Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53443 | Col·lecció de ceràmica de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ceramica-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | I-XIX | El fons ceràmic agrupa tant peces ceràmiques de vaixella i transport com rajoles, essent aquest últim grup el més nombrós del fons. Referent a la ceràmica de vaixella i transport, la col·lecció conté plats de reflexos metàl·lics (segles XVII-XVIII); plats i escudelles de ceràmica blava catalana (segles XVII-XVIII); plats de Manises, Ribesalbes i Alcora (segle XIX); pots d'apotecari blaus catalans (segles XV-XVIII); àmfora bètica (segles I-II), ceràmica islàmica (segles XI-XIII);i algunes escultures de porcellana (segle XIX). Pel què fa a les rajoles, agrupa una col·lecció que abraça una forquilla cronològica molt àmplia entre el segle XIV i el primer terç del segle XX, on s'hi observen diferents tècniques decoratives com l'estergit, la trepa, la corda seca, l'aresta i la mà alçada. Tipològicament es poden classificar com: gòtiques de paviment (catalanes i valencianes); de corda seca o d'aresta hispanoàrabs (andaluses i aragoneses); rajoles blaves i policromes de Talavera; rajoles blaves i policromes andaluses; rajoles bicolors catalanes; rajoles policromes de mostra, de dibuix tancat, d'ofici (catalanes) o de gènere (valencianes) i composicions (plafons de sants, paisatges, floreres i escenes historiades). La procedència de les rajoles és molt diversa, així doncs trobem peces procedents del monestir de Sant Pere de les Puelles (rajola amb l'escut del patró del monestir que conté la tiara pontifícia i les claus; i rajola amb l'escut de l'abadessa entre els anys 1517 i 1521, Isabel Desbosch); monestir de Santes Creus; convent de Montsió; claustre del monestir de Montserrat; castell de Vullpellac; cartoixa de Montalegre; catedral de Saragossa; cartoixa de Valdecrist; convent de Nostra Senyora de Jerusalem; església de Santa Maria de Martorell; i l'església de Santa Margarida de Martorell entre d'altres. | 08114-1 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53443-foto-08114-1-3.jpg | Legal i física | Antic|Mossàrab|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 80|89|93|94|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53445 | Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit. | XVI-XIX | Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX. | 08114-3 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 1876 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Rococó|Contemporani|Isabelí|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 95|96|97|98|100|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53448 | La velleta, el gat i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-velleta-el-gat-i-el-pont-del-diable | CLOPAS, I. (1963): Historia y leyenda del Puente del Diablo de Martorell. Ajuntament de Martorell. Martorell. RIPOLL, G. (1955): Història i llegenda, núm. 4 (Còmic) | XX | Vet aquí una vegada a l'altra banda del riu Llobregat, hi vivia una velleta carregada d'anys i d'experiència la sort de la qual era fer tintines per damunt d'un pont de fusta, rònec i estret per a buscar aigua a la font de l'Eudó. I així ho feia cada dia. El pont de fusta, molt senzill, va desaparèixer engolit per una crescuda del riu un vespre de tardor que la terra i el cel semblaven capgirar-se menats per tot allò que carreteja una bona tempesta. Pobra dona, que en feia de dies que es mullava en travessar el riu - que ningú no es decideixi a fer un pont nou?- es preguntava cada cop. Al cap d'uns dies, mentre embadalida escoltava el so de l'aigua que brollava de la font, no parà esment en qui la guaitava. -I del pont, àvia, què se n'ha fet?- la va interrompre la veu d'un cavaller molt ben vestit. La dona, en acabar la melodia del càntir que s'omplia, es girà amb calma, i dolguda li contà les peripècies que havia de córrer per travessar el riu i el risc d'emmalaltir de tanta mullena. -Què us sembla si jo us construís aquest pont que tan desitgeu? -Que amb poc us podria pagar, l'agraïment però, no em mancaria. -No us amoïneu pel pagament (el dimoni que s'havia disfressat de cavaller, feia fira sense anar a mercat) que demà, quan ja estigui llest, m'enduré l'ànima del primer que passarà, i vós... Aquest -i vós- anava pels anys de l'àvia, però, just per això, d'experiència en tenia un munt, un tou, fins i tot, una pila. El cavaller infernal no va parar en tota la nit i l'endemà, poc abans de l'hora que l'àvia s'havia de remullar va enllestir un pont ple de gosadia. -Bon dia àvia, us esperava. Què n'heu de dir d'aquesta fotesa?- No era falsa modèstia, més aviat estratègia per guanyar-se la vella. Ell prou veia que la dona no es decidia a passar-hi i que remenava un sac que duia en lloc del càntir.Quina sorpresa va tenir en veure que del sac havia sortit, rabent, un gat tot estarrufat que un cop hagué passat el pont, mentre l'esgarrapava, se l'havia d'emportar cap a l'infern ja que aquesta havia estat la condició. El diable ben escuat, deuria maleir ben bé prou i durant força temps l'astúcia de la iaia. | 08114-6 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53448-foto-08114-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53449 | El pont del Diable i la Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira-0 | RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal FONTALBA, J. (setembre de 1965): El pont del Diable i la fira. La leyenda del pont del Diable de Martorell, dins Revista Plaza de Cataluña, núm. 29. Barcelona. | XX | Fa molts anys vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tant vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames era considerada a la comarca com una màgica que tant aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones, com donava consells referents a les collites o a la vida de família. Però vet aquí, a la vigília de la Fira anual, a la qual hi venien pastors d'arreu de Catalunya amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobra vella que també criava aviram per a vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar al cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorolls. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua. Quan aquesta va arribar a l'alçada del vell pont de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que tant per a ella com per als pastors d'aquella banda del riu la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort! Acabava de pronunciar aquestes paraules quan al bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: -M'has cridat? Què vols de mi? La vella s'emportà una gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant què en podria treure de profit de la visita, va contestar: -T'he cridat perquè m'ajudis. Vull que en aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. -I què em donaràs a canvi?- replicà el Diable. -L'ànima del primer que passi pel pont- va dir la vella després d'un moment de reflexió. -Tracte fet- acabà el Diable, i va desparèixer per on havia vingut envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat al despuntar l'alba. En fer-se de dia va deixar de ploure i la gent que s'apropà al riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaren bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: -De què us estranyeu? No us feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït. I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. A l'escoltar-lo tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: -Si és així ningú de nosaltres passarà el pont. -I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres- va dir la vella somrient maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat que, en veure's lliure, li va faltar temps per a travessar el pont corrent com un llampec. -Tractes són tractes- va dir aleshores la vella. -Estem en paus, Àngel del Mal. | 08114-7 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 53450 | El senyor del Castell de Sant Jaume i el Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-senyor-del-castell-de-sant-jaume-i-el-pont-del-diable | AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que al Castell de Sant Jaume a l'època d'esplendor d' aquest castell hi vivia un senyor feudal que tenia atemorida la contrada pel seu caràcter despòtic i abusiu. Els seus vassalls vivien sempre amb l'ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien. Volent mantenir la seva aurèola de gosadia i augmentar el temor i el respecte que se li tenia, decidí d'anar a la Festa Major de Gelida i entrar a la plaça on els gelidencs feien balls i danses tradicionals. Es presentà cavalcant en un formós corser i davant l'estupor i el pànic de tot el poble que allí estava congregat, raptà la més bella de les noies presents i se l'emportà cap al Castell de Sant Jaume. El poble va avalotar-se i, ardit, emprengué la persecució del despòtic cavaller; llavors es desencadenà una tempesta aparatosa, amb un aiguat esglaiador. El genet, en veure's perseguit, intentà burlar els homes de Gelida i, deixant el camí de Sant Jaume, es dirigí a Martorell, però els perseguidors s'adonaren tot seguit de l'estratagema i el perseguiren fins a les cases de la vila. La tempesta creixia per moments i els perseguidors encalçaven ja el raptor. Sobtadament, i abans de lliurar-se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decidí a llençar-se al Llobregat, que baixava cabalós per l'efecte de la pluja. En tirar-se al riu amb la donzella i el cavall, llançà una imprecació al Diable, invocant el seu ajut i protecció. Sense saber com, es trobà a l'altra banda del riu i continuà la seva veloç carrera. Els perseguidors del cavaller, en adonar-se que havia saltat l'aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultuós del Llobregat s'havia emportat el senyor de Sant Jaume, el seu cavall i la donzella raptada. En fer-se de dia, aparegué als ulls dels veïns de Martorell un magnífic pont de construcció esvelta i atrevida; el Diable havia escoltat la demanda del mal cavaller i el volgué protegir: en un moment de llamp, sota les potes del seu cavall, construí el magnífic pont, avui anomenat, per això, del Diable. | 08114-8 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 53451 | Mandoni i el pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable-0 | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Editorial Ayax. Barcelona. AMADES J. (1981): Llegendes populars. Ed. Selecta. | XX | Diu la llegenda que en el temps de la conquesta romana, per causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es varen revoltar. Els ilergetes (tribu íbera establerta a l'entorn de Lleida) dirigits pel valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge, no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de nit els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes podrien refer-se i, qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga, els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava que automàticament serien venuts com esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no estava sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvarte - va dir-. Em coneixes? - Sí- respongué Mandoni-. Què vols? - He dit que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré, a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. -D'acord. Accepto. Què pots fer? -Deixa-ho del meu compte- va respondre el Diable i aixecant el tapís de l'entrada va afegir assenyalant cap a la fosca: -Veus cap on marca el meu dit? D'aquí un moment veste-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. Mandoni en veure's sol es passà la mà pels ulls. Ho hauria somniat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se però, i baixà fins al riu, en la direcció que havia dit el Diable. I la seva sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix sobre el riu hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es posà en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i abans que es fes de dia ja havien passat tots a l'altra banda, en direcció al seu territori. Gràcies al pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma, i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa forta per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fet presoner. Conduït a Tarragona fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. | 08114-9 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 53452 | El Pont del Diable de Martorell i el menhir de Palausolità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-de-martorell-i-el-menhir-de-palausolita | DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona. | XX | En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairebé tot el dia feien anar a cercar aigua a la font. Aquesta es trobava a l'altra banda del Llobregat, per la qual cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta, que fimbrejava molt. Molt sovint el riu baixava ple, l'aigua s'emportava la palanca i aquella noia l'havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s'exclamava passar ni un sol dia sense fer-la anar a la font. Un dia d'una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jurà i perjurà i oferí qualsevol cosa a qui la tragués d'aquell cruel martiri. En arribar a la vorera trobà un home petitó, el qual li digué: 'si vols et faré un pont perquè puguis anar a la font amb tota la seguretat i tranquil·litat. Te'l faré aquesta nit, de manera que, demà al matí ja hi podrà passar. Solament, t'exigeixo que, en morir, em donis l'ànima'. La pobra serventa, en un gest de desesperació, s'hi avingué, puix ja estava cansada d'aquell martiri. De seguida que el sol fou post, el dimoni es posà a la tasca, puix que solament pot treballar de nit. Se n'anà al Montseny i amb una sola estibada arrancà unes grans pedres que, a corre-cuita va portar a Martorell, i féu el pont amb gran delit, perquè la feina era llarga i el temps curt. La minyona va anar a dormir amb certa recança, però no creia possible que el dimoni pogués fer aquell prodigi en una sola nit. Passada la mitja nit no pogué dormir d'inquietud, i en començar la matinada es llevà, tragué el cap per la finestra i veié, sorpresa i horroritzada, que el pont ja estava gairebé llest. Aleshores, espantada, explicà a la mestressa el que li passava. Aquesta li digué -No t'espantis que ho arranjaré-. La mestressa anà al galliner i tirà una galleda d'aigua a un gall, el qual es va espantar i tot espolsant-se la mullena, es posà a cantar. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d'aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolità en el precís moment que el dimoni hi passava carregat amb la darrera pedra per deixar el pont llest. Quan el dimoni sentí el cant del gall cregué que ja era l'anunci de l'alba, i que tot i haver-se afanyat tant, encara no havia tingut temps d'acabar la seva obra, perdent així la jugada i l'ànima de la minyona. Rabiós va llençar la pedra a terra, la qual quedà ensorrada fins a la meitat. El poble creu que el Pont del Diable no està acabat perquè hi manca la pedra del menhir de Palausolità. | 08114-10 | Martorell | L'origen de la llegenda es desconeix, no obstant sabem que el pont, fins la reconstrucció de l'any 1768, s'anomenava Pont de Sant Bartomeu. Aquesta i quatre llegendes més van ser publicades en un calendari de l'any 1983, editat pel Centre d'Estudis Martorellencs, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'obra gòtica del pont del Diable. | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | El menhir de Palau-solità i Plegamans es tracta d'un monument megalític amb diverses interpretacions respecte a la seva funcionalitat. Podria tenir funcions religioses dedicades al culte dels morts o als poders de les divinitats, però també es podria tractar d'una senyalització de límit territorial. Presenta 2,5m d'alçada i es troba disposat verticalment. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 53455 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat | CLOPAS, I.; CASANOVAS, J. (1984): Evocació històrica de les centenàries festes de Sant Antoni Abat. Amics de Sant Antoni. Martorell. | XVII-XXI | La Festa de Sant Antoni Abat es celebra el cap de setmana següent a la Cavalcada de Reis. Els actes festius comencen dissabte amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament i amb l'intercanvi de banderes, la gran i la jove, entre els portadors de l'any anterior i els nous banderers d'enguany. Posteriorment es realitza la ballada de sardanes i es reparteix coca i mistela als assistents. El diumenge al matí es celebra l'acte troncal de la festa, consistent en la cavalcada dels Tres Tombs (a càrrec dels Amics de Sant Antoni Abat) amb la presència de genets, carros i carruatges de Martorell i també de diferents poblacions convidades pels carrers de la Vila i la benedicció dels animals. La festa finalitza a la vesprada amb al Ball de Sant Antoni al Centre Cultural i Recreatiu El Progrés. | 08114-13 | La Vila | La cofraria de Sant Antoni Abat fou creada l'any 1642, en honor a Sant Antoni Abat, patró dels carreters i traginers, i de Sant Iscle, patró dels pagèsos. Les primeres referències escrites sobre la festivitat daten de l'any 1854. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53455-foto-08114-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | La festivitat també s'anomena Tres Tombs. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53457 | Fira de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-primavera | Programes de la Fira de Primavera. | XV-XXI | La Fira de Primavera és una de les festivitats més antigues que es coneix de Martorell. Es celebra l'ultima setmana d'abril i inicis del més de maig (antigament s'iniciava el dia de Sant Marc i s'allargava els quatre dies següents). L'acte central és la fira de bestiar, l'últim diumenge d'abril, com a mostra del que eren antigament els espais de compra-venda de cavalls, animals de tir i diferents productes del camp. Fins a mitjan segle XX l'element bàsic de la Fira va ser el mercat de bestiar, però paulatinament s'hi han anat incorporant elements industrials agrupats amb la Fira del Comerç i la Indústria creada l'any 1987, i representacions de tècniques artesanes i venda de productes agropecuaris a la Fira d'artesania de la Vila i la Fira d'Entitats que es va engegar l'any 1992. La Fira es complementa amb altres activitats lúdiques i festives com la ballada de sardanes, el pregó d'inici de la fira, concurs d'arrossegament de pes per cavalls, representació de danses populars catalanes, cercavila, ball de gegants i concerts. | 08114-15 | La Vila | Va ser fundada l'any 1422, quan la reina Maria, esposa d'Alfons El Magnànim, va concedir el privilegi de la celebració d'una fira a Martorell que tingués lloc el dia de Sant Marc, el 25 d'abril, i que es perllongués en els quatre dies posteriors. La Fira, que en el passat va ser ramadera i agrícola, s'ha anat transformant al llarg dels segles. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53457-foto-08114-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Antigament s'anomenava Fira de Sant Marc. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53458 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-11 | Programes de la Festa Major. http://martorell.cat/martorell/el-municipi/calendari-de-festes-i-fires.htm | XI-XXI | La Festa Major es celebra entorn el 15 d'agost, en honor a la patrona de la localitat, Santa Maria de l'Assumpta. La programació de la festa s'inicia a la vesprada amb el repic de campanes des del campanar de l'església de Santa Maria. El dia principal de la festa és el 15 d'agost, quan a les 12 h del matí es realitza la missa solemne de Santa Maria, seguit de l'actuació castellera. A la tarda s'exposen les figures participants a la cercavila, realitzades per diferents entitats i barris del municipi (gegants, capgrossos, dracs...). La cloenda s'inicia a la vesprada de l'últim dia amb un correfoc a càrrec dels Diables de la població i la Carpafera, que donen lloc a l'encesa del castell de focs. La festa es complementa amb diferents activitats culturals, lúdiques i festives com exposicions als diferents museus i sales, activitats per a nens (Garvilada des de l'any 2005), joves i grans (Brellogat des de l'any 2003). Una altra de les activitats que es consolida dins el programa d'actes de la Festa Major és la mostra viva d'oficis artesans de Martorell, l'Artesanàlia (2002) que es fa a la plaça de la Vila, la qual reuneix alguns oficis ja desapareguts en la vida laboral i d'altres que estan de plena actualitat. | 08114-16 | Martorell | Aquesta festa es troba documentada des de l'any 1032 i s'aprofitava com a parèntesi entre les feines agrícoles de segar i veremar. A Martorell, com en d'altres parròquies dedicades a la Mare de Déu, s'instal·lava al mig de la nau de l'església un túmul, és a dir un cadafal cobert per un baldaquí, amb un altar als peus, amb la imatge jaient de la Mare de Déu de la Dormició, popularment coneguda com a la Mare de Déu del Llit. A part del dia 15 d'agost, el dia central de la festa, també es celebra el dia 16, festa de Sant Roc, copatró de la vila des de 1589 com a segon dia de Festa Major. Aquests dos dies les activitats eren organitzades per la parròquia i l'Ajuntament i es basaven en representacions litúrgiques i ball. El dia 17, el tercer dia de Festa Major, fou instituït a la segona meitat del segle XIX a petició de les societats recreatives de Martorell. | 41.4743700,1.9307800 | 410724 | 4591971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53458-foto-08114-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53459 | Drac Fafum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-fafum | XX | Drac format per un cap de petites dimensions fet de paper maché de color verd amb cresta de color groc, seguit d'un cos de roba de color verd de aproximadament 10m de longitud, amb serrel de color groc. Sota la roba s'hi col·loquen els nens que manipulen l'animal. | 08114-17 | Escola els Convents. Avinguda Vicenç Ros s/n. 08760 Martorell | Creat l'any 1997 i impulsat per l'APA de l'escola Els Convents. | 41.4729800,1.9319000 | 410816 | 4591815 | 1997 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53459-foto-08114-17-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Mercedes Barrachina | També anomenat Drac de Sant Jordi. Actualment va acompanyat de dues figures més, el cavaller Sant Jordi i la princesa. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 53460 | Carpafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carpafera | XX | La carpafera és una bestia que acompanya la Colla de Diables de Martorell en totes les cercaviles. Es tracta d'una figura que representa un animal amb cap de carpa i cua de drac,w cavalcada pel diable. Està feta amb una estructura d'alumini recoberta de cartró pedra, sis rodes i focus de llums als ulls i al llom . Presenta una longitud de 6,5m, una alçada de 3,5m, una amplada de 2,5m i un pes de 120 Kg. Pel què fa a punts de foc està format per 42 carretilles i 14 francesos. | 08114-18 | Can Nicolau. Plaça de la Vila, 7 | 41.4792600,1.9174900 | 409621 | 4592527 | 1995 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53460-foto-08114-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53461 | Gegants Pep i Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-pep-i-eulalia | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Pep i Eulàlia. Ambdós vesteixen indumentària de boda i ella sosté un ram de flors en una mà. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 2,7m i un pes de 18 kg cada un. | 08114-19 | Barri de Can Bros. C. d'Elias, 14 | Josep Rodríguez i Eulàlia Bosch van rebre aquests gegants com a regal de noces, que va ser el mes de març del 1992. Durant un temps van ser els gegants del barri de Can Bros i actualment es troben en desús. | 41.4975600,1.9216800 | 409996 | 4594555 | 1992 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Com a peces musicals pròpies tenen el Valset d'en Pep i l'Eulàlia, composat per Esther Martínez, i no gaudeixen de cap coreografia pròpia. Actualment estan en desús. | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 53462 | Gegants Joan i Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-joan-i-joana | XX | Parella de gegants formada per una figura masculina i una altra femenina, anomenats Joan i Joana. Ambdós personatges estan representats de forma caricaturitzada. Estan construïts amb fusta i cartró amb una alçada de 3,5m i un pes de 50 kg. | 08114-20 | Barri del Pont del Diable. C. Cambreta, 3 08760 Martorell | Els gegants foren creats pel grup d'animació El Galliner (gegant) i la Cuca de Llum (geganta) i presentats al Barri del Pont del Diable el 22 de juny de l'any 1985. | 41.4770900,1.9229700 | 410076 | 4592281 | 1985 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53462-foto-08114-20-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Grups El Galliner i La Cuca de Llum | També coneguts com a gegants del Carrer Nou. | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 53463 | Gegants de la Vella i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable | XX | Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda. | 08114-21 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1991 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Taller del Drac Petit de Terrassa | La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia). | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 53464 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave | XX | El monument es troba situat en un extrem de la plaça en una zona enjardinada. És un monòlit rectangular de pedra de Sant Vicenç amb una franja de pedra vermella del Figaró. A la part superior esquerra hi ha fixada una placa on hi ha l'efígie d'Anselm Clavé en relleu, que es superposa a la franja de pedra vermella. En aquesta hi ha gravat un pentagrama amb una clau de sol i notes musicals. A la part inferior de l'escultura, hi ha gravada la llegenda: 'MARTORELL A ANSELM CLAVÉ'. | 08114-22 | Al costat del pont del Riu Anoia | 41.4742800,1.9254400 | 410278 | 4591966 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53464-foto-08114-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53465 | Monument a Sant Joan Bosco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-joan-bosco | XX | Coberta de líquens i diverses pintades vandàliques. | El conjunt escultòric es troba situat al mig de la plaça. Es tracta d'una escultura feta de marbre que representa a Sant Joan Bosco al mig de dos infants. L'escultura està fixada sobre una base poligonal de pedra. | 08114-23 | Plaça de Sant Joan Bosco | 41.4741300,1.9202900 | 409848 | 4591955 | 1968 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53465-foto-08114-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53466 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-5 | XXI | L'escultura es situa en un parterre a la vorera del carrer de Lluís Companys. Es tracta d'un monòlit de granit fixat al damunt d'una base poligonal. Hi ha un plafó de bronze fixat a la part superior amb la llegenda: 'MARTORELL EN RECORD I HOMENATGE AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (1883-1940) EN CONMEMORACIÓ DEL 60 È ANIVERSARI DE LA SEVA MORT'. | 08114-24 | C. Lluís Companys | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa. | 41.4806300,1.9131200 | 409258 | 4592684 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53466-foto-08114-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53467 | Monument a Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-pla | XX | A la vorera de la confluència entre el carrer de Lluís Companys amb el carrer del Camí Fondo hi ha el monument a Josep Pla. Es tracta d'un d'un bloc metàl·lic rectangular fixat a la vorera. Hi ha una incripció: 'MARTORELLA JOSEP PLA', disposada en forma creuada jugant amb volums de les paraules buit-ple. A la part superior dreta hi ha una placa fixada amb el text següent: 'A l'aire, hi flotava el perfum, un mica dolç, de les flors d'acant. La roda blanca del poble contemplava, absorta, l'estructura de les teulades. Els arcs voltaics posaven, sobre les parets fosques, unes vagues taques de llum. En alguna d'aquelles nits vaig poder veure el poble embolicat per a la mòrbida i pàl·lida llum de la lluna, mentre que en la llunyania xiulava una locomotora..' Josep Pla 'Martorell' a Guía de Catalunya, 1966. | 08114-25 | C. Josep Pla | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa, i va ser inaugurat el 23 d'abril de 1997. | 41.4757200,1.9168500 | 409563 | 4592135 | 1997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53468 | Monument a Lluís Marquès Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-marques-carbo | XX | El monument es troba desmuntat al magatzem de la brigada municipal del carrer del Mur. Està format per sis blocs poligonals disposats al terra. En un d'aquests blocs hi havia una efígie en relleu. En un altre la data de '1969'.En una altre hi havia una inscripció: ' LA EXCMA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA A D. LUIS MARQUES CARBO ILUSTRE MUNICIPALISTA Y PROPULSOR DE LAS MANCOMUNIDADES COMARCALES. DIA DE LA PROVINCIA'. | 08114-26 | Magatzem brigada municipal. C. del Mur | El monument estava situat a la vorera de l'Avinguda Mancomunitats Comarcals, en una zona enjardinada. Va ser desmuntat i dipositat al magatzem de la brigada municipal a causa d'unes obres de remodelació de l'espai on estava ubicat. | 41.4736200,1.9309200 | 410735 | 4591887 | 1969 | 08114 | Martorell | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Puigdollers | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 53469 | Monument a Joan Serrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-serrats | XX | El monument es troba situat al mig de la plaça i consta de tres blocs monolítics. El més gran és un monolít de granit amb unes inscripcions al frontal i al darrera. A la part superior frontal hi ha un medalló de bronze amb el retrat de Joan Serrats, per sota d'aquest, una inscripció: 'JOAN SERRAT I LLUPART -MESTRE D'ESCOLA- (PALAU-SAVERDERA 1882-MARTORELL 1954) HOMENATGE DELS EXALUMNES I DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY 1998'. La llegenda de la banda posterior: ' ALS MESTRES CATALANS QUE EN TEMPS DIFÍCILS MANTINGUEREN VIVA LA FLAMA DE LA LLENGUA I DE LA PÀTRIA. HOMENATGE DEL POBLE DE MARTORELL. 14 DE JUNY DE 1998'. Just davant el monolít, hi ha dos polígons de petits disposats l'un davant de l'altre de forma simètrica. | 08114-27 | Plaça Joan Serrats | 41.4826400,1.9176000 | 409635 | 4592902 | 1998 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53469-foto-08114-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53470 | Monument commemoratiu de Martorell Ciutat Pubilla de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-martorell-ciutat-pubilla-de-la-sardana | XX | El conjunt escultòric es situa al mig de la plaça Catalunya. Està format per un bloc de pedra calcària de Capellades, una estructura metàl·lica i un octògon de ceràmica. L'estructura metàl·lica és un trespeus, un dels quals es recolza sobre el bloc de pedra i els altres dos a terra. Al capdamunt hi ha representada una sardana que encercla una flama, i al voltant dels peus diversos instruments de cobla. A sota l'estructura, hi ha un hexàgon de ceràmica amb els noms de totes les ciutats pubilles de la sardana precedents. Fixades al bloc de pedra hi ha una placa de metacrilat amb la llegenda: 'MARTORELL A LA SARDANA. ANY DEL PUBILLATGE, 2 DE MAIG DE 1993'. | 08114-28 | Passeig Catalunya | 41.4752800,1.9194800 | 409782 | 4592083 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53470-foto-08114-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53470-foto-08114-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Francesc Querol | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53471 | Placa dels 50 anys colles sardanistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-50-anys-colles-sardanistes | XXI | Placa d'acer inoxidable fixada sobre el bloc de pedra de l'escultura de Francesc Querol de commemoració de la Ciutat Pubilla de la Sardana. La inscripció: '50 ANYS 1955-2005 COLLES SARDANISTES. EN RECORD DELS COMPANYS DANSAIRES'. | 08114-29 | Plaça Catalunya | 41.4752800,1.9194800 | 409782 | 4592083 | 2005 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53471-foto-08114-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53472 | Placa de l'ermita i fossar Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lermita-i-fossar-sant-bartomeu | XX | La placa commmemortativa es troba situada al damunt d'un pilaret de pedra. La llegenda gravada sobre la placa de bronze diu: 'EN MEMÒRIA DELS MORTS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1705-1714) I LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ENTERRATS AL FOSSAR DE SANT BARTOMEU I DE TOTES PERSONES SEPULTADES EN AQUEST CEMENTIRI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. MARTORELL, 11 SETEMBRE 1996'. | 08114-30 | Jardins del Pont del Diable | 41.4750300,1.9369000 | 411236 | 4592038 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53472-foto-08114-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53473 | Escultura 'Preservem el riu i el seu entorn' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-preservem-el-riu-i-el-seu-entorn | XX | Manca la placa commemorativa. Té líquens. | Escultura situada als Jardins del Pont del Diable. És un bloc de pedra vermella que representa el perfil de la comarca i el riu Llobregat que la travessa de froma sinuosa. Es troba fixada damunt d'un cub de formigó. Tenia una placa commemorativa amb la inscripció: 'MARXA CICLISTA RIBERA DEL LLOBREGAT. CCOO LLOBREGAT. CLUB COCOS ESPORT I CULTURA'. | 08114-31 | Jardins del Pont del Diable | 41.4747100,1.9368700 | 411233 | 4592002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53473-foto-08114-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Actualment la placa commemorativa no hi és. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53474 | Placa del Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-pont-del-diable | XX | Placa situada al camí d'accés al Pont del Diable, feta de marbre de Carrara i fixada en un marc de pedra vermella. S'hi pot llegir la següent inscripció: 'PONT DEL DIABLE. SEGLE II ARC I BASAMENT DEL PONT ROMÀ. ANY 1283 PONT GÒTIC. ANY 1768 RECONSTRUCCIÓ DEL PONT. ANY 1928 RESTAURACIÓ DE L'ARC ROMÀ. ANY 1933 DESENTERRAMENT DELS SÒCOLS DE L'ARC ROMÀ COLGATS PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA REBAIXAMENT DE LES BRANES I CONSTRUCCIÓ DE L'ESCALA'. | 08114-32 | Accés al Pont del Diable | Va ser fixat per la Generalitat de Catalunya. | 41.4749300,1.9368200 | 411229 | 4592026 | 1934 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53474-foto-08114-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53475 | Escultura de les Inundacions de 1971 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-les-inundacions-de-1971 | XX | Aquest element es troba situat al jardí del costat del Pont del Diable. Es tracta d'una estructura de planta i secció rectangular, recoberta de granit. Està fixat al terra per mitjà d'una base de de formigó. Al front superior hi ha l'escut de la vila de Martorell i al costat d'aquest una inscripció: 'MARTORELL A LOS CIUDADANOS ANÓNIMOS FORMIDABLES COLABORADORES EN EL SALVAMENTO DE CUANTAS PERSONAS SE VIERON AFECTADAS EN LAS INUNDACIONES DEL 20 DE SETIEMBRE DE 1971. NIVEL DE LAS AGUAS'. Hi ha una línia que indica el nivell fins on va arribar l'aigua. | 08114-33 | Jardins del Pont del diable | El 20 de setembre de 1971, la forta tempesta que va assolar Catalunya, va provocar que el riu Llobregat arribés a un cabdal màxim històric de 3150 metres cúbics per segon. Aquesta crescuda va provocar destrosses a moltes indústries i el desallotjament de dues-centes famílies. | 41.4746300,1.9372300 | 411263 | 4591993 | 1971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53476 | Monument a Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-pujols | XXI | Aquesta escultura es troba situada al jardí de la Torre de les Hores, on hi ha la seu de la fundació de Francesc Pujols. Aquesta escultura està formada per un bust en bronze de Francesc Pujols, fixat al damunt d'un polígon de pedra vermella. A la part frontal del polígon hi ha una inscripció: 'Homenatge de la vila de Martorell, 2002'. A la part posterior s'hi pot llegir: 'Francesc Pujols i Morgades ( 1882-1962) Filòsof'. | 08114-34 | C. Mur, 63 | Francesc Pujols i Morgades ( Barcelona 1882-Martorell 1962) va estudiar filosofia i conreà la poesia, i el 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. Publicà diversos llibres. Es va dedicar a la crítica d'art i va participar en diverses publicacions (El Poble Català, Papitu, Vell i Nou, Picarol, etc). Va contribuir a l'intent de creació d'un teatre líric català. Durant uns anys va estar exiliat a França, però el 1942 va tornar i es va instal·lar a la Torre de les Hores a Martorell, on va continuar escrivint. | 41.4740000,1.9316000 | 410792 | 4591929 | 2002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53476-foto-08114-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Josep Salvador i Joan Romagosa López | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53477 | Placa al Noi i Xic de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-al-noi-i-xic-de-la-barraqueta | XX | Aquesta placa de granit es troba fixada a la casa situada al número 45 del carrer d'Anselm Clavé. Conté una inscripció: 'EN AQUESTA CASA HI VAN VIURE EL NOI I EL XIC DE LA BARRAQUETA. VICENÇ MARTÍ I TORRES (1830-1866) I JOAN MARTÍ I TORRES (1834-1909) LLUITADORS PER LA LLIBERTAT. HOMENATGE A LA VILA DE MARTORELL. 11 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08114-35 | C. Anselm Clavé, 45 | Vicenç Martí i Torras va ser un heroi republicà, que va intervenir en la guerra dels Matiners, i fou condemnat a mort. Fugí a França i tornà abans de la revolució de 1954, un cop indultat. El 1856 es va fer fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop d'estat del General O'Donnell. Va ser mort pels mossos d'esquadra el 1866. Joan Martí i Torras fou republicà i germà de Vicenç. Va assolir renom intentant ajudar al seu germà. Durant la Primera República va lluitar contra els carlins. El 1893 va ser incorporat a la Unió Republicana i fou diputat per Sant Feliu de Llobregat. | 41.4746700,1.9329200 | 410903 | 4592002 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53478 | Placa de la casa natal Josep Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-josep-palet | XX | Al número 14 del carrer de Francesc Santacana, hi ha la casa de Josep Palet. En la façana d'aquesta casa hi ha fixades dues plaques commemoratives. Una, feta de marbre del país, es troba situada al damunt de la porta d'entrada de la casa; mentre que l'altra, de bronze, es situa al costat de la llinda de la mateixa porta. La placa de marbre té una llegenda: 'EL DIA 7 DE MAYO DE 1877 NACIÓ EN ESTA CASA EL TENOR JOSÉ PALET, HIJO PREDILECTO DE LA VILLA Y GLORIA DEL ARTE LIRICO MUSICAL. AGOSTO 1946'. A la placa de bronze hi ha un retrat en relleu del tenor, una arpa i l'escut de la vila també hi ha una llegenda: 'MARTORELL AL TENOR JOSEP PALET. 1877-1946. 15 D'AGOST DE 1996. | 08114-36 | C. Francesc Santacana, 14 | Josep Pallet ( Martorell 1876-Milà 1946) va ser un conegut tenor. Estudià amb Joan Goula i debutà a Barcelona amb La Favorita, de Donizetti. El 1900 es presentà al Liceu barceloní i des d'aleshores cantà a la majoria dels grans teatres europeus i americans, i fou un notable intèrpret del repertori romàntic italià. Retirat, s'establí a Milà. | 41.4741700,1.9279600 | 410488 | 4591951 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53479 | Placa Martorell Ciutat Pubilla de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-martorell-ciutat-pubilla-de-la-sardana | XX | La placa es troba fixada a la façana de l'Ajuntament de la vila, al costat dret de la porta d'entrada. La placa és rectangular amb les vores bisellades, feta de pedra de Sant Vicenç. S'hi pot llegir: 'EL DIA 1 DE MAIG DE 1993 LA INSTITUCIÓ 'OBRA BALLET POPULAR' HA PROCLAMAT MARTORELL CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA'. | 08114-37 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'Obra del Ballet Popular és una institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música. Va ser fundada a Barcelona el 1960. Inicialment es va dedicar als esbarts, però a partir de 1955 va iniciar cursos de capacitació sardanista. El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubillad de la Sardana. | 41.4743900,1.9307800 | 410724 | 4591973 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53479-foto-08114-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53479-foto-08114-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53480 | Placa de la Casa natal Joan Cererols i Fornells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-joan-cererols-i-fornells | XX | El plafó es troba situat a la façana de la casa, al costat esquerre de la porta d'entrada a l'edifici. Es tracta d'un plafó fet de rajoles policromes. Al costat superior esquerre hi ha l'escut de Martorell i al costat comença la inscripció: 'EN AQUEST LLOC VA NÉIXER JOAN CEREROLS I FORNELLS (1618-1680) MESTRE DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT I GLÒRIA DE LA MUSICA UNIVERSAL. HOMENATGE DE LA VILA DE MARTORELL EN EL III CENTENARI DE LA SEVA MORT MCMLXXX'. A la cantonada inferior dreta hi ha l'escut de Montserrat. Els escuts i el text es troben emmarcats per un seguit de fulles d'acant blaves i grogues, sobre fons blanc. | 08114-38 | C. Francesc Santacana, 45 | 41.4743200,1.9287600 | 410555 | 4591967 | 1980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53480-foto-08114-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53481 | Placa commemorativa de l'Esbart Dansaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-lesbart-dansaire | XX | La placa, de pedra de Sant Vicenç, es troba fixada a la banda esquerra de la façana del número 19 de la Plaça de la Vila, en l'Edifici del Círcol. La placa és rectangular i presenta les vores bisellades. S'hi pot llegir: 'AQUÍ VA ACTUAR PER PRIMERA VEGADA, EL 31 D'OCTUBRE DE 1954, L'ESBART DANSAIRE. EN FOREN FUNDADORS ELS MESTRES GOMILA-RENIU I COREÒGRAFA L'ANNA MARIA RENIU. FESTA HOMENATGE DE LA SECCIÓ SARDANISTA D'EL PROGRÉS. MARTORELL, 17 DE MARÇ DE 1996'. | 08114-39 | Plaça de la Vila, 19 | 41.4744400,1.9302700 | 410682 | 4591979 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53481-foto-08114-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53482 | Placa d'homenatge Cobla Orquestra Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-cobla-orquestra-planas | XX | La placa, de rajoles policromes, es troba fixat a la façana del número 27-29 de la Plaça de la Vila. El plafó conté un text emmarcat per fulles d'acant blaves i grogues. A la part superior esquerra hi ha l'escut de la secció sardanista i a la part inferior, una sardana. S'hi pot llegir: 'LA SECCIÓ SARDANISTA DE EL PROGRÉS, EN HOMENATGE A LA COBLA ORQUESTA PLANAS EN EL 85È ANIVERSARI DE LA PRIMERA BALLADA QUE SE CELEBRÀ EN AQUESTA PLAÇA. MARTORELL, 15 DE MARÇ DE 1993'. | 08114-40 | Plaça de la Vila, 27-29 | 41.4745100,1.9306700 | 410715 | 4591986 | 1993 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53482-foto-08114-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53483 | Placa de les víctimes del bombardeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-victimes-del-bombardeig | XXI | La placa de llautó es troba fixada a la façana del número 28-30-30A del carrer del Mur. A la placa hi ha en primer lloc l'escut de Martorell i a sota una inscripció: 'MARTORELL EN RECORD DE LES VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DEL 23 DE GENER DE 1939. GENER DE 2009' | 08114-41 | C. del Mur, 28-30-30A | El matí del 23 de gener de 1939, l'aviació alemanya va bombardejar el carrer del Mur i els carrers dels voltatnts. Tot i la presència de refugis antiaèris propers, el bombardeig va provocar la mort de 17 persones i la destrucció d'una trentena de cases, a més de desperfectes en nombrosos edificis. L'endemà la població va ser ocupada per les tropes franquistes. | 41.4736400,1.9289800 | 410573 | 4591891 | 2009 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53483-foto-08114-41-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53484 | Placa del refugi antiaeri de Cal Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-refugi-antiaeri-de-cal-granota | XXI | La placa de llautó es troba fixada al costat de la porta del refugi al número 134 del carrer Pere Puig. S'hi llegeix :'CAL GRANOTA. REFUGI ANTIAERI. 1938'. A sota la llegenda hi ha l'escut de Martorell. | 08114-42 | C. Pere Puig, 134 | 41.4733900,1.9360300 | 411161 | 4591856 | 2009 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53484-foto-08114-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53484-foto-08114-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 53485 | Placa del refugi antiaeri de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-refugi-antiaeri-de-la-placa-de-la-vila | XX | La placa és de pedra de Sant Vicenç i es troba fixada en la mateixa porta del refugi, que està ubicat al subsòl de la plaça de la vila. S'hi llegeix :'REFUGI ANTIAERI. 1938. ABRIL 1990' . | 08114-43 | Plaça de la Vila | Aquest refugi es va descobrir al 1990 fruit de les obres de pavimentació de la plaça de la Vila. | 41.4744100,1.9305500 | 410705 | 4591975 | 1990 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53485-foto-08114-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53486 | Placa commemorativa a les víctimes del bombardeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-les-victimes-del-bombardeig | XXI | La placa de llautó es troba situada al damunt de la porta d'accés del refugi situat a la plaça de la Vila. S'hi pot llegir: 'EN MEMÒRIA DE LES DIVUIT VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG AERI QUE VA PATIR LA POBLACIÓ EL 23 DE GENER DE 1939, UN DIA ABANS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVIL A MARTORELL. QUE MAI MÉS ES TORNI A REPETIR. MARTORELL, NOVEMBRE DE 2005. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ. PROGRAMA PER AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC. AJUNTAMENT DE MARTORELL. CENTRE D'ESTUDIS MARTORELLENCS.' | 08114-44 | Plaça de la Vila | El novembre de 2005 el Centre d'Estudis Martorellencs (CEM), amb el suport del programa pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, va preparar una exposició sobre el darrers moments de la Guerra Civil. També es va fer un acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig, amb la col·locació d'una placa a l'accés al refugi antiaeri de la plaça de la Vila. | 41.4744100,1.9305500 | 410705 | 4591975 | 2005 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53486-foto-08114-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53486-foto-08114-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53487 | Placa commemorativa de Martorell, carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-martorell-carrer-de-barcelona | XX | La placa commemorativa és de bronze i es troba fixada a la façana, del número 6 de la plaça de la Creu. En la seva part superior hi ha l'escut del Consell de Cent i a sota la inscripció: 'A MARTORELL QUE VA SER CARRER DE BARCELONA DES DEL 1397, EN LA COMMEMORACIÓ DEL 750 ANIVERSARI DE LA INSTITUCIÓ DEL CONSELL DE CENT. 1249-1999. ASSOCIACIÓ CONSELL DE CENT. AJUNTAMENT DE BARCELONA'. | 08114-45 | Plaça de la Creu, 6 | Aquesta placa commemorativa es va rebre en el marc de la celebració del 750è aniversari del Consell de Cent, i la van rebre els 47 municipis que havien sigut 'Carrer' de Barcelona. Els actes de commemoració van integrar exposicions, conferències i itineraris per la ciutat gòtica dels privilegis fundacionals atorgats per Jaume I a Barcelona el 1249. | 41.4746300,1.9360000 | 411160 | 4591994 | 1999 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53487-foto-08114-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53487-foto-08114-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53488 | Placa d'homenatge a Joan Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-joan-cererols | XX | Placa de rajoles policromes, situada al número 13 del carrer compositor Cererols, que es troba fixat a la façana de l'edifici. Està emmarcat per fulles d'acant. A la part superior esquerra del plafó hi ha l'escut de Martorell, i a la dreta, l'escut de Montserrat. La inscripció diu: 'CARRER DEL COMPOSITOR JOAN CEREROLS. Martorell 1618 - MONTSERRAT 1680. HOMENATGE DE LA VILA DE MARTORELL EL III CENTANARI DE LA SEVA MORT. 1980' | 08114-46 | Carrer del compositor Joan Cererols, 13 | Joan Cererols, al 1636, entrà com a monjo al monestir de Montserrat, on fou mestre de música de l'escolania i mestre de capella durant més de 30 anys. És un dels compositors més coneguts i apreciats de l'escola de Maontserrat , degut a la gran qualitat de les seves obres. | 41.4808800,1.9170100 | 409583 | 4592708 | 1980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53488-foto-08114-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53489 | Placa d'homenatge a Apel·les Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-apelles-mestres | XXI | A la banda superior esquerra té una pintada vandàlica. | El plafó es troba situat als Jardins d'Apel·les Mestres fixat a una paret, en una zona ajardinada de la plaça. El plafó està format per unes 20 rajoles policromes. Es tracta d'una inscripció envoltada per un marc format per motius vegetals i fantàstics (dracs i fulles). A la part inferior del plafó hi ha un dibuix d'uns nans, al mig, i l'escut de Martorell i la data de la inauguració a cada costat. La inscripció diu: 'JARDINS D'APEL·LES MESTRES (1854-1936), ESCRIPTOR, DIBUIXANT I MUSIC. 'L'AMIC DELS INFANTS, DE LES FLORS I DELS OCELLS''.10-02-08 | 08114-47 | Jardins d'Apel·les Mestres | 41.4740400,1.9151300 | 409417 | 4591950 | 2008 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53489-foto-08114-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53490 | Placa d'homenatge a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-josep-anselm-clave | XX | La placa de marbre del país es troba fixada a la paret de l'edifici situat al número 2 del carrer Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una placa rectangular de marbre del país amb les vores bisellades i els angles rectes. A la part superior i inferior hi ha unes branques de llorer que emmarquen la inscripció: 'HOMENAJE TRIBUTADO EL 15 DE AGOSTO DE 1924 POR LA AGRUPACIÓN CORAL FRATERNIDADA EL PROGRESO CON EL CONSENTIMIENTO DEL CONSEJO MUNICIPAL'. | 08114-48 | C. Josep Anselm Clavé | L'entitat El Progrés va ser creada l'any 1906, coincidint amb l'apogeu de les societats recreatives del primer quart del segle XX. | 41.4745900,1.9314500 | 410780 | 4591994 | 1924 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53490-foto-08114-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 53491 | Placa d'homenatge a Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-vicenc-ros | XX | Actualment està coberta de líquens. | La placa es troba fixada al mur de l'escala del Museu, que es troba situat a l'Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, 1. La placa és de pedra de Sant Vicenç . A la part superior esquerra té un escut en baix relleu. La inscripció diu: 'AL ILMO. SR. D. VICENTE ROS i BATLLEVELL. FUNDADOR Y MECENAS DEL MUSEO MUNICIPAL VICENTE ROS CON MOTIVO DEL XXV ANIVERSARIO DE SU INAUGURACIÓN Y EN PRUEBA DE AFECTUOSO RECUERDO Y PERENNE AGRADECIMIENTO'. | 08114-49 | Avinguda Vicenç Ros, 1 | Vicenç Ros i Batllevell (Martorell 1883, Martorell 1970) va ser un industrial, polític i promotor cultural. Va ser batlle de Martorell dues vegades. Va cedir la seva col·lecció de ceràmica i rajoles, per tal de poder fundar el Museu Municipal el 1945. | 41.4729500,1.9311700 | 410755 | 4591812 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 53492 | Plafó del 50è aniversari de la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-50e-aniversari-de-la-celebracio-de-lassemblea-intercomarcal-destudiosos | XXI | Plafó ceràmic del 50è aniversari de la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (1950-2000). Es tracta d'un plafó fet de rajoles policromes, emmarcat amb unes rajoletes en baix relleu que representen una corda. La llegenda del plafó està envoltada per un seguit de fulles d'acant grogues i blaves. A la banda esquerra hi ha l'escut de Martorell. La inscripció diu: 'LA VILA DE MARTORELL I LA XLIII ASSEMBLEA INTERCOMARCAL D'ESTUDIOSOS EN RECORD I HOMENAGE ALS PROMOTORS DE LA 1ª ASSEMBLEA INTERCOMARCAL CELEBRADA AL MUSEU MUNICIPAL VICENÇ ROS DE MARTORELL, EL 5 DE NOVEMBRE DE L'ANY 1950. MARTORELL A 5 DE NOVEMBRE 2000'. | 08114-50 | Avinguda Vicenç Ros, 4 | 41.4729400,1.9312300 | 410760 | 4591811 | 2000 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53492-foto-08114-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml