Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75571 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-4 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIV-XX | La coberta presenta desperfectes. | La Fàbrica és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com una casa de tres crugies durant el segle XVI. En època contemporània es va ampliar amb un cos lateral i diversos edificis annexes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant va incorporar-se en època contemporània. La part més antiga del mas es correspon amb la part posterior, que presenta una coberta d'una vessant que fa el desaiguat a la posterior. En aquest volum s'hi va adossar un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que va passar a ser el volum principal. El frontis està definit per una galeria vertical de dos grans pòrtics situats en l'eix central. A la seva planta baixa hi ha el portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. Al pis la galeria està protegida per una barana de fusta i té accés per una porta amb llinda de fusta. Els eixos laterals s'obren amb finestres d'arc pla arrebossat, de les mateixes característiques que les de la resta de la construcció. La lliça queda tancada per una gran portalada situada a ponent, amb llinda de fusta i brancals ceràmics, a més d'un cobert amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic i diversos cossos annexes moderns. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestits amb morter de pòrtland. | 08111-24 | Camí de la Fàbrica | Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Arnau Fàbrega. Durant el segle XV trobem referències a Francesca Fabregas i Sacosta, casada amb Vicenç Oms, fill del mas Oms de Malla. La següent referència documental que trobem de la Fabrega es remunta a finals d'aquest segle, concretament al fogatge del 1497. El mas Fabrega o Casanova apareix novament esmentat en el fogatge del 1553. Poc després, Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Durant el segle XVII funcionava com una masoveria, on hi vivia la família Alsina, mentre que a mitjans del segle XVIII hi vivien els Boxader. | 41.9067800,2.2495500 | 437759 | 4639698 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75571-foto-08111-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75609 | Camí ral de Barcelona a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-a-vic | MENÉNDEZ. X.; MOLIST, N. (2002). 'El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost', Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. | III/XX | El camí ral de Barcelona a Vic passa en el seu tram final pel terme de Malla. Consta de dos ramals, dels quals un passa per la quadra de Torrellebreta, segueix pel terme de Tona i Taradell fins a l'alçada del mas Ral, on transcorre vers el nord passant per Muntells, l'Albanell i la Teuleria de l'Albanell, on entra en terme de Vic. A l'alçada de la teuleria s'hi va localitzar un mil·liari romà. El segon ramal coincideix en bona part amb el traçat de la C-17 fins al coll de Malla, on va paral·lel a la carretera. Passa pel costat de l'Ajuntament, vorejant el mas Pla i la Cirera fins entrar en terme de Vic. | 08111-62 | De sud a nord del terme municipal | El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, tal com apunten els mil·liaris trobats en aquest recorregut. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant del camí romà que sortia de Vic pel pont del Remei i passava pel coll de Malla fins a enllaçar amb l'anterior a l'alçada dels Hostalets de Balenyà.Tot i així, el primer camí, que també era conegut com el de Torrellebreta, seguí utilitzant-se, tant per al comerç com per a la transhumància. Tenim notícies que al llarg del segle XVIII el camí reial va ser refet perquè en alguns trams es trobava intransitable. La xarxa viària actual aprofita aquests antics traçats, que coincideixen en bona mesura amb la carretera C-17. | 41.9055300,2.2456300 | 437432 | 4639563 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75609-foto-08111-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75609-foto-08111-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75609-foto-08111-62-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75570 | La Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cirera-2 | GINEBRA, R. ; ROCAFIGUERA, A.M. ; VILAMALA, J. (2001). El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona: Fundació Noguera. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIV-XIX | La masia es troba en bon estat, però el cobert està en estat ruïnós. | La Cirera és una masia d'origen medieval que va consolidar-se com un edifici de tres crugies durant el segle XVII. De l'edifici primitiu en queden pocs vestigis, visibles en el parament dels murs de la part posterior, fet de petits carreus disposats en filades, i el sòcol de l'edifici. És probable que la imposta i l'arc que hi ha sota l'escala de l'entrada siguin també un vestigi de l'edifici antic. Durant el segle XIX va consolidar-se la façana actual i va refer-se la coberta existent. L'edifici és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants desiguals. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada. Sobre la finestra central hi ha una llinda reaprofitada, on hi ha inscrit: '1614 TONI COLOMER I CIRERA' amb els anagrames de Crist i Maria intercalats. A la façana de mestral hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, excepte la de les golfes de pedra carejada amb la llinda tallada de forma esgraonada amb una roseta en alt relleu a la part central. La façana de xaloc presenta un cos adossat de dos nivells d'alçat, que presenta una galeria oberta al pis, a la qual s'accedeix des d'un portal d'arc pla de pedra carejada del volum principal. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i tàpia en algunes parts, revestit als pisos superior amb morter i amb la pedra vista a la planta baixa. A l'interior de la masia s'hi conserva la sala del segle XVII que actuava com a espai distribuïdor de les estances. Aquí hem de destacar les portes gravades amb motllures ondulants i una roseta, un escut papal de pedra dins una orla decorativa, un tinell amb una llinda inscrita 'JERONIMO E ... 1618' i l'anagrama de Crist i un petit oratori. La masia té una lliça frontal tancada per un galliner i una portalada. A poca distància en direcció a ponent hi ha diversos coberts, entre els que destaca el central, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i gran voladís. A la part frontal s'obre amb un portal amb llinda de fusta, gravada amb l'any '1779'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la base i de tàpia a la resta. A causa del seu mal estat estructural, la coberta s'ha esfondrat. | 08111-23 | Camí de la Cirera | La primera referència documental del nom Cirera la trobem en una còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, on hi consta Guillem de Cirera. La següent notícia la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1361 on hi consta el mas Cirera entre les afrontacions d'un alou que té Bernat Costa a la zona. Al fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Çirera'. Poc després, als llibres dels baptismes de la parròquia de Malla de l'any 1592 hi torna a constar el mas Cirera. Més endavant, almenys des del segle XVII, el mas era un domini de la mitra de Vic, que coincideix amb el moment en què va consolidar-se la masia actual. L'any 1641 l'hereu del mas Crera era Antoni Cirera. Després de la Desamortització de Mendizábal el mas va ser venut per l'Estat a Jerònim Juncadela, i les seves terres van quedar dividides. L'hereu del mas va ser el seu fill Antoni, qui la va deixar a la seva filla Pilar, casada amb en Miquel Biada, cosí del rector de la basílica de Santa Maria del Mar. En aquest moment, feien de masovers de la casa la família Serra. La casa passà a mans de la seva filla Mercè Biada, els hereus de la qual en mantenen la propietat. | 41.9053900,2.2423100 | 437157 | 4639549 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75570-foto-08111-23-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75572 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | L'Hostal Nou és un edifici construït a peu del camí ral a mitjans del segle XIX. És una construcció de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits a la planta baixa i al pis per obertures d'arc rebaixat arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades, sota el qual hi ha inscrit l'any '1847'. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres quadrades. Les finestres dels pisos superiors i la cornisa estan decorades amb motllures, que ressalten sobre el revestiment amb una altra tonalitat. A banda i banda d'aquest volum s'hi adossen sengles cossos annexes d'un sol nivell d'alçat i la coberta a un vessant que fa el desaiguat als laterals, que reforcen la simetria de l'edifici. A la part de migdia hi ha un segon volum, de dos nivells d'alçat i la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. D'aquest en destaca una galeria horitzontal, situada a nivell del primer pis, amb tres grups de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat. A la part de ponent i tramuntana hi ha les cavallerisses, que formen un pati central amb la resta dels volums. Des del portal del primer volum hi ha un pas que permetia accedir amb els cavalls fins al pati central, al qual comunica a través d'un portal d'arc escarser ceràmic. El parament dels murs és de pedra amb argamassa a la planta baixa i maó als pisos superiors, revestits i pintats a la façana principal. | 08111-25 | Camí de l'Hostal Nou | L'hostal estava situat a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. A causa d'un incendi, fiu reconstruït a principi del segle XX, quan va perdre definitivament el seu ús com a hostal per ser una masia. | 41.9048800,2.2480200 | 437630 | 4639489 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75572-foto-08111-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La planta baixa de l'edifici s'utilitza com a instal·lacions d'un centre hípic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75641 | Paret d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-massana | XIX | S'han fet pintades vandàliques a la inscripció, que es troba molt erosionada. Alguns trams s'han enderrocat parcialment i estan recoberts de vegetació. | La paret d'en Massana està situada en un costat del camí ral o carretera de Malla, davant del camí que porta al mas Cirera. És un mur de contenció de 325 metres de llargada, fet de pedra laminar sense lligar. En un dels extrems hi ha un gran bloc de pedra inscrit, que malauradament no pot llegir-se a causa de l'erosió que presenta. Entre les lletres s'observa la data '1815'. | 08111-94 | Carretera de Malla | 41.9046400,2.2453100 | 437405 | 4639464 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75641-foto-08111-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75641-foto-08111-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75679 | Passeig de plàtans de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-la-cirera | XX | Al camí que porta a la masia de la Cirera hi ha un tram plantat amb plàtans que conformen un passeig. Els exemplars de plàtans estan plantats a banda i banda del camí i són de notables dimensions; per les seves característiques podrien haver estat plantats durant el primer terç del segle XX. El passeig amida uns 120 metres de llargada i condueix a la casa. | 08111-132 | Camí de la Cirera | 41.9046200,2.2432000 | 437230 | 4639463 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75679-foto-08111-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75679-foto-08111-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 75656 | Bassa de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-cirera | La bassa de la Cirera està situada a pocs metres a garbí de la masia de la Cirera. És un petit toll artificial d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga i el canyís, i animals, com són la granota i els sabaters. | 08111-109 | Camí de la Cirera al Pelahí | 41.9044200,2.2403300 | 436992 | 4639443 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75656-foto-08111-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75656-foto-08111-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75692 | Fita de terme de Malla i Vic II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-malla-i-vic-ii | XIX | Està tombada i les inscripcions estan erosionades. | La fita de terme de Malla i Vic està situada entre un camp de conreu i un camí sobre la Teuleria de l'Albanell. És una fita quadrangular de pedra i de poca alçada. Està tombada, pel que només pot veure's un dels costats, on s'entreveuen les lletres desdibuixades 'MALLA'. | 08111-145 | Pla de l'Albanell | 41.9044600,2.2561900 | 438307 | 4639436 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75692-foto-08111-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75692-foto-08111-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75600 | Teuleria de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalbanell | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El revestiment dels murs es troba deteriorat. | La teuleria de l'Albanell és una masia del segle XIX que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat. La major part d'aquesta façana està tapada per cossos annexes, un d'ells de pedra amb obertures ceràmiques, i l'altre de maó vist, així com de dues sitges metàl·liques. A la façana posterior també s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat. El parament dels murs és de tàpia i de pedra lligada amb argamassa, que s'observa allà on el revestiment de morter de calç es troba deteriorat. | 08111-53 | Camí ral de Barcelona a Vic | Originalment era una masoveria del mas Albanell. El seu nom prové d'una antiga teuleria que hi havia en la seva proximitat, a l'altre costat del camí. | 41.9042200,2.2584200 | 438492 | 4639408 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75600-foto-08111-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75600-foto-08111-53-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75592 | Pelahí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelahi | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIV-XIX | Una part de la coberta, de l'estructura interior i de la façana posterior s'han enderrocat. | El Pelahí és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dues crugies. Durant el segle XIX s'hi va afegir un cos És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, com la finestra que hi ha sobre el seu eix, amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha una finestra de les mateixes característiques a nivell del primer pis, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A causa de les deficiències estructurals que pateix la casa, el vessant posterior de la coberta s'ha esfondrat, juntament amb una part de l'estructura posterior del mas. A la façana de garbí hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i la coberta que desaigua al lateral. D'aquest en destaca una galeria a nivell del pis, amb un pòrtic a la façana principal i un al lateral. El parament dels murs és de pedra i argamassa i de tàpia, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-45 | Camí del Pelahí | La primera referència documental del Pelahí de Malla la trobem en un manuscrit de les rendes de Sant Pere de Casserres de l'any 1787, on es fa un resum dels documents de l'arxiu del monestir des del segle X. En concret, trobem un document de l'any 1369 on hi consta l'honor d'en Palahi entre les afrontacions del mas Dalmau de Vic. Durant el segle XV, Galceran Pelahi va casar-se amb Blanca, la pubilla del mas Freixas de Malla, pel que va passar a ser conegut amb el nom de la dona. El mateix va passar amb el seu fill Pere, els descendents del qual després de casar-se amb Eularia Prat, la pubilla del mas Prat de Malla, portarien el cognom de la mare. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom 'Pelay'. | 41.9035400,2.2379600 | 436794 | 4639347 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75592-foto-08111-45-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75597 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-9 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XIX | La coberta i l'interior presenten desperfectes. | El Soler és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El portal d'accés té la llinda de fusta, sobre la qual hi ha el finestral central amb sortida a un balcó de baranes forjades. Les façanes de ponent i tramuntana presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'any 1967 es va adossar un habitatge nou a la façana de llevant que comunica amb el primer. | 08111-50 | Camí del Soler | La primera referència documental al mas l'hem trobat al segle XVIII, quan era coneguda com a Casa Roja o Africa. En aquest moment hi residia el bracer Segimon Riera i la seva família. A mitjans del segle XX Josepa Codinachs la va vendre a Joan Soler i Alier, motiu pel qual la casa es coneix com el Soler. | 41.9036200,2.2596600 | 438594 | 4639340 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75597-foto-08111-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75583 | Les Boules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boules | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XX | Les Boules és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de dos crugies. En la darrera restauració s'ha reformat el pendent de la coberta, de manera que el carener, que inicialment era molt proper al frontis, s'ha centrat en el volum. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt ceràmic, mentre que la resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat. A nivell de les golfes hi ha un únic pòrtic d'arc pla arrebossat, delimitat per una barana de ferro. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, tot i que la cantonada de garbí s'ha deixat amb els carreus vistos. El ràfec està acabat amb cabirons. Sobre un antic cobert situat a ponent s'hi va construir una vivenda moderna, que s'adossa a la façana de gregal. | 08111-36 | Camí de les Boules | En el fogatge de l'any 1497 hi consta el 'mas de les Beules' i en el de 1553 hi consta 'Baules, àlies Torrents. A partir del segle XVII estava habitada per masovers, entre els que hi trobem la família Terricabres i Boix. | 41.9033800,2.2356900 | 436606 | 4639331 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75583-foto-08111-36-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75550 | Jaciment de la teuleria de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-teuleria-de-lalbanell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Ha quedat destruït. | En un camp de la masia de l'Albanell s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. Es tracta de fragments de ceràmica campaniana, una vora de kalathos sense decorar, ceràmica grisa feta a torn, un fragment de vidre i una peça triangular de ferro. Posteriorment, en aquesta zona es va localitzar una peça monolítica sense inscripció i de forma cilíndrica que es correspon amb un mil·liari. | 08111-3 | Camí de l'Albanell | El mil·liari va ser descobert l'any 1885 per Hubner i es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.9034700,2.2587600 | 438519 | 4639324 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75550-foto-08111-3-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75690 | Fita de terme de Malla i Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-malla-i-vic | XIX | Està escantonada. | La fita de terme de Malla i Vic està situada al costat d'un cobert del mas Soler. És una fita quadrangular de pedra i de poca alçada. A la cara de ponent té gravat 'MLLA' i a la cara de llevant '52 VICH'. | 08111-143 | El Soler | 41.9034700,2.2606200 | 438674 | 4639323 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75690-foto-08111-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75690-foto-08111-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75593 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-3 | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIX | El Pla és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una casa de dues crugies. La tercera crugia va afegir-se amb posterioritat, vers el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc de mig punt arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'PUJALS 1746' i una creu intercalada. A l'extrem de migdia de la façana també en destaca un finestral d'estil gòtic renaixentista amb rosetes a la llinda i a l'ampit i l'intradós motllurat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser situat al costat del principal . A la façana de garbí s'hi adossen diversos cossos annexes. La resta de façanes tenen poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. La lliça de la casa està tancada amb un mur frontal i una portalada metàl·lica amb pilars ceràmics. A poca distància de la mateixa hi ha un altre cos annex i un pou. | 08111-46 | Camí del Pla | La primera notícia que tenim del nom Pla a Malla es remunta a l'any 1241, quan Pere Pla fa testament i nomena hereu al seu fill Berenguer. Poc després, en la còpia de l'acta de consagració de l'altar de Santa Maria de Sant Vicenç de Malla de l'any 1255, s'esmenta a Guerau de Pla. En un capbreu de l'any 1339 hi consta que el mas Pla de Malla pagava un tribut als Vilademany, senyors del castell de Taradell. En el fogatge de l'any 1497 hi consta Bernat Pla i en el del 1553 hi consta el Pla. L'any 1670 Jaume Pla de Malla, del veïnatge d'Hostalric, es casa amb Caterina Pedrer de Blanes. | 41.9031200,2.2457000 | 437436 | 4639295 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75593-foto-08111-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75678 | Fita de Santa Eugènia, Vic i Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-santa-eugenia-vic-i-malla | XIX | Està escantonada. | La fita de terme de Santa Eugènia, Vic i Malla està situada a migdia del mas Soler, al costat del riu Gurri. És una fita de planta triangular de pedra i de poca alçada. A la cara de ponent té gravat 'MALLA', la cara de migdia 'VIC' i la de llevant 'S EUGEN'. | 08111-131 | Sector de gregal del terme municipal | 41.9030800,2.2605000 | 438663 | 4639280 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75678-foto-08111-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75678-foto-08111-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75624 | Pla de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-malla | TONA, M. (2010). La Batalla de Vic: Malla en temps de la Guerra del Francès (1808-1814). Malla: Ajuntament de Malla. | XIX | El pla de Malla és l'espai on es va disputar la batalla de Vic el dia 20 de febrer de 1810. En concret, va tenir lloc a la plana que hi ha entre el Clascar i la ciutat de Vic i es van enfrontar l'exèrcit espanyol comandat pel general Enrique O'Donnell i les del francès Joseph Souham, que pretenien controlar la ciutat de Vic. Hi van haver moltes pèrdues humanes dels dos bàndols durant la batalla, de la qual és probable que en quedin vestigis materials a nivell del subsòl. | 08111-77 | Entre el puig Clascar i Vic | La batalla de Vic es va produir en el context de la Guerra del Francès, en què l'Imperi napoleònic va voler expandir-se ocupant la península Ibèrica. El 20 de febrer de 1810 les tropes de l'exèrcit espanyol, comandades pel general Enrique O'Donnell, i les napoleòniques, comandades pel general Joseph Souham, van enfrontar-se en la proximitat de la ciutat de Vic amb l'objectiu de controlar la ciutat. Durant la batalla, en general Souham va quedar ferit de bala a l'ull esquerra, pel que va ser portat des del mas Pla de Malla fins a Vic, on va ser curat. La batalla va concloure amb la derrota de l'exèrcit espanyol, que va fugir a refugiar-se a la zona de Collsuspina. | 41.9004200,2.2438300 | 437278 | 4638996 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75624-foto-08111-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75661 | Passeig de plàtans de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-lalbanell | XX | Al camí que porta a la masia de l'Albanell hi ha un tram plantat amb plàtans que conformen un passeig. Els exemplars de plàtans estan plantats a banda i banda del camí i són de notables dimensions; per les seves característiques podrien haver estat plantats durant el primer terç del segle XX. El passeig amida uns 100 metres de llargada i està precedit per una portalada de ferro amb pilars coronats amb gerros decoratius. | 08111-114 | Camí de l'Albanell | 41.8994200,2.2571400 | 438381 | 4638876 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75661-foto-08111-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75661-foto-08111-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 75553 | L'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbanell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1957). 'El Castillo de Taradell', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVII-XX | L'Albanell és una masia del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el segle XIX va ampliar-se amb un cos a llevant obert amb galeries, una capella neogòtica i diversos cossos annexes. També va fer-se un passeig arbrat per accedir a la finca. A principi del segle XXI van suprimir-se els cossos afegits en la darrera ampliació i es va fer una reforma integral de la casa per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba descentrat en el frontis. La resta d'obertures de la façana es disposen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Els finestrals situats als extrems del pis presenten la llinda tallada amb una roseta central i tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les finestres de les golfes estan acabades amb una incisió conopial a la llinda. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat, llevat de tres finestres d'arc pla de pedra carejada a la façana posterior i de ponent. El tractament dels murs es manté arrebossat i pintat, amb els carreus de les canonades vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior s'hi conserva una biga de fusta gravada amb l'any '1755'. En motiu de la restauració, es van afegir noves obertures d'arc pla arrebossat i es van suprimir els cossos que formaven la lliça, entre les quals hi havia una capella d'estil historicista. També es va enderrocar el cos de galeries que s'adossava a llevant, enlloc del qual es va construir el garatge. A la façana de ponent s'ha afegit un porxo amb estructura de fusta. A pocs metres en direcció a xaloc s'hi conserva una cabana de dos cossos amb grans portes d'arc escarser arrebossat. S'accedeix a la finca a través d'una portalada metàl·lica amb pilars de pedra per un magnífic passeig de plàtans. | 08111-6 | Camí de l'Albanell | La primera notícia documental que tenim del nom Albanell es remunta a principi del segle XIII, quan dins la venta de la Quadra del Real al monestir de l'Estany s'hi inclou l'alou de Berenguer d'Albanell. Al fogatge de l'any 1553 hi consta com a habitant del mas de l'Albanell a Sagimon Gurri. Dins de la finca del mas hi havia diverses masoveries, com són Can Xeu, el Molí de l'Albanell i la Teuleria de l'Albanell. L'any 1684 l'hereu del mas era Francesc Albanell i el va succeir el seu fill Antoni, qui va casar-se amb Maria Arumir, filla del mas Arumir de Folgueroles. Durant el primer terç del segle XX la va comprar la família Casaramona de Barcelona, qui en manté la propietat. En motiu de la reforma feta l'any 2003 es va enderrocar la capella de Sant Joan Baptista pel seu mal estat de conservació. | 41.8987800,2.2568900 | 438360 | 4638805 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75553-foto-08111-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75602 | Torremagra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremagra-0 | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII-XX | Torremagra és una masia del segle XVIII que va ser reformada fa pocs anys per habilitar-la com a vivenda moderna. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. En un extrem de la façana s'hi ha adossat un porxo amb encavallades de fusta i pilars de maó. El revestiment exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08111-55 | Camí de Masferrer | La casa de Torremagra era una propietat de la pairalia de Torrellebreta, qui en aquesta zona també posseïa el Masferrer des del segle XVIII. En aquell moment era coneguda com la Caseta de Pratdesaba. Durant la segona meitat del segle XX, una cabalera del mas Torrellebreta la va vendre. | 41.8983400,2.2264700 | 435836 | 4638778 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75602-foto-08111-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75619 | Festa del segar i el batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-1 | XX | La festa del segar i el batre és una activitat que es realitza durant el cicle del blat, que té per objectiu rememorar aquesta activitat agrícola tradicional. Cada feina es realitza en dissabte o diumenge i està preparat com una festa, on els participants feinegen, xerren, beuen i mengen plegats. El cicle comença amb la sembra del blat xeixa i forment entre el dia de Sant Lluc, el 18 d'octubre i el de Sant Andreu, el 30 de novembre. La llavor s'escampa a mà i tot seguit una euga rascla el camp per a colgar la llavor. Quan el blat ja és crescut, durant el mes de març s'herbeja el sembrat, és a dir, s'arrenquen les males herbes. Al mes de juny és el període de segar, que es fa amb volants. El blat s'agrupa amb garbes lligades i s'apilen formant una garbera. Acabada la sega, comença la batuda, que es fa a l'era de Pratdesaba. Aquí s'escampen les garbes formant un cercle, on volten un grup d'eugues amb la finalitat de separar el gra de la palla. Després de separar el boll del gra, ajudats per una ventadora, aquest es posa en sacs i es fa el paller. La batuda s'acaba amb un àpat popular. El blat és mòlt al molí de la Calvaria de Calldetenes i el pa que se n'obté es reparteix a missa el mateix dia de la sembra, quan el cicle torna a començar. | 08111-72 | Era de Pratdesaba | 41.8982800,2.2331300 | 436388 | 4638767 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75619-foto-08111-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75619-foto-08111-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 75574 | Pratdesaba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pratdesaba | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Presenta deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. | Pratdesaba és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XIX es va construir una nova casa al costat, quedant l'antiga com a cabanya. Finalment, es va incorporar una galeria a la façana principal del mas nou. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per dues galeries horitzontals de tres pòrtics, d'arc pla a la planta baixa i d'arc carpanell arrebossat al pis. Un dels pòrtics s'ha tapiat modernament amb maó. La façana es composa segons tres eixos d'obertures, amb llinda de fusta i brancals ceràmics a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al pis. A nivell de les golfes hi ha una única finestra d'arc de mig punt arrebossat, que es reprodueix a la façana posterior. A la resta de façanes les finestres es disposen formant eixos i són totes d'arc pla arrebossat, algunes de les quals estan tapiades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, revestida amb morter de calç i les obertures pintades de diferent tonalitat. El parament de la galeria és de maó. Adossats a la façana de tramunana hi ha diversos annexes agrícoles i el femer, d'un sol nivell d'alçat. La cabanya està situada a mestral de la masia, amb les vistes panoràmiques que ofereix pel fet de trobar-se en una cota superior. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra de les mateixes característiques amb l'intradós motllurat. La resta de finestres són d'arc pla arrebossat, excepte la de ponent que és de pedra carejada. A la façana de tramuntana es va obrir un gran portal d'arc escarser ceràmic, davant del qual hi ha una era circular encaironada. La façana de migdia està reforçada amb un contrafort a cada extrem. El parament dels murs és de tàpia i de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades, i revestiment de morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-27 | Camí de Pratdesaba | En el fogatge de l'any 1497 hi consta lo Prat de Sabet. En el fogatge del 1553 hi consta el nom de Closela de Prat de Saber. L'any 1688 era propietari i hereu del mas Joan Prat de Sabat. El seu fill i hereu Francesc va casar-se l'any 1733 amb Petronela Vidal, filla de Jacob Vidal, cirurgià de Viladrau. Durant el segle XIX la va adquirir a la família Rocafiguera, que hi va construir un casal al costat. La mateixa família la va vendre a l'Ajuntament de Malla a principi del segle XXI. | 41.8979200,2.2334700 | 436416 | 4638727 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75574-foto-08111-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75605 | Can Xen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Xen és una petita masia del segle XIX que es troba en un estat ruïnós avançat. És un edifici de planta quadrangular del qual se'n conserven els murs perimetrals a l'alçada del primer nivell. Les restes estan recobertes de vegetació, entre la que s'observa el parament de maó revestit amb morter de calç. | 08111-58 | Camí ral de Barcelona a Vic | 41.8975100,2.2554700 | 438241 | 4638665 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75605-foto-08111-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75605-foto-08111-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75605-foto-08111-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75566 | El Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ricart-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | El Ricart és una masia d'origen medieval que va enderrocar-se durant el segle XIX per fer-hi una torre senyorial. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, d'on sobresurt una lluerna central que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis està definit per tres galeries horitzontals amb decoració isabelina als pòrtics, rematades amb una terrassa transitable. La galeria de la planta baixa cobreix el portal d'entrada, que és d'arc carpanell de pedra amb la clau inscrita: 'JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866'. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla emmarcades amb pedra, algunes de les quals incorporen llindes reaprofitades de l'edifici primitiu, com la que hi consta la data: '1758'. Alguns dels finestrals tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les obertures de les golfes són en forma d'òcul. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex de planta baixa, pis i altell amb la coberta a un vessant que desaigua per mestral. En aquest les obertures són totes arrebossades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A pocs metres a xaloc hi ha l'edifici de la masoveria. Està formada per dos volums adossats, el primer de planta baixa, pis i golfes i el segon de planta baixa i pis. El primer s'obre amb dues galeries de dos pòrtics, amb pilars de maó i barana de fusta. El portal del segon volum té la llinda de fusta i els brancals de pedra, mentre que la resta d'obertures són amb llinda de fusta. Des d'aquests cossos comença una tanca amb pilars d'obra, que incorporen una portalada de ferro forjat on hi ha gravada una creu de malta i la data '1870 El Ricart'. | 08111-19 | Camí del Ricart | L'any 1365 el mas Ricard de Malla ja tenia el domini directe l'altar del Cos de Crist. En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en el mas Ricart hi vivia Gaspar Masjoan. Durant la segona meitat del segle XIX s'hi va fer una gran reforma senyorial. | 41.8971400,2.2399100 | 436950 | 4638635 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75566-foto-08111-19-3.jpg | Legal | Isabelí|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 100|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75631 | Galeria del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-del-ricart | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX | Presenta petites esquerdes i algunes peces estan erosionades. | La galeria del Ricart està situada a la façana de migdia de la masia. Es tracta de tres galeries horitzontals de set pòrtics d'arc mixtilini i perfil ogival cadascuna. Els arcs descansen sobre capitells, culs de llàntia i carcanyols profusament esculturats amb orles, garlandes i motius mitològics. Els pòrtics dels pisos superiors i el coronament estan protegits amb baranes de balustrada igualment esculturades, que incorporen dues escenes bíbliques a la part central i un fris al coronament de la mateixa temàtica. En cadascun les pilastres dels extrems de la galeria hi ha un fris vertical amb relleus d'eines del camp, mentre que al nivell superior hi ha finestres de perfil conopial esculturades. | 08111-84 | Camí del Ricart | 41.8970500,2.2400000 | 436957 | 4638625 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75631-foto-08111-84-3.jpg | Legal | Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 100|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75629 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-4 | XVIII-XX | No hi brolla aigua, tot i que s'embassa a la pica. | La font de Sant Joan està situada al costat del riu Gurri, a poca distància de la resclosa de l'Albanell. És una font construïda en una cota inferior del nivell del terreny natural, dins una estructura rectangular amb murs de pedra. A la paret frontal hi ha fixat un tub metàl·lic que feia de brollador, però actualment l'aigua s'embassa en una petita pica quadrangular excavada al terra. | 08111-82 | Riu Gurri | 41.8968200,2.2601700 | 438630 | 4638585 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75629-foto-08111-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75629-foto-08111-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75629-foto-08111-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75670 | Riu Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-gurri-0 | El riu Gurri travessa el terme de Malla de sud a nord pel seu sector de llevant. Neix al peu del Montseny i desemboca al riu Ter. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents, entre les que hi trobem la riera de Tona. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps de conreu i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08111-123 | Sector de llevant del terme municipal | En el riu Gurri hi ha documentats diversos molins fariners des de l'època medieval, com també, ja en terme de Vic, les adoveries. | 41.8967500,2.2599300 | 438610 | 4638577 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75664 | Bassa de Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-masferrer | La bassa de Masferrer està situada a pocs metres a mestral de la masia de Masferrer, a l'altre costat del camí. És un petit toll artificial d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga i el canyís, i animals, com són el gripau, la reineta, el tritó verd, el sabater i l'espiadimonis. | 08111-117 | Camí de Masferrer a la Font | 41.8962900,2.2262800 | 435818 | 4638551 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75664-foto-08111-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75664-foto-08111-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La bassa va restaurar-se l'any 2003 en el context del Projecte Basses, promogut pel Grup Naturalistes d'Osona. L'actuació va consistir en l'extracció de runa, la redefinició de la cubeta i la recuperació del rec que aporta l'aigua, a més de la col·locació d'un plafó informatiu. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 75603 | Can València | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valencia | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XVIII | La coberta presenta deficiències. | Can València és una masia del segle XVIII de planta quadrangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, mentre la resta d'obertures són arrebossades amb llinda de fusta. Davant la façana hi ha la lliça, tancada per diversos cossos annexes que es prolonguen pels laterals i una portalada amb llinda de fusta. A la façana posterior hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter de calç. | 08111-56 | Camí de Can València | Durant el segle XVIII el mas València va passar per dificultats econòmiques, fins que l'any 1775 el seu propietari i hereu, Mateu València, va vendre el mas i les seves terres a Joan Sauri, prior de l'Hospital de la Santa Creu de Vic que anteriorment havia estat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Malla. Tanmateix, es guardava el dret de recuperar-lo els anys següents, fet que devia succeir perquè els anys posteriors la família València encara consta com a propietària. | 41.8964400,2.2547600 | 438181 | 4638547 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75603-foto-08111-56-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75668 | Resclosa de l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lalbanell | XVII-XX | Els extrems de la resclosa estan recoberts de vegetació. | La resclosa de l'Albanell està situada al riu Gurri, a pocs metres a migdia de Muntells. És una construcció perpendicular al curs fluvial que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de ponent del riu. La resclosa es prolonga en el primer tram del rec amb un mur de pedra seca on hi ha una obertura que servia per desguassar l'aigua. És feta de pedra lligada amb argamassa i algunes parts estan reconstruïdes amb maó. | 08111-121 | Riu Gurri | A principi del segle XVII, Francesc Albanell és reclamat per al reconeixement d'un molí. L'any 1686 el molí pertanyia a Francesc Albanell i hi feien de moliners la família Homs. | 41.8963900,2.2596100 | 438583 | 4638538 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75668-foto-08111-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75668-foto-08111-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75668-foto-08111-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75687 | Jaciment de Montells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-montells | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. LLOP, I. (2009). Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Vol. I-II. Barcelona: Fundació Noguera. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial. | X-XIX | La masia va ser enderrocada fa uns anys. | Montells era una masia d'origen alt medieval que va ser enderrocada fa uns anys i enlloc seu va construir-se un habitatge modern. És probable que en el subsòl hi hagi restes de fonaments i material arqueològic associat. A nivell superficial només s'observen dues piques de pedra. | 08111-140 | Camí ral de Barcelona a Vic | Montells va ser una gran propietat agrícola àmpliament documentada des de l'any 941, quan constava de dues vil·les: 'Montezellos superiores' i 'Montezellos subteriores'. Estava situada dins el terme del castell de Taradell i s'estenia des de la Guardiola fins al Molist i el Ral. L'any 1185 consta la propietat de Bernat Montells entre les afrontacions del mas Coromina de la Quadra del Real. A principi del segle XIII, dins la venta de la Quadra del Real al monestir de l'Estany s'hi inclou l'alou de Raimund Muntells. L'any 1441 Joan Muntells, fill de Guillem i Jacoba, es va casar amb Margarida Puitgdollers. Tant en el fogatge de l'any 1497 com en el de 1553 hi consta el mas Muntells. Ja al segle XVII l'hereu i propietari del mas era Jacob Muntells. | 41.8961200,2.2569800 | 438365 | 4638510 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75687-foto-08111-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75687-foto-08111-140-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75557 | Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masferrer-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. PUIGFERRAT, C. (2000). 'Fam, guerra i pesta a la Plana de Vic 1374-1376'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XIII-XVI | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Masferrer és una masia d'origen medieval construïda en una zona aturonada sobre la roca, que va consolidar-se com una masia clàssica de tres crugies durant el segle XVI. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, la part superior del qual va tallar-se en reformar-se el finestral superior, que inicialment era d'estil gòtic-renaixentista amb els brancals i la llinda acanalats. Totes dues obertures estan tapiades amb maó. Al costat del portal hi ha adossat un cos quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a un vessant. La lliça estava tancada per diversos cossos avui desapareguts i una portalada amb la clau gravada amb un camper i una ferradura. Les façanes laterals presenten diverses obertures d'estil gòtic-renaixentista a nivell del primer pis, entre les que destaca una finestra geminada amb arquets lobulats, una amb incisió conopial i vàries amb llindes i brancals acanalats. També cal destacar que la façana de llevant hi ha diverses espitlleres. El parament dels murs és de carreus escairats, de pedra lligada amb morter o de tàpia segons el sector, parcialment revestits amb morter de calç. | 08111-10 | Camí de Masferrer | La primera notícia que tenim del nom Masferrer a Malla es remunta a l'any 1238, quan Pere Masferrer, fill de Ramon i Ermisenda, es va casar amb Guillema Torra, filla de Bernat i Berenguera. L'any 1347 era hereva del mas Francesca Masferrer, filla de Pere i de Saura, que es va casar amb Bernat Puig, daurador de Vic. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ramon Masferrer. Més endavant, l'any 1467 Francesc Masferrer va deixar en testament el mas al seu fill Miquel, deixant com a marmessor a Tomàs Serrà, el seu oncle. El patrimoni familiar va anar creixent gràcies als casaments amb hereus i pubilles d'altres masos de la contrada, com succeeix amb el llinatge Regàs de Lliors. Concretament, l'any 1572 Francesc Masferrer va casar-se amb Esperança, filla de Joan Regàs de Lliors. El seu fill Jaume es casaria amb Marquesa Codina, filla del Mas Codina de Vic. Durant el segle XVII, el llinatge dels Masferrer va entroncar novament amb els Regàs de Lliors. D'una banda, veiem que l'any 1648 Sebastià Masferrer es casa amb Teresa Regàs; d'altra banda l'any 1675 Josep Masferrer es casa amb Maria Regàs. Fruit d'aquests matrimonis, l'any 1677 Sebastià Masferrer i Josep Masferrer van fer una reclamació perquè Joan de Regàs, hereu del mas Regàs d'Arbúcies, encara no els havia pagat els dots matrimonials. Ja al segle XVIII, en motiu del casament entre Maria Anna Masferrer i Francesc Torrellebreta, el mas va quedar dins la propietat del llinatge dels Torrellebreta de Seva, a la qual encara pertany en l'actualitat. | 41.8958400,2.2269000 | 435869 | 4638500 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75557-foto-08111-10-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75615 | Roure Gros del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-ricart | XIX | Té el tronc esberlat i està parcialment escapçat. | El roure gros del Ricart està situat en un camp a peu del camí que mena a Pratdesaba. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns set metres i està parcialment escapçat, pel que només té una branca que assoleix una alçada considerable. | 08111-68 | Camí de Pratdesaba | 41.8957000,2.2356400 | 436594 | 4638478 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75615-foto-08111-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75578 | Puigdollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdollers | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XV-XIX | Puigdollers és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal centrat d'arc escarser adovellat, a cada costat del qual hi ha adossat un cobert de planta baixa de maó. Al pis hi trobem tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes n'hi ha una altra de menors dimensions, també de pedra. La façana lateral de gregal està parcialment tapada per dos coberts moderns de planta baixa, sobre els quals hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. A l'extrem de ponent d'aquesta façana hi ha una part reconstruïda amb maó, que probablement tapa una galeria entre aquesta façana i la posterior. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla de pedra carejada i amb llinda de fusta, distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de gregal hi ha dos cossos annexes que constituïen els graners de la casa, que es situen en una cota superior a causa del desnivell del terreny. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, les parts modernes de maó, revestits amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-31 | Camí del Ral | En el fogatge de l'any 1497 hi trobem 'lo mas del Puig doles' i en el del 1553 hi consta el nom de Puig de Ollers. L'any 1578 Magdalena Fàbrega, esposa de Joan Casanova, àlies Fàbrega, va crear un censal a Bernat Puigdollers, hereu i propietari del mas Puigdollers de Malla. Almenys des de l'any 1688 era una masoveria (del Ricart), quan hi vivia Josep Serra i la seva família. A mitjans del segle XVIII hi feien de masovers la família Codina. | 41.8947400,2.2500400 | 437788 | 4638361 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75578-foto-08111-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75613 | Gegantons i bestiari de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-i-bestiari-de-malla | XXI | A Malla hi ha un grup de gegantons i de bestiari popular que desfilen en les festivitats més importants de la població i els pobles veïns. Hi ha tres gegantons i un capgròs, que es coneixen com a Ausa, la princesa d'Orsal; l'alcade Joan, en honor a l'ex-alcalde Joan Redorta; l'Amusic, príncep ausetà d'Orsal; i el Camilu, en homenatge al mallenc Camil Pla. Pel que fa al bestiari, hi ha l'Oca del novenari, el Gall Sol, el Drac, el paó Zel, el Senyor Porc-Verro de la Plana, el Dimoni, el Falcó Horus, el Ruc Català, el Centaure, l'ós Urs i els Cavallets. Cadascun d'ells representa un ser mitològic d'especial simbologia pel poble i surten a ballar i a desfilar en les festes locals. | 08111-66 | Ajuntament de Malla. Carrer de les Afores, s/n. | El bestiari mallenc va ser creat l'any 2008 per Ramon Redorta per tal d'entretenir el públic en les danses i festes locals. Des d'aleshores, s'han anat creant diverses figures fins a formar aquest nombrós grup. | 41.8946400,2.2436900 | 437261 | 4638355 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75613-foto-08111-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75613-foto-08111-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Ramon Redorta | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75617 | Falcons de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falcons-de-malla | XXI | Els falcons de Malla és una manifestació festiva de la localitat en què un grup de persones realitzen una exhibició de construccions humanes. La colla de falconers actuen al so de les gralles i realitzen un seguit de composicions dinàmiques, com són castells, escales, pilars, piràmides, ventalls, etc. La figura de l'anxaneta culmina la construcció alçant les mans com si fos un falcó. Van vestits amb pantalons i camisa blancs, faixa negra i espardenyes. | 08111-70 | Malla | La colla de falconers de Malla va crear-se l'any 2008, i van actuar per primera vegada el dia 7 de setembre, durant la festa de Setembre de Malla. Des d'aleshores, participen en les festivitats més destacades de la població, així com en les trobades de falconers d'arreu de Catalunya. | 41.8946100,2.2435600 | 437250 | 4638352 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75617-foto-08111-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75617-foto-08111-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75683 | Fons documental de l'Arxiu parroquial de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-malla | XII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Malla des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Entre la documentació més antiga destaca un pergamí del segle XII, tot i que la majoria dels documents daten entre el segle XV i XVIII. Estan escrits en llatí i català.</p> | 08111-136 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.8946000,2.2435200 | 437247 | 4638351 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75683-foto-08111-136-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75616 | Festa Major de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-malla | XX | La Festa Major de Malla es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. En sortir de missa hi ha un vermut popular. Entre les activitats que es realitzen cada any per la festivitat hi ha la caminada popular, el sopar, el tir al plat i l'escapada (o sopar) de les dones, el partit de futbol, entre d'altres. | 08111-69 | Malla | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75616-foto-08111-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 75634 | Portalada de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-vicenc-de-malla | LÓPEZ, A.; FIERRO, X.; MACÍA, X. (1984). Excavacions a l'església de Sant Vicenç de Malla (Osona). Inèdit. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VIGUÉ, J., dir. (1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XII | La portalada de l'església de Sant Vicenç de Malla està situada a l'entrada de la secció del romànic del Museu Episcopal de Vic. El portal original s'obria a la façana sud del temple, fins que va ser desmuntat i més endavant reconstruït al museu, tot i que faltaven algunes de les peces originals que el constituïen. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes esculpides amb motius vegetals i aus, sostingudes per dos parells de columnes amb capitells historiats. Pel que fa a la iconografia, en un dels capitells hi trobem un personatge central atacat per dos lleons, un a cada costat, amb un individu que els atia a l'extrem esquerre de l'escena, a més de tres personatges que ho contemplen des de l'extrem dret. En un altre capitell hi ha una persona als peus de dos lleons encarats, damunt dels quals hi ha dues aus, suposadament carronyaires. En el tercer capitell hi ha dos homes amb capa muntats sobre dos lleons enfrontats. Finalment, al quart capitell veiem tres personatges; el central és agafat per les mans en un costat i pels cabells per l'altre, mentre un d'ells sosté una arma amb l'altra mà. Hi ha diverses interpretacions sobre les escenes que es representen als capitells, entre les quals hi ha el martiri de Sant Vicenç. Per les seves característiques formals, ha estat atribuïda al taller de Vic-Ripoll, que durant el segle XII també van treballar a la Catedral de Vic, a Santa Eugènia de Berga i Folgueroles. | 08111-87 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | La portalada de Sant Vicenç de Malla va ser traslladada per peces al Museu Lapidari de Vic l'any 1893. El 1934 va traslladar-se a l'antiga seu del Museu Episcopal, on va muntar-se. Durant la Guerra Civil va ser desmuntada i fins el 1948 no va reconstruir-se en el seu emplaçament actual, amb peces de la Catedral de Vic. Durant les excavacions arqueològiques fetes l'any 1983 a l'església de Sant Vicenç de Malla pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, es van trobar més peces de la portalada. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75634-foto-08111-87-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 75636 | Oli de cop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-de-cop | XIX | L'oli de cop és una solució remeiera que es fa a Malla per Sant Joan, quan floreix l'hipèric. El procés per a obtenir aquesta medicina tradicional comença amb la recol·lecció de l'hipèric la nit de Sant Joan. Tot seguit s'ha de posar en un pot amb oli d'oliva i deixar-lo a sol i serena durant quaranta dies. L'ungüent que s'obté serveix per a curar ferides cutànies. | 08111-89 | Malla | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75637 | Fons fotogràfic de Malla del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-malla-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Malla de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Josep Danés, Antoni Gallardo i Josep Maria Villarrúbia. Hi trobem les següents imatges: - Castelló de Malla (1933) - (3) El Ricart (entre 1910 i 1936) - El Serrà (entre 1912 i 1928) - (5) L'Om (1933) - Barraca del Serrà (1912-1928) - Hostal del Bulló (1933) - (2)Prat de Saba (1890-1936) - Vista general de l'església parroquial (entre 1912 i 1928) - (3)Torrellebreta (1928, 1932) - El Ral (1927)</p> | 08111-90 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 75640 | Pintures murals de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-vicenc-de-malla | VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VIGUÉ, J., dir. (1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XIII | Les pintures es conserven de forma parcial. | Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dos fragments de pintura mural policromada procedent de l'absis de migdia de l'església de Sant Vicenç de Malla. Es tracta de pintures molt fragmentades que per les seves característiques formals s'han datat de finals del segle XIII, inscrites dins de l'estil romànic, tot i que amb una clara influència del gòtic lineal. El primer fragment amida 2,6 metres d'ample i 1,4 d'alt. S'hi representa la figura de Crist en majestat dins d'una ametlla mística. Té les mans, la cara i la part inferior mutilats, vesteix una túnica i té un nimbe. Al seu costat hi ha diverses figures desdibuixades no identificables. El segon fragment, amida 1,29 metres d'ampla i 2,6 d'alt, i estava situat a l'entorn d'una finestra. Només s'hi conserva la figura d'un sant amb túnica i nimbe, amb actitud de pregària i els braços alçats. La part inferior de l'escena està definida per una retícula. Hem d'afegir que a banda d'aquests fragments situats al Museu Episcopal de Vic, a la mateixa església de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven dos fragments més descoberts en la darrera restauració. Un d'ells està situat en el mur de tancament de la nau central i l'altra l'altra a l'absis del costat de tramuntana. Es tracta de dos pintures molt petites (d'uns 0,30 per 0,20 metres cadascun), on s'hi representen elements decoratius. | 08111-93 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | Les pintures murals de Sant Vicenç de Malla van recuperar-se durant la restauració feta pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En un primer moment, es van dipositar al seu magatzem, fins que l'any 1979 van traslladar-se al Museu Episcopal de Vic. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75640-foto-08111-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75640-foto-08111-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75640-foto-08111-93-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 92|93|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 75642 | Essència de saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/essencia-de-sauc | XIX | L'essència de saüc és una solució remeiera que a Malla es fa el mes de maig, quan floreix la planta. El procés per a obtenir aquesta medicina tradicional comença amb la recol·lecció de les flors del saüc, que es col·locarà sobre un drap de lli o cotó dins d'una cassola. Sobre de les flors s'hi ha de posar una font de calor, ja sigui una planxa o una cassola amb brases. Durant tot un dia, s'han d'anar canviant les flors que ja tenen una tonalitat més fosca. Un cop finalitzat el procés, recollirem l'essència que ha quedat dipositada a la cassola, i la guardarem dins un pot de vidre. Aquesta fórmula era utilitzada per a guarir la febre, els refredats i mals de coll. | 08111-95 | Malla | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 75643 | Capelletes de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-la-sagrada-familia | XIX | <p>Al poble de Malla hi ha dues capelletes de visita domiciliària, de les quals una circula pel costat de ponent del terme i l'altra per la de llevant. Es tracta de petites capelles de fusta amb portetes gravades amb motius gòtics, a l'interior de les quals hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08111-96 | Malla | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases mallenques des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa diàriament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la rectoria.</p> | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 75644 | Col·lecció de Malla al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-malla-al-museu-episcopal-de-vic | -VI / XV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents de Malla. Els objectes són els següents: - Portalada romànica de Sant Vicenç. Segle XII. Del taller de Vic-Ripoll - Escultura de Sant Vicenç. Segle XIV. Provinent de l'església de Sant Vicenç - Pintures murals. Segle XIII. Provinent de l'absis lateral dret de l'església de Sant Vicenç - Suport d'ara d'altar. Segle XI. Provinent de l'església de Sant Vicenç - Mil·liari amb base paral·lelepipèdica. Romà. Provinent de la Teuleria de l'Albanell - Plat. Segles XIV-XV. Provinent del Castell de Malla. Donació de Josep Sala l'any 1915. - Fragments ceràmica ibèrica. Provinent del Clascar de Malla. - Fragments de ceràmica i vidre. Provinents d'un marge del riu Gurri, prop del mas Albanell - Fragment de molí de basalt. Provinent del Clascar - Restes òssies de fauna i humanes. Provinent del Clascar - Fragments de petxina. Provinent del Clascar - Fragments d'àmfora. Provinent del Castell de Malla. Donació de Josep Sala l'any 1920 - Fragments de làmina, petxina, vidre, ferro i sílex. Provinent del Castell de Malla.</p> | 08111-97 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75645 | Fons fotogràfic de Malla al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-malla-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies de Malla. Bona part de les fotografies són de l'excavació arqueològica i la restauració de l'església de Sant Vicenç de Malla, feta pel mateix Servei i datades entre els anys 1979 i 2007. Aquí hi ha nombroses imatges de totes les fases de l'excavació, la restauració i la reconstrucció, a més d'un inventari de peces i d'imatges (que actualment són al museu). A banda d'aquestes fotografies, n'hi ha dues de la masia del Serrà. | 08111-98 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 75648 | Goigs de Sant Vicenç de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-vicenc-de-malla | XVIII-XX | Els goigs en honor al diaca i màrtir Sant Vicenç, patró de Malla, es canten el dia de la seva festivitat, el 22 de gener. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1729 i va ser impresa per l'estamper Joan Jolis i Santjaume, a l'impremta que tenia al carrer dels Cotoners de Barcelona. Comença així: 'Puix de Deu fou tant amat pregau per nos al Senyor, Vicens Benaventurat nostre Patrò, y Protector. De Guesca fou natural, Ciutat noble en Aragò, per servir al Eternal, estudiareu ab fervor: Isquereu assenyalat, com de tant gran preceptor (...)'. | 08111-101 | Malla | El gener del mateix any 1729 la parròquia de Sant Vicenç va rebre les relíquies del Sant, que podria haver motivat l'edició dels goigs. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75648-foto-08111-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75648-foto-08111-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75648-foto-08111-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 75663 | Llegenda del Bandoler Serraller pres al Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-serraller-pres-al-bollo | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions. | XVIII | Explica la llegenda que un dia el bandoler Serraller i la seva colla van decidir anar a robar al Bolló, una casa de pagès de Santa Eugènia de Berga que tenia fama de tenir diners. Venien des de Moià i van dirigir-se al mas Bolló de Malla, fruit d'una terrible confusió. Aleshores funcionava com a hostal, motiu pel qual van aprofitar per menjar i beure tant com van poder. Enmig de la cridòria de la colla, l'hostaler va interceptar el nom 'Serraller' i alertat li va demanar al mosso que anés al Maset perquè anessin a Vic a avisar que hi havia lladres. Al cap d'una estona, els mossos d'esquadra ja envoltaven l'hostal i, quan el Serraller se n'adonà va començar el tiroteig. Quan s'acabaven les municions, el bandoler va demanar que el colguessin al femer pensant que no el descobririen. Però en trobar-lo a faltar, el tinent va anar al femer i després de clavar-hi l'espasa algunes vegades, va clavar-li a en Serraller, que va fallar el tret amb el seu trabuc. A continuació, davant l'entrada del Bolló, van lligar el seu cap a un cavall i els peus a un altre i així va morir esquarterat. El seu cap va penjar-se en una gàbia i va ser exhibit durant molt de temps en el coll de Malla. | 08111-116 | Malla | El bandoler Joan Pons, fill de Balaguer, era conegut com el Serraller per ser manyà d'ofici. Va ser autor de nombrosos assalts i assassinats, perpetuats amb la colla de la qual n'era cap, que era coneguda arreu. Van ser apresats a l'hostal del Bolló el dia 14 de gener de 1775 i van traslladar-los a Barcelona, on van ser jutjats i declarats culpables de nombrosos crims a Barcelona i esquarterats allà mateix. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||
| 75665 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-16 | XX | L'arxiu municipal de Malla està situat a l'ajuntament. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 57,385 metres lineals classificats en 1416 registres. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament i cultura. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08111-118 | Ajuntament de Malla. Carrer de les Afores, s/n. 08519 | L'arxiu municipal de Malla va acollir-se al programa de manteniment de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació, que hi va fer una intervenció entre els mesos de setembre i desembre del 2004. L'any 2006 va adherir-se a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 75667 | La minyona del terme de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-minyona-del-terme-de-malla | MASSOT, J. (1994). Inventari de l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya hi trobem diverses versions molt semblants de la cançó popular de la Minyona del terme de Malla, recollides per Marià Aguiló. Una d'elles es denomina 'la Tereseta de Malla' i va ser cantada per Joan Blancafort de la Garriga. Aguiló assenyala que hi ha una còpia de la cançó de J. Collell. Diu així: 'Una cançó vull cantar no'n ha molt que s'es dictada d'una minyona quey ha dintre Malla s'es criada'. | 08111-120 | Malla | L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una institució que es va fundar l'any 1922 amb l'objectiu de recollir de forma exhaustiva la música popular catalana. L'entitat es va crear gràcies a una donació de Concepció Rabell i fou el seu marmessor Rafel Patxot qui feu complir la seva voluntat. Autors com Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà van recollir un gran nombre de cançons, arribant a més de 40000 documents l'any 1936. Malauradament, la guerra va suposar que es deixessin de recollir cançons i s'aturés la seva edició. En l'actualitat, l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és propietat de l'Abadia de Montserrat i es pot consultar en microfilm al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de Catalunya. | 41.8945400,2.2433700 | 437234 | 4638344 | 08111 | Malla | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc