Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53259 | Cal Teixidor del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-del-grau | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Teixidor del Grau està situada uns metres al sud del Grau i al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, tancant un pati o lliça a l'oest de l'habitatge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en els nivells de planta baixa i primer pis i amb murs d'obra vista al nivell de golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa tres portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals convertit en finestra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada, i dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. A nivell de golfes, on el parament és d'obra vista, hi ha quatre finestres. Davant la façana hi ha una gran lliça delimitada per nombroses estructures, al sud bastides amb murs de maçoneria de pedra i a l'oest amb obra vista. Pel costat nord la lliça queda tancada per una pallissa bastida amb murs i pilars de maçoneria de pedra i tancada parcialment amb murs d'obra vista a la meitat superior. La façana nord conté un cobert adossat a nivell de planta baixa i cap obertura als nivells de primer pis i golfes. La façana est conté una porta i dues finestres a la planta baixa, cinc finestres al primer pis i quatre finestres a les golfes, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i el mur es troba completament arrebossat. La façana sud es troba dominada per diverses estructures adossades bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Al nord de la masia hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó, entre les que destaquen quatre grans portals d'arc rebaixat, dos orientats al nord i dos a l'oest.</p> | 08109-72 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Cal Teixidor del Grau es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866, en el que si bé no apareix la masia amb el nom actual, es citen dues masoveries del Grau que no estan adossades a la masia principal.</p> | 42.0171800,2.0235600 | 419155 | 4652145 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53259-foto-08109-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53259-foto-08109-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53298 | Teuleries del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleries-del-grau | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | L'interior d'ambdues teuleries es troba parcialment cobert de runa. | <p>Les teuleries del Grau estan situades a l'est del Grau i a l'oest de la carretera C-154, uns metres al sud de les roques de Torroella. Es tracta de dues teuleries de dimensions diferents però de tipologia semblant. La teuleria que hi ha als peus de la pista forestal que condueix al Grau és de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 6 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra gran amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment els murs són d'obra vista. La façana principal, orientada al sud-oest conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb obra vista que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que donava accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. Uns metres al sud-oest hi ha una altra teuleria, en aquest cas de grans dimensions. També està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud-oest conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb obra vista que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha una obertura amb forma d'arc catenari emmarcada amb maó. A banda i banda de la façana hi ha un contrafort adossat. La resta de façanes es troben dominades per petits coberts adossats exceptuant la façana nord-oest, on hi ha unes escales laterals de pedra que condueixen a l'extrem superior. Uns metres al nord d'aquesta teuleria hi ha una bassa, delimitada en part amb murs de maçoneria de pedra. Entre les dues teuleries hi ha la casa coneguda com la Teuleria, on antigament vivia el teuler. Està bastida completament amb murs d'obra vista. A l'extrem est del conjunt hi ha una petita estructura que s'utilitzava per emmagatzemar la calç.</p> | 08109-111 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria del Grau va deixar de funcionar a mitjans segle XX.</p> | 42.0181300,2.0269300 | 419435 | 4652247 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53298-foto-08109-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53298-foto-08109-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53209 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-2 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. (1995) <em>Els carlins a Lluçà. El temperi nº 1</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Desembre 1995. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>El Grau està situada en un punt lleugerament elevat al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats, entre els que hi ha cal Masover del Grau, adossat al nord de l'habitatge principal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb una teulada de quatre vessants d'on sobresurt, al centre, una torre de planta quadrada bastida amb murs d'obra vista, amb tres esveltes finestres d'arc de mig punt a cada façana i coronada amb una balustrada de pedra treballada. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una ample portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó i dues finestres balconeres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i amb arc de descàrrega de maó a sobre, una tipologia que es repeteix en tots els balcons i finestres balconeres del volum principal. A nivell de golfes hi ha dues finestres balconeres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat que correspon a cal Masover del Grau. La façana sud compta a l'extrem esquerra amb un nivell més a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. En aquest nivell de soterrani hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó. A nivell de planta baixa hi ha una estructura adossada que forma una terrassa a nivell de primer pis, quedant a cada costat de l'estructura dues finestres d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha vuit finestres balconeres d'idèntica tipologia a les de la façana principal, tres al primer pis i cinc a les golfes. La façana oest, com la sud compta amb un nivell més a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. En aquest nivell de soterrani hi ha una ample contrafort adossat i dues finestres emmarcades amb maó. Per sobre s'observen dos volums diferenciats: el principal a la dreta i una torre adossada a l'esquerra. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa; un balcó i una finestra balconera al primer pis i dues finestres balconeres a les golfes, de la mateixa tipologia que les de la façana principal. A la part esquerra hi ha una torre adossada, cronològicament anterior a la última reforma del volum principal. Tant al nivell de planta baixa com al de primer pis i golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la de la planta baixa reformada amb brancals de maó i la del primer pis amb ampit motllurat. Just sota teulada, en un nivell superior, hi ha una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, tot i que actualment tapiades. La façana nord conté el volum que correspon a cal Masover adossat a la part esquerra, quedant a la resta dos volums diferenciats, un dels quals és la torre, situada a l'extrem dret. A nivell de planta baixa de la torre hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, als nivells de primer pis i golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i just sota teulada hi ha una galeria de tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, idèntica a la de la façana oest de la torre. A la part central de la façana apareix un tram de mur bastit amb carreus treballats disposats a filades regulars que conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada un dels tres nivells, la del primer pis amb ampit motllurat. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals reformades modernament, l'església de Sant Pere del Grau a l'est i un hort tancat a l'oest, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i tàpia.</p> | 08109-22 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El Grau es troba documentada des de 1174 pertanyent al bisbe de Vic. Al segle XIV es troba documentada en la figura de Berenguer del Grau, canonge de Lluçà l'any 1357. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Pinós i en els fogatges de 1497 i 1553. Durant les guerres carlines el Grau fou escenari destacat. El 5 de maig de 1874 els camps del Grau esdevingueren camp de batalla amb una participació de 12000 homes. Al terme del Grau hi morien 500 homes que foren enterrats en una fossa comuna a l'ermita.</p> | 42.0181200,2.0228100 | 419094 | 4652250 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53209-foto-08109-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53260 | Cal Masover del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-grau | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Cal Masover del Grau es troba adossada al nord del Grau, al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès i a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, les dues parcialment tapiades i una reformada com a finestra i l'altra com a portal. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó i una amb pedra bisellada i la data de 1781 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat amb un contrafort semicircular adossat al costat del qual hi ha unes escales de pedra treballada. Més a la dreta hi ha un espai cobert que queda adossat a la gran formació rocosa que s'eleva a pocs metres de la masia. La façana nord es troba dominada peles volums i estructures adossats en aquesta part, per sobre dels quals s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana oest conté una porta i dues finestres reformades a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera i l'altra amb ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta, fent cantonada amb la masia del Grau hi ha un volum adossat bastit amb murs d'obra vista i amb diverses obertures d'arc rebaixat. La façana sud es troba completament adossada a la masia del Grau.</p> | 08109-73 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Cal Masover del Grau es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0182400,2.0228300 | 419096 | 4652263 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53260-foto-08109-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53260-foto-08109-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53372 | Goigs de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-del-grau | XX | No es conserven gaires exemplars dels goigs. | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere Apòstol, patró de la capella de Sant Pere del Grau. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Pere. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció; i a la part inferior hi ha diverses oracions, la partitura amb la música. Puix que al Grau i rodalia sempre fóreu venerat: del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat. A Bestsaida costanera la primera llum veieu, i entre flaire marinera la infantesa coroneu; cap al mar amb valentia heu la vida orientat. Del fidel ... Gran misteri dibuixava, oh Simó fill de Jonàs: altre nom el Crist us dava amb sentit ben eficaç; com de pedra, així us vodria fonament ben reforçat. Del fidel ... La barqueta s'inclinava mentre Vós l'art aixequeu, quan el Mestre que esguardava poderosa alça la veu. Per seguir-lo amb bonhomia ara tot ho heu deixat. Del fidel ... Bell encert us apuntàreu car del Cel la llum teniu, quan al Mestre confessàreu: 'Sou el Crist fill de Déu viu' Ara és ell qui us responia proclamant-vos benaurat. Del fidel ... Ferm coratge posseíreu a l'hort de Getsemaní, quan espasa en mà, colpíreu i un servent vàreu ferir. Mes Jesús, mentre el guaria, altra via us ha mostrat. Del fidel ... Per humana lleugeresa de Caifàs al pati entreu, i atordit per l'escomesa a Jesús ben prest negueu. Perquè el Mestre us assistia penedit haveu plorat. Del fidel ... La gran nova transformava, el diumenge venturós, i el delit se us emportava al sepulcre gloriós, amb pletòrica alegria per Jesús ressuscitat. Del fidel ... D'amor triple testimoni feu que el Mestre us conferís, gran poder sobre el dimoni i les claus del Paradís; la més alta Jerarquia, el suprem Pontificat. Del fidel ... En el jorn de Pentecosta, sermoneu Vós el primer, gran gentada se us acosta de Judea i l'estranger; vostra parla com seria, que tres mil n'heu batejat. Del fidel ... Quan el pobre coix veiéreu, no teníeu or ni argent; més, en nom de Crist, el féreu caminar lleugerament. Fins amb l'ombra que us seguia els malalts haveu curat Del fidel ... Mentre Herodes calculava entregar-vos al turment, la llum cèlica calava la presó, tot d'un moment; era l'àngel que venia a donar-vos llibertat. Del fidel ... És el centre de l'imperi, és la Roma de Neró, on mostreu el gran misteri de la vida del Senyor; abans a l'Antioquia el terrer deixeu sembrat. Del fidel ... A la fosca Mamertina tan heroicament sofriu, que la gràcia s'endevina i els dos guàrdies convertiu. La cadena que us cenyia tot el món ha venerat. Del fidel ... Disposat al sacrifici que el bon Déu us deparà, resignat, sense desfici, us deixeu en creu clavar. Com el Mestre així finia, tan de prop l'heu imitat. Del fidel ... Albirant nostra capella, de Lluçà Vós avanceu fins al Grau de Torruella; ja mai més ens deixareu. Protector el Cel us envia, així sempre uns heu guardat. Del fidel ... Pintoresc se us atansava el xamós poble de Prats i a corrua us enviava els devots adelerats; als pradencs i pagesia bondadós heu escoltat. Del fidel ... Beneïu nostres anyades, ablandiu nostre conreu; que rendeixin les sembrades, per millor servir a Déu. El flagell de malaltia mitigueu amb pietat. Del fidel ... Cap al Cel mostreu la via als del Grau i al veïnat. Del fidel que en Vós confia sou, Sant Pere, l'advocat.</p> | 08109-185 | Església de Sant Pere del Grau. Lluçà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La primera edició d'aquests goigs es va fer l'any 1963 a Torrell de Reus, edit., Barcelona.</p> | 42.0184100,2.0241600 | 419206 | 4652281 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Mn. Sebastià Noguera (lletra i música) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53193 | Església de Sant Pere del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-grau | <p><span><span><span><span>AADD (1984) <em>Catalunya Romànica. Osona</em>. Volum II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> | XII-XX | <p>L'església de Sant Pere del Grau es troba situada en una petita elevació a uns metres a l'est de la masia del Grau. Es tracta d'una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions: es va suprimir l'antic absis i es va canviar la cobert per una volta d'aresta. Actualment és un temple de planta rectangular, rematat amb un absis també rectangular que hi fou afegit tardanament. A la part de tramuntana de l'absis hi ha una fornícula que desgruixa la paret. La volta, d'aresta, té l'interior arrebossat i pintat. La façana principal, orientada a ponent, va ser renovada a principis del segle XX, essent decorada en estil neo-romànic. La porta principal és d'arc de mig punt i a sobre s'hi obre un òcul. La façana és decorada amb arquets nous i la corona un campanar d'espadanya d'un sol ull. Al centre de la nau hi ha una sepultura tapada amb una llosa picada llisa; la resta del paviment és de cairó.</p> | 08109-6 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>L'església de Sant Pere del Grau, també anomenada Sant Pere de Torroella apareix documentada l'any 905 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. En aquest document es vincula a l'església de Santa Maria el vilar de Torroella amb la seva sufragània situada als Prats. Aquesta sufragània - Sant Pere - aviat obtingué funcions parroquials, en una data anterior a 1154 ja que així consta en les llistes de parròquies del bisbat anteriors al 1154.. Vers els segle XIV, segurament degut a la despoblació general que es patí a principis d'aquest segle a causa de la Pesta Negra, perdé la parroquialitat i esdevingué sufragània de la parròquia de Lluçà. El mas de Torroella quedà despoblat i fou adscrit al mas Grau a l'any 1385. Quan el 1686 el bisbe Antoni Pasqual visita la zona, ja anomenà l'església 'Sant Pere del Grau'. El terme anava perden feligresos, i amb l'arranjament parroquial fet oficial el 1878, perdé la categoria de sufragània de Lluçà i passà a ser una senzilla capella rural dins la parròquia de Prats de Lluçanès. Actualment té culte el dia de Sant Pere i en altres ocasions esporàdiques.</p> | 42.0184200,2.0241300 | 419204 | 4652282 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53193-foto-08109-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de l'església s'hi conserva una pica baptismal del segle XII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53322 | Balma sepulcral de Font Guillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-font-guillera | <p>CASTANY, Josep (1980). 'La Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès)' dins Ausa. Vic. Núm., IX, 1980. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Font Guillera es situa en una balma al límit del terme de Lluçà tocant amb el de Prats de Lluçanès, a uns 100 metres de la font que li dóna nom. Està formada per un estrat de gres d'uns 2 metres de potència, arrodonit per l'erosió de l'aigua que descansa sobre argiles compactes que a causa de l'erosió han acabat format la balma. Presenta una llargada d'uns 70 metres, oberta de cara a llevant. La zona central forma un abric de 22 metres de llarg per 6 metres d'amplada màxima i una alçada de 3 metres. Els materials arqueològics van ser extrets per aficionats de Prats de Lluçanès sense tenir en compte cap mena de control estratigràfic i per tant es fa difícil establir la seva procedència exacta, i la possible estratigrafia. El material arqueològic que es conserva és ceràmic, lític i ossi, així com algunes restes antropomòrfiques. Les ceràmiques són de pasta grollera, llises, algunes amb incisions i impressions, de formes globulars i perfils en S, l'única forma recuperable. En indústria lítica, i corresponent a l'aixovar funerari, dues làmines de sílex sense retoc així com una plaqueta d'esquist de forma rectangular allisada i vores arrodonides. Pel que fa a la indústria òssia cal citar la presència de punxons d'os allisats. Els materials antropològics indiquen la inhumació de varis individus, almenys tres. Un home, una dona i un infant, del tipus mediterrani gràcil. Les restes conservades són un frontal masculí, un crani femení i cinc porcions de crani infantil. A nivell cultural, segons J. Castany, la plaqueta d'esquist i d'escudella en forma globular, de tipus campaniforme però sense decoració, orienten la seva cronologia cap a l'eneolític. La balma fou buidada pels aficionats esmentats i per tant la manca de posició estratigràfica és total. Malgrat tot J. Castany apunta que Font Guillera és possiblement un enterrament col·lectiu de tipus familiar situat en una cronologia relativa entre 1700-1500 aC.</p> | 08109-135 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La balma sepulcral de Font Guillera va ser descoberta per Mossèn Jaume Pladelasala l'any 1964, aleshores rector de Prats de Lluçanès. Aquest mateix any va ser excavada per dos aficionats també de Prats de Lluçanès (Sr. Domingo Gómiz i Ramon Boladeres). Més endavant Josep Castany, l'any 1974, hi efectuà prospeccions i n'estudià el material.</p> | 42.0186900,2.0358100 | 420171 | 4652301 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53322-foto-08109-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53322-foto-08109-135-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Part dels materials trobats a la balma sepulcral de Font Guillera es troben exposats en una vitrina al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els materials exposats són els següents: diversos fragments ceràmics, aixovar funerari lític (plaqueta d'esquist), aixovar funerari lític i ossi (làmines de sílex i punxons d'ós treballats) i aixovar funerari ossi (material antropològic, crani frontal humà masculí, volta de crani femení). Les dues imatges s'han extret de l'article: la Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès) dins Ausa. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53340 | Sender de petit recorregut. PR C-44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-44 | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El sender de petit recorregut PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. La part del sender que transcorre en terme municipal de Lluçà, sempre pel sector sud-oest del terme, comunica la zona que envolta la font Guillera (prop del terme municipal de Prats de Lluçanès) amb la cadira d'en Galceran (al límit amb el terme municipal de Santa Maria de Merlès). En aquest tram el sender passa per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau.</p> | 08109-153 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0196100,2.0217100 | 419005 | 4652416 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53408 | Font de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coves | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | XIX-XX | Alguns bancs i taules es troben deteriorats. | La font de les Coves està situada en un punt enclotat a l'est del Grau i al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès. S'accedeix a la font per una pista forestal que s'inicia a la carretera C-154 pocs metres al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Al cap de pocs metres s'arriba a una esplanada al límit d'un serrat. Des d'aquest punt s'ha de baixar unes escales que condueixen fins a la raconada on es troba la font. La font està ubicada sota una balma poc profunda d'uns 20 metres de llarg i està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura de maçoneria de pedra adossada a un marge i coberta de molsa, sota la qual hi ha una pica de pedra treballada. Al llarg de la balma hi ha altres punts per on brolla l'aigua. L'espai que envolta la font es troba condicionat amb bancs, taules, graelles per a coure carn i els camins delimitats amb baranes de fusta. | 08109-221 | Sector sud-oest del terme municipal | Es tracta d'una font molt popular que habitualment ha estat freqüentada pels veïns de Prats de Lluçanès. | 42.0207200,2.0293700 | 419640 | 4652532 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53408-foto-08109-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53408-foto-08109-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de petit recorregut PR C-44 passa pel costat de la font. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007, la font de les Coves presentava un índex de nitrats de 122'60, 228'00, 212'70, 103'30 i 248'00 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53417 | La cadira d'en Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cadira-den-galceran | CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | La Cadira d'en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l'oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà) i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà. Es tracta d'una formació rocosa situada en un punt elevat, a l'extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d'una cadira, actualment força erosionada. Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l'utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l'àrea circumdant durant la primera guerra carlina. Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès, en l'anomenada costa de Borralleras, però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam. | 08109-230 | Sector sud-oest del terme municipal | En el llibre 'Lo Lluçanès', escrit per l'excursionista Pelegrí Casades a finals del segle XIX (va ser editat per primera vegada l'any 1897) hi ha una petita referència a aquest indret: '...a l'extrem de la planura, hi ha la Cadira del Galceran, bech de roca que afecta talment l'assiento y respatller d'aquell moble. Pren aquest nom del guefe de les tropes carlistes de la guerra dita dels set anys, que acostumava a vigilar desde aquell punt estratègich tota la vall de Marlés, los plans de Sagàs, part del Bergadà, los serrats de la Guardia, de Pinós y Sant Maurici y los montanyams que dominen aquell comarca y'ls pobles d'aquella part de l'alta montanya' | 42.0208700,2.0183500 | 418728 | 4652559 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53417-foto-08109-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53417-foto-08109-230-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53324 | Pla Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-magre | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Pla Magre està situat en una gran esplanada, part de la qual està poblada per bosc d'alzines i pins, amb afloracions de gresos. Dins de la zona s'aprecien diferents tipus d'estructures, sobretot parets fabricades amb tècnica de pedra seca, així com diversos túmuls. Degut a que la zona està poblada amb bosc i sotabosc amb vegetació superficial espessa, no s'han trobat en superfície restes materials que puguin donar una idea de la seva cronologia. Caldria realitzar unes cales de prospecció. El motiu de la fitxa, no obstant això, és l'existència al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès de dos elements trobats pel Sr. Josep M. Gombau, veí de Prats. Es tracta d'una petita destral votiva, de pedra polida de 5 centímetres d'alt per 4,5 centímetres d'amplada màxima; l'altre element és una peça cúbica, polida, amb les arestes arrodonides i que en una cara presenta una perforació no total de 12 mil·límetres i a l'altra un petit forat circular de 4 mil·límetres. La peça està fabricada en pedra, de tipus sedimentària, de color groguenc i dura. Pel què fa a la destral de pedra polida de tipus votiu o ritual, fa pensar en una cronologia eneolítica. A més a prop de la zona s'hi localitza la balma sepulcral de Font Guillera, també eneolítica.</p> | 08109-137 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0242700,2.0377400 | 420338 | 4652919 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53379 | Ball de Cinquagesma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cinquagesma | <p>REIXACH, Roser (2006). Ball de Cinquagesma. Fulletó editat per Dansa i tradició, i Solc, música i tradició al Lluçanès.</p> | XIX-XX | Des de l'any 1995, en què l'aplec va ser recuperat definitivament, aquest està inclòs dins del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, i compta amb una bona participació any rera any. | <p>L'aplec de Cinquagesma es celebra cada dilluns de la segona Pasqua a la Pedra Dreta, un monòlit situat al camí ramader de ponent, al costat de la carretera que condueix a Lluçà. Actualment, en aquest aplec es balla un ball rodó fent dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors. Es volta en diferents sentits i en alguns moments s'entrellacen els braços de tots els participants fent una única rotllana, sempre seguint la tonada de la cançó 'El bon caçador', que és cantada per una part dels assistents, i acompanyada per músics, que varien any rere any. A més del ball, es fa un berenar per a tots els assistents i la festa sol acabar amb una sessió improvisada de cantadors i músics dels voltants i de totes les edats.</p> | 08109-192 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Pasqua Granada, coneguda també com a segona Pasqua, és una diada festiva a molts indrets de Catalunya. S'escau cinquanta dies després de Pasqua, i per aquest motiu es coneix com Quinquagèsima, Cinquagèsima, Cinquagesma o Cincogesma. Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep Maria Vilarmau, de Santa Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s'havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada de la cançó' El bon caçador'. El ball es feia al voltant de la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XIX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d'aquest ball rodó. La festa es va recuperar l'any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l'assessorament de l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d'abril dins les jornades culturals d'aquest centre d'ensenyament i va anar a càrrec d'un grup d'alumnes de primària. Aquell mateix any, l'Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní prop d'aquest lloc i el col·locava al terra al voltant de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L'any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant l'església parroquial al migdia. Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1995, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou i incloure-la dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Des d'aleshores, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s'ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.</p> | 42.0255400,2.0223200 | 419063 | 4653074 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53379-foto-08109-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53379-foto-08109-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53391 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-0 | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc. | XIX-XX | Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda | 'El pont romànic que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, diu que el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. Quant portava l'última pedra ja era quasi a trenc d'alba, i quan travessava el pla de la Casanova del Grau, va cantar un gall i, com era preceptiu, quan el gall cantava al diable li calia tornar a l'infern encara que no hagués acabat la feina. Tots els preufets del dimoni eren d'una sola nit, i si durant aquest temps no podia acabar la feina, l'obra romania inacabada per sempre més. Amb l'espant que va rebre el dimoni en sentir cantar el gall, va deixar caure la pedra i aquesta va quedar clavada a terra, i des d'aquell dia sempre més n'han dit la Pedra Dreta.' | 08109-204 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0255900,2.0225100 | 419079 | 4653080 | 08109 | Lluçà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta llegenda va ser recollida per Jordi Torres i Sociats dins de 'Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53302 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta | <p>CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>La Pedra Dreta està situada a pocs metres del trencant entre les carreteres C-154 i BV-4341, a mig camí entre la Casanova del Grau i el Grau i prop del límit amb el terme municipal de Santa Maria de Merlès, comarca del Berguedà. Es tracta d'un monòlit situat en una zona erma entre camps, a escassos 5 metres de la carretera BV-4341. Té una alçada vista de 223 centímetres i una forma prismàtica lleugerament irregular coronada amb forma piramidal, amb una amplada aproximada de 36 centímetres i un gruix de 25 centímetres. Envoltant la base del monòlit hi ha un petit cercle de còdols.</p> | 08109-115 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Tradicionalment es celebrava l'aplec de Cinquagesma al voltant de la Pedra Dreta. Des de fa uns anys s'ha recuperat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès.</p> | 42.0256000,2.0225100 | 419079 | 4653081 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53302-foto-08109-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53302-foto-08109-115-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pelegrí Casades, en el llibre 'Lo Lluçanès' editat l'any 1897, descriu el monòlit, destacant que al capdamunt hi ha esgrafiada la data de 1773. Actualment la data ja no s'observa. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53211 | Marcusses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marcusses | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> | XVIII | La majoria d'estructures que envolten la masia amenacen ruïna. | <p>Marcusses està situada al límit sud d'un serrat lleugerament elevat entre les valls del rec de Miralles i de la riera Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté una cantonada integrada que denota una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Adossada a l'esquerra de la façana hi ha una lliça, tancada amb alts murs de maçoneria de pedra i acabada a l'extrem oest en forma semicircular, seguint la forma de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta. A l'interior de la lliça hi havia diverses estructures, actualment aterrades. La façana sud-oest, ubicada dins la lliça, conté quatre finestres emmarcades amb maó, una a la planta baixa, una al primer pis i dues a les golfes. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A escassos metres de la façana hi ha diverses estructures parcialment aterrades i bastides amb murs d'obra arrebossats amb cantonades d'obra, tot i que a la part més propera a la masia les cantonades són de pedra treballada. Les obertures d'aquestes estructures es troben emmarcades amb maó i destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat orientades al nord-oest. La façana nord-est es troba a escassos metres d'un fort desnivell deixant un pas estret a nivell de planta baixa, on hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb maó que comunica a través d'una passarel·la amb el pla elevat que hi ha a l'est de la masia. La passarel·la està bastida amb obra vista i forma una volta d'arc rebaixat de rajol. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La única obertura de l'edifici és a la façana est, que queda completament oberta.</p> | 08109-24 | Sector sud del terme municipal | <p>Marcusses es troba documentada en els llistats de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies dels anys 1793, 1862 i 1866 dins la parròquia de Lluçà.</p> | 42.0261500,2.0474500 | 421144 | 4653118 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53211-foto-08109-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53211-foto-08109-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 89842 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-17 | XX | Les teules estan parcialment trencades. | <p><span><span><span><span>La font de la Teula es troba a poca distància a l’est de la Pedra Dreta,</span> <span>a uns 4 m al marge de la pista, al nord-oest del Serrat del Miquel, a tocar d’un camp de conreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font mínimament arranjada, situada a recer d’una petita balma en una raconada, amb un orifici que presenta unes teules, per on brolla l’aigua cap un pedrís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu cabal és intermitent.</span></span></span></span></p> | 08109-258 | La Pedra Dreta | 42.0266300,2.0260300 | 419371 | 4653192 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89842-258jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89842-258jpg0_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2021-11-08 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53396 | Alzina de Maçaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-macaneres | La meitat oest de l'alzina conté nombroses branques mortes. | L'alzina de Maçaneres està situada en una esplanada que s'estén al sud-oest de la masia de Maçaneres, a escassos 50 metres de la masia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 304 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. La meitat oest de l'alzina es troba amb nombroses branques mortes a causa de l'acció d'un llamp. | 08109-209 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0269900,2.0338500 | 420019 | 4653224 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53261 | Maçaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macaneres | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Maçaneres està situada a l'extrem sud d'un serrat lleugerament elevat sobre el pla Magre, al sud-est de la Casanova del Grau i Generes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades que delimiten un pati o lliça davant la façana principal, amb accés principal orientat al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats a la meitat inferior i amb obra vista a la superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc d'obra vista, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb maó i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana hi ha adossades les estructures que tanquen el pati, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista. La façana est conté una finestra per planta, a la planta baixa i a les golfes emmarcades amb maó i al primer pis amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada, l'antiga comuna, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista, i amb una finestra emmarcada amb obra vista a nivell de primer pis. Les dues obertures de la façana es troben a l'esquerra de l'estructura, a nivell de planta baixa la boca d'un forn emmarcada amb pedra treballada que no conserva el volum adossat on hi hauria la volta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta hi ha les estructures adossades que tanquen el pati per l'oest. Al sud-oest de la masia hi ha una esplanada on hi ha una gran alzina i un pou circular bastit amb murs de maçoneria de pedra.</p> | 08109-74 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>En l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 es cita el topònim 'ipsa Massana'. Tot i així la masia es troba documentada en els amillaraments de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0272600,2.0342100 | 420049 | 4653254 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53261-foto-08109-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53261-foto-08109-74-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53305 | Teuleria de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-font-de-la-teula | XIX-XX | L'estructura es troba coberta de vegetació i parcialment derruïda. | <p>La teuleria de la font de la Teula està situada al nord-est de la Pedra Dreta i al sud-est de la Casanova del Grau, en un punt lleugerament enclotat sota la carretera BV-4341. Es tracta d'una teuleria de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 3 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment es troba coberta de runa i vegetació. La façana més visible és la principal, orientada a l'oest on hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha dues petites obertures que donaven accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. La part esquerra d'aquesta façana es troba derruïda. La resta de façanes es troben força malmeses i parcialment cobertes de vegetació.</p> | 08109-118 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.0274200,2.0260100 | 419371 | 4653279 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53305-foto-08109-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53305-foto-08109-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 89843 | Forn d’oli de ginebre de la Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-pedra-dreta | XXI | <p><span><span><span><span>El forn d’oli de ginebre de la Pedra Dreta es troba al trencant de Lluçà, a poca distància al nord-oest de la Pedra Dreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de factura recent, senzilla i de petites dimensions. Presenta un petit mur de pedra, amb una regatera tapada amb ciment, que permet conduir l’oli fins a un orifici per on regalima a un recipient.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va construir l’any 2013, gràcies a l’impuls de Roser Reixach i Mª Àngels Bonet, que estaven realitzant un treball de recerca de les tradicions populars de Prats de Lluçanès i van comptar amb els coneixements de Benet i Jaume Pons de Manyaques.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08109-259 | La Pedra Dreta | <p><span><span><span><span>Els forns d'oli de ginebre s’utilitzaven per a l’obtenció de</span> <span>l'extracte de la resina del ginebre blanc, per mitjà de la seva destil·lació seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament, les soques i algunes branques de ginebre blanc eren recol·lectades i dipositades en una balma o cobert per a que s’anessin assecant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta circular, excavades sobre la roca natural, en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura i eren tapats de forma rudimentària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fusta era cremada en un petit espai tancat, per a que desprengués la substància formada per la seva resina, que era conduïda a través d'una regatera fins a una pica exterior, on era purificada per mitjà d’un senzill procés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'oli de ginebre era un remei força utilitzat per les seves propietats medicinals, especialment per a la ramaderia.</span></span></span></span></p> | 42.0274900,2.0202700 | 418896 | 4653293 | 2013 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89843-259jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/89843-259jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El forn es fa servir cada any durant la Fira de l’Oli de Ginebre, que es celebra des de la seva construcció. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53290 | Generes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes-vell | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | <p>Generes Vell està situada en una esplanada coberta per alzines i envoltada d'alguns camps de conreu i bosc, al sud-est de Generes i al nord-oest de Maçaneres. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici i només en algunes parts es conserven parcialment dempeus amb alçades inferiors a un metre. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Uns metres al sud hi ha indicis d'alguna estructura o edificació, de menors dimensions, i amb els murs completament enrunats.</p> | 08109-103 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 i relativament a prop de les runes d'aquesta masia hi ha restes ibèriques. Tot i així la masia no apareix documentada en cap dels cadastres o llistats de cases dels segles XVIII i XIX.</p> | 42.0290700,2.0304300 | 419739 | 4653459 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53402 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta | Les goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i Santa Maria de Merlès, a l'oest. | 08109-215 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0293600,1.9957600 | 416869 | 4653524 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53210 | Casanova del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-grau | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Casanova del Grau està situada en la carena que separa la vall de la riera de Merlès i la vall del rec de Generes, al nord del Grau i de la Pedra Dreta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que al nivell de golfes les cantonades estan delimitades amb obra vista. Es troba coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una finestra, a més d'una petita estructura adossada a l'extrem dret. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres i una finestra emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes, on el parament és d'obra, hi ha dues finestres. La façana nord-oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres més, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha un volum adossat completament arrebossat. La façana nord-est es troba dominada pel volum adossat, amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista. La façana sud-est conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i nombroses estructures d'obra adossades.</p> | 08109-23 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La Casanova del Grau es troba documentada en els llistats de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies dels anys 1793 i 1866 dins la parròquia de Sant Pere del Grau, en el primer llistat amb el nom de Casa Nova.</p> | 42.0300100,2.0211800 | 418974 | 4653572 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53210-foto-08109-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53210-foto-08109-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53407 | Font del Circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-circuit | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | La font del Circuit està situada a tocar del rec de Miralles, al sud de Miralles Vell i al sud-est de la font del Raig de Miralles. S'accedeix a la font per una pista forestal que comunica la zona del Recer amb la zona de Miralles Vell. Seguint aquesta pista i just al creuar el rec de Miralles es troba un corriol que surt en direcció nord i que condueix a la font, situada a escassos metres de la pista i del rec de Miralles. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt directament d'un marge i que queda pràcticament envoltat per les escales que permeten l'accés a la font. Just a sota hi ha una bassa on s'acumula l'aigua de la font i que queda separada del rec de Miralles per una estreta franja de terra. Al costat de la font, el rec de Miralles forma un petit gorg, ja que uns metres més amunt el rec forma un saltant al sobrepassar una balma. | 08109-220 | Sector sud del terme municipal | 42.0306200,2.0405300 | 420577 | 4653621 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53407-foto-08109-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53407-foto-08109-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font que difícilment s'asseca i que encara és utilitzada per veïns de la zona. Antigament era coneguda com la font de Marcusses. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font del Circuit presentava un índex de nitrats de 2'50 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53323 | Poblat de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-generes | <p>LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | -VII/V | Jaciment força erosionat. | <p>El jaciment està situat en zona de bosc, en el qual s'aprecien diverses estructures. En la seva part més alta s'observa una plataforma, d'uns 150 metres per 80 metres, voltada per una paret de pedra seca amb carreus de mides grans. Prop d'aquestes estructures se n'aprecien d'altres de menys importància i formant túmuls. Prop d'aquestes darreres apareixen uns clots, excavats a la roca, de forma circular, anomenats popularment olles de granera. En superfície es recull ceràmica feta a mà de tipus grollera, amb desgreixant de quars gros, ceràmiques rosades i grises de factura ibèrica, així com fragments de sigilata itàlica. Al museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès es conserva la part immòbil d'un molí trobat pel Sr. Pere Ballús.</p> | 08109-136 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0311000,2.0299300 | 419700 | 4653684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53406 | Font del Raig de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-de-miralles | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | L'accés a la font es troba molt cobert de vegetació | La font del Raig de Miralles està situada en un punt enclotat pocs metres a l'oest del rec de Miralles, al sud de Miralles i al sud-oest de Miralles Vell. S'accedeix a la font des de la masia de Miralles, des d'on s'ha de seguir uns metres una pista forestal que segueix una direcció sud creuant el rec de Miralles. Una vegada creuat el rec la pista puja uns metres per la vessant i en aquest punt s'ha d'abandonar i buscar un corriol molt emboscat que baixa fins la font, situada pocs metres sobre el rec de Miralles i sota la pista forestal. La font està formada per un brollador de pedra treballada adossat a un marge. El brollador, cobert de molsa, forma una canal a mode de desaigua per on surt l'aigua, que cau en una petita bassa sota la font i segueix uns metres per un petit rec fins trobar el rec de Miralles. L'espai que envolta la font, situat en una zona de bosc de pins, es troba cobert de bardisses i altra vegetació que dificulta l'accés a la font. | 08109-219 | Sector sud del terme municipal | 42.0314100,2.0387500 | 420430 | 4653711 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53406-foto-08109-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53406-foto-08109-219-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font que difícilment s'asseca i que antigament era força concorreguda pels veïns de la zona. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font del Raig de Miralles presentava un índex de nitrats de 1'90 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53409 | Font del Bullidor de Manyaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor-de-manyaques | XX | La font del Bullidor de Manyaques, o simplement el Bullidor de Manyaques, està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Manyaques o de Sant Joan, al sud-oest de Manyaques. S'accedeix a la font per una pista forestal que s'inicia a la masia de Manyaques i davalla en direcció a la riera de Merlès. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada rocosa que s'ha de seguir uns metres fins arribar al rec, just al costat del qual es troba la font. La font està formada per una estructura cúbica tancada amb lloses i parcialment coberta de vegetació. De l'interior de l'estructura en surt una canya per on brolla l'aigua, habitualment tapada. A la part exterior de l'estructura hi ha la data inscrita de l'última reforma de la font, l'any 1966. | 08109-222 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0318100,2.0027500 | 417451 | 4653789 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53409-foto-08109-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53409-foto-08109-222-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font abundant que no s'asseca mai i que ha estat habitualment utilitzada pels habitants de Manyaques. En èpoques de pluja el rec que passa al costat de la font envolta parcialment l'estructura. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53212 | Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Generes està situada en un pla elevat lleugerament orientat a l'oest, al nord de la carretera BV-4341 i a l'est del rec de Generes, enmig d'una zona de camps de conreu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i nombroses estructures adossades davant la façana principal, formant un pati tancat. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i dues finestres emmarcades amb maó, quedant als extrems les estructures adossades perpendicularment que tanquen el pati davant la façana. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb maó i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i dos petites obertures ovalades emmarcades amb maó. La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis i a la dreta hi ha adossades les estructures que tanquen el pati per l'oest, en aquesta part amb un accés emmarcat amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté una estructura bastida amb murs d'obra vista adossada al centre arribant fins al nivell de primer pis. A la resta de la façana hi ha dues finestres a nivell de planta baixa i tres obertures a les golfes, una finestra emmarcada amb maó al centre i dues obertures ovalades emmarcades amb maó. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb maó al primer pis. Uns metres a l'oest de la masia hi ha un pou de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb maó, i uns metres al nord es troba la pallissa. Es tracta d'una pallissa de dos nivells amb una part posterior original i una part frontal ampliada modernament. La part original està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó, amb obertures emmarcades amb maó i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Entre la masia i la pallissa hi ha l'era enrajolada, conservada només parcialment.</p> | 08109-25 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905. La masia actual va ser bastida a principis del segle XX.</p> <p>A la façana principal hi ha un rellotge de sol amb la data inscrita de 1906.</p> | 42.0332700,2.0276500 | 419514 | 4653927 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53212-foto-08109-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53212-foto-08109-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53289 | Miralles Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-vell | PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | Miralles Vell està situada sobre un turó cobert de roures a l'est del rec de Miralles prop del punt on rep les aigües del rec de cal Salles, al sud-est de Miralles. Es tracta d'una edificació de grans dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Les dimensions de l'edifici són de 30 metres de llargada per 5 metres d'amplada a l'extrem nord i 7 metres d'amplada a l'extrem sud. Tot i així, a la part central d'aquest recinte hi manquen restes constructives pel que podria tractar-se de dues edificacions separades per un pati o espai obert central. | 08109-102 | Sector sud del terme municipal | Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. | 42.0335900,2.0414700 | 420658 | 4653950 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53213 | Manyaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manyaques | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Manyaques està situada sobre una plataforma rocosa orientada la sud-oest enmig d'una vall que desemboca a la riera de Merlès i per on transcorre el rec de Manyaques, al nord-oest de la Casanova del Grau i a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al sud-est tancant una lliça. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-oest, conté una cantonada integrada denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de pedra bisellada reformat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i les altres dues amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana nord-est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha adossada una estructura d'un nivell que sobresurt lleugerament i que es troba bastida amb murs de maçoneria de pedra. En el petit tram de mur orientat al nord-oest hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada. La façana sud-est és visible només des de l'interior de la lliça. A nivell de planta baixa hi ha una porta reformada emmarcada amb pedra bisellada i una petita obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una espitllera emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-oest conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada i un portal reformat emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis, on el parament es troba arrebossat, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals reformada. A la dreta, formant un queixal, hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada. Més a la dreta hi ha adossat un alt mur de maçoneria de pedra que tanca la lliça de la masia, amb diverses estructures a l'interior. Uns metres al sud de la masia hi ha una bassa amb una petit safareig adossat amb batents de formigó.</p> | 08109-26 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Manyaques es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta la masia de 'Minacas'. També apareix en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Manyaques.</p> | 42.0342100,2.0088900 | 417962 | 4654050 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53213-foto-08109-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53213-foto-08109-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es va cremar en l'important incendi de 1994 i va ser reconstruïda posteriorment aprofitant bona part dels murs de càrrega originals.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53423 | Passeres de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-serrarols | XIX-XX | Les passeres de Serrarols estan situades sobre una esplanada rocosa per on creua la riera Lluçanès, al nord-oest de Serrarols Es tracta d'unes passeres formades per quatre blocs de pedra treballada situats just per sobre del pas de la riera Lluçanès per una esplanada rocosa. Els quatre blocs tenen una forma regular, amb una amplada d'uns 30 centímetres i una llargada d'entre 40 i 50 centímetres. L'alçada dels blocs va dels 30 centímetres al bloc de l'extrem oest fins als 50 centímetres del bloc situat a l'extrem est, adaptant-se a la inclinació de l'esplanada rocosa, fet que també provoca que la riera passi habitualment per l'extrem est de les passeres. | 08109-236 | Sector sud del terme municipal | 42.0351400,2.0564500 | 421900 | 4654108 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53423-foto-08109-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53423-foto-08109-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53228 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-0 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | Algunes de les estructures adossades es troben parcialment aterrades. | <p>Miralles està situada en un punt elevat dins la vall del rec de Miralles, al sud del nucli de cases format per cal Bagues, cal Salles i cal Teixidor. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes amb diferent nivell i orientació de teulada. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, una obertura sota teulada emmarcada amb pedra treballada. La façana oest mostra els dos volums adossats. El de major alçada contés estructures adossades, alguna de les quals aterrada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altra a les golfes. El volum més baix també conté estructures adossades a nivell de planta baixa, i no conté cap obertura a la resta. La façana nord es troba parcialment arrebossada i conté una estructura adossada a la part dreta, sense que s'observin obertures a la resta de la façana. La façana est, com la oest, mostra els dos volums diferenciats. El volum més alt conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una obertura a nivell de golfes. L'altre volum conté un ample contrafort adossat a la part esquerra, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment aterrada.</p> | 08109-41 | Sector sud del terme municipal | <p>Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. Tot i així, existeix una masia en runes anomenada Miralles Vell, pel que és possible que Miralles fos bastida en època moderna i la que es troba documentada a l'edat mitjana fos Miralles Vell.</p> | 42.0362900,2.0375900 | 420340 | 4654253 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53228-foto-08109-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53228-foto-08109-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53427 | Trinxera de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-de-la-font | XX | Únicament es conserva una rasa en zig-zag. | La trinxera de la Font està situada a la vessant solella del serrat de la Fenosa, al sud del Verdaguer i a l'est de Miralles. Es tracta d'una petita esplanada situada en un punt elevat del serrat de la Fenosa, dominant part de les valls de la riera Lluçanès i del rec de Miralles, tot i que actualment diversos arbres tapen parcialment la vista. En aquesta petita esplanada, parcialment ocupada per pins, es conserva una rasa en zig-zag d'uns 20 metres de llargada, amb una profunditat aproximada de 50 centímetres, tot i que totalment coberta d'herba. La trinxera té una amplada al voltant dels 60 centímetres i segueix un dibuix força regular en zig-zag amb trams rectes d'entre un metre i mig i dos metres. | 08109-240 | Sector sud del terme municipal | 42.0381900,2.0452500 | 420977 | 4654457 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53231 | Cal Salles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salles | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XVIII | Algunes de les estructures que hi ha al voltant es troben aterrades i l'entorn de la masia es troba cobert de runa. | <p>Cal Salles està situada uns metres al sud de cal Teixidor i cal Bagues, i al nord de Miralles, en un punt enclotat prop del rec de cal Salles que s'inicia uns metres al nord, en el pantà de Garet. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, amb un cos adossat al sud i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord conté únicament un portal emmarcat amb pedra treballada a nivell de planta baixa. El primer pis es troba tancat amb un mur d'obra vista que es troba parcialment enrunat. Uns metres davant la façana hi havia una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, actualment enrunada. La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis. A la dreta hi ha el cos adossat al sud, delimitat amb cantonades d'obra vista a la meitat superior. En aquesta façana conté una alta obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó i brancals de pedra treballada que ocupa els dos nivells. Sobre l'arc hi ha la inscripció 'AÑO 1950'. Uns metres davant la façana hi ha un cobert de grans dimensions bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter, coronat amb teulada de doble vessant i parcialment enrunat. La façana sud té al davant un fort desnivell i es troba dominada pel cos adossat al sud. A nivell de planta baixa no hi ha obertures i el primer pis es troba totalment ocupat per una eixida, sustentada amb pilars d'obra vista. La façana est, com la sud, té al davant un fort desnivell i compta amb una petita estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada, i al primer pis dues finestres més, una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerre hi ha el cos adossat al sud, que en aquesta façana conté una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una obertura lateral de l'eixida al primer pis, amb pilar cantoner d'obra vista.</p> | 08109-44 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Salles es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0383700,2.0381700 | 420391 | 4654484 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53231-foto-08109-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53231-foto-08109-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53232 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-4 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XVIII | La masia es troba integrada a l'interior d'un cobert de grans dimensions. | <p>Cal Teixidor està situada uns metres al nord de cal Salles i al sud de cal Bagues, en un punt lleugerament elevat prop del rec de cal Salles que s'inicia uns metres al nord, en el pantà de Garet. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, al que s'ha adossat un cobert de grans dimensions, quedant la masia a l'interior del cobert. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada era originalment de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior però actualment el vessant est de la masia es troba prolongat cap a l'oest formant una teulada d'una vessant de grans dimensions, sota la qual hi ha el cobert i la masia. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de pedra motllurada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerre de la façana sobresurt el cobert adossat que envolta la masia. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i al primer pis, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Davant la façana sobresurt el cobert adossat, amb tres grans pilars, el central bastit amb obra vista i els laterals amb pedra treballada, en un dels quals hi ha dos carreus amb la inscripció 'ANY 1965'. A l'esquerre de la façana s'estén el cobert de grans dimensions que envolta la masia, bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter. La façana oest es troba dominada completament pel cobert adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb lloses a plec de llibre. La façana nord es troba coberta de vegetació i no s'hi observen obertures. A la dreta hi ha el cobert adossat, que en aquesta façana conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb lloses a plec de llibre al nivell inferior i dues finestres al nivell superior, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra de forma circular, emmarcada amb un únic monòlit i amb la inscripció 'AÑO 1962 J.C.G.' gravada. Uns metres al sud de la masia, just sobre cal Salles, hi ha un altre cobert de grans dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra gran sense morter. Una part del cobert conserva la teulada i en l'altra part hi ha únicament tres pilars robustos de grans dimensions.</p> | 08109-45 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Teixidor es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0389100,2.0377800 | 420359 | 4654544 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53232-foto-08109-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53232-foto-08109-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53429 | Tines del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-verdaguer-0 | Una de les tines es troba parcialment trencada i totes es troben cobertes de vegetació. | <p>Les tines del Verdaguer estan situades sobre una formació rocosa elevada a l'est de cal Bagues i al sud-oest del Verdaguer. Es tracta de dues tines circulars picades a la roca en una formació rocosa que aflora a la superfície en una zona de camps quedant elevada respecte aquests i delimitada per una franja de bosc. A l'extrem sud d'aquesta formació rocosa es troben les tres tines. La tina situada al nord-oest té un diàmetre aproximat de 180 centímetres i una profunditat conservada entre un metre i un metre i mig. L'interior es troba parcialment cobert de vegetació i una part de la roca s'ha desprès quedant la part oest de la tina oberta. La tina central es troba separada de la nord-oest per una franja de 40 centímetres. Té un diàmetre de 175 centímetres i una profunditat conservada de 140 centímetres. A l'est de la tina central hi ha un tercer forat que també podria tractar-se d'una tina. Té un diàmetre de 140 centímetres si bé no és completament circular. Es troba completament coberta de terra i vegetació i a l'interior hi ha crescut un roure.</p> <p>Actualment es desconeix si es tracta d’unes tines de glans o de vi i només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</p> | 08109-242 | Sector sud del terme municipal | 42.0401700,2.0412500 | 420648 | 4654681 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53429-foto-08109-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53429-foto-08109-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53230 | Cal Bagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bagues | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Cal Bagues està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de cal Salles, al sud del pantà de Garet i al nord de cal Salles i cal Teixidor. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum adossat al sud-oest a mode de torre, format pels mateixos nivells. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum adossat, de major alçada, està coronat amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb maó, dues finestres balconeres emmarcades amb maó, una petita finestra emmarcada amb maó actualment tapiada i una porta de nova obertura amb escales exteriors d'accés bastides amb obra i sustentades amb pilars de maó. A les golfes hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó. A l'esquerra sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, una gran balconada al primer pis amb dues portes d'accés emmarcades amb maó i una galeria a les golfes, formada per tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb una simple motllura al capitell. La façana est conté tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una porta de nova obertura a la planta baixa, i quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, dues de les quals balconeres. A l'esquerra de la façana i en un nivell posterior sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i una galeria a les golfes, d'igual tipologia que a la resta del nivell de golfes del volum adossat, tot i que en aquest cas formada per sis obertures d'arc de mig punt, dues de les quals tapiades. La façana nord conté tres finestres petites a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i una amb pedra treballada, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb maó i l'altra amb pedra treballada i maó, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta sobresurt el volum adossat amb dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó, i una galeria de tres obertures d'arc de mig punt a les golfes. La façana oest conté dues finestres a nivell de planta baixa, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó. A la dreta s'observa el volum adossat que en aquesta façana i a nivell de planta baixa conté una porta, dues finestres i un gran portal d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals balconera i a les golfes una galeria de 6 obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Uns metres a l'oest i al sud de la masia hi ha dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb maó.</p> | 08109-43 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Bagues es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0403300,2.0382700 | 420402 | 4654701 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53230-foto-08109-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53230-foto-08109-43-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53428 | Possible tina de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-tina-de-la-font | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | <p>La possible tina de glans de la Font està situada sobre una petita esplanada rocosa, uns metres a l'est de la pista forestal que comunica la Font, ubicada al nord, i Fumanya, a Sant Martí d'Albars. És de planta circular, picada a la roca, al límit est d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície, al costat del creuament de diverses pistes forestals. Podria tractar-se d'una tina inacabada, en la que només hi ha uns 15 centímetres rebaixats, amb un diàmetre de 195 centímetres. Al costat de la tina i just al límit de l'esplanada rocosa hi ha quatre forats rectangulars picats a la roca amb una amplada de 35 centímetres.</p> | 08109-241 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0406200,2.0497800 | 421355 | 4654723 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53428-foto-08109-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53428-foto-08109-241-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions revisades per Francesc Roma i Casanovas. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53405 | Font de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-camp-de-soler | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | La font de Camp de Soler està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Miralles i al sud de Camp de Soler. S'accedeix a la font per un corriol que s'inicia a la carretera BV-4341, prop del punt quilomètric 16. El corriol, descendent, estret i amb algun tram d'escales, condueix en pocs metres a la font, ubicada a tocar del rec de Miralles. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una petita estructura adossada a una petita balma i parcialment coberta terra i vegetació. Sobre el brollador hi ha una petita obertura i una data gravada que marca la última reforma de la font, el 17 d'abril de 1989. | 08109-218 | Sector sud del terme municipal | 42.0405300,2.0296400 | 419688 | 4654732 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53405-foto-08109-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53405-foto-08109-218-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de Camp de Soler presentava un índex de nitrats de 1'40 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53327 | Jaciment de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-camp-de-soler | Únicament s'observen dos forats de pal i diverses acumulacions de terra i enderrocs. | <p>El jaciment de Camp de Soler està situat sobre una petita carena a l'est de Camp de Soler i al sud de la tina de Camp de Soler. Es tracta d'una zona erma on han crescut algunes alzines i pins on s'observen dos incisions circulars picades a la roca. La que es troba més a l'est, picada sobre un petit aflorament rocós, té un diàmetre de 15 centímetres. L'altra té un diàmetre de 16 centímetres i es troba picada en un bloc de pedra treballada d'uns 45 centímetres d'amplada i acabat en punt rodó. Al voltant d'aquest bloc s'observen diverses acumulacions lineals de terra i pedres despreses amb vegetació que hi ha crescut a sobre, probablement la resta d'alguna estructura o edifici.</p> | 08109-140 | Sector sud del terme municipal | 42.0418400,2.0307700 | 419783 | 4654876 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53227 | Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-soler | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | Una part de la teulada amenaça ruïna. | <p>Camp de Soler està situada en un punt enclotat prop del pas del rec de Miralles i la carretera BV-4341, enmig d'una zona de camps al sud de cal Burnac. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i un volum dedicat a usos agropecuaris i parcialment aterrat adossat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que en algunes parts el mur és de tàpia. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data erosionada de 173- inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i a les golfes una obertura emmarcada amb maó. A l'esquerra hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i reformes d'obra i amb teulada d'una sola vessant. La façana est, on el parament és de tàpia per sobre el nivell de planta baixa, conté a nivell de planta baixa dues petites finestres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i a les golfes una finestra emmarcada amb fusta. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, actualment tapiada. La façana oest es troba dominada per l'estructura adossada, parcialment aterrada en la seva meitat esquerra. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera tapiada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta.</p> | 08109-40 | Sector sud del terme municipal | <p>Camp de Soler es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0418600,2.0297800 | 419701 | 4654879 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53227-foto-08109-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53227-foto-08109-40-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53274 | Pieret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pieret | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | No hi ha teulada i la part superior dels murs de tàpia s'han desprès. | <p>Pieret està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord de Manyaques i al sud-oest de la Solana. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb cantonades i pilars de pedra treballada, un al centre de cada façana, i murs de maçoneria de pedra al nivell inferior i de tàpia a la resta. Originalment comptava amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i estava coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud-oest, té una disposició d'obertures simètrica, totes ubicades al centre i utilitzant el pilar central de pedra treballada com a brancal. A nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell de golfes el mur de tàpia s'ha desprès i només queden els pilars cantoners i el central. La façana sud-est conté únicament una obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al nivell de primer pis. La finestra no conserva la llinda i per sobre el mur ha cedit exceptuant els pilars cantoners. La façana nord-est conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Una part del nivell de golfes es troba tancat amb un mur d'obra vista que també ha cedit parcialment. La façana nord-oest únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de primer pis, per sobre de la qual només queden en peu els pilars cantoners i el central. Davant aquesta façana hi ha un mur que s'estén uns metres fins pràcticament davant la façana principal de l'edifici, delimitant un pati. L'extrem sud d'aquest mur es troba delimitat amb cantonades d'obra vista.</p> | 08109-87 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Pieret es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0417400,2.0048700 | 417639 | 4654890 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53274-foto-08109-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53274-foto-08109-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53421 | Balma dels Conills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-conills | La balma dels Conills està situada en un punt enclotat a l'est d'una zona de camps i al sud-est de la Font. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions, amb una llargada al voltant de 25 metres, una profunditat màxima de 8 metres i una alçada màxima de poc més de dos metres, tot i que a la major part de la balma no supera el metre i mig. La balma, orientada a l'est, conserva un mur de maçoneria de pedra que s'estén des de l'extrem nord cap al sud, quedant-ne dempeus només un petit tram. La major part del sostre de la balma es troba fumat i en alguns punts hi ha petites formacions de tosca per on regalima l'aigua. | 08109-234 | Sector sud del terme municipal | 42.0433500,2.0524600 | 421580 | 4655024 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53421-foto-08109-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53421-foto-08109-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53314 | Tina de vi de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-camp-de-soler | <p><span><span><span><span>COROMINAS i CAMP, R. i J. (2017) “Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes”</span>. <em>L</em><em><span>’Erol</span></em><span>, núm. 131. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA i ENFEDAQUE, A.(2011) “L’evolució de les tines a la Catalunya Central”. <em>Dovella</em>, núm. 106. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, p. 10-15.</span></span></span></span></p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de vi de Camp de Soler està situada en un punt lleugerament elevat al nord-est de Camp de Soler i al sud-est de cal Burnac. Es tracta d'una tina circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície enmig d'una zona boscosa al nord-est de Camp de Soler, en un nivell elevat respecte la masia. Es tracta d'una tina de grans dimensions, de 180 centímetres de diàmetre i una profunditat conservada d' aproximadament metre i mig, tot i que a l'interior s'hi ha acumulat terra i hi ha crescut vegetació. Resseguint exteriorment la tina i a una distància d'uns 70 centímetres, hi ha una incisió corba paral·lela a la tina amb una profunditat d'entre 3 i 4 centímetres i una llargada total propera als 6 metres. Per la part oest, on acaba la plataforma rocosa, hi ha un ample rebaix picat a la roca que probablement servia per accedir a un forat de sortida, actualment cobert de terra i vegetació. Entre aquest rebaix i la tina, la roca queda amb una amplada d'uns 30 centímetres.</p> | 08109-127 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span><span>Les tines més antigues de les que es te coneixement són les excavades en la roca, de les que n’hi ha abundants exemples a la Catalunya Central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de grans recipients cilíndrics excavats en roques de gres, amb un diàmetre i fondària variables. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques de les tines excavades en la roca són escasses, fet que impedeix la seva correcta datació.</span></span></span></span></p> | 42.0432200,2.0309300 | 419798 | 4655029 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53400 | Pantà de Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-garet | Fulletó de mà. Torrent i pantà de Garet. 2009. | XX | El pantà de Garet es troba situat en una zona entre camps al sud-est del petit nucli de Lluçà i del Garet i a l'oest de la Font i el Verdaguer, al mig de la vall per on transcorre el rec de cal Salles. Es tracta d'un pantà que ocupa una àrea aproximada de 5000 metres quadrats i es troba tancat al sud per una resclosa de terra d'uns 125 metre de llarg i d'alçada notable. El pantà té les vores amb un pendent molt suau i un cinyell extens de canyissar i bogar. Entre la fauna destaquen les nàiades o musclos de riu, els odonats i peixos com la tenca. També és refugi d'ocells aquàtics: ànecs collverds, polles d'aigua, bernats pescaires, etc. | 08109-213 | Sector sud del terme municipal | El pantà va ser construït entre els anys 1963 i 1964, en un punt on s'hi formaven unes mulleres. | 42.0435800,2.0385100 | 420426 | 4655062 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 2007, el gestor de la finca i el CERM (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis) tenen establert un acord de custòdia del territori en l'ambit d'espais fluvials i aquàtics amb l'objectiu de conservar i millorar l'estat ecològic i la biodiversitat del torrent, el pantà i el seu entorn. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53235 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-3 | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>El Verdaguer està situada en un pla elevat a l'est del pantà de Garet i al sud-oest de la Font, a mig camí entre els serrats de Sant Isidre i de la Fenosa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat de l'oest de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats al nivell de golfes i amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que el volum adossat té les cantonades delimitades amb maó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra petita entre carreus, una finestra emmarcada amb maó i un pujador ubicat al costat del portal bastit amb blocs de pedra treballada i obra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó, una finestra gran ubicada sobre el portal emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració d'arc conopial a la llinda, dins la qual hi ha un motiu circular en relleu. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb llinda de fusta. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat, amb una porta emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i dues finestres al primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est conté a nivell de planta baixa una espitllera i una finestra petita entre carreus. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord conté una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment aterrada. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres petites, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta i dues amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb llinda de fusta i a les golfes hi ha una finestra. A la dreta hi ha el volum adossat, també amb estructures adossades al davant, del que sobresurt una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars d'obra vista. La façana oest es troba completament dominada pel volum adossat. A nivell de planta baixa hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra tot i que no conserven la coberta, deixant entreveure, al fons, dues portes i dues finestres emmarcades amb maó. A nivell de primer pis, on el parament és d'obra vista, hi ha una finestra i una gran eixida al centre, sustentada amb pilar central d'obra vista.</p> | 08109-48 | Sector sud del terme municipal | <p>El Verdaguer es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom Joan Verdaguer i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. També es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553.</p> | 42.0440000,2.0438100 | 420865 | 4655104 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53235-foto-08109-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53235-foto-08109-48-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53307 | Pallissa de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-font | XIX-XX | <p>La pallissa de la Font està situada uns metres al sud-oest de la Font, delimitant per l'oest l'era enrajolada que s'estén al sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i d'un sol nivell, bastida sobre un desnivell rocós. Està formada per murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals reformada modernament. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal d'arc de mig punt de grans dimensions emmarcat amb obra vista i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha una estructura adossada, que en aquesta façana conté un portal i una finestra emmarcats amb obra vista i llinda reformada de formigó. Darrera la pallissa, en un nivell superior, hi ha una eixida bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista i sustentada amb pilars d'obra vista. La façana sud es troba dominada per l'estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i amb murs d'obra vista a la superior. Per sobre hi ha l'eixida, sense obertures en aquesta façana. La façana oest es troba dominada completament per l'eixida, ja que s'hi accedeix per un nivell més elevat. En aquesta façana hi ha dos portals emmarcats amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté únicament un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la part posterior de la pallissa. Entre aquesta façana i la principal de la pallissa hi ha un pas estret amb una porta de ferro forjat que té la data de 1909.</p> | 08109-120 | Sector sud del terme municipal | 42.0447700,2.0472400 | 421150 | 4655186 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la pallissa hi ha dues tines de glans picades a la roca. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53234 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-4 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cal Sastre està situada uns metres a l'oest de la Font, en un punt lleugerament elevat respecte a la masia i a tocar de la pallissa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i una estructura adossada al nord-oest, la major part de la qual és un cobert. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats, i totes les façanes menys la principal es troben completament arrebossades i amb les obertures reformades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó. A l'esquerra hi ha una estructura adossada, amb una gran obertura emmarcada per una part amb brancals de maó i per l'altra per la cantonada del volum principal. La façana nord-oest es troba completament dominada per l'estructura adossada, que conté un ample portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. La façana nord-est té les obertures reformades i s'observa la roca mare que sobresurt a la part inferior. A la dreta hi ha l'estructura adossada, amb tres finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa. La façana sud-est, com la nord-est, té les obertures reformades i la roca mare sobre la que està bastida la masia sobresortint a la part inferior.</p> | 08109-47 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Sastre era una de les masoveries de la Font. Per tipologia constructiva podria tractar-se d'una edificació del segle XIX o principis del XX.</p> | 42.0449000,2.0470000 | 421130 | 4655201 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53234-foto-08109-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53234-foto-08109-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53233 | Cal Masover de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-la-font | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Masover de la Font està situada uns metres al sud-est de la Font, delimitant per l'est l'era enrajolada que s'estén al sud de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts de tàpia, i cantonades delimitades amb carreus treballats. Està formada pels nivells de planta baixa i primer pis i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb llinda de fusta, un amb brancals de pedra treballada i l'altre de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Les cantonades de la façana no fan angle de 90 graus sinó que acaba en punt rodó a l'esquerra , i forma un xamfrà a la dreta. A l'esquerra hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord-est forma un xamfrà, amb una part orientada a l'est. En la part esquerra hi ha tres finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La cantonada dreta d'aquesta façana està bastida amb obra vista. La façana nord-oest, ubicada al límit de l'era enrajolada de la Font, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal lleugerament elevat sobre el nivell de terra emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades, bastides amb murs d'obra vista en aquesta part. La façana sud-oest es troba dominada per les estructures adossades, i en la part que sobresurt de la façana no hi ha obertures.</p> | 08109-46 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Masover de la Font es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0450200,2.0476500 | 421184 | 4655213 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53233-foto-08109-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53233-foto-08109-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També era coneguda com a cal Masover Xic.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53200 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1992) <em>El fogatge de 1497. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Font està situada en un punt lleugerament elevat al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà i a l'est del serrat de Sant Isidre. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, amb unes golfes que ocupen només la part central, sota el carener. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades delimitades amb un encoixinat de carreus treballats que sobresurt lleugerament respecte a les façanes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té al davant una era enrajola, delimitada a l'est per cal Masover, a l'oest per la pallissa i al sud per una barana de blocs de pedra treballada que salva un desnivell que només és accessible a través d'una rampa empedrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha una creu inscrita, i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades per un pilar central de pedra bisellada, sobre el qual hi ha un carreu amb la inscripció 'FONT 1773'. Tant el pilar central com els laterals tenen una motllura que sobresurt a mode de capitell.. A l'interior de la galeria hi ha un espai cobert al fons del qual s'observen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis es repeteix la disposició d'obertures, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria de dues grans obertures al centre, en aquest cas emmarcades amb pedra treballada. Just sobre el pilar que sosté aquestes arcades hi ha un bloc de pedra treballada de grans dimensions que sobresurt i en el qual hi ha esculpida una figura masculina tot i que parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est conté un sòcol que sobresurt al nivell inferior, on el mur és completament arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres, tres de les quals són espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, tres de les quals amb ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada on hi ha la cisterna i que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra transformada en porta a la que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. En la part que queda a cobert i que dóna accés a la petita terrassa hi ha una finestra i una porta emmarcada amb pedra motllurada, a la llinda de la qual hi ha esculpit en relleu una font amb al inscripció 'FONT' amb un àngel a cada costat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada sobre les que sobresurt un bloc de pedra treballada de grans dimensions en el que hi ha esculpida una figura femenina, tot i que parcialment erosionada. La façana oest compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté un volum d'obra vista adossat a la part dreta. Adossat a la façana hi ha un petit pati on antigament hi havia estructures, de les que actualment només es conserven tres pilars de pedra treballada.</p> | 08109-13 | Sector sud del terme municipal | <p>La Font es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. La construcció actual data del segle XVIII tal com ho testimonien nombroses llindes.</p> | 42.0450900,2.0473200 | 421157 | 4655222 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53200-foto-08109-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha un oratori dedicat a la Sagrada Família. (Continuació descripció) Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb llinda de fusta i dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. La masia queda envoltada per nombroses edificacions, entre les que es troba cal Masover, cal Sastre i la pallissa, i envoltada per nombrosos murs de maçoneria de pedra i una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra ubicada uns metres al nord-oest.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc