Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51152 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-malgrat-de-mar | XX | A l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar s'hi conserven col·leccions fotogràfiques que pertanyen a diversos fons documentals. Les més destacades són les de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, les del Grup Excursionista Malgratenc, de Josep Bechdejú, d'Antoni Poch, de Juli Cardona Girons, de Francesc Pla Prats i de Fèlix Cardona Girons. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, la major part en blanc i negre. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Malgrat, com també de la rodalia. El fons de Fèlix Cardona conté fotografies de les seves expedicions. | 08110-101 | C. de Mar, 63 | L'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar té una pàgina web on es poden consultar els diferents fons documentals digitalitzats. Hi podeu trobar llibres, premsa local, fotografies, actes, padrons, mapes, etc. | 41.6445000,2.7432800 | 478621 | 4610339 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51185 | Jaciment Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-ciutat-de-barcelona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | En mal estat i víctima d'espoli. | Jaciment de tipus subaquàtic situat al fons marí de Malgrat de Mar. Es correspon amb les restes d'una embarcació, que fou enfonsat l'any 1937. S'hi ha localitzat material divers, com màscares de gas i munició de guerra. | 08110-28 | Fons marí | El Ciutat de Barcelona era una embarcació construïda a Itàlia l'any 1929 i que era utilitzat per a transport de mercaderies i viatgers pel bàndol republicà. Va ser enfonsat per un submarí el 30 de maig de 1937 davant la costa de Malgrat. Tot i la ràpida actuacio de l'hidroavió que l'escortava i dels pescadors i veïns de Malgrat, hi van morir més d'un centenar de persones. Va ser localitzat l'any 1999 per J.M. Rovira. | 41.6335600,2.7443400 | 478706 | 4609124 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com CBM2. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51187 | Riera de Can Feliciano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-feliciano | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Parcialment destruït. | <p>A la llera de la riera de Sant Genís, al costat de llevant del carrer de Can Feliciano, s'hi va documentar una galeria subterrània. Les intervencions realitzades en motiu de les obres d'adequació de la riera van identificar l'estructura com una mina d'aigua datable de la segona meitat del segle XIX. La boca localitzada s'obria en arc rebaixat ceràmic i la galeria estava coberta amb volta de maó lligat amb morter de calç. En la darrera intervenció es va eliminar parcialment la conducció.</p> | 08110-30 | Riera de Sant Genís | <p>Probablement es tractava de la mina de Can Feliciano, que fa uns anys fou enderrocada. Durant la Guerra Civil va ser utilitzada com a refugi ocasional. Les intervencions arqueològiques es van fer el mes de març del 2008 i el maig del 2010.</p> | 41.6458438,2.7374058 | 478133 | 4610489 | 08110 | Malgrat de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51217 | Estructura de la plana de la mina Angelita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-la-plana-de-la-mina-angelita | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Només se'n conserven restes de fonamentació. | Restes d'una construcció situada a l'esplanada que hi ha davant de la mina Angelita. Es tractava d'un cobert de planta rectangular i coberta a dues vessants amb l'estructura feta de bigues metàl·liques. Actualment l'únic vestigi que se'n conserva són les bigues metàl·liques que formaven part de la fonamentació i els rails de les vagonetes. | 08110-60 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. L'estructura estava situada a l'esplanada on s'aplegava i es classificava el material extret de les mines properes abans de ser transportat cap a l'estació de càrrega. | 41.6495100,2.7246400 | 477071 | 4610900 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 3. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51226 | Canalització del Camí Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-cami-baix | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Se'n conserven les restes | Restes d'una canalització que trascorren paral·leles pel Camí Baix i que actuarien per a desaiguar. Se'n conserva algun tram, fet amb rajol col·locat format una 'U'. Està enrasat amb el nivell del terra del camí i està ple de sediments. | 08110-69 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6472900,2.7263700 | 477214 | 4610653 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 13 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51228 | Tremuja de l'estació de càrrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuja-de-lestacio-de-carrega | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | L'espai està colgat de sediments i vegetació. | Les restes de la tremuja estan situades sobre l'estació de càrrega. Es tracta d'un espai de notables dimensions que estaria delimitat pel propi terreny i per diversos murs perimetrals fets de pedra lligada amb morter, dels quals en queden alguns vestigis. | 08110-71 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. La funció de la tremuja dins el conjunt miner era el d'abocament del material que portaven les vagonetes des de les mines. En aquest punt, des de l'estació de càrrega, era carregat de nou a les vagonetes de l'aeri. | 41.6474100,2.7307200 | 477576 | 4610665 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 16 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51231 | Base de la torre 2 de l'aeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-la-torre-2-de-laeri | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Cobert de vegetació. | Restes d'una estructura situada a la zona agrícola que hi ha entre l'estació de càrrega i el nucli de Malgrat. És de planta quadrangular i està totalment coberta per la vegetació. | 08110-74 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. La funció de la base era la de sostenir la línia aèria que portava el mineral des de l'estació de càrrega fins al mar, a l'estació de descàrrega. | 41.6459400,2.7318800 | 477672 | 4610501 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 19 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51233 | Camí Alt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-alt | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Camí situat entre la boca de la mina 1 i l'esplanada de la mina Angelita. Es tracta d'un vial amb poc desnivell des d'on descendien les vagonetes en direcció a la zona de triatge que hi havia davant la mina Angelita. | 08110-76 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6476500,2.7268400 | 477253 | 4610692 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 21 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51234 | Camí Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Camí situat entre el carregador de vagonetes, al costat de la boca de la mina 4, i fins pràcticament el davant de la masia de Can Palomeres. Es tracta d'un vial amb poc desnivell des d'on descendien les vagonetes en direcció al camí de l'estació de càrrega, tot passant davant les boques de les mines 5, 6 i 7. | 08110-77 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6469200,2.7266500 | 477237 | 4610611 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 22 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51235 | Camí entre el mas Palomeres i l'estació de càrrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-entre-el-mas-palomeres-i-lestacio-de-carrega | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | Camí situat entre el mas Palomeres i l'estació de càrrega. El primer tram es correspondria amb l'acabament del Camí Baix i segueix davant del mas Palomeres per un sender que descendeix fins a la tremuja, a l'alçada de l'estació de càrrega. | 08110-78 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6472700,2.7299600 | 477513 | 4610649 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51235-foto-08110-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51235-foto-08110-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 23 . | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51245 | Pou de ventilació est de la Mina Oriental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ventilacio-est-de-la-mina-oriental | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | L'interior és ple de deixalles. | Pou de ventilació de la mina Oriental, situat al costat de la construcció circular. És una obertura vertical amb una entrada quadrangular de maó. L'interior és ple de deixalles. | 08110-88 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6496100,2.7296200 | 477485 | 4610909 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 34. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51247 | Mina 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-13 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Està coberta de vegetació. | Mina situada al vessant de llevant de la muntanya de Can Palomeres. Presenta una boca totalment tapada per la vegetació, pel que se'n desconeixen les característiques. | 08110-90 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6500300,2.7274900 | 477308 | 4610957 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 36. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51248 | Boques meridionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boques-meridionals | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Estan malmeses i tapades de vegetació. | Conjunt format per tres boques de mina excavades directament del terreny natural. Es troben malmeses, amb desprendiments, i tapades de vegetació. | 08110-91 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6477500,2.7269800 | 477265 | 4610704 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 37. Les fotografies s'han tret del mateix inventari. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51250 | Base de la torre 3 de l'aeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-la-torre-3-de-laeri | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Està cobert de vegetació. | Restes d'una estructura situada a la zona agrícola que hi ha entre l'estació de càrrega i el nucli de Malgrat. És de planta quadrangular i està totalment coberta per la vegetació. | 08110-93 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. La funció de la base era la de sostenir la línia aèria que portava el mineral des de l'estació de càrrega fins al mar, a l'estació de descàrrega. | 41.6452300,2.7324100 | 477716 | 4610422 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 39. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51265 | Font de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-rita-0 | La font de Santa Rita està situada en el marge de la riera de Sant Genís, al seu pas pel sector de llevant de Santa Rita. Està constituïda per un petit mur de morter i maó col·locats de forma tosca, sota del qual hi ha fixat un brollador format per un brollador metàl·lic. La roca que hi ha en aquest indret conté l'aigua que brolla, fins que es perd riera avall. | 08110-208 | Riera de Santa Genís | 41.6530600,2.7389800 | 478266 | 4611290 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51265-foto-08110-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51268 | Festa Major de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-roc | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Roc es celebra cada any els caps de setmana d'agost i té com a punt culminant el dia 16 del Sant patró. La festa comença amb el tradicional pregó, seguit de correfoc infantil i barraques. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, focs artificials, jocs infantils i àpats populars, entre d'altres. Des de l'any 2012, es va incorporar a la celebració la Festa dels Empestats. | 08110-109 | Malgrat de Mar | La devoció a Sant Roc a Malgrat es remunta al segle XVII, quan se li va fer un vot a causa de la pesta i es va instituir en honor seu el dia del seu sant com a festiu. | 41.6456800,2.7411000 | 478440 | 4610470 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51269 | Festa Major de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-nicolau | XIX-XXI | La Festa Major de Sant Nicolau es celebra cada any a l'entorn del 6 de desembre, dia del Sant patró. L'acte central de la festa és l'ofici solemne. També s'hi organitzen activitats lúdiques com són sessions de cinema, concerts, cercavila de gegants, versots, espectacles i balls, entre d'altres. | 08110-110 | Malgrat de Mar | L'església parroquial de Vilanova de Palafolls es va fundar sota l'advocació de Sant Nicolau de Bari l'any 1561. A principi del segle XX tenim constància que l'ofici solemne va començar a estar acompanyat per la societat coral La Lira, que cantava els goigs i en feia els cors. A la tarda hi havia balls populars. L'esmorzar tradicional de la festivitat era el xai. | 41.6456800,2.7411000 | 478440 | 4610470 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51270 | Pla de Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-grau | El pla de Grau és una plana al·luvial de gran fertilitat situada al sector de llevant del terme municipal de Malgrat. Es tracta d'una plana agrícola d'unes 400 hectàrees dedicades a l'horta, la més extensa de la Baixa Tordera. L'espai està dividit en nombroses peces de terra on hi ha elements típics com barraques, sínies, pous i canyissars, a més del rec Viver. S'hi produeixen tot tipus d'hortalisses, com són escaroles, fesols, enciams i tomàquets, entre molts altres. Per la proximitat de la zona humida de la Baixa Tordera, afavoreix que sigui l'hàbitat de nombroses espècies, com són el corb marí, l'aligot comú, el tord, el tudó, sargantanes, gripaus, etc. | 08110-111 | Sector de llevant de Malgrat de Mar | 41.6545900,2.7651400 | 480445 | 4611454 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51270-foto-08110-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51270-foto-08110-111-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51271 | Espai d'Interès Natural de Can Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-can-palomeres | <p>SERRA-COBO, J.; LÓPEZ-ROIG, M.; BAYER, X. (2015). El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar.</p> | <p>Les mines de Can Palomeres és un espai on s'hi refugia una de les colònies de ratpenats més importants del sud d'Europa, pel que té un valor ecològic significatiu. Aquesta espècie ha trobat en les antigues mines de ferro un refugi i de cria, gràcies a les característiques físiques de les galeries. S'hi troben representades fins a catorze espècies de ratpenats de les famílies de rinolòfids, vespertiliònids i minioptèrids, com també de molòssids, tot i que aquests darrers només han estat vistos prop de l'entrada principal. La conservació de les poblacions de ratpenats és de gran importància a nivell ecològic i epidemiològic, pel que el seu hàbitat està protegit a nivell europeu per la Xarxa Natura 2000.</p> | 08110-112 | Muntanya de Can Palomeres | 41.6487800,2.7293700 | 477464 | 4610817 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-01-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51272 | Espècies psammòfiles de l'espai dunar de l'Avda. Pomareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especies-psammofiles-de-lespai-dunar-de-lavda-pomareda | En algunes de les platges de Malgrat, en especial a la de la Conca, s'hi conserva vegetació psammòfila. Es tracta d'un tipus de plantes d'alt valor ecològic associades al medi sorrenc de les platges i que es troba en retrocés arreu del territori català. Hi trobem Rave de mar (Cakile maritima), Jull de Platja (Elymus farctus), Violer Marí (Matthiola sinuata), Silene (Silene niceensis), Escrofulària (Scropulari a canina), Lleteresa (Euphorbia peplis), Melgó Marí (Medicago marina), Sanginària (Paronychia argentea, Fonoll Marí (Crithmum maritimum), Cascall Marí (Glaucium flavum), Equinòfora (Echinophora spinosa), Corretjola Marina (Calystegia soldadella), Vinagrella (Rumex bucephalophorus) i Travarada Marina (Polygonum maritimum). A banda de la flora autòctona i de l'espai dunar associat, també és destacable la fauna característica, en especial la presència de la tortuga babaua i el corriol menut. | 08110-113 | Platja de Malgrat | L'any 2001 l'Ajuntament de Malgrat de Mar i la Fundació Territori i Paisatge van iniciar un programa de recuperació de la vegetació psammòfila de les platges de Malgrat. | 41.6465500,2.7625300 | 480225 | 4610562 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51272-foto-08110-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51272-foto-08110-113-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51273 | Riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tordera | <p>El riu Tordera neix al cim de Sant Marçal del Montseny, entre el Turó de l'Home i el Matagalls. Després de recórrer uns 61 km, desemboca al mar formant un petit delta entre els municipis de Malgrat de Mar i Blanes, que fa de límit entre la província de Girona i Barcelona. El cabal del riu és de règim pluvial, pel que és habitual que no hi circuli aigua. El darrer tram de la Tordera està caracteritzat per un delta amb una llacuna on hi fan hivernada diverses aus migratòries, pel que esdevé un espai d'alt valor ecològic. A nivell vegetal, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs.</p> | 08110-114 | Límit de llevant del terme municipal | 41.6642300,2.7666800 | 480576 | 4612523 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51273-foto-08110-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51275 | Gegants de Malgrat de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-malgrat-de-mar | XX-XXI | Els gegants de Malgrat de Mar formen dues parelles; l'Eulàlia i en Bernat i en Nicolau i la Rita. Els primers representen el primer batlle de Vilanova de Palafolls, Bernat Estornell, i la seva muller, representats amb la vara d'alcalde. Els segons representen una pagesa i un miner, en record dels oficis tradicionals més representatius de la població. Sovint van acompanyats dels gegantons Ernest i Pilonet. | 08110-116 | C. Carme, 30 | La primera parella de gegants va ser creada l'any 1990. En Nicolau i la Rita van ser presentats l'estiu del 2007. | 41.6456800,2.7411000 | 478440 | 4610470 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51278 | Zona humida de la desembocadura del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-humida-de-la-desembocadura-del-riu-tordera | <p>Inventari de Zones Humides de Catalunya. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> | Es troba deteriorada. | <p>La desembocadura de la Tordera és un espai de gran valor ecològic que és l'hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals típiques d'ambients aquàtics costaners. Es tracta d'un indret on el riu forma una llacuna separada de la platja per una barrera de sediments, on nombroses aus migratòries hi troben refugi i hi fan hivernació. Entre les espècies que s'hi observen hi ha el blauet (Alcedo athis), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el corriol menut (Charadrius dubius) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), entre moltes d'altres. La vegetació de l'espai és típicament de ribera, amb presència d'oms, freixes, àlbers, jonqueres i canyissar, entre d'altres.</p> | 08110-119 | Entre el terme de Malgrat i de Blanes | 41.6519800,2.7770700 | 481437 | 4611161 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-06-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51279 | Rampa del torrent de Can Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rampa-del-torrent-de-can-palomeres | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Se'n conserven les restes. | Restes d'una rampa situada en el vessant de llevant del torrent de Can Palomeres. És feta de pedra amb argamassa i s'emprava per facilitar la descarregada de la mina 4, la boca de la qual es troba en una cota superior. Es troba coberta de restes vegetals. | 08110-120 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6474300,2.7254500 | 477137 | 4610668 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 11. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51300 | Casa del C. Bellaire, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bellaire-20 | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta una composició clarament diferenciada entre la planta baixa i el pis. A la planta baixa presenta dos portals d'arc pla emmarcat per una senzilla motllura, que ressalta sobre el revestiment que imita carreus. Al pis hi ha un sol finestral d'arc pla arrebossat emmarcat amb una motllura i amb sortida a un balcó de baranes de forja. La finestra està ressaltada dins un marc de diferent tonalitat, prolongat fins a la cornisa del coronament, des d'on arrenca un petit capcer triangular amb un grup de quatre obertures quadrangulars, amb una baranes de balustrada als costats. | 08110-141 | C. Bellaire, 20 | 41.6463000,2.7407300 | 478409 | 4610539 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51344 | Riera de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-genis-de-palafolls | Al llarg del seu curs té diversos obstacles urbanístics. | La riera de Sant Genís de Palafolls és un curs petit d'aigua que neix a la confluència dela riera de Can Borrell i el torrent de la Bardera, en terme municipal de Palafolls. A Malgrat, transcorre pel sector nord del terme entre el polígol industrial Can Palatina i el Sector de Santa Rita fins a l'alçada del Molí Vell, on creua sota la carretera fins al Parc de Francesc Macià. A partir del carrer de Can Feliciano coincidint amb al seu pas pel nucli urbà, es troba canalitzada fins a la platja, on desemboca. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. | 08110-185 | Nucli de Malgrat | 41.6488700,2.7389400 | 478261 | 4610825 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51344-foto-08110-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51344-foto-08110-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
51353 | Pla de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-pineda | Una part ha estat urbanitzada. | El pla de Pineda està situat al sector de ponent del terme municipal de Malgrat. Es tracta d'una plana agrícola dedicada a l'horta, dividit en nombroses peces de terra on s'hi produeixen tot tipus d'hortalisses, com són escaroles, fesols, enciams i tomàquets, entre molts altres. Una part del pla es troba urbanitzat. | 08110-194 | Sector de ponent de Malgrat de Mar | 41.6459500,2.7341600 | 477862 | 4610502 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51361 | Fesol del ganxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fesol-del-ganxet | El fesol o mongeta del ganxet és un producte típic de l'horta malgratenca. El cultiu d'aquest llegum té entre el setembre i l'octubre el seu punt culminant, quan és recol·lectat. És un fesol blanc en forma de ronyó i pla, que quan es cou la pell queda molt fina i la fa suau al paladar. | 08110-213 | Pla de Grau i Pla de Pineda | El fesol del ganxet està reonegut com un producte amb Denominació d'Origen Protegida (DOP). Cada any, després de la seva recol·lecció es celebren les Jornades Gastrononòmiques del Fesol del Ganxet al Maresme. | 41.6534600,2.7616900 | 480157 | 4611329 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51363 | Goigs a Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-nicolau | XIX | Es tracta dels goigs al bisbe Sant Nicolau, venerat a l'església parroquial de Malgrat de Mar. L'edició és de l'any 1883 i està impresa per la Impremta Torres. Comença així: 'Puig entre los Sants majors Sou en virtut eminent: Nicolau Sant exel·lent Pregau per los pecadors. Ditxa gran habeu tingut En ser vostra Patria noble, Logrant fama gran lo Póble Ahont vos habeu nascut; Un Angel ab resplandors Canté vostre naixament.' | 08110-215 | Església de Sant Nicolau de Bari | 41.6463800,2.7423500 | 478544 | 4610547 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
51162 | Església de Sant Nicolau de Bari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-nicolau-de-bari | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PIÑA, J. (2016). Les esglésies parroquials dels segles XVII i XVIII als arxiprestats de la Tordera, La Selva i Farners Montseny. L'arribada dels models classicistes. Santa Coloma de Farners: Centre d'Estudis Selvatans. | XVIII-XX | L'església parroquial de Sant Nicolau de Bari és un temple d'estil barroc situat al centre de la població. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau amb creuer coberta amb volta de canó dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. La nau comunica amb les capelles laterals a través d'arcs de mig punt, al costat dels quals arrenquen les pilastres que sostenen la cornisa que l'envolta. La part del creuer es defineix amb un cimbori cobert amb una cúpula. El presbiteri està cobert amb volta de creueria i també presenta llunetes. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d'obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres intercalades entre els arcs torals i la rosassa. A l'exterior, el frontis està definit per una portalada d'arc escarser amb dues pilastres a cada costat que sostenen una cornisa amb una fornícula en forma de petxina amb la imatge de Sant Nicolau envoltada de motius decoratius. A sobre hi ha la rosassa i el coronament sinuós amb una cornisa amb voladís. Al costat de tramuntana s'hi adossa el campanar de planta quadrangular, que als nivells superiors és octogonal i que presenta un rellotge a la part frontal. El nivell superior està obert a les vuit cares amb pòrtics d'arc apuntat, dels quals la majoria es troben tapiats. A les façanes laterals de l'església hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és de marbre al frontis i de pedra lligada amb morter a la resta, amb carreus escairats a les cantonades. | 08110-5 | Pl. de l'Església | Antigament en aquest indret hi havia la capella de Sant Antoni, consagrada l'any 1563 i reformada entre els anys1630 i 1797. L'altar estava presidit per un retaule fet per l'escultor Claudi Perret i el fuster Simeó Olivares. A finals del segle XVIII la façana va quedar malmesa per un terratrèmol, motiu pel qual s'encarregà la reconstrucció de l'església parroquial a l'arquitecte barceloní Francesc Trillas. El principal mecenes de l'obra fou Agustí Gibert Xurrich. Durant la Guerra Civil fou incendiada i saquejada, i reconstruïda entre els anys 1940 i 1949. | 41.6463800,2.7423100 | 478541 | 4610547 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51162-foto-08110-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51162-foto-08110-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51162-foto-08110-5-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Francesc Trillas | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51151 | Barraca prop de la mina 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-mina-4 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XIX | No conserva la coberta i s'hi han fet pintades vandàliques. | En un costat del Camí Baix, prop de la mina 4, hi ha les restes d'una barraca. És una estructura de planta rectangular i de petites dimensions, de la qual no se'n conserva la coberta, que originalment era amb volta de tartana. A la part frontal s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic. Als costats s'obre amb sengles finestres d'arc pla arrebossat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, revestit amb morter de calç. A l'interior no s'hi conserven vestigis destacats. | 08110-100 | Mines de Can Palomeres | 41.6501500,2.7228600 | 476923 | 4610971 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51151-foto-08110-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51151-foto-08110-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Tot i no formar part del conjunt miner, consta a l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres, amb el número de fitxa 46. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51154 | Cementiri de Malgrat de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-malgrat-de-mar | XIX-XXI | El cementiri de Malgrat està situat al sector de llevant del nucli urbà. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra arrebossats i pintats, que s'obre a migdia amb una portalada amb pilastres i un capcer triangular, al centre de la qual hi ha una orla en relleu amb la inscripció 'AJUNTAMENT DE MALGRAT'. La porta és feta amb forja i a la part superior hi consta l'any '1860'. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Al costat hi ha el panteó de la família Fonlladosa. A la part de migdia s'ha ampliat el cementiri reproduïnt les dimensions i estructura de l'antic. | 08110-103 | Av. Mediterrània, s/n | El cementiri de Malgrat va construir-se a finals del segle XIX. La falta d'espai va fer que entre 1986 fos ampliat amb més nínxols i un nou recinte. L'any 2017 s'hi han fet reformes, tot renovant la part antiga. | 41.6473100,2.7470900 | 478939 | 4610650 | 1860 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51154-foto-08110-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51154-foto-08110-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51156 | Escultura de l'escolapi Benet Turró i Darder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lescolapi-benet-turro-i-darder | XIX | Les inscripcions dels plafons estan erosionades, fet que en dificulta la lectura. | Monument situat al costat de l'entrada del cementiri de Malgrat. Es tracta d'una escultura figurativa feta de pedra tallada. Està representat dempeus, vestit amb els hàbits i el braç alçat. Està alçat sobre una base quadrangular motllurada, amb plafons amb inscripcions a cada costat. Al davant hi ha una làpida datada de l'any '1895'. | 08110-105 | Cementiri de Malgrat de Mar | El mossèn Benet Torró i Darder va néixer a Malgrat de Mar l'any 1949. | 41.6471900,2.7468900 | 478923 | 4610636 | 1895 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51156-foto-08110-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51156-foto-08110-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51157 | Pont del tren de la Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren-de-la-tordera | XIX | S'hi han fet pintades vandàliques. | Pont que permet salvar el riu Tordera. Està format per un tauler de formigó on hi transcorre el carril ferroviari, que descansa sobre cinc piles semicirculars. A la part central s'hi conserven piles més antigues fetes amb pedra, mentre que les altres són de formigó. | 08110-106 | Extrem de llevant del terme municipal | La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. L'estació de Malgrat dins el següent tram de línia fins a Tordera fou inaugurada l'any 1859. El pont va haver de ser refet després de la rierada de l'any 1943. | 41.6659400,2.7650300 | 480439 | 4612714 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51157-foto-08110-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51157-foto-08110-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51160 | Creu d'en Sarrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-sarra | Colomé, J. (2008). 'La Creu d'En Sarrà', Homenatge a Joaquim Colomé i Alsina. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat. | XIX-XX | Creu situada dins la rotonda del carrer Girona. És una creu llatina de metall fixada sobre un monòlit rectangular de pedra. Els braços i la base de la creu presenten terminacions obertes. El monòlit està inscrit per les dues cares: DESGRACIA DEL SEÑOR RAMON SARRA DIA 2 DE DESEMBRE 1849' i 'MURIO D UNA DSGRAFIA EN ESTE SITIP EL DR DON RAMON SARRA DIA 2 DIC'. | 08110-3 | Rotonda del C. de Girona i l'Av. De Joaquima de Verduna | La creu va ser construïda a la carretera de Malgrat a Blanes, en el lloc on morí d'accident el Dr. Sarrà. El doctor vivia al carrer Passada i havia estat regidor de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. Segons Colomé (2008:30), antigament hi havia una creu de pedra que fou destruïda fa anys. L'any 1961 l'Ajuntament va col·locar una creu de ferro sobre el monòlit que hi quedava, feta per l'artesà malgratenc Joan Paradeda. | 41.6522400,2.7490200 | 479102 | 4611196 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51160-foto-08110-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51160-foto-08110-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51168 | La Pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pilona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Es troba deteriorada. | Estructura situada a la costa de Malgrat, a uns 400 metres de la platja. És de planta rectangular i és feta de formigó, parcialment revestida amb pedra. A la superfície presenta les quatre bases de maó i formigó on anava fixada l'estructura de formigó que la configurava , avui totalment desapareguda. | 08110-11 | Costa de Malgrat | La pilona és el darrer vestigi d'un sistema de transport del ferro de les mines de Can Palomeres i Can Gelat cap als vaixells acorats a la costa. Es tractava de l'estació de càrrega del mineral i estava formada per tres torres amb unes vagonetes fixes a un cable, de les quals se'n va conservar de forma simbòlica la darrera. | 41.6350500,2.7385000 | 478220 | 4609291 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51168-foto-08110-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51170 | Peixateries velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixateries-velles | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Espai porxat situat entre el carrer del Carme i el carrer Bellaire, al costat de la casa consistorial. Actualment s'hi conserva un porxo a banda i banda, amb columnes de fosa que suporten jàsseres metàl·liques. Un dels costats està semicobert i presenta un muret on descansen les columnes. Antigament tot l'espai tenia una coberta a dos vessants sostinguda amb encavallades de fusta, que va ser eliminada en la darrera restauració. | 08110-13 | C. Carme, 30 | Es van construir l'any 1890, quan era alcalde de Malgrat el sr. Martí Casas. L'any 1920 s'hi va afegir una coberta. | 41.6457300,2.7412300 | 478451 | 4610476 | 1890 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51170-foto-08110-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51170-foto-08110-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Tenien una coberta del primer terç del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51186 | Jaciment de la Pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pilona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Ha estat parcialment espoliat. | Jaciment de tipus subaquàtic corresponent a un fondejador. | 08110-29 | Fons marí | Va ser descobert per J,M. Rovira, Millàs i Delunde. | 41.6350200,2.7385000 | 478220 | 4609287 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51186-foto-08110-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El material està dipositat de l'Ajuntament de Calella. | 98 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51197 | Can Montals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montals | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Can Montals és una casa construïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb un tractament diferenciat entre la planta baixa i la resta. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades i estan emmarcats amb un motllura amb franges esgrafiades. Entre les finestres del pis i les de les golfes, de menors dimensions, hi ha una composició de cornises motllurades, enllaçades formalment amb franges verticals situades als extrems de la façana. El coronament està definit per una balustrada. El tractament exterior del mur és arrebossat imitant carreus encoixinat a la planta baixa i arrebossat imitant carreus a la resta. | 08110-40 | C. del Mar, 17 | Va ser renovada l'any 1942 per Salvador Montals i Fontrodona. Va ser reformada l'any 2000. | 41.6455500,2.7421800 | 478530 | 4610455 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51197-foto-08110-40-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Juan Antonio de Ferrater | També es coneix com Can Sibina. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51208 | Capelleta de la casa del C. Antoni de Pàdua /Travessera del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-casa-del-c-antoni-de-padua-travessera-del-mercat | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Capelleta situada a la cantonada d'una casa. Està formada per una fornícula d'arc apuntat arrebossat, amb la base de pedra motllurada i està tancada amb vidre. L'interior està acabat amb una petxina i conté una imatge ceràmica de Sant Antoni de Pàdua. | 08110-51 | C. Antoni de Pàdua /Travessera del mercat | 41.6464600,2.7410100 | 478433 | 4610557 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51208-foto-08110-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51209 | Tanca de la casa del passeig de Llevant, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-casa-del-passeig-de-llevant-6 | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | Tanca d'una torre construïda a principi del segle XX. Es tracta d'un mur construït a la cantonada entre el carrer d'en Blanch, que s'obre amb una portalada al costat de mar. La portalada presenta dos pilars d'obra rematats amb capitells motllurats, sobre dels quals hi havia dracs esculpits. El mur està fet de maó i els pilars estan arrebossats amb plafons rectangulars. La porta és feta de forja. | 08110-52 | Passeig de Llevant, 6 | La tanca era de la casa coneguda com a Can Torner o 'Cal Burro d'or', propietat del doctor Jose Torner i Fors, que fou enderrocada a la dècada de 1990. | 41.6422200,2.7427100 | 478573 | 4610086 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51209-foto-08110-52-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Un dels dracs va quedar malmès a causa d'una tempesta i l'altre fou guardat. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51210 | Tanca perimetral de Can Campassol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-perimetral-de-can-campassol | <p>Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar.</p> | XIX | <p>Tanca perimetral que forma cantonada entre els carrers del Mar i Sant Pere. Està constituïda per dos portals, un situat al carrer del Mar i l'altre a la pròpia cantonada. En tots dos estant delimitats per pilars hexagonals amb motllures geomètriques i capitells a la part superior i coronats amb gerros ceràmics. Les portes són de reixa forjada decorada a la part superior. Aquest mateix esquema compositiu es reprodueix a la tanca, formada per diversos pilars quadrangulars amb motius geomètrics motllurats i capitells al coronalment. Entre els pilars hi ha intercalats trams de reixa forjada fixada sobre murs de poca alçada. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, arrebossats i pintats, excepte en un tram del carrer Sant Pere on la tanca és un simple mur sense revestir.</p> | 08110-53 | C. del Mar, 85 | <p>La casa de Can Campassol va ser construïda entre els anys 1869 i 1873 per encàrrec de Mariano Alsina. Després de la seva mort uns anys més tard, la casa fou llogada a Raimundo Camprubí, pare de Zenòbia, qui es casaria amb el poeta Juan Ramon Jiménez. L'any 1897 la casa és venuda al notari Juan Campassol, la família del qual en va mantenir la propietat fins a la dècada de 1970. Malgrat la voluntat popular de preservar la casa, finalment fou enderrocada l'any 1977. La finca fou adquirida per l'Ajuntament de Malgrat de Mar l'any 1981, qui hi va habilitar un esplai i un parc públic, tot preservant part del jardí històric i la tanca perimetral.</p> | 41.6434932,2.7439342 | 478675 | 4610226 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51210-foto-08110-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51210-foto-08110-53-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51214 | Mines de Can Palomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-can-palomeres | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XVIII-XX | Alguns elements estan tapats per la vegetació i el seu abandonament fa que estigui deteriorat. | A la muntanya de Can Palomeres s'hi conserva un conjunt miner instal·lat a la localitat a principi del segle XX. Es tracta d'una obra civil de gran magnitud que ocupa la muntanya del sector de mestral del terme municipal i que abastava fins al litoral, on era carregat el mineral. A la part de la muntanya s'hi conserven abundants vestigis, com són les diverses mines, algunes amb forats de ventilació i comunicades entre sí; ; el carregador de vagonetes; la tremuja; l'estació de càrrega, etc. A la part inferior del conjunt s'hi conserven les bases de les torres de l'aeri i la Pilona o estació de descàrrega, on el material era carregat als vaixells. | 08110-57 | Muntanya de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6495300,2.7246200 | 477069 | 4610902 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51214-foto-08110-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51215 | Mina 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | La boca de la mina es troba molt deteriorada. | Mina situada en el marge dret del Camí Alt. Presenta una boca d'arc pla de maó, col·locat de forma esgraonada a mode de cornisa. Els brancals són també de maó però es troben molt malmesos. L'interior de la mina està excavat formant una galeria de poca profunditat, amb una fornícula al costat de l'entrada com a element singular. | 08110-58 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6486400,2.7260200 | 477185 | 4610803 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51215-foto-08110-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada com a Portal de la boca de la mina 1, amb el número de fitxa 1. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51218 | Carregador de vagonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-de-vagonetes | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Es conserva parcialment. | Les restes del carregador de vagonetes es corresponen a la part inferior de la infraestructura. Es correspon amb la tremuja, consistent en un mur perpendicular a la rampa. És fet de pedra lligada amb morter i presenta una boca d'arc rebaixat de pedra, de poca alçada a causa dels sediments que s'acumulen al davant. | 08110-61 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. El carregador de vagonetes era la infraestructura emprada per carregar el mineral que s'aplegava a la plana de la mina Angelita. Tenia una rampa, al final de la qual hi havia un túnel i la tremuja, que permetia contenir el material per ser extret gradualment cap a les vagonetes. | 41.6491400,2.7245300 | 477061 | 4610858 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51218-foto-08110-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 4. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51219 | Mina 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-4 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Mina situada en el marge esquerre del Camí Baix. Presenta dues boques, la superior d'arc pla de maó, col·locat de forma esgraonada a mode de cornisa. Els brancals són també de maó. L'interior de la mina està excavat formant una galeria, amb una segona porta de maó situada a l'interior de la mina. Les parets interiors estan emblanquinades per l'utilització pel cultiu de bolets que va tenir fa uns anys. Al costat de la boca, a l'exterior, hi ha un pedrís d'obra. | 08110-62 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6490400,2.7240600 | 477022 | 4610848 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51219-foto-08110-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51219-foto-08110-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada com a portal de la boca de la mina 4, amb el número de fitxa 5. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51220 | Murs de delimitació del Camí Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-delimitacio-del-cami-baix | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Presenta cert estat de deteriorament. | Restes de murs situats al marge nord del Camí Baix, entre les boques de les mines 4 i 7. Es tracta de trams discontinus de poca alçada, fets de pedra lligada amb morter. Algunes parts estan parcialment cobertes de sediments i tapades per la vegetació. | 08110-63 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6489600,2.7245400 | 477062 | 4610838 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51220-foto-08110-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 6. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51221 | Mina 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-7 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Mina situada en el marge esquerre del Camí Baix. Presenta una boca d'arc pla de maó, col·locat de forma esgraonada a mode de cornisa. Els brancals són també de maó. L'interior de la mina està excavat formant una galeria. Les parets interiors estan emblanquinades per l'utilització pel cultiu de bolets que va tenir fa uns anys. | 08110-64 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6486400,2.7249100 | 477093 | 4610803 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51221-foto-08110-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51221-foto-08110-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 7. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51222 | Safareig del Camí Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-cami-baix | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Està cobert de sediments i restes vegetals. | Petit dipòsit situat al costat del camí. És de planta rectangular i de petites dimensions, fet de maó i revestit interiorment amb morter. Té poca fondària i està cobert de sediments i restes vegetals, com també ho està l'entorn. | 08110-65 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. Es creu que la funció del safareig dins el conjunt miner podria haver estat d'abeurar els animals de càrrega o bé de netejar les vagonetes. | 41.6485500,2.7252400 | 477120 | 4610793 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51222-foto-08110-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51222-foto-08110-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 8. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51223 | Mina 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-6 | LLINÀS, J. (2015). Mines de Can Palomeres (Malgrat, Maresme). Estudi arqueològic. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. | XX | Mina situada en el marge nord del Camí Baix. Presenta una boca d'arc pla de maó, col·locat de forma esgraonada a mode de cornisa. Els brancals són també de maó. L'interior de la mina està excavat formant una galeria, que s'eixampla al costat de l'entrada amb un petit espai on s'observa una xemeneia de secció cilíndrica i suports per estanteries. A poca distància de l'entrada hi ha un mur de maó perpendicular a la galeria, que es tracta d'un vestigi de la Guerra Civil, quan va ser utilitzada com a magatzem d'artilleria. Les parets interiors estan emblanquinades per la posterior utilització de la mina per al cultiu de bolets. | 08110-66 | Mines de Can Palomeres | La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. | 41.6484900,2.7254400 | 477137 | 4610786 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51223-foto-08110-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51223-foto-08110-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari dels elements conservats de l'Estudi Arqueològic de les Mines de Can Palomeres està identificada amb el número de fitxa 9. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.