva finca fou adquirida per l’Obra Tutelar Agrària (OTA), una fundació privada creada l’any 1928 a la masia de les Torres per atendre joves amb risc d’exclusió social. Aleshores moltes terres que treballaven els habitants d’aquest barri van passar a ser propietat de l’OTA.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Originàriament, on ara hi ha la fàbrica hi havia un molí de gra per fer de pinso per al bestiar. Els antics propietaris es deien Pujades, i tenien la casa al costat del molí. Després es van vendre la casa per construir-ne una de nova que estava situada a la cara nord de la carretera. Es coneixia com a can Pujades i fou enderrocada quan el vial es va eixamplar. Posteriorment, va ser la família Grau la que va fer anar el molí durant molts anys. Cap a les dècades finals del segle XX les instal·lacions de l’antic molí es van anar ampliant fins esdevenir el complex industrial que avui es pot veure dedicat a la fabricació de pinsos.</span></span></span></span></p> | 41.5886300,2.2555200 | 437948 | 4604372 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91442-can-pujades-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91547 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet-1 | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 36-37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>) </span></span></span></p> | XVII-XX | Estat de conservació desigual, amb parts molt modificades | <p><span><span><span>Petita masia emplaçada prop del raval de can Serracarbassa, avui molt transformada i amb una fesomia que ha perdut pràcticament la tipologia tradicional. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular molt allargassat (amb planta baixa més un pis). Té coberts antics al costat de ponent que formen un corredor estret o carrer i, al costat est, un pou on hi havia una antiga sínia. Més a l’oest trobem un seguit de naus agropecuàries modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la casa era força més petita i només tenia la part central. Al nord hi havia les quadres de les vaques i el portal era al sud, actualment en una estança interior. Aquesta seqüència es pot observar a la façana de ponent, que és la que ha conservat, tot i que molt parcialment, algun tram del mur a pedra vista. En la resta el parament ha estat arrebossat i les obertures s’han refet. L’actual façana on hi ha l’accés principal és una obra també molt recent. La resta de la casa es troba igualment remodelada aquests darrers anys. Els coberts de ponent, que han estat aixecats en diferents èpoques, han conservat més o menys la tipologia constructiva. Un és de l’any 1922, fet per Josep Brunés Cruells. A la part superior tenia el graner amb la seva era, que encara existeix i és on es batia el gra. A la planta inferior hi havia el celler i encara s’hi conserva la premsa i una tina o cup. </span></span></span></p> | 08108-72 | Urbanització del mas Gordi. Carrer del Monestir, s/n | <p><span><span><span><span>La masia de can Tabaquet va originar-se entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en terres de la masia propera que llavors s’anomenava Bellarac (actualment can Serracarbassa). La primera escriptura conservada és del 1766, però s’hi diu que la casa ja existia. Per tradició oral es té com a referència la data de 1648. En les escriptures hi consten dos germans, que eren nascuts a Llerona. Són Francisco Brunés Bracex (1766) i Joan Brunés Bracex (1767). El primer va comprar dues feixes i posteriorment l’altre dues més. En aquest solar s’hi va reconstruir o edificar la casa. Un dels dos germans devia marxar i l’altre, probablement Francisco, es va quedar i és l’avantpassat dels actuals propietaris, que encara porten el cognom Brunés. El següent hereu probablement va ser Josep Brunés Viaplana i, després d’un interval, ja a començaments del segle XIX, Joan Brunés, casat amb Teresa Vilanova. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Vilanova, nascut el 1826.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, segons constava en una inscripció possiblement de l’any 1719 que ja no es conserva, s’hi va construir el pou que es troba a llevant, el qual tenia una sínia. Ja el 1949 a la sínia s’hi va instal·lar un motor de gasolina que proporcionava també electricitat a la casa, i més endavant es va substituir per un motor elèctric. Així mateix, la zona al nord de la casa es coneix com el 'forn d’Obra' i en algun document s’esmenta que hi havia una petita bòbila. Aquest forn ja no existeix, tot i que treballant la terra n’han trobat algunes restes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Josep Brunés Vilanova es va casar amb Rita Cruells Pujol. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Cruells (1861 – 1937). Es va casar el 1888 amb Carme Grau Olivé, filla del mas Gordi, i fou el primer alcalde de Lliçà de Vall del segle XX. En el diccionari biogràfic d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental es diu, erròniament, que havia nascut a Parets del Vallès. Durant el seu primer mandat com a alcalde, de 1899 a 1906, es construí la carretera Sabadell a Granollers que travessa tot el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas, al començament del segle XX la finca tenia uns vuit hectàrees d’extensió. Les principals fonts d’ingressos eren el gra i el vi que s’elaborava a la tina del celler i després es venia a granel. Josep Brunés Cruells va construir el 1922 un dels coberts que es troba a ponent. El sobrenom de Tabaquet es deu al fet que, segons es diu, un amic veí de Serracarbassa sempre li demanava tabac, i ho feia dient-li si tenia 'tabaquet'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fill i hereu de Josep fou Ramon Brunés Grau (1891-1959), que també va ser alcalde, nomenat l’any 1924. Durant el seu mandat s’iniciaren les gestions per a la construcció dels nous edificis de l’escola primària i la casa consistorial, es va construir el pont sobre el riu Tenes l’any 1925 i es va establir al poble l’Obra Tutelar Agrària (OTA), a la masia de les Torres. En iniciar-se la Guerra Civil Ramon Brunés s’hagué de refugiar durant 18 mesos a casa d’uns familiars al barri de Sant Andreu de Barcelona. Se salvà així dels escamots que en diverses ocasions es presentaren a can Tabaquet per endur-se’l. Ramon Brunés Grau s’havia casat amb Teresa Gurri Careta, el seu fill i hereu fou Josep Brunés Gurri, nascut el 1918.</span></span></span></span></p> | 41.5891800,2.2203800 | 435020 | 4604458 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91547-cal-tabaquet-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un dels coberts a ponent hi ha la inscripció: 1922 JBInformació facilitada pels propietaris. Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||
| 91550 | Can Múrcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-murcia | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 90-91.</span></span></span></p> | XIX-XXI | Molt modificada amb reformes recents sense un criteri clar de conservació, i amb parts en estat precari | <p><span><span><span>Casa que forma part del carrer o raval pagès de Serracarbassa, sorgit a peu del camí de Sant Ferran. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts a l’oest, tot formant un carrer amb les cases d’enfront: cal Segarra, cal Bellarac i can Serracarbassa, així com també al sud. Les diverses construccions, molt variades i de diferents èpoques, configuren una forma de L, amb una àmplia zona de jardins i horts al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha conservat el volum i, en certa mesura, la seva tipologia tradicional. L’accés es fa mitjançant el portal d’un petit pati tancat que dona al camí de Sant Ferran. Des d’aquest pati s’accedeix a l’interior de la casa, que no té una façana gaire definida a causa de les successives reformes. Els murs exteriors són de pedra i arrebossats, i gairebé no tenen finestres.</span></span></span></p> | 08108-75 | Barri de can Serracarbassa. Camí de Sant Ferran | <p><span><span><span>En un origen en aquesta zona hi havia un mas anomenat Bellarac, que ja existia al segle XVIII i probablement força abans, tal vegada al segle XVI. Al segle XIX es va dividir en tres cases, d’oest a est: cal Segarra, cal Bellarac i cal Serracarbassa. I al davant, per la banda sud, s’hi va construir can Múrcia. D’aquesta manera va sorgir un dels primers carrers o ravals pagesos del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que can Múrcia antigament s’anomenava can Fernando. Hauria donat nom a la Serra de Sant Fernando i al camí de San Fernando, topònims que després es van traduir com a serra i camí de Sant Ferran. La denominació actual de la casa es devia adquirir cap a la dècada de 1940. Seria la casa d’en Ramon Múrcia Campos, que després va ser habitada per la seva filla, Rogèlia Múrcia. A aquest home se'l coneixia pel sobrenom de “El Perdigó”, i per això la casa també era anomenada d’aquesta manera.</span></span></span></p> | 41.5891000,2.2188500 | 434892 | 4604451 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91550-can-murcia-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal i pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||
| 91554 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-9 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 231.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva integrament, però algunes parts, sobretot els coberts, en estat força precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) i té adossats un bon nombre de coberts de diferents èpoques a la part posterior i lateral (nord i sud-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, es distribueix en base a tres eixos d’obertures perfectament regulars, amb la porta al centre. Els paraments han estat arrebossats amb ciment, de manera que no és visible el tipus de maçoneria.</span></span></span></p> | 08108-76 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 35 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Torres en particular, va construir la casa l’any 1925 Pere Carreras Sobirà, antic masover de la masia de les Torres, el qual era conegut amb el sobrenom de Torres. El seu fill fou Joaquim Carreras. Després d’una cinquantena d’anys en què la casa va estar tancada ara torna a estar habitada.</span></span></span></p> | 41.5888000,2.2571200 | 438082 | 4604389 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91554-can-torres-113.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91555 | Can Moisès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moises | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 249.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>)</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial que en un moment donat es va compartimentar en dos habitatges, per això la façana queda diferenciada en dos colors, blanc i rosat. A més, té adossat a ponent un habitatge molt més modern, de la segona meitat del segle XX, i un bon nombre de coberts de diferents tipologies que formen una mena de carrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal té una estructura regular i ha conservat força bé el volum i la tipologia constructiva originària. És de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures. La part de l’habitatge posterior queda diferenciat pel color rosat de la façana i per uns emmarcaments estucats en forma dentada a finestres i cantoneres.</span></span></span></p> | 08108-77 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 33 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa pròpiament a cal Moisès, la casa la va construir l’any 1927 Jaume Carreras. Conegut popularment com el Xato, Jaume Carreras Villà (1888-1940) era l’administrador de la finca de les Torres, on feia de masover i hi tenia un camp arrendat. Quan el 1925 a les Torres s’hi instal·là l’Obra Tutelar Agrària (OTA), com molts altres pagesos va haver de deixar de treballar en aquesta finca i va comprar un terreny on s’hi va fer la casa que en un principi era coneguda com cal Xato i posteriorment cal Moisès. Era militant d’ERC i fou nomenat alcalde de Lliçà de Vall després de la victòria de les esquerres el 1934. Va ser destituït, juntament amb la resta del consistori, arran dels Fets d’Octubre de 1934. El febrer de 1936 tornà a l’alcaldia, i el juliol de 1936 va haver de cedir l’alcaldia al comitè revolucionari. El gener de 1939 s’exilià a França. La seva muller, que es va quedar a Lliçà amb el seu fill i la seva filla, va patir diverses represàlies per part de les autoritats franquistes. Carreras va passar, sembla, pel camp de refugiats de Bram, al departament d’Aude, i més tard s’instal·là en un poble del departament de les Ardenes, prop de la frontera amb Bèlgica, on treballà com a pagès en una gran propietat. El juny de 1940 va intentar traslladar-se cap al sud, però va ser ferit en un bombardeig i ingressat a l’hospital militar de la població de Montmirail, al departament del Marne, on va morir. La seva muller no va saber de la seva mort fins l’any 1953, quan va rebre una notificació oficial del govern francès (PLANAS MARESMA, 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Carreras va tenir un fill, Moisès, i una filla, Francisca. Per això la casa es va partir en dos habitatges, que han quedat diferenciats en els dos colors de la façana. En aquesta segona etapa la casa es coneix amb la denominació de can Moisès.</span></span></span></p> | 41.5890500,2.2575900 | 438121 | 4604417 | 1927 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91555-can-moises-115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91556 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 227-228.</span></span></span></p> | XX | La casa es conserva en bones condicions, però la seva tipologia originària ha estat molt alterada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui molt transformada i ampliada, de manera que pràcticament ha perdut la tipologia tradicional. Es troba al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats cossos més baixos a banda i banda, així com altres construccions a l’entorn que formen un pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial ha mantingut més o menys el volum originari, però s’ha remodelat completament amb una tipologia constructiva moderna que alterat la disposició originària de la façana principal.</span></span></span></p> | 08108-78 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 37 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Tomàs en particular, la casa la va construir en Tomàs Xicota cap a finals de la dècada de 1920. Aquesta família procedia de la casa de can Tomàs (actualment can Quim), del barri de les Casetes. També s’havia anomenat ca l’Enriquet. Fa uns anys la casa va ser reformada i ampliada amb altres construccions.</span></span></span></p> | 41.5891700,2.2579700 | 438153 | 4604430 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91556-cal-tomas-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91557 | Ca la Fermina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-fermina | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 85.</span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva sencera, però sense manteniment i amb naus industrials adossades | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada al barri de tradició agrícola conegut com el Pla, al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular, malgrat que avui es troba situada dins una parcel·la industrial i envoltada de naus. Hi deu haver contribuït que la casa moderna s’ha aixecat de nova planta a un costat. La casa antiga consta de dos cossos de diferents alçades amb cobertes a dues vessants. Els paraments són obrats amb <span>la maçoneria típica de la zona, que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de còdols o pedres arrodonides. Les obertures són emmarcades amb maó.</span></span></span></span></p> | 08108-79 | Barri del Pla. Avinguda del Pla, 20 | <p><span><span><span><span>La pràctica totalitat del barri pagès de cases disperses anomenat el Pla s’originà entre les dècades de 1920 i 1930, en la major part en terres del mas veí de can Nadal. Estava emplaçat en una gran plana de tradició agrícola que ja es coneixia amb la denominació del Pla. Popularment el barri també s’havia anomenat la Sibèria, perquè quedava relativament apartat de la resta del poble. Prèviament, el 1902, s’havia construït la carretera de Sabadell a Granollers que travessava per aquesta zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de ca la Fermina també es coneixia com a can Tit o can Nano. L’home que la va construir era fill de can Pep.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5879800,2.2573700 | 438102 | 4604298 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91557-ca-la-fermina-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91632 | Rectoria de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-llica-de-vall | <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 105-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 24-29, 104, 109</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet).</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Rectoria de la parròquia de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall, emplaçada al costat de l’església i comunicada amb el campanar mitjançant un pas aeri. És una edificació força regular que sembla aixecada en una sola fase constructiva, possiblement a finals del segle XVII o al XVIII, tot i que amb possibles afegits o reparacions més moderns. Adopta una planta rectangular (amb semisoterrani, pis i golfes) i disposa d’un pati davanter que està situat a ponent, protegit per un clos tancat i amb un pou al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici està encarada vers el pati, a ponent. Té un rellotge de sol modern. En aquesta i altres parts de la casa els murs conserven l’arrebossat antic, pintat de blanc. En la façana posterior les obertures, de distribució irregular, s’han remodelat recentment. Antigament sembla que eren emmarcades amb maó. El mur de tramuntana és reforçat amb diferents contraforts. Un dels contraforts enllaça amb el mur perimetral del pati. Es tracta d’un mur que ha estat objecte de diverses reparacions i que, per la seva disposició, podria ser un testimoni del clos que tancava l’antiga sagrera, documentada en època medieval al voltant de l’església. El parament de la casa és obrat amb la maçoneria típica de la zona que es caracteritza per una barreja de material petri amb predomini de pedra de riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior l’habitatge conserva l’estructura originària en base a tres crugies, amb una sala central que distribueix els accessos a les habitacions laterals mitjançant portes amb emmarcaments de pedra motllurada. Els sostres i bona part de les estances van ser remodelats en una intervenció que es va fer el 1980. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos es conserva l’antic celler on hi ha emplaçada una interessant premsa de tipologia força antiga, probablement del segle XVIII. A l’estança de migdia d’aquests baixos hi trobem la boca d’un túnel que servia per escapar-se en cas de perill. Aquesta galeria comença amb un descens vertical i després continua en direcció nord per un estret passadís. La seva exploració es fa difícil per l’estretor i llargària de la galeria, així com pel fet que en alguns trams es troba inundada. Tot i que es diu que comunicava amb el castell de Lliçà, situat 300 metres al nord, el cert és que per les dificultats del terreny difícilment podia fer una trajectòria tan llarga. Més aviat sembla que devia conduir cap algun racó proper a la riera.</span></span></span></p> | 08108-80 | Entre les urbanitzacions del mas Gordi i de can Vilardebò. Plaça de l'Església | <p><span><span><span><span>L’església de Lliçà de Vall ja consta com a parròquia l’any 1038. En un document de 1098 es diu que pertanyia al castell de Lliçà de Vall (castell Lizcano), posseït pel senyor Albert Bernat. El 1113, Ermengarda, vídua d’Albert Bernat, va fer donació de l’església a la seu de Barcelona i al bisbe, el qual els en cedí el delme mentre visquessin; després tornà al domini del bisbe. Durant els segles X i XI en el Cartulari de Sant Cugat es recullen diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada indistintament com a <em>Llicano Subteriore</em>, <em>Villa Lizcano</em> o <em>Villa Lizande</em>. D’aquesta primera església romànica no se’n conserva cap resta, però se’n té constància a través d’una visita pastoral del 15 de juliol del 1421, quan el visitador ja es queixava que la capçalera de l’església amenaçava ruïna. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de finals del segle XI hi ha constància d’una sagrera al voltant de l’església, de la qual tampoc se n’han conservat vestigis però sí el record popular, ja que aquest sector s’ha conegut tradicionalment com la Sagrera. En les visites pastorals realitzades els anys 1413 i 1421 s’indica que la parròquia tenia 17 i 14 parroquians respectivament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església va quedar afectada pels terratrèmols que van tenir lloc a Catalunya al segle XV, segons es diu explícitament en una visita pastoral de l’any 1508. Però no va ser fins força anys més tard que es començà a construir una nova església, que és l’actual. El 1579 s’inicià la construcció del campanar. El 1593 es va beneir el campanar i van començar les obres de la nau. El 1594 s’enderrocà l’altar major de l’església antiga i el 1669 haurien finalitzat les obres, segons es dedueix de la inscripció que hi ha a la clau de volta del cor. Tot i aquest moment tardà, la nova església es va fer encara en estil gòtic, per bé que amb una portalada renaixentista. És possible que els anys 1706 i 1756 s’hi fes també algun tipus de reforma o ampliació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església tenia diversos altars i retaules, a part del major que estava dedicat a Sant Cristòfol. Aquest, en una fotografia de 1935 es pot observar que era un retaule barroc corresponent a l’etapa caracteritzada per les columnes d’estil salomònic</span></span></span></span><span><span><span><span> (finals del segle XVII-principis del XVIII). Hi havia el de Sant Llop (1421), el de Sant Sebastià (1591), el del Roser (1604), el del Sant Crist (1726), el de Sant Isidre, el de Sant Sebastià i una capella de la casa Coll. També hi havia un retaule dedicat a la Mare de Déu de Gràcia que popularment era conegut com el de la Mare de Déu dels ous, ja que les ofrenes que se li feien eren en aquesta espècia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La rectoria és una edificació posterior a la construcció de l’església. Podria datar-se a finals del segle XVII o al XVIII. Segons el cadastre (no sempre fiable) l’edifici ja existia l’any 1700. En l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818 consta com a casa Rectoria, i aleshores era habitada pel rector, Pere Moncau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 l’església va ser cremada, però l’estructura general i les voltes es van mantenir dempeus. Es destruí l’altar i alguns elements interiors van quedar afectats, i es destruí també bona part de l’arxiu. A la fi del conflicte s'hi van iniciar les obres de restauració, que van acabar el 1940. El 1957 es va reformar l’altar per adaptar-lo a la nova litúrgia sorgida del concili Vaticà II. El 1980 es va portar a terme una rehabilitació de la rectoria. Llavors es va enderrocar un cobert amb arcs que sobresortia a la part nord del pati. Actualment aquest edifici s’utilitza també com a local de l’esplai i casal parroquial. El 1989 fou restaurat el campanar. Els anys 2009-10 es va dur a terme el projecte de restauració integral de l'edifici, que recuperà els elements i la fisonomia del temple gòtic. El 2018 es va fer la restauració de la façana de la Rectoria.</span></span></span></span></p> | 41.5931100,2.2308700 | 435898 | 4604887 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-baixos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91632-rectoria-premsa.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-09-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades per l’Arxiu Municipal, pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER) i pel responsable de custodiar l’arxiu parroquial, Ricart Querol. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91635 | Edifici de Transràdio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-transradio | <p><span><span><span>PUIG SERRA, Antoni (2020). “Transradio Española, S.A. Les telecomunicacions passen per Parets del Vallès i Lliçà de Vall”. <em>Parietes</em>, núm. 18 (desembre 2020), p. 13-32.</span></span></span></p> | XX | Algunes parts de l'edifici es troben en estat precari i d'abandonament | <p><span><span><span>Edifici industrial que les dècades de 1950 i 60 fou la seu de Transràdio Española: un centre governamental de telecomunicacions per aire. Es troba situat en una esplanada a la terrassa oriental del riu Tenes, actualment en estat precari i ocupat en part com a magatzem d’una empresa. Amb alguns afegits, l’edifici manté la seva estructura originària, definida per una línia d’estil racionalista que és representativa de l’arquitectura industrial i de serveis de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos originari amb planta en forma de T, de dos pisos d’alçada i amb coberta de terrassa. A aquest nucli se li han adossat, molt recentment, altres construccions i estructures més precàries que transformen el conjunt en una edificació de planta més o menys rectangular. La façana principal, encarada vers migdia, es desenvolupa a partir de sèries de grans finestres quadrades situades a les dues plantes i perfilades amb motllures i cornises. La porta principal es troba en un cos avançat d’una sola planta que està adossat a una esvelta torre quadrada, amb llargues obertures verticals en algunes de les seves cares.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes segueixen una pauta similar en base als dos nivells de finestrals. A la cara de ponent s’hi ha encaixat, en els anys més recents, una estructura metàl·lica porxada amb sostre voladís que ocupa tota la seva alçada. La cara de llevant té adossat un cos més baix, d’una sola planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora l’edifici hi havia una antena de gran alçada i diverses antenes menors que foren desmantellades quan el centre va deixar de ser operatiu.</span></span></span></p> | 08108-81 | Sector est del terme municipal. Polígon industrial el Pla, s/n | <p><span><span><span>Entorn de 1950 els Ministeris de l’Aire i de Governació van decidir instal·lar un centre de telecomunicacions de Transradio Española S.A. a Parets del Vallès i a Lliçà de Vall. Constituïen el centre de Barcelona que, junt amb altres cinc centres repartits en diferents punts de la geografia espanyola, s’encarregaven de les telecomunicacions sense cable. L’emplaçament es va escollir per les bones condicions del terreny: bàsicament, la humitat i l’horitzontalitat. A Parets del Vallès hi havia l’estació emissora i a Lliçà l’estació receptora. Els dos centres estaven separats uns dos Km però funcionaven de manera sincronitzada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’estació de Lliçà de Vall devia començar a principis de 1949. Ambdós centres van estar actius entre 1951 i 1970 aproximadament. A Lliçà de Vall hi havia una torre-antena de gran alçada, mentre que a Parets n’hi havia dues de bessones, d’uns 100 metres d’alçada i que en el seu moment foren les més altes d’Espanya i es comptaven entre les més altes d’Europa. En la construcció de les torres hi va intervenir l’empresa “Torres Quevedo”, de l’Instituto Nacional de industria, en col·laboració amb el Ministeri de l’Aire. La direcció de la instal·lació va anar a càrrec dels enginyers Luís Cáceres, Orriols i Castells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les torres altes servien per a les comunicacions d’ona llarga destinades als països europeus, però els centres estaven equipats també amb altres antenes d’ona curta que s’orientaven bàsicament cap al continent americà. Transradio era la continuadora de la “Compañía Nacional de Telegrafía sin Hilos”, i s’encarregava de les radiocomunicacions; és a dir, les comunicacions per aire que bàsicament consistien en l’enviament i recepció de telegrames. El centre de Barcelona comptava amb 200 empleats, incloent-hi motoristes i ciclistes que feien el repartiment dels telegrames. Diàriament, s’enviaven i es rebien uns 1.200 missatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1970 els dos centres van deixar de funcionar perquè havien quedat obsolets, ja que en aquesta època les comunicacions per satèl·lit es van imposar com a més efectives. A Parets es van desmantellar les antenes i l’edifici del centre. A Lliçà es van desmuntar les antenes exteriors, però l’edifici es va mantenir i s’oferí en règim de lloguer; primer a una empresa química i posteriorment a d’altres indústries.</span></span></span></p> | 41.5905100,2.2455600 | 437120 | 4604587 | 1949-1951 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-foto-2020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91635-transradio-foto-antiga-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia en b/n de l’any 2020, publicada a l’article d’Antoni PUIG SERRA (2020) / Fotografia de 1955-1960 de l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||
| 91709 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-1 | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Ha conservat molt bé el volum i la tipologia originària que, tot i ser de construcció força recent, és representativa d’una casa rural popular de la primera meitat del segle XX. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos auxiliars més baixos a ponent i amplis patis al davant i al darrere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa, que és fruit d’una sola fase constructiva, presenta una estructura molt homogènia. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a un esquema més o menys simètric, amb quatre obertures a la planta baixa i un balcó central corregut de dues portes a la planta-pis. L’edificació es caracteritza per un parament fet de maçoneria, amb un semiarrebossat que deixa entreveure el material petri, el qual és entravessat per diferents franges de maó que ressalten els contorns, la separació de pisos i els emmarcaments de les obertures. La façana posterior segueix una pauta similar, i la façana lateral té la meitat superior obrada amb maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer cobert, fet parcialment de pedra, és possiblement tan antic com la casa, però la resta són obrats amb totxo i de construcció força recent.</span></span></span></p> | 08108-90 | Sector central del terme municipal. Avinguda del Vallès, 79 | <p><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. La casa de can Jepet es va construir entorn del 1950, tal com es pot comprovar amb les ortofotos antigues i segons dades del cadastre. Segons recull Garcia-Pey, sembla que l’amo era Jaume Arimon Badia, conegut com el Jepet, i procedia de can Jepet Ferreret, de Parets del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5827500,2.2344200 | 436184 | 4603734 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91709-can-jepet-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||
| 91717 | Can Pepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepet | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 223.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 178.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al barri de les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic. Ha conservat el volum i la tipologia originària, pròpia d’una construcció de la dècada de 1920 de vagues ressonàncies noucentistes. És de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats petits cossos a migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers llevant cap a la carretera de Parets a Bigues, s’articula en base a dos mòdols, cadascun amb una porta i, a la planta superior, obertures que queden lligades per un ampli balcó corregut. Les portes donen accés al bar que hi havia a la planta baixa i que està anunciat amb un rètol sobre la porta esquerra: “Cafè Bar Pepet”. A la façana lateral de migdia entremig dels dos cossos puja una escala que dona accés a la planta superior, on hi havia un habitatge. En la resta de façanes les obertures han estat remodelades. Un detall que dona personalitat a l’edifici i l’acosta a l’estètica noucentista predominant als anys vint són els ràfecs sota la teulada (també als cossos annexos), que estan decorats amb cabirons de fusta de perfils escalonats i pintats de negre.</span></span></span></p> | 08108-92 | Barri de Les Casetes. Avinguda Montserrat, 113-115 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que a cal Pepet en particular, segons dades del cadastre fou construïda l’any 1924. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 178), la casa deu el seu nom al bar que hi va establir Josep Puig Francàs, conegut com en Pepet. Tal com es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, en aquest moment les façanes eren de totxo i sense arrebossar. El bar ja existia però el rètol era diferent. A la casa del costat (al sud) hi havia un establiment amb el nom de “Casa Fèlix”. Els fills de Josep van continuar el bar, que era un dels establiments emblemàtics del poble i que a finals del segle XX encara estava en actiu. L’especialitat de la casa eren els entrepans de carns i de pintxos adobats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 223) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al bar Pepet.</span></span></span></p> | 41.5923100,2.2429200 | 436902 | 4604789 | 1924 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-can-pepet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-can-pepet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91717-bar-pepet-can-felix-anys-60_0.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals i fotografia antiga facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Fotografia antiga entorn de la dècada de 1960, d’autor desconegut. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91721 | Can Fleca (carretera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carretera | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 89.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri de les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic de Lliçà de Vall. Ha conservat parcialment el volum i la tipologia originària, pròpia d’una casa pagesa popular del segle XIX, tot i que s’hi han afegit cossos de nova construcció al pati, on abans hi havia l’era. Consta d’un cos estret i llarg amb un pati davanter de planta irregular, tancat per un muret i amb els cossos adossats a ponent. L’edifici és anterior a la construcció de la carretera, de manera que la façana principal està encarada a migdia, vers el carrer de Sant Cristòfol, el qual menava cap a l’església. Consta de diverses obertures de distribució no del tot regular i es caracteritza per un llarg balcó corregut que acaba amb una galeria porxada a llevant. Els paraments són actualment arrebossats i moltes de les obertures han estat remodelades.</span></span></span></p> | 08108-93 | Barri de Les Casetes. Carrer de Sant Cristòfol, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, la casa fou construïda l’any 1878, segons dades del cadastre. Els seus propietaris eren la família Puig, que havien vingut de Sabadell, on hi tenien un forn de pa o fleca. Cal dir que a la casa del costat, can Fèlix, durant els anys de la Guerra Civil hi havia un forn de llenya que fou col·lectivitzat. Probablement es tractaria del mateix. Antigament, on ara hi ha el pati hi havia l’era. Hi anava a batre molta gent de les cases properes, fins i tot els de can Cristo.</span></span></span></span></p> | 41.5920600,2.2429000 | 436900 | 4604761 | 1878 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91721-can-fleca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91721-can-fleca-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91802 | Ca la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 49, 135, 136.</span></span></span></p> | XIX-XX | Estat d'abandonament. Moltes parts de la construcció en estat precari | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat ampliat cap a l’est i el nord, i que té encara altres construccions annexes a la part posterior. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructurava originàriament en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d’arc rebaixat i la resta d’obertures simples, amb llindes de fusta o emmarcaments de maó. Més tard es va ampliar amb una crugia més cap a llevant. El parament antic és de paredat, amb clapes de diferents tipus d’arrebossat.</span></span></span></p> | 08108-103 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, no en coneixem notícies antigues. No apareix a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció del segle XIX. En una feixa sota ca la Mercè hi havia l’era de les Casetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1962 la mestressa era Mercè Nadal, i aquest any va construir una altra casa, en aquest cas coneguda com ca la Mercè del Pla, prop de can Gurri. </span></span></span></span></p> | 41.5925600,2.2419000 | 436817 | 4604818 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91802-ca-la-merce-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Vicenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91803 | Ca la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marieta-0 | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada al qual se li ha adossat un cos més baix a llevant. La façana principal (encarada vers migdia) així com la resta de façanes han estat rehabilitades modernament, i totes les obertures han estat remodelades. En el cos principal es mantenen els paraments de maçoneria, actualment a pedra vista.</span></span></span></p> | 08108-104 | Barri de Les Casetes. Carrer de Balmes | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a ca la Marieta en particular, no en coneixem notícies antigues.</span></span></span></span></p> | 41.5923000,2.2417600 | 436805 | 4604789 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91803-ca-la-marieta-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 91804 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241-242.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='DE'>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 136, 146.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès que es troba aïllada vora el camí avui anomenat carrer de Balmes, al barri de Les Casetes. Ha conservat bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, per bé que al seu voltant s’hi ha construït un bon nombre de coberts i també una casa moderna de nova planta, de manera que als costats i darrera la casa antiga s’hi ha configurat un conglomerat de construccions diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos residencial originari és de dimensions modestes, de planta més o menys quadrada, i disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb un portal d'arc escarser i una finestra al seu damunt que conserva l’ampit de pedra treballat. Més recentment, s’ha obert una nova finestra a la planta baixa. La resta de cossos són de tipologies i èpoques diverses. Tots els paraments són actualment arrebossats amb ciment. Uns metres a ponent, situada en una feixa enlairada sobre la casa, es conserva una era enrajolada de forma rectangular. </span></span></span></span></p> | 08108-105 | Barri de les Casetes. Carrer de Balmes, 54 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Met en particular, no en coneixem notícies antigues. L’autor GARCÍA-PEY (1999: 146) explica que antigament per batre a l’era de la casa venien euguessers de fora, sobretot de Castellterçol. Després de ventar es feia una passada per la màquina de maneta, que encara es conserva. La casa tenia vinyes que eren propietat de can Coll i que es trobaven al camí de can Coll, a la cara nord, sota el turó al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’expliquen algunes anècdotes referides a can Met.</span></span></span></p> | 41.5921200,2.2413600 | 436771 | 4604769 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91804-can-met-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 91812 | Can Jaume Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-xic | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLANAS MARESMA, Jordi [coordinador] (2006). <em>Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX). Diccionari biogràfic</em>. Museu de Granollers. (Consultable a internet: </span></span></span><a href='http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/'>http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/</a>) </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que ha estat eixamplada per ponent i té un cos adossat a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb la porta al mig. Els paraments són arrebossats i les obertures simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span> Al costat de ponent, a l’altra banda del pati, es conserva una antiga pallissa de pedra, amb les obertures emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-106 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Sant Baldiri | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i la resta es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de can Jaume Xic ja s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Segons els propietaris actuals, a les escriptures consta que l’home que la va construir es deia Joan Puig Floriach. La família Puig s’ha mantingut al front d’aquesta casa en les següents generacions i fins a l’actualitat. El sobrenom de la casa ve d’un dels propietaris, Jaume Puig, que era baix d’estatura i se’l coneixia com a “Jaume Xic”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX Joan Puig Argemí (1874-1931) a part de ser propietari de can Jaume Xic tenia dues quarteres arrendades a can Orlau i treballava també com a jornaler a can Salgot. Va ser <span>alcalde de Lliçà de Vall entre 1914 i 1916, i continuà com a regidor durant els períodes 1916-1920, 1923-1924 i 1930-1931. Durant la seva alcaldia es va concedir a Lliçà de Vall una línia telefònica enllaçada amb la central de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la següent generació l’hereu fou Joan Puig Pujades (1904-1982). Un germà seu, Amadeu Puig Pujades, el 1936 va fundar en uns terrenys del costat la casa de can Madeu, i una germana, Pepa Puig Pujades, es casà amb Ton Floriach i van construir can Ton Cinto. Després de la Guerra Civil Joan entrà com a regidor de l’Ajuntament el 1948, i entre 1951 i 1952 va ser alcalde interí, en substitució de Julià Armadans. Durant el seu mandat l’Ajuntament adquirí un terreny de can Gurri per fer-hi el camp de futbol municipal. Des del 1946 era jutge de pau suplent de Lliçà de Vall, i el 1960 va ser nomenat jutge de pau titular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor GARCÍA-PEY (1999: 116) explica que on ara hi ha el pati de la casa antigament hi havia l’era, on s’hi picava i es passava el corró. </span>Una part del turó era coneguda com la Serra de can Jaume Xic, que anava des del començament de la serra de Sant Baldiri fins a aquesta casa.</span></span></span></p> | 41.5915200,2.2402000 | 436674 | 4604704 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91812-can-jaume-xic-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91813 | Can Madeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-madeu | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 125.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa popular pagesa de les primeres dècades del segle XX. Consta d’un cos residencial de plana quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució asimètrica d’obertures. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les obertures són simples. A la part superior de la façana hi llegim la inscripció: “AP 1936”, que fa referència a Amadeu Puig, el fundador de la casa. A la part davantera té un pati enjardinat amb gàbies per a l’aviram.</span></span></span></p> | 08108-107 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer Balmes | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir també algunes cases, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van formar a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amadeu Puig Pujades, fill de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic, entorn de 1936 va construir can Madeu. Va haver d’anar a la guerra i no la va poder habitar la casa fins que en va tornar. Els seus descendents hi van continuar habitant. El fill i hereu fou Josep Puig Tarrés, casat amb Antònia Tusell, filla de cal Victorino, al barri del Xiol. </span></span></span></p> | 41.5910700,2.2406700 | 436713 | 4604653 | 1936 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91813-can-madeu-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91814 | Can Ton Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-cinto | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 228.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cas<span>a de pagès de dimensions mitjanes que es troba aïllada </span>en un sector de ponent del barri de Les Casetes. Ha conservat els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular de les primeres dècades del segle XX. consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts més baixos a banda i banda. La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta, i l’extrem dret té una finestra addicional, més ampla, a la planta baixa. A la façana posterior es mantenen aquests dos eixos d’obertures, amb una altra porta que dóna accés per aquesta banda. Els paraments són arrebossats i les obertures simples. A l’angle de ponent la casa té adossat un pou.</span></span></span></p> | 08108-108 | Prop del barri de Les Casetes. Carrer de Girona | <p><span><span><span>En aquest sector a ponent del barri de Les Casetes hi van sorgir algunes cases més, de caràcter dispers. La més antiga és can Jaume Xic, que deu ser de principis del segle XIX, i les altres dues es van construir a la dècada de 1930 en terres d’aquesta mateixa heretat per part de dos germans fills de la casa mare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pepa Puig Pujades era filla de Joan Puig Argemí (1874-1931), de can Jaume Xic. Es casà amb Antoni Floriach, que era fill de can Cinto, i a la dècada de 1930 el matrimoni va construir aquesta casa, que va ser coneguda amb la denominació de can Ton Cinto. Com que Josepa era una dona molt popular, quan es va quedar viuda la casa es va començar a anomenar també ca la Pepa. El fill i hereu fou Miquel Floriach Puig, casat amb Joaquima Ginart Olivé. Els seus descendents van continuar al front de la casa.</span></span></span></p> | 41.5905400,2.2398300 | 436642 | 4604595 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91814-can-ton-cinto-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pels propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91847 | Can Turull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turull | <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 237.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Construcció amb falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al barri tradicionalment anomenat el Sot. Ha conservat els volums i la tipologia de casa popular pagesa del segle XIX. L’habitatge és fruit de tres fases d’ampliació. En un principi tenia un petit cos de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), el qual fou allargat cap a llevant. Més endavant, probablement ja al segle XX, s’hi va adossar un cos a la part posterior obrat en bona part amb maó i amb coberta a un sol vessant. Així mateix, a l’angle sud-oest de la casa hi ha adossat un petit cobert de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura mitjançant un eix principal d’obertures al centre, lleugerament desplaçat a la dreta, amb un portal emmarcat amb maó i, al seu damunt, una finestra amb ampit de pedra treballada. Els paraments són arrebossats. A l’altre costat del pati davanter es conserva un pou de força profunditat, actualment mig sec.</span></span></span></p> | 08108-109 | Urbanització de l'Estapé. Camí del Sot, 8 | <p><span><span><span><span>Aquest barri era anomenat el Sot, Sot de la Coma o bé Sot dels Mussols. Es situa en una fondalada o sot en paral·lel al torrent de Sants o de Merdans, una mica més al nord de l’anomenat Sot dels Nostris. Devia sorgir al llarg del segle XIX. Primitivament ja hi havia dues masies: can Sants i can Camp, i posteriorment s’hi van construir diverses casetes més o menys disperses de tipus popular: can Petit i can Turull (que ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818), can Ponet, can Granota i can Rels, i can Fesolet. Aquesta darrera ja no es conserva. Els habitants eren famílies pageses d’extracció popular, amb poques terres, arrendataris o jornalers. Més recentment els propietaris de la gran masia de Vilardebò van anar venent els seus terrenys en els quals han sorgit la resta de cases de la urbanització coneguda com Vilardebó, que s’ajunta amb la de ca l’Estapé.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Turull en particular, ja hem dit que consta en l’Apeo de 1818, a nom de Salvador Serra. El nom de la casa prové del cognom d’un dels antics propietaris, que era conegut per en Turull de Parets. A l'Arxiu Parroquial en 31 de juny de 1816 hi consta Francisco Turull, fill de Llorens Turull i de Maria Batlles. La mare, Maria Batlles, tenia una altra casa en aquest sector. Més tard, consta com a propietari de can Turull Pau Turull (1887-1888).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als primers decennis del segle XX els Turull encara estaven al capdavant de la casa. Un dels fills, Josep Turull Argemí, va comprar la casa veïna de can Petit. A mitjans de segle XX consta com a propietari Gil Serrat Bayer (1943 i 1953). Les inicials “J S” estan inscrites a la façana, junt amb l’any 1942. A la dècada de 1970 va comprar la casa l’actual propietari, que pràcticament no ha utilitzat la casa antiga i n’ha construït una de nova a la part alta de la finca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El torrent de can Turull baixava des de can Filoseta (ja desapareguda) per darrera de can Turull i can Petit, fins arribar al torrent de Merdans.</span></span></span></p> | 41.5989900,2.2269600 | 435578 | 4605543 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91847-can-turull-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana: J S Año 1942Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER), i informació oral facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91889 | Can Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-filosa-0 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 88.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que es troba més o menys aïllada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats: un que està situat a ponent i que sembla més antic, amb el carener de la teulada perpendicular a la façana, i un altre que està situat a llevant i que sembla posterior, amb el carener en paral·lel. Per l’extrem est, un altre cos connecta amb la casa de can Cinto Vell, que es troba més al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de ponent té la façana principal encarada vers migdia. Les obertures són simples i de distribució irregular. A la part superior es conserva, força desdibuixat, un rellotge de sol. El cos adossat a llevant, alineat amb la mateixa façana, presenta també una distribució d’obertures irregular. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc.</span></span></span></p> | 08108-110 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 11 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Filosa en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Per tant, és possible que la construcció sigui de finals del segle XVIII o principis del XIX. Els propietaris eren la família de cognom Ramon. Entre 1855 o 1860 diversos germans d’aquesta família van construir un seguit de cases situades molt a prop: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa. I més tard can Cinto i can Sidro Filosa. A finals del segle XIX un dels fadristerns va marxar a fer de masover a ca n’Oliveres Vell, ja que tenia relació amb els propietaris d’aquest mas, que eren els Vilardebò. Els Ramon es van estar a can Filosa fins uns anys després de la Guerra Civil. Després hi van venir la família Humet, que eren coneguts com els de ca l’Estadant, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament al davant de la casa hi tenien una era enrajolada on hi feien la batuda amb cavalls i el corró, quan baixaven els euguessers que anaven casa per casa.</span></span></span></span></p> | 41.5913800,2.2420100 | 436825 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91889-can-filosa-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 91891 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-1 | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 241.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 53.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb les parets a quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i, en bona mesura, la tipologia constructiva tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena de manera simètrica en base a tres eixos d’obertures. El portal i les finestres del pis superior són emmarcades amb maó. Els paraments són arrebossats. A la part superior té un rellotge de sol. Més modernament, a la façana principal se li ha adossat una àmplia terrassa-porxo. En la resta de façanes la casa pràcticament no té obertures.</span></span></span></p> | 08108-112 | Barri Les Casetes. Carrer Jacint Verdaguer, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cinto en particular, segons informació oral de la propietària és una construcció feta pels volts de 1884. L’era de la casa, que encara es pot veure en l’enrajolat del passatge que transcorre pel costat, és anterior. Qui va construir la casa era Jacint Ramon, conegut com en Cinto. Era un dels germans fadristerns de la casa veïna de can Filosa, igual que els fundadors d’altres cases d’aquesta zona, com can Cinto Vell o can Xic Filosa. Jacint va tenir una filla que va morir jove. La propietat passà al seu gendre, que es va tornar a casar, i després als seus descendents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 241) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida a can Cinto.</span></span></span></p> | 41.5914100,2.2426100 | 436875 | 4604690 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91891-can-cinto-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91892 | Can Sidro Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-filosa | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 224.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 133.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 220.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, amb parets als quatre vents, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat força bé els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta rectangular estret i ample (amb planta baixa més un pis i golfes), té un cobert més baix a la part posterior i d’altres a la part davantera pel costat de ponent, de manera que generen un ampli pati davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central d’arc escarser. Les finestres són simples i de mida força petita, i a la part alta destaca sobre el parament pintat de blanc un rellotge de sol de tons ocres. En la resta de murs es conserva un semiarrebossat tradicional que deixa entreveure els paraments de maçoneria. En els coberts davanters la part més antiga conserva una interessant galeria feta d’arcades obrades amb maó.</span></span></span></p> | 08108-113 | Barri Les Casetes. Carrer Girona, 8 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Sidro Filosa en particular, fou construïda per Isidre Ramon Bertran, que era fill de can Filosa, una casa situada poc més amunt. Si hem de fer cas a la data inscrita en el rellotge, la construcció es devia fer l’any 1899 (GARCIA-PEY, 1999: 220). La inscripció de sota recorda que la casa fou restaurada l’any 1997. </span>En un llibre de Carme Badia (2004: 224) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica una anècdota referida al Sidret de can Sidro.</span></span></span></p> | 41.5910300,2.2424400 | 436860 | 4604647 | 1899 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91892-can-sidro-filosa-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al rellotge de sol: 1899, 1997 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||
| 91912 | Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 78-79.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 206.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat els volums i, de manera molt parcial, la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta de dos cossos residencials adossats, de planta rectangular i de dues plantes cadascun, més dues grans àrees de dependències auxiliars de construcció més recent que ocupen una superfície considerable tant a la part posterior com davantera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos situat a ponent, que sembla el més antic, té coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat reformada i les obertures s’han remodelat. El cos situat a llevant, molt allargassat, té la façana alineada amb l’anterior i presenta diverses obertures al nivell del primer pis de distribució no del tot regular. La part superior queda ressaltada per una doble cornisa que té la inscripció “PR” al centre. Tots els paraments són arrebossats i pintats de color crema.</span></span></span></p> | 08108-114 | Barri Les Casetes. Carrer Sant Cristòfol, 4 | <p><span><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Roura en particular, no coneixem notícies antigues sobre l’origen de la casa. A principis de segle XX el propietari era Mariano Nadal Vila, i la casa era coneguda com a can Mariano. L’any 1921 a sol·licitud de l’Ajuntament a can Mariano s’hi instal·là el primer telèfon del poble. Es va considerar que era el lloc més adequat, i l’Ajuntament es comprometia a abonar el muntatge per un total de 825 pessetes, ja que s’havia de construir la línia des de Granollers. L’Ajuntament va pactar amb Mariano que se’l subvencionaria amb una quantitat fixa anual de 550 pessetes si es comprometia a fer tots els serveis de telèfon públic. Durant molts anys va ser l’única centraleta del poble i un lloc de tertúlies a Lliçà de Vall (Busto, 2017: 78). En el període de la segona República a can Roura hi tenia la seva seu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Cap a mitjans de segle XX Agustí Roure, que provenia del Molí d’en Roura, va comprar la casa. Aleshores estava partida en dues i a la part de llevant hi havia llogaters. Finalment el nou propietari va poder disposar de tot l’immoble i va unificar la casa.</span></span></span></p> | 41.5919800,2.2425100 | 436867 | 4604753 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91912-can-roure-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can Mariano, ca l’Agustí. Informació facilitada pel propietari | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91913 | Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quim | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 196.</span></span></span></p> | XIX-XX | La casa ha perdut gairebé del tot la tipologia tradicional | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans que ocupa gairebé tota una illa al barri anomenat Les Casetes. Externament està molt reformada i gairebé ha perdut la tipologia tradicional de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossat a llevant un cos més baix, més un pati davanter i coberts a la part sud. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat totalment reformada i les obertures s’han remodelat. Al ràfec sota la coberta es conserven els cabirons de fusta, i els baixos de la casa mantenen en part les característiques constructives tradicionals.</span></span></span></p> | 08108-115 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 2 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Quim en particular, ja hem dit que consta a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Hi apareix com can Quico, can Quim i can Tomàs. L’autor García-Pey (1999: 196), diu que antigament la casa estava repartida en quatre habitatges que eren per a quatre germans de cognom Xicota, anomenats successivament can Quim, can Quico, can Tomàs i cal Pinxo. D’altra banda, a la part antiga de la casa, als baixos, es conserva una placa d’assegurança de l’any 1819. Aquest conjunt de cases, doncs, podria ser originari de finals del segle XVIII o començaments del XIX. Ja a principis de segle XX encara hi havia quatre cases. L’avi de l’actual propietari en va comprar algunes. Es deia Quim Xicota, i d’aquí el sobrenom de la casa com a can Quim. Més tard, cap a la dècada de 1960, tot el conjunt es va reformar.</span></span></span></span></p> | 41.5924300,2.2424200 | 436860 | 4604803 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||||
| 91914 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-13 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa popular de dimensions mitjanes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional de casa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té adossats coberts a la part posterior i, més enllà, un habitatge de nova construcció i un ampli pati. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una porta i diferents finestres simples de distribució no del tot regular. Els paraments són arrebossats, i la coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana.</span></span></span></p> | 08108-116 | Barri Les Casetes. Passatge que surt del carrer Remei, s/n | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a cal Ferrer en particular, ja hem dit que s’esmenta en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. Probablement es refereix a aquest habitatge com a Casa Tenda. Segons García-Pey (1999: 87), en aquesta època era coneguda com a can Miques i hi havia una petita botiga i cafè, que era l’únic que hi havia al poble en aquell moment. El sobrenom vindria pel fet que la gent hi anava a comprar “miques”: “Posa'm una mica d'això, posa'm una mica d'allò...” Posteriorment s’hi va instal·lar una ferreria on s’hi arranjaven les eines dels pagesos i també s’hi confeccionaven estris metàl·lics. Hi vivia en Pere Riera, que havia vingut de Girona. Entre d’altres anècdotes d’aquesta família, es deia que en Pere Riera era l'inventor de les portes corredores.</span></span></span></span></p> | 41.5927300,2.2426900 | 436883 | 4604836 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91914-can-ferrer-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 91915 | Can Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristo | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 68-69.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de dimensions força grans, amb les parets als quatre vents i en un emplaçament aïllat al barri anomenat Les Casetes. Ha conservat el volum i la tipologia tradicional de casa popular, reconstruïda probablement a principis de segle XX, quan se li va donar una estructura més regular i perfectament planificada. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té un pati davanter. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a quatre eixos d’obertures. Les finestres són de proporció vertical i emmarcades amb maó. El parament és de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes són cobertes amb arrebossat. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana.</span></span></span></p> | 08108-117 | Barri Les Casetes. Carrer Remei, 4 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Cristo en particular, no en coneixem notícies antigues. Probablement és de principis del segle XIX, com la resta de cases veïnes. En un principi, però, era una petita edificació de fang i canya. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 68), l’antic propietari era un capellà, i d’aquí vindria el sobrenom. L’avi d’aquesta casa la comprà a aquest capellà i pràcticament la va construir de nou. Pels volts de 1970 s’hi va fer una primera restauració, i aleshores es trobà una capella en una de les parets de tàpia. Rehabilitada i ampliada amb el pas dels anys, encara conserva part de l'antiga estructura que es comprova sobretot en el gruix de les seves parets. La casa tenia una vinya anomenada de can Cristo que es trobava al Sot dels Nostris.</span></span></span></span></p> | 41.5927100,2.2424000 | 436859 | 4604834 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91915-can-cristo-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 91916 | Can Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-2 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 230.</span></span></span></p> | XIX-XX | Falta de manteniment | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció molt senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX. Consta d’un cos residencial més antic, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més modern al nord, també de dues plantes. La casa fa cantonada en un giravolt del carrer Terrassa, que era l’antic camí que es dirigia cap a la parròquia i a l’entorn del qual es va formar el barri. La façana principal, encarada vers migdia cap al carrer, és extremadament simple ja que només consta d’un portal arquejat, avui tapiat, i d’una finestra al seu damunt. Els paraments són actualment arrebossats. El cos adossat al nord també és molt simple. Presenta coberta a un sol vessant, un portal emmarcat amb maó i dues finestres que semblen força modernes. </span></span></span></p> | 08108-118 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 10 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Toni en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Ja hem dit que a tocar de la casa hi havia un pont sobre el camí; però fou enderrocat i ja no en queda res.</span></span></span></span></p> | 41.5914600,2.2427300 | 436885 | 4604695 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91916-can-toni-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91917 | Can Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felix | <p><span><span><span>BADIA PUIG, Carme (2004). <em>Ara sí que hi som. Humor popular a la Vall del Tenes. Recull de xistes, acudits i anècdotes</em>. Pagès Editors, Lleida, p. 219.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 84.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar parcialment entre mitgeres i en posició de xamfrà, emplaçada al barri Les Casetes, que constitueix més o menys el nucli antic del poble. Ha conservat la tipologia originària a les dues primeres plantes però, a la segona meitat del segle XX, s’ha fet recréixer amb un àtic amb terrassa que altera la coherència del conjunt. És una edificació de planta rectangular que té la façana principal alineada amb la carretera, adossada a la casa de can Fleca. En les dues plantes originàries la façana s’ordena en base a un eix de simetria centrat en el balcó corregut del primer pis, amb tres obertures, mentre que la planta baixa presenta dos portals i, al centre, un rètol gravat que diu “Casa Fèlix”. El parament és arrebossat i pintat de color clar i les obertures tenen un emmarcament de tonalitat sèpia, amb un sòcol a la part baixa. La planta àtic, de volums irregulars, segueix aquesta mateixa pauta. A la façana lateral nord les obertures originàries s’han remodelat. Segons es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, antigament la planta-pis era rematada amb una cornisa i terrassa superior on ara hi ha una balconada.</span></span></span></p> | 08108-119 | Barri Les Casetes. Avinguda Montserrat, 111 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fèlix en particular, per la seva tipologia podria ser obra dels primers decennis del XX, quan es va construir la carretera. Segons recull l’autor García-Pey (1999: 84), el propietari era un home de nom Fèlix que havia anat a viure a Parets, però durant els anys 1937-38, en plena Guerra Civil, va tornar. Llavors a la casa hi havia un forn de llenya que havia estat col·lectivitzat. Cal dir que a la casa del costat, can Fleca, la família Puig hi tenia un forn de pa o fleca. Probablement es tractaria del mateix. Tal com es pot veure en una fotografia de la dècada de 1960, aleshores continuava vigent l’establiment, que era una mena de botiga i cafè sota el rètol que encara es conserva de “Casa Fèlix”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En un llibre de Carme Badia (2004: 219) sobre humor popular a la Vall del Tenes s’explica alguna anècdota referida al forn de pa de can Fèlix.</span></span></span></p> | 41.5921500,2.2429000 | 436900 | 4604771 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-can-felix-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91917-bar-pepet-can-felix-anys-60.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals i fotografia antiga facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). Fotografia antiga entorn de la dècada de 1960, d’autor desconegut. Arxiu Municipal de Lliçà de Vall. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91918 | Can Menna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menna | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | Casa molt transformada. Coberts parcialment en estat de semiruïna | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà al costat de la carretera de Sabadell a Granollers. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (d’una sola planta) i té un conjunt de coberts que es troben aïllats uns metres al nord-oest. La casa ha mantingut el volum originari però ha estat substancialment reformada, amb la remodelació gairebé total de les obertures. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un seguit d’obertures de distribució irregular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més interessant són els coberts, que han conservat la tipologia constructiva tradicional de pedra. Tot i això, es troben parcialment en estat de semiruïna.</span></span></span></p> | 08108-120 | Al polígon de la Serra. Avinguda del Vallès, 11 | <p><span><span><span><span>Per aquest indret hi passava l’antic camí ral de Sabadell a Granollers i l’any 1902 s’hi construí la carretera, que feia un itinerari similar. </span>No coneixem gaires notícies d’aquesta casa, que podria ser una construcció del segle XIX o començaments del XX. A la dècada de 1940 el propietari era Llorenç Estany Soldevila. La casa tenia una peça de terra coneguda com a feixa de can Menna, situada més al nord. En algun mapa la casa també està marcada com a Ca l’Enric.</span></span></span></p> | 41.5729900,2.2123600 | 434335 | 4602667 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91918-can-menna-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91919 | Can Fleca (carrer Terrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fleca-carrer-terrassa | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, parcialment entre mitgeres, emplaçada al barri anomenat Les Casetes. Es tracta d’una construcció senzilla però, probablement, una de les més antigues del barri. Ha conservat sense reformes modernes el volum i la tipologia originària de casa pagesa popular del segle XIX, ja que els seus propietaris van construir un nou habitatge independent al costat, en forma de xalet. Això ha fet que sigui una de les poques que ha conservat la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al nord vers el carrer, es distribueix en base a un eix d’obertures a l’esquerra, amb un portal rematat amb arc de forma irregular i una finestra al seu damunt. El portal queda aixoplugat sota una petita teuladeta que s’hi ha afegit modernament. A la dreta hi ha una altra finestra, més petita. Les finestres estan emmarcades amb maó i el portal també, però de manera parcial. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. La coberta és a doble vessant, amb el carener en paral·lel a la façana. Per la part posterior sembla que el vessant sud ha estat sobrealçat. A la cantonada de l’angle nord-est, sota mateix de la teulada, hi trobem una petita i curiosa obertura que sembla enfocar al pas del carrer, com si fos una mena d’espiell per controlar qui venia pel camí.</span></span></span></p> | 08108-121 | Barri Les Casetes. Carrer Terrassa, 1 | <p><span><span><span>Antigament el centre de Lliçà de Vall era entorn de l’església parroquial, però no s’hi va formar cap nucli urbà. A finals del segle XVIII o principis del XIX va sorgir una concentració de cases disperses vora el camí que venia de les Torres i es dirigia cap a la parròquia tot travessant el camí de Sant Baldiri. Es va conèixer com Les Casetes i que es pot considerar l’embrió de l’actual nucli urbà. Sembla que les terres havien estat propietat de can Coll o de can Nadal. Les cases més antigues són les que es troben a la vora de l’antic camí: can Cosconer, can Filosa, can Quim, cal Ferrer, can Llanes (ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de 1818). També sembla que eren força antigues can Fleca i can Toni, situades al principi del camí. Vora can Toni hi havia un pont amb volta de pedra sota el qual circulaven els transeünts del camí. La resta de cases es van construir a mitjans de segle XIX: can Cinto Vell, can Camp, can Xic Filosa... I de finals de segle XIX hi ha can Cinto o can Sidro Filosa (1899). En un principi a cal Ferrer hi havia una petita botiga i cafè. D’altra banda, a la primera dècada del segle XX es va començar a construir la carretera de Parets a Bigues i Riells. L’any 1908 es treballava en el projecte i el 1909 ja s’hi feien obres. La carretera marcava un eix nord-sud sobre el qual es va prolongar el barri de Les Casetes tot configurant el nucli urbà més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a can Fleca en particular, no en coneixem gaires notícies però devia ser de les primeres cases del barri, construïda a l’inici del camí que trencava cap a la parròquia. Podria tractar-se d’una construcció de finals del segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5913900,2.2428400 | 436894 | 4604687 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91919-can-fleca-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 91921 | Laboratoris Lafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-lafi | XX | <p><span><span><span>Edifici dels laboratoris fitoquímics Lafi, dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill i emplaçat actualment dins el polígon industrial el Pla. El conjunt es distribueix en tres naus o pavellons disposats de manera escalonada al costat l’avinguda. Dos són de planta quadrada, als extrems, i un de planta rectangular, al centre. Construït amb maó vermell vist tradicional i amb grans obertures de vidre, en realitat l’edifici és concebut com a un únic volum, encara que aparenta tres pavellons adaptats a l’ondulació del terreny. El seu caràcter distintiu és un peculiar joc de volums, amb cubicles suspesos al buit que dibuixen formes diferenciades per a cada pavelló, amb uns cossos més subtils i lleugers a les construccions nord i central, on dominen les vidrieres, i uns volums més compactes al pavelló sud. La plantació de diverses espècies arbòries vora les façanes acosten l’edifici a un tipus d’arquitectura regionalista, integrada en un entorn que, quan es va construir, encara mantenia un cert caràcter rural. Posteriorment s’ha poblat de construccions industrials de baixa qualitat dins un polígon convencional. </span></span></span></p> | 08108-122 | Polígon el Pla. Avinguda Puigcerdà, 5 | <p><span><span><span>Aquest edifici fou dissenyat l’any 1967 per l’arquitecte Ricardo Bofill Leví, per encàrrec dels laboratoris fitoquímics Lafi. Es considera un exemple del període regionalista de la firma Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Sens dubte es tracta d’un exemple notable i representatiu del moviment de renovació i modernització de l’arquitectura catalana dels anys seixanta del segle XX.</span></span></span></p> | 41.5828700,2.2545400 | 437861 | 4603733 | 1967 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91921-lafi-laboratoris-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ricardo Bofill Leví (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 89890 | Capella de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista | <p><span><span><span><span>ANGULO, Virtuts; BARBANY, C; GARCÍA, M.R (1994). <em>Història medieval i moderna del Vallès Oriental</em>. Ed. Rourich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2005). “La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de Vall”, <em>Notes</em>, núm. 20 (gener de 2005), p. 16. Treball consultable a internet: <a href='https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/'><span>https://www.llissadevall.cat/ambits/can-coll/</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). <em>Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 110-111, 120-121. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DANTI, J; GALOBART, Ll; RUIZ CALONJA, J (1995). <em>La Vall de Tenes. Natura, passat i present d’un racó del Vallès</em>. Mancomunitat de la Vall del Tenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 56-60, 211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2013). “Les pintures de Palau Ferré a la capella de can Coll (Lliçà de Vall)”. <em>Revista del Centre d’Estudis de Granollers</em>, núm. 17, p. 167-177.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARCO-PALAU, Francesc (2019). <em>El pintor que cremava els seus quadres. Assaig biogràfic de Maties Palau Ferré.</em> Editorial Gregal, Maçanet de la Selva, p. 71-74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLANAS, J; GARRIGA, J; BUXADERA, I (1993). <em>Història contemporània del Vallès Oriental</em>. Ed. Rourich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRA, Francesc; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2021). <em>En Tragina i en Maties</em>. Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILAGINÉS, Jaume (1986). <em>La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental</em>. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> | XVI, XX | La part esquerra de les pintures ha estat restaurades; la part dreta, que es conservava millor, està pendent de restauració | <p><span><span><span>Capella situada als baixos de la majestuosa torre que es va construir l’any 1576 al costat de la masia de can Coll. Destaca sobretot per les pintures murals que el 1962-63 hi va realitzar Maties Palau Ferré, deixeble de Picasso, les quals representen l'arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara a aquesta capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre és de planta quadrangular i de cinc pisos d’alçada, amb coberta a quatre vessants i coronada per una campanar d’espadanya. La part inferior consta d’un sòcol lleument talusat fet amb grans carreus ben escairats i separat per una cornisa. Al seu damunt, les tres cares principals de la torre compten amb finestres de pedra amb ampits i guardapols motllurats. Sobre el sòcol hi ha un baix relleu ricament decorat, amb les figures de dos àngels que sostenen un escut i es recolzen en una inscripció que indica: 'FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA PER LO HONORABLE PERE COLL A VII DE ABRIL MDLXXVI'. A l’interior de l’escut hi podem veure un turó en forma de coll amb una creu, que és l’emblema de la família Coll. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1962 la capella, que havia estat saquejada durant la Guerra Civil, fou remodelada i s’allargà per ponent amb un cos annex. Ara l’interior queda dividit en dos àmbits. El primer es correspon amb el cos de la torre i és on trobem les pintures. Es tracta d’unes pintures de figuració esquemàtica, amb influència del cubisme, que es caracteritzen per uns personatges hieràtics i un cromatisme viu que dona força i expressivitat al conjunt. La composició és geomètrica i de línies senzilles, cosa que en facilita la narrativa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La representació de les escenes segueix de manera molt directa la tradició que es relata amb cert detall en un escrit annex als goigs en lloança dels màrtirs. Segueixen un ordre cronològic que va de dreta a esquerra. En primer lloc es presenta la vida dels sants i el martiri que van sofrir. Al flanc dret: la seva infantesa i conversió al cristianisme, en contrast amb la imatge de Venus que representa el paganisme i a la qual giren l’esquena; el judici i la condemna dels màrtirs per les seves creences; el martiri de Vicenç lligat a un pal i de Clara devorada per un lleó; el trasllat de les relíquies des de Roma cap a Barcelona en una barca que porta el nom de la família promotora de les pintures (Sancho-Vilardell). Al flanc esquerra s’hi representa l’acollida i devoció dels Cossos Sants pel poble de Lliçà de Vall: els masovers porten les caixes amb les relíquies fins a can Coll; els vilatans veneren els màrtirs amb espelmes; després ballen sardanes i fan un aplec a la natura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon àmbit, que es correspon a l’allargament de la capella, queda singularitzat per la presència de l’altar en un entorn molt auster. És obra de Josep M. Subirachs, i consta d’un frontal de pedra amb els símbols Alfa i Omega, un esvelt crucifix i un baldaquí de fusta escacat que té uns canelobres penjant. A un costat s’hi ha col·locat una imatge d’època barroca de Sant Joan Baptista, titular de la capella, de procedència desconeguda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha dit que la decoració d’aquesta capella podria estar influïda per la simbologia maçònica, per exemple en el crucifix que té el Crist girat, en la forma angulosa de les lletres Alfa i Omega, en l’escacat del baldaquí o en la representació pictòrica d’un Crist amb les mans deslligades. Aquesta possibilitat, però, no ha estat confirmada.</span></span></span></p> | 08108-4 | Masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | <p><span><span><span><span>A l’indret de can Coll ja hi havia un establiment d’època romana. Així ho fa pensar el fet que es recollís material arqueològic d’aquesta època, tot i que molt escadusser, a la zona sud de la masia. El lloc era estratègic, ja que es trobava vora una cruïlla de la via romana anomenada dels Vasos Apol·linars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època medieval les primeres notícies de l’indret són força antigues. Es refereixen a la capella de Sant Joan, documentada l’any 1009. Probablement la masia és originària també d’aquesta època. Estava en possessió de la família de cognom Coll, que la va mantenir al llarg dels segles posteriors. Dels seus orígens només en coneixem notícies disperses. El 1312 Berenguer Coll és denunciat perquè no cohabitava amb la seva esposa sinó que tenia una concubina, anomenada Elisenda de Torra. El 1325 apareix documentat Jaume de Coll, el 1325 Guillema, filla de Ramon del Coll, entre començaments del segle XIV i mitjans del XVI hi ha documentats diversos Jaume Coll o de Coll. Tot sembla indicar que aleshores la família ja era una de les més notables del terme. Així, l’any 1344 Bernat de Vilademany, que tenia la jurisdicció del castell de Lliçà, encomanà el seu domini així com la batllia corresponent a Jaume Coll. El 1413 Pere Coll també era batlle i s’encarregava de recaptar els censos del castell, i el 1500 un altre membre de la família, també de nom Jaume Coll, torna a aparèixer com a batlle del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVI la família Coll tenia ben consolidat un estatus preeminent dins del terme de Lliçà de Vall, tal com ho demostra la construcció el 1576 de la imponent torre al costat de la masia. Aquesta tenia una funció defensiva, ja que en cas de perill la part superior podia aïllar-se de la planta baixa. Això es pot entendre en el context del bandolerisme que va imperar en aquesta època, i que al Vallès va tenir una incidència especialment destacada. També tenia, però, una clara funció simbòlica, ja que era una manifestació visible del poder de la família que, d’aquesta manera, s’assimilava als senyors feudals i als seus castells. En altres masos de l’entorn es van donar casos similars, per exemple a can Draper (Ametlla del Vallès), on dos anys abans es va construir una torre pràcticament idèntica. Segons la inscripció que hi ha a la torre de can Coll, aleshores el propietari era Pere Coll. Als baixos de la torre hi havia la nova capella de Sant Joan, que va substituir l’antiga i que fou beneïda l’any 1600.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja des d’antic la propietat de can Coll incloïa terres fora del terme. El 1542 hi ha notícia de la compra de terres a Lliçà d’Amunt i a Parets del Vallès. Als segles XVI i XVII hi ha diversos membres de la família documentats. Entre d’altres: Joan Coll (1553, 1559, 1563), Pere Coll (tercer terç del segle XVII), Jaume Coll (1579), Pere Coll (1580, 1581, 1585), Jaume Coll (1592, 1606, 1607, 1609), Miquel Coll (1640), Miquel Coll, Joan Coll, Reverend mossèn Romeu Coll, Pere i Antiga Coll (1643), Elisabet Coll i Fontanet, viuda de Miquel Coll (1665).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII els Coll van protagonitzar un ascens social encara més important i molt probablement van establir vincles amb l’alta noblesa. Cap a mitjans d’aquesta centúria la pubilla Gertrudis Coll es casà amb Joan Llança, del qual el 1762 es diu que era “caballero doncel” (una condició que indica cert grau nobiliari). El 1776 hi ha documentat un fill del matrimoni: Anton Coll i Llança. Els Llanza eren una de les cases nobles més antigues de Catalunya; sembla que eren una branca dels ducs de Solferino, una nissaga que comptava amb el títol de Grans d’Espanya. Amb aquest enllaç la família estrenyia els seus vincles amb l’alta societat barcelonina, ampliava el seu patrimoni amb terres per tot el Vallès i més enllà i, en endavant, va transformar el seu cognom amb la forma Coll i Llança o Coll i de Llanza. La masia fou ampliada i transformada en una casa-palau de característiques senyorials, a l’estil dels palaus francesos. La sala noble es devia utilitzar per fer-hi recepcions o balls, i es decorà amb pintures de l’italià A. Vertuchi. </span>Aquesta ampliació es devia fer al terç central del segle XVIII, la data </span></span></span><span><span><span><span>de les pintures està indicada a sobre del fris que hi ha a la porta d'accés a la sala noble, on es troba inscrit el nom de A. Vertuchi i la data, en la qual no es llegeix bé la desena (1732 o 1752).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entorn de 1777 es van fer també millores a la mina de can Coll: una infraestructura hidràulica d’origen medieval que anava de Lliçà d’Amunt fins a la masia i que feia anar diversos molins i pous de glaç. Recordem que l’ideari il·lustrat, en auge en aquest moment, donava gran importància a la millora de l’agricultura mitjançant aquest tipus d’obres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També en aquesta època (1797) es van portar a can Coll els cossos de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que es van traslladar a la capella de la torre. La tradició, recollida en els goigs, diu que a can Coll van donar aixopluc a un pelegrí que es trobava malalt, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important que, en agraïment, va facilitar que es traslladessin des de Roma els cossos d’aquests dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Els sepulcres estaven un a cada costat de l’altar major, i a partir d’aleshores aquesta capella va ser coneguda popularment com la dels Cossos Sants. Era tradició fer-hi un aplec anual, que es va deixar de fer per la Guerra del Francès (GARCÍA-PEY, 1999: 211).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX la família Coll-Llanza va mantenir el seu estatus com a principals terratinents i poder fàctic a Lliçà de Vall, però la casa no va tenir ampliacions substancials. L’any 1818 el propietari era Anton Coll i de Llanza, i el 1847 ho era Eduardo de Llanza i Vila. En aquesta època la família residia a Barcelona i el casal era portat per masovers. L’heretat va aconseguir la seva màxima extensió en terres el 1847, amb 171 ha. El 1860 can Coll posseïa el 17 % del total del terme municipal i era clarament la propietat més gran i influent del municipi. Com a mínim des del 1818 la propietat incloïa també els masos Xiol, Canyet i la Casa Nova del Pla. A Lliçà d’Amunt tenien el mas Neri i altres terres fora del terme. El bosc representava una gran extensió de les terres, i s’estenia fins la serra de can Riera, a Granollers. El 1919 can Coll, amb 165 ha, continuava sent la propietat més gran del municipi, seguida per Vilardebò, que tenia 122 ha.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als conreus, la major part es dedicaven al secà. La vinya va tenir una incidència força limitada, que en el moment de màxima expansió, a mitjans del segle XIX, va arribar només a un 5%. Un altre conreu que al Vallès va tenir molta tradició a la segona meitat del segle XIX fou el cànem, i a la finca de can Coll possiblement fou important en aquesta època i va subsistir encara als primers decennis del segle XX, fins l’any 1923. A can Coll hi havia una bassa de cànem, que s’utilitzava en el procés per macerar o estovar la planta. A més de la mina de can Coll, ja esmentada, les terres també es beneficiaven del regadiu de de la Mina dels Set Socis, que va rebre un impuls important l’any 1805. Això va permetre fer un salt important del regadiu, que va passar del 3% a un 24% de la superfície conreada a mitjans del segle XIX, i es va mantenir en una situació important al llarg del segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX la rivalitat entre els dos principals terratinents del poble, can Coll i can Vilardebò, es va fer especialment visible. A la dècada de 1910 els propietaris d’ambdues masies van oferir terrenys diferents perquè es construís el cementiri municipal i, a la dècada de 1920, va passar un episodi similar quan s’havia de construir una nova escola i un nou ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta època els propietaris foren Carlos de Llanza i Carvallo (ho era el 1905), i Ignasi de Llanza Montoliu (ho era el 1921). Posteriorment ho va ser Lluís Isbert Miró. Però qui portava la finca realment eren els masovers, que a principis del segle XX van esdevenir una família influent en el municipi. Un personatge destacat fou Jaume Armadans i Surós, que va formar part de la Junta directiva de la Cambra Agrària del Vallès, i el 1926 ingressà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l’associació més representativa dels grans propietaris rurals de Catalunya. Era pròxim a la Lliga Regionalista, i va ser alcalde de Lliçà de Vall entre 1906 i 1909, i de 1923 a 1924. En iniciar-se la Guerra Civil algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos que les conreaven. A primers de setembre de 1936 Jaume Armadans fou assassinat per un escamot del comitè revolucionari de Granollers. Va ser l’únic lliçanenc </span></span></span></span>afusellat durant<span><span><span><span> les persecucions d’aquests primers mesos de la guerra. La capella de la casa fou saquejada i cal suposar que es van perdre les relíquies que guardava. El fill de Jaume, Julià Armadans i Serra, va abandonar el poble amb la seva família per refugiar-se a Barcelona. Altres grans propietaris, com Josep Vilardebò Uñó, van fer el mateix camí. Després de la guerra, Julià Armadans continuà essent masover de can Coll. Com el seu pare, va arribar a l’alcaldia de Lliçà de Vall (el 1943) i va dirigir el sindicat agrícola local. El 1951 fou destituït per les autoritats governatives a instàncies, pel que sembla, d’algunes persones influents del poble. L’últim masover de can Coll va ser Tomás Galán Castillo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, que estava casat amb Mercè Vilardell Capdevila. Els successors foren Eduardo, Maria, Montserrat i Mercè Sancho Vilardell. Després de la guerra la finca de can Coll havia experimentat ja una davallada molt forta, i a partir de 1953 la major part de les terres foren transferides a altres pagesos o a empreses constructores, de manera que a la dècada de 1960 l’heretat va quedar reduïda a la mínima expressió. Els anys 1970 es va fer una última </span></span></span></span>rehabilitació <span><span><span><span>a la casa quan s’hi va habilitar un petit habitatge modern a la part posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El darrer propietari, Eduardo Sancho Costa, era un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. D’aquí ve que a can Coll s’hi aplegués molta obra de pintors coneguts, com Joaquim Urgell (Urgeell). També s’hi conserva una important col·lecció de ceràmica </span></span></span></span>amb obres del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans, <span><span><span><span>de mobiliari i d’objectes diversos. Però sobretot són remarcables les pintures que va encarregar l’any 1962 a l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc 1921 - 2000) per decorar la capella. Palau Ferré havia estat deixeble de Picasso a París. Les pintures il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. Poc abans, la capella havia estat remodelada i ampliada per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. Ambdós es van conèixer a can Coll i després van seguir col·laborant en l’obra de la Sagrada Família de Barcelona. Eduardo Sancho també va dotar can Coll de mobiliari d’època, ja que quan va adquirir la casa tenia les estances buides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A les dècades de 1970 i 1980 la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, que fou arrendat a Sadurní Ros Arimón. Llavors algunes sales es van adaptar per a aquest ús. Des del 2002 fins el 2012 aquest mateix espai fou llogat a l’Ajuntament per poder-hi realitzar diverses activitats. Finalment, l’any 2017 l'Ajuntament de Lliçà de Vall va adquirir tota la finca i la masia ha estat transformada en casa-museu. Prèviament s’hi han realitzat intervencions de neteja i condicionament, així com un inventari dels béns mobles. El 2020 es van restaurar part de les pintures de la capella, el 2022 s’ha finalitzat la restauració de les cobertes i façanes exteriors, però resten pendents encara importants actuacions a l’interior.</span></span></span></span></p> | 41.5849600,2.2399400 | 436646 | 4603975 | 1576 (torre), 1962-63 (ampliació i pintures) | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-torre-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-torre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-torre-inscripcio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/89890-can-coll-esglesia-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Avantguardes|Cubisme|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Maties Palau Ferré (pintor) | Les pintures de l’església han estat objecte d’una publicació de difusió infantil. Es titula “En Tragina i en Maties”, escrit per la bibliotecària municipal Julieta Sunyol i Busquets, i forma part d’una col·lecció ideada per la Biblioteca Municipal de Lliçà de Vall a partir d’un personatge creat per M. Pilar Collado i Macià. | 95|98|107|108|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |
| 90013 | Pou de glaç de can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-coll | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J, CANTARELL, C; CORNELLAS, P (2007). <em>Pous de Glaç al Vallès Oriental</em>. Col·lecció Patrimoni. Museu de Granollers. Edició del Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 86. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ CABOT, Joan (1982). <em>Programa de la Festa Major 1982</em>, Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de. <em>Diario de los viajes hechos en Cataluña</em>. Curial (ed. 1973).</span></span></span></p> | XVIII | Ha perdut la cúpula de coberta. Han crescut arbres a l'interior del pou que amenacen la seva integritat estructural | <p><span><span><span>Pou de glaç situat enmig d’un solar entre la finca de can Coll i l’antic Molí de can Coll o Molí de Baix (avui transformat en una casa moderna). Es tracta d'una construcció semisoterrada de planta circular lleugerament còncava. Se’n conserva tota l’estructura menys la part alta de la cúpula que cobria el pou. Les parets són fetes de paredat, amb murs de 1,20 metres d'amplada. El diàmetre total és de 10 metres. Es calcula que el pou tindria entorn d’uns 12 metres d’alçada, amb dues terceres parts del seu volum soterrades. Al costat nord es conserva una porta que està situada al nivell de la circulació. L’interior té un seguit de forats a la paret que devien servir per emplaçar-hi algun tipus d’estructura que facilités l’accés al fons del pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent, en paral·lel a la tàpia que delimita el recinte de can Coll, hi baixa un ramal de la mina de can Coll: una infraestructura hidràulica d’origen medieval. L’aigua d’aquesta mina, que prové de Lliçà d’Amunt, omplia la bassa del molí. Ben segur que aquesta mateixa bassa s’utilitzava per obtenir el gel per al pou. Avui el pou es troba en semiruïna i al seu interior hi han crescut arbres que n’amenacen la integritat estructural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un article publicat l’any 1937 per l’Agrupació Excursionista de Badalona es diu que la masia de can Coll tenia dos pous de glaç. Així mateix, mossèn Joan Masó parla dels pous de glaç de can Coll, en plural. El més probable, però, és que es tracti d’una confusió amb els dos pous de can Gurri. De fet, segons afirma Joan MASÓ (1982), “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. D’aquest suposat segon pou de can Coll no en quedaria cap rastre visible ni tampoc se’n conserva el record popular. Per tot això creiem que el més segur és que a can Coll només hi hagués un pou de glaç.</span></span></span></p> | 08108-28 | Sector central del terme municipal, vora la masia de can Coll | <p><span><span><span>Al costat del riu Tenes a Lliçà de Vall s’hi va desenvolupar una important industria del glaç. Estava relacionada amb el conreu del cànem, ja que ambdues feien servir recs i basses comunes. Les primera notícia de pous de glaç al municipi es troba en uns capítols matrimonials entre Marc Pare i Antiga Gurri. Són de l’any 1689, un moment que coincideix amb l’anomenada petita edat del gel que va tenir lloc a l’entorn del segle XVII, quan a l’hemisferi nord les temperatures van baixar uns quants graus. L’explotació dels pous es va desenvolupar sobretot al segle XVIII, coincidint amb una expansió general d’aquesta indústria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un document de 1765 s’esmenten el pou de can Coll i els dos de la Verneda de can Gurri o d’en Barrera. La denominació Barrera fa referència al notari Salvador Barrera, que era l’arrendatari dels dos pous de can Gurri. El contracte estipula totes les condicions i els detalls de l’activitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou de can Coll es nodria amb l’aigua de la mina de can Coll. És una infraestructura hidràulica d’origen medieval, documentada ja l’any 1398 i que encara està en ús. El canal s’inicia a Lliçà d’Amunt i antigament finalitzava a la zona de can Coll, on subministrava aigua per al pou de glaç i per a un molí: el Molí de can Coll o Molí de Baix. Al llarg del segle XVIII es van renovar les concessions d’aigua i a la mina s’hi devien introduir millores. En aquesta època els propietaris de can Coll van protagonitzar un important ascens social, van convertir la seva masia en una casa-palau a l’estil francès i van establir vincles amb l’alta noblesa. Cal recordar que en els cercles il·lustrats, en auge en aquest moment, es donava una gran importància a la millora de l’agricultura mitjançant el foment de séquies i canals. El viatger Francisco de Zamora, que va allotjar-se a la masia de can Coll, destaca la importància del comerç del gel que tenia lloc en aquesta casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1937 sembla que encara hi havia pous de glaç en funcionament a Lliçà de Vall. Almenys això es desprèn de la ressenya que es va publicar a la revista de l’Agrupació Excursionista de Badalona aquest any. Ja hem dit, però, que ens sembla que els dos pous als que es refereix l’article són els de can Gurri:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Dos Pous, que tenen á Casa Coll de Llissà de Vall: Y si los dos se poden umplir, á treta son de 3.000 Carregas; Però per sèr Casa de conveniencias lo mateix Duenyo, se ha cuydat sempre de la Empohació: Y son gent de tan bon tracte, que han acostumat ajustarse ab los Arrendadors de Barna., a uns preus proporcionats: Los Carros ab lo termini de las 24 . Horas del die fan lo Viatge d’anada, y retorn del Pou (CARRERAS et. Al, 1999: 142)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons mossèn Joan MASÓ (1982), “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. També diu que al finalitzar la guerra al pou de can Coll s’hi van tirar “moltes caixes de bales i de bombes de mà i d’altres explosius i armes que els soldats havien deixat abandonadament pels camps de la rodalia”.</span></span></span></p> | 41.5839900,2.2407700 | 436714 | 4603867 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90013-pou-glac-can-coll-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 90014 | Pous de glaç de can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glac-de-can-gurri | <p><span><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 54, 56.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS FONT, Núria et al. (1999). Lliçà de Vall, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 141-142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTI, J, CANTARELL, C; CORNELLAS, P (2007). <em>Pous de Glaç al Vallès Oriental</em>. Col·lecció Patrimoni. Museu de Granollers. Edició del Consell Comarcal del Vallès Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPLUGA, Maria; SUNYOL BUSQUETS, Julieta (2020). <em>En Tragina i el glaç</em>, Editorial Alpina; Ajuntament de Lliçà de Vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARRIGA, Joan (1991). <em>De Licano Subteriore a Lliçà d’Avall/de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 86. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MASÓ CABOT, Joan (1982). <em>Programa de la Festa Major 1982</em>, Ajuntament de Lliçà de Vall<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ZAMORA, Francisco de. <em>Diario de los viajes hechos en Cataluña</em>. Curial (ed. 1973).</span></span></span></p> | XVIII | Pous restaurats recentment, tot i que un ha perdut la coberta | <p><span><span><span>Conjunt de dos pous de glaç que estan situats en una terrassa fluvial del riu Tenes, al marge del camí que porta a Parets (el camí de la Marineta) i a pocs metres de la masia de can Gurri. Els dos pous es troben un darrera de l’altre. El del nord es conserva sencer i el del sud ha perdut la coberta. Són de grans dimensions i de tipologia i mides semblants. Es tracta de construccions semisoterrades fetes de pedra, de planta circular i emplaçades vora un desnivell del terreny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou que es conserva sencer presenta una coberta de cúpula amb farciment superior de terra i, a la part exterior, una protecció de teules. Té dues portes emmarcades amb brancals de pedra ben tallats i amb coronament de maó. Recentment han estat tancades per evitar que s’hi llencin objectes. Una particularitat és que les dues portes es troben a peu pla, una enfrontada a l’altra, quan el més habitual en la majoria de pous de la comarca és que s’hi accedeixi per finestres al sostre. Una de les portes conserva una estructura metàl·lica d’on es devia penjar la corriola per extreure el gel. A l'interior, un seguit de forats a les parets permeten intuir que hi havia algun tipus d'estructura que facilitava l’accés al fons del pou. A la part més fonda hi havia un desguàs per on marxava l’aigua del gel que es fonia i que també servia per fer la neteja del pou. Els murs són de maçoneria, fets amb pedra de riu lligada amb morter i fan 1,20 metres de gruix. El perímetre és de 35 metres, el diàmetre d’uns 10 metres i la profunditat d’uns 9 metres. Cal dir, però, que si es netegés de sediments tindria una mica més de fondària. Es calcula que tots dos pous tenen una capacitat d’unes 1.500 càrregues de gel. Aquest pou ha estat restaurat i adequat per a la visita mitjançant una passarel·la interior que va de porta a porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pou no conserva la coberta però les seves característiques i mides són similars a les del seu “germà bessó”. Actualment està protegit per una malla a la part superior. Els dos pous es comuniquen per un passadís estret i baix del qual se’n desconeix la funció precisa. Hi ha qui diu que podia servir perquè hi passés un nen a inspeccionar l’estat dels pous.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pous de can Gurri es nodrien d’aigua per fer el gel mitjançant un rec, l’anomenat rec de les basses. Aquest conduïa l’aigua fins al bosc de can Gurri. Les basses es trobaven a l’esplanada que hi ha vora el riu, però de moment no s’han pogut localitzar.</span></span></span></p> | 08108-29 | Sector sud-est del terme municipal. Camí de la Marineta, prop de can Gurri. | <p><span><span><span><span>Al costat del riu Tenes a Lliçà de Vall s’hi va desenvolupar una important indústria del glaç. Estava relacionada amb el conreu del cànem, ja que ambdues feien servir recs i basses comunes. La primera notícia de pous de glaç al municipi es troba en uns capítols matrimonials entre Marc Pare i Antiga Gurri. Són de l’any 1689, un moment que coincideix amb l’anomenada petita edat del gel que va tenir lloc a l’entorn del segle XVII, quan a l’hemisferi nord les temperatures van baixar uns quants graus. L’explotació dels pous es va desenvolupar sobretot al segle XVIII, coincidint amb una expansió general d’aquesta indústria. El viatger Francisco de Zamora, que va allotjar-se a la masia de can Coll, destaca la importància del comerç del gel que protagonitzava aquesta casa, que també tenia un pou de gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un document de 1765 s’esmenten el pou de can Coll i els dos de la Verneda de can Gurri o d’en Barrera. La denominació Barrera fa referència al notari Salvador Barrera, que era l’arrendatari dels dos pous de can Gurri. El contracte estipula totes les condicions i els detalls de l’activitat: persones que hi treballaven, la mida dels pans, els quilos de llenya que hi havia d’haver fora dels pous per mantenir el fos per escalfar els treballadors, els sous, els preus del glaç, que els traginers havien de parar a l’hostal de Montcada, l’hora d’arribada a Barcelona i les penalitzacions per 'merma' o retard, entre altres coses. Deu anys després les instal·lacions dels pous de can Gurri es van ampliar amb la construcció de dues basses més. Està documentat que en la dècada de 1770 al 1780 se’n treien unes 1.500 càrregues anuals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1937 sembla que encara hi havia pous de glaç en funcionament a Lliçà de Vall. Almenys això es desprèn de la ressenya que es va publicar a la revista de l’Agrupació Excursionista de Badalona aquest any. Encara que en aquest article es parli dels pous de can Coll, creiem que es refereix als dos pous de can Gurri. I és que, almenys en aquesta època, tots eren propietat de la masia de can Coll. Diu així: </span></span></span></p> <p><span><span><span> “Dos Pous, que tenen á Casa Coll de Llissà de Vall: Y si los dos se poden umplir, á treta son de 3.000 Carregas; Però per sèr Casa de conveniencias lo mateix Duenyo, se ha cuydat sempre de la Empohació: Y son gent de tan bon tracte, que han acostumat ajustarse ab los Arrendadors de Barna., a uns preus proporcionats: Los Carros ab lo termini de las 24 . Horas del die fan lo Viatge d’anada, y retorn del Pou (CARRERAS et. Al, 1999: 142)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu torn, mossèn Joan MASÓ (1982) afirma que “aquests pous de glaç de Lliçà d’Avall, tant els que trobem a l’actual verneda de Can Gurri com els de prop del jardí de Can Coll, eren pertanyents a aquesta finca”. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El subministrament d’aigua es feia mitjançant un rec que nodria unes basses. Un cop plenes les basses, d’uns 20 o 30 cm de fondària, es deixava glaçar l’aigua i llavors, amb l’ajuda d’uns motlles de fusta, es serrava i se’n feien unes peces anomenades pans de glaç d’uns 70 cm d’ample per uns 120 de llarg. Aquesta feina la feien els picadors. Després els pans de glaç es transportaven fins als pous. Allà els empouadors guardaven els pans de glaç al pou, embolcallant-los amb boll o palla perquè no s’enganxessin entre ells. Unes estructures de fusta separaven grups de capes. Un cop plens els pous es tancaven hermèticament i no s’obrien fins a l’època de desempouar, quan es carregaven als carros que els havien de transportar fins a Barcelona. El gel es feia servir en molts usos, com ara la conservació d’aliments o per refrescar begudes. Per la seva puresa, el gel de Lliçà era molt apreciat en els hospitals com el de la Santa Creu de Barcelona, on s’utilitzava per a usos terapèutics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys el conjunt ha passat a propietat municipal i al voltant dels pous de can Gurri s’hi organitza la Festa del Glaç, que té lloc a finals d’octubre i és la més emblemàtica del poble. En aquesta festa, sorgida d’un procés de creació comunitària amb participació ciutadana, el plat fort és la representació itinerant anomenada “El carro de gel: crònica del darrer viatge de l’any”. Es basa en fets documentats i és interpretada per actors locals . </span></span></span></p> | 41.5853100,2.2477200 | 437295 | 4604009 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90014-pous-glac-gurri-a-busto-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2007 es va engegar un procés de restauració i museïtzació del conjunt de Can Gurri a càrrec de la Diputació de Barcelona. Els pous de can Gurri es poden visitar el dia de la Festa del Glaç o també mitjançant visites concertades sol·licitant-ho a can Magarola o a la Regidoria de Cultura.El tema dels pous de glaç ha estat objecte d’una publicació de difusió infantil. Es titula “En Tragina i el glaç”, i forma part d’una col·lecció ideada per la Biblioteca Municipal de Lliçà de Vall a partir d’un personatge creat per M. Pilar Collado i Macià. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||
| 91046 | Rentador de can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-xiol | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall. P. 251.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample). És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.</span></span></span></p> | 08108-59 | Sector sud del terme municipal. Barri Xiol. Camí de can Coll. | <p><span><span><span>En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol. Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador. El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818. En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.</span></span></span></p> | 41.5803300,2.2387600 | 436543 | 4603462 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91046-rentador-xiol-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||
| 91425 | Dipòsits o molí del mas Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-o-moli-del-mas-gordi | XIX-XX | En ruïnes, només es conserva la part baixa dels murs | <p><span><span><span>Possibles dipòsits de funció desconeguda, tal vegada relacionats amb un molí d’oli o, en tot cas, amb l’emmagatzematge de líquids. L’element es troba en un emplaçament aïllat, uns 100 m al sud de l’antic mas Gordi, avui arrasat. Es tracta d’un terreny amb fort pendent, ben al costat del camí de Sant Valerià i actualment englobat dins la zona esportiva del Club Les Argelagues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes, que es troben gairebé a la part alta del coster, consisteixen en un seguit de murs, conservats fins a l’alçada d’un metre aproximadament, que conformen dues petites cambres de formes quadrangulars. La cambra situada la part baixa (a l’est) ha quedat parcialment destruïda a la part final. L’interior d’aquestes cambres conserva restes escadusseres d’un arrebossat que no és pas gaire compacte, tal com caldria esperar en un dipòsit més o menys impermeabilitzat. La cambra superior (situada a l’oest) té al seu interior dos forats que travessen els murs: un a ponent i l’altre a llevant, de manera que el líquid passava d’una cambra a l’altra procedent del vessant alt del coster. El líquid vindria de la zona propera al camí de Sant Valerià, però ignorem com eren les conduccions que alimentaven el dipòsit i d’on venien, ja que deuen haver quedat soterrades. Des del primer dipòsit el líquid es trascolava al dipòsit inferior (situat a l’est). El forat que comunica ambdues cambres es troba a una cota lleugerament més alta que el primer, de manera que funcionaria com una mena de sobreeixidor. Els forats estan capçats per peces de pedra que tenen un retall circular al seu interior. El segon forat té per una banda la boca circular mentre que l’interior, per on desguassava el líquid, és de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera cambra, més alta i ben conservada, mesura uns 3 per 3,75 metres per la part externa. La cambra més baixa té unes mides similars. Els murs són de maçoneria i d’uns 50 cm de gruix. A l’interior de la primera cambra s’hi observen dues pedres que sobresurten. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, desconeixem la funció concreta d’aquest element i no en tenim cap notícia, ni documental ni oral. Mossèn Joan Masó, que fou qui el va donar a conèixer en un petit article, suposava que podia tractar-se d’un molí d’oli. Tanmateix, a la zona no hi trobem cap trull o pedra de molí. Per la seva tipologia aquesta petita construcció només ens informa que havia servit per contenir algun tipus de líquid, que provindria de la part alta del coster i que passaria d’un dipòsit i l’altre. Però el cert és que, amb aquestes poques dades, no som capaços de concretar més el tipus d’ús podia haver tingut.</span></span></span></p> | 08108-65 | Urbanització del mas Gordi. Carrer Pilar, 4. | <p><span><span><span>Aquesta mena de dipòsit o molí es troba dins la propietat de l’antic mas Gordi. És un mas d’origen medieval i ja està documentat al segle XV. Concretament, en el fogatge de 1497 apareix com a can Guàrdia, en el fogatge de 1515 a nom de Joan Guardi, i en el fogatge de 1553 apareix a nom d’Antoni Vehia, àlies Gordia. Aquestes referències il·lustren l’evolució del topònim. Possiblement per la seva posició elevada en un origen era un lloc de guaita o guàrdia, potser amb alguna torre. Les referències anteriors il·lustren l’evolució de Guàrdia cap a Gordia, en alguns documents també apareix com a Guardi i, finalment, Gordi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris eren la família de cognom Guàrdia. El 1672 hi ha documentat Sebastià Guàrdia, i el 1674 la casa d’en Guàrdia. Ja al segle XIX, en l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818, el mas consta a nom de Francisco Gordi. A finals del segle XIX la propietat ja havia passat a mans de la família Serra. Vicenç Serra i Fontcuberta (1878-1925), que fou el propietari del mas, va ser elegit alcalde de Lliçà de Vall el juliol de 1909. Va ser algutzir municipal al començament dels anys vint. El seu besnét Vicenç Serra i Pou fou alcalde de Lliçà de Vall entre 1966 i 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX el mas Gordi va quedar abandonat. En les seves terres s’hi formà la urbanització coneguda com mas Gordi i l’antiga casa pairal avui es troba totalment arrasada; només un queden restes escadusseres d’un o dos murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquests dipòsits o possible molí, no en coneixem cap notícia concreta. Les restes van ser redescobertes a l’últim quart de segle XX, quan el rector de la parròquia i erudit, mossèn Joan Masó Cabot, en va fer un petit article.</span></span></span></p> | 41.5904900,2.2233800 | 435271 | 4604602 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91425-moli-can-gordi-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER)No hem pogut localitzar l’article de Mn. Joan Masó Cabot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91439 | Rellotge de sol de la Bella Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-bella-plana | XX | S’han perdut algunes rajoles, tant del plafó central com del marc | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana principal de la casa rural de la Bella Plana. És de forma rectangular i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica blava i policroma. Al centre té un plafó de rajola blava del qual en surt el gnòmon del rellotge. La casa de la Bella Plana fou construïda entorn de l’any 1929, i el rellotge sembla fet en aquesta mateixa data, per la qual cosa adopta un cert aire noucentista. La seva forma recorda el rellotge de sol que hi ha a la masia veïna de les Torres de Santa Maria, una casa que forma part de la mateixa heretat de l’Obra Tutelar Agrària (OTA).</span></span></span></p> | 08108-68 | Masia de la Bella Plana, al sector conegut com el Pla | 41.5950000,2.2464000 | 437194 | 4605085 | 1929 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91439-bella-plana-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | |||||||
| 91548 | Pou i Sínia de can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-sinia-de-can-tabaquet | XVIII-XX | S'ha perdut tot el mecanisme de la sínia i tan sols en queden les restes constructives | <p><span><span><span>Pou amb restes d’una antiga sínia que es troba uns 10 metres a l’est de la masia de can Tabaquet. El conjunt consta d’un pou amb una caseta moderna i uns dipòsits, les restes de l’eix on l’animal feia voltar la sínia i, més a l’est, restes d’una mina per on es captava aigua del torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou és de planta circular i antigament tenia una coberta on hi havia inscrita una data del segle XVIII (possiblement 1719). Ara queda adossat a una caseta obrada amb maó, de construcció força recent, que servia per aixoplugar el motor que va substituir la sínia de sang. Al seu darrera hi ha dos dipòsits rectangulars actualment formigonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud hi ha un basament quadrat on anava fixada la barra vertical o arbre de la sínia, que ja no es conserva. Al seu entorn és on l’animal donava voltes per activar la sínia. Al costat del basament hi havia el pou de captació d’aigua de la sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al subsòl on hi ha el pou l’aigua hi neix, però la mina també proveïa el pou d’aigua del torrent, de manera que disposava de dues fonts de captació. Com que sembla que podria ser força antiga, és possible que inicialment la sínia funcionés amb un mecanisme de catúfols, que era el sistema més habitual al segle XIX. Ja al segle XX, segons el record dels propietaris la sínia funcionava amb un mecanisme de pistons activats mitjançant bieles que bombaven l’aigua. L’aigua sortia cap a un canaló que l’abocava als dipòsits, i d’aquí s’utilitzava per regar els horts que hi havia més avall.</span></span></span></p> | 08108-73 | Urbanització del mas Gordi. Carrer del Monestir, s/n | <p><span><span><span><span>La masia de can Tabaquet va originar-se entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en terres de la masia propera que llavors s’anomenava Bellarac (actualment can Serracarbassa). La primera escriptura conservada és del 1766, però s’hi diu que la casa ja existia. Per tradició oral es té com a referència la data de 1648. En les escriptures hi consten dos germans, que eren nascuts a Llerona. Són Francisco Brunés Bracex (1766) i Joan Brunés Bracex (1767). El primer va comprar dues feixes i posteriorment l’altre dues més. En aquest solar s’hi va reconstruir o edificar la casa. Un dels dos germans devia marxar i l’altre, probablement Francisco, es va quedar i és l’avantpassat dels actuals propietaris, que encara porten el cognom Brunés. El següent hereu probablement va ser Josep Brunés Viaplana i, després d’un interval, ja a començaments del segle XIX, Joan Brunés, casat amb Teresa Vilanova. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Vilanova, nascut el 1826.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, segons constava en una inscripció possiblement de l’any 1719 que ja no es conserva, s’hi va construir el pou que es troba a llevant, el qual tenia una sínia. Ja el 1949 a la sínia s’hi va instal·lar un motor de gasolina que proporcionava també electricitat a la casa, i més endavant es va substituir per un motor elèctric. Així mateix, la zona al nord de la casa es coneix com el 'forn d’Obra' i en algun document s’esmenta que hi havia una petita bòbila. Aquest forn ja no existeix, tot i que treballant la terra n’han trobat algunes restes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Josep Brunés Vilanova es va casar amb Rita Cruells Pujol. El seu fill i hereu fou Josep Brunés Cruells (1861 – 1937). Es va casar el 1888 amb Carme Grau Olivé, filla del mas Gordi, i fou el primer alcalde de Lliçà de Vall del segle XX. En el diccionari biogràfic d’alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental es diu, erròniament, que havia nascut a Parets del Vallès. Durant el seu primer mandat com a alcalde, de 1899 a 1906, es construí la carretera Sabadell a Granollers que travessa tot el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas, al començament del segle XX la finca tenia uns vuit hectàrees d’extensió. Les principals fonts d’ingressos eren el gra i el vi que s’elaborava a la tina del celler i després es venia a granel. Josep Brunés Cruells va construir el 1922 un dels coberts que es troba a ponent. El sobrenom de Tabaquet es deu al fet que, segons es diu, un amic veí de Serracarbassa sempre li demanava tabac, i ho feia dient-li si tenia 'tabaquet'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fill i hereu de Josep fou Ramon Brunés Grau (1891-1959), que també va ser alcalde, nomenat l’any 1924. Durant el seu mandat s’iniciaren les gestions per a la construcció dels nous edificis de l’escola primària i la casa consistorial, es va construir el pont sobre el riu Tenes l’any 1925 i es va establir al poble l’Obra Tutelar Agrària (OTA), a la masia de les Torres. En iniciar-se la Guerra Civil Ramon Brunés s’hagué de refugiar durant 18 mesos a casa d’uns familiars al barri de Sant Andreu de Barcelona. Se salvà així dels escamots que en diverses ocasions es presentaren a can Tabaquet per endur-se’l. Ramon Brunés Grau s’havia casat amb Teresa Gurri Careta, el seu fill i hereu fou Josep Brunés Gurri, nascut el 1918.</span></span></span></span></p> | 41.5892900,2.2206400 | 435042 | 4604470 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91548-cal-tabaquet-sinia-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris. Dades documentals facilitades pel Centre d’Estudis i Recerca de Lliçà de Vall (CER). | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91658 | Rentador de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-les-casetes | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>QUEROL, Ricart (2016). <em>Safareig de Lliçà de Vall (Rentador de les Casetes). </em> Treball inèdit encarregat per l’Ajuntament.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig públic que es nodreix amb l’aigua de la mina de can Coll. Es troba emplaçat a la terrassa fluvial de ponent del riu Tenes, prop del barri de les Casetes. La mina, que fins aquest sector transcorre subterrània, aquí surt a la llum i, uns metres aigües avall del rentador, torna a quedar soterrada per dirigir-se cap al Molí d’en Roure. El safareig aprofita el mateix curs d’aigua del canal. Consisteix en un muret de pedra sobre el qual hi ha habilitada la superfície del rentador inclinat. Mesura 8,50 metres de llargada i queda aixoplugat per una coberta sostinguda sobre tres pilars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la recent restauració la coberta es va fer de nou, ja que es trobava pràcticament destruïda, i també es va refer la part del rentador amb materials moderns. L’entorn es va arranjar amb bancs i baranes de fusta.</span></span></span></p> | 08108-84 | Sector central del terme municipal, al barri de les Casetes | <p><span><span><span><span>La mina de can Coll té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal. La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El safareig de Lliçà de Vall o Rentador de les Casetes servia als veïns del barri d’aquest nom. Aquest nucli de cases, que es va originar a finals del segle XVIII o principis del XIX, constituí l’embrió del poble. Antigament cada casa tenia una llosa al costat del rec on les dones anaven a rentar. Segons fonts orals, el safareig es va construir pels volts de 1910-11. Miquel Floriach Pressegué, de can Cinto Vell, va fer donació del material i l’amo de can Coll va pagar els paletes. La primera referència escrita que coneixem del rentador és de l’any 1952. Llavors tenia també una font pública i per a animals, amb un cabal de 242 litres per hora. Situat a la feixa sota el safareig hi havia el “roure del rentador” que, segons es diu, era un roure grandiós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Safareig de Lliçà de Vall (com era més conegut antigament) era el lloc tradicional on les dones del poble anaven a rentar i es trobaven per xerrar. A principis del segle XXI es trobava molt malmès; llavors fou restaurat i se’n va condicionar l’entorn. El 2005 se’n va fer la inauguració, que va comptar amb un quadre teatral on es recreava l’ambient de l’època.</span></span></span></span></p> | 41.5903200,2.2432500 | 436927 | 4604568 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91658-rentador-casetes-abans-restauracio.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-09-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Safareig de Lliçà de Vall, Safareig de la Mina de can Coll. Informació oral facilitada per la propietària de can Cinto.Fotografia del safareig abans de restaurar de Ricard Querol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||
| 91727 | Font de can Cusconer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cusconer | <p><span><span><span>BUSTO VEIGA, Anna M. (2017). <em>Els nostres records. A l’Arxiu Municipal de Lliçà de Vall</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, P. 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 66</span></span></span></p> | XX-XXI | Actualment hi ha un grafiti pintat al mur | <p><span><span><span>Font emplaçada al barri de Les Casetes, prop de can Cusconer, a la terrassa de ponent del riu Tenes. És de les poques que es conserven a Lliçà de Vall, i ha estat arranjada a finals del segle XX, quan s’hi va construir un muret de pedra que conforma un petit recinte de planta arrodonida amb una rampa per accedir a l’espai interior i un banc per seure-hi. La font raja per un petit brollador. Antigament era molt abundant. L’entorn compta amb alguns arbres de ribera que embelleixen l’esplanada pròxima al riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la font i la carretera hi passa subterrània la mina de can Coll, una infraestructura hidràulica d’origen medieval que no té relació, però, amb la font.</span></span></span></p> | 08108-94 | Sector est del terme municipal. Barri de Les Castes, prop de can Cusconer | 41.5932500,2.2433800 | 436941 | 4604893 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91727-font-cusconer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91727-font-cusconer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91727-font-cusconer-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: aquest topònim apareix escrit de diverses maneres. La font sol escriure's 'Cusconer'. Així apareix en la mateixa placa que hi ha a la font. En la casa és més habitual 'Cosconer' o 'Cosconé'. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||
| 91768 | Llindes de la masia de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-masia-de-les-torres | XVI | <p><span><span><span><span>Conjunt de llindes decorades amb relleus que es troben a l’interior de la masia de les Torres, concretament a les diferents portes de la sala (al primer pis) i també en l’estança corresponent de la planta baixa que serveix com a vestíbul. Es tracta de la part principal de la masia, que adopta una distribució clàssica en tres crugies. Tota aquesta part té una estructura perfectament regular i uniforme, i es pot datar a l’any 1593, tal com deixen clar les inscripcions de dues de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les llindes estan decorades amb gravats de bona qualitat, i destaquen per la varietat en els motius decoratius i els símbols, que no es repeteixen en cap d’elles. Hi trobem un escut amb el monograma (IHS), una rodeta o molinet semblant a una trisquela celta però amb quatre braços; el monograma amb la data 1593; una creu patent sobre el mont Calvari o Gòlgota flanquejada per dos canelobres; una màndorla amb sanefes inscrita en un quadrat; una creu sobre el Calvari; un triangle de costats arrodonits amb una creu patent al damunt i la inscripció 1593. Possiblement aquests símbols tenien relació amb les estances de la casa a les quals donaven accés.</span></span></span></span></p> | 08108-97 | Masia Les Torres de Santa Maria. Sector El Pla | <p><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></p> | 41.5925400,2.2533400 | 437770 | 4604807 | 1593 | 08108 | Lliçà de Vall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91768-torres-llindes-8.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 92095 | Rellotge de sol de can Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llanes | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la façana de can Llanes. Estampat sota el carener de la façana, és l’element més interessant d’aquesta casa. De forma quadrada i amb un coronament triangular, el rellotge adopta un caire humorístic. Està decorat amb la cara d’un sol el nas del qual és el gnòmon del rellotge, i té una inscripció que diu “QUE GOITAS MUSOL NO VEUS QUE ÉS UN RELLOTGE DE SOL”. A la part superior hi ha una altra inscripció, que diu: “ANY 1930, J.P.F”</span></span></span></p> | 08108-134 | A la casa de can Llanes, al barri de Les Casetes. Carrer de Balmes, s/n. | 41.5919400,2.2415300 | 436785 | 4604749 | 1930 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92095-can-llanes-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 92098 | Rellotge de sol de les Torres de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-torres-de-santa-maria | XVI-XVII | Té algun escantellament a l'emmarcament de rajola | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de Les Torres, en una posició destacada entre les dues finestres de l’eix central. Té una forma quadrada i està emmarcat per una orla feta amb rajoles de ceràmica policroma. Aquesta masia es va remodelar l’any 1593. El rellotge podria ser d’aquest any o, tal vegada, una mica posterior.</span></span></span></p> | 08108-135 | A la masia de les Torres de Santa Maria. Al sector est del terme municipal. El Pla | <p><span><span><span><span>La masia de Les Torres és d’origen medieval. El nom de Torres ja consta en el fogatge de 1497. En el fogatge de 1553 s’esmenta a nom de Joan Torres. En diversos documents al llarg del segle XVI (1508, 1554/1576) també es fa referència al mas Torres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1593 la part principal de la masia es va reconstruir per dotar-la d’una estructura clàssica i perfectament regular amb tres crugies. Així ho posen de manifest les llindes interiors, dues de les quals tenen inscrit aquest any. Això denota que al segle XVI ja era un dels masos principals del terme, i la família torres devia haver assolit un nivell social destacat. En aquesta època, doncs, l’estructura de la masia en el seu cos originari havia quedat ben definida, encara que als segles XVII o XVIII s’hi van fer algunes ampliacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família de cognom Torra o Torres es va mantenir al capdavant del mas fins al segle XIX. Posteriorment la propietat va passar a una família destacada de Barcelona, els Agustí, que hi venien a estiuejar i tenien masovers a la casa. Des de 1928 és la seu d’una colònia agrícola destinada a joves en risc d’exclusió social promoguda, i encara avui gestionada, per l'Obra Tutelar Agrària (OTA). Aquesta institució fou fundada per Ramon Albó, polític, sociòleg i advocat especialitzat en temes penitenciaris.</span></span></span></span></p> | 41.5924500,2.2532700 | 437764 | 4604797 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92098-torres-1-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 92102 | Rellotge de sol de can Canyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyet | XVI-XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol encastat a la façana principal de la masia de can Canyet. En el moment que es va arrebossar la façana, el 1947, es va restaurar el rellotge sobre un model més antic. Actualment queda emmarcat per una motllura de ciment de forma quadrada amb un coronament com a frontó. A l’interior hi queda el rellotge antic. A la part superior hi ha una inscripció que diu “AY 1947” i, a la part inferior, una altra que diu: 'MENTRAS YO BAX SAYALAN LA TEVA BIDA AS BA ACABAN'.</span></span></span></p> | 08108-136 | Masia de can Canyet. Carrer de Balmes, s/n | 41.5880600,2.2405600 | 436701 | 4604319 | 1947 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/92102-canyet-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | ||||||||
| 91733 | Monument als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang-0 | XXI | <p><span><span><span>Escultura dedicada als donants de sang i emplaçada al jardí que hi ha vora el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Lliçà de Vall. Consisteix en dues figures planes perfilades en metall que representen de manera esquemàtica dues persones, una ajaguda a terra i l’altra dreta que l’ajuda donant-li la mà. Està col·locada sobre una pedra on hi ha una placa amb la següent inscripció: “El poble de Lliçà de Vall als donants de sang. Febrer de 2007. Ajuntament de Lliçà de Vall, Associació de Donants de Sang del Vallès Oriental”. L’autor, segons indica la mateixa placa, és J. Núñez.</span></span></span></p> | 08108-95 | Carrer de la Garrotxa | 41.5873100,2.2391400 | 436582 | 4604237 | 2007 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donant-sang-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donants-sang-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91733-monument-donants-sang-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | J. Núñez | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 91736 | Monument a l’Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-3 | XXI | <p><span><span><span>Element escultòric dedicat a festivitat de l’Onze de Setembre i emplaçat a l’espai enjardinat que envolta la plaça de l’Ajuntament. És format per quatre barres verticals de metall encastades al terra (en al·lusió a la bandera catalana) les quals perfilen a la part superior les sigles “11 S”, mentre que a la part central cada barra té retallada una inscripció. D’esquerra a dreta: Lluita, Memòria, Llibertat, Democràcia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta escultura fou inaugurada l’11 de setembre de 2016, i el seu autor és Joan Ramon Arnau de Anta.</span></span></span></p> | 08108-96 | Plaça de la Vila | 41.5858400,2.2398600 | 436640 | 4604073 | 2016 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91736-monument-11-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91736-monument-11-setembre-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Ramon Arnau de Anta (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 | |||||||
| 90022 | Alzina de Santa Maria del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santa-maria-del-valles | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 20, 232-233.</span></span></span></p> | De les dues alzines declarades monumentals una ja és morta. L'altra es troba en bon estat. Entorn en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Alzina de grans dimensions que es troba prop de la masia de Les Torres i de la capella de Santa Maria del Vallès, a uns 300 m i vora un rec que travessa entre camps. Fins fa poc eren dues alzines que havien estat declarades arbres monumentals, però una d’elles (la que s’havia identificat com a alzina 1, més a l’est) ja és morta i tan sols en queda la soca. Ambdues alzines, que eren pràcticament bessones, estaven separades per un banc de pedra. L’alzina que queda viva és la identificada com a número 2. És un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, de la subespècie <em>ilex.</em> Té un tronc ampli que es ramifica en una gran extensió de branques.<em> </em>L’any 2000 les seves mides eren les següents: 17,5 m d’alçària, 3,99 i 3,60 m de volt de canó respectivament (és a dir, el perímetre del tronc a l’alçada del pit, a 1,30 m de terra) i 24,5 m de capçada mitjana.</span></span></span></p> | 08108-34 | Sector nord-est del terme municipal. Indret de la Plana, prop de la masia de les Torres | <p><span><span><span>La memòria popular explica que durant la Guerra Civil les alzines es van salvar de ser talades perquè les esquerres lliçanenques havien escollit aquest oasi de pau i tranquil·litat per fer-hi les seves trobades. Les alzines són propietat de l’Obra Tutelar Agrària Santa Maria del Vallès (OTA), que té la seva seu a la masia de les Torres i també té la propietat de Bellaplana. És una fundació privada creada l’any 1928 a Lliçà de Vall pel polític i advocat especialitzat en temes penitenciaris i de joventut Ramon Albó i Martí. En l’actualitat continua treballant amb programes socioeducatius per adolescents i joves en risc d’exclusió social. Cada estiu, els nens més petits d’aquesta institució anaven a fer la migdiada al banc de pedra que hi ha sota les dues alzines, mentre escoltaven les explicacions del seu educador. També els pagesos s’hi paraven a descansar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1962 l’alzina 1 va ser afectada per la caiguda d'un llamp. L'agost del 2004 se li van trencar dues de les tres besses o branques principals, segurament a causa de les putrefaccions que tenia i dels insectes xilòfags. L’any 2000 el Servei de Parcs i Espais Naturals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va declarar les dues alzines arbres monumentals.</span></span></span></p> | 41.5947400,2.2513800 | 437609 | 4605053 | 08108 | Lliçà de Vall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/90022-alzines-santa-maria-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lloc sense camí d'accés. Altres denominacions: Alzines de les Torres, Alzines centenàries. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:13 | ||||||||
| 91789 | Lledoner de can Coll 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-coll-1 | <p><span><span><span>GARCIA-PEY, Enric (1999). <em>Lliçà d’Avall/de Vall. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Lliçà de Vall, p. 59-60.</span></span></span></p> | Interior del tronc buit i omplert amb ciment | <p><span><span><span>Lledoner de grans dimensions i molt vell que està emplaçat a la finca de can Coll, concretament vora el portal d’accés al jardí per la part de ponent. El tronc és de gran amplada i ha estat cobert amb ciment. Té un canó de 4,45 m i una capçada de 15 m. Es diu que l’arbre té una antiguitat de més de 600 anys.</span></span></span></p> | 08108-100 | Jardí de la masia de can Coll. Avinguda del Pla, s/n | 41.5846500,2.2399000 | 436642 | 4603941 | 08108 | Lliçà de Vall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08108/91789-can-coll-lledoner-porta-1.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-06-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml