Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75564 | Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrellebreta | BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Barcelona: Edicions Cap Roig. CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, P. (1965). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Destino. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | X-XX | Torrellebreta és una gran pairalia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. Durant el segle XIX va reconstruir-se parcialment, sembla que a causa d'un incendi que patí. A mitjans del segle XX també es s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, amb una torre i una terrassa amb barana a mode de merlets. És un edifici de planta rectangular compost per diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Antigament s'hi accedia des de xaloc per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau datat del '1569'. Sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra amb incisió conopial a la llinda i el relleu d'una roseta. Al costat del portal hi ha un pòrtic d'arc de mig punt tapiat i un finestral d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó de baranes forjades. La resta d'aquesta façana queda tapada per un cos adossat de tres nivells d'alçat que s'obre al primer pis i al segon amb una galeria horitzontal, la del pis amb quatre pòrtics d'arc rebaixat sobre columnes de pedra. En aquesta terrassa s'hi accedeix per un portal amb incisió conopial i una roseta en relleu. La resta del cos té una composició simètrica de les obertures, d'arc pla de pedra, al pis amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaquen dues finestres tapiades: una finestra biforada amb arquets i columneta central, i una finestra d'estil gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. En aquesta façana també s'observa una ampliació en alçada, visible en el canvi del parament de la part superior. Pel que fa al cos situat a mestral, presenta una tipologia constructiva pròpia del segle XIX, que es correspon amb la part reconstruïda. Aquí les obertures són d'arc escarser ceràmic, que ressalten sobre la pedra vista dels murs. Les úniques obertures de pedra són el portal d'arc pla de pedra i un gran finestral amb la llinda inscrita: 'AVE MARIA PURISSIMA SENS PECAT CONCEBUDA 1878'. D'aquest cos en sobresurt la capella del segle XVIII, de planta rectangular i absis semicircular, a la qual s'accedeix des de l'interior del mas. La darrera ampliació de la masia es va fer per garbí, al costat de la capella, amb un cos d'un nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa, i una torre circular amb obertures de mig punt, que actua com a caixa de l'escala que permet accedir a la casa. El parament dels murs és divers segons els trams; d'una banda trobem la pedra vista, parcialement revestits amb morter de calç, i de l'altra -a les parts més modernes- de maó. El ràfec té una volada considerable i està acabat amb cabirons. Davant la façana de gregal hi ha una gran era parcialment enllosada i de forma semicircular, sostinguda per un mur de contenció de pedra. En aquest mateix espai hi ha la masoveria, una petita construcció de dos nivells d'alçat i obertures arrebossades. | 08111-17 | Camí de Torrellebreta | Segons Antoni Pladevall, la quadra de Torrellebreta va crear-se a l'entorn de l'antiga torre de Proves, després anomenada Torre-lliberta o llebreta, que està documentada des del segle X. La torre de defensa hauria estat un punt de guaita sobre el camí ral de Vic a Barcelona, un vial d'origen romà que actualment encara passa a prop de la casa. Més endavant, en crear el comtat d'Osona l'any 1356 en favor de Bernat III de Cabrera, el monarca Pere el Cerimoniós va donar-li el castells castells de Casserres, Gurb, Tona, Manlleu, Savassona, Tavertet i el Brull; així com les quadres de Vilarsagorga, Vallbona, Serarols, Terrassola i Torrellebreta, entre d'altres. Tot i així, el sobirà li posa com a condició que en el termini d'un any han de ser enderrocats. Des de l'època medieval la quadra de Torrellebreta era un terme autònom de domini reial. Torrellebreta va passar a formar part de les Quadres Unides d'Osona entre els segles XV i XVIII, juntament amb les quadres de Folgueroles, Sant Joan de Galí o de Riuprimer, Riudeperes i Golomers, que estaven administrades per un únic batlle. En aquest període, a través del casament dels seus hereus amb les pubilles de destacats masos de la contrada, van incrementar-se les seves propietats, entre les que trobem el Masferrer de Malla. A principi del segle XIX, en motiu del casament de la pubilla Maria Torrellebreta amb Ramon Vilarrúbia de Moià, els descendents de la casa deixarien de cognominar-se Torrellebreta. Durant el segle XX, el fill del mas Joaquim Vilarrúbia va arribar a ser un entomòleg de gran prestigi, com també ho van ser els seus germans Antoni, Conrad i Lluís, que van crear una de les col·leccions més importants del país. | 41.8543700,2.2576600 | 438381 | 4633874 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75565 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Feu és una masia construïda al segle XIX com una masia clàssica de tres crugies. A mitjans del segle XX s'hi va adossar una torre quadrangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra, de les quals les del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. L'eix central presenta el portal d'accés, d'arc escarser de pedra, i una galeria de tres pòrtics d'arc apuntat de pedra amb estries al pis superior. Entre aquesta i el finestral del pis hi ha una llinda inscrita: 'ABE MARIA PURISIMA SIN PECADO EU E CONSEBIDA. PROPIEDAT DE JOAN BAUCELLS FEU 1879' i una creu intercalada. Cal apuntar que la llinda d'una de les finestres de l'eix lateral està inscrita '1683' i l'anagrama de Crist, molt deteriorada, aprofitada del mas antic. L'entrada de la casa està sostinguda amb volta catalana. A l'extrem de llevant s'hi adossa una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Presenta un portal d'arc escarser ceràmic dos finestrals d'arc carpanell amb sortida a un balcó corregut al pis, dues finestres d'arc pla arrebossat al segon pis i tres finestres d'arc de mig punt arrebossat a les quatre cares del nivell superior. Sota aquests pòrtics hi ha un plafó on hi consta l'any '1952'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla, unes de pedra carejada i d'altres arrebossades, distribuïdes de forma aleatòria. La part posterior té unes escales exteriors perpendiculars que permeten accedir directament al pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi va adossar de forma perpendicular un volum modern. A poca distància del mateix hi ha la cabanya, oberta amb un portal d'arc de mig punt de pedra. | 08111-18 | Camí del Feu | Des del seu origen, el mas Feu formava part de la Quadra de l'Aguilar, gairebé tocant el límit del seu terme amb la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas Feu dins d'aquesta Quadra. En el fogatge del 1553 consta que el batlle de la Quadra era un tal Bartomeu Feu, propietari del mas Feu. Durant la segona meitat del segle XVII, la casa apareix inclosa en la parròquia de Seva i pertanyia a Josep Feu. El mas va ser reconstruït a mitjans del segle XIX pel Pere Baucells Feu, a poca distància de la masia antiga, situada en terme de Balenyà. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.8476300,2.2477200 | 437549 | 4633133 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75566 | El Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricart-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Ricart és una masia d'origen medieval que va enderrocar-se durant el segle XIX per fer-hi una torre senyorial. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, d'on sobresurt una lluerna central que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis està definit per tres galeries horitzontals amb decoració isabelina als pòrtics, rematades amb una terrassa transitable. La galeria de la planta baixa cobreix el portal d'entrada, que és d'arc carpanell de pedra amb la clau inscrita: 'JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866'. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla emmarcades amb pedra, algunes de les quals incorporen llindes reaprofitades de l'edifici primitiu, com la que hi consta la data: '1758'. Alguns dels finestrals tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les obertures de les golfes són en forma d'òcul. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex de planta baixa, pis i altell amb la coberta a un vessant que desaigua per mestral. En aquest les obertures són totes arrebossades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A pocs metres a xaloc hi ha l'edifici de la masoveria. Està formada per dos volums adossats, el primer de planta baixa, pis i golfes i el segon de planta baixa i pis. El primer s'obre amb dues galeries de dos pòrtics, amb pilars de maó i barana de fusta. El portal del segon volum té la llinda de fusta i els brancals de pedra, mentre que la resta d'obertures són amb llinda de fusta. Des d'aquests cossos comença una tanca amb pilars d'obra, que incorporen una portalada de ferro forjat on hi ha gravada una creu de malta i la data '1870 El Ricart'. | 08111-19 | Camí del Ricart | L'any 1365 el mas Ricard de Malla ja tenia el domini directe l'altar del Cos de Crist. En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en el mas Ricart hi vivia Gaspar Masjoan. Durant la segona meitat del segle XIX s'hi va fer una gran reforma senyorial. | 41.8971400,2.2399100 | 436950 | 4638635 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-3.jpg | Legal | Isabelí|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 100|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75569 | Can Ballador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballador | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Està afectada d'humitats i el revestiment està força deteriorat. | Can Ballador és una masia del segle XVIII que va ser reformada i ampliada durant el segle XX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat, situada al segon pis, de les mateixes característiques que els dos que hi havia a les golfes, actualment tapiats. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres amb llinda de fusta. Als extrems de la façana hi ha dos cossos adossats de forma perpendicular, que formen una lliça davant la casa. Aquesta està tancada amb una portalada amb pilars d'obra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat, una de la façana de llevant amb sortida a un balcó de baranes forjades. El parament dels murs és de tàpia i de maó, parcialment revestits amb morter de calç. | 08111-22 | Camí de Can Ballador | Antigament era coneguda com la Casanova d'en Font. | 41.8926200,2.2319900 | 436288 | 4638139 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75569-foto-08111-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es coneix com el Prat de la Font. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||
| 75570 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-2 | GINEBRA, R. ; ROCAFIGUERA, A.M. ; VILAMALA, J. (2001). El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona: Fundació Noguera. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIV-XIX | La masia es troba en bon estat, però el cobert està en estat ruïnós. | La Cirera és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com un edifici de tres crugies durant el segle XVII. De l'edifici primitiu en queden pocs vestigis, visibles en el parament dels murs de la part posterior, fet de petits carreus disposats en filades, i el sòcol de l'edifici. És probable que la imposta i l'arc que hi ha sota l'escala de l'entrada siguin també un vestigi de l'edifici antic. Durant el segle XIX va consolidar-se la façana actual i va refer-se la coberta existent. L'edifici és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants desiguals. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada. Sobre la finestra central hi ha una llinda reaprofitada, on hi ha inscrit: '1614 TONI COLOMER I CIRERA' amb els anagrames de Crist i Maria intercalats. A la façana de mestral hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, excepte la de les golfes de pedra carejada amb la llinda tallada de forma esgraonada amb una roseta en alt relleu a la part central. La façana de xaloc presenta un cos adossat de dos nivells d'alçat, que presenta una galeria oberta al pis, a la qual s'accedeix des d'un portal d'arc pla de pedra carejada del volum principal. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia en algunes parts, revestit als pisos superior amb morter i amb la pedra vista a la planta baixa. A l'interior de la masia s'hi conserva la sala del segle XVII que actuava com a espai distribuïdor de les estances. Aquí hem de destacar les portes gravades amb motllures ondulants i una roseta, un escut papal de pedra dins una orla decorativa, un tinell amb una llinda inscrita 'JERONIMO E ... 1618' i l'anagrama de Crist i un petit oratori. La masia té una lliça frontal tancada per un galliner i una portalada. A poca distància en direcció a ponent hi ha diversos coberts, entre els que destaca el central, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i gran voladís. A la part frontal s'obre amb un portal amb llinda de fusta, gravada amb l'any '1779'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la base i de tàpia a la resta. A causa del seu mal estat estructural, la coberta s'ha esfondrat. | 08111-23 | Camí de la Cirera | La primera referència documental del nom Cirera la trobem en una còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, on hi consta Guillem de Cirera. La següent notícia la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1361 on hi consta el mas Cirera entre les afrontacions d'un alou que té Bernat Costa a la zona. Al fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Çirera'. Poc després, als llibres dels baptismes de la parròquia de Malla de l'any 1592 hi torna a constar el mas Cirera. Més endavant, almenys des del segle XVII, el mas era un domini de la mitra de Vic, que coincideix amb el moment en què va consolidar-se la masia actual. L'any 1641 l'hereu del mas Crera era Antoni Cirera. Després de la Desamortització de Mendizábal el mas va ser venut per l'Estat a Jerònim Juncadela, i les seves terres van quedar dividides. L'hereu del mas va ser el seu fill Antoni, qui la va deixar a la seva filla Pilar, casada amb en Miquel Biada, cosí del rector de la basílica de Santa Maria del Mar. En aquest moment, feien de masovers de la casa la família Serra. La casa passà a mans de la seva filla Mercè Biada, els hereus de la qual en mantenen la propietat. | 41.9053900,2.2423100 | 437157 | 4639549 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75571 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-4 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | La coberta presenta desperfectes. | La Fàbrica és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com una casa de tres crugies durant el segle XVI. En època contemporània es va ampliar amb un cos lateral i diversos edificis annexes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant va incorporar-se en època contemporània. La part més antiga del mas es correspon amb la part posterior, que presenta una coberta d'una vessant que fa el desaiguat a la posterior. En aquest volum s'hi va adossar un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que va passar a ser el volum principal. El frontis està definit per una galeria vertical de dos grans pòrtics situats en l'eix central. A la seva planta baixa hi ha el portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. Al pis la galeria està protegida per una barana de fusta i té accés per una porta amb llinda de fusta. Els eixos laterals s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, de les mateixes característiques que les de la resta de la construcció. La lliça queda tancada per una gran portalada situada a ponent, amb llinda de fusta i brancals ceràmics, a més d'un cobert amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic i diversos cossos annexes moderns. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-24 | Camí de la Fàbrica | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Arnau Fàbrega. Durant el segle XV trobem referències a Francesca Fabregas i Sacosta, casada amb Vicenç Oms, fill del mas Oms de Malla. La següent referència documental que trobem de la Fabrega es remunta a finals d'aquest segle, concretament al fogatge del 1497. El mas Fabrega o Casanova apareix novament esmentat en el fogatge del 1553. Poc després, Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Durant el segle XVII funcionava com una masoveria, on hi vivia la família Alsina, mentre que a mitjans del segle XVIII hi vivien els Boxader. | 41.9067800,2.2495500 | 437759 | 4639698 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75572 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | L'Hostal Nou és un edifici construït a peu del camí ral a mitjans del segle XIX. És una construcció de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits a la planta baixa i al pis per obertures d'arc rebaixat arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades, sota el qual hi ha inscrit l'any '1847'. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres quadrades. Les finestres dels pisos superiors i la cornisa estan decorades amb motllures, que ressalten sobre el revestiment amb una altra tonalitat. A banda i banda d'aquest volum s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat i la coberta a un vessant que fa el desaiguat als laterals, que reforcen la simetria de l'edifici. A la part de migdia hi ha un segon volum, de dos nivells d'alçat i la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. D'aquest en destaca una galeria horitzontal, situada a nivell del primer pis, amb tres grups de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat. A la part de ponent i tramuntana hi ha les cavallerisses, que formen un pati central amb la resta dels volums. Des del portal del primer volum hi ha un pas que permetia accedir amb els cavalls fins al pati central, al qual comunica a través d'un portal d'arc escarser ceràmic. El parament dels murs és de pedra amb argamassa a la planta baixa i maó als pisos superiors, revestits i pintats a la façana principal. | 08111-25 | Camí de l'Hostal Nou | L'hostal estava situat a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. A causa d'un incendi, fiu reconstruït a principi del segle XX, quan va perdre definitivament el seu ús com a hostal per ser una masia. | 41.9048800,2.2480200 | 437630 | 4639489 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La planta baixa de l'edifici s'utilitza com a instal·lacions d'un centre hípic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75573 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVI-XIX | La masia es troba en estat ruïnós i el cobert té la coberta parcialment enderrocada. | El Maset és una masia situada en un camp proper a la carretera de Múnter. Es troba en estat ruïnós i només se'n conserven els fonaments, fets de pedra lligada amb argamassa. La paret més ben conservada és la de tramuntana, on s'observen petites finestres amb llinda de fusta i pedres escairades a la cantonada. Entre la runa s'observen les restes d'un forn de pa. A pocs metres a llevant s'hi conserva una era amb grans lloses de pedra i un cobert antic, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal d'arc escarser ceràmic i està construït amb pedra i argamassa a la façana i la planta baixa i maó a la part superior. Al costat del camí en direcció a ponent hi ha les restes d'una interessant cisterna amb una bassa de pedra adossada. | 08111-26 | Ctra. N-141-C, km. 46,6 | Al llarg del segle XVII hi van viure diversos masovers; l'any 1684 hi residia la família Comas i l'any 1694 la família Domenech. | 41.8797000,2.2371600 | 436704 | 4636701 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75574 | Pratdesaba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pratdesaba | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Presenta deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. | Pratdesaba és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XIX es va construir una nova casa al costat, quedant l'antiga com a cabanya. Finalment, es va incorporar una galeria a la façana principal del mas nou. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per dues galeries horitzontals de tres pòrtics, d'arc pla a la planta baixa i d'arc carpanell arrebossat al pis. Un dels pòrtics s'ha tapiat modernament amb maó. La façana es composa segons tres eixos d'obertures, amb llinda de fusta i brancals ceràmics a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al pis. A nivell de les golfes hi ha una única finestra d'arc de mig punt arrebossat, que es reprodueix a la façana posterior. A la resta de façanes les finestres es disposen formant eixos i són totes d'arc pla arrebossat, algunes de les quals estan tapiades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestida amb morter de calç i les obertures pintades de diferent tonalitat. El parament de la galeria és de maó. Adossats a la façana de tramunana hi ha diversos annexes agrícoles i el femer, d'un sol nivell d'alçat. La cabanya està situada a mestral de la masia, amb les vistes panoràmiques que ofereix pel fet de trobar-se en una cota superior. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra de les mateixes característiques amb l'intradós motllurat. La resta de finestres són d'arc pla arrebossat, excepte la de ponent que és de pedra carejada. A la façana de tramuntana es va obrir un gran portal d'arc escarser ceràmic, davant del qual hi ha una era circular encaironada. La façana de migdia està reforçada amb un contrafort a cada extrem. El parament dels murs és de tàpia i de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades, i revestiment de morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-27 | Camí de Pratdesaba | En el fogatge de l'any 1497 hi consta lo Prat de Sabet. En el fogatge del 1553 hi consta el nom de Closela de Prat de Saber. L'any 1688 era propietari i hereu del mas Joan Prat de Sabat. El seu fill i hereu Francesc va casar-se l'any 1733 amb Petronela Vidal, filla de Jacob Vidal, cirurgià de Viladrau. Durant el segle XIX la va adquirir a la família Rocafiguera, que hi va construir un casal al costat. La mateixa família la va vendre a l'Ajuntament de Malla a principi del segle XXI. | 41.8979200,2.2334700 | 436416 | 4638727 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75575 | El Prat Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-gros | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | Es troba en estat ruïnós. | El Prat Gros és una masia d'origen medieval que va construir-se al costat d'una torre de defensa que posteriorment va ampliar-se i que es coneix com el Prat Xic. La casa està situada en una cota inferior de la torre esmentada i la tipologia actual respon a una reforma del segle XVII. Entre els segles XIX i XX es va afegir el pis superior, es va adossar una galeria a la façana i es van construir diversos cossos annexes al seu voltant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba en mal estat estructural, pel que s'ha esfondrat part de la coberta i de l'estructura interior. S'hi accedeix des de migdia per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'AGOST 1681 A... JOSEPH...Y...' i l'anagrama de Crist intercalat. El portal està parcialment tapat per un cos de pedra -a l'interior del qual s'observa una de les cantonades de la torre del Prat Xic- on hi ha una llinda datada de l'any '1648' i una galeria amb pilars de maó habilitada a la part superior com a terrassa. A la façana de ponent s'observen diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla de pedra carejada, amb llinda de fusta o bé arrebossades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que té una porta d'arc rebaixat ceràmic i està cobert amb volta ceràmica. Davant les façanes de migdia i ponent hi ha la lliça, que presenta una portalada d'arc pla de pedra carejada i una altra a la part lateral d'arc rebaixat ceràmic. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades en part de l'estructura de la planta baixa, que formen part de l'estructura primitiva del mas. La resta és de pedra lligada amb argamassa, de tàpia o de maó, segons els trams. | 08111-28 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. A mitjans del segle XX el Prat Gros pertanyia a Josep Franch. | 41.8782400,2.2425200 | 437148 | 4636535 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75576 | El Prat Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-xic | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XIX | El Prat Xic és una masia del segle XIX que va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de llevant per un portal amb llinda de fusta, de les mateixes característiques que les dues finestres del pis. La torre de defensa està situada a la part de ponent de l'edifici i a nivell exterior s'observen dues espitlleres tapiades a la façana de migdia. . Pel que fa a la resta de la construcció, a l' interior s'hi ha fet una reforma integral per habilitar-lo com a allotjament turístic, formulat com un espai artístic integral, complementari al bosc del Prat Verd. | 08111-29 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. | 41.8782300,2.2427000 | 437163 | 4636534 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75577 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-15 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLOP, I. (2009). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Vol. I-II. Barcelona: Fundació Noguera. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XX | Can Puig és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda al segle XVII. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, de manera que aquesta part passà a ser la casa dels amos i la masia quedà com a masoveria. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita l'any '1634' i l'anagrama de Crist. La resta d'obertures de la façana es disposen de forma aleatòria i algunes estan fetes de pedres reaprofitades: 'SAGIMON PUIG 1681' i 'MARGARIDA PUIG 1636', com el carreu de la cantonada: 'SAGIMON PUIG 1687'. La façana va ampliar-se vers llevant durant el segle XIX, amb un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. En aquest les obertures són arrebossades, ceràmiques i de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A l'interior s'hi conserva un arc de pedra de mig punt que constitueix un vestigi de la casa primitiva. A la part posterior d'aquest volum s'hi va fer l'ampliació historicista, compost per diversos cossos superposats entre els que destaca una torre quadrangular. Les obertures d'aquest volum són de tipologia diversa, com són biforades amb arquets i columneta, amb guardapols, quatrifolis, etc. Aquesta part de la construcció està envoltada per un baluard amb merlets, amb una portalada a la cara de tramuntana d'arc de mig punt de pedra amb un relleu a la clau que conté l'anagrama de Crist. Davant del volum principal hi ha una gran era de lloses de pedra, que segueix cap a migdia amb un paviment de còdols de riu que condueix a un cos annex, on s'observen els brancals de pedra d'un antic portal. | 08111-30 | Camí del Puig | En el manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, hi consta que l'any 1248 Bernat Puig de Malla va tenir un conflicte amb el camarer de Breda pel pagament d'un tribut. També tenim notícia del mas Puig entre les afrontacions de l'honor que estableixen Ferrer de Montrodon i la seva esposa a Ferrer Pellisser l'any 1258. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Puig de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el Puig, com també el trobem en el del 1553. El 26 de novembre del 1681, la filla del propietari Segimon Puig, Mariàngela Puig, es casa amb Jeroni Aiguaviva Guïves de Lladó. Durant el segle XVIII, entre les propietats del mas hi havia el mas Sabater i Corbateres. | 41.8823800,2.2298900 | 436104 | 4637004 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A l'IPA Can Puig consta de dos fitxes, una de la masia i l'altra de la masoveria. | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75578 | Puigdollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdollers | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Puigdollers és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc escarser adovellat, a cada costat del qual hi ha adossat un cobert de planta baixa de maó. Al pis hi trobem tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes n'hi ha una altra de menors dimensions, també de pedra. La façana lateral de gregal està parcialment tapada per dos coberts moderns de planta baixa, sobre els quals hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. A l'extrem de ponent d'aquesta façana hi ha una part reconstruïda amb maó, que probablement tapa una galeria entre aquesta façana i la posterior. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla de pedra carejada i amb llinda de fusta, distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha dos cossos annexes que constituïen els graners de la casa, que es situen en una cota superior a causa del desnivell del terreny. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, les parts modernes de maó, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-31 | Camí del Ral | En el fogatge de l'any 1497 hi trobem 'lo mas del Puig doles' i en el del 1553 hi consta el nom de Puig de Ollers. L'any 1578 Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Almenys des de l'any 1688 era una masoveria (del Ricart), quan hi vivia Josep Serra i la seva família. A mitjans del segle XVIII hi feien de masovers la família Codina. | 41.8947400,2.2500400 | 437788 | 4638361 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75579 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-7 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | La coberta presenta deficiències. | El Verdaguer és una masia del segle XVIII al qual s'han adossat diversos cossos annexes durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa en dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de la planta baixa que és arrebossada i de factura moderna. Entre les dos finestres del pis hi ha dibuixat sobre el revestiment l'any 1910, any en què probablement es va arrebossar la façana. A les façanes laterals i posterior s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat, fets de maó. El parament dels murs de la casa és de pedra lligada amb argamassa i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-32 | Camí del Verdaguer | El Verdaguer era una de les masoveries de la Font. | 41.8911900,2.2313500 | 436234 | 4637981 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75579-foto-08111-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75580 | Aigües partides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-partides | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Aigües Partides és una masia del segle XIX construïda sobre una estructura anterior, situada entre les conques fluvials del Ter i el Congost . És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de les golfes d'arc pla arrebossat i el portal d'arc escarser. Aquest té la clau inscrita amb la data '1803'. Les finestres de la resta de façanes són amb llinda de fusta, llevat de les de la planta baixa de la part posterior, que són d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i d'encofrat de tàpia als pisos superiors. Al costat llevant hi ha un cobert fet de maó i tàpia. | 08111-33 | Camí de Torrellebreta | El nom d'Aigües Partides està documentat a la zona des principi del segle XI. L'any 1024 ja consta entre les afrontacions del terme del castell de l'Aguilar, en motiu de la donació que fa del mateix el levita Guillem de Mediona, senyor dels castells d'Oló i Malla a Osona, al bisbe Olibà. | 41.8489600,2.2554900 | 438196 | 4633275 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75581 | Can Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrina | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX-XX | La coberta presenta deficiències. | Can Barrina és una masia del segle XIX que va construir-se en dues etapes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i presenta un portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha adossat un cos annex perpendicular d'un sol nivell d'alçat. La resta d'obertures de la casa són totes d'arc pla arrebossat, excepte un gran portal d'arc rebaixat ceràmic que es va posar al descobert quan es va restaurar la façana. La façana posterior també queda tapada per un cos annex de les mateixes característiques. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestida amb pòrtland e tot arreu llevat d'una part amb pedra vista de la façana de tramuntana. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-34 | Camí de Can Barrina | És una masoveria de les Vinyes, juntament amb Can Paella. | 41.8921800,2.2421900 | 437134 | 4638083 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75582 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-3 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | Es troba deteriorada per trobar-se deshabitada. | Can Bou és una masia del segle XVIII que va consolidar-se entre els segles XIX i XX com una casa de tres crugies. És de planta rectangular i està composta per dos volums que constitueixen habitatges independents. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. Les tres finestres del pis són també amb llinda de fusta. Al costat del portal hi ha un cos annex adossat de forma perpendicular i d'un sol nivell d'alçat. Aquest primer volum va ampliar-se per gregal amb un cos que segueix el seu pendent de la coberta. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat. Seguint aquest cos hi ha adossat el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat i s'hi accedeix des de mestral per una escala exterior adossada de forma paral·lela a la façana. El tractament exterior dels murs és arrebossat en alguns trams, mentre que en d'altres s'ha repicat deixant la pedra vista. Davant del segon volum hi ha diversos cossos annexes de maó en estat ruïnós. | 08111-35 | Camí de Can Bou | En el fogatge de l'any 1553 hi consta el 'Bou', àlies Bolls. | 41.8868700,2.2477900 | 437593 | 4637489 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75583 | Les Boules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boules | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XX | Les Boules és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dos crugies. En la darrera restauració s'ha reformat el pendent de la coberta, de manera que el carener, que inicialment era molt proper al frontis, s'ha centrat en el volum. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt ceràmic, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A nivell de les golfes hi ha un únic pòrtic d'arc pla arrebossat, delimitat per una barana de ferro. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, tot i que la cantonada de garbí s'ha deixat amb els carreus vistos. El ràfec està acabat amb cabirons. Sobre un antic cobert situat a ponent s'hi va construir una vivenda moderna, que s'adossa a la façana de gregal. | 08111-36 | Camí de les Boules | En el fogatge de l'any 1497 hi consta el 'mas de les Beules' i en el de 1553 hi consta 'Baules, àlies Torrents. A partir del segle XVII estava habitada per masovers, entre els que hi trobem la família Terricabres i Boix. | 41.9033800,2.2356900 | 436606 | 4639331 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75584 | El Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bollo | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XIX | L'edifici anomenat Bolló Xic es troba en estat ruïnós. | El Bolló és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda durant el segle XVI. A poca distància del mas antic s'hi va construir un nou edifici, datable del segle XIX. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat amb llinda de fusta i brancals ceràmics, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les altres finestres de la façana són d'arc pla arrebossat. A la resta de façanes les finestres són amb llinda de fusta, excepte la central de la façana posterior, que és de pedra carejada. En la darrera restauració s'han afegit diverses obertures amb brancals de maó i llinda de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars de maó i un pou. Al voltant de la façana principal i laterals s'hi distribueixen diversos cossos annexes, així com el volum secundari conegut com el Bolló Xic. És de planta baixa i pis i es troba en estat ruïnós. | 08111-37 | Camí del Bolló | La família Bolló té uns orígens molt antics a la zona. La primera notícia que tenim del mas Bolló es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les terres de Puigungla, prop del mas Bolló. És probable que un fadristern d'aquest mas fundés el mas Bolló de Taradell, documentat almenys des de l'any 1326. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Feliu Bolló. La següent notícia documental del Bolló la trobem al fogatge de l'any 1497, on hi consta el 'mas Boló'. En el fogatge del 1553 hi trobem el 'Bollo'. | 41.8763000,2.2387400 | 436832 | 4636322 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75586 | Cal Cabaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabaler | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | Cal Cabaler és una masia del segle XVIII de la qual la façana és el resultat d'una ampliació frontal feta entorn el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per un gran pòrtic situat a l'eix central del pis, amb llinda i barana de fusta. El portal d'accés i la finestra del costat tenen la llinda de fusta, mentre que les finestres dels eixos laterals són d'arc pla arrebossat. A la façana lateral i posterior hi ha adossats dos cossos antics d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestit amb morter de calç en totes les façanes excepte la posterior, on s'ha deixat la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-39 | Camí de Cal Cabaler | L'origen del nom de la casa el trobem en que el seu fundador devia ser el cabaler d'un mas de la zona. | 41.8911100,2.2179400 | 435121 | 4637982 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75586-foto-08111-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75587 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-3 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. SUDRIÀ, C. (1979). 'L'ingrés agrícola a la plana de Vic el segle XVIII. Les rendes d'origen agrari', Recerques: història, economia, cultura. Núm. 9. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. | XVII-XIX | La Coma és una masia del segle XVII que va reformar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser ceràmic. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb el relleu a la llinda d'una orla amb un pi alat que surt del mar. La façana està coronada per un petit capcer rectangular resseguit per una imbricació ceràmica, que es reprodueix a la façana posterior. En aquesta façana les obertures són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. A les façanes laterals hi ha adossats sengles cossos annexes, que es prolonguen per migdia formant una lliça. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb el revestiment de morter repicat a la façana principal i lateral. | 08111-40 | Camí de la Coma | Entre els segles XVII i XIX el mas Coma, juntament amb la caseta de Paracolls, eren propietat de l'església de la Pietat de Vic. A mitjans del segle XVIII hi feien de masovers la família Costa. Durant el segle XX va pertànyer a Baudilio Camps de Barcelona. | 41.8934200,2.2482300 | 437636 | 4638216 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75587-foto-08111-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75588 | Corbateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corbateres | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Corbateres és una masia del segle XVIII amb la façana reformada durant el segle XX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està definida per una galeria de dos pòrtics verticals; el de la planta baixa cobreix el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Dins el mateix pòrtic hi ha un altre portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que condueix al cos lateral. Els cossos annexes que s'adossen al voltant de la casa només deixen veure una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a l'eix lateral del frontis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i part del pis, i la part superior amb maó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-41 | Camí de Corbateres | L'any 1745 una filla del mas Curbateras, Margarida Puig, va fer de padrina del fill de Josep Puig, del mas Sabater de Malla. | 41.8859200,2.2246800 | 435675 | 4637401 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75589 | La Feixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XX | La coberta presenta deficiències. | La Feixa és una masia del segle XV amb la façana consolidada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana del mas va ser reformada entre els segles XIX i XX amb la incorporació d'un cos de planta baixa i pis i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a migdia. En aquest s'hi va afegir els brancals de pedra del portal antic i es van fer diverses obertures d'arc pla arrebossat, entre les que destaca una galeria al pis amb dos grans pòrtics. A les façanes posteriors, parcialment tapades amb annexes de planta baixa, les obertures són majoritàriament arrebossades amb llinda de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parts de tàpia (excepte el cos frontal de maó) revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-42 | Camí de la Feixa | La primera notícia documental que tenim dels Freixes de Malla es remunta a l'any 1325, quan Joan Berenguer Freixes, fill de Ramon i Gerònima, es casa amb Francesca Blanca, filla de Ramon Terrés de Vic i de Blanca. En el fogatge de l'any 1497 hi trobem la 'Frexa' i en el del 1553 hi consta el nom 'Fexa', àlies Homs. És una de les quatre masoveries del Ricart. | 41.8936700,2.2415800 | 437085 | 4638249 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75589-foto-08111-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75590 | El Folchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-folchs | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | El Folchs és una masia que podria tenir el seu origen en una petita casa de la sagrera medieval, que podem identificar amb el cos de tramuntana. En aquest s'hi conserva una finestra amb festejadors tapiada i la llar de foc amb la boca del forn de pa. En la seva proximitat es va construir una segona casa, que vers el segle XVIII va quedar unificada en un sol volum. Durant el segle XX, s'hi va afegir un cos lateral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, en una cota inferior a l'església parroquial. Per contenir les terres del mateix, a la part de ponent, hi ha un mur construït en opus spicatum, que és probable que antigament tingués continuïtat per sota la rectoria, quan el camí encara no existia. Totes les obertures de la masia són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. Al pòrtic que configurava la galeria de la façana s'hi ha afegit un tancament de vidre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-43 | Caseria de Malla | La història del mas Folchs està documentalment lligada a la del mas Esglésies, que durant el segle XI era la batllia de la Pabordia de Palau a Malla. Els descendents del mas Folchs mantenen l'alias Esglésies o Iglesies almenys des del segle XIV, pel que sembla que formaven part de la mateixa propietat. L'any 1325, Simona Iglesias i el seu fill Pere venen un alou que tenien Elisenda Folchs i el seu fill Jaume. Uns anys més tard, la pubilla del mas, Francesca Folchs, va casar-se amb Francesc Iglesias, alias Camps, qui l'any 1370 va rebre tot el mas Iglesias de Pere Janer de Santa Eugènia. Aquest mateix segle, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns. Tenint en compte aquesta dada i que els descendents de les pubilles mantenien el nom Folchs, hem de pensar que es tractava d'un mas important. L'any 1642, Pere Folchs, notari de Vic i hereu dels masos Folchs i Iglesias de Malla va arrendar el mas Folchs a Joan Sala. A partir d'aleshores el mas degué quedar com a masoveria, mentre que els seus propietaris residien a Vic. | 41.8870100,2.2352100 | 436550 | 4637514 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75591 | Can Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paella | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. TONA, M. (2010). La Batalla de Vic: Malla en temps de la Guerra del Francès (1808-1814). Malla: Ajuntament de Malla. | XIX | El revestiment es troba força deteriorat. | Can Paella és una masia del segle XIX construïda a peu de l'antic camí ral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta a llevant i es composa de tres eixos d'obertures, totes elles amb llinda de fusta i el portal amb brancals de pedra. La façana de ponent té la mateixa composició de les obertures, tot i que modernament s'hi ha adossat un porxo que tapa parcialment la planta baixa. A les façanes de migdia i tramuntana s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i de tovot, revestit amb morter i pintat de color blanc a la façana. | 08111-44 | Carretera de Malla | A principi del segle XIX funcionava com un hostal i era coneguda com l'Hostal d'en Paella. | 41.8897500,2.2429400 | 437194 | 4637812 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75591-foto-08111-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75592 | Pelahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelahi | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XIX | Una part de la coberta, de l'estructura interior i de la façana posterior s'han enderrocat. | El Pelahí és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dues crugies. Durant el segle XIX s'hi va afegir un cos És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, com la finestra que hi ha sobre el seu eix, amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha una finestra de les mateixes característiques a nivell del primer pis, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A causa de les deficiències estructurals que pateix la casa, el vessant posterior de la coberta s'ha esfondrat, juntament amb una part de l'estructura posterior del mas. A la façana de garbí hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i la coberta que desaigua al lateral. D'aquest en destaca una galeria a nivell del pis, amb un pòrtic a la façana principal i un al lateral. El parament dels murs és de pedra i argamassa i de tàpia, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-45 | Camí del Pelahí | La primera referència documental del Pelahí de Malla la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1369 on hi consta l'honor d'en Palahi entre les afrontacions del mas Dalmau de Vic. Durant el segle XV, Galceran Pelahi va casar-se amb Blanca, la pubilla del mas Freixas de Malla, pel que va passar a ser conegut amb el nom de la dona. El mateix va passar amb el seu fill Pere, els descendents del qual després de casar-se amb Eularia Prat, la pubilla del mas Prat de Malla, portarien el cognom de la mare. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Pelay'. | 41.9035400,2.2379600 | 436794 | 4639347 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75593 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-3 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIX | El Pla és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una casa de dues crugies. La tercera crugia va afegir-se amb posterioritat, vers el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc de mig punt arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'PUJALS 1746' i una creu intercalada. A l'extrem de migdia de la façana també en destaca un finestral d'estil gòtic renaixentista amb rosetes a la llinda i a l'ampit i l'intradós motllurat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser situat al costat del principal . A la façana de garbí s'hi adossen diversos cossos annexes. La resta de façanes tenen poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. La lliça de la casa està tancada amb un mur frontal i una portalada metàl·lica amb pilars ceràmics. A poca distància de la mateixa hi ha un altre cos annex i un pou. | 08111-46 | Camí del Pla | La primera notícia que tenim del nom Pla a Malla es remunta a l'any 1241, quan Pere Pla fa testament i nomena hereu al seu fill Berenguer. Poc després, en la còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, s'esmenta a Guerau de Pla. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Pla de Malla pagava un tribut als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta Bernat Pla i en el del 1553 hi consta el Pla. L'any 1670 Jaume Pla de Malla, del veïnatge d'Hostalric, es casa amb Caterina Pedrer de Blanes. | 41.9031200,2.2457000 | 437436 | 4639295 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75594 | Molí del Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ral | JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1957). 'El Castillo de Taradell', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV | La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals. | El molí del Ral és un edifici d'origen medieval situat a la confluència de la riera de Tona i el riu Gurri. És de planta irregular, consta de soterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de migdia per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra carejada. El portal queda cobert per una galeria de dos nivells d'incorporació més recent. L'estructura té poques obertures, la majoria amb llinda de fusta o bé arrebossades. Al costat de llevant, situat en una cota superior, hi havia l'antiga bassa i encara s'hi pot observar el cup semicircular fet de carreus de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestits amb morter. | 08111-47 | Camí del Ral | La primera notícia del molí del Ral es remunta a l'any 972, quan Adalbert i la seva esposa Guisla adquireixen un molí amb el rec i la resclosa del riu Gurri, dins el terme del castell de Taradell i en terres de Montells inferior, que afronta a llevant amb el riu Gurri i a tramuntana amb el riu Tona. Segons Antoni Pladevall (1995: 46), aquest seria l'antecedent del molí del Ral. El ple domini de l'alou del Ral, que incloïa el mas i el molí, va ser adquirit l'any 1201 pel prior Bernat del monestir de Santa Maria de l'Estany - que fins aleshores hi tenia drets- a Pere Ramon de Taradell, la seva muller Ermesenda, als seus fills i a Tiburgis de Taradell. En el Capbreu que fa el senyor de Taradell l'any 1339 hi consten diversos molins del riu Gurri, entre els quals hi ha el del Ral. | 41.8942300,2.2595300 | 438574 | 4638298 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75594-foto-08111-47-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75595 | El Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sabater | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XX | El Sabater és una masia del segle XVI que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En època contemporània s'ha reformat per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Part del frontis està tapat per un volum adossat en paral·lel, de mateixa alçada i vessants de la coberta que el principal. Aquest volum presenta una gran obertura a la façana de ponent, des d'on es pot accedir al volum principal, a través d'un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. Adossat a al façana de llevant s'hi conserva el pou o cisterna. Davant del segon volum s'ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat que s'utilitza com a garatge. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-48 | Ctra. N-141-C, km. 46,9 | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla, van reunir-se a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ferrer Sabater. La següent notícia del Sabater la trobem l'any 1483, quan Francesc de Sala estableix a Antoni Martí, del mas Martí de l'Estany, el mas Sabater de Malla, ja que es trobava sense hereus. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Sabater, àlies Vinyes, que podria estar relacionat amb aquest mas. Durant el segle XVII el propietari del mas era Francesc Sabater. L'any 1745 el propietari del mas Sabater era Josep Puig. | 41.8819000,2.2378600 | 436765 | 4636945 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75596 | El Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serra | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XIX | El Serrà és un mas d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. La façana actual va configurar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat situats a l'eix central. El portal d'accés és d'arc carpanell de pedra, mentre que la resta de la construcció presenta finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-49 | Camí del Serrà | La primera notícia que tenim del nom Serrà a Malla es remunta a l'any 1293, quan Berenguer Serrà es casà amb Raimunda, neboda de Guillem Casovers de Gurb, fundador de la Mongia de Santa Eugènia de Berga. La seva filla i pubilla Sibilia, va casar-se l'any 1332 amb Pere Pratgerart, fill de Pere i Raimunda Paituvi de Santa Cecilia. El següent hereu en la línia de successió va ser Pere o Jaume Pratgerart, que va casar-se amb Maria, filla del mas Puig de Malla a mitjans del segle XIV. Ja al segle XV, el seu fill Pere Serrà, va contraure matrimoni amb Francesca Albanell, qui era viuda de Francesc Masferrer, del Masferrer de Malla. Del seu matrimoni va tenir un fill, Francesc Masferrer, però l'hereu del mas Serrà va ser Tomàs Serrà. En el fogatge de l'any 1553 hi consta 'Serra, àlies Cerdà', ja que la pubilla de Pere Joan Serrà , Joana, va casar-se amb Bernat Cerdà, fill del mas Cerdà del Pla de la Garga, de Centelles. Va ser fill d'aquesta darrera pairalia l'enginyer Ildefons Cerdà. El nom de Serrà va mantenir-se en la successió del mas, de la mà del seu fill Agustí. | 41.8862900,2.2397800 | 436928 | 4637431 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75596-foto-08111-49-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75597 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-9 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | La coberta i l'interior presenten desperfectes. | El Soler és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El portal d'accés té la llinda de fusta, sobre la qual hi ha el finestral central amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les façanes de ponent i tramuntana presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'any 1967 es va adossar un habitatge nou a la façana de llevant que comunica amb el primer. | 08111-50 | Camí del Soler | La primera referència documental al mas l'hem trobat al segle XVIII, quan era coneguda com a Casa Roja o Africa. En aquest moment hi residia el bracer Segimon Riera i la seva família. A mitjans del segle XX Josepa Codinachs la va vendre a Joan Soler i Alier, motiu pel qual la casa es coneix com el Soler. | 41.9036200,2.2596600 | 438594 | 4639340 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75598 | El Sou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sou | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | El Sou és una masia del segle XVIII que ha estat reformada durant el segle XX. És un edifici de planta rectangular que originalment s'estructurava en dues crugies, a les quals s'han afegit sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són amb llinda de fusta, excepte el portal que és d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08111-51 | Camí del Sou | En un document de mitjans del segle XVIII referent a les afrontacions del mas València, hi consten les terres de la casa de Ramon Vila, notari public de Vic, anomenada 'lo Sóu'. | 41.8945700,2.2541400 | 438128 | 4638339 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75598-foto-08111-51-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75599 | Can Teulé i Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teule-i-cal-rei | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | La coberta presenta deficiències i la casa de Cal Rei té la coberta desmuntada amb l'objectiu de restaurar-la. | Can Teulé és una masia del segle XVIII que probablement va ser reconstruïda durant el segle XIX, moment en el qual se li va adossar un habitatge que es coneixeria com a Cal Rei. Les dues cases formen un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La casa de Can Teuler té accés des de la façana de migdia, on hi ha l'accés amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada i ceràmics, que indica que va ser refet amb posterioritat. La llinda tenia una data inscrita, tot i que l'erosió que presenta no permet observar-la. Al costat hi ha un portal més modern d'arc pla arrebossat. La majoria de finestres de la casa són amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics. A la façana de llevant s'hi observa un gran portal tapiat, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La casa de Cal Rei s'adossa a la façana de ponent de Can Teulé i té accés per tramuntana a través d'un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Les obertures són amb llinda de fusta i d'arc pla arrebossast. Al seu voltant s'hi adossen diversos annexes agrícoles moderns. El parament dels murs és tàpia i de pedra irregular lligada amb argamassa, que està revestida amb morter de calç força deteriorat. | 08111-52 | Camí de Can Teulé | Antigament era coneguda com la Casanova del Ricart, de la qual n'era una masoveria. | 41.8936800,2.2365000 | 436663 | 4638254 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75599-foto-08111-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75599-foto-08111-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75599-foto-08111-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75600 | Teuleria de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalbanell | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El revestiment dels murs es troba deteriorat. | La teuleria de l'Albanell és una masia del segle XIX que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat. La major part d'aquesta façana està tapada per cossos annexes, un d'ells de pedra amb obertures ceràmiques, i l'altre de maó vist, així com de dues sitges metàl·liques. A la façana posterior també s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat. El parament dels murs és de tàpia i de pedra lligada amb argamassa, que s'observa allà on el revestiment de morter de calç es troba deteriorat. | 08111-53 | Camí ral de Barcelona a Vic | Originalment era una masoveria del mas Albanell. El seu nom prové d'una antiga teuleria que hi havia en la seva proximitat, a l'altre costat del camí. | 41.9042200,2.2584200 | 438492 | 4639408 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75600-foto-08111-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75600-foto-08111-53-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75601 | Casa del molí de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-moli-de-torrellebreta | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XX | La casa del molí de Torrellebreta és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent s'hi adossa un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del primer. A la part superior està obert en forma de galeria. A la façana de llevant també s'hi adossa un cos annex, d'un sol nivell d'alçat. Les obertures de la façana posterior són igualment d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08111-54 | Camí del molí de Torrellebreta | Segons el propietari de Torrellebreta, l'antic molí va ser enderrocat a principi del segle XX a causa de les inundacions habituals que patia. En aquest moment va edificar-se la casa actual en la seva proximitat, tot i que en un lloc més alt. | 41.8557100,2.2616900 | 438717 | 4634020 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75602 | Torremagra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremagra-0 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Torremagra és una masia del segle XVIII que va ser reformada fa pocs anys per habilitar-la com a vivenda moderna. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. En un extrem de la façana s'hi ha adossat un porxo amb encavallades de fusta i pilars de maó. El revestiment exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08111-55 | Camí de Masferrer | La casa de Torremagra era una propietat de la pairalia de Torrellebreta, qui en aquesta zona també posseïa el Masferrer des del segle XVIII. En aquell moment era coneguda com la Caseta de Pratdesaba. Durant la segona meitat del segle XX, una cabalera del mas Torrellebreta la va vendre. | 41.8983400,2.2264700 | 435836 | 4638778 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75603 | Can València | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valencia | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII | La coberta presenta deficiències. | Can València és una masia del segle XVIII de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, mentre la resta d'obertures són arrebossades amb llinda de fusta. Davant la façana hi ha la lliça, tancada per diversos cossos annexes que es prolonguen pels laterals i una portalada amb llinda de fusta. A la façana posterior hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter de calç. | 08111-56 | Camí de Can València | Durant el segle XVIII el mas València va passar per dificultats econòmiques, fins que l'any 1775 el seu propietari i hereu, Mateu València, va vendre el mas i les seves terres a Joan Sauri, prior de l'Hospital de la Santa Creu de Vic que anteriorment havia estat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Malla. Tanmateix, es guardava el dret de recuperar-lo els anys següents, fet que devia succeir perquè els anys posteriors la família València encara consta com a propietària. | 41.8964400,2.2547600 | 438181 | 4638547 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75620 | Espai d'Interès Natural del Turó de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-del-turo-de-torrellebreta-0 | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>El turó de Torrellebreta forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels turons de la Plana Ausetana. Es tracta d'una formació geològica singular constituïda per margues blaves del terciari, representativa del relleu de la Plana de Vic. Dins el terme de Malla té una extensió de 8,04 hectàrees. És l'hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna, especialment del roure martinenc i de lepidòpters i quiròpters.</p> | 08111-73 | Torrellebreta | 41.8547600,2.2476700 | 437552 | 4633924 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75628 | Casa Nova de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-les-vinyes | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | La Casa Nova de les Vinyes és una masia del segle XIX construïda a pocs metres a ponent de les Vinyes. És un edifici de planta rectangular que està compost de dos volums adossats de forma paral·lela, dels quals el primer és més baix que el segon. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum consta d'un accés d'arc escarser arrebossat a la façana de migdia i un altre d'arc de mig punt arrebossat a la de llevant. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat, obert al pis amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc carpanell arrebossat. Davant de la façana de migdia hi ha una lliça, tancada per un cos annex d'un sol nivell d'alçat i una portalada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08111-81 | Camí de la casa nova de les Vinyes | 41.8906800,2.2368100 | 436686 | 4637920 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75628-foto-08111-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75628-foto-08111-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75628-foto-08111-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75631 | Galeria del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-del-ricart | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Presenta petites esquerdes i algunes peces estan erosionades. | La galeria del Ricart està situada a la façana de migdia de la masia. Es tracta de tres galeries horitzontals de set pòrtics d'arc mixtilini i perfil ogival cadascuna. Els arcs descansen sobre capitells, culs de llàntia i carcanyols profusament esculturats amb orles, garlandes i motius mitològics. Els pòrtics dels pisos superiors i el coronament estan protegits amb baranes de balustrada igualment esculturades, que incorporen dues escenes bíbliques a la part central i un fris al coronament de la mateixa temàtica. En cadascun les pilastres dels extrems de la galeria hi ha un fris vertical amb relleus d'eines del camp, mentre que al nivell superior hi ha finestres de perfil conopial esculturades. | 08111-84 | Camí del Ricart | 41.8970500,2.2400000 | 436957 | 4638625 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-3.jpg | Legal | Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 100|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75670 | Riu Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-gurri-0 | El riu Gurri travessa el terme de Malla de sud a nord pel seu sector de llevant. Neix al peu del Montseny i desemboca al riu Ter. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents, entre les que hi trobem la riera de Tona. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps de conreu i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08111-123 | Sector de llevant del terme municipal | En el riu Gurri hi ha documentats diversos molins fariners des de l'època medieval, com també, ja en terme de Vic, les adoveries. | 41.8967500,2.2599300 | 438610 | 4638577 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75675 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter-0 | La riera de Múnter està situada al sector de garbí del terme municipal, entre la masia del Puig i la urbanització Riera de Múnter. La riera neix en terme de Muntanyola i rep el nom d'un poble disseminat d'aquest municipi. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08111-128 | Sector de garbí del terme municipal | 41.8783500,2.2350700 | 436530 | 4636553 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75675-foto-08111-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75675-foto-08111-128-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75695 | Riera de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-0 | La riera de Tona és un curs petit d'aigua que neix al nord est del nucli de Tona, en la unió entre dos torrents. Transcorre pel costat del mas Gorombau i passa entre els termes de Malla i Taradell. Després de passar a llevant del Prat i el Tei, és creuada pel carril ferroviari i desemboca poc després, a l'alçada del molí del Ral, al riu Gurri. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08111-148 | Sector de llevant del terme de Malla | 41.8901200,2.2553500 | 438224 | 4637845 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75695-foto-08111-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75695-foto-08111-148-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75698 | Torre del Prat Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-prat-xic | <p>IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.</p> | XIV-XV | Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. | <p>La masia del Prat Xic va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que es correspon amb la part de ponent de l'edifici. És una torre de planta quadrangular de tres nivells d'alçat, dels quals el més ben conservat es correspon amb la planta semisoterrani, on hi ha la volta de pedruscall amb trapa que comunicava amb el pis superior. Aquí s'hi observen diverses espitlleres amb esplandit, la majoria de les quals estaven tapiades. Els nivells superiors han quedat integrats dins la masia, la qual s'ha reformat recentment. Els seus murs són d'una amplada considerable i són fets de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades.</p> | 08111-151 | Camí del Prat | <p>Tot i que no s'han trobat referències documentals de la torre, la primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent.</p> | 41.8781700,2.2426800 | 437161 | 4636527 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||
| 75683 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-malla | XII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Malla des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Entre la documentació més antiga destaca un pergamí del segle XII, tot i que la majoria dels documents daten entre el segle XV i XVIII. Estan escrits en llatí i català.</p> | 08111-136 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.8946000,2.2435200 | 437247 | 4638351 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75683-foto-08111-136-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/