Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75565 | El Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-feu-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Feu és una masia construïda al segle XIX com una masia clàssica de tres crugies. A mitjans del segle XX s'hi va adossar una torre quadrangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra, de les quals les del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. L'eix central presenta el portal d'accés, d'arc escarser de pedra, i una galeria de tres pòrtics d'arc apuntat de pedra amb estries al pis superior. Entre aquesta i el finestral del pis hi ha una llinda inscrita: 'ABE MARIA PURISIMA SIN PECADO EU E CONSEBIDA. PROPIEDAT DE JOAN BAUCELLS FEU 1879' i una creu intercalada. Cal apuntar que la llinda d'una de les finestres de l'eix lateral està inscrita '1683' i l'anagrama de Crist, molt deteriorada, aprofitada del mas antic. L'entrada de la casa està sostinguda amb volta catalana. A l'extrem de llevant s'hi adossa una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Presenta un portal d'arc escarser ceràmic dos finestrals d'arc carpanell amb sortida a un balcó corregut al pis, dues finestres d'arc pla arrebossat al segon pis i tres finestres d'arc de mig punt arrebossat a les quatre cares del nivell superior. Sota aquests pòrtics hi ha un plafó on hi consta l'any '1952'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla, unes de pedra carejada i d'altres arrebossades, distribuïdes de forma aleatòria. La part posterior té unes escales exteriors perpendiculars que permeten accedir directament al pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi va adossar de forma perpendicular un volum modern. A poca distància del mateix hi ha la cabanya, oberta amb un portal d'arc de mig punt de pedra. | 08111-18 | Camí del Feu | Des del seu origen, el mas Feu formava part de la Quadra de l'Aguilar, gairebé tocant el límit del seu terme amb la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas Feu dins d'aquesta Quadra. En el fogatge del 1553 consta que el batlle de la Quadra era un tal Bartomeu Feu, propietari del mas Feu. Durant la segona meitat del segle XVII, la casa apareix inclosa en la parròquia de Seva i pertanyia a Josep Feu. El mas va ser reconstruït a mitjans del segle XIX pel Pere Baucells Feu, a poca distància de la masia antiga, situada en terme de Balenyà. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.8476300,2.2477200 | 437549 | 4633133 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75565-foto-08111-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75580 | Aigües partides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aigues-partides | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Aigües Partides és una masia del segle XIX construïda sobre una estructura anterior, situada entre les conques fluvials del Ter i el Congost . És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte la finestra de les golfes d'arc pla arrebossat i el portal d'arc escarser. Aquest té la clau inscrita amb la data '1803'. Les finestres de la resta de façanes són amb llinda de fusta, llevat de les de la planta baixa de la part posterior, que són d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i d'encofrat de tàpia als pisos superiors. Al costat llevant hi ha un cobert fet de maó i tàpia. | 08111-33 | Camí de Torrellebreta | El nom d'Aigües Partides està documentat a la zona des principi del segle XI. L'any 1024 ja consta entre les afrontacions del terme del castell de l'Aguilar, en motiu de la donació que fa del mateix el levita Guillem de Mediona, senyor dels castells d'Oló i Malla a Osona, al bisbe Olibà. | 41.8489600,2.2554900 | 438196 | 4633275 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75580-foto-08111-33-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75563 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | El Coll és una masia d'origen medieval que entre els segles XVII i XVIII va consolidar-se com una masia clàssica de quatre crugies. Al llarg del segle XX s'hi van fer algunes reformes, entre les que destaca la reconstrucció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc escarser adovellat, que té la llinda inscrita 'Jose Coll 1877' i una orla intercalada. A sobre el portal hi ha fixada una placa de marbre on hi consta: 'El sirvent de Déu P. Francesc Crussats i Franch, missionista fill del Cor de Maria, nasqué en aquest mas Coll, el 5 de febrer de 1831, morí assassinat a la Selva del Camp el 3 de setembre 1868 a l'edat de 38 anys'. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla de pedra carejada, una d'elles inscrita amb l'any '1789'. A la façana de llevant hi ha diverses finestres disposades de forma aleatòria, entre les que destaca una finestra datada del '1684' i una amb incisió conopial i brancals motllurats, d'estil gòtic-renaixentista, probablement aprofitades de l'estructura primitiva. A la façana de ponent hi ha la part habilitada com a masoveria, on hi ha un portal d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Al seu voltant hi ha diverses finestres distribuïdes de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i d'altres de pedra carejada. La lliça de la casa presenta una portalada orientada a llevant amb llinda de fusta i brancals de pedra. El tractament dels murs es manté arrebossat, tot i que en els trams on es troba deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i de maó als pisos superiors. A pocs metres en direcció a ponent trobem un cobert de notables dimensions al qual s'accedeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra. | 08111-16 | Camí del Coll | La primera referència documental del nom Coll es remunta a l'any 1013, quan s'esmenta 'in ipso Collo' dins dels límits d'una peça de terra. Des de l'època medieval, és d'un dels masos que integren la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. Entre els anys 1149 i 1195 ja trobem esmentat a Pere Coll, la família del qual ja constava com a membres de la parròquia de Seva. Durant els segles XVII i XVIII la masia va ser reformada. Fou fill de la casa el prevere Francesc Crussats, que morí assassinat a la Selva del Camp l'any 1868. | 41.8521800,2.2492800 | 437683 | 4633637 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75563-foto-08111-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75669 | Creus d'olivera per protegir la collita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-dolivera-per-protegir-la-collita | XIX | El dia de Sant Pere Màrtir es collien branquillons d'olivera en forma de creu i, una vegada beneïts, eren portats en els camps sembrats on es plantaven en els marges o es lligaven als arbres. Tot seguit resaven tres parenostres agenollats i deien la següent pregària: 'Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu. Que Déu hi faci més que nosaltres'. Aquest ritual es feia per a protegir la collita de les inclemències del temps. | 08111-122 | Malla | 41.8525900,2.2586800 | 438464 | 4633675 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 75549 | Jaciment de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-torrellebreta | DANÉS, J. (1932). 'Antiguitats de Tona', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Núm. 450. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Pot haver quedat destruït en motiu de les tasques de conreu. | En un camp que hi ha a migdia del mas Torrellebreta s'hi va localitzar material lític en superfície, així com monedes. D'una banda, es trobaren dues puntes de sageta de sílex, un fragment de ganivet de sílex blanc, pedres de llamp de diorita i basalt, etc.; i de l'altra diverses monedes ibèriques i romanes. | 08111-2 | Al sud del masTorrellebreta | El material va ser recollit i guardat pels propietaris de la masia. | 41.8539000,2.2577300 | 438386 | 4633821 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75549-foto-08111-2-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75632 | Portal del Fadrí de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-fadri-de-sau | XVI | En un dels annexes que hi ha a migdia de la masia de Torrellebreta hi ha el portal de la desapareguda casa del Fadrí de Sau. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb l'intradós motllurat. Al seu costat hi ha una rajola ceràmica on hi consta: ' PORTAL DE LA CASA DEL 'FADRÍ DE SAU' TRASLLADAT ACÍ PER LLIURAR-LO DE LA INUNDACIÓ DEL PANTÀ'. | 08111-85 | Torrellebreta | La casa del Fadrí de Sau estava situada a l'entorn de l'església de Sant Romà de Sau. Un fill d'aquesta casa, Jaume Melianta, també conegut amb el nom de la casa, formà part del bàndol d'en Serrallonga. Durant els anys 60 del segle XX la casa del Fadrí i el poble sencer van quedar negats per l'aigua del pantà que va construir-se en aquesta vall. Poc abans, però va poder-se recuperar el portal que es conserva a Torrellebreta. De la casa antiga en tenim un testimoni gràfic que testimonia l'autenticitat del mateix. | 41.8541600,2.2574900 | 438367 | 4633850 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75632-foto-08111-85-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 75564 | Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrellebreta | BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Barcelona: Edicions Cap Roig. CAMPS I ARBOIX, J.; CATALÀ, P. (1965). Les cases pairals catalanes. Barcelona: Destino. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | X-XX | Torrellebreta és una gran pairalia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. Durant el segle XIX va reconstruir-se parcialment, sembla que a causa d'un incendi que patí. A mitjans del segle XX també es s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, amb una torre i una terrassa amb barana a mode de merlets. És un edifici de planta rectangular compost per diversos volums superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Antigament s'hi accedia des de xaloc per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau datat del '1569'. Sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra amb incisió conopial a la llinda i el relleu d'una roseta. Al costat del portal hi ha un pòrtic d'arc de mig punt tapiat i un finestral d'arc pla de pedra amb sortida a un balcó de baranes forjades. La resta d'aquesta façana queda tapada per un cos adossat de tres nivells d'alçat que s'obre al primer pis i al segon amb una galeria horitzontal, la del pis amb quatre pòrtics d'arc rebaixat sobre columnes de pedra. En aquesta terrassa s'hi accedeix per un portal amb incisió conopial i una roseta en relleu. La resta del cos té una composició simètrica de les obertures, d'arc pla de pedra, al pis amb sortida a balcons de baranes forjades. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaquen dues finestres tapiades: una finestra biforada amb arquets i columneta central, i una finestra d'estil gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. En aquesta façana també s'observa una ampliació en alçada, visible en el canvi del parament de la part superior. Pel que fa al cos situat a mestral, presenta una tipologia constructiva pròpia del segle XIX, que es correspon amb la part reconstruïda. Aquí les obertures són d'arc escarser ceràmic, que ressalten sobre la pedra vista dels murs. Les úniques obertures de pedra són el portal d'arc pla de pedra i un gran finestral amb la llinda inscrita: 'AVE MARIA PURISSIMA SENS PECAT CONCEBUDA 1878'. D'aquest cos en sobresurt la capella del segle XVIII, de planta rectangular i absis semicircular, a la qual s'accedeix des de l'interior del mas. La darrera ampliació de la masia es va fer per garbí, al costat de la capella, amb un cos d'un nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa, i una torre circular amb obertures de mig punt, que actua com a caixa de l'escala que permet accedir a la casa. El parament dels murs és divers segons els trams; d'una banda trobem la pedra vista, parcialement revestits amb morter de calç, i de l'altra -a les parts més modernes- de maó. El ràfec té una volada considerable i està acabat amb cabirons. Davant la façana de gregal hi ha una gran era parcialment enllosada i de forma semicircular, sostinguda per un mur de contenció de pedra. En aquest mateix espai hi ha la masoveria, una petita construcció de dos nivells d'alçat i obertures arrebossades. | 08111-17 | Camí de Torrellebreta | Segons Antoni Pladevall, la quadra de Torrellebreta va crear-se a l'entorn de l'antiga torre de Proves, després anomenada Torre-lliberta o llebreta, que està documentada des del segle X. La torre de defensa hauria estat un punt de guaita sobre el camí ral de Vic a Barcelona, un vial d'origen romà que actualment encara passa a prop de la casa. Més endavant, en crear el comtat d'Osona l'any 1356 en favor de Bernat III de Cabrera, el monarca Pere el Cerimoniós va donar-li el castells castells de Casserres, Gurb, Tona, Manlleu, Savassona, Tavertet i el Brull; així com les quadres de Vilarsagorga, Vallbona, Serarols, Terrassola i Torrellebreta, entre d'altres. Tot i així, el sobirà li posa com a condició que en el termini d'un any han de ser enderrocats. Des de l'època medieval la quadra de Torrellebreta era un terme autònom de domini reial. Torrellebreta va passar a formar part de les Quadres Unides d'Osona entre els segles XV i XVIII, juntament amb les quadres de Folgueroles, Sant Joan de Galí o de Riuprimer, Riudeperes i Golomers, que estaven administrades per un únic batlle. En aquest període, a través del casament dels seus hereus amb les pubilles de destacats masos de la contrada, van incrementar-se les seves propietats, entre les que trobem el Masferrer de Malla. A principi del segle XIX, en motiu del casament de la pubilla Maria Torrellebreta amb Ramon Vilarrúbia de Moià, els descendents de la casa deixarien de cognominar-se Torrellebreta. Durant el segle XX, el fill del mas Joaquim Vilarrúbia va arribar a ser un entomòleg de gran prestigi, com també ho van ser els seus germans Antoni, Conrad i Lluís, que van crear una de les col·leccions més importants del país. | 41.8543700,2.2576600 | 438381 | 4633874 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75564-foto-08111-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75620 | Espai d'Interès Natural del Turó de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-del-turo-de-torrellebreta-0 | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>El turó de Torrellebreta forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels turons de la Plana Ausetana. Es tracta d'una formació geològica singular constituïda per margues blaves del terciari, representativa del relleu de la Plana de Vic. Dins el terme de Malla té una extensió de 8,04 hectàrees. És l'hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna, especialment del roure martinenc i de lepidòpters i quiròpters.</p> | 08111-73 | Torrellebreta | 41.8547600,2.2476700 | 437552 | 4633924 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75633 | Roures del camí de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-cami-de-torrellebreta | XIX | Estan envoltats d'heura. | Els roures del camí de Torrellebreta estan situats al camí que va al Collell, excepte un dels exemplars que es troba al camí ral de Tona a Taradell, a llevant del mas Torrellebreta. Es tracta de quatre magnífics exemplars de roure martinenc (Quercus humilis) que destaquen per les seves dimensions. | 08111-86 | Camí de Torrellebreta | 41.8556100,2.2573000 | 438352 | 4634012 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75633-foto-08111-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75633-foto-08111-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Les coordenades UTM de l'altre roure són: 438546, 4633831. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75601 | Casa del molí de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-moli-de-torrellebreta | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XX | La casa del molí de Torrellebreta és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent s'hi adossa un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del primer. A la part superior està obert en forma de galeria. A la façana de llevant també s'hi adossa un cos annex, d'un sol nivell d'alçat. Les obertures de la façana posterior són igualment d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08111-54 | Camí del molí de Torrellebreta | Segons el propietari de Torrellebreta, l'antic molí va ser enderrocat a principi del segle XX a causa de les inundacions habituals que patia. En aquest moment va edificar-se la casa actual en la seva proximitat, tot i que en un lloc més alt. | 41.8557100,2.2616900 | 438717 | 4634020 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75601-foto-08111-54-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75680 | Molí de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torrellebreta | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XIV | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | El molí fariner de Torrellebreta està situat a ponent de la casa del molí de Torrellebreta. De l'antiga construcció se'n conserva el rec, que transcorre paral·lel al torrent, la bassa i la part del cup o pou. Aquest està formada per un cos quadrangular fet de pedra lligada amb morter, a la part interior del qual hi ha una conducció vertical de planta circular per on l'aigua entrava al carcabà. Aquesta estructura manté la seva alçada original i tenia adossat el molí a continuació, ocupant bona part de la plana que hi ha sobre el torrent. | 08111-133 | Torrent de Blanquers | Antigament es denominava molí del Gurri Gros, que està documentat a la zona des de l'any 1305, quan Ponç del Puig autoritza a Bernat Gurri a aprofitar l'aigua del torrent de Blanquers i del riu Gurri, a través de les respectives rescloses, per abastir el molí que volen edificar-hi. El molí va ser enderrocat durant la primera meitat del segle XX per l'amo de Torrellebreta després de diversos episodis d'inundacions. La casa nova del molí es va construir en un camp situat en una cota superior per ser utilitzada com a habitatge. | 41.8557600,2.2609600 | 438656 | 4634026 | 08111 | Malla | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75680-foto-08111-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75680-foto-08111-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75680-foto-08111-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75562 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2001). Seva: poble de la Plana de Vic, portal del Montseny. Barcelona: Parnass Ediciones. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII | El Collell és una masia del segle XVIII, de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AL 1791 AVE PURISSIMA SENS PECAT CONSEBIDA' i una orla intercalada. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla de pedra carejada i es disposen de forma aleatòria. A l'extrem de ponent de la façana principal hi havia adossat un cos amb galeries, avui desaparegut, al qual s'accedia a través d'un finestral amb la llinda inscrita: 'JAUMA COSTA PAGES'. Actualment té sortida a un balcó de baranes forjades. El parament dels murs és de tàpia revestits amb morter i els angles cantoners amb carreus escairats vistos. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts annexes, entre els quals hi ha els que conformaven la lliça desapareguda. A poca distància de la façana hi ha l'antiga cisterna, amb l'obertura inscrita amb l'any '1782'. A l'interior, destaquen les obertures de pedra carejada; la que dóna accés a la sala té la inscripció: 'MAS COLLELL DEL BOSCH' amb una creu de malta i l'anagrama de Crist intercalat. | 08111-15 | Camí del Collell | La primera referència documental del mas Collell es remunta a l'any 1195, quan pertanyia a Geral de Collell. Des de l'època medieval, és d'un dels masos que integren la Quadra de Torrellebreta o Miramberc. És probable que durant el segle XV quedés deshabitat, ja que des d'aleshores no se'n tenen notícies. L'edifici actual va ser construït el segle XVIII. La família Mir hi van entrar com a masovers al segle XIX, quan pertanyia a la família de Can Menut de Tona. La casa va passar a la senyora Dolors Vilar de Tona, qui finalment la va vendre als masovers a mitjans del segle XX. | 41.8585200,2.2571400 | 438342 | 4634335 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75562-foto-08111-15-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75584 | El Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bollo | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XIX | L'edifici anomenat Bolló Xic es troba en estat ruïnós. | El Bolló és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda durant el segle XVI. A poca distància del mas antic s'hi va construir un nou edifici, datable del segle XIX. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat amb llinda de fusta i brancals ceràmics, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les altres finestres de la façana són d'arc pla arrebossat. A la resta de façanes les finestres són amb llinda de fusta, excepte la central de la façana posterior, que és de pedra carejada. En la darrera restauració s'han afegit diverses obertures amb brancals de maó i llinda de fusta. A la façana posterior hi ha adossat un porxo amb pilars de maó i un pou. Al voltant de la façana principal i laterals s'hi distribueixen diversos cossos annexes, així com el volum secundari conegut com el Bolló Xic. És de planta baixa i pis i es troba en estat ruïnós. | 08111-37 | Camí del Bolló | La família Bolló té uns orígens molt antics a la zona. La primera notícia que tenim del mas Bolló es remunta a la primera meitat del segle X, quan entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla hi consten les terres de Puigungla, prop del mas Bolló. És probable que un fadristern d'aquest mas fundés el mas Bolló de Taradell, documentat almenys des de l'any 1326. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Feliu Bolló. La següent notícia documental del Bolló la trobem al fogatge de l'any 1497, on hi consta el 'mas Boló'. En el fogatge del 1553 hi trobem el 'Bollo'. | 41.8763000,2.2387400 | 436832 | 4636322 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75584-foto-08111-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75607 | Immaculada Concepció del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/immaculada-concepcio-del-prat | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. | XIX | La coberta es troba en mal estat. | La Immaculada Concepció és una petita capella rural construïda al segle XIX davant del mas Prat Xic. Com aquesta casa, està situada en una cota superior que el Prat Gros, trobant-se bastida sobre els cossos annexes que formen la lliça de la mateixa. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta està orientada a llevant i és d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita '1868', sobre la qual hi ha un arc de descàrrega de maó. A la part superior s'obre amb un òcul ceràmic, del mateix material que les cantonades. A la façana posterior hi ha una finestra ceràmica tapiada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa sense revestir, excepte a la façana de tramuntana on és de maó revestit amb morter. A l'interior està coberta amb volta de canó, que descansa sobre una cornisa motllurada. La part de l'absis presenta una petita fornícula. | 08111-60 | Camí del Prat | 41.8780600,2.2426000 | 437154 | 4636515 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75607-foto-08111-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75607-foto-08111-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75607-foto-08111-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75698 | Torre del Prat Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-prat-xic | <p>IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.</p> | XIV-XV | Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. | <p>La masia del Prat Xic va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que es correspon amb la part de ponent de l'edifici. És una torre de planta quadrangular de tres nivells d'alçat, dels quals el més ben conservat es correspon amb la planta semisoterrani, on hi ha la volta de pedruscall amb trapa que comunicava amb el pis superior. Aquí s'hi observen diverses espitlleres amb esplandit, la majoria de les quals estaven tapiades. Els nivells superiors han quedat integrats dins la masia, la qual s'ha reformat recentment. Els seus murs són d'una amplada considerable i són fets de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades.</p> | 08111-151 | Camí del Prat | <p>Tot i que no s'han trobat referències documentals de la torre, la primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent.</p> | 41.8781700,2.2426800 | 437161 | 4636527 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75698-foto-08111-151-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 75676 | Paret de la riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-la-riera-de-munter | XVIII | Algunes pedres s'han desprès i la part superior del mur està coberta de vegetació. | En el marge de llevant de la riera de Múnter, en el tram que transcorre a xaloc de la urbanització Riera de Múnter, hi ha un mur de contenció antic. És fet de pedra seca laminar, en alguns trams lligada amb argamassa, i presenta dues tècniques constructives diferents. La primera part està feta amb les pedres col·locades de forma horitzontal i la segona part té les pedres col·locades de forma vertical. | 08111-129 | Urbanització Riera de Múnter | 41.8781300,2.2353500 | 436553 | 4636528 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75676-foto-08111-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75676-foto-08111-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 75576 | El Prat Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-xic | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XIX | El Prat Xic és una masia del segle XIX que va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix des de llevant per un portal amb llinda de fusta, de les mateixes característiques que les dues finestres del pis. La torre de defensa està situada a la part de ponent de l'edifici i a nivell exterior s'observen dues espitlleres tapiades a la façana de migdia. . Pel que fa a la resta de la construcció, a l' interior s'hi ha fet una reforma integral per habilitar-lo com a allotjament turístic, formulat com un espai artístic integral, complementari al bosc del Prat Verd. | 08111-29 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. | 41.8782300,2.2427000 | 437163 | 4636534 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75576-foto-08111-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75575 | El Prat Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-gros | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. ORDEIG, R. (1999). Catalunya Carolíngia: els Comtats d'Osona i Manresa. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | Es troba en estat ruïnós. | El Prat Gros és una masia d'origen medieval que va construir-se al costat d'una torre de defensa que posteriorment va ampliar-se i que es coneix com el Prat Xic. La casa està situada en una cota inferior de la torre esmentada i la tipologia actual respon a una reforma del segle XVII. Entre els segles XIX i XX es va afegir el pis superior, es va adossar una galeria a la façana i es van construir diversos cossos annexes al seu voltant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba en mal estat estructural, pel que s'ha esfondrat part de la coberta i de l'estructura interior. S'hi accedeix des de migdia per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'AGOST 1681 A... JOSEPH...Y...' i l'anagrama de Crist intercalat. El portal està parcialment tapat per un cos de pedra -a l'interior del qual s'observa una de les cantonades de la torre del Prat Xic- on hi ha una llinda datada de l'any '1648' i una galeria amb pilars de maó habilitada a la part superior com a terrassa. A la façana de ponent s'observen diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla de pedra carejada, amb llinda de fusta o bé arrebossades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que té una porta d'arc rebaixat ceràmic i està cobert amb volta ceràmica. Davant les façanes de migdia i ponent hi ha la lliça, que presenta una portalada d'arc pla de pedra carejada i una altra a la part lateral d'arc rebaixat ceràmic. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades en part de l'estructura de la planta baixa, que formen part de l'estructura primitiva del mas. La resta és de pedra lligada amb argamassa, de tàpia o de maó, segons els trams. | 08111-28 | Camí del Prat | La primera notícia que trobem a la zona del nom Prat es remunta a l'any 968, quan en motiu de la venta d'una casa, s'esmenta que està situada en el castell d'Orsal, prop del Prat. Més endavant, ja a l'any 1308, està documentat el casament entre Pere Prat i Guillema Ral, filla del mas Ral de Taradell. Uns anys més tard, el paborde de gener de la Catedral de Vic va acceptar a Benvinguda Prat com a súbdita. La filla del mas Prat de Malla -i la seva descendència - va haver de sotmetre's al paborde en motiu del seu casament amb l'hereu del mas Molist de Taradell, que ja n'era un súbdit. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Bernat Prat. En aquest moment el mas Prat ja devia ser un mas important, ja que tenim constància del casament dels fills del mas amb d'altres masos importants de la comarca. Així, veiem que l'hereu del mas a principi del segle XV, Bernat Prat, es casà amb Blanca, filla de la Sala de Folgaroles; l'any 1464 la pubilla Isabel Prat es casà amb Pere Solà Desbuy, filla de la pubilla del mas Jolis de Sant Vicenç de Torelló; l'any 1524 Elionor Prat es casa amb Gabriel Pladelasala de Granollers, fill de la pubilla d'aquest mas. A mitjans del segle XV també es produeix un altre fet habitual: la pubilla Eularia Prat va casar-se en primeres núpcies amb Pere Pelahí i en segones amb Bartomeu Roma, qui havia estat casat anteriorment amb Isabel Conanglell de Vinyoles, pubilla d'aquest mas d'Orís. Probablement per mantenir el patrimoni familiar, el fill d'Eularia i Pere va casar-se amb la filla de Bartomeu i Isabel. Durant el segle XVIII el propietari de la casa fou el mossèn Sagimon Torrent. A mitjans del segle XX el Prat Gros pertanyia a Josep Franch. | 41.8782400,2.2425200 | 437148 | 4636535 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75575-foto-08111-28-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75675 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter-0 | La riera de Múnter està situada al sector de garbí del terme municipal, entre la masia del Puig i la urbanització Riera de Múnter. La riera neix en terme de Muntanyola i rep el nom d'un poble disseminat d'aquest municipi. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08111-128 | Sector de garbí del terme municipal | 41.8783500,2.2350700 | 436530 | 4636553 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75675-foto-08111-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75675-foto-08111-128-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 75573 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVI-XIX | La masia es troba en estat ruïnós i el cobert té la coberta parcialment enderrocada. | El Maset és una masia situada en un camp proper a la carretera de Múnter. Es troba en estat ruïnós i només se'n conserven els fonaments, fets de pedra lligada amb argamassa. La paret més ben conservada és la de tramuntana, on s'observen petites finestres amb llinda de fusta i pedres escairades a la cantonada. Entre la runa s'observen les restes d'un forn de pa. A pocs metres a llevant s'hi conserva una era amb grans lloses de pedra i un cobert antic, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Té un gran portal d'arc escarser ceràmic i està construït amb pedra i argamassa a la façana i la planta baixa i maó a la part superior. Al costat del camí en direcció a ponent hi ha les restes d'una interessant cisterna amb una bassa de pedra adossada. | 08111-26 | Ctra. N-141-C, km. 46,6 | Al llarg del segle XVII hi van viure diversos masovers; l'any 1684 hi residia la família Comas i l'any 1694 la família Domenech. | 41.8797000,2.2371600 | 436704 | 4636701 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75573-foto-08111-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75658 | Molí de vent del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-puig-0 | XX | Està parcialment cobert d'heura i la torre està malmesa i oxidada. | Molí de vent aiguader situat a peu del camí que va del mas Puig a la riera de Múnter. Consta d'una torre metàl·lica de forma troncocònica fitxada sobre una estructura d'obra. La torre està rematada per una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent. L'estructura on està fixada és de planta quadrangular i s'hi accedeix per una porta d'arc escarser, sobre la qual hi ha inscrita la data '1902'. Està rematada per una cornisa dentada, que contrasta amb el revestiment d'estucat amb franges horitzontals. Des d'aquest cos comença una mina d'aigua en direcció a la riera. | 08111-111 | Riera de Múnter | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí està situat dins la finca del Puig, prop d'una zona de conreu, pel que hem de pensar que tenia com a finalitat el seu rec. Amb l'aparició de nous mecanismes més eficients va acabar produint-ne l'abandonament. | 41.8811900,2.2310600 | 436200 | 4636871 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75658-foto-08111-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75658-foto-08111-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75595 | El Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sabater | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XVI-XX | El Sabater és una masia del segle XVI que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En època contemporània s'ha reformat per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Part del frontis està tapat per un volum adossat en paral·lel, de mateixa alçada i vessants de la coberta que el principal. Aquest volum presenta una gran obertura a la façana de ponent, des d'on es pot accedir al volum principal, a través d'un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. Adossat a al façana de llevant s'hi conserva el pou o cisterna. Davant del segon volum s'ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat que s'utilitza com a garatge. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-48 | Ctra. N-141-C, km. 46,9 | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla, van reunir-se a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ferrer Sabater. La següent notícia del Sabater la trobem l'any 1483, quan Francesc de Sala estableix a Antoni Martí, del mas Martí de l'Estany, el mas Sabater de Malla, ja que es trobava sense hereus. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Sabater, àlies Vinyes, que podria estar relacionat amb aquest mas. Durant el segle XVII el propietari del mas era Francesc Sabater. L'any 1745 el propietari del mas Sabater era Josep Puig. | 41.8819000,2.2378600 | 436765 | 4636945 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75595-foto-08111-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75577 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-15 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLOP, I. (2009). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Vol. I-II. Barcelona: Fundació Noguera. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XX | Can Puig és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda al segle XVII. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va fer una ampliació d'estil historicista, de manera que aquesta part passà a ser la casa dels amos i la masia quedà com a masoveria. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita l'any '1634' i l'anagrama de Crist. La resta d'obertures de la façana es disposen de forma aleatòria i algunes estan fetes de pedres reaprofitades: 'SAGIMON PUIG 1681' i 'MARGARIDA PUIG 1636', com el carreu de la cantonada: 'SAGIMON PUIG 1687'. La façana va ampliar-se vers llevant durant el segle XIX, amb un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. En aquest les obertures són arrebossades, ceràmiques i de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A l'interior s'hi conserva un arc de pedra de mig punt que constitueix un vestigi de la casa primitiva. A la part posterior d'aquest volum s'hi va fer l'ampliació historicista, compost per diversos cossos superposats entre els que destaca una torre quadrangular. Les obertures d'aquest volum són de tipologia diversa, com són biforades amb arquets i columneta, amb guardapols, quatrifolis, etc. Aquesta part de la construcció està envoltada per un baluard amb merlets, amb una portalada a la cara de tramuntana d'arc de mig punt de pedra amb un relleu a la clau que conté l'anagrama de Crist. Davant del volum principal hi ha una gran era de lloses de pedra, que segueix cap a migdia amb un paviment de còdols de riu que condueix a un cos annex, on s'observen els brancals de pedra d'un antic portal. | 08111-30 | Camí del Puig | En el manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, hi consta que l'any 1248 Bernat Puig de Malla va tenir un conflicte amb el camarer de Breda pel pagament d'un tribut. També tenim notícia del mas Puig entre les afrontacions de l'honor que estableixen Ferrer de Montrodon i la seva esposa a Ferrer Pellisser l'any 1258. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Puig de Malla pagava un tribut per les seves terres als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el Puig, com també el trobem en el del 1553. El 26 de novembre del 1681, la filla del propietari Segimon Puig, Mariàngela Puig, es casa amb Jeroni Aiguaviva Guïves de Lladó. Durant el segle XVIII, entre les propietats del mas hi havia el mas Sabater i Corbateres. | 41.8823800,2.2298900 | 436104 | 4637004 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75577-foto-08111-30-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | A l'IPA Can Puig consta de dos fitxes, una de la masia i l'altra de la masoveria. | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75585 | Roureda del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-puig | XX | Al sector de ponent del mas Puig s'hi conserva una petita roureda on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08111-38 | Camí del Puig a Corbateres | 41.8824300,2.2286000 | 435997 | 4637010 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75585-foto-08111-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75585-foto-08111-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75694 | Rec de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lom | XIX | El rec de l'Om comença al camp de la Barquera, a migdia del Clascar, i abans d'arribar al Puig segueix en direcció ponent i creua sota la C-17. Des d'aquí passa a migdia de Can Bou fins a desembocar a la riera de Tona. Té una longitud de més de 2 km., està excavat directament del terra i té una amplada de poc més d'un metre. | 08111-147 | La Barquera | 41.8835000,2.2343300 | 436473 | 4637125 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75694-foto-08111-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75694-foto-08111-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75638 | Resclosa antiga del molí del Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-antiga-del-moli-del-tei | XIV | Es conserva parcialment. | La resclosa antiga del molí del Tei està situada a la riera de Tona, aigües amunt de la resclosa nova. Es tracta d'un mur perpendicular al curs fluvial del qual només se'n conserven els extrems, parcialment recoberts de vegetació. És feta de pedra lligada amb argamassa. Al costat de ponent s'hi conserva una obertura per on es desviava l'aigua cap al rec del molí. | 08111-91 | Riera de Tona | La casa de Masferrer era la propietaria d'un molí, probablement medieval, situat al mas Tei. Al segle XVIII, a través del matrimoni entre la pubilla Masferrer i l'hereu Torrellebreta, tant el molí com el mas van passar a mans dels Torrellebreta. | 41.8849400,2.2513000 | 437883 | 4637272 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75638-foto-08111-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75638-foto-08111-91-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75561 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-1 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). 'La Pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll', Annals. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XX | L'Om és una masia d'origen medieval que va consolidar durant els segles XVI i XVII com una masia clàssica de tres crugies. De l'edifici primitiu se'n manté l'estructura de la planta baixa i part del pis, on el parament és de pedra disposada en opus spicatum. Entre els segles XIX i XX es van construir dos nous volums, un sobre antigues dependències i l'altre adossat a llevant. El volum principal és un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau gravat amb l'anagrama de Crist i: 'OMS 1569'. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra, una amb la llinda tallada de forma esgraonada amb una roseta en alt relleu a la part central, i l'altra amb guardapols i ampits dentats. Les golfes s'obren amb una altra finestra amb la llinda esgraonada amb roseta central i una amb incisió conopial. A la resta de façanes les obertures es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada o arrebossades. El parament dels murs és majoritàriament de pedra, tot i que hi ha parts fetes de tàpia. Davant la façana principal hi ha la lliça, tancada per diversos cossos annexes i una portalada. En un d'ells, durant el segle XIX s'hi va habilitar la casa de masovers, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. És feta de tàpia i de maó, tot i que alguns trams de la planta baixa són de pedra. El tercer volum s'adossa a llevant del principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc escarser arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08111-14 | Camí de l'Om | La primera notícia que tenim del mas Hom es remunta a la primera meitat del segle X, quan consta entre els béns de la Pabordia de Palau de Malla. Més endavant, l'any 1345, Berenguer Oms es casà amb Saura, filla de Guillem Salom de Tona. El seu fill Jaume, casat amb Romia del mas Feixes de Malla era també hereu del mas Estrada. A mitjans del segle XV, el fill de Jaume, Nicolau, tingué com a pubilla a Joana, tot i que els seus fills i de Pere Feixas d'Orís mantindrien el nom Oms. En el fogatge de l'any 1497 hi consta el mas Hom. En el fogatge del 1553 hi consta novament el mas, quan n'era propietari Onofre Hom, fill de Joan i Antonia del mas Gorombau de Taradell. El mateix Onofre es casà amb Margarida, filla de Fermí i Elisabet, pubilla del mas Rossell de Santa Coloma de Centelles. Durant la primera meitat del segle XVII quan pertanyia a Vicenç Oms, consta que estava unit al mas Umbert, antic mas no identificat que trobem documentat des del segle XIII . L'any 1746 el mas pertanyia Joan Homs, fill de Joan Homs, que estava casat amb Maria Rosa Vendrell, del mas Vendrell de Tona. A principi del segle XX, el propietari de les Vinyes va casar-se amb la Josefa Homs i Postius, quedant des d'aleshores els masos dins la mateixa propietat. | 41.8851700,2.2332800 | 436388 | 4637311 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75561-foto-08111-14-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75627 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles-2 | XVIII | La font de Fontanelles està situada en el marge del camí que surt de l'Om i voreja el Clascar per migdia. És una deu natural d'aigua que ha estat arranjada amb una teula i un tub de plàstic. L'aigua que brolla cau directament sobre el camí i es perd torrent avall. | 08111-80 | Camí de l'Om a la Font | 41.8858000,2.2271000 | 435876 | 4637386 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75627-foto-08111-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75627-foto-08111-80-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75588 | Corbateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corbateres | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Corbateres és una masia del segle XVIII amb la façana reformada durant el segle XX. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està definida per una galeria de dos pòrtics verticals; el de la planta baixa cobreix el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Dins el mateix pòrtic hi ha un altre portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que condueix al cos lateral. Els cossos annexes que s'adossen al voltant de la casa només deixen veure una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a l'eix lateral del frontis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i part del pis, i la part superior amb maó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-41 | Camí de Corbateres | L'any 1745 una filla del mas Curbateras, Margarida Puig, va fer de padrina del fill de Josep Puig, del mas Sabater de Malla. | 41.8859200,2.2246800 | 435675 | 4637401 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75588-foto-08111-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75596 | El Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serra | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIII-XIX | El Serrà és un mas d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. La façana actual va configurar-se durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat situats a l'eix central. El portal d'accés és d'arc carpanell de pedra, mentre que la resta de la construcció presenta finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i el ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-49 | Camí del Serrà | La primera notícia que tenim del nom Serrà a Malla es remunta a l'any 1293, quan Berenguer Serrà es casà amb Raimunda, neboda de Guillem Casovers de Gurb, fundador de la Mongia de Santa Eugènia de Berga. La seva filla i pubilla Sibilia, va casar-se l'any 1332 amb Pere Pratgerart, fill de Pere i Raimunda Paituvi de Santa Cecilia. El següent hereu en la línia de successió va ser Pere o Jaume Pratgerart, que va casar-se amb Maria, filla del mas Puig de Malla a mitjans del segle XIV. Ja al segle XV, el seu fill Pere Serrà, va contraure matrimoni amb Francesca Albanell, qui era viuda de Francesc Masferrer, del Masferrer de Malla. Del seu matrimoni va tenir un fill, Francesc Masferrer, però l'hereu del mas Serrà va ser Tomàs Serrà. En el fogatge de l'any 1553 hi consta 'Serra, àlies Cerdà', ja que la pubilla de Pere Joan Serrà , Joana, va casar-se amb Bernat Cerdà, fill del mas Cerdà del Pla de la Garga, de Centelles. Va ser fill d'aquesta darrera pairalia l'enginyer Ildefons Cerdà. El nom de Serrà va mantenir-se en la successió del mas, de la mà del seu fill Agustí. | 41.8862900,2.2397800 | 436928 | 4637431 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75596-foto-08111-49-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75652 | Paret de l'hort del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-lhort-del-rector | XIX | Un dels trams està quedant malmès per les arrels dels lledoners que hi creixen. | En un costat del camí que va a l'església de Sant Vicenç hi ha un mur de contenció de pedra. Va ser construït per sostenir les terres de l'hort de la rectoria, avui inexistent. És fet de pedres de tipus laminar, col·locades sense material d'unió i falcades amb peces ceràmiques en algun tram. | 08111-105 | Caseria de Malla | Antigament, el camí que va a l'església passava pel nord del Folchs i l'actual no existia. Al costat de ponent del Folchs hi ha un mur de pedra, en alguns trams disposada en opus spicatum, que originalment podria haver estat enllaçat amb aquesta paret. | 41.8867500,2.2347900 | 436515 | 4637485 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75652-foto-08111-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75652-foto-08111-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75582 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-3 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | Es troba deteriorada per trobar-se deshabitada. | Can Bou és una masia del segle XVIII que va consolidar-se entre els segles XIX i XX com una casa de tres crugies. És de planta rectangular i està composta per dos volums que constitueixen habitatges independents. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. Les tres finestres del pis són també amb llinda de fusta. Al costat del portal hi ha un cos annex adossat de forma perpendicular i d'un sol nivell d'alçat. Aquest primer volum va ampliar-se per gregal amb un cos que segueix el seu pendent de la coberta. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat. Seguint aquest cos hi ha adossat el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té totes les obertures d'arc pla arrebossat i s'hi accedeix des de mestral per una escala exterior adossada de forma paral·lela a la façana. El tractament exterior dels murs és arrebossat en alguns trams, mentre que en d'altres s'ha repicat deixant la pedra vista. Davant del segon volum hi ha diversos cossos annexes de maó en estat ruïnós. | 08111-35 | Camí de Can Bou | En el fogatge de l'any 1553 hi consta el 'Bou', àlies Bolls. | 41.8868700,2.2477900 | 437593 | 4637489 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75582-foto-08111-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75660 | Font de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rectoria | XX | La font de la rectoria està situada a pocs metres a llevant de la rectoria de Malla. Està construïda en una cota inferior respecte el nivell del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir tres graons d'obra. La font està formada per un bloc rectangular de formigó col·locat de forma vertical, al centre del qual hi ha fixat el brollador metàl·lic. A la part superior hi ha gravat: 'JUNY 1990' i al seu davant hi ha una pica rectangular de pedra. A l'entorn de la font hi ha els bancs que formen una estructura quadrangular, feta de formigó i de fragments motllurats provinents de les restes de la restauració de l'església. | 08111-113 | Caseria de Malla | 41.8868400,2.2346600 | 436504 | 4637495 | 1990 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75660-foto-08111-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75660-foto-08111-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 75688 | Monument a les mestresses de casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-mestresses-de-casa | XXI | El monument està situat a llevant de la rectoria de Malla, al costat de la font. Està construït amb les restes provinents de la restauració de l'església de Sant Vicenç, probablement d'una pilastra. A la part frontal hi ha fixada una placa metàl·lica on hi consta: 'L'Ajuntament de Malla en homenatge a aquestes persones meravelloses i tendres que han passat per la vida estimant, respectant i donant: Les mestresses de casa de Malla. Malla, 25 de febrer de 2001'. Des del monument fins a la font hi ha diverses peces motllurades de pedra també provinents de l'antiga església. | 08111-141 | Caseria de Malla | 41.8868800,2.2346700 | 436505 | 4637500 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75688-foto-08111-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75688-foto-08111-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75622 | Monuments funeraris de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monuments-funeraris-de-malla | DE ROCAFIGUERA, M. (1995). Osona ibèrica: el territori dels antics ausetans. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs. LÓPEZ, A.; CAIXAL, A.; FIERRO, X. (1986). Monument funerari ibèric de Malla: restes descobertes prop de l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Barcelona: Diputació de Barcelona. RODÀ, I. (1989). Catàleg de l'epigrafia i de l'escultura clàssiques del Museu Episcopal de Vic. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs i Museu Episcopal de Vic. | -II /- I | Es troben erosionats. | Els monuments funeraris de Malla són dos blocs de conglomerat esculpits amb temàtica clàssica i funerària. Al primer bloc, en una de les cares hi ha dos registres, on s'hi representen dos personatges sobre una biga amb roda de nou radis tirada per dos cavalls, i a sota dos genets. Als costats d'aquest bloc hi ha dues columnes jòniques estriades i l'altra cara és exempta. Al segon bloc hi veiem la lluita entre un heroi i un centaure, al qual subjecta pel cabell davant la presència d'una dona. En cadascun dels costats s'hi representa un personatge alat amb un cavall en un costat i un escut ovalat a l'altre. Una d'aquestes cares i la posterior estan força deteriorades, tot i que en el darrer es pot veure que s'hi representaven tres personatges dempeus. Els relleus estan esculpits en els blocs en alt relleu i tenen unes mides de 170x77x49 cm i 45x30x120 cm. La troballa va fer-se sense context estratigràfic, tot i que sembla indicar la presència d'una necròpolis. | 08111-75 | Museu Municipal de Malla. Caseria de Malla | La troballa dels monuments va fer-se en el context de la restauració i excavació de l'església de Sant Vicenç de Malla. Els blocs van aparèixer de forma fortuïta a la terrera de l'excavació, després que el mallenc Camil Pla alertés a les autoritats de la troballa. D'entrada van considerar-se com a monuments funeraris ibèrics, però en articles posteriors se'ls ha donat una cronologia posterior, situada en el període romà republicà. En aquest sentit, s'ha apuntat que es tractaria d'un monument funerari d'un alt magistrat. | 41.8869100,2.2345500 | 436495 | 4637503 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75622-foto-08111-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75622-foto-08111-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75622-foto-08111-75-3.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 83|80 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75623 | Col·lecció del Museu de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-malla | COSTA, M. ; CORDOMÍ, S. (2004). 'Els museus locals i col·leccions a Osona', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | 3.500aC/XX | El museu de Malla està situat a l'edifici de la rectoria, davant de l'església de Sant Vicenç. Conté una col·lecció de material arqueològic procedent de Malla, entre els quals hi ha els monuments funeraris, un morter, ceràmica ibèrica i romana, fusaioles, monedes ibèriques, ceràmica grisa medieval, tègula, pondus, indústria lítica prehistòrica, etc. També hi trobem objectes litúrgics procedents de l'església, com són custòdies, calzes, una vera creu, crismeres, el salpasser; així com una imatge del segle XVII de Sant Isidre. Finalment, hi ha un conjunt de peces localitzades durant la restauració de l'església, entre les que hi ha algunes peces de la portalada del segle XII, un plafó de marbre de l'altar, capitells, l'antiga campana de la rectoria, una base de columna i una estela funerària dels segles XII a XIII. | 08111-76 | Museu Municipal de Malla. Caseria de Malla | El Museu de Malla va ser inaugurat l'any 1997 amb el recolzament del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. La museografia varen fer-la Lourdes i Olga de la Cruz. La col·lecció està formada pel material procedent durant la restauració de l'església de Sant Vicenç, de l'excavació arqueològica del seu entorn i de la recollida en superfície del turó del Clascar. | 41.8869100,2.2345500 | 436495 | 4637503 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75623-foto-08111-76-3.jpg | Física | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75548 | El Clascar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clascar | DE ROCAFIGUERA, M. (1995). Osona ibèrica: el territori dels antics ausetans. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -IV / -I | Parcialment destruït per les obres que s'hi han fet. | Al turó del Clascar s'hi han localitzat restes materials que indiquen la presència d'un assentament ibèric sense fortificar. El material en superfície es trobava tant al cim com en el vessant de llevant del turó, on en motiu d'un rebaix fet per la construcció del cementiri (fet en el context de la intervenció arqueològica de l'església de Sant Vicenç) es van posar al descobert dos blocs escultòrics que s'han identificat com a monuments funeraris ibèrics. Aquesta troballa indicaria l'existència d'una necròpolis en el vessant de llevant del turó del Clascar. El jaciment s'ha datat entre els segles IV i I a. C i sembla que no tingué continuïtat en època romana. | 08111-1 | Turó del Castelló | Va ser excavat per primera vegada a principi del segle XX pels senyors Vilaplana i Sala Moles, de Vic, que hi van localitzar fragments de ceràmica romana i de moles. Els monuments funeraris es van posar al descobert l'any 1985 en motiu de l'aplanament del terreny per a construcció del nou cementiri. | 41.8869000,2.2323100 | 436309 | 4637504 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75548-foto-08111-1-3_1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75653 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-14 | XIV-XX | La rectoria de Malla és un edifici d'origen medieval que va ser parcialment enderrocat durant la segona meitat del segle XX en el context de les obres de restauració de l'església de Sant Vicenç. L'antic edifici estava compost per tres volums; el principal de planta baixa i dos pisos, un de secundari de planta baixa i pis i un tercer que s'hi adossava. L'accés al volum principal era un portal gòtic amb llinda de fusta sobre impostes i brancals de pedra. El tercer volum presentava dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc rebaixat. Antigament hi havia un passadís i una porta que comunicaven l'església i el primer volum. En l'actualitat només queda la planta baixa i part del pis del volum principal, al qual s'han afegit noves obertures. La coberta actual té el carener paral·lel a la façana, mentre que antigament era perpendicular. En el lloc on hi havia el volum secundari s'hi ha construït un cos modern. | 08111-106 | Caseria de Malla | 41.8869300,2.2346000 | 436499 | 4637506 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75653-foto-08111-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75653-foto-08111-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75653-foto-08111-106-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75685 | Pintura del retaule de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-del-retaule-de-sant-vicenc-de-malla | <p>BOSCH, J.; GARRIGA, J. (1998). De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona. Girona: Museu d'Art de Girona. GARRIGA, J. (1999). 'Pietro Paolo de Montalbergo, pintor italià, ciutada de Barcelona', Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>A la rectoria de Malla s'hi conserva una pintura que ha estat identificada com un fragment del retaule major de Sant Vicenç de Malla, fet per l'artista Pietro Paolo de Montalbergo. Es tracta d'una obra d'oli i trem pintada sobre taula, on s'hi representa l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní. En primer pla hi veiem les figures dels deixebles adormits, mentre en segon pla hi ha la figura de Jesús pregant al seu Pare davant el seu tràgic destí, representat a través d'un àngel que sosté una creu.</p> | 08111-138 | Rectoria de Malla | <p>El 25 de maig del 1554 l'artista italià Pietro de Montalbergo va rebre l'encàrrec de pintar el retaule major de Sant Vicenç de Malla. Entre les figures que hi ha de pintar, se li demanen dues escenes de la passió de Jesús, una de les quals seria la única que s'ha conservat.</p> | 41.8869300,2.2345300 | 436493 | 4637506 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75685-foto-08111-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75685-foto-08111-138-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Pietro Paolo de Montalbergo | 95|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75551 | Jaciment de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-rectoria | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | IX - XVIII | En motiu d'unes rases de sondeig que es van fer al pati de la rectoria de Sant Vicenç de Malla, es van posar al descobert diverses estructures i tombes antropomorfes datades entre els períodes medieval i modern. Entre les deu fases estratigràfiques documentades trobem dues tombes antropomorfes dels segles IX i X, a més de diversos murs de pedra lligada amb morter de calç i paviment de lloses, datats entre els segles X al XVI. En la darrera fase es va constatar que durant la primera meitat del segle XX es va cobrir l'àrea del pati. No es descarta que els enterraments estiguin relacionats amb els que hi ha entorn l'església de Sant Vicenç de Malla, situada a uns vint metres a gregal. | 08111-4 | Caseria de Malla | El sondeig es va fer el juliol del 1997, sota la direcció de l'arqueòloga Marta Fàbregas i la promoció de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. El material va ser dipositat al Museu de Pedret de Girona. | 41.8869800,2.2344400 | 436486 | 4637511 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75551-foto-08111-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75551-foto-08111-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75590 | El Folchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-folchs | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | El Folchs és una masia que podria tenir el seu origen en una petita casa de la sagrera medieval, que podem identificar amb el cos de tramuntana. En aquest s'hi conserva una finestra amb festejadors tapiada i la llar de foc amb la boca del forn de pa. En la seva proximitat es va construir una segona casa, que vers el segle XVIII va quedar unificada en un sol volum. Durant el segle XX, s'hi va afegir un cos lateral. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, en una cota inferior a l'església parroquial. Per contenir les terres del mateix, a la part de ponent, hi ha un mur construït en opus spicatum, que és probable que antigament tingués continuïtat per sota la rectoria, quan el camí encara no existia. Totes les obertures de la masia són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. Al pòrtic que configurava la galeria de la façana s'hi ha afegit un tancament de vidre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-43 | Caseria de Malla | La història del mas Folchs està documentalment lligada a la del mas Esglésies, que durant el segle XI era la batllia de la Pabordia de Palau a Malla. Els descendents del mas Folchs mantenen l'alias Esglésies o Iglesies almenys des del segle XIV, pel que sembla que formaven part de la mateixa propietat. L'any 1325, Simona Iglesias i el seu fill Pere venen un alou que tenien Elisenda Folchs i el seu fill Jaume. Uns anys més tard, la pubilla del mas, Francesca Folchs, va casar-se amb Francesc Iglesias, alias Camps, qui l'any 1370 va rebre tot el mas Iglesias de Pere Janer de Santa Eugènia. Aquest mateix segle, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns. Tenint en compte aquesta dada i que els descendents de les pubilles mantenien el nom Folchs, hem de pensar que es tractava d'un mas important. L'any 1642, Pere Folchs, notari de Vic i hereu dels masos Folchs i Iglesias de Malla va arrendar el mas Folchs a Joan Sala. A partir d'aleshores el mas degué quedar com a masoveria, mentre que els seus propietaris residien a Vic. | 41.8870100,2.2352100 | 436550 | 4637514 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75590-foto-08111-43-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75606 | Jaciment del Folchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-folchs | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | X-XIV | En posar-se al descobert va tapar-se de nou. | En motiu de les obres de canalització de l'aigua dins la finca del mas Folchs va posar-se al descobert dues sitges medievals. Es va calcular que tenia uns tres metres de profunditat i va tapar-se de nou. A l'entorn de la casa s'observen els fonaments d'edificacions que podrien correspondre's amb les cases de l'antiga sagrera. | 08111-59 | Caseria de Malla | 41.8870200,2.2356700 | 436588 | 4637515 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75606-foto-08111-59-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75612 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-5 | XIX-XXI | El ball de bastons de Malla està format per un grup de vuit dansaires que ballen al so del flaviol tocat a dues mans. Es disposen formant dos rengles oposats de quatre i ballen picant els bastons interpretant els diferents balls: Sant Isidre, Cascavells, Sota-cama, El pare no té pa, etc. Els bastoners de Malla vesteixen amb camisa i pantalons blancs, i camals amb cascavells, faixa i mocador de color vermell. El banderer porta una senyera que s'acompanya d'un ram de flors o ram ballador. | 08111-65 | Malla | La primera referència escrita trobada dels balls de bastons a la Plana de Vic es remunten a la segona meitat del segle XIX. D'una banda, a Balenyà hi havia una colla de bastoners que per Pasqua anaven a ballar als masos mallencs per captar ous i llonganisses. D'altra banda, Casimir Ros, provinent del Bages i amic del rector Fradera, va ensenyar a ballar els bastons a un grup de joves mallencs, concretament el ball dels 'Mongeters' i 'el Pare no té pa'. Al cap d'uns anys va deixar de fer-se, fins que el mallenc Ramon Redorta va decidir recuperar el ball i la seva música. D'entrada va reunir a les persones que havien ballat a Malla i tot seguit va voler aprendre a tocar el flaviol com s'havia fet tradicionalment en aquesta contrada. Per això va contactar amb el balanyenc Josep Prims, que li va ensenyar a tocar el flaviol i les cançons típiques. Després va trobar-se amb l'Àngel Bigas de Balenyà, qui li va ensenyar els balls que s'havien fet al seu poble, on ja no hi havia colla. A partir d'aquí, va poder muntar una colla de nens i poc després d'adults, que ballaven segons l'antic repertori de balls. | 41.8870600,2.2346600 | 436504 | 4637520 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75612-foto-08111-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 75618 | Ball de les dones d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-dones-daigua | XXI | El ball de les dones d'aigua és una dansa del dia de Corpus on un grup de quatre pubilles de la colla dansaire dels Bastoner de Malla. Les quatre dones ballen en rotllana i van acompanyades de llençols i picadors que mouen al so del flaviol i el bombo. Van vestides amb camisa blanca, faldilles de flors, davantal i un mocador de color al cap. | 08111-71 | Malla | 41.8870600,2.2346600 | 436504 | 4637520 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75618-foto-08111-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75651 | La Rifa de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rifa-de-loca | XIX | La rifa de l'Oca és una celebració tradicional de Malla que es fa en el context de la cloenda del novenari, el darrer diumenge del mes de novembre. A la sortida de missa, els voluntaris del Consell de Pastoral rifen una oca entre els participants. Tot seguit, a la mateixa plaça de l'església, s'interpreta el ball de l'oca i després de les animetes, acompanyats de música tradicional. La festivitat es complementa amb una exposició d'oques i parades amb productes locals. | 08111-104 | Plaça de l'església de Sant Vicenç | La rifa de l'oca fa més de 150 anys que es celebra a Malla. Tot i que als anys 70 del segle XX es van introduir modificacions en la pràctica del novenari, la rifa de l'oca s'ha mantingut inalterable. Els balls que es fan a continuació van ser introduïts fa pocs anys. | 41.8870600,2.2346600 | 436504 | 4637520 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75651-foto-08111-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75651-foto-08111-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 75659 | Ball de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-loca | XX | El ball de l'Oca és una dansa mallenca que es fa en el context de la cloenda del novenari, el darrer diumenge del mes de novembre. Després de la tradicional rifa de l'Oca, la figura de l'oca del bestiari balla seguint tres passos, acompanyada dels flaviols i amb la cançó 'Liberame Domine' en llatí. A continuació fa el 'ball de les Animetes'. Finalment, es fa la tradicional rifa de l'oca i la mostra d'oques. | 08111-112 | Malla | 41.8870600,2.2346600 | 436504 | 4637520 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75659-foto-08111-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 75682 | Novenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/novenari | XIX-XXI | El novenari és un costum en què es dediquen pregàries a les ànimes del purgatori. Es practica durant el mes de novembre, en què durant dues setmanes se celebren dues conferències setmanals que tracten de temes de fe, ètica i religió. L'últim diumenge del mes es fa la cloenda del novenari amb la tradicional rifa de l'oca, seguida dels balls amb el bestiari popular. | 08111-135 | Malla | El costum del Novenari de les ànimes va ser promogut per Mn. Pare Claret l'any 1857. Originalment, durant nou dies del mes de novembre es feia una predicació col·lectiva per salvar les ànimes del purgatori. L'últim diumenge del mes es feia la tradicional rifa de l'oca. A partir de l'any 1970, els nou dies de pregària van canviar-se per dos dies setmanes de conferències de temàtica religiosa. L'any 2011 es van celebrar els 154 anys de l'inici d'aquesta tradició a Malla. | 41.8871900,2.2347500 | 436512 | 4637534 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 75567 | Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-malla | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACIÀ, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit. PLADEVALL, A. (1999). Guies de Catalunya Romànica Comarcals. Osona. Barcelona: Pòrtic VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla està situada al vessant de llevant del turó del Clascar. És un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral·leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades. | 08111-20 | Caseria de Malla | La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 962, quan en motiu d'una donació a Orsal s'esmenta que limitava amb terres de Sant Vicenç. En aquest moment, doncs, ja es trobava dins el terme del castell. L'any 1052 consta com a parròquia, tot i que a l'entorn d'aquesta època el temple es va construir de nou. L'altar de Santa Maria que hi havia a l'església va ser consagrat l'any 1191 pel bisbe de Vic, Ramon Xetmar. A part d'aquest altar i el de Sant Vicenç, a mitjans del segle XIV tenim constància que n'hi havia sota l'advocació de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan. A principi del segle XX s'hi feu una gran reforma, en què s'eliminà l'absis principal i en lloc seu s'hi obrí una porta, pel que la portalada romànica va ser traslladada al Museu Lapidari de Vic. Entre els anys 1983 i 1984 el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció consistent en una rehabilitació en què es volia recuperar la seva fesomia romànica. | 41.8872000,2.2347300 | 436510 | 4637535 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75567-foto-08111-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Durant la restauració de l'església feta pel Servei de Catalogació i Restauració de Monuments de la Diputació de Barcelona, feta entre els anys 1983 i 1984, es van posar al descobert entre les terres tretes durant l'excavació, els monuments funeraris ibèrics que es conserven al museu de Malla. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 75646 | Campanes de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-vicenc-de-malla | <p>LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACÍA, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit.</p> | XVIII | <p>Al campanar de l'església de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven quatre campanes antigues, dues de mitjanes i dues de petites dimensions. Són fetes de bronze i estan gravades al cap i al peu amb franges vegetals i les inscripcions identificatives, entre les que es pot llegir el nom de Gabriel Duran i Alemany, que va ser rector de Malla al segle XVIII. A la part superior l'ansa està fixada a un jou i capçal de fusta.</p> | 08111-99 | Església de Sant Vicenç de Malla | <p>Tenim notícies que en el moment de reformar-se l'església de Sant Vicenç també es va comprar una campana nova. En concret, la va fer l'any 1581 el courer Gabriel Espona.</p> | 41.8872200,2.2346600 | 436504 | 4637538 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75646-foto-08111-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75646-foto-08111-99-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 75610 | Làpides de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-sant-vicenc-de-malla | LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACÍA, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit. | XVII-XIX | Algunes de les tombes estan força erosionades. | Al costat de llevant de l'església de Sant Vicenç hi ha deu làpides sepulcrals de pedra que van ser traslladades en aquest espai des de l'interior del temple, després de la restauració del mateix. Són totes de forma rectangular i estan inscrites, tot i que a causa del desgast que pateixen algunes són intel·ligibles. La majoria eren làpides dels sepulcres dels rectors de la parròquia, entre els quals hi ha Firmians Golart, Joan Lleopart o Josep Pujol. A banda, també hi ha les làpides de les tombes de la família Prat de Saba i Paracolls. Una d'elles té gravada en alt relleu una orla amb una font. Totes són datades del segle XVII, tot i que n'hi ha de principi del segle XVIII i XIX. | 08111-63 | Caseria de Malla | 41.8872800,2.2349200 | 436526 | 4637544 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75610-foto-08111-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75610-foto-08111-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75610-foto-08111-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.