Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75699 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-1 | Barri del Vicenç, 08510 | <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> | 41.9915400,2.2990400 | 441940 | 4649075 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75708 | El Pla de Roda - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants. El cos situat a migdia presenta el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa destaca el portal d'accés i una finestra al seu costat, mentre que al pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de fusta. Les cantonades estan decorades per dues filades bastides en pedra desbastada. Adossat a la façana principal hi ha un antic brollador de pedra, el qual compta amb un brollador per omplir-lo. El cos principal, situat al nord de la construcció, presenta el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés a l'interior que té els brancals bastits en pedra desbastada. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. La construcció està arrebossada i emblanquinada, i està situada al costat de ponent de la masia, a la que es troba unida mitjançant un petit arc rebaixat adovellat.</p> | 08116-10 | Camp del Sot, 08510. | <p>Tot i que no s'han trobat referències històriques directes d'aquesta edificació, la seva construcció va directament relacionada amb el mas Pla. És probable que la masoveria es bastís a mitjans de segle XIX, quan la finca superà la seva etapa d'abandó i inicià la seva recuperació, la de les seves masoveries subsidiàries i la de les terres.</p> | 41.9963700,2.3163800 | 443381 | 4649599 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75714 | La Carrera del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-16 | Serrat del Vicenç, 08510 | <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> | 41.9915900,2.2981700 | 441868 | 4649081 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75718 | La Teuleria del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. | <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> | 08116-20 | Zona del Bac de Roda, 08510. | <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> | 41.9910100,2.3042900 | 442375 | 4649012 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75709 | El Pla Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-xic | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII,XX | La casa es reformà l'any 1965 i fou rehabilitada completament l'any 2005. | <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'L, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures presents a la construcció són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, les obertures estan ordenades seguint tres eixos verticals descentrats respecte el carener. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada: 'PLA CONDAL IHS 1630'. El portal està emmarcat per dues finestres de diferents dimensions bastides amb carreus de pedra, llindes planes i ampits motllurats. Al pis hi ha tres finestres de les mateixes característiques, tot i que la central presenta la data 1695 gravada a la llinda (és probable que faci referència a una ampliació o reforma). La resta de paraments també han estat arranjats amb l'obertura de noves finestres i la reforma de les anteriors. Tenen una característica en comú, els ampits estan formats per lloses de pedra. El cos adossat a l'extrem de ponent de la façana principal s'utilitza com a garatge. A l'extrem de llevant s'observa un contrafort de reforç. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca.</p> | 08116-11 | Carrer Cooperació, 08510. | <p>La construcció de la casa data de mitjans del segle XVII, en concret l'any 1630 tal i com indica la llinda del portal d'accés, mentre que a la llinda d'una de les finestres del pis hi ha la inscripció 1695. A principis del segle XIX, la masia apareix mencionada amb el nom de Pla Xic en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). En aquest moment és propietat de Pau Pla i Llafrenca i poc després passà a mans del seu nét Ramon Pla i Vila. En aquest sentit, cal indicar que la nissaga dels Pla, amos del mas del Pla, van adquirir diverses masoveries en època moderna, entre elles el Pla Xic. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 es documenta que la masoveria del Pla Xic, juntament amb la de Masdamunt i la Granotera, eren de tercera categoria. Després de la Guerra Civil, l'any 1939, els propietaris que hi anaren a viure tenien casualment el mateix cognom que el nom de la casa. El proper nucli de cases unifamiliars construïdes recentment, i que formen part de la població de Roda de Ter, han adoptat el nom actual de la casa, Pla Xic, com el nom del barri.</p> | 41.9912100,2.3150000 | 443262 | 4649027 | 1630 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el nom de Pla Condal. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||
| 75716 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | El revestiment del cos principal està un pèl degradat i deixa el parament de terra del pis superior vist. | <p>Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La part més genuïna es correspon amb el cos central, el qual presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada i damunt seu una petita finestra rectangular amb l'emmarcament emblanquinat. Les obertures del cos adossat a ponent també són rectangulars i estan bastides amb maons. El cos adossat a llevant, en canvi, presenta obertures d'arc rebaixat, tot i que també estan construïdes amb maons, igual que les cantonades de tot el volum. A la part posterior de la construcció hi ha un cobert adossat destinat, en origen, al bestiar. El cos principal presenta la planta baixa bastida en pedra lligada amb morter, mentre que el pis és bastit en terra. Un revestiment arrebossat un xic degradat protegeix els paraments exteriors. En canvi, els cossos laterals estan bastits en pedra sense treballar lligada amb abundant morter. El conjunt el completen també unes edificacions construïdes en totxo, algunes amb un acabat arrebossat, i les cobertes de plaques de fobrociment, utlitzades per a l'explotació agro-ramadera. El mas compta amb dues basses per emmagatzemar aigua.</p> | 08116-18 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>L'única referència del mas indica que a mitjans del segle XX, la Mesquita era propietat de Joan Escarrabill i els seus fills, que també eren masovers del Fontserè. És probable que fos construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.9904500,2.3232300 | 443943 | 4648937 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75702 | Capella de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> | 08116-4 | Zona Salou, 08510 | <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> | 41.9755300,2.3154800 | 443288 | 4647286 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75706 | El Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | El conjunt ha estat completament rehabilitat en els últims anys. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i barbacana sostinguda per colls de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés d'arc carpanell adovellats, mentre que al pis hi ha una finestra geminada rectangular bastida en pedra, amb columneta central i situada al bell mig del parament. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments en pedra. Totes aquestes obertures presenten els ampits motllurats i les llindes decorades amb arcs conopials. La construcció està arrebossada i pintada amb el mateix color que la masia principal.</p> | 08116-8 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9810600,2.2940200 | 441515 | 4647914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75711 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El cos principal, rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis destaca un balcó exempt rehabilitat, al que s'accedeix des d'un finestral rectangular amb l'emmarcament de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1829. Les finestres de les golfes són de petites dimensions i tenen els emmarcaments arrebossats. Cal destacar la façana de ponent, donat que conserva diverses finestres bastides amb carreus de pedra i llindes planes incloent-hi l'obertura de la sala, situada al pis i amb un festejador intern. A l'interior, la sala presenta diverses portes que la comuniquen amb la resta d'estances de la planta, les quals estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes majoritàriament decorades. Destaquen dues portes datades els anys 1650 i 1797, i una obertura de mig punt adovellada que dóna accés a la sala des de les escales de pedra que pugen del vestíbul. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats. Adossats a la banda de llevant de la façana principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. El primer volum tanca l'espai de pati interior o barri que es troba situat davant la façana principal. Està pavimentat amb grans blocs de pedra ben desbastats i s'hi accedeix mitjançant un gran portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una creu central i l'any 1638. De la planta baixa destaca un portal rectangular amb els brancals fets de maons, mentre que al pis hi ha una galeria oberta mitjançant tres grans arcs rebaixats i coberta per un embigat de fusta interior. La construcció està bastida amb còdols de riu lligats amb morter i diverses refeccions amb maons. Des d'aquesta galeria s'accedeix a una terrassa que es comunica amb l'altre volum. La façana principal, orientada al sud, presenta dos grans portals d'accés de mig punt amb els emmarcaments motllurats en pedra. Al pis, les obertures són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i tenen sortida a un balcó corregut que envolta el perímetre lliure de la construcció. Presenta la barana de ferro treballat i la llosana decorada amb trencadís de ceràmica vidrada de diversos colors. La resta de façanes presenten el mateix tipus d'obertures i emmarcaments que els de la façana principal. La construcció presenta un placat exterior a mode de carreus de pedra combinat amb revestiments arrebossats. El conjunt es completa amb una sèrie d'edificacions auxiliars utilitzades per a l'activitat agro-ramadera, situades a ponent de la construcció original. Les més antigues estan bastides en pedra lligada amb morter i amb les cobertes de teula de dos vessants, mentre que les més modernes són construïdes amb obra ceràmica i les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-13 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La masia del Torrent apareix mencionada en diversos documents ja des de la baixa Edat Mitjana. En concret fou construïda a mitjans del segle XIV. A finals del segle XVI, el nom del Torrent apareix en una llista dels masos més recurrents del terme. A principis del segle XIX, el mas apareix mencionat en el llistat de la concòrdia relacionat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). Es menciona el mas Torrent o Torrents, propietat de Josep Torrent. A principis del segle XX, en la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, apareix mencionat el mas com a propietat de Joan i Ramon Torrent. Es té notícia que diverses noies de masos petits de Folgueroles i Vilanova de Sau s'ocupaven com a servei domèstic en masos benestants de Les Masies. Un d'aquests masos era el Torrent. Segons Josep Arderiu, del mas Puigcendre, el Torrent és una de les principals explotacions agràries del municipi, concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia, des de ben entrat el segle XX.</p> | 41.9870900,2.3035200 | 442307 | 4648577 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75701 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> | XIX | <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> | 08116-3 | La Prada, 08510 | <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> | 41.9831200,2.2995100 | 441972 | 4648139 | 1875 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75705 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> | 08116-7 | Plans del Coll, 08510 | <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> | 41.9898300,2.2862000 | 440875 | 4648893 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75700 | Can Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boixeda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | La masia original ha estat recentment reformada. La majoria de coberts i estables s'han construït de nou. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum original presenta la coberta de teula de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits en pedra i les llindes planes. Diverses finestres però, han estat reformades i tenen els emmarcaments arrebossats. Les més genuïnes estan situades al pis superior, tant a la façana principal com a la posterior. De la façana de ponent destaca la galeria oberta al pis, formada per quatre arcs rebaixats que donen accés a una terrassa descoberta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter. La façana principal presenta un placat de pedra a mode de revestiment de recent factura. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, actualment reformat. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum auxiliar amb la coberta de teula de dos vessants, que consta de planta baixa i pis. La planta baixa, força reformada, presenta obertures rectangulars emmarcades en fusta i un revestiment exterior arrebossat i emblanquinat. El pis, en canvi, està obert a l'exterior i es troba cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits en maons. La resta de la construcció és bastida en pedra sense treballar lligada amb morter. A la façana posterior es conserven dues obertures originals situades al pis que presenten els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta. Davant d'aquest parament hi ha adossat un cobert longitudinal reformat, que també s'adossa a la façana de ponent del cos principal. El conjunt es completa amb diversos volums auxiliars on es desenvolupava l'activitat agro-ramadera. Són bastits amb totxo i tenen les cobertes de fibrociment. A l'extrem de migdia del conjunt destaca la bassa, de planta més o menys trapezoïdal.</p> | 08116-2 | Barri de les Cases Noves, 08510 | <p>Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda. Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas. Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.</p> | 41.9909500,2.3208100 | 443743 | 4648994 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75707 | El Pla de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda | <p>AADD (2010): 'Premi literari Miquel Arimany', a El Masienc, butlletí informatiu de les Masies de Roda, núm 8, Ajuntament de les Masies de Roda, pàg. 18. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | L'any 1752 es realitzaren obres de reforma i ampliació. L'any 1923 s'amplià l'entrada i es bastiren les arcades actuals. | <p>Masia formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Consta d'un volum rectangular amb la coberta de teula de quatre vessants, situat a la banda de tramuntana de la construcció, que alhora presenta un petit cos adossat a la façana nord, amb teulada de tres aigües. El sector sud de la construcció presenta, a la banda de llevant, un cos de planta quadrada amb la coberta de tres vessants, i a la banda de ponent, un cos de planta i teulada pentagonal. Tots dos cossos estan units per un volum rectangular central, cobert per una terrassa al nivell superior. En general, la construcció està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb alguna part soterrada degut al desnivell del terreny. Totes les obertures presents a l'edifici són rectangulars o bé d'arc de mig punt, exceptuant les finestres de la planta baixa del cos pentagonal. La façana principal presenta dos arcs de mig punt arrebossats al cos situat al centre del parament, al que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors de pedra. Damunt seu hi ha una terrassa descoberta amb balustrada de pedra. El cos de llevant presenta finestrals rectangulars emmarcats en carreus de pedra a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una galeria de quatre arcs de mig punt, sostinguts per columnes, coberta per un embigat de fusta. El cos pentagonal presenta finestres rectangulars a la planta baixa, amb les llindes esglaonades. La central presenta una inscripció gravada: 'JOSEP ARISA ANY: 1923'. Al pis hi ha tres finestres balconeres de mig punt, protegides amb baranes de fusta. De la resta de paraments destaquen les obertures de la façana de llevant de la masia, totes rectangulars. A la planta baixa hi ha petites finestres bastides amb quatre carreus mentre que als pisos superiors es combinen les finestres simples, amb els ampits motllurats, i finestres balconeres. Del cos adossat a tramuntana cal destacar la galeria del nivell superior, oberta a l'exterior mitjançant obertures d'arc deprimit còncau, amb les llindes de fusta i protegides per baranes de fusta. A tramuntana de l'edifici hi ha un pati tancat al que s'accedeix pel costat de ponent, mitjançant una porta rectangular amb els brancals bastits en maons, la qual està protegida per una teulada de dos vessants. Presenta la data 1926 damunt del portal. Aquest espai de pati està delimitat al nord per tres volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats mentre que els volums auxiliars més antics estan bastits en pedra i amb les obertures fetes en maons.</p> | 08116-9 | Camp del Sot, 08510. | <p>L'origen del mas Pla es remunta al segle XIII. La nissaga Pla apareix documentada l'any 1208 en relació a Bernat de Pla de la parròquia de Sant Pere de Roda. A finals del segle XVI, el Pla apareix mencionat en un llistat de masos del terme i, posteriorment, en el Cartoral de Roda corresponent als anys 1639-1651, el qual inventaria els masos situats en el terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. La família Pla s'emparentà, al llarg del temps, amb les famílies Corcó de Manlleu, Llafrenca de les Masies de Roda, Fàbrega de Castellterçol i els Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. L'època d'esplendor econòmica del Pla s'inicia a mitjans del segle XVIII fins la dècada dels seixanta del segle XIX, sobretot amb la gestió de Pau Pla i Llafrenca. A principis del segle XIX, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat el Mas Pla i les seves masoveries de Masdamunt, Granotera i Pla Xic o Pla Condal, propietat de Pau Pla i Llafrenca. El Mas Monjo i Casserres també foren masoveries de la propietat del mas, aquest últim adquirit l'any 1774. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es recullen les tributacions que Pau Pla i Llafrenca havia de fer per les seves propietats (ROVIRA, 2005: 134). Destaca el fet que les masoveries de Masdamunt, Pla Xic i Granotera es consideren de tercera categoria, mentre que el Mas Monjo i Casserres són de segona. A mitjans del segle XIX, la propietat del mas Pla passa a la família Arisa, emparentada amb els Pla pel matrimoni de dos dels seus descendents. En aquest moment, la finca es recuperà, així com les masoveries subsidiàries i les terres de conreu. En Josep Arisa Solerdelloveres encarregà l'any 1923 a l'arquitecte Miquel Pallàs Sala una reforma de la finca. S'amplià l'entrada i es construïren les arcades actuals. Es té notícia que la casa del Pla havia disposat d'una capella particular bastida al segle XVIII i dedicada a Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier, on s'hi feia missa pels veïns de la zona. Com anècdota cal destacar que les cendres de l'escriptor català Miquel Arimany (1920-1996) foren escampades dins l'heretat.</p> | 41.9963800,2.3166600 | 443404 | 4649600 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75715 | La Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-17 | BV-5222 (km. 2), 08510. | <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> | 41.9938400,2.3074900 | 442642 | 4649324 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75704 | Creu de la carretera de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu | XX | <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> | 08116-6 | Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 | 41.9976400,2.3040200 | 442358 | 4649748 | 1936 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||||
| 75710 | El Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII, XX | Fa aproximadament uns 35 anys, l'edifici va patir un procés de restauració que la deixà en perfecte estat. | <p>Gran masia de planta en forma de 'L', que consta de quatre cossos adossats amb un petit pati davanter tancat a mode de barri. L'edifici principal presenta la coberta de dos vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés a l'interior presenta la llinda gravada amb la data 1784. A banda i banda de la façana principal hi ha dos cossos adossats amb les teulades de dos aiguavessos, que delimiten el pati interior lateralment. Destaca l'edifici de llevant, distribuït en dos nivells i del que destaquen els grans finestrals d'arcs escarsers sostinguts per pilars de planta quadrada, situats al pis. Actualment tenen sortida a un balcó corregut delimitat per una barana de fusta, tot i que en origen formaven part d'una galeria oberta a l'exterior. A nivell decoratiu destaca un escut de pedra amb les quatre barres, situat al bell mig de les obertures. L'últim cos que delimita el pati està situat a la part frontal del conjunt i actualment s'utilitza de garatge i magatzem. Presenta la coberta de teula de quatre vessants, sostinguda per un embigat de fusta, i està distribuït en planta baixa i pis. Unes escales exteriors donen accés al nivell superior, obert a l'exterior. Per últim, el portal d'accés a l'interior del pati és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben tallats i protegit per una teulada ondulada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Completant el conjunt hi ha diverses edificacions aïllades utilitzades per a l'activitat ramadera i com a magatzems.</p> | 08116-12 | Plans del Coll, 08510 | <p>El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per 'mesurones' de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un 'Anomac' que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.</p> | 41.9884700,2.2937000 | 441495 | 4648737 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75713 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | L'abundant vegetació de la zona fa que l'estructura estigui malmesa. Presenta una esquerda al bell mig del mur i un petit enderrocament a la part inferior de l'estructura. Les lloses que fan de bancs estan força inclinades, degut a la força de les arrels. | <p>Font situada a llevant del mas Macià, en un desnivell del terreny entre el paratge de la Prada i el Puigsabró, completament coberta per l'abundant vegetació de la zona que ha condicionat el seu estat de conservació. Està formada per un mur de planta rectangular d'uns dos metres d'alçada, inserit en un talús del terreny. Està bastit en pedra de diverses mides sense treballar lligada amb morter de calç. A la part inferior de l'estructura hi ha una obertura quadrada delimitada per tres pedres ben desbastades, decorades amb una motllura en el punt de l'obertura. La llinda presenta la data 1789, tot i que està força degradada. La pedra de la part inferior està desbastada i treballada a mode de canal. A l'interior s'observa el brollador, constituït per una pedra allargada que presenta un petit canal al mig per on discorre l'aigua. Adossades en perpendicular als extrems del mur hi ha dues grans lloses de pedra disposades a mode de bancs per seure.</p> | 08116-15 | Paratge de la Prada, 08510 | <p>En origen, la font havia estat propietat de la finca del Macià, tot i que en vendre's aquesta part de les terres passà a mans del nou propietari.</p> | 41.9815100,2.2965900 | 441728 | 4647963 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75713-foto-08116-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||
| 75732 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 | XIX-XX | El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. | <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> | 08116-34 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | 41.9892300,2.3035300 | 442310 | 4648815 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75731 | Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-dhorta | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. CASTELLÀ, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Ermita d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis poligonal de tres cares orientat a llevant. La nau, d'uns 5 metres d'amplada per 12 metres de longitud, està coberta per una volta apuntada de perfil molt rebaixat recolzada als murs laterals, mentre que la volta i la capçalera de l'absis estan dividits per motllures decorades que alhora integren les imatges religioses de l'espai. De fet, tot l'interior del temple està decorat amb motllures rectilínies que tracen figures geomètriques. Adossada a la banda de tramuntana de l'absis hi ha la sagristia, d'uns 16 metres de llargada i actualment reformada, a la que s'accedeix mitjançant dues obertures d'arc apuntat, ornamentades amb el mateix tipus de motllures que decoren l'interior del temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc apuntat bastit en maons, damunt del qual hi ha un rosetó amb el mateix tipus d'emmarcament. Està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull bastit en pedra i maons. El parament està bastit amb pedra ben desbastada disposada en filades regulars, amb les cantonades decorades en maons. La resta de façanes es troben arrebossades i pintades. Tots els paraments estan protegits per barbacanes sostingudes amb colls de fusta.</p> | 08116-33 | Paratge de la Serra Llarga, 08510. | <p>En origen, l'ermita fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou, tot i que a finals del segle XIX es comença a utilitzar com a ermita de la colònia Còdol-Dret, degut a la seva proximitat. Era propietat de la societat 'Bosch Hermanos, Llusá i Cía' i pertanyia al conjunt colonial. Malauradament, el mes de juliol de l'any 1936, un incendi destruí l'arxiu parroquial, fet que impedeix donar dades històriques concretes sobre l'edifici. Després de la Guerra Civil, la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l'empresa Unión Industrial Algodonera S.A. (UIASA), tot i que fins fa poc temps es creia que havia estat restaurada per Julio Muñoz, amo de la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). En la restauració hi va col·laborar mossèn Guiteres de la parròquia de la 'Calle' de Vic, per indicació del Bisbat. Les imatges de Sant Salvador i Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil, foren col·locades durant aquest treballs, incloent posteriorment la imatge de Sant Julio quan la colònia de Còdol-Dret entrà a la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). Després de la restauració, la capella fou inaugurada el 21 de novembre de 1943 en presència del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, entre d'altres autoritats. Des de 1943 fins a 1963, cada diumenge a les dotze s'hi feia missa i en festes importants també s'assistia al temple. Després del tancament de la colònia, el temple quedà semiabandonat fins l'any 1987 quan l'adquirí l'actual propietari Josep Montmany. Novament fou restaurada destacant l'interior, la portalada d'entrada i part del mobiliari. Actualment s'hi fa l'Aplec de Sant Salvador cada segon diumenge de maig i una missa el 18 de març, dia de Sant Salvador.</p> | 41.9820600,2.3233600 | 443946 | 4648006 | 1943 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75750 | Pont de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-codol | XIX-XX | L'immoble està envoltat de bardissa i no es pot apreciar bé. Caldria desbrossar-lo. | <p>Pont emplaçat a l'actual carretera de Còdol a Tavèrnoles. Presenta un arc de mig punt i està bastit amb pedra desbastada i lligada amb morter, formant fileres irregulars. Actualment està asfaltat per sobre i envoltat per bardissa cosa que dificulta poder apreciar l'element.</p> | 08116-52 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | <p>El pont fou construït en l'època que la fàbrica del Còdol Dret començà a funcionar.</p> | 41.9822600,2.3198900 | 443659 | 4648030 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75765 | Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> | 08116-67 | Mas Bac de Roda, 08510. | <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 1977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75773 | Casa Turca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-turca | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrangular amb la façana orientada al sud i coberta de pavelló bastida amb teula i coronada per una ornamentació a mode de pinacle. Està format per planta baixa i pis. A la planta baixa presenta arc rebaixat emmarcat amb carreus tant a les finestres com a la porta principal. Al pis superior destaca a la façana principal finestres tetrageminades d'arc de mig punt. La façana posterior presenta un petita obertura situada a la banda esquerre del pis superior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de groc amb amples bandes horitzontals decoratives pintades en vermell.</p> | 08116-75 | Península de Salou, 08510. | <p>Forma part de les construccions annexes del Castell Nou, segurament van ser bastides al mateix moment que la torre, al 1901.</p> | 41.9749800,2.3148400 | 443234 | 4647225 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75774 | Vil·la Antonina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta irregular, més o menys rectangular orientada migjorn. L'edifici està format per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, a sobre el portal d'accés, sobresurten dues terrasses. A la dreta d'aquestes s'observa un cos avançant sobre la línia de la façana principal amb coberta pròpia, també a dos aiguavessos. A la façana de ponent solament presenta sis obertures, tres a cada pis. A la façana de llevant presenta un balcó amb coberta d'obra plana subjectada mitjançant tres columnes amb pedestal, fust estriat i capitell amb ornamentacions florals. La línia de la façana posterior no és homogènia, doncs el cos principal queda un xic endarrerit. Totes les obertures de la casa són d'arc rebaixat amb un emmarcament que presenta la part superior a mode de guardapols. Tot el conjunt presenta carreus vistos excepte al emmarcament de les obertures que són arrebossats i pintats de vermell. Cal esmentar que a escaigs metres de la façana posterior, entre la capella Salou i la Casa Antonina es troba ubicada una font bastida amb pedra formada per un parament vertical proveït d'un brollador de pedra. Sota d'aquesta i adossada a la paret vertical s'aprecia una bassa de planta hexagonal amb les cares amb ornamentació floral, una creu i els noms dels apòstols inscrits. Finalment, a llevant de la casa es troba ubicat un cos annex rectangular orientat a ponent de planta baixa cobert amb terrassa.</p> | 08116-76 | Península de Salou, 08510. | <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> | 41.9753100,2.3154200 | 443283 | 4647262 | 1914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75780 | Fàbrica Salou-Baurier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-salou-baurier | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La majoria dels edificis que la conformen estan enrunats, o tenen malmesa l'estructura. | <p>Conjunt d'edificis, alguns adossats i altres annexes, que formaven la fàbrica de la colònia Salou-Baurrier. L'edifici més significatiu que resta dempeus és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de dos cossos adossats lateralment. El més modern, emplaçat a migjorn, és format per un cos rectangular amb planta soterrada, planta baixa, dos pisos, golfes i coberta d'obra a dos vessants amb els extrems acabats en tres aiguavessos. A la seva façana principal presenta adossats i flanquejant-lo per tramuntana i migjorn, dos torres quadrangulars orientades a ponent. Aquestes estan formades per planta semisoterrada, planta baixa, dos pisos i coberta d'obra de pavelló. A la façana posterior cal destacar una gran obertura d'arc de mig punt que s'alça fins al primer pis i que era destinada a la càrrega i descàrrega. Sobre l'arc es pot apreciar la data 1941. A migjorn d'aquest es troba adossat un altre que actualment es troba enrunat i solament es pot apreciar la planta rectangular i, gràcies als negatius de les bigues sobre la façana lateral de l'anterior edifici esmentat, que disposava d'una teulada a dos vessant. A tramuntana s'erigeix un cos també rectangular, més homogeni i de dimensions més grans que obeïen a la necessitat de tenir zones espaioses per treballar. Aquest consta de planta soterrada, planta baixa i dos pisos amb teulada a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, encara que en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, a mode de galeria. Destacar que a escaigs metres a tramuntana d'aquest edifici encara resta dempeus una xemeneia circular bastida amb maons i altres edificis adossats que actualment estan enrunats encara que es pot apreciar, en part la seva planta i algun parament. Els material emprats per la construcció de la fàbrica són la pedra, el totxo i el ferro i presenta tota la façana arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-82 | Península de Salou, 08510. | <p>Durant el segle XVIII (1764-1789) hi va haver un gran increment d'implantació de fàbriques de teixits a Roda i Masies de Roda, però fou durant el segle XIX, entre 1825-50, quan la industrialització fou un fenomen ja irreversible. La fàbrica va començar a funcionar el 1854, la nova tecnologia tèxtil i el nou ús de l'energia hidràulica canviaren el paisatge i l'economia de Roda de manera definitiva. La fàbrica fou refeta vers el 1940-41 després que un aiguat destrossés el complex fabril. En la façana posterior de l'edifici més modern es pot apreciar, sobre una gran obertura d'arc de mig punt, la data 1941, testimoni d'aquesta reparació. El 1963 Salou-Baurier quedà inundada pel pantà de Sau i ja no recuperaren mai el ritme d'activitat que havien aconseguit. Actualment les fàbriques estan abandonades. Salou-Baurier, però, està relacionat amb un conjunt de vivendes, construïdes en relació a la fàbrica, que no s'han abandonat, conservant l'activitat de la finca.</p> | 41.9780300,2.3150900 | 443258 | 4647564 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75813 | Canal de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-lobra | <p>CONSORCI ALBA-TER (n.d):'La ruta del Ter'. Obtinguda el 30 d'abril de 2010. http://www.rutadelter.cat/</p> | XIX-XX | Alguns trams del camí estan embrossats. | <p>Canal d'aigua situat al marge de tramuntana del riu Ter, entre el paratge de Malars i la fàbrica de l'Obra a qui subministrava, situada dins del terme municipal de Roda de Ter. De fet, neix a partir de l'edifici de la resclosa. El canal amida aproximadament 930 metres de longitud i discorre en paral·lel al riu, del que està separat mitjançant un mur bastit amb rierencs lligats amb morter de calç. El canal es troba descobert a la part propera a la fàbrica i en determinats trams intermitjos, mentre que les parts cobertes corresponen a petites voltes rebaixades bastides amb maons, còdols de riu i morter. Aproximadament cada tres metres i mig, el canal compta amb un pou o sobreeixidor utilitzat per a la recollida d'aigua de pluja. Aquests pous són de planta quadrada, amb les cantonades arrodonides i la part superior bastida en maons, tot i que en algunes ocasions es fonamenten damunt d'un basament bastit amb rierencs lligats amb morter. En total es comptabilitzen uns 7 pous.</p> | 08116-115 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Aquest canal es va construïr entre els anys 1826 i 1845. Subministrava aigua a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, des de la resclosa construïda per aquest motiu. La fàbrica, propietat de Pere Moret en origen, tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars. El traçat coincideix amb la ruta de senders GR 210 camí vora Ter</p> | 41.9852500,2.2989500 | 441927 | 4648376 | 1845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El canal de l'obra és també conegut com Camí del Pous i abasta Sender vora Ter-GR 210, des de la resclosa de l'Obra fins a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75828 | Creu de la finca Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-finca-fontanelles | XX | La creu ha estat trencada i restituïda mitjançant ciment. | <p>Creu funerària de pedra ubicada en el camí cap al mas Fontanelles. La creu està col·locada sobre un pedestal en forma de trapezi regular. Aquesta està ben escairada en les seves cantonades, tot i que han deixat la superfície abrupta, sense polir. Sobre d'aquest s'alça una creu llatina. En la seva part davantera, orientada vers ponent, hi ha una inscripció precedida de l'Alfa i Omega, que representa a deu, i també el nom i cognom del difunt, la causa de la seva mort i quants anys tenia, a més del desig que descansi en pau. La inscripció relata: ' A Ω / JOAN TORRENT / NATURAL DE RODA / MORT EN ACCIDENT DE SEU CARRO / A LA EDAD DE 80 ANYS 19 NOV / R.I.P'.</p> | 08116-130 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>No es tenen referències històriques relacionades amb l'element.</p> | 41.9663800,2.3024400 | 442199 | 4646279 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75838 | Teuleria de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-salou | XX | <p>Teuleria de planta en forma d'L orientada al sud-oest i formada per tres cossos i tres edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular i es troba bastit en el marge d'un pendent. Consta de planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal destaquen dos grans arcs geminats de mig punt construïts amb pedres desbastades, i en la part superior dos obertures rectangulars. Damunt del terraplè s'observa com la construcció s'amplia amb un segon cos que segueix la mateixa línea de les façanes laterals. A l'extrem nord-oriental de l'immoble hi ha integrat un cos de planta rectangular que li dona a la planta general forma d'L. Es tracta d'una construcció moderna a mode de torre que consta de planta baixa, dos pisos i coberta pròpia a dues vessants. Tot el conjunt presenta arrebossat, encara que a molts llocs l'ha perdut. La construcció principal, la més antiga, presenta pedra lligada amb morter formant fileres irregulars al cos antic, i maons lligats amb ciment a les dues ampliacions posteriors. A la banda de llevant s'aprecia un edifici annex de construcció moderna. És de planta rectangular orientat al sud-oest i amb la coberta d'un sol aiguavés amb plaques de fibrociment i amb les façanes arrebossades, on presenta obertures rectangulars amb l'emmarcament de fusta. A la banda de ponent presenta un altre edifici annex de construcció també modern. Consta d'una sola planta rectangular orientada al sud-oest, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'immoble presenta obertures rectangulars i és bastit amb maons amb les façanes arrebossades. Aquestes dues construccions mes modernes són emprades per les activitats agrícoles com a granges d'explotació ramadera. Encara més a ponent es troben les restes d'un forn de planta circular bastit en el desnivell d'un marge. Aquest consta d'una obertura orientada a migjorn d'arc de mig punt bastit amb pedres treballades, reforçat posteriorment amb maons ubicats a l'intradós de l'arc. L'edifici ha perdut la cúpula i es troba en molt males condicions. Tot el conjunt és d'obra vista, bastit amb pedres treballades i lligades amb morter que formen fileres irregulars i, en segon terme, alguns maons que es poden apreciar en diferents reparacions. A l'interior del forn encara es pot apreciar l'arrebossat interior, encara que majoritàriament l'ha perdut.</p> | 08116-140 | Península de Salou, 08510. | 41.9671900,2.3196600 | 443627 | 4646357 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||||
| 75840 | Resclosa de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.</p> | XX | Les estructures queden inundades, solament són visibles quan el nivell del riu baixa. | <p>Dins de la colònia Salou-Baurier encara queden les restes de la resclosa i del canal de la fàbrica que s'utilitzava el segle passat i de les que, encara avui quan el caudal del riu es baix, es poden apreciar les seves restes. La resclosa damunt del riu amida uns 4 o 5 metres d'alçada i uns 80 metres de longitud bastida amb còdols i lligada amb ciment. Aquesta presenta un perfil lleugerament corbat. A l'extrem occidental encara es pot apreciar part del sistema manual d'obertura que consisteix en una palanca de ferro. D'altra banda, des de la riba dreta del Ter, neix un canal de còdols i ciment que discorre paral·lel al riu i que passa vora la fàbrica. Aquest presenta uns 350 metres de longitud i uns 4 metres d'amplada. Actualment, ambdues estructures estan en desús i quan puja el nivell de l'aigua queden inundades.</p> | 08116-142 | Península de Salou, 08510. | <p>Anys després de posar en funcionament la fàbrica de la colònia Salou-Baurier, que en aquell moment no tenia encara l'estatut de colònia i que es presentava sota el nom de societat Bosch, Llusá i Companyia, es va rebre l'any 1872 'la primera concessió d'aigües per assegurar-se un increment en el potencial energètic que fes possible augmentar la producció' (CASTELLÀ, 2006:30). Tant la resclosa com el canal quedaren fora d'ús l'any 1964 quan la fàbrica fou expropiada per posar en funcionament el pantà de Sau.</p> | 41.9747100,2.3140700 | 443170 | 4647196 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75738 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-1 | XX | <p>Font natural situada al marge esquerre del torrent de Tavèrnoles que desemboca al riu ter, just on es forma un meandre destinat a la pastura dels animals. És una font natural que actualment ha estat obrada mitjançant formigó, creant un talús escalonat d'uns tres metres de longitud per dos metre i mig d'ample i 1 metre d'alçada. El rec de la font és de ferro encara que molt curt, inapreciable.</p> | 08116-40 | Península de Salou, 08510. | 41.9657100,2.3214300 | 443772 | 4646192 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'accés es troba ubicat a la dreta del camí asfaltat que mena dels Vimets al Mas de la Bauma. Es prendrà un corriol senyalitzat amb un cartell on es llegeix POU DE GLAÇ. Una vegada arribat al pou de Glaç es continuarà fins ha arribar al torrent. Després es pujarà corrent amunt fins que, a uns 500 metres és visualitzarà a mà dreta un talús artificial bastit amb formigó amb forma escalonada, on es troba la font. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||||
| 75752 | Barraca de Vallecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona | XX | L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. | <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> | 08116-54 | Camp de les Basses, 08510. | 41.9908800,2.3360700 | 445007 | 4648977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||||
| 75753 | El Sanglas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XVIII | Està enrunada. | <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> | 08116-55 | Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. | <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> | 41.9813600,2.3239300 | 443993 | 4647928 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75769 | La Casa del Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-guarda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada al sud-oest amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Es poden apreciar obertures rectangulars, encara que la porta principal és d'arc rebaixat i disposa d'un voladís a dos aiguavessos bastit amb teula. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa presenten obertures rectangulars al lateral i una d'arc rebaixat a la principal. Al pis presenta més obertures rectangulars als laterals i a les principals un finestral, també rectangular, amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars i dos ponts que surten des del pis superior dels cossos laterals fins al terraplè que es forma darrera de la casa. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures que totes presenten emmarcaments arrebossats. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a les de Can Quirze.</p> | 08116-71 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa que forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Després que la fàbrica deixés de funcionar, el guarda que abans residia a la Porteria, es traslladà a aquesta, que anteriorment havia estat habitada per treballadors.</p> | 41.9677000,2.3177100 | 443466 | 4646415 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75806 | L'Esquerda: àrea experimental del graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-area-experimental-del-graner | <p>MUSEU DE L'ESQUERDA (n.d). 'L'Àrea experimental', Obtinguda el 25 de maig de 2010. http://www.lesquerda.cat/ OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> | XX | <p>L' Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l'Esquerda (ÀREA) és un espai situat a tramuntana del Jaciment Arqueològic de l'Esquerda on, des de l'any 1991, paral·lelament a les diferents campanyes d'excavació, es porta a terme un programa d'investigació basat en l'arqueologia experimental. Així doncs, en base a la documentació i estudis extrets de l'excavació d'un graner medieval incendiat els segles XII-XIII, s'han plantejat una sèrie d'hipòtesis que es contrastaren mitjançant l'estudi empíric. El fet que el graner es trobés ple en el moment de produir-se l'incendi ha possibilitat l'estudi detallat de les llavors que contenia i ha impulsat la realització de dues línies de recerca: l'experimentació en agricultura i l'experimentació en sistemes i tècniques de construcció. L'Àrea compta amb la següent infraestructura: Un Taller-Laboratori dedicat exclusivament al seguiment i suport de les excavacions (magatzem per a les eines, local per a netejar i siglar el material, taller de restauració, etc); una zona d'experimentació agrícola; una Estació Meteorològica Automàtica per al control de les collites; una rèplica exacta del graner a escala real per experimentar els processos de construcció i d'estocatge de cereals a l'Edat Mitjana i, per últim, un fornal i un forn per experimentar també amb els processos metal·lúrgics.</p> | 08116-108 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>El programa d'arqueologia experimental s'inicià l'any 1991 fruit de l'excavació, uns anys abans, d'un graner del segles XII-XIII incendiat. El projecte, aprovat i subvencionat pel MICINN està emmarcat en la línia de recerca de la Universitat de Barcelona, i es fa en col·laboració amb la Butser Ancient Farm, un centre de recerca anglès pioner en aquest tipus d'estudis.</p> | 41.9758500,2.3125600 | 443046 | 4647323 | 08116 | Les Masies de Roda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/fitxes/08116/108/foto-08116-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75823 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> | 08116-125 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75719 | Les Rieres del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. En general, les obertures són rectangulars, de diverses mides i estan bastides amb maons. Destaca el portal d'accés principal, descentrat respecte l'eix del carener. Es tracta d'una gran obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1771 i un motiu decoratiu central. Del pis destaca la terrassa, oberta tant a la façana principal com a la lateral, i coberta per un embigat de fusta, rastells i rajola plana. La construcció està bastida en pedra de riu sense treballar, lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades decorades amb maons. La façana principal combina el parament de pedra amb un revestiment arrebossat força matusser. A la resta de paraments s'observen diverses reformes i refeccions bastides amb maons i totxo. Al costat de la masia hi ha un edifici auxiliar de planta rectangular, amb la coberta d'un sol aiguavés i distribuït en dues plantes, que en origen estava destinat a quadres i pallissa.</p> | 08116-21 | Plans del Coll, 08510. | <p>L'única referència que es coneix es troba a la façana principal, on es conserva la llinda gravada amb la data 1771. Fa relativament poc temps, la façana principal va ser rehabilitada. El topònim de la casa sembla indicar la possibilitat que es tractés d'una de les masoveries vinculades al mas Pujolar, aquest últim situat a escassa distància al nord de la construcció.</p> | 41.9871000,2.2911500 | 441283 | 4648587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75737 | Font de les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cametes | XX | <p>Font natural que emana de la pedra. Actualment aquesta pedra ha estat retallada formant un paret vertical on s'ha col·locat un rec simple de ferro. Sota d'aquest, el mateix retall forma una petita bassa amb un fons còncau d'uns 50 cm de diàmetre on s'acumula l'aigua abans de baixar turó avall. La zona al voltant de la font ha estat remodelada col·locant una zona de pícnic formada per dos taules i bancs bastits en pedra.</p> | 08116-39 | Zona del Rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>A la dreta de la font es pot observar, col·locada verticalment sobre una roca, una placa commemorativa on es llegeix FONT DE LES CAMETES, LA CAIXA, 1988, data que segurament reflexa la última data de remodelació.</p> | 41.9666900,2.3142500 | 443178 | 4646305 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'accés és a través d'un corriol no senyalitzat que es troba en el marge esquerre del camí asfaltat que va des de la colònia Salou al Mas Sorralta, al sud del rocòdrom natural, a escaigs 50 metres d'aquest. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75741 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa | XX | <p>Font natural obrada que consta de dos parts situades a diferents nivells. Per una banda s'aprecia un brollador metàl·lic que emana d'un roca i d'altra banda, en un replà un xic més enlairat, es troba una petita bassa retallada en la roca natural. Presenta com a tancament una paret de totxos i es troba coberta per uns grans blocs de pedra. A sobre d'un dels blocs naturals de pedra es pot apreciar una placa on es llegeix: FONT DEL / FREIXE / RESTAUDA / 1996 Vora la font es troba una zona d'esbarjo formada per una taula i bancs bastits amb pedra</p> | 08116-43 | Zona del rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>La font del Freixe fou restaurada el 1986, tal com ho testimonia una placa granítica emplaçada verticalment sobre una pedra, a la dreta de la font.</p> | 41.9693700,2.3113600 | 442941 | 4646605 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font es troba emplaçada al marge dret del camí asfaltat que mena del Mas Sorralta a la colònia Salou. Després de passar una pedra de grans dimensions on és col·locada una placa de marbre en honor d'Antoní Devesa i Rifà, s'agafarà un corriol turó amunt i després d'uns 30 metres es trobarà la font. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75745 | Les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cametes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical, orientada a migdia i formada per tres cossos adossats. El cos central, presenta la teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, sobresurt entre els cossos laterals donada la seva alçada. Tant el cos ubicat a llevant com el de ponent, disposen de teulada a un aiguavés. Consten de planta baixa, pis i en el cas del cos central, golfes. A més a més, té un cobert rectangular adossat a la façana dreta del cos de llevant, un altre cobert també rectangular adossat longitudinalment a la façana posterior i, per últim, un petit cos adossat a la façana principal en la part esquerre, que podria ser un antic forn. Aquest disposa de planta rectangular i és bastit amb pedra desbastada i amb coberta de lloses a un aiguavés. L'immoble presenta, a totes les façanes, obertures rectangulars de diferents mides. En el cas de la façana principal destaquen obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus de bella factura. En la llinda de la porta principal es pot apreciar la data 1772 i, en la de la finestra de les golfes, l'any 1796. Cal esmentar que el cos més antic és el de llevant, i no el central com es podria pensar en un principi. Tot el mas és bastit amb pedres ben desbastades que formen filades irregulars a les façanes i carreus a les cantonades.</p> | 08116-47 | Zona dels Canals de Vilardell, 08510. | <p>En les llindes de dos obertures es poden apreciar les dates 1772 i 1796, encara que semblen reaprofitades.</p> | 41.9656500,2.3178400 | 443475 | 4646187 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El mas Les Cametes es troba emplaçat al sud del terme de Les Masies de Roda, casi al límit municipal amb Tavèrnoles. Per arribar-hi cal agafar el camí que mena des del Pujol fins al Pendís i passat aquest, el primer trencall a mà dreta ens conduirà al mas. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75775 | Pont de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Pont situat a l'entrada de la colònia Salou. És d'una arcada de mig punt bastit majoritàriament amb pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter, encara que també es pot observar diferents maons en la part inferior de l'arc. En la seva part superior està asfaltat i es pot apreciar a banda i banda paretons de pedra coronats per carreus de grans dimensions.</p> | 08116-77 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici, encara que es lògic que es bastís a finals del segle XIX-principis del XX, moment que comença a funcionar la colònia.</p> | 41.9673200,2.3176000 | 443456 | 4646373 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||||
| 75783 | Font del torrent de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-santa-magdalena | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La part exterior de la font està malmesa. | <p>Font natural que es troba al marge esquerre del torrent que creua la colònia Salou. La font es troba en una entrada natural en un paret de la roca que dona pas a una piscina natural plena d'aigua. Cal mencionar que, tot i que l'entrada és natural, l'exterior està obrat amb maons creant l'emmarcament per una porta, encara que aquesta esta desapareguda. En aquest tram el torrent està obrat i han creat bells desnivells a mode de cascades amb basses on s'acumula l'aigua entre salt i salt. També s'han excavat diverses escales a la pedra natural. A migjorn de la font, el conjunt es completa amb passera d'arc recte bastida amb lloses i pedres desbastades sense lligar, i que es sostén per un pilar rectangular. Aquesta dona accés a la font si es vé des de la Vil·la Annie Marie.</p> | 08116-85 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9742600,2.3165900 | 443379 | 4647144 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75839 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | La coberta s'ha enfonsat i tot el conjunt amenaça runa. | <p>Restes d'una antiga masia aïllada que actualment es troba en runes. Es conserven els murs perimetrals i algunes compartimentacions interiors, tot i que l'excés de bardissa i vegetació en general dificulten un estudi acurat de les estructures. Presenta una planta irregular formada per diferents cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que ha patit durant el temps. De les restes que es conserven es pot concloure que la masia presentava al menys dues plantes i que estava bastida per diferents materials i tècniques. D'una banda s'aprecien paraments bastits en pedra desbastada de diferents mides, on també hi ha afegitons i refeccions fetes amb maons. D'altra banda s'aprecien també murs bastits mitjançant la tècnica de la tàpia, amb argila local barrejada amb còdols petits. De la masia solament es conserva una obertura. Aquesta és d'arc de llinda emmarcada amb grans carreus de bella factura. A escassos metres al sud-oest de la masia hi ha un edifici segurament destinat a usos agrícoles. Aquest també es troba enrunat, encara que del volum que resta es pot entreveure que constava d'una planta baixa rectangular amb teulada d'un aiguavés. El parament està format per pedra desbastada lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons d'obra ceràmica. Per últim, cal esmentar que a uns 100 metres al sud es pot apreciar un pou de pedra circular que està relacionat amb l'heretat.</p> | 08116-141 | El canals de Vilardell, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents al mas, encara que per tipologia se'l enquadra vers el segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008: Fitxa 63).</p> | 41.9688300,2.3111800 | 442926 | 4646545 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | ||||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75734 | Pou de glaç de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> | XVI-XVII | A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. | <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> | 08116-36 | Península de Salou, 08510. | <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> | 41.9661000,2.3210100 | 443738 | 4646235 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75746 | El Bosc de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | L'estructura exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada ponent formada per quatre cossos. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Als laterals presenta dues construccions adossades, la de tramuntana a mode de garatge amb teulada de dos aiguavessos, i la de migdia a mode de cobert amb la teulada d'un aiguavés. A la façana posterior presenta un altre cos adossat longitudinalment. Totes tres sols consten de planta baixa i coberta a un aiguavés. Al sud-est de la masia, a escaigs metres, s'hi observa una pallissa. A la façana principal s'han de destacar un petit pou adossat, bastit amb maons vistos amb teulada d'una vessant; les finestres d'arc a nivell adovellat i la porta principal d'arc rebaixat, també adovellada i on destaca la llinda amb una inscripció actualment és inintel·ligible. Tot el conjunt està bastit de pedra desbastada i maons massissos vermells lligats amb morter que formen fileres irregulars, i arrebossat per sobre d'aquests, encara que majoritàriament s'ha perdut.</p> | 08116-48 | Península de Salou, 08510. | <p>Masia situada cronològicament dins del segle XVIII pel Catàleg de Béns d'Interès Històric Arquitectònic i Paisatgístic (POUM, 2008) de Les Masies de Roda, encara que es desconeix la data exacta de la seva construcció. Talment, poc després de la independència del municipi de les Masies de Roda, en el Reial Cadastre de 1813 ens informa de l'aparició de nous masos, catalogades com a Casas Nuevas, entre ells el Bosch Salou (ROVIRA, 2005: 84). Cal destacar que a la llinda de la porta principal presenta una inscripció difícil d'entendre: 'FONCH CREM{ }T JA LOS FRAN'.</p> | 41.9760600,2.3228400 | 443898 | 4647340 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75746-foto-08116-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Es troba situat a prop del Monestir de Santa Magdalena. Per arribar-hi s'ha de prendre el camí que va per darrera del Mas de Salou fins al monestir i continuar una mica més endavant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 | |||||||
| 75763 | La joca del corb marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joca-del-corb-mari | <p>AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica de les espècies d'ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, 2009. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XX | <p>A Les Masies de Roda, a la vessant oriental de la península de l'Esquerda, hi ha situada una joca en un marge dels riu Ter. Aquesta consisteix en una zona on els últims anys hi nidifiquen entre 60 i 100 individus dels quals un 75% són adults i un 30% d'aquests estan anellats.</p> | 08116-65 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>Al món hi han registrades 40 espècies de corbs marins, encara que a la Europa occidental i, en concret a la península Ibèrica, solament hi han dues espècies: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). A la zona d'Osona i en concret a la joca de les Masies de Roda, solament es troba el corb marí gros. És una au migratòria que es cria al nord i centre d'Europa i que hiverna al sud. Segons la FAO des de l'any 1970 fins al 2000 el corb marí ha augmentat de 9900 a 217000 individus, una superpoblació perjudicial per a la pesca i l'agricultura. A Catalunya el nombre d'individus al 2006 eren de 13000. L'individu sol pesar uns 2 kg., amb una envergadura amb les ales esteses d'uns 14 cm. i uns 90 cm. de llargada. És 'negre amb reflexes tornassolats, amb un bec llarg acabat en punxa corbada cara avall amb les comissures grogues i les galtes blanques, amb els ulls verds i unes potes negres que acaben en quatre dits units per la membrana interdigital que els dona una gran potencia per a nedar. A finals d'hivern se'ls posa plomatge nupcial, bàsicament en dos detalls: als flancs a sota les ales i a sobre els peus els surt a cada banda unes taques blanques i al cap, la nuca i al coll unes plomes també blanques de que en surt una cresta negre central, però al cap i al clatell i de cara enrere no com l'emplomallat que les te quasi al front i de cara endavant' (AYMERICH, 2009). Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niden en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.</p> | 41.9755300,2.3136500 | 443136 | 4647287 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La joca no és en un lloc concret, sino en la vessant oriental de la península de l'Esquerda, en la zona entre la resclosa de Salou i la palanca de Salou. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2023-03-21 03:22 |
Estadístiques 2023
Patrimoni cultural
Mitjana 2023: 177,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc