Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51364 | Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joaquim | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>Església de planta basilical de tres naus i absis no marcat en planta. La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser i sostingudes amb cairats de fusta. La part del presbiteri està decorada amb pintures murals. La il·luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, on hi ha representats els Sagraments i l'escut de Martorelles. Originalment, s'hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que a causa del desnivell la nova entrada es situa a l'est. En un extrem de la façana sud s'alça el campanar, de tres nivells i cobert a dues vessants. Aquest consta d'obertures d'arc pla de petites dimensions, excepte al pis superior, on alberguen les campanes. A l'exterior, sobre les capelles laterals arrenquen petits contraforts que reforcen la nau. A la façana de ponent s'hi adossa la rectoria. L'acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.</p> | 08115-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Des de molt antic, els habitants de la part baixa del municipi feien a peu el trajecte per anar a missa fins a l'església de Santa Maria de Martorelles, situada a la part alta del poble. Tot i que les masies de Can Sunyer i Carrencà tenien capelles pròpies, la de Sant Martí i de Sant Domènec respectivament, aquestes eren d'ús privat i només s'hi podia assistir en ocasions contades. L'any 1927, la part coneguda a Martorelles de Baix es va segregar de Santa Maria de Martorelles i va passar a denominar-se Martorelles. Aleshores va començar a plantejar-se la possibilitat de construir una església pròpia. L'esclat de la Guerra Civil i el període de postguerra van ajornar aquesta voluntat. L'any 1955, l'aleshores mossèn Josep Paituví, va recuperar la iniciativa, amb l'ajuda del grup 'Junta de Construcción de la Nueva Iglesia'. El senyor Joaquim Pont i Puig va cedir el terreny per a construir-la, i molts martorellencs i martorellenques van fer les aportacions que van permetre que fos bastida. La primera pedra de l'església de Sant Joaquim (advocació en honor del donant del terreny) va col·locar-se el 24 de juny de 1956, en què l'arquebisbe Gregorio Modrego va beneir-la i va oficiar la primera missa. El setembre de 1959 el bisbe auxiliar D. Narcís Jubany va beneir el temple, quedant així parcialment inaugurat, ja que les obres no es trobaven finalitzades. No va ser fins al juny de 1976 en què l'església de Sant Joaquim es va constituir com a parròquia.</p> | 41.5285100,2.2351100 | 436188 | 4597712 | 1959 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Marià Romaní | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51365 | Molí de Lloberons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lloberons | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. PÉREZ, X. (1998). Referències al Vallès Oriental en un inventari manuscrit del 1718. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. PIBERNAT, S. (1936). Notes històriques del Vallès: Parròquia de Cabanyes. Badalona: Agrupació Excursionista Badalona.</p> | XII-XIX | En estat ruïnós. A l'interior hi creixen arbres i heura que en malmeten l'estructura. | <p>Les restes del molí es troben situades en un marge al final del carrer del Molí del polígon industrial, a tocar de la carretera de Montornès. És de planta rectangular i tan sols se'n conserva l'estructura exterior, havent quedat l'interior cobert per la runa de l'enderroc. La part més ben conservada és la cara nord i est, en què el mur presenta dos nivells d'alçat. La façana de ponent s'ha esfondrat en la seva pràctica totalitat. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, amb algunes parts reconstruïdes de maó. També són d'aquest material les dues úniques obertures visibles, situades a la cara nord i est. Els angles cantoners conservats estan acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. Davant la façana est hi ha la bassa del molí, actualment totalment coberta de vegetació.</p> | 08115-2 | C. del Molí | <p>Les notícies més antigues que tenim del Molí de Lloberons es remunten a l'any 1197, quan Berenguer Bernat de Cabanyes dóna a la seva filla Azalaida el castell de Radulfo (castell Ruf) i el molí de Loberot, entre d'altres possessions PIBERNAT (1936:13). Més endavant, a partir de l'any 1374, apareix documentat entre les possessions de la Cartoixa de Montalegre de Tiana (PÉREZ 1998). L'any 1553 també apareix nombrat en el fogatge de Santa Maria de Martorelles. En una casa propera s'ha localitzat una inscripció de pedra de salvaguarda pontifical i reial, així com una fita de la Cartoixa, que originalment s'haurien localitzat al molí. Per abastir-lo d'aigua, la mateixa Cartoixa de Montalegre va fer construir un rec que provenia de Montornès del Vallès i que més endavant abastia al molí de Carrencà, seguint fins al terme de Sant Fost. El molí va ser un domini de la Cartoixa fins a la desamortització de Mendizábal del 1836, en què la propietat de les terres dels ordes religiosos van passar a ser de lliure disposició.</p> | 41.5355200,2.2397000 | 436578 | 4598487 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51366 | Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que l'aspecte exterior és bo, a l'interior s'observen deficiències estructurals importants, que han estat solucionades de forma provisional. | <p>La masia de Carrencà es troba construïda a la part baixa del nucli urbà, sobre la carretera de Montornès. Una part de la finca ha quedat sense urbanitzar, al centre del qual hi trobem el conjunt arquitectònic format per la masia, la capella, el celler, el pou i la masoveria. Des de la carretera s'enfila un camí que porta al recinte del mas, que queda tancat per una lliça, al costat de la qual hi ha la inscripció: 'MANSO CARRANCÁ/ M.R/ 1667-1940'. El volum principal és de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al centre del frontis hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, des del qual arrenca el suport forjat del balcó del primer pis. Aquest té accés des d'un finestral d'arc pla de pedra carejada, com també ho és el finestral del costat. La resta d'obertures del volum són arrebossades, emmarcades de diferent tonalitat imitant la pedra carejada. Entre les finestres del segon nivell hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. A l'interior es conserven la major part dels paviments de tova originals, així com els cairats de fusta dels sostres. A cada costat d'aquest volum hi ha un altre volum adossat de planta baixa i pis i coberta a una vessant. Tots dos tenen accés per portals d'arc escarser arrebossat, entre els quals hi ha pedrissos amb motius ceràmics. La resta d'obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte un finestral de pedra carejada amb llinda inscrita amb l'any '1667', que es troba alineat amb els finestrals del primer pis del volum principal. El seu interior ha estat reformat, especialment la part que acull les dependències municipals. Des d'aquesta surt un pontet que comunicava amb la capella, tot i que actualment l'accés es troba tapiat. El temple és de planta quadrangular i està coronat amb un campanar d'espadanya. A la façana posterior també hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que responen a ampliacions fetes amb posterioritat. Des de migdia hi ha un annex amb un gran portal d'arc escarser ceràmic, que dóna pas a un espai obert entre els volums. L'acabat exterior de tots els volums és arrebossat i pintat de color blanc, excepte els emmarcaments de les obertures, els angles cantoners i els arcs que imiten galeries als cossos laterals, que estan pintats de color cru. Els ràfecs presenten imbricacions de teula i rajol ceràmic. Davant la façana principal hi ha el pou d'aigua, la masoveria, molt reformada i habilitada com a bar, i a l'altre extrem del pati el celler.</p> | 08115-3 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>El nom de Carrencà ja apareix documentat a finals del segle XII, en un pergamí del monestir de Montalegre. L'arbre genealògic del llinatge dels Carrencà es remunta al segle XIII, i té continuïtat fins als nostres dies. El mas era una de les propietats agrícoles més fortes de la zona, pel que comptabilitzava un bon nombre de camps de conreu de regadiu i secà i de bosc. A més, davant la masia, a l'altre costat de l'actual carretera de Montornès, hi havia hagut un molí fariner de la mateixa propietat, documentat des del segle XIII, que va ser motiu de nombrosos plets i conflictes al llarg de les diferents generacions. Aquest rebia l'aigua del rec gran, després d'abastir al molí de Lloberons. Al llarg del segle XVIII el mas Carrencà va esdevenir una de les explotacions vitivinícoles més importants de la comarca, tal com ho testimonia el seu celler. En aquest moment, l'any 1748, també es va construir la capella de Sant Domènec, que comunicava amb la casa a través d'un pontet cobert. Però l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que afectava mortalment els ceps, va suposar la fi de la seva esplendor. Coincidint amb aquesta crisi, a finals del segle XIX els Carrencà van vendre la propietat. Durant la Guerra Civil, la casa va servir per allotjar refugiats. L'any 1949 la casa va patir la darrera de les grans reformes de la seva existència, quedant dividida en sis vivendes independents. Finalment, vers l'any 1985, va ser cedida a l'Ajuntament. A causa del seu estat estructural deficient, s'hi va fer una intervenció preventiva poc respectuosa amb la construcció, amb l'ús de bigues d'acer vistes que en reforcen l'estructura.</p> | 41.5282400,2.2288600 | 435666 | 4597686 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antigament, davant la casa hi havia una bassa i un safareig, avui desapareguts. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51367 | Pou d'aigua de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Torre de maó vist que es troba situada davant la capella de la masia de Carrencà. És de forma cilíndrica amb base troncocònica. Consta de tres nivells diferenciats per motllures dentades i està coronada per una barana amb obertures romboïdals. S'hi accedeix per una porta de mig punt i presenta dues finestretes de mig punt al segon nivell.</p> | 08115-4 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>Aquest pou datable d'entre finals del segle XIX i principis del XX va ser construït per abastir d'aigua el safareig de la masia, avui desaparegut. Segons diversos testimonis orals, el pou bombava l'aigua per mitjà de l'energia eòlica, a través d'un molí de vent situat a la part superior.</p> | 41.5278700,2.2288300 | 435663 | 4597645 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51368 | Capella de Sant Domènec de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-domenec-de-carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Capella de planta rectangular i una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa composta i pilastres. El presbiteri es troba alçat respecte la resta del temple, i presenta un retaule modern amb el sant. Al costat dret de l'altar hi ha una petita sagristia, des de la qual ascendeixen unes escales paral·leles a la nau que condueixen al cor. Aquest està suportat per un arc carpanell i està delimitat amb una barana de balustrada. Des d'aquí la capella comunica amb la masia a través d'un pontet, que en l'actualitat es troba tapiat. La il·luminació de la capella es fa a través dels òculs que hi ha sota les llunetes i als peus del temple, a mode de rosassa. S'hi accedeix per una porta d'arc escarser, que incorpora un perfil motllurat al voltant i una placa on hi consta 'JHS'. El frontis queda rematat per una cornisa plantejada en voladís interrompuda a la part central, d'on surt el campanar d'espadanya. La façana de migdia està reforçada amb dos contraforts. La capella rep el mateix tractament exterior que la masia, arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-5 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>L'any 1748 el Vicari General va concedir la llicència a Antic de Carrencà per a la construcció de la capella a la pairalia de Carrencà, amb l'oposició del rector. Les obres es van començar aquell mateix any, el dia 20 de febrer, i el 28 d'abril ja va ser beneïda. Durant la Guerra del Francès, el 1809, i el cop d'estat del general Prim, l'any 1868, va ser saquejada. També ho va ser amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940, l'aleshores propietari de Carrencà la va fer reconstruir. L'any 1955 va recuperar la llicència per celebrar-hi misses, i el 1958 es va beneir la nova campana. Fins que no va quedar construïda l'església de Sant Joaquim, es celebrava una missa a l'any a la capella. La Joventut Sardanista de Martorelles va restaurar-ne el retaule. Des del 1997 l'Associació d'Amics de la Capella de Can Carrencà es fa càrrec de la seva conservació.</p> | 41.5279700,2.2290400 | 435681 | 4597656 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51369 | Can Fenosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fenosa | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Presenta deficiències estructurals. | <p>La masia de Can Fenosa es troba construïda en una plana sobre la carretera de Montornès, amb un mur de contenció que salva el desnivell que hi ha entre ambdues. En un extrem del mur hi ha una porta d'arc pla de pedra carejada, que servia d'accés per a les persones, i que avui ha quedat tocant a la carretera. Alhora, uns metres més endavant, comença un camí paral·lel sense pavimentar que porta directament a la casa. La seva estructura és rectangular, té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i consta de planta baixa, pis i golfes. La masia es troba dividida en dues vivendes independents, i per les restes que s'observen a la façana posterior, sembla que antigament estava constituïda per diversos habitatges. El frontis s'orienta a garbí i es composa simètricament segons cinc eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat amb motllura ressaltada de diferent tonalitat. A l'eix central hi ha el portal d'accés, d'arc escarser, com també ho és un segon portal de majors dimensions, que es correspon amb l'accés a la segona vivenda. Les golfes s'obren amb finestres d'arc de mig punt, formant un grup de tres a l'eix central. A la façana de mestral hi ha adossat un campanar de planta rectangular de quatre nivells d'alçat, pel que sobresurt en alçada respecte la resta de la construcció. Aquest presenta la mateixa tipologia d'obertures que el frontis i una cornisa dentada a l'alçada del tercer nivell, des de la qual arrenca un perfil motllurat amb un òcul i tres pòrtics de mig punt, on antigament hi havia la campana. Com a remat del campanar hi ha un petit capcer semicircular i gerros ceràmics decoratius en cadascuna de les cantonades. A la façana de xaloc hi ha adossat el celler, a l'interior del qual s'hi observen dues tines de planta quadrangular revestides amb ceràmica vidriada. Dins la masia es conserven els paviments originals de tova i pràcticament tots els sostres de cairats de fusta. L'acabat exterior és arrebossat amb morter de calç. Davant la façana principal hi ha els coberts i un pou de planta circular amb coberta semiesfèrica, i a pocs metres de la façana posterior hi ha les corts i l'era.</p> | 08115-6 | Carretera de Martorelles a Montornès, km. 15 | <p>El nom de Fenosa està documentat a la zona des de finals del segle XV. Tanmateix, la masia actual de Can Fenosa va ser construïda entorn el segle XIX. En els amirallaments de l'any 1889 hi consta el Manso Fenosa, propietat de José Ciuró i Montaná, situat al 'cuartel Norte, número 19'. Les seves propietats agrícoles i forestals s'estenien fins a la plana fluvial del riu Besòs, que eren explotades per un nombre important de treballadors que residien al mas. El campanar era utilitzat per avisar-los de l'inici i l'acabament de la jornada laboral. L'any 2006, en aquests terrenys s'hi va construir una gran factoria, fet que va tenir una forta controvèrsia per ser considerat el darrer connector biològic de la zona.</p> | 41.5357900,2.2405300 | 436647 | 4598516 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51369-foto-08115-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51369-foto-08115-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51369-foto-08115-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya hi consta. 'Segons diuen els masovers, la façana era rematada per una cornisa i al mig d'un cercle hi deia 'Restaurada 1929 [1922]'. També els hi sembla recordar que a dins al campanar o torre mirador hi deia: '1835'.' | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51370 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-4 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>La masia de Can Puig està situada a ponent del nucli de Martorelles. És de planta basilical, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; al centre hi ha el portal d'accés, d'arc carpanell adovellat. Sobre aquest eix hi ha un finestral d'arc escarser de pedra carejada, que té sortida a un balcó. Les golfes s'obren amb una finestra d'arc escarser arrebossat, amb un òcul petit a cada costat. Els eixos laterals presenten obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat, les del primer pis amb llindes inscrites: '1756 IOAN PUIG ME FE(CIT?)' i 'LACABADA LANY 1792 JOAN PUYG LA FETA LA CASA NOVA' amb una creu intercalada. En aquest nivell hi ha pintat un rellotge de sol de forma circular. Al costat del portal hi ha una un plafó amb trencadís ceràmic i motiu heràldic, que ha estat incorporat recentment. Les finestres de les altres façanes són d'arc pla arrebossat, algunes de les quals han estat obertes modernament. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Alçada sobre la façana de ponent hi ha una gran era encaironada, al voltant de la qual hi ha els coberts i la lliça per on originalment s'accedia a la finca.</p> | 08115-7 | C. de Can Puig, 1 | <p>En un capbreu de l'any 1447 apareix nombrada la casa de Puig. Més endavant, al fogatge de l'any 1497 hi apareix nombrat un tal Puig. Tanmateix, tant per les característiques constructives de l'edifici com per les inscripcions que hi ha inscrites a les llindes, creiem que la construcció actual data entorn el segle XVIII. És possible que la masia actual fos bastida sobre una altra més antiga.</p> | 41.5298900,2.2347100 | 436156 | 4597865 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51371 | Bòbila Molist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-molist | <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | -XI/-VII | La bòbila ja no existeix i la zona al voltant està urbanitzada. | <p>A la zona de la Bòbila Molist s'hi va trobar material arqueològic corresponent a una necròpolis de la cultura dels camps d'urnes, tal i com consta a la Carta Arqueològica. Entre la troballa trobem un plat o una tapadora amb l'interior decorat amb canals que es creuen. En aquest indret hi havia una bòbila que va ser enderrocada a finals del segle XX a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08115-8 | C. de la Sínia, 3 | <p>La troballa va fer-se de manera fortuïta. L'únic que es coneix és que el material es va dipositar al Museu de Sabadell.</p> | 41.5250000,2.2438400 | 436913 | 4597316 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51371-foto-08115-8-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51372 | Lledoner de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-puig | L'interior del tronc està buidat. | <p>Lledoner (Celtis australis) centenari que es troba situat davant la masia de Can Puig. Presenta un tronc buidat per dins i obert de dalt a baix per un costat. És un arbre de tipus caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és el lledó, força petit i de color verd abans de madurar i fosc quan madura a la tardor.</p> | 08115-9 | Carrer de Can Puig | <p>L'arbre va ser declarat Arbre d'Interès Local i Comarcal el 16 d'octubre de 1990. Els lledoners són arbres molt habituals en les proximitats de les masies, ja que la seva fusta era aprofitada per fer estris i objectes.</p> | 41.5297000,2.2351400 | 436192 | 4597844 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51372-foto-08115-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51372-foto-08115-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51373 | Galeria subterrània de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-subterrania-de-carrenca | XX | Segons les fonts que hi van entrar, part del sostre s'ha esfondrat. | <p>Galeria subterrània que transcorre pel subsòl de la masia de Carrencà, de la qual se'n desconeix el traçat. Segons testimonis orals, la galeria tenia un recorregut considerable per sota la casa. Expliquen que a l'interior s'hi va trobar una màquina de fer moneda i betum. Està excavada directament del terra.</p> | 08115-10 | Sota la masia de Carrencà | <p>La galeria es va posar al descobert de manera fortuïta, quan el camió de la brigada va quedar encallat en accedir al recinte, sota el pont de la capella. Els bombers van intervenir-hi i van accedir a la galeria. Davant la garantia de resistència que oferia la construcció, es va procedir a tapar-la. Probablement es tracta d'un refugi utilitzat en períodes de conflicte, com pot ser la Guerra Civil, quan a la masia s'hi van allotjar refugiats.</p> | 41.5279600,2.2288800 | 435668 | 4597655 | 08115 | Martorelles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51373-foto-08115-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51374 | Fons de l'Arxiu Municipal de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-martorelles | <p>GINEBRA, R.; PÉREZ, X. (2006). Transcripció i traducció de la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. Ajuntament de Martorelles.</p> | XVI-XXI | <p>L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVI fins a l'actualitat. Entre la documentació més antiga que conserva, destaca la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i el fons particular de Jaume Sindreu. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: Del fons de Jaume Sindreu hem de destacar diversos documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII: - Testaments, últimes voluntats i inventaris - Registre d'enterraments - Llistats de les persones que han de complir lo precepte de la comunió pasqual (1608-1897). Va ser restaurat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2008. - Memorial de tots los grans que se han recollit en la rectoria de Martorelles - Esborrany/registre de documents eclesiàstics - Rebut imatge de Sant Isidro i Querubí per a la Parròquia de Santa Maria de Martorelles - Pactes/actes de concòrdia - Document parlant del funcionament de l'església i atribucions del rector - Censals, deutes, delmes - Documents patrimonials A banda, també conté fascicles i publicacions, documentació relacionada amb l'església, documentació particular i urbanística, escrits polítics i periodístics, etc.</p> | 08115-11 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257300,2.2434000 | 436877 | 4597397 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El document més antic de l'arxiu, la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles; va ser transcrit i traduït per Rafael Ginebra i Xavier Pérez, amb el suport de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i va ser editat l'any 2006. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51375 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-martorelles | XIII-XXI | Els pergamins estan en mal estat de conservació. | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Martorelles es troba ubicat a la rectoria de Santa Maria. S'hi conserva la documentació generada per la parròquia entre els segles XVIII i XXI. Hi ha un total de 77 documents, on hi ha cartes, rebuts, comptes, estadístiques, expedients, inventaris, fotografies, etc. Tanmateix, la major part de documentació antiga d'aquesta parròquia està custodiada al Museu Diocesà de Barcelona, de la qual destaquen 28 pergamins del segle XIII fins al XVI. També s'hi conserva la següent documentació : 1. Escriptures civils (segles XVI-XVII) 2. Testaments (s. XVI-XIX) 3. Censals, Capbreus (s. XVII-XVIII) 4. Delmes, Fundacions, Censos (s. XVII-XVIII) 5. Capítols Matrimonials (s. XVII) 6. Confraria del Roser, Aniversaris (s. XVII- XIX) 7. Celebracions de misses (s. XVII-XIX) 8. Confessions i Comunions (s. XIX) 9. Delmes (s. XVII) 10. Inventaris, Censos, Testaments, Concòrdies, Deutes, Vendes, Impresos (s. XVIII-XIX) 11. Capbreus, Aniversaris, Censals, Administració Roser (s. XVI-XIX) 12. Administracions (s. XVII-XIX) 13. Varia (s. XVI) 14. Varia (s. XVI) 15. Economia (s. XIX) 16. Fundació, Consueta (s. XV-XIX) 17. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 18. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 19. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 20. Llibres Sacramentals i Pergamins (s. XVI-XX) 21. Llibres Sacramentals, Confraries, Visites (s. XVIII-XX).</p> | 08115-12 | C. de l'Església, 1. Santa Maria de Martorelles | <p>Els actuals municipis de Santa Maria de Martorelles i Martorelles formaven un sol municipi fins l'any 1927, en què es van segregar. Tanmateix, l'església de Santa Maria es va mantenir com a parròquia de la població fins l'any 1976, en què va passar a ser-ho la nova església de Sant Joaquim. A partir d'aquest moment, la parròquia de Sant Joaquim custodia la documentació de Martorelles.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació ha estat facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal de Granollers. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51376 | Torrent de les Llicorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-llicorelles | <p>FAGEDA, L.; RAÏCH, M. Martorelles, el nostre entorn natural. Regidoria de Medi Ambient. Ajuntament de Martorelles.</p> | Pateix una forta pressió antròpica, la major part es troba canalitzat i s'hi troben deixalles. | <p>Torrent que neix a la zona també denominada Les Llicorelles i transcorre entre el nucli urbà de Martorelles, pel que en la seva major part es troba canalitzat. En aquesta part encara és visible a l'alçada del carrer Anselm Clavé, al seu pas per la font de Can Camp, la qual hi aporta aigua. Poc després, el torrent desemboca al torrent de Can Sunyer. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit associat a períodes de pluja. La vegetació entorn seu és bàsicament de canyissar i algun exemplar residual d'arbre de ribera, a causa de la pressió urbanística entorn seu.</p> | 08115-13 | Nucli de Martorelles | 41.5269600,2.2397700 | 436575 | 4597536 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51376-foto-08115-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51377 | Torrent de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-sunyer | <p>FAGEDA, L.; RAÏCH, M. Martorelles, el nostre entorn natural. Regidoria de Medi Ambient. Ajuntament de Martorelles.</p> | Pateix una forta pressió antròpica, la major part es troba canalitzat i s'hi troben nombroses deixalles. | <p>Torrent que neix per la unió de diversos torrents de Santa Maria de Martorelles, com són el torrent de Can Gurri i el de la Font de Baix. Transcorre per la part sud del terme municipal, prop del qual hi han edificat cases. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit associat a períodes de pluja. Hi ha algun exemplar d'àlber (Populus alba), de vern (Alnus glutinosa), càrex pendul (Carex pendula), cua de cavall petita (Equisetum aruense), plàtans (Platanus hispanica), ortiga borda (Lamio-Alnetum glutinosae), bardissa (Rubo-Coriarietum), canyissar (Arundini-Convolvuletum sepium), etc.</p> | 08115-14 | Barri de Can Sunyer | 41.5267300,2.2359000 | 436252 | 4597514 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51377-foto-08115-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51377-foto-08115-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51378 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos | <p>FAGEDA, L.; RAÏCH, M. Martorelles, el nostre entorn natural. Regidoria de Medi Ambient. Ajuntament de Martorelles.</p> | Ha estat canalitzat amb esculleres de roca i s'ha eliminat pràcticament tota la vegetació de ribera. Pateix una forta pressió antròpica. | <p>El riu Besòs neix a la confluència dels rius Congost i Mogent, estenent-se la seva conca entre les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i el Vallés Occidental. Fa un recorregut de pendent suau, amb un cabal petit però continu, excepte en episodis puntuals de sequera. Al seu pas per Martorelles va ser canalitzat amb esculleres de roca, pel que té menys amplitud i s'ha eliminat la vegetació de ribera que hi havia. A prop del pont de Mollet s'hi ha abocat grans piles de runa. L'aigua que rep prové majoritàriament de les depuradores que hi ha aigües amunt, que recapten aigua de la xarxa Ter-Llobregat.</p> | 08115-15 | Polígon Industrial del Pla | <p>Els rius constitueixen un dels principals elements de desenvolupament del territori. Des d'antic les poblacions i conreus es situaven a prop seu, ja que permetien disposar d'aigua per al consum humà i agrícola. A Martorelles no es van construir edificacions en la proximitat del riu Besòs pel risc que això suposava durant els episodis de crescudes. Tanmateix, s'hi va desenvolupar una agricultura d'horta molt important, la qual s'abastia de l'aigua del Besòs a partir de recs. Un altre aprofitament de l'aigua del qual tenim notícia que des de l'època medieval és la dels molins fariners, que es van instal·lar al seu voltant. A Martorelles hi havia el Molí de Lloberons i el de Carrencà, que van funcionar fins a l'època contemporània. Entre les crescutes importants que ha tingut el riu, és recordada la de l'any 1962, quan la força de l'aigua va emportar-se el pont de Mollet del Vallès, entre moltes d'altres destrosses materials.</p> | 41.5337400,2.2233000 | 435208 | 4598301 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51378-foto-08115-15-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51379 | Torre Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserrat-0 | XX | <p>Torre aïllada que s'emplaça al nucli de Martorelles, sobre el torrent de les Llicorelles i la Font de Can Camp. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla d'obra, excepte el portal, que és d'arc escarser. El portal queda elevat respecte el nivell del carrer, pel que s'hi accedeix a través d'unes escales. Al primer nivell, les obertures incorporen una motllura a la llinda, mentre que la resta tenen la part inferior decorada amb relleus esglaonats. Aquesta decoració es complementa amb la del ràfec, on les mènsules també són esglaonades. A la façana posterior s'hi ha afegit una estructura porxada de ferro i fusta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, mentre que les teules són de ceràmica vidriada.</p> | 08115-16 | C. d'Anselm Clavé, 2 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui carrer de Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre Montserrat n'és un bon exemple, construïda segons un llenguatge arquitectònic proper al modernisme.</p> | 41.5266700,2.2406500 | 436648 | 4597503 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En l'actualitat s'utilitza com a restaurant. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51380 | Font i safareig de can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-camp | <p>ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). “Les Fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca”, a Lauro, núm. 19. Granollers: Museu de Granollers. SORIANO, Q. (2003). Les Fonts i el seu entorn: itineraris per Martorelles. Treball de Recerca (inèdit).</p> | XX | L'espai es troba força degradat, ple de deixalles i pintades vandàliques. L'aigua que surt de la font inunda la part frontal, que impossibilita apropar-se a beure. | <p>La font i el safareig de Can Camp estan situats a tocar del torrent de les Llicorelles, al seu pas pel nucli urbà de Martorelles. La font està construïda sobre una paret de maó, al centre de la qual hi ha una placa metàl·lica que diu: ' FONT DE CAN CAMP 1912-2004'. A la part inferior hi ha el brollador, format per un tub metàl·lic. L'aigua cau sobre una petita pica excavada al terra, tot i que des d'aquesta es perd aigües avall. A banda i banda té un banc d'obra. Una part de l'aigua de la mina va a parar al safareig, de planta rectangular. És fet d'obra, i al seu voltant hi ha les pedres inclinades per rentar la bugada.</p> | 08115-17 | Torrent de les Llicorelles | <p>El safareig i la font es trobaven dins la finca del mas desaparegut de Can Camp. Segons sembla, la casa tenia una rajoleria pròpia, que necessitava força aigua, que era extreta de la font. L'indret era molt concorregut de dones del poble que anaven a fer-hi la bugada, com també ho era el safareig de Can Sunyer i el de Ca n'Arquers, avui desapareguts. Fins que no hi va haver subministrament d'aigua al poble, s'hi anava a buscar aigua per al consum domèstic. L'espai va ser arranjat per Simeó Rabassa l'any 1986, havent quedat com a record un text que promou el respecte pel seu entorn i el monòlit del patronat.</p> | 41.5274200,2.2407300 | 436656 | 4597587 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51380-foto-08115-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51380-foto-08115-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51381 | Rec Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-gran | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XIV | Els pocs trams conservats es troben coberts de vegetació. | <p>El rec gran de Martorelles començava en terme de Montornès del Vallès, prop de l'actual camp de futbol. Segons fonts orals, aquest primer tram era fet de maó sense lligar, mentre que la resta està excavat directament de terra. En terme de Martorelles passava per sota l'actual carretera de Montornès, prop del safareig de Can Fenosa, on hi havia el molí de Lloberons, al qual proveïa d'aigua. Des d'aquí el rec seguia paral·lel a l'actual carrer del Molí, fins al molí de Carrencà, que es trobava sota la masia. En aquest punt, entre la carretera i uns horts, es pot veure un dels únics trams que se'n conserva. Tenia una amplada considerable, al voltant del metre i mig. Des del molí el rec seguia fins al terme de Sant Fost, on proveïa d'aigua els horts.</p> | 08115-18 | Carretera de Montornès | <p>El rec gran va ser construït per proveir d'aigua el molí fariner de Lloberons i, més endavant, al de Carrencà. La primera notícia que tenim del molí és de finals del segle XIV, quan consta com a possessió de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, qui també hauria fet construir el rec.</p> | 41.5294900,2.2297800 | 435744 | 4597825 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51381-foto-08115-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51381-foto-08115-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51381-foto-08115-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a rec de Dalt o 'la mina'. | 119|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51382 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles | <p>La cirera de Martorelles era coneguda als pobles de la contrada com un producte de gran qualitat. Abans al poble hi havia un nombre important d'exemplars de cirerers, essent en l'actualitat gairebé residuals. Encara se'n troben alguns a la vinya de Sa Riera i al municipi de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-19 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons diversos testimonis orals, els famosos cirerers de Martorelles van ser portats pel que havia estat jardiner de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, que va empeltar-los amb els existents.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 51383 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-3 | <p>AMADES, J. (1997), Danses de la terra: Música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona, vol. 2. Tarragona: Edicions el Mèdol. AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. MACIÀ, C. (1995). Ball de Gitanes: el record d'un passat agrari. vol.9 Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans (Notes). SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Martorelles. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. A part, les Colles de Martorelles han ballat quatre peces més pròpies del Ball de Gitanes. La més representativa és el Bolero, que consta de cinc parts amb la tècnica del peu pla i molts punts, com l'eixarrancada. Les altres peces són la Polca i el Recull Vuitcentista.</p> | 08115-20 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El ball de gitanes és una dansa tradicional associada a l'agricultura, molt arrelada al Vallès. Ha tingut moltes modificacions en el transcurs dels segles. Entre elles en destaca la introducció de les bullangues del Carnestoltes, en què la dansa s'acompanyava de personatges carnavalescs que formaven part de la comparsa. D'una banda, els balladors representaven el Bé, mentre que els diables representaven el Mal. La sessió començava amb l'actuació d'aquests últims, en què es buscava divertir al públic entre salts i crits. Segons Amades, a Martorelles els diablots portaven una gran perruca d'estopa que els donava un aspecte entre còmic i grotesc (AMADES 1997:88). També explica que portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191). L'últim dia els diablots cremaven la perruca entre grans cridòries. Alhora, hi havia la figura del Vell que representa l'hivern i la Mort, i la de la Vella, que representa la vida i la primavera. Amades també ens parla de la Vella de Martorelles, que portava un ninot que representava un nadó i li feia moixaines estranyes per fer riure els espectadors, a qui els acostava perquè el besessin i acaronessin. Amb el pas dels anys, aquests personatges van deixar de ser presents en el ball. Les primeres notícies del ball de gitanes a Martorelles es remunta almenys a l'any 1887, en l'article de Francesc Maspons 'Ball de gitanes en lo Vallès', on diu: 'en Puig de Martorelles, una de les cases més riques de la comarca, sortia a ballar amb una botonada tota d'or…'(MACIÀ, 1995: 92), fent referència a l'ostentació social que feien alguns antics balladors. Més endavant, hi ha diversos testimonis gràfics de l'any 1940 on hi apareixen les Colles de Gitanes. Entre els actes més recordats entre els balladors és la sortida a Madrid que es va fer el 1946 i 1950, així com la ballada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona l'any 1947. Abans de la guerra el mestre Virat de Martorelles de Dalt i en Cisco Mero ensenyaven a les colles a ballar. El 1946 va arribar al poble el mestre Baldomero Costa, molt recordat entre els balladors per la seva tècnica i dedicació. No va deixar les colles fins el 1989, tot i que els últims anys era ajudat per Lluís Cendra i Josep Canals. Les Colles de Martorelles no van ballar de forma continuada al llarg de la seva història, sinó que hi va haver períodes d'inactivitat. Tanmateix, des de l'any 1976 no han parat de ballar.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51384 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners | <p>AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>La popular dita ' A Martorelles, carboners' ens indica la importància que va tenir aquesta activitat a la població. Antigament, a Martorelles i Santa Maria de Martorelles hi havia grans extensions de bosc, fet que era aprofitat per molts dels seus habitants, que es dedicaven al carboneig. L'expansió de la vinya va suposar la tala de molts d'aquests boscos, pel que queden pocs vestigis d'aquesta activitat. Tanmateix, la dita ha perdurat fins als nostres dies.</p> | 08115-21 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons Joan Amades, des d'antic el carboneig era una activitat molt arrelada a la zona, fins al punt que tenia influència en el ball de gitanes. Explica que els diablots de les colles carnestoltenques portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191).</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 51386 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc | <p>PÉREZ, X. (1990). Sant Fost, historia d'un poble: dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | <p>La dita 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc' és coneguda arreu. Antigament, aquestes poblacions tenien una important massa forestal, que en alguns casos s'ha vist minvada en els darrers anys a causa del creixement urbanístic. També existeix la variant: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'</p> | 08115-23 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 51387 | La Sala del Cafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-del-cafe | XX | <p>Edifici aïllat que es troba situat al nucli de Martorelles, entre la Plaça de la Sardana i el carrer Costa. És de planta rectangular i està constituït per una nau de notables dimensions, amb la coberta a dues vessants, excepte el cos de tramuntana, que la té a una vessant. L'espai interior està formulat com una gran sala de teatre o casino. El parament dels murs és de maó vist, excepte la part de tramuntana, que està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08115-24 | Pl. de la Sardana, 1 | <p>La Sala del Cafè és un edifici emblemàtic pels martorellencs i martorellenques. Des de mitjans del segle XX era l'espai on s'hi desenvolupaven les celebracions del poble, ja siguin balls populars com actes culturals. Des de fa uns anys, l'edifici ha quedat en desús.</p> | 41.5285600,2.2375900 | 436395 | 4597716 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51388 | Can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyer | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. GAVÍN, J.M. (1989). Inventari d'Esglésies del Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín.</p> | XVIII | <p>Masia que ha quedat situada dins el nucli urbà, a tocar del parc que porta el seu mateix nom. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, d'arc escarser. Les finestres de la planta baixa s'han ampliat modernament, mentre que les del primer pis tenen sortida a un balcó. L'acabat exterior és arrebossat.</p> | 08115-25 | C. de Can Sunyer, 37 | <p>El nom Sunyer està documentat a la zona des del segle XVI, al fogatge fet l'any 1553. Tot i així, des del segle XIV hi ha documentat dins la finca la capella de Sant Martí. Hi ha poques referències a la mateixa, però se n'han conservat dos testimonis gràfics de principi del segle XX que confirmen que encara existia, tot i que en molt mal estat de conservació. Tanmateix, la primera referència al mas data del segle XVIII, quan hi residia un tal Esteve Sunyer. Durant la segona meitat del segle XX la casa ha estat molt reformada i el seu entorn s'ha urbanitzat.</p> | 41.5262200,2.2381100 | 436436 | 4597455 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51388-foto-08115-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51388-foto-08115-25-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51389 | Piles de blat de moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-de-blat-de-moro | Ja no es practica. | <p>Segons diversos testimonis gràfics, a Martorelles era molt habitual fer piles de blat de moro que es recolzaven a les façanes de les cases. Després de la collita, s'anaven a tallar arbres al bosc, majoritàriament pins, previ consentiment del propietari. Tot seguit es pelaven els troncs, tot deixant alguna branca, i es lligaven a les façanes per la part superior. Les panotxes es començaven a col·locar des de baix, lligant-les al tronc amb les fulles que hi quedaven. Les tres primeres es posaven entrecreuades, i sobre d'aquestes s'anava pujant fins a la part superior del tronc, al qual s'arribava gràcies a una escala. Normalment es feia una quantitat de piles important, que cobrien tota la façana, pel que era habitual que els veïns hi col·laboressin. Aquesta tècnica servia per assecar el gra i salvaguardar-lo dels rosegadors.</p> | 08115-26 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Hi ha nombrosos testimonis gràfics on apareixen les cases del poble amb les façanes cobertes de piles de blat de moro. Tot i que aquesta tècnica artesanal no és exclusiva de la població de Martorelles, sí que hi era molt comú.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51389-foto-08115-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51390 | Can Bonafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonafont | XX | Es troba en estat de deteriorament perquè està deshabitada. | <p>Torre aïllada que es troba situada en una finca del carrer Josep Anselm Clavé. És de planta en forma de 'L', de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos definits per obertures d'arc pla revestides amb estuc, excepte a les golfes, on hi ha cinc pòrtics esglaonats de les mateixes característiques. El portal d'accés és de majors dimensions i té dues mènsules que suporten el balcó superior. Sobre el finestral central hi ha un plafó ceràmic amb iconografia de Sant Jordi. La resta de finestrals del primer pis estan delimitats amb balustrada. De la part est de la coberta en sobresurt una torre quadrangular amb barana en forma de merlets. A la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants. La casa està acabada amb un important ràfec suportat amb cabirons. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte els emmarcaments de les obertures, les cantonades i les cornises dels nivells de forjat, que són grises.</p> | 08115-27 | C. Josep Anselm Clavé, 103 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui carrer de Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La casa de Can Bonafont n'és un bon exemple.</p> | 41.5250800,2.2453300 | 437037 | 4597323 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51390-foto-08115-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51390-foto-08115-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51390-foto-08115-27-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51391 | Ca la Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mort | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XVIII | La coberta es troba en mal estat i presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>Casa amb la façana posterior encarada al carrer Josep Anselm Clavé. Està constituïda per dos volums perpendiculars davant dels quals hi ha una gran era encaironada. El volum principal és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades. La façana posterior té tres finestres al primer pis arrebossades amb ampit motllurat i la central amb sortida a un balcó. A la façana de garbí hi ha adossat perpendicularment el segon volum, de mateixa alçada i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les seves obertures també són d'arc pla arrebossat. Des del carrer hi ha un petit portal d'arc escarser que comunica amb aquest cos. A pocs metres de la façana principal hi ha un cos annex amb un safareig. L'acabat exterior de les construccions és arrebossat i pintat de color ocre.</p> | 08115-28 | C. Josep Anselm Clavé, 50 | <p>La casa de ca la Mort va ser construïda durant el primer terç del segle XVIII pels Xicola, que n'han mantingut la propietat fins l'actualitat. Segons Garcia-Pey, el motiu de la casa prové de la malaltia del tifus que afectà a un dels seus habitants durant tres anys, fet que li donà una aparença poc saludable. Per aquest motiu, la gent el començà a anomenar 'El Mort', que acabà donant nom a la casa.</p> | 41.5251900,2.2434700 | 436882 | 4597337 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51391-foto-08115-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51391-foto-08115-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51391-foto-08115-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51392 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles | XX | <p>Edifici aïllat que es troba situat entre el carrer de les Escoles i el carrer Anselm Clavé, on hi ha un mur de contenció amb arcs que suporta el seu pati. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A cada extrem de la façana hi ha un portal d'accés d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra, al costat dels quals hi ha dues finestres d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. Entre les finestres centrals hi ha una filada de finestres de menors dimensions i de mateixes característiques. La façana posterior té una filera de deu finestres de mateixes dimensions d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. El ràfec té una volada considerable i queda suportat per cabirons. L'edifici es troba construït en una zona amb lleuger desnivell, pel que la façana posterior té més alçada, amb un sòcol de pedra a la base. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.</p> | 08115-29 | C. de les Escoles, 8 | <p>L'edifici de les Escoles va ser construït durant el primer terç del segle XX, segons una estètica pròxima al noucentisme. Va funcionar com a escola fins la construcció dels nous centres educatius al voltant dels anys 70 del mateix segle. Les dues sales de l'escola posen de manifest la separació entre nens i nenes habitual en aquest període.</p> | 41.5284000,2.2396400 | 436566 | 4597696 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51393 | Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomeu-0 | XIX | El revestiment dels murs està força deteriorat. | <p>Edifici cantoner amb la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, amb els finestrals del primer pis de majors dimensions i baranes forjades. Alineat amb la façana posterior hi ha una portalada amb pilars de capitells ceràmics, entre els quals hi ha una porta de ferro forjat. Al costat hi ha el galliner de la casa, edificat amb posterioritat. Aquest és de planta irregular i d'un sol nivell d'alçat. A la part que fa cantonada amb el carrer de Can Sunyer hi ha pintada la inscripció 'CAN TOMEU 1836'. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, tot i que en les parts més deteriorades es veu el parament de pedra irregular. El galliner presenta una part arrebossada amb morter i l'altra de maó vist.</p> | 08115-30 | C. Josep Anselm Clavé, 16 | <p>La casa de pagès de Can Tomeu va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX. A mitjans del segle XX s'hi va construir el galliner, molt habitual en aquest període pels importants ingressos que suposava.</p> | 41.5259000,2.2413500 | 436706 | 4597417 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51393-foto-08115-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51393-foto-08115-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51393-foto-08115-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51394 | Can Terrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terros | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici entre mitgeres que originalment era una petita masia i que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte els portals situats als extrems, que són d'arc escarser i d'arc deprimit. Entre les finestres del primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat, sota el qual hi consta 'MDCCLII'. La façana queda rematada per un capcer en forma d'espadanya amb una finestra cega d'arc escarser ceràmic, dins la qual hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Josep. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.</p> | 08115-31 | C. de Can Terrós, 13 | <p>La masia de Cal Terrós ha estat molt reformada durant la segona meitat del segle XX, pel que no se'n reconeix la fesomia original. Si tenim en compte la inscripció que hi ha sota el rellotge de sol, podria datar-se de mitjans del segle XVIII, si bé el seu origen pot ser posterior. Segons Garcia-Pey (1997: 61), al capcer hi havia una campana que servia per avisar els jornalers que hi treballaven.</p> | 41.5286600,2.2418800 | 436753 | 4597723 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51395 | Can Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sobira | XIX | <p>La casa de Can Sobirà té la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Està composta per dos volums adossats i un cobert que fa cantonada amb el carrer de Can Sunyer, per on s'accedeix a la finca. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, la del primer pis de la façana posterior amb sortida a un balcó de baranes forjades. En destaca el capcer sinuós que remata les façanes principal i posterior. A la façana de sol ixent hi ha adossat el segon volum, superior en alçada que el primer i coberta de les mateixes característiques. Totes les obertures també són d'arc pla arrebossat. En destaca el coronament de la façana posterior, en forma de capcer semicircular intercalat entre barana de balustrada. Al capcer hi ha escrit 'CASA PAU SUBIRÁ' i a un costat '1825'. A la façana s'hi ha afegit modernament un balcó cobert. Al costat hi ha cossos annexes afegits amb posterioritat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb una sanefa vegetal sobre les finestres del primer pis del volum principal. A l'interior s'hi conserva el celler on s'elaborava el vi. Davant la casa hi ha l'antic pou circular i els horts.</p> | 08115-32 | C. de Can Sunyer, 1 | <p>La casa de pagès de Can Sobirà va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX. Fins fa pocs anys, encara es dedicava a l'activitat agropecuària.</p> | 41.5258000,2.2415600 | 436723 | 4597406 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51396 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-9 | XIX | <p>La festa major de Martorelles es celebra al voltant de la diada de l'11 de setembre. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, entre les quals hi ha la tradicional missa dels difunts. El dia 11 de setembre es fa un acte institucional amb ofrena al monument de Lluís Companys, seguit de la ballada de sardanes i un concert de tarda. La Festa Major comença amb un seguici on hi ha representades les entitats tradicionals i el bestiari, que precedeix el pregó, que dóna pas a les nombroses activitats, entre les que cal destacar el tradicional ball de gitanes, el correfoc del grup de diables Llamps i Trons, la trabucada a Carrencà per part dels trabucaires i un llarg etcètera.</p> | 08115-33 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Tradicionalment, la Festa Major de Martorelles es celebrava el dia 8 de setembre, dia de la Nativitat de Nostra Senyora, patrona del poble de Santa Maria de Martorelles. Malgrat que les poblacions van quedar separades l'any 1927 i celebren llurs festes de forma independent, s'ha mantingut la festivitat de la patrona. Tot i així, amb l'abandó de la pagesia es va passar a celebrar entorn la diada de Catalunya. Originalment, després de la missa solemne, la festa es desenvolupava al voltant de les ballades amb orquestra, des del matí fins al vespre, a la Sala del Cafè.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51396-foto-08115-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret del bloc de la Joventut Sardanista de Martorelles i del Grup de Diables Llamps i Trons. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51397 | Safareig de cal Julio Manco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-julio-manco | XX | Part dels cabirons del contorn s'han desprès. A l'interior hi creix la vegetació. | <p>Safareig que es troba situat en un descampat del carrer Escorxador. És de planta rectangular i està fet de pedra i cabirons, amb l'interior revestit de morter. En un extrem hi ha les lloses inclinades on es rentava la bugada, al costat de les quals hi ha una petita pica. A pocs metres hi ha un pou circular que el proveïa d'aigua.</p> | 08115-34 | C. Escorxador | 41.5257100,2.2443100 | 436953 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51397-foto-08115-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51397-foto-08115-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51398 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal | <p>SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>A l'Arxiu Municipal hi ha un arxivador que conté un gran nombre de fotografies de Martorelles, la majoria còpies d'originals. Estan classificades en carpetes, la majoria d'elles datades i referenciades. Les més antigues són en blanc i negre i les dels darrers anys en color. Pel que fa a la temàtica, n'hi ha d'Alcaldes i retrats (1902-1922), Urbanisme (1922-1964), Ball de Gitanes (1940-1999), Escola Orfeònica (1907-1996), Trabucaires (1997), Vida Quotidiana (1902-1935), Vida Rural (1930-1989), Festivitats (1940-1968), Festivitats diverses (fora del poble) (1924-1940), Festa Major (1935-1951), Homenatge a la Vellesa, Teatre infantil, Activitats esportives, Construcció i inauguració del CEIP les Pruneres, Pessebre vivent, Col·locació de la primera pedra de l'església, Masies i Vistes panoràmiques, etc.</p> | 08115-35 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>La major part d'aquesta col·lecció de fotografies es va recopilar en motiu d'un treball de recerca de Batxillerat a l'institut Sant Gervasi de Mollet, fet per Emma Suñé i Mireia Soriano. Durant el treball, van demanar fotografies a les cases més antigues de Martorelles, i les van reprografiar totes. Per a fer-ho van rebre una subvenció de l'Ajuntament de Martorelles, i més endavant se'n va muntar una exposició al celler de Carrencà.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51399 | Escultura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lajuntament | XX | <p>Escultura situada a les escales de l'Ajuntament de Martorelles. Està feta per una caixa vertical metàl·lica, oberta en una de les seves cares. A l'interior hi pengen les plomades d'un rellotge. A la part superior hi ha un tub i un interruptor, que permet encendre un llum a l'interior. L'escultura representa una metàfora de l'ajuntament. Les plomades representen les forces polítiques, que s'han de mantenir en equilibri i harmonia. Quan s'encén la llum, es veu la transparència.</p> | 08115-36 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51399-foto-08115-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Jordi Camprubí | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51400 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-2 | XX | <p>Escultura situada en un extrem de la plaça de la Sardana, abans coneguda com a plaça Espanya. Està composta per una base de formigó en forma de rampa on hi ha tres plaques metàl·liques: a la superior hi ha un retrat de Lluís Companys amb el seu nom, al mig l'escut de Martorelles i a baix el nom de la població. De la base en surten quatre cilindres verticals de formigó que van de menor a major alçada, tenint el darrer un suport metàl·lic. Al primer i al segon hi ha escrit en vermell '1980 ANYS' i 'CATALUNYA' respectivament. Al tercer i al quart hi ha el relleu d'una cara i un braç.</p> | 08115-37 | Plaça de la Sardana | <p>Cada any es fa una ofrena floral al monument en motiu de la diada de Catalunya.</p> | 41.5289600,2.2377700 | 436410 | 4597760 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51400-foto-08115-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51400-foto-08115-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51401 | Can Tellado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tellado | XX | La coberta es troba en mal estat. | <p>Casa aïllada que es troba situada entre el carrer del Molí i la carretera de Montornès. Des de la carretera surt un camí on hi ha una fita revestida amb rajols, força deteriorada, on hi consta 'MOLÍ DE MONTALEGRE 27...1928', que podria tractar-se de la data de construcció de la casa. Aquesta està composta per dos volums adossats que formen una planta rectangular. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt i es troba descentrat en el frontis. Les finestres són totes d'arc escarser, biforada al costat del portal i triforada a nivell de les golfes. Entre la finestra central del primer pis i la de les golfes hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic. En destaca especialment una pedra emmarcada amb ceràmica en un extrem de la façana, on hi ha els escuts pontifical i reial i la inscripció 'salvaguarda pontifical/ salvaguarda reial / Per la Cartoixa de Montalegre'. A la façana de ponent hi ha un plafó ceràmic de Nostra Senyora de Lourdes amb gerros ceràmics a sota i una filada de teules que el protegeix. A la façana posterior hi ha adossat el segon volum, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'acabat exterior de l'edifici és arrebossat i pintat de color blanc, en què ressalten les obertures de maó vist.</p> | 08115-38 | C. del Molí | <p>L'orígen d'aquesta casa el situem durant el primer terç del segle XX. És probable que a l'hora de bastir-se, s'aprofités la inscripció de salvaguarda reial i pontifical del proper molí de Lloberons. Tal com veiem a la fita de la carretera, en un primer moment la casa també va adquirir-ne el nom, 'molí de Montalegre'. Fa pocs anys també es va traslladar la fita de la Cartoixa al seu jardí.</p> | 41.5346600,2.2391100 | 436528 | 4598392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51401-foto-08115-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51401-foto-08115-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51401-foto-08115-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51402 | Monòlit de can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-camp | XX | <p>Monòlit situat a nivell de carrer, al costat de les escales que descendeixen fins a la font de Can Camp. És fet de granit i està situat en posició vertical, amb la part superior sense treballar. A la part frontal incorpora l'escut de Martorelles i la imatge de Sant Joaquim, i a sota hi ha una placa de marbre on hi ha escrit 'Patronat 'Font de Can Camp'' i una relació de les entitats que en formen part.</p> | 08115-39 | Avinguda Piera | <p>El propietari de la finca, Simeó Rabassa, va arranjar l'espai l'any 1986 amb la construcció d'escales i bancs. Per a recordar-ho, es va col·locar el monòlit del patronat a dalt de les escales.</p> | 41.5275600,2.2406500 | 436649 | 4597602 | 1986 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51402-foto-08115-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51402-foto-08115-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51403 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-0 | XX-XXI | <p>A l'Ajuntament hi ha exposades diverses pintures de temàtica local, corresponents al primer premi del concurs de pintura ràpida. La majoria estan fetes en oli sobre tela, i estan pintades de forma figurativa. Entre els espais pintats destaca la masia de Carrencà i la seva capella, el cementiri, el safareig de Can Camp, el safareig de Cal Julio Manco i vistes generals, entre d'altres.</p> | 08115-40 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Les pintures són els primers premis del concurs de pintura ràpida que s'havia celebrat al municipi. Des de fa uns anys, el concurs s'ha recuperat amb el nom de l'artista local Ricard Mira.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51404 | Parc de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-sunyer | XX | El seu entorn ha estat urbanitzat. | <p>Parc públic situat entorn el torrent de Can Sunyer, al sud del nucli urbà. El primer tram representa la única mostra de bosc de ribera del municipi, tot i que força malmès. Hi ha algun exemplar d'àlber (Populus alba), de vern (Alnus glutinosa), càrex pendul (Carex pendula), cua de cavall petita (Equisetum aruense), plàtans (Platanus hispanica), etc. L'espai està arranjat amb camins per passejar-hi i bancs. Després de la masia de Can Sunyer, el parc està urbanitzat amb una plaça on hi ha plantats arbres ornamentals.</p> | 08115-41 | Barri de Can Sunyer | 41.5251500,2.2392700 | 436532 | 4597336 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51404-foto-08115-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51404-foto-08115-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51405 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori | XIX | <p>Casa situada al costat de la riera de Can Sunyer, prop del terme de Sant Fost de Campsentelles. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc escarser arrebossat, al costat dels quals hi ha finestres d'arc pla arrebossat que han estat ampliades. Al pis les finestres són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals de majors dimensions amb sortida a un balcó. Les finestres de la façana posterior també són totes d'arc pla arrebossat, també distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de ponent hi ha adossats els annexes agrícoles. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol gris, excepte a la façana posterior, on es manté l'arrebossat original.</p> | 08115-42 | C. Agricultura, 34 | <p>Antigament la casa era coneguda com a Can Rana, per la proximitat del torrent de Can Sunyer i l'abundància de granotes. Per les seves característiques constructives, aquesta casa fa ser construïda al voltant del segle XIX. En l'actualitat, en els annexes s'hi ha habilitat un celler on es produeix vi amb DO d'Alella.</p> | 41.5252800,2.2328800 | 435999 | 4597355 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51406 | Celler de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-carrenca | XVIII | La coberta es troba en mal estat. | <p>Edifici de planta rectangular que es troba situat davant la masia de Carrencà. Consta de dues parts diferenciades; la primera és una nau de notables dimensions, coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser, al costat del qual hi ha la biga de la premsa de vi que tenia la masia. El sostre presenta l'embigat original, reforçat amb pilars centrals. A l'interior s'hi observen un bon nombre de tines de formigó i dos perols revestits d'aram per fer bullir el vi. Aquest espai comunica amb el segon a través d'una obertura d'arc escarser de notables dimensions situada a la part alta del mur. Aquest cos té la coberta a una sola vessant i consta d'una porta i una finestra d'arc rebaixat, situades al segon nivell. Les tines estan situades a la part baixa, mentre que al pis s'hi observen bótes de vi i una ventadora, entre molts altres objectes (la majoria portats modernament) que s'hi han dipositat.</p> | 08115-43 | Masia de Carrencà | <p>Al llarg del segle XVIII el mas Carrencà va esdevenir una de les explotacions vitivinícoles més importants de la comarca. L'arribada de la plaga de la fil·loxera, provinent de França, va matar els ceps de tot el país. Amb aquesta crisi, un dels sectors productius més importants de Martorelles va viure un important retrocés, que va afectar especialment als grans productors, com era Carrencà. A mitjans del segle XX la casa devia recuperar part de les vinyes, deduïble per la gran quantitat de tines de formigó que hi ha al celler. Aleshores, el cep americà va ser introduït al país perquè era menys vulnerable a aquest tipus de plagues. Fins a finals del segle XX, al voltant de la masia encara hi havia ceps plantats.</p> | 41.5283000,2.2284200 | 435630 | 4597693 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51406-foto-08115-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51406-foto-08115-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51406-foto-08115-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Sobre el portal hi ha un cartell que anuncia ' Museu del vi', equipament inexistent. El celler serà reformat properament per a convertir-lo en equipament municipal, pel que es perdran la major part dels elements tipològics tradicionals. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51407 | Casa del carrer Piquet 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-piquet-4 | XIX | Presenta un aspecte força deteriorat. | <p>Casa situada al carrer del Piquet, a prop de la masia de Can Sunyer i el torrent de Can Sunyer. Consta de dos volums adossats de planta baixa i pis, que formen una planta en forma de 'L'. El volum de sol ixent té una sola crugia i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En un extrem del frontis hi ha el portal d'arc pla ceràmic, i al pis hi ha una única finestra d'arc escarser arrebossat amb ampit ceràmic. A la façana de sol ixent hi havia adossat un annex, del qual només se'n conserva una porta a tramuntana d'arc escarser ceràmic. El segon volum està adossat a la façana de ponent, és de dues crugies i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat a la façana. El portal és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en el frontis. En cada extrem del primer pis hi ha una finestra, la primera d'arc pla arrebossat i ampit ceràmic i la segona d'arc escarser ceràmic. L'acabat exterior és de restes d'arrebossat, sota el qual es pot veure el parament dels murs, de pedra i argamassa, de maó o de tàpia, segons el tram. El ràfec presenta una imbricació ceràmica. La façana de tramuntana del segon volum queda tapada per un bloc de pisos de major alçada.</p> | 08115-44 | C. Piquet, 4 | <p>En els amirallaments del 1889 hi consta la casa del carrer piquet, que es trobava en mans de Juan Subirá.</p> | 41.5263000,2.2386100 | 436478 | 4597464 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51407-foto-08115-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51407-foto-08115-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51407-foto-08115-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51408 | Goigs de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joaquim | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança al gloriós patriarca Sant Joaquim, que es venera a l'església parroquial de Sant Joaquim. La lletra dels goigs la va escriure el prevere Salvador Misser i la música la va composar Joan Aragonès. Comença així: 'Sou l'extrem de les anelles d'Abraham al Salvador. Del serrat de Martorelles obreu noves meravelles, Joaquim, nostre patró. Creient contra tota espera abasteu el rou del cel: la promesa falaguera sobreeixint de tot anhel. Nou edem traurà poncelles, mes com vostra Filla, no. Del serrat(…) Amb la vostra esposa, Anna, patriarca Joaquim, fora temps, de culpa sana, concebuda és lluny del crim. Sol ixent, amb ses parpelles, l'ha nimbada en resplendor. (…)'</p> | 08115-45 | Parròquia de Sant Joaquim. Pl. de l'Església, 1 | 41.5285100,2.2351100 | 436188 | 4597712 | 1976 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El goig apareix publicat al llibre de Milà, Martorelles: la fe d'un poble. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51411 | Mina de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-sant-domingo | XX | <p>Mina d'aigua situada sota la carretera de Montornès. A l'estructura de formigó de sota la carretera hi ha una porteta de fusta, dins la qual hi ha la mina d'aigua. L'aigua que en surt s'ha canalitzat fins a una arqueta propera, des de la qual es distribueix fins als horts propers.</p> | 08115-48 | Sota la carretera de Montornès, al costat contrari de la masia de Carrencà | 41.5286300,2.2292000 | 435695 | 4597729 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51412 | Dipòsit de la vinya de Sa Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-vinya-de-sa-riera | XX | Part de la volta de la cisterna s'ha esfondrat i un dels dipòsits ha estat tallat, suposem que per eixamplar el camí. | <p>Dipòsit de vinya que es troba situat a tocar del camí de les vinyes de Sa Riera. Consta d'una cisterna semisubterrània coberta amb volta de maó pla, on s'emmagatzemava l'aigua de la pluja. Aquesta està coberta amb una capa de terra. En un extrem hi ha dues piques quadrangulars de maó revestides amb morter, dins les quals es feia el preparat amb calç viva per ensulfatar els ceps.</p> | 08115-49 | Sobre el carrer de Bellmunt | 41.5278200,2.2473100 | 437205 | 4597626 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51412-foto-08115-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51413 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-2 | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX-XXI | <p>El pessebre vivent de Martorelles es representa cada any a la zona dels Pins d'en Rabassa, entre el 20 de desembre i el 6 de gener. El visitant fa un recorregut aproximat d'un quilòmetre, al llarg de qual veu representades escenes relacionades amb el naixement de Crist. Els personatges van vestits de l'època i relaten textos bíblics, acompanyats de música, efectes especials i pirotècnia. En moltes escenes, es fa participar al visitant, i en acabar se'l convida a un petit mos i un glopet de vi.</p> | 08115-50 | Pins d'en Rabassa | <p>L'antecedent del pessebre vivent de Martorelles és la representació de l'Anunciació i del Naixement que es feia a Santa Maria de Martorelles i a Sant Joaquim. El pessebre que coneixem el va començar a organitzar la Joventut Sardanista. Entre els anys 1976 i 1982, el pessebre vivent es feia a la Plaça Espanya, i entre el 1983 i 1992, a la zona de la font de Can Camp.</p> | 41.5306200,2.2404900 | 436639 | 4597942 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51413-foto-08115-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la web: http://pessebremartorelles.net16.net/11.htm | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51414 | Armats de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armats-de-martorelles | XX | <p>Els armats de Martorelles participen en molts dels esdeveniments culturals del municipi, especialment al voltant de la Setmana Santa. Es tracta d'una formació d'homes vestits de soldat romà, que desfilen pels carrers repicant els tambors i les llances amb el terra, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist. El dissabte abans de Rams, després de la missa solemne a Sant Joaquim, es nombra l'abanderat que portarà la bandera dels Armats de Martorelles en les processons. El vespre de dijous Sant desfilen en la processó del Silenci, i el divendres Sant al matí fan el Via-Crucis pels carrers de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-51 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles (abans Agrupació Sardanista) va crear la secció de la confraria dels Armats de Martorelles l'any 1983. En un primer moment col·laboraven en el pessebre vivent, que estava situat a la zona de la font de Can Camp. Més endavant, van passar a participar en d'altres activitats, ja sigui en actes cultural del poble, com en trobades arreu del país.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51414-foto-08115-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la pàgina web dels Armats de Martorelles. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51415 | Processó de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó de Nostra Senyora de Montserrat es fa l'últim dissabte d'abril. Comença amb una missa solemne a Sant Joaquim, i en acabar surt la processó amb la imatge. Es recorren els principals carrers del poble, amb els armats de Martorelles al davant. L'endemà al matí es fa una missa a Sant Domènec de Carrencà.</p> | 08115-52 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles va obsequiar al poble amb la imatge de Nostra Senyora de Montserrat l'any 1986. Des d'aleshores es va començar a celebrar la processó al poble. En un primer moment, el dissabte es sortia de l'església de Sant Joaquim i s'arribava a Sant Domènec de Carrencà, on es deixava la imatge. El dia següent, després d'una missa, es reprenia la processó de nou fins a Sant Joaquim.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51416 | Ca la Llevadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llevadora | XIX-XX | <p>Casa aïllada que es troba elevada respecte el carrer Agricultura. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, emmarcades amb una motllura. A les façanes laterals i posterior incorporen una rajola verda a cada costat, així com decoració motllurada sobre la llinda. Una cornisa senzilla ressegueix la part superior de les façanes, sota la qual hi ha la ventilació de la coberta. De cadascun dels angles del coronament en surt un petit pilar, i de les façanes laterals, a nivell del carener, en sobresurt un ornament vegetal. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte el sòcol de color gris.</p> | 08115-53 | C. Agricultura, 13 | <p>En aquesta casa hi havia viscut la llevadora del poble, pel que popularment la casa es coneix així.</p> | 41.5263600,2.2332900 | 436034 | 4597474 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/