Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53288 | Coma Armada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-armada | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Coma Armada està situada en un punt elevat al nord de la Coma del Grau i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el termes municipals d'Alpens i de Borredà. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 3 metres, tot i que en la major part l'alçada conservada és d'uns dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de vegetació i exteriorment, envoltat i pràcticament integrat dins d'un bosc de pins. Uns metres al nord-est hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb una teulada d'una vessant. La pallissa conté dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a l'oest i una gran obertura al sud.</p> | 08109-101 | Sector nord del terme municipal | <p>El topònim de Coma Armada ja apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 en el que es cita el 'valle Comarmatas'. Com a masia es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1206500,2.0623800 | 422495 | 4663597 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53288-foto-08109-101-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53289 | Miralles Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-vell | PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | Miralles Vell està situada sobre un turó cobert de roures a l'est del rec de Miralles prop del punt on rep les aigües del rec de cal Salles, al sud-est de Miralles. Es tracta d'una edificació de grans dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Les dimensions de l'edifici són de 30 metres de llargada per 5 metres d'amplada a l'extrem nord i 7 metres d'amplada a l'extrem sud. Tot i així, a la part central d'aquest recinte hi manquen restes constructives pel que podria tractar-se de dues edificacions separades per un pati o espai obert central. | 08109-102 | Sector sud del terme municipal | Miralles es troba documentada en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Ramon de Miralles i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà. | 42.0335900,2.0414700 | 420658 | 4653950 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53289-foto-08109-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53290 | Generes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generes-vell | <p>PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).</p> | Únicament es conserven monticles de runa que permeten intuir la planta de l'edifici. | <p>Generes Vell està situada en una esplanada coberta per alzines i envoltada d'alguns camps de conreu i bosc, al sud-est de Generes i al nord-oest de Maçaneres. Es tracta d'una edificació de mitjanes dimensions actualment en runes. Els murs de càrrega, originalment bastits amb maçoneria de pedra, es troben completament enrunats, formant monticles allargats de runa i pedres treballades que delimiten l'antiga planta de l'edifici i només en algunes parts es conserven parcialment dempeus amb alçades inferiors a un metre. Interiorment, el recinte conté altres monticles de runa que permeten intuir les distribucions interiors. Uns metres al sud hi ha indicis d'alguna estructura o edificació, de menors dimensions, i amb els murs completament enrunats.</p> | 08109-103 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>El topònim Generes es troba documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 i relativament a prop de les runes d'aquesta masia hi ha restes ibèriques. Tot i així la masia no apareix documentada en cap dels cadastres o llistats de cases dels segles XVIII i XIX.</p> | 42.0290700,2.0304300 | 419739 | 4653459 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53290-foto-08109-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53291 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-2 | Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats. | El Casalot està situada sobre un petit turó al sud-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, als peus de la pista forestal que s'inicia prop de la casa de l'Atalaia. Es tracta d'una edificació en runes ubicada sobre un turó, actualment ocupat per diverses alzines. Es conserven alguns murs, quasi completament enrunats, a una alçada màxima de metre i mig, tot i que en la major part només queden monticles lineals de terra i rocs, en moltes parts coberts de vegetació. L'edificació, de mitjanes dimensions, queda lleugerament elevada sobre l'espai proper i compta amb una petita esplanada que s'estén al sud-oest. | 08109-104 | Sector central del terme municipal | 42.0625600,2.0674800 | 422846 | 4657143 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||||
| 53292 | Balma dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-racons | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Alguns dels murs adossats al volum principal es troben derruïts. | <p>La balma dels Racons està situada en una raconada dins la vall de la riera de Merlès, sota la carena de Codoleres i el serrat de Guiau, i al sud-est de cal Tomàs. Es tracta d'una balma de grans dimensions que conserva una part important de l'habitatge que hi havia construït. La balma principal, orientada a l'oest, sobrepassa els 20 metres de llargada, amb una profunditat aproximada d'uns 5 metres i una alçada que en alguns punts arriba als 5 metres. A l'interior hi ha bastit un habitatge de planta baixa i primer pis amb murs de maçoneria de pedra i amb carreus treballats delimitant les cantonades. Alguns dels murs s'han consolidat recentment i els únics que manquen es troben al costat sud, on s'intueixen algunes estructures adossades a l'habitatge. A nivell de planta baixa, l'habitatge conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis, conté tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals amb ampit de pedra. Just a l'extrem superior dret, per sobre el nivell de primer pis, encara hi ha una altra obertura. La balma té picada una regata a pocs centímetres d'on s'inicia el mur per evitar que l'aigua regalimi cap a l'interior de la balma. Pocs metres al nord de la balma hi ha una roca amb dos grans forats buidats a l'interior, d'ús incert. Uns metres al sud de la balma i seguint la mateixa veta de roca hi ha un segona balma, també de dimensions notables tot i que amb una alçada de poc més de 2 metres. A la part central hi ha quedat la base de diversos murs de maçoneria de pedra i alguns encaixos picats a la roca. Com la balma principal, té el sostre fumat. Sota la dues balmes es forma una petita vall estreta amb nombrosos blocs de pedra de grans dimensions despresos.</p> | 08109-105 | Sector oest del terme municipal | <p>La balma dels Racons es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0516400,2.0142000 | 418424 | 4655980 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53292-foto-08109-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53292-foto-08109-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53293 | Balma de Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-garet | <p><span><span><span><a><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em></a><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | Únicament es conserva un dels murs que tancava l'habitatge. | <p>La balma del Garet està situada uns metres al nord-oest de la masia del Garet, en una raconada al nord-est de cal Burgès, tot i que en un nivell inferior. Es tracta d'una balma allargada orientada al sud-oest, d'uns 20 metres de llargada i amb una profunditat màxima d'uns 5 metres i una alçada que en alguns punts supera els 3 metres. Pel costat sud, la balma queda tancada per un mur de maçoneria de pedra que recorre un tram important de la balma, aproximadament d'uns 12 metres, formant un espai tancat a l'interior, al qual només s'accedeix pel costat nord. En el mur, parcialment arrebossat, hi ha una finestra a l'extrem esquerra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Tant a un costat com a l'altre del mur i també a l'interior, la balma presenta nombrosos encaixos picats a la roca, la majoria de forma rectangular, i a la plataforma superior de la balma hi ha picada una regata que desvia l'aigua en cas de pluja. Uns metres al sud-oest de la balma hi ha una altra balma, de menors dimensions, a l'interior de la qual hi ha una font, actualment inaccessible per l'espessa vegetació que hi ha crescut davant.</p> | 08109-106 | Sector sud del terme municipal | <p>La balma del Garet es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716 amb el nom de la Balma. Anteriorment a aquesta data era coneguda com la balma del Burgès ja que pertanyia a la propera masia de cal Burgès i modernament va agafar el nom de balma del Garet.</p> | 42.0470700,2.0354000 | 420173 | 4655452 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53293-foto-08109-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53293-foto-08109-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53294 | Pallissa de la Tor de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-tor-de-lespa | XIX | <p>La pallissa de la Tor de l'Espà es troba situada uns metres al sud-est de la Tor de l'Espà, en un punt elevat a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, formada per dos nivells i bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una gran obertura d'arc de mig punt que ocupa pràcticament tota la façana. Es troba emmarcada amb pedra treballada i conté dos blocs de pedra treballada que sobresurten en el punt on comença l'arc i que sustenten l'embigat que separa els dos nivells. Interiorment hi ha un pilar central de pedra treballada i dos pilars laterals adossats al lateral que arriben fins a la meitat de la pallissa, sustentant l'embigat que separa els dos nivells. Davant aquesta façana de la pallissa hi ha l'era enrajolada de la masia, força malmesa. Tant la façana est, coberta de vegetació, com la nord, que dóna a una petita esplanada davant la façana principal de la masia, no contenen obertures. La façana oest conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en el qual hi ha la data de 1818 inscrita situat a l'extrem esquerre donant accés directe al nivell superior de la pallissa.</p> | 08109-107 | Sector nord del terme municipal | 42.1071100,2.0541100 | 421795 | 4662102 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53295 | Pallissa de Vilaïner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilainer | XIX | Una part de la pallissa, a l'extrem est, es troba esfondrada. | <p>La pallissa de Vilaïner està situada uns metres al sud de la masia de Vilaïner, en un punt elevat i sobre un important desnivell. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'important desnivell sobre el que s'assenta la pallissa provoca que pel nord només sobresurti el nivell superior de la pallissa. La façana principal, orientada al sud, mostra a l'extrem inferior un gran mur de contenció de maçoneria de pedra que en alguns punts supera els 5 metres d'alçada i que anivella el punt on s'assenta la pallissa. Per sobre, els dos nivells que conformen la masia queden completament oberts, amb pilars de pedra treballada i en el nivell inferior, també amb barana de pedra treballada. La façana oest, parcialment coberta d'heura, conté al nivell inferior un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta on s'observa una data inscrita molt erosionada (s'intueix la data de 186-). Al primer pis hi ha una obertura gran emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i només compta amb un nivell a causa del desnivell sobre el que s'assenta la pallissa. Únicament hi ha una gran obertura al centre, emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta donant accés al nivell superior de la pallissa. La façana est es troba totalment coberta de vegetació i parcialment enrunada ja que una part de la teulada i els murs de càrrega es troben esfondrats.</p> | 08109-108 | Sector nord del terme municipal | 42.0855600,2.0621500 | 422433 | 4659701 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53296 | Pallissa de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-la-vall | XIX | <p>La pallissa de la Casanova de la Vall està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, uns metres al nord-oest de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Al sud de la pallissa hi ha una lliça adossada, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra. Tant la lliça com la pallissa contenen obertures únicament a la façana sud. La lliça conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i la pallissa queda completament oberta, i s'observen els sis pilars interiors que sustenten l'estructura, bastits amb blocs de pedra treballada. En el nivell inferior tots sis pilars són robustos i en el nivell superior els quatre pilars laterals són lleugerament més estrets.</p> | 08109-109 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0988800,2.0979400 | 425409 | 4661149 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53297 | Pallissa de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilartimo | XVIII | <p>La pallissa de Vilartimó es troba situada uns metres al sud de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, sobrepassa els 30 metres de llargada, formada per un volum principal de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a l'esquerra un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada que ocupa pràcticament tota l'alçada de l'edifici. Als laterals sobresurten dos blocs de pedra treballada a mode de capitell, a la clau hi ha la data de 1772 inscrita i es troba tancada amb una gran vidriera. La part dreta de la façana conté sis finestres emmarcades amb pedra treballada al nivell inferior i queda completament oberta al nivell superior, amb cinc pilars d'obra vista. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord dóna a un pati que queda delimitat per murs de maçoneria de pedra a est i oest i per la façana principal de la masia al nord. Pròpiament a la façana i al nivell inferior hi ha quatre finestres emmarcades amb maó i unes escales bastides amb maçoneria de pedra i parts d'obra vista que condueix al nivell superior. El nivell superior queda completament obert amb pilars d'obra vista. La part dreta de la façana conté un portal emmarcat amb pedra treballada la nivell inferior i es troba bastida amb obra vista al nivell superior, on no hi ha obertures.</p> | 08109-110 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0836900,2.0180300 | 418782 | 4659535 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||||||
| 53298 | Teuleries del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleries-del-grau | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | L'interior d'ambdues teuleries es troba parcialment cobert de runa. | <p>Les teuleries del Grau estan situades a l'est del Grau i a l'oest de la carretera C-154, uns metres al sud de les roques de Torroella. Es tracta de dues teuleries de dimensions diferents però de tipologia semblant. La teuleria que hi ha als peus de la pista forestal que condueix al Grau és de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 6 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra gran amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment els murs són d'obra vista. La façana principal, orientada al sud-oest conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb obra vista que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que donava accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. Uns metres al sud-oest hi ha una altra teuleria, en aquest cas de grans dimensions. També està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal, orientada al sud-oest conté una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb obra vista que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha una obertura amb forma d'arc catenari emmarcada amb maó. A banda i banda de la façana hi ha un contrafort adossat. La resta de façanes es troben dominades per petits coberts adossats exceptuant la façana nord-oest, on hi ha unes escales laterals de pedra que condueixen a l'extrem superior. Uns metres al nord d'aquesta teuleria hi ha una bassa, delimitada en part amb murs de maçoneria de pedra. Entre les dues teuleries hi ha la casa coneguda com la Teuleria, on antigament vivia el teuler. Està bastida completament amb murs d'obra vista. A l'extrem est del conjunt hi ha una petita estructura que s'utilitzava per emmagatzemar la calç.</p> | 08109-111 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria del Grau va deixar de funcionar a mitjans segle XX.</p> | 42.0181300,2.0269300 | 419435 | 4652247 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53298-foto-08109-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53298-foto-08109-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||
| 53299 | Teuleria del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilaro | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998)</span></span></span> <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX-XX | L'estructura es troba envoltada i parcialment coberta de vegetació. | <p>La teuleria del Vilaró està situada en un punt enclotat uns metres al nord-est del pantà del Vilaró i al nord del Vilaró. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Les dimensions de la teuleria són d'uns sis metres per banda i interiorment es troba bastida amb algunes parts d'obra vista. La teuleria compta amb dues obertures a la façana sud, les dues emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Aquestes dues obertures formen un petit espai cobert al fons del qual hi ha una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada, quedant la de l'esquerra oculta per runa. L'interior de la teuleria es troba parcialment ple de runa i vegetació i el voltant queda ocupat per un bosc de pins.</p> | 08109-112 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria del Vilaró va deixar de funcionar a mitjans del segle XX.</p> | 42.0566000,2.0319600 | 419900 | 4656514 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53299-foto-08109-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53299-foto-08109-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserva una fotografia de la teuleria en funcionament als voltants dels anys 40. L'original és conservat pels propietaris i una còpia es troba al fons fotogràfic municipal. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||
| 53300 | Porta ferrada de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-ferrada-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | <p>La porta ferrada es troba situada a l'entrada a ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una porta de fusta que conserva un notable treball de ferro forjat que ha pervingut en un molt bon estat de conservació. La porta manté en els seus dos batents, tota la ferramenta completa, formada per un mòdul que es repeteix d'una manera ordenada i sistemàtica, en registres horitzontals sobreposats. L'element bàsic que es repeteix, és composat per una cinta de ferro retallat i forjat, amb els extrems recargolats en espires afrontades. L'espai central és ocupat per dues espires soltes i oposades. Els angles superiors dels dos batents, han estat ocupats per dos rètols de ferro amb l'anagrama de l'Ave Maria. Puríssima. L'element format per cada cinta de ferro amb els extrems enroscats, a més de les espires centrals que l'adornen, presenta una característica especial en l'acabament de les cintes i de les espires; motius decoratius d'estilització animal. A les cintes, al seu nervi central, hi és representat el cap d'una serp en visió vertical, i a l'extrem de les espires i seguint la inèrcia circular, es representa el cap d'una au amb el bec molt recargolat. Aquestes solucions decoratives, produeixen el seu efecte amb una harmonització molt agradable. La secció o perfil de les cintes de ferro d'aquesta porta, trenquen en part el model generalitzador de les altres portes del país. La cinta de ferro, presenta una base plana i la cara superior té un repussat amb solc central. Tot i que es pot incloure aquesta peça dins el conjunt d'exemplars considerats d'època romànica, no s'ha pogut assenyalar una data precisa que gaudeixi d'un mínim de fiabilitat.</p> | 08109-113 | Església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Lluçà | 42.0505500,2.0351700 | 420158 | 4655839 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53301 | Xemeneia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-puig-oriol | XVII-XVIII | <p>La xemeneia es troba situada a la teulada del mas Puig-oriol. Es tracta d'una xemeneia troncocònica de grans dimensions. La seva boca és de forma quadrada i la sostenen unes bigues de 2 x 2 metres. La forma quadrada es va tancant progressivament fins a fer-se rodona, projectant-se fins al mig d'una de les vessants de la teulada. La xemeneia està construïda maons i presenta una decoració de dos nivells amb orificis triangulars fets amb maons. El coronament de la xemeneia és de forma de barret piramidal de teules.</p> | 08109-114 | Mas Puig-oriol. Lluçà | 42.0676200,2.0660600 | 422735 | 4657706 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53301-foto-08109-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les lloses de terra de la llar de foc (situada a la cuina del mas) són grans i fan un clot a la part central. En una de les parets que formen la xemeneia hi ha una volta buidada i al costat una espiera que anava de l'habitació de l'amo a la cuina. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53302 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta | <p>CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès.</p> | XVIII | <p>La Pedra Dreta està situada a pocs metres del trencant entre les carreteres C-154 i BV-4341, a mig camí entre la Casanova del Grau i el Grau i prop del límit amb el terme municipal de Santa Maria de Merlès, comarca del Berguedà. Es tracta d'un monòlit situat en una zona erma entre camps, a escassos 5 metres de la carretera BV-4341. Té una alçada vista de 223 centímetres i una forma prismàtica lleugerament irregular coronada amb forma piramidal, amb una amplada aproximada de 36 centímetres i un gruix de 25 centímetres. Envoltant la base del monòlit hi ha un petit cercle de còdols.</p> | 08109-115 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Tradicionalment es celebrava l'aplec de Cinquagesma al voltant de la Pedra Dreta. Des de fa uns anys s'ha recuperat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès.</p> | 42.0256000,2.0225100 | 419079 | 4653081 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53302-foto-08109-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53302-foto-08109-115-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pelegrí Casades, en el llibre 'Lo Lluçanès' editat l'any 1897, descriu el monòlit, destacant que al capdamunt hi ha esgrafiada la data de 1773. Actualment la data ja no s'observa. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53303 | Creu-pedró del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-pedro-del-pedro | XIX | <p>La creu-pedró del Pedró es troba situada al nord de l'església de Santa Maria de Lluçà i uns metres al nord de la casa coneguda com el Pedró, al costat d'una bifurcació de pistes forestals. Es tracta d'una creu-pedró formada per tres monòlits de pedra treballada. El monòlit inferior es troba col·locat a mode de pilar, és de secció quadrada de 28 per 28 centímetres i té una alçada de 70 centímetres. A cada cara del monòlit hi ha una xifra inscrita, originant la data de 1892. Sobre aquest, hi ha un monòlit central que partint d'una base estreta a la part inferior s'eixampla formant un espai quadrat a sobre de 60 per 60 centímetres. Al mig d'aquesta petita plataforma quadrada hi ha el tercer monòlit, de forma troncocònica i una alçada de 31 centímetres, essent més ample a la base que al capdamunt. Sobre aquest hi ha una creu de ferro forjat d'uns 50 centímetres d'alçada.</p> | 08109-116 | Sector central del terme municipal | 42.0529500,2.0366800 | 420286 | 4656104 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53303-foto-08109-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53303-foto-08109-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La creu-pedró de la Casanova de Lluçà, situada al sud de l'església de Santa Maria de Lluçà i la creu-pedró que es trba uns metres davant l'església tenen exactament les mateixes característiques i dimensions que aquesta. Totes tres creus formen un eix sud-nord. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53304 | Creu-pedró de la Casanova de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-pedro-de-la-casanova-de-lluca | <p>BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.</p> | XIX | <p>La creu-pedró de la Casanova de Lluçà es troba situada al sud de l'església de Santa Maria de Lluçà i uns metres a l'est de la Casanova de Lluçà i de la carretera BV-4341. Es tracta d'una creu-pedró formada per tres monòlits de pedra treballada. El monòlit inferior es troba col·locat a mode de pilar, és de secció quadrada de 28 per 28 centímetres i té una alçada de 70 centímetres. Sobre aquest, hi ha un monòlit central que partint d'una base estreta a la part inferior s'eixampla formant un espai quadrat a sobre de 60 per 60 centímetres. Al mig d'aquesta petita plataforma quadrada hi ha el tercer monòlit, de forma troncocònica i una alçada de 31 centímetres, essent més ample a la base que al capdamunt. Sobre aquest hi ha una creu de ferro forjat d'uns 50 centímetres d'alçada.</p> | 08109-117 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament i durant la festa major es feia una processó des de l'església fins a la creu-pedró. Aquesta processó es troba documentada a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX.</p> | 42.0483900,2.0350900 | 420149 | 4655599 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53304-foto-08109-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53304-foto-08109-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La creu-pedró del Pedró, situada al nord de l'església de Santa Maria de Lluçà, i la creu-pedró que es troba uns metres davant l'església tenen exactament les mateixes característiques i dimensions que aquesta, la del Pedró amb una data inscrita al monòlit inferior. Totes tres creus formen un eix sud-nord. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53305 | Teuleria de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-font-de-la-teula | XIX-XX | L'estructura es troba coberta de vegetació i parcialment derruïda. | <p>La teuleria de la font de la Teula està situada al nord-est de la Pedra Dreta i al sud-est de la Casanova del Grau, en un punt lleugerament enclotat sota la carretera BV-4341. Es tracta d'una teuleria de reduïdes dimensions, amb una planta aproximada de 4 per 3 metres. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i interiorment es troba coberta de runa i vegetació. La façana més visible és la principal, orientada a l'oest on hi ha una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre que forma un espai cobert, al fons del qual hi ha dues petites obertures que donaven accés a la cambra de combustió, actualment coberta en part de runa. La part esquerra d'aquesta façana es troba derruïda. La resta de façanes es troben força malmeses i parcialment cobertes de vegetació.</p> | 08109-118 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.0274200,2.0260100 | 419371 | 4653279 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53305-foto-08109-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53305-foto-08109-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53306 | Forn d'oli de ginebre de la Penyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-la-penyora | XX | El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra. | <p>El forn d'oli de ginebre de la Penyora es troba situat pocs metres al sud de la Penyora, sobre una esplanada rocosa orientada a l'oest. Es tracta d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, format per una regatera d'uns 80 centímetres, al capdamunt de la qual hi ha una circumferència picada, amb un diàmetre de 21 centímetres i unes regates interiors, que corresponia a la zona de combustió.. Al capdavall del regueró, a l'extrem més baix situat a l'oest, hi ha la zona on es recollia l'oli, un forat rectangular picat a la roca. Tot el forn suma una llargada total de 123 centímetres, comptant zona de combustió, zona de recollida i regueró central.</p> | 08109-119 | Sector oest del terme municipal | <p>Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.</p> | 42.0667300,2.0099400 | 418091 | 4657659 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53306-foto-08109-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53306-foto-08109-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53307 | Pallissa de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-font | XIX-XX | <p>La pallissa de la Font està situada uns metres al sud-oest de la Font, delimitant per l'oest l'era enrajolada que s'estén al sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i d'un sol nivell, bastida sobre un desnivell rocós. Està formada per murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals reformada modernament. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal d'arc de mig punt de grans dimensions emmarcat amb obra vista i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha una estructura adossada, que en aquesta façana conté un portal i una finestra emmarcats amb obra vista i llinda reformada de formigó. Darrera la pallissa, en un nivell superior, hi ha una eixida bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista i sustentada amb pilars d'obra vista. La façana sud es troba dominada per l'estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i amb murs d'obra vista a la superior. Per sobre hi ha l'eixida, sense obertures en aquesta façana. La façana oest es troba dominada completament per l'eixida, ja que s'hi accedeix per un nivell més elevat. En aquesta façana hi ha dos portals emmarcats amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté únicament un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la part posterior de la pallissa. Entre aquesta façana i la principal de la pallissa hi ha un pas estret amb una porta de ferro forjat que té la data de 1909.</p> | 08109-120 | Sector sud del terme municipal | 42.0447700,2.0472400 | 421150 | 4655186 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la pallissa hi ha dues tines de glans picades a la roca. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53308 | Tina de glans del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-castell | <p><span><span><span><span><span><span>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu. </span></span></span></span></span></span></p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans del Castell està situada uns metres al nord de la masia del Castell, a l'oest del turó on s'assenta el castell de Lluçà. Es tracta d'una tina de glans de grans dimensions picada a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al nord de la masia del Castell. La tina, a diferència de la majoria de les que es troben a la zona, no és circular sinó rectangular, amb els angles arrodonits. Té un amplada i llargada aproximada de 230 centímetres i 420 centímetres respectivament, i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 70 centímetres. Pel costat est hi ha unes escales d'accés a la tina picades a la roca i pel costat oest, la tina es troba acabada amb un mur de maçoneria de pedra.</p> | 08109-121 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0566700,2.0373600 | 420347 | 4656517 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53308-foto-08109-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53308-foto-08109-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53309 | Tina de glans del Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-puigsec | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | Únicament es conserva la meitat del perímetre de la tina. | <p>La tina de glans del Puigsec està situada uns metres al sud-est de la masia en runes del Puigsec, als peus del turó del castell de Lluçà. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al sud de les restes del Puigsec. Es tracta d'una tina de glans parcialment destruïda ja que va ser dinamitada per a transformar-la en una petita bassa i només conserva la meitat del perímetre. La tina té un diàmetre de 215 centímetres i una profunditat conservada d'uns 45 centímetres.</p> | 08109-122 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0510700,2.0435100 | 420849 | 4655889 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53309-foto-08109-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53310 | Resclosa de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-goles-de-les-heures | <p>BOLÓS, Jordi i FABREGAS, Miquel (1982). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l'alta edat mitjana', Quaderns d'estudi medievals nº 9. Artestudi edicions. Barcelona 1982. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | Únicament es conserven alguns forats picats a la roca. | <p>La resclosa de les goles de les Heures es troba situada a la riera de Merlès, pocs metres al sud del pont de les goles de les Heures Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera de Merlès, formant un petit salt al capdavall. Està formada per diverses filades de forats picats a la roca. A l'extrem de la plataforma rocosa s'observen diverses filades de forats circulars i una filada doble de forats rectangulars. Al nord d'aquestes hi ha dues filades paral·leles de forats circulars que descriuen una llarga corba creuant la riera uns metres al sud del pont i desapareixent de la plataforma rocosa per l'extrem sud-est. A partir d'aquest punt, i en un tram d'uns dos-cents metres de llargada, es van trobant nombrosos forats circulars picats a la roca sobre el cingle rocós que delimita la riera pel costat est. En alguns d'aquests punts, els grans blocs de roca s'han desprès, quedant aquests forats a diferent nivell. Les restes del possible canal acaben en un punt on hi ha una ample regata picada a la roca, que s'estreny fins arribar al límit d'una roca sota la qual hi ha una petita esplanada a tocar de la riera. Uns metres al nord del pont, en el que pròpiament es coneix com les goles de les Heures, també hi ha diversos forats picats a la roca que tant podrien correspondre a una antiga resclosa com a una antic pas per creuar la riera. Segons J. Bolós alguns d'aquests forats formarien part d'una resclosa de suport lateral que formava part d'un molí medieval, dels segles IX-X.</p> | 08109-123 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0732700,2.0084000 | 417972 | 4658387 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53311 | Tines del Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-codinach | <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> | Les dues tines es troben parcialment cobertes de terra i vegetació. | <p><span><span><span><span>Les tines del Codinach estan situades en un punt lleugerament elevat a l'oest de la Casanova de Lluçà i al sud-oest de Santa Maria de Lluçà, a pocs metres de la pista forestal que condueix a la masia de cal Burnac. Es tracta de dues tines circulars picades a la roca al límit d'una esplanada rocosa. La tina de majors dimensions té un diàmetre de 175 centímetres, i tot i trobar-se plena de terra, branques i fulles, conserva una profunditat de 65 centímetres. Al voltant conserva tres incisions ovalades picades a la roca, que probablement servien per a encaixar-hi algun tipus de coberta. Per la part exterior, on acaba la plataforma rocosa, la roca es troba rebaixada i és probable que hi hagi un forat per a buidar la tina, tot i que actualment no s'observa. La tina petita, completament coberta de terra i amb un pi i un ginebre a l'interior, té un diàmetre de 165 centímetres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment es desconeix si es tracta d’unes tines de glans o de vi i només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> | 08109-124 | Sector central del terme municipal | 42.0491400,2.0308400 | 419798 | 4655687 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En la zona propera a les tines hi ha documentada una masia anomenada el Codinach, actualment inexistent. El topònim de la masia ha quedat fossilitzat en un camp proper, anomenat camp del Codinach. | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53312 | Tines de glans del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-del-vilaro | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior de les tines es troba cobert de terra i vegetació. | <p>Les tines de glans del Vilaró estan situades sobre una petita esplanada rocosa uns metres al nord-oest del Vilaró, tot i que en un nivell inferior respecte la masia. Es tracta de dues tines de glans circulars de grans dimensions picades a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície al costat del creuament de dues pistes forestals. La tina situada al nord té un diàmetre aproximat de 300 centímetres, i la que es troba al sud, un diàmetre d'uns 270 centímetres. Ambdues tines es troben plenes de terra i parcialment cobertes de vegetació, deixant una profunditat d'entre mig i un metre. Les dues tines es troben separades per una franja de roca de metre i mig.</p> | 08109-125 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0566000,2.0319600 | 419900 | 4656514 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53312-foto-08109-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53312-foto-08109-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53313 | Possible tina de cal Burnac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-tina-de-cal-burnac | <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> | <p>La possible tina de cal Burnac està situada en un punt lleugerament enclotat al nord-oest de cal Burnac. És de planta circular, picada a la roca, al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície, al nord-oest de cal Burnac, tot i que en un nivell inferior respecte a la masia. Presenta un diàmetre de 130 centímetres i una profunditat que no sobrepassa els 15 centímetres. Pel costat oest s'observa una forta erosió a la roca. Tot i que podria tractar-se d'una tina de glans inacabada, també podria ser un un motllo de roda d'esmolar, ja que està feta en pedra sorrenca.</p> <p> </p> | 08109-126 | Sector sud del terme municipal | 42.0461500,2.0279500 | 419555 | 4655357 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions revisades per Francesc Roma i Casanovas. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53314 | Tina de vi de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-camp-de-soler | <p><span><span><span><span>COROMINAS i CAMP, R. i J. (2017) “Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes”</span>. <em>L</em><em><span>’Erol</span></em><span>, núm. 131. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA i ENFEDAQUE, A.(2011) “L’evolució de les tines a la Catalunya Central”. <em>Dovella</em>, núm. 106. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, p. 10-15.</span></span></span></span></p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de vi de Camp de Soler està situada en un punt lleugerament elevat al nord-est de Camp de Soler i al sud-est de cal Burnac. Es tracta d'una tina circular picada a la roca al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície enmig d'una zona boscosa al nord-est de Camp de Soler, en un nivell elevat respecte la masia. Es tracta d'una tina de grans dimensions, de 180 centímetres de diàmetre i una profunditat conservada d' aproximadament metre i mig, tot i que a l'interior s'hi ha acumulat terra i hi ha crescut vegetació. Resseguint exteriorment la tina i a una distància d'uns 70 centímetres, hi ha una incisió corba paral·lela a la tina amb una profunditat d'entre 3 i 4 centímetres i una llargada total propera als 6 metres. Per la part oest, on acaba la plataforma rocosa, hi ha un ample rebaix picat a la roca que probablement servia per accedir a un forat de sortida, actualment cobert de terra i vegetació. Entre aquest rebaix i la tina, la roca queda amb una amplada d'uns 30 centímetres.</p> | 08109-127 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span><span>Les tines més antigues de les que es te coneixement són les excavades en la roca, de les que n’hi ha abundants exemples a la Catalunya Central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de grans recipients cilíndrics excavats en roques de gres, amb un diàmetre i fondària variables. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques de les tines excavades en la roca són escasses, fet que impedeix la seva correcta datació.</span></span></span></span></p> | 42.0432200,2.0309300 | 419798 | 4655029 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53314-foto-08109-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53315 | Tina de glans de Rocadenbosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-rocadenbosch | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) </span></span></span></span></span><em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</p> <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | <p>La tina de glans de Rocadenbosch està situada sobre un aflorament rocós elevat al nord-est de Rocadenbosch. Es tracta d'una tina de glans circular de grans dimensions picada a la roca. La tina té un diàmetre aproximat de 330 centímetres i es troba envoltada per un mur de maçoneria de pedra de poc més d'un metre d'alçada, amb una obertura al sud que queda tancada per una barana de ferro. Interiorment el mur té un carreu integrat amb la data inscrita de 1601. L'aflorament rocós on es troba la tina té dues grans regates picades a la roca, amb una profunditat que en alguns punts sobrepassa els 10 centímetres i que recull l'aigua de pluja dirigint-la a la tina a través d'una petita obertura a l'extrem inferior del mur que envolta la tina. La tina es troba habitualment plena d'aigua, amb una vegetació pròpia d'espais humits.</p> | 08109-128 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0756000,2.0414400 | 420708 | 4658615 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53315-foto-08109-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53315-foto-08109-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53316 | Tina de glans del Puig-xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-puig-xot | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans del Puig-xot està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la masia del Puig-xot. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una gran esplanada rocosa. La tina té un diàmetre de 200 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat que en alguns punts arriba als 200 centímetres. Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies. Pel costat exterior, l'esplanada rocosa on es troba la tina forma un llarg cingle acabat en balma a l'extrem sud. Just en el punt on es troba la tina hi ha diversos encaixos rectangulars picats a la roca, on probablement s'adossava alguna estructura.</p> | 08109-129 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0562000,2.0483300 | 421254 | 4656454 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53316-foto-08109-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53316-foto-08109-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53317 | Tina de glans de Colldeplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-colldeplana | <p><span><span><span><span><span>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu. </span></span></span></span></span></p> | Es troba coberta parcialment de terra i vegetació | <p>La tina de glans de Coll de Plana està situada al nord-est de Coll de Plana, en la vessant sud del serrat de la Tina, en la carena de Codolers. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca en una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície en una zona de feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra. La tina té un diàmetre aproximat de 190 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 70 centímetres. Pel costat oest hi ha unes escales d'accés a la tina picades a la roca, amb una amplada aproximada de 80 centímetres Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies formant una vegetació pròpia de llocs humits.</p> | 08109-130 | Sector oest del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0539800,2.0229100 | 419148 | 4656231 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53317-foto-08109-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53317-foto-08109-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53318 | Balmes de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-muntanyola | XIX | Únicament es conserven petits trams de mur. | <p>Les balmes de Muntanyola estan situades al sud-est de Muntanyola, en una zona de forts desnivells travessada per un dels recs que forma el rec de Muntanyola. Es tracta de diverses balmes de diferents dimensions, ubicades en diferents nivells i orientades al sud-est, entre les quals en destaquen especialment dues, situades una sobre l'altre. La balma superior conserva restes d'un habitatge. Es tracta d'una balma d'uns 6 metres de profunditat i una alçada d'entre 2 i 3 metres, amb una llargada total que sobrepassa els 20 metres, tot i que la part que correspon a l'antic habitatge és només de 13 metres. Tancant aquest espai hi ha murs de maçoneria de pedra amb una alçada màxima de 2 metres que delimiten habitatge, tot i que actualment es troben molt deteriorats i en algunes parts només se n'aprecia la base. Adossat al mur de l'extrem sud pel costat exterior de l'habitatge, hi ha la base d'un forn de pa que actualment no conserva la volta i que es troba formada per un terra enllosat, una filada de blocs de pedra treballats i una filada de maons. La balma del nivell inferior és de grans dimensions, amb poca profunditat però amb una gran alçada i llargada. A l'extrem nord hi creua un rec formant un salt de diversos metres d'alçada i al fons de la balma hi ha una formació de tosca per on regalima l'aigua, amb indicis que havia estat utilitzada com a font.</p> | 08109-131 | Sector nord del terme municipal | 42.0851300,2.0489300 | 421339 | 4659666 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53319 | Capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVII | <p>L'església de la Mare de Déu dels Dolors de la Vila d'Alpens es troba situada uns metres al nord de la Vila d'Alpens, en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa. Es tracta d'una capella d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció 'Magdalena Vila' i una data del segle XVII parcialment erosionada. Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.</p> | 08109-132 | Sector nord del terme municipal | 42.0971700,2.0872300 | 424521 | 4660968 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església encara és utilitzada en celebracions familiars. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||||
| 53320 | Tina de glans de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-de-les-casetes | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | L'interior es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | <p>La tina de glans de les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de les runes de les Casetes i al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una tina de glans circular picada a la roca al límit d'una esplanada rocosa. La tina té un diàmetre de 205 centímetres i es troba parcialment coberta de terra i vegetació, deixant una profunditat d'uns 50 centímetres. Com a d'altres tines de glans, l'aigua de pluja s'hi acumula i s'hi conserva durant dies formant una vegetació pròpia de llocs humits.</p> | 08109-133 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0888400,2.0545700 | 421810 | 4660073 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53320-foto-08109-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53321 | Pou del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-major | XIX | <p>El pou del carrer Major està situat al centre del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, just al costat est del carrer Major, a tocar de ca l'Estrada. Es tracta d'un pou de mitjanes dimensions adossat al mur de maçoneria de pedra que tanca per l'oest el pati tancat que s'estén uns metres al sud de ca l'Estrada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, és de planta circular i està coronat per una teulada de doble vessant de lloses. Conté dues obertures, una orientada al sud i l'altre al nord. Ambdues obertures estan emmarcades amb pedra treballada i la del sud té la data de 1852 inscrita a la llinda junt amb una creu. Al costat d'aquesta obertura sud hi ha l'antiga maneta circular i metàl·lica que servia per a bombar l'aigua. Actualment hi ha una aixeta a la part inferior de l'obertura.</p> | 08109-134 | Carrer Major. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0676700,2.0727700 | 423290 | 4657705 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53321-foto-08109-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53321-foto-08109-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53322 | Balma sepulcral de Font Guillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-font-guillera | <p>CASTANY, Josep (1980). 'La Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès)' dins Ausa. Vic. Núm., IX, 1980. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Font Guillera es situa en una balma al límit del terme de Lluçà tocant amb el de Prats de Lluçanès, a uns 100 metres de la font que li dóna nom. Està formada per un estrat de gres d'uns 2 metres de potència, arrodonit per l'erosió de l'aigua que descansa sobre argiles compactes que a causa de l'erosió han acabat format la balma. Presenta una llargada d'uns 70 metres, oberta de cara a llevant. La zona central forma un abric de 22 metres de llarg per 6 metres d'amplada màxima i una alçada de 3 metres. Els materials arqueològics van ser extrets per aficionats de Prats de Lluçanès sense tenir en compte cap mena de control estratigràfic i per tant es fa difícil establir la seva procedència exacta, i la possible estratigrafia. El material arqueològic que es conserva és ceràmic, lític i ossi, així com algunes restes antropomòrfiques. Les ceràmiques són de pasta grollera, llises, algunes amb incisions i impressions, de formes globulars i perfils en S, l'única forma recuperable. En indústria lítica, i corresponent a l'aixovar funerari, dues làmines de sílex sense retoc així com una plaqueta d'esquist de forma rectangular allisada i vores arrodonides. Pel que fa a la indústria òssia cal citar la presència de punxons d'os allisats. Els materials antropològics indiquen la inhumació de varis individus, almenys tres. Un home, una dona i un infant, del tipus mediterrani gràcil. Les restes conservades són un frontal masculí, un crani femení i cinc porcions de crani infantil. A nivell cultural, segons J. Castany, la plaqueta d'esquist i d'escudella en forma globular, de tipus campaniforme però sense decoració, orienten la seva cronologia cap a l'eneolític. La balma fou buidada pels aficionats esmentats i per tant la manca de posició estratigràfica és total. Malgrat tot J. Castany apunta que Font Guillera és possiblement un enterrament col·lectiu de tipus familiar situat en una cronologia relativa entre 1700-1500 aC.</p> | 08109-135 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>La balma sepulcral de Font Guillera va ser descoberta per Mossèn Jaume Pladelasala l'any 1964, aleshores rector de Prats de Lluçanès. Aquest mateix any va ser excavada per dos aficionats també de Prats de Lluçanès (Sr. Domingo Gómiz i Ramon Boladeres). Més endavant Josep Castany, l'any 1974, hi efectuà prospeccions i n'estudià el material.</p> | 42.0186900,2.0358100 | 420171 | 4652301 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53322-foto-08109-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53322-foto-08109-135-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Part dels materials trobats a la balma sepulcral de Font Guillera es troben exposats en una vitrina al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els materials exposats són els següents: diversos fragments ceràmics, aixovar funerari lític (plaqueta d'esquist), aixovar funerari lític i ossi (làmines de sílex i punxons d'ós treballats) i aixovar funerari ossi (material antropològic, crani frontal humà masculí, volta de crani femení). Les dues imatges s'han extret de l'article: la Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès) dins Ausa. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53323 | Poblat de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-generes | <p>LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | -VII/V | Jaciment força erosionat. | <p>El jaciment està situat en zona de bosc, en el qual s'aprecien diverses estructures. En la seva part més alta s'observa una plataforma, d'uns 150 metres per 80 metres, voltada per una paret de pedra seca amb carreus de mides grans. Prop d'aquestes estructures se n'aprecien d'altres de menys importància i formant túmuls. Prop d'aquestes darreres apareixen uns clots, excavats a la roca, de forma circular, anomenats popularment olles de granera. En superfície es recull ceràmica feta a mà de tipus grollera, amb desgreixant de quars gros, ceràmiques rosades i grises de factura ibèrica, així com fragments de sigilata itàlica. Al museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès es conserva la part immòbil d'un molí trobat pel Sr. Pere Ballús.</p> | 08109-136 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0311000,2.0299300 | 419700 | 4653684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53324 | Pla Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-magre | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Pla Magre està situat en una gran esplanada, part de la qual està poblada per bosc d'alzines i pins, amb afloracions de gresos. Dins de la zona s'aprecien diferents tipus d'estructures, sobretot parets fabricades amb tècnica de pedra seca, així com diversos túmuls. Degut a que la zona està poblada amb bosc i sotabosc amb vegetació superficial espessa, no s'han trobat en superfície restes materials que puguin donar una idea de la seva cronologia. Caldria realitzar unes cales de prospecció. El motiu de la fitxa, no obstant això, és l'existència al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès de dos elements trobats pel Sr. Josep M. Gombau, veí de Prats. Es tracta d'una petita destral votiva, de pedra polida de 5 centímetres d'alt per 4,5 centímetres d'amplada màxima; l'altre element és una peça cúbica, polida, amb les arestes arrodonides i que en una cara presenta una perforació no total de 12 mil·límetres i a l'altra un petit forat circular de 4 mil·límetres. La peça està fabricada en pedra, de tipus sedimentària, de color groguenc i dura. Pel què fa a la destral de pedra polida de tipus votiu o ritual, fa pensar en una cronologia eneolítica. A més a prop de la zona s'hi localitza la balma sepulcral de Font Guillera, també eneolítica.</p> | 08109-137 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0242700,2.0377400 | 420338 | 4652919 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||||
| 53325 | Necròpolis de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. CABALLÉ, Antoni i OLLICH Imma (1983). 'Les tombes antropomorfes excavades a la roca de Santa Maria de Lluçà', 'XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular. Vic'. dins Ausa, X, Vic, 1983. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya Romànica. Segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLLICH, Imma. Santa Maria de Lluçà (Osona). Memòria de l'excavació d'urgència realitzada a la part de la necròpolis situada a l'exterior de l'absis de l'església. Memòria inèdita presentada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, amb estudi antropològic d'Elisenda Vives. PLADEVALL, Antoni (1969). El monestir de Lluçà. Barcelona Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | X | Les tombes antropomorfes exteriors es troben en estat d'erosió constant. | <p>La necròpolis de Santa Maria de Lluçà es troba situada al subsòl del claustre del monestir de Lluçà així com a l'exterior de l'absis de l'església de Santa Maria. Les tombes antropomorfes excavades a la roca, situades al claustre, es van descobrir l'any 1936-39, quan es va restaurar el claustre romànic. Algunes d'elles encara es poden observar tapades amb un vidre. L'any 1982, durant els treballs d'aixecament planimètric del monestir, patrocinades per la Generalitat de Catalunya, van aparèixer unes altres tombes del tipus esmentat a l'exterior de l'absis, el sediment del qual havia estat rebaixat. Es va procedir a una excavació d'urgència (març de 1982), i es van localitzar cinc tombes antropomorfes, excavades a la roca i disposades perpendicularment respecte a l'absis de l'església, orientades, per tant, d'est a oest. Totes tenen la capçalera quadrada, llevat de la cinquena que té el cap en forma arrodonida. Corresponen a tombes d'adults tot i que només es van trobar restes òssies completes a la tomba 3, amb l'esquelet in situ en posició longitudinal i en bon estat de conservació. El braç dret estava doblegat sobre l'espatlla dreta i el braç esquerre reposava sobre el colze dret. De la resta de tombes la 1 (situada a l'extrem sud) estava parcialment destruïda per una construcció posterior que li passa pel damunt. La tomba 2 era totalment buida, sense contenir cap resta òssia, i semblava violada de temps. Quan a les tombes 4 i 5, havien estat violades parcialment, trobant-se in situ només la part inferior de l'esquelet. El crani, les costelles, les vèrtebres i els braços estaven acumulats sobre la pelvis. Entre la tomba núm. 1 i la núm. 2 hi ha encara els fonaments d'una paret perpendicular a l'absis de l'església que correspondria a alguna estructura adossada a l'absis i ja derruïda. Respecte a la datació de les tombes, per la seva tipologia i el moment de la consagració de la primera església l'any 905, podem datar-les vers el principi del segle X. Caldria, però, comprovar l'existència de nivells superiors al de les tombes antropomorfes, planificant l'excavació de la zona nord al costat de l'absis, que encara és intacta. A la zona estudiada, la possible existència de tombes de llosa (que correspondrien a l'església romànica actual) per sobre de les tombes excavades a la roca (moment pre-romànic), no s'ha pogut constatar per causa que els treballs de restauració van rebaixar els sediments arqueològics fins al nivell de la roca. En un àmbit arqueològic més ampli, a més les tombes excavades a la roca, caldria veure la relació entre el monestir i el castell d'època medieval, situat en el turó proper i que compta amb l'església rodona de Sant Vicenç. També cal considerar els forats a la roca a la zona de l'hort, al claustre i la sagristia, amb zones semiexcavades.</p> | 08109-138 | Sector central del terme municipal | 42.0505700,2.0354600 | 420182 | 4655841 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53325-foto-08109-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53325-foto-08109-138-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53326 | Jaciment de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-puig-oriol | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Espai força erosionat. | <p>El jaciment es troba situat al nord-est del mas Puig-oriol, a escassos metres del cementiri. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructura d'època medieval, dividits en tres sectors on es van fer les prospeccions. En les tres zones es va detectar activitat antròpica tot i que en la segona és la única on semblava habitat. També es van detectar restes de murs, rases, etc.: 1. Habitat protegit pel nord aprofitant la paret rocosa. 2. Habitat amb valor estratègic (situació que predomina sobre el pla situat al sud i amb accés des del nord). A pocs metres es va trobar restes d'una possible tomba de llosa de doble vessant o de cista molt mal conservada. 3. Zona més elevada del turó amb grans avantatges estratègics.</p> | 08109-139 | Sector central del terme municipal | 42.0692100,2.0694800 | 423020 | 4657879 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53326-foto-08109-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53326-foto-08109-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53327 | Jaciment de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-camp-de-soler | Únicament s'observen dos forats de pal i diverses acumulacions de terra i enderrocs. | <p>El jaciment de Camp de Soler està situat sobre una petita carena a l'est de Camp de Soler i al sud de la tina de Camp de Soler. Es tracta d'una zona erma on han crescut algunes alzines i pins on s'observen dos incisions circulars picades a la roca. La que es troba més a l'est, picada sobre un petit aflorament rocós, té un diàmetre de 15 centímetres. L'altra té un diàmetre de 16 centímetres i es troba picada en un bloc de pedra treballada d'uns 45 centímetres d'amplada i acabat en punt rodó. Al voltant d'aquest bloc s'observen diverses acumulacions lineals de terra i pedres despreses amb vegetació que hi ha crescut a sobre, probablement la resta d'alguna estructura o edifici.</p> | 08109-140 | Sector sud del terme municipal | 42.0418400,2.0307700 | 419783 | 4654876 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||||
| 53328 | Claustre del monestir de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit).</p> | XII | <p>El claustre de Lluçà es troba situat al monestir de Lluçà, al cantó de migjorn de l'església de Santa Maria; és una petita peça que centra tot el conjunt arquitectònic. De proporcions reduïdes i de planta irregular, actualment només té un pis d'alçada, ja que el pis superior fou suprimit en les obres de 1967. El claustre està format per quatre galeries, de desigual llargada, amb un total de 18 arcs sostinguts per 22 columnes amb 22 capitells, dos dels quals formats per dos daus de pedra. Les columnes són de proporció bastant esvelta i els arcs presenten una disposició força singular per tal com arrenquen a frec de l'aresta de l'àbac que corona la columna. La mida i les proporcions del conjunt claustral són molt petites i recollides. A cada cantonada hi ha una pilastra massissa la qual limita cada galeria. D'aquestes pilastres surt una arcada cap el vèrtex de les parets laterals, el qual trava la galeria amb els murs perimetrals que l'envolten. Al mur de tramuntana, el del costat de l'església, hi ha la porta original (actualment inhabilitada) adossada a l'angle de ponent i la porta oberta l'any 1967 al centre de la galeria que és la porta que des de l'església dóna accés al claustre. Al mur de llevant, molt modificat i restaurat, hi ha una porta que dóna als horts. A la galeria de migjorn n'hi ha dues més d'obertes, igual que al mur de ponent, una de les quals ha estat tapiada. L'especejat de les galeries és molt ben resolt; així cada arcada té un mateix nombre de dovelles, les impostes tenen un mateix gruix, els capitells unes mateixes mides, els fusts un mateix perfil i les bases són d'un mateix tipus. El coronament de les galeries del claustre és ben resolt i data de la restauració de 1967. A l'angle nord-est del claustre la capella del transsepte de l'església envaeix l'àmbit de les galeries de llevant i de tramuntana del claustre. Aquesta situació és causada per una no coetaneïtat en la construcció de l'església i de claustre, sense que es pugui establir el procés cronològic de la construcció. L'escultura del claustre de Lluçà, que s'ha relacionat amb la de Ripoll, es distribueix per vint capitells (dues de les peces originàries van ser substituïdes per daus de pedra), catorze dels quals són exempts i la resta d'angle. Els capitells i àbacs acusen la influència directa de Ripoll en estil i temàtica: pràcticament la meitat dels capitells del claustre repeteixen models ripollesos i el mateix es pot indicar dels àbacs. La decoració està formada per temes vegetals com fulles, tiges, pinyes i de bestiari amb lleons rampants, àguiles, grius, ocells, etc. Amb cornises d'entrellaços, palmetes i altres ornaments. Només un dels capitells presenta una iconografia antropomòrfica on es representen dues figures, una dona i un home, totalment vestits i asseguts, amb una tija vegetal que els neix entre les cames i que es desenvolupa vers la part alta del capitell, derivant amb sengles fulles. Es pensa que el tema correspon a un passatge de la llegenda oriental de Gilgamesh.</p> | 08109-141 | Monestir de Lluçà. Lluçà | <p>El claustre del monestir de Lluçà es data del segle XII atenent les similituds que té respecte al claustre del monestir de Ripoll. L'escultura dels capitells i àbacs, molt treballada, és molt variada i només repeteix un motiu al llarg de tota la decoració. Els artistes, considerats formats a Ripoll, van aplicar composicions presents en el taller originari. Gairebé la meitat dels capitells i àbacs són còpies de models ripollesos. Tot i així la temàtica inclou diverses influències, com la ornamentació dels teixits orientals que circulaven per terres catalanes i altres tallers escultòrics actius durant la segona meitat del segle XII. La seva temàtica és resultat dels models rossellonesos realitzada a Ripoll i, també, de la incorporació d'altres motius de procedència diversa, circumstància que va permetre disposar d'un repertori suficientment ampli per no haver de repetir més d'una vegada un mateix tema dins d'àrea del claustre.</p> | 42.0504700,2.0353000 | 420169 | 4655830 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53328-foto-08109-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53328-foto-08109-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53328-foto-08109-141-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'angle sud-est del pati, que és enllosat hi ha una cisterna, amb brocal de pedra i tres peces de ferro forjat en forma d'arcada per sostenir la corriola. El subsòl del claustre és ple de tombes antropomorfes, les quals s'estenen també a l'interior de l'església i per la part posterior del claustre i l'absis. | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||
| 53329 | Pont de la riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-llucanes | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. Fitxa tècnica. Codi PO03760. Inventari de pont i pontons. Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El pont de la riera Lluçanès està situat a mig camí entre Lluçà i el nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en la carretera BV-4341 i sobre la riera Lluçanès, al sud del molí de Puig-oriol. Es tracta d'un pont de grans dimensions que creua la riera Lluçanès i per on passa la carretera BV-4341. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i voltes de formigó armat. Consta de tres ulls d'arc de mig punt, el central dels quals, de majors dimensions, assoleix una alçada que sobrepassa els 20 metres i una amplada propera als 25 metres. Els dos ulls laterals són de menors dimensions, amb una amplada d'uns 10 metres i una alçada que si bé no supera la de l'ull principal, també és notable. La llargada total del pont és d'uns 90 metres i l'amplada de pràcticament 10 metres.</p> | 08109-142 | Sector central del terme municipal | <p>El pont va ser construït als voltants de l'any 1965, durant la construcció de la carretera que uneix Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Lluçà.</p> | 42.0611700,2.0524000 | 421597 | 4657002 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53329-foto-08109-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53329-foto-08109-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al fons fotogràfic municipal de l'ajuntament de Lluçà es conserva una fotografia de la construcció del pont. El pont està inclòs dins l'inventari de pont i pontons de la Diputació de Barcelona amb el codi: PO03760. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53330 | Pont de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-canelles | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. Fitxa tècnica. Codi PO03730. Inventari de pont i pontons. Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El pont de Canelles està situat sobre la riera Gavarresa, en el tram de la carretera BV-4341 conegut com 'la costa dels Gats' i al nord-oest de Canelles. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera Gavarresa i per on passa la carretera BV-4341. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra treballada i la volta de totxo massís. Té un sol ull d'arc rebaixat, amb una amplada d'uns 15 metres i una alçada que sobrepassa els sis metres. La llargada total del pont és d'uns 40 metres i l'amplada de poc més de 5 metres.</p> | 08109-143 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El pont va ser construït a la primera meitat de la dècada dels anys trenta, durant la construcció de la carretera que uneix Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Sant Quirze de Besora, essent la primera carretera asfaltada que va comunicar el nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol.</p> | 42.0863400,2.0917900 | 424886 | 4659762 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53330-foto-08109-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53330-foto-08109-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont està inclòs dins l'inventari de pont i pontons de la Diputació de Barcelona amb el codi: PO03730. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||
| 53331 | Pont de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-goles-de-les-heures | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX-XX | <p>El pont de les goles de les Heures està situat sobre la riera de Merlès, al sud-est de les Heures de la Quar i a l'oest de l'església de Sant Climent de la Riba. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera de Merlès just sobre l'extrem sud de les goles de les Heures. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i forma dos ull d'arc de mig punt. L'ull principal té una alçada propera als sis metres i interiorment està bastit amb obra vista de dos mides diferents, marcant una antiga ampliació. L'ull petit es troba completament reformat amb formigó. Originalment el pont tenia una amplada de pocs més de 2 metres però va ser ampliat poc més d'un metre i modernament ha estat reformat amb formigó. La llargada total del pont és d'uns dotze metres. Pel costat nord hi ha una data inscrita d'una reforma, el 2 d'agost de 1957.</p> | 08109-144 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0738600,2.0084200 | 417974 | 4658453 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53331-foto-08109-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53331-foto-08109-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53332 | Pont del pas de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-de-montclus | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>El pont del pas de Montclús està situat sobre la riera de Merlès, a l'est de Montclús i a l'oest de la Solana. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera de Merlès aprofitant una formació rocosa en la qual la riera s'estreny. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma quatre ulls. D'oest a est, el primer ull és d'arc de mig punt i té una amplada d'uns tres metres. Els dos ulls centrals tenen una amplada de set metres, també són d'arc de mig punt tot i que en aquest cas la curvatura s'inicia a la base del pont. L'ull de l'extrem est és d'arc rebaixat i té una amplada d'uns 4 metres. Sobre l'ull principal, pel que passa habitualment la riera, i en la cara sud, el pont té un carreu integrat al mur amb la inscripció 'MARCE REXACH VDA BACH 1911'. Per la cara nord, i a l'extrem est, el pont està reforçat amb un contrafort semicircular bastit amb maçoneria de pedra. Les dimensions del pont, comptant els murs de contenció laterals, arriben pràcticament als 40 metres de llargada i als 4 d'amplada. El pont es troba reformat amb formigó a l'extrem oest i per la part superior i té un lleuger pendent, ascendint d'est a oest.</p> | 08109-145 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0470300,2.0044600 | 417612 | 4655477 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53332-foto-08109-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53332-foto-08109-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||
| 53333 | Pont de Pedra o de pla Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedra-o-de-pla-torrents | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>El pont del pla Torrents està situat sobre la riera Gavarresa en l'anomenat pla de la Ribera, al sud de Cerdanyons i a l'est de la Casanova de la Vall. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que creua la riera Gavarresa. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma un sol ull d'arc de mig punt amb una alçada aproximada de metre i mig. Originalment tenia una amplada de pocs més de 2 metres però modernament ha estat ampliat amb formigó eixamplant-se a ambdós costats. La llargada total del pont és d'uns sis metres i mig. En la cara sud, el pont té dues dates inscrites sobre ciment, dels anys 1922 i 1930.</p> | 08109-146 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0976200,2.1041300 | 425919 | 4661003 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||
| 53334 | Camí ramader de ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-ponent | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | La major part del camí s'ha transformat en pistes forestals. | <p>El camí ramader de ponent entra al terme municipal de Lluçà prop de la Cadira d'en Galceran, a l'extrem sud-oest del terme municipal i al límit amb els termes municipals de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena de Codolers durant un llarg tram, sempre en direcció nord, passant per la Pedra Dreta, la Casanova del Grau (uns metres després de la qual es troben unes basses que servien de punts d'abeurada) i el serrat de Guiau, al costat del qual hi ha una pleta i uns emprius amb el mateix nom. Seguint en direcció nord, i ascendint lentament en direcció al puig Martorell, el punt més alt del terme municipal de Lluçà, el camí passa per l'antiga casa de parada de Coll de Plana, per la pleta del Pla dels Fanals i arriba prop del puig Martorell, vorejant-lo pel costat est i passant per ca l'Apedaçat. Una vegada deixat enrere el puig Martorell el camí segueix carenejant en direcció a la Tor de l'Espà, en alguns punts entrant al terme municipal de Borredà. En aquest tram el camí traspassa el pla de la Mala Junta i passa prop de les antigues cases de Cabres Mortes, la Creu Vermella, cal Perot (vora la qual hi ha la font de cal Perot i la bassa dels Galàpets), cal Rabat, la Roqueta i cal Senalla, al costat de la qual també hi ha una bassa d'abeurada. En aquest punt el camí es desvia uns metres a l'est i arriba a la Tor de l'Espà, antiga casa de parada on es troba una església advocada a Sant Quirze. Des d'aquesta masia el camí torna a agafar direcció nord passant per la bassa dels Bous i la pleta de l'alzina Grossa de la Tor, ja a l'extrem nord del terme municipal. Des d'aquest punt el camí salva un fort desnivell descendent que el condueix fins a creuar la riera de Merlès pel pont de Roma, camí de les pastures de muntanya del Berguedà i la Cerdanya.</p> | 08109-147 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta II, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès i Manresa en direcció Castellar de n'Hug passant per Sant Jaume de Frontanyà. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta I, que també prové del Penedès i es dirigeix a les pastures de Muntanya de la Cerdanya i el Ripollès, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0673900,2.0300300 | 419754 | 4657714 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53334-foto-08109-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En alguns del camí es conserven les traces esmolades a la roca de l'antic camí de bast. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | ||||||||||
| 53335 | Camí ramader central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-central | <p>AADD (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.</p> | <p>El camí ramader central entra al terme municipal de Lluçà al nord de la masia de l'Almató, antiga casa de parada que pertany al municipi de Sant Martí d'Albars. A partir d'aquest punt el camí segueix la carena en direcció nord, fins arribar al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, passant pel carrer Major on hi ha l'antiga casa de parada de cal Penyora. Des d'aquest punt fins a l'extrem nord del terme municipal, vora les masies del Perotet i les Collades, el camí segueix per la carena en direcció nord, coincidint amb l'antic camí ral de França i amb l'actual pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. En aquest tram el camí passa prop de la Coma de Borrassers, l'església de Sant Cristòfol de Borrassers i el Gascó fins arribar a l'extrem nord del terme municipal, en un petit coll on hi ha les masies de les Collades i el Perotet. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal d'Alpens en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès.</p> | 08109-148 | Sector central i nord del terme municipal | <p>Aquest camí ramader que passa pel terme municipal de Lluçà forma part de la ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És un camí ramader que procedeix del Penedès, el Vallès i Manresa en direcció a les pastures de muntanya de la Cerdanya i el Ripollès. És un camí que segueix de forma paral·lela el camí ramader identificat com a ruta II, que també prové del Penedès i es dirigeix a Castellar de n'Hug, i travessen el Lluçanès verticalment de sud a nord. La ruta I coincideix amb l'antic traçat del camí de França, camí ral que connectava Catalunya amb el país franc. Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.</p> | 42.0709000,2.0723700 | 423261 | 4658064 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53335-foto-08109-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-09-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí ha estat senyalitzat recentment. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||
| 53336 | Camí empedrat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-santa-eulalia | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de Santa Eulàlia es troba situat en una zona erma entre camps uns 250 metres a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord de la font de l'Aixeta. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada. El tram, d'uns 65 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més al sud, d'uns 15 metres de llargada, conserva un petit mur a banda i banda del camí bastit amb blocs de grans dimensions però amb molt poca alçada, quedant a la major part del tram només una filada de pedres. L'espai que queda entre ambdós murs és d'uns 2 metres d'amplada i com a paviment aprofita l'esplanada rocosa sobre la que es troba bastit el camí. En els següents 50 metres seguint una direcció nord-est el camí continua amb la mateixa tipologia, tot i que en aquest tram es troba quasi completament cobert de terra i vegetació, quedant en algun punt els murs enrunats.</p> | 08109-149 | Sector central del terme municipal | 42.0669300,2.0695800 | 423025 | 4657626 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 | |||||||||||||
| 53337 | Camí empedrat de les roques de cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-les-roques-de-cal-coix | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de les roques de cal Coix es troba situat al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a uns metres de la carretera BV-4341 i en l'indret conegut com les roques de cal Coix. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada al sud-oest. El tram, d'uns 200 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més a prop de la carretera BV-4342 es conserva un mur de contenció exterior bastit amb blocs de pedra, un mur a la part superior que separa el camí del camp que hi ha a sobre i un paviment irregular format amb blocs de pedra de mides diferents. A partir d'aquest tram el camí entre en una esplanada rocosa i al llarg d'uns 200 metres es conserva el mur que delimita el camí pel costat nord. Es tracta d'un mur bastit amb blocs de pedra de grans dimensions i en algunes parts es troba enrunat.</p> | 08109-150 | Sector nord del terme municipal | 42.0742500,2.0744700 | 423439 | 4658435 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest tram de camí coincideix amb l'antic camí ramader i amb el sender de gran recorregut GR-1. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc