Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53344 | Passeres del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-canelles | XIX-XX | Les passeres del molí de Canelles estan situades sobre una esplanada rocosa per on passa la riera Gavarresa, uns metres al nord del molí de Canelles. Es tracta d'unes passeres formades per quatre blocs de pedra treballada situats just per sobre del pas de la riera Gavarresa. Tres dels quatre blocs tenen una forma regular, amb una alçada que varia entre 50 i 60 centímetres i una amplada i llargada que supera lleugerament els 40 centímetres. El quart bloc és de menors dimensions. A l'est de les passeres hi ha una esplanada rocosa orientada a l'oest i just al sud d'aquesta esplanada, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota. | 08109-157 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0839100,2.0908900 | 424808 | 4659493 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53344-foto-08109-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53344-foto-08109-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53361 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La balma dels Bous està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del Vilaró i al nord-est del petit nucli de Lluçà. Es tracta d'una balma de grans dimensions que conté una petita font al seu extrem sud. S'accedeix a la balma a través d'un petit corriol que s'inicia al costat de l'alzina de la balma dels Bous i descendint entre boixos, arriba al cap de pocs metres a la balma pel seu extrem sud. La balma es troba orientada a l'oest i destaca per la seva gran profunditat, que assoleix en alguns punts els 13 metres i és propera als 10 metres en gran part de la balma. La llargada de la balma es troba al voltant de 40 metres i l'alçada mitjana és d'uns dos metres, essent l'alçada màxima d'uns tres metres. La major part de la balma té com a paviment la mateixa roca, sense vegetació a la major part. En alguns punts de la balma hi ha restes d'un antic tancat per a guardar bestiar. A l'extrem sud de la balma hi ha una font que consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents: el principal a l'esquerra dirigit amb teules, el central format per una regata picada a la roca per on regalima l'aigua i el de la dreta, on l'aigua cau sobre una petita pica circular completament coberta de molsa. En el nivell superior de la balma hi ha una segona balma, de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i en el nivell inferior, una tercera balma, de menor llargada i poca profunditat. En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior. | 08109-174 | Sector central del terme municipal | 42.0535400,2.0314800 | 419856 | 4656174 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es considera la balma i el pla rocós que hi ha a sobre com un punt de reunió de bruixes. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006, la font de la balma dels Bous presentava un índex de nitrats de 108'30 i 166'60 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53401 | Goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-les-heures | Les goles de les Heures estan situades a la riera de Merlès, a l'oest de Sant Climent de la Riba i al sud-est de les Heures de la Quar. Es tracta d'un tram d'uns cent metres de la riera on aquesta passa encaixonada entre cingles rocosos formant un tram profund i estret envoltat de parets verticals de diversos metres d'alçada. La distància que hi ha entre les roques a banda i banda de la riera és d'entre dos i quatre metres aproximadament. La roca s'ha anat modelant amb la força de l'aigua al llarg dels anys formant suggerents formes arrodonides. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca diversos forats i incisions que haurien servit per sustentar estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables. A l'extrem sud de les goles de les Heures hi ha el pont de les goles de les Heures i uns metres més al sud una esplanada rocosa per on creua la riera i en la que hi ha nombrosos forats circulars i rectangulars picats a la roca, vestigis d'antigues rescloses. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i la Quar, a l'oest. | 08109-214 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0743700,2.0086300 | 417992 | 4658509 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la seva condició d'espai feréstec, les goles de les Heures són seu de nombroses llegendes i relats, alguns de les quals relacionades amb la bruixeria. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53402 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta | Les goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i Santa Maria de Merlès, a l'oest. | 08109-215 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0293600,1.9957600 | 416869 | 4653524 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53412 | Roc Gros del Puig-xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-del-puig-xot | El roc Gros del Puig-xot es troba situat en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Lluçanès, a l'est del Puig-xot. Es tracta d'una formació rocosa de grans dimensions que sobresurt uns metres per sobre de la massa boscosa a l'oest de la riera Lluçanès. Hi ha dues grans roques que sobresurten, la més espectacular de les quals és la que es troba més a l'est. Aquest gran bloc té una llargada d'uns 65 metres i una amplada de 20 metres, acabant a l'extrem sud en punxa. Té una alçada notable respecte l'espai que l'envolta i permet gaudir de la vista sobre el tram mitjà de la riera Lluçanès. Destaca també per les formes arrodonides que assoleix en alguns punts. | 08109-225 | Sector central del terme municipal | 42.0566900,2.0519200 | 421552 | 4656505 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53412-foto-08109-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53412-foto-08109-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53413 | Font de la Tomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tomba | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XX | La font de la Tomba està situada a tocar del rec de Muntanyola, en un punt enclotat a l'extrem nord-oest de la urbanització Llocsà. S'accedeix a la font per una pista forestal que creua l' urbanització i un cop passada la última casa a l'esquerre, davalla en un fort desnivell fins al rec. Un cop al rec es troba un petit pont de fusta amb baranes de ferro que salva el pas del rec, comunicant amb un gran bloc de pedra. La font està brolla directament del fons d'una petita balma i és conduïda a través d'un canal format amb elements de fibrociment fins a un punt més accessible, fora de la balma però encaixonat entre dos grans blocs de pedra. El rec passa a pocs metres de la font, zigzaguejant entre blocs de pedra de grans dimensions despresos. Uns metres al sud de la font hi ha una taula i bancs de pedra, i just al costat una inscripció a la roca on es llegeix: 'Any 1954 Si ets bon català aqueix lloc deus respectar. M.P.' | 08109-226 | Sector central del terme municipal | 42.0731000,2.0496100 | 421381 | 4658329 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53413-foto-08109-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53413-foto-08109-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Tomba presentava un índex de nitrats de 1'00 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53414 | Campana de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-sant-cristofol | XVIII | Presenta parts del vorell escrostonat. | <p>La campana de Sant Cristòfol es conserva a l'interior de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en un petit passadís entre l'altar major i la sagristia. La campana es troba sustentada per una cadena lligada a dues bigues que sobresurten del mur. La campana està formada per tres nanses i presenta una alçada de 44 centímetres i 36 centímetre de diàmetre. La decoració consisteix en una franja a la part superior amb la inscripció següent: IESUS MARIA JOSEPH RANco GOMA ME FECIT. A la part central de la campana hi ha una creu amb una base de dos graons decorada amb motius d'estels, i la data de 1758. A cada costat de la data hi ha la representació d'una imatge. A la part esquerra hi ha la representació d'Ecce Homo, és a dir Crist amb els atributs de la Passió; a la part dreta hi ha la imatge de Sant Cristòfol. A la part del darrere hi ha la imatge de Santa Bàrbara màrtir amb els seus atributs (palmera, torre, canó). La part inferior de la campana es troba decorada amb franges de fines motllures.</p> | 08109-227 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690400,2.0717100 | 423204 | 4657859 | 1758 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53414-foto-08109-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53414-foto-08109-227-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53415 | Campana gran de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-santa-eulalia | XVIII | Presenta erosió i brutícia d'excrements d'ocell | <p>La campana gran de Santa Eulàlia es troba situada al campanar de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La campana està subjectada per les nanses a un jou de fusta amb contrapès al damunt de pedra. La campana, de bronze, amida 65 centímetres d'alçada i 57 centímetres de diàmetre; té el batall de ferro en ús i un martell elèctric que actualment no funciona. La decoració està formada per una franja a la part superior on hi ha la inscripció següent: ANOS DOMINE 1736 A FULGURA ET TEMPESTATE LIBERANOS. A la part central de la campana hi ha una creu decorada amb motius geomètrics i tres imatges. La imatge de Sant Isidre amb els bous, sota la qual hi ha la inscripció ST ISIDRO LLAURADOR; la imatge de la Mare de Déu del Roser i la imatge de Sant Antoni de Pàdua. La part inferior de la campana presenta decoració de fines motllures.</p> | 08109-228 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690300,2.0718100 | 423212 | 4657857 | 1736 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53415-foto-08109-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53415-foto-08109-228-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53416 | Campana petita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-santa-eulalia | XVIII | Presenta erosió i brutícia d'excrements d'ocell | <p>La campana petita de Santa Eulàlia es troba situada al campanar de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La campana, de bronze, està subjectada per les nanses a un jou de fusta i presenta les mides següents: 57 centímetres d'alçada i 53 centímetres de diàmetre. Té el batall de ferro en ús i un martell elèctric que actualment no funciona. Està decorada amb una franja superior on hi la inscripció següent: AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. La part central està hi ha una creu decorada amb motius vegetals acompanyada de la data 1700. A la part superior de la creu hi ha la representació d'Ecce Homo, Crist amb els atributs de la Passió. També a la part central hi ha la imatge de Sant Pere i una imatge d'un Sant o Santa no identificat. La part inferior de la campana es troba decorada amb fines motllures.</p> | 08109-229 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690300,2.0718100 | 423212 | 4657857 | 1700 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53416-foto-08109-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53416-foto-08109-229-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53372 | Goigs de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-del-grau | XX | No es conserven gaires exemplars dels goigs. | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere Apòstol, patró de la capella de Sant Pere del Grau. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Pere. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; i a la part inferior hi ha diverses oracions, la partitura amb la música. Puix que al Grau i rodalia sempre fóreu venerat: del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat. A Bestsaida costanera la primera llum veieu, i entre flaire marinera la infantesa coroneu; cap al mar amb valentia heu la vida orientat. Del fidel ... Gran misteri dibuixava, oh Simó fill de Jonàs: altre nom el Crist us dava amb sentit ben eficaç; com de pedra, així us vodria fonament ben reforçat. Del fidel ... La barqueta s'inclinava mentre Vós l'art aixequeu, quan el Mestre que esguardava poderosa alça la veu. Per seguir-lo amb bonhomia ara tot ho heu deixat. Del fidel ... Bell encert us apuntàreu car del Cel la llum teniu, quan al Mestre confessàreu: 'Sou el Crist fill de Déu viu' Ara és ell qui us responia proclamant-vos benaurat. Del fidel ... Ferm coratge posseíreu a l'hort de Getsemaní, quan espasa en mà, colpíreu i un servent vàreu ferir. Mes Jesús, mentre el guaria, altra via us ha mostrat. Del fidel ... Per humana lleugeresa de Caifàs al pati entreu, i atordit per l'escomesa a Jesús ben prest negueu. Perquè el Mestre us assistia penedit haveu plorat. Del fidel ... La gran nova transformava, el diumenge venturós, i el delit se us emportava al sepulcre gloriós, amb pletòrica alegria per Jesús ressuscitat. Del fidel ... D'amor triple testimoni feu que el Mestre us conferís, gran poder sobre el dimoni i les claus del Paradís; la més alta Jerarquia, el suprem Pontificat. Del fidel ... En el jorn de Pentecosta, sermoneu Vós el primer, gran gentada se us acosta de Judea i l'estranger; vostra parla com seria, que tres mil n'heu batejat. Del fidel ... Quan el pobre coix veiéreu, no teníeu or ni argent; més, en nom de Crist, el féreu caminar lleugerament. Fins amb l'ombra que us seguia els malalts haveu curat Del fidel ... Mentre Herodes calculava entregar-vos al turment, la llum cèlica calava la presó, tot d'un moment; era l'àngel que venia a donar-vos llibertat. Del fidel ... És el centre de l'imperi, és la Roma de Neró, on mostreu el gran misteri de la vida del Senyor; abans a l'Antioquia el terrer deixeu sembrat. Del fidel ... A la fosca Mamertina tan heroicament sofriu, que la gràcia s'endevina i els dos guàrdies convertiu. La cadena que us cenyia tot el món ha venerat. Del fidel ... Disposat al sacrifici que el bon Déu us deparà, resignat, sense desfici, us deixeu en creu clavar. Com el Mestre així finia, tan de prop l'heu imitat. Del fidel ... Albirant nostra capella, de Lluçà Vós avanceu fins al Grau de Torruella; ja mai més ens deixareu. Protector el Cel us envia, així sempre uns heu guardat. Del fidel ... Pintoresc se us atansava el xamós poble de Prats i a corrua us enviava els devots adelerats; als pradencs i pagesia bondadós heu escoltat. Del fidel ... Beneïu nostres anyades, ablandiu nostre conreu; que rendeixin les sembrades, per millor servir a Déu. El flagell de malaltia mitigueu amb pietat. Del fidel ... Cap al Cel mostreu la via als del Grau i al veïnat. Del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat.</p> | 08109-185 | Església de Sant Pere del Grau. Lluçà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La primera edició d'aquests goigs es va fer l'any 1963 a Torrell de Reus, edit., Barcelona.</p> | 42.0184100,2.0241600 | 419206 | 4652281 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Noguera (lletra i música) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53397 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-0 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera de Merlès té un trajecte relativament llarg, d'uns 7'5 quilòmetres que comença a l'extrem nord, al sud del molí de Vilartimó, i acaba a l'oest de Manyaques, prop de les goles de Vilalta. Tot el tram de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catalana Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilartimó (en terme municipal de Borredà), el molí de les Heures (en terme municipal de la Quar) a més de nombrosos punts on queden vestigis de rescloses on antigament s'aprofitava també la força de l'aigua.. També es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de les Heures i les goles de Vilalta i, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Lluçà, la riera rep pocs afluents importants entre els que destaquen el rec de Cabres Mortes, el rec de cal Toves, el rec de la baga de Guiau i el torrent de Sant Joan o de Manyaques. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, un mol·lusc d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera.</p> | 08109-210 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | 42.0599300,2.0094100 | 418038 | 4656905 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53400 | Pantà de Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-garet | Fulletó de mà. Torrent i pantà de Garet. 2009. | XX | El pantà de Garet es troba situat en una zona entre camps al sud-est del petit nucli de Lluçà i del Garet i a l'oest de la Font i el Verdaguer, al mig de la vall per on transcorre el rec de cal Salles. Es tracta d'un pantà que ocupa una àrea aproximada de 5000 metres quadrats i es troba tancat al sud per una resclosa de terra d'uns 125 metre de llarg i d'alçada notable. El pantà té les vores amb un pendent molt suau i un cinyell extens de canyissar i bogar. Entre la fauna destaquen les nàiades o musclos de riu, els odonats i peixos com la tenca. També és refugi d'ocells aquàtics: ànecs collverds, polles d'aigua, bernats pescaires, etc. | 08109-213 | Sector sud del terme municipal | El pantà va ser construït entre els anys 1963 i 1964, en un punt on s'hi formaven unes mulleres. | 42.0435800,2.0385100 | 420426 | 4655062 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 2007, el gestor de la finca i el CERM (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis) tenen establert un acord de custòdia del territori en l'ambit d'espais fluvials i aquàtics amb l'objectiu de conservar i millorar l'estat ecològic i la biodiversitat del torrent, el pantà i el seu entorn. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53345 | Candeler d'altar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-daltar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental del candeler. MEV. 611. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII-XIII | <p>El candeler d'altar és provinent de l'església de Santa Maria de Lluçà. És fet amb ferro forjat, estirat i reblat i té unes mesures de 24,97 x 12,7 centímetres. Està compost per tres cames corbes amb genolleres ben marcades i rematades per tres peus de forma romboïdal que reposen plans. Les cames sostenen una gruixuda canya amb dos nòduls bulbiformes la qual, a partir del segon nus, s'afua per tal de poder tenir inserit el ciri. Tècnicament el candeler ha estat resolt amb la fabricació per separat de les dues parts principals de la peça: els peus per una banda i l'eix que sosté el ciri per l'altra. L'acoblament d'ambdues peces es realitza mitjançant la inserció de la canya per un orifici previst al punt d'unió de les tres cames i reblada a la base de manera que forma la cabota com la d'un clau. Sembla ser que aquest candeler no és complert ja que hi manca al conjunt un petit plat que recollia la cera perduda durant la cremació del ciri, tot evitant que es taquessin les tovalles. Aquest tipus de candelers ocupaven el seu lloc sobre l'altar tal vegada a banda i banda de la creu. Els candelers realitzats amb ferro són la versió pobra d'altres de més rics generalment d'argent, cosa que es dedueix dels documents conservats. En origen devia presentar un revestiment daurat o policromat. Es tracta d'una rèplica humil dels exemplars esmaltats i dels models més sumptuosos elaborats en metalls preciosos, amb els quals presenta una gran semblança formal.</p> | 08109-158 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El candeler de ferro forjat consta ingressat al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898. És un candeler de tradició grecoromana que es manté vigent durant tot el període altmedieval, tal i com testimoni a la plàstica romànica catalana, i perviu fins als primers segles del gòtic, puix que es pot contemplar encara en diverses escenes del psaltiri anglocatalà, pintat per Ferrer Bassa entre els anys 1340 i 1348. El candeler d'altar va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a 29/11/1999.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 611. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53346 | Lipsanoteca de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pere-del-grau | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental de Lipsanoteca de Sant Pere del Grau. MEV. 3964. Museu Episcopal de Vic.</p> | XI | <p>La lipsanoteca (o caixeta de relíquies) és provinent de l'església de Sant Pere del Grau. És feta d'alabastre i té unes mesures de 10 x 11,3 x 8,8 centímetres. Presenta una estructura de sarcòfag o arqueta sostinguda per quatre peus esculpits en la mateixa peça; les dues cares principals, inclinades, s'uneixen formant un sostre d'aresta i originen uns testers laterals en forma d'arc apuntat; a la cara frontal hi ha un dipòsit tapat per una làpida encaixada, també d'alabastre, dins el qual hi havia dipositades les relíquies. A la part davantera hi ha diverses inscripcions fetes amb punxó, força desgastades, una de les quals 'Ansulfus me comparavit' indicaria qui va sufragar les despeses de l'objecte (i de les relíquies), mentre que les altres signatures correspondrien a actors i testimonis de l'acte de consagració: Guitardus, Wilielmus, Galin, Atto, Arnalus, Durandus, Bonofilio, Oliba, Isarn, Ermemir, Gitardus i Adam, noms clàssics de finals del segle X i bona part del segle XI. Això i l'estil de la peça fan suposar que es devia fer i consagrar l'església de Sant Pere del Grau vers mitjan segle XI.</p> | 08109-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La lipsanoteca d'alabastre, una de les poques existents a Catalunya, prové de la capella de Sant Pere del Grau, molt restaurada, sense actes de consagració conegudes. Segurament passà èpoques de ruïna, atès que els desgasts en les inscripcions de l'objecte poden ser deguts a l'extrema solubilitat de l'alabastre amb l'aigua; segurament l'edifici va deixar filtrar aigües pluvials durant molt de temps. Va ingressar al Museu de Vic el 1906, dipositada per Joaquim de Bertran.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53346-foto-08109-159-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 3964. Les imatges s'han extret de la Catalunya Romànica. | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53347 | Frontal i laterals d'altar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-i-laterals-daltar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental de Altar de Santa Maria de Lluçà. MEV. 4, MEV 10 i MEV 11. Museu Episcopal de Vic.</p> | XIII | <p>El frontal i laterals d'altar són provinents de l'església de Santa Maria de Lluçà. Estan fets de pintura al tremp sobre fusta d'àlber i les dimensions són les següents: frontal 104, 5 x 178,5 x 6 centímetres; lateral 102 x 107,5 x 6,5 centímetres; lateral 101,5 x 107 x 6,5 centímetres. Segueix el corrent italobizantí i és datat del segon quart del segle XIII. El frontal està presidit per la figura de la Mare de Déu amb l'infant, d'acord amb l'advocació de l'antic monestir marià de Santa Maria de Lluçà, situada dins d'una mandorla quadrilobulada amb fons blau i estrellat. Maria, asseguda en un banc en forma escalonada, porta túnica i un mantell; porta a la mà dreta la poma de l'arbre del Paradís, símbol de Maria com a nova Eva, la qual amb el seu fill va redimir la humanitat del pecat original. Quatre àngels amb els noms dels evangelistes - Mateu, Joan, Marc i Lluc- sostenen la representació estelada del firmament amb el sol i la lluna, símbol de l'eternitat. Als quatre compartiments del frontal hi ha les escenes següents: l'Anunciació formada per dos personatges: l'arcàngel com a missatger que porta a la seva mà esquerra la vara i Maria que aguanta un fus de filar; la Visitació recull el moment de l'abraçada entre les dues dones Maria i Elisabet. Una inscripció avui il·legible figurava al fons de l'escena: SALUTACIONE ELISABET; l'Adoració dels mags, amb els tres reis que porten una túnica i una capa curta; i la Fugida a Egipte: Maria damunt d'una somera porta el Fill en braços i Sant Josep apareix com a guia. Els fons sobre el qual destaquen les imatges estava recobert d'una fulla de plata, però la seva oxidació ha enfosquit el color que contrasta amb la viva tonalitat de l'esmalt que domina en les anteriors representacions. La seva impressió de riquesa devia ésser acrescuda sobretot per l'estuc que imitava pedres precioses en els requadres de separació i en els temes ornamentals de l'enquadernament. En un dels laterals de l'altar hi la l'escena de Jesús coronant la Mare de Déu amb la inscripció 'Regina Celorum'. Maria i Jesús apareixen asseguts en dos bancs. Maria amb les mans juntes s'inclina vers Jesús, el qual li posa una corona. Al costat de Jesús hi ha la inscripció IHS XPS DNS NOR (Jesús Christus Dominus Noster); a l'altre lateral l'escena de la Verge envoltada dels set dons de l'Esperit Sant acompanyada de l'apòstol Joan. Maria porta una túnica blava i un mantell vermell que tapa també el seu cap. Joan també porta túnica i mantell i mostra els peus descalços.</p> | 08109-160 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El corrent italobizantí arribat a Catalunya als voltants de l'any 1200 es va desenvolupar al nostre país fins a mitjan segle XIII, i té en l'altar de Lluçà l'exemple més significatiu del període final d'aquest estil. A diferència de les obres conservades del primer període, a l'altar de Lluçà hi apareix una escena iconogràfica nova. Es tracta de la coronació de la Mare de Déu, molt utilitzada en aquests mateixos anys pel nou art gòtic francès. La gran qualitat d'aquesta obra ha permès individualitzar la figura d'un mestre anònim amb una personalitat definida amb el qual s'ha relacionat el frontal de Santa Magdalena de Solanllong (Ripollès), i dintre del seu cercle les magnífiques pintures murals de l'església de Sant Pau de Casseres, conservades al Museu Diocesà de Solsona. L'altar va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de 1893.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53347-foto-08109-160-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El frontal d'altar presenta signes d'una partició vertical ja que la taula havia estat serrada per la meitat i feta servir com a porta d'una cort de porcs. Una còpia del frontal i laterals d'altar s'exposa dins l'església de Santa Maria de Lluçà. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4, MEV 10 i MEV 11. Les imatges s'han extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92|85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53348 | Mare de Déu de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. Fitxa documental de Marededéu de Santa Maria de Lluçà. MEV. 1958. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII | <p>La Mare de Déu prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una talla de fusta d'àlber amb restes de policromia que té les dimensions següents: 96 x 35 x 35 centímetres. Iconogràficament segueix el model bizantí conegut com a Maiestas Mariae o Sedes Sapientiae (Tron de la Sabiduria). Segons aquest model iconogràfic la figura de la Verge fa bàsicament de tron de l'infant Jesús, avui perdut, el qual originàriament estava situat al bell mig de la falda de la Mare. Les grans dimensions d'aquesta talla responen al fet de provenir d'un monestir marià, en el qual vers l'any 1160 es va constituir una canònica agustiniana, data que podria coincidir amb el moment de la realització d'aquesta escultura.</p> | 08109-161 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La Mare de Déu de Santa Maria de Lluçà va ingressar al Museu de Vic abans de l'any 1893.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53348-foto-08109-161-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 1958. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53349 | Crist Majestat de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-majestat-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. Fitxa documental de Majestat de Santa Maria de Lluçà. MEV. 83. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII | <p>El Crist Majestat prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una creu i una talla de fusta d'àlber policromada que tenen les mesures següents: Creu, 149 x 109,5 x 2,8 centímetres; Crist, 86 x 83,5 x 17 centímetres. La figura de Crist apareix vestida amb la túnica de color blau, i amb els ulls oberts amb una actitud serena sense sofriment, pròpia de la iconografia del Crist en Majestat desenvolupada a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XII. Aquesta iconografia representa el símbol de Jesucrist triomfant sobre la mort. La creu, conservada fragmentàriament, porta la inscripció llatina 'Jesús Natzarè rei dels Jueus' a la part frontal, i al revers s'hi representa la figura de l'anyell de Déu i el símbol apocalíptic del bou de Sant Lluc.</p> | 08109-162 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El Crist Majestat de Santa Maria de Lluçà va ser una de les primeres obres d'art que va entrar a formar part del fons del Museu Episcopal i es va mostrar al costat dels frontals romànics provinents del Bisbat de Vic a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53349-foto-08109-162-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 83. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53350 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-3 | <p>AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. BASTARDES, Albert (1983). Les creus al vent. Editorial Millà.</p> | XV-XVI | <p>La creu de terme prové del municipi de Santa Maria de Lluçà. Està feta de ferro forjat, torçat, repussat, cisellat i retallat, amb elements de fosa, i presenta unes mesures de 34 x 23,5 centímetres. Es tracta d'una creu de terme amb la representació del Calvari acompanyat dels atributs de la Passió. La composició és delimitada per una figura romboïdal feta de barnilla torçada, decorada amb petits florons de pètals ondulats als quatre vèrtexs, i creus sobre trípode al centre de cada tram. Conté la figura de Crist clavat a la creu, flanquejat a la part inferior per dos florons, les tenalles i el martell. Les figures, de factura popular, es resolen a partir de recursos simples i esquemàtics que confereixen a l'obra, no obstant això, un expressionisme dramàtic prou important.</p> | 08109-163 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53350-foto-08109-163-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 511. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53351 | Creu pintada del mestre de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-pintada-del-mestre-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIII | Una de les cares de la creu es conserva en mal estat. | <p>La creu d'altar prové de l'església de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una creu d'altar pintada amb la imatge del Crucificat directament dibuixada damunt la fusta de suport. Normalment aquestes creus anaven col·locades al centre i darrera els altars. La creu està formada per l'enganxament de tres peces de fusta les quals formen un cercle al seu punt d'intersecció i conserva els seu anvers i el seu revers. Les seves mides són: 88 x 65 centímetres. La fusta ha estat decorada en vermell i estretes cintes de color groc i tant la cara com el dors presenten una mateixa imatge: el Crucificat, representat amb barba i una llarga cabellera; no porta corona i va vestit amb un 'perizonium' de color blau, decorat amb un puntejat fi vermell i blanc. El 'perizonium' tapa els genolls del Crist i s'obre pel seu costat dret, deixant mig descoberta la cama dreta. L'aurèola, de color groc, ha estat contornejada amb una línia negra decorada amb punts blancs. A la part superior de la taula vertical, damunt del cap nimbat de Crist hi ha escrita la llegenda IHS. El Crist és representat amb els ulls oberts, les cames creuades i els braços lleugerament arquejats. La creu conserva una de les seves cares en molt mal estat: la imatge del Crucificat només deixa veure una part del seu cap nimbat i els braços, els quals lleugerament arquejats, igual com en l'altra cara de la mateixa fusta, conflueixen en les mans, amb els palmells estesos. Hom pot observar una diferència entre les mans d'una cara i altra de la creu: les mans de la cara més ben conservada tiren amunt; a la cara més deteriorada les mans convergeixen avall. La mateixa inscripció que hi ha en el suposat revers de la creu fou representada també en l'anvers. De la inscripció IHS només es conserva la primera lletra inicial i una part de la segona. Iconogràficament aquest exemplar correspon al tipus siríac: el Crist porta barba, té uns cabells llargs i va nimbat. Manté els ulls oberts i l'absència de dolor a la cara evoca la representació d'un Crist triomfant, en una clara influència bizantina, molt arrelada en tota la imatgeria romànica catalana, reflectida, sobretot, en les anomenades 'majestats' catalanes. Estilísticament la creu de Lluçà participa a la vegada del corrent bizantí en desaparició i del gòtic que apareix a Lluçà. Tant el color com el traç lineal tenen una gran finesa. El gest, tranquil i quiet, però gens estàtic i la línia i el color es suavitzen i es combinen nítidament.</p> | 08109-164 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>La creu d'altar va ingressar al Museu Episcopal abans de l'any 1898.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53351-foto-08109-164-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una còpia de la creu d'altar s'exposa dins l'església de Santa Maria de Lluçà. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 1610. La imatge s'ha extret de la postal: la creu pintada del mestre de Lluçà. | 93 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53354 | Sarcòfag de Ramon Casovers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-ramon-casovers | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIV | <p>Els sarcòfag es troba situat a la paret de llevant del claustre del monestir de Lluçà, sostingut per dues mènsules de pedra. Es tracta d'un sarcòfag de pedra d'uns 90 centímetres de llargada, amb una tapa també de pedra de doble vessant. En la seva cara davantera presenta una inscripció: HIC:IACET:R.: CASOVERII CANONIQUS:ET CAPELLANUS: M.:III .. . Sota la inscripció hi ha tres cèrcols lobulats: en el cèrcol central hi ha una creu grega o de braços iguals i, en els laterals, una torre o castell acabada amb tres alts merlets, amb una finestra partida per una columna i un portal rodó. Ambdues torres tenen marcat un parament de grans pedres. Devia ésser l'escut que emparava el canonge Casovers.</p> | 08109-167 | Monestir de Lluçà. Lluçà | <p>Ramon Casovers consta com a canonge i capellà de Lluçà en múltiples documents des de l'any 1329 fins a l'any 1394. Al principi només es diu capellà, però des de 1354 es signa canonge. Devia morir vers l'any 1395. La seva sepultura té només iniciada la data de la seva mort. Sembla evident que fou ell mateix qui es feu fer el sepulcre, encara en vida, i que un cop mort, ningú tingué cura de completar-ne la data. Durant molts anys el canonge Casovers fou el principal personatge del monestir. Desplegà una forta activitat religiosa i administrativa i se'l trobà actuant en tots els afers importants del monestir entre els anys 1350 i 1394. El seu nom de capellà no vol dir que fos un simple sacerdot, sinó que indica que regentava la capellania del monestir, és a dir, que tenia cura de les ànimes i, per tant, venia a ésser el rector de la parròquia de Lluçà. Se sap per les seves visites pastorals que ell era el que havia de fer celebrar missa periòdicament a les quatre sufragànies de Lluçà. També tenia el càrrec de beneficiat de la capella de Sant Vicenç del castell que, ben aviat, segurament per obra seva, es va fondre amb el benefici de Santa Magdalena. Disposava de molts béns: a més de l'esmentada dotació del benefici, o en relació amb ella, se sap que l'any 1381 va deixar 5.000 sous en forma de censals al bisbe de Vic, Garcia Fernàndez d'Herèdia, i al seu vicari general, Dídac d'Herèdia, per ajudar-los a pagar l'import de 60.000 sous barcelonesos que li costava el castell i terme de Voltregà que el bisbe va comprar al noble Bernardí de Cabrera. El mateix any 1381 el canonge Ramon de Casovers va donar al monestir de Lluçà els seus masos Pallarès, Castell, Rocabifa, Bellsolà, la masoveria del Pujol de Riudepinya, dos masos dits Serrarols i el mas de Salavert, tots de la parròquia de Santa Maria de Merlès. A més va crear una almoina general el dia de Divendres Sant, va fer disposar que s'havien de comprar a perpetuïtat dos ciris que havien de cremar davant la Verge de Lluçà durant el cant de matines i missa major de totes les festes anyals, entre altres.</p> | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53354-foto-08109-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53354-foto-08109-167-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53355 | Sarcòfag dels senyors de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-senyors-de-merles | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | XIII | Presenta la pedra erosionada amb la decoració i inscripció força desgastats. | <p>Els sarcòfag es troba situat a la paret de llevant del claustre del monestir de Lluçà, sostingut per dues mènsules de pedra. Es tracta d'un sarcòfag de pedra d'uns 90 centímetres de llargada, amb una tapa també de pedra de doble vessant. En la seva cara davantera té una llegenda a la part superior amb una inscripció en dues línies amb lletra gòtica, que diu així: HOC EST:SEPULCRUM:BI:DE MERLES:CANONICI:ET:SACRISTE DE LUSSANO; a sota de la inscripció hi ha esculpits tres cèrcols lobulats: el de la dreta té el Crismon o anagrama de Crist amb lletres gregues, el del mig és un escut i el de l'esquerra és l'anagrama de Crist amb lletres llatines. L'escut que també es troba reproduït sota les dues mènsules de pedra que sostenen el sarcòfag està format per una franja horitzontal amb petits rombes o losanges dins d'ella. Es creu probable que sigui l'escut dels cavallers del cognom Merlès, castlans o guardians del castell de Merlès i súbdits dels senyors de Lluçà.</p> | 08109-168 | Església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Lluçà | <p>La inscripció borrosa i de difícil lectura havia fet suposar a diversos autors que es tractava d'una tomba d'un senyor de Lluçà. Tot i així no es coneix cap notícia d'aquest Bernat de Merlès, canonge i sagristà, encara que podria ser un Bernat que era canonge al 1242, i per tant, devia morir a la segona meitat del segle XIII.</p> | 42.0505100,2.0352900 | 420168 | 4655834 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53355-foto-08109-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53355-foto-08109-168-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53363 | Arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-borrassers | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVIII-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Borrassers conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 2 unitats documentals classificades: 1701-1900. (2UD) s. XVIII-XIX</p> | 08109-176 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>D'aquest fons es va destriar la documentació pertanyent al fons patrimonial del mas Coma de Borrassers, al destriar-lo la classificació del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig ha quedat absoleta i resta pendent de classificació ja que s'ha detectat que es recullen alguns baptismes i defuncions del 1773, llibretes de compliment pasqual que es complementa perfectament amb les del fons parroquial de Lluçà (Sant Cristòfol de Borrassers n'és sufragània, al igual que Santa Eulàlia de Puig-oriol de la que també queda recollit el compliment pasqual). També hi ha control de la celebració de misses i altres celebracions, comptes i alguns documents del rector Jaume Coma.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53363-foto-08109-176-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53364 | Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Puig-oriol conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 9 sèries amb 25 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI-XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.104.56. Aniversaris i celebracions. (1 UD). 1738-1808 2.104.61. Comptes i factures. (7 UD). 1661-1900 2.104.64. Correspondència (1 UD). 1556-1856 2.104.67. Vària d'administració (4 UD). 1601-1900 2.104.68. Manuals notarials (1 UD). 1513-1600 2.104.69. Capítols matrimonials (3 UD). 1581-1891 2.104.70. Testaments. (2 UD). 1581-1891 2.104.71. Actes notarials (3 UD). 1501-1900 2.104.75. Vària notarial (3 UD). 1501-1900</p> | 08109-177 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53364-foto-08109-177-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53365 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Maria de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 19 sèries amb 33 unitats documentals, en suport paper i pergamí, volum i lligall, foli i quart, amb una cronologia que va del segle XVI-XX. Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: 2.68.53. Matrimonis (1 UD). 1812-1843 2.68.54. Defuncions (1 UD). 1861-1936 2.68.55. Vària sacramental. (2 UD). 1771-1911 2.68.56. Aniversaris i celebracions. (1 UD). 1728-1925 2.68.57. Administració de l'Obra. (2UD). 1702-1853 2.68.58. Visites pastorals i documents episcopals (2 UD). 1617-1829 2.68.59. Consueta. (1 UD). 1650. Datació aproximada 2.68.61. Comptes. (1 UD). 1622-1861 2.68.62. Llevadors de renda. (2 UD). 1701-1900 2.68.63. Causes Pies. (4 UD). 1708-1862 2.68.64. Correspondència. (1 UD). 1654-1897 2.68.66. Confraries. Confraria del Roser (2 UD). 1621-1897 2.68.68. Manuals notarials. (3 UD). 1620-1667 2.68.69. Capítols matrimonials. (1 UD). 1653-1674 2.68.70. Testaments. (2 UD). 1614-1846 2.68.71. Actes notarials. (1 UD). 1652-1836 2.68.73. Processos. (2 UD). 1801-1900 2.68.75. Vària notarial. (3 UD). 1550-1900 2.68.76. Pergamins. (1 UD). 1592</p> | 08109-178 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | <p>La parròquia té com a sufragànies Santa Eulàlia de Puig-oriol (fins el 1855), Sant Pere del Grau o de Torroella, Sant Climent de la Riba i Sant Cristòfol de Borrassers. Una altra capella del terme és la de Sant Quirze de Tordelespar.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53365-foto-08109-178-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53366 | Arxiu Administració del terme civil de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-administracio-del-terme-civil-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu de l'administració del terme civil de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu conté la documentació generada pel funcionament propi del comú de Lluçà i consta de 3 sèries amb 8 unitats documentals, en suport paper, lligall, foli, quart i octau, i fulls solts, amb una cronologia que va del segle XVII-XX. Les sèries documentals de l'arxiu són les següents: 2.68.01.01. Administració general del terme. (2 UD). 1718-1912: 2.68.01.01.04. Correspondència (1 UD). 1718-1912 2.68.01.01.05. Nomenaments de batlles, regidors i altres. (1 UD). 1806 2.68.01.02. Finances i patrimoni. (5 UD). 1675-1915: 2.68.01.02.01. Talles. (1 UD). 1710-1807 2.68.01.02.02. Censals. (1 UD). 1738-1797 2.68.01.02.03. Fiscalitat. (1 UD). 1718-1912 2.68.01.02.04. Comptabilitat. (1 UD). 1746-1873 2.68.01.02.06. Arrendaments. (1 UD). 1675-1915 2.68.01.08. Instrucció pública. (1 UD). 1800</p> | 08109-179 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53366-foto-08109-179-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53367 | Arxiu Monestir de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-monestir-de-santa-maria-de-lluca | <p>Arxiu biblioteca del Bisbat de Vic. Pàgina electrònica: www.abev.net</p> | XV-XIX | <p>Una part de l'arxiu del monestir de Lluçà es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu únicament recull capbrevacions fetes per la Capellania de Santa Margarida i pel monestir de Lluçà. Consta de 2 unitats documentals en paper, volum i foli, amb una cronologia que va del segle XV al XIX. Les sèries documentals són: 3.5.72. Capbreus. (2 UD). 1401-1827: - Fragment del capbreu de la capellania de Santa Margarida. 1401-1500 - Capbrevació de Llussà del any 1827. 1827</p> | 08109-180 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53367-foto-08109-180-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge s'ha extret de la pàgina web del Bisbat de Vic. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53343 | Resclosa del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-canelles | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa. | <p>La resclosa del molí de Canelles es troba situada a la riera Gavarresa, pocs metres al sud del pont de Canelles per on passa la carretera BV-4341. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. Els forats tenen una mida aproximada de 30 per 30 centímetres quedant separats per uns 80 centímetres, i la majoria encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Les dues filades, de 12 forats cada una, queden separades per un espai d'uns 65 centímetres en el qual hi ha una regata picada a la roca. Un metre al sud hi ha una tercera filada de forats que podria correspondre a una resclosa anterior. En aquesta filada el nombre de forats és superior i la mida d'aquests inferior, sense que s'hi hagi conservat cap part de la fusta que hi anava clavada. Uns metres al sud-oest de la resclosa encara s'observa en alguns trams parts del canal, tot i que completament erosionats.</p> | 08109-156 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0859000,2.0918600 | 424891 | 4659713 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-09-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53334 | Camí ramader de ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-ponent | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | La major part del camí s'ha transformat en pistes forestals. | <p>El camí ramader de ponent entra al terme municipal de Lluçà prop de la Cadira d'en Galceran, a l'extrem sud-oest del terme municipal i al límit amb els termes municipals de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena de Codolers durant un llarg tram, sempre en direcció nord, passant per la Pedra Dreta, la Casanova del Grau (uns metres després de la qual es troben unes basses que servien de punts d'abeurada) i el serrat de Guiau, al costat del qual hi ha una pleta i uns emprius amb el mateix nom. Seguint en direcció nord, i ascendint lentament en direcció al puig Martorell, el punt més alt del terme municipal de Lluçà, el camí passa per l'antiga casa de parada de Coll de Plana, per la pleta del Pla dels Fanals i arriba prop del puig Martorell, vorejant-lo pel costat est i passant per ca l'Apedaçat. Una vegada deixat enrere el puig Martorell el camí segueix carenejant en direcció a la Tor de l'Espà, en alguns punts entrant al terme municipal de Borredà. En aquest tram el camí traspassa el pla de la Mala Junta i passa prop de les antigues cases de Cabres Mortes, la Creu Vermella, cal Perot (vora la qual hi ha la font de cal Perot i la bassa dels Galàpets), cal Rabat, la Roqueta i cal Senalla, al costat de la qual també hi ha una bassa d'abeurada. En aquest punt el camí es desvia uns metres a l'est i arriba a la Tor de l'Espà, antiga casa de parada on es troba una església advocada a Sant Quirze. Des d'aquesta masia el camí torna a agafar direcció nord passant per la bassa dels Bous i la pleta de l'alzina Grossa de la Tor, ja a l'extrem nord del terme municipal. Des d'aquest punt el camí salva un fort desnivell descendent que el condueix fins a creuar la riera de Merlès pel pont de Roma, camí de les pastures de muntanya del Berguedà i la Cerdanya.</p> | 08109-147 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a les pastures de Muntanya de la Cerdanya i el Ripollès, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0673900,2.0300300 | 419754 | 4657714 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En alguns del camí es conserven les traces esmolades a la roca de l'antic camí de bast. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53335 | Camí ramader central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-central | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | <p>El camí ramader central entra al terme municipal de Lluçà al nord de la masia de l'Almató, antiga casa de parada que pertany al municipi de Sant Martí d'Albars. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena en direcció nord, fins arribar al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, passant pel carrer Major on hi ha l'antiga casa de parada de cal Penyora. Des d'aquest punt fins a l'extrem nord del terme municipal, vora les masies del Perotet i les Collades, el camí segueix per la carena en direcció nord, coincidint amb l'antic camí ral de França i amb l'actual pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. En aquest tram el camí passa prop de la Coma de Borrassers, l'església de Sant Cristòfol de Borrassers i el Gascó fins arribar a l'extrem nord del terme municipal, en un petit coll on hi ha les masies de les Collades i el Perotet. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal d'Alpens en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès.</p> | 08109-148 | Sector central i nord del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès, el Vallès i Manresa en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta II, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. La ruta I coincideix amb l'antic traçat del camí de França, camí ral que connectava Catalunya amb el país franc. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0709000,2.0723700 | 423261 | 4658064 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí ha estat senyalitzat recentment. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53333 | Pont de Pedra o de pla Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedra-o-de-pla-torrents | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>El pont del pla Torrents està situat sobre la riera Gavarresa en l'anomenat pla de la Ribera, al sud de Cerdanyons i a l'est de la Casanova de la Vall. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que creua la riera Gavarresa. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma un sol ull d'arc de mig punt amb una alçada aproximada de metre i mig. Originalment tenia una amplada de pocs més de 2 metres però modernament ha estat ampliat amb formigó eixamplant-se a ambdós costats. La llargada total del pont és d'uns sis metres i mig. En la cara sud, el pont té dues dates inscrites sobre ciment, dels anys 1922 i 1930.</p> | 08109-146 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0976200,2.1041300 | 425919 | 4661003 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 89842 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-17 | XX | Les teules estan parcialment trencades. | <p><span><span><span><span>La font de la Teula es troba a poca distància a l’est de la Pedra Dreta,</span> <span>a uns 4 m al marge de la pista, al nord-oest del Serrat del Miquel, a tocar d’un camp de conreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font mínimament arranjada, situada a recer d’una petita balma en una raconada, amb un orifici que presenta unes teules, per on brolla l’aigua cap un pedrís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu cabal és intermitent.</span></span></span></span></p> | 08109-258 | La Pedra Dreta | 42.0266300,2.0260300 | 419371 | 4653192 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89842-258jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89842-258jpg0_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2021-11-08 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 89866 | Puig Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-martorell | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2000) <a><em>Normes Subsidiàries del Planejament</em></a>. <em>Normativa (text refós).</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Puig Martorell és una muntanya de 960 m, a l’extrem oest del municipi.</span> <span>És el punt més elevat del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part de la carena de Codolers, que separa les valls de la riera de Merlès i la riera Lluçanès. Gran part d’aquesta carena es troba per sobre dels 800 m d’alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 286093001).</span></span></span></span></p> | 08109-267 | Carena de Codolers | 42.0694800,2.0313200 | 419863 | 4657944 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89866-267jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89866-267jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2021-11-08 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 89867 | Serrat dels Tudons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tudons | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2000) <a><em>Normes Subsidiàries del Planejament</em></a>. <em>Normativa (text refós).</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Serrat dels Tudons és una muntanya de 902 m que es troba a l’extrem nord del terme, pròxim al municipi d’Alpens. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part de la carena que separa la riera Lluçanès i la riera Gavarresa, que compta amb nombrosos punts que superen els 800 m d’alçada, entre els que destaca també el serrat del Roviralta (842 m).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret d’interès panoràmic gràcies a la seva elevada posició, que permet el domini visual d’una gran extensió del territori.</span></span></span></span></p> | 08109-268 | Extrem nord del terme | 42.1010100,2.0800800 | 423935 | 4661401 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89867-268jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2021-11-08 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53208 | Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-oriol | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. </span><span>(1997) ' Notícies històriques sobre el mas i el molí de Puig-oriol'. <em>El temperi</em> nº 6. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Primavera 1997.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Puig-oriol està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a l'est de cementiri i pocs metres al nord de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al sud i diverses estructures al nord, alguns de les quals tanquen un pati o lliça al nord de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que en el volum adossat al sud, on es troba l'accés principal de la masia, la teulada té la orientació contrària. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada pel volum adossat. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1765 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalat, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, una finestra balconera emmarcada amb pedra motllurada just sobre el portal i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra la façana forma un queixal i es veu part del volum principal, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. A la dreta de la façana hi ha unes estructures adossades de les que únicament es conserva el mur perimetral, de maçoneria de pedra. La façana est conté a la part esquerre el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part. Al volum principal i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra treballada i dues amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. La façana nord té al davant una petita lliça tancada, delimitada a est i oest per un mur de maçoneria de pedra i al nord per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i pilars de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada, tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la part dreta de la façana sobresurt un petit cos adossat que conté una petita porta a la planta baixa, amb llinda triangular formada per dues lloses, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa tres finestres, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la dreta sobresurt el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part, i a l'esquerre, entre el volum principal de la masia i les estructures, un mur de maçoneria de pedra amb l'accés principal a la lliça. Es tracta d'un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1692 inscrita a la llinda. Uns metres a l'oest de la masia hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, una part de les quals reformades modernament. En aquestes estructures es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i just davant hi ha l'era enrajolada.</p> | 08109-21 | Sector central del terme municipal | <p>Puig-oriol es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta el 'villare Puigoriol cum ipsa sufraganiola' i en documents dels anys 944, 955 i 977 en els que es fa referències a l'indret en donacions de terres. El mas era propietat dels senyors del castell de Lluçà fins l'any 1254, quan Ramon de Lluçà va vendre'l a Guillem, prior del monestir de Lluçà. També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Cases de Puigoriol i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en la qual l'hereu de la masia Puig-oriol era el cap del que s'anomenava 'batllia de sac'. També es conserva un testament de 1490 i un document de la venda del mas , datat el 29 de desembre de 1561, de mans de Joan Puigoriol a Antoni Muntanyola. Durant els segles XVII i XVIII Josep Puigoriol i el seu fill Segimon formaren part del Consell dels Jurats del Lluçanès. A principis del segle XVIII, Segimon Puigoriol s'alineà al bàndol austricista durant la Guerra de Successió, fet que provocà l'embargament de les seves propietats per part del govern de Felip V. L'embargament va acabar abans de 1724, any en que el mateix Segimon Puigoriol va ser nomenat batlle reial de Lluçà pel rei Lluís I.</p> | 42.0677335,2.0659612 | 422727 | 4657718 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53208-foto-08109-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53208-foto-08109-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53188 | Castell de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica</em>. Osona. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AADD (1990) <em>Els castells catalans</em>, Volum IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GUARDIA, J. (2008) <em>Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Lluçà</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XII-XIV | El castell de Lluçà està exposat a l'erosió constant. Caldria consolidar les estructures. | <p>El castell de Lluçà es troba situat al nord-est de l'església de Santa Maria de Lluçà, a la part alta d'un puig a 896 metres, des d'on domina una bona panoràmica. Originalment el castell tenia planta gairebé triangular, totalment adaptada a la topografia del terreny, amb la base al cantó nord-est i el vèrtex al sud-oest, en un punt on possiblement hi havia una torre rodona, de la qual en resten unes poques traces de basament. Les restes actuals del castell consisteixen en un pany de mur al costat de tramuntana del conjunt, d'una alçada de dos pisos, en la qual s'obre una finestra bífora que ha perdut la columneta i algun element. A l'extrem oposat, al cantó de migdia hi ha dues estances de planta rectangular de les quals la major, situada a llevant, era coberta amb volta de canó, avui esfondrada, en la qual s'obren dues portes, cobertes amb arc de mig punt perfectament adovellat. La seva façana nord, on hi ha les portes, és gairebé conservada en tota la seva alçada, mentre que la de llevant era colgada de terra i la de migdia pràcticament enrunada. En aquesta sala hom hi pot observar quatre finestres, tres a migdia i una a llevant. L'altra sala és una petita dependència gairebé quadrada coberta amb volta de canó a la qual s'accedeix pel sostre, sense cap altra obertura, la qual cosa fa pensar que es tractava d'una cisterna, hipòtesi que reafirmen els seus murs arrebossats i lliscats. A ponent d'aquesta dependència es conserva encara un brancal del que devia ser la porta principal del castell, que s'obria en aquesta façana, en el qual el desnivell del cingle augmenta l'alçada dels murs. També es poden observar alguns fragments de mur que permeten intuir el perímetres del castell. Tots els elements descrits van ser construïts amb un aparell de pedra sorrenca amb carreuons regulars i disposats en filades molt uniformes, lligades amb morter de calç. Aquest aparell comú a totes les dependències i restes del castell, és molt similar al de la paret superior de la nau circular de l'església de Sant Vicenç i per tant es pot plantejar una cronologia dins del segle XII per la seva construcció, amb preferència de cronologia tardana (segle XIII-XIV) proposada per Antoni Pladevall que només deu correspondre a l'ampliació feta vers el sector nord-est. El juliol de 2008 es dugué a terme una intervenció arqueològica de condicionament de les restes del castell. Es desbrossà tot el perímetre intern del castell i l'àmbit d'actuació es centrà en les dues sales abans esmentades i un ampli espai situat entre aquestes i el pany de paret perimetral més alt conservat. Respecte als murs perimetrals es va poder comprovar com el pany de paret més alt dels conservats no tenia continuïtat vers la part meridional, trobant-se els carreus desplaçats. En altres llocs dels límits del castell si que es van trobar indicis i fins i tot trams de paret a nivell de subsòl. És el cas, en l'extrem sud-oest del turó, de la presència de dos trams de paret, un d'ells formant una cantonada, que queda clar que formava part de la muralla, doncs el més ben conservat dels dos arriba als 1'10 metres d'amplada. Quan a la zona del pati és van documentar dos murs pertanyents a dos àmbits diferents. Durant aquesta intervenció arqueològica no va aparèixer cap tipus de material arqueològic, amb excepció d'un fragment de ceràmica blava moderna, trobada al mur meridional de la sala de la cisterna. El terme que defensava el castell de Lluçà, comprenia, a més de l'actual terme municipal de Lluçà, una part del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès i la totalitat dels de Sant Martí d'Albars, Perafita i una part del de Prats de Lluçanès.</p> | 08109-1 | Sector central del terme municipal | <p>La primera notícia del castell és del 905 quan el bisbe de Vic, Idalguer, acudí a Lluçà a consagrar l'església de Santa Maria, situada als peus del castell. Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals; per la mateixa raó el castell sofrí alienacions entre membres de les famílies comtals. Així el comte Ramon Borrell donà a la seva muller Ermessenda de Carcassona, diversos castells com a dot nupcial, entre els quals el de Lluçà. La comtessa l'infeudà entre el 1018 i el 1023 al comte Guifré de Cerdanya, el qual li presentà jurament de fidelitat per aquest castell junt amb d'altres. Abans o poc després el castell de Lluçà devia ésser infeudat al comte Bernat de Tallaferro de Besalú, el qual en morí el 1021, deixà el castell al seu successor (..) El castell fou alineat de nou pels comtes de Barcelona el 1107 quan Ramon Berenguer III junt amb d'altres al comte Bernat III de Besalú com a dot nupcial de la seva filla Maria Roderic; el matrimoni no tingué descendents i el castell tornà a la corona. Els vicaris comtals del castell de Lluçà prengueren el nom del castell i són coneguts des del 988. El primer membre conegut és Sunifred de Lluçà que manà redactar el seu testament el 988. A partir d'aquí la família és ben coneguda (molts dels seus testaments es conserven als arxius del bisbat de Vic). La possessió del castell de Lluçà per aquesta família no és documentada fins a una data compresa entre el 1063 i el 1076 quan Guisad II de Lluçà féu jurament de fidelitat al comte Berenguer I pels castells de Lluçà i Merlès. Aquesta família tingué un moment d'esplendor al final del segle XI, quan un seu membre fou bisbe de Vic, primer, i després, arquebisbe de Tarragona, per la qual cosa la família rebé infeudacions, com la guàrdia del palau episcopal i de les batllies d'Osona, el castell del Quer, dins el mateix terme del castell de Lluçà i el castell de Tarragona. També hi ha constància de Guisla de Lluçà, filla de Sunifred II de Lluçà i Ermessenda de Balsareny, la comtessa de Barcelona Guisla, casada l'any 1027 amb Berenguer Ramon I i després del 1035 amb Udalard II, vescomte de Barcelona. Després, la família es tancà a conservar el que havia aplegat i començaren a crear conflictes als seus senyors. El 1180 hi hagué una controvèrsia entre el rei Alfons I i Pere de Lluçà, es fallà a favor del monarca, per dilucidar sobre la pretesa propietat en alou que pretenia gaudir la família Lluçà en els castells de Lluçà i de Merlès. El mateix Pere de Lluçà, el 1198, jurà fidelitat al rei Pere el Catòlic pels castells de Lluçà i Merlès, també ho feu el seu fill Ramon de Lluçà al rei Jaume I. Amb Ramon de Lluçà s'estroncà el nom de la família, ja que només sobrevisqué una filla del matrimoni amb Sibil·la de Queralt. La pubilla, Elisenda de Lluçà, es casà vers el 1256 amb el senyor del castell de la Portella, Bernat de Saportella, que aportà al patrimoni dels Lluçà els castells de la Portella, la Quar, Gironella i la Guàrdia de Sagàs. Amb Bernat de Saportella començaren els conflictes pel domini del castell de Lluçà que culminaren amb un setge al castell. Primer, Bernat entrà en conflicte amb els bisbes de Vic, que el 1265 li exigiren la prestació de vassallatge pel feu que posseïa de la Mitra; en no fer-ho, Bernat fou excomunicat. El 1272, però, Bernat de Saportella va fer jurament de fidelitat al bisbe de Vic, prometent-li obrar amb justícia i salvaguardar en tot els pogués les esglésies, monestirs i els llocs religiosos de la vegueria del Lluçanès, que posseïa pel rei en el territori de Llucà. La pau entre Bernat de Saportella i els bisbes de Vic no durà gaire; el 1278 el bisbe de Vic, comminà Bernat de Saportella a donar satisfacció de les injúries i dels danys causats per ell i pels seus al bisbe, a l'Església de Vic, homes i clergues, esglésies, sagreres, etc., cometent robatoris.</p> | 42.0545000,2.0402500 | 420583 | 4656273 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53188-foto-08109-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) Fou amenaçat amb pena d'excomunió i de deslliurar els seus vassalls i feudataris de la fidelitat que li devien. Es féu crida pública al mercat de Vic, però ningú no s'atreví a portar-li les lletres comminatòries personalment, ja que Bernat havia amenaçat d'estimbar a qui gosés de fer-ho. Tampoc eren bones les relacions amb el rei Jaume I, arran d'un greu conflicte per la rebel·lia del vassall Bernat, que suposà la destrucció del castell de la Portella. Un cop sotmès, Bernat va ser perdonat el 1269, però els conflictes rebrotaren amb el rei Pere el Gran. El 1278 el monarca decidí de dominar el vassall rebel que es devia negar a donar-li la potestat dels castells que tenia en feu comtal. Aquest any el rei manà als homes de Vic, Ripoll i Camprodon que ajudessin Guillem de Moliner a prendre i destruir el castell de Lluçà; es féu el 2 de març de 1279, després d'un llarg setge. Bernat Saportella fou desposseït dels seus castells, entre els quals el de Lluçà. Uns anys més tard els descendents de la família Portella-Lluçà, Bernat Guillem de Saportella va retre homenatge al monarca; així el 1286 el rei Alfons el Franc li va concedir en feu els castells de Lluçà, Merlès, Palmerola, la Quar i la Portella. Un cop solucionat el conflicte reial també s'interessà per fer les paus amb els bisbes de Vic, al 1299, i amb el monestir de Ripoll. La família Lluçà-Portella entrà en el segle XIV amb una situació de recuperació i ampliació de drets, ja que el 1309 el rei Jaume II concedí a Bernat Guillem de Saportella la jurisdicció i totes les justícies civils en tots els llocs dels seus castells que tenia en feu, i les justícies criminals excepte les penes de sang, deportació i altres, que el rei es reservà; al mateix temps autoritzà la restauració de castells, però prohibí aixecar forques. La família Lluçà-Portella s'entroncà amb els vescomtes d'Illa, del Rosselló, pel casament de Marquesa, filla i pubilla de Guillem Bernat de Saportella i de Sibil·la de Pinós, amb Pere de Fonollet, vescomte d'Illa, el qual abans de l'any 1350 havia obtingut del rei Pere el Cerimoniós la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi del castell de Lluçà. L'any 1369 Andreu de Fonollet, vescomte de Canet i d'Illa vengué les baronies de la Portella i de Lluçà a Pere Galceran de Pinós, i aquest el 1376 va vendre la baronia de Lluçà a Ramon de Peguera. En aquest moment començaren a intervenir els homes de Lluçà que volien redimir-se i passar a la jurisdicció reial i ésser governats per veguers d'Osona i de Bages. Un descendent també anomenat Ramon de Peguera donà la baronia de Lluçà i altres castells i llocs al seu nebot Galceran de Pinós i de Fonollet. Aquest hagué de lluitar contra la pretensió dels homes de Lluçà de crear una sots-vegueria al Lluçanès. Després d'una efímera creació de la sots-vegueria, aconseguí la revocació definitiva i el 1462 va obtenir del rei Joan II l'alta i baixa jurisdicció i l'autorització d'erecció de forques i altres instruments de càstig. En la guerra civil del segle XV com que el castell de Lluçà era difícil de defensar, hom va decidir d'enderrocar-lo per tal d'evitar que caigués en mans dels partidaris del rei Joan II. Sembla que l'acord es portà a terme, ja que l'edifici del castell desapareix de la documentació. Després del final de la guerra, el 1474, la baronia de Lluçà fou incorporada a la Corona i el 1491 era creada la sots-vegueria del Lluçanès. Els canvis del terme del castell de Lluçà encara no havien acabat; abans de 1579, la família Pinós comprà la baronia i la jurisdicció de Lluçà. Aquest any Rafaela de Pinós, vídua de Bernat de Pinós, reclamà a la cúria reial i aconseguí recuperar-les. El 1596 la baronia de Lluçà fou venuda a la família Agulló, la qual el 1611 la vengué al rei, incorporant-se així definitivament a la Corona. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||
| 53189 | Monestir de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XVII | <p>El monestir de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'assenta el castell de Lluçà. Es tracta d'un conjunt canonical que s'organitza entorn del pati del claustre, al nord del qual hi ha l'església de Santa Maria. A llevant hi havia unes dependències, de les que avui no en queden traces, l'àmbit de les quals actualment ha esdevingut un hort. A migdia s'hi devien situar, probablement el refectori i la cuina, dependències que avui només en resta un arc apuntat que permet endevinar una estructura coberta de fusta sobre arcs diafragmes per a aquest cos d'edifici. El cantó de ponent ha estat totalment transformat en ésser convertit en casa rectoral, i posteriorment, l'any 1967, en adaptar algunes sales per a guardar les pintures extretes del cor. Al semisoterrani de la casa rectoral hi ha una sala amb arcs diafragmes, la qual es fa difícil establir una relació, degut el seu estat actual, amb tot el conjunt. Aquest nucli essencial es completa amb un pati clos, situat al cantó de migdia, en el qual s'obre la porta d'accés al recinte canonical, d'arc de mig punt, adovellat, coronat amb merlets o matacà, que recorda els sistemes medievals de defensa. En el pati hi ha una capella en la part excavada a la roca i una escalinata que donava accés a les dependències de l'ala de migjorn, on és probable que hi hagués hagut una sala destinada a locutori o recepció, a més de la cuina i el refectori. Al monestir es conserven les pintures gòtiques que decoraven la volta inferior del cor i parets de l'església de Santa Maria així com el valorat claustre romànic.</p> | 08109-2 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà consta documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba; també donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i diversos parroquians igualment cediren cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós, i l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Aquest acte restaurava el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, i l'església esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. L'església de Sant Martí d'Albars era una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. Santa Maria de Lluçà adquirí importància quan els protectors de l'església, els senyors del castell de Lluçà o els bisbes de Vic, decidiren fundar-hi una canònica agustiniana. Hom no coneix la data exacta de la fundació. Vers l'any 1154 devia estar prevista la seva creació o ja havia estat fundada, ja que aquest any el senyor de Lluçà, en el seu testament deixava el mas Coromina a la sagristia de l'església i el mas Codinacs per al celler. Aquesta pluralitat d'administració fa pensar que si no funcionava la vida canonical, n'era prevista l'existència, que es documenta el 1168 amb una comunitat de canonges constituïda jurídicament i amb un prior anomenat Pere de Sagàs. Entre el 1189 i 1192 es fa un esment clar que la comunitat era regida per la regla de Sant Agustí. El 1192, el prior de Lluçà, anomenat Arnau, signà amb el prior de l'Estany, Bernat, un pacte de confraternitat pel qual es posava el priorat de Lluçà sota la protecció de l'Estany, amb el dret de participar tant en els béns materials com espirituals de l'Estany. La finalitat del pacte era consolidar la vida canonical a Lluçà. Inicialment la comunitat fou d'un prior i quatre canonges, i al final del segle XIII, en els temps de màxim esplendor, tenia un prior, sis canonges i quatre sacerdots beneficiats, els quals tenien cura respectivament dels altars de Sant Joan, Sant Miquel, Santa Margarida i Sant Agustí; a més convivien en el monestir alguns deodonats. Els canonges es repartien els càrrecs i administracions de sagristà, cellerer i capellà; aquest era l'encarregat de celebrar o fer celebrar el servei religiós per als feligresos de la parròquia de Lluçà, i de les esglésies annexes de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Climent de la Riba, Sant Pere de Torroella i Sant Quirze de Tor de l'Espà. La família del castell de Lluçà fou la principal benefactora de la canònica, que es manifestà en les continuades deixes de béns i drets que feren per la fundació de canonicats, beneficis o aniversaris en l'església de Santa Maria entre les quals destaquen la que el 1171 feren Pere de Lluçà i la seva muller Estefania els quals cediren al prior Pere i als seus canonges les tasques o dret senyorial sobre les terres i collites de tota la parròquia de Lluçà i el dret de primícies que rebien a la capella de Sant Quirze i als masos Tor de l'Espà de la seva demarcació.</p> | 42.0503200,2.0353600 | 420173 | 4655813 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53189-foto-08109-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació història) A finals del segle XIII els senyors de Lluçà fundaren el sisè canonicat. Dos dels quatre beneficis els havien fundat els senyors de Lluçà, un Blanca de Lluçà vers l'any 1200 i l'altre per Bernat Guillem de la Portella, senyor de Lluçà l'any 1321.També ordenaren la fundació de misses, aniversaris i almoines de pa i de blat Els masos més importants del terme també beneficiaren la canònica amb diverses deixes i béns. Entre aquestes famílies destaquen els Bassil, els Serra, i els Castelló. Els béns, es trobaven repartits per tot el Lluçanès i terres properes. L'administració de les rendes del patrimoni del monestir es feia, segons un capbreu de 1434, repartint-lo en batllies; l'una era la de Lluçà i les altres rebien els noms de Puig-oriol, Albars, Llanars, Pinós, Pecanins, Pelaroger, Olost, Relat i Perafita. Cadascuna tenia un batlle que percebia els delmes i els rèdits en nom del monestir i per l'exercici del càrrec percebia un salari fix. Els fruits i béns que percebia el monestir entre 1584 i 1609, eren arrendades per un preu que oscil·lava entre les 200 i 280 lliures de moneda barcelonesa anuals. El gran moment d'esplendor de final del segle XIII, fou seguit d'un ràpid declivi en el segle XIV, sobretot per la pèssima administració del prior Bernat durant els anys 1331-1347, període en que la comunitat s'havia reduït a dos canonges i tres beneficiats. El1332 els canonges es queixaren al bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, que visità el monestir, que el prior no donava bon exemple i que es feia més caritat als forasters que als pobres de la parròquia. Els beneficiats també mostraven signes de decadència, al 1357 no en residia cap al monestir, i era el rector de Prats de Lluçanès, beneficiat de l'altar de Sant Miquel. El segle XV significà el declivi definitiu de la vida comunitària. Es mantingué la comunitat composta d'un prior, un sagristà i tres canonges, però només un benefici. El monestir es va veure greument afectat pels terratrèmols del segle XV. El cop definitiu vingué donat pel nomenament de priors-comandataris, que eren canonges que no residien al monestir de Lluçà, on enviaven un procurador. A inicis del segle XVI la canònica de Lluçà pràcticament havia deixat d'existir i les notícies de les visites pastorals, només parlen de deixadesa de la casa i de la ruïna material dels edificis. La canònica de Lluçà, perdurà fins a 1592 quan el papa Climent VIII secularitzà totes les canòniques regulars. El papa en virtut d'una butlla de l'1 de setembre de 1592 uní el priorat al capítol de canonges de Barcelona, els quals destinaren els béns de Lluçà a la Casa Caritat. La unió es féu efectiva el 1609 en morí el darrer prior de Lluçà, Dimas de Josa; el 24 de setembre, el papa Pius V l'uní definitivament al capítol de canonges de Barcelona. A partir de la secularització del priorat la parròquia i els béns de Lluçà foren administrats pel capítol barceloní fins a mitjan segle XIX; es cuidaven de pagar un sacerdot, i més tard dos, un que tenia cura de les esglésies de Lluçà i l'altre de Puig-oriol. El sacerdot de Lluçà, amb funcions de rector, es titulava vicari perpetu, i el de Puig-oriol, quan n'hi hagué dos, rebia el nom de vicari del de Lluçà. L'increment d'un sacerdot per Santa Eulàlia de Puig-oriol es produí l'any 1760, arran d'un plet interposat pel vicari perpetu de Lluçà a Roma, ja que era molta feina per un de sol, puix que la població havia augmentat considerablement. Aquesta situació perdurà fins al 1851 que amb el concordat signat entre la Santa Seu i l'estat espanyol, Lluçà es deslliurà de la tutela del capítol barceloní i es convertí novament en una capella rural. La nova organització a què donà pas el concordat cristal·litzà amb un nou pla parroquial del bisbat que finalment entrà en vigor entre el 1868 i 1870 i permeté que Santa Eulàlia de Puig-oriol es convertís en parròquia independent, mentre Santa Maria de Lluçà conservava el domini de la de Sant Climent de la Riba com a tinença. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 53190 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>L'església de Santa Eulàlia es troba situada al nord del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. És un temple d'estil barroc popular d'una sola nau, amb tres petites capelles laterals a cada banda, acabada en presbiteri i façana curvilínia. Els murs són de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i amb les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi obre un gran portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. En una de les pedres que formen la llinda hi ha la data de 1855 amb una creu intercalada. Sobre el portal s'hi obre una fornícula amb una imatge de Santa Eulàlia i més amunt hi ha un rosetó. Encara més amunt s'obre un petit òcul emmarcat amb maó. A la banda sud de l'església s'hi adossa la rectoria i a l'extrem nord-est es troba la capella del Santíssim, convertida en sala parroquial. A l'extrem sud-est s'alça el campanar de l'església, de torre quadrada, coronada amb una balustrada.</p> | 08109-3 | Sector central del terme municipal | <p>Poca cosa es coneix de la primitiva església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, actualment en funcions de la capella del cementiri de Puig-oriol. Ja apareix esmentada en l'acta de consagració de l'església de Lluçà, realitzada l'any 905, quan el bisbe de Vic Idalguer acudí a restaurar l'església de Santa Maria, als peus del castell de Lluçà. El bisbe atorgà a l'església consagrada els drets eclesiàstics de diversos vilars i sufragànies, entre els quals es trobava el vilar de Puig-oriol amb la seva sufragània. Hom suposa que aquesta església degué ésser substituïda per un exemplar romànic, el qual fou modificat l'any 1435 segurament a causa dels terratrèmols que assolaren Catalunya a 1428. Els serveis religiosos de l'església anaven a càrrec del canonge capellà de Lluçà que havia de celebrar o fer celebrar el culte en les diverses sufragànies de la canònica lluçanenca. Quan el 1592 la canònica regular fou secularitzada i unida al capítol de canonges de la catedral de Barcelona, aquests havien de tenir cura de la celebració del culte de la parròquia de Lluçà i de les sufragànies i ho feien a través d'un sacerdot que s'intitulava vicari perpetu de Lluçà. El creixement demogràfic que durant el segle XVIII afectà Catalunya motivà que el vicari perpetu es queixés a Roma perquè el capítol barceloní no li assignava un sacerdot per tenir cura del culte de la sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol. El 1760 Roma fallà a favor de la reclamació del vicari perpetu de Lluçà i obligà el capítol barceloní a posar-hi un altre sacerdot que l'ajudés. A partir d'aquest moment hi hagué un sacerdot per atendre el culte de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Cristòfol de Borrassers amb el títol de vicari de Lluçà. Aquest temple arribà a mitjan segle XIX exercint d'església de Santa Eulàlia, però al ser inaugurada, l'any 1855, la seva substituta al poble, la vella església s'anà abandonant. Després que Lluçà se sostragué de la tutela del capítol barceloní a mitjan segle XIX, s'inicià un llarg procés que havia de portar a la independència de l'antiga sufragània de Lluçà. Això ocorregué el 1878 quan es concedí la categoria de parròquia a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquest temple ha patit poques modificacions durant la seva relativa breu història: a la banda esquerra de la capçalera s'hi afegí a 1916 una espaiosa capella del Santíssim Sagrament; després de la Guerra Civil espanyola calgué realitzar obres de reparació; l'any 1965 es va consagrar l'altar major; l'any 1985 es pintà tota l'església , i a 1989 es convertí la capella del Santíssim, que es trobava en mal estat, en una sala parroquial polivalent, obrint-hi una porta per poder accedir des de l'exterior</p> | 42.0690400,2.0717100 | 423204 | 4657859 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53190-foto-08109-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53190-foto-08109-3-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs de Santa Eulàlia de Puig-oriol es canten a la missa del dia de la patrona, Santa Eulàlia, que es celebra el 10 de desembre. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53191 | Església de Sant Cristòfol de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-borrassers | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. Berguedà</em>. Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUNYENT, E. (1974) 'Sant Cristòfol de Borrassés'. <em>Ausa</em>, vol LXXVII. </span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p>Sant Cristòfol de Borrassers es troba situada en un punt elevat proper a la carena on passa el camí ramader, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. L'edificació actual és fruit de la profunda renovació que s'hi realitzà el segle XVIII. De l'antic temple en resten uns fragments de mur situats prop del temple, i altres elements que s'aprofitaren en la nova construcció, com el portal adovellat. Per les restes del mur hom dedueix que l'antic temple havia estat construït en una època compresa entre a finals del segle XI i principis del segle XII. Les restes de l'església però, no permeten deduir-ne la planta, que sembla que podria ser d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. L'aparell visible és format per carreuons ben escairats sense polir, disposats en filades uniformes i regulars agafats amb morter de calç. La capella actual consta d'una sola nau, acabada en un presbiteri situat en un nivell més alt, i amb una petita sagristia adossada a la dreta de la nau. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un bonic portal d'arc de mig punt adovellat resseguit per un guardapols de pedra. A la dovella central hi ha l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu i la data de 1636. Sobre el portal s'obre un òcul i corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. Davant de l'església hi ha l'antic cementiri tancat amb un mur de pedra i una porta de ferro.</p> | 08109-4 | Sector nord del terme municipal | <p>L'església i el lloc de Borrassers no apareixen relacionats en els nuclis de població ni en les esglésies que el 905 el bisbe Idalguer de Vic vinculà a l'església de Santa Maria de Lluçà que acabava de consagrar; senyal, sembla, que en aquell moment no existia l'església de Sant Cristòfol, i si ja s'havia aixecat, no tenia el caràcter de sufragània, i seria, en tot cas, una simple capella rural. Les primeres notícies de l'església són del 1062, quan la trobem esmentada com a parròquia, però, com passa molt sovint, en la documentació de caràcter civil es donava la categoria de parròquia a les esglésies que no eren sinó sufragànies. Això ho confirma el fet que no es troba en les llistes de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154. Sant Cristòfol però estava vinculada a la canònica de Santa Maria de Lluçà com a sufragània de la parròquia. L'any 1686 en la visita pastoral que va fer el bisbe Antoni Pasqual, Sant Cristòfol era una de les sufragània de Santa Maria i tenia 7 masos. L'any 1741 s'iniciaren les obres de construcció d'un nou temple, situat a l'exterior, i no s'acabaren fins a 1789. L'any 1878 Sant Cristòfol fou agregat en qualitat de capella pública a la nova parròquia de Santa Eulàlia. D'aquesta manera perdé la categoria de sufragània que tenia fins el moment, malgrat les protestes dels veïns de Borrassers que no volien la pèrdua de la missa setmanal que aquest canvi suposava. El terme s'anà despoblant, i actualment Sant Cristòfol és una agençada capella de la parròquia de Puig-oriol, que cada any, per Sant Cristòfol, s'hi celebra una missa. Des de 1986 es guarda la seva campana, feta l'any 1768, en l'església parroquial.</p> | 42.0867800,2.0800400 | 423914 | 4659821 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53191-foto-08109-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A cada banda del portal principal hi ha dues làpides. La de l'esquerra hi ha la inscripció: SEPULTURA DE LA COMA HOMES; a la dreta: SEPULTURA DE LA COMA DONES. Els goigs en honor a Sant Cristòfol es canten a la missa del dia del patró, Sant Cristòfol, que es celebra el dia 10 de juliol. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53192 | Església de Sant Quirze de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-la-tor | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | Edifici en estat de ruïna. Presenta la teulada i la volta esfondrades. | <p>Sant Quirze de Tor de l'Espà es troba de situat sobre un turó a l'est de la Tor de l'Espà a l'extrem nord del terme municipal. L'actual església és una construcció del segle XVII tot i que conserva l'absis de l'antic temple romànic que es convertiria primer en una capella i després en la sagristia de la nova edificació. L'aparell és de carreus, simplement escairats i disposats en filades molt irregulars, però uniformes, els quals palesen una construcció rural que cal situar dins els segle XII. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada amb una forma exteriorment d'una mena d'arquivolta molt rudimentària i singular. Des de l'interior de l'absis i al cantó dret de l'única finestra hom pot observar el relleu d'una figura humana. L'església del segle XVII canvià l'orientació del temple que originàriament era de ponent a llevant passant a ser de migdia a tramuntana. En la construcció d'aquesta església s'aprofitaren els carreus i el campanar de la vella edificació, que resultà un edifici d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb els murs interiors i la volta enguixats en la seva major part. La façana principal presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda hi ha la data inscrita de 1758, una creu intercalada i una inscripció amb la data enmig de 1648. Sobre el portal hi ha un òcul emmarcat amb pedra motllurada i corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls. La façana oest presenta dos contraforts i a la façana est hi ha l'antic absis del temple romànic. La façana nord no presenta obertures.</p> | 08109-5 | Sector nord del terme municipal | <p>La capella de Sant Quirze de la Tor de l'Espà apareix documentada per primera vegada l'any 1171, quan Pere de Lluçà, senyor del terme dins el qual es trobava Sant Quirze des dels seus orígens, donà les primícies de la capella i les dels seus masos, anomenats 'de la Torre', al monestir de Lluçà. El lloc de Tordelespà, però, ja apareix citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria, quan el bisbe Idalguer uní a l'església consagrada les rendes eclesiàstiques de diversos vilars, entre ells el de 'ipsam turrem de Parròa', nom que apareix catalanitzat a 1317 com a 'Za tor de Zesparròa'. La capella prengué vitalitat durant el segle XIII, quan es veié afavorida per diversos llegats testamentaris dels comarcans que li feren els anys 1229 i 1247. Durant el segle XIII els homes de la zona de Tordelespà pretengueren atorgar uns tributs i funcions a l'església de Sant Quirze que era l'equiparada a una sufragània, condició que no tenia. Això va alarmar el prior de Lluçà que hi va posar un plet. El resultat però fou una concordia i aconseguiren del prior del monestir certs atributs parroquials com la de poder tenir fonts baptismals. Així mateix s'establí que en el cementiri de Sant Quirze només es podia enterrar els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai els capmasers, que s'havien d'enterrar a Lluçà. El terme de Tordelespà era representat a les reunions del gran terme de Lluçà, en els seus temps d'esplendor, per dos homes anomenats decurions. La vitalitat de la zona anà decaient i a 1626 la capella estava en runes. A 1648 es tornà a edificar, quedant com a capella del mas veí de la Tor, situació en que es troba actualment. La capella fou restaurada a mitjan segle XVIII i també a mitjan segle XIX i actualment es troba sense culte.</p> | 42.1078100,2.0562400 | 421972 | 4662177 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53192-foto-08109-5-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del temple es pot observar una llosa sepulcral amb una inscripció erosionada que ha estat profanada. A l'interior s'obre una gran cavitat on es poden observar restes òssies. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53193 | Església de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-grau | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>L'església de Sant Pere del Grau es troba situada en una petita elevació a uns metres a l'est de la masia del Grau. Es tracta d'una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions: es va suprimir l'antic absis i es va canviar la cobert per una volta d'aresta. Actualment és un temple de planta rectangular, rematat amb un absis també rectangular que hi fou afegit tardanament. A la part de tramuntana de l'absis hi ha una fornícula que desgruixa la paret. La volta, d'aresta, té l'interior arrebossat i pintat. La façana principal, orientada a ponent, va ser renovada a principis del segle XX, essent decorada en estil neo-romànic. La porta principal és d'arc de mig punt i a sobre s'hi obre un òcul. La façana és decorada amb arquets nous i la corona un campanar d'espadanya d'un sol ull. Al centre de la nau hi ha una sepultura tapada amb una llosa picada llisa; la resta del paviment és de cairó.</p> | 08109-6 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>L'església de Sant Pere del Grau, també anomenada Sant Pere de Torroella apareix documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. En aquest document es vincula a l'església de Santa Maria el vilar de Torroella amb la seva sufragània situada als Prats. Aquesta sufragània - Sant Pere - aviat obtingué funcions parroquials, en una data anterior a 1154 ja que així consta en les llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154.. Vers els segle XIV, segurament degut a la despoblació general que es patí a principis d'aquest segle a causa de la Pesta Negra, perdé la parroquialitat i esdevingué sufragània de la parròquia de Lluçà. El mas de Torroella quedà despoblat i fou adscrit al mas Grau a l'any 1385. Quan el 1686 el bisbe Antoni Pasqual visita la zona, ja anomenà l'església 'Sant Pere del Grau'. El terme anava perden feligresos, i amb l'arranjament parroquial fet oficial el 1878, perdé la categoria de sufragània de Lluçà i passà a ser una senzilla capella rural dins la parròquia de Prats de Lluçanès. Actualment té culte el dia de Sant Pere i en altres ocasions esporàdiques.</p> | 42.0184200,2.0241300 | 419204 | 4652282 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de l'església s'hi conserva una pica baptismal del segle XII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53194 | Església de Sant Climent de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-climent-de-la-riba | <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. Berguedà</em>. Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XI-XIX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Sant Climent de la Riba es troba situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres al sud-est de les runes del mas la Riba. Es tracta d'una capella d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb una sagristia afegida a la dreta de la capçalera que presenta una petita finestra. Un mur de pedra i una porta de ferro tanquen el recinte de l'antic cementiri cobert per espessa vegetació. La capella està construïda amb murs de maçoneria de pedra, en alguna part amb carreus disposats en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i al damunt s'obre una finestra esqueixada amb coronament d'arc de mig punt. Corona la façana una campanar d'espadanya, de dos ulls, parcialment derruït. Del temple romànic que fou Sant Climent, edificat a principis de segle XI, s'anà modificant amb el temps, i avui sols és possible de trobar-ne restes originals en alguns fragments de mur.</p> | 08109-7 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La capella de Sant Climent de la Riba no apareix documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà sinó un segle més tard quan es troba documentada com a alou de Sant Climent de la Riba formant part de la dot que Guisla de Lluçà, morta l'any 1026, aporta al seu matrimoni amb el vescomte Bernat I de Conflent. Sant Climent passà després al fill de Guisla, Sant Armengol, bisbe d'Urgell, i l'any 1037 el comprà Sunifred II de Lluçà. La capella i l'alou romangueren a mans dels Lluçà fins a mitjan segle XII; en aquesta època la donaren a la canònica del monestir de Lluçà, del qual Sant Climent passà a ser-ne sufragània, una relació que continuà després de la secularització de la canònica agustiniana, a 1592, i que s'ha perllongat fins als nostres dies. El nou pla parroquial, elaborat en la segona meitat del segle XIX, tenia la intenció de convertir Sant Climent de la Riba en parròquia independent, sempre i quan se li afegís a la seva demarcació algunes cases de parròquies del bisbat de Solsona. Mentre aquest fet no es produís - i no es produí mai - , Sant Climent s'erigia en ajuda parroquial de la parròquia de Santa Maria de Lluçà. El fet de convertir-se en ajuda li representà una revitalització.: el 1869 la visita pastoral recomana examinar la volta de l'església que estava esquerdada; el 1885 la restauració de la capella es portava a bon ritme. A 1888 s'acabà la construcció de la casa rectoral, i el coadjutor que se li havia assignat hi anà a viure. El seu terme tenia 12 cases, on vivien 70 feligresos. Assistien a missa feligresos d'altres parròquies veïnes, als quals era més avinent anar a Sant Climent. A mitjan segle XX el terme de Sant Climent havia començat a despoblar-se. Mn. Ramon Bonet, que també tenia cura de la parròquia de Salselles, fou l'últim sacerdot que hi residí. Des de 1945 n'és responsable el rector de Lluçà. A 1960 restaven a Sant Climent uns 29 feligresos. La casa rectoral s'estava enrunant i fou venuda a particulars l'any 1962. Un any més tard cessà el culte mensual degut a l'esquerda que presentava la volta del temple, i vers 1988 aquesta s'ensorrà. Actualment el terme es troba despoblat i en la capella, ensorrada, no hi ha culte.</p> | 42.0753900,2.0157100 | 418579 | 4658615 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53194-foto-08109-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53195 | Església de Sant Vicenç del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-del-castell | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Vicenç es troba situada dalt del turó del castell de Lluçà, vers la seva banda nord-est, a pocs metres del que fou la fortalesa. L'església és un edifici d'una nau de planta circular, amb el cantó de llevant format per un segment rectilini, on s'obre un absis semicircular, precedit d'un plec simple. Té un diàmetre de 6 metres i mig i una alçada en el seu centre de 5 metres. Del portal al fons de l'absis amida 8,5 metres. La nau és coberta amb una cúpula totalment circular i l'absis amb volta de quart d'esfera. L'edifici està construït amb petits carreus de pedra sorrenca trencats a cops de martell, agafats amb abundant morter de calç, i de mides regulars formant filades uniformes entre les quals se situen alguns blocs més grossos. Tots els seus paraments són orfes de qualsevol ornamentació. Un xic més amunt de la meitat de l'alçada de la rotonda s'aprecia un canvi d'aparell que en alguns punts és marcat per una filada de lloses planes, que tot i seguint les mateixes característiques de la part inferior, es diferencia per tractar-se de carreus més grossos, que han estat col·locats de llarg, entre els quals hi ha, en alguns llocs, lloses de través a manera de tascons. Aquest canvi d'aparell es creu que respon més a una represa d'obra que no pas a cap altre motiu. La porta, oberta amb arc de mig punt, se situa a ponent; al cantó de migdia, prop de l'obertura de l'absis i al fons d'aquest a llevant s'obren dues finestres de doble esqueixada.</p> | 08109-8 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Sant Vicenç del Castell es trobava situada dins l'antic terme i junt al clos del castell de Lluçà i no degué passar de capella castellera dels senyors del castell. El castell de Lluçà apareix documentat el 905 quan fou consagrada l'església de Santa Maria, que es trobava dins el terme del castell de Lluçà. En aquest moment l'església de Sant Vicenç no devia trobar-se dempeus, car no apareix entre les sufragànies unides a Santa Maria. La primera notícia de l'existència de l'església de Sant Vicenç es troba el 988 quan es jurà el testament sacramental de Sunifred I, senyor del castell de Lluçà, sobre l'altar de sant Vicenç, màrtir, l'església del qual es trobava al comtat d'Osona, junt al castell de Lluçà al qual deixava tretze ovelles. El 1006 es féu un jurament semblant en el mateix lloc pel testament del fill de l'anterior, Guisad I, també senyor del castell. A partir de l'any 1236 apareix l'existència d'un sacerdot beneficiat, encarregat del culte de l'església. A principi del segle XV començà el declivi de la capella que anava unit al del castell; el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa Maria i unit al de santa Margarida; el canonge que tenia al seu càrrec aquest altar, tenia, al mateix temps, cura de l'església del castell. Amb la decadència del a canònica regular vingué la fi del culte a la capella de Sant Vicenç, així quan el 1685 la visità el bisbe Antoni Pasqual, si bé encara hi trobà un petit retaule dedicat a Sant Vicenç, comprovà com l'edifici ja no servia pel culte. La situació d'abandó secular de tres-cents anys va fer que malgrat la seva solidesa l'edifici es degradés considerablement. L'any 1987 s'iniciaren les obres de la primera fase de restauració de l'església per l'arquitecte de Vic, Manel Anglada, a compte de la Generalitat de Catalunya. En la restauració final es consolidà el temple i es construí una nova teulada.</p> | 42.0549900,2.0403400 | 420591 | 4656327 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53195-foto-08109-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'un dels millors i escassos models d'església romànica rotonda de Catalunya. Se'n conserven sis de senceres i tres de mutilades. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53196 | Església de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-lluca | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BURON, V. (1977) <em>Esglésies romàniques catalanes</em>. Barcelona: Artestudi Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XII-XVII | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà forma part del conjunt canonical del monestir de Lluçà. L'església és d'una sola nau, molt ampla, capçada a llevant per un absis semicircular, que s'obre a la nau mitjançant un simple plec. Prop de l'absis, als murs de tramuntana i migjorn s'obren dues capelles que formen una mena de transsepte, baix i estret que són capçades per dues absidioles semicirculars, les quals no s'obren al cantó de llevant, com fóra el més corrent, sinó als extrems de tramuntana i de migjorn, tot definint una estructura tipològicament molt singular. La capella del cantó de tramuntana fou destruïda l'any 1765 per donar pas a la capella del Santíssim i a les escales d'un cambril que tenia el retaule de l'altar major. L'aparell de la nau és de carreuons grossos i regulars, ben tallats fins a l'alçada de la volta. Aquesta és de punt d'ametlla, feta amb pedra llosada, disposada a plec de llibre. Hi ha dos parts ben diferenciades pels punts d'arrencada i per l'alçada. El terç superior tocant a l'absis, a mà esquerra comença a pla de paret lateral i a mà dreta comença a un pam endintre de la paret lateral. Aquesta és la més alta. Els dos terços inferiors són més baixos i comença la volta a un pam endintre de la paret, a cada cantó. L'acord de les dues voltes de diferent alçada i amplada es fa mitjançant una arcada de pedra adovellada i ben tallada. A la part de l'absis i de les dues arcades del presbiteri corre una imposta que separa les parets de la volta. La volta de l'absis és de quart d'esfera, no rodona del tot, ja que insinua un apuntament mal definit. Cal assenyalar que la volta fou molt refeta al llarg del segle XV. L'absis principal i l'absidiola tenen una finestra al fons; la finestra de l'absidiola és coronada amb un arc monolític. Al mur de llevant de cada capella hi havia una finestra, avui en dia tapiades tot i que aparents pel cantó de l'església. Entre l'absis principal i l'absidiola de migjorn hi ha una sagristia afegida al segle XVII. A l'interior, al cantó sud, hi ha un armari alt de pedra picada i sense porta. A la part de ponent de l'església hi ha el cor de pedra picada, amb volta d'arc rebaixat, on hi havia les pintures murals que ara són a la sala museu dins les dependències de la rectoria. Les parets són regruixides per calçar bé la volta. La porta principal es troba avui a ponent, a la façana principal, i es de factura barroca. La porta de fusta conserva l'antiga ferramenta romànica. A mitja nau hi ha una porta nova, oberta l'any 1967, la qual comunica amb el claustre. La porta original d'accés al claustre encara és visible des del claustre i es troba situada prop del cor. El campanar és d'estil barroc, de planta quadrada i de tres pisos, de paraments llisos i cantoneres de pedra picada fins a la base de l'últim pis. Hi ha finestres d'aparença o forma romànica, però són modernes. Una imposta aixamfranada separa la base de l'últim pis, de pedra picada amb quatre finestres per campanes, el qual és coronat per una cornisa simple i una gàrgola a cada cantonada en forma de canó. El terrat és de pedra i té una barana de ferro fos.</p> | 08109-9 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Maria de Lluçà es troba documentada l'any 905 quan fou consagrada pel bisbe de Vic Idalguer, el qual el 22 de maig acudí al castell de Lluçà per restaurar l'església de Santa Maria que havia edificat el baró il·lustre Vinanza, prevere, que donà diversos llibres litúrgics com un leccionari, un missal, un saltiri i un antifonari i peces de roba litúrgiques com una planeta, una estola i una alba. El mateix fundador donà diversos béns a l'església per al seu manteniment i el mateix feren diversos parroquians que cediren a l'església cases i terres. El bisbe pel seu cantó donà els delmes, les primícies, les defuncions, les oblacions, les sepultures i tot els altres serveis eclesiàstics del Vilar de Torroella, amb la seva sufragània als Prats, de la Massana (Massaneres) i Minacas (Manyaques), el de Barbudells, el de Villadeures (Les Eures), el de Constable, el d'Ermengot, el de Torre de la Parra (Tor de l'Espà), el de Puig-oriol amb la seva sufragània i el de Callenas (Canelles) i les valls de Comarmada i de Sunier erma i la sufragània de Sant Agustí de Lluçanès amb els Malats de Villarós. A més hi afegí l'església de Sant Martí d'Albars amb el seu sacerdot. Amb aquest acte l'església de Santa Maria de Lluçà veia com era restaurat el culte en un lloc on antigament ja n'hi havia hagut, al mateix temps que esdevenia cap de diverses sufragànies: Sant Pere de Torroella o del Grau, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Agustí de Lluçanès. Mentre que l'església de Sant Martí d'Albars sembla que no era gaire més que una simple capella que per qüestions econòmiques s'unia a la parròquia de Lluçà. De l'església de Santa Maria que es va consagrar l'any 905 no se n'ha conservat res i de l'actual no es té cap dada que parli de la seva construcció. Únicament el fet de concentrar-se una gran quantitat de deixes entre els anys 1170 i 1190 sembla indicar que en aquest període de temps es devia construir el temple actual. És probable que els tres altars primitius de l'absis principal i de les dues absidioles estiguessin dedicats a l'Assumpció de Maria, Sant Joan i Sant Miquel. Abans del 1270 ja hi havia altres altars com els de Sant Agustí i Santa Maria Magdalena, al qual al segle XIV s'afegí l'advocació de Sant Vicenç quan la capella del castell de Lluçà fou abandonada. Fins abans dels terratrèmols del segle XIV, únicament és possible que hom construís el cor, la part inferior del qual es decorà amb les conegudes pintures dedicades a Sant Agustí, la qual cosa fa pensar que el seu altar es trobava en aquest sector del temple. Després, els terratrèmols que el 1428 i 1448 van assolar Catalunya i enrunaren tantes esglésies, feren caure tota o una bona part de l'església de Santa Maria de Lluçà, així com el campanar, l'estructura del qual es desconeix, i una part important de les edificacions del monestir. Les obres de reparació s'iniciaren ràpidament tal i com consta en la visita pastoral de 1442 en la qual no se'n prescriu cap perquè ja s'hi treballava contínuament; únicament a manca de campanar, es manà que es col·loquessin les campanes en un lloc on es poguessin fer tocar, i es reparés una part de la volta de l'església que necessitava ser reparada. Així que la volta fou refeta durant el segle XV, mentre que el campanar no es construí fins a una època incerta entre 1581 i el 1661. El segle XVII hom reféu la façana de l'església que podria correspondre a les obres que el 1661 promogué el vicari perpetu Josep Gonfau i amb aquest motiu es dataren les llindes de la sagristia i la porta del campanar i s'arrebossà l'església interiorment , així com dos altars poc profunds rebuidats en les parets de la nau. El 1765 hom completà les modificacions de l'interior de l'església amb unes motllures de guix de tipus barroc i fou mutilat l'absis per fer la nova capella del Santíssim i unes escales per al cambril del nou retaule barroc.</p> | 42.0505500,2.0352700 | 420166 | 4655839 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53196-foto-08109-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la capella del Santíssim hi ha instal·lada la col·lecció d'objectes religiosos ACCURO de les parròquies de Lluçà. A l'altar hi ha exposat una còpia del frontal i laterals d'altar romànic i també una còpia de la creu d'altar pintada del mestre de Lluçà, originals conservats al Museu Episcopal de Vic. A l'interior de l'església, als peus de l'escala que condueix al cor, hi ha una gran pica baptismal romànica de finals del segle XII o principis del segle XIII, procedent de l'església de Salselles (municipi de Borredà). Els goigs en honor a la verge de Lluçà es canten a la missa del dia de la patrona que es celebra el dia 21 de novembre. (Continuació història) La desaparició dels retaules antics durant l'any 1936 féu que l'antiga estructura romànica es posés de nou al descobert sota de la coberta de guix i pintura. Després d'unes obres de neteja i restauració que portà a cap el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, l'any 1967, es donà a aquesta església el seu aspecte actual, la qual cosa fa que avui en dia segueixi estant en culte com a parròquia de Lluçà i el seu estat de conservació sigui molt bo. L'any 1972 es va inaugurar la restauració del temple i en els anys 1982-83 es realitzà un aixecament planimètric total del monestir i un projecte d'adequació i ordenació del conjunt, promogut pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'any 1999 s'adaptà la capella del Santíssim, que es trobava en desús, com a espai d'exposició d'orfebreria religiosa. Es restaurà la pintura del Sant Sopar que la presidia i es deixaren visibles al terra els fonaments de l'àbsis romànic -mutilat en construir-se la capella - que havia quedat descobert durant les obres de rehabilitació. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53197 | Casanova de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lluca | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>La Casanova de Lluçà està situada en una carena al sud de Santa Maria de Lluçà i al nord de cal Fuster, pocs metres a l'oest de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats, un bastit en època moderna i l'altre a principis del segle XX. El volum original està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de planta baixa, primer pis i golfes i està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud mostra els dos volums que formen la masia amb un tercer volum adossat al davant tapant una part del volum original. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1698 inscrita a la llinda dins un motiu geomètric parcialment erosionat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana est conté a nivell de planta baixa tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i dues amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada de nova obertura. A l'extrem dret de la façana hi ha adossada una petita estructura amb una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana nord conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals reformada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó. La façana oest es troba dominada completament pel volum adossat, de dimensions lleugerament superiors al volum original.</p> | 08109-10 | Sector central del terme municipal | <p>La Casanova de Lluçà es troba documentada el 1621 amb el nom de Casa Nova del Cabildo. També apareix documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Casa Nova del Capítol. En el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1866 ja apareix amb el nom actual de Casanova de Lluçà.</p> | 42.0484900,2.0345700 | 420106 | 4655611 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53197-foto-08109-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53197-foto-08109-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53198 | Les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-collades | <p>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó. Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.</p> <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVIII | Una part de la teulada es troba aterrada i la resta en mal estat. | <p>Les Collades està situada en un coll, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, també camí ramader, i uns metres al sud-est del Perotet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat a l'est i una petita pallissa ubicada uns metres al nord-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia arrebossats, tot i que en algunes parts s'ha escrostonat. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i un contrafort adossat a l'extrem dret. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit de pedra i l'altra amb ampit de pedra motllurada amb una decoració a mode d'escacat a la part inferior. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat un volum, amb una porta d'arc rebaixat emmarcada amb obra vista i brancals de pedra treballada a la planta baixa i una gran obertura a nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est es troba dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa no hi ha obertures i al primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra. La façana nord conté una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres al primer pis amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra el volum adossat forma un queixal i conté una finestra a cada nivell, la de la planta baixa emmarcada amb pedra treballada. La façana oest conté únicament una petita obertura entre carreus a nivell de planta baixa. Uns metres al nord-est de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i teulada d'una vessant. Està formada per dos nivells i ubicada sobre un important desnivell de manera que per la banda nord s'accedeix directament al nivell superior, a través d'un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la façana sud conté un portal emmarcat amb pedra treballada en el nivell inferior i una eixida al nivell superior emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Les façanes est i oest de la pallissa no contenen obertures.</p> | 08109-11 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Collades es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de baix.</p> | 42.1066300,2.0910700 | 424850 | 4662015 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53198-foto-08109-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53199 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada-1 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>L'Estrada es troba situada al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud-oest de Gonfaus. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum adossat al sud-est i diverses estructures adossades al voltant, tancant un pati davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati o lliça tancat al davant, delimitat per un mur de maçoneria de pedra al sud-oest i per nombroses estructures a la resta, totes bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb obertures emmarcades amb pedra treballada. Pròpiament a la façana hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada, i tres finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra treballada i una tercera amb pedra treballada i llinda de fusta. La part dreta de la façana queda dominada per un volum adossat que forma una eixida al primer pis, sustentada per dos pilars d'obra vista i un de pedra bisellada amb motllures al capitell. La façana sud-oest conté un petit cos adossat a la part esquerra que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis sustentada amb dos pilars de pedra treballada. A nivell de planta baixa, la façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada i tres obertures amb inscripcions: dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la llinda erosionada on encara s'intueix l'anagrama IHS i l'altra amb la data de 175- inscrita, tot i que parcialment erosionada. La tercera obertura amb inscripció és una porta emmarcada amb pedra bisellada que comunica amb la terrassa i que conté la data de 1761 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha dues obertures emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i just sota teulada, una petita obertura entre carreus. A la dreta de la façana, entre el volum principal de la masia i les estructures que hi ha a l'extrem sud, hi ha un mur de maçoneria de pedra que conté l'accés principal a la lliça, un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb un relleu a la llinda dins el qual hi ha la inscripció 'PAU ESTRADA 1750 ME FECIT' junt amb una creu al centre. Just a la dreta del portal hi ha el pujador, bastit amb blocs de pedra treballada. La façana nord-oest conté un petit cos de planta quadrada adossat a l'extrem dret. A la resta de la façana hi ha una obertura per planta: una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord-est conté el nivell de planta baixa arrebossat, on hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues amb monòlits de pedra bisellada, i una porta reformada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra hi ha el volum adossat davant la façana principal de la masia, en aquesta façana amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i més a l'esquerra diverses estructures adossades.</p> | 08109-12 | Sector central del terme municipal | <p>L'Estrada es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Bernat Estrada i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. També es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. A mitjans segle XVIII va ser reformada i ampliada com ho testimonien nombroses llindes a l'edifici.</p> | 42.0638400,2.0791900 | 423817 | 4657274 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53199-foto-08109-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53199-foto-08109-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Uns metres al sud del conjunt hi ha una estructura aterrada bastida amb murs de maçoneria de pedra, i uns metres al nord, una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté obertures només a la façana sud, una gran obertura emmarcada amb pedra treballada que ocupa tota la part central de la façana i una obertura d'arc rebaixat a la dreta, emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1791 inscrita a la clau.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53200 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Font està situada en un punt lleugerament elevat al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà i a l'est del serrat de Sant Isidre. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, amb unes golfes que ocupen només la part central, sota el carener. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades delimitades amb un encoixinat de carreus treballats que sobresurt lleugerament respecte a les façanes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té al davant una era enrajola, delimitada a l'est per cal Masover, a l'oest per la pallissa i al sud per una barana de blocs de pedra treballada que salva un desnivell que només és accessible a través d'una rampa empedrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha una creu inscrita, i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades per un pilar central de pedra bisellada, sobre el qual hi ha un carreu amb la inscripció 'FONT 1773'. Tant el pilar central com els laterals tenen una motllura que sobresurt a mode de capitell.. A l'interior de la galeria hi ha un espai cobert al fons del qual s'observen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis es repeteix la disposició d'obertures, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria de dues grans obertures al centre, en aquest cas emmarcades amb pedra treballada. Just sobre el pilar que sosté aquestes arcades hi ha un bloc de pedra treballada de grans dimensions que sobresurt i en el qual hi ha esculpida una figura masculina tot i que parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est conté un sòcol que sobresurt al nivell inferior, on el mur és completament arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres, tres de les quals són espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, tres de les quals amb ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada on hi ha la cisterna i que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra transformada en porta a la que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. En la part que queda a cobert i que dóna accés a la petita terrassa hi ha una finestra i una porta emmarcada amb pedra motllurada, a la llinda de la qual hi ha esculpit en relleu una font amb al inscripció 'FONT' amb un àngel a cada costat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada sobre les que sobresurt un bloc de pedra treballada de grans dimensions en el que hi ha esculpida una figura femenina, tot i que parcialment erosionada. La façana oest compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté un volum d'obra vista adossat a la part dreta. Adossat a la façana hi ha un petit pati on antigament hi havia estructures, de les que actualment només es conserven tres pilars de pedra treballada.</p> | 08109-13 | Sector sud del terme municipal | <p>La Font es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. La construcció actual data del segle XVIII tal com ho testimonien nombroses llindes.</p> | 42.0450900,2.0473200 | 421157 | 4655222 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha un oratori dedicat a la Sagrada Família. (Continuació descripció) Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb llinda de fusta i dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. La masia queda envoltada per nombroses edificacions, entre les que es troba cal Masover, cal Sastre i la pallissa, i envoltada per nombrosos murs de maçoneria de pedra i una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra ubicada uns metres al nord-oest.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53201 | Gonfaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gonfaus | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>Gonfaus està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de l'alzina Bonica, al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al nord-est de l'Estrada. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada i format pels nivells de planta baixa, primer pis i golfes, diversos volums adossats al nord i diverses estructures situades uns metres al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, en algunes parts formades per més d'una filada de carreus treballats, i coronada amb teulada de quatre vessants. Davant la façana principal hi ha un petit pati o lliça que queda delimitat per la masia al nord, per diverses estructures al sud i per un mur de maçoneria de pedra a l'oest que té un accés principal emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció 'BARTOMEV GONFAVS 1682' a la llinda. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat i un imponent portal d'arc de mig punt adovellat al centre, amb dovelles llargues i estretes i amb la data de 1636 inscrita a la clau. Al primer pis hi ha una gran finestra emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana est té totes les obertures concentrades a la meitat dreta. A nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i entre elles es conserven uns blocs de pedra treballada integrats al mur que probablement sustentaven un matacà, actualment inexistent. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta de la façana, i sobresortint lleugerament, hi ha un volum adossat. A nivell de planta baixa forma tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i orientades a sud, est i nord; i el nivell superior es troba reformat. La façana nord conté fins a tres volums adossats a la part esquerra. El primer volum, adossat a l'extrem nord-est, conté una porta emmarcada amb maó a nivell de primer pis. El segon volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1724 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. El tercer volum forma una terrassa a nivell de primer pis i conté la cisterna de planta circular, la meitat de la qual sobresurt de la façana. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i just a sobre hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'IHS IOAN GONFAVS 1724' junt amb una creu intercalada. La terrassa que corona el volum es troba delimitada amb una barana de blocs de pedra motllurats, sustentada amb dos pilars bisellats, un dels quals amb una senzilla motllura al capitell i té un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'extrem dret apareix una part del volum principal, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat tant al nivell de primer pis com al de golfes, tot i que la del primer pis es troba tapiada. La façana oest conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Tant al nivell de primer pis com al de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha el mur que tanca el pati per l'oest, amb l'accés principal, i més a la dreta hi ha adossades diverses estructures d'us agropecuari.</p> | 08109-14 | Sector central del terme municipal | <p>Gonfaus es troba documentada des de l'any 1325. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0660200,2.0813000 | 423994 | 4657515 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53201-foto-08109-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53201-foto-08109-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Pocs metres al sud de la façana principal, tancant el pati pel sud, hi ha diverses estructures d'us agropecuari bastides amb murs de maçoneria de pedra i coronades amb teulada de doble vessant. En aquestes estructures destaca un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la data de 1677 inscrita a la llinda i una columna de pedra treballada formada per sis grans blocs, un dels quals és la base i un altre el capitell. En un dels blocs que forma el fust hi ha gravada la inscripció '11 de maio 1617'. Encara més al sud hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la major part de la quals modernes. Tot i així, n'hi ha una bastida amb murs de maçoneria de pedra que conserva un ample portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1612 inscrita a la clau de l'arc. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant. Només conté obertures a la façana sud, on queda completament oberta, i per on s'observen dos grans pilars interiors de pedra treballada, un dels quals amb un carreu integrat amb la data de 1707 inscrita. Just davant la pallissa hi havia l'era de la masia, que actualment conserva una part empedrada amb grans lloses i una part enrajolada, tot i que molt erosionada. Pocs metres al nord-est de la masia hi ha una bassa delimitada amb grans blocs de pedra treballada, tot i que actualment ja no acumula l'aigua.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53202 | Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perotet | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>El Perotet està situada en un coll elevat a l'extrem nord del terme municipal al límit amb el terme municipal d'Alpens, als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol i uns metres al nord-oest de les Collades. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i una estructura adossada a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i en algunes parts de tàpia amb cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1631 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa l'estructura adossada a l'oest, bastida amb murs d'obra vista al nivell inferior i quedant oberta al nivell superior, on hi ha una eixida sustentada amb pilars d'obra vista i parcialment tancada amb planxes de fusta. La façana oest conté adossada a la part dreta l'estructura que forma l'eixida al nivell superior. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i maó al primer pis i una petita obertura ubicada just sota teulada. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana est, situada a tocar de la pista forestal, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta actualment tapiada i al primer pis, dues finestres petites emmarcades amb maó i llinda de fusta.</p> | 08109-15 | Sector nord del terme municipal | <p>Perotet es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà del 31 d'agost de 1716 amb el nom de Colladas de dalt, essent el propietari Pere Parotet. Al portal principal de la masia es conserva una llinda datada al primer terç del segle XVII.</p> | 42.1077000,2.0902700 | 424785 | 4662135 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53202-foto-08109-15-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53203 | Rocadenbosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadenbosch | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Rocadenbosch està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de Muntanyola, al nord-est del puig Martorell. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruït de múltiples ampliacions amb nombrosos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a la part central i a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada sobre el portal. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La part dreta de la façana conté una eixida adossada amb pilars de pedra treballada a la meitat inferior i de pedra bisellada a la superior. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra tosca que forma un pas cobert. Al primer pis, a l'interior de l'eixida, hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb la data de 1744 inscrita. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment una estructura reformada com a habitatge que en la seva façana oest, sota el pas cobert, conté una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada amb la data de 1815 inscrita. Per sobre l'estructura hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i una altra a les golfes. A l'extrem esquerre de la façana sobresurten perpendicularment diverses estructures adossades a l'extrem sud de les quals hi ha la pallissa, sustentada amb pilars de pedra treballada, un amb la data de 1788 inscrita, i pilars d'obra vista. Per sobre aquestes estructures hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. Davant aquesta façana hi ha una era enrajolada que acaba en punt rodó al seu extrem sud, on es troba delimitada per un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada, en un dels quals hi ha la data de 1738 inscrita. La façana est es troba dominada per un volum adossat i diverses estructures. En el volum adossat i a nivell de planta baixa hi ha una porta i tres finestres ovalades reformades. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb la data de 1763 inscrita junt amb una creu intercalada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta la façana forma un queixal i apareix una part del volum principal. En aquest tram de façana i a nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada just a sobre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada sota el pas cobert que hi ha entre volums. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra bisellada i ampit de pedra, i amb la data de 1777 inscrita. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit de pedra. La façana nord mostra el volum principal al centre, dividit en tres parts, el volum adossat a l'est a l'esquerre i un petit volum adossat a la dreta. En la part esquerre del volum principal, i a nivell de planta baixa, hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'AÑO 1897 J.R.' a la llinda.</p> | 08109-16 | Sector central del terme municipal | <p>Rocadenbosch es troba documentada des de l'any 1356. Torna a aparèixer documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Pere Roca d'en Bosc, i en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0737500,2.0404200 | 420621 | 4658410 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53203-foto-08109-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53203-foto-08109-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la part central del volum principal hi ha la cisterna adossada, amb una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una eixida per on s'accedeix a la part superior de la cisterna, i que es troba sustentada amb un pilar central de pedra bisellada on hi ha la data de 1687 inscrita. A la part dreta del volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada amb la inscripció 'MP 1948' a la clau de l'arc. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerre de la façana principal, formant un queixal, hi ha el volum adossat a l'est que forma un pas cobert entre volums, en aquesta façana amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, les dues amb inscripció en la que hi ha intercalat un cor travessat per una creu, en la de l'esquerre 'LLUSIA ROCA Y SABATES' i en la de la dreta 'FRANco ROCA D.B.'. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Uns metres davant la façana hi ha diverses estructures, la major part bastides modernament, i un mur de maçoneria de pedra amb un carreu integrat en el que hi ha la data inscrita de 1694. La façana oest es troba dominada per un petit volum adossat, que correspon a una masoveria. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb la data de 1726 inscrita a la llinda, i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1786 inscrita. El primer pis es troba arrebossat i conté obertures reformades. A la dreta hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra al final de les quals hi ha la pallissa, a l'extrem sud.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc