Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75786 | Galliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner | XX | <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-88 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9752800,2.3157400 | 443309 | 4647258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75787 | Palanca de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. | <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> | 08116-89 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9771000,2.3145600 | 443213 | 4647461 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 99|119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75788 | Pedrera de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | <p>Explotació geològica no molt extensa situada entre els masos de Sorralta i les Baumes. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> | 08116-90 | Zona de Sorralta, 08510. | <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge masienc és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas.</p> | 41.9701000,2.3101500 | 442841 | 4646687 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 123 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75789 | Rocòdrom de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocodrom-de-les-bruixes | <p>TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) 'Oci-Lleure-Esplai'. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&LG=CAT&B=M10</p> | XX | <p>Antiga cantera reconvertida en rocòdrom natural al aire lliure obert tot l'any. Es troba situat molt a prop del riu Ter, en un bell paratge. La roca és sorrenca i disposa fins a unes 42 vies de tots els graus, des de 4ª a 8è, amb preses picades i preses artificials. Dintre d'aquest es poden distingir tres zones: -Zona amb una placa inicial absolutament vertical i lliça on s'han equiparat unes 15 vies. -Zona de roca més natural on hi han preses enganxades i forats tallats, amb un total de 20 vies. -Zona amb una placa tombada de 7 vies d'adherència.</p> | 08116-91 | Zona de la Font de les Bruixes, 08510. | <p>Antigament aquest rocòdrom fou una zona d'extracció geològica.</p> | 41.9675400,2.3136100 | 443126 | 4646400 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75790 | Baumes del Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-colom-gros | <p>Conjunt de balmes situades la riba esquerre del Ter. Es tracta d'unes cavitats no gaire pronunciades que es troben ubicades a l'extrem septentrional de la Baga de la Bruguera a una alçada d'aproximadament 450 metres. El lloc està format per gresos calcaris que forment els plans inclinats on es situen les balmes; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren a període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-92 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>El Bartonià és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9699200,2.3389600 | 445228 | 4646648 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75791 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII | L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> | 08116-93 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9835600,2.3467300 | 445884 | 4648157 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75792 | Mas Samalasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-samalasa | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, i una llucana a l'aiguavés oriental. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'accés d'arc rebaixat i dos finestres d'arc de llinda a cada costat. Al pis es repeteix aquesta distribució encara que sobre el portal d'accés s'aprecia un finestral que no disposa de balcó. Per últim, a les golfes es troben tres ulls de bou ovalats i el voladís de la teulada, on s'aprecien les bigues de fusta sobresortides. A la façana de tramuntana s'aprecia, a la planta baixa, una línea de dos finestres d'arc de llinda i de tres també rectangulars i amb l'ampit motllurat al pis. Coronant la façana, a l'alçada de les golfes, es troben tres ulls de bou ovalats. La façana de migjorn presenta a la planta baixa una finestra rectangular d'arc de llinda al cantó occidental i un portal d'accés, també rectangular a la part oriental. Sobre d'aquest una línea de tres finestres d'arc a llinda al pis i per últim, coronant a l'alçada de les golfes, una finestral d'arc rebaixat al mig, i dos ulls de bous ovalats a banda i banda d'aquest. Tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, i a les obertures presenta decoracions a mode d'encoixinat. S'ha d'esmentar que a la façana posterior no presenta cap obertura i que s'hi adossa un cos rectangular més modern que s'utilitza a mode de pati sense coberta. Més a llevant d'aquest es troba adossat un altre cos a mode de pallissa amb coberta de làmines de fibrociment. Totes dues construccions són de totxo, la primera arrebossada i la segona sense arrebossar. Per últim mencionar que l'heretat presenta altres construccions annexes de recent construcció i destinades a usos agrícoles que no presenten cap element especial o distintiu a mencionar.</p> | 08116-94 | Península de L'Esquerda. 08510. | <p>La masia fou construïda vers el final del segle XIX, principis del segle XX i fou residència del vigilant de la resclosa del riu que es troba a ponent de l'immoble.</p> | 41.9713500,2.3130800 | 443085 | 4646823 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75793 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada de planta rectangular i orientada a migjorn. Està formada per un cos principal i diferents construccions secundàries adossades a ella. El cos primigeni consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal s'aprecia un gran portal d'accés rectangular, emmarcat per grans carreus de bella factura, i amb una llinda monolítica on s'observa la inscripció 17 IHS 51 i a sobre una creu de Malta. A la mateixa alçada que la porta però a l'extrem occidental del parament està ubicada una petita finestra quadrangular. Al pis es troba un gran finestral també emmarcat per carreus i, a banda i banda, dos finestres d'arc a nivell. Per últim a les golfes es detecten tres obertures quadrangulars. A les altres façanes, l'edifici no presenta cap element destacable, solament diferents obertures rectangulars d'arc a nivell. Cal destacar que a la façana posterior se li adossa un cos rectangular de planta baixa que sobresurt cap a l'oest. Perpendicularment a aquest, s'adossa un altre cos de planta rectangular i, a continuació, seguint la mateixa orientació i línea, un altre cos de planta rectangular però amb teulada a dos vessants. Per últim, a l'extrem oriental d'aquest cos se li adossa un mur de pedra que serveix de tanca amb un portal d'accés propi. Tots aquests cossos formen un pati tancat a ponent del cos principal. Tota la construcció és de pedra desbastada de diferents mides i pedra més treballada a les cantonades, amb grans carreus emmarcant les obertures de la façana principal, totes elles lligades amb morter. Cal destacar que la façana principal és arrebossada i pintada de groc, excepte els emmarcaments. La resta de les façanes són d'obra vista.</p> | 08116-95 | Camp de Les Bases, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents a l'heretat, tot i que a la llinda del portal d'accés de la façana principal es documenta un inscripció amb la data de 1751, possible data de construcció de l'edifici. Segons el planejament de Les Masies de Roda, l'heretat es remuntà al segle XIV-XV.</p> | 41.9910000,2.3323200 | 444696 | 4648993 | 1751 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75794 | El pou de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-96 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75795 | El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-97 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75797 | La sitja de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sitja-de-la-bauma | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENTS DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Consulta de l'inventari de patrimoni on-line. Obtinguda el 18 de març de 2010. http://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/login.aspx H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XV-XVIII | La sitja està tapada i no es pot localitzar a simple vista. | <p>La sitja de la Bauma, després de ser excavada i documentada, fou amortitzada amb terra donat que es troba en un camp de conreu. Actualment no s'aprecia cap indici des de l'exterior, així doncs per localitzar-la i descriure-la ens hem de remetre a les coordenades extretes de la memòria de excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. En el seu moment d'excavació, els treballs arqueològics van permetre documentar una 'estructura excavada en un nivell sedimentari inorgànic (margues degradades), que té forma cilíndrica lleugerament tancada, amb una alçada total de 130 cm, tapada per una llosa de pedra de forma arrodonida. El coll, de parets rectes, té una alçada de 20 cm i una amplada màxima,del mateix tamany que la boca, de 62 cm. Des de la base del coll, les parets de l'estructura es van eixamplant fins arribar a tenir, a 110 cm de fondària respecte el nivell del sòl i a 80 cm de la boca, la seva màxima amplada (110 cm), que es manté fins que s'arriba al final de l'estructura. L'estructura, en el moment de la intervenció, era quasi buida. Gairebé al fons de la mateixa, hi havia el fragment de tapa trencat i la terra que caigué en cedir aquell. Per sota d'aquests, hi havia un reompliment d'uns 18 cm de potència format per un sediment molt rentat, originat per l'escolament de l'aigua per les escletxes de la fossa. Les parets de l'estructura no presenten cap senyal de preparació de la seva superfície amb algun tipus de recobriment, ni d'haver patit cap mena d'acció pel foc. El material recuperat han estat 30 fragments de ceràmica i de teules o rajoles. Per les característiques de l'estructura, es pot afirmar que es tracta d'una sitja d'emmagatzematge de dimensions reduïdes i pels materials associats, molt probablement podria situar-se en uns límits cronològics amples, baix medievals-moderns'.</p> | 08116-99 | Zona del Mas de la Bauma, 08510. | <p>La sitja es va localitzar de manera fortuïta l'any 1994, moment en que es va realitzar la fitxa d'inventari del patrimoni arqueològic. El pagès propietari del camp no tenia constància de la seva existència fins que al llaurar el camp, el tractor va trencar la llosa superior de la sitja quedant aquesta al descobert. Posteriorment, la sitja va quedar tapada pel que actualment no es pot precisar exactament la ubicació d'aquesta tot i que es té una lleugera idea de la seva situació. Degut a les transformacions de l'entorn es dubte si encara es conserva l'estructura inicial. Segons Memòria l'excavació d'urgència fou realitzada els dies 30 de juliol- 1 d'agost. I el director de l'excavació, l'arqueòleg Xavier Clop, li va dona una cronologia molt amplia baix-medieval-modern.</p> | 41.9649600,2.3204700 | 443692 | 4646109 | 08116 | Les Masies de Roda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està tapada i actualment la seva situació és difícil. Les UTM de la fitxa són aproximades. Ens hem de remtre a les coordenades de la memòria d'excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. Element classificat com AEAP (Àrees d'expectativa arquològica o palentològica) i com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75798 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres-0 | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | X-XI | Solament es conserven restes del mur perimetral | <p>Restes de la possible muralla del Castell de Casserres. Aquestes restes es limiten a un mur amb orientació est-oest, que es troba ubicat a banda i banda de la carretera que porta al monestir de Casserres. Sembla ser que durant la construcció d'aquesta via es va destruir la part del parament que manca entre tots dos. A la banda de llevant de la carretera es troba una part d'aquesta muralla, bastida en desnivell a la vessant oriental del Puig del Moros. Aquesta està formada per pedres desbastades de mida gran i mitjana, lligades entre ells amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria que formen fileres uniformes, encara que també presenta algunes fileres d'opus spicatum. Aquest mur té aproximadament una llargada d'uns 21 metres, amb una amplada màxima d'un metre i una alçada que varia dels 40 centímetres als 3 metres i mig depenent del tram. Per últim, a la banda de ponent, es poden apreciar les restes d'un cos d'edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d'entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit també amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d'opus spicatum. Aquest cos presenta uns 4 metres de costat per 3'5 metres aproximadament, amb una alçada aproximada d'uns 2 metres.</p> | 08116-100 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Tot i que l'existència del castell està ben documentada, la ubicació del seu edifici és avui difícil degut, possiblement, a la seva destrucció en època medieval. El que sí que s'ha conservat són els vestigis d'una fortificació que hom relaciona amb el castell. Potser es tracta de la muralla que, igual com la ciutat de Roda, tancava el meandre i protegia a la vegada el castell i el monestir. Hom ha volgut identificar aquest castell amb el castell de Casserres que el 798 Lluís el Piadós manà fortificà, juntament amb el de Cardona. Encara així molts historiadors pensen que el castell mencionat va referència a la població de Casserres del Berguedà, no d'Osona. Així dons, no és fins el 898 quan es té la primera notícia fidedigna de l'existència del castell i del seu terme, en un documenta la compra per Matrí i Algerada d'una casa amb terres situada al comtat d'Osona, dintre de Casserres (Castroserras). El castell de Casserres es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntual ferm en l'estructura defensiva del terme de la ciutat. En desintegrar-se el terme de la ciutat de Roda, el castell de Casserres adquirí un terme propi, el qual sobrepassava l'estreta península que forma un dels meandres que fa el riu Ter en aquest sector, estenent-se per l'antiga parròquia de Sant Vicenç sa Riera o de Casserres, negada pel pantà de Sau, i pertanyent al municipi de Santa Maria de Corcó. 'El domini del castell pertanyia als comtes de Barcelona, encara que per la poca entitat territorial no a pareix en els actes feudals. Els feudataris del castell de Casserres foren els vescomtes d'Osona-Cardona, que devien posseir els castell almenys des del final del segle X o principi de l'XI, ja que la família disposava com a feu comtal dels termes de Savassona, Tavertet, Rupit i Fornils, tots situats pels contorns de Casserres. Quan els vescomtes d'Osona-Cardona a partir del 1006 anaren dotant la primitiva església de Sant Pere de Casserres per convertir-la en un monestir benedictí, degueren traspassar-hi els seus drets sobre el domini del Castell de Casserres. Així els abats, primerament, i els priors a partir del 1079, quan el monestir fou unit a Cluny, exercirien el domini del terme del castell com a senyors feudals, tenint el domini alodial i podent posar multes fins a cinc sous. La resta de la jurisdicció corresponia al rei, que l'exercia a través del veguer d'Osona. Serà el 1356, al moment de la creació del comtat d'Osona, quan el castell de Casserres reapareix amb entitat pròpia per a formar part dels castell amb què el rei Pere el Cerimoniós volia premiar Bernat III de Cabrera, però el rei posava la condició que havia de ser enderroca abans d'un any juntament amb moltes d'altres. És difícil saber si aquest ordre es complí, i encara que no s'hagi conservat l'edifici del castell, potser ja feia temps que no existia, substituït per la muralla de defensa a la part més septentrional de la península, que és l'únic element conservat. El domini dels Cabrera com a comtes d'Osona sobre el terme del castell de Casserres durà fins el 1364, quan el mateix rei Pere el Cerimoniós confiscà el comtat osonenc, però el rei el 1372 restituí diversos castells a la família Cabrera, entre els quals figurava el de Casserres, i continuaren exercint el domini del castell a través d'un batlle anomenat pels Cabrera. (segueix a Observacions)</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'any 2010 es van realitzar una campanya de desforestació i documentació de les restes de la muralla, encara que la memòria científica de l'excavació encara no està dipositada al servei d'arqueologia. (segueix d'història) Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell de Casserres tornà a adquirir un cer protagonisme: Per un banda, el juliol del 1463 els consellers de la ciutat de Vic instaren al prior de Casserres que abandonés la fortalesa que construïa i es recollís amb tota la seva gent dins les muralles de Vic, si bé el prior s'hi negà i ordenà als seus homes de recollir-se al monestir, però al setembre del mateix any 1463, Casserres havia caigut en mans de les forces remences manades per Bernat Guillem d'alta-riba, que s'hi instal·laren fins que les forces de la ciutat de Vic els expulsaren. Al final de la guerra , el 1472, el castell de Casserres es trobava enderrocat, segurament a causa de la impossibilitat de defensar homes tots els castell de la zona contra les tropes remences' (ADELL, 1984: 353-354). Per últim esmentar que l'any 2010 es va endegar una campanya de desforestació, estudi i documentació de la muralla que de ben segur aportarà noves dades sobre la construcció. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 75799 | Bac de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bac-de-sau | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1985. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVI | <p>Masia aïllada edificada en un terreny amb desnivell de nord a sud, i formada per tres cossos que conjuntament formen una planta irregular, de forma escalonada. El cos ubicat més al sud és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana té la particularitat que en la seva meitat oriental presenta un porxo cobert a la planta baixa i una galeria oberta al pis, totes dues sostingudes mitjançant un pilar rectangular bastit amb pedres. En la seva altra meitat només presenta una finestra d'arc de llinda a l'alçada del pis. La façana oriental no presenta cap obertura, i a l'occidental sols una petita finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Cal esmentar que davant la façana meridional hi ha un petit pati rectangular tancat amb un mur de pedra. La façana posterior té adossat una altre cos, de dimensions semblants, encara que un xic desplaçat cap ponent, no mantenint la mateixa línea de façana lateral. Aquesta consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb la mateixa orientació que el cos de migjorn. Aquesta presenta, a la façana de ponent, un gran portal d'accés, d'arc a nivell emmarcat per carreus de bella factura, i a la façana de llevant tres obertures rectangulars: una porta d'accés a la planta baixa, d'arc de llinda emmarcada per carreus, una finestra rectangular al pis, també emmarcada amb carreus, i una petita obertura a l'alçada de les golfes, sense emmarcaments. La façana posterior presenta quatre finestres d'arc a nivell repartides irregularment en el parament i destaca una gran tribuna rectangular de fusta i pedra, tancada amb vidre, que presenta teulada pròpia a un aiguavés. A l'extrem occidental d'aquesta façana hi ha un últim cos adossat. És de planta rectangular orientat a ponent, i es troba format per una planta inferior, una superior i coberta d'un aiguavés. Presenta diferents obertures rectangulars a mode de finestres sense emmarcar a totes les seves façanes, i sols és destacable una porta d'accés d'arc a nivell a la façana meridional, que presenta una llinda de fusta. Per finalitzar cal esmentar que tota la construcció és de pedra desbastada vista, de mida gran i mitjana, lligades amb morter, sense arribar a formar fileres regulars. També esmentar que la majoria de les obertures són rectangulars, emmarcades amb grans carreus, exceptuant alguna petita, que no disposa de carreus sinó de pedres desbastades a mode d'emmarcament i d'una altra que presenta llinda de fusta.</p> | 08116-101 | Paratge de la Sabella, 08510. | <p>La masia és documentada al 'fogatge de la parròquia i terme de Sau de l'any 1553, moment en què habitava el mas un tal SEGIMON BACH. La casa presenta una data constructiva il·legible: --03' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 27). La masia ha sofert moltes restauracions que, en alguns moments, no han respectat l'arquitectura original ni la tipologia tradicional.</p> | 41.9803300,2.3629100 | 447221 | 4647789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75800 | Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanelles-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada de planta irregular, més o menys en forma d'L, bastida en un terreny en desnivell d'oest a est i formada per diferents cossos adossats, producte de diferents reformes i ampliacions. Presenta un tanca de pedres que conforma un pati. El cos primigeni és de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta semisoterrada, planta baixa, pis, golfes i teulada de quatre vessants coronada amb una llucana. La façana principal està presidida per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el que, a la seva dreta, es pot llegir una placa de marbre: 'PUEBLO DE LAS MASÍAS / DE RODA PARTIDO DE VICH / PROVINCIA DE BARCELONA'. A la dreta del portal, a l'alçada de la planta baixa, també es pot apreciar un obertura d'arc a nivell emmarcat per carreus, on la llinda presenta una decoració incisa imitant un arc conopial. A l'esquerra de la façana principal sobresurt un cos adossat de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En la seva façana meridional presenta al pis una obertura rectangular petita, sense emmarcaments, i un arc de mig punt bastit amb maons vistos que actualment està tapiat. A l'alçada de la planta baixa destaca dos obertures d'arc a nivell emmarcades per grans carreus. En una d'elles destaca una ornamentació incisa a mode d'arc conopial i en l'altre es pot apreciar, també incisa, la data 1777. La façana occidental presenta dues obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus i ubicades en el pis. La façana septentrional presenta fins a sis obertures rectangulars a mode de finestres, tres d'elles emmarcades amb carreus vistos i disposades irregularment en el parament. Tornant al cos primigeni, a la façana posterior orientada a llevant, es pot apreciar la creació d'una planta semisoterrada que, al ser bastit en desnivell no es pot apreciar des de la façana principal. Aquesta presenta fins a onze finestres de diferents mides, d'arc a nivell emmarcades amb carreus, que es troben ubicades irregularment en les diferents plantes. Cal esmentar que, l'immoble està bastit en desnivell des de la façana posterior. La façana lateral orientada a tramuntada presenta quatre obertures més: una d'elles petita, rectangular i sense emmarcaments vistos, ubicada a la part oriental del parament, aïllada a l'alçada de la planta baixa, i tres d'elles ubicades en línea vertical a la part occidental del parament. La inferior és un portal d'arc rebaixat sense emmarcaments vistos, la mitgera respon a un finestral d'arc de llinda emmarcada per carreus, de la que sobresurt una petita llosana motllurada tancada per un petita reixa de ferro. Per últim, a la part superior s'aprecia una petita finestra rectangular sense emmarcar. La façana lateral orientada a migjorn presenta, al nivell del terra, un portal rectangular, amb els brancals de pedra vistos, no així la llinda que no s'aprecia. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis, dos obertures d'arc de llinda emmarcades amb carreus, la de la dreta més gran i amb decoració incisa a mode d'arc conopial amb una flor decorant el centre. Per últim, al pis superior presenta dos finestres rectangulars petites sense emmarcar. Cal destacar que en aquesta façana també se li adossa un altre cos de planta baixa rectangular, pis i teulada a una vessant. Aquest presenta a la façana encara cap a occident, dos portals d'arc a llinda, emmarcats per carreus vistos a l'alçada de la planta baixa, i al pis, una galeria formada per tres arcs rebaixats, amb la part inferior decorada amb una gelosia bastida amb maons. Tant a la seva façana posterior com a la façana oriental se li adossen diferents cossos de una planta baixa rectangular i coberta d'obra, que per la seva relativa modernitat i pel seu ús, destinat no mereixen menció. Tots els cossos estan bastits amb pedra tot i que arrebossats i pintats de blau grisós, excepte a les obertures, on s'aprecien emmarcaments amb carreus de bella factura.</p> | 08116-102 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>El mas de Fontanelles és un gran casal de tipus senyorial. L'origen del mas es remunta al segle XII (ROVIRA 2005: 140), encara que els primers documents sembla ser que són del segle XIII: 'La documentació es remunta vers el segle XIII amb un tal Pere Fontanelles. Al segle XVII, la cognominació encara es mantenia i es tenen notícies d'en Joan Fontanelles, que al 1632 el rei Felip IV, rei de Castellà, Catalunya i Aragó, li concedí el privilegi reial. El cognom es perd a la segona meitat del segle XVII, quan es casa amb Pere Màrtir Descatllar, fill de Puigcerdà, militar que destacà durant la guerra de Successió. El seu fill, Anton, tinent coronel, obtingué de Paolo, comte de Bermudez, el títol de comte al 1744. Durant les guerres carlines el patrimoni de la casa es va empobrir. A principis d'aquesta centúria es perdé el nom d'Esquetllar i l'actual és Heuras. Tenen també la propietat de Tresserres de Tavertet' (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9662000,2.3032600 | 442267 | 4646258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75801 | Font de la Gota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gota | XX | La font es troba coberta de vegetació que dificulta la seva localització. Així mateix, la pica que la conforma està plena de sediments i amb la seva estructura molt debilitada per l'humitat. | <p>Font natural obrada disposada en un vessant de l'extrem septentrional de la península de Salou, en una zona ombrívola i opaca. Aquesta es troba en una petita entrada rocosa a mode de balma d'on regalima l'aigua que cau gota a gota sobre una petita pica de planta rectangular i secció còncava, bastit de pedra i morter de calç. Actualment, la pica està plena d'arrels i sediments que fan que el seu estat de conservació sigui dolent.</p> | 08116-103 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que no es tenen notícies històriques de l'element, hom pot veure que el topònim que presenta prové de la forma en la que s'omple la pica d'on es recull l'aigua.</p> | 41.9796000,2.3196400 | 443636 | 4647735 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75803 | El Sanglas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-vell | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos que formen una planta en forma d' L, envoltada per una tanca de pedra. El cos primigeni és de planta rectangular orientat llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal on s'aprecien dos llucanes, una a cada aiguavés. La façana principal presenta diferents obertures d'arc a llinda, on destaca una d'elles a l'alçada del pis, on es pot llegir a la llinda una inscripció amb la data de 1619. La façana de tramuntana presenta més obertures rectangulars emmarcades amb grans carreus. La façana posterior, orientada a ponent, presenta fins a dotze obertures de diferents mides d'arc de llinda, emmarcades amb grans carreus vistos, que es troben repartides en els diferents nivells del parament. Com a element remarcable, a la cantonada sud-oest presenta adossada una garita circular de pedra amb un cossi motllurat. La façana lateral de migjorn presenta més obertures d'arc a nivell on en destaca una amb la llinda inscrita amb l'any 1634 acompanyat de les sigles IHS i un creu. Tot aquest cos és arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut i es pot apreciar que és bastit amb pedres desbastades de mides grans i mitjanes que no formen fileres regulars i que estan lligades amb morter. Cal remarcar que les obertures, com ja s'ha comentat, estan bastides amb grans carreus vistos. El cos secundari està adossat pel seu lateral a la façana principal del cos primigeni, en els seu extrem sud. Aquesta és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. Aquest presenta un passadís d'orientació est-oest, cobert per una volta rebaixada, a l'alçada de la planta baixa, que connecta l'exterior de la masia amb l'espai que crea la planta en forma d'L i la tanca de pedra. La façana de tramuntana presenta una sola obertura a l'alçada de pis, d'arc a nivell amb una creu i la data 1708 inscrita a la llinda. A la façana de migjorn s'aprecien dos obertures més, també d'arc a nivell emmarcades amb carreus. Tot aquest cos és d'obra vista, bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana, que no arriben a formar fileres regulars i que estan lligades entre elles amb morter, exceptuant les obertures, on s'utilitzen carreus de bella factura. Per últim, cal esmentar que al parament de llevant d'aquest cos, se'n adossa un altre bastit amb pedra i disposat a mode de porxo amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08116-105 | Paratge dels Abeuradors, 08510. | <p>Antic mas anomenat els Angles, ubicat en un lloc privilegiat a dalt d'un turó del que es té constància documental ja des del segle XIV i es continua esmentant en diferents documents del segle XVI i XVII (ROVIRA 2005: 69, 76, 77). L'època d'esplendor econòmic dels Sangles, a deduir per l'arquitectura, deuria ser al segle XVII-XVIII quan es produí la reforma més gran de la casa, com ho testimonien les diferents dates que s'aprecien, que segurament fan referència a les diferents remodelacions i ampliacions del mas: 1619, 1634, 1708.</p> | 41.9743200,2.3366500 | 445041 | 4647138 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75804 | L'Esquerda: poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-poblat-iberic | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1990. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> | IV aC-I dC | Runes del jaciment arqueològic | <p>El jaciment ibèric de L'Esquerda és un dels més grans de la comarca i es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís lloc. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). A grans termes en l'àrea ibèrica del jaciment, situada a la part de tramuntana, es poden diferenciar dos fases: Una primera fase està enquadrada cronològicament en el segle IV aC, quan es basteix un poblat fortificat de gran magnitud i d'acurat urbanisme. És en aquest moment quan es construeix una gran muralla en pedra seca, amb dues torres massisses de 5'5 i 11 metres de costat que flanquegen l'accés al poblat per un carrer longitudinal que segueix la península de nord a sud i del qual surten altres carrers amb orientació est-oest que creen un urbanisme reticular. A mitjan del segle III aC un gran incendi destruí el conjunt i ja no es refè sinó que vers el segle II aC es bastí una nova muralla, situada un metres més endavant que l'antiga i amb els fonaments sobre els seus enderrocs, i es construeix un nou poblat. Cal a dir que parts d'aquesta muralla fou reutilitzada en època medieval. Finalment l'ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, moment de la destrucció del poblat. Actualment en l'àrea ibèrica es poden apreciar restes de diverses construccions. Per una banda es poden apreciar carrer pavimentats amb petites pedres i terres al segle IV aC i posteriorment al segle II aC amb petits còdols de riu, així com diverses sitges i cisternes excavades en el subsòl. D'altra banda hi ha diferents edificis, d'entre els quals s'ha de ressaltar un taller de metalls amb les restes d'un forn circular amb una cambra de cocció semiexcavada a terra i volta d'argila. També s'ha documentat un abocador per buidar les escòries de dins el forn. Aquest edifici no va ser l'únic on es va documentar un forn, ja que es varen localitzar altres diferents, segurament destinats a la producció ceràmica. Pel que respecte a les torres rectangulars esmentades cal a dir que disposaven d'un armora, una petita recambra on s'accedia a les torres i que servia de magatzem. Actualment d'aquests edificis solament es pot apreciar els paviments, les diferents estructures negatives i els basaments del murs que conformaven els edificis, amb no més de mig metre de potència. Aquests estan bastits amb pedres desbastades de diferents mides disposades en fileres irregulars amb absència de morter. La resta del paraments estaven bastits amb tàpia que no s'ha arribat a conservar in-situ. S'ha de ressaltar també la muralla que, encara que refeta posteriorment en època medieval, conserva una potència d'entre metre i mig i dos metres d'alçada.</p> | 08116-106 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La cultura ibèrica es considera com la primera cultura històrica pròpia donat que disposava d'un sistema d'escriptura propi. La seva economia era basada en l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'intercanvi amb els pobles colonials. Com a innovacions tecnològiques més importants els ibers van adoptar el torn de terrisser i van desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro. Dintre dels ibers hi havia diferents pobles. Els que varen habitar a la Plana de Vic i a les serralades que l'envolten s'anomenen ausentans, noms extret de la seva capital, Ausa. D'ells es tenen notícies gracies al textos de Titus Livi que explica el setge a la seva població l'any 218 aC a mans dels exèrcits romans, dirigits per Gneu Corneli Escipió. La fi de la cultura ibera es produeix vers el segle I aC després de l'arribada dels romans. La romanització comportà l'adopció de noves costums i canvis en l'economia de subsistència. La irrupció cultural dels romans comportà que mica en mica el poble iber canviés la seva manera de viure i treballar. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9748500,2.3123800 | 443030 | 4647212 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-5533, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. ZA Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738, 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 75805 | L'Esquerda: jaciment medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-jaciment-medieval | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619.</p> | XI-XIV | Algunes de les estructures arqueològiques estan consolidades, altres encara no i estan descuidades. | <p>El jaciment de L'Esquerda es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís indret. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). L'àrea medieval està situada a la part meridional del jaciment i està formada per les restes de l'església romànica de Sant Pere, per la necròpolis annexa aquesta, els diferents edificis del poblat i la muralla perimetral amb les diferents torres. Cal esmentar que a excepció del mur de migjorn de l'església, tots els edificis solament conserven el sòcol del parament, restes que tenen de 50 a 80 metres d'alçada. La construcció més coneguda és l'antiga és l'església romànica. Aquesta conserva els murs perimetrals que mostren un temple d'una nau amb l'absis semicircular i part d'un altar que són el que resten de l'església preromànica esmentada el 927. Sobre d'aquesta s'edificà la nova església vers el 1042. Al parament sud s'adossen les restes d'una torre o campanar. El poblat es basteix al voltant de l'església, urbanitzat vers la plaça central, al costat de tramuntana de l'església i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Aquests eren de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus de pedra lligats amb argamassa i amb teulada amb embigat de fusta. Entre els edificis excavats s'ha de ressaltar un paller, un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria (on s'ha documentat un forn amb xemeneia) i la casa del picapedrer. Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca. S'ha d'esmentar que entorn de l'església s'hi han localitzat una necròpolis amb diversos tipus de tomba: de fossa (segles VIII-IX), antropomorfes (segles IX-X), de llosa (segles XI-XIII) i enterraments col·lectius (segles XIII-XIV) que s'estenen també a la part de la plaça. Pel que respecte als elements defensius es poden apreciar a tramuntana les restes de la muralla medieval que s'assenta i reaprofita trams de la muralla ibèrica. Cal destacar una torre de defensa rectangular que presenta trams bastits amb opus spicatum i que es troba adossada a la muralla del segle II aC. Per últim, a migjorn del jaciment es troba una torre de base circular bastida amb fusta de la que solament s'han pogut documentar els diversos forats de pal excavats a la roca. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 08116-107 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>A grans termes, el jaciment medieval presenta tres etapes ben diferenciades en la seva l'evolució: La destrucció de la civitas (època d'invasions), la formació del poblat medieval (època de reestructuració i repoblació del país) i la formació del nucli de població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. La primera està enquadrada cronològicament entre els segles VIII i IX, un període de invasions i moviments migratoris. Després de l'entrada i instal·lació del visigots, la invasió musulmana suposa una desorganització i despoblació que durà fins el primer alliberament portat a terme pel rei franc Carles vers el 798, casi vuitanta anys després de l'ocupació musulmana. És en aquest moment quan es documenta la primera menció de L'Esquerda medieval, quan l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, es relata que Aissó va destruir Roda ciutat (Roda Civitas), nom antic de L'Esquerda, durant una revolta indigenista contra la ocupació franca. La segona etapa obeeix al repoblament de la plana de Vic dirigit per Guifré el Pelós, moment en el que es basteix una nova església consagrada a Sant Pere i es fortifica el poblat. En aquesta època alt-medieval (segles X-XI) les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic. La tercera fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. Finalment vers el segle XIV, el poblat fortificat es destruït enmig de les lluites senyorials i feudals. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9737100,2.3126700 | 443053 | 4647086 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-51-553, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738 – 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 75806 | L'Esquerda: àrea experimental del graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-area-experimental-del-graner | <p>MUSEU DE L'ESQUERDA (n.d). 'L'Àrea experimental', Obtinguda el 25 de maig de 2010. http://www.lesquerda.cat/ OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> | XX | <p>L' Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l'Esquerda (ÀREA) és un espai situat a tramuntana del Jaciment Arqueològic de l'Esquerda on, des de l'any 1991, paral·lelament a les diferents campanyes d'excavació, es porta a terme un programa d'investigació basat en l'arqueologia experimental. Així doncs, en base a la documentació i estudis extrets de l'excavació d'un graner medieval incendiat els segles XII-XIII, s'han plantejat una sèrie d'hipòtesis que es contrastaren mitjançant l'estudi empíric. El fet que el graner es trobés ple en el moment de produir-se l'incendi ha possibilitat l'estudi detallat de les llavors que contenia i ha impulsat la realització de dues línies de recerca: l'experimentació en agricultura i l'experimentació en sistemes i tècniques de construcció. L'Àrea compta amb la següent infraestructura: Un Taller-Laboratori dedicat exclusivament al seguiment i suport de les excavacions (magatzem per a les eines, local per a netejar i siglar el material, taller de restauració, etc); una zona d'experimentació agrícola; una Estació Meteorològica Automàtica per al control de les collites; una rèplica exacta del graner a escala real per experimentar els processos de construcció i d'estocatge de cereals a l'Edat Mitjana i, per últim, un fornal i un forn per experimentar també amb els processos metal·lúrgics.</p> | 08116-108 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>El programa d'arqueologia experimental s'inicià l'any 1991 fruit de l'excavació, uns anys abans, d'un graner del segles XII-XIII incendiat. El projecte, aprovat i subvencionat pel MICINN està emmarcat en la línia de recerca de la Universitat de Barcelona, i es fa en col·laboració amb la Butser Ancient Farm, un centre de recerca anglès pioner en aquest tipus d'estudis.</p> | 41.9758500,2.3125600 | 443046 | 4647323 | 08116 | Les Masies de Roda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/fitxes/08116/108/foto-08116-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75807 | Castell de s'Avellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savellana | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda.</p> | X | Ruïnes | <p>Restes arqueològiques d'un castell medieval d'època romànica situat a dalt d'un turó. S'hi accedeix per unes escales retallades a la roca que corresponen al castell. Les restes es redueixen a alguns trams de murs i diferents negatius excavats a la roca per poder assentar-hi les estructures. Les restes del mur perimetral s'adeqüen al relleu geogràfic, formant una planta irregular que s'assembla a la forma d'un vaixell. L'aparell del parament està format per pedres grans i mitjanes desbastades i lligades amb morter de calç. Aquestes formen fileres regulars i, en alguns trams, es poden apreciar encara els forats de bastida emprats per bastir-los. La majoria dels murs no tenen més de mig metre de potència, encara que a tramuntana se'n troba un d'uns 3 metres d'alçada. Cal esmentar que en el sector nord-occidental encara hi queda potència excavable, on s‘intueixen les restes d'una torre circular, tot el contrari del sector oposat, on solament queda la roca mare vista. S'ha d'esmentar que la vegetació a tramuntana no deixa apreciar les restes del seu conjunt.</p> | 08116-109 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La seva història coneguda s'inicia el 1067, quan el Bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, va encomanar aquest castell de s'Avellana, amb els seus termes i pertinences, als vescomtes de Girona, Ponç de Cabrera i muller (Beatriu), pactant-se que sempre que el bisbe en demanés la potestat o que vulgués entrar i sortir del castell, els vescomtes ho acatessin. Sembla desprendre's d'aquest document que el domini anterior de s'Avellana era dels bisbes de Vic, tot i que és probable que calgui relacionar el document anterior amb la cessió de Vilagelans als vescomtes de Girona-Cabrera, feta pel Bisbe de Vic el 1059, la qual portaria, com a compensació , la cessió de s'Avellana per part dels vescomtes, al bisbe. La família més vinculada amb s'Avellana va ésser la família Eures. El 12 de juny de 1099, el vescomte de Cabrera infeudà a Guillem Borrell d'Eures el castell de s'Avellana. Es tracta de la mateixa família que exercí la castlania de Vilagelans. Els Eures i els seus successors, els Santa Eugènia, posseïren s'Avellana fins cap al 1375. La importància d'aquest castell s'eclipsa durant el segle XIV, fins al punt de desaparèixer de la documentació posterior. És possible que el castell fos enderrocat el 1302, en motiu de les ràtzies contra els Cabrera. També podria ésser que la demolició s'hagués produït en motiu de l'expedició armada que el 18 de setembre del 1317 va malmetre les defenses de la sagrera de Sant Pere de Roda, o de l'Esquerda, expedició comandada pels sotsveguer Català de Soler i instada pels Bisbe de Vic.</p> | 41.9700400,2.3301300 | 444497 | 4646667 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Les restes del Castell de Savellana o s'Avellana es troben dintre del terme de les Masies de Roda, darrera el Puig de Conangle, no lluny del Mas, a un extrem rocós de la serra i proper al pantà de Sau. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75809 | Llegendes del Sant Nin de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> | 08116-111 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75811 | Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | IV-V/XI | El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent. | <p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p> | 08116-113 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500. | <p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg | Física | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats. | 84|85|92|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75812 | El Castell dels Moros de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> | 08116-114 | Collet de Casserres, 08510. | 41.9892300,2.3514000 | 446275 | 4648784 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75825 | Aplec de Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-dhorta | <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 11.</p> | XX | <p>Aplec anual consagrat a Sant Salvador. L'aplec es celebra actualment cada segon diumenge de maig a l'església de Sant Salvador d'Horta. Durant els actes es fa un arrossada popular, una missa a mitja tarda i els darrers anys s'ha introduït l'ofrena floral al monòlit de Josep Maria Castellà. A més a més, el dia de Sant Salvador, el 19 de març, s'hi celebra una missa.</p> | 08116-127 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en record a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se l'homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> | 41.9820800,2.3233500 | 443946 | 4648008 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75826 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-6 | <p>AA.DD. (2009): 'Passant de Sant Antoni', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 5, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 19. AA.DD. (2009): 'Festa Tonis 2010', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 17.</p> | XIX-XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el dia 17 de gener i la seva vigília. El dia 16 de gener per la nit es realitza un passant nocturn on participen un gran número de cavalls amb genets i 2 o 3 carruatges. Finalitzada la desfilada es realitza un sopar de germanor. Al dia següent es realitza un recorregut des de la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter, on té lloc la benedicció dels animals. Després el passant continua per finalitzar al carrer Bac de Roda. Al migdia es realitza una arrosada de germanor seguida del Joc del Mocador amb el cavall. Per finalitzar la diada, al vespre, es realitza una representació teatral.</p> | 08116-128 | Plaça de l'Era Masies de Roda- Plaça Major de Roda de Ter, 08510. | <p>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.9711400,2.3003600 | 442031 | 4646809 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75828 | Creu de la finca Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-finca-fontanelles | XX | La creu ha estat trencada i restituïda mitjançant ciment. | <p>Creu funerària de pedra ubicada en el camí cap al mas Fontanelles. La creu està col·locada sobre un pedestal en forma de trapezi regular. Aquesta està ben escairada en les seves cantonades, tot i que han deixat la superfície abrupta, sense polir. Sobre d'aquest s'alça una creu llatina. En la seva part davantera, orientada vers ponent, hi ha una inscripció precedida de l'Alfa i Omega, que representa a deu, i també el nom i cognom del difunt, la causa de la seva mort i quants anys tenia, a més del desig que descansi en pau. La inscripció relata: ' A Ω / JOAN TORRENT / NATURAL DE RODA / MORT EN ACCIDENT DE SEU CARRO / A LA EDAD DE 80 ANYS 19 NOV / R.I.P'.</p> | 08116-130 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>No es tenen referències històriques relacionades amb l'element.</p> | 41.9663800,2.3024400 | 442199 | 4646279 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75829 | La Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruguera-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XX | <p>Masia aïllada de planta irregular ampliada i reformada al llarg dels segles, i que actualment és formada per tres cossos principals i diverses construccions secundàries. L'entrada principal està emplaçada en el cos més septentrional. Aquest és de planta rectangular orientada a tramuntana i consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos està precedit d'una terrassa ubicada davant, pavimentada amb pedres i a la que s'accedeix per unes escales també de pedra, donat que tota la construcció és bastida en un desnivell de nord a sud. Dins la terrassa destaca un pou circular de pedra que presenta, a la seva part superior, un coll de ferro forjat on s'aprecia la data 1879 i una bandera a sobre. Pel que respecta al parament de la façana principal s'ha de destacar el portal d'accés principal, d'arc a nivell emmarcat amb grans carreus vistos, que presenta una llinda amb una creu i la data 1759 incises. A més a més, presenta tres obertures també rectangulars i també emmarcades amb grans carreus. La façana lateral, orientada a llevant, presenta quatre obertures de diferents mides, rectangulars i emmarcades en carreus. A la façana contraria, orientada a ponent, se li adossa un altre cos rectangular de planta baixa, pis i teulada a una vessant, que crea un porxo a la planta inferior i una galeria oberta a la superior, oberts cap a un pati delimitat per un mur perimetral de pedra. La galeria és tancada amb una barana de fusta i sostinguda mitjançant tres columnes rectangulars de pedra. La façana posterior, a migjorn, presenta en la seva meitat occidental una finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus on, a la llinda, destaca un relleu d'un testa antropomòrfica, i a la meitat oriental presenta, està adossat una altre cos, també rectangular orientat cap a ponent, on es crea un pati. Aquest consta de planta baixa, pis i teulada de dues vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior, orientada a llevant, presenta cinc obertures de diferents mides, totes elles rectangulars i emmarcades amb carreus. A migjorn d'aquest cos està adossat un altre de planta també rectangular, encara que aquest està orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. A la seva façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, a sobre d'aquest un finestra d'arc de llinda decorada amb un arc conopial emmarcat per carreus, i per últim, una petita obertura rectangular sense emmarcaments. A la façana lateral orientada al sud presenta cinc obertures, dos d'elles d'arc rebaixat i tres més d'arc a nivell. Cap d'elles està emmarcada per carreus o presenta decoració. La façana posterior està orientada a ponent, on es crea el pati ja mencionat, i no presenta cap obertura visible. A la cantonada sud-oest del cos descrit, se'n adossa un altre de planta baixa rectangular, amb teulada d'un vessant i la façana principal orientada a tramuntana, on es troba el pati interior de la masia. A la façana occidental d'aquest se li adossa un altre cos similar característiques. Cal esmentar que aquests dos cossos fan també la funció de tanca meridional del pati i que no presenten cap element destacable. De la cantonada nord-oest de l'últim cos mencionat, surt un mur de pedra, a mode de tanca del pati que va en direcció nord fins arribar a l'alçada del cos més septentrional, on fa un gir cap a llevant, formant un angle recte i anant a adossar-se a aquest cos, acabant de tancar així tot el pati. Cal esmentar que en el extrem nord-occidental d'aquesta tanca de pedra, s'ha bastit un cobert d'una planta rectangular amb una teulada de un aiguavés a mode de garatge. Tota la construcció és de pedra vista, formada per pedres desbastades de mides gran i mitjana, lligades amb morter i disposades, sense arribar a formar fileres regulars, mitjançant la tècnica de la maçoneria</p> | 08116-131 | Sot de Can Plademill, 08510 | <p>Antiga casa pairal de la que es tenen notícies en capbreus i llevadors des del segle XIV fins al segle XX, sota el nom de la Bruguera, Ça Bruguera o Sa Bruguera (ROVIRA, 2005: 70, 76). El cos situat més a tramunta presenta una llinda incisa amb la data 1759, referent a alguna reforma o ampliació, segurament d'aquest cos. També davant d'aquest portal d'accés es conserva un coll de pou datat l'any 1879. 'A principis de segle XX, els propietaris mantenien el cognom Bruguera, però es perdé en casar-se la pubilla amb un mosso del mas anomenat Marcé. Més tard passà a ser-ne propietari el sr. Fontcuberta i actualment pertany al sr. Narcís Maragall. Els antics propietaris Srs. Marcé i Bruguera, residents a Roda de Ter, conserven un arxiu, en qual hi ha uns papers que fan referència al 1243. La majoria de documents però, daten dels segles XVIII i XIX' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 23).</p> | 41.9867400,2.3358800 | 444988 | 4648517 | 1759 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75830 | Pla Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bosc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | Presenta un estat exterior un xic descuidat. | <p>Masia aïllada de planta en forma d'L, formada per tres cossos diferents. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana presenta dos portals, un situat al mig del parament que correspon a l'accés principal i un altre desplaçat a la dreta d'aquest. Tots dos són d'arc a nivell, emmarcats per grans carreus de bella factura. A l'esquerra d'aquests dos portals, encara a l'alçada de la planta baixa, s'aprecia una obertura rectangular de construcció recent, bastida amb maons vistos. A l'alçada del pis es troben dos finestres més, d'arc a nivell emmarcades per carreus vistos. A la façana de llevant no presenta cap element a considerar. A la façana posterior, encarada a tramuntana, es poden apreciar tres obertures de factura més aviat moderna ubicades a la planta baixa. Una d'elles és una porta d'arc a nivell bastida amb maons vistos i, situades a banda i banda, es poden apreciar dues més, també construïdes amb maons. una al mig del parament. Al pis superior es troben tres obertures més a mode de finestres amb l'arc a nivell, encara que aquestes estan emmarcades amb carreus. A l'extrem occidental de la façana posterior s'adossa una altre cos de planta baixa rectangular orientat a llevant amb teulada d'un aiguavés. Aquesta construcció és un cos bastant modern i no presenta cap element interessant, solament cal a destacar que a la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat per maons. Per últim, a la façana lateral del cos principal, orientada a occident, se li adossa un altre cos que, al mateix temps està en contacte amb el cos secundari esmentat. Aquest també és d'una sola planta rectangular orientada a ponent i amb teulada d'un aiguavés. Presenta obertures emmarcades amb maons. Tot el cos principal és bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana al parament, i pedra més treballada a les cantonades. Aquestes estan lligades amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria sense arribar a formar fileres regulars. Per sobre està arrebossat, excepte a la façana de llevant que és d'obra vista i als emmarcaments de les obertures que són vistos. Els altres dos cossos secundaris són bastits amb pedra desbastada vista de diferents mides i amb refaccions obrades amb maons. Cal dir que el cos principal és emprat com vivenda, els altres dos secundaris són per a usos agrícoles. Per últim esmentar que davant la façana posterior del cos principal s'aprecien un cisterna i un pou cobert bastits amb maons i, a escassos metres al sud-oest de la construcció, hi ha una pallissa de planta rectangular i coberta d'obra.</p> | 08116-132 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>El Pla Bosc és una antiga porteria d'una finca situada prop del Bosch de Còdol. Va ser reformat vers el 1930 (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 24).</p> | 41.9853500,2.3315400 | 444627 | 4648366 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75831 | Can Pla de Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-de-mill | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment s'estan fent obres | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent, formada per tres cossos principals, i que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'oest a est, fet que provoca que la planta baixa de l'edifici quedi semisoterrada a la banda de ponent. El cos més septentrional és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, que en aquest costat queda semisoterrada, una finestra a l'alçada del nivell de circulació exterior. Aquesta és d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Al pis presenta un portal d'accés d'arc a nivell, emmarcat per maons. Aquests està precedit per una escala de pedra que ajuda a salvar el desnivell que hi ha fins al pis, on està ubicada l'entrada. A l'esquerra d'aquesta es pot apreciar un finestra d'arc de llinda, emmarcada per carreus. Al costat esquerre d'aquesta, sobresurt una estructura de planta semircircular, integrada al parament, que correspon a la vista d'un forn des de l'exterior. La façana lateral, orientada a tramuntana presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat de grans dimensions, amb el brancals de pedra i la llinda bastida amb maons. Al pis presenta tres finestres: una aïllada més a llevant, d'arc de llinda sostinguda per impostes i emmarcada per carreus, i dos més a la part de ponent del parament. Aquestes són emmarcades per maons, una d'arc deprimit còncau i l'altra en forma de trapezi. A la façana posterior no hi ha cap obertura ni element destacable. Tot aquest cos és bastit en pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Adossat a la façana de migjorn es troba emplaçat el cos primigeni de la masia. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc a nivell emmarcat amb carreus de grans proporcions i una inscripció a la llinda on s'aprecia la data 1781. A la dreta d'aquest, i també a sobre, es troben ubicades dos finestres d'arc de llinda emmarcades també amb carreus. D'aquesta façana sobresurt una estructura subjectada mitjançant tres columnes rectangulars bastides amb maons i arrebossades. Aquesta forma, al nivell de la planta baixa, un porxo obert, i al nivell superior, una terrassa amb tanca de ferro que està coberta per una teulada d'un aiguavés. A la façana posterior, orientada a llevant, solament hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb maons. Aquest cos, com l'anterior, es troba bastit amb pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Presenta també un arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut. Per últim, a la façana lateral de migjorn, hi ha un altre cos adossat. Aquest és de planta rectangular orientat al sud. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana presenta dos grans portals rectangulars que casi ocupen tota la planta baixa, precedits per una estructura de ferro i coberta de fibrociment a mode de porxo. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis superior, es poden apreciar dos finestres rectangulars situades a la banda oriental del parament. A la mateixa façana, a la banda occidental, sobresurt una estructura sostinguda mitjançant dues columnes rectangulars de maons que formen, a l'alçada de la planta baixa un porxo, i al pis una terrassa amb teulada a un aiguavés. Aquesta terrassa té accés mitjançant un finestral d'arc a nivell. Cal esmentar que, una mica més a llevant encara a la mateixa façana i a l'alçada del pis, s'aprecia un rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat del parament.</p> | 08116-133 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>La masia és remunta vers el segle XVIII, tal com ho testimonia la llinda de la porta d'accés on es pot llegir la data 1781. Actualment està en procés de rehabilitació.</p> | 41.9837200,2.3319400 | 444659 | 4648185 | 1781 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La façana lateral, orientada a ponent, solament presenta un portal d'arc a nivell i a l'altre lateral, no presenta cap obertura o element destacable. Aquest últim cos també és bastit, com els anteriors, amb pedra, maons i totxos, lligats amb morter, i presenta parts arrebossades i altres que no. Per últim s'ha d'esmentar que vers l'oest es troba un cobert independent, obrat mitjançant una estructura de ferro i coberta de fibrociment i que al sud-est està ubicat un altre edifici de planta rectangular i d'obra vista amb teulada de dos vessant, emprat per a usos agrícoles. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
| 75832 | El Bosc de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-codol | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XV | <p>Masia aïllada de planta irregular formada per quatre cossos adossats, que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'est a oest. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta s'aprecien sis finestres d'arc a nivell, tres a la planta baixa i tres al pis. Ubicat al mig del parament es troba el portal d'accés, rectangular i d'arc a nivell. L'obertura ha patit diferents remodelacions i actualment els brancals estan formats per maons i la llinda per un carreu de grans dimensions. A la façana lateral de llevant sols s'aprecia una petita obertura rectangular. La façana posterior presenta, a la meitat oriental, quatre obertures, dos finestres rectangulars al pis i, a la planta baixa, una finestra rectangular i una porta també d'arc a nivell. A l'altra meitat del parament, l'occidental, s'adossa un cos de planta baixa amb teulada d'un aiguavés. A la façana lateral de ponent s'adossen dos cossos més, de planta rectangular i coberta de fibrociment d'un aiguavés, que funcionen com a coberts. Tot el cos principal i el que s'adossa a la seva façana posterior són d'obra vista, bastits amb pedra desbastada de totes mides i afegitons de maons i totxo, encara que presenta algun sector del parament arrebossat i sense pintar. Per contra, les dues edificacions adossades a ponent són d'obra vista bastida amb toxtos i maons. Per últim esmentar que al voltant d'aquesta masia s'aprecien tres construccions més de planta rectangular, d'obra ceràmica i coberta de fibrociment, totes elles destinades a usos agrícola-ramaders.</p> | 08116-134 | Camp de la Punta, 08510. | <p>Masia datada vers el segle XIV-XV segons s'indica al POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 26.</p> | 41.9833000,2.3400200 | 445328 | 4648133 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75835 | Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic | XV | <p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p> | 08116-137 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 75836 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador | <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> | 08116-138 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75837 | Document de segregació de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-segregacio-de-les-masies-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>El document original de la segregació dels municipis de les Masies de Roda i Roda de Ter, del 'despacho del Real Supremo Consejo de Castilla sobre la división de Jurisdicción del lugar de San Pedro de Roda' es conserva a l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda (AMMR), ubicat a l'Ajuntament de les Masies de Roda. En aquest es reflecteixen les posicions contràries i el perquè d'aquesta separació. Està datat vers el 1815, consta de 36 fulls i està firmat a la 'Ciudad de Vich' el 28 de gener de l'any esmentat.</p> | 08116-139 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>Els precedents de la separació de Roda de Ter i les Masies de Roda són varis, però en grans termes, es poden resumir en tres apartats. D'una banda començà a aguditzar-se el procés d'industrialització, caracteritzat per una nova organització de treball i l'aparició dels primers edifici fàbrica. Això agreujà la separació entre els propietaris terratinents i els pagesos benestants de la societat rural i els comerciants, paraires i vilatans de la societat pre-industrial. D'altra banda sorgí una qüestió econòmica, donat que els ciutadans de Roda i els pagesos de les Masies tenien divergències respecte als impostos a pagar. Per últim caldria esmentar les diferències que sorgiren al formar els sometents (grups d'autodefensa formats per diversos pobles o particulars) i com es devien organitzar, quan havia de pagar cadascú i quants efectius havien d'aportar. S'ha de recordar que Catalunya es trobava dividida per les disputes entre la monarquia espanyola dels Borbons, encapçalats per la persona de Carles IV, i la França de la Convenció Republicana primer i napoleònica després. Això provoca que vers el desembre de 1802, l'Ajuntament de Sant Pere de Roda demanés al Consell de Castella la segregació dels termes, tot i que l'acord no es firmà fins el 8 de maig de 1803. Posteriorment a aquest principi d'acord, el 21 de gener de 1805 les Corts Espanyoles sancionaren la divisió de jurisdicció, i el 15 de juliol de 1805, el Reial Suprem Consell de Castellà donà el seu vist-i-plau. És per aquest motiu que cada any, pel 15 de juliol, des de l'Ajuntament s'organitzen actes de celebració de l'aniversari del municipi de les Masies de Roda.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 1815 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75838 | Teuleria de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-salou | XX | <p>Teuleria de planta en forma d'L orientada al sud-oest i formada per tres cossos i tres edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular i es troba bastit en el marge d'un pendent. Consta de planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal destaquen dos grans arcs geminats de mig punt construïts amb pedres desbastades, i en la part superior dos obertures rectangulars. Damunt del terraplè s'observa com la construcció s'amplia amb un segon cos que segueix la mateixa línea de les façanes laterals. A l'extrem nord-oriental de l'immoble hi ha integrat un cos de planta rectangular que li dona a la planta general forma d'L. Es tracta d'una construcció moderna a mode de torre que consta de planta baixa, dos pisos i coberta pròpia a dues vessants. Tot el conjunt presenta arrebossat, encara que a molts llocs l'ha perdut. La construcció principal, la més antiga, presenta pedra lligada amb morter formant fileres irregulars al cos antic, i maons lligats amb ciment a les dues ampliacions posteriors. A la banda de llevant s'aprecia un edifici annex de construcció moderna. És de planta rectangular orientat al sud-oest i amb la coberta d'un sol aiguavés amb plaques de fibrociment i amb les façanes arrebossades, on presenta obertures rectangulars amb l'emmarcament de fusta. A la banda de ponent presenta un altre edifici annex de construcció també modern. Consta d'una sola planta rectangular orientada al sud-oest, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'immoble presenta obertures rectangulars i és bastit amb maons amb les façanes arrebossades. Aquestes dues construccions mes modernes són emprades per les activitats agrícoles com a granges d'explotació ramadera. Encara més a ponent es troben les restes d'un forn de planta circular bastit en el desnivell d'un marge. Aquest consta d'una obertura orientada a migjorn d'arc de mig punt bastit amb pedres treballades, reforçat posteriorment amb maons ubicats a l'intradós de l'arc. L'edifici ha perdut la cúpula i es troba en molt males condicions. Tot el conjunt és d'obra vista, bastit amb pedres treballades i lligades amb morter que formen fileres irregulars i, en segon terme, alguns maons que es poden apreciar en diferents reparacions. A l'interior del forn encara es pot apreciar l'arrebossat interior, encara que majoritàriament l'ha perdut.</p> | 08116-140 | Península de Salou, 08510. | 41.9671900,2.3196600 | 443627 | 4646357 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 75839 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | La coberta s'ha enfonsat i tot el conjunt amenaça runa. | <p>Restes d'una antiga masia aïllada que actualment es troba en runes. Es conserven els murs perimetrals i algunes compartimentacions interiors, tot i que l'excés de bardissa i vegetació en general dificulten un estudi acurat de les estructures. Presenta una planta irregular formada per diferents cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que ha patit durant el temps. De les restes que es conserven es pot concloure que la masia presentava al menys dues plantes i que estava bastida per diferents materials i tècniques. D'una banda s'aprecien paraments bastits en pedra desbastada de diferents mides, on també hi ha afegitons i refeccions fetes amb maons. D'altra banda s'aprecien també murs bastits mitjançant la tècnica de la tàpia, amb argila local barrejada amb còdols petits. De la masia solament es conserva una obertura. Aquesta és d'arc de llinda emmarcada amb grans carreus de bella factura. A escassos metres al sud-oest de la masia hi ha un edifici segurament destinat a usos agrícoles. Aquest també es troba enrunat, encara que del volum que resta es pot entreveure que constava d'una planta baixa rectangular amb teulada d'un aiguavés. El parament està format per pedra desbastada lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons d'obra ceràmica. Per últim, cal esmentar que a uns 100 metres al sud es pot apreciar un pou de pedra circular que està relacionat amb l'heretat.</p> | 08116-141 | El canals de Vilardell, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents al mas, encara que per tipologia se'l enquadra vers el segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008: Fitxa 63).</p> | 41.9688300,2.3111800 | 442926 | 4646545 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75840 | Resclosa de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.</p> | XX | Les estructures queden inundades, solament són visibles quan el nivell del riu baixa. | <p>Dins de la colònia Salou-Baurier encara queden les restes de la resclosa i del canal de la fàbrica que s'utilitzava el segle passat i de les que, encara avui quan el caudal del riu es baix, es poden apreciar les seves restes. La resclosa damunt del riu amida uns 4 o 5 metres d'alçada i uns 80 metres de longitud bastida amb còdols i lligada amb ciment. Aquesta presenta un perfil lleugerament corbat. A l'extrem occidental encara es pot apreciar part del sistema manual d'obertura que consisteix en una palanca de ferro. D'altra banda, des de la riba dreta del Ter, neix un canal de còdols i ciment que discorre paral·lel al riu i que passa vora la fàbrica. Aquest presenta uns 350 metres de longitud i uns 4 metres d'amplada. Actualment, ambdues estructures estan en desús i quan puja el nivell de l'aigua queden inundades.</p> | 08116-142 | Península de Salou, 08510. | <p>Anys després de posar en funcionament la fàbrica de la colònia Salou-Baurier, que en aquell moment no tenia encara l'estatut de colònia i que es presentava sota el nom de societat Bosch, Llusá i Companyia, es va rebre l'any 1872 'la primera concessió d'aigües per assegurar-se un increment en el potencial energètic que fes possible augmentar la producció' (CASTELLÀ, 2006:30). Tant la resclosa com el canal quedaren fora d'ús l'any 1964 quan la fàbrica fou expropiada per posar en funcionament el pantà de Sau.</p> | 41.9747100,2.3140700 | 443170 | 4647196 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75841 | Baumes del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-canem | <p>Balma situada a la riba del Ter. Es tracta d'una cavitat no gaire pronunciada ubicada a l'extrem nord-occidental de la península de Casserres, formada per gresos calcaris que formen els plans inclinats on se situa Sant Pere de Casserres; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren al període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-143 | Collet de Casserres, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques directes amb la balma, encara que ho creu que el topònim de la balma deu ser una concessió popular a aquells llocs on antigament secaven les plantes de cànem per després convertir-los en teixit. D'altra banda cal esmentar que el període de creació de Casserres, el Bartonià, és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9965300,2.3394200 | 445289 | 4649602 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 75842 | Font de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolivera | XIX-XX | El terreny on està emplaçada la font està ple de bardissa que dificulta el seu accés i ús. | <p>Font natural obrada que es troba en un paratge obac i ple de bardissa, dificultant la seva localització. Presenta un dipòsit rectangular a la roca que presenta una obertura precedida per dues columnes d'uns 50 centímetres d'alçada per 20 centímetres d'amplada bastides amb maó vermell. Damunt d'aquestes hi ha una coberta de llosa que no s'aprecia donat que està coberta d'humus.</p> | 08116-144 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9898500,2.3383900 | 445198 | 4648861 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75843 | Forn de la Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bruguera | XVIII-XX | Solament conserva part dels seus murs perimetrals. | <p>Restes d'un forn de calç que es troba en estat de runa i ha perdut la seva coberta. El seu estat actual, ple de bardisses i enrunat, dificulta realitzar una descripció acurada. Encara així, gràcies a les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada a llevant, on es troba una petita obertura d'arc a nivell. El parament del forn està format per pedra desbastada de diferents mides, disposada sense arribar a formar fileres i sense estar lligada amb morter. Tot l'interior està ple de sediment i vegetació.</p> | 08116-145 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9877700,2.3414300 | 445448 | 4648628 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Hom parla d'un pou a prop de la Bruguera que no s'ha pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75844 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona | <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=324</p> | XVIII-XIX | El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. | <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> | 08116-146 | Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75845 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-les-masies-de-roda | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n.d): 'Arxiu Municipal'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/Ajuntament/Arxiu_municipal/</p> | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Les Masies de Roda, actualment ubicat en un nou edifici annex a l'ajuntament, té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La seva documentació abasta des de l'any 1815 fins el 2010. A grans trets es poden destacar diferents fons que es troben a l'arxiu. D'una banda es troba tota la documentació pública relacionada amb l'administració local: hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, immobles, seguretat pública, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. D'altra banda també es té arxivat el fons judicial, on destaca el registre civil municipal del jutjat de pau des de 1871 fins al 2010. A l'arxiu també es tenen recollits dos fons privats d'importància molt rellevant al terme i relacionada amb les colònies tèxtils del Ter. Aquests són el fons privat de la colònia Còdol Dret (1918-2000) i el fons de la colònia Salou-Baurier (1939-1963). Cal destacar també el fons que es té respecte a la correspondència de la falange (FET i JONS) entre els anys 1966 i el 1971. Per últim, entre els diferents documents, s'ha de ressaltar el document de segregació de Roda de Ter i els goigs de Sant Salvador, que es tracten en fitxa pròpia.</p> | 08116-147 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>El nou arxiu municipal fou traslladat a l'edifici annex del nou ajuntament l'any 2009, immoble que compleix tots els requisits necessaris per la classificació i conservació idònia dels documents antics i nous. Presenta una primera fase d'intervenció que es comença al 1998 i a partir del 2004 s'inicia el programa de manteniment. Des de l'any 2004 l'Arxiu Municipal de Masies de Roda forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75846 | Fons d'imatges de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-les-masies-de-roda | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda'. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Fons de fotografies antigues que foren escanejades i recopilades en suport CD-ROM i que actualment són dipositades a l'ajuntament de Les Masies de Roda i gestionades pel mateix. Arran de la redacció i posterior publicació de l'obra 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a Les Masies de Roda', sota la direcció de Raquel Castellà i Perarnau, es varen recopilar més de 700 fotografies, de les que es va fer una selecció de 400 per elaborar el llibre. Aquest recull gràfic es va fer gràcies a la col·laboració del veïns, més de 70 veïns diferents donaren desinteressadament fotos d'àlbums familiars/particulars, i d'altres provinents d'arxius, entre els que s'han de mencionar l'Arxiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, les Biblioteques Municipals de Roda de Ter i de Manlleu i el Taller de Memòria Històrica de Roda. Cal esmentar que també disposen d'un fons de fotografies actuals, on hi ha fotos del municipi relacionades amb les diverses festes populars, sopars i celebracions esportives.</p> | 08116-148 | Ajuntament de Les Masies de Roda, Ctra. de Roda a Manlleu. S/n. 08510 | <p>La directora de l'obra fou Raquel Castellà i Perarnau, filla de les Masies de Roda, nascuda l'any 1987. En el moment de la publicació del llibre, l'any 2008, l'autor era encara estudiant d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. És l'autora del llibre 'Còdol-Dret, vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Arran d'aquest treball va aconseguir diferents premis entre els que destaquen el segon premi Narcis Feliu de la Penya de la Universitat de Vic; el Premi Bonaplata Joves que atorga el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya; premi Gerbert Rivium que adjudica l'Ajuntament de Ripoll al millor premi d'humanitats i ciències socials i el premi del 'XVIII Certamen de Jóvenes Investigadores', organitzat per 'L'Instituto de la Joventud (Injuve) del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales' i 'la Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte'.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75847 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-municipal-de-roda-de-ter | <p>AJUNTAMENT DE RODA DE TER (2009): 'Recursos'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/20091119.pdf DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n. D): 'XAM. Roda de Ter'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.diba.cat/opc/xam/08183.asp</p> | XVIII-XX | <p>Fons documental de l'arxiu municipal disposat a l'Ajuntament de Roda de Ter. Aquest abasta documentació tant anterior com posterior a la segregació de les Masies de Roda (1813). L'arxiu municipal de Roda de Ter disposa d'un fons documental generat pel mateix Ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa un total 274 metres lineals. Pel que respecta als documents relacionats amb Les Masies de Roda, es pot fer una primera divisió genèrica entre els que són anteriors a la segregació i els que són posteriors a aquesta. En el fons anterior a la segregació hi destaca documentació de l'Administració General de l'Alcadia (bans, edictes, avisos); correspondència general (militar, de l'ensenyament, eclesiàstiques, circulars, personals, etc.); llibre de comtes (recaptacions, pressupost per a obres, de misses i aniversaris, etc.); cadastre i fiscalitat; obres i urbanisme (comunicacions: camins, carreteres, ponts, ports); documents dels serveis militars (quintes, allistaments, lleves forçoses i prestació substitutòria); expedients generals; cens electoral i documentació sobre les eleccions (municipals, provincials, generals a les corts, senat i congrés). El fons posterior a la segregació no és, naturalment, tan extens. Entre la documentació es troben documents relacionats amb hisenda de l'any 1993 (manaments de pagament generals i de la Mancomunitat amb Les Masies de Roda) i un projecte d'obra titulat 'Proyecto Fábrica Serrat del Bach' de l'any 1949-1950.</p> | 08116-149 | Arxiu Municipal de Roda de Ter. Pl. Major,4. 08510, Roda de Ter | <p>L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa 274 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: El dia 12 de novembre de 2009, l'Ajuntament de Roda de Ter va firmar un conveni amb l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per a l'actualització del inventari de l'arxiu municipal.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75849 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-1 | XIX-XX | <p>Conjunt de dos recs que es troben situats sota un pont asfaltat. Aquest es troben a escaigs metres al sud de la Font del Molins i presenten dues voltes de canó bastides amb maons que es sustenten sobre una base obrada amb pedres treballades de mida mitjana i gran. Vora els recs, en un nivell superior, es troba una zona d'esbarjo formada per una taules bastides emprant rodes de molí de pedra i bancs també de pedra.</p> | 08116-151 | Zona de Sorralta, 08510. | 41.9718500,2.3103900 | 442863 | 4646881 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2021-12-10 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El rec de molins és emplaçat al marge dret del camí asfaltat que mena del mas Sorralta a la colònia Salou-Baurier, just sota un pont. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75851 | Mas Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-monjo | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX | Es troba en runes i envoltat de vegetació. | <p>Restes d'una masia que actualment no es poden apreciar donat que estan cobertes de terra i vegetació. Segons la descripció del POUM de Les Masies de Roda l'heretat consistia en una masia de planta quadrada amb la coberta dos vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici presentava 'dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2 per planta. A la façana posterior s'hi adossava un cos de dos plantes, i la lateral un petit cobert d'una sola planta. El conjunt el formava també un cobert de planta baixa, construït amb les mateixes característiques que l'edifici principal. Originalment era una masia que havia esta habitada però es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM de Les Masies de Roda: Fitxa 51).</p> | 08116-153 | Zona de Puigsabró, 08510. | <p>No es tenen referències històriques de l'heretat.</p> | 41.9782900,2.3014000 | 442124 | 4647602 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 75852 | El Macià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia-ii | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants i la barbacana sostinguda per colls de fusta. El principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats a cada extrem del parament, amb una finestra geminada rectangular al centre, amb l'emmarcament bastit en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les dues centrals presenten decoració central a la llinda. A les golfes, les finestres són rectangulars i de dimensions més petites, amb els emmarcaments de pedra d'un sol carreu. Es corresponen simètricament amb les obertures del pis inferior, tot i que no concorden amb les de la planta baixa. A la façana de llevant, les finestres també han estat molt refetes, tot i que se'n conserven dues bastides en pedra, amb les llindes decorades amb arcs conopials. El parament exterior està arrebossat i pintat amb una tonalitat groguenca, amb carreus de pedra a les cantonades. El cos auxiliar està adossat a la façana de ponent de la masia i consta de planta baixa i pis. Tot i els canvis experimentats amb la rehabilitació integral del conjunt, cal destacar la galeria de quatre arcs carpanells situada al pis. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-154 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9815000,2.2936400 | 441484 | 4647963 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 75853 | Pou de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | <p>Pou situat a l'exterior del temple, a l'espai delimitat entre les dues capelles laterals. El pou és de planta quadrada, bastit amb carreus de pedra ben desbastats i amb la part superior motllurada. Damunt del pou hi ha un cap de biga de fusta treballat sostingut per una mènsula de pedra, adossada a la capella lateral, que presenta una corriola de ferro utilitzada per pujar l'aigua.</p> | 08116-155 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que no es tenen referències directes al pou, la seva història va lligada amb Santa Magdalena de Conangle. El lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX, la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. El 1960 s'hi adossà el claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> | 41.9715600,2.3206900 | 443716 | 4646842 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 75854 | Vil·la Antonina - edifici annex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina-edifici-annex | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que es troba a escaigs metres a llevant de la Vil·la Antonina, dintre del recinte de l'heretat. Consta d'una planta baixa de gran alçada i d'una coberta de dos trams diferents: plana a la part meridional i de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, a la part septentrional de l'edifici. Tota la façana principal presenta obertures d'arc a nivell que funcionen tant com portes com finestres. La façana té un acabat d'arrebossat i pintat, encara que actualment es troba cobert de vegetació.</p> | 08116-156 | Península de Salou, 08510. | <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> | 41.9752500,2.3155700 | 443295 | 4647255 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc