Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53706 | Font de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-genis | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Petita font situada sota la pedrera Tamariu. Moviments de terres recents la poden fer desaparèixer. | 08114-264 | Prop de la Pedrera Tamariu | 41.4594200,1.9134600 | 409257 | 4590329 | 08114 | Martorell | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 18 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53648 | Casa Maria Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-canals | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Casa de planta rectangular i dues plantes amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab. | 08114-206 | Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4650900,1.9188000 | 409711 | 4590953 | 1976 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53648-foto-08114-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 95 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53692 | Parc de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-sant-genis-de-rocafort | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Aprofitant el conjunt històric del Castell i ermita de Rocafort, i la presència de la font d'en Gilet, es crea el Parc de Sant Genís de Rocafort. Bona representació de la flora termòfila i de sòls àcids propis del Buntsandstein. Flora rupícola termòfila. Boscos mixtos de pins i roures. La font d'en Gilet. | 08114-250 | Serra de l'Ataix | 41.4653000,1.9233200 | 410089 | 4590971 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 04 BCIL-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53673 | Jaciment arqueològic Castell i Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-castell-i-priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XVIII | Manca un tram de la capçalera i tota la coberta i el perímetre emmurallat presenta moltes discontinuïtats. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. L'any 2010, amb motiu de la redacció del Pla director del Conjunt monumental de Sant Genís de Rocafort, es va realitzar una neteja del conjunt i alguna petita intervenció en els estrats superficial per conèixer el coronament d'algunes estructures. Aquests treballs van ser dirigits per l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo Picó.</p> | 08114-231 | Serra de l'Ataix | <p>L'església romànica de Sant Genís de Rocafort va ser la seu d'un priorat benedictí fundat l'any 1042 pels senyors de Castellví de Rosanes, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda. Tot i el buit documental referent tant al priorat com als Castellví en el decurs de la segona meitat del segle XI, es coneixen un parell de donacions al monestir, la primera del 1084 i la segona del 1092. Guillem Ramon I, hereu i nebot del fundador, l'any 1110 fa testament a Sant Genís abans de marxar cap a Terra Santa i li llega 100 mancusos i 100 més per a obres a l'església i, a més, l'alou de Voltrera. Guillem Ramon I va morir l'any 1126, i el llegat no és va fer efectiu fins llavors. El 30 d'abril de l'any 1123 Udalard de Rosanes, feudatari dels Castellví, jurava testament a l'altar de Sant Joan de l'església de Sant Genís, davant de tres monjos, dos dels quals, probablement, del mateix cenobi benedictí. La següent notícia data de 1157 i fa referència al castell i a l'església de Sant Genís amb motiu d'una queixa que el senyor de Castellví, Guillem Ramon II, va elevar contra el seu feudatari, Berenguer de Castellví. L'acusava d'haver conquerit el monestir, on res no hi tenia perquè era una dominicatura del senyor; d'haver infringit la Treva de Déu, traient-ne un monjo i duent-lo, nu i captiu, a la roca, on li prengué tot el que tenia, i el fuetejà i vilipendià. El testament de Guillem Ramon III de Castellvi, de 1176, redactat dos anys abans de la seva mort, permet confirmar l'ús del temple com a panteó familiar, deixant-li terres i masos. Tot i que no se'n té constància és possible que també els seus fills, Guillem Arbert (mort el 1205) i Guilleuma, que el va succeir (1205-1226), s'hi fessin enterrar. Amb Guilleuma, a més d'extingir-se el llinatge familiar, es deurien acabar també els enterraments al panteó familiar. El primer descendent seu i de Guillem Ramon de Montcada, mort en la conquesta de Mallorca, va ser enterrat a Santes Creus. Els seus successors, els Foix, no van mostrar mai especial interès en la possessió de Sant Genís. No sabem com ni quan el priorat va ser annexat a Sant Miquel de Cruïlles, però se'n té constància des de 1288, quan Ferrer, prior de Cruïlles, dóna a Ramon de la canònica el priorat de Sant Genís de Rocafort. L'any 1311 passa a mans de Bernat de Bruguera, de nou per ordre del prior de Cruïlles. L'any 1317 el prior va voler desfer-se de la tutela de Cruïlles, però no ho va aconseguir. Dinou anys més tard, el següent prior va ser assassinat. Segons diversos autors, s'iniciava el període de decadència del priorat. El monestir va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que va causar la caiguda de la volta de l'església, i també de la de Santa Margarida, i de la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. D'aquests danys no se'n va refer. El priorat va ser secularitzat l'any 1534, quan el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa se'n van repartir la responsabilitat econòmica i els serveis religiosos, conveni que va ser autoritzat pel papa Climent VII. Joan Bolet va fer restaurar totes dues esglésies, reparar la casa rectoral i arreglar el camí que pujava cap a Sant Genís. En una visita de l'any 1535 el prior de Cruïlles, Jaume Mai, diu que l'església de Sant Genís no té portes, que les parets són de pedra i la volta és ensorrada en tota la nau.</p> | 41.4653500,1.9234300 | 410098 | 4590977 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53673-foto-08114-231-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 01 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (segueix de història: L'any 1713, durant la Guerra de Successió, sembla que es va fer volar el recinte fortificat de Sant Genís, respectant només l'església. De 1778 data la darrera visita pastoral a Sant Genís que aleshores era sufragània de la parroquia de Santa Maria de Martorell. L'any 1928 la capçalera va ser volada per tal d'aprofitar la pedra per a la construcció d'una casa en Martorell. Finalment, l'any 1967 la propietat del monument fou cedida per Pau Sendrós a l'Ajuntament de Martorell.) | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53653 | Priorat de Sant Genís de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-sant-genis-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Priorat ocupa un zona extensa de territori, dividit en dues parts per l'autopista AP-7. Una part es troba en una zona de bosc a la Serra de l'Ataix i l'altra en una zona d'horts al costa del cementiri a l'altre costat de l'autopista. Els diferents elements que s'han identificat ens indiquen la dimensió important del priorat.</p> | 08114-211 | Serra de l'Ataix i Pla de Santa Maria | <p>Es tracta d'un petit priorat benedictí. Ens han arribar dues copies simples del document de l'actA de fundació del priorat el 8 d'abril de l'any 1042. En el document s'esmenta Bonfill Guillem de Castellvell i la seva esposa Sicarda com els fundadors del priorat. Bonfill i Sicarda varen morir sense descendència pel que serà Guillem Ramon de Castellvell, fill del germà de Guillem Bonfill qui heretarà les terres. En origen el monestir s'anomenà St. Genis de Castellví, però ja en els primers documents es cita el topònim de Rocafort que fa referència a que es troba assentat directament sobre la roca. Les terres del priorat de Sant Genís dins la Baronia de Castellvell de Rosanes integraven territoris dins dels actuals municipis de Abrera, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. Els edificis que constitueixen el priorat són l'església fortificada de Sant Genís de Rocafort i el monestir al cim del turo i l'església de Santa Margarida a peu del turó. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any St. Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V L'ardiaca Pere Pau de Sentmenat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844 va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir L'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653800,1.9233800 | 410094 | 4590980 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53653-foto-08114-211-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 02 BCIN-01.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53555 | Castell de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocafort | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes de la muralla del priorat, que envolta un recinte pseudocircular de prop de 2500 m2, del qual s'identifica una torre circular a l'angle sud-est del recinte, i de l'església de 105 m2. Al cim es troba l'església de Sant Genís, i al seu redós s'albiren encara les restes de diverses estructures que n'haurien conformat el monestir, que ocupen una superfície aproximada de 1000 m2. El priorat estava envoltat per un recinte fortificat, del qual només se n'observen alguns trams del llenç de migdia i la base d'una torre de planta circular al sud-est. Aquest segon recinte hauria tancat un espai de prop de 0,25 Ha, incloent les restes el monestir benedictí. Del monestir actualment només en resta, sense volta, l'església de Sant Genís, de planta rectangular, de prop de 18,10 m de llarg a l'interior i 5,8 d'amplada, obrada amb carreus de pedra rogenca, molt ben escairada. Li falta gran part de la capçalera de la qual en resta només l'extrem sud-oriental. La fàbrica és molt uniforme llevat d'algunes reparacions, com ara la reforma de l'arc escarser que hi ha sobre el portal de ponent. A banda i banda del portal de migdia, que hauria comunicat l'església amb les dependències del monestir, hi ha dos urnes funeràries, encabides en sengles arcosolis encabits al gruix del mur. L'església està dividida en tres espais separats per arcs torals apuntats, un dels quals, el de llevant, es conserva encara sencer i ens permet saber que la volta hauria estat apuntada: el presbiteri, de prop de 4,8 m; el cor central, de 3,7 m, on es troba, a migdia, la porta que comunicava el temple amb el monestir; i la nau, de 7,9 m. En cadascun dels tres espais s'obren, a banda i banda, sengles arcosolis, a excepció del de llevant de la nau, que en té dos a cada costat. En la part de capçalera que es conserven les traces d'una finestra de doble esqueixada. La porta principal, centrada al mur de ponent, és de doble arquivolta, emmarcada per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. Al centre del timpà hi ha una roseta de sis pètals gravada. Les peces de l'arquivolta interior han desaparegut en gran part, fins i tot les columnes o brancals sobre les quals hauria descansat. És molt probable, però, que un capitell conservat al museu de l'Enrajolada procedeixi d'aquesta portalada. A part de les tres finestres que hauria posseït originàriament l'absis, el presbiteri era il·luminat per dues finestres més, una, de doble esqueixada, situada al mur nord, i l'altra, d'esqueixada senzilla, col·locada al mur sud. Al cor no hi ha cap obertura, i a la nau hi ha dues espitlleres que s'obren a migdia. L'església de Sant Genís era tancada dins un recinte fortificat, del qual actualment només se'n distingeixen alguns panys de muralla que la protegia. Tot i que l'origen de la fortificació podria ser anterior, les restes que avui s'observen es poden datar, de manera provisional al segle XII. Concretament són visibles, un llenç que ressegueix el perfil de la roca pel vessant de migdia i una torre de planta rodona a l'extrem sud-est. Tanmateix, es conserven plànols de principis del segle XX on es dibuixen d'altres construccions corresponents al monestir i a la fortificació.</p> | 08114-113 | Serra de l'Ataix | <p>El priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort fou fundat pels senyors de Castellví l'any 1042. Des de l'any 1146 hi havia una comunitat amb un prior, dos monjos i dos beneficiats. La seva decadència comença al segle XIV. Els terratrèmols de 1488 van malmetre el monestir , es va esfondrar la volta del temple i la casa dels monjos que es trobava al costat de migdia. L'any 1534 l'estat dels edificis era descrit a la butlla del papa Climent VII com a ruïnosos. El mateix any l'església de Sant Genís va ser secularitzada, i van ser el mercader barceloní Joan Bolet i el prior Comajuncosa qui es faran responsables, respectivament, de la part econòmica i religiosa. En aquest període es va reparar l'església. El castell fou volat al 1713 per les tropes de Felip V. L'ardiaca Pere Pau de Sentmanat, que va tenir la propietat del Priorat entre els any 1773 i com a mínim fins l'any 1844, va ser l'últim d'una llarga llista de propietaris del Priorat secular. Una nova nissaga es farà càrrec dels terrenys que ja havien deixat de ser Priorat; Josep Poch és el primer representant d'aquesta nissaga documentada l'any 1851 (Visita Pastoral 90, F, número 147 de l'Arxiu Diocesà de Barcelona). L'any 1967, l'últim representant de la nissaga, Pau Sendrós, va cedir l'església de Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort a vila de Martorell.</p> | 41.4653900,1.9233700 | 410093 | 4590981 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53555-foto-08114-113-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 02 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53711 | Font Tancada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-tancada | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Coberta de vegetació. | Font situada entre la Carretera de Martorell a Gelida i la AP-7 | 08114-269 | Carretera de Sant Genís de Rocafort, s/n | 41.4654900,1.9167100 | 409537 | 4590999 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 23 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53625 | Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rosanes | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Diversos trams de la muralla, vestigis d'una torre de planta circular, una dependència deplanta rectangular que conserva parcialment una volta i una cisterna excavada al terreny. El recinte fortificat se situa a la plataforma superior del turó cobert per arbres i densos matolls que dificulten la visió de les restes conservades. Amida 20 m d'amplària per 36 m de llargària aproximadament. Al perímetre s'hi distingeixen diversos trams de la muralla que ressegueix el perfil del cim que té forma pentagonal allargada. Va ser bastida amb carreus de gres ben escairats col·locats en filades regulars a trencajunt, ocasionalment s'hi documenta algun tram fet amb opus spicatum. Les pedres estan lligades amb argamassa de bona qualitat i els angles són arrodonits. A la part més estreta del recinte, situada a l'extrem sud, hi ha les traces d'una torre de planta circular. A ponent, adossada a la muralla hi ha una dependència rectangular que amida 6 m d'amplària per 9 de llargària que encara conserva les restes d'una volta lleugerament apuntada feta amb carreus. A més, a tramuntana del recinte hi ha una cisterna rectangular soterrada. A diferents punts s'hi poden veure afloraments de la roca on hi ha la traça de diferents encaixos que fan pensar que, en els primers temps, bona part de les estructures s'haurien construït amb fusta. Es possible també que algunes dependències del castell s'hi establissin a les nombroses balmes que hi ha als pendents del turó.</p> | 08114-183 | Turó del Peiret | <p>El primer esment documental del castell data de 1033 amb el nom de Rodanas. El 1103 Guillem Ramon de Castellvell concedí en feu a Udalard Ramon el castell hi va fer ampliacions i fins i tot prengué el nom de Ramon de Rodanes. Vers l'any 1209, el castlà era Ramon de Recasens que tenia disputes relacionades amb els delmes de Martorell, i que fou substituït per Guillem de Rosanes (1217). En aquell moment tenia jurisdiccions a Abrera, Castellbisbal i Sant Esteve de Sesrovires. El llinatge dels Rosanes sempre fou feudatari dels Castellvell i, per tant, passà també a mans de la casa de Foix del 1309 al 1396. Galceran de Rosanes es distingí pel seu ajut i fidelitat a Jaume d'Urgell (1411). A començament del segle XVI, el castell passà a mans dels Torrelles, si bé l'any 1538 Hipòlita de Lihori, com a procuradora de la seva filla Estefania de Requesens i del seu gendre Juan de Zúñiga, comprà els béns que havia posseït Miquel Joan de Torrelles en el castell de Rosanes i en la vila de Martorell. Dels documents de compra es desprèn que ja aleshores el castell estava molt malmès. La darrera notícia del castell data del 1713 quan els filipistes inutilitzaren les defenses del castell, com van fer amb les del Castell del Priorat de Sant Genís de Rocafort i les Torres Grimenella i del Clos.</p> | 41.4657800,1.9306900 | 410705 | 4591017 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53625-foto-08114-183-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 72 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53724 | Sistema de carrers arbrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-carrers-arbrats | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Resten solament fragments desconnectats. | Petit conjunt de carrers on l'arbrat d'alineació configura paisatges d'interès. Fonamentalment el Camí del Pontarró, la carretera de Martorell a Gelida i un fragment de la Carretera de Montserrat. Les voreres amb plantacions d'alineació. Escocells i alineacions majoritàriament de Platanus hybrida. | 08114-282 | Camí del Pontarró, carretera de Martorell a Gelida i carretera de Montserrat | 41.4657400,1.9201000 | 409820 | 4591023 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53724-foto-08114-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53724-foto-08114-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 36 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53710 | Font de Can Pastallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pastalle | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | Cobert de vegetació. | Font situada junt la casa, actualment en ruïnes, de Can Pastallé. També es coneix com la font de la Casa. | 08114-268 | Carretera de San Genís de Rocafort, s/n | 41.4658300,1.9191000 | 409737 | 4591035 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53710-foto-08114-268-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 22 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53621 | Can Pastallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastalle-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVIII | Es troba en mal estat estructural i de conservació per trobar-se deshabitada. Part de la coberta s'ha esfondrat. | Masia composada de diferents cossos essent el principal de planta baixa i dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab. Hi ha les restes de l'antiga era. | 08114-179 | Carretera de Sant Genís de Rocafort, s/n | Es troba situada al entorn de l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort i podria tenir els seus antecedents en època medieval. Tenim documentat que l'any 1780 pertanyia a Francesc Pastaller. L'edifici que es conserva té els trets típics de la masia catalana del segle XIX. Dins els seus terrenys hi havia una ampla pallissa, una era de batre el gra, dues fonts anomenades de la Casa i Font Tancada i uns safareigs que en les dècades de 1920 i 1930 eren utilitzats pels veïns a canvi de deu cèntims diaris. El declivi general de les masies catalanes a la dècada del 1960 i la construcció de l'Ap-7 cap al 1970 , moment en què desapareixen els safareigs afectats per la construcció de l'autopista, van provocar l'abandó i l'actual estat ruïnós. | 41.4659500,1.9193500 | 409758 | 4591048 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53621-foto-08114-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 68 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53721 | Sistemes de paisatge agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-de-paisatge-agricola | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | L'activitat agrícola és actualment vestigial. | Tres sistemes diferenciats: -Les terrasses fluvials: amb valor estratègic per producció agrícola; pel potencial del bosc de ribera als espais públics i com espai de laminació en avingudes. -Interfluvi Llobregat-Anoia, amb oliveres i restes del paisatge agrícola dels conreus extensius del Penedès -Peu de mont de la Serralada Litoral. Resten alguns conreus sota el parc de Sant Genís de Rocafort. Conreus d'horta a les terrasses fluvials i de secà a l'interfluvi i al peu de mont de la Serra d'Ataix. | 08114-279 | Sud del terme municipal | 41.4660900,1.9200300 | 409815 | 4591062 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53721-foto-08114-279-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 33 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53684 | Carreus amb figures a la barraca de l'era de Can Pasteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-amb-figures-a-la-barraca-de-lera-de-can-pasteller | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VII-XVIII | La pallissa on es troben està a punt d'esfondrar-se | Els elements objecte de catàleg son dos carreus decorats, de factura diacrònica, tallats en dos blocs rectangulars de pedra sorrenca de color vermell, col·locats un a tocar de l'altre en posició horitzontal. El que sembla més antic amida uns 60 cm d'alçària per uns 25 cm d'amplària. L'altre té una alçaria d'uns 60 cm i una amplària de 40 cm, aproximadament i a la base la inscripció 1754, que podria indicar la data de construcció de la pallissa. La pallissa és un edifici rectangular que amida 13 m de llargària per 6,70 m d'amplària, aproximadament i està precedida, a migdia, per un porxo de 5 m d'amplària que recolza sobre uns pilarets cilíndrics de fusta cobert amb fibrociment, que ocupa una part del que havia estat l'era. L'edifici principal ha perdut la coberta, a un vessant i es troba en estat ruïnós i a més a l'entorn hi ha un abocador incontrolat amb una gran acumulació de runa i deixalles. Els dos fragments escultòrics estan situats a la façana meridional de l'edifici, sobre la porta de entrada en una posició centrada i un d'ells delimita, a més, el brancal de una finestra. Fragment 1: Representació en relleu d'una figura, probablement masculina, col·locada dreta en posició frontal. El cap, té forma ovoide i està envoltat per un nimbe, els ulls són ametllats, els pòmuls estan molt marcats i el pentinat és en serrell. La boca té la comissura horitzontal i el nas està desdibuixat per efecte de l'erosió. El coll es llarg, estret i cilíndric. El cos, de forma troncocònica està vestit amb saia, a la qual s'endevinen unes incisions, poc fondes, que podrien representar els plecs. Les cames són visibles a l'alçaria dels panxells, però en aquesta part el relleu està molt perdut i només s'albiren algunes traces de la base del relleu. El braç esquerre està col·locat en alt, amb la mà oberta a l'alçaria del cap, amb la posició típica de les representacions d'orants, però a diferencia d'aquestes el braç dret està col·locat en repòs amb un plec a l'alçaria del colze, l'avantbraç molt curt i la mà a l'alçaria sobre la panxa. Aquesta peça podria haver format part de la decoració de l'església de Santa Margarida, que es troba molt a prop. La datació és incerta però la iconografia, el traç i el tractament del vestit fan suposar que es podria tractar d'una peça visigòtica datable entre els segles VII i VIII, i que probablement podria pertànyer a la fase de monumentalització de l'església paleocristiana que els excavadors han datat al segle VII. A la segona meitat del segle XII, l'església paleocristiana va ser enderrocada i substituïda per l'edifici romànic que es va bastir de bell nou i només es va aprofitar el vell edifici visigòtic a la base dels fonaments. Fragment 2: Té una representació incisa molt esquemàtica a la qual hi ha una escena amb una figura humana flanquejada a banda i banda per altres dos personatges de mida més petita que semblen gairebé gargots, tots tres personatges van ser esbossats dempeus. El personatge principal presenta certes similituds amb el del fragment número 1, però en aquest cas l'execució i el traç són molt més esquemàtics. Està dibuixat en posició frontal i el cap té forma de bombeta amb el coll molt gruixut. Els ulls estan reduïts al traçat d'unes celles curvilínies lligades al nas, la boca és desproporcionada. El cos és ovoide, potser indicant que el personatge va vestit amb túnica curta, i la part de les cames que sobresurt de la roba està definida per una senzilla incisió que acaba en angle recte per representar els peus. Els braços estan dibuixats també amb una sola línia cadascú amb les mans que semblen voler ajuntar-se a l'alçada del clatell. Amb aquesta posició defineixen una el·lipsi a l'entorn del coll. | 08114-242 | Can Pasteller. Carretera de Sant Genís de Rocafort | 41.4661200,1.9182900 | 409670 | 4591068 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53684-foto-08114-242-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 12 BPU-1.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.(segueix de descripció: La figura del costat esquerre de mida més petita en proporció 1,5:1 aproximadament té el cap rectangular que sembla mirar cap a l'esquerra amb els ulls i la boca representats per unes senzilles incisions, El cos és un rectangle i les extremitats estan esquematitzades per unes línies, en el cas de les cames, rectes i acabades en angle per dibuixar els peus i en el cas dels braços corbes, amb un cert moviment. El braç esquerre està replegat sobre el melic i el dret col·locat en posició horitzontal. La col·locació a la façana, a tocar del fragment núm 1, sembla voler reproduir de manera molt esquemàtica la decoració del fragment d'època visigòtica, fent aparèixer a banda i banda dos personatges, només esbossats, per tal d'omplir de dibuixos el carreu, que a més d'element decoratiu té també la funció de brancal d'una finestra. Donat els trets matussers de la representació no podem descartar que aquests personatges secundaris fossin dibuixats en un moment posterior. ) | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53702 | Font del Gilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gilet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La font del Gilet està a la muntanya, sota el castell de Rocafort, i per arribar-hi varem pujar per un camí costerut amb molta vegetació. Forma part de l'espai delimitat com a Parc de Sant Genís de Rocafort. Punt rellevant pel potencial de reproducció d'amfibis (Salamandra salamandra; Bufo calamita). El muret i el mosaic de la font. | 08114-260 | Serra de l'Ataix | Restaurada l'any 1949. | 41.4664600,1.9242400 | 410167 | 4591099 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53702-foto-08114-260-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 14 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53674 | Jaciment arqueològic Cruïlla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-cruilla-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XII-XVI | Destruït. | El jaciment rep del nom d'una hipotètica cruïlla de camins d'època medieval que es trobaria en aquest indret i que podria tenir l'origen a l'època romana. Però les estructures més antigues documentades per l'excavació realitzada l'any 2010 es remunten a les darreries del segle XII. A aquell moment corresponen 28 sitges excavades a les argiles naturals de morfologia molt heterogènia que en cap cas es van trobar senceres en trobarse la boca o la part superior escapçada com a causa de l'aplanament que es va fer al segle XIV per bastir a sobre un mas. Majoritàriament eren circulars, d'entre 1 i 1,20 m de diàmetre i van aparèixer 15 globulars, amb el fons concau, i 13 cilíndriques, amb el fons pla. La construcció d'aquests dipòsits va ser diacrònica ja que casos es documenten algunes que tallen d'altres dipòsits prèviament amortitzats. Tot sembla indicar que l'amortització es va produir d'una manera ràpida molt a les darreries del segle XII o a començament del segle XIII. Els materials arqueològics aparegut al rebliments era molt unitari, format per olles de ceràmica grisa de perfil globular i vora girada, amb els llavis arrodonits i plans i base plana. Pocs exemplars van aparèixer decorats amb unes línies paralel·les incises al coll. A la mateixa fase, hom pot datar un petit forn metal·lúrgic, emprat probablement per a fer reparacions a les eines agrícoles, alguns murets molt escadussers, que podrien correspondre a coberts i un petit dipòsit. Al segle XIV, sobre el camp de sitges amortitzat, a l'igual que la resta d'estructures coetànies, es va construir una masia de la que es va poder excavar una part amb una superfície de 70 m2. D'aquest edifici es coneixen 2 estances principals, de planta rectangular que es distribuïen al voltant d'un pati de 25 m2 i altres dues secundaries, molt estretes que han estat interpretades una com a magatzem o estable i l'altra com a corredor o distruïdor. Al pati es va identificar un cos d'escales que confirmaria l'existència, d'almenys, una planta pis. L'edifici es va aixecar amb parets de maçoneria lligada amb calç o amb argila indistintament, de 0,6 m d'amplària que es conservaven fins a una alçària d'1,6 m. Hi ha indicis de l'existència de dues pilastres, que haurien sostingut una arcada. La coberta seria de teula àrab i el paviment de lloses. Al llarg del segle XVI es va produir un abandó gradual d'aquest edifici del qual es van espoliar alguns elements, abans de la seva caiguda, com per exemple les lloses que havien format el paviment. Després de l'abandó es va modificar la topografia de l'indret mitjançant l'aportació de terra i la construcció de murs de contenció i l'excavació va permetre documentar les rases de les vinyes que van estar en producció de l'autopista AP-7, moment a partir del qual es van abandonar els conreus i, va començar l'explotació de graves a la banda nord del pujolet sobre el que es documenten les restes descrites, que ha malmès una superfície de 400 m2 de jaciment. | 08114-232 | Prop de l'església de Santa Margarida | Jaciment arqueològic excavat entre els mesos d'abril i juny de 2010 per Roser Arcos López en el marc del projecte 'Autopista AP-7: La Jonquera-Salou. Remodelació de l'enllaç i implantació de peatges en sistema tancat a l'enllaç de Martorell (Martorell, Baix Llobregat)'. | 41.4668300,1.9151000 | 409404 | 4591150 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53674-foto-08114-232-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 02 BPU-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53719 | Font de la Mina de Plom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-de-plom | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | L'aigua que drena del túnel del Socavón de San Eusebio. Aigua possiblement no potable. Cal analitzar i valorar la possible presència de metalls pesants dissolts a l'aigua. Canal lateral en el propi túnel del Socavón de San Eusebio. | 08114-277 | C. de Sant Genís | 41.4669700,1.9207600 | 409877 | 4591159 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 31 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53718 | Antigues mines de plom la Martorellense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-mines-de-plom-la-martorellense | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | La inscripció força degradada per la vegetació. | El Socavón de San Eusebio està situat junt Can Pastallé, sota la carretera de Martorell a Gelida, i aquesta vegada ja dins el terme municipal de Martorell. Després de la Guerra Civil de 1936-1939 es van excavar noves galeries a major profunditat i que avui dia resten inundades. L'entrada de la galeria resta tancada per una reixa permeable al pas de quiròpters. Cal comprovar si aquest túnel manté poblacions de ratpenats. Entrada del túnel amb la inscripció 'Socavón de San Eusebio 1918' i galeria. Actualment envaïda i deteriorada per la vegetació | 08114-276 | C. de Sant Genís | El Socavón de San Eusebio va ser excavat el 1918 per facilitar l'extracció de galena de la mina La Martorellense (situada a Castellví de Rosanes) en vagonetes de tracció animal i no a través del pou mestre que arribava a 239 metres de profunditat. El túnel connecta amb el pou mestre amb un recorregut que supera els 860m. | 41.4672200,1.9207800 | 409879 | 4591187 | 1918 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 30 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53548 | Rellotge de sol de la Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-de-santa-margarida | XIX | Rellotge il·legible. | Està situat a la part superior, al centre de la façana meridional de la masia de Santa Margarida Es tracta d'un rellotge rectangular de sol vertical declinant, el qual només conserva el gnòmon. | 08114-106 | Masia de Santa Margarida | 41.4672700,1.9169400 | 409559 | 4591197 | 1841 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53548-foto-08114-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53557 | Masia de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | La masia és un edifici de planta rectangular de dues plantes. La planta baixa és de pedra vista mentre que el nivell superior està arrebossat i les finestres que hi ha estan emmarcades per uns esgrafiats. | 08114-115 | Camí del Cementiri, s/n | La masia de Santa Margarida, que data del 1841, es trobava dins l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort. A principi de la dècada de 1960 va quedar deshabitada, fet que avançà el seu procés de deteriorament. L'any 1967 Pau Sendrós va fer donació dels edificis de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida ,així com d'un lot de terres al seu entorn, al municipi de Martorell. La voluntat de Pau Sendrós era la recuperació d''quests edificis i que Santa Margarida esdevingués un centre de recerca arqueològic. Al 1972 encara no s'havia fet cap acció; la masia estava en estat ruïnós i l'església ocupada per les bardisses; al maig d'aquell mateix any un grup d'entusiastes va començar els treballs de recuperació de la masia, que es va rehabilitar, així com de l'església; eren els inicis del que pocs anys després seria El Centre d'estudis Martorellencs. Avui en dia la masia de Santa Margarida acull l'equip d'excavació del jaciment de Santa Margarida; jaciment de referència obligada per a l'estudi de l'antiguitat tardana i l'època medieval i lloc de formació de molts arqueòlegs. | 41.4673400,1.9169200 | 409557 | 4591204 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53557-foto-08114-115-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 04 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53556 | Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | VI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Les primeres restes arqueològiques es corresponen a una església de l'antiguitat tardana que podríem datar entre finals del segle IV i principis del segle VI, moment d'implantació del cristianisme al territori de la Catalunya actual. La primera església presentava una única nau de planta rectangular i una capçalera tripartida on destacava la cambra central en forma de ferradura. El teulat era de bigues de fusta i encavallades que sustentaven una coberta a doble vessant amb teules planes i ímbrex. La posterior església preromànica mantenia l'estructura de l'anterior elevant el nivell del sòl de la nau central fins igualar-lo amb el de l'absis. Les excavacions arqueològiques que es van dur a terme van localitzar un forn que es pot datar entre finals del segle X i principis del segle XI que podria haver estat utilitzat per fabricar la campana. Al segle XII l'església es va transformar seguint l'estil romànic. Es van reutilitzar els dos murs laterals, es va construir una nova façana que acollirà la nova porta principal d'accés i es va tapiar l'antiga porta del mur de migdia, s'enderrocà la capçalera antiga i es va fer una de nova allargada cap a l'est i es creà un paviment que anivella tot l'interior. Església de planta rectangular amb façanes de pedra vista i coberta de teules ceràmiques. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés i dues finestres d'arc de mig punt. A cada façana lateral hi ha dos arc de pedra que comuniquen amb l'interior. | 08114-114 | Camí del Cementiri, s/n | Els terratrèmols de 1448 van provocar l'esfondrament de la volta i part dels murs i la van deixar en estat de ruïna. Al 1534 es va secularitzar l'església i s'hi van fer reformes que van reduir a la meitat les dimensions de l'església. Es va fer una nova façana que va dividir la nau en dos espais: l'est serà ocupat per l'església i l'oest serà utilitzat com a cementiri. Aquestes reformes perduraran fins al segle XIX moment de desamortització; les últimes reformes es duran a terme cap a l'any 1870. Els esdeveniments de la guerra civil de 1936-1939 van causar importants danys a l'església, amb l'enderrocament de la coberta. | 41.4675500,1.9170400 | 409567 | 4591228 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53556-foto-08114-114-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani|Paleocristià | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 03 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|92|98|84 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53676 | Jaciment arqueològic Església de Santa Margarida del Priorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-esglesia-de-santa-margarida-del-priorat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | V-XVIII | Ruïnes consolidades i església parcialment reconstruïda. | L'església romànica de Santa Margarida és un edifici de planta rectangular bastit a finals del segle XII amb petits carreus de gres vermellós col·locats en filades horitzontals barrejades amb alguns carreus de pedra calcària. Per l'exterior la capçalera no es diferencia de la nau, mentre que per l'interior, l'espai presbiterià, que ocupa gairebé la meitat de la superfície del temple, està delimitat per un arc triomfal. Els murs de la capçalera, són més gruixuts per l'interior i hi ha indicis per suposar que la volta, que no s'ha conservat, seria més alta a la nau, la qual cosa individualitzaria l'absis mitjançant una mena d'embocadura. A la nau hi ha 2 arcosolis a banda i banda, mentre que al presbiteri només un a cada costat. El presbiteri i la testera es conserven gairebé integrament, mentre que a la nau hi manca bona part de l'alçat dels murs perimètrics i hom pot veure només els arcosolis. Aquest edifici va ser bastit sobre una església paleocristiana dels segles V o VI, que va ser monumentalitzada al segle VII, en època visigòtica de la qual hom pot veure, museïtzada, la traça de la planta. Es tractava d'un edifici de nau única de 15 m de llargària i 9 m d'amplària, inscrita dins de l'església romànica a excepció de les parets nord i sud de la nau que van ser aprofitades com a fonaments per bastir l'edifici medieval. Va ser aixecada amb pedres pertites i irregulars que combinen l'opus incertum amb l'opus spicatum. La capçalera era tripartida i més amplia que la nau, per la qual cosa sobresortia cap a l'exterior i donava a l'edifi una planta característica en forma de T. Al centre hi ha un absis amb planta semicircular lleugerament ultrapassada, o de ferradura, que està flanquejat a banda i banda per dos cambres de planta quadrangular, que haurien tingut la funció de sagraris o de relicaris, cosa que explicaria l'existència d'unes petites fornícules inscrites al gruix del mur. A una d'aquestes cambres i al centre de la nau es van trobar dues tombes, que han fet pensar en un possible origen funerari de l'església. Als peus de la nau s'identifiquen dos murs que s'han interpretat com a base d'un contracor. L'accés es realitzaria a través d'una porta rematada amb un arc de ferradura situada al mur de migdia de la nau. La coberta de l'edifici recolzaria sobre encavallades de seria de fusta a excepció de l'absis hom s'hi han trobat indicis que permeten suposar l'existència d'una semicúpula. Al voltant de l'edifici hi ha les restes d'una vil·la romana, que té els seus orígens a l'època alt-imperial i que per la troballa d'un mil·liari de l'emperador Magnenci (350-354), es podria identificar amb la mansio situada Ad Fines citada a les fonts literàries romanes. Completen el conjunt una àmplia necròpolis, amb inhumacions des del segle VI fins al segle XVIII i un habitat medieval amb diversos camps de sitges que abasten un radi força ampli al voltant de l'església, fins i tot fora de la sagrera, com es va poder comprovar a les excavacions que l'any 2010 es van realitzar als anomenats sectors SME i X de santa Margarida i al jaciment una mica més llunyà de la Cruïlla de Santa Margarida, que van estar en funcionament entre els segles XI al XIII. La construcció d'un mas entre els segles XVI i XVII i que va estar en ús fins a la segona meitat del segle XX. | 08114-234 | Camí del Cementiri | Santa Margarida era la parròquia del monestir de Sant Genís de Rocafort, fundat el 1042 i va ser fundada en un lloc, aleshores utilitzat com a cementiri, al redós de les restes d'una església visigòtica. La primera menció de l'església data de 1143. L'edifici va resultar afectat pel terratrèmol de 1448 i una visita pastoral de 1484 diu que aquell any l'edifici encara es trobava en un estat força precari. A partir de 1534 es van fer obres a l'església i es va dividir transversalment la nau en dues meitats, restant la part de ponent destinada a cementiri. EN 1870 es van realitzar les últimes obres de millora a l'església que a partir d'aleshores entrarà en una decadència que acabarà amb la seva destrucció l'any 1936 al començament de la Guerra Civil Espanyola. Les primeres actuacions arqueològiques al jaciment daten de la dècada de 1870, quan en el decurs d'unes obres de restauració Francesc Santacana Campmany, fundador del Museu de l'Enrajolada, va recollir alguns capitells i rajoles que va incorporar al fons del seu museu. A partir d'aleshores, a part d'algunes visites que van realitzar a les darreries del segle XIX els membres de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques, l'edifici va caure en l'oblit fins que en 1967, Pau Sendrós, propietari dels terrenys va fer donació a l'Ajuntament de Martorell dels predis situats a tocar de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida amb la voluntat manifesta que els darrers es destinessin a la recerca arqueològica. En 1972 es va crear el Centre d'Estudis Martorellencs, que va iniciar els treballs de recuperació i d'investigació del lloc i aviat van posar de relleu la importància històrica i arqueològica de Santa Margarida. El 1981 s'inicià la col·laboració amb la Universitat de Barcelona i des d'aleshores es realitzen pràctiques i activitats orientades a la formació de estudiants d'arqueologia. | 41.4676000,1.9170700 | 409570 | 4591233 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53676-foto-08114-234-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 04 BCIL-02.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|94|84 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53651 | Can Sunyolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyolet | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula ceràmica àrab a dues aigües. Les finestres de les façanes han estat molt modificades. Al capcer superior hi ha una obertura amb arc de mig punt i barana metàl·lica. Al primer pis hi ha un rellotge de sol. | 08114-209 | Camí de Can Sunyolet, s/n | Està documentada des de l'any 1614 quan era propietat de Miquel Sunyol. Formava part de l'antic priorat de Sant Genís de Rocafort, al qual pagava un cens de dues lliures l'any.L'any 1660 era propietat d'Antoni Voltor; la darrera propietària de la família Voltor va ser Consòl Closas i Bultó (la família Voltor va modificar el seu cognom per Bultó). A la façana es mostra un singular rellotge de sol amb la inscripció: 'Jo sense sol I tu sense fe No valem res'. | 41.4677700,1.9135000 | 409272 | 4591256 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53651-foto-08114-209-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 98 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53729 | Barraca de vinya de la Serra d'Ataix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-dataix | XVIII-XX | Barraca de vinya situada a la vessant nord de la Serra d'Ataix, entre el torrent de la Vall i el torrent de Rocafort. És una edificació aïllada de planta circular construïda mitjançant pedra seca. La tipologia és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08114-287 | Serra d'Ataix | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.4680100,1.9249200 | 410226 | 4591271 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53729-foto-08114-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 53698 | Font de l'Hostal de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhostal-de-la-boira | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Envoltada per la bardissa. | Als terrenys de l'antic hostal de Congost (terreny cedit a l'Ajuntament, al costat de la carretera), hi ha una font (antiga mina d'aigua). S'hauria de desbrossar per recuperar la font. La font. Estructura desconeguda en el seu estat actual. | 08114-256 | Carretera N-IIa, Km 590,5 | 41.4686400,1.9408500 | 411557 | 4591324 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 10 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53688 | Penya-segats del Butsenstain amb Taffoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-del-butsenstain-amb-taffoni | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Afloraments de gresos i conglomerats triàsics del Buntsandstein. En ser roques més resistents, formen promontoris i penya-segats d'interès paisatgístic. Seccions de sedimentació creuada que correspon a dunes. Erosió alveolar (Taffoni) de mides variables (concavitats de decimètriques a balmes adossades al castell de Rosanes. Roques singulars que fan de referència topogràfica: Roca Dreta i Roca Torta. | 08114-246 | Turó del Peiret (Roca Dreta) | 41.4686600,1.9314400 | 410771 | 4591336 | 08114 | Martorell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53688-foto-08114-246-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa D 01 BPU-04.BN del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53559 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-6 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | El cementiri és un recinte delimitat per una tanca d'obra. La part sud és la més antiga mentre que la nord és fruit d'ampliacions. A la façana de llevant de la tanca que està decorada, hi ha la porta d'accés amb una reixa metàl·lica amb les lletres C i M. A l'interior cal destacar la presència de la capella i de tombes i sepulcres, essent el de la Família Bové, obra de Josep Ros i Ros, el més important. Al costat de la porta d'accés hi ha sis xiprers (tres a cada banda). A l'interior també hi ha arbres de gran tamany. | 08114-117 | Camí del Riu, s/n | L'Antic cementiri de Martorell estava situat a la plaça de l'església. Fou l'alcalde Ramon Bultó, que tenia una casa a dita plaça , que va cedir l'any 1851 l'anomenat camp de les Pereres , al nord de l'església de Santa Margarida, per tal d'ubicar-hi l'actual cementiri. El 26 de Juliol de 1852 varen ser beneïdes les terres del nou cementiri. El primer en ser sepultat va ser un fill de Félix Salvay Basté de 10 anys que va morir al dia 27 del mateix mes de juliol. | 41.4686100,1.9168700 | 409555 | 4591345 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53559-foto-08114-117-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 06 BPU-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 99|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53600 | Antic hostal de Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-congost | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat ruïnós. Ha perdut la coberta. | El que queda són les restes d'una edificació de planta quadrada i un petit cos adossat. Està construït amb paret de pedra i obertures amb arcs i brancals de maó vist. Hi ha restes d'un antic forjat interior. També es conserven restes de la cornisa ceràmica de la coberta. | 08114-158 | Carretera N-lla Km 590,5 | L'hostal es troba situat a l'estratègic pas del congost, paral·lel al riu Llobregat. Es va edificar l'any 1865. També era conegut pel nom d'Hostal d'en Boira, en referència al cognom d'un dels seus hostalers. Era propietat de Joan Pau Par i Voltà que el tenia llogat. El mes d'abril de 1942, una esllavissada de les terres del congost, provocades per una persistent pluja, va provocar l'enfonsament de trams de la carretera que transitava pel davant i greus desperfectes a l'Hostal. Pocs mesos després s'edificà un nou Hostal metres a dalt del congost que porta el nom del seu predecessor. | 41.4688400,1.9415000 | 411612 | 4591346 | 1865 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 47 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 53547 | Monument als germans Martí i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-germans-marti-i-torres | XXI | Té una inscripció il·legible en un dels laterals. | Monument situat a l'entrada del cementiri municipal. Està format per una base de pedra amb una inscripció molt malmesa a una de les bandes; una placa de bronze amb el relleu de les cares de Vicenç Martí i Torres 'El Noi de la barraqueta' (1830-1866) i Joan Martí i Torres 'El Xic de la barraqueta' (1834-1909); i una figura femenina de bronze amb el braç alçat, de dos metres i mig d'alçada. El monument es va inaugurar el 25 d'octubre de l'any 2009, en motiu de la celebració del centenari de la mort del Xic de la Barraqueta, l'any 1909. | 08114-105 | Cementiri Municipal de Martorell | Tant Vicenç Martí i Torres 'El Noi de la barraqueta' com Joan Martí i Torres 'El Xic de la barraqueta' foren dos personatges molt importants del municipi de Martorell, que varen lluitar en defensa de les llibertats i la primera República espanyola l'any 1873. El més gran dels germans va dirigir la resistència de la Vila de Gràcia front les tropes del general Zapatero el juliol de l'any 1856, mentre que el germà petit fou un líder republicà revolucionari que participà als preparatius de la Revolució de setembre de l'any 1868; els fets de les revoltes de les Quintes a l'abril de l'any 1870 a la vila de Gràcia; i organitzà lluites de resistència a Sabadell, Rubí i a la vila de Sarrià, contra el general Pavía, un cop aquest dissolgués les Corts sorgides de la 1ª República Espanyola. | 41.4686500,1.9173600 | 409596 | 4591349 | 2009 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53547-foto-08114-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Marta Solsona | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53722 | Conjunt de miradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-miradors | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Sorprenent conjunt de miradors sobre el Congost del Llobregat i sobre la Depressió del Vallès-Penedès. A la Serra de les Torretes les vistes sobre el Congost del Llobregat i sobre Montserrat coincideixen amb diferents elements militars (Castell de Rosanes, Torreta del Clos i Torre Grimenella). Conques visuals d'interès comarcal i nacional. Els miradors de la Serra d'Ataix, amb vistes sobre la Depressió del Penedès, proporcionen vistes rellevants sobre el castell i ermita de Sant Genís de Rocafort i sobre la plana fluvial de l'Anoia. | 08114-280 | Serra de les Torretes | 41.4690800,1.9402200 | 411505 | 4591374 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53722-foto-08114-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53722-foto-08114-280-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 34 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53626 | Refugi-estable del Castell de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-estable-del-castell-de-rosanes | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Alguns trams presenten petits desprendiments. | És un espai de gran alçada i profunditat, existent entre dues grans roques que té un tancament de pedra amb una petita porta. | 08114-184 | Turó del Peiret | En època de conflictes , com la guerra del Francès (1808-1814) el poble de Martorell es refugiava a les muntanyes en llocs com aquest refugi a prop del Castell de Rosanes. Aquestes coves també eren refugi de bandolers. En molt casos aquestes coves també són empleades com a casetes de camp o per guardar-hi bestiar. | 41.4690100,1.9316300 | 410788 | 4591375 | 08114 | Martorell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53626-foto-08114-184-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 73 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53650 | Can Santjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santjoan-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Masia formada per diferents volums de dues plantes amb coberta de teula ceràmica àrab. | 08114-208 | Camí de Can Santjoan | Es tracta d'una masia edificada l'any 1850 per Josep Porta i Arisó, que tenia el renom de 'l'hereu de Sant Joan'. El nom de 'lo Sant Joan' ja apareix l'any 1795 com a renom de Llorenç Porta, propietari de les finques on es troba edificada i que li dona nom a la masia . Es tractava d'una casa de pagès de planta , pis i corrals que va ser ampliada l'any 1875. | 41.4691600,1.9168800 | 409556 | 4591407 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53650-foto-08114-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 97 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53717 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-0 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Fonts situada en un mur de contenció del torrent de la Vall, al peu de mont de la Serra d'Ataix. D'interès faunístic per ser potencial lloc de reproducció d'amfibis (Salamandra salamandra, Bufo calamita) i per la flora criptogàmica que pot albergar. | 08114-275 | Torrent de la Vall | 41.4692800,1.9269500 | 410397 | 4591409 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53717-foto-08114-275-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 29 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53701 | Font del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-congost | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Coberta de vegetació. | Situada a cota relativament baixa, sota la carretera NII-a i a pocs metres de la llera. Actualment coberta per la bardissa. Els elements constructius de la font en un talús junt el Llobregat. | 08114-259 | Carretera N-IIa, Km 590,50 | Hi ha una foto dels anys 1970 on es pot veure com s'anava a buscar aigua. | 41.4694800,1.9418800 | 411644 | 4591416 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53701-foto-08114-259-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 13 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53715 | Font de la Roca Dreta-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-dreta-1 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Coberta de vegetació. | Font que explota la zona de contacte entre els gresos triàsics del Buntsandstein i el sòcol paleozoic. Situada junt la Roca Dreta (un gran bloc de roca triàsica que ha estat referència toponímica). | 08114-273 | Torrent de Rosanes | 41.4698900,1.9303500 | 410682 | 4591474 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 27 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53627 | Torreta Grimenella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-grimenella | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>Edifici de planta quadrada que es conserva en un estat ruïnós, bastit amb carreus de pedra calcària, barrejats amb d'altres de gres vermell. Les pedres estan disposades amb filades horitzontals, a excepció de les que es troben a l'alçaria de les espitlleres, on es va combinar la disposició horitzontal i la vertical per tal d'aconseguir una posició regular de les obertures. Els ampits es van delimitar amb lloses verticals. Els murs est i oest es conserven íntegrament fins a l'alçària de la planta baixa, mentre que al bell mig de les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d'accés. L'interior i l'entorn proper al monument estan colgats per un potent estrat de destrucció.</p> | 08114-185 | Serra de les Torretes | <p>L'edifici no ha estat objecte de cap estudi històric o arqueològic, per la qual cosa no es pot establir de manera fefaent la data de construcció ni les seves vicissituds. Sense gaires evidències científiques s'ha volgut veure un origen romà en associar-la al control i protecció de la via Augusta, al seu pas pel Congost de Martorell on es va aixecar el pont del Diable. Però hores d'ara, a través de l'observació de la fàbrica, només podem afirmar que es tracta d'una construcció baixmedieval, probablement vinculada al castell de Rosanes. Disposem d'una descripció realitzada l'any 1844 amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments en la que en parlar dels 'monumentos árabes' es descriu l'edifici: 'A este género colocaremos los tres toreones que al S.E. de esta villa nos dejaron según expresión del vulgo, los Moros. Colocados en línea horizontal, un cuarto de hora distantes el uno del otro y edificados en estudiadas alturas, no son más que una continuación de los muchos, que sin perderse vista, Catalunya en sus más elevados puntos tiene. El primero, situado á la cúspide de la montaña llamada Griminella, forma un cuadrado de 25 palmos catalanes, cuyas robustas paredes no suben más que a 12 o 14 palmos por haberse destruído lo demás y haberse extraído furtivamente la mayor parte de piedra que tendría.' Així doncs, aquesta referència ens mostra que, a mitjans del segle XIX, l'edifici presentava una aparença semblant a la que té actualment i que aquest estat va ser en part conseqüència de l'expili.</p> | 41.4702600,1.9342000 | 411004 | 4591511 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53627-foto-08114-185-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 74 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53628 | Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | XIII-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-186 | Serra de les Torretes | <p>Els seus antecedents podrien ser d'època romana i respondrien a la defensa i vigia de la via Augusta que passava pel congost travessant el Llobregat pel pont del diable. Aquesta cronologia es veuria reforçada per les troballes de ceràmica i teules d'època romana; localitzades al 1952 per Isidre Clopas, historiador local de Martorell. Fou refeta i sobrealçada el 1873 en motiu de la segona guerra carlista i va ser utilitzada com a torre de guaita; d'aquest període són els murs amb finestra, bona part de les espitlleres i una garita que controlava la porta d'accés.</p> | 41.4702700,1.9315300 | 410781 | 4591515 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53628-foto-08114-186-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 75 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 53685 | Jaciment arqueològic de la Torreta del Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torreta-del-clos | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | I-XIV | <p>Torre de planta quadrada amb la porta d'entrada protegida per un minúscul baluard de planta quadrangular. Pels vols de 1960, Isidre Clopas va fer una petita excavació arqueològica a la base de la torre, que va permetre la identificació d'un mur. Pel domini visual de l'emplaçament, que controlava els passos de l'Anoia i el Congost del Llobregat, on està bastit el pont del Diable, situats a 650 m i 800 m de distància respectivament, va interpretar que es tractava de les restes d'una talaia romana. Aquesta estructura estava acompanyada de diversos fragments de terra sigil·lata, una pesa de teler i gran abundor de tegulae. A prop de la torre es va desmuntar el marge d'una feixa dins del qual es van identificar diversos fragments d'àmfora i de tegulae, que l'excavador va interpretar com trobades a la zona de la torre en 1874, en bastir la torre del Clos i que van ser traslladades al lloc de la troballa com a material de construcció per formalitzar la una terrassa.</p> | 08114-243 | Serra de les Torretes | <p>Jaciment parcialment excavat cap a 1960 per Isidre Clopas Batlle, com a delegat comarcal de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas. Amb motiu de la creació de les Comissions Provincials de Monuments l'any 1844 es va elaborar un inventari d'edificis, monuments i objectes artístics, en el qual s'esmenta la torre del Clos, coneguda aleshores popularment amb el nom de torre d'en Nadal i considerada com a monument àrab. Aquest document fa una succinta descripció a la qual es diu que conserva unes dimensions iguals en tot a les de la torre Griminella, amb la diferencia de tenir menys destruïdes i altes les parets, sense que per això es conservin evidències de tenir marlets. La observació de la fàbrica permet veure a la planta baixa de la façana de migdia dos registres d'espitlleres, l'inferior pertany a la fàbrica més antiga, mentre que el segon, aixi com la resta de l'alçat, la porta i la garita que la protegeix, són fruit de la reforma de 1874. Les torretes del Clos i de Griminella probablement van actuar com a torres avançades del castell de Rosanes o de Peiret, que es troba a 400 m al sud, per a la protecció de les principals vies de comunicació i dels passos del Llobregat i de l'Anoia, que quedaven fora del control del castell. La construcció es podria situar tal vegada entre els segles XIII i XIV.</p> | 41.4702700,1.9315000 | 410779 | 4591515 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53685-foto-08114-243-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 13 BCIN-01.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 53716 | Font de la Roca Dreta-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-dreta-2 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Coberta de vegetació. | Petita mina que aprofita les aigües subterrànies que circulen a la zona de contacte entre els gresos triàsics del Buntsandstein i el sòcol paleozoic. Situada sota la Roca Dreta, un gran boc de materials del Buntsandstein que ha estat referència toponímica. | 08114-274 | Torrent de Rosanes | 41.4703300,1.9283700 | 410517 | 4591524 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 28 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53691 | Sistemes fluvials conca de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistemes-fluvials-conca-de-lanoia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | Manca de tractament i gestió del bosc de ribera. Qualitat de l'aigua variable al riu Anoia. | El conjunt de cursos d'aigua que desguassen al riu Anoia i el mateix riu Anoia al seu pas pel terme municipal de Martorell. Els torrents de Santa Margarida, de Rocafort, de la Vall i de Rosanes. Formacions de bosc de ribera amb àlbers (Populus alba) pollancres (Ppopulus nigra) i salzes (Salix alba) al riu Anoia. Rol fonamental de connector ecològic. | 08114-249 | Riu Anoia | 41.4703500,1.9206900 | 409876 | 4591535 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 03 BPU-04.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 53720 | Mina del Torrent de Rosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-torrent-de-rosanes | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Coberta de vegetació. | Petita mina que explota l'aquífer circulant entre els gresos triàsics del Buntsandstein i el sòcol paleozoic. | 08114-278 | Torrent de Rosanes | 41.4705400,1.9296000 | 410620 | 4591547 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 32 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 53588 | Molí fariner del riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-del-riu-anoia | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XV-XIX | El Molí està format per dos edificis. Un més petit de planta rectangular i tres plantes amb coberta a dues aigües de teula àrab, que havia estat el casal de l'antic molí. Finestra enreixada en planta baixa i balcons amb barana de ferro a les plantes superiors. La porta d'accés és amb arc rebaixat amb la inscripció amb la data 1791. L'altre edifici adossat és la fàbrica de filatures. És un edifici rectangular de planta i tres pisos, amb teulada a dues aigües amb encavallada de fusta. Cada planta té dinou finestrals amb arcs carpanells. Els sostres són de bigues de fusta amb revoltons. Hi ha reforços de l'estructura de fosa. | 08114-146 | Camí del Molí, s/n | L'any 1454 el priorat de Sant Genís de Rocafort va rebre la concessió del batlle general de Catalunya per construir un moli fariner de dues moles, a la riba del riu Anoia que consideressin més propici. El molí va ser construït a la banda esquerra del riu i va continuar en actiu fins el segle XIX. Al 1854 s'hi va construir una fabrica de filats al costat del molí que era coneguda amb el nom de Molí Fariner . Es conserva un turbina a la planta baixa que s'alimenta per mitjà d'un canal de rec. La fàbrica segueix el model de fàbrica anglesa de Boulton and Wat, molt estès a Europa i, especialment, a Catalunya durant el segle XIX. La fàbrica va tancar les seves portes l'any 1981; el seu propietari, Ramon Alegre, va donar l'edifici a l'Ajuntament de Martorell. Avui en dia es un equipament social i cultural. | 41.4709700,1.9193300 | 409763 | 4591605 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53588-foto-08114-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53588-foto-08114-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53588-foto-08114-146-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 35 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53649 | Oratori del Viacrucis del Convent del Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-viacrucis-del-convent-del-caputxins | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Restes dels murs de la capella de planta rectangular. | 08114-207 | La Torreta | Data probablement de la primera meitat del segle XIX. Es tracta d'un oratori que es troba dins el clos dels frares. Des del convent dels Caputxins s'hi accedeix per un camí que puja el turó serpentejant fins l'oratori; actualment es troba en un estat precari. | 41.4713000,1.9318700 | 410811 | 4591629 | 08114 | Martorell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53649-foto-08114-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 96 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53624 | Edifici NH | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-nh | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici de planta baixa i dues plantes pis. A planta baixa hi ha dues grans portes de magatzem. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb tres obertures i a la planta superior una galeria oberta amb vuit obertures amb barana de balustres. El coronament de façana és entretallat i presenta una cornisa motllurada. | 08114-182 | C. Sant Josep, 43 | La part superior de la porta d'entrada a l'edifici presenta una reixa amb les inicials NH i la data 1934. La tipologia de l'edifici es correspon amb les edificades, a la segona meitat del segle XIX, pel mestre de cases Josep Bargalló entre els anys 1886 i 1879 llogades a jornalers camperols. En algun moment sembla haver format una unitat amb l'edifici contigu quan es deurà modificar la planta baixa de l'edifici que ara presenta grans portes pròpies d'un magatzem. | 41.4717800,1.9264100 | 410356 | 4591688 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53624-foto-08114-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53624-foto-08114-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 71 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53647 | Torre Elisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-elisa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Edifici aïllat envoltat de jardí. De planta baixa i dos pisos. Al centre s'aixeca una torre hexagonal d'una alçada més amb coberta de sis vessants de ceràmica vidriada, com la resta de cobertes de l'edifici. Les façanes tenen sòcol de pedra, esgrafiats als dintells de les finestres amb temes florals i filigranes. A la part posterior hi ha una terrassa delimitada per pilarets i passamà de ferro. La tanca del carrer Vistalegra és feta amb pilastres d'obra amb decoració de ceràmica vidriada i reixa de ferro forjat. Té un jardí amb una gran palmera i altres arbres. | 08114-205 | C. Vistalegre, 37 | 41.4720300,1.9283400 | 410517 | 4591713 | 1914 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53647-foto-08114-205-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 94 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53671 | Cases del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-josep | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edificat bàsicament amb edificis estrets de dues o tres plantes com són els edificis dels números 6, 7, 21, 23 i 30-30A. Destaquen l'edifici del número 27 i l'edifici NH. | 08114-229 | C. Sant Josep | Les primeres cases que s'hi van construir daten de la segona meitat del segle passat i formen un conjunt homogeni de cases de planta baixa, celler i pis. Foren edificades pel mestre Josep Bargalló i llogades per a jornalers del camp. El carrer de Sant Josep es va denominar carrer del Capità Garcia Hernández des de l'any 1931, però al 1939 recuperà el nom de carrer de Sant Josep. | 41.4720700,1.9268300 | 410391 | 4591719 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53671-foto-08114-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 20 BPU-02.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53623 | Habitatge al carrer Sant Josep 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-sant-josep-27 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici entre mitgeres, planta quadrada, planta baixa i dos pisos. Composició simètrica a partir dels buits de planta baixa que tenen continuïtat en el darrer pis. Arcs carpanells molt rebaixats tant a l'accés de l'edifici com a la galeria correguda i barana de balustres ceràmiques al pis superior. Muntants sobre sortits en portes i finestres. L'embigat i sota coberta és original. Petita cornisa amb dentellons. Fusteria fusta, persianes de llibret. Façana restaurada i pintada. | 08114-181 | C. Sant Josep, 27 | L'edifici presenta la tipologia constructiva comú que presentava antigament aquest carrer: Planta, celler i pis. Foren edificades a la segona meitat del segle XIX pel mestre de cases Josep Bargalló entre els anys 1886 i 1879, el qual les va llogar a jornalers camperols. Durant la Segona República el carrer de Sant Josep va passar a denominar-se carrer del Capità Garcia Hernández , però l'any 1939 el carrer va recuperar el nom de carrer Sant Josep. | 41.4721500,1.9269100 | 410398 | 4591728 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53623-foto-08114-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 70 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 53504 | Rellotge de sol al carrer Vistalegre, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-carrer-vistalegre-34 | XX | Està situat a la part superior esquerra de la façana principal d'un habitatge unifamiliar situat al carrer Vistalegre, núm. 34. Es tracta d'un rellotge de sol vertical declinant. El rellotge és circular i marca les hores des de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, els números estan escrits en xifres aràbigues. A la part superior hi ha representat el sol d'on surt el gnòmon. Està emmarcat per un requadre decorat amb motius vegetals i a la part inferior hi ha la inscripció 'EL TEMPS ES OR I SOMRIURE UN TRESOR'. | 08114-62 | C. Vistalegre, 34 | 41.4721700,1.9278100 | 410473 | 4591729 | 1982 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53504-foto-08114-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53504-foto-08114-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | Jaume Amat Bargués | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 53646 | Habitatge carrer Vistalegre 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-vistalegre-34 | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Edifici cantoner de planta baixa i dues plantes pis. Porta d'accés amb arc rebaixat i finestra amb reixa de ferro a la planta baixa. Al primer pis balcó i una finestra emmarcada amb un esgrafiat i un altre que representa un gerro. Al pis superior dues petites finestres amb arc de mig punt i entre elles un rellotge de sol amb la inscripció 'El temps és or i somriure un tresor'. Les finestres també tenen esgrafiats. Els esgrafiats són de Jaume Amat. | 08114-204 | C. Vistalegre, 34 | Les primeres cases edificades al carrer Vistalegre daten de 1888 i les va fer edificar el propietari Eugeni Manent. L'edifici es singularitza pels esgrafiats realitzats per Jaume Amat on destaca un rellotge de sol entre motius florals. | 41.4721800,1.9278000 | 410472 | 4591730 | 1881 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53646-foto-08114-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53646-foto-08114-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53646-foto-08114-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 93 BPU-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 53591 | Torre Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ros | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Habitatge aïllat de planta rectangular de dues plantes amb torre a la cantonada d'una planta més. Cobertes a diverses aigües de teula àrab i gran voladiu. La casa està envoltada per un jardí amb una tanca d'obra amb reixa metàl·lica. | 08114-149 | C. de la Muntanya, 6-8 | Es tracta de la casa de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros. Projectada pel mateix arquitecte i construïda l'any 1920 al peu de la serra de les torretes. Presenta trets d'estil modernista i altes d'estil noucentisme; té dos cossos perpendiculars units per una torre octogonal amb coronament piramidal. Les teulades són de ceràmica i la xemeneia es de trencadís. | 41.4722400,1.9275400 | 410451 | 4591737 | 1920 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53591-foto-08114-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53591-foto-08114-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53591-foto-08114-149-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Ros i Ros | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 38 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 53645 | Torre de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-langel | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament. | Edifici de planta rectangular de planta baixa i dues plantes pis. A la planta baixa hi ha la porta d'accés amb la data 1889 i una finestra a cada costat amb reixes de forja. Al primer pis sobre la porta, un balcó central amb barana de balustre i dos balcons ampitadors a cada costat. Al pis superior hi ha tres finestres seguint els eixos verticals. La façana presenta esgrafiats en forma de medallons. A la façana posterior hi ha una galeria suportada amb dues columnes que forma una terrassa a la primera planta. | 08114-203 | C. Vistalegre, 32A | L'Edifici data del 1888. Rep el nom de Torre de l'Angel perquè al cim de l'edifici s'hi va construir una torre-mirador que conté un penell giratori, que assenyala la direcció dels vents, en forma d'àngel. La torre va ser engrandida l'any 1911. | 41.4722500,1.9278600 | 410477 | 4591738 | 1889 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53645-foto-08114-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53645-foto-08114-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53645-foto-08114-203-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 92 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/