Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53519 | Fons fotogràfic de Martorell a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-a-larxiu-mas | XX | <p>A dia d'avui, l'Arxiu Mas, vinculat a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, conserva un total de 275 fotografies referents al municipi de Martorell, realitzades per Adolf i Pelai Mas, pare i fill, i Josep Gudiol Ricard entre els any 1908 i 1982. Entre aquestes, el volum més elevat (142 imatges) foren realitzades al Museu Santacana, mentre que la resta correponen a diversos elements arquitectònics com el Pont del Diable, carrers, el Pont de Ferro (actualment desaparegut), el castell i església de Sant Genís de Rocafort, església de Santa Maria, Casa Basols i la Casa Mas.</p> | 08114-77 | Institut Amatller d'Art Hispànic. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>L'any 1941, Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, va crear, amb el consell i assessorament de Josep Gudiol Ricart, la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, amb la doble finalitat de conservar la Casa Amatller i les seves col·leccions, i de propulsar la recerca de la història de l'art hispànic.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 53518 | Fons documental de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>Actualment l'arxiu disposa d'un document cartogràfic imprès l'any 1985, de varis autors i 3 documents cartogràfics manuscrits de finals del segle XIX de l'autor Lluís Marià Vidal, referents al municipi de Martorell.</p> | 08114-76 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>La cartoteca del Centre Excursionista de Catalunya va vinculada a l'existència de la biblioteca, que fou fundada l'any 1879, com a biblioteca especialitzada en temàtica excursionista i d'esports de muntanya i vinculada amb la recerca científica i producció cultural.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 53687 | Muralles de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-de-martorell | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Es desconeix el seu estat, tot i que probablement és deficient. | <p>Amb el pas del temps les muralles van esdevenir obsoletes i van ser integrades dins les cases quan no enderrocades. Així diverses actuacions constructives a la trama urbana de la vil·la han permès documentar alguns trams de manera discontinua. Del traçat del costat nord i de ponent a llevant, hi ha referències de la troballa de vestigis de la muralla a cal Montaner i ca la Moderna; els encara visibles descoberts l'any 1969 a una casa del carrer Revall, 65 que donen a la plaça de les hores on hi ha la traça d'una torre. Es tracta d'un llenç de 4,75 m de llargària per 2,64 m d'alçària amb una de les filades disposada de cantell. Aquest mur era perpendicular a la muralla i es va interpretar com a part d'una torre quadrada. També hi ha noticies de la troballa d'una torre de planta semicircular, enderrocada l'any 1963, que donava al carrer del Riu a l'alçada del carrer de Bailon i de traces de la muralla, del revall i el marge gros a l'interior d'alguns edificis del carrer Alselm Clavé, com per exemple cal Dalmau i cal Ferreret. Al sud, la muralla transcorria per la línia de façanes enderrocada entre 1960 i 1967 al carrer del Mur amb motiu de l'ampliació de la carretera Nacional IIa. A ponent es coneixen vestigis del Portal de l'Anoia, a la Plaça del mateix nom que van ser enderrocats l'any 1970 i d'una torre que encara roman 'in situ' al nord de l'església de Santa Maria. A més de la porta de l'Anoia, situada a l'oest, coneixem una sortida al nord del recinte més antic denominat Volta de Santacana; la porta de Subirats, o de la Creu, que conduïa al pont del Diable i el portal dels Frares, situat al sud que donava al convent del caputxins. Dins del recinte, el portal de les Hores, situat a la plaça del mateix nom, posava en comunicació la segona amb la tercera ampliació del recinte emmurallat pel carrer Santacana i el portal de la Font, situat a la plaça de les Germanes Maestre, havia comunicat la tercera amb la quarta ampliació. L'accés del vall i el revall amb les muralles es feia a través d'uns passos estrets que coincideixen amb el traçat dels actuals carrers de la Independència, Aigua, Sat Antoni, Llibertat, Flors, Cambreta i Bailon. Entre la muralla que tancava la vila pel sud -o muralla superior-, i el vall hi havia el Marge Gros, que era una feixa de terra destinada als conreus que tenia una amplària que oscil·lava entre els 12 m a l'alçària de l'antic hospital de Lloselles i 40 m a la del carrer de Dalt. En alçat, la situació i traçat dels diferents trams, torres i portals de la muralla els coneixem majoritàriament a través de gravats, pintures i fotografies que recullen diverses vistes de la població. El dibuix més antic ens permet conèixer el sector del portal de l'Anoia, data de 1668 i va ser realitzat per Pier Maria Baldi. El portal de Subirats, situat prop del Pont del Diable, va ser representat en un gravat de Gabriel Bodenher en 1707. La porta del Revall va ser dibuixada per Francesc Santacana poc abans de que s'enderroqués cap a 1890. El creixement urbanístic i la necessitat de connectar els diversos sectors en els que estava dividida la ciutat, com a conseqüència de la pervivència dels diferents recintes diacrònics de la muralla, que malgrat les ampliacions continuaven mantenint els seus portals al llarg dels carrers de Francesc Santacana i d'Anselm Clavé, va fer que s'enderroquessin en diferents moments a partir de 1925, en que es va procedir a la demolició del portal de les Hores. Actualment són visibles els trams esmentats a l'epígraf anterior, alguns dels quals han estat identificats en fer obres de remodelació als habitatges, però poden romandre en el subsòl o en alçat vestigis del seu traçat a les finques que no han estat objecte de remocions o desmuntatges, com per exemple les que es van posar al descobert fa pocs anys a la finca del carrer Revall 109A.</p> | 08114-245 | Nucli antic de Martorell | <p>Martorell va néixer com a vila fortificada a començament del segle XI, prop de l'aiguabarreix del Llobregat i l'Anoia, al peu del castell de Rosanes, en una cruïlla de camins que posava en comunicació el litoral i la Depressió prelitoral amb les terres de l'interior. Aquesta situació va afavorir una intensa activitat comercial que es desenvoluparia al solar de l'actual plaça de l'església, on ja aleshores es va construir un edifici religiós, els vestigis del qual probablement romanen al subsòl de l'església de Santa Maria. Les cases que formaven aquest nucli s'articulaven de manera esgraonada al peu de la serra de les Torretes, a tocar del camí del mercadal. La vila va tenir un creixement rectilini al llarg de la principal via de comunicació amb dos carrers paral·lels importants, creuats perpendicularment per d'altres de secundaris, la situació dels quals estava condicionada per la dels petits torrents que recollien les aigües del vessant septentrional la serra de les Torretes. La muralla va ser estudiada per primera vegada a començaments del segle XX per Fèlix Duran i Canyameres i posteriorment per Isidre Clopas, Ferran Balanza i Alfred Mauri i ha estat objecte de diverses recreacions gràfiques de la mà de Jaume Amat.</p> | 41.4749400,1.9320400 | 410830 | 4592033 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53687-foto-08114-245-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 15 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53625 | Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rosanes | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Diversos trams de la muralla, vestigis d'una torre de planta circular, una dependència deplanta rectangular que conserva parcialment una volta i una cisterna excavada al terreny. El recinte fortificat se situa a la plataforma superior del turó cobert per arbres i densos matolls que dificulten la visió de les restes conservades. Amida 20 m d'amplària per 36 m de llargària aproximadament. Al perímetre s'hi distingeixen diversos trams de la muralla que ressegueix el perfil del cim que té forma pentagonal allargada. Va ser bastida amb carreus de gres ben escairats col·locats en filades regulars a trencajunt, ocasionalment s'hi documenta algun tram fet amb opus spicatum. Les pedres estan lligades amb argamassa de bona qualitat i els angles són arrodonits. A la part més estreta del recinte, situada a l'extrem sud, hi ha les traces d'una torre de planta circular. A ponent, adossada a la muralla hi ha una dependència rectangular que amida 6 m d'amplària per 9 de llargària que encara conserva les restes d'una volta lleugerament apuntada feta amb carreus. A més, a tramuntana del recinte hi ha una cisterna rectangular soterrada. A diferents punts s'hi poden veure afloraments de la roca on hi ha la traça de diferents encaixos que fan pensar que, en els primers temps, bona part de les estructures s'haurien construït amb fusta. Es possible també que algunes dependències del castell s'hi establissin a les nombroses balmes que hi ha als pendents del turó.</p> | 08114-183 | Turó del Peiret | <p>El primer esment documental del castell data de 1033 amb el nom de Rodanas. El 1103 Guillem Ramon de Castellvell concedí en feu a Udalard Ramon el castell hi va fer ampliacions i fins i tot prengué el nom de Ramon de Rodanes. Vers l'any 1209, el castlà era Ramon de Recasens que tenia disputes relacionades amb els delmes de Martorell, i que fou substituït per Guillem de Rosanes (1217). En aquell moment tenia jurisdiccions a Abrera, Castellbisbal i Sant Esteve de Sesrovires. El llinatge dels Rosanes sempre fou feudatari dels Castellvell i, per tant, passà també a mans de la casa de Foix del 1309 al 1396. Galceran de Rosanes es distingí pel seu ajut i fidelitat a Jaume d'Urgell (1411). A començament del segle XVI, el castell passà a mans dels Torrelles, si bé l'any 1538 Hipòlita de Lihori, com a procuradora de la seva filla Estefania de Requesens i del seu gendre Juan de Zúñiga, comprà els béns que havia posseït Miquel Joan de Torrelles en el castell de Rosanes i en la vila de Martorell. Dels documents de compra es desprèn que ja aleshores el castell estava molt malmès. La darrera notícia del castell data del 1713 quan els filipistes inutilitzaren les defenses del castell, com van fer amb les del Castell del Priorat de Sant Genís de Rocafort i les Torres Grimenella i del Clos.</p> | 41.4657800,1.9306900 | 410705 | 4591017 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 72 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53592 | Casa Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mestres | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIX | <p>Edifici cantoner de planta quadrada. Té soterrani, planta baixa, dos pisos i terrat. Aquest té una torre d'una planta més que acaba amb coberta a quatre aigües. La façana principal presenta un portal de pedra flanquejat per dues finestres, un balcó seguit amb tres portes al primer pis i al segon tres portals cadascun amb el seu balcó. A sota del ràfec del terrat hi ha tres ulls de bou. Pel que fa als esgrafiats de Ferdinandus Serra, els angles estan remarcat per un dibuix de carreus. A l'alçada del primer pis hi ha representades dues noies: la de la banda dreta cull raïm i l'altra porta un càntir i una gerra. Els elements decoratius de la segona planta són florals emmarcades i un remat damunt dels balcons. Sota el ràfec hi ha un fris. A la façana de ponent, en les reformes de 1959 es va transformar la caseta de sortida al terrat en una torratxa. A la part superior s'obre un finestral semicircular per sota del qual hi ha un rellotge flanquejat per dos 'putti'. Els elements decoratius més destacats són dues fàmules amb motius vegetals.</p> | 08114-150 | C. del Mur, 2/ C. del Torrent de Rosanes | <p>L'any 1850, els germans Anton i Francesc de Campmany i Par, argenters naturals de Martorell, van cedir els terrenys a Pere Bargalló, traginer, per tal que edifiqués una casa. La casa no es va construir i deu anys més tard Pau Bargalló, fill de Pere Bargalló, va vendre els terrenys a Miquel Puig i Ribot Hereu de Can Puig del terme Municipal de Castellbisbal i veí de Martorell; pel que l'edifici era conegut en aquella època com Cal Puig. Al 1959, el nou propietari Enric Mestres i Domènech (destacat banquer al qual el govern espanyol va concedir la distinció de Comendador de la Orden de Isabel la Católica), va redistribuir els espais interiors i embellir les façanes que donen al carrer del Mur i al Torrent de Rosanes, amb esgrafiats de l'artista Ferran Serra; Mestres dóna actualment nom a l'edifici. Al 1986 l'Ajuntament de Martorell hi va fer un seguit de reformes per adequar-lo als usos actuals d'esplai d'avis i altres equipaments socials; es van tapiar el portal i les dues finestres de la façana del carrer Mur.</p> | 41.4734700,1.9276600 | 410462 | 4591874 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53592-foto-08114-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53592-foto-08114-150-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 39-BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 53627 | Torreta Grimenella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-grimenella | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d'altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l'alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d'aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l'alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d'accés. L'interior i l'entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.</p> | 08114-185 | Serra de les Torretes | <p>L'edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s'ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. Però hores d'ara, a través de l'observació de la fàbrica, només podem afirmar que es tracta d'una construcció baixmedieval, probablement vinculada al castell de Rosanes. Disposem d'una descripció realitzada l'any 1844 amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments en la que en parlar dels 'monumentos árabes' es descriu l'edifici: 'A este género colocaremos los tres toreones que al S.E. de esta villa nos dejaron según expresión del vulgo, los Moros. Colocados en línea horizontal, un cuarto de hora distantes el uno del otro y edificados en estudiadas alturas, no son más que una continuación de los muchos, que sin perderse vista, Catalunya en sus más elevados puntos tiene. El primero, situado á la cúspide de la montaña llamada Griminella, forma un cuadrado de 25 palmos catalanes, cuyas robustas paredes no suben más que a 12 o 14 palmos por haberse destruído lo demás y haberse extraído furtivamente la mayor parte de piedra que tendría.' Així doncs, aquesta referència ens mostra que, a mitjans del segle XIX, l'edifici presentava una aparença semblant a la que té actualment i que aquest estat va ser en part conseqüència de l'expili.</p> | 41.4702600,1.9342000 | 411004 | 4591511 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 74 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53699 | Sistemes fluvials de la Conca del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-de-la-conca-del-llobregat | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Abocament de terres a l'espai del bosc de ribera al torrent de l'Arena. | <p>El Llobregat i els torrents que hi desguassen dins el terme municipal: Torrent de Llops; Torrent de Can Soteres; Torrent de l'Arena i Torrent de Can Noguera. Apareixen restes de bosc de ribera al Llobregat i als torrents de Llops i de l'Arena. Presència ocasional de llúdriga al riu. Funció de corredors ecològics. La restauració ecològica dels espais fluvials és la més viable i la que presenta millors resultats en poc temps. Llera del riu Llobregat (espai Xarxa Natura 2000). Torrents de Llops, Can Soteres, de l'Arena i al límit municipal amb Abrera, el torrent de Can Noguera. Fragments de bosc de ribera al Llobregat, torrent de Llops i de l'Arena.</p> | 08114-257 | Riu Llobregat | 41.4830500,1.9301200 | 410681 | 4592935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53699-foto-08114-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 11 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53653 | Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.</p> | 08114-211 | Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria | <p>Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653800,1.9233800 | 410094 | 4590980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53511 | Fons documental de la Fundació Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fundacio-francesc-pujols | XIX-XX | <p>El fons documental de la Fundació Francesc Pujols està dividit en tres apartats, el fons hemerogràfic; el fons musical; i el fons epistolar. El fons hemerogràfic està format per un conjunt de 717 articles publicats a inicis del segle XX a revistes com El Poble Català; Las Notícias; La Publicidad; Papitu; Vell i Nou; Picarol; Mirador, etc. Entre aquests destaca l'article titulat 'Salvador Dalí', on Francesc Pujols elogia l'obra del pintor, i la traducció parafràsica del Llibre de Job (1922) i Medeia (1923). Pel què fa al fons musical, la col·lecció està formada per discs de pedra, discs de vinil i partitures, amb un total de 287 elements inventeriats, entre els que destaca una partitura reeditada l'any 1888, titulat 'Invencions a dues veus', del compositor Johann Sebastian Bach. Per últim, el fons epistolar es tracta d'un conjunt de 534 cartes escrites per Francesc Pujols entre els anys 1902 i 1961, destinades a personatges tan rellevants de l'època com Joan Maragall, Artur Bladé Desumvila, Francesc Santacana, Josep Mª de Segarra, Josep Aragay, Pau Casals, Feliu Elias, Lluís Llimona, Joaquim Casas Carbó, Enric Moragues, Xavier Nogués, Emili Vendrell, Josep Pla, Ricard Casals, Jaume Pahissa o Joan Borrell Nicolau.</p> | 08114-69 | Torre de les Hores. C. del Mur, 63. | <p>La Fundació Francesc Pujols i Morgades va néixer de la voluntat de Faust Pujols i Alcover (fill de Francesc Pujols) per tal de fomentar, divulgar, protegir i defensar l'obra cultural del seu pare. La carta fundacional es redactà el 17 de gener de l'any 1992, i té la seu a la Torre de les Hores, edifici on visqué Francesc Pujols entre els anys 1926 i 1962, i on s'hi conserva tota la documentació generada per ell mateix a la llar de la seva vida.</p> | 41.4741600,1.9314400 | 410779 | 4591947 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53511-foto-08114-69-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 53515 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorell | <p>MARTÍ BONET, J. (1985): 'Els arxius històrics parroquials del Baix Llobregat' dins XXV Asamblea intercomarcal d'estudiosos, pp. 52-55. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat. El Prat de Llobregat. BALANZA, F. (1977): Ha començat la microfilmació de l'Arxiu Parroquial de Martorell, dins la revista Solc Martorell, núm. 52, agost-setembre, pp. 25-26</p> | XIV-XX | Alguns documents presenten traces d'humitat i requereixen una restauració urgent. | <p>El fons parroquial de l'església de Santa Maria està ubicat a la pròpia església. Conserva el fons eclesiàstic generat des de principis del segle XIV fins al segle XX. La documentació està agrupada de la següent manera: Llibres Sacramentals (96 documents entre llibres i lligalls, referents a baptismes, matrimonis, defuncions, confirmacions, comunions i expedients matrimonials que abracen una cronologia des de les acaballes del segle XVI fins a l'actualitat)- Documentació Notarial (8 documents referents a testaments, actes diverses, manuals parroquials, censals i capbreus, amb una cronologia entre els segles XVII i XX ) - Documentació de la Vida parroquial i Administrativa (57 documents entre llibres i lligalls, referents a aniversaris i celebracions, llibre fàbrica, visites pastorals, correspondència, comptes i llevadors de rendes, amb una cronologia que abraça des de finals del segle XVI i el segle XX) - Documentació d'Associacions (4 llibres dels segles XIX i XX, referents als Apòstols de l'Oració; Filles de Maria; i Sant Vicenç de Paül) - Documentació de les Confraries (15 llibres de les confraries de Nostra Senyora del Roser; Sant Isidre i Sant Antoni; Sant Roc i Sant Sebastià; Sant Francesc i Sant Ramon; Santa Llúcia i Santa Pau; i Nostra Senyora dels Dolors, d'entre finals del segle XVI i el segle XX) - Pergamins (13 pergamins datats entre el segle XIV i el segle XVIII, dels que la meitat fan referència a Cardedeu).</p> | 08114-73 | Plaça de l'Església, 2 | <p>La primera referència documental referent a l'església data de l'any 1032 '...ego Guillelmus sacerdos juro per... nomen Domini et per Altare consacratum Sancte Beatique Virginis Marie Matris Domini cuius Ecclesiae sita est in Comitatu Barcinone in foro Martorelio...'. La documentació generada al llarg dels anys ha patit diferents entrebancs que han fet minvar el volum de documentació. Entre aquests fets en destaca al saqueig realitzat per les tropes franceses el juny de 1808 i la crema de documentació per part de revolucionaris l'any 1936. Durant la guerra civil l'arxiu fou recollit per la Conselleria de Cultura de la Generalitat i dipositat al monestir de Pedralbes, on romangué fins el setembre de l'any 1946, quan fou retornat a les dependències actuals.</p> | 41.4744800,1.9277800 | 410474 | 4591986 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53515-foto-08114-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53529 | Fons del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit).</p> | <p>El museu disposa de 10157 elements registrats manualment i actualment s'està realitzant la digitalització de les fitxes mitjançant el programa Museum Plus, amb 5986 fitxes digitalitzades fins al moment i amb una estimació de fins a 18500 entrades. Tot i que al museu s'hi pot visitar majoritàriament el fons etnològic i el fons de ceràmica, ja que aquests son els fons més importants dels que disposa, també gaudeix d'una col·lecció formada per materials paleontològics i geològics amb una antiguitat propera als 20 milions d'anys. Es tracta de restes fòssils d'ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols marins) i plantes fòssils, les quals es varen anar recollint de manera particular, des del segle XVIII i fins l'actualitat. Un element paleontològic a destacar és una defensa (ullal) de l'Elephas antiquus (elefant) trobades l'any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut i un molar de l'espècie Gomphotherium angustidens (mastodont). Les restes arqueològiques de que disposa el museu procedeixen majoritàriament de Martorell (la Baldanya, les Torretes, Sant Genís de Rocafort, Santa Margarida, Convent de Caputxins, la plaça de l'Església, Sant Bartomeu, la Bòbila Bonastre, Santa Margarida, la vil·la romana de Martorell-Enllaç i Can Simó) però també gaudeix de materials procedents d'Empúries, del Castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes) i Can Raimundet (Sant Llorenç d'Hortons). També disposa d'elements arquitectònics i escultòrics com gàrgoles, els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) ) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718), de l'antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, i altres elements procedents del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i del Convent de les Monges Jerònimes de Barcelona. El conjunt de pintures està format per olis, aquarel·les i dibuixos de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt, així com d'altres obres de Jaume Amat i Bargués; Francesc Planas Dòria; Magí Oliver Bosch; Miquel Salas Suau; Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l'antic convent de Caputxins. En menor mesura, la col·lecció es completa amb alguns exemplars d'arma de foc i d'arma blanca com una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa, una polvorera; un fons numismàtic molt escadusser degut a un robatori que va patir la institució l'any 1982; i un fons documental format per pergamins, cadastres, cap-breus, censos, portadors de delmes, llibres antics de religió, farmàcia, medicina, literatura, i contemporanis de ceràmica i arqueologia, i un fons d'imatges procedents de l'arxiu Porta, amb negatius des de l'any 1955 fins l'any 1964.</p> | 08114-87 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros i alguns elements arquitectònics i escultòrics procedents de l'antiga església de Santa Maria de Martorell. La gran tasca realitzada per Vicenç Ros (director del museu) i Isidre Clopas (conservador) comportaren que es realitzessin nombroses donacions (fins l'any 2005 existien més de 300 donants) entre les que destaca la col·lecció de ceràmica de Joaquim Mir, incorporada al fons l'any 1972. Des del 1989 s'hi han dut a terme diverses fases de restauració del fons de ceràmica i de rehabilitació de l'edifici, que han culminat amb la remodelació de l'exposició permanent, situada a l'església de l'antic convent i la supressió de barreres arquitectòniques. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53529-foto-08114-87-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 81|83|84|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 53629 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-0 | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | -I / XIII | <p>El pont amida uns 130 m de llargària, si bé la longitud del pont romà podria haver estat major i trobar-se soterrat per la banda de Martorell sota els actuals carrer de Sant Bartomeu i Passeig del Quarter. Va ser bastit amb opus caementicium i revestit amb opus quadratum de grans carreus de gres vermell i en menor proporció de pedra calcària. L'amplària oscil·la entre 10 m a l'estrep oriental, 6 m a l'estrep occidental i 3,9 m sobre els arcs. L'estrep oest amida 6 m d'amplària i l'alçària i la longitud són indeterminades, per l'acumulació de terres i l'enjardinament al voltant d'aquesta part del monument. Als paraments s'hi observen fins a 17 carreus amb marques de les L[egio] IIII (Macedònica), L[egio] VI (Victrix) i L[egio] X (Gèmina) i es combinen els carreus plans amb d'altres amb encoixinat. A la cara sud hi ha una part reconstruïda en 1965. El paviment està format per una rampa de pendent suau. L'arc menor és apuntat, de 16,4 m de llum amb doble filera de dovelles l'amplada de la caixa del pont es redueix a 4,7 m. Entre aquest arc i l'estrep oest hi ha un arc de desguàs amb volta de canó. El pilar central és de factura gòtica i amida uns 6 m d'amplària i és de forma prismàtica. Aigües amunt té un tallamar angulós en forma de V i aigües avall hi ha un contratallamar arrodonit, en forma de U. El mòdul de les pedres emprades disminueix en guanyar alçària fins a rematar en una cornisa on recolzaria la cintra. L'arc central té una llum de 36,4 m fet amb formigó armat revestit amb carreuat i doble filera de dovelles. És de línies gòtiques i va ser bastit entre 1960 i 1962 per a substituir l'original, construït entre 1283 i 1295 i que va ser destruït en 1939 per l'exercit republicà en el decurs de la Guerra Civil Espanyola. És fet amb dues filades de dovelles i un gran arc de descàrrega a l'extradós. Sobre la clau hi ha una construcció en forma de templet amb coberta a dues aigües, que té com a funció la de compensar les empremtes dels costats. El pilar est amida 4 m per 5 m i és de fàbrica gòtica. Recolza sobre l'estrep d'època romana d'opus quadratum i una base reforçada en forma de ventall. A la cara nord hom pot distingir dos carreus decorats amb estries que procedeixen del desmuntatge del revestiment de l'arc honorífic. A continuació hi ha un arc de mig punt amb una rosca de dovelles, de 5,5 m de llum. A través seu només circularia l'aigua en períodes de crescuda ja que està elevat en relació amb la llera del riu per l'aflorament de vetes de llicorella. L'estrep oriental amida 10,7 m de llargària i s'adossa a la roca que delimita el Congost de Martorell que en aquest indret està tallat gairebé a pic. La seva fàbrica correspon majoritàriament a l'època romana, si bé hom documenta un bon nombre de reparacions. El mòdul de les pedres emprades a la construcció és més petit que l'utilitzat a l'altra llera del riu. S'hi documenten carreus encoixinats, i al menys tres carreus amb inscripció de les legions VI i IV. A la banda nord hi ha una estructura paredada inscrita al gruix del mur, rematada per un arc escarser que correspon a l'habitatge de la persona encarregada del cobrament del pontatge. L'arc honorífic per l'exterior només es conserva el nucli de opus caementicium a excepció d'alguns blocs dispersos de la base que encara romanen in situ o que van ser recol·locats en la restauració de 1933. Estava decorat amb lesenes d'angle, acanalades amb bases àtiques sense plint, col·locades en els quatre angles externs. Als angles interns del f´rrnix un segon ordre de lesenes, llises, simulava ésser el suport de la imposta de la volta. El cos central de la construcció descansava sobre un podi, delimitat per motllures. No disposem de dades per parlar de l'entaulament però les característiques del nucli en opus caementicium permeten pensar en un coronament sense àtic. Va ser desmuntat per aprofitar el material en la reconstrucció del segle XIII.</p> | 08114-187 | La Vila. Sobre el riu Llobregat | <p>El pont va ser construït per soldats de les legions IIII, VI i X, seguin una pràctica habitual en el mon romà que confiava a l'exèrcit l'execució de bona part de les obres públiques. Aquestes unitats van participar durant el Principat d'August en les guerres càntabres i una vegada acabada la primera fase de la guerra la X Gèmina va fundar la ciutat de Mérida l'any 25 aC i després de finalitzada la segona fase van fundar Saragossa, l'any 19 aC i la de Barcelona va tenir lloc entre el 15 i el 10 aC. Aquesta política de fundacions de ciutats va comportar la reestructuració del territori de la Península Ibèrica i va fer necessària l'actualització de la xarxa viaria per tal de garantir la rapidesa i la seguretat entre les zones litorals i interiors i és en el marc d'aquest programa que cal la construcció del pont, en un punt clau per anar cap a Tarragona, des d'on sortirien les rutes cap a l'interior. Així concs, la construcció se situa de manera àmplia entre els anys 16 i 5 aC i més probablement entre el 10 i el 5 aC. Desconeixem com seria el pont construït a l'època romana, del qual coneixem l'arc honorífic, els estreps d'ambdues ribes i el basament del pilar central. S'han realitzat diferents hipòtesis que oscil·len entre els 3 i els 7 arcs o bé que parlen d'una fàbrica mixta amb pilars de pedra i caixa de fusta, i amb la calçada horitzontal o amb una lleugera esquena d'ase. Tenim documentades reparacions els anys 1089, 1091, 1092 i 1143, probablement motivades pels efectes de les riuades sobre la seva estructura, que pobablement va acabar cedint, el cert és que el perfil tan característic que coneixem, en els trets essencials, és fruit de la reconstrucció de 1283-1295 quan es va refer tota la fàbrica que hi havia sobre la llera, de la qual només es va aprofitar algun tram per recolzar els fonaments dels nous pilars i els estreps, que amb diverses reparacions han arribat a nosaltres sense modificacions importants i es va desmuntar el folre de carreus de l'arc honorífic per utilitzar les pedres en la fàbrica dels pilars. A partir de l'any 1768 es duran a terme una sèrie de reparacions, motivades per l'estat precari en el que es trobava i per l'ús intensiu que es feia d'aquesta estructura per salvar el Llobregat, a la qual es van recreixer els perfils i es van abocar una gran quantitat de rebliments al seu interior per suavitzar el pendent i permetre la circulació de carruatges. Entre 1928 i 1932 el Sevei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona) va fer diverses intervencions dirigides per Jeroni Martorell per tal consolidar i recuperar l'arc romà , al peu del qual s'havien acumulat més de 2,5 m de terra, en modificar el pendent de la caixa. L'any 1939, l'arc central va ser volat per l'exèrcit republicà en la seva retirada al final de la Guerra Civil Espanyola. Entre els anys 1961 i 1962 el SCCM sota la direcció de Camil Pallàs va reconstruir l'arc gòtic. En 1997 Pere Izquierdo va dirigir una excavació arqueològica que va permetre conèixer aspectes inèdits del pont com ara els murs de contenció a tocar de l'estrep est i cinc filades del basament de l'arc honorífic a tocar de la llera del riu, que romanien colgades pels sediments. Entre 1998 i 1999 va continuar la recerca arqueològica sota la direcció d'Isidre Pastor i d'Albert Martin.</p> | 41.4749800,1.9378000 | 411311 | 4592031 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 76 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|92|93|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 53610 | Refugi antiaeri Cal Granota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-cal-granota | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XX | <p>El refugi es troba a l'interior d'una finca delimitada per un mur de pedra. La porta està tancada amb una reixa.</p> | 08114-168 | C. Pere Puig, s/n | <p>Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939, els bombardejos sobre les ciutats de Tarragona i Barcelona provocarà que la Generalitat de Catalunya crees la 'Junta de defensa passiva de Catalunya' i autoritzés la creació de les juntes locals i de vegueria per tal que es constituïssin refugis antiaeris. L'11 de juliol de 1938 es creà la 'Junta de defensa de Martorell'. La falta de finançament va fer que sovint aquests refugis es fessin en mines d'aigua, fresqueres de cases particulars o galeries de mina. Aquest és el cas del refugi de Cal Granota que es va fer a la mina de Can Cardellach. Martorell va ser bombardejat el 23 de juliol del 1939.</p> | 41.4733100,1.9375000 | 411284 | 4591846 | 1938 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53610-foto-08114-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53610-foto-08114-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2023-02-22 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 57 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 53517 | Fons fotogràfic de Martorell al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-martorell-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>Enguany l'arxiu disposa de 219 imatges ubicades cronològicament vers la primera meitat del segle XX, on hi apareixen diferents elements urbans i arquitectònics del municipi de Martorell, entre els que hi destaca nombroses fotografies del Pobnt del Diable, Castell i priorat de Sant Genís de Rocafort, les esglésies de Santa Margarida i de Santa Maria de Martorell, el museu L'Enrajolada, el museu Vicenç Ros i el riu Llobregat.</p> | 08114-75 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876. El 1909 Geroni Martorell impulsà el projecte de l'Inventari Gràfic de Catalunya amb l'objectiu d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país, així doncs quedà format l'Arxiu Fotogràfic. El patrimoni del que gaudeix l'arxiu actualment és fruit de les donacions dels propis fons dels socis i de no socis. Actualment el fons d'imatges està situat a carrer Paradís, 12 de Barcelona.</p> | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 53682 | Jaciment Paleontològic de la Font del Mamut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-del-mamut | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | Es desconeix si es conserven restes, probablement força malmeses. | <p>Es va localitzar una defensa de Mamut.</p> | 08114-240 | Carretera N-Iia | 41.4855800,1.9152700 | 409445 | 4593231 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 10 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53531 | Fons etnològic del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-etnologic-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XVI-XX | <p>Juntament amb la col·lecció de ceràmica, constitueix un dels fons més grans del museu. La col·lecció està situada a les dependències inferiors de l'edifici, on hi havia els magatzems, celler i cisterna de l'antic convent dels Caputxins. L'integren eines tant d'època moderna com contemporània. Les eines més antigues corresponen a unes botes de vi procedents de la Vinya Nova (entre Collbató i el Bruc), que havien estat propietat d'una comunitat Benedictina del Real Monasterio de Montserrat. Es tracta de bótes de grans dimensions o 'vaixells', El Galió i La Galiona, amb cèrcols de fusta, ubicades cronològicament vers el segle XVI. El fons també consta d'eines tant de finals del segle XIX com d'inicis del segle XX relacionades amb el cultiu de la vinya, com portadores, eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire (torn), boter, espardenyer, baster, un carro de vi, arades de fusta, la primera màquina del rellotge ubicat al Seny de les Hores, de l'any 1686 i una campana (any 1690) de l'antic convent dels caputxins, entre d'altres.</p> | 08114-89 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53531-foto-08114-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|94 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 53530 | Fons de ceràmica del Museu Municipal Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-ceramica-del-museu-municipal-vicenc-ros | <p>FARRENY, M.; ESPAÑOL, F. (2011): El Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada, casa museu Santacana. Els seus fundadors i les seves col·leccions. Museu Municipal Vicenç Ros (Inèdit). AINAUD, J. (1983): Vicenç Ros, coleccionista e impulsor del comarcalismo, dins la revista La Vanguardia domingo, de 6 de novembre de 1983, pp. 27-38. Barcelona</p> | XIV-XVIII | <p>La col·lecció de ceràmica està formada per les col·leccions de Vicenç Ros i de Joaquim Mir, situades a l'antiga església del convent del Caputxins. Majoritàriament composades de rajoles (gairebé unes 15.000), distribuïdes en 94 plafons, 462 composicions i 451 rajoles soles. Es tracta d'arrambadors (muntatges de Vicenç Ros) fets amb rajoles de mostra i rajoles de dibuix tancat policromes i rajoles de la vela catalanes; frontals d'altar; plafons de sants (rajola valenciana dels segles XVII-XVIII); la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà i Cotlliure durant la Guerra dels Segadors) de finals de la primera meitat del segle XVII; els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes (segles XIV-XV); les rajoles de Pedralbes; les rajoles d'arts i oficis catalanes (de la margarida, de la palmeta, de l'atzavara) dels segle XVII i XVIII; rajoles de fruites i verdures; el conjunt de 15 plafons amb els misteris del Rosari (segle XVII); el plafó d'Andròmeda i el monstre de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX) o l''Aparició de la Verge de la Mercè en somnis a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort', realitzat per Llorenç Passoles l'any 1673. La col·lecció també abraça un lot de aproximadament 350 peces de ceràmica blava catalana de faixes i cintes, influència francèsa o de larrecada, entre plats i pots d'apotecari, dels segles XVIII, i terrissa popular.</p> | 08114-88 | Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, s/n | <p>El Museu Municipal Vicenç Ros va ser inaugurat el 15 d'agost de l'any 1945, a l'antic convent de Caputxins, construït entre els anys 1687 i 1721, ocupant l'església, el soterrani i part de les cel·les. Inicialment el fons estava format per la col·lecció de ceràmica que posseïa Vicenç Ros, qui va anar adquirint les rajoles dels diferents edificis que s'anaven ensorrant a Barcelona entre les acaballes del segle XIX i el segle XX i de compres pròpies. Aquest fons ceràmic es va veure incrementat l'any 1972, amb l'adquisició per part de l'ajuntament, de la col·lecció de Jaquim Mir i Trinxet. Tant el museu com el fons van ser declarats Monumento histórico y artístico, l'any 1962.</p> | 41.4727800,1.9312500 | 410761 | 4591794 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53530-foto-08114-88-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53673 | Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-castell-i-priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Manca un tram de la capçalera i tota la coberta i el perímetre emmurallat presenta moltes discontinuïtats. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.</p> | 08114-231 | Serra de l'Ataix | <p>L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.</p> | 41.4653500,1.9234300 | 410098 | 4590977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53673-foto-08114-231-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix de història: L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.) | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53628 | Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-186 | Serra de les Torretes | <p>Els seus antecedents podrien ser d'època romana i respondrien a la defensa i vigia de la via Augusta que passava pel congost travessant el Llobregat pel pont del diable. Aquesta cronologia es veuria reforçada per les troballes de ceràmica i teules d'època romana; localitzades al 1952 per Isidre Clopas, historiador local de Martorell. Fou refeta i sobrealçada el 1873 en motiu de la segona guerra carlista i va ser utilitzada com a torre de guaita; d'aquest període són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i una garita que controlava la porta d'accés.</p> | 41.4702700,1.9315300 | 410781 | 4591515 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 75 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53685 | Jaciment arqueològic de la Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | I-XIV | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-243 | Serra de les Torretes | <p>Jaciment parcialment excavat cap a 1960 per Isidre Clopas Batlle, com a delegat comarcal de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas. Amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments l'any 1844 es va elaborar un inventari d'edificis, monuments i objectes artístics, en el qual s'esmenta la torre del Clos, coneguda aleshores popularment amb el nom de torre d'en Nadal i considerada com a monument àrab. Aquest document fa una succinta descripció a la qual es diu que conserva unes dimensions iguals en tot a les de la torre Griminella, amb la diferencia de tenir menys destruïdes i altes les parets, sense que per això es conservin evidències de tenir marlets. La observació de la fàbrica permet veure a la planta baixa de la façana de migdia dos registres d'espitlleres, l'inferior pertany a la fàbrica més antiga, mentre que el segon, aixi com la resta de l'alçat, la porta i la garita que la protegeix, són fruit de la reforma de 1874. Les torretes del Clos i de Griminella probablement van actuar com a torres avançades del castell de Rosanes o de Peiret, que es troba a 400 m al sud, per a la protecció de les principals vies de comunicació i dels passos del Llobregat i de l'Anoia, que quedaven fora del control del castell. La construcció es podria situar tal vegada entre els segles XIII i XIV.</p> | 41.4702700,1.9315000 | 410779 | 4591515 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 13 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 53640 | El Seny de les Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-seny-de-les-hores | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XIX | <p>Torre que havia format part de l'antiga muralla, coronada amb una espadanya amb dues campanes, sota les quals hi ha un rellotge.</p> | 08114-198 | Plaça de la Vila, 45 | <p>El portal de les hores tancava el segon recinte de la muralla de Martorell; també se'l coneixia per Volta del Forn (per la presència d'un forn a prop). A l'altra banda s'hi trobava una altra torre que es va utilitzar com a presó. Al 1668 el municipi va instal·lar un rellotge a la torre i des d'aquest moment es conegut com torre de les hores o seny de les hores. L'any 1925 es va enderrocar el portal de les hores per facilitat el trànsit rodat que en aquell moment passava pel mig de Martorell. Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinaria del rellotge del Seny de les Hores.</p> | 41.4746800,1.9313400 | 410771 | 4592004 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53640-foto-08114-198-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 87 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 53467 | Monument a Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-pla | XX | A la vorera de la confluència entre el carrer de Lluís Companys amb el carrer del Camí Fondo hi ha el monument a Josep Pla. Es tracta d'un d'un bloc metàl·lic rectangular fixat a la vorera. Hi ha una incripció: 'MARTORELLA JOSEP PLA', disposada en forma creuada jugant amb volums de les paraules buit-ple. A la part superior dreta hi ha una placa fixada amb el text següent: 'A l'aire, hi flotava el perfum, un mica dolç, de les flors d'acant. La roda blanca del poble contemplava, absorta, l'estructura de les teulades. Els arcs voltaics posaven, sobre les parets fosques, unes vagues taques de llum. En alguna d'aquelles nits vaig poder veure el poble embolicat per a la mòrbida i pàl·lida llum de la lluna, mentre que en la llunyania xiulava una locomotora..' Josep Pla 'Martorell' a Guía de Catalunya, 1966. | 08114-25 | C. Josep Pla | Aquest monument commemoratiu va ser creat per l'arquitecte maroterellenc Joan Romagosa, i va ser inaugurat el 23 d'abril de 1997. | 41.4757200,1.9168500 | 409563 | 4592135 | 1997 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53467-foto-08114-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Joan Romagosa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53677 | Jaciment arqueològic Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-placa-de-lesglesia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XI-XIX | Destruït | A tocar de l'església es van documentar dues tombes alt-medievals excavades a l'argila, cobertes amb lloses, una de les quals disposava d'una capçalera antropomorfa i una gran abundor de restes òssies humanes sense connexió anatòmica corresponents a la necròpolis que es va formar al voltant de l'església entre els segles XI al XIX. Al centre de la plaça van aparèixer sitges, dipòsits i estructures retallats al terreny natural de funció indeterminada, una de les quals disposava d'una rampa d'accés. Aquests retalls amiden entre 1,5 m i 3 m de diàmetre i tenen una fondària que oscil·la entre 1 m i 3 m. Van aparèixer colgades de runa i els materials arqueològics associats, permeten datar l'amortització al segle XII. Un dels dipòsits, que va aparèixer tallat per la meitat, presenta uns trets característics ja que estava revestit amb maçoneria de pedra petita lligada amb argamassa de calç i tenia el fons pavimentat amb lloses. Amidava 2 m de diàmetre i es conservava fins a una fondària de 2 m. Al seu interior van aparèixer uns fragments de terra sigillata. Una altra estructura peculiar, també tallada a les argiles tenia la secció troncocònica, amb la boca, delimitada per carreus de pedra, de major diàmetre que la base i el fons pavimentat amb morter. Sota el traçat del carrer Francesc Santacana es va documentar l'enllosat de l'antic camí medieval, fet amb carreus de gres ben escairats, que recolzaven sobre una base de sorra. Amb la construcció de la nova església de Santa Maria, entre els anys 1579 i 1592, es va reordenar la plaça, la qual cosa va comportar el rebaix del nivell de circulació, la mutilació del coronament de moltes de les estructures descrites i la destrucció dels elements que les relacionaven, la qual cosa dificulta la seva interpretació. Només es van trobar restes fefaents d'un mur traçat en direcció nord-sud. Tot això ha portat a pensar als investigadors que l'espai de la plaça de l'Església sempre ha estat d'ús públic, de manera que les sitges i les estructures d'emmagatzematge podrien estar relacionades amb la funció de mercat que recullen els documents dels anys 1032 i 1033, que parlen del 'Foro Martorellio' situat al costat d'una església sota la advocació de Santa Maria. o d'unes estructures destinades a rebost comunal. | 08114-235 | La Vila | Entre els anys 1987 i 1990 es va dur a terme l'excavació en extensió del subsòl de la plaça de l'Església com a fase prèvia d'unes obres de remodelació de l'espai. Es va intervenir a tot l'espai de la plaça, a excepció del perímetre, on es van deixar unes zones intactes per tal de permetre el transit de vianants i de vehicles. Els treballs van ser finançats per l'Ajuntament de Martorell i la Generalitat de Catalunya i van ser dirigits per Alfred Mauri amb la col·laboració dels membres del Centre d'Estudis Martorellencs. Els documents més antics que fan referència a la plaça de l'Església daten del 28 de juny de 1032 i del 30 de juliol de 1033 i esmenten l'existència d'una església dedicada a Santa Maria i de un mercat molt proper anomenat 'Forum Martorelium'. La troballa d'unes tombes medievals molt a prop de la façana de l'església permeten suposar que l'edifici esmentat per les fonts es trobava sota l'església actual o en un lloc molt proper. De la mateixa manera, el tipus d'estructures trobades al subsòl en el decurs d'aquells treballs, bàsicament d'emmagatzematge, permeten relacionar-los amb el 'Foro Martorelio' i associar-les a una finalitat comercial. En 1579 va començar la construcció de l'església actual i les obres van finalitzar en 1592. Aquelles obres van comportar també una remodelació de la plaça, un anivellament del terreny i la destrucció de les estructures associades al mercat medieval. | 41.4743000,1.9277600 | 410472 | 4591966 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53677-foto-08114-235-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 05 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53688 | Penya-segats del Butsenstain amb Taffoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-del-butsenstain-amb-taffoni | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Afloraments de gresos i conglomerats triàsics del Buntsandstein. En ser roques més resistents, formen promontoris i penya-segats d'interès paisatgístic. Seccions de sedimentació creuada que correspon a dunes. Erosió alveolar (Taffoni) de mides variables (concavitats de decimètriques a balmes adossades al castell de Rosanes. Roques singulars que fan de referència topogràfica: Roca Dreta i Roca Torta. | 08114-246 | Turó del Peiret (Roca Dreta) | 41.4686600,1.9314400 | 410771 | 4591336 | 08114 | Martorell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53688-foto-08114-246-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa D 01 BPU-04.BN del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53524 | Fons documental de Martorell al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-martorell-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | Al Centro Documental de la Memoria Histórica disposa d'un fons de 9 documents que fan referència al municipi de Martorell, datats entre els anys 1934 i 1939, dins la serie de Delegación nacional de servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. Es tracta d'expedients de constitució dels ajuntaments, processos electorals i documents acreditatius de pertinença a sindicats. | 08114-82 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca | El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol. | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 53454 | Mare de Déu del pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pontarro | CARDELLACH, C. (1977): Excursions a, dins la revista Solc, núm. 48. pp. 22-27. | XX | Al costat de la porta lateral de l'església de Santa Maria, hi ha una fornícula que conté la petita imatge de la Verge del Pontarró. La llegenda explica que un marxant va veure aquesta imatge surant per les aigües de l'Anoia i, pensant-se que era una nina, la va agafar per la seva filleta. En arribar a casa, la nina havia desaparegut. Tornant a passar per Martorell, va veure-la un altre cop al riu i la va tornar a agafar, aquesta vegada embolicant-la molt bé. Però novament desaparegué. Aquest fet va passar tres vegades més. El marxant ho posà en coneixement del Sr. Rector, qui considerà que això era un miracle i li feren una processó fins l'església, però un altre cop la imatge va desaparèixer. S'adonaren que l'escultura volia ser venerada allà mateix, per aquest motiu li construïren una capella molt a la vora (a l'ermita del Pontarró), on s'hi quedà fins la construcció de la carretera que n'implicà la destrucció, i l'escultura fou traslladada a l'església, d'on no s'ha mogut fins al moment. | 08114-12 | Martorell | La imatge de la Mare de Déu del Pontarró era una petita talla gòtica de fusta policromada. L'ermita del Potarró, on es trobava la talla, va ser enderrocada l'any 1863 per la modificació del traçat de la carretera a Madrid i traslladada a l'església de Santa Maria, on la talla va ser destruïda el 20 de juliol de l'any 1936 per un incendi. | 41.4766700,1.9243500 | 410190 | 4592233 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53478 | Placa de la casa natal Josep Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-casa-natal-josep-palet | XX | Al número 14 del carrer de Francesc Santacana, hi ha la casa de Josep Palet. En la façana d'aquesta casa hi ha fixades dues plaques commemoratives. Una, feta de marbre del país, es troba situada al damunt de la porta d'entrada de la casa; mentre que l'altra, de bronze, es situa al costat de la llinda de la mateixa porta. La placa de marbre té una llegenda: 'EL DIA 7 DE MAYO DE 1877 NACIÓ EN ESTA CASA EL TENOR JOSÉ PALET, HIJO PREDILECTO DE LA VILLA Y GLORIA DEL ARTE LIRICO MUSICAL. AGOSTO 1946'. A la placa de bronze hi ha un retrat en relleu del tenor, una arpa i l'escut de la vila també hi ha una llegenda: 'MARTORELL AL TENOR JOSEP PALET. 1877-1946. 15 D'AGOST DE 1996. | 08114-36 | C. Francesc Santacana, 14 | Josep Pallet ( Martorell 1876-Milà 1946) va ser un conegut tenor. Estudià amb Joan Goula i debutà a Barcelona amb La Favorita, de Donizetti. El 1900 es presentà al Liceu barceloní i des d'aleshores cantà a la majoria dels grans teatres europeus i americans, i fou un notable intèrpret del repertori romàntic italià. Retirat, s'establí a Milà. | 41.4741700,1.9279600 | 410488 | 4591951 | 1996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53478-foto-08114-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53698 | Font de l'Hostal de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-de-la-boira | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Envoltada per la bardissa. | Als terrenys de l'antic hostal de Congost (terreny cedit a l'Ajuntament, al costat de la carretera), hi ha una font (antiga mina d'aigua). S'hauria de desbrossar per recuperar la font. La font. Estructura desconeguda en el seu estat actual. | 08114-256 | Carretera N-IIa, Km 590,5 | 41.4686400,1.9408500 | 411557 | 4591324 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 10 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53533 | Dites populars de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-martorell | PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62. | No totes són conegudes. | Anna Maria Parés Puntas va recollir al seu llibre 'Tots els refranys catalans' (2001) algunes de les dites populars referents al municipi de Martorell, que detallem a continuació: A Martorell carbassots; A Martorell, cinc minuts, bona gent però molt bruts; A Martorell, fes-te amb ells i no et fiïs d'ells; Boira a Martorell, pluja al Vendrell; Torredembarra i Martorell, Altafulla i el Vendrell. Aquest últim fa referència a una fórmula mètrica per amanir l'enciam. | 08114-91 | Martorell | 41.4743600,1.9307900 | 410725 | 4591969 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 53453 | El Pont del Diable i el vell usurer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-el-vell-usurer | XX | Antigament existia a l'entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el pont del Diable, un hostal, anomenat Hostal de la Llebre. A l'hostal s'hi reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira força interessant. A la vigília nombrosos forasters entraven i sortien de l'hostal, malgrat el dia havia començat plujós. Queia l'aigua a torrents. Entre aquells forasters arribà a l'hostal, acompanyat d'alguns mossos, amb els seus cavalls i alguns ramats, un vellet d'aspecte roí. I malgrat haver-li ofert l'allotjament l'hostalera, el rebutjà i preferí quedar-se assegut al costat de la llar, que estava encesa, sens dubte per estalviar-se el pagament del llit. Zacaries, que així es deia, era un ric marxant de ramats del qual tothom deia que tenia molts diners i una gran avarícia. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magnífics bous i moltíssims xais i ovelles, tot de la millor qualitat. Era tan fort el temporal, que Zacaries arribà a preocupar-se per la sort que l'esperava l'endemà. Tant diluviava que el corrent del riu arribà a cobrir el pont, que en aquella època era més baix, fins a endur-se'l, deixant únicament en peu l'arc de triomf i els caps-ponts. Tots els que estaven hostatjats a l'Hostal de la Llebre van quedar aïllats, ja que era impossible vorejar el riu i traspassar-lo, degut a l'enorme cabdal d'aigua que portava. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perquè se l'emportés, com li demanava auxili. En aquesta situació li va semblar escoltar una veu misteriosa, que no sabia d'on venia, perquè es trobava sol a la cambra, acompanyat només d'un gat de grans dimensions, propietat de l'hostalera, arrupit damunt la taula. Per segon cop va escoltar Zacaries l'estranya veu, a la qual va demanar que es mostrés encara que fos el propi Diable, tot pregant-li que li construís un pont per poder portar els seus ramats a la fira, si és que tenia prou poder per fer-ho. En aquell moment se li aparegué enmig de la flama de la llar la misteriosa figura d'un home alt, embolicat amb una capa negra, i llargues cames, enfundades en calces vermelles, i cobert el cap amb un barret vermell, del qual s'escapaven uns cabells arrissats entre els quals destacaven dues plomes de corb com si fossin banyes. L'home li va dir al vell avar que construiria el pont a canvi de l'ànima del primer que el creués. Aleshores va desaparèixer entre flames i sortí a fora. S'apropà al riu i amb els braços alçats i la capa penjant per tots dos costats, va fer sortir de les seves tombes els soldats de les tropes d'Aníbal, que estaven sepultats sota les aigües del Llobregat, perquè es posessin a treballar immediatament en el pont. De sobte, deixà de ploure i aparegué damunt les aigües una gran quantitat de focs que, transformant-se en figures estranyes, resultaren ser un exèrcit d'esquelets, els caps dels quals estaven coberts per cascos i els cossos per cuirasses de color groguenc. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aigües pedres gegantines que col·locaren per art d'encantament. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirigí al vell marxant i li digué: - La meva promesa està complerta. Aquest pont durarà tota l'eternitat. Ara tu compleix la teva. Quan el dissabte desaparegué Zacaries cridà els seus criats i els altres hostes per comunicar-los el màgic esdeveniment. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant-lo pel bescoll, després de sostenir una lluita aferrissada amb l'hostalera, es dirigí cap el pont; donant-li una empenta, el pobre gat va creuar el pont de manera fulminant. Així Zacaries va arribar a enganyar al diable. | 08114-11 | Martorell | 41.4749100,1.9369300 | 411238 | 4592024 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 53692 | Parc de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-genis-de-rocafort | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Aprofitant el conjunt històric del Castell i ermita de Rocafort, i la presència de la font d'en Gilet, es crea el Parc de Sant Genís de Rocafort. Bona representació de la flora termòfila i de sòls àcids propis del Buntsandstein. Flora rupícola termòfila. Boscos mixtos de pins i roures. La font d'en Gilet. | 08114-250 | Serra de l'Ataix | 41.4653000,1.9233200 | 410089 | 4590971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 04 BCIL-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53475 | Escultura de les Inundacions de 1971 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-les-inundacions-de-1971 | XX | Aquest element es troba situat al jardí del costat del Pont del Diable. Es tracta d'una estructura de planta i secció rectangular, recoberta de granit. Està fixat al terra per mitjà d'una base de de formigó. Al front superior hi ha l'escut de la vila de Martorell i al costat d'aquest una inscripció: 'MARTORELL A LOS CIUDADANOS ANÓNIMOS FORMIDABLES COLABORADORES EN EL SALVAMENTO DE CUANTAS PERSONAS SE VIERON AFECTADAS EN LAS INUNDACIONES DEL 20 DE SETIEMBRE DE 1971. NIVEL DE LAS AGUAS'. Hi ha una línia que indica el nivell fins on va arribar l'aigua. | 08114-33 | Jardins del Pont del diable | El 20 de setembre de 1971, la forta tempesta que va assolar Catalunya, va provocar que el riu Llobregat arribés a un cabdal màxim històric de 3150 metres cúbics per segon. Aquesta crescuda va provocar destrosses a moltes indústries i el desallotjament de dues-centes famílies. | 41.4746300,1.9372300 | 411263 | 4591993 | 1971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53475-foto-08114-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53476 | Monument a Francesc Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-pujols | XXI | Aquesta escultura es troba situada al jardí de la Torre de les Hores, on hi ha la seu de la fundació de Francesc Pujols. Aquesta escultura està formada per un bust en bronze de Francesc Pujols, fixat al damunt d'un polígon de pedra vermella. A la part frontal del polígon hi ha una inscripció: 'Homenatge de la vila de Martorell, 2002'. A la part posterior s'hi pot llegir: 'Francesc Pujols i Morgades ( 1882-1962) Filòsof'. | 08114-34 | C. Mur, 63 | Francesc Pujols i Morgades ( Barcelona 1882-Martorell 1962) va estudiar filosofia i conreà la poesia, i el 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. Publicà diversos llibres. Es va dedicar a la crítica d'art i va participar en diverses publicacions (El Poble Català, Papitu, Vell i Nou, Picarol, etc). Va contribuir a l'intent de creació d'un teatre líric català. Durant uns anys va estar exiliat a França, però el 1942 va tornar i es va instal·lar a la Torre de les Hores a Martorell, on va continuar escrivint. | 41.4740000,1.9316000 | 410792 | 4591929 | 2002 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53476-foto-08114-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Josep Salvador i Joan Romagosa López | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53477 | Placa al Noi i Xic de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-al-noi-i-xic-de-la-barraqueta | XX | Aquesta placa de granit es troba fixada a la casa situada al número 45 del carrer d'Anselm Clavé. Conté una inscripció: 'EN AQUESTA CASA HI VAN VIURE EL NOI I EL XIC DE LA BARRAQUETA. VICENÇ MARTÍ I TORRES (1830-1866) I JOAN MARTÍ I TORRES (1834-1909) LLUITADORS PER LA LLIBERTAT. HOMENATGE A LA VILA DE MARTORELL. 11 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08114-35 | C. Anselm Clavé, 45 | Vicenç Martí i Torras va ser un heroi republicà, que va intervenir en la guerra dels Matiners, i fou condemnat a mort. Fugí a França i tornà abans de la revolució de 1954, un cop indultat. El 1856 es va fer fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop d'estat del General O'Donnell. Va ser mort pels mossos d'esquadra el 1866. Joan Martí i Torras fou republicà i germà de Vicenç. Va assolir renom intentant ajudar al seu germà. Durant la Primera República va lluitar contra els carlins. El 1893 va ser incorporat a la Unió Republicana i fou diputat per Sant Feliu de Llobregat. | 41.4746700,1.9329200 | 410903 | 4592002 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53456 | Ball de la Quadrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-quadrilla | XVIII-XXI | Actualment es balla parcialment. | Avui dia del ball de la Quadrilla només se'n balla una part el dia de Carnaval al Centre Cultural Recreatiu El Progrés, però originàriament es ballava el diumenge de Quaresma a la plaça pública. El ball s'iniciava amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l'aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els 'mirallets', el ball pla o els cargols. És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d'elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els 'mirallets'. | 08114-14 | La Vila | Té un origen incert, però es creu que fou introduït al municipi per uns soldats que participaven a la guerra del Rosselló (1793-1795). La coreografia està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Fou una dansa que perdurà fins ben entrat el segle XX, com així s'en desprèn d'una nota oral de Josep Ventura i Llatas de l'any 1924 que es conserva a l'Arxiu de Dansa Tradicional de l'Esbart Català de Dansaires, que diu 'El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música'. El ball anà desapareixent paulatinament fins a desaparèixer, i fou recuperat de nou l'any 1956, després de les investigacions d'Isidre Clopas i l'Esbart Català de Dansaires. Fou representat per l'Esbart Dansaire de Martorell, però de nou caigué en desús fins a ésser representat parcialment al Centre Cultural Recreatiu El Progrés. | 41.4736800,1.9310800 | 410748 | 4591894 | 1959 | 08114 | Martorell | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53456-foto-08114-14-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53729 | Barraca de vinya de la Serra d'Ataix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-dataix | XVIII-XX | Barraca de vinya situada a la vessant nord de la Serra d'Ataix, entre el torrent de la Vall i el torrent de Rocafort. És una edificació aïllada de planta circular construïda mitjançant pedra seca. La tipologia és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08114-287 | Serra d'Ataix | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.4680100,1.9249200 | 410226 | 4591271 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 53690 | Canal industrial Ca n'Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-ca-nalegre | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | S'ha perdut la secció original en molts trams. Reparacions amb materials senzills i posible pèrdua del cabal original. | Canal de 4,5 km de recorregut total, amb inici al terme municipal de Sant Esteve de Sesrovires. Com a mínim existent des del segle XVIII. Ha estat força motriu d'un molí fariner (de l'Anoia) i d'un molí paperer (d'en Gomis o Carmona). Dins del terme apareixen trams soterrats i trams aeris. | 08114-248 | Riba esquerra del riu Anoia | 41.4747700,1.9239600 | 410155 | 4592022 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 02 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53694 | Canal de la Colònia Can Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-can-bros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX-XX | No es netegen els marges. Les canyes poden afectar estructures construïdes. | Canal industrial del segle XIX que s'inicia en una resclosa situada al terme municipal d'Abrera. 880 metres de recorregut total. Dóna lloc a la Colònia industrial de Can Bros. Explotació elèctrica en el tram final. Canal amb diversos sistemes de regulació i comportes. Vinculació amb sistema industrial com a força motriu. | 08114-252 | Can Bros | 41.4976900,1.9223600 | 410053 | 4594568 | 08114 | Martorell | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 06 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53606 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIII-XX | Capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals. A l'entrada hi ha una arcada gòtica que pot datar-se el 1370. Al segle XVIII s'hi feren reformes, amb la construcció d'un cor enlairat i la façana. La porta d'entrada, adovellada i emmarcada amb grossos carreus, té al damunt una fornícula amb la imatge del patró, Sant Joan Baptista, i una rosassa amb una flor de sis pètals. Modernament ha estat decorada amb esgrafiats de l'artista local Jaume Amat. | 08114-164 | C. Pere Puig, 61 | L'Any 1205 Guillemina de Castellvell fundà l'Hospital de Malalts Pobres (Hospital de Sant Joan) que s'utilitzà com a tal fins al segle XIX. Posteriorment s'amplià amb la construcció de la capella adossada de la qual no tenim la data de fundació però que s'esmenta en una visita pastoral al 1313. La capella consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta (antigament les voltes sustentaven la coberta de bigues); al interior s'observen varies estructures amb gres roig. En les reformes del segle XVIII, promogudes pel vicari general, també es construeix un cor enlairat; presenta una porta adovellada emmarcada per grans carreus i que presenta al damunt una fornícula dedicada al patró Sant Joan Baptista i una rosassa de sis pètals. Els moderns esgrafiats que presenta els va realitzar Jaume Amat. L'edifici de l'antic hospital es va vendre a uns particulars que el van enderrocar al 1987 amb el compromís d'incorporar elements de l'antic edifici en la construcció del nou; del qual només en queden els dos arc gòtics de la façana en peu; actuació que a dia d'avui no s'ha produït. | 41.4747700,1.9353500 | 411106 | 4592010 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53606-foto-08114-164-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 53 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53648 | Casa Maria Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-canals | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Casa de planta rectangular i dues plantes amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab. | 08114-206 | Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4650900,1.9188000 | 409711 | 4590953 | 1976 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53648-foto-08114-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 95 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53444 | Col·lecció d'art de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lenrajolada | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. Museus de Martorell (2007): Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XIX | Col·lecció de dibuixos, olis, aquarel·les, escultures, fotografies, estampes i gravats; la majoria atribuïbles al propi Francesc Santacana i Campmany (Igualada, 1810-Martorell, 1896) i d'altres de diversos autors amb qui va tenir contacte mentre estudiava a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Catalunya (posteriorment Escola Llotja), a Barcelona, com Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt, Ramon Amado i Marià Fortuny, entre d'altres. De les obres que configuren el fons, algunes de les més rellevants són una baralla de cartes de Francesc Santacana (1836), diverses aquarel·les de Lluís Rigalt, realitzades entre els anys 1841 i 1850 i un dibuix dels almogàvers en lluita, atribuït a Marià Fortuny i Marsal. A la col·lecció també hi destaca un fragment de retaule gòtic (segles XIV-XV) dedicat a Sant Esteve, que hauria format part d'un retaule de la Seu d'Urgell. També es conserven nombroses pintures a l'oli erròniament atribuïdes a pintors o escoles de pintura rellevants, que realment es tracta de còpies realitzades per Francesc Santacana durant la seva etapa de formació a l'Escola Llotja. | 08114-2 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53444-foto-08114-2-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Romàntic|Realisme|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 94|98|101|103|93 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53446 | Col·lecció Faraudo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-faraudo | SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XIV-XX | Col·lecció formada per 329 peces ceràmiques que abracen una cronologia entre el segle XIV i el segle XX. La peça més antiga correspon a una rajola rectangular de producció en verd i manganès on hi surt representat un conill, mentre que la peça més moderna correspon a una gerra decorada amb l'escut de Barcelona, obra de Josep Aragay (1915). Entremig trobem plats i escudelles (producció en blanc i blau català i reflex metàl·lic), plats catalans policroms i de Banyoles, pots d'apotecari, salers, tinters i una pica beneitera. | 08114-4 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. La col·lecció Faraudo es va instal·lar en aquestes dependències l'any 1967 per indicació de la Diputació de Barcelona, provinent del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53446-foto-08114-4-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 93|94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53445 | Col·lecció de mobles i objectes decoratius de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-i-objectes-decoratius-de-lenrajolada | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa SÁNCHEZ, M.; RIPOLL, F. (2003): El mobiliari del Museu de l'Enrajolada. Inèdit. | XVI-XIX | Col·lecció formada per un conjunt d'unes 80 peces, com caixes de núvia, armaris, arquimeses, escriptoris, taules calaixeres i consoles, cadires, butaques, sofàs i dos llits; així com altres elements decoratius com ventalls, rellotges, floreres, capelletes, llums d'oli un gramòfon i un baròmetre. Majoritàriament corresponen a elements dels segles XVIII i XIX, però hi trobem alguns elements més antics com una caixa de núvia mudèjar renaixentista de producció catalano-aragonesa de la segona meitat del segle XVI o una arquimesa d'estil renaixentista mudèjar catalano-aragonesa, del segon terç del segle XVI. Entre els elements decoratius hi destaquen dos escuts de talla de fusta policromada procedents del convent de Jerusalem de Barcelona i un Baròmetre de Torricelli, d'inicis del segle XIX. | 08114-3 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 1876 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53445-foto-08114-3-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Rococó|Contemporani|Isabelí|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 95|96|97|98|100|94 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53568 | Fàbrica Fontdevila i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-fontdevila-i-torres | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús. | Conjunt d'edificacions de mitjans del segle passat. Són naus de quatre plantes amb finestrals i les instal·lacions corresponents per l'aprofitament de l'aigua del Llobregat. Són construïdes amb maó i coberta ceràmica a dues aigües. També forma part del conjunt la xemeneia de maó de planta hexagonal. | 08114-126 | C. Fontdevila Prat, s/n | Miquel Elies és l'impulsor de l'activitat productiva de Can Bros quan l'any 1817 obté els permisos per construir un molí fariner, una fàbrica de draps i un molí paperer; fins l'any de la seva mort al 1841. L'activitat principal era la producció relacionada amb el paper. L'hereva Rosa Serra i Fontanelles va morir poc després i les propietats van passar a mans del seu Oncle Josep Elies l'any 1843. L'any 1852, Josep Elies i el seu fill Jaume Elies van arrendar les propietats a Jaume Vallés i Ramón Castells, fabricant d'igualada pel que la fabrica es coneix pel nom de 'la igualadina'; moment en que comença l'activitat industrial i Can Bros es converteix en una colònia fabril. Al 1860 Miquel Catarineu adquireix la major part dels edificis industrials i equipaments de la Colònia de Can Bros. L'any 1912 totes les pertinences de la vídua de Miquel Catarineu van passar a mans de l'empresa Fontdevila i Torres, S.A. amb seu a Mataró; la seu encara l'edifici de Mataró encara on també tenia una fàbrica tèxtil que encara es conserva l'edifici al carrer Goya núm. 2. Al 1946 la fàbrica de filats Fontdevila i Torres era l'única que quedava en funcionament a la colònia de Can Bros, que en aquell moment presentava un cens de 336 habitants entre treballadors de la fàbrica, del camp o ferroviaris. La fàbrica de filats va tancar l'any 1967 i els habitants que quedaven varen anar deixant les cases i la colònia va entrar en decadència. La fàbrica i seu de l'empresa a Mataró va tancar pocs anys després. | 41.4974100,1.9220300 | 410025 | 4594538 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53568-foto-08114-126-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 15 BCIL-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53463 | Gegants de la Vella i el Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-vella-i-el-diable | XX | Conjunt de dos gegants construïts amb cartró pedra, formats pels personatges que protagonitzen una de les llegendes del Pont del Diable, el Diable i la Vella. El Diable té una alçada de 3,8m i un pes de 57 kg. Està representat per un gegant antropomòrfic amb indumentària militar d'època medieval. Porta el ceptre a la mà esquerra, el medalló al pit, la pluma o el pergamí a la mà dreta, com a senyal del contracte que anava a firmar amb la Velleta. La Velleta està representada per un personatge femení, amb la indumentària típica d'ambients rurals a principis del segle XX. Presenta una alçada de 3,56m i un pes de 42 kg. A la mà esquerra duu el càntir per anar a recollir aigua a la font i a la mà dreta un cistell amb el gat, utilitzat per enganyar al Diable segons la llegenda. | 08114-21 | Ajuntament de Martorell. Plaça de la Vila, 46 | L'any 1991 l'Ajuntament de Martorell encarregà una nova parella de gegants al Taller del Drac Petit de Terrassa, basada en un dels elements més representatius del municipi, com són els personatges protagonistes de la Llegenda del Pont del Diable. La parella de gegants foren estrenats el 25 d'abril de l'any 1992 en el marc de la Festa de Primavera. | 41.4744200,1.9301100 | 410668 | 4591977 | 1991 | 08114 | Martorell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53463-foto-08114-21-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Taller del Drac Petit de Terrassa | La parella de gegants, també coneguts com a gegants nous de Martorell, tenen una coreografia pròpia creada pels Geganters de Martorell que es dansa amb la peça musical de la Polca (peça musical pròpia). | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53707 | Arbres del passeig del Quarter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-passeig-del-quarter | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Conjunt de plàtans, alguns d'ells amb bon estat de desenvolupament situats al carrer dels Quarters. Platanus hybrida, 8 exemplars amb major desenvolupament. | 08114-265 | Passeig del Quarter | 41.4748100,1.9361600 | 411174 | 4592014 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 19 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53546 | Monument a la Germana Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-germana-sant-ramon | XXI | Conjunt escultòric format per quatre figures humanes de bronze, una adulta i tres infants. La persona adulta representa la germana Sant Ramon i duu els hàbits de monja amb l'escut de les mercedàries al pit. És una escultura en honor a la germana Sant Ramon (Ramona Boldú Ricart), qui va dedicar la seva vida a l'educació dels infants al col·legi de La Mercè (ubicat just al costat de l'escultura) i a l'ajut a les persones més necessitades. | 08114-104 | Plaça de la Germana Sant Ramon, s/n | La germana Sant Ramon nasqué a Penelles (Lleida) l'any 1916. Durant la seva joventut va estar influenciada pels pares mercedaris fins al punt d'adquirir devoció per la Mare de Déu de la Mercè. Ingressà a l'Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona. Posteriorment es traslladà a Martorell durant aproximadament 40 anys, on hi visqué fins a la seva mort, el 23 d'abril de l'any 2009. A Martorell desenvolupà una excel·lent tasca pedagògica als infants del col:legi de La Mercè (fundat l'any 1861) i a la Guarderia Parroquial i ajudant a les famílies més necessitades. | 41.4738400,1.9296500 | 410629 | 4591913 | 2011 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53546-foto-08114-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53546-foto-08114-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Marta Solsona | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53447 | Col·lecció d'elements arquitectònics i escultòrics de l'Enrajolada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-arquitectonics-i-escultorics-de-lenrajolada | RIBERA, R. (2004): Dues escultures pobletanes a l'Enrajolada. Museu Santacana de Martorell, dins Aplec de treballs, núm. 22, pp. 93-99. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc. de Viuda Domingo Casanovas. Barcelona. FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. SANTACANA, F. (1909): Catàleg il·lustrat del Museu Santacana de Martorell. Estampa | X-XVII | Conjunt format per més d'un centenar de peces amb una cronologia que va des del segle X fins al segle XVII, procedents majoritàriament de Barcelona (Convent de Nostra Senyora de Jerusalem; Convent de Nostra Senyora del Carme; església de Sant Miquel; Palau Menor; Casa Gralla; Sala del Trentenari de l'Ajuntament; Convent de Santa Caterina; Convent de Sant Pere de les Puelles; Santa Maria de Jonqueres; torres de Canaletes; Convent de Mont-Sió; portal de Mar del Pla de Palau) i en menor mesura de diversos indrets com el monestir de Poblet, de Montserrat, Santa Maria de Ripoll, Gelida, del priorat i castell de Sant Genís de Rocafort, l'església de Santa Margarida de Martorell i de l'ermita del Pontarró. Val a dir que els elements s'han integrat a l'arquitectura de l'edifici conservant, sempre que fou possible, la seva funcionalitat original. Com a peces rellevants de la col·lecció destaquem la llinda renaixentista procedent de la Casa Gralla, amb muntants i sòcol renaixentistes de la Sala del Trentenari. Al damunt s'hi observen tres medallons amb el bust d'un conseller al centre i dos macers a cada banda, procedents de la Sala del Trentenari. La porta està envoltada per escuts procedents del convent de Jerusalem, convent del Carme i convent de Jonqueres; aquest conjunt està situat a la façana de ponent. Altres elements a destacar són dues escultures d'alabastre procedents del monestir de Poblet, que representen Sant Antoni Abat i Sant Blai (aquest últim qüestionat), un cap de Medusa procedent del portal de Mar de la muralla de Barcelona i nombrosos capitells. | 08114-5 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | El Museu de l'Enrajolada va ser fundat l'any 1876 per Francesc Santacana i Campmany i continuat posteriorment pel seu nét Francesc Santacana i Romeu, que el va anomenar l'Enrajolada i va dissenyar la nova façana de l'actual carrer Santacana. El 1964 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que va realitzar vàries reformes per adeqüar les instal·lacions al concepte que es tenia de museu durant la dècada de 1960. Francesc Santacana i Campmany va recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, pintures realitzades per ell mateix, materials d'excavacions arqueològiques realitzades en persona a Martorell i rodalies i mobles i elements decoratius. Actualment el museu consta de 1839 elements registrats. | 41.4743000,1.9285200 | 410535 | 4591965 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53447-foto-08114-5-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 92|93|94|95|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53666 | Carrer del Mur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mur | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Constituït bàsicament per edificis estrets de dues o tres plantes com són els dels números 2, 4, 12, 14, 20, 22, 24, 26, 34, 36-40, 42, 44, 46, 48, 50, 54, 58, 64, 84, 86, 88, 90, 92, 94, 98, 100, 102, 104, 106, 110, 120, 122, 124 i 130. Destaquen edificis emblemàtics del municipi com són la Casa Mestres, Cal Serdà, el Col·legi la Mercè, la Torre de les Hores, l'edifici del Progrés i la Torre d'en Malla. | 08114-224 | C. del Mur | Rep el seu significatiu nom perquè segueix el curs de l'antiga muralla de Martorell. El carrer va patir diversos canvis de nom: El carrer de mur va passar a dir-se, al 1909, carrer del Xic de la barraqueta (en motiu de la mort de Joan Martí i Torres, guerriller i diputat); al 1939 se'l va anomenar carrer Calvo Sotelo i al 1980 va recuperar l'antic nom de carrer de Mur. Anteriorment, els terrenys que ocupa el carrer hi havien les hortes anomenades illes Jussanes o de baix i les illes subiranes o de dalt. Les primeres edificacions daten del 1853 i van ser realitzades per Ramon Bultó i Planes. El carrer s'obrí entre els anys 1863 i 1865 per fer-hi passar l'antiga carretera de Madrid (N-II) que fins aquell moment havia de passar pels estrets carrers nou , de la font i de l'Anoia. Martorell va començar a créixer al llarg de la carretera . Els edificis més singulars de dit carrer són el cafè del progres del 1928, la Torre de les hores del 1928 i la Torre d'en Malla. A la dècada de 1960 el costat nord del carrer va ser destruït per eixamplar la carretera NII i solucionar els problemes d'un trànsit rodat cada vegada més dens. En el decurs d'aquesta ampliació varen ser enderrocats edificis emblemàtics com la façana neoclàssica del Saló-Cinema Millàs, l'Antic Hospital i la façana modernista de la societat el Progrés de l'any 1910. | 41.4738000,1.9303800 | 410690 | 4591908 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53666-foto-08114-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 15 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/