Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75701 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> | XIX | <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> | 08116-3 | La Prada, 08510 | <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> | 41.9831200,2.2995100 | 441972 | 4648139 | 1875 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75702 | Capella de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-salou | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts per voltes de creueria ornamentades i sostingudes als murs laterals mitjançant culs de llàntia decorats. Les claus de volta estan decorades amb les inicials del propietari i fundador de la colònia Salou, Pierre Baurier. La il·luminació del temple es fa mitjançant quatre grans rosetons de pedra situats als murs de la nau i cinc finestrals més d'arc apuntat situats a l'absis. La sagristia, adossada al mur de migdia i amb accés des del presbiteri, és de planta quadrada i està coberta per una volta de creueria de les mateixes característiques que les de la nau. La façana principal presenta un portal rectangular amb l'emmarcament motllurat, rematat per un timpà d'arc apuntat decorat amb motius vegetals, coronat per una creu i delimitat per dos petits pinacles a banda i banda. Unes escales de pedra donen accés a la porta des del nivell del carrer. Damunt del portal hi ha una rosassa de grans dimensions motllurada i decorada, mentre que la façana està coronada per una creu de pedra situada damunt del carener i emmarcada per dos pinacles a cada costat. Els murs laterals presenten contraforts de reforç. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tant a l'interior com a l'exterior del temple. Pel que fa als béns mobles destaca la imatge del patró del temple, Sant Pere, així com les representacions de la verge, el nen i un bust del fundador situat damunt d'una gàrgola.</p> | 08116-4 | Zona Salou, 08510 | <p>El 6 d'abril de 1864, la societat Baurier Germans comprà a Josep Oller de Mas la finca anomenada Molinet de Salou, embrió de la colònia. De seguida s'edificaren la fàbrica i diversos habitatges destinats als treballadors. A la capella de Salou s'hi feia missa a diari i els diumenges dues, la matinal i la del migdia. També es celebraven cerimònies religioses i processons en dates assenyalades (ROVIRA, 2005). Els capellans, amb funcions docents, foren Antoni Fontseré i Alfons Vila, aquest últim després de la guerra. Durant el conflicte, tant la capella com l'ermita de Santa Magdalena, situada a poca distància del conjunt, foren incendiades.</p> | 41.9755300,2.3154800 | 443288 | 4647286 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75702-foto-08116-4-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75704 | Creu de la carretera de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu | XX | <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> | 08116-6 | Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 | 41.9976400,2.3040200 | 442358 | 4649748 | 1936 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75705 | El Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gelabert | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta en forma d'L que consta de diferents cossos adossats, que conformen un conjunt tancat amb un petit barri davanter. El cos principal, distribuït en planta baixa, pis i golfes, presenta la coberta de dos vessants de teula disposada a diferent nivell, amb el carener perpendicular a la façana principal. En general, totes les obertures són rectangulars, les de la façana posterior força reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana. Al pis destaquen dues finestres de les mateixes característiques, la de la dreta amb la llinda gravada amb la data 1789 i una creu de Malta central. Al costat de llevant hi ha una terrassa coberta a la que s'accedeix mitjançant un portal amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda de fusta. Les finestres de les golfes tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a l'extrem de ponent de la façana destaca un cos rectangular transversal amb la coberta d'un sol vessant, distribuït en planta baixa i dos pisos, els quals presenten dues grans galeries obertes destinades a les tasques agrícoles. Les galeries conserven els sostres formats per bigues de fusta, i la del pis superior està delimitada per una barana de fusta. Adossats a la banda de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars més disposats formant angle recte, que juntament amb l'anterior formen un pati tancat o barri just abans de l'entrada a l'habitatge. El portal d'accés al barri presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda de fusta gravada amb la data 1789 i una creu llatina com a motiu central. El portal està protegit per una teulada de dues vessants sostinguda amb barbacanes de fusta. El conjunt es completa amb diversos cossos auxiliars i coberts destinats en origen a l'activitat ramadera, adossats a ponent i tramuntana de l'edifici principal. La masia presenta la planta baixa construïda amb pedra i bigues de roure mentre que el pis superior és de tapia i bigues de pollancre.</p> | 08116-7 | Plans del Coll, 08510 | <p>La primera menció documentada on s'esmenta l'edifici és el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651. La masia apareix anomenada dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el Gelabert era una masoveria propietat de Domingo de Boufart, amo del Pujolar. Gràcies a la Matrícula Industrial de l'any 1930 es sap que el propietari del Gelabert era Ramon Font Berenguer, un important tractant de bestiar del municipi el qual tributava per una parada de guarans (els ases mascles autòctons de la Plana de Vic).</p> | 41.9898300,2.2862000 | 440875 | 4648893 | 1789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75705-foto-08116-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75707 | El Pla de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda | <p>AADD (2010): 'Premi literari Miquel Arimany', a El Masienc, butlletí informatiu de les Masies de Roda, núm 8, Ajuntament de les Masies de Roda, pàg. 18. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | L'any 1752 es realitzaren obres de reforma i ampliació. L'any 1923 s'amplià l'entrada i es bastiren les arcades actuals. | <p>Masia formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Consta d'un volum rectangular amb la coberta de teula de quatre vessants, situat a la banda de tramuntana de la construcció, que alhora presenta un petit cos adossat a la façana nord, amb teulada de tres aigües. El sector sud de la construcció presenta, a la banda de llevant, un cos de planta quadrada amb la coberta de tres vessants, i a la banda de ponent, un cos de planta i teulada pentagonal. Tots dos cossos estan units per un volum rectangular central, cobert per una terrassa al nivell superior. En general, la construcció està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb alguna part soterrada degut al desnivell del terreny. Totes les obertures presents a l'edifici són rectangulars o bé d'arc de mig punt, exceptuant les finestres de la planta baixa del cos pentagonal. La façana principal presenta dos arcs de mig punt arrebossats al cos situat al centre del parament, al que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors de pedra. Damunt seu hi ha una terrassa descoberta amb balustrada de pedra. El cos de llevant presenta finestrals rectangulars emmarcats en carreus de pedra a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una galeria de quatre arcs de mig punt, sostinguts per columnes, coberta per un embigat de fusta. El cos pentagonal presenta finestres rectangulars a la planta baixa, amb les llindes esglaonades. La central presenta una inscripció gravada: 'JOSEP ARISA ANY: 1923'. Al pis hi ha tres finestres balconeres de mig punt, protegides amb baranes de fusta. De la resta de paraments destaquen les obertures de la façana de llevant de la masia, totes rectangulars. A la planta baixa hi ha petites finestres bastides amb quatre carreus mentre que als pisos superiors es combinen les finestres simples, amb els ampits motllurats, i finestres balconeres. Del cos adossat a tramuntana cal destacar la galeria del nivell superior, oberta a l'exterior mitjançant obertures d'arc deprimit còncau, amb les llindes de fusta i protegides per baranes de fusta. A tramuntana de l'edifici hi ha un pati tancat al que s'accedeix pel costat de ponent, mitjançant una porta rectangular amb els brancals bastits en maons, la qual està protegida per una teulada de dos vessants. Presenta la data 1926 damunt del portal. Aquest espai de pati està delimitat al nord per tres volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats mentre que els volums auxiliars més antics estan bastits en pedra i amb les obertures fetes en maons.</p> | 08116-9 | Camp del Sot, 08510. | <p>L'origen del mas Pla es remunta al segle XIII. La nissaga Pla apareix documentada l'any 1208 en relació a Bernat de Pla de la parròquia de Sant Pere de Roda. A finals del segle XVI, el Pla apareix mencionat en un llistat de masos del terme i, posteriorment, en el Cartoral de Roda corresponent als anys 1639-1651, el qual inventaria els masos situats en el terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. La família Pla s'emparentà, al llarg del temps, amb les famílies Corcó de Manlleu, Llafrenca de les Masies de Roda, Fàbrega de Castellterçol i els Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. L'època d'esplendor econòmica del Pla s'inicia a mitjans del segle XVIII fins la dècada dels seixanta del segle XIX, sobretot amb la gestió de Pau Pla i Llafrenca. A principis del segle XIX, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat el Mas Pla i les seves masoveries de Masdamunt, Granotera i Pla Xic o Pla Condal, propietat de Pau Pla i Llafrenca. El Mas Monjo i Casserres també foren masoveries de la propietat del mas, aquest últim adquirit l'any 1774. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es recullen les tributacions que Pau Pla i Llafrenca havia de fer per les seves propietats (ROVIRA, 2005: 134). Destaca el fet que les masoveries de Masdamunt, Pla Xic i Granotera es consideren de tercera categoria, mentre que el Mas Monjo i Casserres són de segona. A mitjans del segle XIX, la propietat del mas Pla passa a la família Arisa, emparentada amb els Pla pel matrimoni de dos dels seus descendents. En aquest moment, la finca es recuperà, així com les masoveries subsidiàries i les terres de conreu. En Josep Arisa Solerdelloveres encarregà l'any 1923 a l'arquitecte Miquel Pallàs Sala una reforma de la finca. S'amplià l'entrada i es construïren les arcades actuals. Es té notícia que la casa del Pla havia disposat d'una capella particular bastida al segle XVIII i dedicada a Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier, on s'hi feia missa pels veïns de la zona. Com anècdota cal destacar que les cendres de l'escriptor català Miquel Arimany (1920-1996) foren escampades dins l'heretat.</p> | 41.9963800,2.3166600 | 443404 | 4649600 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75710 | El Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII, XX | Fa aproximadament uns 35 anys, l'edifici va patir un procés de restauració que la deixà en perfecte estat. | <p>Gran masia de planta en forma de 'L', que consta de quatre cossos adossats amb un petit pati davanter tancat a mode de barri. L'edifici principal presenta la coberta de dos vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés a l'interior presenta la llinda gravada amb la data 1784. A banda i banda de la façana principal hi ha dos cossos adossats amb les teulades de dos aiguavessos, que delimiten el pati interior lateralment. Destaca l'edifici de llevant, distribuït en dos nivells i del que destaquen els grans finestrals d'arcs escarsers sostinguts per pilars de planta quadrada, situats al pis. Actualment tenen sortida a un balcó corregut delimitat per una barana de fusta, tot i que en origen formaven part d'una galeria oberta a l'exterior. A nivell decoratiu destaca un escut de pedra amb les quatre barres, situat al bell mig de les obertures. L'últim cos que delimita el pati està situat a la part frontal del conjunt i actualment s'utilitza de garatge i magatzem. Presenta la coberta de teula de quatre vessants, sostinguda per un embigat de fusta, i està distribuït en planta baixa i pis. Unes escales exteriors donen accés al nivell superior, obert a l'exterior. Per últim, el portal d'accés a l'interior del pati és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben tallats i protegit per una teulada ondulada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Completant el conjunt hi ha diverses edificacions aïllades utilitzades per a l'activitat ramadera i com a magatzems.</p> | 08116-12 | Plans del Coll, 08510 | <p>El Pujolar apareix mencionat per primera vegada en un llistat de masos datat a finals del segle XVI. A mitjans del segle XVII, en el Cartoral de Roda dels anys 1639-1651, apareix anomenat dins d'una relació de cases de pagès situades fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, però dins del terme municipal. Tenim notícia que s'hi efectuaren obres de reforma entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, concretades mitjançant les típiques galeries que actualment la caracteritzen. A principis del segle XIX, el mas és propietat de Domingo de Boufart. Segons el Reial Cadastre de l'any 1813, el propietari tributava per 'mesurones' de cereals, farratges, vinya, horta, rocam; per una casa de segona categoria, 2 bous, 34 xais i pel diputat. Una de les seves masoveries era la del Gelabert. Durant les primeres dècades del segle XX, el Pujolar era una casa important amb força terres de cultiu que també posseïa terrenys al Pla de Cabrera de Cantonigrós, per a la plantació de patates. De fet, els amos del Pujolar s'especialitzaren en les patates de bufé (procedents de Beauvais), una varietat de ràpid creixement que predominava a l'època. Per la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, es documenta que el propietari del mas era Esteve Montmany Gallach. A mitjans del segle XX, l'any 1958 o 1959, amb la generalització de l'ús de la maquinària, el Pujolar adquirí un dels primers tractors de la contrada, un 'Anomac' que funcionava amb benzina. Disposa d'un camí de pagès de fàcil accés que el comunica amb les Rieres del Pujolar, edifici que probablement fou una altra de les seves masoveries, i que actualment és de la seva propietat. Segons el Catàleg de Béns del POUM 2008, a l'edifici es conserven parets de tapia d'uns 40 centímetres d'amplada que eviten que les inclemències climàtiques es facin notar dins la residència, tot i que els revestiments arrebossats dels murs no deixen apreciar-ho.</p> | 41.9884700,2.2937000 | 441495 | 4648737 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75710-foto-08116-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75718 | La Teuleria del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. | <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> | 08116-20 | Zona del Bac de Roda, 08510. | <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> | 41.9910100,2.3042900 | 442375 | 4649012 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75722 | Monòlit de Quiquet Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-quiquet-ribas | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2009). 'En record de Quiquet Ribas' a El Masienc, Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, número 5, Les Masies de Roda, p. 3.</p> | XX | <p>Monòlit format per dos prismes de marbre de base triangular, superposats i amb diferent orientació. El prisma inferior és llis i de dimensions més petites, mentre que el superior presenta tres plaques de metall a cada una de les seves cares. La principal ressa 'EL MUNICIPI DE LES MASIES DE RODA AL SEU ALCALDE FRANCESC RIBAS SANGLAS (QUIQUET)'. Aquesta placa està rematada per l'escut de la vila coronat. Les altres dues plaques fan referència a la gestió i trajectòria al servei del municipi: '30 ANYS DE GESTIÓ 1969-1999' i '30 ANYS DE DEDICACIÓ 1969-1999'.</p> | 08116-24 | Plaça d'en Quiquet, 08510. | <p>El monòlit fou inaugurat el 3 d'octubre de 1999 en motiu dels 30 anys de Quiquet Ribas com alcalde del municipi. L'acte fou ofert per l'Ajuntament de les Masies de Roda i hi assistiren el propi homenatjat (que aleshores tenia 82 anys) i diverses personalitats del món de les institucions públiques, l'administració i l'esportiu, donada la seva vinculació amb el Futbol Club Barcelona.</p> | 41.9960400,2.2957500 | 441672 | 4649576 | 1999 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-3.jpg | Inexistent | Minimalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 118|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75723 | Palanca de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-malars | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.</p> | XIX-XX | L'estructura està en bones condicions, tot i que deixada degut a la seva falta d'ús. | <p>Palanca que dóna accés a la colònia i fàbrica tèxtil de Malars (dins del terme municipal de Gurb), salvant el cabal del riu Gurri. De fet, una part de l'estructura pertany al terme de Gurb mentre que l'altra està dins del terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una passera elevada de ferro, amb barana inclosa, que comunica el camí de Malars amb els edificis de la colònia. L'accés des del camí es fa mitjançant unes escales d'obra. La passera està sostinguda per grans pilons troncocònics bastits en formigó i fixats dins la llera del riu i també a les ribes d'aquest.</p> | 08116-25 | Paratge de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Encara que no es tenen referències històriques de l'any de la construcció de la palanca, la seva història va lligada amb la colònia de Malars. La colònia tèxtil de Malars fou una de les primeres fàbriques de la comarca i es documenta que el 1827 Gaspar demanà una nova concessió d'aigües per augmentar la producció de cardar cotó. Vers el 1837 el complex fabril fou incendiat pel carlí Tristany. Posteriorment fou rehabilitada i constava de 2 edificis i algunes cases amb maquinaria accionada amb energia hidràulica mitjançant rodes de fusta. En un principi la colònia era formada 25 habitatges i la fàbrica. Entre els edificis destacaven una església, un economat, una fonda i una escola. Actualment sols resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. L'any 1996 va ser subhastada per 46 milions de pessetes.</p> | 41.9837400,2.2917600 | 441330 | 4648213 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75724 | Passera del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XIX-XX | <p>Passera situada damunt del torrent de la Font de la Teula, que comunica el paratge de la Guàrdia de les Masies de Roda amb la població de Roda de Ter. Està formada per tres grans lloses de pedra desbastades, actualment sostingudes per dues bigues de formigó.</p> | 08116-26 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9873200,2.3041000 | 442356 | 4648603 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||||
| 75725 | Inscripció a Josep Casals y Callis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-josep-casals-y-callis | XX | <p>Placa commemorativa que aprofita una gran roca situada al fons d'un talús, el qual finalitza a les aigües de l'embassament de Sau. La placa presenta una planta semicircular excavada a la roca i la següent inscripció: 'A.C.S EN JOSEPH CASALS Y CALLIS DE CASA CATALA DE VICH MORT NEGAT EN AQUESTA PLATJA A 6 D'AGOST DE 1901'. Està coronada per una creu de ferro situada a la part superior de la roca i es troba protegida per una barana de ferro.</p> | 08116-27 | Zona de la font de les Bruixes, 08510. | 41.9694400,2.3116700 | 442967 | 4646612 | 1901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75726 | Pont del torrent de la font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula | XVII-XVIII | <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> | 08116-28 | Zona del Bac de Roda, 08510. | 41.9898900,2.3041200 | 442360 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||||
| 75728 | Resclosa de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX | L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. | <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> | 08116-30 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> | 41.9860600,2.2934600 | 441473 | 4648470 | 1826 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75729 | Resclosa de Malars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-malars | <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Malars pertany al terme municipal de Gurb, tot i que una part de la seva resclosa es troba dins del terme de les Masies de Roda. Aquest tram té una forma rectilínia i presenta actualment una de les comportes, probablement de descàrrega de fons. La resclosa està bastida en formigó i la comporta es correspon amb una estructura de formigó i ferro.</p> | 08116-31 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Possiblement ja existia una petita resclosa relacionada amb l'antic molí fariner i draper inicial. La resclosa actual es va rehabilitar entre el 1986 i el 1990. L'empresa constructora va ser Prat i Homs de Vic. Durant els segles XIX-XX, la resclosa s'utilitzava per agafar aigua per a la fàbrica tèxtil de Malars. Des del 1996, l'aigua s'agafa per produir electricitat.</p> | 41.9854300,2.2891700 | 441117 | 4648403 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75731 | Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-dhorta | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. CASTELLÀ, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Ermita d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis poligonal de tres cares orientat a llevant. La nau, d'uns 5 metres d'amplada per 12 metres de longitud, està coberta per una volta apuntada de perfil molt rebaixat recolzada als murs laterals, mentre que la volta i la capçalera de l'absis estan dividits per motllures decorades que alhora integren les imatges religioses de l'espai. De fet, tot l'interior del temple està decorat amb motllures rectilínies que tracen figures geomètriques. Adossada a la banda de tramuntana de l'absis hi ha la sagristia, d'uns 16 metres de llargada i actualment reformada, a la que s'accedeix mitjançant dues obertures d'arc apuntat, ornamentades amb el mateix tipus de motllures que decoren l'interior del temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc apuntat bastit en maons, damunt del qual hi ha un rosetó amb el mateix tipus d'emmarcament. Està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull bastit en pedra i maons. El parament està bastit amb pedra ben desbastada disposada en filades regulars, amb les cantonades decorades en maons. La resta de façanes es troben arrebossades i pintades. Tots els paraments estan protegits per barbacanes sostingudes amb colls de fusta.</p> | 08116-33 | Paratge de la Serra Llarga, 08510. | <p>En origen, l'ermita fou edificada en època medieval com a capella de la casa de pagès del Sanglas Nou, tot i que a finals del segle XIX es comença a utilitzar com a ermita de la colònia Còdol-Dret, degut a la seva proximitat. Era propietat de la societat 'Bosch Hermanos, Llusá i Cía' i pertanyia al conjunt colonial. Malauradament, el mes de juliol de l'any 1936, un incendi destruí l'arxiu parroquial, fet que impedeix donar dades històriques concretes sobre l'edifici. Després de la Guerra Civil, la capella fou restaurada per la Gerència i Direcció de l'empresa Unión Industrial Algodonera S.A. (UIASA), tot i que fins fa poc temps es creia que havia estat restaurada per Julio Muñoz, amo de la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). En la restauració hi va col·laborar mossèn Guiteres de la parròquia de la 'Calle' de Vic, per indicació del Bisbat. Les imatges de Sant Salvador i Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil, foren col·locades durant aquest treballs, incloent posteriorment la imatge de Sant Julio quan la colònia de Còdol-Dret entrà a la Unión Industrial Textil S.A. (UNITESA). Després de la restauració, la capella fou inaugurada el 21 de novembre de 1943 en presència del bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, entre d'altres autoritats. Des de 1943 fins a 1963, cada diumenge a les dotze s'hi feia missa i en festes importants també s'assistia al temple. Després del tancament de la colònia, el temple quedà semiabandonat fins l'any 1987 quan l'adquirí l'actual propietari Josep Montmany. Novament fou restaurada destacant l'interior, la portalada d'entrada i part del mobiliari. Actualment s'hi fa l'Aplec de Sant Salvador cada segon diumenge de maig i una missa el 18 de març, dia de Sant Salvador.</p> | 41.9820600,2.3233600 | 443946 | 4648006 | 1943 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75731-foto-08116-33-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75736 | Monument a l'Estatut de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lestatut-de-catalunya | <p>AA.DD. (2010): 'Les Masies de Roda regalarà al Parlament el monument original de l'Estatut de Sau', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, pàg 7. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Monument commemoratiu format per una escultura de bronze en la que es representa una dona jove amb els braços en alt subjectant un nadó que té el braços oberts. Aquesta està sobre una peanya de planta rectangular on es pot llegir ESTATUT 1978. Darrera aquesta es pot apreciar un monòlit format per quatre columnes bastides amb la tècnica de la maçoneria emprant totxo vermell que representen les quatre barres de la bandera de Catalunya. A la part posterior de les quatre columnes s'aprecia un motiu en baix-relleu on surten representades diferents homes i dones amb vestits típics regionals que simbolitzen el poble català. A un metre i escaig a la dreta de l'escultura, al nivell del terra, sobre una pedra, hi ha una placa de metall amb una inscripció incisa que diu: EL POBLE CATALÀ / EN RECONEIXENÇA A L'AVANTPROJECTE / D'ESTATUT DE CATALUNYA, / CONEGUT PER L'ESTATUT DE SAU, / REDACTAT EN AQUEST PARADOR / PER LA COMISSIÓ DELS VINT, / ENTRE EL 12 I EL 15 DE SETEMBRE DE 1978.</p> | 08116-38 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>L'escultura anomenat Monument a l'Estatut de Catalunya és, com el seu mateix nom indica, un monument commemoratiu de la redacció de l'Estatut de Catalunya que es portà a terme en el Parador Nacional de Turisme del Bac de Sau, lloc on s'instaurà l'element moble. El monòlit, dissenyat per l'escultor Josep Ricart, fou erigit amb la intenció de crear un vincle de germanor entre tots els pobles de Catalunya, per aquesta raó es recollí dintre d'una arqueta, de manera simbòlica, terra de diferents municipis. El monument fou inaugurat el 3 d'octubre de 1982 amb la presència del llavors President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley i el president de la Comissió dels Vint, Josep Andreu i Abelló, l'alcalde de les Masies de Roda i la majoria dels parlamentaris que participaren en la redacció de l'Estatut i altres personalitats rellevants de Catalunya. Actualment, l'ajuntament ha fet restaurar l'escultura de terracota que presideix el monument i fer-ne una reproducció en bronze, com ja s'havia previst en un primer moment. L'ajuntament de les Masies de Roda ha optat per obsequiar l'original al Parlament de Catalunya.</p> | 41.9799500,2.3619700 | 447143 | 4647747 | 1982 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Josep Ricart | 107|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75747 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-10 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | L'estrucutra exterior està un xic descuidada | <p>Masia de planta rectangular orientada al sud-oest format per tres cossos principals i diversos cossos auxiliars i annexes de construcció recent emprats de magatzems i per activitats agrícoles. L'edifici primigeni està format per dos cossos de planta rectangular de la mateixa longitud, adossats paral·lelament, sent, el de la façana posterior, una ampliació de l'altre. Consten de planta baixa i pis, amb teulada a dos aiguavessos. Totes les obertures d'aquest conjunt son d'arc de llinda, excepte a la façana lateral dreta, on s'ha de destacar una finestra d'arc conopial de taló amb arquets de bella factura. A l'esquerre d'aquest, en un nivell inferior provocat per la pendent del terreny, es troba un cos rectangular a mode de torre format per planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb la mateixa orientació que cos primari. Totes les obertures de les façanes són d'arc a nivell. Tot el conjunt està bastit amb pedra desbastada lligada amb morter formant fileres irregulars, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien carreus de bella factura. Cal matissar que la masia era arrebossada, encara que l'ha perdut en la majoria del paraments. Dintre dels cossos auxiliars cal destacar al sud de la masia l'edifici anomenat la Cabana del Pujol. Es tracta d'una antiga pallissa de pedra i maons que presenta planta rectangular orientada a tramuntana i que consta de planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. S'ha de mencionar que la masia és fruit de diferents ampliacions, reestructuracions i noves construccions que s'han realitzat a través dels segles.</p> | 08116-49 | Zona del Pujol, 08510. | <p>Durant l'època moderna, coincidint amb la plenitud dels masos i la bonança econòmica del moment, sorgí una pagesia benestant que invertí en reformar i/o ampliar els seus immobles. Es té constància de obres de reforma en el Mas el Pujol al segle XVIII (ROVIRA, 2005: 77). Posteriorment en el llistat de la concòrdia on, poc després de la independència del municipi dels Masos de Rodes (1803-1805), es recullen els masos que quedaven sota la seva jurisdicció, es troba inscrit el Mas Pujol de Francesc Pujol (ROVIRA, 2005: 83). Altrament, en el Cadastre de 1813 es menciona una altre vegada el 'Pujol de Tavèrnoles que consta com a propietat de la Reverenda Comunidad de Presbíteros de Nuestra Señora de la Piedad de Vic' (ROVIRA, 2005: 83). L'heretat fou venuda a Francesc Roura i Casals el 1968 (POUM, 2008).</p> | 41.9626700,2.3248600 | 444054 | 4645852 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75747-foto-08116-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75750 | Pont de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-codol | XIX-XX | L'immoble està envoltat de bardissa i no es pot apreciar bé. Caldria desbrossar-lo. | <p>Pont emplaçat a l'actual carretera de Còdol a Tavèrnoles. Presenta un arc de mig punt i està bastit amb pedra desbastada i lligada amb morter, formant fileres irregulars. Actualment està asfaltat per sobre i envoltat per bardissa cosa que dificulta poder apreciar l'element.</p> | 08116-52 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | <p>El pont fou construït en l'època que la fàbrica del Còdol Dret començà a funcionar.</p> | 41.9822600,2.3198900 | 443659 | 4648030 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75752 | Barraca de Vallecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona | XX | L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. | <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> | 08116-54 | Camp de les Basses, 08510. | 41.9908800,2.3360700 | 445007 | 4648977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75753 | El Sanglas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XVIII | Està enrunada. | <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> | 08116-55 | Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. | <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> | 41.9813600,2.3239300 | 443993 | 4647928 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75754 | El Pla de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> | 08116-56 | Península del Pla de Sant Pau, 08510. | 41.9699200,2.3389600 | 445228 | 4646648 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||||
| 75755 | Mas de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XV | Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>Masia de planta irregular formada per dos cossos adossats més un seguit de construccions annexes. El cos principal és rectangular i consta de planta semi-soterrada, planta baixa i pis, amb la teulada de quatre vessants i doble ràfec de teula. A la façana principal destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, les llindes planes i els ampits de les finestres motllurats. A la façana de migdia hi ha adossada una escala d'un tram bastida amb maons i arrebossada, que dóna accés directament al pis. D'aquesta façana cal destacar que, situat a la cantonada sud-oest, a l'alçada del pis, un rellotge de sol amb data de 1681 inscrita i amb una creu de Malta decorativa. La façana de llevant presenta també obertures d'arc de llinda emmarcades en pedra. Per últim, la façana nord es troba protegida per una tanca de pedra que crea un pati. Aquesta tanca disposa d'un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, on s'aprecia incisa la data 1799 a la llinda. Dins d'aquest pati cal destacar una font bastida amb grans carreus, que presenta una paret vertical amb un coronament en punxa sobre el que està situat una esfera decorativa de pedra. La font porta gravada la data 1804 en baix relleu. Sota d'aquesta està ubicada una aixeta i sota l'aixeta una petita pica rectangular de pedra on va a parar l'aigua. També es pot apreciar un pou de pedra circular de bella factura, amb una teulada pròpia de dos aiguavessos, que es troba adossat a la façana de tramuntana. Cal destacar que en aquesta façana, a més de vàries obertures rectangulars (algunes d'elles tapiades), hi ha un portal d'accés d'arc a nivell, coronat per un gran òcul emblanquinat que es repeteix a la cantonada de ponent del mur. A l'extrem de ponent de la façana s'adossa un petit cos rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i dos pisos, que presenta un portal d'accés amb la data de 1843 inscrita a la llinda. L'interior presenta estances cobertes amb voltes de canó arrebossades i emblanquinades, a la planta soterrada. Segons la tradició oral, una de les estances fou antigament utilitzada de presó, tot i que actualment s'utilitza de magatzem. També és d'especial menció una gran sala d'estar, amb pintures murals i sostre embigat de fusta. Aquest edifici principal es troba bastit amb pedres desbastades, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Cal destacar que la masoveria La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal i que davant de la façana principal dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenten fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> | 08116-57 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9681400,2.3238800 | 443977 | 4646460 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75761 | Colònia Còdol-Dret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-codol-dret | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006. GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els edificis que formen la colònia estan enrunats i depenent del nivell del pantà, coberts per l'aigua. | <p>Restes dels antics edificis que formaven la colònia industrial Còdol-Dret. El lloc està presidit per una entrada formada per dos columnes bastides amb totxos i pedra que donen pas a una gran esplanada en la que encara es pot apreciar panys de parets arrebossats, paviments enrajolats i edificis mig enderrocats que foren absorbits pel cabal del riu quan es creà l'embassament de Sau. L'edifici que conserva més volum correspon a un immoble bastit amb pedra i arrebossat del que es pot apreciar a dues cantonades amb part de la planta baixa i part del pis amb les obertures d'arc escarser. D'altres edificis solament s'observa el sòcol i algun element, com és el cas d'una escala d'un tram bastida amb maons. Encara així gràcies a les fons documentals i als estudis realitzats sobre la colònia, hom pot descriure el traçat urbanístic de la colònia situant al centre del conjunt la fàbrica, i a banda i banda, paral·leles a aquesta, les cases adossades dels treballadors. Davant la fàbrica estava emplaçada una petita plaça, i a l'altra banda d'aquesta, la casa del director. A més a més la colònia arribà a disposar d'una cooperativa, un economat que després derivà a una botiga de comestibles, una escola situada darrera del jardí de casa del director, una fonda i un cafè situats al carrer del Patí o de Baix amb una sala de ball al costat, un dispensari, un safareig al costat de l'horta del director, una barberia, una perruqueria i una sabateria que eren dins la mateixa casa del barber, de la perruquera i del sabater, encara que si feia sol i bon temps no es descartaven treballar a l'aire lliure. També a l'aire lliure, a ponent de la casa rural del Sanglas Nou es va construir un camp de futbol durant l'època republicana, en el que va jugar el C. D. El Bosc, equip de la colònia.</p> | 08116-63 | Zona de la Colònia de Còdol-Dret, 08510. | <p>La colònia de Còdol-Dret fou bastida vers el 1862, i encara que no s'ha pogut documentar la Matrícula Industrial, tot indica que vers aquestes dates el complex tèxtil fou fundat per l'empresari Ròmul Bosch i Alsina. Vers el 1862 ja es tenen les primeres notícies històriques referents al permís d'una concessió d'aigües i ja el 27 de juliol de 1882 la societat Bosch, Llusá i Companyia rebé la concessió d'estatut de colònia. Pocs anys després, vers el 1904, es documenta que la colònia tributava per l'edifici fàbrica, 33 habitacions per obrers, un col·legi, un local per a montepío i una cantina. (CASTELLÀ, 2006: 32). El 1912 també tributava per una taverna, a més de tota la maquinària de la fàbrica, que en aquest període ja disposava de 110 telers mecànics senzills, 9878 fusos de filar, una màquina de parar, un taller d'ajustaments annex d' ¼ de cavall de vapor i una dinamo elèctrica per a ús propi, a més d'uns 228 treballadors censats al 1918. El creixement econòmic del sector propulsà la creació de la Unión Industrial Algodonera S. A. (UIASA) on el 1929, la colònia, ara dita Fábricas de Rómulo Bosch S.A. s'integrà. Aquesta societat va fusionar fins dotze diferents fàbriques. Els complexos anys de la Guerra Civil espanyola comportaren una estabilitat econòmica al sector caracteritzat per l'escassetat de cotó i energia elèctrica, agreujant els problemes d'atur i les tensions socials. Després que en aquest període la fàbrica fos assentament republicà, aquests, veient que la seva derrota era inevitable, decidiren cremar-la amb tot l'armament, abans d'abandonar-la al final de la guerra. Així, vers el 1939 la Unión Industrial Algodonera va tancar i vendre algunes de les seves fàbriques. No acabaren aquí les desgràcies pel Còdol-Dret, a més, després de ser reconstruïda, el 18 d'octubre de 1940 patí un aiguat que afectà la central elèctrica, dues cases i que destruí parcialment el canal. En aquest moment el número de treballadors havia descendit a 166. Vers el 1944 els accionistes de la Unión Industrial Algodonera decidiren vendre quasi la totalitat de les seves accions a la Unión Industrial Textil S. A. (UNITESA). Aquesta aposta suposà un altre fracàs econòmic a curt termini, en especial a partir de 1959. Finalment la colònia de Còdol-Dret tancà les seves portes al mes de febrer de 1964 després de ser expropiada a causà de la construcció de l'embassament de Sau deixant a l'atur 287 treballadors.</p> | 41.9812100,2.3277700 | 444311 | 4647909 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75762 | Pedrera de la font de la Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-fradera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | <p>Explotació geològica de gran extensió situada en diferents terrasses artificials en el vessant oriental de la península de Salou. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> | 08116-64 | Paratge de la Font de la Fradera, 08510. | <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas. Actualment l'explotació de la Pedrera coneguda com la Font de la Fradera (registre mine nº 2516) és a càrrec de l'empresa Güell-Reixach S. L.</p> | 41.9683000,2.3339400 | 444811 | 4646471 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75765 | Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> | 08116-67 | Mas Bac de Roda, 08510. | <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 1977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75767 | La Porteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porteria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular orientada al nord-est i teulada de quatre vessants. Està compost de planta soterrada, planta baixa i pis. A la dreta de l'edifici, a la alçada de la planta baixa, es pot apreciar una terrassa descoberta. A totes les façanes presenta obertures rectangulars decorades amb guardapols bastits amb maons massissos pintats de vermell i la porta principal presenta motllures decoratives que l'emmarquen. A la teulada presenta un ràfec esglaonat pintat de vermell. El conjunt presenta carreus vistos a les cantonades i la resta del parament està arrebossat, i a la planta baixa i al pis, pintat de groc.</p> | 08116-69 | Península de Salou, 08510. | <p>La Porteria forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Es troba situada a l'entrada de la colònia i era on el guarda hi era instal·lat. Posteriorment, quan la fàbrica deixar de funcionar, el guarda es traslladà a la situada davant seu, dita actualment la casa del Guarda.</p> | 41.9674300,2.3175500 | 443452 | 4646385 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75775 | Pont de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Pont situat a l'entrada de la colònia Salou. És d'una arcada de mig punt bastit majoritàriament amb pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter, encara que també es pot observar diferents maons en la part inferior de l'arc. En la seva part superior està asfaltat i es pot apreciar a banda i banda paretons de pedra coronats per carreus de grans dimensions.</p> | 08116-77 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici, encara que es lògic que es bastís a finals del segle XIX-principis del XX, moment que comença a funcionar la colònia.</p> | 41.9673200,2.3176000 | 443456 | 4646373 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75781 | Els Conills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-conills | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici destinat a l'ús ramader amb planta en forma de L orientat a llevant. Consta d'una sola planta i coberta de fibrociment a dos vessants. Presenta obertures rectangulars a totes les façanes. Tot el conjunt està arrebossat i alguna façana pintada de blanc.</p> | 08116-83 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> | 41.9744800,2.3160500 | 443334 | 4647169 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75784 | La Pallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisa | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Pallissa de planta rectangular orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb al carener perpendicular a la façana principal. Cal destacar a la façana principal, a la posterior i a la de ponent, obertures de mig punt protegides amb gelosies. Tota la construcció és de pedra i maó encara que arrebossada, excepte a les emmarcaments que són d'obra vista.</p> | 08116-86 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9746500,2.3158500 | 443318 | 4647188 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75785 | Cobert de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-salou | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XX | Ha perdut la coberta i amenaça runa. | <p>Edificació enrunada de planta rectangular orientada a ponent i emprada per usos ramaders a mode de cobert per animals. Consta d'una planta separada en dos àmbits i teulada d'una vessant, encara que ara està desapareguda. A la façana principal encara es poden apreciar els portals d'accés d'arc rebaixat amb els emmarcaments de maó. La resta de la construcció presenta grans carreus a les cantonades i pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter a la resta del parament.</p> | 08116-87 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1864 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9731100,2.3154600 | 443284 | 4647017 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-22 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||
| 75786 | Galliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner | XX | <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08116-88 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9752800,2.3157400 | 443309 | 4647258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75787 | Palanca de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou | <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. | <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> | 08116-89 | Península de Salou, 08510. | <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> | 41.9771000,2.3145600 | 443213 | 4647461 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 99|119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75788 | Pedrera de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | <p>Explotació geològica no molt extensa situada entre els masos de Sorralta i les Baumes. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> | 08116-90 | Zona de Sorralta, 08510. | <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge masienc és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas.</p> | 41.9701000,2.3101500 | 442841 | 4646687 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 123 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75789 | Rocòdrom de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocodrom-de-les-bruixes | <p>TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) 'Oci-Lleure-Esplai'. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&LG=CAT&B=M10</p> | XX | <p>Antiga cantera reconvertida en rocòdrom natural al aire lliure obert tot l'any. Es troba situat molt a prop del riu Ter, en un bell paratge. La roca és sorrenca i disposa fins a unes 42 vies de tots els graus, des de 4ª a 8è, amb preses picades i preses artificials. Dintre d'aquest es poden distingir tres zones: -Zona amb una placa inicial absolutament vertical i lliça on s'han equiparat unes 15 vies. -Zona de roca més natural on hi han preses enganxades i forats tallats, amb un total de 20 vies. -Zona amb una placa tombada de 7 vies d'adherència.</p> | 08116-91 | Zona de la Font de les Bruixes, 08510. | <p>Antigament aquest rocòdrom fou una zona d'extracció geològica.</p> | 41.9675400,2.3136100 | 443126 | 4646400 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75791 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII | L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> | 08116-93 | Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9835600,2.3467300 | 445884 | 4648157 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75794 | El pou de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-96 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75795 | El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> | 08116-97 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> | 41.9714500,2.3207300 | 443719 | 4646829 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75796 | Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XII-XX | <p>Ermita de planta rectangular amb capelles laterals i absis carrat capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó emblanquinada sostinguda als murs laterals, bastits en pedra desbastada disposada en filades més o menys regulars. La coberta de l'absis també és de canó, tot i que de dimensions més reduïdes que la volta de la nau. Les dues capelles laterals estan situades a la banda de tramuntana d'aquesta nau. La de l'extrem de ponent està coberta per una volta d'aresta emblanquinada i s'obre a la nau mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat. La capella de l'extrem de llevant, en canvi, està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. L'obertura cap a la nau és d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. Al bell mig del mur de migdia de la nau principal hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés al claustre del conjunt. La il·luminació es fa mitjançant una finestra rectangular oberta al mur de migdia del presbiteri i dues petites finestres atrompetades situades a la capella de llevant. Al fons de l'absis, la imatge de santa Magdalena està inserida dins d'una fornícula de mig punt oberta al mur. Tot el paviment interior del temple està bastit amb grans lloses de pedra ben desbastades. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Damunt seu hi ha una petita finestra de punt rodó adovellada i amb l'ampit de pedra. L'eix del carener està rematat per una creu llatina de pedra. Adossat entre l'absis i la capella lateral de l'extrem de llevant hi ha el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal. Està distribuït en tres nivells separats mitjançant cornises de pedra, amb un aparell de pedra irregular al nivell més baix i un parament de carreus de pedra ben desbastats als pisos superiors. A l'últim nivell s'obren quatre finestrals de mig punt per les campanes, rematats per petites creus de pedra situades a la cornisa de la coberta. La construcció està majoritàriament bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben escairats.</p> | 08116-98 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX, la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. El 1960 s'hi adossà el claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> | 41.9715100,2.3207100 | 443718 | 4646836 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat/Jacob Casquete Rodríguez | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75803 | El Sanglas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-vell | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos que formen una planta en forma d' L, envoltada per una tanca de pedra. El cos primigeni és de planta rectangular orientat llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal on s'aprecien dos llucanes, una a cada aiguavés. La façana principal presenta diferents obertures d'arc a llinda, on destaca una d'elles a l'alçada del pis, on es pot llegir a la llinda una inscripció amb la data de 1619. La façana de tramuntana presenta més obertures rectangulars emmarcades amb grans carreus. La façana posterior, orientada a ponent, presenta fins a dotze obertures de diferents mides d'arc de llinda, emmarcades amb grans carreus vistos, que es troben repartides en els diferents nivells del parament. Com a element remarcable, a la cantonada sud-oest presenta adossada una garita circular de pedra amb un cossi motllurat. La façana lateral de migjorn presenta més obertures d'arc a nivell on en destaca una amb la llinda inscrita amb l'any 1634 acompanyat de les sigles IHS i un creu. Tot aquest cos és arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut i es pot apreciar que és bastit amb pedres desbastades de mides grans i mitjanes que no formen fileres regulars i que estan lligades amb morter. Cal remarcar que les obertures, com ja s'ha comentat, estan bastides amb grans carreus vistos. El cos secundari està adossat pel seu lateral a la façana principal del cos primigeni, en els seu extrem sud. Aquesta és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. Aquest presenta un passadís d'orientació est-oest, cobert per una volta rebaixada, a l'alçada de la planta baixa, que connecta l'exterior de la masia amb l'espai que crea la planta en forma d'L i la tanca de pedra. La façana de tramuntana presenta una sola obertura a l'alçada de pis, d'arc a nivell amb una creu i la data 1708 inscrita a la llinda. A la façana de migjorn s'aprecien dos obertures més, també d'arc a nivell emmarcades amb carreus. Tot aquest cos és d'obra vista, bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana, que no arriben a formar fileres regulars i que estan lligades entre elles amb morter, exceptuant les obertures, on s'utilitzen carreus de bella factura. Per últim, cal esmentar que al parament de llevant d'aquest cos, se'n adossa un altre bastit amb pedra i disposat a mode de porxo amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08116-105 | Paratge dels Abeuradors, 08510. | <p>Antic mas anomenat els Angles, ubicat en un lloc privilegiat a dalt d'un turó del que es té constància documental ja des del segle XIV i es continua esmentant en diferents documents del segle XVI i XVII (ROVIRA 2005: 69, 76, 77). L'època d'esplendor econòmic dels Sangles, a deduir per l'arquitectura, deuria ser al segle XVII-XVIII quan es produí la reforma més gran de la casa, com ho testimonien les diferents dates que s'aprecien, que segurament fan referència a les diferents remodelacions i ampliacions del mas: 1619, 1634, 1708.</p> | 41.9743200,2.3366500 | 445041 | 4647138 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||||||
| 75815 | Claustre de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XX | <p>Claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de l'ermita de Santa Magdalena. Està format per quatre ales distribuïdes al voltant d'un petit pati rectangular central, que presenta un bassi de pedra circular al bell mig. Les ales són de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants, l'interior més llarg que l'exterior. S'obren al pati mitjançant quatre arcades de mig punt adovellades, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos, i que presenten els angles escairats. L'ala de tramuntana presenta un gran portal adovellat de mig punt, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, que comunica el claustre amb el temple. Al seu costat hi ha una espiera bastida amb carreus de pedra escairats i treballats, que dóna al presbiteri. L'ala de ponent, actual accés obert al claustre des de l'exterior, presenta un mur de poca alçada a mode de banc corregut, sobre el que s'assenten dos pilars bastits amb carreus desbastats, que sostenen la coberta del volum. Precedint l'ala de migdia hi ha un espai rectangular obert a mode d'atri, comunicat amb el claustre mitjançant quatre arcs de mig punt de les mateixes característiques que els anteriors. Pel que fa a l'ala de llevant, coberta per un sostre de bigues i llates de fusta idèntic al de la resta del claustre, cal mencionar el portal que el comunica amb l'exterior, situat a l'extrem de migdia del parament. Aquest és d'obertura rectangular per la cara interna, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'exterior, el portal és d'arc escarser i està bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell, amb la clau destacada. El paviment interior del claustre és bastit amb lloses de pedra desbastades. L'aparell és de pedra de mida mitjana desbastada, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb abundant morter. En determinades zones del parament hi ha fragments de material constructiu utilitzat per regularitzar.</p> | 08116-117 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Vers el 1955, l'ermita fou restaurada donat que durant la Guerra Civil quedà força malmesa. També es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. L'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena. En origen, aquest convent estava situat al final del carrer Manlleu de Vic. Posteriorment, vers el 1984, el claustre fou cobert amb teules, finalitzant així la seva construcció per part dels familiars de Baurier.</p> | 41.9714300,2.3207400 | 443720 | 4646827 | 1984 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75816 | Ara d'altar de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Ara d'altar situada a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'una taula d'altar monolítica de planta rectangular, que s'assenta damunt d'un basament de pedra lleugerament troncopiramidal. La taula presenta les cantonades arrodonides i un encaix rectangular en baix relleu damunt la seva superfície. Cal destacar, també damunt la taula, la presència d'una creu llatina de ferro restituïda situada damunt d'un capitell octogonal reaprofitat.</p> | 08116-118 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena.</p> | 41.9715900,2.3208300 | 443728 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | ||||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 | |||||||
| 75822 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-0 | XIX-XX | <p>Ermita de planta quadrangular integrada al bell mig de les dues filades de nínxols que conformen el cementiri de la població. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra desbastats, i la dovella clau destacada. Damunt del portal hi ha un òcul circular adovellat a mode de rosetó. La part inferior del parament presenta un sòcol del mateix tipus de pedra que basteix les obertures. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures, amb una creu de ferro al bell mig de la testera. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-124 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>No es tenen referències històriques d'aquesta construcció.</p> | 41.9924200,2.2957900 | 441672 | 4649174 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,58 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.