Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53288 | Coma Armada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-armada | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Coma Armada està situada en un punt elevat al nord de la Coma del Grau i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el termes municipals d'Alpens i de Borredà. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 3 metres, tot i que en la major part l'alçada conservada és d'uns dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de vegetació i exteriorment, envoltat i pràcticament integrat dins d'un bosc de pins. Uns metres al nord-est hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb una teulada d'una vessant. La pallissa conté dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a l'oest i una gran obertura al sud.</p> | 08109-101 | Sector nord del terme municipal | <p>El topònim de Coma Armada ja apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 en el que es cita el 'valle Comarmatas'. Com a masia es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1206500,2.0623800 | 422495 | 4663597 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53287 | La Coma del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-del-grau | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Coma del Grau està situada en un punt elevat al nord de la Casanova de la Tor i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Alpens. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 4 metres, tot i que en la major part l'alçada és d'entre un i dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Uns metres al sud-est hi ha una estructura d'obra vista que únicament conserva els pilars. El voltant de la masia es troba ocupat per nombroses feixes delimitades amb murs de pedra.</p> | 08109-100 | Sector nord del terme municipal | <p>La Coma del Grau es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1186500,2.0613900 | 422411 | 4663376 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 89864 | La Tronassa de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tronassa-de-la-tor | <p><span><span><span><span>CARDONA, F. (1999) “La Tronassa de la Tor, Lluçà (Osona), Borredà (Berguedà)”. <em>Exploracions</em>, núm. 18. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia, p. 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: </span><a href='https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall'><span>https://espeleoworld.com</span></a></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span>La Tronassa de la Tor es troba entre el Lluçanès i el Berguedà, al vessant esquerre de la riera de Merlès, a pocs metres del camí que va des del pont de Roma a la Tor de l'Espà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una cova d’uns 50 m de recorregut, amb un desnivell d’uns 6 m. La cavitat constitueix el tram subterrani d'un torrent, tributari de la riera de Merlès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca superior, per on entra el torrent, és de forma allargassada i dona accés a una galeria de traçat irregular i plena de blocs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La major part de la cavitat es troba a Lluçà, a excepció dels darrers metres de la galeria i la boca inferior, que són a</span> <span>Borredà.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08109-265 | La Tor de l'Espà | <p><span><span><span><span>Va ser descoberta espeleològicament l’any 1966 per Ferran Cardona (EC Gràcia).</span></span></span></span></p> | 42.1169800,2.0510600 | 421555 | 4663200 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89864-265jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89864-265jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dibuix extret del web: https://espeleoworld.com | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 53281 | Casanova de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tor | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Casanova de la Tor de l'Espà està situada en una esplanada elevada envoltada de grans extensions de bosc de pins al nord-est de la Tor de l'Espà i a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb una alçada màxima d'uns tres metres al mur nord, quedant a la resta amb alçades properes al metre. Tot el recinte de la masia es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08109-94 | Sector nord del terme municipal | <p>La Casanova de la Tor es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.1124000,2.0598600 | 422277 | 4662684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53192 | Església de Sant Quirze de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-la-tor | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | Edifici en estat de ruïna. Presenta la teulada i la volta esfondrades. | <p>Sant Quirze de Tor de l'Espà es troba de situat sobre un turó a l'est de la Tor de l'Espà a l'extrem nord del terme municipal. L'actual església és una construcció del segle XVII tot i que conserva l'absis de l'antic temple romànic que es convertiria primer en una capella i després en la sagristia de la nova edificació. L'aparell és de carreus, simplement escairats i disposats en filades molt irregulars, però uniformes, els quals palesen una construcció rural que cal situar dins els segle XII. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada amb una forma exteriorment d'una mena d'arquivolta molt rudimentària i singular. Des de l'interior de l'absis i al cantó dret de l'única finestra hom pot observar el relleu d'una figura humana. L'església del segle XVII canvià l'orientació del temple que originàriament era de ponent a llevant passant a ser de migdia a tramuntana. En la construcció d'aquesta església s'aprofitaren els carreus i el campanar de la vella edificació, que resultà un edifici d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb els murs interiors i la volta enguixats en la seva major part. La façana principal presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1758, una creu intercalada i una inscripció amb la data enmig de 1648. Sobre el portal hi ha un òcul emmarcat amb pedra motllurada i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La façana oest presenta dos contraforts i a la façana est hi ha l'antic absis del temple romànic. La façana nord no presenta obertures.</p> | 08109-5 | Sector nord del terme municipal | <p>La capella de Sant Quirze de la Tor de l'Espà apareix documentada per primera vegada l'any 1171, quan Pere de Lluçà, senyor del terme dins el qual es trobava Sant Quirze des dels seus orígens, donà les primícies de la capella i les dels seus masos, anomenats 'de la Torre', al monestir de Lluçà. El lloc de Tordelespà, però, ja apareix citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria, quan el bisbe Idalguer uní a l'església consagrada les rendes eclesiàstiques de diversos vilars, entre ells el de 'ipsam turrem de Parròa', nom que apareix catalanitzat a 1317 com a 'Za tor de Zesparròa'. La capella prengué vitalitat durant el segle XIII, quan es veié afavorida per diversos llegats testamentaris dels comarcans que li feren els anys 1229 i 1247. Durant el segle XIII els homes de la zona de Tordelespà pretengueren atorgar uns tributs i funcions a l'església de Sant Quirze que era l'equiparada a una sufragània, condició que no tenia. Això va alarmar el prior de Lluçà que hi va posar un plet. El resultat però fou una concordia i aconseguiren del prior del monestir certs atributs parroquials com la de poder tenir fonts baptismals. Així mateix s'establí que en el cementiri de Sant Quirze només es podia enterrar els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai els capmasers, que s'havien d'enterrar a Lluçà. El terme de Tordelespà era representat a les reunions del gran terme de Lluçà, en els seus temps d'esplendor, per dos homes anomenats decurions. La vitalitat de la zona anà decaient i a 1626 la capella estava en runes. A 1648 es tornà a edificar, quedant com a capella del mas veí de la Tor, situació en que es troba actualment. La capella fou restaurada a mitjan segle XVIII i també a mitjan segle XIX i actualment es troba sense culte.</p> | 42.1078100,2.0562400 | 421972 | 4662177 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del temple es pot observar una llosa sepulcral amb una inscripció erosionada que ha estat profanada. A l'interior s'obre una gran cavitat on es poden observar restes òssies. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53202 | Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perotet | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>El Perotet està situada en un coll elevat a l'extrem nord del terme municipal al límit amb el terme municipal d'Alpens, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol i uns metres al nord-oest de les Collades. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i una estructura adossada a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i en algunes parts de tàpia amb cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1631 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa l'estructura adossada a l'oest, bastida amb murs d'obra vista al nivell inferior i quedant oberta al nivell superior, on hi ha una eixida sustentada amb pilars d'obra vista i parcialment tancada amb planxes de fusta. La façana oest conté adossada a la part dreta l'estructura que forma l'eixida al nivell superior. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i maó al primer pis i una petita obertura ubicada just sota teulada. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana est, situada a tocar de la pista forestal, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta actualment tapiada i al primer pis, dues finestres petites emmarcades amb maó i llinda de fusta.</p> | 08109-15 | Sector nord del terme municipal | <p>Perotet es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de dalt, essent el propietari Pere Parotet. Al portal principal de la masia es conserva una llinda datada al primer terç del segle XVII.</p> | 42.1077000,2.0902700 | 424785 | 4662135 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53206 | La Tor de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-de-lespa | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Tor de l'Espà està situada als peus d'un petit turó a l'extrem nord del terme municipal, al nord de Bartrons i a l'est de cal Senalla, ambdues masies dins el terme municipal de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, amb dos sortints motllurats a mode de capitell i amb un relleu circular dentat a la clau de l'arc dins el qual hi ha una inscripció on apareix el nom de la casa 'Tor de l aspar' i la data de 1865. També a nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una estructura d'obra adossada a l'extrem dret que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, ampit motllurat i la data de 1865, junt amb una creu intercalada, inscrita a la llinda, una porta emmarcada amb pedra treballada que a la que s'accedeix a través de la petita terrassa i una finestra amb llinda de fusta. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra la façana forma un queixal a causa del volum adossat. En aquesta part, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada. Uns metres a l'esquerre hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, tot i que forma un queixal a la dreta on sobresurt una part del volum nord. En aquest queixal hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, totes dues amb llinda de fusta. En el volum adossat al sud, i a nivell de planta baixa, hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre, la de l'esquerra es troba transformada en un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, la central està tapiada i la de la dreta queda oberta. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una galeria formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i amb el pilar central de pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A pocs metres d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, parcialment aterrades. La façana oest mostra els dos volums adossats. A la part esquerre hi ha el volum adossat al nord, que únicament conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre a nivell de primer pis i una part a l'extrem dret bastida amb obra vista en la qual hi ha una finestra. El volum adossat al sud conté una finestra balconera emmarcada amb pedra treballada tapiada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis, i una dues finestres a les golfes, una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra amb pedra bisellada i llinda de fusta. A uns metres d'aquesta façana hi ha dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra en estat de ruïna. La façana nord es troba adossada al desnivell del turó sobre el que s'assenta la masia i únicament conté una finestra amb llinda de fusta a nivell de primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes.</p> | 08109-19 | Sector nord del terme municipal | <p>La Tor de l'Espà es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta 'turrem de parra'. L'any 1171 Pere de Lluçà cedeix al prior del monestir les primícies de la capella de Sant Quirze i dels seus masos, anomenats de la Torre. També apareix en el fogatge de 1553.</p> | 42.1071600,2.0538600 | 421774 | 4662107 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53206-foto-08109-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de la masia hi ha diverses estructures entre les que es compta la pallissa, situada uns metres al sud-est i l'església de Sant Quirze de la Tor de l'Espà, ubicada sobre un turó proper, situat a l'est de la masia.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53294 | Pallissa de la Tor de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-tor-de-lespa | XIX | <p>La pallissa de la Tor de l'Espà es troba situada uns metres al sud-est de la Tor de l'Espà, en un punt elevat a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, formada per dos nivells i bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una gran obertura d'arc de mig punt que ocupa pràcticament tota la façana. Es troba emmarcada amb pedra treballada i conté dos blocs de pedra treballada que sobresurten en el punt on comença l'arc i que sustenten l'embigat que separa els dos nivells. Interiorment hi ha un pilar central de pedra treballada i dos pilars laterals adossats al lateral que arriben fins a la meitat de la pallissa, sustentant l'embigat que separa els dos nivells. Davant aquesta façana de la pallissa hi ha l'era enrajolada de la masia, força malmesa. Tant la façana est, coberta de vegetació, com la nord, que dóna a una petita esplanada davant la façana principal de la masia, no contenen obertures. La façana oest conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en el qual hi ha la data de 1818 inscrita situat a l'extrem esquerre donant accés directe al nivell superior de la pallissa.</p> | 08109-107 | Sector nord del terme municipal | 42.1071100,2.0541100 | 421795 | 4662102 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 53198 | Les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-collades | <p>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó. Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.</p> <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVIII | Una part de la teulada es troba aterrada i la resta en mal estat. | <p>Les Collades està situada en un coll, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, també camí ramader, i uns metres al sud-est del Perotet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat a l'est i una petita pallissa ubicada uns metres al nord-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats, tot i que en algunes parts s'ha escrostonat. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i un contrafort adossat a l'extrem dret. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit de pedra i l'altra amb ampit de pedra motllurada amb una decoració a mode d'escacat a la part inferior. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum, amb una porta d'arc rebaixat emmarcada amb obra vista i brancals de pedra treballada a la planta baixa i una gran obertura a nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est es troba dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa no hi ha obertures i al primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra. La façana nord conté una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres al primer pis amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra el volum adossat forma un queixal i conté una finestra a cada nivell, la de la planta baixa emmarcada amb pedra treballada. La façana oest conté únicament una petita obertura entre carreus a nivell de planta baixa. Uns metres al nord-est de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i teulada d'una vessant. Està formada per dos nivells i ubicada sobre un important desnivell de manera que per la banda nord s'accedeix directament al nivell superior, a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la façana sud conté un portal emmarcat amb pedra treballada en el nivell inferior i una eixida al nivell superior emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Les façanes est i oest de la pallissa no contenen obertures.</p> | 08109-11 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Collades es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de baix.</p> | 42.1066300,2.0910700 | 424850 | 4662015 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53434 | Font de les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-collades | La font de les Collades està situada enmig d'un camp a l'est de les Collades, a l'extrem nord del terme municipal. S'accedeix a la font creuant el camp que s'estén a l'est de les Collades. A uns 100 metres de la masia i a la part sud del camp es troba la font, completament envoltada pel camp i delimitada amb un filat. Es tracta d'una font de bassa excavada sota un camp. Exteriorment s'observa un forat al camp d'uns 75 centímetres d'amplada delimitat amb murs de maçoneria de pedra que forma unes escales de terra que baixen uns metres. Per sota, ja completament sota el camp, hi ha un forat pràcticament circular d'aproximadament un metre de diàmetre i amb una part picada a la roca i la resta bastida amb murs de maçoneria de pedra. Al fons d'aquesta cavitat s'acumula l'aigua de la font. | 08109-247 | Sector nord del terme municipal | 42.1063000,2.0921000 | 424935 | 4661977 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53434-foto-08109-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53434-foto-08109-247-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||||
| 53254 | Cerdanyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerdanyons | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVII | Algunes de les estructures adossades es troben aterrades o en mal estat. | <p>Cerdanyons està situada en un pla lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra tres volums diferenciats, el principal a l'extrem dret i els dos volums adossats al sud, a l'esquerra. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que conté la data de 1669 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS intercalat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada just sobre el portal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat, i l'altra amb monòlits treballats i ampit de pedra. Adossat a l'esquerra hi ha el volum central que conté un contrafort adossat a la planta baixa, on també hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit motllurat. A l'extrem esquerre de la façana hi ha un tercer volum, adossat al sud. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb maó, al primer pis dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats, i a les golfes, on el parament és de tàpia, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada parcialment aterrada. Al davant de la façana hi ha una lliça tancada amb murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud del que únicament es conserva un brancal de pedra treballada. A l'interior de la lliça hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, només una de les quals es conserva dempeus. La façana sud es troba completament dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa hi ha un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, amb carreus de pedra tosca emmarcant l'arc. Aquesta gran obertura permet observar l'interior d'aquest volum adossat al sud, sense murs mitgers i solucionat amb pilars de pedra treballada i volta de creueria de maons a plec de llibre. Al primer pis hi ha una galeria que ocupa tot l'ample de la façana formada per quatre grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó a plec de llibre. A nivell de golfes hi ha una altra galeria que ocupa tot l'ample de la façana, també formada per quatre obertures d'arc de mig punt, en algun cas lleugerament rebaixat, emmarcades completament amb maó a plec de llibre, essent les dues obertures dels extrems de menor alçada. La façana oest, com la principal, mostra els tres volums adossats que formen la masia. El volum principal no conté obertures a nivell de planta baixa, on s'observa la roca mare sobre la que està bastida la masia. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, totes dues amb ampit motllurat. A la dreta hi ha el volum central, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes.</p> | 08109-67 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cerdanyons es troba documentada en el fogatge de 1553 i també apareix en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1057700,2.1021800 | 425768 | 4661910 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53254-foto-08109-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53254-foto-08109-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A l'extrem dret es troba el volum adossat al sud, que conté un contrafort adossat a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes. A l'esquerre de la façana hi ha una estructura adossada que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana nord es troba dominada per diverses estructures que hi ha adossades en aquesta part, totes bastides amb murs de maçoneria de pedra i entre les que hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. Per sobre les estructures, a nivell de golfes del volum principal, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada. Uns metres al sud-est de la masia hi ha una pallissa de grans dimensions amb una lliça adossada a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes ampliacions i reformes d'obra vista. En destaca especialment una gran obertura d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre que dóna pas a un espai cobert amb volta. Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes delimitades amb murs de pedra, en algunes parts amb carreus de grans dimensions.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53271 | Molí de Cerdanyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cerdanyons | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de Cerdanyons està situat a tocar de la riera Gavarresa, a l'est de Cerdanyons i a l'oest del Colomer, masia que pertany al terme municipal d'Alpens. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació. Els murs són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i en algunes parts s'observen ampliacions i reformes amb obra vista. L'alçada màxima conservada és lleugerament superior als dos metres i la única obertura que s'ha conservat, situada a l'extrem sud, es troba emmarcada amb maó. Just al costat del molí, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota.</p> | 08109-84 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de Cerdanyons es troba documentat en l'amillarament de 1862.</p> | 42.1052900,2.1093000 | 426356 | 4661850 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53280 | Roca Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-romani | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Roca Romaní està situada sobre una esplanada rocosa orientada a l'oest en un punt lleugerament elevat al sud-est de les Collades i al nord de la Casanova de la Vall. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres. El volum principal estava format originalment pels nivells de planta baixa i primer pis i tenia la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal estava orientada a l'oest i encara conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que parcialment enrunat. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al nord del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades. Conté obertures a la façana nord, oest i sud i originalment tenia una teulada de doble vessant, actualment inexistent.</p> | 08109-93 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Roca Romaní es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vall, del municipi d'Alpens.</p> | 42.1039700,2.0940000 | 425089 | 4661717 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53285 | El Gascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gasco | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. | XIX | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de metre i mig. | El Gascó està situada en un coll elevat als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord del serrat d'Encollades i la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Els murs, parcialment coberts de runa i vegetació, s'han conservat amb alçades que van del mig metre al metre i mig, i delimiten una planta gairebé quadrada on encara s'intueix algun dels murs mitgers, tot i que molt enrunats. | 08109-98 | Sector nord del terme municipal | El Gascó es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vila d'Alpens. | 42.1023600,2.0855500 | 424389 | 4661546 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 89867 | Serrat dels Tudons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tudons | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2000) <a><em>Normes Subsidiàries del Planejament</em></a>. <em>Normativa (text refós).</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Serrat dels Tudons és una muntanya de 902 m que es troba a l’extrem nord del terme, pròxim al municipi d’Alpens. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part de la carena que separa la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, que compta amb nombrosos punts que superen els 800 m d’alçada, entre els que destaca també el serrat del Roviralta (842 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret d’interès panoràmic gràcies a la seva elevada posició, que permet el domini visual d’una gran extensió del territori.</span></span></span></span></p> | 08109-268 | Extrem nord del terme | 42.1010100,2.0800800 | 423935 | 4661401 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89867-268jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2021-11-08 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 53425 | Teuleria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-vila | XIX-XX | La teuleria es troba parcialment coberta de vegetació. | <p>La teuleria de la Vila està situada en un punt enclotat al nord-oest de la Vila d'Alpens i al sud de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada bastida al costat d'un marge amb murs de maçoneria de pedra gran i carreus treballats delimitant les cantonades. L'interior es troba bastit amb obra vista i cobert de vegetació, com bona part de la teuleria. La façana principal de la teuleria, orientada a l'oest, conté dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a plec de llibre, a l'interior de les quals hi ha una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés a la sala de combustió. L'espai que hi ha al voltant de la teuleria està delimitat per nombroses feixes separades amb murs de pedra, avui ocupades per pins, i travessades per algun camí antic. Uns metres a l'est, en un nivell més elevat que la teuleria, hi ha una bassa.</p> | 08109-238 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.1004500,2.0841600 | 424271 | 4661335 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53425-foto-08109-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53425-foto-08109-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 89847 | El gorg del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-del-marques | <p><span><span><span><span>El gorg del Marquès es troba a la riera Lluçanès. S’hi accedeix des de Santa Eulàlia de Puig-oriol, per la pista que va a Alpens; a l’alçada de Sant Cristòfol, cal prendre la pista de terra que passa per la font Codoleda fins els Quatre Termenals, allà cal deixar la pista que continua cap a la Tor de l'Espà, i seguir pel sender a tocar de la riera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un petit salt d’aigua que dona pas un gorg, envoltat en una fondalada de roques cobertes per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets de la riera de Lluçanès que destaca per la seva gran bellesa natural.</span></span></span></span></p> | 08109-262 | Riera Lluçanès | <p><span><span><span><span>Segons la tradició oral, el seu nom prové d’un bou que es deia Marquès que hi va caure.</span></span></span></span></p> | 42.0996900,2.0648000 | 422670 | 4661268 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89847-262jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89847-262jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Camps.Fotografies d'Higini Herrero. | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 53296 | Pallissa de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-la-vall | XIX | <p>La pallissa de la Casanova de la Vall està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, uns metres al nord-oest de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Al sud de la pallissa hi ha una lliça adossada, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra. Tant la lliça com la pallissa contenen obertures únicament a la façana sud. La lliça conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i la pallissa queda completament oberta, i s'observen els sis pilars interiors que sustenten l'estructura, bastits amb blocs de pedra treballada. En el nivell inferior tots sis pilars són robustos i en el nivell superior els quatre pilars laterals són lleugerament més estrets.</p> | 08109-109 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0988800,2.0979400 | 425409 | 4661149 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||||
| 53255 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Casanova de la Vall està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la Vila d'Alpens i al sud-oest de Cerdanyons. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat i un portal al centre, emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció a la llinda 'JOANNIS VALL ME FECIT 1878' junt amb els anagrames del cor de Maria i IHS, i amb una creu intercalada. També a nivell de planta baixa hi ha unes escales de maçoneria de pedra de tres graons que condueixen al portal principal i un safareig bastit amb murs d'obra vista adossat a la part dreta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada, totes tres amb ampit de pedra. La façana nord-oest conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord-est conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i les altres dues amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-est conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i a les golfes, just sota teulada, hi ha una obertura gran tipus eixida amb brancals de pedra treballada i tancada parcialment amb murs d'obra vista. Uns metres al sud de la masia hi ha un llarg mur de maçoneria de pedra mig enrunat bastit sobre la roca mare, que en alguns punts es troba rebaixada; i uns metres al nord hi ha una pallissa de grans dimensions.</p> | 08109-68 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La Casanova de la Vall es troba documentada com a Casanova de Munt en l'amillarament de 1862.</p> | 42.0985800,2.0982000 | 425430 | 4661115 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53255-foto-08109-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53255-foto-08109-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53252 | Casanova de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | La cantonada sud-oest de l'edifici presenta esquerdes i la teulada es troba en mal estat. | <p>La Casanova de la Vila està situada sobre un aflorament rocós en un punt lleugerament elevat a l'est de Borrassers i a l'oest de la Vila d'Alpens, uns metres al sud del serrat dels Tudons. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb estructures adossades al nord i una pallissa ubicada uns metres a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb arrebossat escrostonat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. A les golfes hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc de mig punt amb una senzilla motllura al capitell i dues finestres emmarcades amb maó, una a cada costat. La façana est conté cinc finestres emmarcades amb maó, dues a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. A la dreta hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada d'una vessant. Al nivell inferior conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i maó i al superior, on el mur és d'obra vista, queda tancat amb petites obertures entre maons. La façana nord es troba dominada, en el nivell de planta baixa, per les l'estructura adossada, parcialment aterrada a l'extrem oest. L' estructura no té obertures al nivell inferior i queda oberta al nivell superior amb pilars d'obra vista. Pròpiament a la façana, no hi ha obertures. La façana oest conté una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb maó a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes una altra finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra hi ha adossada l'estructura que sobresurt al nord de la masia, en aquesta part amb una porta d'arc rebaixat emmarcada amb brancals de pedra treballada i arc de maó, quedant el nivell superior tancat amb parament d'obra vista. Uns metres a l'oest de la masia i aprofitant un important desnivell entre el pla on es troba la masia i una feixa inferior hi ha la pallissa. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb obra vista i sustentada interiorment amb pilars d'obra vista. Les obertures es troben emmarcades amb maó i destaca especialment un ample portal d'arc de mig punt ubicat en el nivell inferior i emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maons a plec de llibre.</p> | 08109-65 | Sector nord del terme municipal | <p>La Casanova de la Vila es troba documentada en una llibreta de compliment pasqual de 1916. Segons la tipologia constructiva podria ser lleugerament anterior.</p> | 42.0982800,2.0766300 | 423646 | 4661101 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53252-foto-08109-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53252-foto-08109-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53333 | Pont de Pedra o de pla Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedra-o-de-pla-torrents | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>El pont del pla Torrents està situat sobre la riera Gavarresa en l'anomenat pla de la Ribera, al sud de Cerdanyons i a l'est de la Casanova de la Vall. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que creua la riera Gavarresa. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma un sol ull d'arc de mig punt amb una alçada aproximada de metre i mig. Originalment tenia una amplada de pocs més de 2 metres però modernament ha estat ampliat amb formigó eixamplant-se a ambdós costats. La llargada total del pont és d'uns sis metres i mig. En la cara sud, el pont té dues dates inscrites sobre ciment, dels anys 1922 i 1930.</p> | 08109-146 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0976200,2.1041300 | 425919 | 4661003 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53253 | Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrassers | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em></a><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII | La vegetació cobreix la façana est i la teulada es troba en mal estat. | <p>Borrassers està situada en un pla elevat a l'est de la riera Lluçanès i a l'oest de la Casanova de la Vila. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord forma un queixal a causa d'un volum adossat a la meitat esquerra. Conté únicament una obertura, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data erosionada de 16 - - inscrita a la llinda junt amb una creu. La façana oest conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres de la mateixa tipologia al primer pis. La façana sud conté una estructura adossada a la meitat dreta, bastida amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrada. A la part esquerra hi manca una part del mur de càrrega, provocant un forat. La façana est conté una estructura adossada a la meitat dreta i es troba completament coberta de vegetació, deixant intuir algunes obertures emmarcades amb pedra treballada. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Al nord també hi havia nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra tot i que actualment aterrades.</p> | 08109-66 | Sector nord del terme municipal | <p>Borrassers es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0972300,2.0706000 | 423146 | 4660990 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53253-foto-08109-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53253-foto-08109-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53319 | Capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVII | <p>L'església de la Mare de Déu dels Dolors de la Vila d'Alpens es troba situada uns metres al nord de la Vila d'Alpens, en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa. Es tracta d'una capella d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció 'Magdalena Vila' i una data del segle XVII parcialment erosionada. Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.</p> | 08109-132 | Sector nord del terme municipal | 42.0971700,2.0872300 | 424521 | 4660968 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església encara és utilitzada en celebracions familiars. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 53250 | La Vila d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-dalpens | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>La Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada i pedra bisellada i en el conjunt de l'edifici es conserven les dates inscrites de 1663, 1703, 1706 i 1743. Uns metres al nord de la masia hi ha la petita església dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i al sud, diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra i la masoveria, a l'extrem sud del serrat sobre el que s'assenta tot el conjunt.</p> | 08109-63 | Sector nord del terme municipal | <p>La Vila d'Alpens es troba documentada des de l'any 1297. Torna a aparèixer en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Vila d'Alpens i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà.</p> | 42.0969200,2.0873700 | 424533 | 4660940 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53250-foto-08109-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53251 | Masoveria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La masoveria de la Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens, i uns metres al sud de la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada, algunes amb llinda de fusta com el portal principal orientat a l'oest, i altres reformades amb maó. Entre les estructures adossades destaca la cisterna, situada a l'esquerra de la façana principal i bastida amb grans blocs de pedra treballada i un dels pilars d'un cobert adossat amb la data de 1868 inscrita en un dels carreus.</p> | 08109-64 | Sector nord del terme municipal | 42.0961500,2.0874800 | 424541 | 4660855 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 53341 | Resclosa del molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX | Una part del mur que delimita l'inici del canal es troba enrunada. | <p>La resclosa i canal del molí de la Casanova de la Vall es troben situats a la riera Gavarresa, al sud-est de la Vila d'Alpens i al nord de Canelles. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa i formada per un llarg mur de maçoneria de pedra que sobrepassa els 20 metres de llargada. La part central del mur, per on salta la riera, es troba completament coberta de molsa i vegetació i a l'extrem est, on el mur és més baix a causa del desnivell del terreny, s'observa un tram format amb filades regulars de carreus treballats de grans dimensions. A l'extrem esquerre del mur de la resclosa hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment que marca l'inici del canal. Una part del mur es troba enrunada. A partir d'aquest punt encara es pot intuir el recorregut de l'antic canal que arriba fins la bassa del molí, que encara es conserva, tot i que coberta de vegetació.</p> | 08109-154 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0939200,2.0982300 | 425427 | 4660598 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53257 | Pujals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujals | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Pujals està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, al nord del serrat de les Cabrasses i a l'oest del pantà de Sant Agustí de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb nombroses estructures adossades al sud, est i nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté una estructura adossada a la part esquerra que ocupa bona part de la façana. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la resta de la façana hi ha únicament tres obertures. A nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'THARESA SARDANIONS Y PERARIERA VIUDA Y MICOLAU SON FILL ME FECIT 1790' junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté una estructura adossada a la part dreta a nivell de planta baixa, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta orientat a l'est. A la resta de la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra, al primer pis una estructura adossada d'obra vista, l'antiga comuna, i just sota teulada una altra finestra. La façana oest forma un queixal, amb la meitat dreta, on no hi ha obertures, sobresortint. A la meitat esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana sud té adossada un pati tancat o lliça, delimitada per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i coronades amb teulada d'una vessant, i per un mur de maçoneria de pedra al sud. L'accés principal de la lliça es troba orientat a l'est, en un pas estret entre la cantonada de la façana principal de l'edifici i una de les estructures. Pròpiament a la façana, i a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una eixida ubicada just sota teulada emmarcada amb brancals de pedra treballada. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de mitjanes dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra. Es troba quasi completament coberta de vegetació i no conserva la teulada.</p> | 08109-70 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Pujals es troba documentada com a masoveria de Cerdanyons en l'amillarament de 1862. Tot i així l'edificació és anterior com ho testimonia la llinda del portal principal de la masia.</p> | 42.0931200,2.1047500 | 425965 | 4660503 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53257-foto-08109-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53257-foto-08109-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53276 | Angelats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelats | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parcialment dos murs de càrrega de l'edifici. | <p>Angelats està situada en un coll elevat en la carena d'Angelats, al sud-oest de l'església de Santa Maria de Salselles i a l'extrem nord-oest del terme municipal, prop del límit amb el terme de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva les façanes nord-oest i sud-est bastides amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres coincidint amb el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes sud-oest, originalment la façana principal, i la nord-est es troben quasi completament derruïdes. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada al volum principal i amb obra vista a les estructures adossades. Les estructures es troben adossades a nord-oest i sud-est de la masia, tot i que actualment es troben derruïdes. Una d'aquestes estructures, de reduïdes dimensions, conserva una volta de canó emmarcada amb rajol.</p> | 08109-89 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Angelats es troba documentada en l'amillarament de 1862. Tot i així la edificació és anterior. Originalment era una masoveria de Vilartimó. L'any 1929 encara constava com habitada.</p> | 42.0929400,2.0258100 | 419437 | 4660554 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53435 | Font Codoleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codoleda | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | La font Codoleda està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Borrassers i uns metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font per una pista forestal que comunica la zona de Sant Cristòfol de Borrassers amb la riera Lluçanès. Seguint aquesta pista i deixades enrere algunes bifurcacions, s'arriba al punt on la pista creua el rec. Uns metres abans de creuar el rec s'ha de deixar la pista i baixar per un corriol enmig del bosc fins arribar al rec, tot i que a un nivell inferior respecte la pista. A tocar del corriol, i en un racó envoltada de boixos, hi ha la font. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un marge de terra, formant un petit bassal just davant. La font queda envoltada de boixos, arços i avellaners, en un racó ombrívol a escassos metres del rec i prop de la riera Lluçanès. | 08109-248 | Sector nord del terme municipal | 42.0928300,2.0683000 | 422951 | 4660503 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53435-foto-08109-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53435-foto-08109-248-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la riera Lluçanès i a pocs metres de la font es conserven algun vestigi del que podia haver estat un antic molí, anomenat en alguns mapes com el molí rònec de la font Codoleda. D'aquest molí encara s'observa un tram de canal picat directament a la roca, tot i que actualment mig enrunat.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font Codoleda presentava un índex de nitrats de 0'20 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 53269 | Molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.</em> Lluçà. 2007.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XVIII | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de la Casanova de la Vall està situat a la riba oest de la riera Gavarresa, al nord del pont de la BV-4341 sobre la riera Gavarresa i al nord-oest de Canelles. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació, i la bassa. La bassa, de grans dimensions, es troba delimitada per un ample i alt mur de maçoneria de pedra, reforçat amb un ample contrafort a la zona del pou. Interiorment està coberta per una espessa vegetació.</p> | 08109-82 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Casanova de la Vall es troba documentat en l'amillarament de 1862. Tot i així, en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716 hi apareix un molí propietat de Joan Vila, amo de la Vila d'Alpens que podria correspondre al molí de la Casanova de la Vall. El molí va deixar de funcionar al voltant dels anys 60. Als anys 70 el molí va ser enderrocat i es van vendre les pedres.</p> | 42.0927600,2.0956000 | 425208 | 4660471 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53286 | Cal Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabada | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven part dels murs de càrrega. | <p>Cal Rabadà està situada a pocs metres de la riera Gavarresa, al sud-oest de les runes del molí de la Casanova de la Vall i al nord de Canelles. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions del que únicament es conserva part dels murs perimetrals bastits amb maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i la bassa on s'acumulava l'aigua, ubicada en un nivell superior. Els murs, amb una alçada màxima conservada de poc més de dos metres, es troben malmesos en alguns punts i l'interior es troba cobert de vegetació. També es conserva un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1860 inscrita a la llinda, i una mola de molí parcialment enterrada i coberta de vegetació.</p> | 08109-99 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cal Rabadà va ser bastida al segle XIX tal com ho testimonia la llinda datada l'any 1860 que encara es conserva dempeus. Probablement era una edificació relacionada amb el molí de la Casanova de la Vall i també utilitzava la força hidràulica.</p> | 42.0907500,2.0946300 | 425126 | 4660249 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 89844 | La Cova del Lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-lladre | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cova que es troba a poca distància i a migdia de la casa de Pujals, a tocar del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. Es troba en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una petita boca, amb una galeria horitzontal molt estreta, d’uns 5 m, que només permet l’accés al seu interior reptant, i dona pas a una galeria ample però no gaire alta.</span></span></span></p> <p> </p> | 08109-260 | Pujals | <p><span><span><span><span>Segons la tradició oral, la cova havia estat utilitzada com a amagatall durant la guerra civil espanyola (1936-1939). </span></span></span></span></p> | 42.0896700,2.1055100 | 426024 | 4660119 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89844-260jpg3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89844-260jpg4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jordi Camps.Fotografies d'Higini Herrero.Es troba en un indret de molt difícil accés. La boca de la cova és molt petita i només és visible des de molt a prop. Tampoc hi ha referències geogràfiques que permetin indicar el seu accés amb precisió. | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 53320 | Tina de glans de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-les-casetes | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans de les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de les runes de les Casetes i al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una esplanada rocosa. La tina té un diàmetre de 205 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 50 centímetres. Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies formant una vegetació pròpia de llocs humits.</p> | 08109-133 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0888400,2.0545700 | 421810 | 4660073 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||||
| 53279 | Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-0 | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007. </p> | XVII-XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de la riera Lluçanès i uns metres al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, assolint els 4 metres en alguns punts. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes algunes de les quals conserven els murs de contenció de maçoneria de pedra.</p> | 08109-92 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Casetes es troba documentada en el cadastre de 1716 com la Caseta.</p> | 42.0887300,2.0562000 | 421945 | 4660059 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53247 | Coll de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-les-casetes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El Coll de les Casetes està situada en un coll elevat a l'oest de la riera Lluçanès i uns metres al nord-oest de les masies de can Vinyes i Vilaïner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums adossats de planta baixa i primer pis, un a l'est i l'altre davant la façana principal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Davant la façana principal hi ha un pati tancat o lliça delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un orientat al sud i l'altre a l'est. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada pel volum adossat en aquesta part, que queda obert en tota la seva part dreta formant un porxo a la planta baixa sustentat amb un pilar de pedra treballada i una eixida al primer pis sustentada amb un pilar d'obra vista. A l'interior del porxo, a nivell de planta baixa del volum principal, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, una finestra petita emmarcada amb maó i dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, a la paret posterior de l'eixida, hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals dóna accés a l'eixida. Per sobre el volum adossat, en el nivell de golfes del volum principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta hi ha el volum adossat a l'est, en aquesta façana amb un portal d'arc rebaixat de maó a plec de llibre a la planta baixa i una finestra al primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est mostra tres parts diferenciades: el volum adossat a l'est, una part del volum principal i el volum adossat al sud. En el volum adossat a l'est hi ha dues finestres petites emmarcades amb maó i tapiades a la planta baixa i una obertura emmarcada amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre al primer pis. En la part que s'observa del volum principal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. En el volum adossat al sud hi ha un dels portals que dóna accés a la lliça a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb maó a cada nivell, les del primer pis i les de les golfes emmarcades també amb llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat a l'est, sense obertures en aquesta part, i a la dreta una estructura adossada. La façana oest conté adossada a la part esquerra una estructura. A la resta s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A la dreta s'observa el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part.</p> | 08109-60 | Sector nord del terme municipal | <p>El Coll de les Casetes es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0874600,2.0574900 | 422050 | 4659917 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53247-foto-08109-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53247-foto-08109-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53248 | Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyola | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553</em>. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. (1996). 'Les cases que es perden'. <em>El Temperi</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tardor de 1996. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | La teulada es troba esfondrada a l'interior de l'edifici i la vegetació cobreix part de la façana nord-est. | <p>Muntanyola està situada en un punt elevat al nord de la Roca d'en Bosc i de la Roca de la Clau, prop del límit amb el terme municipal de Borredà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i fruit de diverses ampliacions, i diversos volums i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que actualment es troba esfondrada. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la que es troba sobre el portal conté la data de 1687 inscrita i la de l'extrem dret conté la data de 1762, junt amb l'anagrama IHS i una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana sud-est conserva restes d'arrebossat i conté un petit volum bastit amb murs de maçoneria de pedra adossat a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, ampit motllurat i la data de 1769 junt amb l'anagrama IHS i una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita eixida a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est es troba parcialment coberta de vegetació. Al centre sobresurt un volum adossat, parcialment aterrat. A l'esquerra del volum s'intueix una finestra per planta, emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, amb maó al primer pis i amb pedra bisellada a les golfes. A la dreta del volum i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1700 inscrita a la llinda, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest no conté obertures i té adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra. Davant la façana principal hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, on destaca un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada sobre el qual hi ha un carreu integrat al mur amb la data inscrita de 1902. Uns metres al sud de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, sustentada amb pilars de pedra treballada i coronada amb teulada de doble vessant. Conserva obertures a la façana nord, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i a la façana sud on queda completament oberta i s'observen els tres pilars de pedra treballada, el central dels quals té un carreu integrat amb la data de 1717. Davant la pallissa hi havia l'era, avui travessada per una pista forestal. Conserva part de l'enrajolat i part del límit, marcat amb grans blocs de pedra treballada.</p> | 08109-61 | Sector nord del terme municipal | <p>Muntanyola es troba documentada des de l'any 1358. També apareix documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553. Pels volts de l'any 1580 vivia a Muntanyola una dona anomenada Joana Negre que fou acusada i processada per bruixa. Aquest procés es va realitzar a la vila de Sallent l'any 1618 i la documentació, procedent de la sotsvegueria del Lluçanès, es troben a Santander. Al segle XVIII, que fou temps de creixement econòmic, s'engrandí la casa i en el cadastre de 1717 constava com una heretat de certa rellevància amb una sala, tres habitacions, una cuina, un corral i un estable. El seu terme produïa 52 quarteres de mestall, 1 arrova de cànem i llegum menut; disposava també un hort de secà i 76 quarteres de terra erma amb alguns roures. Els últims masovers de Muntanyola varen marxar pels volts de l'any 1975.</p> | 42.0873700,2.0465700 | 421147 | 4659917 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53248-foto-08109-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53248-foto-08109-61-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53244 | Mas Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-cristofol | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El mas Sant Cristòfol està situat en un punt elevat entre la carretera BV-4131 i la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, pocs metres al nord de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i amb diferents nivells de teulada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts aquest s'ha escrostonat, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud i a l'església de Sant Cristòfol de Borrassers, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó ubicada en un volum adossat a l'est. La façana est conté un volum adossat a la part esquerra. A la resta hi ha una finestra emmarcada amb maó tant al nivell de planta baixa com al de primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord conté una estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i actualment aterrada. Pròpiament a la façana no hi ha obertures i el mur de càrrega, sense arrebossar, es troba cobert d'heura. La façana oest no conté obertures a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una porta i una finestra de nova obertura, la porta amb una rampa exterior d'accés construïda modernament. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i maó. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una estructura bastida amb murs d'obra vista i uns metres al sud, hi ha l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. L'espai que envolta la masia i l'església té un important desnivell, solucionat amb nombroses feixes de conreu delimitades amb murs de maçoneria de pedra.</p> | 08109-57 | Sector nord del terme municipal | <p>El mas Sant Cristòfol es troba documentat en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0869100,2.0799500 | 423907 | 4659835 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53244-foto-08109-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53244-foto-08109-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53418 | Aplec de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cristofol-0 | Fulletons de l'aplec de Sant Cristòfol. Arxiu municipal de Lluçà. | XIX-XX | L'aplec de Sant Cristòfol es celebra el diumenge proper al dia 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, patró de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. L'aplec, que coincideix amb al festa Major d'estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol, consisteix en una missa en honor al patró on es canten els goigs de Sant Cristòfol. A continuació hi ha la benedicció de cotxes i s'ofereix coca i moscatell als assistents. | 08109-231 | Sector nord del terme municipal | A mitjans del segle XX (1967) l'aplec de Sant Cristòfol consistia en una missa a mig matí, la benedicció de cotxes i motos i una ballada de sardanes a les 12h. A la tarda hi havia partit de futbol al camp d'esports de Santa Eulàlia de Puig-oriol i tant a la tarda com al vespre hi havia ball. | 42.0868100,2.0798500 | 423899 | 4659824 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||
| 53191 | Església de Sant Cristòfol de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-borrassers | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. Berguedà</em>. Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1974) 'Sant Cristòfol de Borrassés'. <em>Ausa</em>, vol LXXVII. </span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p>Sant Cristòfol de Borrassers es troba situada en un punt elevat proper a la carena on passa el camí ramader, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. L'edificació actual és fruit de la profunda renovació que s'hi realitzà el segle XVIII. De l'antic temple en resten uns fragments de mur situats prop del temple, i altres elements que s'aprofitaren en la nova construcció, com el portal adovellat. Per les restes del mur hom dedueix que l'antic temple havia estat construït en una època compresa entre a finals del segle XI i principis del segle XII. Les restes de l'església però, no permeten deduir-ne la planta, que sembla que podria ser d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. L'aparell visible és format per carreuons ben escairats sense polir, disposats en filades uniformes i regulars agafats amb morter de calç. La capella actual consta d'una sola nau, acabada en un presbiteri situat en un nivell més alt, i amb una petita sagristia adossada a la dreta de la nau. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un bonic portal d'arc de mig punt adovellat resseguit per un guardapols de pedra. A la dovella central hi ha l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu i la data de 1636. Sobre el portal s'obre un òcul i corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. Davant de l'església hi ha l'antic cementiri tancat amb un mur de pedra i una porta de ferro.</p> | 08109-4 | Sector nord del terme municipal | <p>L'església i el lloc de Borrassers no apareixen relacionats en els nuclis de població ni en les esglésies que el 905 el bisbe Idalguer de Vic vinculà a l'església de Santa Maria de Lluçà que acabava de consagrar; senyal, sembla, que en aquell moment no existia l'església de Sant Cristòfol, i si ja s'havia aixecat, no tenia el caràcter de sufragània, i seria, en tot cas, una simple capella rural. Les primeres notícies de l'església són del 1062, quan la trobem esmentada com a parròquia, però, com passa molt sovint, en la documentació de caràcter civil es donava la categoria de parròquia a les esglésies que no eren sinó sufragànies. Això ho confirma el fet que no es troba en les llistes de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154. Sant Cristòfol però estava vinculada a la canònica de Santa Maria de Lluçà com a sufragània de la parròquia. L'any 1686 en la visita pastoral que va fer el bisbe Antoni Pasqual, Sant Cristòfol era una de les sufragània de Santa Maria i tenia 7 masos. L'any 1741 s'iniciaren les obres de construcció d'un nou temple, situat a l'exterior, i no s'acabaren fins a 1789. L'any 1878 Sant Cristòfol fou agregat en qualitat de capella pública a la nova parròquia de Santa Eulàlia. D'aquesta manera perdé la categoria de sufragània que tenia fins el moment, malgrat les protestes dels veïns de Borrassers que no volien la pèrdua de la missa setmanal que aquest canvi suposava. El terme s'anà despoblant, i actualment Sant Cristòfol és una agençada capella de la parròquia de Puig-oriol, que cada any, per Sant Cristòfol, s'hi celebra una missa. Des de 1986 es guarda la seva campana, feta l'any 1768, en l'església parroquial.</p> | 42.0867800,2.0800400 | 423914 | 4659821 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A cada banda del portal principal hi ha dues làpides. La de l'esquerra hi ha la inscripció: SEPULTURA DE LA COMA HOMES; a la dreta: SEPULTURA DE LA COMA DONES. Els goigs en honor a Sant Cristòfol es canten a la missa del dia del patró, Sant Cristòfol, que es celebra el dia 10 de juliol. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53373 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-0 | XX | Força gent sap i canta els goigs. | Es tracta dels Goigs en honor al gloriós màrtir Sant Cristòfol, patró de la capella de Borrassers, parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals. A la part superior hi ha una imatge de Sant Cristòfol, flanquejada per dos dibuixos de rams de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; a la part inferior hi ha diverses oracions i al darrere hi ha l'estrofa dedicada a sant Cristòfol amb la partitura, una melodia de mossèn Lluís Alemany, que no consten en la versió més antiga. Fidel soldat del Senyor, de llorer sou coronat: Cristòfol, màrtir sagrat, deu-nos ajuda i favor. Entre la gentilitat lliri entre espines nasquéreu; a Lícia prest veiéreu la llum de la caritat. Un destí superior us estava reservat. El vostre nom prodigiós meravelles pronostica i el cel així ho testifica en vostre bastó formós que s'adorna de verdor i de bellesa esmaltat. Fóreu en fe un Abraham, Isaac en submissió, un Moisés en oració, en zel, un segon Joan; l'incendi del diví amor us tingué sempre abrasat. La persecució cruel que sofrí la religió mogué el vostre noble cor i us féu atleta fidel per defensar amb valor la llei del Crucificat. Elevat zel vos tinguéreu per la causa del Senyor, predicant amb gran fervor molts infidels convertíreu i de tan encès amor mai no us veiéreu cansat. Essent Deci emperador va fer-vos empresonar i fortament assotar per satisfer el seu furor, mes la dreta del Senyor us ha sempre acompanyat. Dones impures vingueren a la presó per temptar-vos; són tan lluny d'arrossegar-vos, que us troben llur vencedor, i renten amb gran dolor la taca del seu pecat. Tot un dia sens parar cruels fletxes us tiraren; entre tantes no arribaren mai al vostre cos tocar i demostra així el Senyor com el vostre amor li és grat. Amb encesa caritat l'ull d'un infidel curàreu, i el seu cor il·luminàreu amb llum de la veritat, i així pagueu amb amor les injúries del malvat. De poder miraculós l'omnipotent us vestí quan del foc il·lès sortí més formós el vostre cos; del suplici i del dolor la virtut ha triomfat. Veient que vostra fermesa doblegar pretén en va, el tirà mateix manà que el vostre cap fos tallat; donant la vida amb valor gaudiu el bé desitjat. Vostra excelsa santedat tot el món ha celebrat per haver en vós trobat la major benignitat; qui confia en vostre amor mai no es veu desconsolat. De contagis preserveu i de lladres defenseu, atribolat conforteu i de tot mal deslliureu; vós sou el consolador que la parròquia ha trobat. De tempesta i pedregada deslliureu sempre el sembrat, socorreu la sequedat amb la pluja desitjada, feu que vingui amb abundor de bona anyada l'esclat. Allunyeu tots els assots de fam i de pestilència; vetlleu amb vostra clemència els qui són vostres devots, si amb humil i devot cor vostre auxili han invocat. Humil i devot us honra el poble de Santa Eulàlia i amb ardorosa pregària auxili en tot us demana; sigueu el pecat protector i doneu-li santedat. Puix que davant del Senyor us tenim per advocat: Cristòfol, màrtir sagrat, deu-nos ajuda i favor. | 08109-186 | Església de Sant Cristòfol de Borrassers. Lluçà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La present edició dels Goigs de Sant Cristòfol és deutora de les dues que l'han precedit i que són el seu punt de referència. De la més antiga, hi ha la següent indicació: 'Imp. De la Llibreria Religiosa, Aviñó, 20 - Barcelona'. No hi consta la data de l'autor. De la segona edició se sap que fou impresa a Gràfiques Lluçanès, l'any 1998. Es va utilitzar el text primitiu anomenant-lo 'lletra popular' i es van introduir diverses correccions, tan gramaticals com de contingut. També es van suprimir quatre estrofes i se n'hi afegí una de nova destinada a invocar el sant patró dels conductors. Finalment, es va complementar amb una melodia pròpia de la qual és autor mossèn Lluís Alemany. En la present edició, imprès a Gràfiques Diac de Vic l'any 2003, s'ha atorgat la preferència al text de la primera edició, mantenint la seva peculiar forma d'expressar-se i amb el mínim indispensable de correccions. S'ha conservat l'estrofa afegida i la melodia que s'ha fet esment. | 42.0867500,2.0800400 | 423914 | 4659817 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53373-foto-08109-186-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a la missa del dia del patró, Sant Cristòfol, que es celebra el dia 10 de juliol. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53330 | Pont de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-canelles | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. Fitxa tècnica. Codi PO03730. Inventari de pont i pontons. Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El pont de Canelles està situat sobre la riera Gavarresa, en el tram de la carretera BV-4341 conegut com 'la costa dels Gats' i al nord-oest de Canelles. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera Gavarresa i per on passa la carretera BV-4341. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra treballada i la volta de totxo massís. Té un sol ull d'arc rebaixat, amb una amplada d'uns 15 metres i una alçada que sobrepassa els sis metres. La llargada total del pont és d'uns 40 metres i l'amplada de poc més de 5 metres.</p> | 08109-143 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El pont va ser construït a la primera meitat de la dècada dels anys trenta, durant la construcció de la carretera que uneix Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Sant Quirze de Besora, essent la primera carretera asfaltada que va comunicar el nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.</p> | 42.0863400,2.0917900 | 424886 | 4659762 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53330-foto-08109-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53330-foto-08109-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont està inclòs dins l'inventari de pont i pontons de la Diputació de Barcelona amb el codi: PO03730. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53343 | Resclosa del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-canelles | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa. | <p>La resclosa del molí de Canelles es troba situada a la riera Gavarresa, pocs metres al sud del pont de Canelles per on passa la carretera BV-4341. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. Els forats tenen una mida aproximada de 30 per 30 centímetres quedant separats per uns 80 centímetres, i la majoria encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Les dues filades, de 12 forats cada una, queden separades per un espai d'uns 65 centímetres en el qual hi ha una regata picada a la roca. Un metre al sud hi ha una tercera filada de forats que podria correspondre a una resclosa anterior. En aquesta filada el nombre de forats és superior i la mida d'aquests inferior, sense que s'hi hagi conservat cap part de la fusta que hi anava clavada. Uns metres al sud-oest de la resclosa encara s'observa en alguns trams parts del canal, tot i que completament erosionats.</p> | 08109-156 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0859000,2.0918600 | 424891 | 4659713 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-09-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 53245 | Vilaïner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilainer | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII | Una part de la teulada s'ha esfondrat a l'interior de l'edifici malmetent els murs de càrrega i amenaçant ruïna. | <p>Vilaïner està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera Lluçanès, al nord-est de can Vinyes i al sud-est del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra quatre cossos diferenciats per cantonades que han quedat integrades als murs de càrrega. A l'extrem dret, el primer volum conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. El segon volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó, llinda de fusta i ampit de pedra al primer pis. El tercer volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, i una gran eixida al primer pis emmarcada amb pedra treballada. Finalment en el quart volum, ubicat a l'extrem esquerre, s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i un gran esvoranc al primer pis, on ha caigut una part de la teulada i del mur de càrrega. La façana est es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada tapiada. La façana nord, com l'est, es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, actualment tapiada i transformada en una finestra petita. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, llinda de fusta i ampit de pedra i la restant amb pedra treballada. La façana oest mostra un gran esvoranc a la part dreta, on ha caigut la teulada i una part del mur de càrrega, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de planta baixa de la part esquerra. Uns metres al sud hi ha una pallissa de grans dimensions, delimitant un pati davant la façana principal de la masia.</p> | 08109-58 | Sector nord del terme municipal | <p>Vilaïner es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0857400,2.0620700 | 422427 | 4659721 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53245-foto-08109-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53245-foto-08109-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53295 | Pallissa de Vilaïner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilainer | XIX | Una part de la pallissa, a l'extrem est, es troba esfondrada. | <p>La pallissa de Vilaïner està situada uns metres al sud de la masia de Vilaïner, en un punt elevat i sobre un important desnivell. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'important desnivell sobre el que s'assenta la pallissa provoca que pel nord només sobresurti el nivell superior de la pallissa. La façana principal, orientada al sud, mostra a l'extrem inferior un gran mur de contenció de maçoneria de pedra que en alguns punts supera els 5 metres d'alçada i que anivella el punt on s'assenta la pallissa. Per sobre, els dos nivells que conformen la masia queden completament oberts, amb pilars de pedra treballada i en el nivell inferior, també amb barana de pedra treballada. La façana oest, parcialment coberta d'heura, conté al nivell inferior un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta on s'observa una data inscrita molt erosionada (s'intueix la data de 186-). Al primer pis hi ha una obertura gran emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i només compta amb un nivell a causa del desnivell sobre el que s'assenta la pallissa. Únicament hi ha una gran obertura al centre, emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta donant accés al nivell superior de la pallissa. La façana est es troba totalment coberta de vegetació i parcialment enrunada ja que una part de la teulada i els murs de càrrega es troben esfondrats.</p> | 08109-108 | Sector nord del terme municipal | 42.0855600,2.0621500 | 422433 | 4659701 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 53318 | Balmes de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-muntanyola | XIX | Únicament es conserven petits trams de mur. | <p>Les balmes de Muntanyola estan situades al sud-est de Muntanyola, en una zona de forts desnivells travessada per un dels recs que forma el rec de Muntanyola. Es tracta de diverses balmes de diferents dimensions, ubicades en diferents nivells i orientades al sud-est, entre les quals en destaquen especialment dues, situades una sobre l'altre. La balma superior conserva restes d'un habitatge. Es tracta d'una balma d'uns 6 metres de profunditat i una alçada d'entre 2 i 3 metres, amb una llargada total que sobrepassa els 20 metres, tot i que la part que correspon a l'antic habitatge és només de 13 metres. Tancant aquest espai hi ha murs de maçoneria de pedra amb una alçada màxima de 2 metres que delimiten habitatge, tot i que actualment es troben molt deteriorats i en algunes parts només se n'aprecia la base. Adossat al mur de l'extrem sud pel costat exterior de l'habitatge, hi ha la base d'un forn de pa que actualment no conserva la volta i que es troba formada per un terra enllosat, una filada de blocs de pedra treballats i una filada de maons. La balma del nivell inferior és de grans dimensions, amb poca profunditat però amb una gran alçada i llargada. A l'extrem nord hi creua un rec formant un salt de diversos metres d'alçada i al fons de la balma hi ha una formació de tosca per on regalima l'aigua, amb indicis que havia estat utilitzada com a font.</p> | 08109-131 | Sector nord del terme municipal | 42.0851300,2.0489300 | 421339 | 4659666 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||
| 53392 | Alzina de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilartimo | L'alzina de Vilartimó està situada en una vessant boscosa a l'est de la masia de Vilartimó i al nord-oest del serrat de Cabres Mortes. S'accedeix a l'alzina a través d'un corriol que s'inicia al nord de la masia de Vilartimó i es dirigeix al serrat de Cabres Mortes, passant per la zona boscosa on es troba l'alzina. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 384 centímetres a un metre d'alçada. Destaca especialment per la gran alçada que assoleix, propera als 15 metres ja que té una estructura molt vertical, amb la majoria de branques acabant a gran alçada. Està situada en una zona de bosc de pins amb alzines i roures dispersos i forma al seu voltant un espai ombrívol sense sotabosc. | 08109-205 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0848700,2.0212700 | 419051 | 4659663 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||||||||
| 53256 | Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelles | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Ha estat recentment restaurada | <p>Canelles està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la riera i al sud-oest del serrat de les Cabrasses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses volums i estructures adossats al voltant, especialment a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, al qual s'accedeix a través d'unes escales bastides amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals, ubicada sobre el portal, conté un relleu molt erosionat. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un matacà al centre bastit amb grans blocs de pedra treballada. A la dreta la façana forma un queixal a causa d'un volum adossat i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida. Uns metres davant la façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, una de les quals conté la cisterna al costat de la qual hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud conté un cos adossat de planta quadrada adossat a la part esquerre. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres reformades i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades. La façana oest es troba dominada per les estructures adossades, bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista parcialment aterrades i per un volum adossat en estat de ruïna que formava una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars de pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes, i a l'esquerre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra reformada i dos petits contraforts bastits amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, també tapiada. A la dreta hi ha diverses estructures adossades.</p> | 08109-69 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Canelles es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta el 'villare Callenas'. Durant la baixa edat mitjana l'hereu de Canelles regentava en nom de la catedral de Vic la batllia de Casacamella de la vall de Vila-rasa, documentada al 1209, que tenia adscrits masos i terres de la parròquia de Sant Boi i Perafita. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol.</p> | 42.0842400,2.0967600 | 425294 | 4659524 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53256-foto-08109-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53256-69jpg.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||
| 53246 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Vinyes està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera Lluçanès, al sud-oest de Vilaïner i al sud del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i un altre al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats al volum oest, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'L.R.G. 1907' inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals convertida en finestra balconera, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de pedra. A l'esquerra s'observa el volum adossat a l'oest: a nivell de planta baixa conté dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i una eixida emmarcada amb pedra treballada. Més a l'esquerra hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana est conté una porta reformada amb brancals de maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta hi ha un volum adossat amb una espitllera emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord i el volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues petites obertures a nivell de terra emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. Per sobre s'observa el nivell de golfes del volum principal on hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, al primer pis, dues finestres emmarcades amb maó i just sota teulada una finestra emmarcada amb maó. Uns metres al sud-est de la masia, hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades i pilars d'obra vista.</p> | 08109-59 | Sector nord del terme municipal | <p>Can Vinyes es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716. A principis del segle XX va ser reformada tal com ho testimonia la llinda del portal principal de la masia.</p> | 42.0840500,2.0580500 | 422092 | 4659538 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | ||||||||
| 53264 | Masoveria de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-vilartimo | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XIX | L'interior no conserva el sostre de la planta baixa. | <p>La masoveria de Vilartimó es troba situada uns metres al nord-est de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia parcialment arrebossats. Les cantonades es troben delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals tapiat, i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana nord té un cobert adossat i no conté obertures. A l'extrem esquerre hi ha l'antic forn de pa adossat, del que únicament es conserva una part de l'inici de la volta, format amb grans blocs de pedra treballada. La façana est conté un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana sud dóna a un pati tancat, delimitat per la masoveria, el volum principal de la masia i el femer. La façana es troba dominada per diverses estructures adossades i a l'extrem esquerre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, on el mur és de tàpia, hi ha tres finestres.</p> | 08109-77 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Cal Masover de Vilartimó es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0840000,2.0182600 | 418801 | 4659569 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53264-foto-08109-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53264-foto-08109-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 | |||||||
| 53267 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio-de-vilartimo | <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies.</em> Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>L'església de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó es troba adossada al nord de la masia de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular i absis carrat, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, és la única que conté obertures. L'accés principal és un portal emmarcat amb pedra treballada en la llinda del qual hi ha la inscripció 'EDIta A PETRO VRmo 1842' junt amb una creu i l'anagrama d'Ave Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb maó i entre les dues obertures, uns rajols ceràmics amb la inscripció 'Capella del Mas Vilartimó'. La façana queda coronada amb un petit campanar d'espadanya que encara conserva una campana de reduïdes dimensions. La façana sud de l'església es troba originalment separada del volum principal per un espai d'uns dos metres que posteriorment va ser edificat.</p> | 08109-80 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>L'església de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó va ser bastida a mitjans segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal de l'església, amb la data de 1842 inscrita.</p> | 42.0839800,2.0180800 | 418786 | 4659567 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53267-foto-08109-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53267-foto-08109-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-06-08 07:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 254,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml