Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53392 | Alzina de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilartimo | L'alzina de Vilartimó està situada en una vessant boscosa a l'est de la masia de Vilartimó i al nord-oest del serrat de Cabres Mortes. S'accedeix a l'alzina a través d'un corriol que s'inicia al nord de la masia de Vilartimó i es dirigeix al serrat de Cabres Mortes, passant per la zona boscosa on es troba l'alzina. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 384 centímetres a un metre d'alçada. Destaca especialment per la gran alçada que assoleix, propera als 15 metres ja que té una estructura molt vertical, amb la majoria de branques acabant a gran alçada. Està situada en una zona de bosc de pins amb alzines i roures dispersos i forma al seu voltant un espai ombrívol sense sotabosc. | 08109-205 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0848700,2.0212700 | 419051 | 4659663 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53392-foto-08109-205-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53393 | Alzina de la balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-balma-dels-bous | L'alzina de la balma dels Bous està situada al costat d'una pista forestal, en una zona entre camps de conreu al sud del Vilaró i uns metres al sud-est de la balma dels Bous. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 279 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. Just davant de l'alzina s'inicia el corriol que, descendent entre boixos, condueix a la balma dels Bous. | 08109-206 | Sector central del terme municipal | 42.0526400,2.0318400 | 419885 | 4656074 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53393-foto-08109-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53393-foto-08109-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53394 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica | L'alzina Bonica està situada al sud-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en una franja de bosc de roures i alzines al costat d'un gran camp de pastura, prop del camí ramader que prové de Santa Creu de Jutglar i es dirigeix a Alpens passant per Santa Eulàlia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 249 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 15 metres, amb un diàmetre de brancada que pràcticament arriba als 20 metres. | 08109-207 | Sector central del terme municipal | 42.0594300,2.0767300 | 423608 | 4656787 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53394-foto-08109-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53395 | Alzina de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-coma | L'alzina no conserva la brancada completa. | L'alzina de la Coma està situada pocs metres al nord de la masia de la Coma de Borrassers, sobre un alt marge . Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 398 centímetres en el primer punt on es pot mesurar, ja que si bé pel costat sud tot el tronc de l'alzina és visible, pel costat nord una part queda amagada dins el marge. L'alzina conserva únicament tres grans branques, una de les quals es troba seccionada al caure fa pocs anys, i destaca per la gran alçada que té, probablement superior als 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres tot i que no és gens arrodonit. | 08109-208 | Sector nord del terme municipal | 42.0814100,2.0755700 | 423538 | 4659229 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53395-foto-08109-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53395-foto-08109-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53396 | Alzina de Maçaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-macaneres | La meitat oest de l'alzina conté nombroses branques mortes. | L'alzina de Maçaneres està situada en una esplanada que s'estén al sud-oest de la masia de Maçaneres, a escassos 50 metres de la masia. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 304 centímetres a un metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. La meitat oest de l'alzina es troba amb nombroses branques mortes a causa de l'acció d'un llamp. | 08109-209 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0269900,2.0338500 | 420019 | 4653224 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53396-foto-08109-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53397 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-0 | <p>La riera de Merlès és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és al Pre-Pirineu, en terme de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, i té una trajectòria inicial de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà, les Lloses, Borredà, la Quar, Sagàs i Lluçà fins a Santa Maria de Merlès, on agafa una trajectòria de nord-est a sud-oest fins afluir al Llobregat a mig camí entre Puig-reig i Navàs delimitant els termes municipals de Sagàs, Navàs i Puig-reig. És una riera de trajecte llarg i desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera de Merlès té un trajecte relativament llarg, d'uns 7'5 quilòmetres que comença a l'extrem nord, al sud del molí de Vilartimó, i acaba a l'oest de Manyaques, prop de les goles de Vilalta. Tot el tram de la riera està protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya o PEIN. Aquest mateix espai de protecció resta inclòs en la proposta catalana Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses i ponts. De nord a sud, la riera de Merlès passa pel molí de Vilartimó (en terme municipal de Borredà), el molí de les Heures (en terme municipal de la Quar) a més de nombrosos punts on queden vestigis de rescloses on antigament s'aprofitava també la força de l'aigua.. També es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la riera i diversos guals que permeten creuar-la. La riera de Merlès forma diversos espais d'interès paisatgístic com gorgs i goles, ja que bona part del seu curs transcorre entre grans formacions rocoses. Entre aquest punts destaquen les goles de les Heures i les goles de Vilalta i, tot i que són nombrosos els racons on la riera passa entre grans roques permetent observar a banda i banda nombroses incisions a la roca, testimoni d'antigues rescloses i passeres. Al seu pas per Lluçà, la riera rep pocs afluents importants entre els que destaquen el rec de Cabres Mortes, el rec de cal Toves, el rec de la baga de Guiau i el torrent de Sant Joan o de Manyaques. La riera de Merlès ha patit un retrocés en la conservació d'espècies autòctones. Si bé la qualitat de l'aigua segueix sent molt bona, la introducció d'espècies no autòctones ha minvat la població d'espècies com el cranc de riu, substituït en molts punts pel cranc americà o les bagres i els barbs, espècies autòctones que han vist ocupat el seu espai per espècies introduïdes com el percasol o el black-bass. Tot i així, el fet que la riera estigui seccionada en moltes parts per les diferents rescloses ha permès que encara es conservin espècies autòctones, entre les que destaca l'espècie protegida Unio Aleroni, un mol·lusc d'aigua dolça que sobreviu en alguns punts de la riera.</p> | 08109-210 | Sector sud-oest, oest i nord-oest del terme municipal | 42.0599300,2.0094100 | 418038 | 4656905 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53397-foto-08109-210-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53398 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-0 | <p>La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal d'Alpens i entra al terme municipal de Lluçà entre Pallarès i els Plans. En el seu recorregut de nord a sud la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Baga, el rec de Bartrons i el rec de Muntanyola, després del qual la riera passa pel costat del molí de Puig-oriol, l'únic molí de Lluçà bastit a la riera Lluçanès. Poc després del molí la riera creua la carretera BV-4341 i entra en un tram en que divideix els termes municipals de Lluçà, a l'oest, i de Sant Martí d'Albars, a l'est. En aquest tram la riera no rep afluents importants del costat de Lluçà i abandona el terme municipal a l'alçada de la roca de Morgada, al nord de Fumanya i a poc menys de 600 metres per sobre el nivell del mar. Es tracta d'una riera poc humanitzada, amb únicament dues rescloses en el seu tram per Lluçà, la del molí de Puig-oriol i la del pantà de Santa Eulàlia, ubicat al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud de Can Vinyes i Vilaïner. A més de les rescloses, la riera és creuada per dos ponts, el de la carretera BV-4341, de gran alçada, i un petit pont prop del pantà de Santa Eulàlia. Conserva en la major part del seu recorregut un ecosistema amb diverses espècies autòctones entre les que destaca la nàiade d'aigua dolça Unio Aleroni. També forma nombrosos espais d'interès natural i social entre els que destaquen el gorg del Marquès, la Garganta, les Rentadores o l'espai que envolta el molí de les Vinyes, al terme municipal de Sant Martí d'Albars.</p> | 08109-211 | Sectors nord, central i sud del terme municipal | 42.0744600,2.0571600 | 422007 | 4658474 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53398-foto-08109-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53398-foto-08109-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53399 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-2 | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Lluçà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 770 metres d'altitud, al nord de la masia de Cerdanyons, i en surt a prop del molí de la Roca, a uns 630 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de Cerdanyons, el molí de la Casanova de la Vall, el molí de Canelles i el molí de la Coma, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les del molí de Canelles, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins de Lluçà, com el pont del pla Torrents o el de Canelles. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic, especialment gorgs i petits salts. Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme de Lluçà són el rec del molí del Vilar, que neix en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, el rec de la font dels Cerdans i el rec de l'alzina Bonica. La riera conserva en la major part del seu recorregut un ecosistema amb diverses espècies autòctones entre les que destaca la nàiade d'aigua dolça Unio Aleroni. | 08109-212 | Sectors nord-est i central del terme municipal | 42.0828100,2.0907600 | 424796 | 4659371 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53399-foto-08109-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53399-foto-08109-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53400 | Pantà de Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-garet | Fulletó de mà. Torrent i pantà de Garet. 2009. | XX | El pantà de Garet es troba situat en una zona entre camps al sud-est del petit nucli de Lluçà i del Garet i a l'oest de la Font i el Verdaguer, al mig de la vall per on transcorre el rec de cal Salles. Es tracta d'un pantà que ocupa una àrea aproximada de 5000 metres quadrats i es troba tancat al sud per una resclosa de terra d'uns 125 metre de llarg i d'alçada notable. El pantà té les vores amb un pendent molt suau i un cinyell extens de canyissar i bogar. Entre la fauna destaquen les nàiades o musclos de riu, els odonats i peixos com la tenca. També és refugi d'ocells aquàtics: ànecs collverds, polles d'aigua, bernats pescaires, etc. | 08109-213 | Sector sud del terme municipal | El pantà va ser construït entre els anys 1963 i 1964, en un punt on s'hi formaven unes mulleres. | 42.0435800,2.0385100 | 420426 | 4655062 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53400-foto-08109-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 2007, el gestor de la finca i el CERM (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis) tenen establert un acord de custòdia del territori en l'ambit d'espais fluvials i aquàtics amb l'objectiu de conservar i millorar l'estat ecològic i la biodiversitat del torrent, el pantà i el seu entorn. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53401 | Goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-les-heures | Les goles de les Heures estan situades a la riera de Merlès, a l'oest de Sant Climent de la Riba i al sud-est de les Heures de la Quar. Es tracta d'un tram d'uns cent metres de la riera on aquesta passa encaixonada entre cingles rocosos formant un tram profund i estret envoltat de parets verticals de diversos metres d'alçada. La distància que hi ha entre les roques a banda i banda de la riera és d'entre dos i quatre metres aproximadament. La roca s'ha anat modelant amb la força de l'aigua al llarg dels anys formant suggerents formes arrodonides. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca diversos forats i incisions que haurien servit per sustentar estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables. A l'extrem sud de les goles de les Heures hi ha el pont de les goles de les Heures i uns metres més al sud una esplanada rocosa per on creua la riera i en la que hi ha nombrosos forats circulars i rectangulars picats a la roca, vestigis d'antigues rescloses. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i la Quar, a l'oest. | 08109-214 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0743700,2.0086300 | 417992 | 4658509 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53401-foto-08109-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Per la seva condició d'espai feréstec, les goles de les Heures són seu de nombroses llegendes i relats, alguns de les quals relacionades amb la bruixeria. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53402 | Goles de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-vilalta | Les goles de Vilalta estan situades en el curs de la riera de Merlès, a mig camí entre el molí de Vilalta i la resclosa del molí de Vilalta, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una plataforma rocosa de grans dimensions, molt esquerdada i erosionada i orientada lleugerament al sud amb una gran esquerda a l'extrem oest per on creua la riera de Merlès, engorjada entre parets verticals de roca. El tram de les goles de Vilalta és d'uns 40 metres de llarg, amb altures de les parets laterals pròximes als 5 metres en l'extrem superior i descendint fins a l'extrem inferior, on les goles acaben. En la major part dels 40 metres l'espai que queda entre les parets que hi ha a banda i banda de la riera no supera els 3 metres, amb algun punt on l'espai és inferior permetent el pas a peu d'un costat a l'altre. Al llarg del tram de les goles s'aprecien a la roca multitud de forats i incisions que haurien servit per sustentar diverses estructures que permetien creuar la riera. N'hi ha de dimensions i formes variables, essent les més comunes les circulars i les quadrades. El tram de riera on es troben les goles delimita els termes municipals de Lluçà, a l'est, i Santa Maria de Merlès, a l'oest. | 08109-215 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0293600,1.9957600 | 416869 | 4653524 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53402-foto-08109-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53403 | Font de la Mosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquera | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XIX-XX | La font de la Mosquera està situada en un punt enclotat, uns 200 metres al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud del Casó. S'accedeix a la font per un corriol que s'inicia davant l'escola i travessa un bosc de roures conegut com els Rourets fins trobar una zona de pendent pronunciat que baixa entre camps. L'últim tram del corriol, on el camí entre en un petita vall envoltada de balmes, es fa per un tram d'escales, alguns graons de les quals són picats a la roca. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura ubicada al fons d'una balma i coberta de molsa. Per a facilitar l'accés a l'aigua hi ha un tronc buidat que canalitza l'aigua des del fons de la balma fins a l'exterior. L'espai que envolta la font és una petita vall envoltada de balmes i roques despreses, la major part de les quals cobertes de molsa. A uns metres de la font un petit rec forma un salt per sobre les roques, tot i que només en períodes de pluges. | 08109-216 | Sector central del terme municipal | 42.0694500,2.0745900 | 423443 | 4657901 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53403-foto-08109-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53403-foto-08109-216-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006, la font de la Mosquera presentava un índex de nitrats de 69'30 i 42'80 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que en alguns moments superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53404 | Font de l'Aixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laixeta | XIX-XX | La font es troba totalment coberta de vegetació. | La font de l'Aixeta està situada a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en un punt enclotat entre feixes delimitades amb murs de pedra. La font forma un espai rectangular al davant al que s'accedeix a través d'uns graons de pedra descendents i que es troba delimitat a l'est per un mur de maçoneria de pedra i al nord pel mur on es troba pròpiament la font. Aquest mur està format per una gran llosa al centre, en la qual hi ha una inscripció erosionada, amb una franja de mur d'obra vista a banda i banda. A la part central inferior del mur sobresurt una antiga aixeta metàl·lica. Tot l'espai es troba completament cobert de vegetació. Uns metres al sud-oest, en un nivell inferior, hi ha un safareig que s'omple amb l'aigua de la font. Es troba delimitat amb murs de maçoneria de pedra i té una forma triangular, amb els batents a l'extrem oest, completament arrebossats. A l'extrem nord hi manca una part del mur que delimita el safareig, provocant que l'aigua no arribi al nivell dels batents. Com la font, el safareig es troba cobert de vegetació. | 08109-217 | Sector central del terme municipal | 42.0657300,2.0696500 | 423030 | 4657493 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53404-foto-08109-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53404-foto-08109-217-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53405 | Font de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-camp-de-soler | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | La font de Camp de Soler està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Miralles i al sud de Camp de Soler. S'accedeix a la font per un corriol que s'inicia a la carretera BV-4341, prop del punt quilomètric 16. El corriol, descendent, estret i amb algun tram d'escales, condueix en pocs metres a la font, ubicada a tocar del rec de Miralles. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una petita estructura adossada a una petita balma i parcialment coberta terra i vegetació. Sobre el brollador hi ha una petita obertura i una data gravada que marca la última reforma de la font, el 17 d'abril de 1989. | 08109-218 | Sector sud del terme municipal | 42.0405300,2.0296400 | 419688 | 4654732 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53405-foto-08109-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53405-foto-08109-218-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de Camp de Soler presentava un índex de nitrats de 1'40 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53406 | Font del Raig de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-de-miralles | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | L'accés a la font es troba molt cobert de vegetació | La font del Raig de Miralles està situada en un punt enclotat pocs metres a l'oest del rec de Miralles, al sud de Miralles i al sud-oest de Miralles Vell. S'accedeix a la font des de la masia de Miralles, des d'on s'ha de seguir uns metres una pista forestal que segueix una direcció sud creuant el rec de Miralles. Una vegada creuat el rec la pista puja uns metres per la vessant i en aquest punt s'ha d'abandonar i buscar un corriol molt emboscat que baixa fins la font, situada pocs metres sobre el rec de Miralles i sota la pista forestal. La font està formada per un brollador de pedra treballada adossat a un marge. El brollador, cobert de molsa, forma una canal a mode de desaigua per on surt l'aigua, que cau en una petita bassa sota la font i segueix uns metres per un petit rec fins trobar el rec de Miralles. L'espai que envolta la font, situat en una zona de bosc de pins, es troba cobert de bardisses i altra vegetació que dificulta l'accés a la font. | 08109-219 | Sector sud del terme municipal | 42.0314100,2.0387500 | 420430 | 4653711 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53406-foto-08109-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53406-foto-08109-219-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font que difícilment s'asseca i que antigament era força concorreguda pels veïns de la zona. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font del Raig de Miralles presentava un índex de nitrats de 1'90 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53407 | Font del Circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-circuit | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XIX-XX | La font del Circuit està situada a tocar del rec de Miralles, al sud de Miralles Vell i al sud-est de la font del Raig de Miralles. S'accedeix a la font per una pista forestal que comunica la zona del Recer amb la zona de Miralles Vell. Seguint aquesta pista i just al creuar el rec de Miralles es troba un corriol que surt en direcció nord i que condueix a la font, situada a escassos metres de la pista i del rec de Miralles. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt directament d'un marge i que queda pràcticament envoltat per les escales que permeten l'accés a la font. Just a sota hi ha una bassa on s'acumula l'aigua de la font i que queda separada del rec de Miralles per una estreta franja de terra. Al costat de la font, el rec de Miralles forma un petit gorg, ja que uns metres més amunt el rec forma un saltant al sobrepassar una balma. | 08109-220 | Sector sud del terme municipal | 42.0306200,2.0405300 | 420577 | 4653621 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53407-foto-08109-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53407-foto-08109-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font que difícilment s'asseca i que encara és utilitzada per veïns de la zona. Antigament era coneguda com la font de Marcusses. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font del Circuit presentava un índex de nitrats de 2'50 mg/l per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53408 | Font de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coves | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2007. | XIX-XX | Alguns bancs i taules es troben deteriorats. | La font de les Coves està situada en un punt enclotat a l'est del Grau i al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès. S'accedeix a la font per una pista forestal que s'inicia a la carretera C-154 pocs metres al nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Al cap de pocs metres s'arriba a una esplanada al límit d'un serrat. Des d'aquest punt s'ha de baixar unes escales que condueixen fins a la raconada on es troba la font. La font està ubicada sota una balma poc profunda d'uns 20 metres de llarg i està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura de maçoneria de pedra adossada a un marge i coberta de molsa, sota la qual hi ha una pica de pedra treballada. Al llarg de la balma hi ha altres punts per on brolla l'aigua. L'espai que envolta la font es troba condicionat amb bancs, taules, graelles per a coure carn i els camins delimitats amb baranes de fusta. | 08109-221 | Sector sud-oest del terme municipal | Es tracta d'una font molt popular que habitualment ha estat freqüentada pels veïns de Prats de Lluçanès. | 42.0207200,2.0293700 | 419640 | 4652532 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53408-foto-08109-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53408-foto-08109-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender de petit recorregut PR C-44 passa pel costat de la font. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007, la font de les Coves presentava un índex de nitrats de 122'60, 228'00, 212'70, 103'30 i 248'00 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53409 | Font del Bullidor de Manyaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bullidor-de-manyaques | XX | La font del Bullidor de Manyaques, o simplement el Bullidor de Manyaques, està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Manyaques o de Sant Joan, al sud-oest de Manyaques. S'accedeix a la font per una pista forestal que s'inicia a la masia de Manyaques i davalla en direcció a la riera de Merlès. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada rocosa que s'ha de seguir uns metres fins arribar al rec, just al costat del qual es troba la font. La font està formada per una estructura cúbica tancada amb lloses i parcialment coberta de vegetació. De l'interior de l'estructura en surt una canya per on brolla l'aigua, habitualment tapada. A la part exterior de l'estructura hi ha la data inscrita de l'última reforma de la font, l'any 1966. | 08109-222 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0318100,2.0027500 | 417451 | 4653789 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53409-foto-08109-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53409-foto-08109-222-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font abundant que no s'asseca mai i que ha estat habitualment utilitzada pels habitants de Manyaques. En èpoques de pluja el rec que passa al costat de la font envolta parcialment l'estructura. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53410 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell | Una part de la volta que cobria la font es troba esfondrada. | La font del Castell està situada a tocar de la pista forestal que condueix a les runes del castell de Lluçà, a la vessant nord del turó on s'assenta el castell. Es tracta d'una font de bassal formada per una estructura rectangular a l'interior de la qual s'acumula l'aigua. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra de carreus treballats disposats a filades regulars, aparell semblant al que es troba en alguns murs del castell. Forma un espai rectangular d'uns 70 centímetres d'amplada per 140 de llargada i es trobava originalment coberta amb una volta de lloses a plec de llibre, la major part de la qual s'ha desprès quedant únicament l'extrem posterior. La part exterior de la font es troba coberta de molsa i al voltant s'observen nombrosos carreus despresos. | 08109-223 | Sector central del terme municipal | 42.0549700,2.0388700 | 420470 | 4656326 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53410-foto-08109-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53410-foto-08109-223-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53411 | Font de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coma | XX | La font de la Coma està situada uns metres al nord de la masia de la Coma de Borrassers, en una zona d'antigues feixes avui actualment ocupades per bosc. S'accedeix a la font des de la pista forestal que condueix a la masia de la Coma de Borrassers. Poc abans d'arribar a la masia s'ha d'agafar un camí que seguint una direcció nord creua una zona de camps fins arribar a la zona boscosa on es troba la font. La font està formada per un petit dipòsit ubicat dins un marge i al que s'accedeix a través d'una petita obertura emmarcada amb pedra treballada. Pocs metres a l'oest de la font i en un nivell inferior hi ha un viver de grans dimensions en el que antigament es desviava l'aigua de la font. El viver té una planta rectangular tot i que al sud acaba en corba i està bastit amb murs de maçoneria de pedra que assoleixen els 3 metres i que estan bastits d'una manera esglaonada, de manera que el mur es va estrenyent a major alçada. Pel costat sud hi ha una petita obertura que actua com a sobreeixidor i un pas que condueix a l'interior del viver a través d'unes escales de pedra. Pel costat oest el viver té adossada una petita estructura bastida amb pilars de maçoneria de pedra i volta d'arc rebaixat d'obra vista i parcialment erosionada. Dins l'estructura hi ha una aixeta metàl·lica i la inscripció 'Font de la Coma 1984'. | 08109-224 | Sector nord del terme municipal | 42.0835100,2.0757400 | 423555 | 4659462 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53411-foto-08109-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53411-foto-08109-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53412 | Roc Gros del Puig-xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-del-puig-xot | El roc Gros del Puig-xot es troba situat en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Lluçanès, a l'est del Puig-xot. Es tracta d'una formació rocosa de grans dimensions que sobresurt uns metres per sobre de la massa boscosa a l'oest de la riera Lluçanès. Hi ha dues grans roques que sobresurten, la més espectacular de les quals és la que es troba més a l'est. Aquest gran bloc té una llargada d'uns 65 metres i una amplada de 20 metres, acabant a l'extrem sud en punxa. Té una alçada notable respecte l'espai que l'envolta i permet gaudir de la vista sobre el tram mitjà de la riera Lluçanès. Destaca també per les formes arrodonides que assoleix en alguns punts. | 08109-225 | Sector central del terme municipal | 42.0566900,2.0519200 | 421552 | 4656505 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53412-foto-08109-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53412-foto-08109-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53413 | Font de la Tomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tomba | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | XX | La font de la Tomba està situada a tocar del rec de Muntanyola, en un punt enclotat a l'extrem nord-oest de la urbanització Llocsà. S'accedeix a la font per una pista forestal que creua l' urbanització i un cop passada la última casa a l'esquerre, davalla en un fort desnivell fins al rec. Un cop al rec es troba un petit pont de fusta amb baranes de ferro que salva el pas del rec, comunicant amb un gran bloc de pedra. La font està brolla directament del fons d'una petita balma i és conduïda a través d'un canal format amb elements de fibrociment fins a un punt més accessible, fora de la balma però encaixonat entre dos grans blocs de pedra. El rec passa a pocs metres de la font, zigzaguejant entre blocs de pedra de grans dimensions despresos. Uns metres al sud de la font hi ha una taula i bancs de pedra, i just al costat una inscripció a la roca on es llegeix: 'Any 1954 Si ets bon català aqueix lloc deus respectar. M.P.' | 08109-226 | Sector central del terme municipal | 42.0731000,2.0496100 | 421381 | 4658329 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53413-foto-08109-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53413-foto-08109-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Tomba presentava un índex de nitrats de 1'00 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53414 | Campana de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-sant-cristofol | XVIII | Presenta parts del vorell escrostonat. | <p>La campana de Sant Cristòfol es conserva a l'interior de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol, en un petit passadís entre l'altar major i la sagristia. La campana es troba sustentada per una cadena lligada a dues bigues que sobresurten del mur. La campana està formada per tres nanses i presenta una alçada de 44 centímetres i 36 centímetre de diàmetre. La decoració consisteix en una franja a la part superior amb la inscripció següent: IESUS MARIA JOSEPH RANco GOMA ME FECIT. A la part central de la campana hi ha una creu amb una base de dos graons decorada amb motius d'estels, i la data de 1758. A cada costat de la data hi ha la representació d'una imatge. A la part esquerra hi ha la representació d'Ecce Homo, és a dir Crist amb els atributs de la Passió; a la part dreta hi ha la imatge de Sant Cristòfol. A la part del darrere hi ha la imatge de Santa Bàrbara màrtir amb els seus atributs (palmera, torre, canó). La part inferior de la campana es troba decorada amb franges de fines motllures.</p> | 08109-227 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690400,2.0717100 | 423204 | 4657859 | 1758 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53414-foto-08109-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53414-foto-08109-227-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53415 | Campana gran de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-santa-eulalia | XVIII | Presenta erosió i brutícia d'excrements d'ocell | <p>La campana gran de Santa Eulàlia es troba situada al campanar de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La campana està subjectada per les nanses a un jou de fusta amb contrapès al damunt de pedra. La campana, de bronze, amida 65 centímetres d'alçada i 57 centímetres de diàmetre; té el batall de ferro en ús i un martell elèctric que actualment no funciona. La decoració està formada per una franja a la part superior on hi ha la inscripció següent: ANOS DOMINE 1736 A FULGURA ET TEMPESTATE LIBERANOS. A la part central de la campana hi ha una creu decorada amb motius geomètrics i tres imatges. La imatge de Sant Isidre amb els bous, sota la qual hi ha la inscripció ST ISIDRO LLAURADOR; la imatge de la Mare de Déu del Roser i la imatge de Sant Antoni de Pàdua. La part inferior de la campana presenta decoració de fines motllures.</p> | 08109-228 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690300,2.0718100 | 423212 | 4657857 | 1736 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53415-foto-08109-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53415-foto-08109-228-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53416 | Campana petita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-santa-eulalia | XVIII | Presenta erosió i brutícia d'excrements d'ocell | <p>La campana petita de Santa Eulàlia es troba situada al campanar de l'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La campana, de bronze, està subjectada per les nanses a un jou de fusta i presenta les mides següents: 57 centímetres d'alçada i 53 centímetres de diàmetre. Té el batall de ferro en ús i un martell elèctric que actualment no funciona. Està decorada amb una franja superior on hi la inscripció següent: AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. La part central està hi ha una creu decorada amb motius vegetals acompanyada de la data 1700. A la part superior de la creu hi ha la representació d'Ecce Homo, Crist amb els atributs de la Passió. També a la part central hi ha la imatge de Sant Pere i una imatge d'un Sant o Santa no identificat. La part inferior de la campana es troba decorada amb fines motllures.</p> | 08109-229 | Església de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0690300,2.0718100 | 423212 | 4657857 | 1700 | 08109 | Lluçà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53416-foto-08109-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53416-foto-08109-229-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53417 | La cadira d'en Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cadira-den-galceran | CASADES, Pelegrí (1997). Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | La Cadira d'en Galceran està situada en la carena que separa la vall de Merlès de l'altiplà sobre el que es troba el poble de Prats de Lluçanès, a l'oest de la masia del Grau (en terme municipal de Lluçà) i just en el punt més alt de la carena, on hi ha la divisió entre els termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà. Es tracta d'una formació rocosa situada en un punt elevat, a l'extrem del qual hi ha rebaixada a la roca la forma d'una cadira, actualment força erosionada. Es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l'utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l'àrea circumdant durant la primera guerra carlina. Actualment aquest punt ha perdut visibilitat pels arbres que han crescut per la vessant de Santa Maria de Merlès, en l'anomenada costa de Borralleras, però encara és possible divisar una gran àrea al voltant de la vall de Merlès entre el brancam. | 08109-230 | Sector sud-oest del terme municipal | En el llibre 'Lo Lluçanès', escrit per l'excursionista Pelegrí Casades a finals del segle XIX (va ser editat per primera vegada l'any 1897) hi ha una petita referència a aquest indret: '...a l'extrem de la planura, hi ha la Cadira del Galceran, bech de roca que afecta talment l'assiento y respatller d'aquell moble. Pren aquest nom del guefe de les tropes carlistes de la guerra dita dels set anys, que acostumava a vigilar desde aquell punt estratègich tota la vall de Marlés, los plans de Sagàs, part del Bergadà, los serrats de la Guardia, de Pinós y Sant Maurici y los montanyams que dominen aquell comarca y'ls pobles d'aquella part de l'alta montanya' | 42.0208700,2.0183500 | 418728 | 4652559 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53417-foto-08109-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53417-foto-08109-230-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53418 | Aplec de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cristofol-0 | Fulletons de l'aplec de Sant Cristòfol. Arxiu municipal de Lluçà. | XIX-XX | L'aplec de Sant Cristòfol es celebra el diumenge proper al dia 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, patró de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. L'aplec, que coincideix amb al festa Major d'estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol, consisteix en una missa en honor al patró on es canten els goigs de Sant Cristòfol. A continuació hi ha la benedicció de cotxes i s'ofereix coca i moscatell als assistents. | 08109-231 | Sector nord del terme municipal | A mitjans del segle XX (1967) l'aplec de Sant Cristòfol consistia en una missa a mig matí, la benedicció de cotxes i motos i una ballada de sardanes a les 12h. A la tarda hi havia partit de futbol al camp d'esports de Santa Eulàlia de Puig-oriol i tant a la tarda com al vespre hi havia ball. | 42.0868100,2.0798500 | 423899 | 4659824 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53419 | Balma de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lestrada | <p>La balma de l'Estrada està situada uns metres al nord-oest de l'Estrada, enmig d'una vessant boscosa. Es tracta d'una balma de reduïdes dimensions ubicada a uns metres d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 307 centímetres a un metre d'alçada. La balma es troba completament tancada per un mur de maçoneria de pedra que té una única obertura, una porta estreta d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats. L'interior de la balma és de dimensions modestes, uns 3 metres de llargada per uns 3 de profunditat, quedant el sostre a alçades al voltant d'un metre i mig. Exteriorment, el mur que tanca la balma és poc visible a causa de la vegetació que ha anat creixent tapant part del mur.</p> | 08109-232 | Sector central del terme municipal | 42.0637500,2.0775400 | 423680 | 4657266 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53419-foto-08109-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53419-foto-08109-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53420 | Balma del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-prat-0 | La balma del Prat està situada a l'est de la Font, en un punt enclotat sota unes granges i a l'oest de la riera Lluçanès. Es tracta d'una balma de grans dimensions que destaca per una gran alçada, assolint els 10 metres en algun punt i al voltant dels 8 metres a la major part de la balma, i una gran llargada, superior als 50 metres. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Els extrems nord i sud de la balma es troben coberts de vegetació, i les arrels d'alguns arbres que hi ha a la part superior pengen uns metres sobre la balma. A la part superior de la balma hi ha un replà en el que nien ocells, com ho testimonien nombrosos nius. Algunes parts de la balma tenen el sostre fumat. | 08109-233 | Sector sud del terme municipal | 42.0459400,2.0505100 | 421422 | 4655313 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53420-foto-08109-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53420-foto-08109-233-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | També es coneix com la balma de la Font. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53421 | Balma dels Conills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-conills | La balma dels Conills està situada en un punt enclotat a l'est d'una zona de camps i al sud-est de la Font. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions, amb una llargada al voltant de 25 metres, una profunditat màxima de 8 metres i una alçada màxima de poc més de dos metres, tot i que a la major part de la balma no supera el metre i mig. La balma, orientada a l'est, conserva un mur de maçoneria de pedra que s'estén des de l'extrem nord cap al sud, quedant-ne dempeus només un petit tram. La major part del sostre de la balma es troba fumat i en alguns punts hi ha petites formacions de tosca per on regalima l'aigua. | 08109-234 | Sector sud del terme municipal | 42.0433500,2.0524600 | 421580 | 4655024 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53421-foto-08109-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53421-foto-08109-234-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53422 | Costa de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-les-moles | Únicament es conserva una mola trencada. | La costa de les Moles està situada al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà, al nord-est del Puigsec. Es tracta d'una zona que antigament s'havia utilitzat com a cantera per a produir moles de molí. La zona està formada per diverses esplanades rocoses a la part més elevada, a l'est del Puigsec, i per una vessant orientada a l'est on hi ha blocs de diverses dimensions despresos dels nivells superiors. En aquesta vessant es conserva una mola completa, tot i que amb una important esquerda. La mola té un diàmetre de 135 centímetres amb un forat central de 20 centímetres de diàmetre i una amplada de 30 centímetres. | 08109-235 | Sector central del terme municipal | 42.0523200,2.0438700 | 420880 | 4656027 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53422-foto-08109-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53422-foto-08109-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes de les moles que es conserven al molí de Puig-oriol provenen d'aquesta zona. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53423 | Passeres de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-serrarols | XIX-XX | Les passeres de Serrarols estan situades sobre una esplanada rocosa per on creua la riera Lluçanès, al nord-oest de Serrarols Es tracta d'unes passeres formades per quatre blocs de pedra treballada situats just per sobre del pas de la riera Lluçanès per una esplanada rocosa. Els quatre blocs tenen una forma regular, amb una amplada d'uns 30 centímetres i una llargada d'entre 40 i 50 centímetres. L'alçada dels blocs va dels 30 centímetres al bloc de l'extrem oest fins als 50 centímetres del bloc situat a l'extrem est, adaptant-se a la inclinació de l'esplanada rocosa, fet que també provoca que la riera passi habitualment per l'extrem est de les passeres. | 08109-236 | Sector sud del terme municipal | 42.0351400,2.0564500 | 421900 | 4654108 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53423-foto-08109-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53423-foto-08109-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53424 | Passeres del mas Gitano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-mas-gitano | XIX-XX | Una part de les passeres queden tapades per sediments i vegetació. | Les passeres del mas Gitano estan situades sobre una esplanada rocosa per on passa la riera Lluçanès, al sud del pont de la carretera BV-4341. Es tracta d'unes passeres formades per quatre blocs de pedra treballada situats just per sobre del pas de la riera Lluçanès. El bloc situat a l'extrem est es troba cobert de terra i vegetació, essent probable que en pugui quedar algun altre enterrat. Els blocs tenen una forma rectangular, tot i que molt irregular, amb una alçada al voltant de 50 centímetres. La separació entre blocs és d'uns 40 centímetres. Al costat de les passeres hi ha una esplanada rocosa al sud de la qual hi creua el rec de les Darreries. | 08109-237 | Sector central del terme municipal | 42.0601200,2.0527600 | 421625 | 4656885 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53424-foto-08109-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53424-foto-08109-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53425 | Teuleria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-vila | XIX-XX | La teuleria es troba parcialment coberta de vegetació. | <p>La teuleria de la Vila està situada en un punt enclotat al nord-oest de la Vila d'Alpens i al sud de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada bastida al costat d'un marge amb murs de maçoneria de pedra gran i carreus treballats delimitant les cantonades. L'interior es troba bastit amb obra vista i cobert de vegetació, com bona part de la teuleria. La façana principal de la teuleria, orientada a l'oest, conté dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a plec de llibre, a l'interior de les quals hi ha una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés a la sala de combustió. L'espai que hi ha al voltant de la teuleria està delimitat per nombroses feixes separades amb murs de pedra, avui ocupades per pins, i travessades per algun camí antic. Uns metres a l'est, en un nivell més elevat que la teuleria, hi ha una bassa.</p> | 08109-238 | Sector nord del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.1004500,2.0841600 | 424271 | 4661335 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53425-foto-08109-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53425-foto-08109-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53426 | Teuleria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-castell | XIX-XX | L'estructura es troba parcialment enrunada i coberta de vegetació. | <p>La teuleria del Castell està situada en un punt enclotat al costat d'un petit rec i envoltada de camps al nord de la Casanova del Castell. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i a l'interior amb algunes parts d'obra vista. La teuleria només és visible per la façana sud, orientada al rec, on compta amb una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Per la resta de façanes, i en part d'aquesta, la teuleria queda completament coberta de runa i vegetació L'interior de la teuleria es troba cobert de vegetació i només és parcialment visible des de la part oest, on s'ha enderrocat un tram del mur.</p> | 08109-239 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.</p> | 42.0599800,2.0469300 | 421143 | 4656875 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53426-foto-08109-239-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53427 | Trinxera de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-de-la-font | XX | Únicament es conserva una rasa en zig-zag. | La trinxera de la Font està situada a la vessant solella del serrat de la Fenosa, al sud del Verdaguer i a l'est de Miralles. Es tracta d'una petita esplanada situada en un punt elevat del serrat de la Fenosa, dominant part de les valls de la riera Lluçanès i del rec de Miralles, tot i que actualment diversos arbres tapen parcialment la vista. En aquesta petita esplanada, parcialment ocupada per pins, es conserva una rasa en zig-zag d'uns 20 metres de llargada, amb una profunditat aproximada de 50 centímetres, tot i que totalment coberta d'herba. La trinxera té una amplada al voltant dels 60 centímetres i segueix un dibuix força regular en zig-zag amb trams rectes d'entre un metre i mig i dos metres. | 08109-240 | Sector sud del terme municipal | 42.0381900,2.0452500 | 420977 | 4654457 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53427-foto-08109-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53428 | Possible tina de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-tina-de-la-font | <p>VILARRASA, S. (1975) <em>La vida a pagès</em>. Ripoll: Impremta Maideu.</p> | <p>La possible tina de glans de la Font està situada sobre una petita esplanada rocosa, uns metres a l'est de la pista forestal que comunica la Font, ubicada al nord, i Fumanya, a Sant Martí d'Albars. És de planta circular, picada a la roca, al límit est d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície, al costat del creuament de diverses pistes forestals. Podria tractar-se d'una tina inacabada, en la que només hi ha uns 15 centímetres rebaixats, amb un diàmetre de 195 centímetres. Al costat de la tina i just al límit de l'esplanada rocosa hi ha quatre forats rectangulars picats a la roca amb una amplada de 35 centímetres.</p> | 08109-241 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).</p> | 42.0406200,2.0497800 | 421355 | 4654723 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53428-foto-08109-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53428-foto-08109-241-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions revisades per Francesc Roma i Casanovas. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53429 | Tines del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-verdaguer-0 | Una de les tines es troba parcialment trencada i totes es troben cobertes de vegetació. | <p>Les tines del Verdaguer estan situades sobre una formació rocosa elevada a l'est de cal Bagues i al sud-oest del Verdaguer. Es tracta de dues tines circulars picades a la roca en una formació rocosa que aflora a la superfície en una zona de camps quedant elevada respecte aquests i delimitada per una franja de bosc. A l'extrem sud d'aquesta formació rocosa es troben les tres tines. La tina situada al nord-oest té un diàmetre aproximat de 180 centímetres i una profunditat conservada entre un metre i un metre i mig. L'interior es troba parcialment cobert de vegetació i una part de la roca s'ha desprès quedant la part oest de la tina oberta. La tina central es troba separada de la nord-oest per una franja de 40 centímetres. Té un diàmetre de 175 centímetres i una profunditat conservada de 140 centímetres. A l'est de la tina central hi ha un tercer forat que també podria tractar-se d'una tina. Té un diàmetre de 140 centímetres si bé no és completament circular. Es troba completament coberta de terra i vegetació i a l'interior hi ha crescut un roure.</p> <p>Actualment es desconeix si es tracta d’unes tines de glans o de vi i només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</p> | 08109-242 | Sector sud del terme municipal | 42.0401700,2.0412500 | 420648 | 4654681 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53429-foto-08109-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53429-foto-08109-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53430 | Tina de vi de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-lestrada | <p><span><span><span><span>FÀBREGA i ENFEDAQUE, A.(2011) “L’evolució de les tines a la Catalunya Central”. <em>Dovella</em>, núm. 106. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, p. 10-15.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | La tina es troba parcialment coberta de runa i vegetació. | <p>La tina de vi de l'Estrada està situada sobre una formació rocosa uns metres al nord-oest de l'Estrada, en un nivell lleugerament més elevat que la masia. Es tracta d'una tina circular picada a la roca en una petita formació rocosa, aprofitant un punt on la roca forma una cavitat. La tina té un diàmetre aproximat de 200 centímetres i tot i que es troba totalment coberta de vegetació, s'entreveu un recobriment amb cairons corbats de 30 per 30 centímetres. Envoltant la tina hi ha un mur de maçoneria de pedra gran que es troba parcialment enrunat, conservant el brancal de pedra treballada d'una obertura orientada a l'oest. Pel costat sud el mur de maçoneria de pedra segueix per sota la tina, tancant la cavitat que forma la roca. A la part inferior d'aquest mur hi ha una petita obertura emmarcada amb pedra treballada a l'interior de la qual hi ha un petit forat circular per buidar la tina. A la llinda d'aquesta obertura hi ha una data molt erosionada. Uns metres a l'est de la tina hi ha un mur de maçoneria de pedra bastit sobre un cingle rocós que delimita una esplanada elevada just a sobre.</p> | 08109-243 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Les tines a peu de vinya són construccions fetes amb pedra lligada amb morter de calç, i folrades amb cairons envernissats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part inferior, per poder buidar-les, hi ha un element singular: la boixa, una pedra amb un forat al mig, que es tapava amb un tronc de boix.</span></span></span></span></p> | 42.0638800,2.0781900 | 423734 | 4657280 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53430-foto-08109-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53430-foto-08109-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53430-foto-08109-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53431 | Font de la Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-garsa | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | La font de la Garsa està situada en un punt enclotat a l'oest del pantà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud de can Vinyes S'accedeix a la font per la pista forestal que comunica la zona del pantà amb la masia de can Vinyes. Seguint aquesta pista i poc després de deixar enrere el trencant que condueix a la urbanització Llocsà, s'ha d'abandonar i seguir uns metres a peu fins al rec de la font de la Garsa, al costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit d'obra arrebossat que conté dos tubs plàstics, un a la part inferior, el brollador, i un a la part superior, el sobreeixidor. Sobre el dipòsit hi ha un got ceràmic amb la inscripció 'Font de la Garsa'. L'espai que envolta la font és molt ombrívol i es troba ocupat per boixos i blocs de roca coberts de molsa. Al costat de la font hi ha dos petits bancs bastits amb lloses. | 08109-244 | Sector central del terme municipal | 42.0773700,2.0579800 | 422078 | 4658796 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53431-foto-08109-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53431-foto-08109-244-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Garsa presentava un índex de nitrats de 3'70 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53432 | Font de les Enrocades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-enrocades | L'aigua de la font es filtra per fora de l'estructura. | La font de les Enrocades està situada en un punt enclotat a tocar del rec de la font de les Enrocades, al sud de Gonfaus i prop del límit amb el terme municipal de Sant Martí d'Albars. S'accedeix a la font per la pista forestal que comunica el nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Gonfaus. Seguint aquesta pista i un cop deixada enrere la masia s'arriba a un revolt pronunciat on s'ha de deixar la pista i continuar per un corriol que descendeix uns metres fins arribar al rec. Des d'aquest punt s'ha de seguir el rec passant entre boixos fins arribar a la font. La font està formada per una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra gran i coronada amb teulada de doble vessant de lloses. A la façana sud de l'estructura i quedant gairebé amagat dins el marge, hi ha el brollador metàl·lic, cobert de molsa. Darrera la font hi ha una petita balma per on regalima l'aigua. L'espai que envolta la font, a tocar del rec, queda ocupat per una vegetació espessa dominada per boixos. | 08109-245 | Sector central del terme municipal | 42.0595200,2.0852200 | 424310 | 4656789 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53432-foto-08109-245-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53433 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-0 | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | L'accés al brollador és complicat i la font és inaccessible en períodes de pluja. | La font de la Casanova està situada en un punt enclotat en el rec de la Casanova, a pocs metres de la carretera BV-4241 i a l'est de la Casanova del Castell S'accedeix a la font a través d'una petita esplanada que s'estén al costat de la carretera BV-4341 al sud-oest del pont que travessa la riera Lluçanès. La font es troba a l'interior del rec, a uns 30 metres de la carretera i s'ha de baixar uns metres per un petit corriol per a arribar a la font. La font es troba ubicada al mig del rec de manera que quan per aquest baixa força aigua la font es torna inaccessible. Està formada per un brollador metàl·lica, habitualment tapat amb una branca, situat enmig d'un salt del rec, sobre una roca coberta de molsa. L'accés al brollador és difícil a causa del desnivell i hi ha diversos troncs petits que creuen el rec per permetre l'accés. L'espai que envolta la font, força ombrívol, queda ocupat per un petit gorg del rec, envoltat de boixos. A uns metres del brollador hi ha un cartell que avisa de la no potabilitat de l'aigua. | 08109-246 | Sector central del terme municipal | 42.0593200,2.0496100 | 421364 | 4656799 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53433-foto-08109-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53433-foto-08109-246-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font de la Casanova presentava un índex de nitrats de 19'20 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53434 | Font de les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-collades | La font de les Collades està situada enmig d'un camp a l'est de les Collades, a l'extrem nord del terme municipal. S'accedeix a la font creuant el camp que s'estén a l'est de les Collades. A uns 100 metres de la masia i a la part sud del camp es troba la font, completament envoltada pel camp i delimitada amb un filat. Es tracta d'una font de bassa excavada sota un camp. Exteriorment s'observa un forat al camp d'uns 75 centímetres d'amplada delimitat amb murs de maçoneria de pedra que forma unes escales de terra que baixen uns metres. Per sota, ja completament sota el camp, hi ha un forat pràcticament circular d'aproximadament un metre de diàmetre i amb una part picada a la roca i la resta bastida amb murs de maçoneria de pedra. Al fons d'aquesta cavitat s'acumula l'aigua de la font. | 08109-247 | Sector nord del terme municipal | 42.1063000,2.0921000 | 424935 | 4661977 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53434-foto-08109-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53434-foto-08109-247-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53435 | Font Codoleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codoleda | Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2002. | La font Codoleda està situada en un punt enclotat a tocar del rec de Borrassers i uns metres a l'est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font per una pista forestal que comunica la zona de Sant Cristòfol de Borrassers amb la riera Lluçanès. Seguint aquesta pista i deixades enrere algunes bifurcacions, s'arriba al punt on la pista creua el rec. Uns metres abans de creuar el rec s'ha de deixar la pista i baixar per un corriol enmig del bosc fins arribar al rec, tot i que a un nivell inferior respecte la pista. A tocar del corriol, i en un racó envoltada de boixos, hi ha la font. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un marge de terra, formant un petit bassal just davant. La font queda envoltada de boixos, arços i avellaners, en un racó ombrívol a escassos metres del rec i prop de la riera Lluçanès. | 08109-248 | Sector nord del terme municipal | 42.0928300,2.0683000 | 422951 | 4660503 | 08109 | Lluçà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53435-foto-08109-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53435-foto-08109-248-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la riera Lluçanès i a pocs metres de la font es conserven algun vestigi del que podia haver estat un antic molí, anomenat en alguns mapes com el molí rònec de la font Codoleda. D'aquest molí encara s'observa un tram de canal picat directament a la roca, tot i que actualment mig enrunat.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2002, la font Codoleda presentava un índex de nitrats de 0'20 mg/l per la qual cosa s'havia de considerar com una font potable, ja que es trobava per sota el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53436 | Festa dels ex-veïns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-ex-veins | Fulletons de la festa dels ex-veïns. Arxiu municipal de Lluçà. | XX | La festa no es celebra actualment. | La festa dels ex-veïns, que es celebrava el segon o tercer cap de setmana de juny, va néixer l'any 1987 amb la voluntat de retrobar-se els veïns amb els ex-veïns que havien viscut a les diferents parròquies de Lluçà. El nucli de l'aplec era la missa que es celebrava a l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà on es van recuperar i cantar els goigs de Sant Climent de la Riba, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Santa Maria de Salselles i Santa Maria de Lluçà. Durant el dia, la festa es completava amb diferents activitats: sortides culturals al castell de Lluçà, al molí de Puig-oriol (molí fariner) o al Vilaró, on es podia visitar la col·lecció d'eines antigues. També hi havia hagut activitats al voltant de la demostració i recuperació d'oficis com és el cas del carboner o el teuler; durant el matí hi havia la fira d'artesania i productes de la terra i una mostra de treballs manuals d'artistes locals, objectes artístics, exposicions fotogràfica i de pintura que s'exposava a l'Estudi. Així mateix hi havia l'opció de fer passejades pels voltants amb els amics dels rucs del Lluçanès. Al migdia, sota les alzines de la Casanova de Lluçà, es feia un dinar popular per a tots els veïns i ex-veïns i a la tarda hi havia animació, espectacle infantil i ball per a tothom. | 08109-249 | Sector central del terme municipal | La festa dels ex-veïns sempre havia tingut molta acceptació i s'havien aplegat un gran nombre d'ex-veïns i veïns per retrobar-se durant un dia a l'estiu. Últimament però, el nombre de participants havia disminuït progressivament i les activitats al voltant de la festa també s'havien reduït. La festa dels ex-veïns es va celebrar ininterrompudament any rere any fins l'any 2008. | 42.0482100,2.0351900 | 420157 | 4655579 | 08109 | Lluçà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53436-foto-08109-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53436-foto-08109-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les dues primeres imatges han estat cedides per Jordi Camps. La tercera imatge s'ha extret de l'arxiu fotogràfic municipal. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53437 | Xiprer de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-santa-maria-de-lluca | CRUZ, David (2007). Proposta per la protecció del Xiprer de Lluçà (inèdit). | El xiprer de Santa Maria de Lluçà està situat en un petita plaça entre la façana principal de l'església de Santa Maria de Lluçà i la carretera BV-4341, a escassos metres del mur de maçoneria de pedra que delimita el cementiri. Es tracta d'un vell xiprer (Cupressus sempervirens L.) amb un perímetre de tronc de 190 centímetres a un metre d'alçada i una alçada de 14 metres, menor que la dels altres xiprers, ubicats a pocs metres, a l'interior del cementiri. Destaca per l'antiguitat que té, testimoniada en un tronc amb nombrosos nervis i ramificacions, bona part del qual es fa visible. La capçada, a diferència dels altres xiprers, no acaba amb forma punxeguda sinó que és arrodonida. | 08109-250 | Sector central del terme municipal | 42.0505400,2.0350500 | 420148 | 4655838 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53437-foto-08109-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53437-foto-08109-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En algunes fotografies antigues de l'església s'observa el xiprer amb unes dimensions semblants a les actuals i els altres xiprers, avui més alts que aquest, encara molt joves. | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53438 | Festes del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-segar-i-el-batre-0 | CARDONA, Aleix i GARET, Pere (2000). 'La festa del batre de Lluçà'. Caramella, núm. 3, juliol-desembre 2000. | XX | La festa no es celebra actualment. | Les festes del segar i el batre es celebraven a Lluçà durant els anys 90 del segle XX per recordar les tasques del segar i batre a pagès utilitzant les antigues tècniques tradicionals que es feien servir abans de l'arribada de la maquinària actual. La festes estaven organitzades per la comissió de festes de Lluçà i l'ajuntament de Lluçà i consistien en dues parts que es celebraven en dos dies diferents. - La festa del segar es celebrava a finals de juny. De bon matí es preparava un esmorzar a base de botifarra i cansalada a la brasa, i seguidament un grup de gent gran del poble i antics segadors de pagès es disposaven a segar a mà uns camps de blat propers a la Casanova de Lluçà que s'havien guardat expressament per aquesta diada. Els segadors, vestits amb una faixa i amb les eines de segar (volants, esclopet, pedra d'esmolar, dalla amb rampí, gavelladora, etc.) feien una demostració de com es segava preparant les garbes i els cavallons (o garberes) que es deixaven al camp fins a dos dies abans de batre, apilotats per resguardar-se de les pluges; a continuació la gent, veïns i visitants, podien participar en la sega seguint les indicacions dels segadors. Al camp no hi faltaven els càntirs d'aigua i els porrons de vi que ajudaven als segadors a passar millor la diada al camp. Al migdia hi havia un dinar popular. Els cavallons eren portats a l'era de la Casanova de Lluçà dos dies abans del dia de batre on es formava un modoló. - La festa del batre, que es feia el primer diumenge d'agost, s'havia celebrat, en els seus inicis i de forma col·lectiva, a la masia de cal Salles. Més endavant s'obrí la festa a tot el poble i passà a celebrar-se a l'era de la Casanova de Lluçà. La màquina de batre, que era de cal Salles, així com la gavelladora i la màquina de ventar van ser comprades per l'ajuntament de Lluçà per garantir el futur de la celebració. La festa del batre tenia una estructura estable que consistia en la matança del porc uns dies abans per tal d'elaborar les menges que serien la base de l'àpat de la festa. El dia de batre començava amb la instal·lació i repàs de la maquinària. Tot seguit s'encenia el foc que serviria per coure l'esmorzar, bullir l'escudella i fer la carn a la brasa. A continuació arribaven el Amics de les Eines Antigues del Lluçanès (amb els tractors antics) així com també el pallaire, mestre en fer pallers, i els veïns del poble que participaven activament en la festa. S'esmorzava i els batedors i el pallaire, vestits amb barret de palla i mocadors per protegir-se de la pols i la palla, començaven la feina introduint les garbes a la màquina de batre; la màquina destriava el gra (que s'ensacava) de la palla que servia per construir un paller que s'erigia a l'era i que coronaven amb una olla. Al migdia es feia un dinar popular seguint els tradicionals dinars de pagès en dia de festa que consistia en: escudella, carn d'olla, amanida, botifarra bona i negra, postres, vi, xampany, cafè i raig. Després de dinar la festa continuava amb el ball que organitzava SOLC. | 08109-251 | Sector central del terme municipal | 42.0483000,2.0345400 | 420103 | 4655590 | 08109 | Lluçà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53438-foto-08109-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53438-foto-08109-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53440 | Unio Aleroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-aleroni | CARRETERO, Miquel A., ALTABA, Cristian, BASSOLS, Emili, GIRÁLDEZ, Santiago, ROSELL, Carme (2000). 'El plan de recuperación de la náyade Unio Aleroni en la comarca catalana de la Garrotxa. Quercus, núm 170. 2000. COMAS, Eulàlia, MALLARACH, Josep Ma. «La nova població de nàides (Unio Aleroni) a la conca del Llobregat». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 72. 2004. ORDEIX, Marc; CAMPRODON, Jordi; COMAS, Francesc; MOLIST, Mercè; BARNIOL, Florenci (1998). «Dades sobre la presència del mol·lusc bivalve d'aigua dolça Unio elongatulus aleroni (Companyó i Massot, 1845) al Lluçanès». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 66. 1998. | L'espècie és força present a les tres rieres gràcies a una bona qualitat de l'aigua, tot i que ja sigui pel cabal o per les característiques de la fauna aquàtica, es troba concentrada en trams determinats. | L'unio aleroni és una espècie de mol·lusc d'aigua dolça que és present en diferents punts de les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa al seu pas pel municipi de Lluçà. Aquest mol·lusc era molt comú a bona part d'Europa des de mitjans de l'Era Primària però ha sofert un gran retrocés les últimes dècades reduïnt-se enormement la seva població. La causa d'aquest retrocés és el canvi en la morfologia dels rius, tant per la disminució de la qualitat de l'aigua com per la introducció d'espècies no autòctones que no afavoreixen al procés vital d'aquesta espècie. Es tracta d'una espècies de mol·lusc d'aigua dolça filtradora que s'alimenta de petites partícules de l'aigua del riu. El cicle vital de l'espècie s'inicia entre febrer i agost quan les femelles alliberen unes larves diminutes que parasiten peixos instal·lant-se en les brànquies d'aquests. Al cap d'uns 26 a 30 dies, aquestes larves es desprenen del peix i s'enterren al llit fluvial, on al cap d'uns cinc anys ja es poden reproduir. Les nàiades d'aquesta espècie poden arribar a viure un màxim de 30 anys assolint dimensions notables. Actualment es troben exemplars d'aquesta espècie en alguns punts de la riera de Merlès i en les capçaleres de les rieres Lluçanès i Gavarresa, entre els municipis de Lluçà i Alpens. L'espècie Unio Aleroni és espècie protegida de fauna salvatge, està protegida per llei per ser una espècie amenaçada i en perill d'extinció, ja que a Catalunya actualment només hi ha constància que es conservi a la conca del Llobregat (a la zona alta del riu, a la riera de Merlès i a les capçaleres de la riera Gavarresa i Lluçanès), a la conca del Ter (al Brugent i al Llèmana), a la conca del Tordera (riera de la Belladona) i a la conca del Fluvià (al riu Ser i al Fluvià). | 08109-253 | Sector oest, nord i est del terme municipal | 42.0774900,2.0597100 | 422222 | 4658808 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53440-foto-08109-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53440-foto-08109-253-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'associació ADDEFFA (Estudi de la Fauna i la Flora Autòctones), amb seu a la masia de Camadoca (Santa Maria de Merlès), té un projecte al voltant d'aquesta espècie. Aquest projecte consisteix en la cria en captivitat de l'Unio Aleroni en diferents basses que hi ha al voltant de la masia i la reintroducció a la riera quan el cabal ho permet. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53441 | La Burnaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burnaca-0 | XX | El gegantó 'Burnaca' es troba a l'escola 'Gafarró' al nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. La 'Burnaca' representa una bruixa que va viure a Cal Burnac a Lluçà i és la protagonista de la llegenda 'La Burnaca' (ja catalogada). Aquest gegantó és el resultat de la participació de molts veïns i veïnes del poble, en una acció promoguda des de l'AMPA de l'escola 'Gafarró'; des de l'estructura de fusta i l'escultura del cap fins a la pintura i vestimenta han estat realitzats artesanalment per gent del poble. Aquest gegantó té una alçada de 2,80 metres; va vestida amb una faldilla negra amb pedaços de roba de colors, una camisa blanca i un xal negre. Al cap porta un mocador de farcell que li cobreix els cabells. Els seus braços són llargs i tous i porta uns guants verds. | 08109-254 | Escola 'Gafarró', Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçà | Es va realitzar l'any 2012 i es va inaugurar per la Festa Major d'hivern d'aquell any. Des de llavors acompanya als gegants Guisla i Udalard per Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en diverses trobades geganteres pels pobles veïns. La fan ballar els nens i nenes de l'escola 'Gafarró' | 42.0682500,2.0740500 | 423397 | 4657769 | 08109 | Lluçà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Escola Gafarró / Ajuntament de Lluçà | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53442 | Balma de Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-coix | La balma de Cal Coix està situada per sota la casa del mateix nom i a uns 60 m d'El Casó, en el punt més baix del terreny, al nord del nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Té una llargada de 25-30 metres, una alçada que va de 0,70 a 1,65 metres i una profunditat de casi 5 metres. Conté una bassa d'aigua natural a l'esquerra, gràcies a l'aportament per degoteig intermitent. També s'observa una cortina d'heures en aquest contorn. La balma es troba orientada al sud-oest, davant d'un camp, cap una amplitud d'horitzó amb molt bones vistes. Té una petita formació de tosca coberta de molsa per la que regalima l'aigua. Destaca per un fort contrast entre la part dreta molt seca i baixa d'alçada i la part esquerra, molt més humida i coberta de vegetació i més alta. També per la seva proximitat i fàcil accés al nucli urbà del municipi. | 08109-255 | A 500 m del nucli per una camí que surt de la carretera a St. Quirze (BV-4341), p.q. 8,900 | 42.0711300,2.0750500 | 423483 | 4658088 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53442-foto-08109-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53442-foto-08109-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Escola Gafarró / Ajuntament de Lluçà | Es considera una balma de gran interès per tot el poble i en especial pels alumnes de l'Escola 'Gafarró'pel seu fàcil accés també des de l'escola a través d'un petit corriol que hi va directe per un petit bosc de roures.Popularment la Balma es considera important pel seu ús recreatiu al llarg de les diferents generacions de nens. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc