Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51364 | Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joaquim | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>Església de planta basilical de tres naus i absis no marcat en planta. La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser i sostingudes amb cairats de fusta. La part del presbiteri està decorada amb pintures murals. La il·luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, on hi ha representats els Sagraments i l'escut de Martorelles. Originalment, s'hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que a causa del desnivell la nova entrada es situa a l'est. En un extrem de la façana sud s'alça el campanar, de tres nivells i cobert a dues vessants. Aquest consta d'obertures d'arc pla de petites dimensions, excepte al pis superior, on alberguen les campanes. A l'exterior, sobre les capelles laterals arrenquen petits contraforts que reforcen la nau. A la façana de ponent s'hi adossa la rectoria. L'acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.</p> | 08115-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Des de molt antic, els habitants de la part baixa del municipi feien a peu el trajecte per anar a missa fins a l'església de Santa Maria de Martorelles, situada a la part alta del poble. Tot i que les masies de Can Sunyer i Carrencà tenien capelles pròpies, la de Sant Martí i de Sant Domènec respectivament, aquestes eren d'ús privat i només s'hi podia assistir en ocasions contades. L'any 1927, la part coneguda a Martorelles de Baix es va segregar de Santa Maria de Martorelles i va passar a denominar-se Martorelles. Aleshores va començar a plantejar-se la possibilitat de construir una església pròpia. L'esclat de la Guerra Civil i el període de postguerra van ajornar aquesta voluntat. L'any 1955, l'aleshores mossèn Josep Paituví, va recuperar la iniciativa, amb l'ajuda del grup 'Junta de Construcción de la Nueva Iglesia'. El senyor Joaquim Pont i Puig va cedir el terreny per a construir-la, i molts martorellencs i martorellenques van fer les aportacions que van permetre que fos bastida. La primera pedra de l'església de Sant Joaquim (advocació en honor del donant del terreny) va col·locar-se el 24 de juny de 1956, en què l'arquebisbe Gregorio Modrego va beneir-la i va oficiar la primera missa. El setembre de 1959 el bisbe auxiliar D. Narcís Jubany va beneir el temple, quedant així parcialment inaugurat, ja que les obres no es trobaven finalitzades. No va ser fins al juny de 1976 en què l'església de Sant Joaquim es va constituir com a parròquia.</p> | 41.5285100,2.2351100 | 436188 | 4597712 | 1959 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51364-foto-08115-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Marià Romaní | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 51367 | Pou d'aigua de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | <p>Torre de maó vist que es troba situada davant la capella de la masia de Carrencà. És de forma cilíndrica amb base troncocònica. Consta de tres nivells diferenciats per motllures dentades i està coronada per una barana amb obertures romboïdals. S'hi accedeix per una porta de mig punt i presenta dues finestretes de mig punt al segon nivell.</p> | 08115-4 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>Aquest pou datable d'entre finals del segle XIX i principis del XX va ser construït per abastir d'aigua el safareig de la masia, avui desaparegut. Segons diversos testimonis orals, el pou bombava l'aigua per mitjà de l'energia eòlica, a través d'un molí de vent situat a la part superior.</p> | 41.5278700,2.2288300 | 435663 | 4597645 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51367-foto-08115-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 51368 | Capella de Sant Domènec de Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-domenec-de-carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Capella de planta rectangular i una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa composta i pilastres. El presbiteri es troba alçat respecte la resta del temple, i presenta un retaule modern amb el sant. Al costat dret de l'altar hi ha una petita sagristia, des de la qual ascendeixen unes escales paral·leles a la nau que condueixen al cor. Aquest està suportat per un arc carpanell i està delimitat amb una barana de balustrada. Des d'aquí la capella comunica amb la masia a través d'un pontet, que en l'actualitat es troba tapiat. La il·luminació de la capella es fa a través dels òculs que hi ha sota les llunetes i als peus del temple, a mode de rosassa. S'hi accedeix per una porta d'arc escarser, que incorpora un perfil motllurat al voltant i una placa on hi consta 'JHS'. El frontis queda rematat per una cornisa plantejada en voladís interrompuda a la part central, d'on surt el campanar d'espadanya. La façana de migdia està reforçada amb dos contraforts. La capella rep el mateix tractament exterior que la masia, arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-5 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>L'any 1748 el Vicari General va concedir la llicència a Antic de Carrencà per a la construcció de la capella a la pairalia de Carrencà, amb l'oposició del rector. Les obres es van començar aquell mateix any, el dia 20 de febrer, i el 28 d'abril ja va ser beneïda. Durant la Guerra del Francès, el 1809, i el cop d'estat del general Prim, l'any 1868, va ser saquejada. També ho va ser amb l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940, l'aleshores propietari de Carrencà la va fer reconstruir. L'any 1955 va recuperar la llicència per celebrar-hi misses, i el 1958 es va beneir la nova campana. Fins que no va quedar construïda l'església de Sant Joaquim, es celebrava una missa a l'any a la capella. La Joventut Sardanista de Martorelles va restaurar-ne el retaule. Des del 1997 l'Associació d'Amics de la Capella de Can Carrencà es fa càrrec de la seva conservació.</p> | 41.5279700,2.2290400 | 435681 | 4597656 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51368-foto-08115-5-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51370 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-4 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>La masia de Can Puig està situada a ponent del nucli de Martorelles. És de planta basilical, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; al centre hi ha el portal d'accés, d'arc carpanell adovellat. Sobre aquest eix hi ha un finestral d'arc escarser de pedra carejada, que té sortida a un balcó. Les golfes s'obren amb una finestra d'arc escarser arrebossat, amb un òcul petit a cada costat. Els eixos laterals presenten obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat, les del primer pis amb llindes inscrites: '1756 IOAN PUIG ME FE(CIT?)' i 'LACABADA LANY 1792 JOAN PUYG LA FETA LA CASA NOVA' amb una creu intercalada. En aquest nivell hi ha pintat un rellotge de sol de forma circular. Al costat del portal hi ha una un plafó amb trencadís ceràmic i motiu heràldic, que ha estat incorporat recentment. Les finestres de les altres façanes són d'arc pla arrebossat, algunes de les quals han estat obertes modernament. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Alçada sobre la façana de ponent hi ha una gran era encaironada, al voltant de la qual hi ha els coberts i la lliça per on originalment s'accedia a la finca.</p> | 08115-7 | C. de Can Puig, 1 | <p>En un capbreu de l'any 1447 apareix nombrada la casa de Puig. Més endavant, al fogatge de l'any 1497 hi apareix nombrat un tal Puig. Tanmateix, tant per les característiques constructives de l'edifici com per les inscripcions que hi ha inscrites a les llindes, creiem que la construcció actual data entorn el segle XVIII. És possible que la masia actual fos bastida sobre una altra més antiga.</p> | 41.5298900,2.2347100 | 436156 | 4597865 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51370-foto-08115-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51374 | Fons de l'Arxiu Municipal de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-martorelles | <p>GINEBRA, R.; PÉREZ, X. (2006). Transcripció i traducció de la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. Ajuntament de Martorelles.</p> | XVI-XXI | <p>L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XVI fins a l'actualitat. Entre la documentació més antiga que conserva, destaca la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles. A més, hi ha el fons del jutjat de pau i el fons particular de Jaume Sindreu. La documentació municipal està classificada en les seccions i subseccions següents: Del fons de Jaume Sindreu hem de destacar diversos documents originals provinents de la parròquia de Santa Maria de Martorelles, datats entre el segle XV i el XVIII: - Testaments, últimes voluntats i inventaris - Registre d'enterraments - Llistats de les persones que han de complir lo precepte de la comunió pasqual (1608-1897). Va ser restaurat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 2008. - Memorial de tots los grans que se han recollit en la rectoria de Martorelles - Esborrany/registre de documents eclesiàstics - Rebut imatge de Sant Isidro i Querubí per a la Parròquia de Santa Maria de Martorelles - Pactes/actes de concòrdia - Document parlant del funcionament de l'església i atribucions del rector - Censals, deutes, delmes - Documents patrimonials A banda, també conté fascicles i publicacions, documentació relacionada amb l'església, documentació particular i urbanística, escrits polítics i periodístics, etc.</p> | 08115-11 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257300,2.2434000 | 436877 | 4597397 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51374-foto-08115-11-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El document més antic de l'arxiu, la còpia de confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles; va ser transcrit i traduït per Rafael Ginebra i Xavier Pérez, amb el suport de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i va ser editat l'any 2006. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51379 | Torre Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserrat-0 | XX | <p>Torre aïllada que s'emplaça al nucli de Martorelles, sobre el torrent de les Llicorelles i la Font de Can Camp. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla d'obra, excepte el portal, que és d'arc escarser. El portal queda elevat respecte el nivell del carrer, pel que s'hi accedeix a través d'unes escales. Al primer nivell, les obertures incorporen una motllura a la llinda, mentre que la resta tenen la part inferior decorada amb relleus esglaonats. Aquesta decoració es complementa amb la del ràfec, on les mènsules també són esglaonades. A la façana posterior s'hi ha afegit una estructura porxada de ferro i fusta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, mentre que les teules són de ceràmica vidriada.</p> | 08115-16 | C. d'Anselm Clavé, 2 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui carrer de Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre Montserrat n'és un bon exemple, construïda segons un llenguatge arquitectònic proper al modernisme.</p> | 41.5266700,2.2406500 | 436648 | 4597503 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51379-foto-08115-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En l'actualitat s'utilitza com a restaurant. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51382 | Cireres de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cireres-de-martorelles | <p>La cirera de Martorelles era coneguda als pobles de la contrada com un producte de gran qualitat. Abans al poble hi havia un nombre important d'exemplars de cirerers, essent en l'actualitat gairebé residuals. Encara se'n troben alguns a la vinya de Sa Riera i al municipi de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-19 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons diversos testimonis orals, els famosos cirerers de Martorelles van ser portats pel que havia estat jardiner de la Cartoixa de Montalegre de Tiana, que va empeltar-los amb els existents.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 51383 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-3 | <p>AMADES, J. (1997), Danses de la terra: Música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona, vol. 2. Tarragona: Edicions el Mèdol. AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. MACIÀ, C. (1995). Ball de Gitanes: el record d'un passat agrari. vol.9 Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans (Notes). SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Martorelles. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. A part, les Colles de Martorelles han ballat quatre peces més pròpies del Ball de Gitanes. La més representativa és el Bolero, que consta de cinc parts amb la tècnica del peu pla i molts punts, com l'eixarrancada. Les altres peces són la Polca i el Recull Vuitcentista.</p> | 08115-20 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El ball de gitanes és una dansa tradicional associada a l'agricultura, molt arrelada al Vallès. Ha tingut moltes modificacions en el transcurs dels segles. Entre elles en destaca la introducció de les bullangues del Carnestoltes, en què la dansa s'acompanyava de personatges carnavalescs que formaven part de la comparsa. D'una banda, els balladors representaven el Bé, mentre que els diables representaven el Mal. La sessió començava amb l'actuació d'aquests últims, en què es buscava divertir al públic entre salts i crits. Segons Amades, a Martorelles els diablots portaven una gran perruca d'estopa que els donava un aspecte entre còmic i grotesc (AMADES 1997:88). També explica que portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191). L'últim dia els diablots cremaven la perruca entre grans cridòries. Alhora, hi havia la figura del Vell que representa l'hivern i la Mort, i la de la Vella, que representa la vida i la primavera. Amades també ens parla de la Vella de Martorelles, que portava un ninot que representava un nadó i li feia moixaines estranyes per fer riure els espectadors, a qui els acostava perquè el besessin i acaronessin. Amb el pas dels anys, aquests personatges van deixar de ser presents en el ball. Les primeres notícies del ball de gitanes a Martorelles es remunta almenys a l'any 1887, en l'article de Francesc Maspons 'Ball de gitanes en lo Vallès', on diu: 'en Puig de Martorelles, una de les cases més riques de la comarca, sortia a ballar amb una botonada tota d'or…'(MACIÀ, 1995: 92), fent referència a l'ostentació social que feien alguns antics balladors. Més endavant, hi ha diversos testimonis gràfics de l'any 1940 on hi apareixen les Colles de Gitanes. Entre els actes més recordats entre els balladors és la sortida a Madrid que es va fer el 1946 i 1950, així com la ballada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona l'any 1947. Abans de la guerra el mestre Virat de Martorelles de Dalt i en Cisco Mero ensenyaven a les colles a ballar. El 1946 va arribar al poble el mestre Baldomero Costa, molt recordat entre els balladors per la seva tècnica i dedicació. No va deixar les colles fins el 1989, tot i que els últims anys era ajudat per Lluís Cendra i Josep Canals. Les Colles de Martorelles no van ballar de forma continuada al llarg de la seva història, sinó que hi va haver períodes d'inactivitat. Tanmateix, des de l'any 1976 no han parat de ballar.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51384 | A Martorelles, carboners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners | <p>AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>La popular dita ' A Martorelles, carboners' ens indica la importància que va tenir aquesta activitat a la població. Antigament, a Martorelles i Santa Maria de Martorelles hi havia grans extensions de bosc, fet que era aprofitat per molts dels seus habitants, que es dedicaven al carboneig. L'expansió de la vinya va suposar la tala de molts d'aquests boscos, pel que queden pocs vestigis d'aquesta activitat. Tanmateix, la dita ha perdurat fins als nostres dies.</p> | 08115-21 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Segons Joan Amades, des d'antic el carboneig era una activitat molt arrelada a la zona, fins al punt que tenia influència en el ball de gitanes. Explica que els diablots de les colles carnestoltenques portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191).</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 51386 | Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanyes-martorelles-i-sant-fost-tres-parroquies-dintre-un-bosc | <p>PÉREZ, X. (1990). Sant Fost, historia d'un poble: dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | <p>La dita 'Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc' és coneguda arreu. Antigament, aquestes poblacions tenien una important massa forestal, que en alguns casos s'ha vist minvada en els darrers anys a causa del creixement urbanístic. També existeix la variant: 'Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc'</p> | 08115-23 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 51387 | La Sala del Cafè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-del-cafe | XX | <p>Edifici aïllat que es troba situat al nucli de Martorelles, entre la Plaça de la Sardana i el carrer Costa. És de planta rectangular i està constituït per una nau de notables dimensions, amb la coberta a dues vessants, excepte el cos de tramuntana, que la té a una vessant. L'espai interior està formulat com una gran sala de teatre o casino. El parament dels murs és de maó vist, excepte la part de tramuntana, que està arrebossada i pintada de color blanc.</p> | 08115-24 | Pl. de la Sardana, 1 | <p>La Sala del Cafè és un edifici emblemàtic pels martorellencs i martorellenques. Des de mitjans del segle XX era l'espai on s'hi desenvolupaven les celebracions del poble, ja siguin balls populars com actes culturals. Des de fa uns anys, l'edifici ha quedat en desús.</p> | 41.5285600,2.2375900 | 436395 | 4597716 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51387-foto-08115-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51388 | Can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sunyer | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. GAVÍN, J.M. (1989). Inventari d'Esglésies del Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín.</p> | XVIII | <p>Masia que ha quedat situada dins el nucli urbà, a tocar del parc que porta el seu mateix nom. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, d'arc escarser. Les finestres de la planta baixa s'han ampliat modernament, mentre que les del primer pis tenen sortida a un balcó. L'acabat exterior és arrebossat.</p> | 08115-25 | C. de Can Sunyer, 37 | <p>El nom Sunyer està documentat a la zona des del segle XVI, al fogatge fet l'any 1553. Tot i així, des del segle XIV hi ha documentat dins la finca la capella de Sant Martí. Hi ha poques referències a la mateixa, però se n'han conservat dos testimonis gràfics de principi del segle XX que confirmen que encara existia, tot i que en molt mal estat de conservació. Tanmateix, la primera referència al mas data del segle XVIII, quan hi residia un tal Esteve Sunyer. Durant la segona meitat del segle XX la casa ha estat molt reformada i el seu entorn s'ha urbanitzat.</p> | 41.5262200,2.2381100 | 436436 | 4597455 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51388-foto-08115-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51388-foto-08115-25-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51392 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles | XX | <p>Edifici aïllat que es troba situat entre el carrer de les Escoles i el carrer Anselm Clavé, on hi ha un mur de contenció amb arcs que suporta el seu pati. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A cada extrem de la façana hi ha un portal d'accés d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra, al costat dels quals hi ha dues finestres d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. Entre les finestres centrals hi ha una filada de finestres de menors dimensions i de mateixes característiques. La façana posterior té una filera de deu finestres de mateixes dimensions d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat. El ràfec té una volada considerable i queda suportat per cabirons. L'edifici es troba construït en una zona amb lleuger desnivell, pel que la façana posterior té més alçada, amb un sòcol de pedra a la base. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.</p> | 08115-29 | C. de les Escoles, 8 | <p>L'edifici de les Escoles va ser construït durant el primer terç del segle XX, segons una estètica pròxima al noucentisme. Va funcionar com a escola fins la construcció dels nous centres educatius al voltant dels anys 70 del mateix segle. Les dues sales de l'escola posen de manifest la separació entre nens i nenes habitual en aquest període.</p> | 41.5284000,2.2396400 | 436566 | 4597696 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51392-foto-08115-29-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51394 | Can Terrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terros | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici entre mitgeres que originalment era una petita masia i que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte els portals situats als extrems, que són d'arc escarser i d'arc deprimit. Entre les finestres del primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat, sota el qual hi consta 'MDCCLII'. La façana queda rematada per un capcer en forma d'espadanya amb una finestra cega d'arc escarser ceràmic, dins la qual hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Josep. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.</p> | 08115-31 | C. de Can Terrós, 13 | <p>La masia de Cal Terrós ha estat molt reformada durant la segona meitat del segle XX, pel que no se'n reconeix la fesomia original. Si tenim en compte la inscripció que hi ha sota el rellotge de sol, podria datar-se de mitjans del segle XVIII, si bé el seu origen pot ser posterior. Segons Garcia-Pey (1997: 61), al capcer hi havia una campana que servia per avisar els jornalers que hi treballaven.</p> | 41.5286600,2.2418800 | 436753 | 4597723 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51394-foto-08115-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51395 | Can Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sobira | XIX | <p>La casa de Can Sobirà té la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Està composta per dos volums adossats i un cobert que fa cantonada amb el carrer de Can Sunyer, per on s'accedeix a la finca. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, la del primer pis de la façana posterior amb sortida a un balcó de baranes forjades. En destaca el capcer sinuós que remata les façanes principal i posterior. A la façana de sol ixent hi ha adossat el segon volum, superior en alçada que el primer i coberta de les mateixes característiques. Totes les obertures també són d'arc pla arrebossat. En destaca el coronament de la façana posterior, en forma de capcer semicircular intercalat entre barana de balustrada. Al capcer hi ha escrit 'CASA PAU SUBIRÁ' i a un costat '1825'. A la façana s'hi ha afegit modernament un balcó cobert. Al costat hi ha cossos annexes afegits amb posterioritat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb una sanefa vegetal sobre les finestres del primer pis del volum principal. A l'interior s'hi conserva el celler on s'elaborava el vi. Davant la casa hi ha l'antic pou circular i els horts.</p> | 08115-32 | C. de Can Sunyer, 1 | <p>La casa de pagès de Can Sobirà va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX. Fins fa pocs anys, encara es dedicava a l'activitat agropecuària.</p> | 41.5258000,2.2415600 | 436723 | 4597406 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51395-foto-08115-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51396 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-9 | XIX | <p>La festa major de Martorelles es celebra al voltant de la diada de l'11 de setembre. Durant quatre dies s'organitzen un bon nombre d'activitats lúdiques, culturals i festives, entre les quals hi ha la tradicional missa dels difunts. El dia 11 de setembre es fa un acte institucional amb ofrena al monument de Lluís Companys, seguit de la ballada de sardanes i un concert de tarda. La Festa Major comença amb un seguici on hi ha representades les entitats tradicionals i el bestiari, que precedeix el pregó, que dóna pas a les nombroses activitats, entre les que cal destacar el tradicional ball de gitanes, el correfoc del grup de diables Llamps i Trons, la trabucada a Carrencà per part dels trabucaires i un llarg etcètera.</p> | 08115-33 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Tradicionalment, la Festa Major de Martorelles es celebrava el dia 8 de setembre, dia de la Nativitat de Nostra Senyora, patrona del poble de Santa Maria de Martorelles. Malgrat que les poblacions van quedar separades l'any 1927 i celebren llurs festes de forma independent, s'ha mantingut la festivitat de la patrona. Tot i així, amb l'abandó de la pagesia es va passar a celebrar entorn la diada de Catalunya. Originalment, després de la missa solemne, la festa es desenvolupava al voltant de les ballades amb orquestra, des del matí fins al vespre, a la Sala del Cafè.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51396-foto-08115-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret del bloc de la Joventut Sardanista de Martorelles i del Grup de Diables Llamps i Trons. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51398 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal | <p>SORIANO, M; SUÑÉ, E. (1999). Martorelles: Primer Arxiu Fotogràfic. Cultura d'un poble. Treball de recerca de l'escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès [inèdit].</p> | XX | <p>A l'Arxiu Municipal hi ha un arxivador que conté un gran nombre de fotografies de Martorelles, la majoria còpies d'originals. Estan classificades en carpetes, la majoria d'elles datades i referenciades. Les més antigues són en blanc i negre i les dels darrers anys en color. Pel que fa a la temàtica, n'hi ha d'Alcaldes i retrats (1902-1922), Urbanisme (1922-1964), Ball de Gitanes (1940-1999), Escola Orfeònica (1907-1996), Trabucaires (1997), Vida Quotidiana (1902-1935), Vida Rural (1930-1989), Festivitats (1940-1968), Festivitats diverses (fora del poble) (1924-1940), Festa Major (1935-1951), Homenatge a la Vellesa, Teatre infantil, Activitats esportives, Construcció i inauguració del CEIP les Pruneres, Pessebre vivent, Col·locació de la primera pedra de l'església, Masies i Vistes panoràmiques, etc.</p> | 08115-35 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>La major part d'aquesta col·lecció de fotografies es va recopilar en motiu d'un treball de recerca de Batxillerat a l'institut Sant Gervasi de Mollet, fet per Emma Suñé i Mireia Soriano. Durant el treball, van demanar fotografies a les cases més antigues de Martorelles, i les van reprografiar totes. Per a fer-ho van rebre una subvenció de l'Ajuntament de Martorelles, i més endavant se'n va muntar una exposició al celler de Carrencà.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 51399 | Escultura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lajuntament | XX | <p>Escultura situada a les escales de l'Ajuntament de Martorelles. Està feta per una caixa vertical metàl·lica, oberta en una de les seves cares. A l'interior hi pengen les plomades d'un rellotge. A la part superior hi ha un tub i un interruptor, que permet encendre un llum a l'interior. L'escultura representa una metàfora de l'ajuntament. Les plomades representen les forces polítiques, que s'han de mantenir en equilibri i harmonia. Quan s'encén la llum, es veu la transparència.</p> | 08115-36 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51399-foto-08115-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Jordi Camprubí | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51400 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-2 | XX | <p>Escultura situada en un extrem de la plaça de la Sardana, abans coneguda com a plaça Espanya. Està composta per una base de formigó en forma de rampa on hi ha tres plaques metàl·liques: a la superior hi ha un retrat de Lluís Companys amb el seu nom, al mig l'escut de Martorelles i a baix el nom de la població. De la base en surten quatre cilindres verticals de formigó que van de menor a major alçada, tenint el darrer un suport metàl·lic. Al primer i al segon hi ha escrit en vermell '1980 ANYS' i 'CATALUNYA' respectivament. Al tercer i al quart hi ha el relleu d'una cara i un braç.</p> | 08115-37 | Plaça de la Sardana | <p>Cada any es fa una ofrena floral al monument en motiu de la diada de Catalunya.</p> | 41.5289600,2.2377700 | 436410 | 4597760 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51400-foto-08115-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51400-foto-08115-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51402 | Monòlit de can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-can-camp | XX | <p>Monòlit situat a nivell de carrer, al costat de les escales que descendeixen fins a la font de Can Camp. És fet de granit i està situat en posició vertical, amb la part superior sense treballar. A la part frontal incorpora l'escut de Martorelles i la imatge de Sant Joaquim, i a sota hi ha una placa de marbre on hi ha escrit 'Patronat 'Font de Can Camp'' i una relació de les entitats que en formen part.</p> | 08115-39 | Avinguda Piera | <p>El propietari de la finca, Simeó Rabassa, va arranjar l'espai l'any 1986 amb la construcció d'escales i bancs. Per a recordar-ho, es va col·locar el monòlit del patronat a dalt de les escales.</p> | 41.5275600,2.2406500 | 436649 | 4597602 | 1986 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51402-foto-08115-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51402-foto-08115-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51403 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-0 | XX-XXI | <p>A l'Ajuntament hi ha exposades diverses pintures de temàtica local, corresponents al primer premi del concurs de pintura ràpida. La majoria estan fetes en oli sobre tela, i estan pintades de forma figurativa. Entre els espais pintats destaca la masia de Carrencà i la seva capella, el cementiri, el safareig de Can Camp, el safareig de Cal Julio Manco i vistes generals, entre d'altres.</p> | 08115-40 | Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>Les pintures són els primers premis del concurs de pintura ràpida que s'havia celebrat al municipi. Des de fa uns anys, el concurs s'ha recuperat amb el nom de l'artista local Ricard Mira.</p> | 41.5256800,2.2433700 | 436874 | 4597392 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51403-foto-08115-40-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51405 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori | XIX | <p>Casa situada al costat de la riera de Can Sunyer, prop del terme de Sant Fost de Campsentelles. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc escarser arrebossat, al costat dels quals hi ha finestres d'arc pla arrebossat que han estat ampliades. Al pis les finestres són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals de majors dimensions amb sortida a un balcó. Les finestres de la façana posterior també són totes d'arc pla arrebossat, també distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de ponent hi ha adossats els annexes agrícoles. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol gris, excepte a la façana posterior, on es manté l'arrebossat original.</p> | 08115-42 | C. Agricultura, 34 | <p>Antigament la casa era coneguda com a Can Rana, per la proximitat del torrent de Can Sunyer i l'abundància de granotes. Per les seves característiques constructives, aquesta casa fa ser construïda al voltant del segle XIX. En l'actualitat, en els annexes s'hi ha habilitat un celler on es produeix vi amb DO d'Alella.</p> | 41.5252800,2.2328800 | 435999 | 4597355 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51405-foto-08115-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51408 | Goigs de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joaquim | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>Es tracta dels goigs en lloança al gloriós patriarca Sant Joaquim, que es venera a l'església parroquial de Sant Joaquim. La lletra dels goigs la va escriure el prevere Salvador Misser i la música la va composar Joan Aragonès. Comença així: 'Sou l'extrem de les anelles d'Abraham al Salvador. Del serrat de Martorelles obreu noves meravelles, Joaquim, nostre patró. Creient contra tota espera abasteu el rou del cel: la promesa falaguera sobreeixint de tot anhel. Nou edem traurà poncelles, mes com vostra Filla, no. Del serrat(…) Amb la vostra esposa, Anna, patriarca Joaquim, fora temps, de culpa sana, concebuda és lluny del crim. Sol ixent, amb ses parpelles, l'ha nimbada en resplendor. (…)'</p> | 08115-45 | Parròquia de Sant Joaquim. Pl. de l'Església, 1 | 41.5285100,2.2351100 | 436188 | 4597712 | 1976 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El goig apareix publicat al llibre de Milà, Martorelles: la fe d'un poble. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51411 | Mina de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-sant-domingo | XX | <p>Mina d'aigua situada sota la carretera de Montornès. A l'estructura de formigó de sota la carretera hi ha una porteta de fusta, dins la qual hi ha la mina d'aigua. L'aigua que en surt s'ha canalitzat fins a una arqueta propera, des de la qual es distribueix fins als horts propers.</p> | 08115-48 | Sota la carretera de Montornès, al costat contrari de la masia de Carrencà | 41.5286300,2.2292000 | 435695 | 4597729 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51411-foto-08115-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51413 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-2 | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX-XXI | <p>El pessebre vivent de Martorelles es representa cada any a la zona dels Pins d'en Rabassa, entre el 20 de desembre i el 6 de gener. El visitant fa un recorregut aproximat d'un quilòmetre, al llarg de qual veu representades escenes relacionades amb el naixement de Crist. Els personatges van vestits de l'època i relaten textos bíblics, acompanyats de música, efectes especials i pirotècnia. En moltes escenes, es fa participar al visitant, i en acabar se'l convida a un petit mos i un glopet de vi.</p> | 08115-50 | Pins d'en Rabassa | <p>L'antecedent del pessebre vivent de Martorelles és la representació de l'Anunciació i del Naixement que es feia a Santa Maria de Martorelles i a Sant Joaquim. El pessebre que coneixem el va començar a organitzar la Joventut Sardanista. Entre els anys 1976 i 1982, el pessebre vivent es feia a la Plaça Espanya, i entre el 1983 i 1992, a la zona de la font de Can Camp.</p> | 41.5306200,2.2404900 | 436639 | 4597942 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51413-foto-08115-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la web: http://pessebremartorelles.net16.net/11.htm | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 51414 | Armats de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armats-de-martorelles | XX | <p>Els armats de Martorelles participen en molts dels esdeveniments culturals del municipi, especialment al voltant de la Setmana Santa. Es tracta d'una formació d'homes vestits de soldat romà, que desfilen pels carrers repicant els tambors i les llances amb el terra, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist. El dissabte abans de Rams, després de la missa solemne a Sant Joaquim, es nombra l'abanderat que portarà la bandera dels Armats de Martorelles en les processons. El vespre de dijous Sant desfilen en la processó del Silenci, i el divendres Sant al matí fan el Via-Crucis pels carrers de Santa Maria de Martorelles.</p> | 08115-51 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles (abans Agrupació Sardanista) va crear la secció de la confraria dels Armats de Martorelles l'any 1983. En un primer moment col·laboraven en el pessebre vivent, que estava situat a la zona de la font de Can Camp. Més endavant, van passar a participar en d'altres activitats, ja sigui en actes cultural del poble, com en trobades arreu del país.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51414-foto-08115-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies s'han tret de la pàgina web dels Armats de Martorelles. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51415 | Processó de Nostra Senyora de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-nostra-senyora-de-montserrat | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó de Nostra Senyora de Montserrat es fa l'últim dissabte d'abril. Comença amb una missa solemne a Sant Joaquim, i en acabar surt la processó amb la imatge. Es recorren els principals carrers del poble, amb els armats de Martorelles al davant. L'endemà al matí es fa una missa a Sant Domènec de Carrencà.</p> | 08115-52 | Martorelles | <p>La Joventut Sardanista de Martorelles va obsequiar al poble amb la imatge de Nostra Senyora de Montserrat l'any 1986. Des d'aleshores es va començar a celebrar la processó al poble. En un primer moment, el dissabte es sortia de l'església de Sant Joaquim i s'arribava a Sant Domènec de Carrencà, on es deixava la imatge. El dia següent, després d'una missa, es reprenia la processó de nou fins a Sant Joaquim.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51416 | Ca la Llevadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-llevadora | XIX-XX | <p>Casa aïllada que es troba elevada respecte el carrer Agricultura. És de planta rectangular, consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, emmarcades amb una motllura. A les façanes laterals i posterior incorporen una rajola verda a cada costat, així com decoració motllurada sobre la llinda. Una cornisa senzilla ressegueix la part superior de les façanes, sota la qual hi ha la ventilació de la coberta. De cadascun dels angles del coronament en surt un petit pilar, i de les façanes laterals, a nivell del carener, en sobresurt un ornament vegetal. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, excepte el sòcol de color gris.</p> | 08115-53 | C. Agricultura, 13 | <p>En aquesta casa hi havia viscut la llevadora del poble, pel que popularment la casa es coneix així.</p> | 41.5263600,2.2332900 | 436034 | 4597474 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51416-foto-08115-53-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51418 | Can Pau Tranquil i ca la Beva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-tranquil-i-ca-la-beva | XIX | <p>Edifici aïllat format per dues vivendes adossades, amb la façana posterior encarada a l'avinguda Piera. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La casa amb accés pel carrer Agricultura, Can Pau Tranquil, té accés per un portal descentrat d'arc pla arrebossat, com ho són la finestra de la planta baixa i les dues del pis, tot i que una d'elles té l'ampit motllurat. El ràfec presenta una cornisa composta. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. La façana conserva l'arrebossat amb morter de calç original, mentre que la resta presenten la pedra vista. La casa del costat, Ca la Beva, és de les mateixes característiques que l'anterior. S'hi ha obert alguna finestra modernament i s'ha afegit un cos a la façana posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color salmó, amb l'intradós de les finestres de color groc.</p> | 08115-55 | C. Agricultura, 1/ Av. Piera, 84 | <p>Es tracta d'una de les cases més antigues de la zona, construïda entorn el segle XIX a peu de l'antic camí que anava fins a Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5271200,2.2333100 | 436036 | 4597559 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51418-foto-08115-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51419 | Can Ginassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginasso | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</p> | XIX-XX | En procés de restauració. | <p>Masia aïllada que es troba situada en un costat del carrer de Can Genissó. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos portals de la planta baixa, que són d'arc escarser. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes i suports forjats. En un extrem de la façana hi ha una placa on hi consta 'CAN GINASSÓ 1902'. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, excepte l'emmarcament de les finestres del pis, que és de color gris. A l'interior s'hi conserva un perol per fer bullir el vi i un forn de coure pa, entre d'altres elements d'interès etnològic. A pocs metres de la casa hi ha el pou d'obra vista i més avall el safareig de la casa, a més d'una petita fita de pedra que delimita la propietat.</p> | 08115-56 | C. de Can Genissó, 6 | <p>Tot i que a la façana consta l'any 1902, els orígens d'aquesta casa podrien ser anteriors, de la segona meitat del segle XIX. El nom de la casa prové d'un tal Genís que hi havia residit, que popularment era conegut com a Genissó o Ginassó, i que era professor de dansa.</p> | 41.5266400,2.2427200 | 436821 | 4597499 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51419-foto-08115-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 51420 | Can Mascara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascara | XIX | <p>Edifici aïllat format per dues vivendes adossades, amb la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les dues cases es composen segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla, excepte els portals, que són d'arc escarser. Els finestrals de sobre els portals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. A la façana de sol ixent i tramuntana hi ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, obert amb una porta d'arc escarser. Les finestres de la façana posterior, també d'arc pla arrebossat, s'han emmarcat amb pintura blanca. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa, la part superior del qual s'ha habilitat com a terrassa transitable. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc a la façana principal, arrebossat terrós les altres, i de maó vist l'annex.</p> | 08115-57 | C. Canigó, 13 | <p>Per les característiques constructives de la casa, podem situar el seu origen al voltant del segle XIX. Està situada a peu de l'antic camí que anava fins a Santa Maria de Martorelles.</p> | 41.5248000,2.2454700 | 437049 | 4597292 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51420-foto-08115-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51421 | Can Rana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rana | XIX | <p>Casa situada amb la façana posterior encarada al carrer d'Anselm Clavé. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els portals principal i de la façana posterior, que són d'arc escarser. A la part posterior, els finestrals tenen sortida a un balcó de baranes forjades. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland, excepte una façana lateral amb la pedra vista.</p> | 08115-58 | C. Anselm Clavé, 12 | <p>Per les característiques constructives de la casa, podem situar el seu origen al voltant del segle XIX. En l'actualitat aquesta casa es coneix com a Can Rana, ja que els seus habitants provenien de l'antiga casa de Can Rana, avui coneguda com a Can Batllori.</p> | 41.5260600,2.2408900 | 436668 | 4597436 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51421-foto-08115-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51421-foto-08115-58-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51422 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-1 | XX | <p>Casa aïllada que fa cantonada entre el carrer de les Escoles i el de Can Puig, per on és més estreta. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, que incorporen revestiment decoratiu amb estuc a les llindes. En destaca una tribuna situada a la part cantonera, que ocupa tota la façana. Les façanes queden rematades amb una cornisa, sobre la qual hi ha la ventilació de la coberta i el ràfec amb cabirons. A la façana de sol ixent hi ha adossat un cos, sobre el qual hi ha el pati de la casa, amb accés pel carrer de les Escoles.</p> | 08115-59 | C. de les Escoles, 2 | <p>Per les característiques constructives de la casa, hem de situar la seva construcció al voltant del 1930, sota una certa influència noucentista.</p> | 41.5286600,2.2382300 | 436448 | 4597726 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51422-foto-08115-59-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51423 | Capelleta de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-visita-domiciliaria | XX | <p>Petita capella de fusta amb portetes a l'interior de la qual hi ha la Sagrada Família. Les figures de la Verge Maria, Josep i el nen Jesús són fetes de ceràmica i pintades, i queden protegides per un vidre. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08115-60 | Diverses cases de Martorelles | <p>Al poble de Martorelles hi ha quatre capelles de visita domiciliària. Cadascuna d'elles té una celadora, que n'és l'encarregada. Al llarg del mes, la capella canvia de casa diàriament seguint un circuit, tot i que en l'actualitat tarda més d'un mes a passar. Abans d'entregar-la al proper veí, es pot fer una aportació econòmica al calaix que té la capella. A final de mes, la celadora recull les donacions i les guarda en una llibreta d'estalvis. Quan la parròquia ho necessita, els dóna els diners. La capelleta que s'ha inventariat va començar a passar-se després de la Guerra Civil, tot i que l'origen d'aquesta costum és més antic.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51423-foto-08115-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51424 | Casa del Carrer Colom, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-colom-28 | XX | <p>Casa aïllada situada en una finca del carrer Colom. Està composta per dos volums adossats. El primer té una sola crugia, és de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó suportat per mènsules. A la part superior hi ha una cornisa senzilla, amb la ventilació de la coberta a sobre i una cornisa volada suportada per mènsules. Remata la façana una barana ceràmica. El segon volum està adossat a sol ixent, té un sol nivell d'alçat i la coberta a tres vessants. El portal és d'arc pla arrebossat i totes les finestres tenen un fals arc esglaonat. La del costat del portal incorpora decoració ceràmica de color blau a la part superior. De la façana lateral en surt un cos poligonal a mode de tribuna. El ràfec queda suportat amb mènsules pintades de color vermell. L'acabat exterior de l'edifici és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-61 | C. Colom, 28 | <p>Les característiques constructives de la casa es corresponen amb el llenguatge arquitectònic del primer terç del segle XX.</p> | 41.5259700,2.2322600 | 435948 | 4597432 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51424-foto-08115-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51430 | Escultura de la Font del Saber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-font-del-saber | XX | <p>Escultura situada al costat de l'entrada de l'escola Simeó Rabassa. Està formada per una figura antropomorfa feta amb planxes de ferro unides amb un punt de soldadura, pel que ressalta el buit en la composició. La figura està dreta, atansada a un cub metàl·lic suportat amb quatre peus, del qual en surt una aixeta on hi ha inscrit 'LA FONT DEL SABER'.</p> | 08115-67 | Escola Simeó Rabassa. C. Pompeu Fabra, s/n | 41.5297400,2.2447300 | 436992 | 4597841 | 1996 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51430-foto-08115-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51430-foto-08115-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ricard Mira | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 51432 | Escultura de la Biblioteca Montserrat Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-biblioteca-montserrat-roig | XX | <p>Escultura situada al costat de l'entrada de la biblioteca pública Montserrat Roig. Està formada per un faristol amb una placa metàl·lica amb la cara de l'escriptora gravada. Al fons hi ha gravats els títols d'algunes de les seves obres més il·lustres.</p> | 08115-69 | C. Santiago Tiffon, 21 | 41.5293300,2.2411900 | 436696 | 4597798 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51432-foto-08115-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51435 | La Recordança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recordanca | XX | <p>Casa aïllada situada a l'avinguda Piera. És de planta quadrangular, d'un sol nivell d'alçat, i coberta a quatre vessants. Les obertures són d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura sinuosa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte els finestres i les cantonades de color blanc. En destaca especialment el mur de tancament de l'avinguda Piera, acabat amb rajola decorativa i pilars, i barana forjada intercalada. A la part central hi ha dos pilars de capitells amb trencadís ceràmic i coronament forjat. Entre aquests hi ha una porta i a sobre les lletres 'LA RECORDANÇA', bellament forjat. Cal afegir que la casa del costat, la número 114, té el mateix tipus de tanca, ricament forjada amb motius vegetals.</p> | 08115-72 | Av. Piera, 112 | <p>La casa de la Recordança va ser construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica modernista, especialment en el tractament del mur de tancament de la finca, com és el cas de la finca veïna (número 114).</p> | 41.5272500,2.2355900 | 436227 | 4597572 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51435-foto-08115-72-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51436 | La Torre dels Galls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-galls | XX | <p>Torre aïllada que es troba situada a carrer d'Anselm Clavé, prop del terme municipal de Santa Maria de Martorelles. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. D'aquesta en surt una torre-mirador quadrangular amb coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla revestides amb estuc. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes forjades que quedat suportat per mènsules. La part superior del frontis està acabada amb tres plafons ceràmics decoratius, entre els quals hi ha la ventilació de la coberta. A l'alçada del forjat del primer nivell hi ha una cornisa senzilla. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, excepte dos pòrtics de mig punt que hi ha a la façana de ponent. Davant d'aquests s'hi ha adossat un cos porxat a la planta baixa i terrassa amb balustrada al pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte les finestres i la cornisa del frontis, de color més fosc. La porta d'accés a la finca, de ferro forjat, incorpora les lletres 'JF' i dos galls, que han acabat donant nom a la casa.</p> | 08115-73 | C. Anselm Clavé, 121 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui carrer de Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre dels Galls n'és un bon exemple, construïda segons una estètica pròxima al noucentisme.</p> | 41.5254900,2.2473400 | 437205 | 4597368 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51436-foto-08115-73-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51437 | Monòlit de Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-josep-anselm-clave | XX | <p>En un extrem del parc de Josep Anselm Clavé hi ha un monòlit granític del fundador del moviment coral. A la part frontal hi ha inserida una peça de bronze amb la cara del mateix, i a sota hi ha pintat 'LA SOCIETAT CORAL I MARTORELLES A J. ANSELM CLAVÉ I CAMPS 29-10-1078'.</p> | 08115-74 | Parc de Josep Anselm Clavé | 41.5247800,2.2443800 | 436958 | 4597291 | 1978 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51437-foto-08115-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51437-foto-08115-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51438 | Monument de Simeó Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-simeo-rabassa | XX | <p>Monument situat davant l'escola Simeó Rabassa. Està format per dos volums d'estructura piramidal, fets de petits carreus disposats en filades. Tot i que un és més petit que l'altre, tenen una alçada considerable, d'uns 4 metres. A les cares visibles hi ha dos plafons per volum, el primer amb dos textos amb reflexions sobre el valor dels estudis que t'han de permetre treballar per un món millor. El segon volum té l'escut de Martorelles i un plafó reflexiu sobre el valor del temps, signat a sota per S. Rabasa.</p> | 08115-75 | C. Pompeu Fabra, s/n | 41.5298900,2.2444700 | 436970 | 4597858 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51438-foto-08115-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51438-foto-08115-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51439 | Rec del torrent de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-torrent-de-can-sunyer | XIX | <p>Al marge dret del torrent de Can Sunyer, a l'alçada de la masia de Can Roda, s'hi conserva el tram d'un antic rec. Està excavat directament del terra i té poca amplada. Encara avui hi circula l'aigua, tot i que poc després se'n perd el traç.</p> | 08115-76 | Torrent de Can Sunyer | <p>Segons fonts orals, el rec abastia d'aigua el desaparegut safareig de Ca n'Arquers.</p> | 41.5237600,2.2436600 | 436897 | 4597178 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51439-foto-08115-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51440 | Torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-jaume | XIX-XX | <p>Casa aïllada situada a l'avinguda Piera. És de planta quadrangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb decoració ceràmica a la llinda. El primer pis té un balcó corregut amb baranes forjades, al qual s'accedeix des del finestral central. Al seu costat hi ha un plafó ceràmic amb un ocell de ferro forjat que l'il·lumina. La part superior queda coronada per una cornisa senzilla, damunt la qual hi ha la ventilació de la coberta. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La tanca del carrer és de ferro forjat, amb una portalada central del mateix material custodiada per pilars amb capitells ceràmics.</p> | 08115-77 | Av. Piera, 103 | <p>A l'inici del segle XX van construir-se una sèrie de cases senyorials entorn el camí de Santa Maria de Martorelles, avui avinguda Piera i carrer Josep Anselm Clavé. Aquestes cases sovint eren utilitzades per habitants de les ciutats properes, ja sigui Mollet o Barcelona, com a segones residències. La Torre de Sant Jaume n'és un bon exemple, construïda segons una estètica pròxima al modernisme.</p> | 41.5274200,2.2365300 | 436305 | 4597590 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51440-foto-08115-77-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51441 | Villa Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresa-0 | XX | <p>Casa aïllada que es troba situada al carrer de les Escoles. És de planta quadrangular, consta de semisoterrani i pis i té la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per cabirons. Les obertures són totes d'arc pla, les finestres amb llindes revestides amb estuc. El portal d'accés té una reixa forjada on hi consta 'VILLA TERESA' i queda cobert per una marquesina d'obra de dues vessants. Des d'aquest descendeixen dues escales paral·leles al frontis amb balustrada i gerros decoratius. A la part frontal, sota la porta, hi ha una font feta amb còdols petits i envoltada de plantes ornamentals. Aquí unes altres escales descendeixen novament fins a la tanca d'entrada, feta amb ferro forjat. L'acabat exterior de la casa és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08115-78 | C. de les Escoles, 5 | <p>Per les característiques constructives de l'edifici, amb un llenguatge proper al noucentisme, hem de situar la seva construcció entorn la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5288800,2.2389200 | 436506 | 4597750 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51441-foto-08115-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51441-foto-08115-78-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 51445 | Inscripció de la Cartoixa de Montalegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-la-cartoixa-de-montalegre | XVI-XVIII | <p>A la façana de la casa de Can Tellado hi ha una inscripció de pedra emmarcada amb ceràmica. A la part superior hi ha dos escuts amb relleu, el primer és pontifical, amb la tiara papal i dues claus parades en sautor. El segon és l'escut de la Catalunya amb una corona. Sota el primer hi ha un gravat circular on hi ha inscrit' SALVAGUARDA PONTIFICAL', i sota el segon el mateix amb la inscripció 'SALVAGUARDA REAL'. A la part inferior hi ha una creu sobre un monticle, custodiat per dos xiprers, envoltats per set estrelles de sis puntes. Al voltant hi ha una banda gravada amb la inscripció 'PER LA CARTOIXA DE MONTALEGRE'.</p> | 08115-82 | Can Tellado | <p>La casa de Can Tellado es troba força propera a les ruïnes del molí de Lloberons. Hem de suposar que la pedra inscrita es trobava en una de les parets del molí, que formava part de les propietats de la Cartoixa de Montalegre, així com la fita que hi ha al pati de la casa. Per tant, el molí, documentat des del segle XIV, hauria gaudit de salvaguarda pontifical i reial. Els escuts que hi ha representats ens confirmen la seva antiguitat, ja que la salvaguarda reial amb l'escut de Catalunya apunta a que és anterior al Decret de Nova Planta.</p> | 41.5346100,2.2390100 | 436519 | 4598386 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51445-foto-08115-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51445-foto-08115-82-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 51449 | Processó del Silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-silenci | <p>MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.</p> | XX | <p>La processó del Silenci es fa el dia de dijous Sant al vespre. El punt de sortida és l'església de Sant Joaquim, amb la Creu de guia davant, seguida dels Armats, l'Abanderat d'Honor, la Creu dels Improperis, el pas de Jesús amb la Creu, la Confraria de la Santa Espina, els feligresos, els portants de la Mare de Déu dels Dolors i per últim els portants del Sant Crist. El recorregut pels carrers del poble passa per la plaça de l'Església, el carrer Catalunya, el carrer Costa, l'avinguda Piera, carrer Indústria, el carrer del Rosari, el carrer Agricultura (conegut com 'el passatge de les torxes'), de nou l'avinguda Piera i la resta de carrers fins a tornar a l'església. Tot l'itinerari es fa en silenci, que només queda trencat pel repic dels tambors dels armats.</p> | 08115-86 | Pels carrers de Martorelles | <p>Les processons són un acte molt arrelat a la població, ja que els seu origen és força anterior a la segregació del municipi del 1927. Abans es feien entorn l'església de Santa Maria de Martorelles, i algunes d'elles baixaven fins a la part alta de l'actual Martorelles. Fins a la construcció de l'església de Sant Joaquim, vers el 1961, les processons es van celebrar de manera conjunta. Durant els primers anys es va fer de forma intermitent, però des de la creació dels Armats de Martorelles s'ha celebrat cada any i s'ha passat a conèixer com a processó del Silenci.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La fotografia s'ha tret del Bloc d'Antondensi. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51450 | Sardanes dedicades a Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dedicades-a-martorelles | XX | <p>Martorelles té un nombre de sardanes molt important dedicades al poble. Algunes d'elles són: 'Can Camp' de Josep Jordi Llongueres, 'Cant a Martorelles' de Montserrat Giménez, 'Derbi-Derbi' d'Antoni Suñé, 'Festeig Sardanista a Martorelles' de Tomàs Gil, 'Joventut Sardanista de Martorelles', de Vicenç Coromines, 'La Font de Can Camp' de Ramón Vilà, 'L'Aplec de Martorelles' de Carles Santiago, 'Martorelles' de Francesc Mas, 'Maig' de Joan Carbonell, 'Recordant Martorelles' de Vicenç Coromines, 'Salta Noi' de Ramón Vilà, 'Sardanes a Carrencà' de Vicenç Coromines, etc. Estan compostes entre els anys 1935 i 2008.</p> | 08115-87 | Martorelles | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 51452 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi conserven diversos documents que fan referència al poble de Martorelles. Hi ha pergamins de la Reial Cancelleria, de la Reial Audiència, de Reial Patrimoni i Diversos i Col·leccions. Entre els documents més antics (datable de mitjans del segle XIII per les persones que hi figuren), destaca un pergamí en què Guillem, clergue i rector de l'església de Martorelles, d'una part, i Berenguer de Carrencà, de l'altra. Sentència dictada pel canonge de Barcelona, Ramon de Riera, entre les dues parts del delme dels molins de Carrencà (Reial Cancelleria. Pergamins. Jaume I. Sèrie general, núm. 0750). Molts dels documents posteriors fan referència a conflictes existents relacionats amb els molins, com també hi ha els capbreus de la Cartoixa de Montalegre.</p> | 08115-89 | C. Almogàvers, 77. Barcelona | <p>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó com a arxiu del seu regne. Fins a mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull no va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó que coneixem, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona. Des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</p> | 41.5257000,2.2433700 | 436874 | 4597394 | 08115 | Martorelles | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 51365 | Molí de Lloberons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lloberons | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. PÉREZ, X. (1998). Referències al Vallès Oriental en un inventari manuscrit del 1718. Ponències Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. PIBERNAT, S. (1936). Notes històriques del Vallès: Parròquia de Cabanyes. Badalona: Agrupació Excursionista Badalona.</p> | XII-XIX | En estat ruïnós. A l'interior hi creixen arbres i heura que en malmeten l'estructura. | <p>Les restes del molí es troben situades en un marge al final del carrer del Molí del polígon industrial, a tocar de la carretera de Montornès. És de planta rectangular i tan sols se'n conserva l'estructura exterior, havent quedat l'interior cobert per la runa de l'enderroc. La part més ben conservada és la cara nord i est, en què el mur presenta dos nivells d'alçat. La façana de ponent s'ha esfondrat en la seva pràctica totalitat. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, amb algunes parts reconstruïdes de maó. També són d'aquest material les dues úniques obertures visibles, situades a la cara nord i est. Els angles cantoners conservats estan acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. Davant la façana est hi ha la bassa del molí, actualment totalment coberta de vegetació.</p> | 08115-2 | C. del Molí | <p>Les notícies més antigues que tenim del Molí de Lloberons es remunten a l'any 1197, quan Berenguer Bernat de Cabanyes dóna a la seva filla Azalaida el castell de Radulfo (castell Ruf) i el molí de Loberot, entre d'altres possessions PIBERNAT (1936:13). Més endavant, a partir de l'any 1374, apareix documentat entre les possessions de la Cartoixa de Montalegre de Tiana (PÉREZ 1998). L'any 1553 també apareix nombrat en el fogatge de Santa Maria de Martorelles. En una casa propera s'ha localitzat una inscripció de pedra de salvaguarda pontifical i reial, així com una fita de la Cartoixa, que originalment s'haurien localitzat al molí. Per abastir-lo d'aigua, la mateixa Cartoixa de Montalegre va fer construir un rec que provenia de Montornès del Vallès i que més endavant abastia al molí de Carrencà, seguint fins al terme de Sant Fost. El molí va ser un domini de la Cartoixa fins a la desamortització de Mendizábal del 1836, en què la propietat de les terres dels ordes religiosos van passar a ser de lliure disposició.</p> | 41.5355200,2.2397000 | 436578 | 4598487 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51365-foto-08115-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 51366 | Carrencà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrenca | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que l'aspecte exterior és bo, a l'interior s'observen deficiències estructurals importants, que han estat solucionades de forma provisional. | <p>La masia de Carrencà es troba construïda a la part baixa del nucli urbà, sobre la carretera de Montornès. Una part de la finca ha quedat sense urbanitzar, al centre del qual hi trobem el conjunt arquitectònic format per la masia, la capella, el celler, el pou i la masoveria. Des de la carretera s'enfila un camí que porta al recinte del mas, que queda tancat per una lliça, al costat de la qual hi ha la inscripció: 'MANSO CARRANCÁ/ M.R/ 1667-1940'. El volum principal és de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al centre del frontis hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, des del qual arrenca el suport forjat del balcó del primer pis. Aquest té accés des d'un finestral d'arc pla de pedra carejada, com també ho és el finestral del costat. La resta d'obertures del volum són arrebossades, emmarcades de diferent tonalitat imitant la pedra carejada. Entre les finestres del segon nivell hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. A l'interior es conserven la major part dels paviments de tova originals, així com els cairats de fusta dels sostres. A cada costat d'aquest volum hi ha un altre volum adossat de planta baixa i pis i coberta a una vessant. Tots dos tenen accés per portals d'arc escarser arrebossat, entre els quals hi ha pedrissos amb motius ceràmics. La resta d'obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte un finestral de pedra carejada amb llinda inscrita amb l'any '1667', que es troba alineat amb els finestrals del primer pis del volum principal. El seu interior ha estat reformat, especialment la part que acull les dependències municipals. Des d'aquesta surt un pontet que comunicava amb la capella, tot i que actualment l'accés es troba tapiat. El temple és de planta quadrangular i està coronat amb un campanar d'espadanya. A la façana posterior també hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que responen a ampliacions fetes amb posterioritat. Des de migdia hi ha un annex amb un gran portal d'arc escarser ceràmic, que dóna pas a un espai obert entre els volums. L'acabat exterior de tots els volums és arrebossat i pintat de color blanc, excepte els emmarcaments de les obertures, els angles cantoners i els arcs que imiten galeries als cossos laterals, que estan pintats de color cru. Els ràfecs presenten imbricacions de teula i rajol ceràmic. Davant la façana principal hi ha el pou d'aigua, la masoveria, molt reformada i habilitada com a bar, i a l'altre extrem del pati el celler.</p> | 08115-3 | Camí de Sant Adrià, s/n | <p>El nom de Carrencà ja apareix documentat a finals del segle XII, en un pergamí del monestir de Montalegre. L'arbre genealògic del llinatge dels Carrencà es remunta al segle XIII, i té continuïtat fins als nostres dies. El mas era una de les propietats agrícoles més fortes de la zona, pel que comptabilitzava un bon nombre de camps de conreu de regadiu i secà i de bosc. A més, davant la masia, a l'altre costat de l'actual carretera de Montornès, hi havia hagut un molí fariner de la mateixa propietat, documentat des del segle XIII, que va ser motiu de nombrosos plets i conflictes al llarg de les diferents generacions. Aquest rebia l'aigua del rec gran, després d'abastir al molí de Lloberons. Al llarg del segle XVIII el mas Carrencà va esdevenir una de les explotacions vitivinícoles més importants de la comarca, tal com ho testimonia el seu celler. En aquest moment, l'any 1748, també es va construir la capella de Sant Domènec, que comunicava amb la casa a través d'un pontet cobert. Però l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que afectava mortalment els ceps, va suposar la fi de la seva esplendor. Coincidint amb aquesta crisi, a finals del segle XIX els Carrencà van vendre la propietat. Durant la Guerra Civil, la casa va servir per allotjar refugiats. L'any 1949 la casa va patir la darrera de les grans reformes de la seva existència, quedant dividida en sis vivendes independents. Finalment, vers l'any 1985, va ser cedida a l'Ajuntament. A causa del seu estat estructural deficient, s'hi va fer una intervenció preventiva poc respectuosa amb la construcció, amb l'ús de bigues d'acer vistes que en reforcen l'estructura.</p> | 41.5282400,2.2288600 | 435666 | 4597686 | 08115 | Martorelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08115/51366-foto-08115-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Antigament, davant la casa hi havia una bassa i un safareig, avui desapareguts. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc