Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53251 | Masoveria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La masoveria de la Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens, i uns metres al sud de la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada, algunes amb llinda de fusta com el portal principal orientat a l'oest, i altres reformades amb maó. Entre les estructures adossades destaca la cisterna, situada a l'esquerra de la façana principal i bastida amb grans blocs de pedra treballada i un dels pilars d'un cobert adossat amb la data de 1868 inscrita en un dels carreus.</p> | 08109-64 | Sector nord del terme municipal | 42.0961500,2.0874800 | 424541 | 4660855 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53289 | Miralles Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-vell | PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | Miralles Vell està situada sobre un turó cobert de roures a l'est del rec de Miralles prop del punt on rep les aigües del rec de cal Salles, al sud-est de Miralles. Es tracta d'una edificació de grans dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Les dimensions de l'edifici són de 30 metres de llargada per 5 metres d'amplada a l'extrem nord i 7 metres d'amplada a l'extrem sud. Tot i així, a la part central d'aquest recinte hi manquen restes constructives pel que podria tractar-se de dues edificacions separades per un pati o espai obert central. | 08109-102 | Sector sud del terme municipal | Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. | 42.0335900,2.0414700 | 420658 | 4653950 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53290 | Generes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes-vell | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | <p>Generes Vell està situada en una esplanada coberta per alzines i envoltada d'alguns camps de conreu i bosc, al sud-est de Generes i al nord-oest de Maçaneres. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici i només en algunes parts es conserven parcialment dempeus amb alçades inferiors a un metre. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Uns metres al sud hi ha indicis d'alguna estructura o edificació, de menors dimensions, i amb els murs completament enrunats.</p> | 08109-103 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 i relativament a prop de les runes d'aquesta masia hi ha restes ibèriques. Tot i així la masia no apareix documentada en cap dels cadastres o llistats de cases dels segles XVIII i XIX.</p> | 42.0290700,2.0304300 | 419739 | 4653459 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53291 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-2 | Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats. | El Casalot està situada sobre un petit turó al sud-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, als peus de la pista forestal que s'inicia prop de la casa de l'Atalaia. Es tracta d'una edificació en runes ubicada sobre un turó, actualment ocupat per diverses alzines. Es conserven alguns murs, quasi completament enrunats, a una alçada màxima de metre i mig, tot i que en la major part només queden monticles lineals de terra i rocs, en moltes parts coberts de vegetació. L'edificació, de mitjanes dimensions, queda lleugerament elevada sobre l'espai proper i compta amb una petita esplanada que s'estén al sud-oest. | 08109-104 | Sector central del terme municipal | 42.0625600,2.0674800 | 422846 | 4657143 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53297 | Pallissa de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilartimo | XVIII | <p>La pallissa de Vilartimó es troba situada uns metres al sud de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, sobrepassa els 30 metres de llargada, formada per un volum principal de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a l'esquerra un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada que ocupa pràcticament tota l'alçada de l'edifici. Als laterals sobresurten dos blocs de pedra treballada a mode de capitell, a la clau hi ha la data de 1772 inscrita i es troba tancada amb una gran vidriera. La part dreta de la façana conté sis finestres emmarcades amb pedra treballada al nivell inferior i queda completament oberta al nivell superior, amb cinc pilars d'obra vista. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord dóna a un pati que queda delimitat per murs de maçoneria de pedra a est i oest i per la façana principal de la masia al nord. Pròpiament a la façana i al nivell inferior hi ha quatre finestres emmarcades amb maó i unes escales bastides amb maçoneria de pedra i parts d'obra vista que condueix al nivell superior. El nivell superior queda completament obert amb pilars d'obra vista. La part dreta de la façana conté un portal emmarcat amb pedra treballada la nivell inferior i es troba bastida amb obra vista al nivell superior, on no hi ha obertures.</p> | 08109-110 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0836900,2.0180300 | 418782 | 4659535 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53308 | Tina de glans del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu. </span></span></span></span></span></span></p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans del Castell està situada uns metres al nord de la masia del Castell, a l'oest del turó on s'assenta el castell de Lluçà. Es tracta d'una tina de glans de grans dimensions picada a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al nord de la masia del Castell. La tina, a diferència de la majoria de les que es troben a la zona, no és circular sinó rectangular, amb els angles arrodonits. Té un amplada i llargada aproximada de 230 centímetres i 420 centímetres respectivament, i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 70 centímetres. Pel costat est hi ha unes escales d'accés a la tina picades a la roca i pel costat oest, la tina es troba acabada amb un mur de maçoneria de pedra.</p> | 08109-121 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0566700,2.0373600 | 420347 | 4656517 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53308-foto-08109-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53308-foto-08109-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53309 | Tina de glans del Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-puigsec | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | Únicament es conserva la meitat del perímetre de la tina. | <p>La tina de glans del Puigsec està situada uns metres al sud-est de la masia en runes del Puigsec, als peus del turó del castell de Lluçà. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al sud de les restes del Puigsec. Es tracta d'una tina de glans parcialment destruïda ja que va ser dinamitada per a transformar-la en una petita bassa i només conserva la meitat del perímetre. La tina té un diàmetre de 215 centímetres i una profunditat conservada d'uns 45 centímetres.</p> | 08109-122 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0510700,2.0435100 | 420849 | 4655889 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53310 | Resclosa de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-goles-de-les-heures | <p>BOLÓS, Jordi i FABREGAS, Miquel (1982). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l'alta edat mitjana', Quaderns d'estudi medievals nº 9. Artestudi edicions. Barcelona 1982. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | Únicament es conserven alguns forats picats a la roca. | <p>La resclosa de les goles de les Heures es troba situada a la riera de Merlès, pocs metres al sud del pont de les goles de les Heures Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera de Merlès, formant un petit salt al capdavall. Està formada per diverses filades de forats picats a la roca. A l'extrem de la plataforma rocosa s'observen diverses filades de forats circulars i una filada doble de forats rectangulars. Al nord d'aquestes hi ha dues filades paral·leles de forats circulars que descriuen una llarga corba creuant la riera uns metres al sud del pont i desapareixent de la plataforma rocosa per l'extrem sud-est. A partir d'aquest punt, i en un tram d'uns dos-cents metres de llargada, es van trobant nombrosos forats circulars picats a la roca sobre el cingle rocós que delimita la riera pel costat est. En alguns d'aquests punts, els grans blocs de roca s'han desprès, quedant aquests forats a diferent nivell. Les restes del possible canal acaben en un punt on hi ha una ample regata picada a la roca, que s'estreny fins arribar al límit d'una roca sota la qual hi ha una petita esplanada a tocar de la riera. Uns metres al nord del pont, en el que pròpiament es coneix com les goles de les Heures, també hi ha diversos forats picats a la roca que tant podrien correspondre a una antiga resclosa com a una antic pas per creuar la riera. Segons J. Bolós alguns d'aquests forats formarien part d'una resclosa de suport lateral que formava part d'un molí medieval, dels segles IX-X.</p> | 08109-123 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0732700,2.0084000 | 417972 | 4658387 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53312 | Tines de glans del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-del-vilaro | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior de les tines es troba cobert de terra i vegetació. | <p>Les tines de glans del Vilaró estan situades sobre una petita esplanada rocosa uns metres al nord-oest del Vilaró, tot i que en un nivell inferior respecte la masia. Es tracta de dues tines de glans circulars de grans dimensions picades a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al costat del creuament de dues pistes forestals. La tina situada al nord té un diàmetre aproximat de 300 centímetres, i la que es troba al sud, un diàmetre d'uns 270 centímetres. Ambdues tines es troben plenes de terra i parcialment cobertes de vegetació, deixant una profunditat d'entre mig i un metre. Les dues tines es troben separades per una franja de roca de metre i mig.</p> | 08109-125 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0566000,2.0319600 | 419900 | 4656514 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53312-foto-08109-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53312-foto-08109-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53315 | Tina de glans de Rocadenbosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-rocadenbosch | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) </span></span></span></span></span><em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</p> <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | <p>La tina de glans de Rocadenbosch està situada sobre un aflorament rocós elevat al nord-est de Rocadenbosch. Es tracta d'una tina de glans circular de grans dimensions picada a la roca. La tina té un diàmetre aproximat de 330 centímetres i es troba envoltada per un mur de maçoneria de pedra de poc més d'un metre d'alçada, amb una obertura al sud que queda tancada per una barana de ferro. Interiorment el mur té un carreu integrat amb la data inscrita de 1601. L'aflorament rocós on es troba la tina té dues grans regates picades a la roca, amb una profunditat que en alguns punts sobrepassa els 10 centímetres i que recull l'aigua de pluja dirigint-la a la tina a través d'una petita obertura a l'extrem inferior del mur que envolta la tina. La tina es troba habitualment plena d'aigua, amb una vegetació pròpia d'espais humits.</p> | 08109-128 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0756000,2.0414400 | 420708 | 4658615 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53315-foto-08109-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53315-foto-08109-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53316 | Tina de glans del Puig-xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-puig-xot | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans del Puig-xot està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la masia del Puig-xot. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una gran esplanada rocosa. La tina té un diàmetre de 200 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat que en alguns punts arriba als 200 centímetres. Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies. Pel costat exterior, l'esplanada rocosa on es troba la tina forma un llarg cingle acabat en balma a l'extrem sud. Just en el punt on es troba la tina hi ha diversos encaixos rectangulars picats a la roca, on probablement s'adossava alguna estructura.</p> | 08109-129 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0562000,2.0483300 | 421254 | 4656454 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53316-foto-08109-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53316-foto-08109-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53317 | Tina de glans de Colldeplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-colldeplana | <p><span><span><span><span><span>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu. </span></span></span></span></span></p> | Es troba coberta parcialment de terra i vegetació | <p>La tina de glans de Coll de Plana està situada al nord-est de Coll de Plana, en la vessant sud del serrat de la Tina, en la carena de Codolers. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície en una zona de feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra. La tina té un diàmetre aproximat de 190 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 70 centímetres. Pel costat oest hi ha unes escales d'accés a la tina picades a la roca, amb una amplada aproximada de 80 centímetres Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies formant una vegetació pròpia de llocs humits.</p> | 08109-130 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0539800,2.0229100 | 419148 | 4656231 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53317-foto-08109-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53317-foto-08109-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53319 | Capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVII | <p>L'església de la Mare de Déu dels Dolors de la Vila d'Alpens es troba situada uns metres al nord de la Vila d'Alpens, en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa. Es tracta d'una capella d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció 'Magdalena Vila' i una data del segle XVII parcialment erosionada. Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.</p> | 08109-132 | Sector nord del terme municipal | 42.0971700,2.0872300 | 424521 | 4660968 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església encara és utilitzada en celebracions familiars. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53320 | Tina de glans de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-les-casetes | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans de les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de les runes de les Casetes i al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una esplanada rocosa. La tina té un diàmetre de 205 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 50 centímetres. Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies formant una vegetació pròpia de llocs humits.</p> | 08109-133 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0888400,2.0545700 | 421810 | 4660073 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53324 | Pla Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-magre | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Pla Magre està situat en una gran esplanada, part de la qual està poblada per bosc d'alzines i pins, amb afloracions de gresos. Dins de la zona s'aprecien diferents tipus d'estructures, sobretot parets fabricades amb tècnica de pedra seca, així com diversos túmuls. Degut a que la zona està poblada amb bosc i sotabosc amb vegetació superficial espessa, no s'han trobat en superfície restes materials que puguin donar una idea de la seva cronologia. Caldria realitzar unes cales de prospecció. El motiu de la fitxa, no obstant això, és l'existència al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès de dos elements trobats pel Sr. Josep M. Gombau, veí de Prats. Es tracta d'una petita destral votiva, de pedra polida de 5 centímetres d'alt per 4,5 centímetres d'amplada màxima; l'altre element és una peça cúbica, polida, amb les arestes arrodonides i que en una cara presenta una perforació no total de 12 mil·límetres i a l'altra un petit forat circular de 4 mil·límetres. La peça està fabricada en pedra, de tipus sedimentària, de color groguenc i dura. Pel què fa a la destral de pedra polida de tipus votiu o ritual, fa pensar en una cronologia eneolítica. A més a prop de la zona s'hi localitza la balma sepulcral de Font Guillera, també eneolítica.</p> | 08109-137 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0242700,2.0377400 | 420338 | 4652919 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53327 | Jaciment de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-camp-de-soler | Únicament s'observen dos forats de pal i diverses acumulacions de terra i enderrocs. | <p>El jaciment de Camp de Soler està situat sobre una petita carena a l'est de Camp de Soler i al sud de la tina de Camp de Soler. Es tracta d'una zona erma on han crescut algunes alzines i pins on s'observen dos incisions circulars picades a la roca. La que es troba més a l'est, picada sobre un petit aflorament rocós, té un diàmetre de 15 centímetres. L'altra té un diàmetre de 16 centímetres i es troba picada en un bloc de pedra treballada d'uns 45 centímetres d'amplada i acabat en punt rodó. Al voltant d'aquest bloc s'observen diverses acumulacions lineals de terra i pedres despreses amb vegetació que hi ha crescut a sobre, probablement la resta d'alguna estructura o edifici.</p> | 08109-140 | Sector sud del terme municipal | 42.0418400,2.0307700 | 419783 | 4654876 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53334 | Camí ramader de ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-ponent | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | La major part del camí s'ha transformat en pistes forestals. | <p>El camí ramader de ponent entra al terme municipal de Lluçà prop de la Cadira d'en Galceran, a l'extrem sud-oest del terme municipal i al límit amb els termes municipals de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena de Codolers durant un llarg tram, sempre en direcció nord, passant per la Pedra Dreta, la Casanova del Grau (uns metres després de la qual es troben unes basses que servien de punts d'abeurada) i el serrat de Guiau, al costat del qual hi ha una pleta i uns emprius amb el mateix nom. Seguint en direcció nord, i ascendint lentament en direcció al puig Martorell, el punt més alt del terme municipal de Lluçà, el camí passa per l'antiga casa de parada de Coll de Plana, per la pleta del Pla dels Fanals i arriba prop del puig Martorell, vorejant-lo pel costat est i passant per ca l'Apedaçat. Una vegada deixat enrere el puig Martorell el camí segueix carenejant en direcció a la Tor de l'Espà, en alguns punts entrant al terme municipal de Borredà. En aquest tram el camí traspassa el pla de la Mala Junta i passa prop de les antigues cases de Cabres Mortes, la Creu Vermella, cal Perot (vora la qual hi ha la font de cal Perot i la bassa dels Galàpets), cal Rabat, la Roqueta i cal Senalla, al costat de la qual també hi ha una bassa d'abeurada. En aquest punt el camí es desvia uns metres a l'est i arriba a la Tor de l'Espà, antiga casa de parada on es troba una església advocada a Sant Quirze. Des d'aquesta masia el camí torna a agafar direcció nord passant per la bassa dels Bous i la pleta de l'alzina Grossa de la Tor, ja a l'extrem nord del terme municipal. Des d'aquest punt el camí salva un fort desnivell descendent que el condueix fins a creuar la riera de Merlès pel pont de Roma, camí de les pastures de muntanya del Berguedà i la Cerdanya.</p> | 08109-147 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a les pastures de Muntanya de la Cerdanya i el Ripollès, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0673900,2.0300300 | 419754 | 4657714 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En alguns del camí es conserven les traces esmolades a la roca de l'antic camí de bast. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53335 | Camí ramader central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-central | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | <p>El camí ramader central entra al terme municipal de Lluçà al nord de la masia de l'Almató, antiga casa de parada que pertany al municipi de Sant Martí d'Albars. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena en direcció nord, fins arribar al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, passant pel carrer Major on hi ha l'antiga casa de parada de cal Penyora. Des d'aquest punt fins a l'extrem nord del terme municipal, vora les masies del Perotet i les Collades, el camí segueix per la carena en direcció nord, coincidint amb l'antic camí ral de França i amb l'actual pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. En aquest tram el camí passa prop de la Coma de Borrassers, l'església de Sant Cristòfol de Borrassers i el Gascó fins arribar a l'extrem nord del terme municipal, en un petit coll on hi ha les masies de les Collades i el Perotet. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal d'Alpens en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès.</p> | 08109-148 | Sector central i nord del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès, el Vallès i Manresa en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta II, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. La ruta I coincideix amb l'antic traçat del camí de França, camí ral que connectava Catalunya amb el país franc. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0709000,2.0723700 | 423261 | 4658064 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí ha estat senyalitzat recentment. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53336 | Camí empedrat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-santa-eulalia | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de Santa Eulàlia es troba situat en una zona erma entre camps uns 250 metres a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord de la font de l'Aixeta. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada. El tram, d'uns 65 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més al sud, d'uns 15 metres de llargada, conserva un petit mur a banda i banda del camí bastit amb blocs de grans dimensions però amb molt poca alçada, quedant a la major part del tram només una filada de pedres. L'espai que queda entre ambdós murs és d'uns 2 metres d'amplada i com a paviment aprofita l'esplanada rocosa sobre la que es troba bastit el camí. En els següents 50 metres seguint una direcció nord-est el camí continua amb la mateixa tipologia, tot i que en aquest tram es troba quasi completament cobert de terra i vegetació, quedant en algun punt els murs enrunats.</p> | 08109-149 | Sector central del terme municipal | 42.0669300,2.0695800 | 423025 | 4657626 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53337 | Camí empedrat de les roques de cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-les-roques-de-cal-coix | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de les roques de cal Coix es troba situat al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a uns metres de la carretera BV-4341 i en l'indret conegut com les roques de cal Coix. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada al sud-oest. El tram, d'uns 200 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més a prop de la carretera BV-4342 es conserva un mur de contenció exterior bastit amb blocs de pedra, un mur a la part superior que separa el camí del camp que hi ha a sobre i un paviment irregular format amb blocs de pedra de mides diferents. A partir d'aquest tram el camí entre en una esplanada rocosa i al llarg d'uns 200 metres es conserva el mur que delimita el camí pel costat nord. Es tracta d'un mur bastit amb blocs de pedra de grans dimensions i en algunes parts es troba enrunat.</p> | 08109-150 | Sector nord del terme municipal | 42.0742500,2.0744700 | 423439 | 4658435 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest tram de camí coincideix amb l'antic camí ramader i amb el sender de gran recorregut GR-1. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53338 | Camí empedrat de puig Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puig-martorell | Únicament es conserva un petit tram de camí molt erosionat. | <p>El camí empedrat de puig Martorell es troba situat al sud-est del puig Martorell i pocs metres a l'est de la pista forestal que comunica les masies del Castell i el Collet d'en Roca. Es tracta d'un tram de camí que salva un fort desnivell, en el que apareix una formació rocosa, a través d'un revolt pronunciat de gairebé 180 graus. El tram, d'uns 20 metres de llargada, té un pendent pronunciat i forma tres parts diferenciades. A la part inferior es conserva únicament un petit mur de contenció exterior bastit amb grans blocs de pedra tot i que pràcticament es troba enrunat. La part central, que correspon al revolt, conserva el mur exterior de contenció, de forma arrodonida i bastida amb pedres de grans dimensions. El paviment del camí en aquesta part es troba format per nombrosos blocs de diverses dimensions col·locats al terra formant un enllosat irregular. La part superior del camí conserva un petit mur de contenció a la part exterior i té el paviment picat a la roca.</p> | 08109-151 | Sector oest del terme municipal | 42.0682300,2.0352700 | 420188 | 4657802 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53345 | Candeler d'altar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candeler-daltar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (2003). Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Treballs Gràfics S.A. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Fitxa documental del candeler. MEV. 611. Museu Episcopal de Vic.</p> | XII-XIII | <p>El candeler d'altar és provinent de l'església de Santa Maria de Lluçà. És fet amb ferro forjat, estirat i reblat i té unes mesures de 24,97 x 12,7 centímetres. Està compost per tres cames corbes amb genolleres ben marcades i rematades per tres peus de forma romboïdal que reposen plans. Les cames sostenen una gruixuda canya amb dos nòduls bulbiformes la qual, a partir del segon nus, s'afua per tal de poder tenir inserit el ciri. Tècnicament el candeler ha estat resolt amb la fabricació per separat de les dues parts principals de la peça: els peus per una banda i l'eix que sosté el ciri per l'altra. L'acoblament d'ambdues peces es realitza mitjançant la inserció de la canya per un orifici previst al punt d'unió de les tres cames i reblada a la base de manera que forma la cabota com la d'un clau. Sembla ser que aquest candeler no és complert ja que hi manca al conjunt un petit plat que recollia la cera perduda durant la cremació del ciri, tot evitant que es taquessin les tovalles. Aquest tipus de candelers ocupaven el seu lloc sobre l'altar tal vegada a banda i banda de la creu. Els candelers realitzats amb ferro són la versió pobra d'altres de més rics generalment d'argent, cosa que es dedueix dels documents conservats. En origen devia presentar un revestiment daurat o policromat. Es tracta d'una rèplica humil dels exemplars esmaltats i dels models més sumptuosos elaborats en metalls preciosos, amb els quals presenta una gran semblança formal.</p> | 08109-158 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El candeler de ferro forjat consta ingressat al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898. És un candeler de tradició grecoromana que es manté vigent durant tot el període altmedieval, tal i com testimoni a la plàstica romànica catalana, i perviu fins als primers segles del gòtic, puix que es pot contemplar encara en diverses escenes del psaltiri anglocatalà, pintat per Ferrer Bassa entre els anys 1340 i 1348. El candeler d'altar va ser restaurat pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a 29/11/1999.</p> | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 611. La imatge s'ha extret del llibre: Guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53361 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La balma dels Bous està situada en un punt lleugerament enclotat al sud del Vilaró i al nord-est del petit nucli de Lluçà. Es tracta d'una balma de grans dimensions que conté una petita font al seu extrem sud. S'accedeix a la balma a través d'un petit corriol que s'inicia al costat de l'alzina de la balma dels Bous i descendint entre boixos, arriba al cap de pocs metres a la balma pel seu extrem sud. La balma es troba orientada a l'oest i destaca per la seva gran profunditat, que assoleix en alguns punts els 13 metres i és propera als 10 metres en gran part de la balma. La llargada de la balma es troba al voltant de 40 metres i l'alçada mitjana és d'uns dos metres, essent l'alçada màxima d'uns tres metres. La major part de la balma té com a paviment la mateixa roca, sense vegetació a la major part. En alguns punts de la balma hi ha restes d'un antic tancat per a guardar bestiar. A l'extrem sud de la balma hi ha una font que consisteix en una gran formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua per tres punts diferents: el principal a l'esquerra dirigit amb teules, el central format per una regata picada a la roca per on regalima l'aigua i el de la dreta, on l'aigua cau sobre una petita pica circular completament coberta de molsa. En el nivell superior de la balma hi ha una segona balma, de la mateixa llargada però amb poca profunditat i de difícil accés i en el nivell inferior, una tercera balma, de menor llargada i poca profunditat. En períodes de pluja l'aigua forma un salt per sobre les tres balmes formant un petit gorg al davant de la balma inferior. | 08109-174 | Sector central del terme municipal | 42.0535400,2.0314800 | 419856 | 4656174 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53361-foto-08109-174-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es considera la balma i el pla rocós que hi ha a sobre com un punt de reunió de bruixes. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006, la font de la balma dels Bous presentava un índex de nitrats de 108'30 i 166'60 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53362 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-16 | Guia informativa de l'arxiu municipal de Lluçà. | XIX-XX | L'arxiu municipal de Lluçà aplega, conserva i difon els fons documentals generats per la mateixa Administració municipal des de mitjan segle XIX (1842) fins a l'actualitat, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. L'arxiu municipal, al mateix temps, ofereix als ciutadans, als estudiosos i al públic en general un servei cultural per a la recerca i la difusió històriques, i esdevé una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. L'arxiu municipal de Lluçà ocupa 275 unitats documentals i la documentació s'organitza seguint el quadre de classificació de Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que s'estructura a partir de les següents seccions (i a partir de les quals es van generant les subseccions necessàries): 01 ADMINISTRACIÓ GENERAL 1852 - 2008 02 HISENDA 1842 - 2008 03 PROVEÏMENTS 1893 - 2007 04 SERVEIS SOCIALS 1909 - 2008 05 SANITAT 1893 - 2004 06 OBRES I URBANISME 1925 - 2004 07 SEGURETAT PÚBLICA 1889 - 1989 08 SERVEIS MILITARS 1876 - 2000 09 POBLACIÓ 1876 - 2003 10 ELECCIONS 1872 - 2008 11 ENSENYAMENT 1876 - 2004 12 CULTURA 1927 - 2008 13 SERVEIS AGROPECUARIS I MEDI AMBIENT 1879 - 2007 | 08109-175 | C. Rourets s/n. Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà. | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1997. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53369 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-0 | VILARMAU, Josep M (1997). Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Arxiu Vilarmau. Centre de Documentació del CPCPTC. | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista de Santa Maria de Merlès que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès. Es tracta d'un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes entreteniments, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Lluçà, hi ha recollit un volum important d'informacions, de diverses tipologies, a més de les que són comunes a tot el Lluçanès. Són les següents: Cançons cavalleresques i llegendàries: - El testament d'Amelia [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El comte l'Arnau. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - La porqueirola. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El comte l'Arnau. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama captiva. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [La vida de les galeres..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El testament d'Amelia [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama enterrada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La dama robada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - La presó de Lleida. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - El grumet valent. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Sant Jaume de Galícia. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La presó de Lleida. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons amoroses: - El frare blanc. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - [L'Angeleta]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El caçador i la pastoreta. Santa Eulàlia de Puig-oriol. - [Nines que aneu a l'aiga, viva l'amor..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Matinet m'en llevo yo [sic]..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - La carta. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Les noies de Cerdanya fan de bon festeiar [sic]..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [Un dia estant yo [sic] al joc de pilota..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - [La dama de Lió]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Me han dicho que te casabas. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons satíriques, humorístiques, picaresques i de costums: - Lo señor gato [sic]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Els tres segadors. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Lo bon Joan. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Casada amb un vell. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - A la costa de Ceret.. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. Cançons populars. Cançons històrico-polítiques, de lladres, mnemotècniques, danses i ballets, tocates, corrandes i semblants: - Els traginers. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - L'hostal de la Peira. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El serraller. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - El fals homei. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. - Carlinada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text. | 08109-182 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Barcelona. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Cançons populars. Cants religiosos: Nadal, quaresma, caramelles, goigs, goigs de porta, de sants diversos, cançons religioses diverses:- Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goigaires de Santa Eulàlia de Puigoriol [sic]). Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Goigs del gloriós martir [sic] Sant Cristofol [sic], que es venera en una ermita aprop [sic] de Santa Eulàlia de Puigoriol [sic]. Notació musical i text.- A la sala de Betlem; nadala. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- La gala de Queralt. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Sant Isidro Llaurador (cançó de porta). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Anunciata (?). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Cercant posada. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Jesús es [sic] nat per tot el món. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Coblas en Belén. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- La non, non de Betlem. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- El dimoni escuat. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Sant Josep i la cigala. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Tinc un violí. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [Pastorets de la muntanya...]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [Mortals alerta..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Naixement de Jesús. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Ja es [sic]nat (mnemotècnica). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- [De Jesús la primera agonia..]. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Text.Caramelles: corrandes i goigs:- Caramelles; caramelles i goigs. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; conclusió. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Caramelles; corrandes. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; corrandes. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Caramelles; goigs. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Caramelles. Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Corrandes (caramelles). Santa Eulàlia de Puig-oriol. Text.Música instrumental:- Gentil Roseta. Ballet. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Notació musical i text.- Rotllets. Santa Eulàlia de Puig-oriol.Creences populars:- Secret per curar els panellons. Santa Eulàlia de Puig-oriol. 1928.- Contra el mal de pit. Santa Eulàlia de Puig-oriol. 1928.Està microfilmat.La imatge ha estat extreta del llibre 'Folklore del Lluçanès'. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53372 | Goigs de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-del-grau | XX | No es conserven gaires exemplars dels goigs. | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere Apòstol, patró de la capella de Sant Pere del Grau. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Pere. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; i a la part inferior hi ha diverses oracions, la partitura amb la música. Puix que al Grau i rodalia sempre fóreu venerat: del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat. A Bestsaida costanera la primera llum veieu, i entre flaire marinera la infantesa coroneu; cap al mar amb valentia heu la vida orientat. Del fidel ... Gran misteri dibuixava, oh Simó fill de Jonàs: altre nom el Crist us dava amb sentit ben eficaç; com de pedra, així us vodria fonament ben reforçat. Del fidel ... La barqueta s'inclinava mentre Vós l'art aixequeu, quan el Mestre que esguardava poderosa alça la veu. Per seguir-lo amb bonhomia ara tot ho heu deixat. Del fidel ... Bell encert us apuntàreu car del Cel la llum teniu, quan al Mestre confessàreu: 'Sou el Crist fill de Déu viu' Ara és ell qui us responia proclamant-vos benaurat. Del fidel ... Ferm coratge posseíreu a l'hort de Getsemaní, quan espasa en mà, colpíreu i un servent vàreu ferir. Mes Jesús, mentre el guaria, altra via us ha mostrat. Del fidel ... Per humana lleugeresa de Caifàs al pati entreu, i atordit per l'escomesa a Jesús ben prest negueu. Perquè el Mestre us assistia penedit haveu plorat. Del fidel ... La gran nova transformava, el diumenge venturós, i el delit se us emportava al sepulcre gloriós, amb pletòrica alegria per Jesús ressuscitat. Del fidel ... D'amor triple testimoni feu que el Mestre us conferís, gran poder sobre el dimoni i les claus del Paradís; la més alta Jerarquia, el suprem Pontificat. Del fidel ... En el jorn de Pentecosta, sermoneu Vós el primer, gran gentada se us acosta de Judea i l'estranger; vostra parla com seria, que tres mil n'heu batejat. Del fidel ... Quan el pobre coix veiéreu, no teníeu or ni argent; més, en nom de Crist, el féreu caminar lleugerament. Fins amb l'ombra que us seguia els malalts haveu curat Del fidel ... Mentre Herodes calculava entregar-vos al turment, la llum cèlica calava la presó, tot d'un moment; era l'àngel que venia a donar-vos llibertat. Del fidel ... És el centre de l'imperi, és la Roma de Neró, on mostreu el gran misteri de la vida del Senyor; abans a l'Antioquia el terrer deixeu sembrat. Del fidel ... A la fosca Mamertina tan heroicament sofriu, que la gràcia s'endevina i els dos guàrdies convertiu. La cadena que us cenyia tot el món ha venerat. Del fidel ... Disposat al sacrifici que el bon Déu us deparà, resignat, sense desfici, us deixeu en creu clavar. Com el Mestre així finia, tan de prop l'heu imitat. Del fidel ... Albirant nostra capella, de Lluçà Vós avanceu fins al Grau de Torruella; ja mai més ens deixareu. Protector el Cel us envia, així sempre uns heu guardat. Del fidel ... Pintoresc se us atansava el xamós poble de Prats i a corrua us enviava els devots adelerats; als pradencs i pagesia bondadós heu escoltat. Del fidel ... Beneïu nostres anyades, ablandiu nostre conreu; que rendeixin les sembrades, per millor servir a Déu. El flagell de malaltia mitigueu amb pietat. Del fidel ... Cap al Cel mostreu la via als del Grau i al veïnat. Del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat.</p> | 08109-185 | Església de Sant Pere del Grau. Lluçà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La primera edició d'aquests goigs es va fer l'any 1963 a Torrell de Reus, edit., Barcelona.</p> | 42.0184100,2.0241600 | 419206 | 4652281 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Noguera (lletra i música) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53374 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-1 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a l'ajuntament de Lluçà. Es tracta de 13 arxivadors amb fotocòpies i ampliacions de fotografies en blanc i negre, i color, recollides en diversos anys. Quatre d'aquests arxivadors contenen 433 fotocòpies i ampliacions de fotografies antigues recollides dels veïns del municipi així com de la Unió Excursionista de Catalunya. Les imatges, la majoria d'elles en blanc i negre, pertanyen a diferents dècades del segle XX, des de 1916-18 fins als anys 70, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Lluçà i del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Alguns d'aquests temes són: matança del porc, batre, caçadors, caramelles, l'escola, l'equip de futbol, el castell de Lluçà, el carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol, festes i celebracions (processó de Corpus i festa Major), sala de ball, fontades, primeres comunions, cases del poble, famílies, esglésies del municipi (Sant Vicenç, Santa Maria de Lluçà, Santa Eulàlia de Puig-oriol, etc.), el claustre del monestir de Lluçà, molins, fonts, gran quantitat de masies i llocs interessants com les rentadores (a la riera Lluçanès) on les bugaderes anaven a rentar la roba, la teuleria del Vilaró en ple funcionament, la construcció del pont de la riera Lluçanès o l'antic retaule de Santa Maria de Lluçà. Aquests quatre arxivadors van acompanyats de dos arxivadors més on hi ha les fitxes de cadascuna de les imatges anteriors amb les dades, omplertes parcialment, següents: núm. de registre, data de registre, autor, any, lloc, població, propietari de la foto, propietari del clixé així com una petita descripció. En alguns casos també hi ha la identificació de les persones que apareixen a les fotografies. Els altres arxivadors contenen imatges en blanc i negre, i color i presenten la temàtica següent: 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de la festa dels ex-veïns. 1987-96. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de cases de pagès. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de paisatges i meteorologia. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1995 amb el tema: l'escola. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1997 amb el tema: casaments. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 1998 amb el tema: quan érem petits. 1 volum amb fotocòpies i ampliacions de fotografies de l'exposició de la festa Major de 2000 amb el tema: racons del món. | 08109-187 | Arxiu municipal de Lluçà. C. Rourets s/n. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | La iniciativa de recollir les fotografies velles i fer-ne fotocòpies així com recopilar la informació de les fotografies va ser obra d'alguns veïns del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà. La mostra de les còpies fotogràfiques es va fer en una exposició per la festa Major i posteriorment es cediren a l'ajuntament. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53380 | Menjada d'all i oli tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjada-dall-i-oli-tradicional | XIX-XX | És un costum que segueix força veïns del municipi, entre 40 i 50 persones, joves i grans. | El dia 24 de desembre de cada any, després de la missa del Gall, hi ha el costum de celebrar una menjada d'all i oli en sortir de l'església. Aquest costum s'alterna un any al nucli de Lluçà, sortint de l'església de Santa Maria i un any al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, també davant de l'església, on es prepara una foguera, es torra pa i s'unta amb un all i oli especial, fet amb una recepta tradicional a base de patates, pomes, alls, rovells d'ou i oli, la qual li dóna una textura i consistència semblant a una crema. | 08109-193 | Sector central del terme municipal | El costum de la menjada d'all i oli tradicional de forma col·lectiva al sortir de la missa del Gall el va recuperar Mn. Àngel durant les dècades dels anys 80 i 90 del segle XX. Tot i així a nivell particular, a les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol, era tradicional menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. | 42.0505100,2.0350100 | 420145 | 4655835 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53381 | Recepta d'all i oli tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-dall-i-oli-tradicional | XIX-XX | Es tracta d'una recepta d'all i oli tradicional que es va servir per untar el pa torrat en la menjada d'all i oli que es celebra el dia 24 de desembre en sortir de la missa del Gall, al municipi de Lluçà. Es necessiten els següents ingredients: Ingredients: 4 patates 4 pomes 10 o 12 grans d'all pa vinagre 6 rovells d'ou 1 litre d'oli Preparació: Primer de tot es pelen i es tallen les patates i les pomes, i a continuació es bullen. Un cop bullides s'escorren i es deixen refredar. S'afegeixen a les patates i a les pomes 10 o 12 grans d'all, una llesca de pa moll en vinagre i sis rovells d'ou i es barreja tot en un morter. A continuació s'hi va tirant l'oli i es va lligant fins que la consistència arriba a la textura semblant a una crema. | 08109-194 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment a les cases particulars de Santa Eulàlia de Puig-oriol hi ha hagut el costum de menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. Aquest costum es va fer col·lectiu en època de Mn. Àngel a la dècada dels anys 80 i 90 del segle XX i es celebra alternativament entre el nucli de Lluçà i el nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, cada 24 de desembre en sortir de la missa del Gall. Els encarregats de preparar l'all i oli a Santa Eulàlia de Puig-oriol és la família de cal Penyora. A Lluçà els encarregats són els veïns de cal Fuster i la Casanova de Lluçà. | 42.0505100,2.0350100 | 420145 | 4655835 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També existeix una variant de la recepta que en comptes d'utilitzar pomes utilitza codony. | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53382 | Llegenda del pla de la Mala Junta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pla-de-la-mala-junta | <p>AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</p> | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | <p>'Ja fa molt temps d'això. L'avi em digué que al seu pare ja li ho havien contat de ben menut. Diu que abans, per allí dalt, vora Manyaques, hi havia una bona pagesia, que jo no sé pas com hi deien i que no era pas gaire lluny del pla de la Mala Junta. El tens present? Donques es veu que el dia de Santa Àgata, que abans era festa molt principal i assenyalada per natros els pagesos, el d'aquella caseta junyia el parell de bon matí i se n'anava cap a fer la junta. Pel camí va trobar em sembla que l'avi em deia un pobre captaire que li va voler fer memòria d'aquella seva distracció o mala voluntat. - Ep! Que Déu vos guard de prendre mal! - li va dir el passavolant. - Que Ell vos ajudi. - Guaiteu, vós, l'home. A bon segur que avui vos heu llevat per la mala espona o bé no heu mirat el calendari gens ni mica. - I què voleu dir amb això? - li fa el pagès aguantant els bous que al seu darrera bavejaven bo i remugant. - O, res. Res, res. Que avui, si no vos en recordeu, em penso que és Santa Àgata, no vos he pas de dir com és d'assenyalada la festa. - Mireu, vós, el caminant. La gata que em penso que voleu dir més que segur que s'està en algun racó de la casa, perquè la mixa és molt ratadora. He, he, he! - i reia d'una manera que fins feia esgarrifances. - No m'heu pas entès, vegeu, o bé jo em penso que ho heu fet prou i bé de sobres. Jo no us he parlat de gats, i encara menys de gates. - I donques. - Jo el que vos dic és que avui és Santa Àgata, i Déu faci no vos en recordeu ja massa amb retard. - Guaiteu! La gata sabeu? Aneu a casa que la dona ja vos la ensenyarà. - Amb Déu siau, que quan el ruc no té set , sí, ja pots anar xiulant que..., tururut. I amb la mà feia un gest estrany. - Ja veureu. Un hom fa el que li sembla i endemés, sabeu?, el que no es cogui per a vós deixeu-ho cremar, que no vós farà mal profit. I encara botzinant va baixar a la trossada per començar la junta. El vianant es perdia mentrestant dins l'obaga. El pagès enganxava els bous a l'arreu i començava el primer solc. N'havia fet tres i bé quatre, quan va trobar que el goret se li enfondia i els bous i ell s'ensorraven. Amb un renec cargolat volgué provar de sortir d'allà dintre, mes ja era tard. Déu Nostre Senyor el castigava pel mancament i la burla. Tot d'un plegat, la terra va acabar d'obrir-se, i arreu, bous i llaurador varen caure a l'infern per sempre més. - I a darrera de la porta hi ha un fus, acabat, amén Jesús - deia la muller del que això em contava, bo i arrupida arran del foc. Sí, vés-te-les a creure, aquestes falòrnies, que tothom sempre ha dit que era veritat, o, si no, no tingues por. Doncs per què del camp on va passar això, que avui és un escampall de rocs, en diuen el Pla de Mala Junta? Endemés, per tot el dia de Santa Àgata hi jau la boira. Ja es poden bellugar, a l'estiu no els faltarà una bona pedregada. Per això molts pobles en el dia de la santa toquen força les campanes, perquè ella estigui ben contenta i els deslliuri d'aquella malvestat.'</p> | 08109-195 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0734800,2.0317000 | 419900 | 4658388 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53383 | Els set amos condemnats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-set-amos-condemnats | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Diuen que ja fa molts i molts anys que va passar. Cal Rocadenbosch, a Lluçà, tenia una habitació on cada dia a posta de sol s'hi sentia por, un soroll de fresa en un racó. Just quan el sol s'acabava de pondre començava un soroll com si hom purgués blat amb un purgador. Al mateix moment prop de la porta principal de la casa apareixien set gats negres, que anaven donant voltes a l'entorn de la paret de la masia mentre durava el soroll de l'habitació. Quan el soroll parava els gats desapareixien. La gent de la casa tenia molt de temor d'entrar-hi, fins al punt que van tapiar la porta amb una paret de maons i així va passar molts anys. Tot això succeí fins el dia que una persona de la casa va dir: - Hem de saber que carai és aquest soroll que se sent dintre de la habitació -. Tipa de sentir el soroll, va agafar una eina i va enderrocar la paret. Un cop a dintre de l'habitació va esperar que el soroll comencés, va escoltar-lo fins que va parar. Tota l'estona es va sentir al mateix lloc, darrera una gran llosa que hi havia en un racó. Quan va parar, va agafar un pic i, tot seguit, va arrencar la llosa, darrera de la qual hi va trobar moltes monedes d'or. Els diners pertanyien a set amos que els guardaven en aquella habitació perquè el dia que es morissin els seus descendents els fessin dir misses. Es veu que hi va haver un amo que va guardar uns diners, i va dir al seu hereu: - Mira, aquí en aquesta habitació hi tinc uns diners guardats que estan destinats a dir misses el dia que jo em mori. Te'n deixo encarregat a tu perquè em facis die misses per la meva ànima-. Quan el propietari va morir, el seu fill va pensar: 'Doncs mira aquest ja és al clot i no tornarà pas, el millor que puc fer és afegir uns quants diners més i així quan jo em mori, com que hi haurà més diners, em podran dir més misses i em serà més fàcil d'anar al cel'. Doncs sí, dit i fet, va afegir unes quantes monedes d'or darrera la llosa de l'habitació. L'hereu no va complir les últimes voluntats del seu pare. Al cap d'uns tres mesos de l'enterrament del pare, cada dia cap al tard va començar a aparèixer un gat negre i donava unes quantes voltes a l'entorn de la casa. Els primers dies se'ls va fer una mica estrany de veure un gat foraster rondant, però allò que solien dir a pagès: 'Deu ser el gat d'algun veí' i no li varen donar més importància. Quan aquest hereu, que no va complir l'encàrrec del seu pare, ja era molt gran i va veure que li quedava poc temps de vida, va dir al seu fill:-Mira, darrera aquesta llosa hi ha uns diners, després que jo hagi mort em faràs dir misses per la meva ànima-. Aquest tampoc va fer dir misses. Igual que el seu pare es va reservar els diners per a la seva ànima. Tot això va passar fins a set generacions, que afegien cadascuna unes quantes monedes d'or, ja que estaven segurs que, encara que tinguessin molts pecats, si la quantitat de monedes era molt important el capellà podria dir moltes misses i la seva ànima no es condemnaria. El cas és que cada vegada que l'amo de Rocadenbosch moria al cap de tres mesos apareixia un nou gat negre donant tombs a l'entorn de la casa, fins a set gats, un per cada difunt. Del que feia vuit, mai s'ha sabut el que va passar. El cas és que la seva mort va ser un xic misteriosa, ja que el varen trobar mort a fora el bosc. Va deixar com a hereva una pubilla i com a tal no tenia obligació de complir amb el ritual de les misses, ja que anava d'hereu a hereu, per tant el malefici que pesava sobre la família per incompliment de les últimes voluntats dels set amos anteriors quedava trencat. Per això des del mateix dia que va morir l'últim amo mascle va començar a sentir-se la por a l'habitació on hi havia els diners amagats. Assenyalava que darrera aquella llosa hi havia uns diners amagats i calia rescatar-los. Un cop rescatats els diners, els set amos varen restar condemnats per la seva avarícia, van anar a parar al fons de l'infern per sempre més. | 08109-196 | Sector central del terme municipal | 42.0738400,2.0404000 | 420620 | 4658420 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Des d'aquell dia es va deixar de sentir por en aquella habitació. S'explica que el pubill de Rocadenbosch, després d'arrancar la llosa, va anar molt ple de diners per sempre més.'Aquesta llegenda, de títol complet 'Els set amos condemnats i el tresor de cal Rocadenbosch', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Por, màgica i tresors a la Catalunya Interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53384 | Gorg de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-heures | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Vet ací que una vegada - i no va pas de rondalla - diuen que per Merlès amunt, per aquells contorns de les Heures de la Quart, arran mateix de la riera, en un espadat que feia feresa, tenia la seva cova una bruixa que vivia entre mussols, gripaus, serps i busaroques. La seva feina era reunir tots els follets dels contorns i fer-los ballar durant les nits de lluna vella. Per tot estar, ella filava llana, i el seu fus mai estava quiet entre els seus dits. Balla que balla i fila que fila. Quan havia acabat la provisió que soia tenir de llana, diu que pujava a cavall d'una escombra i, a entrada de llustre, trico-trico, se n'anava cap enlaire a buscar-ne més, juntament amb una companya seva que vivia en una balma dels voltants de la vila de Prats de Lluçanès, i quan havia fet provisió, se'n tornava. Era també per aquells paratges extraviats que hi vivia un pagès no gaire ric, però que es donava bona vida. Tenia una ramada d'ovelles, la cosa més grassa i ben plantada d'aquest món. Moltes vegades era ell mateix que les menava a pasturar, i sempre trobava bons herbassegars. Tot li anava a boca què vols cor que desitges. Cada any, era ell que portava els millors xais a vendre a les fires d'Alpens, Berga o Prats de Lluçanès. Però, com que diuen que la fortuna és boja i sempre balla, i ja feia temps que li feia l'aleta, vingué un dia que els xais i les ovelles grasses i tendres se li aflaquiren, tocades d'alguna malura dolenta, i se li tornaren eixorques. Ve-li aquí que tots els guanys arraconats anaren sortint de la fosca caixa de la cambra. I passat un temps, al pagès que us dic ja no li anaven les coses com ell volia, que Nostre Senyor ja sap per què les fa. Vingué un dia que, avorrit i jugant-se el tot pel tot, va anar a trobar la bruixa de les Heures de la Quart, perquè li donés un remei i li digués el que calia fer. Seguint els consells de la bruixa, se'n va anar a veure un pagès veí, perquè li deixés el seu marrà, ja que els seus no valien res i se li havien mort. El bon home li deixà el més fornit de la seva ramada. L'animal però, era d'una llana més negra que una nit sense estels. - Eh, doncs, quin marrà més bonic. - A fe d'ell que sí. - Pla que no en trobaries cap més a deu hores al volt. - Ja tens raó, ja. Si les meves foscudes ovelles no es curen ara, com hi ha daixonses, que no ho entenc pas. El va lligar per les banyes amb una soga, i avall s'ha dit. - Apa, adéu-siau, i d'aquí a uns quants dies ja us el tornaré. - Oh, això rai. No ve pas d'aquí. D'ençà d'aquest dia, la fortuna del bon pagès tornà a refer-se pel que toca a les ovelles. Una xaiada com cap any bellugava pels prats on pasturava la ramada. Tots els xais nascuts foren d'una llana més negra que una gola de llop; però, com que n'hi havia molts, el seu amo i pastor ni menys que en això pensava. Ja feia un temps que tenia el marrà i encara romancejava per tornar-lo, però vingué un dia que l'animal li fou reclamat. En comtes de tornar-lo i estar agraït, no volgué entendre a cap tracte, i se'l quedà per a ell, per més que fos acusat de lladre i de mal home. Un vespre, complint el manament de la bruixa, el menà al peu de la riera i, després de degollar-lo, el tirà bo i mort dintre de les Goles de les Heures. No li devia quedar la consciència gaire en repòs, ja que des de llavors ençà mai més estigué gens ni mica content. Un dia que pasturava el ramat en una prada de vora la riera, quan menys s'ho pensava, el cel va començar a ennuvolar-se, i ell, tenint por de la mullena, ja arreplegava les ovelles. Vet aquí que de dintre del Gorg de les Heures surt el marrà negre, amb unes banyes de foc, i comença a córrer pel prat com un boig. Tota la ramada s'esverà i es posà a botre al seu darrera, i, en un dir Jesús, es tornà a tirar a l'aigua, seguit del ramat i del seu pastor. Mai més se n'ha sabut res. | 08109-197 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0743700,2.0086300 | 417992 | 4658509 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Temps després, un vianant volgué saber la fondària del Gorg i, agafant un cordill molt llarg lligat en una pedra, el deixà caure dintre les aigües. Feia estona que descabdellava quan va sentir una veu fosca que, sortint de dintre el Gorg, li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que al fons del Gorg de les Heures mai arribaràs'.I des de llavors ençà, ningú més no ha volgut saber res dels gorgs d'aquell racó de món.'Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53385 | La Burnaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burnaca | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'A Lluçà hi ha una masia que en diuen cal Burnac. A la pobra velleta que hi vivia ja fa molts anys li deien la Burnaca i deien que era bruixa. Ja feia molts anys que pel poble corria aquesta brama. Es diu que es va descobrir que era bruixa quan s'estava a la Vall de les Botes, masia situada vora l'antiga riera d'Adest, avui riera de Merlès. El fet es descobrí tal com us explicaré. Era un dia d'estiu. L'era de la Vall de les Botes era plena de garbes i els homes feien la batuda. Alguns s'adonaren que un gos negre i pleut, lleig com un gos d'atura, corria pels voltants de l'era. Ningú sabia d'on havia sortit aquella bèstia. Alguns començaren a tirar-li pedres mig per broma mig seriosament per obligar l'animal a fugir, però l'animal no fugia de cap manera. A l'últim tots els batedors, agafant pedres, el van empaitar de debò, el van apedregar i el van tocar amb les pedres unes quantes vegades. Per això a l'animal no li va quedar altre remei que fugir i amagar-se dintre unes bardisses. L'endemà una dona del veïnat va anar a la Vall per retornar a la bruixa una lloca que li havia deixat i la nouvinguda la va trobar allitada, plena de xacres i ferides estranyes. La Burnaca, per amagar la seva trifulga a la forastera, li va dir: - Guaita, guaita la jove que em va fer ahir tot pastant! Guaita quins morats! Aquella dona de la lloca va esbrinar després que a casa de la bruixa el dia abans la jove no havia pastat com ella deia. I li donava la culpa dels morats: senyal que hi havia gat amagat. Per aquí es va començar. La fama que el poble posa a una persona és una bola de neu que rodola per una muntanya. D'aquí se'n van treure altres conclusions, certes o falses, i el bateig de la Burnaca ja era fet, qui sap si a base d'una petita coincidència: la Burnaca era bruixa. En escriure aquestes ratlles aprenc que fa pocs dies la Burnaca va morir a l'edat de vuitanta anys.' | 08109-198 | Sector sud del terme municipal | 42.0561800,2.0126800 | 418304 | 4656485 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau l'any 1929 i conservada al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dins el volum X, carpeta 12, pistologia. Extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53386 | La màquina de batre moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-maquina-de-batre-moneda | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Es conta que fa molts anys, era temps de crisi econòmica i de falta de diners i que els amos d'unes masies situades al terme de Lluçà - Puig-oriol, l'Estrada i la Font - un dia es van reunir per parlar de solucionar el problema. Aleshores, després de parlar molt, van decidir que la millor manera de solucionar-lo seria fabricant ells mateixos el que els mancava, que evidentment eren diners. Així ho van acordar i promptament es van posar d'acord que s'havia de fabricar una màquina de batre moneda. Aleshores van buscar el metall adequat per fer l'aliatge necessari per construir aquesta màquina. Un cop construïda la màquina, van nomenar encarregat de la producció de moneda el mosso de Puig-oriol. Una vegada en què van tenir una quantitat considerable de moneda fabricada, van decidir enviar el mateix mosso que l'havia fabricat a comprar mules a la fira de Granollers. Aquest mosso va començar a comprar totes les mules que se li posaven al davant, sense regatejar ni una mica i sense mirar gaire si eren bones o no ho eren. Aquesta poca gràcia que va tenir a l'hora de fer tractes aviat va fer aixecar sospites entre els mercaders. Però ell ja tenia un important ramat de mules i va començar el camí cap al Lluçanès. Quan es van adonar els mercaders que les monedes amb què havien cobrat eren falses, van perseguir el mosso de Puig-oriol. El van atrapar pels volts de Moià. Aleshores, en saber-ho els amos de Puig-oriol, l'Estrada i la Font van colgar la màquina de fabricar moneda en algun lloc amagat prop d'alguna d'aquestes masies.' | 08109-199 | Sector central del terme municipal | 42.0676800,2.0659900 | 422729 | 4657713 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda narrada per Josep M. Puigoriol de la casa Vilacanina de Salselles, i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53387 | La verge de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-verge-de-lluca | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Estant pres un jove de Lluçà pels moros, li deien que renegués a l'estil del seu país, i ell, com que no en sabia, de renecs, cridava: -Nap torrat! Xurbía beneita! Mare de Déu de Lluçà, veniu-me a buscar! Els moros, pensant que deia grans disbarats, reien. A la nit, ben engrillonat, el feien dormir en una espècie de caixa amb un sentinella al costat. Com que era devot de Maria Santíssima, hi acostumava anar a rebre els sants sagraments en les seves festivitats. El dia 14 d'agost li va venir a la memòria el costum i, abans d'adormir-se, va pensar: - Ai, si poguessis ser demà a Lluçà, que és la festa principal. Com aniries a confessar i combregar! I la son el sorprengué amb aquell desig. Al toc de l'avemaria digué el guàrdia al jove: - Cristianillo, ¿hay campanillas en tu pueblo? - Sí - va respondre. - Pues yo soy el cautivo y tu estás en libertad. Oh, prodigi! L'endemà es trobava al pedró de Lluçà al toc de l'avemaria. A la parroquial de Lluçà, antic priorat, encara es conserva el grilló del captiu, i sol veure's penjar arran mateix de la porta de la sagristia.' | 08109-200 | Sector central del terme municipal | 42.0503200,2.0353600 | 420173 | 4655813 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau de l'arxiu de la parròquia de Lluçà, i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53388 | L'assassinat i la por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lassassinat-i-la-por | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'Es conta que en aquesta casa vivia ja fa molts anys un matrimoni que tenia dues filles encara molt jovencelles. Però, segons comentava el veïnat, la parella no vivia gaire bé, deien que l'amo de la masia feia mal passar a la seva esposa, i els mals tractes que rebia es devien a què el marit havia avorrit la seva esposa, ja que tenia una amistançada. Així anaven passant els dies, fins que va córrer la veu que la mestressa de la casa era morta i la seva mort havia estat en circumstàncies un xic estranyes. A partir de l'endemà mateix de la mort de la mare, en aquella casa varen començar a passar tota una colla de coses força misterioses. Cada dia al matí la mare apareixia a sota de la volta del femer, on es reunia amb les seves filles, les quals endreçava, empolainava i pentinava amb unes trenes tan polides com mai les havien portat. Cada dia al matí les dues nenes apareixien netes, endreçades i pentinades. Això va durar molt de temps. El pare no entenia com carai se les empescaven les dues noies per anar tan polides. Quan el seu pare o una altra persona els preguntava com era que portaven aquelles trenes tan maques les dues germanes mai no contestaven. Qui les endreçava els va prohibir revelar el secret. El dia que algú el sabés deixaria de pentinar-les i endreçar-les. Però el pare era molt malcarat i al cap d'un temps va obligar les filles a revelar el secret. - Cada dia al matí i a sota de la volta del femer la mare ens pentina i endreça. Al dia següent la mare va aparèixer com cada dia i va dir a les seves filles: - No heu complert el que jo us vaig demanar. Com que heu revelat el secret al vostre pare ja no em veureu mai més. I des d'aquell dia les dues germanes es van haver de pentinar i endreçar elles mateixes, ja que la mare no la van tornar a veure mai més. Des d'aquell dia es va començar a sentir por en una habitació de la casa, l'habitació misteriosa. A les acaballes del segle XIX un pagès que vivia en una masoveria del terme de Sagàs va anar a arrendar aquesta masoveria del municipi de Lluçà. En aquella època quan un masover canviava de masoveria l'hivern abans anava a preparar els guarets, fangar i fer algun tros de rompuda. Això era un costum dels pagesos per tenir la terra ben preparada i, al mateix temps, donar una bona impressió a l'amo, perquè acceptés el nou masover de més bon grat. El Josep, que era l'hereu de la família arrendadora, va anar amb el seu germà Ton per comprovar si calia fer rompuda i sequeres o si només fangant la terra ja n'hi hauria prou. Els dos germans dormiren a la casa dels amos els dies que els va caldre estar a la finca preparant les terres i els va tocar dormir a l'habitació destinada als mossos. El mosso que hi havia va dir als dos germans: - A l'habitació on us fan dormir, jo no hi vull dormir mai. 'Racorcina', quina por que s'hi sent! A les dotze de la nit et desperta una por que et deixa glaçat. Ja us espavilareu, no hi vull pas saber res. El Josep i el seu germà Ton eren uns nois que no feien massa cas d'aquestes coses i si es trobaven amb algun entrebanc se'n sabien sortir força bé, estaven curats d'espants. Al vespre, després de sopar, van anar a dormir, no van veure res que els fes sospitar que en aquella habitació hi pogués passar res estrany. Quan eren ja dintre el llit un dels germans va dir: - Saps que et dic, potser que no dormim massa fort, sent la primera nit. Serà millor que estiguem una mica a l'aguait del que pugui passar, amb aquestes coses mai no se sap. Els germans estaven un xic cansats, ja que havien passat tot el dia fent rompuda. Varen deixar-se anar damunt del llit i santament van agafar el son. Quan faltava poc per les dotze de la nit el Pep es va despertar i va veure que el seu germà tampoc dormia i van comentar: - Ja falta poc per les dotze. Ara només cal esperar per comprovar si és veritat el que ens ha dit el mosso. | 08109-201 | Terme de Lluçà. Lluçà | (Continuació descripció) - Doncs mira, jo no sé si són gotes de sang o què és, però sí que just en el punt on cau el raig de llum hi ha tres taques fosques damunt mateix de la rajola - digué el Pep. - Però que carai té a veure una cosa amb l'altra? - va continuar el Pep. - Mireu, aquest fenomen és una manifestació de la difunta per castigar el qui la va matar. Les tres taques de sang són el record permanent del crim comès i les aparicions són un recordatori diari que fa la difunta a qui la va matar. Aquest fenomen va començar a aparèixer quan la dona va deixar d'aparèixer sota de la volta del femer. - Però el qui la va matar no dorm a l'habitació on passa això, llavors com pot saber què passa? - digué el Pep. - El qui la va matar, cada dia que algú en parla, ell ho sent. A això li dóna molt malestar. - Però si és que algú sap qui és l'assassí, per què no el detenen? - Sembla que qui va matar la mestressa podria ser una familiar molt proper. Les males llengües diuen que va ser el seu home i que per això li fa un recordatori cada nit. Dit això, el misteriós personatge va continuar el seu camí.' Aquesta llegenda, de títol complet 'L'assassinat i la por en una habitació misteriosa d'una masia del terme de Lluçà', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Por, màgica i tresors a la Catalunya Interior'. | 42.0681000,2.0733400 | 423338 | 4657753 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Al punt de les dotze varen sentir tres cops molt forts a dalt al sostre, seguidament un soroll com si ragés un raig d'aigua i, a continuació, va sortir del sostre un raig de llum que, tot rebotant damunt d'una rajola, es va dirigir cap a la finestra, desapareixent en la foscor de la nit. Això durava com uns dos minuts, des que se sentien els cops fins que la llum sortia per la finestra. Els dos germans van comentar:- Si això és el que passa ja podem dormir tranquils.L'endemà a primera hora del matí el mosso ja els esperava. Després de donar el bon dia els preguntà com havien passat la nit.- Nosaltres molt bé, i tu?- No heu sentit por?- Alguna cosa sí, però hem dormit tota la nit com un soc i no ha passat res, ja ho veus, estem bé.Al dia següent el fenomen es va repetir, i així cada nit, però als quatre o cinc dies ja ni tan sols sentien el que passava. Un dels dos germans es despertava, i comprovava que els tres cops, el soroll de l'aigua i el raig de llum es repetien igual cada nit. Al matí, després de donar-se el bon dia, el primer que es preguntaven era:- Has sentit res tu?Si era el cas que un dels dos estava despert en el moment de produir-se la por, llavors deia que havia estat com sempre, ja no feien cap més comentari. Tot i així, tenien curiositat per saber què passava en aquella habitació i un dia van preguntar a l'amo si ho sabia. L'amo va respondre:- Això és cosa del mosso i no cal que li feu massa cas, està carregat de romanços.L'hivern anava passant i els nois anaven preparant la terra per poder plantar a la primavera. Un dia, mentre els dos germans fangaven un camp prop del camí ral que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens, que era molt transitat, un dels transeünts es va aturar a fer la xerrada. Els va preguntar:- Fa molts dies que treballeu en aquesta casa?- Tot just fa tres setmanes - van respondre els germans.- Heu vist o sentit alguna cosa que us faci pensar que en aquesta casa passa alguna cosa un xic estranya?-Sí que hi ha una cosa que ens té un xic intrigats - va contestar el Pep -. Cada nit al punt de les dotze a l'habitació on dormim se sent un soroll que no és gens normal. També apareix un raig de llum que baixa del sostre i rebotant damunt d'una rajola surt per la finestra. Però com que és una cosa inofensiva dormim tranquil·lament i llestos.- Cap persona no us ha dit res del que va passar en aquesta casa?- Doncs no, vaja, el mosso ens va dir que en aquella habitació s'hi sentia por, però mai ningú no ens n'ha dit res més. Un dia ho vam preguntar a l'amo i la resposta va ser que eren coses del mosso.- Mireu, en aquella habitació hi va haver un assassinat. Una dona va morir escanyada. Quan va caure morta al terra, va treure tres gotes de sang que van tacar una rajola. El qui la va escanyar, després de cometre l'assassinat, va posar la morta damunt del llit simulant una mort natural i va ben fregar les taques de sang de la rajola en un intent d'esborrar el rastre de la malifeta. Quan va tornar a entrar es va trobar novament amb les tres taques, les va rentar moltes vegades, i en veure que no marxaven, va fer canviar la rajola, però de nou les taques apareixien. Es veu que varen canviar la rajola tacada de sang fins a tres vegades. Al final, van tancar l'habitació amb pany i forrellat. Al cap d'un temps van tornar-la a obrir, però les taques continuaven damunt de la rajola, no tan vermelles com abans, però es veien. L'habitació va ser destinada als mossos o jornalers que treballaven a la casa.- Trobo que és una història molt interessant, però no entenc què tenen a veure les taques de sang amb el fenomen del raig d'aigua, el soroll i la llum - digué el Pep.- Heu mirat si a la rajola on cau el raig de llum s'hi coneixen encara les tres gotes de sang? - preguntà el vianant. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53389 | L'àvia del pla de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-pla-de-la-serra | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'La gent de les cases de pagès que hi havia prop de la zona compresa entre Puig Martorell, Cabres Mortes i fins a la Tor estava molt preocupada, ja que de tant en quant hom trobava en aquesta carena algun cap de bestiar mort al mig del bosc. Aquests animals apareixien amb el cap destrossat, igual com si una bèstia amb unes potents ungles els buidés els ulls i arrenqués la carn del cap. Això passava puntualment el diumenge, precisament quan la gent del veïnat era a missa major. Aquest fet tenia la gen molt amoïnada. Es varen posar a l'aguait i no aconseguien veure res d'anormal que els fes suposar d'on podia venir aquesta malvestat amb el bestiar. Un dia, un bover qua guardava el bestiar en aquell cap de carena va comentar amb l'hereu del Pla de la Serra: - Mira, fa uns quants dies que vora migdia vaig veure una dona gran que entrava dintre el bosc prop del serrat de Puig Martorell i pujava fins al cim. Allà es va quedar fosa, és a dir, la vaig perdre de vista. Jo seguia mirant cap a dalt del cim del serrat i, tot d'un plegat, va eixir per damunt del serrat un ocellot molt gros, talment semblava una àliga. Va marxar volant pel cim de la carena cap al cantó de la Tor de l'Espà. Aquell mateix diumenge, al captard, uns pagesos van trobar una cabra morta poc més amunt del mas Vilartimó i, com sempre, amb el cap destrossat. L'hereu del Pla de la Serra era un noi molt arriscat i no tenia por de res. Així que el bover va acabar d'explicar-li el que havia vist va dir: - Molt bé xicot! Serà qüestió d'estar molt atents i veuràs com caçarem aquest animalot. Això només pot ser cosa d'alguna bruixa. Caldrà anar amb molt de compte, però tard o d'hora caçarem la mala bestiola. A cal Perot, tots els anys, el dia de la festa major, al migdia, mentre eren a missa se'ls moria un cap de bestiar i també el trobaven amb el cap destrossat. Això els tenia molt preocupats. L'hereu de cal Perot, després de parlar amb el del Pla de la Serra va preparar una estratègia per a la persona que feia les malifetes. Com era costum, el dia abans de la festa major mataven els caps d'aviram, els plomaven i cuinaven, deixaven la feina enllestida i així, cap al tard, quan arribaven els convidats, podien fer els compliments acostumats en aquests casos, ja que tenien la feina enllestida i la manduca a punt per al dia següent. El dia de la festa, al matí, després d'apriar el bestiar, els homes s'endiumenjaven i les dones, quan havien atipat l'aviram sobrer de la matança del dia abans, també s'abillaven amb les millors gales. Abans d'anar cap a missa deixaven la taula parada i tot a punt per quan tornessin de missa; ho deixaven tot enllestit i la gent de la casa, junt amb els convidats, emprenien el camí i cap a missa falta gent. A la casa hi quedava un sola persona per tal de quan fos l'hora, posés la cassola al fogó a fer la xup-xup, i així quan els que havien anat a missa arribaven hi trobaven el rostit just al punt. Només calia asseure's a taula i dinar. A les cases de pagès hi havia el costum de no deixar mai la casa sola, car hi havia la creença que si tothom marxava i tancaven la porta els mals esperits entraven portant la desventura i malastruc a la família. Per això, sempre deixaven una persona vigilant la casa. En el cas que cap persona de la família s'hi pogués quedar, llavors l'encarregat de vigilar solia ser una persona de la casa veïna. El més important en aquests casos era el de no tancar la porta. Si la porta restava oberta no hi havia temor que bruixes ni dimonis fessin cap malvestat. Però a cal Perot, al dia de la festa major, a vigilar la casa sempre es quedava l'àvia. L'hereu, que ja feia temps que estava pensant com podria atrapar l'animalot que cada any en aquest dia els malmetia un cap de bestiar, se'n va pensar una. Quan tota la família i convidats eren fora de l'envista de la casa, l'hereu els va dir: - Continueu, que jo me'n torno cap a casa a veure si aconsegueixo atrapar-lo. | 08109-202 | Sector central del terme municipal | 42.0667600,2.0334000 | 420032 | 4657641 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Just a vora de la casa hi havia una garriguera on havia amagat l'escopeta un xic abans de marxar. De retorn, quan va ser prop de la mata va agafar l'arma i es va posar en un lloc on pogués veure si alguns fera estranya molestava el bestiar.Al punt de les dotze va veure com un ocellot semblant a una àliga entrava a la cort de la mula. El noi, prest, s'encaminà cap al lloc on va veure que entrava. En el moment que va arribar al portal de la cort l'ocellot ja esgarrapava el cap de la mula. Sense pensar-s'ho va engegar un tret a l'àliga. En el mateix instant de rebre el tret l'ocellot va desaparèixer, és a dir, es va fondre damunt mateix del cap de la mula, al mateix temps que l'àvia es va posar a fer uns crits molt esgarrifosos. El noi va pujar l'escala a quatre de fondo i es va trobar l'àvia tota ella ensangonada. Tenia tot el cos ben esgardissat. Era el resultat de la perdigonada que havia rebut l'àliga.- Què has fet ximplet? Per poc em mates! - va exclamar ella en veure el seu nét.- Això és el que hauria de fer, mala bruixa! Ja em pensava que eres tu la que feia totes aquelles malifetes amb el bestiar.Des d'aquell dia mai més van trobar cap bèstia morta amb el cap destrossat. Cal dir que el tret que va rebre la bruixa era carregat amb sal beneïda el dia del salpàs. Es conta que, com que la sal era beneïda, l'àvia va quedar deslliurada dels poders demoníacs dels quals estava posseïda.'Aquesta llegenda, de títol complet 'L'àvia de cal Perot o del Pla de la Serra matava el bestiar per la festa major', va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Bruixes a la Catalunya Interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53390 | Llegenda de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-miralles | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | La llegenda ha estat representada durant alguns anys per la festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol | 'Diuen que, fa molt temps, a la cristianíssima baronia de Lluçà van arribar els almoràvits. Era gent estranya i infidel que es va apoderar del castell, i el molt noble baró de Lluçà va haver de fugir cap a les muntanyes de la Quar. Els almoràvits es passejaven pels voltants dels castell, baixaven a la riera i volien fer-se amos de tot. Per això la pobra gent d'aquells verals estava espaordida. Una nit sense lluna, el masover de Miralles (conegut com el Miraies) va sentir el trot d'un cavall que venia del llunyadar i va dir a la seva dona que entrés a casa i passés la barra, que allò podia ser un mal averany. - Obriu, en nom del baró! - va dir el jove cavaller, que muntava un cavall negre com la nit. El cavaller els va anunciar amb veu de tro i sense baixar del cavall que el baró prometia donar tot el bé de Déu que es veia des del cim del castell a qui fos capaç de fer fugir els invasors. El Miraies va tenir una idea. Va posar esquelles, esquellics, borrombes i picarols al coll de les seves ovelles i teies enceses a les banyes de les cabres i les va enviar rostos amunt, cap al castell, una nit negra sense lluna ni estels. Els almoràvits, creient que era tot un exèrcit cristià el que pujava, van fugir esperitats, i mai més se'n va saber res. Després va tornar el baró amb tot el seu seguici i va arribar el dia assenyalat per pagar el Miraies pel gran bé que havia fet a la baronia. L'home tremolava d'emoció quan el molt noble baró el va fer pujar dalt d'un cadafal allà al cim del castell i la va dir: - Miraies, tot el que vegis haies! En aquell mateix moment, d'un cop de sabre va treure els ulls al masover de Miralles i els va donar als gossos. Després tots els veïns de la cristianíssima baronia de Lluçà i dels seus verals se'n reien, el cridaven i l'escarnien: - Miraies, tot el que vegis haies.' | 08109-203 | Sector sud del terme municipal | 42.0545700,2.0402200 | 420581 | 4656281 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Llegenda escrita per Ramon Erra Macià i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53391 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-0 | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'El pont romànic que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, diu que el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. Quant portava l'última pedra ja era quasi a trenc d'alba, i quan travessava el pla de la Casanova del Grau, va cantar un gall i, com era preceptiu, quan el gall cantava al diable li calia tornar a l'infern encara que no hagués acabat la feina. Tots els preufets del dimoni eren d'una sola nit, i si durant aquest temps no podia acabar la feina, l'obra romania inacabada per sempre més. Amb l'espant que va rebre el dimoni en sentir cantar el gall, va deixar caure la pedra i aquesta va quedar clavada a terra, i des d'aquell dia sempre més n'han dit la Pedra Dreta.' | 08109-204 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0255900,2.0225100 | 419079 | 4653080 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53392 | Alzina de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilartimo | L'alzina de Vilartimó està situada en una vessant boscosa a l'est de la masia de Vilartimó i al nord-oest del serrat de Cabres Mortes. S'accedeix a l'alzina a través d'un corriol que s'inicia al nord de la masia de Vilartimó i es dirigeix al serrat de Cabres Mortes, passant per la zona boscosa on es troba l'alzina. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 384 centímetres a un metre d'alçada. Destaca especialment per la gran alçada que assoleix, propera als 15 metres ja que té una estructura molt vertical, amb la majoria de branques acabant a gran alçada. Està situada en una zona de bosc de pins amb alzines i roures dispersos i forma al seu voltant un espai ombrívol sense sotabosc. | 08109-205 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0848700,2.0212700 | 419051 | 4659663 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53393 | Alzina de la balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-balma-dels-bous | L'alzina de la balma dels Bous està situada al costat d'una pista forestal, en una zona entre camps de conreu al sud del Vilaró i uns metres al sud-est de la balma dels Bous. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 279 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. Just davant de l'alzina s'inicia el corriol que, descendent entre boixos, condueix a la balma dels Bous. | 08109-206 | Sector central del terme municipal | 42.0526400,2.0318400 | 419885 | 4656074 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53393-foto-08109-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53393-foto-08109-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53394 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica | L'alzina Bonica està situada al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en una franja de bosc de roures i alzines al costat d'un gran camp de pastura, prop del camí ramader que prové de Santa Creu de Jutglar i es dirigeix a Alpens passant per Santa Eulàlia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 249 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 15 metres, amb un diàmetre de brancada que pràcticament arriba als 20 metres. | 08109-207 | Sector central del terme municipal | 42.0594300,2.0767300 | 423608 | 4656787 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53395 | Alzina de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-coma | L'alzina no conserva la brancada completa. | L'alzina de la Coma està situada pocs metres al nord de la masia de la Coma de Borrassers, sobre un alt marge . Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 398 centímetres en el primer punt on es pot mesurar, ja que si bé pel costat sud tot el tronc de l'alzina és visible, pel costat nord una part queda amagada dins el marge. L'alzina conserva únicament tres grans branques, una de les quals es troba seccionada al caure fa pocs anys, i destaca per la gran alçada que té, probablement superior als 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres tot i que no és gens arrodonit. | 08109-208 | Sector nord del terme municipal | 42.0814100,2.0755700 | 423538 | 4659229 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53395-foto-08109-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53395-foto-08109-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53396 | Alzina de Maçaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-macaneres | La meitat oest de l'alzina conté nombroses branques mortes. | L'alzina de Maçaneres està situada en una esplanada que s'estén al sud-oest de la masia de Maçaneres, a escassos 50 metres de la masia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 304 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. La meitat oest de l'alzina es troba amb nombroses branques mortes a causa de l'acció d'un llamp. | 08109-209 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0269900,2.0338500 | 420019 | 4653224 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53397 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-0 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera de Merlès té un trajecte relativament llarg, d'uns 7'5 quilòmetres que comença a l'extrem nord, al sud del molí de Vilartimó, i acaba a l'oest de Manyaques, prop de les goles de Vilalta. Tot el tram de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catalana Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilartimó (en terme municipal de Borredà), el molí de les Heures (en terme municipal de la Quar) a més de nombrosos punts on queden vestigis de rescloses on antigament s'aprofitava també la força de l'aigua.. També es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de les Heures i les goles de Vilalta i, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Lluçà, la riera rep pocs afluents importants entre els que destaquen el rec de Cabres Mortes, el rec de cal Toves, el rec de la baga de Guiau i el torrent de Sant Joan o de Manyaques. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, un mol·lusc d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera.</p> | 08109-210 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | 42.0599300,2.0094100 | 418038 | 4656905 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53398 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-0 | <p>La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal d'Alpens i entra al terme municipal de Lluçà entre Pallarès i els Plans. En el seu recorregut de nord a sud la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Baga, el rec de Bartrons i el rec de Muntanyola, després del qual la riera passa pel costat del molí de Puig-oriol, l'únic molí de Lluçà bastit a la riera Lluçanès. Poc després del molí la riera creua la carretera BV-4341 i entra en un tram en que divideix els termes municipals de Lluçà, a l'oest, i de Sant Martí d'Albars, a l'est. En aquest tram la riera no rep afluents importants del costat de Lluçà i abandona el terme municipal a l'alçada de la roca de Morgada, al nord de Fumanya i a poc menys de 600 metres per sobre el nivell del mar. Es tracta d'una riera poc humanitzada, amb únicament dues rescloses en el seu tram per Lluçà, la del molí de Puig-oriol i la del pantà de Santa Eulàlia, ubicat al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud de Can Vinyes i Vilaïner. A més de les rescloses, la riera és creuada per dos ponts, el de la carretera BV-4341, de gran alçada, i un petit pont prop del pantà de Santa Eulàlia. Conserva en la major part del seu recorregut un ecosistema amb diverses espècies autòctones entre les que destaca la nàiade d'aigua dolça Unio Aleroni. També forma nombrosos espais d'interès natural i social entre els que destaquen el gorg del Marquès, la Garganta, les Rentadores o l'espai que envolta el molí de les Vinyes, al terme municipal de Sant Martí d'Albars.</p> | 08109-211 | Sectors nord, central i sud del terme municipal | 42.0744600,2.0571600 | 422007 | 4658474 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53398-foto-08109-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53398-foto-08109-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53399 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-2 | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 770 metres d'altitud, al nord de la masia de Cerdanyons, i en surt a prop del molí de la Roca, a uns 630 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Cerdanyons, el molí de la Casanova de la Vall, el molí de Canelles i el molí de la Coma, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les del molí de Canelles, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins de Lluçà, com el pont del pla Torrents o el de Canelles. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic, especialment gorgs i petits salts. Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme de Lluçà són el rec del molí del Vilar, que neix en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, el rec de la font dels Cerdans i el rec de l'alzina Bonica. La riera conserva en la major part del seu recorregut un ecosistema amb diverses espècies autòctones entre les que destaca la nàiade d'aigua dolça Unio Aleroni. | 08109-212 | Sectors nord-est i central del terme municipal | 42.0828100,2.0907600 | 424796 | 4659371 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53399-foto-08109-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53399-foto-08109-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53401 | Goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-les-heures | Les goles de les Heures estan situades a la riera de Merlès, a l'oest de Sant Climent de la Riba i al sud-est de les Heures de la Quar. Es tracta d'un tram d'uns cent metres de la riera on aquesta passa encaixonada entre cingles rocosos formant un tram profund i estret envoltat de parets verticals de diversos metres d'alçada. La distància que hi ha entre les roques a banda i banda de la riera és d'entre dos i quatre metres aproximadament. La roca s'ha anat modelant amb la força de l'aigua al llarg dels anys formant suggerents formes arrodonides. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca diversos forats i incisions que haurien servit per sustentar estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables. A l'extrem sud de les goles de les Heures hi ha el pont de les goles de les Heures i uns metres més al sud una esplanada rocosa per on creua la riera i en la que hi ha nombrosos forats circulars i rectangulars picats a la roca, vestigis d'antigues rescloses. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i la Quar, a l'oest. | 08109-214 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0743700,2.0086300 | 417992 | 4658509 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la seva condició d'espai feréstec, les goles de les Heures són seu de nombroses llegendes i relats, alguns de les quals relacionades amb la bruixeria. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53402 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta | Les goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i Santa Maria de Merlès, a l'oest. | 08109-215 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0293600,1.9957600 | 416869 | 4653524 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53410 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell | Una part de la volta que cobria la font es troba esfondrada. | La font del Castell està situada a tocar de la pista forestal que condueix a les runes del castell de Lluçà, a la vessant nord del turó on s'assenta el castell. Es tracta d'una font de bassal formada per una estructura rectangular a l'interior de la qual s'acumula l'aigua. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra de carreus treballats disposats a filades regulars, aparell semblant al que es troba en alguns murs del castell. Forma un espai rectangular d'uns 70 centímetres d'amplada per 140 de llargada i es trobava originalment coberta amb una volta de lloses a plec de llibre, la major part de la qual s'ha desprès quedant únicament l'extrem posterior. La part exterior de la font es troba coberta de molsa i al voltant s'observen nombrosos carreus despresos. | 08109-223 | Sector central del terme municipal | 42.0549700,2.0388700 | 420470 | 4656326 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53410-foto-08109-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53410-foto-08109-223-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc