Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 75766 | Colònia Salou-Baurier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-salou-baurier | <p>GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou inaugurada el 6 d'abril de 1964 i tancà l'any 1963. En el seu moment d'esplendor màxim arribà a tenir els següents immobles: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres residencials de la família Baurier (el Castell Nou, la Vil·la Antònia i la Vil·la Marie), la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè, la sala de festes i la fàbrica. Abans de tancar arribà a tenir més de 200 treballadors que hi residien dintre. Els edificis són de caire noucentista, influenciats per l'arquitectura francesa i pels models clàssics dels palaus italians.</p> | 08116-68 | Península de Salou, 08510. | <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9749300,2.3156900 | 443305 | 4647219 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La colònia Salou-Baurier està emplaçada a la riba del Ter. Per arribar-hi s'ha d'anar per la carretera que va de Roda de Ter a Tavèrnoles, i prendre un trencall senyalitzat a mà esquerre. Encara que la colònia com a conjunt no està protegida, si ho estan la majoria dels edificis que la composen, | 102|106|116|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75770 | Les quadres i el colomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quadres-i-el-colomar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular orientat a ponent i format per dos cossos adossats. Un dels cossos, rectangular, consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb l'eix carener paral·lel a la façana. Presenta obertures d'arc rebaixat, algunes d'elles funcionant com a finestres, d'altres com a portes, i antigues portes transformades en finestres. Per sobre d'aquestes, coronant la façana principal, es pot apreciar una línia d'ulls de bou a mode de forats de ventilació. L'altre cos està ubicat a tramuntana del primer a mode de torre. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de pavelló bastida amb teules. A la planta baixa i al pis presenta obertures d'arc rebaixat, encara que a la segona planta l'arc és de mig punt. Tot el conjunt és arrebossat i pintat de groc, excepte a les cantonades i als emmarcaments arrebossats de les obertures que són pintats de vermell.</p> | 08116-72 | Península de Salou, 08510. | <p>L'edifici era destinat a colomar, en el cas de la torre quadrangular, i a quadres, en el cas del cos rectangular.</p> | 41.9745400,2.3156700 | 443303 | 4647176 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75776 | Vil·la Annie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici té obertures d'arc a nivell en totes les seves façanes i presenta un portal d'accés particular, amb coberta pròpia i un cos triangular sobreeixit formant un angle agut respecte a la línea de façana. A migjorn presenta una estructura metàl·lica adossada amb un tancament envidriat i coberta de planxes de fibrociment de tres vessants. Sota d'aquesta es situa un accés al garatge, que ocupa la planta soterrada. Els altres dos pisos superiors són destinats a habitatges. Tota la construcció és d'obra vista emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa.</p> | 08116-78 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9788400,2.3158700 | 443323 | 4647653 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75725 | Inscripció a Josep Casals y Callis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-josep-casals-y-callis | XX | <p>Placa commemorativa que aprofita una gran roca situada al fons d'un talús, el qual finalitza a les aigües de l'embassament de Sau. La placa presenta una planta semicircular excavada a la roca i la següent inscripció: 'A.C.S EN JOSEPH CASALS Y CALLIS DE CASA CATALA DE VICH MORT NEGAT EN AQUESTA PLATJA A 6 D'AGOST DE 1901'. Està coronada per una creu de ferro situada a la part superior de la roca i es troba protegida per una barana de ferro.</p> | 08116-27 | Zona de la font de les Bruixes, 08510. | 41.9694400,2.3116700 | 442967 | 4646612 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75771 | Castell Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta en forma de L orientada a orient que està formada per tres cossos. El cos central consta de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes amb teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'aprecia la porta principal d'arc de llinda emmarcada amb pedra buixardada, precedida d'una escala de dos trams, un a cada banda, i ornamentada amb una balustrada de pedra. A banda i banda es poden apreciar quatre finestres d'arc a nivell emmarcades amb pedra treballada. Al pis la façana s'ordena verticalment com la planta baixa, presidida per un finestral central emmarcat amb pedra buixardada que dona a un balcó amb llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i que esta tancat per una reixa de ferro forjat amb un gran treball de decoració geomètrica. El finestral està coronat per un frontó motllurat de caire neoclàssic. Les golfes presenten diferents obertures rectangulars trigeminades. Els cossos laterals consten també de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes i estan ordenats verticalment de la mateixa manera i amb la mateixa decoració que el cos central. El cos ubicat a migdia disposa de teulada de tres aiguavessos i el tramuntana de quatres aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot el conjunt és d'obra vista format per maons massissos vermells, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien els carreus. El conjunt del Castell Nou presenta cinc construccions que l'envolten i una tanca amb basament de pedra i ferro forjat amb forma de llances.</p> | 08116-73 | Península de Salou, 08510. | <p>El Castell Nou fou bastit l'any 1901 per ordre d'Enric Baurier, essent la primera de les torres que es construïren a la colònia Salou-Baurier. La casa presenta influències de la arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista.</p> | 41.9747800,2.3150200 | 443249 | 4647203 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75774 | Vil·la Antonina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta irregular, més o menys rectangular orientada migjorn. L'edifici està format per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, a sobre el portal d'accés, sobresurten dues terrasses. A la dreta d'aquestes s'observa un cos avançant sobre la línia de la façana principal amb coberta pròpia, també a dos aiguavessos. A la façana de ponent solament presenta sis obertures, tres a cada pis. A la façana de llevant presenta un balcó amb coberta d'obra plana subjectada mitjançant tres columnes amb pedestal, fust estriat i capitell amb ornamentacions florals. La línia de la façana posterior no és homogènia, doncs el cos principal queda un xic endarrerit. Totes les obertures de la casa són d'arc rebaixat amb un emmarcament que presenta la part superior a mode de guardapols. Tot el conjunt presenta carreus vistos excepte al emmarcament de les obertures que són arrebossats i pintats de vermell. Cal esmentar que a escaigs metres de la façana posterior, entre la capella Salou i la Casa Antonina es troba ubicada una font bastida amb pedra formada per un parament vertical proveït d'un brollador de pedra. Sota d'aquesta i adossada a la paret vertical s'aprecia una bassa de planta hexagonal amb les cares amb ornamentació floral, una creu i els noms dels apòstols inscrits. Finalment, a llevant de la casa es troba ubicat un cos annex rectangular orientat a ponent de planta baixa cobert amb terrassa.</p> | 08116-76 | Península de Salou, 08510. | <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> | 41.9753100,2.3154200 | 443283 | 4647262 | 1914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75773 | Casa Turca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-turca | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrangular amb la façana orientada al sud i coberta de pavelló bastida amb teula i coronada per una ornamentació a mode de pinacle. Està format per planta baixa i pis. A la planta baixa presenta arc rebaixat emmarcat amb carreus tant a les finestres com a la porta principal. Al pis superior destaca a la façana principal finestres tetrageminades d'arc de mig punt. La façana posterior presenta un petita obertura situada a la banda esquerre del pis superior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de groc amb amples bandes horitzontals decoratives pintades en vermell.</p> | 08116-75 | Península de Salou, 08510. | <p>Forma part de les construccions annexes del Castell Nou, segurament van ser bastides al mateix moment que la torre, al 1901.</p> | 41.9749800,2.3148400 | 443234 | 4647225 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75777 | Cal Torrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrat | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada ponent. Està format per un cos principal i un secundari de construcció més recent, adossat a migjorn del primer. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal cal destacar el portal d'entrada de la planta baixa, situat al centre del parament, que es troba alçat respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat gràcies a una escala de dos trams, un a cada banda. A la façana de tramuntana destaca una gran llar de foc que es pot apreciar des de fora, ja que té la seva forma sobreeixida. A la façana posterior destaca un petit cos adossat cobert per una terrassa a l'alçada del pis, on es troba una claraboia. A la planta baixa el cos és tancat per una gran vidriera. Al mig de d'aquesta façana i coronant-la presenta un altre frontó esglaonat idèntic al de la principal. A totes les façanes d'aquest cos principal s'aprecien obertures rectangulars i els paraments d'obra vista, emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa. Per últim a la façana de migjorn presenta un cos secundari de planta també rectangular, orientat de la mateixa manera i que consta de planta baixa, on es situa el garatge, pis destinat a vivenda i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que aquesta última està al mateix nivell que el pis del cos principal. Tota aquest cos presenta obertures d'arc de llinda, una d'elles de grans dimensions, situada a la façana de migjorn. La resta del parament és arrebossat i pintat, de rosa els emmarcaments de les obertures, de verd el sòcol i de blanc la resta.</p> | 08116-79 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9786200,2.3159800 | 443332 | 4647629 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75778 | Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'exterior està descuidat. | <p>Casa de planta rectangular orientada a ponent amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Al mig de la façana es localitza la porta d'accés d'arc de rebaixat, un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat per una escala de pedra d'un tram, adossada paral·lelament a la façana, ornamentada amb una barana balustrada i, a sota d'aquesta, una font obrada. La resta d'obertures d'aquesta façana són d'arc a nivell. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa les façanes presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat. Al pis presenta tant obertures rectangulars com d'arc rebaixat i destaca a la façana principal un finestral rectangular amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostingut per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures on presenten emmarcaments arrebossats. Mencionar que al sud-est de la casa, en un nivell enlairat, hi ha un dipòsit d'aigua. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a la Casa del Guarda.</p> | 08116-80 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9776200,2.3156900 | 443307 | 4647518 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75780 | Fàbrica Salou-Baurier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-salou-baurier | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La majoria dels edificis que la conformen estan enrunats, o tenen malmesa l'estructura. | <p>Conjunt d'edificis, alguns adossats i altres annexes, que formaven la fàbrica de la colònia Salou-Baurrier. L'edifici més significatiu que resta dempeus és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de dos cossos adossats lateralment. El més modern, emplaçat a migjorn, és format per un cos rectangular amb planta soterrada, planta baixa, dos pisos, golfes i coberta d'obra a dos vessants amb els extrems acabats en tres aiguavessos. A la seva façana principal presenta adossats i flanquejant-lo per tramuntana i migjorn, dos torres quadrangulars orientades a ponent. Aquestes estan formades per planta semisoterrada, planta baixa, dos pisos i coberta d'obra de pavelló. A la façana posterior cal destacar una gran obertura d'arc de mig punt que s'alça fins al primer pis i que era destinada a la càrrega i descàrrega. Sobre l'arc es pot apreciar la data 1941. A migjorn d'aquest es troba adossat un altre que actualment es troba enrunat i solament es pot apreciar la planta rectangular i, gràcies als negatius de les bigues sobre la façana lateral de l'anterior edifici esmentat, que disposava d'una teulada a dos vessant. A tramuntana s'erigeix un cos també rectangular, més homogeni i de dimensions més grans que obeïen a la necessitat de tenir zones espaioses per treballar. Aquest consta de planta soterrada, planta baixa i dos pisos amb teulada a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, encara que en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, a mode de galeria. Destacar que a escaigs metres a tramuntana d'aquest edifici encara resta dempeus una xemeneia circular bastida amb maons i altres edificis adossats que actualment estan enrunats encara que es pot apreciar, en part la seva planta i algun parament. Els material emprats per la construcció de la fàbrica són la pedra, el totxo i el ferro i presenta tota la façana arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-82 | Península de Salou, 08510. | <p>Durant el segle XVIII (1764-1789) hi va haver un gran increment d'implantació de fàbriques de teixits a Roda i Masies de Roda, però fou durant el segle XIX, entre 1825-50, quan la industrialització fou un fenomen ja irreversible. La fàbrica va començar a funcionar el 1854, la nova tecnologia tèxtil i el nou ús de l'energia hidràulica canviaren el paisatge i l'economia de Roda de manera definitiva. La fàbrica fou refeta vers el 1940-41 després que un aiguat destrossés el complex fabril. En la façana posterior de l'edifici més modern es pot apreciar, sobre una gran obertura d'arc de mig punt, la data 1941, testimoni d'aquesta reparació. El 1963 Salou-Baurier quedà inundada pel pantà de Sau i ja no recuperaren mai el ritme d'activitat que havien aconseguit. Actualment les fàbriques estan abandonades. Salou-Baurier, però, està relacionat amb un conjunt de vivendes, construïdes en relació a la fàbrica, que no s'han abandonat, conservant l'activitat de la finca.</p> | 41.9780300,2.3150900 | 443258 | 4647564 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75782 | Vil·la Annie Marie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie-marie | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada a migjorn. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i teulada de quatre vessants. La façana principal presenta centrada una escala d'un tram recte que dona pas a un porxo sostingut en la seva la línea exterior per tres arcs de mig punt de pedra treballada sobre pilars de base quadrada amb pedestal inferior i un capitell motllurat a la part superior, i a la línea interior pilastres del mateix tipus. Aquest porxo precedeix tres obertures, també d'arc de mig punt, dos laterals a mode de finestrals i la central que correspon al portal d'accés, de bella factura i bastit amb fusta, vidre i ferro forjat. Cal destacar que a l'interior del porxo, en la part de ponent, hi ha un plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i a sota la llegenda: ANNE MARIE 1949. Sobre el porxo presenta tres grans finestrals d'arc de llinda amb emmarcaments a mode guardapols que donen a una balconada correguda sostinguda per diferents mènsules i tancada per una barana de fusta balustrada. Per últim la façana principal es completa a banda i banda per dos eixos verticals formats per una finestra d'arc a nivell a cada pis, la del pis superior un xic més petita, que presenten emmarcaments a mode de guardapols. A les façanes laterals s'aprecien, com elements més remarcables, sis obertures amb emmarcaments a mode de guardapols a cada banda. La façana posterior presenta un petit cos rectangular adossat mode de porxo amb teulada pròpia sostinguda per un pilar, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra d'un tram recte adossada a la façana. Per últim esmentar que tota la casa disposa al voltant un pati propi tancat i que a l'exterior, a migjorn de l'immoble, l'heretat presenta dues instal·lacions de lleure: una piscina i un camp de frontó.</p> | 08116-84 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa bastida vers el 1949, com ho commemora el plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i amb la llegenda: ANNE MARIE 1949</p> | 41.9739400,2.3156100 | 443297 | 4647109 | 1949 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75784 | La Pallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisa | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Pallissa de planta rectangular orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb al carener perpendicular a la façana principal. Cal destacar a la façana principal, a la posterior i a la de ponent, obertures de mig punt protegides amb gelosies. Tota la construcció és de pedra i maó encara que arrebossada, excepte a les emmarcaments que són d'obra vista.</p> | 08116-86 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9746500,2.3158500 | 443318 | 4647188 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 75767 | La Porteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porteria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular orientada al nord-est i teulada de quatre vessants. Està compost de planta soterrada, planta baixa i pis. A la dreta de l'edifici, a la alçada de la planta baixa, es pot apreciar una terrassa descoberta. A totes les façanes presenta obertures rectangulars decorades amb guardapols bastits amb maons massissos pintats de vermell i la porta principal presenta motllures decoratives que l'emmarquen. A la teulada presenta un ràfec esglaonat pintat de vermell. El conjunt presenta carreus vistos a les cantonades i la resta del parament està arrebossat, i a la planta baixa i al pis, pintat de groc.</p> | 08116-69 | Península de Salou, 08510. | <p>La Porteria forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Es troba situada a l'entrada de la colònia i era on el guarda hi era instal·lat. Posteriorment, quan la fàbrica deixar de funcionar, el guarda es traslladà a la situada davant seu, dita actualment la casa del Guarda.</p> | 41.9674300,2.3175500 | 443452 | 4646385 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 75768 | La Calcineria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcineria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | L'arrebossat i pintat exterior s'està perdent | <p>Edifici de planta rectangular orientada al sud-oest i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i grans dimensions i al pis dos obertures rectangulars i un ull de bou tapiat, tots ells emmarcats amb maons massissos vermells. La façana posterior no és visible donat que està orientada contra un talús. Al parament esquerre presenta una escala bastida en pedra que dóna accés al pis. Tot el conjunt està arrebossat i, al primer pis, pintat de groc.</p> | 08116-70 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici</p> | 41.9675300,2.3178000 | 443473 | 4646396 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75769 | La Casa del Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-guarda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada al sud-oest amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Es poden apreciar obertures rectangulars, encara que la porta principal és d'arc rebaixat i disposa d'un voladís a dos aiguavessos bastit amb teula. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa presenten obertures rectangulars al lateral i una d'arc rebaixat a la principal. Al pis presenta més obertures rectangulars als laterals i a les principals un finestral, també rectangular, amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars i dos ponts que surten des del pis superior dels cossos laterals fins al terraplè que es forma darrera de la casa. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures que totes presenten emmarcaments arrebossats. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a les de Can Quirze.</p> | 08116-71 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa que forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Després que la fàbrica deixés de funcionar, el guarda que abans residia a la Porteria, es traslladà a aquesta, que anteriorment havia estat habitada per treballadors.</p> | 41.9677000,2.3177100 | 443466 | 4646415 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75772 | Casa Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-magem | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular orientada a tramuntana amb teulada de quatre vessants. La casa presenta planta soterrada, planta baixa i pis. A la façana principal presenta una estructura de ferro que forma una terrassa a la planta baixa i una altre al pis. Les obertures són d'arc rebaixat emmarcats amb pedra. Tot el conjunt presenta les façanes arrebossades i pintades de groc, excepte a les cantonades i a les finestres on els carreus són pintats de vermell i gris.</p> | 08116-74 | Península de Salou, 08510. | <p>Forma part de les construccions annexes del Castell Nou, segurament van ser bastides al mateix moment que la torre, al 1901.</p> | 41.9750100,2.3150000 | 443248 | 4647229 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75779 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i coberta de pavelló bastida amb teules. L'immoble es troba construït en un desnivell, cosa que provoca que la planta baixa estigui un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior en la part de ponent. Aquest desnivell és salvat mitjançant una escala de pedra de dos trams, un a cada banda, que es troba adossada paral·lela a la façana principal i que dona pas al portal d'accés. Aquest és d'arc a nivell, emmarcat amb carreus de gran vellesa on destaca la llinda monolítica amb la inscripció BAURIER HERMANOS / 1862 . Cal destacar que a sota de l'escala, al centre e integrada en el seu parament, es troba una font obrada també amb pedra. A la façana posterior disposa d'un cos adossat rectangular amb la coberta terrassada formada per un paviment enrajolat a l'alçada del pis, que dóna a un terraplè. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte a les golfes on es poden apreciar una sèrie d'obertures ovalades a mode de forats de ventilació. Tot l'edifici es troba arrebossat i pintat de groc, excepte el sòcol i l'emmarcament de la porta d'accés, que són de pedra vista.</p> | 08116-81 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa construïda vers el 1862, tal como ho testimonia la data incisa a la llinda del portal d'accés. Donat que la colònia Salou va començar a funcionar el 1864, s'entén que aquest edifici és un del primers que es varen bastir. Així doncs, la seva història va lligada estretament amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9765800,2.3156500 | 443303 | 4647402 | 1862 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75854 | Vil·la Antonina - edifici annex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina-edifici-annex | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que es troba a escaigs metres a llevant de la Vil·la Antonina, dintre del recinte de l'heretat. Consta d'una planta baixa de gran alçada i d'una coberta de dos trams diferents: plana a la part meridional i de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, a la part septentrional de l'edifici. Tota la façana principal presenta obertures d'arc a nivell que funcionen tant com portes com finestres. La façana té un acabat d'arrebossat i pintat, encara que actualment es troba cobert de vegetació.</p> | 08116-156 | Península de Salou, 08510. | <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> | 41.9752500,2.3155700 | 443295 | 4647255 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75736 | Monument a l'Estatut de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lestatut-de-catalunya | <p>AA.DD. (2010): 'Les Masies de Roda regalarà al Parlament el monument original de l'Estatut de Sau', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, pàg 7. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Monument commemoratiu format per una escultura de bronze en la que es representa una dona jove amb els braços en alt subjectant un nadó que té el braços oberts. Aquesta està sobre una peanya de planta rectangular on es pot llegir ESTATUT 1978. Darrera aquesta es pot apreciar un monòlit format per quatre columnes bastides amb la tècnica de la maçoneria emprant totxo vermell que representen les quatre barres de la bandera de Catalunya. A la part posterior de les quatre columnes s'aprecia un motiu en baix-relleu on surten representades diferents homes i dones amb vestits típics regionals que simbolitzen el poble català. A un metre i escaig a la dreta de l'escultura, al nivell del terra, sobre una pedra, hi ha una placa de metall amb una inscripció incisa que diu: EL POBLE CATALÀ / EN RECONEIXENÇA A L'AVANTPROJECTE / D'ESTATUT DE CATALUNYA, / CONEGUT PER L'ESTATUT DE SAU, / REDACTAT EN AQUEST PARADOR / PER LA COMISSIÓ DELS VINT, / ENTRE EL 12 I EL 15 DE SETEMBRE DE 1978.</p> | 08116-38 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>L'escultura anomenat Monument a l'Estatut de Catalunya és, com el seu mateix nom indica, un monument commemoratiu de la redacció de l'Estatut de Catalunya que es portà a terme en el Parador Nacional de Turisme del Bac de Sau, lloc on s'instaurà l'element moble. El monòlit, dissenyat per l'escultor Josep Ricart, fou erigit amb la intenció de crear un vincle de germanor entre tots els pobles de Catalunya, per aquesta raó es recollí dintre d'una arqueta, de manera simbòlica, terra de diferents municipis. El monument fou inaugurat el 3 d'octubre de 1982 amb la presència del llavors President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley i el president de la Comissió dels Vint, Josep Andreu i Abelló, l'alcalde de les Masies de Roda i la majoria dels parlamentaris que participaren en la redacció de l'Estatut i altres personalitats rellevants de Catalunya. Actualment, l'ajuntament ha fet restaurar l'escultura de terracota que presideix el monument i fer-ne una reproducció en bronze, com ja s'havia previst en un primer moment. L'ajuntament de les Masies de Roda ha optat per obsequiar l'original al Parlament de Catalunya.</p> | 41.9799500,2.3619700 | 447143 | 4647747 | 1982 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Josep Ricart | 107|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75702 | Capella de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> | 08116-4 | Zona Salou, 08510 | <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> | 41.9755300,2.3154800 | 443288 | 4647286 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 75731 | Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-dhorta | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. CASTELLÀ, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Ermita d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis poligonal de tres cares orientat a llevant. La nau, d'uns 5 metres d'amplada per 12 metres de longitud, està coberta per una volta apuntada de perfil molt rebaixat recolzada als murs laterals, mentre que la volta i la capçalera de l'absis estan dividits per motllures decorades que alhora integren les imatges religioses de l'espai. De fet, tot l'interior del temple està decorat amb motllures rectilínies que tracen figures geomètriques. Adossada a la banda de tramuntana de l'absis hi ha la sagristia, d'uns 16 metres de llargada i actualment reformada, a la que s'accedeix mitjançant dues obertures d'arc apuntat, ornamentades amb el mateix tipus de motllures que decoren l'interior del temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc apuntat bastit en maons, damunt del qual hi ha un rosetó amb el mateix tipus d'emmarcament. Està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull bastit en pedra i maons. El parament està bastit amb pedra ben desbastada disposada en filades regulars, amb les cantonades decorades en maons. La resta de façanes es troben arrebossades i pintades. Tots els paraments estan protegits per barbacanes sostingudes amb colls de fusta.</p> | 08116-33 | Paratge de la Serra Llarga, 08510. | <p>En origen, l'ermita fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou, tot i que a finals del segle XIX es comença a utilitzar com a ermita de la colònia Còdol-Dret, degut a la seva proximitat. Era propietat de la societat 'Bosch Hermanos, Llusá i Cía' i pertanyia al conjunt colonial. Malauradament, el mes de juliol de l'any 1936, un incendi destruí l'arxiu parroquial, fet que impedeix donar dades històriques concretes sobre l'edifici. Després de la Guerra Civil, la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l'empresa Unión Industrial Algodonera S.A. (UIASA), tot i que fins fa poc temps es creia que havia estat restaurada per Julio Muñoz, amo de la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). En la restauració hi va col·laborar mossèn Guiteres de la parròquia de la 'Calle' de Vic, per indicació del Bisbat. Les imatges de Sant Salvador i Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil, foren col·locades durant aquest treballs, incloent posteriorment la imatge de Sant Julio quan la colònia de Còdol-Dret entrà a la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). Després de la restauració, la capella fou inaugurada el 21 de novembre de 1943 en presència del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, entre d'altres autoritats. Des de 1943 fins a 1963, cada diumenge a les dotze s'hi feia missa i en festes importants també s'assistia al temple. Després del tancament de la colònia, el temple quedà semiabandonat fins l'any 1987 quan l'adquirí l'actual propietari Josep Montmany. Novament fou restaurada destacant l'interior, la portalada d'entrada i part del mobiliari. Actualment s'hi fa l'Aplec de Sant Salvador cada segon diumenge de maig i una missa el 18 de març, dia de Sant Salvador.</p> | 41.9820600,2.3233600 | 443946 | 4648006 | 1943 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75722 | Monòlit de Quiquet Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-quiquet-ribas | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2009). 'En record de Quiquet Ribas' a El Masienc, Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, número 5, Les Masies de Roda, p. 3.</p> | XX | <p>Monòlit format per dos prismes de marbre de base triangular, superposats i amb diferent orientació. El prisma inferior és llis i de dimensions més petites, mentre que el superior presenta tres plaques de metall a cada una de les seves cares. La principal ressa 'EL MUNICIPI DE LES MASIES DE RODA AL SEU ALCALDE FRANCESC RIBAS SANGLAS (QUIQUET)'. Aquesta placa està rematada per l'escut de la vila coronat. Les altres dues plaques fan referència a la gestió i trajectòria al servei del municipi: '30 ANYS DE GESTIÓ 1969-1999' i '30 ANYS DE DEDICACIÓ 1969-1999'.</p> | 08116-24 | Plaça d'en Quiquet, 08510. | <p>El monòlit fou inaugurat el 3 d'octubre de 1999 en motiu dels 30 anys de Quiquet Ribas com alcalde del municipi. L'acte fou ofert per l'Ajuntament de les Masies de Roda i hi assistiren el propi homenatjat (que aleshores tenia 82 anys) i diverses personalitats del món de les institucions públiques, l'administració i l'esportiu, donada la seva vinculació amb el Futbol Club Barcelona.</p> | 41.9960400,2.2957500 | 441672 | 4649576 | 1999 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-3.jpg | Inexistent | Minimalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 118|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75754 | El Pla de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> | 08116-56 | Península del Pla de Sant Pau, 08510. | 41.9699200,2.3389600 | 445228 | 4646648 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 75794 | El pou de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-96 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75795 | El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-97 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75809 | Llegendes del Sant Nin de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> | 08116-111 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75812 | El Castell dels Moros de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> | 08116-114 | Collet de Casserres, 08510. | 41.9892300,2.3514000 | 446275 | 4648784 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 75755 | Mas de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XV | Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>Masia de planta irregular formada per dos cossos adossats més un seguit de construccions annexes. El cos principal és rectangular i consta de planta semi-soterrada, planta baixa i pis, amb la teulada de quatre vessants i doble ràfec de teula. A la façana principal destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, les llindes planes i els ampits de les finestres motllurats. A la façana de migdia hi ha adossada una escala d'un tram bastida amb maons i arrebossada, que dóna accés directament al pis. D'aquesta façana cal destacar que, situat a la cantonada sud-oest, a l'alçada del pis, un rellotge de sol amb data de 1681 inscrita i amb una creu de Malta decorativa. La façana de llevant presenta també obertures d'arc de llinda emmarcades en pedra. Per últim, la façana nord es troba protegida per una tanca de pedra que crea un pati. Aquesta tanca disposa d'un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, on s'aprecia incisa la data 1799 a la llinda. Dins d'aquest pati cal destacar una font bastida amb grans carreus, que presenta una paret vertical amb un coronament en punxa sobre el que està situat una esfera decorativa de pedra. La font porta gravada la data 1804 en baix relleu. Sota d'aquesta està ubicada una aixeta i sota l'aixeta una petita pica rectangular de pedra on va a parar l'aigua. També es pot apreciar un pou de pedra circular de bella factura, amb una teulada pròpia de dos aiguavessos, que es troba adossat a la façana de tramuntana. Cal destacar que en aquesta façana, a més de vàries obertures rectangulars (algunes d'elles tapiades), hi ha un portal d'accés d'arc a nivell, coronat per un gran òcul emblanquinat que es repeteix a la cantonada de ponent del mur. A l'extrem de ponent de la façana s'adossa un petit cos rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i dos pisos, que presenta un portal d'accés amb la data de 1843 inscrita a la llinda. L'interior presenta estances cobertes amb voltes de canó arrebossades i emblanquinades, a la planta soterrada. Segons la tradició oral, una de les estances fou antigament utilitzada de presó, tot i que actualment s'utilitza de magatzem. També és d'especial menció una gran sala d'estar, amb pintures murals i sostre embigat de fusta. Aquest edifici principal es troba bastit amb pedres desbastades, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Cal destacar que la masoveria La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal i que davant de la façana principal dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenten fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> | 08116-57 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9681400,2.3238800 | 443977 | 4646460 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75805 | L'Esquerda: jaciment medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-jaciment-medieval | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619.</p> | XI-XIV | Algunes de les estructures arqueològiques estan consolidades, altres encara no i estan descuidades. | <p>El jaciment de L'Esquerda es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís indret. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). L'àrea medieval està situada a la part meridional del jaciment i està formada per les restes de l'església romànica de Sant Pere, per la necròpolis annexa aquesta, els diferents edificis del poblat i la muralla perimetral amb les diferents torres. Cal esmentar que a excepció del mur de migjorn de l'església, tots els edificis solament conserven el sòcol del parament, restes que tenen de 50 a 80 metres d'alçada. La construcció més coneguda és l'antiga és l'església romànica. Aquesta conserva els murs perimetrals que mostren un temple d'una nau amb l'absis semicircular i part d'un altar que són el que resten de l'església preromànica esmentada el 927. Sobre d'aquesta s'edificà la nova església vers el 1042. Al parament sud s'adossen les restes d'una torre o campanar. El poblat es basteix al voltant de l'església, urbanitzat vers la plaça central, al costat de tramuntana de l'església i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Aquests eren de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus de pedra lligats amb argamassa i amb teulada amb embigat de fusta. Entre els edificis excavats s'ha de ressaltar un paller, un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria (on s'ha documentat un forn amb xemeneia) i la casa del picapedrer. Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca. S'ha d'esmentar que entorn de l'església s'hi han localitzat una necròpolis amb diversos tipus de tomba: de fossa (segles VIII-IX), antropomorfes (segles IX-X), de llosa (segles XI-XIII) i enterraments col·lectius (segles XIII-XIV) que s'estenen també a la part de la plaça. Pel que respecte als elements defensius es poden apreciar a tramuntana les restes de la muralla medieval que s'assenta i reaprofita trams de la muralla ibèrica. Cal destacar una torre de defensa rectangular que presenta trams bastits amb opus spicatum i que es troba adossada a la muralla del segle II aC. Per últim, a migjorn del jaciment es troba una torre de base circular bastida amb fusta de la que solament s'han pogut documentar els diversos forats de pal excavats a la roca. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 08116-107 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>A grans termes, el jaciment medieval presenta tres etapes ben diferenciades en la seva l'evolució: La destrucció de la civitas (època d'invasions), la formació del poblat medieval (època de reestructuració i repoblació del país) i la formació del nucli de població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. La primera està enquadrada cronològicament entre els segles VIII i IX, un període de invasions i moviments migratoris. Després de l'entrada i instal·lació del visigots, la invasió musulmana suposa una desorganització i despoblació que durà fins el primer alliberament portat a terme pel rei franc Carles vers el 798, casi vuitanta anys després de l'ocupació musulmana. És en aquest moment quan es documenta la primera menció de L'Esquerda medieval, quan l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, es relata que Aissó va destruir Roda ciutat (Roda Civitas), nom antic de L'Esquerda, durant una revolta indigenista contra la ocupació franca. La segona etapa obeeix al repoblament de la plana de Vic dirigit per Guifré el Pelós, moment en el que es basteix una nova església consagrada a Sant Pere i es fortifica el poblat. En aquesta època alt-medieval (segles X-XI) les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic. La tercera fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. Finalment vers el segle XIV, el poblat fortificat es destruït enmig de les lluites senyorials i feudals. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9737100,2.3126700 | 443053 | 4647086 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-51-553, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738 – 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75705 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> | 08116-7 | Plans del Coll, 08510 | <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> | 41.9898300,2.2862000 | 440875 | 4648893 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75714 | La Carrera del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carrera-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | La coberta i els revestiments arrebossats presenten certa degradació. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes amb maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-16 | Serrat del Vicenç, 08510 | <p>La primera referència documental sobre l'edifici s'ha d'adscriure al segle XIV, en un moment d'expansió i creixement del nombre de masos i masies, documentat entre les primeres dècades de segle i fins poc abans de les pestes iniciades l'any 1348. La masia torna a aparèixer en el Cartoral de Roda de principis del segle XVII, en concret entre els anys 1639-1651, en una relació de les cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. A principis del segle XIX, després de la separació dels dos municipis (1803-1805), l'edifici no apareix en el llistat de la concòrdia, tot i que, gràcies al document del Reial Cadastre de l'any 1813, es sap que se l'anomena la Carrera de la Guàrdia i que és propietat d'Onofre Feu. Segons el Catàleg de Béns, en origen, la planta baixa de la masia estava destinada al bestiar, mentre que el pis superior era per les persones i hi havia els dormitoris. L'habitatge actual, adossat a l'antiga construcció, és una edificació construïda durant el segle XX, i actualment pertany en propietat al mas Pujolar.</p> | 41.9915900,2.2981700 | 441868 | 4649081 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75714-foto-08116-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75719 | Les Rieres del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres-del-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. En general, les obertures són rectangulars, de diverses mides i estan bastides amb maons. Destaca el portal d'accés principal, descentrat respecte l'eix del carener. Es tracta d'una gran obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1771 i un motiu decoratiu central. Del pis destaca la terrassa, oberta tant a la façana principal com a la lateral, i coberta per un embigat de fusta, rastells i rajola plana. La construcció està bastida en pedra de riu sense treballar, lligada amb morter i disposada irregularment, amb les cantonades decorades amb maons. La façana principal combina el parament de pedra amb un revestiment arrebossat força matusser. A la resta de paraments s'observen diverses reformes i refeccions bastides amb maons i totxo. Al costat de la masia hi ha un edifici auxiliar de planta rectangular, amb la coberta d'un sol aiguavés i distribuït en dues plantes, que en origen estava destinat a quadres i pallissa.</p> | 08116-21 | Plans del Coll, 08510. | <p>L'única referència que es coneix es troba a la façana principal, on es conserva la llinda gravada amb la data 1771. Fa relativament poc temps, la façana principal va ser rehabilitada. El topònim de la casa sembla indicar la possibilitat que es tractés d'una de les masoveries vinculades al mas Pujolar, aquest últim situat a escassa distància al nord de la construcció.</p> | 41.9871000,2.2911500 | 441283 | 4648587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75719-foto-08116-21-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75720 | Masdemunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdemunt | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Hi ha diverses parts exteriors de l'edifici malmeses. | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que algunes d'elles han estat reformades i presenten els emmarcaments arrebossats. El volum més genuí està situat al bell mig del conjunt i presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que està bastit en pedra sense treballar lligada amb morter. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions i reformes posteriors, i combinen la construcció en pedra i morter amb reformes bastides en totxo. Cal destacar la coberta de l'edifici, de bigues de fusta i voladís, i la façana de ponent, on hi ha dues grans finestres balconeres amb baranes de ferro. El conjunt es completa amb dues edificacions aïllades destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-22 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>Els Pla Llafrenca, propietaris del mas Pla, adquiriren el Masdemunt com a masoveria cap a finals del segle XVIII. De fet, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat com a masoveria del mas Pla juntament amb la Granotera i el Pla Xic. En el Reial Cadastre de l'any 1813, dins la relació de tributacions del mas Pla, la masoveria del Masdamunt apareix anomenada com casa de tercera categoria.</p> | 41.9922700,2.3185700 | 443559 | 4649143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75726 | Pont del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XVII-XVIII | <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> | 08116-28 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9898900,2.3041200 | 442360 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75733 | Fontserè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontsere | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | El revestiment arrebossat de la façana principal està un xic malmès. | <p>Masia de planta irregular formada per quatre grans cossos adossats. El cos original és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus, descentrat respecte l'eix del carener. Al pis, les finestres són rectangulars, amb els brancals fets de carreus i les llindes planes. La del damunt del portal és d'arc conopial i presenta una motllura decorativa a l'intradós. De les golfes destaca una obertura asimètrica actualment reformada, que correspon a una galeria oberta a la cantonada sud-oest de la construcció. La resta de paraments de l'edifici presenten obertures rectangulars, destacant les de la façana posterior donat que estan bastides en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un cobert bastit en totxo, amb la coberta de fibrociment. La masia està construïda en pedra disposada en filades més o menys regulars, lligada amb morter. Un revestiment arrebossat un xic malmès protegeix el parament de la façana principal. Emmarcant aquest mur hi ha dos cossos que delimiten l'espai d'era davanter, protegida per una tanca. El cos situat a tramuntana presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. En origen, el nivell inferior estava destinat a les corts i quadres, mentre que el pis, obert a l'exterior, està cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. El volum adossat a migdia del cos principal té la coberta de teula de dos vessants i consta de planta baixa i pis. Tot i que la façana orientada a l'interior del conjunt està força transformada, la resta de paraments conserven la tipologia original. Destaca l'obertura de mig punt bastida en maons, situada al pis i orientada a l'exterior del conjunt. Aquest cos està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. Adossat darrera d'aquest volum hi ha un cos rectangular allargat, bastit en totxo i destinat, en origen, al bestiar. El conjunt el formen també unes edificacions aïllades construïdes amb totxo, que presenten les cobertes de fibrociment i estan destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-35 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>En diversos documents conservats corresponents a la baixa Edat Mitjana, sobretot capbreus i llevadors, ja apareix mencionat el nom del mas Fontserè. La primera menció directa al mas apareix l'any 1414. En el Cartoral de Roda corresponent al període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme fora del nucli urbà, torna a aparèixer anomenat. Posteriorment també apareix en una llista de masos del terme municipal corresponent a finals del segle XVI. A finals del segle XVII hi ha constància que el mas sofrí algunes obres de reforma i ampliació. En el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareix el mas Fontserè i el Bosch de Fontserè de Joan Pebre. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 sabem que el Bosch de Fontserè estava catalogat com a 'Casas Nuevas' i que el mas Fontserè era propietat de Castelló de Folgueroles. A principis dels anys 40 del segle XX, el masover del Fontserè Joan Escarrabill, comprà el mas a Bonaventura Cerdà, de Ripoll. També tenia en propietat per compra el mas de la Mesquita.</p> | 41.9900200,2.3249900 | 444088 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75734 | Pou de glaç de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> | XVI-XVII | A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. | <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> | 08116-36 | Península de Salou, 08510. | <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> | 41.9661000,2.3210100 | 443738 | 4646235 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75745 | Les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cametes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical, orientada a migdia i formada per tres cossos adossats. El cos central, presenta la teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, sobresurt entre els cossos laterals donada la seva alçada. Tant el cos ubicat a llevant com el de ponent, disposen de teulada a un aiguavés. Consten de planta baixa, pis i en el cas del cos central, golfes. A més a més, té un cobert rectangular adossat a la façana dreta del cos de llevant, un altre cobert també rectangular adossat longitudinalment a la façana posterior i, per últim, un petit cos adossat a la façana principal en la part esquerre, que podria ser un antic forn. Aquest disposa de planta rectangular i és bastit amb pedra desbastada i amb coberta de lloses a un aiguavés. L'immoble presenta, a totes les façanes, obertures rectangulars de diferents mides. En el cas de la façana principal destaquen obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus de bella factura. En la llinda de la porta principal es pot apreciar la data 1772 i, en la de la finestra de les golfes, l'any 1796. Cal esmentar que el cos més antic és el de llevant, i no el central com es podria pensar en un principi. Tot el mas és bastit amb pedres ben desbastades que formen filades irregulars a les façanes i carreus a les cantonades.</p> | 08116-47 | Zona dels Canals de Vilardell, 08510. | <p>En les llindes de dos obertures es poden apreciar les dates 1772 i 1796, encara que semblen reaprofitades.</p> | 41.9656500,2.3178400 | 443475 | 4646187 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El mas Les Cametes es troba emplaçat al sud del terme de Les Masies de Roda, casi al límit municipal amb Tavèrnoles. Per arribar-hi cal agafar el camí que mena des del Pujol fins al Pendís i passat aquest, el primer trencall a mà dreta ens conduirà al mas. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75747 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-10 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | L'estrucutra exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada al sud-oest format per tres cossos principals i diversos cossos auxiliars i annexes de construcció recent emprats de magatzems i per activitats agrícoles. L'edifici primigeni està format per dos cossos de planta rectangular de la mateixa longitud, adossats paral·lelament, sent, el de la façana posterior, una ampliació de l'altre. Consten de planta baixa i pis, amb teulada a dos aiguavessos. Totes les obertures d'aquest conjunt son d'arc de llinda, excepte a la façana lateral dreta, on s'ha de destacar una finestra d'arc conopial de taló amb arquets de bella factura. A l'esquerre d'aquest, en un nivell inferior provocat per la pendent del terreny, es troba un cos rectangular a mode de torre format per planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb la mateixa orientació que cos primari. Totes les obertures de les façanes són d'arc a nivell. Tot el conjunt està bastit amb pedra desbastada lligada amb morter formant fileres irregulars, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien carreus de bella factura. Cal matissar que la masia era arrebossada, encara que l'ha perdut en la majoria del paraments. Dintre dels cossos auxiliars cal destacar al sud de la masia l'edifici anomenat la Cabana del Pujol. Es tracta d'una antiga pallissa de pedra i maons que presenta planta rectangular orientada a tramuntana i que consta de planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. S'ha de mencionar que la masia és fruit de diferents ampliacions, reestructuracions i noves construccions que s'han realitzat a través dels segles.</p> | 08116-49 | Zona del Pujol, 08510. | <p>Durant l'època moderna, coincidint amb la plenitud dels masos i la bonança econòmica del moment, sorgí una pagesia benestant que invertí en reformar i/o ampliar els seus immobles. Es té constància de obres de reforma en el Mas el Pujol al segle XVIII (ROVIRA, 2005: 77). Posteriorment en el llistat de la concòrdia on, poc després de la independència del municipi dels Masos de Rodes (1803-1805), es recullen els masos que quedaven sota la seva jurisdicció, es troba inscrit el Mas Pujol de Francesc Pujol (ROVIRA, 2005: 83). Altrament, en el Cadastre de 1813 es menciona una altre vegada el 'Pujol de Tavèrnoles que consta com a propietat de la Reverenda Comunidad de Presbíteros de Nuestra Señora de la Piedad de Vic' (ROVIRA, 2005: 83). L'heretat fou venuda a Francesc Roura i Casals el 1968 (POUM, 2008).</p> | 41.9626700,2.3248600 | 444054 | 4645852 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75753 | El Sanglas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XVIII | Està enrunada. | <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> | 08116-55 | Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. | <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> | 41.9813600,2.3239300 | 443993 | 4647928 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 75756 | Casa Xica del mas de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-del-mas-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Algunes de les parts de l'edifici estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>Conjunt amb planta irregular format per tres edificacions i tancat per un pati. L'edifici principal és de planta rectangular orientat a migjorn i està construït sobre un terreny en desnivell cap el sud. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està desproveïda de murs obrats ja que es troba oberta per facilitar els treballs agrícoles que es realitzen a l'interior. A la façana posterior s'observa una gran obertura rectangular, en mesura condicionada per a la realització dels treballs de càrrega i descàrrega. Cal esmentar que la façana de ponent està adossada a una pedra de grans dimensions. A ponent de l'edifici principal, adossat també a la pedra, però en aquest cas en la seva façana dreta, es troba un segon edifici que forma també part del conjunt. Aquest és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De la mateixa manera que l'anterior presenta obertures rectangulars en totes les seves façanes. Adossat a l'extrem esquerre de la seva façana principal es troba un tercer edifici, d'una sola planta rectangular trapezoïdal, orientat a tramuntana i amb teulada a un vessant. A la façana posterior no presenta cap obertura, i des de l'exterior solament és visible una obertura rectangular a mode de porta, a la façana dreta a la façana. Finalment el conjunt és tancat per un pati. S'ha d'esmentar que en la tanca del pati hi ha un portal d'accés de grans dimensions amb un arc de llinda on es pot apreciar la següent inscripció: IHS / IOSEPHMAS / Y TORRA / 1672. Tot el conjunt és d'obra vista, majoritàriament bastit amb pedra treballada, encara que també es poden apreciar maons (molts d'ells emprats per a reparacions) i carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. Cal esmentar que la casa Xica de Salou forma part de les construccions annexes del Mas de Salou.</p> | 08116-58 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral la senyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se a,b Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9684900,2.3239300 | 443982 | 4646499 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 75759 | Forn de calç de Salou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVI-XVIII | L'estrucutra ha perdut la volta i les parets amenacen runes. | <p>Restes d'un forn de calç. És de planta circular, de secció cònica i està bastit amb pedra desbastada de diferents mides emprant la tècnica de la pedra seca. Actualment està mig enderrocat, especialment per la coberta, encara que conserva tot el seu perímetre. A llevant presenta una obertura rectangular coronada per una llinda monolítica amb els brancals esbiaixats que funcionava com a boca d'alimentació. Al pany interior presenta l'interior presenta restes de calç o de l'efecte que produeix l'elaboració d'aquest material. Cal esmentar que normalment disposaven d'una obertura a la part superior per evacuar els fums, encara que no s'observa donat que la volta està enderrocada. A escaig metres a tramuntana es troba una altre forn. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura. Cal mencionar que el seu voltant està ple de vegetació que dificulta la seva apreciació i la seva localització.</p> | 08116-61 | Península de Salou, 08510. | <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> | 41.9701400,2.3311200 | 444579 | 4646677 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.