Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53238 | La Garona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garona | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>La Garona està situada en un punt lleugerament elevat entre la riera Lluçanès i el rec de Muntanyola, al nord del molí de Puig-oriol. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats al sud de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color terrós, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els volums adossats al sud tenen la teulada de doble vessant amb la orientació contrària a la del volum principal. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, ampit de pedra i la data de 1732 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una finestra. A l'esquerra s'observen els volums adossats, ampliats o molt reformats modernament i destinats a l'habitatge. A la dreta hi ha un petit cos adossat de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa i una obertura circular a nivell de golfes. La façana nord té totes les obertures reformades excepte una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al primer pis. La façana oest conté un cobert adossat a nivell de planta baixa. A la resta, totes les obertures són reformades. La façana sud es troba dominada completament pels volums adossats al sud i diverses estructures d'obra vista. Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides modernament.</p> | 08109-51 | Sector central del terme municipal | <p>La Garona es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. En el llistat de 1793 hi apareix amb el nom de Casanova de la Roca.</p> | 42.0681600,2.0528300 | 421641 | 4657778 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53238-foto-08109-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53238-foto-08109-51-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53239 | Mas Gitano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gitano | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>El mas Gitano està situat en un punt enclotat sota la carretera BV-4341, a l'est de la riera Lluçanès i prop del límit amb el terme municipal de Sant Martí d'Albars. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb una petita pallissa adossada al sud-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc rebaixat de maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La part dreta de la façana es troba dominada per la pallissa adossada, que en el nivell inferior conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i en el nivell superior queda oberta amb un pilar central d'obra vista. La façana est conté dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté dues cantonades integrades al mur de càrrega que arriben només al nivell de planta baixa i una única obertura, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis.</p> | 08109-52 | Sector central del terme municipal | <p>El mas Gitano es troba documentat en l'amillarament de 1862 com la casa de Maria Serra.</p> | 42.0625000,2.0550900 | 421821 | 4657147 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53239-foto-08109-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53239-foto-08109-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53240 | Les Darreries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-darreries | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XIX | <p>Les Darreries està situada en una esplanada orientada al sud-oest uns metres al nord de la carretera BV-4341, al sud-oest de Puig-oriol. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb maó i llinda de pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una dues estructures adossades a la meitat dreta i bastides amb murs de maçoneria de pedra, una de planta circular i l'altre parcialment aterrada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals balconera. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa. La façana nord conté únicament una finestra emmarcada amb pedra a nivell de primer pis. La façana oest conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i maó, i llinda de fusta, i al primer pis, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada.</p> | 08109-53 | Sector central del terme municipal | <p>Les Darreries es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0662400,2.0603300 | 422259 | 4657558 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53240-foto-08109-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53240-foto-08109-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53241 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso-0 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El Casó es troba situada uns tres-cents metres al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud de cal Coix. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i un volum adossat a l'oest bastit amb obra i arrebossat. El volum principal es troba coronat amb teulada d'una vessant amb aigües a la façana posterior i el volum adossat amb teulada de doble vessant. La façana principal, orientada a l'oest, es troba dominada pel volum adossat a l'oest. A l'extrem dret sobresurt una petita part del volum principal, en el qual hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1750 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. La façana sud conté dues finestres a nivell de planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb pedra treballada, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis. La façana est es troba arrebossada a l'extrem dret, on hi ha una porta de nova obertura a nivell de planta baixa i una finestra també de nova obertura al primer pis. A la part esquerre hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a nivell de primer pis. La façana nord conté una finestra de nova obertura a nivell de primer pis i el volum adossat a l'oest sobresortint a la part dreta.</p> | 08109-54 | Sector central del terme municipal | <p>El Casó es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793. Tot i així, al portal principal de la masia es conserva una llinda datada l'any 1750.</p> | 42.0708300,2.0736900 | 423370 | 4658056 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53241-foto-08109-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53241-foto-08109-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també era coneguda amb el nom del Casó del Marxant.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53242 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix-2 | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Coix està situada en un punt lleugerament elevat al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, pocs metres al sud de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos volums adossats a l'oest i una estructura, l'antic femer, adossada a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada amb decoració d'arc conopial a la llinda sobre la qual hi ha una creu en relleu, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada amb una data erosionada junt amb l'anagrama IHS a la llinda i dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb brancals de maó. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals reformades, i una finestra emmarcada amb brancals de maó, i llinda i ampit de pedra. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana est es troba dominada per una estructura adossada, l'antic femer. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i conté a la façana sud una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta al nivell superior i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada, sobre el qual hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'JHS Carles Coma Any 1929'. La façana est del femer conté una finestra i dues espitlleres emmarcades amb maó i la nord, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pròpiament a la façana del volum principal de la masia i a nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada ubicades sobre el femer. La façana nord conté una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la dreta, la façana forma diversos queixals a causa dels diferents volums adossats. Aquesta part es troba completament arrebossada i la majoria d'obertures es troben reformades. La façana oest es troba dominada pel volum ampliat a l'oest, que en aquesta façana no conté obertures. A l'esquerra la façana forma diversos queixals on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Uns metres al sud-oest de la masia hi ha un habitatge construït als voltants de l'any 1975 i anomenat cal Manso.</p> | 08109-55 | Sector central del terme municipal | <p>Cal Coix es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Originalment era una masoveria de la Coma de Borrassers.</p> | 42.0728100,2.0738700 | 423387 | 4658275 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53242-foto-08109-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53242-foto-08109-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53243 | Coll Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-graell | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Coll Griell està situada uns 200 metres al nord del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, entre la carretera BV-4341 i la pista forestal que condueix, entre altres llocs, al pantà de Santa Eulàlia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un cobert adossat al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. La façana est conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i actualment tapiada i una emmarcada amb maó. A la dreta de la façana hi ha un cobert adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana nord es troba dominada en tot el nivell de planta baixa pel cobert adossat. Per sobre, a nivell de primer pis, hi ha dues finestres emmarcades amb maó. La façana oest conté una finestra petita emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis.</p> | 08109-56 | Sector central del terme municipal | <p>Coll Graell es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0712000,2.0705100 | 423107 | 4658099 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53243-foto-08109-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53243-foto-08109-56-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment la masia es coneix com a Coll Griell.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53244 | Mas Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-cristofol | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El mas Sant Cristòfol està situat en un punt elevat entre la carretera BV-4131 i la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, pocs metres al nord de l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de diverses ampliacions i amb diferents nivells de teulada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts aquest s'ha escrostonat, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud i a l'església de Sant Cristòfol de Borrassers, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó ubicada en un volum adossat a l'est. La façana est conté un volum adossat a la part esquerra. A la resta hi ha una finestra emmarcada amb maó tant al nivell de planta baixa com al de primer pis, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord conté una estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i actualment aterrada. Pròpiament a la façana no hi ha obertures i el mur de càrrega, sense arrebossar, es troba cobert d'heura. La façana oest no conté obertures a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una porta i una finestra de nova obertura, la porta amb una rampa exterior d'accés construïda modernament. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i maó. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una estructura bastida amb murs d'obra vista i uns metres al sud, hi ha l'església de Sant Cristòfol de Borrassers. L'espai que envolta la masia i l'església té un important desnivell, solucionat amb nombroses feixes de conreu delimitades amb murs de maçoneria de pedra.</p> | 08109-57 | Sector nord del terme municipal | <p>El mas Sant Cristòfol es troba documentat en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0869100,2.0799500 | 423907 | 4659835 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53244-foto-08109-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53244-foto-08109-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53245 | Vilaïner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilainer | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII | Una part de la teulada s'ha esfondrat a l'interior de l'edifici malmetent els murs de càrrega i amenaçant ruïna. | <p>Vilaïner està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera Lluçanès, al nord-est de can Vinyes i al sud-est del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra quatre cossos diferenciats per cantonades que han quedat integrades als murs de càrrega. A l'extrem dret, el primer volum conté un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. El segon volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó, llinda de fusta i ampit de pedra al primer pis. El tercer volum conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, i una gran eixida al primer pis emmarcada amb pedra treballada. Finalment en el quart volum, ubicat a l'extrem esquerre, s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i un gran esvoranc al primer pis, on ha caigut una part de la teulada i del mur de càrrega. La façana est es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de planta baixa hi ha dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada tapiada. La façana nord, com l'est, es troba parcialment coberta d'heura. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, actualment tapiada i transformada en una finestra petita. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, llinda de fusta i ampit de pedra i la restant amb pedra treballada. La façana oest mostra un gran esvoranc a la part dreta, on ha caigut la teulada i una part del mur de càrrega, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de planta baixa de la part esquerra. Uns metres al sud hi ha una pallissa de grans dimensions, delimitant un pati davant la façana principal de la masia.</p> | 08109-58 | Sector nord del terme municipal | <p>Vilaïner es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0857400,2.0620700 | 422427 | 4659721 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53245-foto-08109-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53245-foto-08109-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53246 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Vinyes està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest de la riera Lluçanès, al sud-oest de Vilaïner i al sud del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un volum adossat a l'oest i un altre al nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats al volum oest, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'L.R.G. 1907' inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals convertida en finestra balconera, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de pedra. A l'esquerra s'observa el volum adossat a l'oest: a nivell de planta baixa conté dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i una eixida emmarcada amb pedra treballada. Més a l'esquerra hi ha una estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra. La façana est conté una porta reformada amb brancals de maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta hi ha un volum adossat amb una espitllera emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord i el volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i dues petites obertures a nivell de terra emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. Per sobre s'observa el nivell de golfes del volum principal on hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, al primer pis, dues finestres emmarcades amb maó i just sota teulada una finestra emmarcada amb maó. Uns metres al sud-est de la masia, hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades i pilars d'obra vista.</p> | 08109-59 | Sector nord del terme municipal | <p>Can Vinyes es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716. A principis del segle XX va ser reformada tal com ho testimonia la llinda del portal principal de la masia.</p> | 42.0840500,2.0580500 | 422092 | 4659538 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53246-foto-08109-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53247 | Coll de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-les-casetes | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>El Coll de les Casetes està situada en un coll elevat a l'oest de la riera Lluçanès i uns metres al nord-oest de les masies de can Vinyes i Vilaïner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i dos volums adossats de planta baixa i primer pis, un a l'est i l'altre davant la façana principal. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Davant la façana principal hi ha un pati tancat o lliça delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un orientat al sud i l'altre a l'est. La façana principal, orientada al sud, es troba dominada pel volum adossat en aquesta part, que queda obert en tota la seva part dreta formant un porxo a la planta baixa sustentat amb un pilar de pedra treballada i una eixida al primer pis sustentada amb un pilar d'obra vista. A l'interior del porxo, a nivell de planta baixa del volum principal, hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta, una finestra petita emmarcada amb maó i dues finestres petites emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, a la paret posterior de l'eixida, hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals dóna accés a l'eixida. Per sobre el volum adossat, en el nivell de golfes del volum principal, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. A la dreta hi ha el volum adossat a l'est, en aquesta façana amb un portal d'arc rebaixat de maó a plec de llibre a la planta baixa i una finestra al primer pis, on el parament és d'obra vista. La façana est mostra tres parts diferenciades: el volum adossat a l'est, una part del volum principal i el volum adossat al sud. En el volum adossat a l'est hi ha dues finestres petites emmarcades amb maó i tapiades a la planta baixa i una obertura emmarcada amb llinda d'arc rebaixat de maó a plec de llibre al primer pis. En la part que s'observa del volum principal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. En el volum adossat al sud hi ha un dels portals que dóna accés a la lliça a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb maó a cada nivell, les del primer pis i les de les golfes emmarcades també amb llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum adossat a l'est, sense obertures en aquesta part, i a la dreta una estructura adossada. La façana oest conté adossada a la part esquerra una estructura. A la resta s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A la dreta s'observa el volum adossat al sud, sense obertures en aquesta part.</p> | 08109-60 | Sector nord del terme municipal | <p>El Coll de les Casetes es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0874600,2.0574900 | 422050 | 4659917 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53247-foto-08109-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53247-foto-08109-60-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53248 | Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyola | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553</em>. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MESTRE, P. (1996). 'Les cases que es perden'. <em>El Temperi</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tardor de 1996. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | La teulada es troba esfondrada a l'interior de l'edifici i la vegetació cobreix part de la façana nord-est. | <p>Muntanyola està situada en un punt elevat al nord de la Roca d'en Bosc i de la Roca de la Clau, prop del límit amb el terme municipal de Borredà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i fruit de diverses ampliacions, i diversos volums i estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur. La teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que actualment es troba esfondrada. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la que es troba sobre el portal conté la data de 1687 inscrita i la de l'extrem dret conté la data de 1762, junt amb l'anagrama IHS i una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana sud-est conserva restes d'arrebossat i conté un petit volum bastit amb murs de maçoneria de pedra adossat a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, ampit motllurat i la data de 1769 junt amb l'anagrama IHS i una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una petita eixida a l'extrem esquerre emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est es troba parcialment coberta de vegetació. Al centre sobresurt un volum adossat, parcialment aterrat. A l'esquerra del volum s'intueix una finestra per planta, emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, amb maó al primer pis i amb pedra bisellada a les golfes. A la dreta del volum i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1700 inscrita a la llinda, i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord-oest no conté obertures i té adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra. Davant la façana principal hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, on destaca un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada sobre el qual hi ha un carreu integrat al mur amb la data inscrita de 1902. Uns metres al sud de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, sustentada amb pilars de pedra treballada i coronada amb teulada de doble vessant. Conserva obertures a la façana nord, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, i a la façana sud on queda completament oberta i s'observen els tres pilars de pedra treballada, el central dels quals té un carreu integrat amb la data de 1717. Davant la pallissa hi havia l'era, avui travessada per una pista forestal. Conserva part de l'enrajolat i part del límit, marcat amb grans blocs de pedra treballada.</p> | 08109-61 | Sector nord del terme municipal | <p>Muntanyola es troba documentada des de l'any 1358. També apareix documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553. Pels volts de l'any 1580 vivia a Muntanyola una dona anomenada Joana Negre que fou acusada i processada per bruixa. Aquest procés es va realitzar a la vila de Sallent l'any 1618 i la documentació, procedent de la sotsvegueria del Lluçanès, es troben a Santander. Al segle XVIII, que fou temps de creixement econòmic, s'engrandí la casa i en el cadastre de 1717 constava com una heretat de certa rellevància amb una sala, tres habitacions, una cuina, un corral i un estable. El seu terme produïa 52 quarteres de mestall, 1 arrova de cànem i llegum menut; disposava també un hort de secà i 76 quarteres de terra erma amb alguns roures. Els últims masovers de Muntanyola varen marxar pels volts de l'any 1975.</p> | 42.0873700,2.0465700 | 421147 | 4659917 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53248-foto-08109-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53248-foto-08109-61-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53249 | Cal Bassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-basso | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XIX | Algunes de les estructures adossades es troben aterrades i l'interior del volum principal es troba en estat de ruïna. | <p>Cal Bassó es troba situada en un punt lleugerament elevat a l'est de la riera Gavarresa i al nord-est del molí de la Coma. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures adossades al voltant en estat de ruïna. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta, just al costat del qual hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'R. A. 1917'. Al nivell de primer pis i ocupant tota la meitat esquerre de l'edifici hi ha una eixida sustentada amb un pilar cantoner d'obra vista i tancada amb barana de fusta. A l'esquerre de la façana hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades. La façana oest conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'eixida emmarcada amb obra vista que també té obertura a la façana principal a nivell de primer pis. L'extrem dret de la façana es troba parcialment cobert de vegetació. La façana nord conté a nivell de planta baixa dues espitlleres, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est es troba totalment coberta de vegetació i únicament s'intueix una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de primer pis.</p> | 08109-62 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cal Bassó es troba documentada en l'amillarament de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Originalment era una masoveria de Canelles.</p> | 42.0761300,2.0864400 | 424431 | 4658633 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53249-foto-08109-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53249-foto-08109-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53250 | La Vila d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-dalpens | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>La Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada i pedra bisellada i en el conjunt de l'edifici es conserven les dates inscrites de 1663, 1703, 1706 i 1743. Uns metres al nord de la masia hi ha la petita església dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i al sud, diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra i la masoveria, a l'extrem sud del serrat sobre el que s'assenta tot el conjunt.</p> | 08109-63 | Sector nord del terme municipal | <p>La Vila d'Alpens es troba documentada des de l'any 1297. Torna a aparèixer en el llistat de caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, sota el nom de Guillem Vila d'Alpens i en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Lluçà.</p> | 42.0969200,2.0873700 | 424533 | 4660940 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53250-foto-08109-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53251 | Masoveria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La masoveria de la Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens, i uns metres al sud de la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada, algunes amb llinda de fusta com el portal principal orientat a l'oest, i altres reformades amb maó. Entre les estructures adossades destaca la cisterna, situada a l'esquerra de la façana principal i bastida amb grans blocs de pedra treballada i un dels pilars d'un cobert adossat amb la data de 1868 inscrita en un dels carreus.</p> | 08109-64 | Sector nord del terme municipal | 42.0961500,2.0874800 | 424541 | 4660855 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 53252 | Casanova de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | La cantonada sud-oest de l'edifici presenta esquerdes i la teulada es troba en mal estat. | <p>La Casanova de la Vila està situada sobre un aflorament rocós en un punt lleugerament elevat a l'est de Borrassers i a l'oest de la Vila d'Alpens, uns metres al sud del serrat dels Tudons. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb estructures adossades al nord i una pallissa ubicada uns metres a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb arrebossat escrostonat i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra balconera central emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. A les golfes hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc de mig punt amb una senzilla motllura al capitell i dues finestres emmarcades amb maó, una a cada costat. La façana est conté cinc finestres emmarcades amb maó, dues a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. A la dreta hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada d'una vessant. Al nivell inferior conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i maó i al superior, on el mur és d'obra vista, queda tancat amb petites obertures entre maons. La façana nord es troba dominada, en el nivell de planta baixa, per les l'estructura adossada, parcialment aterrada a l'extrem oest. L' estructura no té obertures al nivell inferior i queda oberta al nivell superior amb pilars d'obra vista. Pròpiament a la façana, no hi ha obertures. La façana oest conté una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb maó a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i a les golfes una altra finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra hi ha adossada l'estructura que sobresurt al nord de la masia, en aquesta part amb una porta d'arc rebaixat emmarcada amb brancals de pedra treballada i arc de maó, quedant el nivell superior tancat amb parament d'obra vista. Uns metres a l'oest de la masia i aprofitant un important desnivell entre el pla on es troba la masia i una feixa inferior hi ha la pallissa. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb obra vista i sustentada interiorment amb pilars d'obra vista. Les obertures es troben emmarcades amb maó i destaca especialment un ample portal d'arc de mig punt ubicat en el nivell inferior i emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maons a plec de llibre.</p> | 08109-65 | Sector nord del terme municipal | <p>La Casanova de la Vila es troba documentada en una llibreta de compliment pasqual de 1916. Segons la tipologia constructiva podria ser lleugerament anterior.</p> | 42.0982800,2.0766300 | 423646 | 4661101 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53252-foto-08109-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53252-foto-08109-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53253 | Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrassers | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em></a><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII | La vegetació cobreix la façana est i la teulada es troba en mal estat. | <p>Borrassers està situada en un pla elevat a l'est de la riera Lluçanès i a l'oest de la Casanova de la Vila. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions i nombroses estructures ubicades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord forma un queixal a causa d'un volum adossat a la meitat esquerra. Conté únicament una obertura, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data erosionada de 16 - - inscrita a la llinda junt amb una creu. La façana oest conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres de la mateixa tipologia al primer pis. La façana sud conté una estructura adossada a la meitat dreta, bastida amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrada. A la part esquerra hi manca una part del mur de càrrega, provocant un forat. La façana est conté una estructura adossada a la meitat dreta i es troba completament coberta de vegetació, deixant intuir algunes obertures emmarcades amb pedra treballada. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una pallissa de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Al nord també hi havia nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra tot i que actualment aterrades.</p> | 08109-66 | Sector nord del terme municipal | <p>Borrassers es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0972300,2.0706000 | 423146 | 4660990 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53253-foto-08109-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53253-foto-08109-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53254 | Cerdanyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerdanyons | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) <em>El fogatge de 1553. Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> | XVII | Algunes de les estructures adossades es troben aterrades o en mal estat. | <p>Cerdanyons està situada en un pla lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, mostra tres volums diferenciats, el principal a l'extrem dret i els dos volums adossats al sud, a l'esquerra. En el volum principal i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que conté la data de 1669 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS intercalat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada just sobre el portal i una finestra emmarcada amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits bisellats i ampit motllurat, i l'altra amb monòlits treballats i ampit de pedra. Adossat a l'esquerra hi ha el volum central que conté un contrafort adossat a la planta baixa, on també hi ha una porta i una finestra emmarcats amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits treballats i ampit motllurat. A l'extrem esquerre de la façana hi ha un tercer volum, adossat al sud. A nivell de planta baixa conté una porta emmarcada amb maó, al primer pis dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb monòlits treballats, i a les golfes, on el parament és de tàpia, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat. A la dreta de la façana hi ha una estructura adossada parcialment aterrada. Al davant de la façana hi ha una lliça tancada amb murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud del que únicament es conserva un brancal de pedra treballada. A l'interior de la lliça hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, només una de les quals es conserva dempeus. La façana sud es troba completament dominada pel volum adossat en aquesta part. A nivell de planta baixa hi ha un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada, amb carreus de pedra tosca emmarcant l'arc. Aquesta gran obertura permet observar l'interior d'aquest volum adossat al sud, sense murs mitgers i solucionat amb pilars de pedra treballada i volta de creueria de maons a plec de llibre. Al primer pis hi ha una galeria que ocupa tot l'ample de la façana formada per quatre grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó a plec de llibre. A nivell de golfes hi ha una altra galeria que ocupa tot l'ample de la façana, també formada per quatre obertures d'arc de mig punt, en algun cas lleugerament rebaixat, emmarcades completament amb maó a plec de llibre, essent les dues obertures dels extrems de menor alçada. La façana oest, com la principal, mostra els tres volums adossats que formen la masia. El volum principal no conté obertures a nivell de planta baixa, on s'observa la roca mare sobre la que està bastida la masia. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra amb monòlits de pedra bisellada, totes dues amb ampit motllurat. A la dreta hi ha el volum central, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes.</p> | 08109-67 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cerdanyons es troba documentada en el fogatge de 1553 i també apareix en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1057700,2.1021800 | 425768 | 4661910 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53254-foto-08109-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53254-foto-08109-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A l'extrem dret es troba el volum adossat al sud, que conté un contrafort adossat a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit motllurat a les golfes. A l'esquerre de la façana hi ha una estructura adossada que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. La façana nord es troba dominada per diverses estructures que hi ha adossades en aquesta part, totes bastides amb murs de maçoneria de pedra i entre les que hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. Per sobre les estructures, a nivell de golfes del volum principal, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb pedra treballada. Uns metres al sud-est de la masia hi ha una pallissa de grans dimensions amb una lliça adossada a l'est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes ampliacions i reformes d'obra vista. En destaca especialment una gran obertura d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre que dóna pas a un espai cobert amb volta. Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes delimitades amb murs de pedra, en algunes parts amb carreus de grans dimensions.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53255 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Casanova de la Vall està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la Vila d'Alpens i al sud-oest de Cerdanyons. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una disposició d'obertures simètrica. A nivell de planta baixa conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat i un portal al centre, emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció a la llinda 'JOANNIS VALL ME FECIT 1878' junt amb els anagrames del cor de Maria i IHS, i amb una creu intercalada. També a nivell de planta baixa hi ha unes escales de maçoneria de pedra de tres graons que condueixen al portal principal i un safareig bastit amb murs d'obra vista adossat a la part dreta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra treballada, totes tres amb ampit de pedra. La façana nord-oest conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord-est conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada i les altres dues amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada. La façana sud-est conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i a les golfes, just sota teulada, hi ha una obertura gran tipus eixida amb brancals de pedra treballada i tancada parcialment amb murs d'obra vista. Uns metres al sud de la masia hi ha un llarg mur de maçoneria de pedra mig enrunat bastit sobre la roca mare, que en alguns punts es troba rebaixada; i uns metres al nord hi ha una pallissa de grans dimensions.</p> | 08109-68 | Sector nord-est del terme municipal | <p>La Casanova de la Vall es troba documentada com a Casanova de Munt en l'amillarament de 1862.</p> | 42.0985800,2.0982000 | 425430 | 4661115 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53255-foto-08109-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53255-foto-08109-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53256 | Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelles | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Ha estat recentment restaurada | <p>Canelles està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la riera i al sud-oest del serrat de les Cabrasses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses volums i estructures adossats al voltant, especialment a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, al qual s'accedeix a través d'unes escales bastides amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals, ubicada sobre el portal, conté un relleu molt erosionat. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un matacà al centre bastit amb grans blocs de pedra treballada. A la dreta la façana forma un queixal a causa d'un volum adossat i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida. Uns metres davant la façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, una de les quals conté la cisterna al costat de la qual hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana sud conté un cos adossat de planta quadrada adossat a la part esquerre. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres reformades i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades. La façana oest es troba dominada per les estructures adossades, bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista parcialment aterrades i per un volum adossat en estat de ruïna que formava una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars de pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes, i a l'esquerre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida. La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra reformada i dos petits contraforts bastits amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, també tapiada. A la dreta hi ha diverses estructures adossades.</p> | 08109-69 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Canelles es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta el 'villare Callenas'. Durant la baixa edat mitjana l'hereu de Canelles regentava en nom de la catedral de Vic la batllia de Casacamella de la vall de Vila-rasa, documentada al 1209, que tenia adscrits masos i terres de la parròquia de Sant Boi i Perafita. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol.</p> | 42.0842400,2.0967600 | 425294 | 4659524 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53256-foto-08109-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53256-69jpg.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 53257 | Pujals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujals | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Pujals està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, al nord del serrat de les Cabrasses i a l'oest del pantà de Sant Agustí de Lluçanès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb nombroses estructures adossades al sud, est i nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté una estructura adossada a la part esquerra que ocupa bona part de la façana. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A la resta de la façana hi ha únicament tres obertures. A nivell de planta baixa hi ha una finestra i un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'THARESA SARDANIONS Y PERARIERA VIUDA Y MICOLAU SON FILL ME FECIT 1790' junt amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté una estructura adossada a la part dreta a nivell de planta baixa, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta orientat a l'est. A la resta de la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra, al primer pis una estructura adossada d'obra vista, l'antiga comuna, i just sota teulada una altra finestra. La façana oest forma un queixal, amb la meitat dreta, on no hi ha obertures, sobresortint. A la meitat esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana sud té adossada un pati tancat o lliça, delimitada per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i coronades amb teulada d'una vessant, i per un mur de maçoneria de pedra al sud. L'accés principal de la lliça es troba orientat a l'est, en un pas estret entre la cantonada de la façana principal de l'edifici i una de les estructures. Pròpiament a la façana, i a nivell de primer pis, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una eixida ubicada just sota teulada emmarcada amb brancals de pedra treballada. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de mitjanes dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra. Es troba quasi completament coberta de vegetació i no conserva la teulada.</p> | 08109-70 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Pujals es troba documentada com a masoveria de Cerdanyons en l'amillarament de 1862. Tot i així l'edificació és anterior com ho testimonia la llinda del portal principal de la masia.</p> | 42.0931200,2.1047500 | 425965 | 4660503 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53257-foto-08109-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53257-foto-08109-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53258 | La Coma de Borrassers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-borrassers | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà</em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XVII | <p>La Coma de Borrassers està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest d'un petit turó i al nord del serrat de Lurda. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-oest, conté un cos semicircular adossat a l'extrem esquerre. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb pedra treballada, dues amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada ubicada just sobre el portal principal. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó, tot i que exteriorment arrebossat i pintat a imitació de carreus, tipologia que es repeteix en diverses finestres de la masia. La façana sud-oest conté sis finestres a nivell de planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria a l'extrem dret formada per dues obertures d'arc de mig punt. A nivell de golfes hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una galeria formada per dues obertures d'arc de mig punt. En el nivell just sota teulada encara hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt. A l'extrem dret hi ha un cos adossat que sobresurt lleugerament. La façana sud-est té un pati o lliça tancat al davant de grans dimensions, delimitat amb murs de maçoneria de pedra reformats en alguns punts amb formigó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres petites. Al primer pis hi ha una finestra balconera i fins a sis finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes cinc finestres més. La façana nord-est forma un queixal a causa de les diferents ampliacions del volum principal. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres amb l'emmarcament arrebossat i pintat a mode de carreus. A la part esquerra i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres de la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una porta emmarcada amb llinda de fusta que dóna accés a l'exterior, a través d'un pas aixecat format amb volta de lloses a plec de llibre. A nivell de golfes hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. En la part del queixal que mira al nord-oest hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa amb la inscripció 'SAGIMON COMA'. Uns metres al sud i a l'oest de la masia hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra vista. Al voltant de la masia es conserven dos pous, un dels quals amb inscripció datada a principis del segle XX. A pocs metres de la masia s'aixeca una alzina centenària.</p> | 08109-71 | Sector nord del terme municipal | <p>La Coma de Borrassers es troba documentada des de l'any 1311. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553.</p> | 42.0811500,2.0753500 | 423520 | 4659200 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53258-foto-08109-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53258-foto-08109-71-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la masia es conserva un arbre genealògic on apareixen entre d'altres el primer hereu documentat de la masia, Pere Coma a l'any 1187, i l'hereu que va aixecar l'actual masia, Bernadí Coma l'any 1623. A la sala principal de la masia es conserva un carreu integrat al mur amb la inscripció 'BERNADI COMA MAFET A ANNI 1635'.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53259 | Cal Teixidor del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-del-grau | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Teixidor del Grau està situada uns metres al sud del Grau i al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant, tancant un pati o lliça a l'oest de l'habitatge. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en els nivells de planta baixa i primer pis i amb murs d'obra vista al nivell de golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa tres portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals convertit en finestra. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada, i dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. A nivell de golfes, on el parament és d'obra vista, hi ha quatre finestres. Davant la façana hi ha una gran lliça delimitada per nombroses estructures, al sud bastides amb murs de maçoneria de pedra i a l'oest amb obra vista. Pel costat nord la lliça queda tancada per una pallissa bastida amb murs i pilars de maçoneria de pedra i tancada parcialment amb murs d'obra vista a la meitat superior. La façana nord conté un cobert adossat a nivell de planta baixa i cap obertura als nivells de primer pis i golfes. La façana est conté una porta i dues finestres a la planta baixa, cinc finestres al primer pis i quatre finestres a les golfes, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i el mur es troba completament arrebossat. La façana sud es troba dominada per diverses estructures adossades bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra. Al nord de la masia hi ha diverses estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó, entre les que destaquen quatre grans portals d'arc rebaixat, dos orientats al nord i dos a l'oest.</p> | 08109-72 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Cal Teixidor del Grau es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866, en el que si bé no apareix la masia amb el nom actual, es citen dues masoveries del Grau que no estan adossades a la masia principal.</p> | 42.0171800,2.0235600 | 419155 | 4652145 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53259-foto-08109-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53259-foto-08109-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53260 | Cal Masover del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-grau | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Cal Masover del Grau es troba adossada al nord del Grau, al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès i a l'extrem sud-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, les dues parcialment tapiades i una reformada com a finestra i l'altra com a portal. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb maó i una amb pedra bisellada i la data de 1781 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una espitllera emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat amb un contrafort semicircular adossat al costat del qual hi ha unes escales de pedra treballada. Més a la dreta hi ha un espai cobert que queda adossat a la gran formació rocosa que s'eleva a pocs metres de la masia. La façana nord es troba dominada peles volums i estructures adossats en aquesta part, per sobre dels quals s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La façana oest conté una porta i dues finestres reformades a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals balconera i l'altra amb ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta, fent cantonada amb la masia del Grau hi ha un volum adossat bastit amb murs d'obra vista i amb diverses obertures d'arc rebaixat. La façana sud es troba completament adossada a la masia del Grau.</p> | 08109-73 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Cal Masover del Grau es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.0182400,2.0228300 | 419096 | 4652263 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53260-foto-08109-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53260-foto-08109-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53261 | Maçaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macaneres | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) <em>La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà.</em> Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Maçaneres està situada a l'extrem sud d'un serrat lleugerament elevat sobre el pla Magre, al sud-est de la Casanova del Grau i Generes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades que delimiten un pati o lliça davant la façana principal, amb accés principal orientat al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats a la meitat inferior i amb obra vista a la superior. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta i un portal d'arc rebaixat emmarcats amb brancals de pedra treballada i arc d'obra vista, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha tres finestres balconeres emmarcades amb maó i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó. Davant la façana hi ha adossades les estructures que tanquen el pati, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista. La façana est conté una finestra per planta, a la planta baixa i a les golfes emmarcades amb maó i al primer pis amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada, l'antiga comuna, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista, i amb una finestra emmarcada amb obra vista a nivell de primer pis. Les dues obertures de la façana es troben a l'esquerra de l'estructura, a nivell de planta baixa la boca d'un forn emmarcada amb pedra treballada que no conserva el volum adossat on hi hauria la volta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana oest conté una finestra balconera emmarcada amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta hi ha les estructures adossades que tanquen el pati per l'oest. Al sud-oest de la masia hi ha una esplanada on hi ha una gran alzina i un pou circular bastit amb murs de maçoneria de pedra.</p> | 08109-74 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>En l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 es cita el topònim 'ipsa Massana'. Tot i així la masia es troba documentada en els amillaraments de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0272600,2.0342100 | 420049 | 4653254 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53261-foto-08109-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53261-foto-08109-74-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53262 | Rectoria de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria-de-lluca | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>La rectoria de Santa Maria de Lluçà es troba adossada al sud de l'església de Santa Maria de Lluçà, al sud-oest del turó on s'assenta el castell de Lluçà. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb un cos adossat al sud. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit cos adossat a l'extrem esquerre, formant una petita terrassa a nivell de primer pis coincidint amb el nivell del pati que hi ha davant la façana principal de l'església. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, dues finestres balconeres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i una porta tapiada emmarcada amb pedra bisellada i amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un relleu floral. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la dreta hi ha el cos adossat al sud, que en la part esquerre no conté obertures i en la part dreta una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una galeria al primer pis. La façana nord dóna al pati que s'estén davant l'església i únicament compta amb els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres reformades emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerre de la façana hi ha un cos adossat perpendicularment que comunica la rectoria amb l'església. La façana est es troba a l'interior del recinte tancat que envoltava el monestir. A l'esquerre hi ha el cos adossat formant dos trams diferenciats. A l'esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una galeria al primer pis. A la dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa amb la data de 1659 inscrita junt amb una creu intercalada. En el volum principal hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, quedant la part dreta dominada per estructures de l'antic monestir, del que encara es conserva una ample arc apuntat bastit amb blocs de pedra treballada. La façana sud es troba dominada pel cos adossat, que forma una galeria a nivell de primer pis. Per sobre, sobresurt el nivell de golfes del volum principal, amb dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossat el mur que tanca el recinte del monestir pel sud, amb un ample portal d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08109-75 | Sector central del terme municipal | <p>La rectoria de Lluçà es troba documentada en el cadastre de cases de Lluçà de l'any 1716. Es tracta d'una construcció d'època moderna bastida amb part dels murs que formaven l'antiga canònica i ampliada en època contemporània.</p> | 42.0503300,2.0351600 | 420157 | 4655815 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53262-foto-08109-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53262-foto-08109-75-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53263 | Cal Masover del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-vilaro | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></a></span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Masover del Vilaró es troba adossada a l'est del Vilaró, en un punt lleugerament elevat dins la vall del rec de Miralles i a l'oest del turó sobre el que s'assenta al castell de Lluçà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum principal està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i algun dels volums adossats amb obra vista, completament arrebossats i amb cantonades d'obra vista. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal i una finestra emmarcats amb maó i llinda de fusta, el portal amb la data de 1843, junt amb una creu intercalada, inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A l'esquerre hi ha un cobert adossat i a la dreta un volum que sobresurt amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa. Més a la dreta hi ha tres cossos adossats, el primer amb un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis, el segon amb una gran obertura sustentada amb pilar central d'obra vista i el tercer amb una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa. La façana sud es troba dominada pel cobert adossat amb teulada d'una vessant. A l'esquerre del cobert hi ha una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i per sobre, a nivell de primer pis, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la dreta, en un nivell posterior, sobresurt el volum adossat a l'est, amb una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis sustentada amb un pilar central d'obra vista. La façana oest té un cos adossat bastit amb obra vista que comunica amb la masia del Vilaró formant un pas cobert a sota, per on s'accedeix a l'era del Vilaró. La façana conté una porta emmarcada amb fusta sota el pas cobert, un portal emmarcat amb obra i una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord es troba dominada per un dels cossos adossats, completament arrebossat. Conté un portal i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa i una porta i dues finestres al primer pis. A l'esquerre sobresurt el volum adossat a l'est, amb una finestra emmarcada amb maó a nivell de planta baixa.</p> | 08109-76 | Sector central del terme municipal | <p>Cal Masover del Vilaró es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0556900,2.0324900 | 419943 | 4656412 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53263-foto-08109-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53263-foto-08109-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014).També era coneguda com cal Masover Xic. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53264 | Masoveria de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-vilartimo | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> | XIX | L'interior no conserva el sostre de la planta baixa. | <p>La masoveria de Vilartimó es troba situada uns metres al nord-est de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis bastit amb murs de maçoneria de pedra i parts de tàpia parcialment arrebossats. Les cantonades es troben delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, conté a nivell de planta baixa dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta, un dels quals tapiat, i una finestra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana nord té un cobert adossat i no conté obertures. A l'extrem esquerre hi ha l'antic forn de pa adossat, del que únicament es conserva una part de l'inici de la volta, format amb grans blocs de pedra treballada. La façana est conté un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana sud dóna a un pati tancat, delimitat per la masoveria, el volum principal de la masia i el femer. La façana es troba dominada per diverses estructures adossades i a l'extrem esquerre hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis, on el mur és de tàpia, hi ha tres finestres.</p> | 08109-77 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Cal Masover de Vilartimó es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0840000,2.0182600 | 418801 | 4659569 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53264-foto-08109-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53264-foto-08109-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53265 | Rectoria de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-climent | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>El mas Sant Climent està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, pocs metres al sud-est de l'església de Sant Climent de la Riba i al nord-oest del puig dels Eixuts. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La major part de les obertures tenen l'emmarcament arrebossat. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal amb brancals de pedra treballada i una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres i a les golfes una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. Just sobre la galeria hi ha un carreu quadrat integrat al mur amb la inscripció 'AÑO 1887'. La façana oest conté cinc finestres, dues a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. La façana nord conté un portal i una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres i una espitllera emmarcada amb maó al primer pis, i dues finestres a les golfes. La façana est conté una finestra per planta.</p> | 08109-78 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>El mas Sant Climent, antiga rectoria de l'església de Sant Climent de la Riba, va ser bastit a finals del segle XIX tal com ho testimonia un carreu amb la data de 1887 inscrita integrat a la façana principal de l'edifici.</p> | 42.0750500,2.0158800 | 418593 | 4658578 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53265-foto-08109-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53266 | Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em></a><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol es troba situat sobre la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès, al sud dels serrats del Tió i de Roviralta. Es tracta d'un nucli de reduïdes dimensions format per un carrer principal que creua el nucli de sud a nord, el carrer Major, i diversos carrers petits al voltant que s'han afegit modernament, com el carrer Nou, el carrer Ponent, el carrer Rourets o el carrer pla de la Bassa. La majoria de cases del carrer Major daten dels segles XVIII i XIX i les dels carrers del voltant, del segle XX. Les cases estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i consten en la major part dels casos amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, amb la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i a les façanes posteriors. El model que es repeteix a la majoria de cases és el de dues obertures per planta, amb un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres als dos nivells restants, essent les de les golfes de menors dimensions. Iniciant el recorregut del carrer Major, on la majoria de cases conserven obertures emmarcades amb pedra bisellada i amb pedra treballada, i en el costat oest es troba el primer element d'interès en el número 1, ca la Tona, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1784 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. En el número 3, es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data incompleta de 176- inscrita a la llinda. En el número 7, després d'haver deixat enrere un petit carreró conegut com el Call hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1807 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. En les cases dels números 12 i 13, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb la data de 1740 inscrita junt amb una creu intercalada en la primera i un portal amb la data de 1771 inscrita junt amb una creu intercalada a la segona . Uns metres més enllà, en el números 17 i 18, hi ha dues cases que conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la primera amb una finestra en la qual hi ha la inscripció 'SAGIMON SALVANS' a la llinda i a la segona amb un portal amb la data de 1775 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. Al seu costat, en el número 19 es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1806 inscrita a la llinda. A la seva dreta, en el número 20 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1784 junt amb una creu intercalada repicada de nou a la llinda. A partir d'aquest punt el carrer es bifurca formant dos ramals a banda i banda de cal Penyora. Seguint pel costat oest es troben quatre cases consecutives que conserven portals emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripcions: en el número 23 la data de 1787 amb una creu intercalada, en el número 24 la data de 1790 amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, en el número 25 amb una data erosionada amb una creu intercalada i en el número 26 la data parcialment erosionada de 18-0 amb una creu intercalada. Iniciant la baixada pel costat est del carrer, pel ramal del carrer que hi ha a l'est de cal Penyora es troba cal Moliner, una casa de grans dimensions amb la façana orientada al sud que conté tres obertures amb inscripció, tot i que molt erosionades, del segle XIX a les finestres de la façana oest i del segle XVIII en el portal principal de la casa, emmarcat amb pedra bisellada. Al sud de la casa s'estén la plaça Major, al límit de la qual es troba cal Calcinaire, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1754 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un nom inscrit, el cognom del qual és Salvans.</p> | 08109-79 | Sector central del terme municipal | <p>El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol va ser bastit entre els segles XVIII i XIX als peus del camins ramader i ral que seguien la carena on es troba el nucli. En el cadastre de cases de l'any 1716 es citen únicament dues cases, a més de dues masies que es trobaven prop de l'actual emplaçament del nucli. En el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 ja hi apareixen 59 cases habitades.</p> | 42.0679500,2.0725800 | 423275 | 4657737 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53266-foto-08109-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53266-foto-08109-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53266-foto-08109-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Després d'aquesta casa hi ha la bifurcació del carrer Rourets i just després ca l'Estrada, una casa amb la façana principal orientada al sud i un pati tancat just davant. En la façana oest de l'edifici es conserven dos portals d'arc deprimit convex i un balcó al primer pis amb una inscripció erosionada. Adossat al costat del mur que tanca el pati de la casa hi ha un pou. Unes cases més enllà, en el número 53 es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data incompleta de 18—inscrita a la llinda. En el número 56 es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb una inscripció erosionada amb el nom d'Adjutori i una data del segle XVIII inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. Uns metres més a la dreta, en els números 62, 63 i 64 es troben tres cases amb inscripcions a les obertures. En el primer cas és un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la data de 1724 inscrita amb una creu intercalada, en el segon és una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1784 inscrita junt amb una creu intercalada i en el tercer, és un portal d'arc deprimit convex amb la data de 1750 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. Les tres últimes cases del carrer per aquest costat, en els números 67, 68 i 69, també contenen obertures emmarcades amb pedra bisellada amb dates gravades, en els tres casos amb creu intercalada. En el número 67 es tracta de la data de 1746, en el número 68 és la de 1754 i en el número 69 la de 1776. També al carrer Major i amb façana al sud es troba, a l'extrem nord, cal Penyora, on es conserven dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1745 inscrita. Darrera cal Penyora, amb façana a la carretera BV-4341 hi ha cal Oceller, on hi ha la data de 1713 en ferro forjat en un portal, data que es trobava en un antic portal de la casa, avui inexistent. Al nord d'aquesta casa i seguint la carretera BV-4341 es troben diverses cases a peu de carretera i al costat oest. Entre aquestes destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1760 inscrita junt amb una creu intercalada a cal Serafí i un portal emmarcat amb pedra treballada i amb una inscripció erosionada a la llinda on s'observa una creu a cal Sabater. Els altres tres edificis anteriors al segle XX que es conserven al nucli són la rectoria, cal Panderni i l'Atalaia. La rectoria, adossada al sud de l'església, conserva un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1881 inscrita. Les altres dues cases, una ubicada al nord-oest del nucli i l'altra al sud-oest, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. També és destacable l'era de dalt, una antiga era d'ús públic ubicada a l'extrem nord-est del nucli. Es tracta d'una esplanada rocosa parcialment delimitada amb blocs de pedra treballada on antigament es bastien els pallers. Actualment l'era s'utilitza per a una representació de caire teatral feta per un grup del poble cada festa major d'estiu. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53267 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio-de-vilartimo | <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies.</em> Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>L'església de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó es troba adossada al nord de la masia de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular i absis carrat, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, és la única que conté obertures. L'accés principal és un portal emmarcat amb pedra treballada en la llinda del qual hi ha la inscripció 'EDIta A PETRO VRmo 1842' junt amb una creu i l'anagrama d'Ave Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb maó i entre les dues obertures, uns rajols ceràmics amb la inscripció 'Capella del Mas Vilartimó'. La façana queda coronada amb un petit campanar d'espadanya que encara conserva una campana de reduïdes dimensions. La façana sud de l'església es troba originalment separada del volum principal per un espai d'uns dos metres que posteriorment va ser edificat.</p> | 08109-80 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>L'església de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó va ser bastida a mitjans segle XIX, tal com ho testimonia la llinda del portal principal de l'església, amb la data de 1842 inscrita.</p> | 42.0839800,2.0180800 | 418786 | 4659567 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53267-foto-08109-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53267-foto-08109-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||
| 53268 | Molí de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-puig-oriol | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> <p>MESTRE, P. (1997) ' Notícies històriques sobre el mas i el molí de Puig-oriol'. <em>El temperi nº 6</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Primavera 1997.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p>El molí de Puig-oriol està situat uns metres a l'oest de la riera de Lluçanès, al nord del pont de la riera Lluçanès i al sud de la Garona. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, ampliat i reformat en nombroses ocasions. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, tot i que actualment es troben arrebossats i amb la majoria d'obertures reformades. Del molí original es conserven únicament dues obertures a la façana sud, un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'CLIMEN PUIGXIRIOL RENOVAT ANY 1817' junt amb una creu intercalada a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A la dreta de la façana hi ha un petit cos adossat sota el qual hi ha el carcabà. Adossada al nord de la masia hi ha la bassa del molí, bastida amb amples murs de maçoneria de pedra, i uns metres més al nord, l'antiga resclosa, formada per un llarg mur de maçoneria de pedra que travessa la riera Lluçanès i que es troba cobert de vegetació. Del canal original no n'han quedat vestigis i ha estat substituït per una canonada enterrada.</p> | 08109-81 | Sector central del terme municipal | <p>El molí de Puig-oriol es troba documentat en l'establiment fet pels antics propietaris Salvador i Pere Rocadenbosch a la família Puigoriol l'any 1540. En el moment de l'establiment el molí i la maquinària es trobaven enrunat i la família Puigoriol va seguir pagant el cens de l'establiment com a mínim fins 1707. De l'any 1550 hi ha un document que fa referència a la instal·lació d'una molina serradora, que va funcionar com a mínim fins 1594. També apareix en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716, en el que només s'esmenta com a molí fariner.</p> | 42.0647300,2.0517400 | 421547 | 4657398 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53268-foto-08109-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53268-foto-08109-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53268-foto-08109-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53269 | Molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.</em> Lluçà. 2007.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XVIII | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de la Casanova de la Vall està situat a la riba oest de la riera Gavarresa, al nord del pont de la BV-4341 sobre la riera Gavarresa i al nord-oest de Canelles. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació, i la bassa. La bassa, de grans dimensions, es troba delimitada per un ample i alt mur de maçoneria de pedra, reforçat amb un ample contrafort a la zona del pou. Interiorment està coberta per una espessa vegetació.</p> | 08109-82 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Casanova de la Vall es troba documentat en l'amillarament de 1862. Tot i així, en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716 hi apareix un molí propietat de Joan Vila, amo de la Vila d'Alpens que podria correspondre al molí de la Casanova de la Vall. El molí va deixar de funcionar al voltant dels anys 60. Als anys 70 el molí va ser enderrocat i es van vendre les pedres.</p> | 42.0927600,2.0956000 | 425208 | 4660471 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53269-foto-08109-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53270 | Molí de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-coma | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació.</em> Lluçà. 2007.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | Únicament es conserven algunes parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de la Coma està situat al costat d'una esplanada que s'estén a l'oest de la riera Gavarresa, al sud-oest de cal Bassó i al nord de Terradelles, masia que pertany al terme municipal de Perafita. Es tracta d'un molí en runes del que es conserva únicament part del mur que delimitava la bassa i alguns murs de l'antic habitatge, completament enrunats i coberts de vegetació. Els murs de l'habitatge, adossats al sud de la bassa, són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i es troben quasi completament enrunats, amb una alçada màxima de mur conservat propera al metre i mig en alguns punts. Al nord hi ha la bassa del molí, també parcialment enrunada i coberta de vegetació. Conserva parcialment el mur est i l'ample mur que tanca la bassa pel nord que formava part alhora de la bassa i la resclosa.</p> | 08109-83 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Coma es troba documentat en la llibreta de precepte pasqual de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX. Va deixar de funcionar pels volts de la Guerra Civil i va ser habitat fins als anys 70.</p> | 42.0746800,2.0851900 | 424326 | 4658473 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53270-foto-08109-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53270-foto-08109-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53271 | Molí de Cerdanyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cerdanyons | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de Cerdanyons està situat a tocar de la riera Gavarresa, a l'est de Cerdanyons i a l'oest del Colomer, masia que pertany al terme municipal d'Alpens. Es tracta d'un molí en runes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació. Els murs són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i en algunes parts s'observen ampliacions i reformes amb obra vista. L'alçada màxima conservada és lleugerament superior als dos metres i la única obertura que s'ha conservat, situada a l'extrem sud, es troba emmarcada amb maó. Just al costat del molí, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota.</p> | 08109-84 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de Cerdanyons es troba documentat en l'amillarament de 1862.</p> | 42.1052900,2.1093000 | 426356 | 4661850 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53271-foto-08109-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53272 | Molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canelles | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà.</em> Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. </p> | XIX | Únicament es conserven parts dels murs de càrrega. | <p>El molí de Canelles es troba situat al costat oest de la riera Gavarresa, a l'oest de Canelles i al nord de cal Bassó. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, tot i que es troba parcialment enrunat i cobert de vegetació. De l'antic habitatge únicament es conserva la cantonada sud-est, d'alçada notables i diversos murs enrunats. La única obertura conservada és el carcabà, a nivell de soterrani, format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre, quedant el canal per on sobreeixia l'aigua totalment cobert de terra. Adossada al nord de l'antic habitatge hi ha la bassa, delimitada amb amples i alts murs de maçoneria de pedra i picada a la roca en la part del pou. A l'est del molí la riera forma un doble salt amb un petit gorg a sota.</p> | 08109-85 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El molí de la Canelles es troba documentat en l'amillarament de 1862 i en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0832600,2.0906000 | 424784 | 4659421 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53272-foto-08109-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53272-foto-08109-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53273 | Cal Burgès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burges | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven part de les façanes nord i oest de l'edifici, tot i que parcialment enrunades i cobertes de vegetació. | <p>Cal Burgès està situada al sud del petit nucli de cases de Lluçà, en un punt lleugerament elevat sobre una plataforma rocosa que forma, uns metres per sota, la balma del Garet. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven diversos murs coberts de vegetació, alguns de maçoneria de pedra i els altres de tàpia. Els murs conservats, completament coberts d'heura, mostren encara alguna obertura, emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i tenen una alçada màxima d'uns 3 metres tant a la façana nord com a l'oest, les dues que s'han conservat.</p> | 08109-86 | Sector sud del terme municipal | <p>Cal Burgès es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716. Tot i així es conserven documents anteriors, dels segles XVI i XVII que ja fan referència a la masia. La masia va quedar deshabitada entre els anys 1939 i 1940 i durant els anys 1868, 1869 i 1870 era coneguda com l'Hostal.</p> | 42.0462200,2.0348900 | 420129 | 4655359 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53273-foto-08109-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53273-foto-08109-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la Casanova de Lluçà es conserva una llinda de pedra bisellada que prové de cal Burgès. La llinda té la data inscrita de 1756 i una decoració d'arc de cortina a l'interior de la qual hi ha un petit rostre esculpit, actualment molt erosionat. També es conserva una fotografia de la masia quan encara era habitada. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53274 | Pieret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pieret | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | No hi ha teulada i la part superior dels murs de tàpia s'han desprès. | <p>Pieret està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, al nord de Manyaques i al sud-oest de la Solana. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb cantonades i pilars de pedra treballada, un al centre de cada façana, i murs de maçoneria de pedra al nivell inferior i de tàpia a la resta. Originalment comptava amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes i estava coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud-oest, té una disposició d'obertures simètrica, totes ubicades al centre i utilitzant el pilar central de pedra treballada com a brancal. A nivell de planta baixa hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell de golfes el mur de tàpia s'ha desprès i només queden els pilars cantoners i el central. La façana sud-est conté únicament una obertura, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al nivell de primer pis. La finestra no conserva la llinda i per sobre el mur ha cedit exceptuant els pilars cantoners. La façana nord-est conté una finestra emmarcada amb maó a nivell de primer pis. Una part del nivell de golfes es troba tancat amb un mur d'obra vista que també ha cedit parcialment. La façana nord-oest únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de primer pis, per sobre de la qual només queden en peu els pilars cantoners i el central. Davant aquesta façana hi ha un mur que s'estén uns metres fins pràcticament davant la façana principal de l'edifici, delimitant un pati. L'extrem sud d'aquest mur es troba delimitat amb cantonades d'obra vista.</p> | 08109-87 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Pieret es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1866 i en canvi no apareix en el llistat de 1793, pel que s'ha de suposar que va ser bastida als voltants de la primera meitat del segle XIX.</p> | 42.0417400,2.0048700 | 417639 | 4654890 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53274-foto-08109-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53274-foto-08109-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53275 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció</em>. Barcelona: Dalmau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana</em>. Torelló: Impremta Sellarès.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Riba està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès, uns metres al nord-oest de l'església de Sant Climent de la Riba. Es tracta d'una masia de grans dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, sobrepassant els 3 metres en alguns punts, i també algunes obertures, la major part de les quals emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació tot i que encara s'intueixen els murs mitgers. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al sud-est de la masia, i entre aquesta i l'església de Sant Climent de la Riba, hi ha un petit turó sobre el qual hi ha un dipòsit d'aigua de la masia, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista i coronat amb volta de rajol, avui esfondrada quasi completament. A tocar de l'església hi ha una pallissa que es conserva dempeus. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté obertures a l'oest, amb una gran obertura central emmarcada amb brancals de pedra treballada i obra vista a la part superior, i a l'est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al nivell superior de la pallissa.</p> | 08109-88 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>La Riba es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Sant Climent Sarriba i en el fogatge de 1553. Va quedar deshabitada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 42.0757700,2.0148200 | 418506 | 4658658 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53275-foto-08109-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53275-foto-08109-88-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53276 | Angelats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelats | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parcialment dos murs de càrrega de l'edifici. | <p>Angelats està situada en un coll elevat en la carena d'Angelats, al sud-oest de l'església de Santa Maria de Salselles i a l'extrem nord-oest del terme municipal, prop del límit amb el terme de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva les façanes nord-oest i sud-est bastides amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres coincidint amb el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes sud-oest, originalment la façana principal, i la nord-est es troben quasi completament derruïdes. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada al volum principal i amb obra vista a les estructures adossades. Les estructures es troben adossades a nord-oest i sud-est de la masia, tot i que actualment es troben derruïdes. Una d'aquestes estructures, de reduïdes dimensions, conserva una volta de canó emmarcada amb rajol.</p> | 08109-89 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Angelats es troba documentada en l'amillarament de 1862. Tot i així la edificació és anterior. Originalment era una masoveria de Vilartimó. L'any 1929 encara constava com habitada.</p> | 42.0929400,2.0258100 | 419437 | 4660554 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53277 | Església vella de Santa Eulàlia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-santa-eulalia-de-puig-oriol | <p><span><span><span><span>BUSCÀ, J. (1996) 'Apareixen les restes de l'església romànica de Santa Eulàlia de Puig-oriol'. <em>El temperi</em>. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Abril de 1996. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, D. (1992) <em>Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.Mª (1985) <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín.</span></span></span></span></p> | Edifici en estat d'abandó. | <p>L'església vella de Santa Eulàlia de Puig-oriol es troba situada al cementiri actual, proper al l mas Puig-oriol. De l'antiga església romànica només en resta la part de ponent d'un edifici d'una sola nau, cobert amb volta de canó, que fa funcions de capella del cementiri. L'aparell és de carreus grossos, simplement trencats i disposats desordenadament sense formar filades uniformes. Al mur de ponent s'hi obre una porta amb llinda, feta de grossos carreus ben tallats. En obres fetes al lloc s'ha trobat la planta de l'antiga nau, ara gairebé del tot desapareguda.</p> | 08109-90 | Sector central del terme municipal | <p>L'església de Santa Eulàlia de Puig-oriol apareix esmentada en l'acta de consagració de l'església de Lluçà, realitzada l'any 905, quan el bisbe de Vic Idalguer acudí a restaurar l'església de Santa Maria, als peus del castell de Lluçà. El bisbe atorgà a l'església consagrada els drets eclesiàstics de diversos vilars i sufragànies, entre els quals es trobava el vilar de Puig-oriol amb la seva sufragània. Hom suposa que aquesta església degué ésser substituïda per un exemplar romànic, el qual fou modificat l'any 1435 segurament a causa dels terratrèmols que assolaren Catalunya a 1428. Els serveis religiosos de l'església anaven a càrrec del canonge capellà de Lluçà que havia de celebrar o fer celebrar el culte en les diverses sufragànies de la canònica lluçanenca. Quan el 1592 la canònica regular fou secularitzada i unida al capítol de canonges de la catedral de Barcelona, aquests havien de tenir cura de la celebració del culte de la parròquia de Lluçà i de les sufragànies i ho feien a través d'un sacerdot que s'intitulava vicari perpetu de Lluçà. El creixement demogràfic que durant el segle XVIII afectà Catalunya motivà que el vicari perpetu es queixés a Roma perquè el capítol barceloní no li assignava un sacerdot per tenir cura del culte de la sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol. El 1760 Roma fallà a favor de la reclamació del vicari perpetu de Lluçà i obligà el capítol barceloní a posar-hi un altre sacerdot que l'ajudés. A partir d'aquest moment hi hagué un sacerdot per atendre el culte de Santa Eulàlia de Puig-oriol i de Sant Cristòfol de Borrassers amb el títol de vicari de Lluçà. Aquest temple arribà a mitjan segle XIX exercint d'església de Santa Eulàlia, però al ser inaugurada, l'any 1855, la seva substituta al poble, la vella església s'anà abandonant. El 1996 coincidint amb les obres d'ampliació del nombre de nínxols del cementiri de Santa Eulàlia de Puig-oriol es van posar al descobert unes restes arqueològiques de l'antiga església romànica de Santa Eulàlia. Les restes consistien en unes murs d'un metre de gruix que es perllongaven fins a la capelleta del cementiri, únic vestigi en peu de l'antic edifici medieval.</p> | 42.0675900,2.0648400 | 422634 | 4657704 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53277-foto-08109-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53277-foto-08109-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53277-foto-08109-90-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||
| 53278 | Cabres Mortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabres-mortes | <p>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès.</p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de dos metres i mig. | <p>Cabres Mortes està situada en un coll elevat en la carena que separa les valls de la riera de Merlès i la riera Lluçanès, al nord del puig Martorell i al sud-est del serrat de Cabres Mortes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Els murs, parcialment coberts de vegetació, s'han conservat amb una alçada mitjana de metre i mig i una alçada màxima de dos metres i mig, i delimiten una planta gairebé quadrada. Únicament es conserva una obertura a la façana nord i l'interior del recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació.</p> | 08109-91 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Cabres Mortes es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. Va ser habitada fins a principis del segle XX.</p> | 42.0802500,2.0302400 | 419787 | 4659141 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53278-foto-08109-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53278-foto-08109-91-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53279 | Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-0 | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007. </p> | XVII-XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Les Casetes està situada en un punt elevat a l'oest de la riera Lluçanès i uns metres al nord-oest del Coll de les Casetes. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada mitjana d'uns 2 metres, assolint els 4 metres en alguns punts. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al voltant del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Al voltant de la masia hi ha nombroses feixes algunes de les quals conserven els murs de contenció de maçoneria de pedra.</p> | 08109-92 | Sector nord del terme municipal | <p>Les Casetes es troba documentada en el cadastre de 1716 com la Caseta.</p> | 42.0887300,2.0562000 | 421945 | 4660059 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53279-foto-08109-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53280 | Roca Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-romani | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Roca Romaní està situada sobre una esplanada rocosa orientada a l'oest en un punt lleugerament elevat al sud-est de les Collades i al nord de la Casanova de la Vall. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres. El volum principal estava format originalment pels nivells de planta baixa i primer pis i tenia la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal estava orientada a l'oest i encara conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, tot i que parcialment enrunat. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Al nord del volum principal de la masia s'observen nombroses estructures adossades, també en runes. Uns metres a l'est de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria amb carreus treballats delimitant les cantonades. Conté obertures a la façana nord, oest i sud i originalment tenia una teulada de doble vessant, actualment inexistent.</p> | 08109-93 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Roca Romaní es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vall, del municipi d'Alpens.</p> | 42.1039700,2.0940000 | 425089 | 4661717 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53280-foto-08109-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53281 | Casanova de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-tor | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Casanova de la Tor de l'Espà està situada en una esplanada elevada envoltada de grans extensions de bosc de pins al nord-est de la Tor de l'Espà i a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb una alçada màxima d'uns tres metres al mur nord, quedant a la resta amb alçades properes al metre. Tot el recinte de la masia es troba completament cobert de vegetació.</p> | 08109-94 | Sector nord del terme municipal | <p>La Casanova de la Tor es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII.</p> | 42.1124000,2.0598600 | 422277 | 4662684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53281-foto-08109-94-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53282 | El Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puigsec | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de dos metres. | <p>El Puigsec està situat als peus del turó del castell de Lluçà, en una zona erma entre camps a l'est de la carretera BV-4341. Es tracta d'una masia en runes, de la que únicament es conserven diversos murs de maçoneria de pedra completament coberts de vegetació. La majoria dels murs que formaven l'edifici s'han enrunat formant acumulacions lineals de terra i runa que amb el temps s'han cobert d'esbarzers, arços i algun arbre. La màxima alçada conservada de mur és d'uns 2 metres, en un dels pocs punts on el mur és visible i on apareix una cantonada delimitada amb carreus treballats.</p> | 08109-95 | Sector central del terme municipal | <p>El Puigsec es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.0517000,2.0429500 | 420803 | 4655959 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53282-foto-08109-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53282-foto-08109-95-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53283 | Puig Martorell Tatliró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-martorell-tatliro | <p><span><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Únicament es conserven petites parts dels murs de càrrega. | <p>Puig Martorell està situada en un punt elevat als peus del Puig Martorell, al sud-oest del mencionat puig i en plena carena de Codolers. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva únicament tres trams de murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'aproximadament mig metre, tot i que en la major part es troben enrunats. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació.</p> | 08109-96 | Sector oest del terme municipal | <p>Puig Martorell es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de l'any 1793 i en el llistat de 1866, en el que apareixen també Puig Martorell de Vilartimó i Puig Martorell del Vilaró. Va ser habitada fins 1920.</p> | 42.0689200,2.0297900 | 419736 | 4657884 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53283-foto-08109-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 53284 | Ca l'Apedaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapedacat | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XX | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>Ca l'Apedaçat està situada en un punt elevat al sud-est del Puig Martorell i al nord-oest del Pla de la Serra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 4 metres, tot i que en la major part es troben enrunats. Conserva únicament una obertura, emmarcada amb maó, a la façana nord-est. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació i per la part exterior s'observa gran quantitat de pedres i maons despresos.</p> | 08109-97 | Sector oest del terme municipal | <p>Cal Apedaçat, originalment la Casanova del Vilaró, va ser bastida a principis del segle XX aprofitant les pedres de la Casa Cremada, masia de la que pràcticament no n'han quedat vestigis i que podria correspondre a la masia del Puig Martorell del Vilaró documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1866.</p> | 42.0677800,2.0316600 | 419889 | 4657755 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53284-foto-08109-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53284-foto-08109-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia era originalment coneguda com la Casanova del Vilaró. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||
| 53285 | El Gascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gasco | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007. | XIX | Únicament es conserven els murs de càrrega fins a una alçada màxima de metre i mig. | El Gascó està situada en un coll elevat als peus de la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord del serrat d'Encollades i la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que actualment es troba en runes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Els murs, parcialment coberts de runa i vegetació, s'han conservat amb alçades que van del mig metre al metre i mig, i delimiten una planta gairebé quadrada on encara s'intueix algun dels murs mitgers, tot i que molt enrunats. | 08109-98 | Sector nord del terme municipal | El Gascó es troba documentada en l'amillarament de 1862. Originalment era una masoveria de la Vila d'Alpens. | 42.1023600,2.0855500 | 424389 | 4661546 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53285-foto-08109-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53286 | Cal Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabada | <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven part dels murs de càrrega. | <p>Cal Rabadà està situada a pocs metres de la riera Gavarresa, al sud-oest de les runes del molí de la Casanova de la Vall i al nord de Canelles. Es tracta d'un edifici de reduïdes dimensions del que únicament es conserva part dels murs perimetrals bastits amb maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i la bassa on s'acumulava l'aigua, ubicada en un nivell superior. Els murs, amb una alçada màxima conservada de poc més de dos metres, es troben malmesos en alguns punts i l'interior es troba cobert de vegetació. També es conserva un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1860 inscrita a la llinda, i una mola de molí parcialment enterrada i coberta de vegetació.</p> | 08109-99 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Cal Rabadà va ser bastida al segle XIX tal com ho testimonia la llinda datada l'any 1860 que encara es conserva dempeus. Probablement era una edificació relacionada amb el molí de la Casanova de la Vall i també utilitzava la força hidràulica.</p> | 42.0907500,2.0946300 | 425126 | 4660249 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53286-foto-08109-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 53287 | La Coma del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-del-grau | <p><span><span><span><em><span>Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716)</span></em><span>. Arxiu de la Corona d'Aragó.</span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XVIII | Únicament es conserva part dels murs de càrrega. | <p>La Coma del Grau està situada en un punt elevat al nord de la Casanova de la Tor i a l'extrem nord del terme municipal, prop del límit amb el terme d'Alpens. Es tracta d'una masia de reduïdes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 4 metres, tot i que en la major part l'alçada és d'entre un i dos metres. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada. Interiorment, el recinte de la masia es troba cobert de runa i vegetació. Uns metres al sud-est hi ha una estructura d'obra vista que únicament conserva els pilars. El voltant de la masia es troba ocupat per nombroses feixes delimitades amb murs de pedra.</p> | 08109-100 | Sector nord del terme municipal | <p>La Coma del Grau es troba documentada en el cadastre de les cases de Lluçà de l'any 1716.</p> | 42.1186500,2.0613900 | 422411 | 4663376 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53287-foto-08109-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml