Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75548 | El Clascar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clascar | DE ROCAFIGUERA, M. (1995). Osona ibèrica: el territori dels antics ausetans. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -IV / -I | Parcialment destruït per les obres que s'hi han fet. | Al turó del Clascar s'hi han localitzat restes materials que indiquen la presència d'un assentament ibèric sense fortificar. El material en superfície es trobava tant al cim com en el vessant de llevant del turó, on en motiu d'un rebaix fet per la construcció del cementiri (fet en el context de la intervenció arqueològica de l'església de Sant Vicenç) es van posar al descobert dos blocs escultòrics que s'han identificat com a monuments funeraris ibèrics. Aquesta troballa indicaria l'existència d'una necròpolis en el vessant de llevant del turó del Clascar. El jaciment s'ha datat entre els segles IV i I a. C i sembla que no tingué continuïtat en època romana. | 08111-1 | Turó del Castelló | Va ser excavat per primera vegada a principi del segle XX pels senyors Vilaplana i Sala Moles, de Vic, que hi van localitzar fragments de ceràmica romana i de moles. Els monuments funeraris es van posar al descobert l'any 1985 en motiu de l'aplanament del terreny per a construcció del nou cementiri. | 41.8869000,2.2323100 | 436309 | 4637504 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-3_1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75549 | Jaciment de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torrellebreta | DANÉS, J. (1932). 'Antiguitats de Tona', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Núm. 450. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Pot haver quedat destruït en motiu de les tasques de conreu. | En un camp que hi ha a migdia del mas Torrellebreta s'hi va localitzar material lític en superfície, així com monedes. D'una banda, es trobaren dues puntes de sageta de sílex, un fragment de ganivet de sílex blanc, pedres de llamp de diorita i basalt, etc.; i de l'altra diverses monedes ibèriques i romanes. | 08111-2 | Al sud del masTorrellebreta | El material va ser recollit i guardat pels propietaris de la masia. | 41.8539000,2.2577300 | 438386 | 4633821 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75550 | Jaciment de la teuleria de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-teuleria-de-lalbanell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Ha quedat destruït. | En un camp de la masia de l'Albanell s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. Es tracta de fragments de ceràmica campaniana, una vora de kalathos sense decorar, ceràmica grisa feta a torn, un fragment de vidre i una peça triangular de ferro. Posteriorment, en aquesta zona es va localitzar una peça monolítica sense inscripció i de forma cilíndrica que es correspon amb un mil·liari. | 08111-3 | Camí de l'Albanell | El mil·liari va ser descobert l'any 1885 per Hubner i es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.9034700,2.2587600 | 438519 | 4639324 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75550-foto-08111-3-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75551 | Jaciment de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-rectoria | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | IX - XVIII | En motiu d'unes rases de sondeig que es van fer al pati de la rectoria de Sant Vicenç de Malla, es van posar al descobert diverses estructures i tombes antropomorfes datades entre els períodes medieval i modern. Entre les deu fases estratigràfiques documentades trobem dues tombes antropomorfes dels segles IX i X, a més de diversos murs de pedra lligada amb morter de calç i paviment de lloses, datats entre els segles X al XVI. En la darrera fase es va constatar que durant la primera meitat del segle XX es va cobrir l'àrea del pati. No es descarta que els enterraments estiguin relacionats amb els que hi ha entorn l'església de Sant Vicenç de Malla, situada a uns vint metres a gregal. | 08111-4 | Caseria de Malla | El sondeig es va fer el juliol del 1997, sota la direcció de l'arqueòloga Marta Fàbregas i la promoció de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. El material va ser dipositat al Museu de Pedret de Girona. | 41.8869800,2.2344400 | 436486 | 4637511 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75551-foto-08111-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75551-foto-08111-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75552 | Castell de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-malla | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | X | Només es conserven restes de fonamentació tapades per la vegetació. | <p>El castell de Malla està situat en un petit turó situat a ponent del Clascar, conegut com el Castelló, des del qual s'hi pot accedir a través d'un sender que els uneix. De la construcció únicament són visibles les restes de fonamentació cobertes per la vegetació, pel que se'n desconeixen les característiques.</p> | 08111-5 | Turó del Clascar | <p>El castell d'Orsal (també denominat Orsalitano, Ursal o Ursalitano) està documentat des de l'any 918, en què s'esmenta el castro Ursalitano en motiu de la venda d'unes terres. A partir de l'any 962 va pertànyer als vescomtes de Girona, que en van mantenir la possessió almenys fins a l'any 1044, quan ja consta com a castrum de Medalia. A partir d'aquesta data, el castell fou llegat a Sant Pere de Vic una meitat i al monestir de Santa Maria de Ripoll l'altra. Després d'un judici entre les dues parts pel seu domini, van acabar venent-lo al comte de Barcelona, Berenguer Ramon I. En motiu del pacte establert entre els comtes de Barcelona i de Besalú, el castell és esmentat de nou l'any 1107. En aquest moment, el castlà del castell era Pere Bernat de l'Aguilar, de Tona. Suposem que el seu descendent va ser el primer en cognominar-se Malla, iniciant-se així un dels llinatges més destacats d'Osona d'aquesta època. El primer d'ells, Guanalgod, testà en favor del seu fill Ramon l'any 1138, qui residia en un casal de la sagrera de Sant Vicenç de Malla. En aquest moment, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, el va concedir als Montcada, que el van tenir fins a principi del segle XIV, quan va ser incautat per la monarquia. L'any 1356 el castell va quedar inclòs dins del nou comtat d'Osona, que el rei Pere el Cerimoniós va establir a favor de Bernat III de Cabrera. Després que els béns del comte fossin confiscats per la corona, l'any 1372 Pere el Cerimoniós va restituir els béns a la seva família, llevat del castell de Malla, que quedà com a possessió reial. Un any més tard, el monarca va vendre'l a l'aleshores castlà, Roger de Malla. La possessió dels Malla sobre el castell i el seu terme es perllongà fins a l'any 1419, quan el rei Alfons el Magnànim el va redimir i el va concedir com a carrer i membre de la ciutat de Vic. Per aquest fet, els habitants de Malla van protestar durant els segles posteriors, ja que els impostos que havien de pagar als consellers de Vic eren molt elevats. Pel que fa al llinatge dels Malla, ja desvinculats del castell de Malla, van entroncar amb els Cartellà durant la segona meitat del segle XVI. El castell degué caure en decadència a partir d'aleshores, pel que va començar un deteriorament progressiu. L'any 1918 s'hi va fer una intervenció arqueològica on es van posar al descobert els murs de fonamentació.</p> | 41.8881300,2.2294400 | 436072 | 4637643 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75552-foto-08111-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75552-foto-08111-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75552-foto-08111-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Al fons fotogràfic Salvany s'hi conserva una fotografia del Castelló de Malla, feta per Josep Danés i Torras i datada de l'any 1933, on s'observen les restes de fonaments de pedra i tàpia. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 75553 | L'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbanell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1957). 'El Castillo de Taradell', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVII-XX | L'Albanell és una masia del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el segle XIX va ampliar-se amb un cos a llevant obert amb galeries, una capella neogòtica i diversos cossos annexes. També va fer-se un passeig arbrat per accedir a la finca. A principi del segle XXI van suprimir-se els cossos afegits en la darrera ampliació i es va fer una reforma integral de la casa per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba descentrat en el frontis. La resta d'obertures de la façana es disposen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Els finestrals situats als extrems del pis presenten la llinda tallada amb una roseta central i tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les finestres de les golfes estan acabades amb una incisió conopial a la llinda. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat, llevat de tres finestres d'arc pla de pedra carejada a la façana posterior i de ponent. El tractament dels murs es manté arrebossat i pintat, amb els carreus de les canonades vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior s'hi conserva una biga de fusta gravada amb l'any '1755'. En motiu de la restauració, es van afegir noves obertures d'arc pla arrebossat i es van suprimir els cossos que formaven la lliça, entre les quals hi havia una capella d'estil historicista. També es va enderrocar el cos de galeries que s'adossava a llevant, enlloc del qual es va construir el garatge. A la façana de ponent s'ha afegit un porxo amb estructura de fusta. A pocs metres en direcció a xaloc s'hi conserva una cabana de dos cossos amb grans portes d'arc escarser arrebossat. S'accedeix a la finca a través d'una portalada metàl·lica amb pilars de pedra per un magnífic passeig de plàtans. | 08111-6 | Camí de l'Albanell | La primera notícia documental que tenim del nom Albanell es remunta a principi del segle XIII, quan dins la venta de la Quadra del Real al monestir de l'Estany s'hi inclou l'alou de Berenguer d'Albanell. Al fogatge de l'any 1553 hi consta com a habitant del mas de l'Albanell a Sagimon Gurri. Dins de la finca del mas hi havia diverses masoveries, com són Can Xeu, el Molí de l'Albanell i la Teuleria de l'Albanell. L'any 1684 l'hereu del mas era Francesc Albanell i el va succeir el seu fill Antoni, qui va casar-se amb Maria Arumir, filla del mas Arumir de Folgueroles. Durant el primer terç del segle XX la va comprar la família Casaramona de Barcelona, qui en manté la propietat. En motiu de la reforma feta l'any 2003 es va enderrocar la capella de Sant Joan Baptista pel seu mal estat de conservació. | 41.8987800,2.2568900 | 438360 | 4638805 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75554 | El Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XX | El Ral és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XV i XVI, visible en els diversos elements gòtics renaixentistes que s'hi conserven. És un edifici de planta rectangular que es composa de diversos volums superposats, entre els quals destaca una capella adossada a la façana de llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Davant la façana principal s'hi adossa un volum de mateixa alçada que segueix el pendent de la coberta del primer volum. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut desgastat a la clau, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla arrebossat que en substitueix una d'estil gòtic renaixentista amb la llinda i els brancals acanalats, segons un testimoni gràfic. La resta d'obertures de l'edifici són d'arc pla arrebossat, excepte la que hi ha en el cos annex de migdia amb llinda gravada amb incisió conopial i una creu, que originalment estava a la façana de ponent. A l'entrada del mas, malgrat que s'ha canviat el forjat antic, s'hi observen dues mènsules de fusta que haurien sostingut un embigat gòtic-renaixentista. També cal destacar les restes d'un portal gòtic que des del primer pis permetia accedir a la capella del mas, consistent els brancals amb frisos de rosetes sobre impostes motllurades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i de tàpia, revestits amb morter. | 08111-7 | Camí del Ral | La primera referència documental del Ral o Real es remunta a l'any 965, quan s'esmenta el lloc 'ad ipso Riale' dins de Taradell. Ja al segle XII, el mas Ral i les seves terres van ser adquirides en franc alou per Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell. El ple domini de l'alou del Ral, que incloïa el mas i el molí, va ser adquirit l'any 1201 pel prior Bernat del monestir de Santa Maria de l'Estany - que fins aleshores hi tenia drets- a Pere Ramon de Taradell, la seva muller Ermesenda, als seus fills i a Tiburgis de Taradell. Poc després, l'any 1205, la família Mont-rodon també ven els seus drets al delme del Ral al monestir de l'Estany. Sabem que en aquest moment residien en els masos que el priorat tenia a la zona Guillem i Berenguer Real. Vers el segle XIV, es va redimir de la parròquia de Taradell i les terres a l'entorn mas es van constituir com a quadra, amb un terme autònom de domini reial, condició que va mantenir fins al 1840 que es va annexar a Malla. Durant el segle XVIII el llinatge dels Ral van exercir l'ofici d'escultors, dels quals se'n conserven nombroses talles per la comarca. El primer en establir un taller independent a la ciutat de Vic va ser Josep Real i Homs, i van continuar el seu ofici els seus fills Vicenç i Antoni Real i Vernis. Els fills del primer, Francesc i Josep Real van seguir treballant d'escultors. El fill d'Antoni, Joan, va tenir una filla, que es casà amb Josep Gros, els descendents dels quals mantingueren el taller fins a la segona meitat del segle XIX. Després que ho portés un temps Agustí Potellas, va tancar definitivament a principi del segle XX. | 41.8931700,2.2607100 | 438671 | 4638179 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75554-foto-08111-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75554-foto-08111-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75554-foto-08111-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75555 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-2 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVI-XX | Les Vinyes és un conjunt arquitectònic constituït per una masia del segle XVI, una torre senyorial de principi del XX, una caseta i una cabanya. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central presenta una galeria vertical amb dos pòrtics; al de la planta baixa hi ha el portal d'accés, d'arc pla de pedra carejada amb l'escut del baró de la Blava inscrit. La torre senyorial està situada a migdia de la masia; és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament formant tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser. Aquest presenta la data '1911' inscrita i l'anagrama de Crist, mentre que les obertures dels pisos superiors presenten una motllura decorativa a la llinda i tenen sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos definit per tres galeries horitzontals amb pòrtics d'arc pla arrebossat i balustrada. La resta d'obertures de la torre són d'arc pla arrebossat. A llevant de la masia hi ha la caseta, un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està obert al primer pis amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc escarser arrebossat. Pel que fa a la cabanya, és una construcció situada a ponent de la torre, amb murs d'encofrat de tàpia. Davant de la façana de migdia de la torre hi ha un jardí de gust afrancesat amb arbusts retallats amb formes geomètriques, així com una portalada de ferro on hi consta l'any '1916'. | 08111-8 | Camí de les Vinyes | En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas de les Vinyes i en el fogatge del 1553 hi consta que residia al mas Vinyes Antoni Terres. Més endavant va passar a formar part de la baronia de la Blava, fins que a finals del segle XIX la va comprar la família Pla. Poc després van construir una casa senyorial al costat de regust modernista. L'any 1912 es va adossar la galeria a la façana de llevant i l'any 1916 es va fer el jardí. | 41.8892600,2.2401200 | 436959 | 4637760 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75555-foto-08111-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75555-foto-08111-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75555-foto-08111-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75556 | Font de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla-0 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XX | La Font de Malla és una masia d'origen medieval que va reformar-se durant el segle XVII. A principi del segle XX s'hi va afegir un cos amb galeries i una finestra d'estil neogòtic. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'extrem de garbí de la façana en sobresurt una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos; al més proper a la torre hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest s'obre una petita espitllera i un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'FRANCEH FONT 1680' i l'anagrama de Crist. La resta d'obertures del frontis són d'arc pla, totes de pedra carejada menys l'arrebossada de les golfes. El finestral de l'eix lateral té sortida a un balcó de baranes forjades. Pel que fa a la torre, té la majoria de les finestres a la cara de ponent, totes d'arc pla arrebossat. Tanmateix, al nivell superior té en les quatre cares dues finestres d'arc pla arrebossat. La façana de migdia presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, a més d'un gran pòrtic al pis superior amb una biga de fusta central i barana també de fusta. A principi del segle XX es va adossar a la façana de llevant i part de tramuntana un cos de dos nivells d'alçat i la coberta a un vessant. A la mateixa façana de llevant presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic a la façana de migdia. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal d'arc de mig punt i una finestra d'estil neogòtic, geminada amb arquets i columneta central. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, amb els angles cantoners de pedra escairada vista. El ràfec està acabat amb cabirons a la masia i amb imbricació de rajols i teules ceràmiques a la torre. La lliça de la casa està formada per diversos cossos annexes i dues portalades amb pilars de maó. | 08111-9 | Camí de la Font | La primera referència documental del mas Font és de l'any 1313, en què Guillem Font fa hereu del mas al seu fill Pere. En el fogatge de l'any 1497 hi consta la 'Font de Maya' i en el de 1553 hi consta Joan Font. Més endavant, vers el segle XVII, va ser reformat per Francesc Font. Durant la segona meitat del segle XVIII el propietari del mas Font, Salvador Font i Comarma, va tenir un plet amb José Bres i Domènech, argenter de Vic. A principi del segle XX va canviar de mans i passà als Genís i Rius de Vic, que la van reformar amb el mestre d'obres Ylla. | 41.8909900,2.2249300 | 435701 | 4637963 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75556-foto-08111-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75556-foto-08111-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75556-foto-08111-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75557 | Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masferrer-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIII-XVI | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Masferrer és una masia d'origen medieval construïda en una zona aturonada sobre la roca, que va consolidar-se com una masia clàssica de tres crugies durant el segle XVI. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, la part superior del qual va tallar-se en reformar-se el finestral superior, que inicialment era d'estil gòtic-renaixentista amb els brancals i la llinda acanalats. Totes dues obertures estan tapiades amb maó. Al costat del portal hi ha adossat un cos quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a un vessant. La lliça estava tancada per diversos cossos avui desapareguts i una portalada amb la clau gravada amb un camper i una ferradura. Les façanes laterals presenten diverses obertures d'estil gòtic-renaixentista a nivell del primer pis, entre les que destaca una finestra geminada amb arquets lobulats, una amb incisió conopial i vàries amb llindes i brancals acanalats. També cal destacar que la façana de llevant hi ha diverses espitlleres. El parament dels murs és de carreus escairats, de pedra lligada amb morter o de tàpia segons el sector, parcialment revestits amb morter de calç. | 08111-10 | Camí de Masferrer | La primera notícia que tenim del nom Masferrer a Malla es remunta a l'any 1238, quan Pere Masferrer, fill de Ramon i Ermisenda, es va casar amb Guillema Torra, filla de Bernat i Berenguera. L'any 1347 era hereva del mas Francesca Masferrer, filla de Pere i de Saura, que es va casar amb Bernat Puig, daurador de Vic. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ramon Masferrer. Més endavant, l'any 1467 Francesc Masferrer va deixar en testament el mas al seu fill Miquel, deixant com a marmessor a Tomàs Serrà, el seu oncle. El patrimoni familiar va anar creixent gràcies als casaments amb hereus i pubilles d'altres masos de la contrada, com succeeix amb el llinatge Regàs de Lliors. Concretament, l'any 1572 Francesc Masferrer va casar-se amb Esperança, filla de Joan Regàs de Lliors. El seu fill Jaume es casaria amb Marquesa Codina, filla del Mas Codina de Vic. Durant el segle XVII, el llinatge dels Masferrer va entroncar novament amb els Regàs de Lliors. D'una banda, veiem que l'any 1648 Sebastià Masferrer es casa amb Teresa Regàs; d'altra banda l'any 1675 Josep Masferrer es casa amb Maria Regàs. Fruit d'aquests matrimonis, l'any 1677 Sebastià Masferrer i Josep Masferrer van fer una reclamació perquè Joan de Regàs, hereu del mas Regàs d'Arbúcies, encara no els havia pagat els dots matrimonials. Ja al segle XVIII, en motiu del casament entre Maria Anna Masferrer i Francesc Torrellebreta, el mas va quedar dins la propietat del llinatge dels Torrellebreta de Seva, a la qual encara pertany en l'actualitat. | 41.8958400,2.2269000 | 435869 | 4638500 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75558 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-8 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. SOLER, L.M. (1909). Perot Roca Guinarda: història d'aquest bandoler. Barcelona: Impremta de Sant Josep. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIV-XIX | La Roca és una masia d'origen medieval construïda en desnivell sobre la roca natural, que va consolidar-se durant els segles XVI i XVII. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una gran reforma, en què es va ampliar i s'hi va fer una torre-mirador. És un edifici de planta en forma de 'L' que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal s'orienta a ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A causa del desnivell natural del terreny, s'hi accedeix directament pel pis a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat, que es troba situat en un extrem de la façana. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb incisió conopial i el relleu d'una roseta. La resta de finestres es disposen de forma aleatòria i la majoria són amb llinda de fusta. A l'interior d'aquest volum en destaca especialment la sala, on s'hi conserva una columna central de planta quadrangular, amb les cantonades rebaixades i màscares tallades a la part superior. L'extrem de migdia d'aquest volum va ser afegit en la darrera ampliació, visible en la tipologia de les obertures; són emmarcades amb pedra i les dues principals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades amb ornamentació floral. Cal afegir que aquí el ràfec està decorat amb mosaic i cabirons. El segon volum està adossat a tramuntana del primer i està construït en una cota superior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. Presenta diverses obertures de petites dimensions disposades de forma aleatòria, entre les que destaquen les de la façana de ponent i de llevant, d'arc pla de pedra carejada i incisió conopial amb el relleu d'una roseta i un camper en un d'ells. A la façana de llevant també hi ha dues espitlleres i un contrafort, la base del qual s'assenta directament sobre la roca i queda cobert pel femer, que presenta una entrada amb la llinda de fusta datada '1843'. Al contrafort s'hi adossa una estructura semicircular que es correspon amb un pou o cisterna. Bona part de la façana de ponent del volum secundari està tapada per un tercer volum de planta rectangular, que s'hi adossa de forma perpendicular. Aquest volum també es correspon amb la darrera ampliació feta a la masia. Consta de planta baixa, pis i golfes, excepte el cos de llevant, que està formulat com una torre-mirador de quatre nivells d'alçat. Està cobert a quatre vessants i s'obre a les quatre cares amb dos grans pòrtics d'arc rebaixat, de la mateixa tipologia que els pòrtics de la galeria horitzontal que hi ha a nivell del primer pis de la façana de migdia del volum. La resta d'obertures tenen la llinda de fusta i es disposen de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte el cos secundari que té la pedra vista. | 08111-11 | Camí de la Roca | La primera referència documental del nom Roca la trobem en una còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, on hi consta Bernat de Roca. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem Simó Roca. A principi del segle XV trobem que la pubilla del mas Vilar, Francesca Vilar, estava casada amb Marc Roca, cabaler del mas Roca. En el fogatge de l'any 1497 hi consta la Rocha i en el de 1553 hi consta Miquel Rocha. A principi del segle XVII, els consellers de Vic van notificar al virrei que un grup de bandolers liderat per en Perot Rocaguinarda van matar a l'hereu del mas Roca de Malla i al seu germà. L'any 1685 n'era propietari i hereu Jacob Roca. Entre els segles XVII i XVIII alguns fills del mas van casar-se amb membres d'altres pairalies de la contrada. D'una banda, trobem que l'hereu Jaume Roca va casar-se amb Maria, filla de Francesc Espina, hereu del mas Espina de Sant Cugat de Gavedons D'altra banda, l'any 1731 Margarita, la filla de l'hereu del mas Miquel Roca, va casar-se amb Josep Rourell, fill de la pairalia del Brull. | 41.8893000,2.2218900 | 435447 | 4637778 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75558-foto-08111-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75558-foto-08111-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75558-foto-08111-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75559 | Paracolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paracolls | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIII-XIX | Paracolls és una masia d'origen medieval que va ser ampliada els segles XVII i XIX. A l'interior es conserven vestigis de l'edifici primitiu, entre els que destaca un arc ogival, la imposta d'un antiga portalada i diversos trams de parament en opus spicatum. L'edifici és de planta rectangular i es composa de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de xaloc per un portal d'arc de mig punt adovellat, davant del qual hi ha un paviment de còdols de riera. Al seu costat de tramuntana en sobresurt un cos habilitat a la part superior com a terrassa coberta. A l'altre extrem hi ha una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants, que té totes les obertures d'arc pla arrebossat. La major part de les obertures de les façanes laterals són d'arc pla arrebossat. Durant el segle XIX es va adossar un cos a la façana posterior amb el mateix pendent de la coberta que el principal. Consta d'un accés d'arc rebaixat ceràmic. Els diversos cossos annexes formen una lliça a la part posterior, on hi ha una portalada amb llinda de fusta inscrita: '1869'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestits parcialment amb morter. A poca distància de la façana principal hi ha un antic cobert fet de pedra, algunes reaprofitades. | 08111-12 | Camí de Paracolls | La primera notícia que tenim del nom Paracolls es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les seves terres i vinyes. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Paracolls de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Paracolls. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo Paracolls', i en el de l'any 1553 hi consta el mas Paracolls, on hi vivia Jaume Tona. | 41.8900700,2.2473100 | 437557 | 4637845 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75559-foto-08111-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75559-foto-08111-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75559-foto-08111-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75560 | El Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tei | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVII-XIX | El revestiment i el forjat d'una de les galeries estan deteriorats. | El Tei és una masia del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX com una masia basilical amb galeria a la façana. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc escarser arrebossat, situada a l'eix central. Sota de la mateixa hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt de pedra. Als eixos laterals hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic a la planta baixa i una d'arc pla arrebossat al pis. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat o ceràmic i es disposen de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb part de la façana de migdia d'encofrat de tàpia i el nivell de les golfes de maó. Totes les façanes estan revestides amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. Entre els annexos que tanquen la lliça hi ha les restes d'un cos de pedra, escairada a les cantonades, que segons tradició popular es tracta de les restes d'un antic molí. El pati queda tancat a migdia per un portal amb llinda de fusta inscrita amb l'any '1801' i una creu intercalada. | 08111-13 | Camí de Malla a Taradell | Tenim notícies que l'any 1684 al mas Tei hi vivia Joan Vivet, que hi feia de masover. A mitjans del segle XVIII n'era masovera la família Sala. El mas Tei era una masoveria de Masferrer i s'hi documenta un molí, que durant el segle XVIII van passar a mans dels Torrellebreta. | 41.8886000,2.2532600 | 438049 | 4637677 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75560-foto-08111-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75560-foto-08111-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75560-foto-08111-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75561 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-1 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XX | L'Om és una masia d'origen medieval que va consolidar durant els segles XVI i XVII com una masia clàssica de tres crugies. De l'edifici primitiu se'n manté l'estructura de la planta baixa i part del pis, on el parament és de pedra disposada en opus spicatum. Entre els segles XIX i XX es van construir dos nous volums, un sobre antigues dependències i l'altre adossat a llevant. El volum principal és un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau gravat amb l'anagrama de Crist i: 'OMS 1569'. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra, una amb la llinda tallada de forma esgraonada amb una roseta en alt relleu a la part central, i l'altra amb guardapols i ampits dentats. Les golfes s'obren amb una altra finestra amb la llinda esgraonada amb roseta central i una amb incisió conopial. A la resta de façanes les obertures es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada o arrebossades. El parament dels murs és majoritàriament de pedra, tot i que hi ha parts fetes de tàpia. Davant la façana principal hi ha la lliça, tancada per diversos cossos annexes i una portalada. En un d'ells, durant el segle XIX s'hi va habilitar la casa de masovers, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. És feta de tàpia i de maó, tot i que alguns trams de la planta baixa són de pedra. El tercer volum s'adossa a llevant del principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc escarser arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08111-14 | Camí de l'Om | La primera notícia que tenim del mas Hom es remunta a la primera meitat del segle X, quan consta entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla. Més endavant, l'any 1345, Berenguer Oms es casà amb Saura, filla de Guillem Salom de Tona. El seu fill Jaume, casat amb Romia del mas Feixes de Malla era també hereu del mas Estrada. A mitjans del segle XV, el fill de Jaume, Nicolau, tingué com a pubilla a Joana, tot i que els seus fills i de Pere Feixas d'Orís mantindrien el nom Oms. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas Hom. En el fogatge del 1553 hi consta novament el mas, quan n'era propietari Onofre Hom, fill de Joan i Antonia del mas Gorombau de Taradell. El mateix Onofre es casà amb Margarida, filla de Fermí i Elisabet, pubilla del mas Rossell de Santa Coloma de Centelles. Durant la primera meitat del segle XVII quan pertanyia a Vicenç Oms, consta que estava unit al mas Umbert, antic mas no identificat que trobem documentat des del segle XIII . L'any 1746 el mas pertanyia Joan Homs, fill de Joan Homs, que estava casat amb Maria Rosa Vendrell, del mas Vendrell de Tona. A principi del segle XX, el propietari de les Vinyes va casar-se amb la Josefa Homs i Postius, quedant des d'aleshores els masos dins la mateixa propietat. | 41.8851700,2.2332800 | 436388 | 4637311 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75562 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII | El Collell és una masia del segle XVIII, de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AL 1791 AVE PURISSIMA SENS PECAT CONSEBIDA' i una orla intercalada. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla de pedra carejada i es disposen de forma aleatòria. A l'extrem de ponent de la façana principal hi havia adossat un cos amb galeries, avui desaparegut, al qual s'accedia a través d'un finestral amb la llinda inscrita: 'JAUMA COSTA PAGES'. Actualment té sortida a un balcó de baranes forjades. El parament dels murs és de tàpia revestits amb morter i els angles cantoners amb carreus escairats vistos. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts annexes, entre els quals hi ha els que conformaven la lliça desapareguda. A poca distància de la façana hi ha l'antiga cisterna, amb l'obertura inscrita amb l'any '1782'. A l'interior, destaquen les obertures de pedra carejada; la que dóna accés a la sala té la inscripció: 'MAS COLLELL DEL BOSCH' amb una creu de malta i l'anagrama de Crist intercalat. | 08111-15 | Camí del Collell | La primera referència documental del mas Collell es remunta a l'any 1195, quan pertanyia a Geral de Collell. Des de l'època medieval, és d'un dels masos que integren la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. És probable que durant el segle XV quedés deshabitat, ja que des d'aleshores no se'n tenen notícies. L'edifici actual va ser construït el segle XVIII. La família Mir hi van entrar com a masovers al segle XIX, quan pertanyia a la família de Can Menut de Tona. La casa va passar a la senyora Dolors Vilar de Tona, qui finalment la va vendre als masovers a mitjans del segle XX. | 41.8585200,2.2571400 | 438342 | 4634335 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75563 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | El Coll és una masia d'origen medieval que entre els segles XVII i XVIII va consolidar-se com una masia clàssica de quatre crugies. Al llarg del segle XX s'hi van fer algunes reformes, entre les que destaca la reconstrucció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc escarser adovellat, que té la llinda inscrita 'Jose Coll 1877' i una orla intercalada. A sobre el portal hi ha fixada una placa de marbre on hi consta: 'El sirvent de Déu P. Francesc Crussats i Franch, missionista fill del Cor de Maria, nasqué en aquest mas Coll, el 5 de febrer de 1831, morí assassinat a la Selva del Camp el 3 de setembre 1868 a l'edat de 38 anys'. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla de pedra carejada, una d'elles inscrita amb l'any '1789'. A la façana de llevant hi ha diverses finestres disposades de forma aleatòria, entre les que destaca una finestra datada del '1684' i una amb incisió conopial i brancals motllurats, d'estil gòtic-renaixentista, probablement aprofitades de l'estructura primitiva. A la façana de ponent hi ha la part habilitada com a masoveria, on hi ha un portal d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Al seu voltant hi ha diverses finestres distribuïdes de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i d'altres de pedra carejada. La lliça de la casa presenta una portalada orientada a llevant amb llinda de fusta i brancals de pedra. El tractament dels murs es manté arrebossat, tot i que en els trams on es troba deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i de maó als pisos superiors. A pocs metres en direcció a ponent trobem un cobert de notables dimensions al qual s'accedeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra. | 08111-16 | Camí del Coll | La primera referència documental del nom Coll es remunta a l'any 1013, quan s'esmenta 'in ipso Collo' dins dels límits d'una peça de terra. Des de l'època medieval, és d'un dels masos que integren la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. Entre els anys 1149 i 1195 ja trobem esmentat a Pere Coll, la família del qual ja constava com a membres de la parròquia de Seva. Durant els segles XVII i XVIII la masia va ser reformada. Fou fill de la casa el prevere Francesc Crussats, que morí assassinat a la Selva del Camp l'any 1868. | 41.8521800,2.2492800 | 437683 | 4633637 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75564 | Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrellebreta | BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Barcelona: Edicions Cap Roig. CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, P. (1965). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Destino. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | X-XX | Torrellebreta és una gran pairalia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. Durant el segle XIX va reconstruir-se parcialment, sembla que a causa d'un incendi que patí. A mitjans del segle XX també es s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, amb una torre i una terrassa amb barana a mode de merlets. És un edifici de planta rectangular compost per diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Antigament s'hi accedia des de xaloc per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau datat del '1569'. Sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra amb incisió conopial a la llinda i el relleu d'una roseta. Al costat del portal hi ha un pòrtic d'arc de mig punt tapiat i un finestral d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó de baranes forjades. La resta d'aquesta façana queda tapada per un cos adossat de tres nivells d'alçat que s'obre al primer pis i al segon amb una galeria horitzontal, la del pis amb quatre pòrtics d'arc rebaixat sobre columnes de pedra. En aquesta terrassa s'hi accedeix per un portal amb incisió conopial i una roseta en relleu. La resta del cos té una composició simètrica de les obertures, d'arc pla de pedra, al pis amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaquen dues finestres tapiades: una finestra biforada amb arquets i columneta central, i una finestra d'estil gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. En aquesta façana també s'observa una ampliació en alçada, visible en el canvi del parament de la part superior. Pel que fa al cos situat a mestral, presenta una tipologia constructiva pròpia del segle XIX, que es correspon amb la part reconstruïda. Aquí les obertures són d'arc escarser ceràmic, que ressalten sobre la pedra vista dels murs. Les úniques obertures de pedra són el portal d'arc pla de pedra i un gran finestral amb la llinda inscrita: 'AVE MARIA PURISSIMA SENS PECAT CONCEBUDA 1878'. D'aquest cos en sobresurt la capella del segle XVIII, de planta rectangular i absis semicircular, a la qual s'accedeix des de l'interior del mas. La darrera ampliació de la masia es va fer per garbí, al costat de la capella, amb un cos d'un nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa, i una torre circular amb obertures de mig punt, que actua com a caixa de l'escala que permet accedir a la casa. El parament dels murs és divers segons els trams; d'una banda trobem la pedra vista, parcialement revestits amb morter de calç, i de l'altra -a les parts més modernes- de maó. El ràfec té una volada considerable i està acabat amb cabirons. Davant la façana de gregal hi ha una gran era parcialment enllosada i de forma semicircular, sostinguda per un mur de contenció de pedra. En aquest mateix espai hi ha la masoveria, una petita construcció de dos nivells d'alçat i obertures arrebossades. | 08111-17 | Camí de Torrellebreta | Segons Antoni Pladevall, la quadra de Torrellebreta va crear-se a l'entorn de l'antiga torre de Proves, després anomenada Torre-lliberta o llebreta, que està documentada des del segle X. La torre de defensa hauria estat un punt de guaita sobre el camí ral de Vic a Barcelona, un vial d'origen romà que actualment encara passa a prop de la casa. Més endavant, en crear el comtat d'Osona l'any 1356 en favor de Bernat III de Cabrera, el monarca Pere el Cerimoniós va donar-li el castells castells de Casserres, Gurb, Tona, Manlleu, Savassona, Tavertet i el Brull; així com les quadres de Vilarsagorga, Vallbona, Serarols, Terrassola i Torrellebreta, entre d'altres. Tot i així, el sobirà li posa com a condició que en el termini d'un any han de ser enderrocats. Des de l'època medieval la quadra de Torrellebreta era un terme autònom de domini reial. Torrellebreta va passar a formar part de les Quadres Unides d'Osona entre els segles XV i XVIII, juntament amb les quadres de Folgueroles, Sant Joan de Galí o de Riuprimer, Riudeperes i Golomers, que estaven administrades per un únic batlle. En aquest període, a través del casament dels seus hereus amb les pubilles de destacats masos de la contrada, van incrementar-se les seves propietats, entre les que trobem el Masferrer de Malla. A principi del segle XIX, en motiu del casament de la pubilla Maria Torrellebreta amb Ramon Vilarrúbia de Moià, els descendents de la casa deixarien de cognominar-se Torrellebreta. Durant el segle XX, el fill del mas Joaquim Vilarrúbia va arribar a ser un entomòleg de gran prestigi, com també ho van ser els seus germans Antoni, Conrad i Lluís, que van crear una de les col·leccions més importants del país. | 41.8543700,2.2576600 | 438381 | 4633874 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75565 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Feu és una masia construïda al segle XIX com una masia clàssica de tres crugies. A mitjans del segle XX s'hi va adossar una torre quadrangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra, de les quals les del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. L'eix central presenta el portal d'accés, d'arc escarser de pedra, i una galeria de tres pòrtics d'arc apuntat de pedra amb estries al pis superior. Entre aquesta i el finestral del pis hi ha una llinda inscrita: 'ABE MARIA PURISIMA SIN PECADO EU E CONSEBIDA. PROPIEDAT DE JOAN BAUCELLS FEU 1879' i una creu intercalada. Cal apuntar que la llinda d'una de les finestres de l'eix lateral està inscrita '1683' i l'anagrama de Crist, molt deteriorada, aprofitada del mas antic. L'entrada de la casa està sostinguda amb volta catalana. A l'extrem de llevant s'hi adossa una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Presenta un portal d'arc escarser ceràmic dos finestrals d'arc carpanell amb sortida a un balcó corregut al pis, dues finestres d'arc pla arrebossat al segon pis i tres finestres d'arc de mig punt arrebossat a les quatre cares del nivell superior. Sota aquests pòrtics hi ha un plafó on hi consta l'any '1952'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla, unes de pedra carejada i d'altres arrebossades, distribuïdes de forma aleatòria. La part posterior té unes escales exteriors perpendiculars que permeten accedir directament al pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi va adossar de forma perpendicular un volum modern. A poca distància del mateix hi ha la cabanya, oberta amb un portal d'arc de mig punt de pedra. | 08111-18 | Camí del Feu | Des del seu origen, el mas Feu formava part de la Quadra de l'Aguilar, gairebé tocant el límit del seu terme amb la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas Feu dins d'aquesta Quadra. En el fogatge del 1553 consta que el batlle de la Quadra era un tal Bartomeu Feu, propietari del mas Feu. Durant la segona meitat del segle XVII, la casa apareix inclosa en la parròquia de Seva i pertanyia a Josep Feu. El mas va ser reconstruït a mitjans del segle XIX pel Pere Baucells Feu, a poca distància de la masia antiga, situada en terme de Balenyà. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.8476300,2.2477200 | 437549 | 4633133 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75566 | El Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricart-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Ricart és una masia d'origen medieval que va enderrocar-se durant el segle XIX per fer-hi una torre senyorial. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, d'on sobresurt una lluerna central que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis està definit per tres galeries horitzontals amb decoració isabelina als pòrtics, rematades amb una terrassa transitable. La galeria de la planta baixa cobreix el portal d'entrada, que és d'arc carpanell de pedra amb la clau inscrita: 'JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866'. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla emmarcades amb pedra, algunes de les quals incorporen llindes reaprofitades de l'edifici primitiu, com la que hi consta la data: '1758'. Alguns dels finestrals tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les obertures de les golfes són en forma d'òcul. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex de planta baixa, pis i altell amb la coberta a un vessant que desaigua per mestral. En aquest les obertures són totes arrebossades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A pocs metres a xaloc hi ha l'edifici de la masoveria. Està formada per dos volums adossats, el primer de planta baixa, pis i golfes i el segon de planta baixa i pis. El primer s'obre amb dues galeries de dos pòrtics, amb pilars de maó i barana de fusta. El portal del segon volum té la llinda de fusta i els brancals de pedra, mentre que la resta d'obertures són amb llinda de fusta. Des d'aquests cossos comença una tanca amb pilars d'obra, que incorporen una portalada de ferro forjat on hi ha gravada una creu de malta i la data '1870 El Ricart'. | 08111-19 | Camí del Ricart | L'any 1365 el mas Ricard de Malla ja tenia el domini directe l'altar del Cos de Crist. En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en el mas Ricart hi vivia Gaspar Masjoan. Durant la segona meitat del segle XIX s'hi va fer una gran reforma senyorial. | 41.8971400,2.2399100 | 436950 | 4638635 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-3.jpg | Legal | Isabelí|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 100|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75567 | Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-malla | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACIÀ, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit. PLADEVALL, A. (1999). Guies de Catalunya Romànica Comarcals. Osona. Barcelona: Pòrtic VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla està situada al vessant de llevant del turó del Clascar. És un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral·leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades. | 08111-20 | Caseria de Malla | La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 962, quan en motiu d'una donació a Orsal s'esmenta que limitava amb terres de Sant Vicenç. En aquest moment, doncs, ja es trobava dins el terme del castell. L'any 1052 consta com a parròquia, tot i que a l'entorn d'aquesta època el temple es va construir de nou. L'altar de Santa Maria que hi havia a l'església va ser consagrat l'any 1191 pel bisbe de Vic, Ramon Xetmar. A part d'aquest altar i el de Sant Vicenç, a mitjans del segle XIV tenim constància que n'hi havia sota l'advocació de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan. A principi del segle XX s'hi feu una gran reforma, en què s'eliminà l'absis principal i en lloc seu s'hi obrí una porta, pel que la portalada romànica va ser traslladada al Museu Lapidari de Vic. Entre els anys 1983 i 1984 el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció consistent en una rehabilitació en què es volia recuperar la seva fesomia romànica. | 41.8872000,2.2347300 | 436510 | 4637535 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Durant la restauració de l'església feta pel Servei de Catalogació i Restauració de Monuments de la Diputació de Barcelona, feta entre els anys 1983 i 1984, es van posar al descobert entre les terres tretes durant l'excavació, els monuments funeraris ibèrics que es conserven al museu de Malla. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75568 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-13 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | El cementiri de Malla està construït al vessant de llevant del Clascar, davant l'església parroquial de Sant Vicenç de Malla. Està constituït per tres fileres paral·leles de nínxols situades de forma escalonada seguint el pendent del puig. En total hi ha 144 tombes de pedra artificial blanca, a les quals s'accedeix a través d'unes escales verticals de formigó situades a ambdós costats, que permeten recórrer el perímetre del cementiri. Davant les tombes hi ha una franja de marbre on hi consta gravat el nom del difunt, així com un passadís plantat amb herba. | 08111-21 | Caseria de Malla | El nou cementiri de Malla va construir-se l'any 1982 per encàrrec de l'Ajuntament de Malla i la Diputació de Barcelona. Els autors del projecte van ser Pere Riera i Josep Maria Gutiérrez, de l'empresa Rga Arquitectes. La construcció va guanyar el primer premi 'Obra nova planta del Patronat de la ciutat antiga de Vic' de l'any 1990. També figura en la 'Muestra de 10 años de Arquitectura española. 1980-1990. Santander'. | 41.8872900,2.2345700 | 436497 | 4637546 | 1982 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75568-foto-08111-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75568-foto-08111-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Pere Riera i Pañella, Josep M. Gutiérrez i Noguera | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75569 | Can Ballador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballador | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Està afectada d'humitats i el revestiment està força deteriorat. | Can Ballador és una masia del segle XVIII que va ser reformada i ampliada durant el segle XX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat, situada al segon pis, de les mateixes característiques que els dos que hi havia a les golfes, actualment tapiats. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres amb llinda de fusta. Als extrems de la façana hi ha dos cossos adossats de forma perpendicular, que formen una lliça davant la casa. Aquesta està tancada amb una portalada amb pilars d'obra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat, una de la façana de llevant amb sortida a un balcó de baranes forjades. El parament dels murs és de tàpia i de maó, parcialment revestits amb morter de calç. | 08111-22 | Camí de Can Ballador | Antigament era coneguda com la Casanova d'en Font. | 41.8926200,2.2319900 | 436288 | 4638139 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es coneix com el Prat de la Font. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75570 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-2 | GINEBRA, R. ; ROCAFIGUERA, A.M. ; VILAMALA, J. (2001). El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona: Fundació Noguera. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIV-XIX | La masia es troba en bon estat, però el cobert està en estat ruïnós. | La Cirera és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com un edifici de tres crugies durant el segle XVII. De l'edifici primitiu en queden pocs vestigis, visibles en el parament dels murs de la part posterior, fet de petits carreus disposats en filades, i el sòcol de l'edifici. És probable que la imposta i l'arc que hi ha sota l'escala de l'entrada siguin també un vestigi de l'edifici antic. Durant el segle XIX va consolidar-se la façana actual i va refer-se la coberta existent. L'edifici és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants desiguals. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada. Sobre la finestra central hi ha una llinda reaprofitada, on hi ha inscrit: '1614 TONI COLOMER I CIRERA' amb els anagrames de Crist i Maria intercalats. A la façana de mestral hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, excepte la de les golfes de pedra carejada amb la llinda tallada de forma esgraonada amb una roseta en alt relleu a la part central. La façana de xaloc presenta un cos adossat de dos nivells d'alçat, que presenta una galeria oberta al pis, a la qual s'accedeix des d'un portal d'arc pla de pedra carejada del volum principal. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia en algunes parts, revestit als pisos superior amb morter i amb la pedra vista a la planta baixa. A l'interior de la masia s'hi conserva la sala del segle XVII que actuava com a espai distribuïdor de les estances. Aquí hem de destacar les portes gravades amb motllures ondulants i una roseta, un escut papal de pedra dins una orla decorativa, un tinell amb una llinda inscrita 'JERONIMO E ... 1618' i l'anagrama de Crist i un petit oratori. La masia té una lliça frontal tancada per un galliner i una portalada. A poca distància en direcció a ponent hi ha diversos coberts, entre els que destaca el central, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i gran voladís. A la part frontal s'obre amb un portal amb llinda de fusta, gravada amb l'any '1779'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la base i de tàpia a la resta. A causa del seu mal estat estructural, la coberta s'ha esfondrat. | 08111-23 | Camí de la Cirera | La primera referència documental del nom Cirera la trobem en una còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, on hi consta Guillem de Cirera. La següent notícia la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1361 on hi consta el mas Cirera entre les afrontacions d'un alou que té Bernat Costa a la zona. Al fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Çirera'. Poc després, als llibres dels baptismes de la parròquia de Malla de l'any 1592 hi torna a constar el mas Cirera. Més endavant, almenys des del segle XVII, el mas era un domini de la mitra de Vic, que coincideix amb el moment en què va consolidar-se la masia actual. L'any 1641 l'hereu del mas Crera era Antoni Cirera. Després de la Desamortització de Mendizábal el mas va ser venut per l'Estat a Jerònim Juncadela, i les seves terres van quedar dividides. L'hereu del mas va ser el seu fill Antoni, qui la va deixar a la seva filla Pilar, casada amb en Miquel Biada, cosí del rector de la basílica de Santa Maria del Mar. En aquest moment, feien de masovers de la casa la família Serra. La casa passà a mans de la seva filla Mercè Biada, els hereus de la qual en mantenen la propietat. | 41.9053900,2.2423100 | 437157 | 4639549 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75571 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-4 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | La coberta presenta desperfectes. | La Fàbrica és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com una casa de tres crugies durant el segle XVI. En època contemporània es va ampliar amb un cos lateral i diversos edificis annexes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant va incorporar-se en època contemporània. La part més antiga del mas es correspon amb la part posterior, que presenta una coberta d'una vessant que fa el desaiguat a la posterior. En aquest volum s'hi va adossar un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que va passar a ser el volum principal. El frontis està definit per una galeria vertical de dos grans pòrtics situats en l'eix central. A la seva planta baixa hi ha el portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. Al pis la galeria està protegida per una barana de fusta i té accés per una porta amb llinda de fusta. Els eixos laterals s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, de les mateixes característiques que les de la resta de la construcció. La lliça queda tancada per una gran portalada situada a ponent, amb llinda de fusta i brancals ceràmics, a més d'un cobert amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic i diversos cossos annexes moderns. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-24 | Camí de la Fàbrica | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Arnau Fàbrega. Durant el segle XV trobem referències a Francesca Fabregas i Sacosta, casada amb Vicenç Oms, fill del mas Oms de Malla. La següent referència documental que trobem de la Fabrega es remunta a finals d'aquest segle, concretament al fogatge del 1497. El mas Fabrega o Casanova apareix novament esmentat en el fogatge del 1553. Poc després, Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Durant el segle XVII funcionava com una masoveria, on hi vivia la família Alsina, mentre que a mitjans del segle XVIII hi vivien els Boxader. | 41.9067800,2.2495500 | 437759 | 4639698 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75572 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | L'Hostal Nou és un edifici construït a peu del camí ral a mitjans del segle XIX. És una construcció de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits a la planta baixa i al pis per obertures d'arc rebaixat arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades, sota el qual hi ha inscrit l'any '1847'. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres quadrades. Les finestres dels pisos superiors i la cornisa estan decorades amb motllures, que ressalten sobre el revestiment amb una altra tonalitat. A banda i banda d'aquest volum s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat i la coberta a un vessant que fa el desaiguat als laterals, que reforcen la simetria de l'edifici. A la part de migdia hi ha un segon volum, de dos nivells d'alçat i la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. D'aquest en destaca una galeria horitzontal, situada a nivell del primer pis, amb tres grups de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat. A la part de ponent i tramuntana hi ha les cavallerisses, que formen un pati central amb la resta dels volums. Des del portal del primer volum hi ha un pas que permetia accedir amb els cavalls fins al pati central, al qual comunica a través d'un portal d'arc escarser ceràmic. El parament dels murs és de pedra amb argamassa a la planta baixa i maó als pisos superiors, revestits i pintats a la façana principal. | 08111-25 | Camí de l'Hostal Nou | L'hostal estava situat a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. A causa d'un incendi, fiu reconstruït a principi del segle XX, quan va perdre definitivament el seu ús com a hostal per ser una masia. | 41.9048800,2.2480200 | 437630 | 4639489 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La planta baixa de l'edifici s'utilitza com a instal·lacions d'un centre hípic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75573 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVI-XIX | La masia es troba en estat ruïnós i el cobert té la coberta parcialment enderrocada. | El Maset és una masia situada en un camp proper a la carretera de Múnter. Es troba en estat ruïnós i només se'n conserven els fonaments, fets de pedra lligada amb argamassa. La paret més ben conservada és la de tramuntana, on s'observen petites finestres amb llinda de fusta i pedres escairades a la cantonada. Entre la runa s'observen les restes d'un forn de pa. A pocs metres a llevant s'hi conserva una era amb grans lloses de pedra i un cobert antic, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal d'arc escarser ceràmic i està construït amb pedra i argamassa a la façana i la planta baixa i maó a la part superior. Al costat del camí en direcció a ponent hi ha les restes d'una interessant cisterna amb una bassa de pedra adossada. | 08111-26 | Ctra. N-141-C, km. 46,6 | Al llarg del segle XVII hi van viure diversos masovers; l'any 1684 hi residia la família Comas i l'any 1694 la família Domenech. | 41.8797000,2.2371600 | 436704 | 4636701 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75574 | Pratdesaba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pratdesaba | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Presenta deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. | Pratdesaba és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XIX es va construir una nova casa al costat, quedant l'antiga com a cabanya. Finalment, es va incorporar una galeria a la façana principal del mas nou. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per dues galeries horitzontals de tres pòrtics, d'arc pla a la planta baixa i d'arc carpanell arrebossat al pis. Un dels pòrtics s'ha tapiat modernament amb maó. La façana es composa segons tres eixos d'obertures, amb llinda de fusta i brancals ceràmics a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al pis. A nivell de les golfes hi ha una única finestra d'arc de mig punt arrebossat, que es reprodueix a la façana posterior. A la resta de façanes les finestres es disposen formant eixos i són totes d'arc pla arrebossat, algunes de les quals estan tapiades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestida amb morter de calç i les obertures pintades de diferent tonalitat. El parament de la galeria és de maó. Adossats a la façana de tramunana hi ha diversos annexes agrícoles i el femer, d'un sol nivell d'alçat. La cabanya està situada a mestral de la masia, amb les vistes panoràmiques que ofereix pel fet de trobar-se en una cota superior. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra de les mateixes característiques amb l'intradós motllurat. La resta de finestres són d'arc pla arrebossat, excepte la de ponent que és de pedra carejada. A la façana de tramuntana es va obrir un gran portal d'arc escarser ceràmic, davant del qual hi ha una era circular encaironada. La façana de migdia està reforçada amb un contrafort a cada extrem. El parament dels murs és de tàpia i de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades, i revestiment de morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-27 | Camí de Pratdesaba | En el fogatge de l'any 1497 hi consta lo Prat de Sabet. En el fogatge del 1553 hi consta el nom de Closela de Prat de Saber. L'any 1688 era propietari i hereu del mas Joan Prat de Sabat. El seu fill i hereu Francesc va casar-se l'any 1733 amb Petronela Vidal, filla de Jacob Vidal, cirurgià de Viladrau. Durant el segle XIX la va adquirir a la família Rocafiguera, que hi va construir un casal al costat. La mateixa família la va vendre a l'Ajuntament de Malla a principi del segle XXI. | 41.8979200,2.2334700 | 436416 | 4638727 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75575 | El Prat Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-gros | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | Es troba en estat ruïnós. | El Prat Gros és una masia d'origen medieval que va construir-se al costat d'una torre de defensa que posteriorment va ampliar-se i que es coneix com el Prat Xic. La casa està situada en una cota inferior de la torre esmentada i la tipologia actual respon a una reforma del segle XVII. Entre els segles XIX i XX es va afegir el pis superior, es va adossar una galeria a la façana i es van construir diversos cossos annexes al seu voltant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba en mal estat estructural, pel que s'ha esfondrat part de la coberta i de l'estructura interior. S'hi accedeix des de migdia per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'AGOST 1681 A... JOSEPH...Y...' i l'anagrama de Crist intercalat. El portal està parcialment tapat per un cos de pedra -a l'interior del qual s'observa una de les cantonades de la torre del Prat Xic- on hi ha una llinda datada de l'any '1648' i una galeria amb pilars de maó habilitada a la part superior com a terrassa. A la façana de ponent s'observen diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla de pedra carejada, amb llinda de fusta o bé arrebossades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que té una porta d'arc rebaixat ceràmic i està cobert amb volta ceràmica. Davant les façanes de migdia i ponent hi ha la lliça, que presenta una portalada d'arc pla de pedra carejada i una altra a la part lateral d'arc rebaixat ceràmic. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades en part de l'estructura de la planta baixa, que formen part de l'estructura primitiva del mas. La resta és de pedra lligada amb argamassa, de tàpia o de maó, segons els trams. | 08111-28 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. A mitjans del segle XX el Prat Gros pertanyia a Josep Franch. | 41.8782400,2.2425200 | 437148 | 4636535 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75576 | El Prat Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-xic | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XIX | El Prat Xic és una masia del segle XIX que va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de llevant per un portal amb llinda de fusta, de les mateixes característiques que les dues finestres del pis. La torre de defensa està situada a la part de ponent de l'edifici i a nivell exterior s'observen dues espitlleres tapiades a la façana de migdia. . Pel que fa a la resta de la construcció, a l' interior s'hi ha fet una reforma integral per habilitar-lo com a allotjament turístic, formulat com un espai artístic integral, complementari al bosc del Prat Verd. | 08111-29 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. | 41.8782300,2.2427000 | 437163 | 4636534 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75577 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-15 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLOP, I. (2009). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Vol. I-II. Barcelona: Fundació Noguera. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XX | Can Puig és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda al segle XVII. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, de manera que aquesta part passà a ser la casa dels amos i la masia quedà com a masoveria. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita l'any '1634' i l'anagrama de Crist. La resta d'obertures de la façana es disposen de forma aleatòria i algunes estan fetes de pedres reaprofitades: 'SAGIMON PUIG 1681' i 'MARGARIDA PUIG 1636', com el carreu de la cantonada: 'SAGIMON PUIG 1687'. La façana va ampliar-se vers llevant durant el segle XIX, amb un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. En aquest les obertures són arrebossades, ceràmiques i de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A l'interior s'hi conserva un arc de pedra de mig punt que constitueix un vestigi de la casa primitiva. A la part posterior d'aquest volum s'hi va fer l'ampliació historicista, compost per diversos cossos superposats entre els que destaca una torre quadrangular. Les obertures d'aquest volum són de tipologia diversa, com són biforades amb arquets i columneta, amb guardapols, quatrifolis, etc. Aquesta part de la construcció està envoltada per un baluard amb merlets, amb una portalada a la cara de tramuntana d'arc de mig punt de pedra amb un relleu a la clau que conté l'anagrama de Crist. Davant del volum principal hi ha una gran era de lloses de pedra, que segueix cap a migdia amb un paviment de còdols de riu que condueix a un cos annex, on s'observen els brancals de pedra d'un antic portal. | 08111-30 | Camí del Puig | En el manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, hi consta que l'any 1248 Bernat Puig de Malla va tenir un conflicte amb el camarer de Breda pel pagament d'un tribut. També tenim notícia del mas Puig entre les afrontacions de l'honor que estableixen Ferrer de Montrodon i la seva esposa a Ferrer Pellisser l'any 1258. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Puig de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el Puig, com també el trobem en el del 1553. El 26 de novembre del 1681, la filla del propietari Segimon Puig, Mariàngela Puig, es casa amb Jeroni Aiguaviva Guïves de Lladó. Durant el segle XVIII, entre les propietats del mas hi havia el mas Sabater i Corbateres. | 41.8823800,2.2298900 | 436104 | 4637004 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A l'IPA Can Puig consta de dos fitxes, una de la masia i l'altra de la masoveria. | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75578 | Puigdollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdollers | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Puigdollers és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc escarser adovellat, a cada costat del qual hi ha adossat un cobert de planta baixa de maó. Al pis hi trobem tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes n'hi ha una altra de menors dimensions, també de pedra. La façana lateral de gregal està parcialment tapada per dos coberts moderns de planta baixa, sobre els quals hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. A l'extrem de ponent d'aquesta façana hi ha una part reconstruïda amb maó, que probablement tapa una galeria entre aquesta façana i la posterior. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla de pedra carejada i amb llinda de fusta, distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha dos cossos annexes que constituïen els graners de la casa, que es situen en una cota superior a causa del desnivell del terreny. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, les parts modernes de maó, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-31 | Camí del Ral | En el fogatge de l'any 1497 hi trobem 'lo mas del Puig doles' i en el del 1553 hi consta el nom de Puig de Ollers. L'any 1578 Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Almenys des de l'any 1688 era una masoveria (del Ricart), quan hi vivia Josep Serra i la seva família. A mitjans del segle XVIII hi feien de masovers la família Codina. | 41.8947400,2.2500400 | 437788 | 4638361 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75579 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-7 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | La coberta presenta deficiències. | El Verdaguer és una masia del segle XVIII al qual s'han adossat diversos cossos annexes durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa en dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de la planta baixa que és arrebossada i de factura moderna. Entre les dos finestres del pis hi ha dibuixat sobre el revestiment l'any 1910, any en què probablement es va arrebossar la façana. A les façanes laterals i posterior s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat, fets de maó. El parament dels murs de la casa és de pedra lligada amb argamassa i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-32 | Camí del Verdaguer | El Verdaguer era una de les masoveries de la Font. | 41.8911900,2.2313500 | 436234 | 4637981 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75580 | Aigües partides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-partides | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Aigües Partides és una masia del segle XIX construïda sobre una estructura anterior, situada entre les conques fluvials del Ter i el Congost . És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de les golfes d'arc pla arrebossat i el portal d'arc escarser. Aquest té la clau inscrita amb la data '1803'. Les finestres de la resta de façanes són amb llinda de fusta, llevat de les de la planta baixa de la part posterior, que són d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i d'encofrat de tàpia als pisos superiors. Al costat llevant hi ha un cobert fet de maó i tàpia. | 08111-33 | Camí de Torrellebreta | El nom d'Aigües Partides està documentat a la zona des principi del segle XI. L'any 1024 ja consta entre les afrontacions del terme del castell de l'Aguilar, en motiu de la donació que fa del mateix el levita Guillem de Mediona, senyor dels castells d'Oló i Malla a Osona, al bisbe Olibà. | 41.8489600,2.2554900 | 438196 | 4633275 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75581 | Can Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrina | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX-XX | La coberta presenta deficiències. | Can Barrina és una masia del segle XIX que va construir-se en dues etapes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i presenta un portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha adossat un cos annex perpendicular d'un sol nivell d'alçat. La resta d'obertures de la casa són totes d'arc pla arrebossat, excepte un gran portal d'arc rebaixat ceràmic que es va posar al descobert quan es va restaurar la façana. La façana posterior també queda tapada per un cos annex de les mateixes característiques. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestida amb pòrtland e tot arreu llevat d'una part amb pedra vista de la façana de tramuntana. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-34 | Camí de Can Barrina | És una masoveria de les Vinyes, juntament amb Can Paella. | 41.8921800,2.2421900 | 437134 | 4638083 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75582 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-3 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | Es troba deteriorada per trobar-se deshabitada. | Can Bou és una masia del segle XVIII que va consolidar-se entre els segles XIX i XX com una casa de tres crugies. És de planta rectangular i està composta per dos volums que constitueixen habitatges independents. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. Les tres finestres del pis són també amb llinda de fusta. Al costat del portal hi ha un cos annex adossat de forma perpendicular i d'un sol nivell d'alçat. Aquest primer volum va ampliar-se per gregal amb un cos que segueix el seu pendent de la coberta. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat. Seguint aquest cos hi ha adossat el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat i s'hi accedeix des de mestral per una escala exterior adossada de forma paral·lela a la façana. El tractament exterior dels murs és arrebossat en alguns trams, mentre que en d'altres s'ha repicat deixant la pedra vista. Davant del segon volum hi ha diversos cossos annexes de maó en estat ruïnós. | 08111-35 | Camí de Can Bou | En el fogatge de l'any 1553 hi consta el 'Bou', àlies Bolls. | 41.8868700,2.2477900 | 437593 | 4637489 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75583 | Les Boules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boules | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XX | Les Boules és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dos crugies. En la darrera restauració s'ha reformat el pendent de la coberta, de manera que el carener, que inicialment era molt proper al frontis, s'ha centrat en el volum. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt ceràmic, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A nivell de les golfes hi ha un únic pòrtic d'arc pla arrebossat, delimitat per una barana de ferro. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, tot i que la cantonada de garbí s'ha deixat amb els carreus vistos. El ràfec està acabat amb cabirons. Sobre un antic cobert situat a ponent s'hi va construir una vivenda moderna, que s'adossa a la façana de gregal. | 08111-36 | Camí de les Boules | En el fogatge de l'any 1497 hi consta el 'mas de les Beules' i en el de 1553 hi consta 'Baules, àlies Torrents. A partir del segle XVII estava habitada per masovers, entre els que hi trobem la família Terricabres i Boix. | 41.9033800,2.2356900 | 436606 | 4639331 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75584 | El Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bollo | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XIX | L'edifici anomenat Bolló Xic es troba en estat ruïnós. | El Bolló és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda durant el segle XVI. A poca distància del mas antic s'hi va construir un nou edifici, datable del segle XIX. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat amb llinda de fusta i brancals ceràmics, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les altres finestres de la façana són d'arc pla arrebossat. A la resta de façanes les finestres són amb llinda de fusta, excepte la central de la façana posterior, que és de pedra carejada. En la darrera restauració s'han afegit diverses obertures amb brancals de maó i llinda de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars de maó i un pou. Al voltant de la façana principal i laterals s'hi distribueixen diversos cossos annexes, així com el volum secundari conegut com el Bolló Xic. És de planta baixa i pis i es troba en estat ruïnós. | 08111-37 | Camí del Bolló | La família Bolló té uns orígens molt antics a la zona. La primera notícia que tenim del mas Bolló es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les terres de Puigungla, prop del mas Bolló. És probable que un fadristern d'aquest mas fundés el mas Bolló de Taradell, documentat almenys des de l'any 1326. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Feliu Bolló. La següent notícia documental del Bolló la trobem al fogatge de l'any 1497, on hi consta el 'mas Boló'. En el fogatge del 1553 hi trobem el 'Bollo'. | 41.8763000,2.2387400 | 436832 | 4636322 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75585 | Roureda del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-puig | XX | Al sector de ponent del mas Puig s'hi conserva una petita roureda on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08111-38 | Camí del Puig a Corbateres | 41.8824300,2.2286000 | 435997 | 4637010 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75585-foto-08111-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75585-foto-08111-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75586 | Cal Cabaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabaler | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | Cal Cabaler és una masia del segle XVIII de la qual la façana és el resultat d'una ampliació frontal feta entorn el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per un gran pòrtic situat a l'eix central del pis, amb llinda i barana de fusta. El portal d'accés i la finestra del costat tenen la llinda de fusta, mentre que les finestres dels eixos laterals són d'arc pla arrebossat. A la façana lateral i posterior hi ha adossats dos cossos antics d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestit amb morter de calç en totes les façanes excepte la posterior, on s'ha deixat la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-39 | Camí de Cal Cabaler | L'origen del nom de la casa el trobem en que el seu fundador devia ser el cabaler d'un mas de la zona. | 41.8911100,2.2179400 | 435121 | 4637982 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75587 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-3 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. SUDRIÀ, C. (1979). 'L'ingrés agrícola a la plana de Vic el segle XVIII. Les rendes d'origen agrari', Recerques: història, economia, cultura. Núm. 9. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. | XVII-XIX | La Coma és una masia del segle XVII que va reformar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser ceràmic. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb el relleu a la llinda d'una orla amb un pi alat que surt del mar. La façana està coronada per un petit capcer rectangular resseguit per una imbricació ceràmica, que es reprodueix a la façana posterior. En aquesta façana les obertures són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. A les façanes laterals hi ha adossats sengles cossos annexes, que es prolonguen per migdia formant una lliça. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb el revestiment de morter repicat a la façana principal i lateral. | 08111-40 | Camí de la Coma | Entre els segles XVII i XIX el mas Coma, juntament amb la caseta de Paracolls, eren propietat de l'església de la Pietat de Vic. A mitjans del segle XVIII hi feien de masovers la família Costa. Durant el segle XX va pertànyer a Baudilio Camps de Barcelona. | 41.8934200,2.2482300 | 437636 | 4638216 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75588 | Corbateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corbateres | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Corbateres és una masia del segle XVIII amb la façana reformada durant el segle XX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està definida per una galeria de dos pòrtics verticals; el de la planta baixa cobreix el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Dins el mateix pòrtic hi ha un altre portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que condueix al cos lateral. Els cossos annexes que s'adossen al voltant de la casa només deixen veure una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a l'eix lateral del frontis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i part del pis, i la part superior amb maó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-41 | Camí de Corbateres | L'any 1745 una filla del mas Curbateras, Margarida Puig, va fer de padrina del fill de Josep Puig, del mas Sabater de Malla. | 41.8859200,2.2246800 | 435675 | 4637401 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75589 | La Feixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XX | La coberta presenta deficiències. | La Feixa és una masia del segle XV amb la façana consolidada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana del mas va ser reformada entre els segles XIX i XX amb la incorporació d'un cos de planta baixa i pis i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a migdia. En aquest s'hi va afegir els brancals de pedra del portal antic i es van fer diverses obertures d'arc pla arrebossat, entre les que destaca una galeria al pis amb dos grans pòrtics. A les façanes posteriors, parcialment tapades amb annexes de planta baixa, les obertures són majoritàriament arrebossades amb llinda de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parts de tàpia (excepte el cos frontal de maó) revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-42 | Camí de la Feixa | La primera notícia documental que tenim dels Freixes de Malla es remunta a l'any 1325, quan Joan Berenguer Freixes, fill de Ramon i Gerònima, es casa amb Francesca Blanca, filla de Ramon Terrés de Vic i de Blanca. En el fogatge de l'any 1497 hi trobem la 'Frexa' i en el del 1553 hi consta el nom 'Fexa', àlies Homs. És una de les quatre masoveries del Ricart. | 41.8936700,2.2415800 | 437085 | 4638249 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75590 | El Folchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-folchs | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | El Folchs és una masia que podria tenir el seu origen en una petita casa de la sagrera medieval, que podem identificar amb el cos de tramuntana. En aquest s'hi conserva una finestra amb festejadors tapiada i la llar de foc amb la boca del forn de pa. En la seva proximitat es va construir una segona casa, que vers el segle XVIII va quedar unificada en un sol volum. Durant el segle XX, s'hi va afegir un cos lateral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, en una cota inferior a l'església parroquial. Per contenir les terres del mateix, a la part de ponent, hi ha un mur construït en opus spicatum, que és probable que antigament tingués continuïtat per sota la rectoria, quan el camí encara no existia. Totes les obertures de la masia són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. Al pòrtic que configurava la galeria de la façana s'hi ha afegit un tancament de vidre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-43 | Caseria de Malla | La història del mas Folchs està documentalment lligada a la del mas Esglésies, que durant el segle XI era la batllia de la Pabordia de Palau a Malla. Els descendents del mas Folchs mantenen l'alias Esglésies o Iglesies almenys des del segle XIV, pel que sembla que formaven part de la mateixa propietat. L'any 1325, Simona Iglesias i el seu fill Pere venen un alou que tenien Elisenda Folchs i el seu fill Jaume. Uns anys més tard, la pubilla del mas, Francesca Folchs, va casar-se amb Francesc Iglesias, alias Camps, qui l'any 1370 va rebre tot el mas Iglesias de Pere Janer de Santa Eugènia. Aquest mateix segle, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns. Tenint en compte aquesta dada i que els descendents de les pubilles mantenien el nom Folchs, hem de pensar que es tractava d'un mas important. L'any 1642, Pere Folchs, notari de Vic i hereu dels masos Folchs i Iglesias de Malla va arrendar el mas Folchs a Joan Sala. A partir d'aleshores el mas degué quedar com a masoveria, mentre que els seus propietaris residien a Vic. | 41.8870100,2.2352100 | 436550 | 4637514 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75591 | Can Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paella | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. TONA, M. (2010). La Batalla de Vic: Malla en temps de la Guerra del Francès (1808-1814). Malla: Ajuntament de Malla. | XIX | El revestiment es troba força deteriorat. | Can Paella és una masia del segle XIX construïda a peu de l'antic camí ral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta a llevant i es composa de tres eixos d'obertures, totes elles amb llinda de fusta i el portal amb brancals de pedra. La façana de ponent té la mateixa composició de les obertures, tot i que modernament s'hi ha adossat un porxo que tapa parcialment la planta baixa. A les façanes de migdia i tramuntana s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i de tovot, revestit amb morter i pintat de color blanc a la façana. | 08111-44 | Carretera de Malla | A principi del segle XIX funcionava com un hostal i era coneguda com l'Hostal d'en Paella. | 41.8897500,2.2429400 | 437194 | 4637812 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75592 | Pelahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelahi | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XIX | Una part de la coberta, de l'estructura interior i de la façana posterior s'han enderrocat. | El Pelahí és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dues crugies. Durant el segle XIX s'hi va afegir un cos És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, com la finestra que hi ha sobre el seu eix, amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha una finestra de les mateixes característiques a nivell del primer pis, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A causa de les deficiències estructurals que pateix la casa, el vessant posterior de la coberta s'ha esfondrat, juntament amb una part de l'estructura posterior del mas. A la façana de garbí hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i la coberta que desaigua al lateral. D'aquest en destaca una galeria a nivell del pis, amb un pòrtic a la façana principal i un al lateral. El parament dels murs és de pedra i argamassa i de tàpia, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-45 | Camí del Pelahí | La primera referència documental del Pelahí de Malla la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1369 on hi consta l'honor d'en Palahi entre les afrontacions del mas Dalmau de Vic. Durant el segle XV, Galceran Pelahi va casar-se amb Blanca, la pubilla del mas Freixas de Malla, pel que va passar a ser conegut amb el nom de la dona. El mateix va passar amb el seu fill Pere, els descendents del qual després de casar-se amb Eularia Prat, la pubilla del mas Prat de Malla, portarien el cognom de la mare. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Pelay'. | 41.9035400,2.2379600 | 436794 | 4639347 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75593 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-3 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIX | El Pla és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una casa de dues crugies. La tercera crugia va afegir-se amb posterioritat, vers el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc de mig punt arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'PUJALS 1746' i una creu intercalada. A l'extrem de migdia de la façana també en destaca un finestral d'estil gòtic renaixentista amb rosetes a la llinda i a l'ampit i l'intradós motllurat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser situat al costat del principal . A la façana de garbí s'hi adossen diversos cossos annexes. La resta de façanes tenen poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. La lliça de la casa està tancada amb un mur frontal i una portalada metàl·lica amb pilars ceràmics. A poca distància de la mateixa hi ha un altre cos annex i un pou. | 08111-46 | Camí del Pla | La primera notícia que tenim del nom Pla a Malla es remunta a l'any 1241, quan Pere Pla fa testament i nomena hereu al seu fill Berenguer. Poc després, en la còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, s'esmenta a Guerau de Pla. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Pla de Malla pagava un tribut als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta Bernat Pla i en el del 1553 hi consta el Pla. L'any 1670 Jaume Pla de Malla, del veïnatge d'Hostalric, es casa amb Caterina Pedrer de Blanes. | 41.9031200,2.2457000 | 437436 | 4639295 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75594 | Molí del Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ral | JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1957). 'El Castillo de Taradell', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV | La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals. | El molí del Ral és un edifici d'origen medieval situat a la confluència de la riera de Tona i el riu Gurri. És de planta irregular, consta de soterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de migdia per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra carejada. El portal queda cobert per una galeria de dos nivells d'incorporació més recent. L'estructura té poques obertures, la majoria amb llinda de fusta o bé arrebossades. Al costat de llevant, situat en una cota superior, hi havia l'antiga bassa i encara s'hi pot observar el cup semicircular fet de carreus de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestits amb morter. | 08111-47 | Camí del Ral | La primera notícia del molí del Ral es remunta a l'any 972, quan Adalbert i la seva esposa Guisla adquireixen un molí amb el rec i la resclosa del riu Gurri, dins el terme del castell de Taradell i en terres de Montells inferior, que afronta a llevant amb el riu Gurri i a tramuntana amb el riu Tona. Segons Antoni Pladevall (1995: 46), aquest seria l'antecedent del molí del Ral. El ple domini de l'alou del Ral, que incloïa el mas i el molí, va ser adquirit l'any 1201 pel prior Bernat del monestir de Santa Maria de l'Estany - que fins aleshores hi tenia drets- a Pere Ramon de Taradell, la seva muller Ermesenda, als seus fills i a Tiburgis de Taradell. En el Capbreu que fa el senyor de Taradell l'any 1339 hi consten diversos molins del riu Gurri, entre els quals hi ha el del Ral. | 41.8942300,2.2595300 | 438574 | 4638298 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75595 | El Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sabater | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XX | El Sabater és una masia del segle XVI que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En època contemporània s'ha reformat per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Part del frontis està tapat per un volum adossat en paral·lel, de mateixa alçada i vessants de la coberta que el principal. Aquest volum presenta una gran obertura a la façana de ponent, des d'on es pot accedir al volum principal, a través d'un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. Adossat a al façana de llevant s'hi conserva el pou o cisterna. Davant del segon volum s'ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat que s'utilitza com a garatge. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-48 | Ctra. N-141-C, km. 46,9 | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla, van reunir-se a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ferrer Sabater. La següent notícia del Sabater la trobem l'any 1483, quan Francesc de Sala estableix a Antoni Martí, del mas Martí de l'Estany, el mas Sabater de Malla, ja que es trobava sense hereus. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Sabater, àlies Vinyes, que podria estar relacionat amb aquest mas. Durant el segle XVII el propietari del mas era Francesc Sabater. L'any 1745 el propietari del mas Sabater era Josep Puig. | 41.8819000,2.2378600 | 436765 | 4636945 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75596 | El Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serra | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XIX | El Serrà és un mas d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. La façana actual va configurar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat situats a l'eix central. El portal d'accés és d'arc carpanell de pedra, mentre que la resta de la construcció presenta finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-49 | Camí del Serrà | La primera notícia que tenim del nom Serrà a Malla es remunta a l'any 1293, quan Berenguer Serrà es casà amb Raimunda, neboda de Guillem Casovers de Gurb, fundador de la Mongia de Santa Eugènia de Berga. La seva filla i pubilla Sibilia, va casar-se l'any 1332 amb Pere Pratgerart, fill de Pere i Raimunda Paituvi de Santa Cecilia. El següent hereu en la línia de successió va ser Pere o Jaume Pratgerart, que va casar-se amb Maria, filla del mas Puig de Malla a mitjans del segle XIV. Ja al segle XV, el seu fill Pere Serrà, va contraure matrimoni amb Francesca Albanell, qui era viuda de Francesc Masferrer, del Masferrer de Malla. Del seu matrimoni va tenir un fill, Francesc Masferrer, però l'hereu del mas Serrà va ser Tomàs Serrà. En el fogatge de l'any 1553 hi consta 'Serra, àlies Cerdà', ja que la pubilla de Pere Joan Serrà , Joana, va casar-se amb Bernat Cerdà, fill del mas Cerdà del Pla de la Garga, de Centelles. Va ser fill d'aquesta darrera pairalia l'enginyer Ildefons Cerdà. El nom de Serrà va mantenir-se en la successió del mas, de la mà del seu fill Agustí. | 41.8862900,2.2397800 | 436928 | 4637431 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75596-foto-08111-49-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75597 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-9 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | La coberta i l'interior presenten desperfectes. | El Soler és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El portal d'accés té la llinda de fusta, sobre la qual hi ha el finestral central amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les façanes de ponent i tramuntana presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'any 1967 es va adossar un habitatge nou a la façana de llevant que comunica amb el primer. | 08111-50 | Camí del Soler | La primera referència documental al mas l'hem trobat al segle XVIII, quan era coneguda com a Casa Roja o Africa. En aquest moment hi residia el bracer Segimon Riera i la seva família. A mitjans del segle XX Josepa Codinachs la va vendre a Joan Soler i Alier, motiu pel qual la casa es coneix com el Soler. | 41.9036200,2.2596600 | 438594 | 4639340 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.