Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75704 | Creu de la carretera de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu | XX | <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> | 08116-6 | Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 | 41.9976400,2.3040200 | 442358 | 4649748 | 1936 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75724 | Passera del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XIX-XX | <p>Passera situada damunt del torrent de la Font de la Teula, que comunica el paratge de la Guàrdia de les Masies de Roda amb la població de Roda de Ter. Està formada per tres grans lloses de pedra desbastades, actualment sostingudes per dues bigues de formigó.</p> | 08116-26 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9873200,2.3041000 | 442356 | 4648603 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75725 | Inscripció a Josep Casals y Callis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-josep-casals-y-callis | XX | <p>Placa commemorativa que aprofita una gran roca situada al fons d'un talús, el qual finalitza a les aigües de l'embassament de Sau. La placa presenta una planta semicircular excavada a la roca i la següent inscripció: 'A.C.S EN JOSEPH CASALS Y CALLIS DE CASA CATALA DE VICH MORT NEGAT EN AQUESTA PLATJA A 6 D'AGOST DE 1901'. Està coronada per una creu de ferro situada a la part superior de la roca i es troba protegida per una barana de ferro.</p> | 08116-27 | Zona de la font de les Bruixes, 08510. | 41.9694400,2.3116700 | 442967 | 4646612 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75726 | Pont del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XVII-XVIII | <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> | 08116-28 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9898900,2.3041200 | 442360 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75732 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 | XIX-XX | El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. | <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> | 08116-34 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | 41.9892300,2.3035300 | 442310 | 4648815 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75738 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-1 | XX | <p>Font natural situada al marge esquerre del torrent de Tavèrnoles que desemboca al riu ter, just on es forma un meandre destinat a la pastura dels animals. És una font natural que actualment ha estat obrada mitjançant formigó, creant un talús escalonat d'uns tres metres de longitud per dos metre i mig d'ample i 1 metre d'alçada. El rec de la font és de ferro encara que molt curt, inapreciable.</p> | 08116-40 | Península de Salou, 08510. | 41.9657100,2.3214300 | 443772 | 4646192 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75738-foto-08116-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'accés es troba ubicat a la dreta del camí asfaltat que mena dels Vimets al Mas de la Bauma. Es prendrà un corriol senyalitzat amb un cartell on es llegeix POU DE GLAÇ. Una vegada arribat al pou de Glaç es continuarà fins ha arribar al torrent. Després es pujarà corrent amunt fins que, a uns 500 metres és visualitzarà a mà dreta un talús artificial bastit amb formigó amb forma escalonada, on es troba la font. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75740 | Font de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades-0 | XX | <p>Font obrada al costat de Rec de la Casanova. Es troba ubicada en un terreny amb pendent que pertany a la vessant occidental del turó de Terrades. La font té un accés des de una de les corbes de la carretera mitjançant un corriol que dóna pas a unes escales obrades. La font presenta un brollador de metall emplaçat en una feixa de pedra. Sota d'aquest hi ha un petit canal natural que va a parar al Rec de la Casanova, ubicat a un metre de la font.</p> | 08116-42 | BV-5213 (km. 8), 08510. | 41.9711300,2.3653700 | 447418 | 4646766 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font presenta un rètol on es transcriu el topònim com Tarradass. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75742 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-2 | XX | L'estrucutra exterior i la volta estan molt descuidats. | <p>Font natural que es troba soterrada sota un camí no asfaltat. Aquesta disposa d'una petita bassa rectangular retallada en la pedra, que es troba coberta per una volta de canó bastida amb maons que es sosté sobre la roca i sobre una paret, també de maons. S'hi pot accedir a l'interior per una petita finestra oberta a l'interior. No s'aprecia brollador. A pocs metres vessant avall, a l'altra banda del camí, hi ha un abeurador retallat en la roca natural.</p> | 08116-44 | Península de Salou. 08510. | 41.9790400,2.3187300 | 443560 | 4647674 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75742-foto-08116-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font es troba emplaçada en el marge esquerre d'un camí no asfaltat. S'agafarà el camí que mena del mas Bosc de Salou a la colònia Salou-Baurier, i abans d'arribar aquesta, en el interior d'un giravolt es trobarà. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75743 | Font dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-molins | XX | <p>Font natural obrada que es troba bastida amb pedra i mitjana i còdols petits, lligats amb ciment i emplaçada en una paret natural de pedra. Presenta un placa commemorativa de la seva restauració on es pot apreciar el seu nom i any de la remodelació. No s'aprecia el brollador. Al voltant es crea una petita bassa d'aigua estancada. Vora la font, en un nivell superior, es troba una zona d'esbarjo formada per una taules bastides emprant rodes de molí de pedra i bancs també de pedra.</p> | 08116-45 | Zona de Sorralta, 08510. | 41.9718300,2.3102800 | 442854 | 4646879 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75743-foto-08116-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75743-foto-08116-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75743-foto-08116-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font és emplaçada al marge dret del camí asfaltat que mena del mas Sorralta a la colònia Salou-Baurier, just en el punt on es troba un pont. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75744 | Barraca de pastor del puig de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-puig-de-conangle | XX | <p>Barraca de pastor de planta rectangular i teulada a dos vessants. Aquesta ha estat bastida mitjançant pedra mitjana i gran ,algunes treballades, i altres sense treballar, lligades amb morter. La teulada presenta un embigat de fusta sobre la que es disposen lloses de pedra. Sobre aquestes es pot apreciar una capa de morter que la cobreix totalment. L'accés és a través d'una obertura rectangular orientada a migdia. A l'interior disposa d'un banc de fusta bastit amb un tronc d'arbre sostingut per un parell de pedres a cada extrem.</p> | 08116-46 | Puig de Conangle, 08510. | 41.9707400,2.3267800 | 444220 | 4646747 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Barraca de pastor emplaçada en el planell a dalt del turó de Puig Marqués. S'accedeix pel corriol que va al Castell de S'Avellana. Una vegada s'arribat al Castell cal continuar muntanya amunt fins al planell. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75748 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-2 | XX | <p>Font natural emplaçada en un zona boscosa. La font està obrada amb una paret vertical coronada per un frontó semicircular bastit per maons i pedra vista. Sota el frontó s'aprecia una aixeta que roman tancada. La font està situada en una zona semisoterrada, s'accedeix passant per una petita passera i baixant unes escales, totes dues bastides amb maons. La zona al voltant de la font ha estat remodelada col·locant una taula i bancs bastits en pedra.</p> | 08116-50 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | 41.9831800,2.3270400 | 444252 | 4648128 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75748-foto-08116-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75748-foto-08116-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75748-foto-08116-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75749 | Font de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-salvador | XX | <p>Font natural emplaçada en un zona boscosa. La font està obrada sobre una paret vertical de planta semicircular. Presenta un semicercle bastit amb maons que emmarca la inscripció FONT DE SANT SALVADÓ. Sota d'aquesta es pot apreciar un sortidor de coure d'on emana l'aigua que va a parar a una petita bassa de planta semicircular bastida amb maons. D'aquesta planta surten dos recs paral·lels entre si, a banda i banda de la font.</p> | 08116-51 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | 41.9825000,2.3268100 | 444233 | 4648052 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75752 | Barraca de Vallecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona | XX | L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. | <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> | 08116-54 | Camp de les Basses, 08510. | 41.9908800,2.3360700 | 445007 | 4648977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75754 | El Pla de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> | 08116-56 | Península del Pla de Sant Pau, 08510. | 41.9699200,2.3389600 | 445228 | 4646648 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75812 | El Castell dels Moros de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> | 08116-114 | Collet de Casserres, 08510. | 41.9892300,2.3514000 | 446275 | 4648784 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 75838 | Teuleria de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-salou | XX | <p>Teuleria de planta en forma d'L orientada al sud-oest i formada per tres cossos i tres edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular i es troba bastit en el marge d'un pendent. Consta de planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal destaquen dos grans arcs geminats de mig punt construïts amb pedres desbastades, i en la part superior dos obertures rectangulars. Damunt del terraplè s'observa com la construcció s'amplia amb un segon cos que segueix la mateixa línea de les façanes laterals. A l'extrem nord-oriental de l'immoble hi ha integrat un cos de planta rectangular que li dona a la planta general forma d'L. Es tracta d'una construcció moderna a mode de torre que consta de planta baixa, dos pisos i coberta pròpia a dues vessants. Tot el conjunt presenta arrebossat, encara que a molts llocs l'ha perdut. La construcció principal, la més antiga, presenta pedra lligada amb morter formant fileres irregulars al cos antic, i maons lligats amb ciment a les dues ampliacions posteriors. A la banda de llevant s'aprecia un edifici annex de construcció moderna. És de planta rectangular orientat al sud-oest i amb la coberta d'un sol aiguavés amb plaques de fibrociment i amb les façanes arrebossades, on presenta obertures rectangulars amb l'emmarcament de fusta. A la banda de ponent presenta un altre edifici annex de construcció també modern. Consta d'una sola planta rectangular orientada al sud-oest, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'immoble presenta obertures rectangulars i és bastit amb maons amb les façanes arrebossades. Aquestes dues construccions mes modernes són emprades per les activitats agrícoles com a granges d'explotació ramadera. Encara més a ponent es troben les restes d'un forn de planta circular bastit en el desnivell d'un marge. Aquest consta d'una obertura orientada a migjorn d'arc de mig punt bastit amb pedres treballades, reforçat posteriorment amb maons ubicats a l'intradós de l'arc. L'edifici ha perdut la cúpula i es troba en molt males condicions. Tot el conjunt és d'obra vista, bastit amb pedres treballades i lligades amb morter que formen fileres irregulars i, en segon terme, alguns maons que es poden apreciar en diferents reparacions. A l'interior del forn encara es pot apreciar l'arrebossat interior, encara que majoritàriament l'ha perdut.</p> | 08116-140 | Península de Salou, 08510. | 41.9671900,2.3196600 | 443627 | 4646357 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75849 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-1 | XIX-XX | <p>Conjunt de dos recs que es troben situats sota un pont asfaltat. Aquest es troben a escaigs metres al sud de la Font del Molins i presenten dues voltes de canó bastides amb maons que es sustenten sobre una base obrada amb pedres treballades de mida mitjana i gran. Vora els recs, en un nivell superior, es troba una zona d'esbarjo formada per una taules bastides emprant rodes de molí de pedra i bancs també de pedra.</p> | 08116-151 | Zona de Sorralta, 08510. | 41.9718500,2.3103900 | 442863 | 4646881 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2021-12-10 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El rec de molins és emplaçat al marge dret del camí asfaltat que mena del mas Sorralta a la colònia Salou-Baurier, just sota un pont. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75823 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> | 08116-125 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75805 | L'Esquerda: jaciment medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-jaciment-medieval | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619.</p> | XI-XIV | Algunes de les estructures arqueològiques estan consolidades, altres encara no i estan descuidades. | <p>El jaciment de L'Esquerda es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís indret. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). L'àrea medieval està situada a la part meridional del jaciment i està formada per les restes de l'església romànica de Sant Pere, per la necròpolis annexa aquesta, els diferents edificis del poblat i la muralla perimetral amb les diferents torres. Cal esmentar que a excepció del mur de migjorn de l'església, tots els edificis solament conserven el sòcol del parament, restes que tenen de 50 a 80 metres d'alçada. La construcció més coneguda és l'antiga és l'església romànica. Aquesta conserva els murs perimetrals que mostren un temple d'una nau amb l'absis semicircular i part d'un altar que són el que resten de l'església preromànica esmentada el 927. Sobre d'aquesta s'edificà la nova església vers el 1042. Al parament sud s'adossen les restes d'una torre o campanar. El poblat es basteix al voltant de l'església, urbanitzat vers la plaça central, al costat de tramuntana de l'església i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Aquests eren de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus de pedra lligats amb argamassa i amb teulada amb embigat de fusta. Entre els edificis excavats s'ha de ressaltar un paller, un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria (on s'ha documentat un forn amb xemeneia) i la casa del picapedrer. Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca. S'ha d'esmentar que entorn de l'església s'hi han localitzat una necròpolis amb diversos tipus de tomba: de fossa (segles VIII-IX), antropomorfes (segles IX-X), de llosa (segles XI-XIII) i enterraments col·lectius (segles XIII-XIV) que s'estenen també a la part de la plaça. Pel que respecte als elements defensius es poden apreciar a tramuntana les restes de la muralla medieval que s'assenta i reaprofita trams de la muralla ibèrica. Cal destacar una torre de defensa rectangular que presenta trams bastits amb opus spicatum i que es troba adossada a la muralla del segle II aC. Per últim, a migjorn del jaciment es troba una torre de base circular bastida amb fusta de la que solament s'han pogut documentar els diversos forats de pal excavats a la roca. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 08116-107 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>A grans termes, el jaciment medieval presenta tres etapes ben diferenciades en la seva l'evolució: La destrucció de la civitas (època d'invasions), la formació del poblat medieval (època de reestructuració i repoblació del país) i la formació del nucli de població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. La primera està enquadrada cronològicament entre els segles VIII i IX, un període de invasions i moviments migratoris. Després de l'entrada i instal·lació del visigots, la invasió musulmana suposa una desorganització i despoblació que durà fins el primer alliberament portat a terme pel rei franc Carles vers el 798, casi vuitanta anys després de l'ocupació musulmana. És en aquest moment quan es documenta la primera menció de L'Esquerda medieval, quan l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, es relata que Aissó va destruir Roda ciutat (Roda Civitas), nom antic de L'Esquerda, durant una revolta indigenista contra la ocupació franca. La segona etapa obeeix al repoblament de la plana de Vic dirigit per Guifré el Pelós, moment en el que es basteix una nova església consagrada a Sant Pere i es fortifica el poblat. En aquesta època alt-medieval (segles X-XI) les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic. La tercera fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. Finalment vers el segle XIV, el poblat fortificat es destruït enmig de les lluites senyorials i feudals. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9737100,2.3126700 | 443053 | 4647086 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-51-553, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738 – 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 75739 | Font de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bruixes | XX | <p>Font natural que emana d'una paret rocosa. Aquesta té bastit un rec de ferro. Darrera d'aquesta hi ha un bassa d'un 1 metre d'ample per 50 cm d'ample retallada a la pedra. A l'esquerra d'aquesta s'ha bastit amb pedra una taula amb uns bancs per crear una petita zona de pícnic.</p> | 08116-41 | Zona del rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>A l'esquerra de la font es pot observar, col·locada verticalment sobre la roca, una placa commemorativa on es llegeix el nom d'aquesta i la data 1985, any de la restauració.</p> | 41.9685800,2.3127600 | 443056 | 4646516 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75737 | Font de les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cametes | XX | <p>Font natural que emana de la pedra. Actualment aquesta pedra ha estat retallada formant un paret vertical on s'ha col·locat un rec simple de ferro. Sota d'aquest, el mateix retall forma una petita bassa amb un fons còncau d'uns 50 cm de diàmetre on s'acumula l'aigua abans de baixar turó avall. La zona al voltant de la font ha estat remodelada col·locant una zona de pícnic formada per dos taules i bancs bastits en pedra.</p> | 08116-39 | Zona del Rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>A la dreta de la font es pot observar, col·locada verticalment sobre una roca, una placa commemorativa on es llegeix FONT DE LES CAMETES, LA CAIXA, 1988, data que segurament reflexa la última data de remodelació.</p> | 41.9666900,2.3142500 | 443178 | 4646305 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75737-foto-08116-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'accés és a través d'un corriol no senyalitzat que es troba en el marge esquerre del camí asfaltat que va des de la colònia Salou al Mas Sorralta, al sud del rocòdrom natural, a escaigs 50 metres d'aquest. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75858 | Monestir de Sant Pere de Casserres - tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-tombes-antropomorfes | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | IX-X | <p>Conjunt de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca que corresponen a una necròpolis del segles IX-X, anterior a la construcció del monestir. Aquestes presenten una doble orientació, est i nord, que seran amortitzades per les dependències monàstiques. En resten testimonis, encara que actualment no visibles, a l'interior del temple i a l'exterior del temple, entre l'absidiola de migdia, el presbiteri i l'ala de llevant de les dependències monàstiques. La presència d'aquesta necròpolis confirma la hipòtesi d´una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi.</p> | 08116-160 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX.</p> | 42.0015800,2.3406900 | 445399 | 4650162 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||
| 75763 | La joca del corb marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joca-del-corb-mari | <p>AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica de les espècies d'ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, 2009. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XX | <p>A Les Masies de Roda, a la vessant oriental de la península de l'Esquerda, hi ha situada una joca en un marge dels riu Ter. Aquesta consisteix en una zona on els últims anys hi nidifiquen entre 60 i 100 individus dels quals un 75% són adults i un 30% d'aquests estan anellats.</p> | 08116-65 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>Al món hi han registrades 40 espècies de corbs marins, encara que a la Europa occidental i, en concret a la península Ibèrica, solament hi han dues espècies: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). A la zona d'Osona i en concret a la joca de les Masies de Roda, solament es troba el corb marí gros. És una au migratòria que es cria al nord i centre d'Europa i que hiverna al sud. Segons la FAO des de l'any 1970 fins al 2000 el corb marí ha augmentat de 9900 a 217000 individus, una superpoblació perjudicial per a la pesca i l'agricultura. A Catalunya el nombre d'individus al 2006 eren de 13000. L'individu sol pesar uns 2 kg., amb una envergadura amb les ales esteses d'uns 14 cm. i uns 90 cm. de llargada. És 'negre amb reflexes tornassolats, amb un bec llarg acabat en punxa corbada cara avall amb les comissures grogues i les galtes blanques, amb els ulls verds i unes potes negres que acaben en quatre dits units per la membrana interdigital que els dona una gran potencia per a nedar. A finals d'hivern se'ls posa plomatge nupcial, bàsicament en dos detalls: als flancs a sota les ales i a sobre els peus els surt a cada banda unes taques blanques i al cap, la nuca i al coll unes plomes també blanques de que en surt una cresta negre central, però al cap i al clatell i de cara enrere no com l'emplomallat que les te quasi al front i de cara endavant' (AYMERICH, 2009). Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niden en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.</p> | 41.9755300,2.3136500 | 443136 | 4647287 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La joca no és en un lloc concret, sino en la vessant oriental de la península de l'Esquerda, en la zona entre la resclosa de Salou i la palanca de Salou. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75803 | El Sanglas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-vell | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos que formen una planta en forma d' L, envoltada per una tanca de pedra. El cos primigeni és de planta rectangular orientat llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal on s'aprecien dos llucanes, una a cada aiguavés. La façana principal presenta diferents obertures d'arc a llinda, on destaca una d'elles a l'alçada del pis, on es pot llegir a la llinda una inscripció amb la data de 1619. La façana de tramuntana presenta més obertures rectangulars emmarcades amb grans carreus. La façana posterior, orientada a ponent, presenta fins a dotze obertures de diferents mides d'arc de llinda, emmarcades amb grans carreus vistos, que es troben repartides en els diferents nivells del parament. Com a element remarcable, a la cantonada sud-oest presenta adossada una garita circular de pedra amb un cossi motllurat. La façana lateral de migjorn presenta més obertures d'arc a nivell on en destaca una amb la llinda inscrita amb l'any 1634 acompanyat de les sigles IHS i un creu. Tot aquest cos és arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut i es pot apreciar que és bastit amb pedres desbastades de mides grans i mitjanes que no formen fileres regulars i que estan lligades amb morter. Cal remarcar que les obertures, com ja s'ha comentat, estan bastides amb grans carreus vistos. El cos secundari està adossat pel seu lateral a la façana principal del cos primigeni, en els seu extrem sud. Aquesta és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. Aquest presenta un passadís d'orientació est-oest, cobert per una volta rebaixada, a l'alçada de la planta baixa, que connecta l'exterior de la masia amb l'espai que crea la planta en forma d'L i la tanca de pedra. La façana de tramuntana presenta una sola obertura a l'alçada de pis, d'arc a nivell amb una creu i la data 1708 inscrita a la llinda. A la façana de migjorn s'aprecien dos obertures més, també d'arc a nivell emmarcades amb carreus. Tot aquest cos és d'obra vista, bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana, que no arriben a formar fileres regulars i que estan lligades entre elles amb morter, exceptuant les obertures, on s'utilitzen carreus de bella factura. Per últim, cal esmentar que al parament de llevant d'aquest cos, se'n adossa un altre bastit amb pedra i disposat a mode de porxo amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08116-105 | Paratge dels Abeuradors, 08510. | <p>Antic mas anomenat els Angles, ubicat en un lloc privilegiat a dalt d'un turó del que es té constància documental ja des del segle XIV i es continua esmentant en diferents documents del segle XVI i XVII (ROVIRA 2005: 69, 76, 77). L'època d'esplendor econòmic dels Sangles, a deduir per l'arquitectura, deuria ser al segle XVII-XVIII quan es produí la reforma més gran de la casa, com ho testimonien les diferents dates que s'aprecien, que segurament fan referència a les diferents remodelacions i ampliacions del mas: 1619, 1634, 1708.</p> | 41.9743200,2.3366500 | 445041 | 4647138 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75829 | La Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruguera-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XX | <p>Masia aïllada de planta irregular ampliada i reformada al llarg dels segles, i que actualment és formada per tres cossos principals i diverses construccions secundàries. L'entrada principal està emplaçada en el cos més septentrional. Aquest és de planta rectangular orientada a tramuntana i consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos està precedit d'una terrassa ubicada davant, pavimentada amb pedres i a la que s'accedeix per unes escales també de pedra, donat que tota la construcció és bastida en un desnivell de nord a sud. Dins la terrassa destaca un pou circular de pedra que presenta, a la seva part superior, un coll de ferro forjat on s'aprecia la data 1879 i una bandera a sobre. Pel que respecta al parament de la façana principal s'ha de destacar el portal d'accés principal, d'arc a nivell emmarcat amb grans carreus vistos, que presenta una llinda amb una creu i la data 1759 incises. A més a més, presenta tres obertures també rectangulars i també emmarcades amb grans carreus. La façana lateral, orientada a llevant, presenta quatre obertures de diferents mides, rectangulars i emmarcades en carreus. A la façana contraria, orientada a ponent, se li adossa un altre cos rectangular de planta baixa, pis i teulada a una vessant, que crea un porxo a la planta inferior i una galeria oberta a la superior, oberts cap a un pati delimitat per un mur perimetral de pedra. La galeria és tancada amb una barana de fusta i sostinguda mitjançant tres columnes rectangulars de pedra. La façana posterior, a migjorn, presenta en la seva meitat occidental una finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus on, a la llinda, destaca un relleu d'un testa antropomòrfica, i a la meitat oriental presenta, està adossat una altre cos, també rectangular orientat cap a ponent, on es crea un pati. Aquest consta de planta baixa, pis i teulada de dues vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior, orientada a llevant, presenta cinc obertures de diferents mides, totes elles rectangulars i emmarcades amb carreus. A migjorn d'aquest cos està adossat un altre de planta també rectangular, encara que aquest està orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. A la seva façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, a sobre d'aquest un finestra d'arc de llinda decorada amb un arc conopial emmarcat per carreus, i per últim, una petita obertura rectangular sense emmarcaments. A la façana lateral orientada al sud presenta cinc obertures, dos d'elles d'arc rebaixat i tres més d'arc a nivell. Cap d'elles està emmarcada per carreus o presenta decoració. La façana posterior està orientada a ponent, on es crea el pati ja mencionat, i no presenta cap obertura visible. A la cantonada sud-oest del cos descrit, se'n adossa un altre de planta baixa rectangular, amb teulada d'un vessant i la façana principal orientada a tramuntana, on es troba el pati interior de la masia. A la façana occidental d'aquest se li adossa un altre cos similar característiques. Cal esmentar que aquests dos cossos fan també la funció de tanca meridional del pati i que no presenten cap element destacable. De la cantonada nord-oest de l'últim cos mencionat, surt un mur de pedra, a mode de tanca del pati que va en direcció nord fins arribar a l'alçada del cos més septentrional, on fa un gir cap a llevant, formant un angle recte i anant a adossar-se a aquest cos, acabant de tancar així tot el pati. Cal esmentar que en el extrem nord-occidental d'aquesta tanca de pedra, s'ha bastit un cobert d'una planta rectangular amb una teulada de un aiguavés a mode de garatge. Tota la construcció és de pedra vista, formada per pedres desbastades de mides gran i mitjana, lligades amb morter i disposades, sense arribar a formar fileres regulars, mitjançant la tècnica de la maçoneria</p> | 08116-131 | Sot de Can Plademill, 08510 | <p>Antiga casa pairal de la que es tenen notícies en capbreus i llevadors des del segle XIV fins al segle XX, sota el nom de la Bruguera, Ça Bruguera o Sa Bruguera (ROVIRA, 2005: 70, 76). El cos situat més a tramunta presenta una llinda incisa amb la data 1759, referent a alguna reforma o ampliació, segurament d'aquest cos. També davant d'aquest portal d'accés es conserva un coll de pou datat l'any 1879. 'A principis de segle XX, els propietaris mantenien el cognom Bruguera, però es perdé en casar-se la pubilla amb un mosso del mas anomenat Marcé. Més tard passà a ser-ne propietari el sr. Fontcuberta i actualment pertany al sr. Narcís Maragall. Els antics propietaris Srs. Marcé i Bruguera, residents a Roda de Ter, conserven un arxiu, en qual hi ha uns papers que fan referència al 1243. La majoria de documents però, daten dels segles XVIII i XIX' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 23).</p> | 41.9867400,2.3358800 | 444988 | 4648517 | 1759 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75789 | Rocòdrom de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocodrom-de-les-bruixes | <p>TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) 'Oci-Lleure-Esplai'. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&LG=CAT&B=M10</p> | XX | <p>Antiga cantera reconvertida en rocòdrom natural al aire lliure obert tot l'any. Es troba situat molt a prop del riu Ter, en un bell paratge. La roca és sorrenca i disposa fins a unes 42 vies de tots els graus, des de 4ª a 8è, amb preses picades i preses artificials. Dintre d'aquest es poden distingir tres zones: -Zona amb una placa inicial absolutament vertical i lliça on s'han equiparat unes 15 vies. -Zona de roca més natural on hi han preses enganxades i forats tallats, amb un total de 20 vies. -Zona amb una placa tombada de 7 vies d'adherència.</p> | 08116-91 | Zona de la Font de les Bruixes, 08510. | <p>Antigament aquest rocòdrom fou una zona d'extracció geològica.</p> | 41.9675400,2.3136100 | 443126 | 4646400 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75840 | Resclosa de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.</p> | XX | Les estructures queden inundades, solament són visibles quan el nivell del riu baixa. | <p>Dins de la colònia Salou-Baurier encara queden les restes de la resclosa i del canal de la fàbrica que s'utilitzava el segle passat i de les que, encara avui quan el caudal del riu es baix, es poden apreciar les seves restes. La resclosa damunt del riu amida uns 4 o 5 metres d'alçada i uns 80 metres de longitud bastida amb còdols i lligada amb ciment. Aquesta presenta un perfil lleugerament corbat. A l'extrem occidental encara es pot apreciar part del sistema manual d'obertura que consisteix en una palanca de ferro. D'altra banda, des de la riba dreta del Ter, neix un canal de còdols i ciment que discorre paral·lel al riu i que passa vora la fàbrica. Aquest presenta uns 350 metres de longitud i uns 4 metres d'amplada. Actualment, ambdues estructures estan en desús i quan puja el nivell de l'aigua queden inundades.</p> | 08116-142 | Península de Salou, 08510. | <p>Anys després de posar en funcionament la fàbrica de la colònia Salou-Baurier, que en aquell moment no tenia encara l'estatut de colònia i que es presentava sota el nom de societat Bosch, Llusá i Companyia, es va rebre l'any 1872 'la primera concessió d'aigües per assegurar-se un increment en el potencial energètic que fes possible augmentar la producció' (CASTELLÀ, 2006:30). Tant la resclosa com el canal quedaren fora d'ús l'any 1964 quan la fàbrica fou expropiada per posar en funcionament el pantà de Sau.</p> | 41.9747100,2.3140700 | 443170 | 4647196 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75813 | Canal de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-lobra | <p>CONSORCI ALBA-TER (n.d):'La ruta del Ter'. Obtinguda el 30 d'abril de 2010. http://www.rutadelter.cat/</p> | XIX-XX | Alguns trams del camí estan embrossats. | <p>Canal d'aigua situat al marge de tramuntana del riu Ter, entre el paratge de Malars i la fàbrica de l'Obra a qui subministrava, situada dins del terme municipal de Roda de Ter. De fet, neix a partir de l'edifici de la resclosa. El canal amida aproximadament 930 metres de longitud i discorre en paral·lel al riu, del que està separat mitjançant un mur bastit amb rierencs lligats amb morter de calç. El canal es troba descobert a la part propera a la fàbrica i en determinats trams intermitjos, mentre que les parts cobertes corresponen a petites voltes rebaixades bastides amb maons, còdols de riu i morter. Aproximadament cada tres metres i mig, el canal compta amb un pou o sobreeixidor utilitzat per a la recollida d'aigua de pluja. Aquests pous són de planta quadrada, amb les cantonades arrodonides i la part superior bastida en maons, tot i que en algunes ocasions es fonamenten damunt d'un basament bastit amb rierencs lligats amb morter. En total es comptabilitzen uns 7 pous.</p> | 08116-115 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Aquest canal es va construïr entre els anys 1826 i 1845. Subministrava aigua a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, des de la resclosa construïda per aquest motiu. La fàbrica, propietat de Pere Moret en origen, tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars. El traçat coincideix amb la ruta de senders GR 210 camí vora Ter</p> | 41.9852500,2.2989500 | 441927 | 4648376 | 1845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El canal de l'obra és també conegut com Camí del Pous i abasta Sender vora Ter-GR 210, des de la resclosa de l'Obra fins a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 75782 | Vil·la Annie Marie | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie-marie | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada a migjorn. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i teulada de quatre vessants. La façana principal presenta centrada una escala d'un tram recte que dona pas a un porxo sostingut en la seva la línea exterior per tres arcs de mig punt de pedra treballada sobre pilars de base quadrada amb pedestal inferior i un capitell motllurat a la part superior, i a la línea interior pilastres del mateix tipus. Aquest porxo precedeix tres obertures, també d'arc de mig punt, dos laterals a mode de finestrals i la central que correspon al portal d'accés, de bella factura i bastit amb fusta, vidre i ferro forjat. Cal destacar que a l'interior del porxo, en la part de ponent, hi ha un plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i a sota la llegenda: ANNE MARIE 1949. Sobre el porxo presenta tres grans finestrals d'arc de llinda amb emmarcaments a mode guardapols que donen a una balconada correguda sostinguda per diferents mènsules i tancada per una barana de fusta balustrada. Per últim la façana principal es completa a banda i banda per dos eixos verticals formats per una finestra d'arc a nivell a cada pis, la del pis superior un xic més petita, que presenten emmarcaments a mode de guardapols. A les façanes laterals s'aprecien, com elements més remarcables, sis obertures amb emmarcaments a mode de guardapols a cada banda. La façana posterior presenta un petit cos rectangular adossat mode de porxo amb teulada pròpia sostinguda per un pilar, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra d'un tram recte adossada a la façana. Per últim esmentar que tota la casa disposa al voltant un pati propi tancat i que a l'exterior, a migjorn de l'immoble, l'heretat presenta dues instal·lacions de lleure: una piscina i un camp de frontó.</p> | 08116-84 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa bastida vers el 1949, com ho commemora el plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i amb la llegenda: ANNE MARIE 1949</p> | 41.9739400,2.3156100 | 443297 | 4647109 | 1949 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75779 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i coberta de pavelló bastida amb teules. L'immoble es troba construït en un desnivell, cosa que provoca que la planta baixa estigui un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior en la part de ponent. Aquest desnivell és salvat mitjançant una escala de pedra de dos trams, un a cada banda, que es troba adossada paral·lela a la façana principal i que dona pas al portal d'accés. Aquest és d'arc a nivell, emmarcat amb carreus de gran vellesa on destaca la llinda monolítica amb la inscripció BAURIER HERMANOS / 1862 . Cal destacar que a sota de l'escala, al centre e integrada en el seu parament, es troba una font obrada també amb pedra. A la façana posterior disposa d'un cos adossat rectangular amb la coberta terrassada formada per un paviment enrajolat a l'alçada del pis, que dóna a un terraplè. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte a les golfes on es poden apreciar una sèrie d'obertures ovalades a mode de forats de ventilació. Tot l'edifici es troba arrebossat i pintat de groc, excepte el sòcol i l'emmarcament de la porta d'accés, que són de pedra vista.</p> | 08116-81 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa construïda vers el 1862, tal como ho testimonia la data incisa a la llinda del portal d'accés. Donat que la colònia Salou va començar a funcionar el 1864, s'entén que aquest edifici és un del primers que es varen bastir. Així doncs, la seva història va lligada estretament amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9765800,2.3156500 | 443303 | 4647402 | 1862 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75769 | La Casa del Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-guarda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta rectangular orientada al sud-oest amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Es poden apreciar obertures rectangulars, encara que la porta principal és d'arc rebaixat i disposa d'un voladís a dos aiguavessos bastit amb teula. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa presenten obertures rectangulars al lateral i una d'arc rebaixat a la principal. Al pis presenta més obertures rectangulars als laterals i a les principals un finestral, també rectangular, amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars i dos ponts que surten des del pis superior dels cossos laterals fins al terraplè que es forma darrera de la casa. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures que totes presenten emmarcaments arrebossats. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a les de Can Quirze.</p> | 08116-71 | Península de Salou, 08510. | <p>Casa que forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Després que la fàbrica deixés de funcionar, el guarda que abans residia a la Porteria, es traslladà a aquesta, que anteriorment havia estat habitada per treballadors.</p> | 41.9677000,2.3177100 | 443466 | 4646415 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75753 | El Sanglas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XVIII | Està enrunada. | <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> | 08116-55 | Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. | <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> | 41.9813600,2.3239300 | 443993 | 4647928 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75780 | Fàbrica Salou-Baurier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-salou-baurier | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La majoria dels edificis que la conformen estan enrunats, o tenen malmesa l'estructura. | <p>Conjunt d'edificis, alguns adossats i altres annexes, que formaven la fàbrica de la colònia Salou-Baurrier. L'edifici més significatiu que resta dempeus és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de dos cossos adossats lateralment. El més modern, emplaçat a migjorn, és format per un cos rectangular amb planta soterrada, planta baixa, dos pisos, golfes i coberta d'obra a dos vessants amb els extrems acabats en tres aiguavessos. A la seva façana principal presenta adossats i flanquejant-lo per tramuntana i migjorn, dos torres quadrangulars orientades a ponent. Aquestes estan formades per planta semisoterrada, planta baixa, dos pisos i coberta d'obra de pavelló. A la façana posterior cal destacar una gran obertura d'arc de mig punt que s'alça fins al primer pis i que era destinada a la càrrega i descàrrega. Sobre l'arc es pot apreciar la data 1941. A migjorn d'aquest es troba adossat un altre que actualment es troba enrunat i solament es pot apreciar la planta rectangular i, gràcies als negatius de les bigues sobre la façana lateral de l'anterior edifici esmentat, que disposava d'una teulada a dos vessant. A tramuntana s'erigeix un cos també rectangular, més homogeni i de dimensions més grans que obeïen a la necessitat de tenir zones espaioses per treballar. Aquest consta de planta soterrada, planta baixa i dos pisos amb teulada a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, encara que en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, a mode de galeria. Destacar que a escaigs metres a tramuntana d'aquest edifici encara resta dempeus una xemeneia circular bastida amb maons i altres edificis adossats que actualment estan enrunats encara que es pot apreciar, en part la seva planta i algun parament. Els material emprats per la construcció de la fàbrica són la pedra, el totxo i el ferro i presenta tota la façana arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-82 | Península de Salou, 08510. | <p>Durant el segle XVIII (1764-1789) hi va haver un gran increment d'implantació de fàbriques de teixits a Roda i Masies de Roda, però fou durant el segle XIX, entre 1825-50, quan la industrialització fou un fenomen ja irreversible. La fàbrica va començar a funcionar el 1854, la nova tecnologia tèxtil i el nou ús de l'energia hidràulica canviaren el paisatge i l'economia de Roda de manera definitiva. La fàbrica fou refeta vers el 1940-41 després que un aiguat destrossés el complex fabril. En la façana posterior de l'edifici més modern es pot apreciar, sobre una gran obertura d'arc de mig punt, la data 1941, testimoni d'aquesta reparació. El 1963 Salou-Baurier quedà inundada pel pantà de Sau i ja no recuperaren mai el ritme d'activitat que havien aconseguit. Actualment les fàbriques estan abandonades. Salou-Baurier, però, està relacionat amb un conjunt de vivendes, construïdes en relació a la fàbrica, que no s'han abandonat, conservant l'activitat de la finca.</p> | 41.9780300,2.3150900 | 443258 | 4647564 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75821 | La Granotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granotera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan un xic degradats | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. La part originària està situada a la banda de llevant de la construcció. Consta de dos cossos adossats, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, destaquen dos portals d'accés a l'interior, un a cada extrem del parament. El de llevant està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana de pedra, mentre que el de ponent té els emmarcaments arrebossats i la llinda plana de fusta. El conjunt es completa amb dues petites finestres amb les llindes i els ampits de fusta. A l'oest, damunt del portal relacionat amb les tasques agrícoles, hi ha una galeria oberta amb un pilar central que sosté la coberta de llates i bigues de fusta que la cobreix. Una senzilla barana de ferro de barrots delimita i protegeix la caiguda des de la galeria. Adossat a la part inferior de la façana hi ha un abeurador de pedra. La construcció és bastida en pedra sense treballar i maons, lligats amb morter. Les façanes presenten un revestiment arrebossat que les protegeix. Els cossos adossats a la banda de ponent de la construcció són de factura més moderna, estan bastits amb totxo i ciment, i presenten cobertes d'un i dos vessants de teula. Estaven destinats a les tasques agro-ramaderes. A escassa distància a ponent del conjunt hi ha un porxo obert de recent factura.</p> | 08116-123 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>Durant l'Edat Moderna, els Pla Llafrenca del mas el Pla de Roda van adquirir vàries masoveries com el Masdamunt, el Pla Xic, el mas Monjo i la Granotera. En el llistat de la concòrdia aparegut poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareixen les cases de pagès del terme, i entre elles s'anomena la Granotera com a masoveria del Mas Pla. En aquesta època és propietat de Ramón Pla i Vila. En el repartiment cadastral pel cobrament del Reial Cadastre de l'any 1813, la Granotera apareix com una de les masoveries de Pau Pla i Llafrenca, per la qual pagava com a casa de tercera categoria.</p> | 41.9964600,2.3210800 | 443770 | 4649606 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75747 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-10 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | L'estrucutra exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada al sud-oest format per tres cossos principals i diversos cossos auxiliars i annexes de construcció recent emprats de magatzems i per activitats agrícoles. L'edifici primigeni està format per dos cossos de planta rectangular de la mateixa longitud, adossats paral·lelament, sent, el de la façana posterior, una ampliació de l'altre. Consten de planta baixa i pis, amb teulada a dos aiguavessos. Totes les obertures d'aquest conjunt son d'arc de llinda, excepte a la façana lateral dreta, on s'ha de destacar una finestra d'arc conopial de taló amb arquets de bella factura. A l'esquerre d'aquest, en un nivell inferior provocat per la pendent del terreny, es troba un cos rectangular a mode de torre format per planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb la mateixa orientació que cos primari. Totes les obertures de les façanes són d'arc a nivell. Tot el conjunt està bastit amb pedra desbastada lligada amb morter formant fileres irregulars, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien carreus de bella factura. Cal matissar que la masia era arrebossada, encara que l'ha perdut en la majoria del paraments. Dintre dels cossos auxiliars cal destacar al sud de la masia l'edifici anomenat la Cabana del Pujol. Es tracta d'una antiga pallissa de pedra i maons que presenta planta rectangular orientada a tramuntana i que consta de planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. S'ha de mencionar que la masia és fruit de diferents ampliacions, reestructuracions i noves construccions que s'han realitzat a través dels segles.</p> | 08116-49 | Zona del Pujol, 08510. | <p>Durant l'època moderna, coincidint amb la plenitud dels masos i la bonança econòmica del moment, sorgí una pagesia benestant que invertí en reformar i/o ampliar els seus immobles. Es té constància de obres de reforma en el Mas el Pujol al segle XVIII (ROVIRA, 2005: 77). Posteriorment en el llistat de la concòrdia on, poc després de la independència del municipi dels Masos de Rodes (1803-1805), es recullen els masos que quedaven sota la seva jurisdicció, es troba inscrit el Mas Pujol de Francesc Pujol (ROVIRA, 2005: 83). Altrament, en el Cadastre de 1813 es menciona una altre vegada el 'Pujol de Tavèrnoles que consta com a propietat de la Reverenda Comunidad de Presbíteros de Nuestra Señora de la Piedad de Vic' (ROVIRA, 2005: 83). L'heretat fou venuda a Francesc Roura i Casals el 1968 (POUM, 2008).</p> | 41.9626700,2.3248600 | 444054 | 4645852 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75765 | Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> | 08116-67 | Mas Bac de Roda, 08510. | <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 1977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75702 | Capella de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> | 08116-4 | Zona Salou, 08510 | <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> | 41.9755300,2.3154800 | 443288 | 4647286 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75790 | Baumes del Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-colom-gros | <p>Conjunt de balmes situades la riba esquerre del Ter. Es tracta d'unes cavitats no gaire pronunciades que es troben ubicades a l'extrem septentrional de la Baga de la Bruguera a una alçada d'aproximadament 450 metres. El lloc està format per gresos calcaris que forment els plans inclinats on es situen les balmes; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren a període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-92 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>El Bartonià és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9699200,2.3389600 | 445228 | 4646648 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75771 | Castell Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Casa de planta en forma de L orientada a orient que està formada per tres cossos. El cos central consta de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes amb teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'aprecia la porta principal d'arc de llinda emmarcada amb pedra buixardada, precedida d'una escala de dos trams, un a cada banda, i ornamentada amb una balustrada de pedra. A banda i banda es poden apreciar quatre finestres d'arc a nivell emmarcades amb pedra treballada. Al pis la façana s'ordena verticalment com la planta baixa, presidida per un finestral central emmarcat amb pedra buixardada que dona a un balcó amb llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i que esta tancat per una reixa de ferro forjat amb un gran treball de decoració geomètrica. El finestral està coronat per un frontó motllurat de caire neoclàssic. Les golfes presenten diferents obertures rectangulars trigeminades. Els cossos laterals consten també de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes i estan ordenats verticalment de la mateixa manera i amb la mateixa decoració que el cos central. El cos ubicat a migdia disposa de teulada de tres aiguavessos i el tramuntana de quatres aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot el conjunt és d'obra vista format per maons massissos vermells, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien els carreus. El conjunt del Castell Nou presenta cinc construccions que l'envolten i una tanca amb basament de pedra i ferro forjat amb forma de llances.</p> | 08116-73 | Península de Salou, 08510. | <p>El Castell Nou fou bastit l'any 1901 per ordre d'Enric Baurier, essent la primera de les torres que es construïren a la colònia Salou-Baurier. La casa presenta influències de la arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista.</p> | 41.9747800,2.3150200 | 443249 | 4647203 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-3.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75809 | Llegendes del Sant Nin de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> | 08116-111 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75830 | Pla Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bosc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | Presenta un estat exterior un xic descuidat. | <p>Masia aïllada de planta en forma d'L, formada per tres cossos diferents. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana presenta dos portals, un situat al mig del parament que correspon a l'accés principal i un altre desplaçat a la dreta d'aquest. Tots dos són d'arc a nivell, emmarcats per grans carreus de bella factura. A l'esquerra d'aquests dos portals, encara a l'alçada de la planta baixa, s'aprecia una obertura rectangular de construcció recent, bastida amb maons vistos. A l'alçada del pis es troben dos finestres més, d'arc a nivell emmarcades per carreus vistos. A la façana de llevant no presenta cap element a considerar. A la façana posterior, encarada a tramuntana, es poden apreciar tres obertures de factura més aviat moderna ubicades a la planta baixa. Una d'elles és una porta d'arc a nivell bastida amb maons vistos i, situades a banda i banda, es poden apreciar dues més, també construïdes amb maons. una al mig del parament. Al pis superior es troben tres obertures més a mode de finestres amb l'arc a nivell, encara que aquestes estan emmarcades amb carreus. A l'extrem occidental de la façana posterior s'adossa una altre cos de planta baixa rectangular orientat a llevant amb teulada d'un aiguavés. Aquesta construcció és un cos bastant modern i no presenta cap element interessant, solament cal a destacar que a la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat per maons. Per últim, a la façana lateral del cos principal, orientada a occident, se li adossa un altre cos que, al mateix temps està en contacte amb el cos secundari esmentat. Aquest també és d'una sola planta rectangular orientada a ponent i amb teulada d'un aiguavés. Presenta obertures emmarcades amb maons. Tot el cos principal és bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana al parament, i pedra més treballada a les cantonades. Aquestes estan lligades amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria sense arribar a formar fileres regulars. Per sobre està arrebossat, excepte a la façana de llevant que és d'obra vista i als emmarcaments de les obertures que són vistos. Els altres dos cossos secundaris són bastits amb pedra desbastada vista de diferents mides i amb refaccions obrades amb maons. Cal dir que el cos principal és emprat com vivenda, els altres dos secundaris són per a usos agrícoles. Per últim esmentar que davant la façana posterior del cos principal s'aprecien un cisterna i un pou cobert bastits amb maons i, a escassos metres al sud-oest de la construcció, hi ha una pallissa de planta rectangular i coberta d'obra.</p> | 08116-132 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>El Pla Bosc és una antiga porteria d'una finca situada prop del Bosch de Còdol. Va ser reformat vers el 1930 (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 24).</p> | 41.9853500,2.3315400 | 444627 | 4648366 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75710 | El Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII, XX | Fa aproximadament uns 35 anys, l'edifici va patir un procés de restauració que la deixà en perfecte estat. | <p>Gran masia de planta en forma de 'L', que consta de quatre cossos adossats amb un petit pati davanter tancat a mode de barri. L'edifici principal presenta la coberta de dos vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés a l'interior presenta la llinda gravada amb la data 1784. A banda i banda de la façana principal hi ha dos cossos adossats amb les teulades de dos aiguavessos, que delimiten el pati interior lateralment. Destaca l'edifici de llevant, distribuït en dos nivells i del que destaquen els grans finestrals d'arcs escarsers sostinguts per pilars de planta quadrada, situats al pis. Actualment tenen sortida a un balcó corregut delimitat per una barana de fusta, tot i que en origen formaven part d'una galeria oberta a l'exterior. A nivell decoratiu destaca un escut de pedra amb les quatre barres, situat al bell mig de les obertures. L'últim cos que delimita el pati està situat a la part frontal del conjunt i actualment s'utilitza de garatge i magatzem. Presenta la coberta de teula de quatre vessants, sostinguda per un embigat de fusta, i està distribuït en planta baixa i pis. Unes escales exteriors donen accés al nivell superior, obert a l'exterior. Per últim, el portal d'accés a l'interior del pati és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben tallats i protegit per una teulada ondulada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Completant el conjunt hi ha diverses edificacions aïllades utilitzades per a l'activitat ramadera i com a magatzems.</p> | 08116-12 | Plans del Coll, 08510 | <p>El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per 'mesurones' de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un 'Anomac' que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.</p> | 41.9884700,2.2937000 | 441495 | 4648737 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75819 | El Vicenç - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVI | Els revestiments exteriors estan força degradats i deixen veure el parament de terra amb la que es construí l'edificació. La coberta està esfondrada i les obertures de la planta baixa tapiades. Els revestiments arrebossats estan molt degradats, deixant veure el parament. | <p>Edifici força malmès de planta rectangular situat a l'entrada del conjunt arquitectònic del Vicenç. Presenta la coberta de teula de dues vessants, tot i que actualment està esfondrada, i consta de planta baixa i pis. Les obertures són majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa força reformades i tapiades. Al pis, les finestres conserven les llindes planes formades per bigues de fusta. A l'interior, una part de la coberta encara conserva el sostre de bigues i llates de fusta original. La construcció està bastida en tovots de terra disposats a trencajunt, amb un possible sòcol de pedra que l'aïllaria de les humitats. Aquest parament estava protegit per un revestiment arrebossat i pintat força malmès actualment. A la banda de tramuntana de la masoveria hi ha un altre edifici rectangular amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les corts pel bestiar.</p> | 08116-121 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>El Vicenç és un antic mas bastit a finals del segle XVI, que ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del temps. Una d'aquestes ampliacions fou la construcció de la masoveria, l'any 1632.</p> | 41.9929600,2.2930100 | 441442 | 4649236 | 1632 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75759 | Forn de calç de Salou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVI-XVIII | L'estrucutra ha perdut la volta i les parets amenacen runes. | <p>Restes d'un forn de calç. És de planta circular, de secció cònica i està bastit amb pedra desbastada de diferents mides emprant la tècnica de la pedra seca. Actualment està mig enderrocat, especialment per la coberta, encara que conserva tot el seu perímetre. A llevant presenta una obertura rectangular coronada per una llinda monolítica amb els brancals esbiaixats que funcionava com a boca d'alimentació. Al pany interior presenta l'interior presenta restes de calç o de l'efecte que produeix l'elaboració d'aquest material. Cal esmentar que normalment disposaven d'una obertura a la part superior per evacuar els fums, encara que no s'observa donat que la volta està enderrocada. A escaig metres a tramuntana es troba una altre forn. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura. Cal mencionar que el seu voltant està ple de vegetació que dificulta la seva apreciació i la seva localització.</p> | 08116-61 | Península de Salou, 08510. | <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> | 41.9701400,2.3311200 | 444579 | 4646677 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.