Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53188 | Castell de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica</em>. Osona. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AADD (1990) <em>Els castells catalans</em>, Volum IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GUARDIA, J. (2008) <em>Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Lluçà</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XII-XIV | El castell de Lluçà està exposat a l'erosió constant. Caldria consolidar les estructures. | <p>El castell de Lluçà es troba situat al nord-est de l'església de Santa Maria de Lluçà, a la part alta d'un puig a 896 metres, des d'on domina una bona panoràmica. Originalment el castell tenia planta gairebé triangular, totalment adaptada a la topografia del terreny, amb la base al cantó nord-est i el vèrtex al sud-oest, en un punt on possiblement hi havia una torre rodona, de la qual en resten unes poques traces de basament. Les restes actuals del castell consisteixen en un pany de mur al costat de tramuntana del conjunt, d'una alçada de dos pisos, en la qual s'obre una finestra bífora que ha perdut la columneta i algun element. A l'extrem oposat, al cantó de migdia hi ha dues estances de planta rectangular de les quals la major, situada a llevant, era coberta amb volta de canó, avui esfondrada, en la qual s'obren dues portes, cobertes amb arc de mig punt perfectament adovellat. La seva façana nord, on hi ha les portes, és gairebé conservada en tota la seva alçada, mentre que la de llevant era colgada de terra i la de migdia pràcticament enrunada. En aquesta sala hom hi pot observar quatre finestres, tres a migdia i una a llevant. L'altra sala és una petita dependència gairebé quadrada coberta amb volta de canó a la qual s'accedeix pel sostre, sense cap altra obertura, la qual cosa fa pensar que es tractava d'una cisterna, hipòtesi que reafirmen els seus murs arrebossats i lliscats. A ponent d'aquesta dependència es conserva encara un brancal del que devia ser la porta principal del castell, que s'obria en aquesta façana, en el qual el desnivell del cingle augmenta l'alçada dels murs. També es poden observar alguns fragments de mur que permeten intuir el perímetres del castell. Tots els elements descrits van ser construïts amb un aparell de pedra sorrenca amb carreuons regulars i disposats en filades molt uniformes, lligades amb morter de calç. Aquest aparell comú a totes les dependències i restes del castell, és molt similar al de la paret superior de la nau circular de l'església de Sant Vicenç i per tant es pot plantejar una cronologia dins del segle XII per la seva construcció, amb preferència de cronologia tardana (segle XIII-XIV) proposada per Antoni Pladevall que només deu correspondre a l'ampliació feta vers el sector nord-est. El juliol de 2008 es dugué a terme una intervenció arqueològica de condicionament de les restes del castell. Es desbrossà tot el perímetre intern del castell i l'àmbit d'actuació es centrà en les dues sales abans esmentades i un ampli espai situat entre aquestes i el pany de paret perimetral més alt conservat. Respecte als murs perimetrals es va poder comprovar com el pany de paret més alt dels conservats no tenia continuïtat vers la part meridional, trobant-se els carreus desplaçats. En altres llocs dels límits del castell si que es van trobar indicis i fins i tot trams de paret a nivell de subsòl. És el cas, en l'extrem sud-oest del turó, de la presència de dos trams de paret, un d'ells formant una cantonada, que queda clar que formava part de la muralla, doncs el més ben conservat dels dos arriba als 1'10 metres d'amplada. Quan a la zona del pati és van documentar dos murs pertanyents a dos àmbits diferents. Durant aquesta intervenció arqueològica no va aparèixer cap tipus de material arqueològic, amb excepció d'un fragment de ceràmica blava moderna, trobada al mur meridional de la sala de la cisterna. El terme que defensava el castell de Lluçà, comprenia, a més de l'actual terme municipal de Lluçà, una part del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i la totalitat dels de Sant Martí d'Albars, Perafita i una part del de Prats de Lluçanès.</p> | 08109-1 | Sector central del terme municipal | <p>La primera notícia del castell és del 905 quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l'església de Santa Maria, situada als peus del castell. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals; per la mateixa raó el castell sofrí alienacions entre membres de les famílies comtals. Així el comte Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda de Carcassona, diversos castells com a dot nupcial, entre els quals el de Lluçà. La comtessa l'infeudà entre el 1018 i el 1023 al comte Guifré de Cerdanya, el qual li presentà jurament de fidelitat per aquest castell junt amb d'altres. Abans o poc després el castell de Lluçà devia ésser infeudat al comte Bernat de Tallaferro de Besalú, el qual en morí el 1021, deixà el castell al seu successor (..) El castell fou alineat de nou pels comtes de Barcelona el 1107 quan Ramon Berenguer III junt amb d'altres al comte Bernat III de Besalú com a dot nupcial de la seva filla Maria Roderic; el matrimoni no tingué descendents i el castell tornà a la corona. Els vicaris comtals del castell de Lluçà prengueren el nom del castell i són coneguts des del 988. El primer membre conegut és Sunifred de Lluçà que manà redactar el seu testament el 988. A partir d'aquí la família és ben coneguda (molts dels seus testaments es conserven als arxius del bisbat de Vic). La possessió del castell de Lluçà per aquesta família no és documentada fins a una data compresa entre el 1063 i el 1076 quan Guisad II de Lluçà féu jurament de fidelitat al comte Berenguer I pels castells de Lluçà i Merlès. Aquesta família tingué un moment d'esplendor al final del segle XI, quan un seu membre fou bisbe de Vic, primer, i després, arquebisbe de Tarragona, per la qual cosa la família rebé infeudacions, com la guàrdia del palau episcopal i de les batllies d'Osona, el castell del Quer, dins el mateix terme del castell de Lluçà i el castell de Tarragona. També hi ha constància de Guisla de Lluçà, filla de Sunifred II de Lluçà i Ermessenda de Balsareny, la comtessa de Barcelona Guisla, casada l'any 1027 amb Berenguer Ramon I i després del 1035 amb Udalard II, vescomte de Barcelona. Després, la família es tancà a conservar el que havia aplegat i començaren a crear conflictes als seus senyors. El 1180 hi hagué una controvèrsia entre el rei Alfons I i Pere de Lluçà, es fallà a favor del monarca, per dilucidar sobre la pretesa propietat en alou que pretenia gaudir la família Lluçà en els castells de Lluçà i de Merlès. El mateix Pere de Lluçà, el 1198, jurà fidelitat al rei Pere el Catòlic pels castells de Lluçà i Merlès, també ho feu el seu fill Ramon de Lluçà al rei Jaume I. Amb Ramon de Lluçà s'estroncà el nom de la família, ja que només sobrevisqué una filla del matrimoni amb Sibil·la de Queralt. La pubilla, Elisenda de Lluçà, es casà vers el 1256 amb el senyor del castell de la Portella, Bernat de Saportella, que aportà al patrimoni dels Lluçà els castells de la Portella, la Quar, Gironella i la Guàrdia de Sagàs. Amb Bernat de Saportella començaren els conflictes pel domini del castell de Lluçà que culminaren amb un setge al castell. Primer, Bernat entrà en conflicte amb els bisbes de Vic, que el 1265 li exigiren la prestació de vassallatge pel feu que posseïa de la Mitra; en no fer-ho, Bernat fou excomunicat. El 1272, però, Bernat de Saportella va fer jurament de fidelitat al bisbe de Vic, prometent-li obrar amb justícia i salvaguardar en tot els pogués les esglésies, monestirs i els llocs religiosos de la vegueria del Lluçanès, que posseïa pel rei en el territori de Llucà. La pau entre Bernat de Saportella i els bisbes de Vic no durà gaire; el 1278 el bisbe de Vic, comminà Bernat de Saportella a donar satisfacció de les injúries i dels danys causats per ell i pels seus al bisbe, a l'Església de Vic, homes i clergues, esglésies, sagreres, etc., cometent robatoris.</p> | 42.0545000,2.0402500 | 420583 | 4656273 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) Fou amenaçat amb pena d'excomunió i de deslliurar els seus vassalls i feudataris de la fidelitat que li devien. Es féu crida pública al mercat de Vic, però ningú no s'atreví a portar-li les lletres comminatòries personalment, ja que Bernat havia amenaçat d'estimbar a qui gosés de fer-ho. Tampoc eren bones les relacions amb el rei Jaume I, arran d'un greu conflicte per la rebel·lia del vassall Bernat, que suposà la destrucció del castell de la Portella. Un cop sotmès, Bernat va ser perdonat el 1269, però els conflictes rebrotaren amb el rei Pere el Gran. El 1278 el monarca decidí de dominar el vassall rebel que es devia negar a donar-li la potestat dels castells que tenia en feu comtal. Aquest any el rei manà als homes de Vic, Ripoll i Camprodon que ajudessin Guillem de Moliner a prendre i destruir el castell de Lluçà; es féu el 2 de març de 1279, després d'un llarg setge. Bernat Saportella fou desposseït dels seus castells, entre els quals el de Lluçà. Uns anys més tard els descendents de la família Portella-Lluçà, Bernat Guillem de Saportella va retre homenatge al monarca; així el 1286 el rei Alfons el Franc li va concedir en feu els castells de Lluçà, Merlès, Palmerola, la Quar i la Portella. Un cop solucionat el conflicte reial també s'interessà per fer les paus amb els bisbes de Vic, al 1299, i amb el monestir de Ripoll. La família Lluçà-Portella entrà en el segle XIV amb una situació de recuperació i ampliació de drets, ja que el 1309 el rei Jaume II concedí a Bernat Guillem de Saportella la jurisdicció i totes les justícies civils en tots els llocs dels seus castells que tenia en feu, i les justícies criminals excepte les penes de sang, deportació i altres, que el rei es reservà; al mateix temps autoritzà la restauració de castells, però prohibí aixecar forques. La família Lluçà-Portella s'entroncà amb els vescomtes d'Illa, del Rosselló, pel casament de Marquesa, filla i pubilla de Guillem Bernat de Saportella i de Sibil·la de Pinós, amb Pere de Fonollet, vescomte d'Illa, el qual abans de l'any 1350 havia obtingut del rei Pere el Cerimoniós la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi del castell de Lluçà. L'any 1369 Andreu de Fonollet, vescomte de Canet i d'Illa vengué les baronies de la Portella i de Lluçà a Pere Galceran de Pinós, i aquest el 1376 va vendre la baronia de Lluçà a Ramon de Peguera. En aquest moment començaren a intervenir els homes de Lluçà que volien redimir-se i passar a la jurisdicció reial i ésser governats per veguers d'Osona i de Bages. Un descendent també anomenat Ramon de Peguera donà la baronia de Lluçà i altres castells i llocs al seu nebot Galceran de Pinós i de Fonollet. Aquest hagué de lluitar contra la pretensió dels homes de Lluçà de crear una sots-vegueria al Lluçanès. Després d'una efímera creació de la sots-vegueria, aconseguí la revocació definitiva i el 1462 va obtenir del rei Joan II l'alta i baixa jurisdicció i l'autorització d'erecció de forques i altres instruments de càstig. En la guerra civil del segle XV com que el castell de Lluçà era difícil de defensar, hom va decidir d'enderrocar-lo per tal d'evitar que caigués en mans dels partidaris del rei Joan II. Sembla que l'acord es portà a terme, ja que l'edifici del castell desapareix de la documentació. Després del final de la guerra, el 1474, la baronia de Lluçà fou incorporada a la Corona i el 1491 era creada la sots-vegueria del Lluçanès. Els canvis del terme del castell de Lluçà encara no havien acabat; abans de 1579, la família Pinós comprà la baronia i la jurisdicció de Lluçà. Aquest any Rafaela de Pinós, vídua de Bernat de Pinós, reclamà a la cúria reial i aconseguí recuperar-les. El 1596 la baronia de Lluçà fou venuda a la família Agulló, la qual el 1611 la vengué al rei, incorporant-se així definitivament a la Corona. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||
| 53189 | Monestir de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XVII | <p>El monestir de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'assenta el castell de Lluçà. Es tracta d'un conjunt canonical que s'organitza entorn del pati del claustre, al nord del qual hi ha l'església de Santa Maria. A llevant hi havia unes dependències, de les que avui no en queden traces, l'àmbit de les quals actualment ha esdevingut un hort. A migdia s'hi devien situar, probablement el refectori i la cuina, dependències que avui només en resta un arc apuntat que permet endevinar una estructura coberta de fusta sobre arcs diafragmes per a aquest cos d'edifici. El cantó de ponent ha estat totalment transformat en ésser convertit en casa rectoral, i posteriorment, l'any 1967, en adaptar algunes sales per a guardar les pintures extretes del cor. Al semisoterrani de la casa rectoral hi ha una sala amb arcs diafragmes, la qual es fa difícil establir una relació, degut el seu estat actual, amb tot el conjunt. Aquest nucli essencial es completa amb un pati clos, situat al cantó de migdia, en el qual s'obre la porta d'accés al recinte canonical, d'arc de mig punt, adovellat, coronat amb merlets o matacà, que recorda els sistemes medievals de defensa. En el pati hi ha una capella en la part excavada a la roca i una escalinata que donava accés a les dependències de l'ala de migjorn, on és probable que hi hagués hagut una sala destinada a locutori o recepció, a més de la cuina i el refectori. Al monestir es conserven les pintures gòtiques que decoraven la volta inferior del cor i parets de l'església de Santa Maria així com el valorat claustre romànic.</p> | 08109-2 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà consta documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba; també donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i diversos parroquians igualment cediren cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós, i l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Aquest acte restaurava el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, i l'església esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. L'església de Sant Martí d'Albars era una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. Santa Maria de Lluçà adquirí importància quan els protectors de l'església, els senyors del castell de Lluçà o els bisbes de Vic, decidiren fundar-hi una canònica agustiniana. Hom no coneix la data exacta de la fundació. Vers l'any 1154 devia estar prevista la seva creació o ja havia estat fundada, ja que aquest any el senyor de Lluçà, en el seu testament deixava el mas Coromina a la sagristia de l'església i el mas Codinacs per al celler. Aquesta pluralitat d'administració fa pensar que si no funcionava la vida canonical, n'era prevista l'existència, que es documenta el 1168 amb una comunitat de canonges constituïda jurídicament i amb un prior anomenat Pere de Sagàs. Entre el 1189 i 1192 es fa un esment clar que la comunitat era regida per la regla de Sant Agustí. El 1192, el prior de Lluçà, anomenat Arnau, signà amb el prior de l'Estany, Bernat, un pacte de confraternitat pel qual es posava el priorat de Lluçà sota la protecció de l'Estany, amb el dret de participar tant en els béns materials com espirituals de l'Estany. La finalitat del pacte era consolidar la vida canonical a Lluçà. Inicialment la comunitat fou d'un prior i quatre canonges, i al final del segle XIII, en els temps de màxim esplendor, tenia un prior, sis canonges i quatre sacerdots beneficiats, els quals tenien cura respectivament dels altars de Sant Joan, Sant Miquel, Santa Margarida i Sant Agustí; a més convivien en el monestir alguns deodonats. Els canonges es repartien els càrrecs i administracions de sagristà, cellerer i capellà; aquest era l'encarregat de celebrar o fer celebrar el servei religiós per als feligresos de la parròquia de Lluçà, i de les esglésies annexes de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Climent de la Riba, Sant Pere de Torroella i Sant Quirze de Tor de l'Espà. La família del castell de Lluçà fou la principal benefactora de la canònica, que es manifestà en les continuades deixes de béns i drets que feren per la fundació de canonicats, beneficis o aniversaris en l'església de Santa Maria entre les quals destaquen la que el 1171 feren Pere de Lluçà i la seva muller Estefania els quals cediren al prior Pere i als seus canonges les tasques o dret senyorial sobre les terres i collites de tota la parròquia de Lluçà i el dret de primícies que rebien a la capella de Sant Quirze i als masos Tor de l'Espà de la seva demarcació.</p> | 42.0503200,2.0353600 | 420173 | 4655813 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) A finals del segle XIII els senyors de Lluçà fundaren el sisè canonicat. Dos dels quatre beneficis els havien fundat els senyors de Lluçà, un Blanca de Lluçà vers l'any 1200 i l'altre per Bernat Guillem de la Portella, senyor de Lluçà l'any 1321.També ordenaren la fundació de misses, aniversaris i almoines de pa i de blat Els masos més importants del terme també beneficiaren la canònica amb diverses deixes i béns. Entre aquestes famílies destaquen els Bassil, els Serra, i els Castelló. Els béns, es trobaven repartits per tot el Lluçanès i terres properes. L'administració de les rendes del patrimoni del monestir es feia, segons un capbreu de 1434, repartint-lo en batllies; l'una era la de Lluçà i les altres rebien els noms de Puig-oriol, Albars, Llanars, Pinós, Pecanins, Pelaroger, Olost, Relat i Perafita. Cadascuna tenia un batlle que percebia els delmes i els rèdits en nom del monestir i per l'exercici del càrrec percebia un salari fix. Els fruits i béns que percebia el monestir entre 1584 i 1609, eren arrendades per un preu que oscil·lava entre les 200 i 280 lliures de moneda barcelonesa anuals. El gran moment d'esplendor de final del segle XIII, fou seguit d'un ràpid declivi en el segle XIV, sobretot per la pèssima administració del prior Bernat durant els anys 1331-1347, període en que la comunitat s'havia reduït a dos canonges i tres beneficiats. El1332 els canonges es queixaren al bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, que visità el monestir, que el prior no donava bon exemple i que es feia més caritat als forasters que als pobres de la parròquia. Els beneficiats també mostraven signes de decadència, al 1357 no en residia cap al monestir, i era el rector de Prats de Lluçanès, beneficiat de l'altar de Sant Miquel. El segle XV significà el declivi definitiu de la vida comunitària. Es mantingué la comunitat composta d'un prior, un sagristà i tres canonges, però només un benefici. El monestir es va veure greument afectat pels terratrèmols del segle XV. El cop definitiu vingué donat pel nomenament de priors-comandataris, que eren canonges que no residien al monestir de Lluçà, on enviaven un procurador. A inicis del segle XVI la canònica de Lluçà pràcticament havia deixat d'existir i les notícies de les visites pastorals, només parlen de deixadesa de la casa i de la ruïna material dels edificis. La canònica de Lluçà, perdurà fins a 1592 quan el papa Climent VIII secularitzà totes les canòniques regulars. El papa en virtut d'una butlla de l'1 de setembre de 1592 uní el priorat al capítol de canonges de Barcelona, els quals destinaren els béns de Lluçà a la Casa Caritat. La unió es féu efectiva el 1609 en morí el darrer prior de Lluçà, Dimas de Josa; el 24 de setembre, el papa Pius V l'uní definitivament al capítol de canonges de Barcelona. A partir de la secularització del priorat la parròquia i els béns de Lluçà foren administrats pel capítol barceloní fins a mitjan segle XIX; es cuidaven de pagar un sacerdot, i més tard dos, un que tenia cura de les esglésies de Lluçà i l'altre de Puig-oriol. El sacerdot de Lluçà, amb funcions de rector, es titulava vicari perpetu, i el de Puig-oriol, quan n'hi hagué dos, rebia el nom de vicari del de Lluçà. L'increment d'un sacerdot per Santa Eulàlia de Puig-oriol es produí l'any 1760, arran d'un plet interposat pel vicari perpetu de Lluçà a Roma, ja que era molta feina per un de sol, puix que la població havia augmentat considerablement. Aquesta situació perdurà fins al 1851 que amb el concordat signat entre la Santa Seu i l'estat espanyol, Lluçà es deslliurà de la tutela del capítol barceloní i es convertí novament en una capella rural. La nova organització a què donà pas el concordat cristal·litzà amb un nou pla parroquial del bisbat que finalment entrà en vigor entre el 1868 i 1870 i permeté que Santa Eulàlia de Puig-oriol es convertís en parròquia independent, mentre Santa Maria de Lluçà conservava el domini de la de Sant Climent de la Riba com a tinença. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||
| 53190 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>L'església de Santa Eulàlia es troba situada al nord del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. És un temple d'estil barroc popular d'una sola nau, amb tres petites capelles laterals a cada banda, acabada en presbiteri i façana curvilínia. Els murs són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi obre un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. En una de les pedres que formen la llinda hi ha la data de 1855 amb una creu intercalada. Sobre el portal s'hi obre una fornícula amb una imatge de Santa Eulàlia i més amunt hi ha un rosetó. Encara més amunt s'obre un petit òcul emmarcat amb maó. A la banda sud de l'església s'hi adossa la rectoria i a l'extrem nord-est es troba la capella del Santíssim, convertida en sala parroquial. A l'extrem sud-est s'alça el campanar de l'església, de torre quadrada, coronada amb una balustrada.</p> | 08109-3 | Sector central del terme municipal | <p>Poca cosa es coneix de la primitiva església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, actualment en funcions de la capella del cementiri de Puig-oriol. Ja apareix esmentada en l'acta de consagració de l'església de Lluçà, realitzada l'any 905, quan el bisbe de Vic Idalguer acudí a restaurar l'església de Santa Maria, als peus del castell de Lluçà. El bisbe atorgà a l'església consagrada els drets eclesiàstics de diversos vilars i sufragànies, entre els quals es trobava el vilar de Puig-oriol amb la seva sufragània. Hom suposa que aquesta església degué ésser substituïda per un exemplar romànic, el qual fou modificat l'any 1435 segurament a causa dels terratrèmols que assolaren Catalunya a 1428. Els serveis religiosos de l'església anaven a càrrec del canonge capellà de Lluçà que havia de celebrar o fer celebrar el culte en les diverses sufragànies de la canònica lluçanenca. Quan el 1592 la canònica regular fou secularitzada i unida al capítol de canonges de la catedral de Barcelona, aquests havien de tenir cura de la celebració del culte de la parròquia de Lluçà i de les sufragànies i ho feien a través d'un sacerdot que s'intitulava vicari perpetu de Lluçà. El creixement demogràfic que durant el segle XVIII afectà Catalunya motivà que el vicari perpetu es queixés a Roma perquè el capítol barceloní no li assignava un sacerdot per tenir cura del culte de la sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol. El 1760 Roma fallà a favor de la reclamació del vicari perpetu de Lluçà i obligà el capítol barceloní a posar-hi un altre sacerdot que l'ajudés. A partir d'aquest moment hi hagué un sacerdot per atendre el culte de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Cristòfol de Borrassers amb el títol de vicari de Lluçà. Aquest temple arribà a mitjan segle XIX exercint d'església de Santa Eulàlia, però al ser inaugurada, l'any 1855, la seva substituta al poble, la vella església s'anà abandonant. Després que Lluçà se sostragué de la tutela del capítol barceloní a mitjan segle XIX, s'inicià un llarg procés que havia de portar a la independència de l'antiga sufragània de Lluçà. Això ocorregué el 1878 quan es concedí la categoria de parròquia a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquest temple ha patit poques modificacions durant la seva relativa breu història: a la banda esquerra de la capçalera s'hi afegí a 1916 una espaiosa capella del Santíssim Sagrament; després de la Guerra Civil espanyola calgué realitzar obres de reparació; l'any 1965 es va consagrar l'altar major; l'any 1985 es pintà tota l'església , i a 1989 es convertí la capella del Santíssim, que es trobava en mal estat, en una sala parroquial polivalent, obrint-hi una porta per poder accedir des de l'exterior</p> | 42.0690400,2.0717100 | 423204 | 4657859 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53190-foto-08109-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53190-foto-08109-3-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs de Santa Eulàlia de Puig-oriol es canten a la missa del dia de la patrona, Santa Eulàlia, que es celebra el 10 de desembre. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53191 | Església de Sant Cristòfol de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-borrassers | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. Berguedà</em>. Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1974) 'Sant Cristòfol de Borrassés'. <em>Ausa</em>, vol LXXVII. </span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p>Sant Cristòfol de Borrassers es troba situada en un punt elevat proper a la carena on passa el camí ramader, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. L'edificació actual és fruit de la profunda renovació que s'hi realitzà el segle XVIII. De l'antic temple en resten uns fragments de mur situats prop del temple, i altres elements que s'aprofitaren en la nova construcció, com el portal adovellat. Per les restes del mur hom dedueix que l'antic temple havia estat construït en una època compresa entre a finals del segle XI i principis del segle XII. Les restes de l'església però, no permeten deduir-ne la planta, que sembla que podria ser d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. L'aparell visible és format per carreuons ben escairats sense polir, disposats en filades uniformes i regulars agafats amb morter de calç. La capella actual consta d'una sola nau, acabada en un presbiteri situat en un nivell més alt, i amb una petita sagristia adossada a la dreta de la nau. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un bonic portal d'arc de mig punt adovellat resseguit per un guardapols de pedra. A la dovella central hi ha l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu i la data de 1636. Sobre el portal s'obre un òcul i corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. Davant de l'església hi ha l'antic cementiri tancat amb un mur de pedra i una porta de ferro.</p> | 08109-4 | Sector nord del terme municipal | <p>L'església i el lloc de Borrassers no apareixen relacionats en els nuclis de població ni en les esglésies que el 905 el bisbe Idalguer de Vic vinculà a l'església de Santa Maria de Lluçà que acabava de consagrar; senyal, sembla, que en aquell moment no existia l'església de Sant Cristòfol, i si ja s'havia aixecat, no tenia el caràcter de sufragània, i seria, en tot cas, una simple capella rural. Les primeres notícies de l'església són del 1062, quan la trobem esmentada com a parròquia, però, com passa molt sovint, en la documentació de caràcter civil es donava la categoria de parròquia a les esglésies que no eren sinó sufragànies. Això ho confirma el fet que no es troba en les llistes de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154. Sant Cristòfol però estava vinculada a la canònica de Santa Maria de Lluçà com a sufragània de la parròquia. L'any 1686 en la visita pastoral que va fer el bisbe Antoni Pasqual, Sant Cristòfol era una de les sufragània de Santa Maria i tenia 7 masos. L'any 1741 s'iniciaren les obres de construcció d'un nou temple, situat a l'exterior, i no s'acabaren fins a 1789. L'any 1878 Sant Cristòfol fou agregat en qualitat de capella pública a la nova parròquia de Santa Eulàlia. D'aquesta manera perdé la categoria de sufragània que tenia fins el moment, malgrat les protestes dels veïns de Borrassers que no volien la pèrdua de la missa setmanal que aquest canvi suposava. El terme s'anà despoblant, i actualment Sant Cristòfol és una agençada capella de la parròquia de Puig-oriol, que cada any, per Sant Cristòfol, s'hi celebra una missa. Des de 1986 es guarda la seva campana, feta l'any 1768, en l'església parroquial.</p> | 42.0867800,2.0800400 | 423914 | 4659821 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A cada banda del portal principal hi ha dues làpides. La de l'esquerra hi ha la inscripció: SEPULTURA DE LA COMA HOMES; a la dreta: SEPULTURA DE LA COMA DONES. Els goigs en honor a Sant Cristòfol es canten a la missa del dia del patró, Sant Cristòfol, que es celebra el dia 10 de juliol. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53192 | Església de Sant Quirze de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-la-tor | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | Edifici en estat de ruïna. Presenta la teulada i la volta esfondrades. | <p>Sant Quirze de Tor de l'Espà es troba de situat sobre un turó a l'est de la Tor de l'Espà a l'extrem nord del terme municipal. L'actual església és una construcció del segle XVII tot i que conserva l'absis de l'antic temple romànic que es convertiria primer en una capella i després en la sagristia de la nova edificació. L'aparell és de carreus, simplement escairats i disposats en filades molt irregulars, però uniformes, els quals palesen una construcció rural que cal situar dins els segle XII. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada amb una forma exteriorment d'una mena d'arquivolta molt rudimentària i singular. Des de l'interior de l'absis i al cantó dret de l'única finestra hom pot observar el relleu d'una figura humana. L'església del segle XVII canvià l'orientació del temple que originàriament era de ponent a llevant passant a ser de migdia a tramuntana. En la construcció d'aquesta església s'aprofitaren els carreus i el campanar de la vella edificació, que resultà un edifici d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb els murs interiors i la volta enguixats en la seva major part. La façana principal presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1758, una creu intercalada i una inscripció amb la data enmig de 1648. Sobre el portal hi ha un òcul emmarcat amb pedra motllurada i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La façana oest presenta dos contraforts i a la façana est hi ha l'antic absis del temple romànic. La façana nord no presenta obertures.</p> | 08109-5 | Sector nord del terme municipal | <p>La capella de Sant Quirze de la Tor de l'Espà apareix documentada per primera vegada l'any 1171, quan Pere de Lluçà, senyor del terme dins el qual es trobava Sant Quirze des dels seus orígens, donà les primícies de la capella i les dels seus masos, anomenats 'de la Torre', al monestir de Lluçà. El lloc de Tordelespà, però, ja apareix citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria, quan el bisbe Idalguer uní a l'església consagrada les rendes eclesiàstiques de diversos vilars, entre ells el de 'ipsam turrem de Parròa', nom que apareix catalanitzat a 1317 com a 'Za tor de Zesparròa'. La capella prengué vitalitat durant el segle XIII, quan es veié afavorida per diversos llegats testamentaris dels comarcans que li feren els anys 1229 i 1247. Durant el segle XIII els homes de la zona de Tordelespà pretengueren atorgar uns tributs i funcions a l'església de Sant Quirze que era l'equiparada a una sufragània, condició que no tenia. Això va alarmar el prior de Lluçà que hi va posar un plet. El resultat però fou una concordia i aconseguiren del prior del monestir certs atributs parroquials com la de poder tenir fonts baptismals. Així mateix s'establí que en el cementiri de Sant Quirze només es podia enterrar els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai els capmasers, que s'havien d'enterrar a Lluçà. El terme de Tordelespà era representat a les reunions del gran terme de Lluçà, en els seus temps d'esplendor, per dos homes anomenats decurions. La vitalitat de la zona anà decaient i a 1626 la capella estava en runes. A 1648 es tornà a edificar, quedant com a capella del mas veí de la Tor, situació en que es troba actualment. La capella fou restaurada a mitjan segle XVIII i també a mitjan segle XIX i actualment es troba sense culte.</p> | 42.1078100,2.0562400 | 421972 | 4662177 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del temple es pot observar una llosa sepulcral amb una inscripció erosionada que ha estat profanada. A l'interior s'obre una gran cavitat on es poden observar restes òssies. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53193 | Església de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-grau | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>L'església de Sant Pere del Grau es troba situada en una petita elevació a uns metres a l'est de la masia del Grau. Es tracta d'una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions: es va suprimir l'antic absis i es va canviar la cobert per una volta d'aresta. Actualment és un temple de planta rectangular, rematat amb un absis també rectangular que hi fou afegit tardanament. A la part de tramuntana de l'absis hi ha una fornícula que desgruixa la paret. La volta, d'aresta, té l'interior arrebossat i pintat. La façana principal, orientada a ponent, va ser renovada a principis del segle XX, essent decorada en estil neo-romànic. La porta principal és d'arc de mig punt i a sobre s'hi obre un òcul. La façana és decorada amb arquets nous i la corona un campanar d'espadanya d'un sol ull. Al centre de la nau hi ha una sepultura tapada amb una llosa picada llisa; la resta del paviment és de cairó.</p> | 08109-6 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>L'església de Sant Pere del Grau, també anomenada Sant Pere de Torroella apareix documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. En aquest document es vincula a l'església de Santa Maria el vilar de Torroella amb la seva sufragània situada als Prats. Aquesta sufragània - Sant Pere - aviat obtingué funcions parroquials, en una data anterior a 1154 ja que així consta en les llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154.. Vers els segle XIV, segurament degut a la despoblació general que es patí a principis d'aquest segle a causa de la Pesta Negra, perdé la parroquialitat i esdevingué sufragània de la parròquia de Lluçà. El mas de Torroella quedà despoblat i fou adscrit al mas Grau a l'any 1385. Quan el 1686 el bisbe Antoni Pasqual visita la zona, ja anomenà l'església 'Sant Pere del Grau'. El terme anava perden feligresos, i amb l'arranjament parroquial fet oficial el 1878, perdé la categoria de sufragània de Lluçà i passà a ser una senzilla capella rural dins la parròquia de Prats de Lluçanès. Actualment té culte el dia de Sant Pere i en altres ocasions esporàdiques.</p> | 42.0184200,2.0241300 | 419204 | 4652282 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de l'església s'hi conserva una pica baptismal del segle XII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53194 | Església de Sant Climent de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-climent-de-la-riba | <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. Berguedà</em>. Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Sant Climent de la Riba es troba situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres al sud-est de les runes del mas la Riba. Es tracta d'una capella d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb una sagristia afegida a la dreta de la capçalera que presenta una petita finestra. Un mur de pedra i una porta de ferro tanquen el recinte de l'antic cementiri cobert per espessa vegetació. La capella està construïda amb murs de maçoneria de pedra, en alguna part amb carreus disposats en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i al damunt s'obre una finestra esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. Corona la façana una campanar d'espadanya, de dos ulls, parcialment derruït. Del temple romànic que fou Sant Climent, edificat a principis de segle XI, s'anà modificant amb el temps, i avui sols és possible de trobar-ne restes originals en alguns fragments de mur.</p> | 08109-7 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La capella de Sant Climent de la Riba no apareix documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà sinó un segle més tard quan es troba documentada com a alou de Sant Climent de la Riba formant part de la dot que Guisla de Lluçà, morta l'any 1026, aporta al seu matrimoni amb el vescomte Bernat I de Conflent. Sant Climent passà després al fill de Guisla, Sant Armengol, bisbe d'Urgell, i l'any 1037 el comprà Sunifred II de Lluçà. La capella i l'alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana, a 1592, i que s'ha perllongat fins als nostres dies. El nou pla parroquial, elaborat en la segona meitat del segle XIX, tenia la intenció de convertir Sant Climent de la Riba en parròquia independent, sempre i quan se li afegís a la seva demarcació algunes cases de parròquies del bisbat de Solsona. Mentre aquest fet no es produís - i no es produí mai - , Sant Climent s'erigia en ajuda parroquial de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. El fet de convertir-se en ajuda li representà una revitalització.: el 1869 la visita pastoral recomana examinar la volta de l'església que estava esquerdada; el 1885 la restauració de la capella es portava a bon ritme. A 1888 s'acabà la construcció de la casa rectoral, i el coadjutor que se li havia assignat hi anà a viure. El seu terme tenia 12 cases, on vivien 70 feligresos. Assistien a missa feligresos d'altres parròquies veïnes, als quals era més avinent anar a Sant Climent. A mitjan segle XX el terme de Sant Climent havia començat a despoblar-se. Mn. Ramon Bonet, que també tenia cura de la parròquia de Salselles, fou l'últim sacerdot que hi residí. Des de 1945 n'és responsable el rector de Lluçà. A 1960 restaven a Sant Climent uns 29 feligresos. La casa rectoral s'estava enrunant i fou venuda a particulars l'any 1962. Un any més tard cessà el culte mensual degut a l'esquerda que presentava la volta del temple, i vers 1988 aquesta s'ensorrà. Actualment el terme es troba despoblat i en la capella, ensorrada, no hi ha culte.</p> | 42.0753900,2.0157100 | 418579 | 4658615 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53195 | Església de Sant Vicenç del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-del-castell | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Vicenç es troba situada dalt del turó del castell de Lluçà, vers la seva banda nord-est, a pocs metres del que fou la fortalesa. L'església és un edifici d'una nau de planta circular, amb el cantó de llevant format per un segment rectilini, on s'obre un absis semicircular, precedit d'un plec simple. Té un diàmetre de 6 metres i mig i una alçada en el seu centre de 5 metres. Del portal al fons de l'absis amida 8,5 metres. La nau és coberta amb una cúpula totalment circular i l'absis amb volta de quart d'esfera. L'edifici està construït amb petits carreus de pedra sorrenca trencats a cops de martell, agafats amb abundant morter de calç, i de mides regulars formant filades uniformes entre les quals se situen alguns blocs més grossos. Tots els seus paraments són orfes de qualsevol ornamentació. Un xic més amunt de la meitat de l'alçada de la rotonda s'aprecia un canvi d'aparell que en alguns punts és marcat per una filada de lloses planes, que tot i seguint les mateixes característiques de la part inferior, es diferencia per tractar-se de carreus més grossos, que han estat col·locats de llarg, entre els quals hi ha, en alguns llocs, lloses de través a manera de tascons. Aquest canvi d'aparell es creu que respon més a una represa d'obra que no pas a cap altre motiu. La porta, oberta amb arc de mig punt, se situa a ponent; al cantó de migdia, prop de l'obertura de l'absis i al fons d'aquest a llevant s'obren dues finestres de doble esqueixada.</p> | 08109-8 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Sant Vicenç del Castell es trobava situada dins l'antic terme i junt al clos del castell de Lluçà i no degué passar de capella castellera dels senyors del castell. El castell de Lluçà apareix documentat el 905 quan fou consagrada l'església de Santa Maria, que es trobava dins el terme del castell de Lluçà. En aquest moment l'església de Sant Vicenç no devia trobar-se dempeus, car no apareix entre les sufragànies unides a Santa Maria. La primera notícia de l'existència de l'església de Sant Vicenç es troba el 988 quan es jurà el testament sacramental de Sunifred I, senyor del castell de Lluçà, sobre l'altar de sant Vicenç, màrtir, l'església del qual es trobava al comtat d'Osona, junt al castell de Lluçà al qual deixava tretze ovelles. El 1006 es féu un jurament semblant en el mateix lloc pel testament del fill de l'anterior, Guisad I, també senyor del castell. A partir de l'any 1236 apareix l'existència d'un sacerdot beneficiat, encarregat del culte de l'església. A principi del segle XV començà el declivi de la capella que anava unit al del castell; el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa Maria i unit al de santa Margarida; el canonge que tenia al seu càrrec aquest altar, tenia, al mateix temps, cura de l'església del castell. Amb la decadència del a canònica regular vingué la fi del culte a la capella de Sant Vicenç, així quan el 1685 la visità el bisbe Antoni Pasqual, si bé encara hi trobà un petit retaule dedicat a Sant Vicenç, comprovà com l'edifici ja no servia pel culte. La situació d'abandó secular de tres-cents anys va fer que malgrat la seva solidesa l'edifici es degradés considerablement. L'any 1987 s'iniciaren les obres de la primera fase de restauració de l'església per l'arquitecte de Vic, Manel Anglada, a compte de la Generalitat de Catalunya. En la restauració final es consolidà el temple i es construí una nova teulada.</p> | 42.0549900,2.0403400 | 420591 | 4656327 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'un dels millors i escassos models d'església romànica rotonda de Catalunya. Se'n conserven sis de senceres i tres de mutilades. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53196 | Església de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XII-XVII | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà forma part del conjunt canonical del monestir de Lluçà. L'església és d'una sola nau, molt ampla, capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau mitjançant un simple plec. Prop de l'absis, als murs de tramuntana i migjorn s'obren dues capelles que formen una mena de transsepte, baix i estret que són capçades per dues absidioles semicirculars, les quals no s'obren al cantó de llevant, com fóra el més corrent, sinó als extrems de tramuntana i de migjorn, tot definint una estructura tipològicament molt singular. La capella del cantó de tramuntana fou destruïda l'any 1765 per donar pas a la capella del Santíssim i a les escales d'un cambril que tenia el retaule de l'altar major. L'aparell de la nau és de carreuons grossos i regulars, ben tallats fins a l'alçada de la volta. Aquesta és de punt d'ametlla, feta amb pedra llosada, disposada a plec de llibre. Hi ha dos parts ben diferenciades pels punts d'arrencada i per l'alçada. El terç superior tocant a l'absis, a mà esquerra comença a pla de paret lateral i a mà dreta comença a un pam endintre de la paret lateral. Aquesta és la més alta. Els dos terços inferiors són més baixos i comença la volta a un pam endintre de la paret, a cada cantó. L'acord de les dues voltes de diferent alçada i amplada es fa mitjançant una arcada de pedra adovellada i ben tallada. A la part de l'absis i de les dues arcades del presbiteri corre una imposta que separa les parets de la volta. La volta de l'absis és de quart d'esfera, no rodona del tot, ja que insinua un apuntament mal definit. Cal assenyalar que la volta fou molt refeta al llarg del segle XV. L'absis principal i l'absidiola tenen una finestra al fons; la finestra de l'absidiola és coronada amb un arc monolític. Al mur de llevant de cada capella hi havia una finestra, avui en dia tapiades tot i que aparents pel cantó de l'església. Entre l'absis principal i l'absidiola de migjorn hi ha una sagristia afegida al segle XVII. A l'interior, al cantó sud, hi ha un armari alt de pedra picada i sense porta. A la part de ponent de l'església hi ha el cor de pedra picada, amb volta d'arc rebaixat, on hi havia les pintures murals que ara són a la sala museu dins les dependències de la rectoria. Les parets són regruixides per calçar bé la volta. La porta principal es troba avui a ponent, a la façana principal, i es de factura barroca. La porta de fusta conserva l'antiga ferramenta romànica. A mitja nau hi ha una porta nova, oberta l'any 1967, la qual comunica amb el claustre. La porta original d'accés al claustre encara és visible des del claustre i es troba situada prop del cor. El campanar és d'estil barroc, de planta quadrada i de tres pisos, de paraments llisos i cantoneres de pedra picada fins a la base de l'últim pis. Hi ha finestres d'aparença o forma romànica, però són modernes. Una imposta aixamfranada separa la base de l'últim pis, de pedra picada amb quatre finestres per campanes, el qual és coronat per una cornisa simple i una gàrgola a cada cantonada en forma de canó. El terrat és de pedra i té una barana de ferro fos.</p> | 08109-9 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà es troba documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba. El mateix fundador donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i el mateix feren diversos parroquians que cediren a l'església cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós. A més hi afegí l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Amb aquest acte l'església de Santa Maria de Lluçà veia com era restaurat el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, al mateix temps que esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. Mentre que l'església de Sant Martí d'Albars sembla que no era gaire més que una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. De l'església de Santa Maria que es va consagrar l'any 905 no se n'ha conservat res i de l'actual no es té cap dada que parli de la seva construcció. Únicament el fet de concentrar-se una gran quantitat de deixes entre els anys 1170 i 1190 sembla indicar que en aquest període de temps es devia construir el temple actual. És probable que els tres altars primitius de l'absis principal i de les dues absidioles estiguessin dedicats a l'Assumpció de Maria, Sant Joan i Sant Miquel. Abans del 1270 ja hi havia altres altars com els de Sant Agustí i Santa Maria Magdalena, al qual al segle XIV s'afegí l'advocació de Sant Vicenç quan la capella del castell de Lluçà fou abandonada. Fins abans dels terratrèmols del segle XIV, únicament és possible que hom construís el cor, la part inferior del qual es decorà amb les conegudes pintures dedicades a Sant Agustí, la qual cosa fa pensar que el seu altar es trobava en aquest sector del temple. Després, els terratrèmols que el 1428 i 1448 van assolar Catalunya i enrunaren tantes esglésies, feren caure tota o una bona part de l'església de Santa Maria de Lluçà, així com el campanar, l'estructura del qual es desconeix, i una part important de les edificacions del monestir. Les obres de reparació s'iniciaren ràpidament tal i com consta en la visita pastoral de 1442 en la qual no se'n prescriu cap perquè ja s'hi treballava contínuament; únicament a manca de campanar, es manà que es col·loquessin les campanes en un lloc on es poguessin fer tocar, i es reparés una part de la volta de l'església que necessitava ser reparada. Així que la volta fou refeta durant el segle XV, mentre que el campanar no es construí fins a una època incerta entre 1581 i el 1661. El segle XVII hom reféu la façana de l'església que podria correspondre a les obres que el 1661 promogué el vicari perpetu Josep Gonfau i amb aquest motiu es dataren les llindes de la sagristia i la porta del campanar i s'arrebossà l'església interiorment , així com dos altars poc profunds rebuidats en les parets de la nau. El 1765 hom completà les modificacions de l'interior de l'església amb unes motllures de guix de tipus barroc i fou mutilat l'absis per fer la nova capella del Santíssim i unes escales per al cambril del nou retaule barroc.</p> | 42.0505500,2.0352700 | 420166 | 4655839 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la capella del Santíssim hi ha instal·lada la col·lecció d'objectes religiosos ACCURO de les parròquies de Lluçà. A l'altar hi ha exposat una còpia del frontal i laterals d'altar romànic i també una còpia de la creu d'altar pintada del mestre de Lluçà, originals conservats al Museu Episcopal de Vic. A l'interior de l'església, als peus de l'escala que condueix al cor, hi ha una gran pica baptismal romànica de finals del segle XII o principis del segle XIII, procedent de l'església de Salselles (municipi de Borredà). Els goigs en honor a la verge de Lluçà es canten a la missa del dia de la patrona que es celebra el dia 21 de novembre. (Continuació història) La desaparició dels retaules antics durant l'any 1936 féu que l'antiga estructura romànica es posés de nou al descobert sota de la coberta de guix i pintura. Després d'unes obres de neteja i restauració que portà a cap el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, l'any 1967, es donà a aquesta església el seu aspecte actual, la qual cosa fa que avui en dia segueixi estant en culte com a parròquia de Lluçà i el seu estat de conservació sigui molt bo. L'any 1972 es va inaugurar la restauració del temple i en els anys 1982-83 es realitzà un aixecament planimètric total del monestir i un projecte d'adequació i ordenació del conjunt, promogut pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'any 1999 s'adaptà la capella del Santíssim, que es trobava en desús, com a espai d'exposició d'orfebreria religiosa. Es restaurà la pintura del Sant Sopar que la presidia i es deixaren visibles al terra els fonaments de l'àbsis romànic -mutilat en construir-se la capella - que havia quedat descobert durant les obres de rehabilitació. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53197 | Casanova de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lluca | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>La Casanova de Lluçà està situada en una carena al sud de Santa Maria de Lluçà i al nord de cal Fuster, pocs metres a l'oest de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un bastit en època moderna i l'altre a principis del segle XX. El volum original està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de planta baixa, primer pis i golfes i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud mostra els dos volums que formen la masia amb un tercer volum adossat al davant tapant una part del volum original. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1698 inscrita a la llinda dins un motiu geomètric parcialment erosionat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana est conté a nivell de planta baixa tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i dues amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada de nova obertura. A l'extrem dret de la façana hi ha adossada una petita estructura amb una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana nord conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals reformada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó. La façana oest es troba dominada completament pel volum adossat, de dimensions lleugerament superiors al volum original.</p> | 08109-10 | Sector central del terme municipal | <p>La Casanova de Lluçà es troba documentada el 1621 amb el nom de Casa Nova del Cabildo. També apareix documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Casa Nova del Capítol. En el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1866 ja apareix amb el nom actual de Casanova de Lluçà.</p> | 42.0484900,2.0345700 | 420106 | 4655611 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53197-foto-08109-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53197-foto-08109-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53198 | Les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-collades | <p>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó. Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.</p> <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVIII | Una part de la teulada es troba aterrada i la resta en mal estat. | <p>Les Collades està situada en un coll, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, també camí ramader, i uns metres al sud-est del Perotet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat a l'est i una petita pallissa ubicada uns metres al nord-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats, tot i que en algunes parts s'ha escrostonat. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i un contrafort adossat a l'extrem dret. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit de pedra i l'altra amb ampit de pedra motllurada amb una decoració a mode d'escacat a la part inferior. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum, amb una porta d'arc rebaixat emmarcada amb obra vista i brancals de pedra treballada a la planta baixa i una gran obertura a nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est es troba dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa no hi ha obertures i al primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra. La façana nord conté una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres al primer pis amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra el volum adossat forma un queixal i conté una finestra a cada nivell, la de la planta baixa emmarcada amb pedra treballada. La façana oest conté únicament una petita obertura entre carreus a nivell de planta baixa. Uns metres al nord-est de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i teulada d'una vessant. Està formada per dos nivells i ubicada sobre un important desnivell de manera que per la banda nord s'accedeix directament al nivell superior, a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la façana sud conté un portal emmarcat amb pedra treballada en el nivell inferior i una eixida al nivell superior emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Les façanes est i oest de la pallissa no contenen obertures.</p> | 08109-11 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Collades es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de baix.</p> | 42.1066300,2.0910700 | 424850 | 4662015 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53199 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>L'Estrada es troba situada al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud-oest de Gonfaus. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al sud-est i diverses estructures adossades al voltant, tancant un pati davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat per un mur de maçoneria de pedra al sud-oest i per nombroses estructures a la resta, totes bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada, i tres finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra treballada i una tercera amb pedra treballada i llinda de fusta. La part dreta de la façana queda dominada per un volum adossat que forma una eixida al primer pis, sustentada per dos pilars d'obra vista i un de pedra bisellada amb motllures al capitell. La façana sud-oest conté un petit cos adossat a la part esquerra que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis sustentada amb dos pilars de pedra treballada. A nivell de planta baixa, la façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i tres obertures amb inscripcions: dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la llinda erosionada on encara s'intueix l'anagrama IHS i l'altra amb la data de 175- inscrita, tot i que parcialment erosionada. La tercera obertura amb inscripció és una porta emmarcada amb pedra bisellada que comunica amb la terrassa i que conté la data de 1761 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i just sota teulada, una petita obertura entre carreus. A la dreta de la façana, entre el volum principal de la masia i les estructures que hi ha a l'extrem sud, hi ha un mur de maçoneria de pedra que conté l'accés principal a la lliça, un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb un relleu a la llinda dins el qual hi ha la inscripció 'PAU ESTRADA 1750 ME FECIT' junt amb una creu al centre. Just a la dreta del portal hi ha el pujador, bastit amb blocs de pedra treballada. La façana nord-oest conté un petit cos de planta quadrada adossat a l'extrem dret. A la resta de la façana hi ha una obertura per planta: una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord-est conté el nivell de planta baixa arrebossat, on hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues amb monòlits de pedra bisellada, i una porta reformada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra hi ha el volum adossat davant la façana principal de la masia, en aquesta façana amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i més a l'esquerra diverses estructures adossades.</p> | 08109-12 | Sector central del terme municipal | <p>L'Estrada es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Bernat Estrada i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. També es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. A mitjans segle XVIII va ser reformada i ampliada com ho testimonien nombroses llindes a l'edifici.</p> | 42.0638400,2.0791900 | 423817 | 4657274 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53199-foto-08109-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53199-foto-08109-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Uns metres al sud del conjunt hi ha una estructura aterrada bastida amb murs de maçoneria de pedra, i uns metres al nord, una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté obertures només a la façana sud, una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota la part central de la façana i una obertura d'arc rebaixat a la dreta, emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1791 inscrita a la clau.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53200 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Font està situada en un punt lleugerament elevat al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà i a l'est del serrat de Sant Isidre. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, amb unes golfes que ocupen només la part central, sota el carener. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades delimitades amb un encoixinat de carreus treballats que sobresurt lleugerament respecte a les façanes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té al davant una era enrajola, delimitada a l'est per cal Masover, a l'oest per la pallissa i al sud per una barana de blocs de pedra treballada que salva un desnivell que només és accessible a través d'una rampa empedrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha una creu inscrita, i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades per un pilar central de pedra bisellada, sobre el qual hi ha un carreu amb la inscripció 'FONT 1773'. Tant el pilar central com els laterals tenen una motllura que sobresurt a mode de capitell.. A l'interior de la galeria hi ha un espai cobert al fons del qual s'observen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis es repeteix la disposició d'obertures, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria de dues grans obertures al centre, en aquest cas emmarcades amb pedra treballada. Just sobre el pilar que sosté aquestes arcades hi ha un bloc de pedra treballada de grans dimensions que sobresurt i en el qual hi ha esculpida una figura masculina tot i que parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est conté un sòcol que sobresurt al nivell inferior, on el mur és completament arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres, tres de les quals són espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, tres de les quals amb ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada on hi ha la cisterna i que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra transformada en porta a la que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. En la part que queda a cobert i que dóna accés a la petita terrassa hi ha una finestra i una porta emmarcada amb pedra motllurada, a la llinda de la qual hi ha esculpit en relleu una font amb al inscripció 'FONT' amb un àngel a cada costat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada sobre les que sobresurt un bloc de pedra treballada de grans dimensions en el que hi ha esculpida una figura femenina, tot i que parcialment erosionada. La façana oest compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté un volum d'obra vista adossat a la part dreta. Adossat a la façana hi ha un petit pati on antigament hi havia estructures, de les que actualment només es conserven tres pilars de pedra treballada.</p> | 08109-13 | Sector sud del terme municipal | <p>La Font es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. La construcció actual data del segle XVIII tal com ho testimonien nombroses llindes.</p> | 42.0450900,2.0473200 | 421157 | 4655222 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha un oratori dedicat a la Sagrada Família. (Continuació descripció) Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb llinda de fusta i dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. La masia queda envoltada per nombroses edificacions, entre les que es troba cal Masover, cal Sastre i la pallissa, i envoltada per nombrosos murs de maçoneria de pedra i una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra ubicada uns metres al nord-oest.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53201 | Gonfaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gonfaus | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>Gonfaus està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de l'alzina Bonica, al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al nord-est de l'Estrada. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada i format pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, diversos volums adossats al nord i diverses estructures situades uns metres al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, en algunes parts formades per més d'una filada de carreus treballats, i coronada amb teulada de quatre vessants. Davant la façana principal hi ha un petit pati o lliça que queda delimitat per la masia al nord, per diverses estructures al sud i per un mur de maçoneria de pedra a l'oest que té un accés principal emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció 'BARTOMEV GONFAVS 1682' a la llinda. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat i un imponent portal d'arc de mig punt adovellat al centre, amb dovelles llargues i estretes i amb la data de 1636 inscrita a la clau. Al primer pis hi ha una gran finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est té totes les obertures concentrades a la meitat dreta. A nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i entre elles es conserven uns blocs de pedra treballada integrats al mur que probablement sustentaven un matacà, actualment inexistent. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta de la façana, i sobresortint lleugerament, hi ha un volum adossat. A nivell de planta baixa forma tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i orientades a sud, est i nord; i el nivell superior es troba reformat. La façana nord conté fins a tres volums adossats a la part esquerra. El primer volum, adossat a l'extrem nord-est, conté una porta emmarcada amb maó a nivell de primer pis. El segon volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1724 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. El tercer volum forma una terrassa a nivell de primer pis i conté la cisterna de planta circular, la meitat de la qual sobresurt de la façana. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i just a sobre hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'IHS IOAN GONFAVS 1724' junt amb una creu intercalada. La terrassa que corona el volum es troba delimitada amb una barana de blocs de pedra motllurats, sustentada amb dos pilars bisellats, un dels quals amb una senzilla motllura al capitell i té un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'extrem dret apareix una part del volum principal, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat tant al nivell de primer pis com al de golfes, tot i que la del primer pis es troba tapiada. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha el mur que tanca el pati per l'oest, amb l'accés principal, i més a la dreta hi ha adossades diverses estructures d'us agropecuari.</p> | 08109-14 | Sector central del terme municipal | <p>Gonfaus es troba documentada des de l'any 1325. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0660200,2.0813000 | 423994 | 4657515 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53201-foto-08109-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53201-foto-08109-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Pocs metres al sud de la façana principal, tancant el pati pel sud, hi ha diverses estructures d'us agropecuari bastides amb murs de maçoneria de pedra i coronades amb teulada de doble vessant. En aquestes estructures destaca un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la data de 1677 inscrita a la llinda i una columna de pedra treballada formada per sis grans blocs, un dels quals és la base i un altre el capitell. En un dels blocs que forma el fust hi ha gravada la inscripció '11 de maio 1617'. Encara més al sud hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la major part de la quals modernes. Tot i així, n'hi ha una bastida amb murs de maçoneria de pedra que conserva un ample portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1612 inscrita a la clau de l'arc. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant. Només conté obertures a la façana sud, on queda completament oberta, i per on s'observen dos grans pilars interiors de pedra treballada, un dels quals amb un carreu integrat amb la data de 1707 inscrita. Just davant la pallissa hi havia l'era de la masia, que actualment conserva una part empedrada amb grans lloses i una part enrajolada, tot i que molt erosionada. Pocs metres al nord-est de la masia hi ha una bassa delimitada amb grans blocs de pedra treballada, tot i que actualment ja no acumula l'aigua.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53202 | Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perotet | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>El Perotet està situada en un coll elevat a l'extrem nord del terme municipal al límit amb el terme municipal d'Alpens, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol i uns metres al nord-oest de les Collades. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i una estructura adossada a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i en algunes parts de tàpia amb cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1631 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa l'estructura adossada a l'oest, bastida amb murs d'obra vista al nivell inferior i quedant oberta al nivell superior, on hi ha una eixida sustentada amb pilars d'obra vista i parcialment tancada amb planxes de fusta. La façana oest conté adossada a la part dreta l'estructura que forma l'eixida al nivell superior. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i maó al primer pis i una petita obertura ubicada just sota teulada. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana est, situada a tocar de la pista forestal, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta actualment tapiada i al primer pis, dues finestres petites emmarcades amb maó i llinda de fusta.</p> | 08109-15 | Sector nord del terme municipal | <p>Perotet es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de dalt, essent el propietari Pere Parotet. Al portal principal de la masia es conserva una llinda datada al primer terç del segle XVII.</p> | 42.1077000,2.0902700 | 424785 | 4662135 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53203 | Rocadenbosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadenbosch | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Rocadenbosch està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de Muntanyola, al nord-est del puig Martorell. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruït de múltiples ampliacions amb nombrosos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a la part central i a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada sobre el portal. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La part dreta de la façana conté una eixida adossada amb pilars de pedra treballada a la meitat inferior i de pedra bisellada a la superior. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra tosca que forma un pas cobert. Al primer pis, a l'interior de l'eixida, hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb la data de 1744 inscrita. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment una estructura reformada com a habitatge que en la seva façana oest, sota el pas cobert, conté una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada amb la data de 1815 inscrita. Per sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una altra a les golfes. A l'extrem esquerre de la façana sobresurten perpendicularment diverses estructures adossades a l'extrem sud de les quals hi ha la pallissa, sustentada amb pilars de pedra treballada, un amb la data de 1788 inscrita, i pilars d'obra vista. Per sobre aquestes estructures hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. Davant aquesta façana hi ha una era enrajolada que acaba en punt rodó al seu extrem sud, on es troba delimitada per un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada, en un dels quals hi ha la data de 1738 inscrita. La façana est es troba dominada per un volum adossat i diverses estructures. En el volum adossat i a nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres ovalades reformades. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1763 inscrita junt amb una creu intercalada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta la façana forma un queixal i apareix una part del volum principal. En aquest tram de façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada just a sobre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada sota el pas cobert que hi ha entre volums. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra bisellada i ampit de pedra, i amb la data de 1777 inscrita. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. La façana nord mostra el volum principal al centre, dividit en tres parts, el volum adossat a l'est a l'esquerre i un petit volum adossat a la dreta. En la part esquerre del volum principal, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'AÑO 1897 J.R.' a la llinda.</p> | 08109-16 | Sector central del terme municipal | <p>Rocadenbosch es troba documentada des de l'any 1356. Torna a aparèixer documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Pere Roca d'en Bosc, i en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0737500,2.0404200 | 420621 | 4658410 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53203-foto-08109-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53203-foto-08109-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la part central del volum principal hi ha la cisterna adossada, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida per on s'accedeix a la part superior de la cisterna, i que es troba sustentada amb un pilar central de pedra bisellada on hi ha la data de 1687 inscrita. A la part dreta del volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada amb la inscripció 'MP 1948' a la clau de l'arc. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerre de la façana principal, formant un queixal, hi ha el volum adossat a l'est que forma un pas cobert entre volums, en aquesta façana amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les dues amb inscripció en la que hi ha intercalat un cor travessat per una creu, en la de l'esquerre 'LLUSIA ROCA Y SABATES' i en la de la dreta 'FRANco ROCA D.B.'. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Uns metres davant la façana hi ha diverses estructures, la major part bastides modernament, i un mur de maçoneria de pedra amb un carreu integrat en el que hi ha la data inscrita de 1694. La façana oest es troba dominada per un petit volum adossat, que correspon a una masoveria. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1726 inscrita a la llinda, i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1786 inscrita. El primer pis es troba arrebossat i conté obertures reformades. A la dreta hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra al final de les quals hi ha la pallissa, a l'extrem sud.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53204 | Cal Tià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tia | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></a></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Tià està situada en un punt lleugerament elevat a la capçalera de la vall del torrent de cal Salles, a l'est de santa Maria de Lluçà i al sud del turó del castell de Lluçà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al nord-oest i diversos volums i estructures adossats a est i nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, tot i que en els volums adossats queden delimitades amb maó, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. Al primer pis i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a cada nivell. A la dreta hi ha un volum adossat, reformat modernament amb obertures emmarcades amb maó. Més a la dreta hi ha un cobert adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb maó. La façana oest conté dues finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó, una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra s'observa el volum adossat, reformat modernament amb obertures emmarcades amb maó i llindes de fusta o pedra. Conserva un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó orientat al sud. Més a l'esquerra del volum adossat hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord mostra diferents volums i estructures adossats. En primer pla hi ha una estructura d'un nivell bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. En segon pla hi ha el volum adossat, una part del qual es troba arrebossat. Finalment, per sobre apareix el nivell de golfes del volum principal, sense cap obertura. La façana est es troba dominada pel volum i el cobert adossats en aquesta part i es troba parcialment coberta de vegetació. S'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes del volum principal. Davant la façana principal de la masia hi ha una esplanada rocosa on hi ha una tina de glans i per sota el nivell de l'esplanada hi ha un cobert al sud i una font amb un viver al sud-est.</p> | 08109-17 | Sector central del terme municipal | <p>Cal Tià comença a ser habitada, segons llistats de cases de la parròquia de Lluçà, entre els anys 1873 i 1912.</p> | 42.0503200,2.0370100 | 420310 | 4655812 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53204-foto-08109-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53204-foto-08109-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53205 | Tiratemples | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiratemples | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553</em>. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | El volum adossat i part dels murs de càrrega del volum principal es troben parcialment aterrats. | <p>Tiratemples està situada en un punt elevat a l'est de la riera Lluçanès, al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud del pantà de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat al sud parcialment aterrat i diverses estructures a sud i sud-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una d'estil renaixentista emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb pedra motllurada, ampit motllurat i amb una rica decoració que consisteix en un motllurat quàdruple que als brancals forma una decoració geomètrica a la base i un element que sobresurt a la part superior a mode de capitell, a més d'un guardapols de pedra motllurada ubicat sobre la llinda. A l'esquerra de la façana hi ha un volum adossat, actualment aterrat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord presenta un gran esvoranc a la part esquerra del mur de càrrega i la part dreta coberta de vegetació. La façana oest conté dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i dues finestres més emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals balconera. A la dreta hi ha el volum adossat que s'ubicava entre la masia i les estructures d'usos agropecuaris però que actualment es troba aterrat, conservant només la façana oest, amb un gran portal a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb brancals de maó, i llinda i ampit de pedra al primer pis. A la dreta d'aquest volum hi ha estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud mostra les estructures en primer pla, amb obertures emmarcades amb obra vista. En segon pla hi ha el volum adossat aterrat, que antigament formava una eixida a nivell de primer pis. En tercer pla apareix el volum principal, amb dos accessos emmarcats amb obra vista que donaven accés a l'eixida del volum adossat, actualment inexistent. Al sud-est de la masia hi ha una pallissa de grans dimensions de dos nivells i amb un petit pati tancat al sud, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb accés emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a l'oest. La pallissa està bastida amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada interiorment per 4 pilars de pedra treballada, dos dels quals acabats amb obra vista. Pel nord té un accés emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i pel sud queda completament oberta.</p> | 08109-18 | Sector central del terme municipal | <p>Tiratemples es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553. Va ser habitada fins 1970.</p> <p><span><span><span><span>Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014).</span></span></span></span></p> | 42.0740600,2.0612900 | 422348 | 4658425 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53205-foto-08109-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53205-foto-08109-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53206 | La Tor de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-de-lespa | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Tor de l'Espà està situada als peus d'un petit turó a l'extrem nord del terme municipal, al nord de Bartrons i a l'est de cal Senalla, ambdues masies dins el terme municipal de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, amb dos sortints motllurats a mode de capitell i amb un relleu circular dentat a la clau de l'arc dins el qual hi ha una inscripció on apareix el nom de la casa 'Tor de l aspar' i la data de 1865. També a nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una estructura d'obra adossada a l'extrem dret que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, ampit motllurat i la data de 1865, junt amb una creu intercalada, inscrita a la llinda, una porta emmarcada amb pedra treballada que a la que s'accedeix a través de la petita terrassa i una finestra amb llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra la façana forma un queixal a causa del volum adossat. En aquesta part, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada. Uns metres a l'esquerre hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, tot i que forma un queixal a la dreta on sobresurt una part del volum nord. En aquest queixal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, totes dues amb llinda de fusta. En el volum adossat al sud, i a nivell de planta baixa, hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre, la de l'esquerra es troba transformada en un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, la central està tapiada i la de la dreta queda oberta. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una galeria formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i amb el pilar central de pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A pocs metres d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, parcialment aterrades. La façana oest mostra els dos volums adossats. A la part esquerre hi ha el volum adossat al nord, que únicament conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre a nivell de primer pis i una part a l'extrem dret bastida amb obra vista en la qual hi ha una finestra. El volum adossat al sud conté una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada tapiada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis, i una dues finestres a les golfes, una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra amb pedra bisellada i llinda de fusta. A uns metres d'aquesta façana hi ha dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra en estat de ruïna. La façana nord es troba adossada al desnivell del turó sobre el que s'assenta la masia i únicament conté una finestra amb llinda de fusta a nivell de primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes.</p> | 08109-19 | Sector nord del terme municipal | <p>La Tor de l'Espà es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta 'turrem de parra'. L'any 1171 Pere de Lluçà cedeix al prior del monestir les primícies de la capella de Sant Quirze i dels seus masos, anomenats de la Torre. També apareix en el fogatge de 1553.</p> | 42.1071600,2.0538600 | 421774 | 4662107 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53206-foto-08109-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de la masia hi ha diverses estructures entre les que es compta la pallissa, situada uns metres al sud-est i l'església de Sant Quirze de la Tor de l'Espà, ubicada sobre un turó proper, situat a l'est de la masia.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53207 | El Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El Vilaró es troba situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de Miralles, a l'oest del turó sobre el que s'assenta al castell de Lluçà i al sud de puig Martorell. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruït de diverses ampliacions, un volum adossat, perpendicularment al sud-oest també format pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures al voltant. Ambdós volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1742 inscrita junt amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb un únic monòlit que forma un rebaix circular dins el qual hi ha l'obertura, amb forma de creu. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra amb decoració d'arc de cortina a la llinda, dins la qual hi ha un relleu erosionat, probablement un rostre. La part esquerre de la façana es troba dominada pel volum adossat, per sobre el qual hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de golfes. El volum adossat s'estén al sud-oest i té adossat al seu extrem la pallissa, que en aquesta façana forma un queixal, quedant a la part dreta una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i actualment tapiada. En l'espai que queda delimitat per tots els volums i estructures adossades hi ha l'era de la masia, una part de la qual es troba enllosada i la resta enrajolada. A l'extrem sud-oest queda tancada per un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. La façana sud-est mostra els el volum principal i el volum adossat a la part esquerre. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i un petit volum adossat bastit amb murs d'obra vista que comunica amb cal Masover formant un pas cobert per on s'accedeix a l'era i a la façana principal de la masia. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i just sota teulada una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerre de la façana, formant un queixal, hi ha el volum adossat. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb pedra bisellada i dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada que dóna accés a una sala coberta amb volta de creueria de maçoneria de pedra, amb els arcs i els pilars reforçats amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una galeria formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra motllurada. Tant el pilar central com els laterals de la galeria es troben profusament motllurats, formant base i capitell. A les golfes hi ha una galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, en aquest cas amb els pilars central i laterals amb una simple motllura a mode de capitell. El pilar central conté la data de 1787 inscrita. A l'esquerre del volum hi ha la pallissa de dos nivells adossada, sustentada amb pilars de pedra treballada i coronada amb teulada de doble vessant. A l'extrem esquerre forma un queixal on hi ha un pilar amb la data inscrita de 1849 i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta amb un carreu integrat al mur just a sobre amb la data inscrita de 1941.</p> | 08109-20 | Sector central del terme municipal | <p>El Vilaró es troba documentada des del segle XIII, en un document de l'any 1234 i en la figura del canonge Pere de Vilaró que va servir al monestir de Lluçà entre els anys 1238 i 1242. Torna a aparèixer documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Antoni Soler àlies Vilaró, en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà i en el fogatge de 1553. Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.</p> | 42.0558500,2.0324000 | 419935 | 4656430 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53207-foto-08109-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53207-foto-08109-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)La façana nord-est conté un volum adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra que conté la terrassa, forma una terrassa a nivell de primer pis i un pas cobert a nivell de planta baixa amb volta d'arc rebaixat de maçoneria de pedra. La cisterna es troba coronada amb una petita teulada sustentada amb dos pilars de pedra bisellada, un dels quals té la data de 1768 inscrita amb un nombre a cada cara. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la inscripció 'ANY 1765' a la llinda, dues finestres emmarcades amb maó i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i que conté la data de 1739 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'extrem dret la façana forma un queixal amb una obertura a cada nivell, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. A l'esquerre de la façana hi ha adossat el petit volum d'obra vista que comunica amb cal Masover formant un pas cobert. En aquesta façana es troba arrebossat i conté un carreu integrat amb la data de 1915 inscrita. La façana nord-oest mostra el volum principal a l'esquerre, amb un queixal a l'extrem esquerre i el volum adossat a la dreta. En la part central del volum principal i a nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la llinda formada per dos monòlits col·locats de manera triangular. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerre, en el queixal que forma el volum principal, hi ha una finestra a cada un dels nivells, emmarcades amb pedra treballada a planta baixa i golfes i amb pedra bisellada al primer pis. A la dreta del volum principal hi ha el volum adossat al sud-oest. En aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis, i dues finestres amb ampit de pedra a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret hi ha la pallissa adossada, en aquesta façana amb només una obertura, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant. Conté un portal emmarcat amb pedra treballada i arc rebaixat de maó a la façana sud i un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a l'oest i interiorment es troba sustentat amb dues grans arcades de mig punt bastides amb maó que arranquen des del nivell de terra. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures, la major part de les quals bastides amb murs d'obra vista i uns metres a l'est hi ha adossat l'habitatge de cal Masover.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53208 | Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-oriol | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. </span><span>(1997) ' Notícies històriques sobre el mas i el molí de Puig-oriol'. <em>El temperi</em> nº 6. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Primavera 1997.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Puig-oriol està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a l'est de cementiri i pocs metres al nord de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al sud i diverses estructures al nord, alguns de les quals tanquen un pati o lliça al nord de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que en el volum adossat al sud, on es troba l'accés principal de la masia, la teulada té la orientació contrària. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada pel volum adossat. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1765 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalat, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, una finestra balconera emmarcada amb pedra motllurada just sobre el portal i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra la façana forma un queixal i es veu part del volum principal, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la dreta de la façana hi ha unes estructures adossades de les que únicament es conserva el mur perimetral, de maçoneria de pedra. La façana est conté a la part esquerre el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part. Al volum principal i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra treballada i dues amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. La façana nord té al davant una petita lliça tancada, delimitada a est i oest per un mur de maçoneria de pedra i al nord per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i pilars de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la part dreta de la façana sobresurt un petit cos adossat que conté una petita porta a la planta baixa, amb llinda triangular formada per dues lloses, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la dreta sobresurt el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part, i a l'esquerre, entre el volum principal de la masia i les estructures, un mur de maçoneria de pedra amb l'accés principal a la lliça. Es tracta d'un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1692 inscrita a la llinda. Uns metres a l'oest de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, una part de les quals reformades modernament. En aquestes estructures es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i just davant hi ha l'era enrajolada.</p> | 08109-21 | Sector central del terme municipal | <p>Puig-oriol es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta el 'villare Puigoriol cum ipsa sufraganiola' i en documents dels anys 944, 955 i 977 en els que es fa referències a l'indret en donacions de terres. El mas era propietat dels senyors del castell de Lluçà fins l'any 1254, quan Ramon de Lluçà va vendre'l a Guillem, prior del monestir de Lluçà. També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Cases de Puigoriol i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en la qual l'hereu de la masia Puig-oriol era el cap del que s'anomenava 'batllia de sac'. També es conserva un testament de 1490 i un document de la venda del mas , datat el 29 de desembre de 1561, de mans de Joan Puigoriol a Antoni Muntanyola. Durant els segles XVII i XVIII Josep Puigoriol i el seu fill Segimon formaren part del Consell dels Jurats del Lluçanès. A principis del segle XVIII, Segimon Puigoriol s'alineà al bàndol austricista durant la Guerra de Successió, fet que provocà l'embargament de les seves propietats per part del govern de Felip V. L'embargament va acabar abans de 1724, any en que el mateix Segimon Puigoriol va ser nomenat batlle reial de Lluçà pel rei Lluís I.</p> | 42.0677335,2.0659612 | 422727 | 4657718 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53208-foto-08109-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53208-foto-08109-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||
| 53209 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-2 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. (1995) <em>Els carlins a Lluçà. El temperi nº 1</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Desembre 1995. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>El Grau està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats, entre els que hi ha cal Masover del Grau, adossat al nord de l'habitatge principal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb una teulada de quatre vessants d'on sobresurt, al centre, una torre de planta quadrada bastida amb murs d'obra vista, amb tres esveltes finestres d'arc de mig punt a cada façana i coronada amb una balustrada de pedra treballada. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una ample portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó i dues finestres balconeres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb arc de descàrrega de maó a sobre, una tipologia que es repeteix en tots els balcons i finestres balconeres del volum principal. A nivell de golfes hi ha dues finestres balconeres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat que correspon a cal Masover del Grau. La façana sud compta a l'extrem esquerra amb un nivell més a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. En aquest nivell de soterrani hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó. A nivell de planta baixa hi ha una estructura adossada que forma una terrassa a nivell de primer pis, quedant a cada costat de l'estructura dues finestres d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha vuit finestres balconeres d'idèntica tipologia a les de la façana principal, tres al primer pis i cinc a les golfes. La façana oest, com la sud compta amb un nivell més a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. En aquest nivell de soterrani hi ha una ample contrafort adossat i dues finestres emmarcades amb maó. Per sobre s'observen dos volums diferenciats: el principal a la dreta i una torre adossada a l'esquerra. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa; un balcó i una finestra balconera al primer pis i dues finestres balconeres a les golfes, de la mateixa tipologia que les de la façana principal. A la part esquerra hi ha una torre adossada, cronològicament anterior a la última reforma del volum principal. Tant al nivell de planta baixa com al de primer pis i golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la de la planta baixa reformada amb brancals de maó i la del primer pis amb ampit motllurat. Just sota teulada, en un nivell superior, hi ha una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, tot i que actualment tapiades. La façana nord conté el volum que correspon a cal Masover adossat a la part esquerra, quedant a la resta dos volums diferenciats, un dels quals és la torre, situada a l'extrem dret. A nivell de planta baixa de la torre hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, als nivells de primer pis i golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i just sota teulada hi ha una galeria de tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, idèntica a la de la façana oest de la torre. A la part central de la façana apareix un tram de mur bastit amb carreus treballats disposats a filades regulars que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada un dels tres nivells, la del primer pis amb ampit motllurat. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals reformades modernament, l'església de Sant Pere del Grau a l'est i un hort tancat a l'oest, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i tàpia.</p> | 08109-22 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El Grau es troba documentada des de 1174 pertanyent al bisbe de Vic. Al segle XIV es troba documentada en la figura de Berenguer del Grau, canonge de Lluçà l'any 1357. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Pinós i en els fogatges de 1497 i 1553. Durant les guerres carlines el Grau fou escenari destacat. El 5 de maig de 1874 els camps del Grau esdevingueren camp de batalla amb una participació de 12000 homes. Al terme del Grau hi morien 500 homes que foren enterrats en una fossa comuna a l'ermita.</p> | 42.0181200,2.0228100 | 419094 | 4652250 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53210 | Casanova del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-grau | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Casanova del Grau està situada en la carena que separa la vall de la riera de Merlès i la vall del rec de Generes, al nord del Grau i de la Pedra Dreta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que al nivell de golfes les cantonades estan delimitades amb obra vista. Es troba coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una finestra, a més d'una petita estructura adossada a l'extrem dret. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres i una finestra emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes, on el parament és d'obra, hi ha dues finestres. La façana nord-oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres més, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha un volum adossat completament arrebossat. La façana nord-est es troba dominada pel volum adossat, amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. La façana sud-est conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i nombroses estructures d'obra adossades.</p> | 08109-23 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Casanova del Grau es troba documentada en els llistats de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies dels anys 1793 i 1866 dins la parròquia de Sant Pere del Grau, en el primer llistat amb el nom de Casa Nova.</p> | 42.0300100,2.0211800 | 418974 | 4653572 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53210-foto-08109-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53210-foto-08109-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53211 | Marcusses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcusses | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> | XVIII | La majoria d'estructures que envolten la masia amenacen ruïna. | <p>Marcusses està situada al límit sud d'un serrat lleugerament elevat entre les valls del rec de Miralles i de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté una cantonada integrada que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Adossada a l'esquerra de la façana hi ha una lliça, tancada amb alts murs de maçoneria de pedra i acabada a l'extrem oest en forma semicircular, seguint la forma de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta. A l'interior de la lliça hi havia diverses estructures, actualment aterrades. La façana sud-oest, ubicada dins la lliça, conté quatre finestres emmarcades amb maó, una a la planta baixa, una al primer pis i dues a les golfes. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A escassos metres de la façana hi ha diverses estructures parcialment aterrades i bastides amb murs d'obra arrebossats amb cantonades d'obra, tot i que a la part més propera a la masia les cantonades són de pedra treballada. Les obertures d'aquestes estructures es troben emmarcades amb maó i destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat orientades al nord-oest. La façana nord-est es troba a escassos metres d'un fort desnivell deixant un pas estret a nivell de planta baixa, on hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb maó que comunica a través d'una passarel·la amb el pla elevat que hi ha a l'est de la masia. La passarel·la està bastida amb obra vista i forma una volta d'arc rebaixat de rajol. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La única obertura de l'edifici és a la façana est, que queda completament oberta.</p> | 08109-24 | Sector sud del terme municipal | <p>Marcusses es troba documentada en els llistats de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies dels anys 1793, 1862 i 1866 dins la parròquia de Lluçà.</p> | 42.0261500,2.0474500 | 421144 | 4653118 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53211-foto-08109-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53211-foto-08109-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53212 | Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Generes està situada en un pla elevat lleugerament orientat a l'oest, al nord de la carretera BV-4341 i a l'est del rec de Generes, enmig d'una zona de camps de conreu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades davant la façana principal, formant un pati tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres emmarcades amb maó, quedant als extrems les estructures adossades perpendicularment que tanquen el pati davant la façana. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb maó i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i dos petites obertures ovalades emmarcades amb maó. La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis i a la dreta hi ha adossades les estructures que tanquen el pati per l'oest, en aquesta part amb un accés emmarcat amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté una estructura bastida amb murs d'obra vista adossada al centre arribant fins al nivell de primer pis. A la resta de la façana hi ha dues finestres a nivell de planta baixa i tres obertures a les golfes, una finestra emmarcada amb maó al centre i dues obertures ovalades emmarcades amb maó. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb maó al primer pis. Uns metres a l'oest de la masia hi ha un pou de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb maó, i uns metres al nord es troba la pallissa. Es tracta d'una pallissa de dos nivells amb una part posterior original i una part frontal ampliada modernament. La part original està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó, amb obertures emmarcades amb maó i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Entre la masia i la pallissa hi ha l'era enrajolada, conservada només parcialment.</p> | 08109-25 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905. La masia actual va ser bastida a principis del segle XX.</p> <p>A la façana principal hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1906.</p> | 42.0332700,2.0276500 | 419514 | 4653927 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53212-foto-08109-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53212-foto-08109-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53213 | Manyaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manyaques | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Manyaques està situada sobre una plataforma rocosa orientada la sud-oest enmig d'una vall que desemboca a la riera de Merlès i per on transcorre el rec de Manyaques, al nord-oest de la Casanova del Grau i a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud-est tancant una lliça. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-oest, conté una cantonada integrada denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de pedra bisellada reformat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i les altres dues amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord-est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha adossada una estructura d'un nivell que sobresurt lleugerament i que es troba bastida amb murs de maçoneria de pedra. En el petit tram de mur orientat al nord-oest hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud-est és visible només des de l'interior de la lliça. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada emmarcada amb pedra bisellada i una petita obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-oest conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada i un portal reformat emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis, on el parament es troba arrebossat, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals reformada. A la dreta, formant un queixal, hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada. Més a la dreta hi ha adossat un alt mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça de la masia, amb diverses estructures a l'interior. Uns metres al sud de la masia hi ha una bassa amb una petit safareig adossat amb batents de formigó.</p> | 08109-26 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Manyaques es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta la masia de 'Minacas'. També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Manyaques.</p> | 42.0342100,2.0088900 | 417962 | 4654050 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53213-foto-08109-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53213-foto-08109-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es va cremar en l'important incendi de 1994 i va ser reconstruïda posteriorment aprofitant bona part dels murs de càrrega originals.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53214 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Caselles està situada en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès, al sud-oest del puig Martorell i al sud del Puig dels Eixuts. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha un volum adossat amb les cantonades diferenciades amb obra vista i amb una finestra al primer pis, on el parament és d'obra vista. A la dreta hi ha un volum adossat amb una finestra al primer pis i més a la dreta un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a un pati tancat. La façana sud mostra el volum adossat al sud en la part dreta i el volum principal a l'esquerra. En el volum adossat hi ha una finestra als nivells de planta baixa i primer pis i una eixida a les golfes sustentada amb pilars d'obra vista. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest té diverses estructures adossades a la dreta i a l'esquerra, on delimiten un pati amb accés també des d'aquesta part. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada completament per les estructures adossades que junt amb un mur de maçoneria de pedra tanquen un pati al nord de la masia.</p> | 08109-27 | Sector oest del terme municipal | <p>Caselles es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0627900,2.0202300 | 418937 | 4657212 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53214-foto-08109-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53214-foto-08109-27-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53215 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-3 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Tomàs està situada en un punt lleugerament enclotat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres a l'est de la riera i al sud-oest de la Vall de les Botes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i un volum adossat a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta on hi ha gravada la data de 1869. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la dreta hi ha un cos adossat amb una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada. La façana oest conté una finestra reformada a nivell de planta baixa, emmarcada amb pedra treballada i amb la inscripció 'CAL TOMÀS Pep 2001' a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha el volum adossat, sense obertures en aquesta part. La façana est es troba dominada pel volum adossat, que conté dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Pocs metres al voltant de la masia hi ha diversos elements de nova construcció, com un cobert, una font i un pou.</p> | 08109-28 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Tomàs podria ser una edificació, segons tipologia constructiva, del segle XIX.</p> | 42.0540500,2.0085900 | 417963 | 4656253 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53215-foto-08109-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53215-foto-08109-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53216 | La Vall de les Botes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-de-les-botes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553</em>. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>La Vall de les Botes està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord-est de cal Tomàs, i pràcticament envoltada per un camp. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes façanes, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba arrebossada. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i amb una creu gravada a la llinda, i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha dues petites obertures. La façana oest conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra a les golfes emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté tres espitlleres a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada, a la que s'accedeix directament a causa del desnivell del terreny, i dues finestres amb reixes exteriors de ferro forjat, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un rostre esculpit, completament erosionat. La façana est conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta actualment tapiada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada.</p> | 08109-29 | Sector oest del terme municipal | <p>La Vall de les Botes es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Sant Climent Sarriba i en els fogatges de 1497 i 1553 amb els noms de 'la Vall lemota' i 'la Vall de la Mora' respectivament.</p> | 42.0561900,2.0126600 | 418302 | 4656487 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53216-foto-08109-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53216-foto-08109-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53217 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p>La Solana està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, a l'oest del serrat de Guiau i al sud de cal Tomàs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al sud i a l'est tancant una lliça davant la façana principal de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i completament arrebossat tapant les cantonades i els emmarcaments de les obertures exceptuant la façana principal, on estan pintades de blanc. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est té al davant una lliça, delimitada al nord per una estructura amb murs de maçoneria de pedra i nombrosos pilars de pedra treballada i a la resta per nombroses estructures, bona part de les quals d'obra vista. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conté una obertura a cada nivell, una espitllera a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb pedra bisellada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana sud conté un contrafort adossat a la meitat de la façana, arribant al nivell de primer pis. El nivell de planta baixa es troba dominat per diverses estructures adossades i la única obertura es troba al nivell de golfes, una finestra emmarcada amb un brancal de pedra treballada, un de maó i la llinda de fusta.</p> | 08109-30 | Sector oest del terme municipal | <p>La Solana es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0468500,2.0087400 | 417966 | 4655453 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53217-foto-08109-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53217-foto-08109-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53218 | La Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta-0 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Riereta està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, al sud de la Penyora i a l'oest de la carena de al Riereta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta on hi ha gravada la data de 1768. A nivell de primes pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb monòlits de pedra treballada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana nord no conté cap obertura. La façana est conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, llinda de fusta i ampit de pedra. Pocs metres al voltant de la masia hi ha diversos elements de nova construcció, com un cobert i una bassa.</p> | 08109-31 | Sector oest del terme municipal | <p>La Riereta es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0646500,2.0106400 | 418146 | 4657428 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53218-foto-08109-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53218-foto-08109-31-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53219 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-4 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | Algunes de les estructures adossades es troben en estat de ruïna i els interiors s'han malmès a causa del desús. | <p>La Barraca està situada a la vall de la riera de Merlès, en un punt lleugerament elevat a l'est de la riera i al nord del rec de Cabres Mortes, i al sud-oest de Vilartimó. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb parts de tàpia i parcialment arrebossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté un cobert adossat a l'extrem esquerre, tancat amb un mur de maçoneria de pedra al nord i amb obra vista a la resta. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i al primer pis dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la dreta hi ha una estructura en runes bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud conté un mur d'obra vista adossat a la façana a nivell de planta baixa, on hi ha una porta reformada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana est, com la sud, conté un mur d'obra vista adossat a nivell de planta baixa, on hi ha diverses obertures reformades. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó, dues de les quals amb llinda de fusta. La façana nord conté un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis.</p> | 08109-32 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Barraca, antiga masoveria de Vilartimó, es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0798700,2.0118800 | 418268 | 4659116 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53219-foto-08109-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53219-foto-08109-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53220 | Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilartimo | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Vilartimó està situada en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord-oest del serrat de Cabres Mortes i al nord-est de la Barraca. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa i dos pisos fruït de diverses ampliacions amb nombrosos volums i estructures adossats al voltant, entre els que es compten la pallissa, la masoveria, el femer i una església. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un volum adossat i mostra una disposició simètrica d'obertures. Tant a la part dreta com a l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central queda oberta als tres nivells: a la planta baixa forma un espai cobert al fons del qual hi ha la façana del volum principal, amb un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una eixida de grans dimensions amb un pilar central de pedra bisellada amb una motllura a la base i una barana d'obra arrebossada. Al segon pis també hi ha una eixida, en aquest cas amb barana de fusta i amb un pilar central de pedra bisellada amb la data de 1788 inscrita. A la dreta de la façana hi ha l'antic femer, reformat modernament i sustentat amb tres grans arcs de mig punt d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati tancat amb murs de maçoneria de pedra i delimitat per la masia, el femer i la pallissa. La façana oest conté a nivell de planta baixa tres petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de l'esquerra dels quals té una inscripció erosionada on s'intueix la data de 1755 junt amb una creu intercalada. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i just sota teulada, comunicant amb unes golfes de reduïdes dimensions, una obertura reformada. A la dreta de la façana, entre el volum principal de la masia i la pallissa, hi ha un mur de maçoneria de pedra on hi ha un portal d'accés a la lliça emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'JOSEPH VILAR 1682' a la llinda. També en aquest mur hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1782 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana nord conté l'església adossada a la part central. A l'esquerra no hi ha obertures i a la dreta, a més d'un cos adossat d'obra vista que conté la cisterna, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al segon pis. La façana est conté estructures adossades a la part esquerre i un pati tancat al davant, delimitat per les estructures, el femer, la masia i la masoveria. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, un forn de pa tapiat que no conserva la volta i una porta emmarcada amb maó amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada just a sobre. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i sis finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i just sota teulada, una altra finestra emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant de la façana, a l'exterior del pati tancat, hi ha una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra al costat de la qual hi ha una estructura, també bastida amb murs de maçoneria de pedra.</p> | 08109-33 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Vilartimó es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. L'edificació actual data d'època moderna.</p> | 42.0838900,2.0179800 | 418778 | 4659557 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53220-foto-08109-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53220-foto-08109-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserven nombroses dates inscrites del segle XVIII, algunes en llindes de pedra i altres en la fusta original que s'ha conservat d'algunes obertures.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53221 | Pla de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-serra | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El Pla de la Serra està situada en un punt elevat al sud-est del Puig Martorell, al sud-est de ca l'Apedaçat i al sud del Collet d'en Roca. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra a nivell de primer pis. La façana nord es troba a escassos metres d'un important desnivell i està coberta parcialment d'heura. A nivell de planta baixa hi ha una petita estructura d'obra adossada a la part esquerre i una finestra petita emmarcada amb maó. A nivell de primer pis no hi ha obertures. La façana oest conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una estructura d'obra vista adossada, l'antiga comuna. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una balma de notables dimensions amb una estructura d'obra vista adossada a l'interior i nombrosos murs parcialment enrunats a bona part de la balma.</p> | 08109-34 | Sector central del terme municipal | <p>El Pla de la Serra es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0667600,2.0333900 | 420031 | 4657641 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53221-foto-08109-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53221-foto-08109-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53222 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Algunes de les estructures adossades estan enrunades i la pallissa es troba apuntalada. | <p>El Castell està situada en un punt elevat a l'est del Vilaró i als peus del turó del castell de Lluçà, ubicat al sud-est de la masia i al que s'accedeix a través d'una pista forestal que s'inicia just davant de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al nord i una pallissa situada uns metres al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, té un pati al davant delimitat al nord pel volum adossat al nord que sobresurt lleugerament i al sud per la pallissa. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues petites obertures emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i la tercera amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra i una finestra balconera emmarcada amb maó. A la dreta de la façana sobresurt el volum adossat al nord, amb una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La part del volum encarada al sud conté obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, i una gran obertura tipus eixida al primer pis, sustentada amb un pilar central de pedra treballada. La façana sud conté al davant un pati delimitat per un alt mur de maçoneria de pedra i la pallissa, dins el qual s'observen grans pilars de pedra treballada que antigament sustentaven alguna estructura, actualment inexistent. Pròpiament a la façana, on s'observen diverses filades de carreus treballats, i a nivell de planta baixa hi ha tres espitlleres i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1813 inscrita a la llinda, i una tercera emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. La façana oest conté una petita estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrada. Pròpiament a la façana només s'observa una obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes. La façana nord es troba coberta parcialment d'heura. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i la tercera amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A l'esquerra hi ha el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. Uns metres al sud de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant. Té la majoria d'obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, queda oberta a la façana sud i conté unes escales de monòlits de pedra que condueixen al nivell superior a la façana nord. Uns metres al nord de la masia hi ha una tina de glans.</p> | 08109-35 | Sector central del terme municipal | <p>El Castell es troba documentada en el fogatge de 1553, en el que s'anomena 'la Stenga esta a la casa del Castell de Lussa', i en el cadastre de cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0565500,2.0369800 | 420315 | 4656504 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53222-foto-08109-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53222-foto-08109-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53222-foto-08109-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53223 | Colldeplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeplana | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>Coll de Plana està situada en un pla elevat en la carena de Codoleres, a l'oest de Santa Maria de Lluçà i al nord del serrat de Guiau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1637 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra hi ha un volum adossat, amb una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó tant al nivell de primer pis com al de golfes. Uns metres davant la façana hi ha un pou de planta circular, bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord es troba arrebossada i conté un volum adossat, amb tres espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest té una estructura adossada a l'esquerra, amb obertures emmarcades amb maó. Aquesta estructura junt amb un mur de maçoneria de pedra delimiten un pati tancat o lliça a l'oest de la masia, quedant oberta al sud. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un porta i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. A la dreta hi ha el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta façana. La façana sud es troba dominada pel volum adossat en aquesta part, que conté dues finestres emmarcades amb maó i tapiades a la planta baixa, una galeria al primer pis formada per dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i una eixida reformada a les golfes.</p> | 08109-36 | Sector oest del terme municipal | <p>Coll de Plana es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716. Antigament tenia una masoveria anomenada cal Marxant de la que actualment no en queden vestigis.</p> | 42.0527800,2.0216500 | 419042 | 4656099 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53223-foto-08109-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53223-foto-08109-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53224 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-2 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Cal Fuster està situada en una carena lleugerament elevada al sud de Santa Maria de Lluçà i pocs metres al sud de la Casanova de Lluçà, als peus de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i algunes parts de tàpia, arrebossats en algunes parts, i amb cantonades delimitades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades al mur denotant diverses fases constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerre, emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de les quals amb la data de 1686 inscrita a la llinda, i una eixida a l'extrem dret emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana est conté un volum adossat a la meitat dreta, bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i format en el nivell inferior per volta de canó de lloses a plec de llibre, quedant oberta al sud i sustentant l'antic forn de la masia, situat sobre la volta. A la resta de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra petita i apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1742 inscrita a la llinda, i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit de pedra bisellada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord mostra fins a tres cantonades integrades fruit de les successives ampliacions. A nivell de planta baixa hi ha cinc finestres petites, una de les quals és apaïsada i emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una obertura tipus eixida emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues finestres, una emmarcada amb fusta i l'altra amb maó i llinda de fusta. Al primer pis sobresurt una estructura d'obra vista, l'antiga comuna, i hi ha tres finestres emmarcades amb llinda de fusta, una de les quals amb brancals de maó i una altra amb brancals de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. Pocs metres a l'oest de la masia hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista.</p> | 08109-37 | Sector central del terme municipal | <p>Cal Fuster es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716, en el que apareix amb el nom amb el que va ser bastida al segle XVII, Torneula. En el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793 ja apareix amb el nom actual de cal Fuster.</p> | 42.0478700,2.0340900 | 420065 | 4655542 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53224-foto-08109-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53224-foto-08109-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53225 | L'Estudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestudi | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XX | <p>L'Estudi es troba situat en un punt lleugerament elevat al sud de cal Fuster i a pocs metres de la carretera BV-4341. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions format per un volum de planta baixa i primer pis amb un cos adossat recentment al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades d'obra vista al nivell de planta baixa i amb murs d'obra vista al primer pis. La teulada és d'una vessant amb aigües a la façana posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb maó al centre, amb escales d'accés també d'obra vista, i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. El nivell de primer pis es troba totalment reformat i conté diverses finestres a la part central. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa. El nivell de primer pis, bastit amb obra vista, no conté obertures. La façana nord es troba dominada per un cos adossat recentment, en el qual hi ha l'obra d'art urbà 'les Heures' de l'artista Jordi Arévalo. A la part dreta hi ha dues finestres reformades a nivell de planta baixa. La façana est conté una porta i dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa , sense cap obertura a nivell de primer pis. A la dreta hi ha el cos adossat recentment.</p> | 08109-38 | Sector central del terme municipal | <p>L'Estudi apareix per primera vegada com a casa habitada dins la parròquia de Lluçà l'any 1916. A finals de segle XX va ser reformada com a local social.</p> | 42.0471500,2.0341000 | 420065 | 4655463 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53225-foto-08109-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53225-foto-08109-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53226 | Cal Burnac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burnac | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XVIII | <p>Cal Burnac està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de Miralles, al nord de Camp de Soler i al sud-oest de cal Fuster. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i en algunes parts d'obra vista, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un cos adossat bastit amb murs d'obra vista que sobresurt a la part dreta, formant un espai cobert al nivell inferior i una eixida al superior. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i una estructura adossada a la dreta d'aquests que forma una terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una amb ampit de pedra. La façana oest conté una finestra a la planta baixa i una altra, emmarcada amb pedra treballada, al primer pis. A l'esquerra la façana forma dos queixals a causa dels diferents volums adossats. En un dels queixals hi ha una porta i una finestra balconera emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté una gran obertura emmarcada amb maó a la part esquerra i forma dos queixals a la part dreta, en un dels quals hi ha dues finestres petites emmarcades amb maó. La façana est té el nivell de planta baixa bastit amb murs de maçoneria de pedra i el nivell de primer pis amb murs d'obra vista. A la planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta i dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i arc de maó a plec de llibre. A nivell de primer pis hi ha dues finestres , quedant la part dreta oberta i sustentada amb pilars d'obra vista.</p> | 08109-39 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Burnac es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1793. Tot i així en documents anteriors hi ha referències a la masia de Soler Bornac i al Soler de Bornaç Ricolferes.</p> | 42.0456900,2.0285400 | 419603 | 4655306 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53226-foto-08109-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53226-foto-08109-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53227 | Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-soler | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | Una part de la teulada amenaça ruïna. | <p>Camp de Soler està situada en un punt enclotat prop del pas del rec de Miralles i la carretera BV-4341, enmig d'una zona de camps al sud de cal Burnac. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum dedicat a usos agropecuaris i parcialment aterrat adossat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts el mur és de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data erosionada de 173- inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i a les golfes una obertura emmarcada amb maó. A l'esquerra hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra i amb teulada d'una sola vessant. La façana est, on el parament és de tàpia per sobre el nivell de planta baixa, conté a nivell de planta baixa dues petites finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra emmarcada amb fusta. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, actualment tapiada. La façana oest es troba dominada per l'estructura adossada, parcialment aterrada en la seva meitat esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera tapiada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta.</p> | 08109-40 | Sector sud del terme municipal | <p>Camp de Soler es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0418600,2.0297800 | 419701 | 4654879 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53227-foto-08109-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53227-foto-08109-40-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53228 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | Algunes de les estructures adossades es troben parcialment aterrades. | <p>Miralles està situada en un punt elevat dins la vall del rec de Miralles, al sud del nucli de cases format per cal Bagues, cal Salles i cal Teixidor. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes amb diferent nivell i orientació de teulada. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, una obertura sota teulada emmarcada amb pedra treballada. La façana oest mostra els dos volums adossats. El de major alçada contés estructures adossades, alguna de les quals aterrada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altra a les golfes. El volum més baix també conté estructures adossades a nivell de planta baixa, i no conté cap obertura a la resta. La façana nord es troba parcialment arrebossada i conté una estructura adossada a la part dreta, sense que s'observin obertures a la resta de la façana. La façana est, com la oest, mostra els dos volums diferenciats. El volum més alt conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una obertura a nivell de golfes. L'altre volum conté un ample contrafort adossat a la part esquerra, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment aterrada.</p> | 08109-41 | Sector sud del terme municipal | <p>Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. Tot i així, existeix una masia en runes anomenada Miralles Vell, pel que és possible que Miralles fos bastida en època moderna i la que es troba documentada a l'edat mitjana fos Miralles Vell.</p> | 42.0362900,2.0375900 | 420340 | 4654253 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53228-foto-08109-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53228-foto-08109-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53229 | El Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-0 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XX | <p>El Garet està situada en un punt lleugerament elevat enmig d'una zona de camps al nord-oest del pantà de Garet i al sud-est de la Casanova de Lluçà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat a l'oest dedicat a usos agropecuaris. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Just sobre el portal hi ha un carreu quadrat integrat al mur amb la inscripció 'ANY 1926 PERE GARET I FONT' junt amb una creu i l'anagrama IHS. A nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat, que comparteix teulada amb el principal i que en aquesta façana està format amb grans obertures sustentades amb pilars de maó. La façana est conté únicament una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. La façana nord, parcialment coberta d'heura, conté a nivell de planta baixa una porta i una finestra emmarcades amb maó, i al primer pis tres finestres emmarcades amb maó. A la part dreta hi ha el volum adossat, que en aquesta façana conté un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa i una porta d'arc rebaixat emmarcada amb maó al nivell superior. La façana oest es troba dominada pel volum adossat, que en aquesta façana no conté obertures a nivell de planta baixa i queda totalment oberta al nivell superior, quedant sustentat amb pilars de maó. Al límit sud-oest de la petita esplanada que s'estén davant la façana principal hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades delimitades amb carreus treballats i obertures emmarcades amb maó.</p> | 08109-42 | Sector sud del terme municipal | <p>El Garet apareix per primera vegada com a casa habitada dins la parròquia de Lluçà l'any 1928. Sobre el portal principal de la masia es conserva un carreu amb la data de 1926 inscrita.</p> | 42.0464200,2.0367300 | 420282 | 4655379 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53229-foto-08109-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53229-foto-08109-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53230 | Cal Bagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bagues | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Cal Bagues està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de cal Salles, al sud del pantà de Garet i al nord de cal Salles i cal Teixidor. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat al sud-oest a mode de torre, format pels mateixos nivells. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum adossat, de major alçada, està coronat amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb maó, dues finestres balconeres emmarcades amb maó, una petita finestra emmarcada amb maó actualment tapiada i una porta de nova obertura amb escales exteriors d'accés bastides amb obra i sustentades amb pilars de maó. A les golfes hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó. A l'esquerra sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, una gran balconada al primer pis amb dues portes d'accés emmarcades amb maó i una galeria a les golfes, formada per tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb una simple motllura al capitell. La façana est conté tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, dues de les quals balconeres. A l'esquerra de la façana i en un nivell posterior sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i una galeria a les golfes, d'igual tipologia que a la resta del nivell de golfes del volum adossat, tot i que en aquest cas formada per sis obertures d'arc de mig punt, dues de les quals tapiades. La façana nord conté tres finestres petites a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i una amb pedra treballada, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó i l'altra amb pedra treballada i maó, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta sobresurt el volum adossat amb dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i una galeria de tres obertures d'arc de mig punt a les golfes. La façana oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó. A la dreta s'observa el volum adossat que en aquesta façana i a nivell de planta baixa conté una porta, dues finestres i un gran portal d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals balconera i a les golfes una galeria de 6 obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Uns metres a l'oest i al sud de la masia hi ha dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó.</p> | 08109-43 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Bagues es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0403300,2.0382700 | 420402 | 4654701 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53230-foto-08109-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53230-foto-08109-43-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53231 | Cal Salles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salles | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XVIII | Algunes de les estructures que hi ha al voltant es troben aterrades i l'entorn de la masia es troba cobert de runa. | <p>Cal Salles està situada uns metres al sud de cal Teixidor i cal Bagues, i al nord de Miralles, en un punt enclotat prop del rec de cal Salles que s'inicia uns metres al nord, en el pantà de Garet. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, amb un cos adossat al sud i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord conté únicament un portal emmarcat amb pedra treballada a nivell de planta baixa. El primer pis es troba tancat amb un mur d'obra vista que es troba parcialment enrunat. Uns metres davant la façana hi havia una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, actualment enrunada. La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis. A la dreta hi ha el cos adossat al sud, delimitat amb cantonades d'obra vista a la meitat superior. En aquesta façana conté una alta obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada que ocupa els dos nivells. Sobre l'arc hi ha la inscripció 'AÑO 1950'. Uns metres davant la façana hi ha un cobert de grans dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter, coronat amb teulada de doble vessant i parcialment enrunat. La façana sud té al davant un fort desnivell i es troba dominada pel cos adossat al sud. A nivell de planta baixa no hi ha obertures i el primer pis es troba totalment ocupat per una eixida, sustentada amb pilars d'obra vista. La façana est, com la sud, té al davant un fort desnivell i compta amb una petita estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada, i al primer pis dues finestres més, una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerre hi ha el cos adossat al sud, que en aquesta façana conté una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una obertura lateral de l'eixida al primer pis, amb pilar cantoner d'obra vista.</p> | 08109-44 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Salles es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0383700,2.0381700 | 420391 | 4654484 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53231-foto-08109-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53231-foto-08109-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53232 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-4 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XVIII | La masia es troba integrada a l'interior d'un cobert de grans dimensions. | <p>Cal Teixidor està situada uns metres al nord de cal Salles i al sud de cal Bagues, en un punt lleugerament elevat prop del rec de cal Salles que s'inicia uns metres al nord, en el pantà de Garet. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, al que s'ha adossat un cobert de grans dimensions, quedant la masia a l'interior del cobert. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada era originalment de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior però actualment el vessant est de la masia es troba prolongat cap a l'oest formant una teulada d'una vessant de grans dimensions, sota la qual hi ha el cobert i la masia. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de pedra motllurada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerre de la façana sobresurt el cobert adossat que envolta la masia. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i al primer pis, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Davant la façana sobresurt el cobert adossat, amb tres grans pilars, el central bastit amb obra vista i els laterals amb pedra treballada, en un dels quals hi ha dos carreus amb la inscripció 'ANY 1965'. A l'esquerre de la façana s'estén el cobert de grans dimensions que envolta la masia, bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter. La façana oest es troba dominada completament pel cobert adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. La façana nord es troba coberta de vegetació i no s'hi observen obertures. A la dreta hi ha el cobert adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb lloses a plec de llibre al nivell inferior i dues finestres al nivell superior, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra de forma circular, emmarcada amb un únic monòlit i amb la inscripció 'AÑO 1962 J.C.G.' gravada. Uns metres al sud de la masia, just sobre cal Salles, hi ha un altre cobert de grans dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter. Una part del cobert conserva la teulada i en l'altra part hi ha únicament tres pilars robustos de grans dimensions.</p> | 08109-45 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Teixidor es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0389100,2.0377800 | 420359 | 4654544 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53232-foto-08109-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53232-foto-08109-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 53233 | Cal Masover de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-la-font | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Masover de la Font està situada uns metres al sud-est de la Font, delimitant per l'est l'era enrajolada que s'estén al sud de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts de tàpia, i cantonades delimitades amb carreus treballats. Està formada pels nivells de planta baixa i primer pis i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb llinda de fusta, un amb brancals de pedra treballada i l'altre de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Les cantonades de la façana no fan angle de 90 graus sinó que acaba en punt rodó a l'esquerra , i forma un xamfrà a la dreta. A l'esquerra hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord-est forma un xamfrà, amb una part orientada a l'est. En la part esquerra hi ha tres finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La cantonada dreta d'aquesta façana està bastida amb obra vista. La façana nord-oest, ubicada al límit de l'era enrajolada de la Font, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal lleugerament elevat sobre el nivell de terra emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades, bastides amb murs d'obra vista en aquesta part. La façana sud-oest es troba dominada per les estructures adossades, i en la part que sobresurt de la façana no hi ha obertures.</p> | 08109-46 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Masover de la Font es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0450200,2.0476500 | 421184 | 4655213 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53233-foto-08109-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53233-foto-08109-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També era coneguda com a cal Masover Xic.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53234 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-4 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cal Sastre està situada uns metres a l'oest de la Font, en un punt lleugerament elevat respecte a la masia i a tocar de la pallissa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i una estructura adossada al nord-oest, la major part de la qual és un cobert. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats, i totes les façanes menys la principal es troben completament arrebossades i amb les obertures reformades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha una estructura adossada, amb una gran obertura emmarcada per una part amb brancals de maó i per l'altra per la cantonada del volum principal. La façana nord-oest es troba completament dominada per l'estructura adossada, que conté un ample portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. La façana nord-est té les obertures reformades i s'observa la roca mare que sobresurt a la part inferior. A la dreta hi ha l'estructura adossada, amb tres finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa. La façana sud-est, com la nord-est, té les obertures reformades i la roca mare sobre la que està bastida la masia sobresortint a la part inferior.</p> | 08109-47 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Sastre era una de les masoveries de la Font. Per tipologia constructiva podria tractar-se d'una edificació del segle XIX o principis del XX.</p> | 42.0449000,2.0470000 | 421130 | 4655201 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53234-foto-08109-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53234-foto-08109-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53235 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-3 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>El Verdaguer està situada en un pla elevat a l'est del pantà de Garet i al sud-oest de la Font, a mig camí entre els serrats de Sant Isidre i de la Fenosa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat de l'oest de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats al nivell de golfes i amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que el volum adossat té les cantonades delimitades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra petita entre carreus, una finestra emmarcada amb maó i un pujador ubicat al costat del portal bastit amb blocs de pedra treballada i obra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó, una finestra gran ubicada sobre el portal emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració d'arc conopial a la llinda, dins la qual hi ha un motiu circular en relleu. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat, amb una porta emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra petita entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord conté una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment aterrada. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres petites, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta i dues amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb llinda de fusta i a les golfes hi ha una finestra. A la dreta hi ha el volum adossat, també amb estructures adossades al davant, del que sobresurt una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars d'obra vista. La façana oest es troba completament dominada pel volum adossat. A nivell de planta baixa hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra tot i que no conserven la coberta, deixant entreveure, al fons, dues portes i dues finestres emmarcades amb maó. A nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra i una gran eixida al centre, sustentada amb pilar central d'obra vista.</p> | 08109-48 | Sector sud del terme municipal | <p>El Verdaguer es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom Joan Verdaguer i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. També es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0440000,2.0438100 | 420865 | 4655104 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53235-foto-08109-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53235-foto-08109-48-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53236 | El Puig-xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-xot | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XIX | <p>El Puig-xot està situada en una esplanada al sud de la carena del Puig-xot, a l'oest del Roc Gros del Puig-xot i a l'est del turó del castell de Lluçà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb estructures adossades als extrems. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i en algunes parts de tàpia amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes . La façana principal, orientada al sud-oest, conté una cantonada integrada denotant una ampliació. A nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha una estructura adossada i a la dreta un cobert. La façana sud-est es troba dominada pel cobert adossat, bastit amb pilars d'obra vista i tancat al nord-est amb un mur de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana hi ha dues espitlleres a nivell de planta baixa, a l'interior del cobert, i una finestra emmarcada amb maó al primer pis, per sobre el nivell del cobert. La façana nord-est conté a nivell de planta baixa dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta, i una estructura adossada d'obra vista parcialment aterrada, l'antiga comuna. A la dreta de la façana hi ah una estructura adossada amb una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord-oest es troba dominada a nivell de planta baixa per l'estructura adossada, amb murs d'obra vista en aquesta part. Per sobre l'estructura, a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb maó.</p> | 08109-49 | Sector central del terme municipal | <p>El Puig-xot es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1866, i en canvi no apareix en el llistat de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX</p> | 42.0561600,2.0500100 | 421393 | 4656448 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53236-foto-08109-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53236-foto-08109-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 53237 | Casanova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-castell | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Casanova del Castell està situada al nord-est del turó del castell de Lluçà, a l'oest de la riera Lluçanès i a l'est de la roca de Montjuïc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un cos adossat al sud i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada pel volum adossat al sud. A nivell de planta baixa forma un espai cobert al fons del qual hi ha el portal principal de la masia, d'arc rebaixat i emmarcat amb maó. El primer pis es troba arrebossat i conté una finestra reformada i a les golfes hi ha una petita eixida a l'esquerre i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A pocs metres de la façana hi ha una estructura bastida en part amb murs de maçoneria de pedra i a la resta amb murs d'obra vista. La façana oest conté a nivell de planta baixa dues finestres petites emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra, una de les quals amb la data de 1842 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A l'esquerre de la façana hi ha estructures adossades modernament i completament arrebossades. La façana nord es troba dominada per les estructures adossades i només hi ha, a nivell de golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra actualment tapiada. La façana est conté a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb maó tapiades i tres finestres de nova obertura. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó i una altra amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A les golfes hi ha dues obertures emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. Uns metres a l'oest de la masia hi ha un habitatge amb teulada de doble vessant construït modernament.</p> | 08109-50 | Sector central del terme municipal | <p>La Casanova del Castell apareix per primera vegada com a casa habitada dins la parròquia de Lluçà l'any 1843. A la masia es conserva una llinda datada l'any 1842.</p> | 42.0587200,2.0472900 | 421171 | 4656735 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53237-foto-08109-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53237-foto-08109-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc