Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75811 Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> IV-V/XI El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent. <p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p> 08116-113 Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500. <p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg Física Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats. 84|85|92|80 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75823 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> XIII-XX <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> 08116-125 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 94|98|119|85 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75835 Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic XV <p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p> 08116-137 Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic <p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 93|85 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75836 Goigs de Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> 08116-138 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. 119|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75837 Document de segregació de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-segregacio-de-les-masies-de-roda <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVIII <p>El document original de la segregació dels municipis de les Masies de Roda i Roda de Ter, del 'despacho del Real Supremo Consejo de Castilla sobre la división de Jurisdicción del lugar de San Pedro de Roda' es conserva a l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda (AMMR), ubicat a l'Ajuntament de les Masies de Roda. En aquest es reflecteixen les posicions contràries i el perquè d'aquesta separació. Està datat vers el 1815, consta de 36 fulls i està firmat a la 'Ciudad de Vich' el 28 de gener de l'any esmentat.</p> 08116-139 Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. <p>Els precedents de la separació de Roda de Ter i les Masies de Roda són varis, però en grans termes, es poden resumir en tres apartats. D'una banda començà a aguditzar-se el procés d'industrialització, caracteritzat per una nova organització de treball i l'aparició dels primers edifici fàbrica. Això agreujà la separació entre els propietaris terratinents i els pagesos benestants de la societat rural i els comerciants, paraires i vilatans de la societat pre-industrial. D'altra banda sorgí una qüestió econòmica, donat que els ciutadans de Roda i els pagesos de les Masies tenien divergències respecte als impostos a pagar. Per últim caldria esmentar les diferències que sorgiren al formar els sometents (grups d'autodefensa formats per diversos pobles o particulars) i com es devien organitzar, quan havia de pagar cadascú i quants efectius havien d'aportar. S'ha de recordar que Catalunya es trobava dividida per les disputes entre la monarquia espanyola dels Borbons, encapçalats per la persona de Carles IV, i la França de la Convenció Republicana primer i napoleònica després. Això provoca que vers el desembre de 1802, l'Ajuntament de Sant Pere de Roda demanés al Consell de Castella la segregació dels termes, tot i que l'acord no es firmà fins el 8 de maig de 1803. Posteriorment a aquest principi d'acord, el 21 de gener de 1805 les Corts Espanyoles sancionaren la divisió de jurisdicció, i el 15 de juliol de 1805, el Reial Suprem Consell de Castellà donà el seu vist-i-plau. És per aquest motiu que cada any, pel 15 de juliol, des de l'Ajuntament s'organitzen actes de celebració de l'aniversari del municipi de les Masies de Roda.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 1815 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75844 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&amp;idSubF=324</p> XVIII-XIX El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> 08116-146 Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75845 Fons documental de l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-les-masies-de-roda <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n.d): 'Arxiu Municipal'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/Ajuntament/Arxiu_municipal/</p> XIX-XXI <p>L'arxiu municipal de Les Masies de Roda, actualment ubicat en un nou edifici annex a l'ajuntament, té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La seva documentació abasta des de l'any 1815 fins el 2010. A grans trets es poden destacar diferents fons que es troben a l'arxiu. D'una banda es troba tota la documentació pública relacionada amb l'administració local: hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, immobles, seguretat pública, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. D'altra banda també es té arxivat el fons judicial, on destaca el registre civil municipal del jutjat de pau des de 1871 fins al 2010. A l'arxiu també es tenen recollits dos fons privats d'importància molt rellevant al terme i relacionada amb les colònies tèxtils del Ter. Aquests són el fons privat de la colònia Còdol Dret (1918-2000) i el fons de la colònia Salou-Baurier (1939-1963). Cal destacar també el fons que es té respecte a la correspondència de la falange (FET i JONS) entre els anys 1966 i el 1971. Per últim, entre els diferents documents, s'ha de ressaltar el document de segregació de Roda de Ter i els goigs de Sant Salvador, que es tracten en fitxa pròpia.</p> 08116-147 Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. <p>El nou arxiu municipal fou traslladat a l'edifici annex del nou ajuntament l'any 2009, immoble que compleix tots els requisits necessaris per la classificació i conservació idònia dels documents antics i nous. Presenta una primera fase d'intervenció que es comença al 1998 i a partir del 2004 s'inicia el programa de manteniment. Des de l'any 2004 l'Arxiu Municipal de Masies de Roda forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-3.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75846 Fons d'imatges de les Masies de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-les-masies-de-roda <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda'. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Fons de fotografies antigues que foren escanejades i recopilades en suport CD-ROM i que actualment són dipositades a l'ajuntament de Les Masies de Roda i gestionades pel mateix. Arran de la redacció i posterior publicació de l'obra 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a Les Masies de Roda', sota la direcció de Raquel Castellà i Perarnau, es varen recopilar més de 700 fotografies, de les que es va fer una selecció de 400 per elaborar el llibre. Aquest recull gràfic es va fer gràcies a la col·laboració del veïns, més de 70 veïns diferents donaren desinteressadament fotos d'àlbums familiars/particulars, i d'altres provinents d'arxius, entre els que s'han de mencionar l'Arxiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, les Biblioteques Municipals de Roda de Ter i de Manlleu i el Taller de Memòria Històrica de Roda. Cal esmentar que també disposen d'un fons de fotografies actuals, on hi ha fotos del municipi relacionades amb les diverses festes populars, sopars i celebracions esportives.</p> 08116-148 Ajuntament de Les Masies de Roda, Ctra. de Roda a Manlleu. S/n. 08510 <p>La directora de l'obra fou Raquel Castellà i Perarnau, filla de les Masies de Roda, nascuda l'any 1987. En el moment de la publicació del llibre, l'any 2008, l'autor era encara estudiant d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. És l'autora del llibre 'Còdol-Dret, vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Arran d'aquest treball va aconseguir diferents premis entre els que destaquen el segon premi Narcis Feliu de la Penya de la Universitat de Vic; el Premi Bonaplata Joves que atorga el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya; premi Gerbert Rivium que adjudica l'Ajuntament de Ripoll al millor premi d'humanitats i ciències socials i el premi del 'XVIII Certamen de Jóvenes Investigadores', organitzat per 'L'Instituto de la Joventud (Injuve) del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales' i 'la Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte'.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75847 Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-municipal-de-roda-de-ter <p>AJUNTAMENT DE RODA DE TER (2009): 'Recursos'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/20091119.pdf DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n. D): 'XAM. Roda de Ter'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.diba.cat/opc/xam/08183.asp</p> XVIII-XX <p>Fons documental de l'arxiu municipal disposat a l'Ajuntament de Roda de Ter. Aquest abasta documentació tant anterior com posterior a la segregació de les Masies de Roda (1813). L'arxiu municipal de Roda de Ter disposa d'un fons documental generat pel mateix Ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa un total 274 metres lineals. Pel que respecta als documents relacionats amb Les Masies de Roda, es pot fer una primera divisió genèrica entre els que són anteriors a la segregació i els que són posteriors a aquesta. En el fons anterior a la segregació hi destaca documentació de l'Administració General de l'Alcadia (bans, edictes, avisos); correspondència general (militar, de l'ensenyament, eclesiàstiques, circulars, personals, etc.); llibre de comtes (recaptacions, pressupost per a obres, de misses i aniversaris, etc.); cadastre i fiscalitat; obres i urbanisme (comunicacions: camins, carreteres, ponts, ports); documents dels serveis militars (quintes, allistaments, lleves forçoses i prestació substitutòria); expedients generals; cens electoral i documentació sobre les eleccions (municipals, provincials, generals a les corts, senat i congrés). El fons posterior a la segregació no és, naturalment, tan extens. Entre la documentació es troben documents relacionats amb hisenda de l'any 1993 (manaments de pagament generals i de la Mancomunitat amb Les Masies de Roda) i un projecte d'obra titulat 'Proyecto Fábrica Serrat del Bach' de l'any 1949-1950.</p> 08116-149 Arxiu Municipal de Roda de Ter. Pl. Major,4. 08510, Roda de Ter <p>L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa 274 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: El dia 12 de novembre de 2009, l'Ajuntament de Roda de Ter va firmar un conveni amb l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per a l'actualització del inventari de l'arxiu municipal.</p> 41.9901400,2.3066000 442565 4648914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-3.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98|119|94 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75701 Can Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> XIX <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> 08116-3 La Prada, 08510 <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> 41.9831200,2.2995100 441972 4648139 1875 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75704 Creu de la carretera de Manlleu https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu XX <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> 08116-6 Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 41.9976400,2.3040200 442358 4649748 1936 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75717 La Serra dels Munts https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII-XVIII Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> 08116-19 A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> 41.9947300,2.3135000 443141 4649419 1779 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75718 La Teuleria del Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-del-torrent <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX La masia fou ampliada l'any 1971. Recentment ha estat reformada i arranjada. <p>Masia de planta irregular formada per diversos cossos adossats. L'edifici principal presenta la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés, d'arc rebaixat. A la part superior del parament hi ha el nom de la casa pintat en lletres vermelles i, més amunt, l'any de les últimes reformes, 1971. La construcció està arrebossada i emblanquinada. Adossat a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un cos annex de construcció més recent, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells, que conserva les bigues de fusta de la coberta. El conjunt el completen també altres edificacions destinades a l'activitat ramadera i com a magatzems. Són edificis bastits amb totxos i amb les cobertes de fibrociment. A pocs metres de distància del mas hi ha la casa nova.</p> 08116-20 Zona del Bac de Roda, 08510. <p>Tot i que segons el catàleg de béns del municipi la masia data de l'any 1850, en la relació de contribuents del terme de les Masies pel pagament del Reial Cadastre de l'any 1813, ja apareix catalogada com a 'Casas Nuevas'. Sembla ser que el nom de teuleria fa referència a l'antic ofici dels propietaris de l'edifici. En cap cas s'ha pogut aclarir si la construcció comptava amb un forn o bòbila per fabricar teules. Actualment no hi resideix ningú, encara que presenta un estat òptim per habitar-la.</p> 41.9910100,2.3042900 442375 4649012 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75718-foto-08116-20-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75722 Monòlit de Quiquet Ribas https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-quiquet-ribas <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2009). 'En record de Quiquet Ribas' a El Masienc, Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, número 5, Les Masies de Roda, p. 3.</p> XX <p>Monòlit format per dos prismes de marbre de base triangular, superposats i amb diferent orientació. El prisma inferior és llis i de dimensions més petites, mentre que el superior presenta tres plaques de metall a cada una de les seves cares. La principal ressa 'EL MUNICIPI DE LES MASIES DE RODA AL SEU ALCALDE FRANCESC RIBAS SANGLAS (QUIQUET)'. Aquesta placa està rematada per l'escut de la vila coronat. Les altres dues plaques fan referència a la gestió i trajectòria al servei del municipi: '30 ANYS DE GESTIÓ 1969-1999' i '30 ANYS DE DEDICACIÓ 1969-1999'.</p> 08116-24 Plaça d'en Quiquet, 08510. <p>El monòlit fou inaugurat el 3 d'octubre de 1999 en motiu dels 30 anys de Quiquet Ribas com alcalde del municipi. L'acte fou ofert per l'Ajuntament de les Masies de Roda i hi assistiren el propi homenatjat (que aleshores tenia 82 anys) i diverses personalitats del món de les institucions públiques, l'administració i l'esportiu, donada la seva vinculació amb el Futbol Club Barcelona.</p> 41.9960400,2.2957500 441672 4649576 1999 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75722-foto-08116-24-3.jpg Inexistent Minimalisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 118|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75723 Palanca de Malars https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-malars <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter.</p> XIX-XX L'estructura està en bones condicions, tot i que deixada degut a la seva falta d'ús. <p>Palanca que dóna accés a la colònia i fàbrica tèxtil de Malars (dins del terme municipal de Gurb), salvant el cabal del riu Gurri. De fet, una part de l'estructura pertany al terme de Gurb mentre que l'altra està dins del terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una passera elevada de ferro, amb barana inclosa, que comunica el camí de Malars amb els edificis de la colònia. L'accés des del camí es fa mitjançant unes escales d'obra. La passera està sostinguda per grans pilons troncocònics bastits en formigó i fixats dins la llera del riu i també a les ribes d'aquest.</p> 08116-25 Paratge de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>Encara que no es tenen referències històriques de l'any de la construcció de la palanca, la seva història va lligada amb la colònia de Malars. La colònia tèxtil de Malars fou una de les primeres fàbriques de la comarca i es documenta que el 1827 Gaspar demanà una nova concessió d'aigües per augmentar la producció de cardar cotó. Vers el 1837 el complex fabril fou incendiat pel carlí Tristany. Posteriorment fou rehabilitada i constava de 2 edificis i algunes cases amb maquinaria accionada amb energia hidràulica mitjançant rodes de fusta. En un principi la colònia era formada 25 habitatges i la fàbrica. Entre els edificis destacaven una església, un economat, una fonda i una escola. Actualment sols resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església. L'any 1996 va ser subhastada per 46 milions de pessetes.</p> 41.9837400,2.2917600 441330 4648213 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75723-foto-08116-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75724 Passera del torrent de la font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-font-de-la-teula XIX-XX <p>Passera situada damunt del torrent de la Font de la Teula, que comunica el paratge de la Guàrdia de les Masies de Roda amb la població de Roda de Ter. Està formada per tres grans lloses de pedra desbastades, actualment sostingudes per dues bigues de formigó.</p> 08116-26 Zona del Bac de Roda, 08510. 41.9873200,2.3041000 442356 4648603 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75724-foto-08116-26-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75725 Inscripció a Josep Casals y Callis https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-josep-casals-y-callis XX <p>Placa commemorativa que aprofita una gran roca situada al fons d'un talús, el qual finalitza a les aigües de l'embassament de Sau. La placa presenta una planta semicircular excavada a la roca i la següent inscripció: 'A.C.S EN JOSEPH CASALS Y CALLIS DE CASA CATALA DE VICH MORT NEGAT EN AQUESTA PLATJA A 6 D'AGOST DE 1901'. Està coronada per una creu de ferro situada a la part superior de la roca i es troba protegida per una barana de ferro.</p> 08116-27 Zona de la font de les Bruixes, 08510. 41.9694400,2.3116700 442967 4646612 1901 08116 Les Masies de Roda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75725-foto-08116-27-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 105|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75726 Pont del torrent de la font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-font-de-la-teula XVII-XVIII <p>Pont de pedra format per dues obertures rectangulars, una de mida força més gran que l'altra. Ambdues estan bastides en pedres desbastades, disposades en filades més o menys regulars, lligades amb morter. La de majors dimensions presenta una llosa de pedra a mode de llinda. El paviment actual està asfaltat.</p> 08116-28 Zona del Bac de Roda, 08510. 41.9898900,2.3041200 442360 4648888 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75726-foto-08116-28-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75728 Resclosa de l'Obra https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lobra <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> XIX L'edifici es troba en desús i la resclosa està molt malmesa, sobretot a la part central de l'estructura. <p>Resclosa de planta curvilínia disposada sobre el Ter i bastida damunt la roca que conforma la llera del riu. Aquesta roca està rebaixada antròpicament i presenta diversos encaixos de planta quadrada actualment en desús. Té una alçada aproximada d'uns dos metres i està construïda amb rierencs disposats en filades més o menys regulars, lligats amb ciment. Compta amb un seguit de pals de fusta que reforcen l'estructura, sobretot a la part central que és la que es troba més malmesa. La resclosa s'adossa al mur de ponent de l'edifici que albergava la comporta, situat a la riba nord del riu. L'edifici és de planta rectangular, distribuït en un sol nivell, i es fonamenta damunt la roca de la llera del riu. Està cobert per una volta rebaixada bastida en maons disposats a sardinell. Presenta una porta d'accés rectangular, situada al mur de llevant, bastida amb carreus de pedra ben desbastats i amb la llinda plana. A l'interior, el paviment està format per grans lloses de pedra de planta rectangular que cobreixen el canal, el qual circula per sota l'edifici. Per captar l'aigua procedent de la resclosa, a la part inferior del mur de ponent hi ha dues obertures d'arc escarser bastides amb grans carreus de pedra ben desbastats. El mur de llevant, en canvi, es fonamenta damunt d'un gran arc rebaixat bastit en maons disposats a sardinell, que permet que el canal surti de l'edifici i circuli fins a l'antiga fàbrica de l'Obra, situada al terme municipal de Roda de Ter. La construcció està bastida amb maons i còdols o rierencs lligats amb morter de calç. Destaca la cantonada sud-oest, donat que està bastida amb carreus de pedra ben desbastats.</p> 08116-30 Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>La resclosa recollia aigua per al funcionament de la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, la qual tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars, situada a poca distància d'aquesta. El canal per on circulava l'aigua es va construir entre el 1826 i el 1845.</p> 41.9860600,2.2934600 441473 4648470 1826 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75728-foto-08116-30-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75729 Resclosa de Malars https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-malars <p>· CONSORCI ALBA-TER (n. d.): La Ruta del Ter, seguint el curs del riu. Obtinguda el 15 febrer de 2010. http://www.rutadelter.cat</p> XIX-XX <p>La colònia de Malars pertany al terme municipal de Gurb, tot i que una part de la seva resclosa es troba dins del terme de les Masies de Roda. Aquest tram té una forma rectilínia i presenta actualment una de les comportes, probablement de descàrrega de fons. La resclosa està bastida en formigó i la comporta es correspon amb una estructura de formigó i ferro.</p> 08116-31 Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. <p>Possiblement ja existia una petita resclosa relacionada amb l'antic molí fariner i draper inicial. La resclosa actual es va rehabilitar entre el 1986 i el 1990. L'empresa constructora va ser Prat i Homs de Vic. Durant els segles XIX-XX, la resclosa s'utilitzava per agafar aigua per a la fàbrica tèxtil de Malars. Des del 1996, l'aigua s'agafa per produir electricitat.</p> 41.9854300,2.2891700 441117 4648403 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75729-foto-08116-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75734 Pou de glaç de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-salou <p>CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2008). 'Pou de glaç de Salou' a El Masienc, butlletí informatiu de Les Masies de Roda, núm 2, Les Masies de Roda, pp. 26-28. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1982.</p> XVI-XVII A l'interior hi han deixalles i l'exterior està recobert de vegetació que no deixa apreciar l'element. <p>Pou de glaç semisoterrat de planta circular i tronc cilíndric amb volta de cúpula que es troba adossat a un marge en un desnivell del terreny a prop del torrent de Tavèrnoles. Disposa d'una única porta d'accés d'arc a nivell de 1'10 metres d'amplada per 1'40 metres d'alçada que es troba orientada al sud-est. L'interior té una profunditat de 8,23 metres i 6m de dimàtre. A la cúpula el parament encara conserva part del arrebossat, que en la resta del pany interior s'ha perdut. El pou actualment està recobert de terra i vegetació quedant amagat i formant un petit turonet on només es pot contemplar la porta.</p> 08116-36 Península de Salou, 08510. <p>La utilització dels pous de glaç, vers la fi de la edat mitjana i sobretot a l'inici de la època moderna, passa de ser un producte de luxe a convertir-se en un element necessari en la vida quotidiana. Això provoca que la construcció de pous de glaç s'estengui i que amb el temps es converteixi en una de les activitats preindustrials més importants per a la gent de la muntanya. Encara que els estudis no donen una cronologia absoluta, la historiadora Castellà i Perarnau (CASTELLÀ, 2008: 28) apunta més a una cronologia del segle XVI-XVII més que la tradicional del segle XVIII que se li ha atorgat. Durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Per l'obtenció del gel calia en primer lloc tenir a prop aigua estancada per tal que es pogués gelar. Aquesta aigua es trobava en el torrent que transcórrer a pocs metres del pou o en la proximitat del riu Ter. Una vegada l'aigua s'havia gelat i havia assolit un gruix d'uns 20cm es procedia o bé a trancar-lo amb ajuda de palanques, tràmecs, cordes, bastons, magalls o masses, donant com a resultat mides i pesos irregulars o es tallava amb serres similars a les de fuster i amb l'ajuda de motlles es podien obtenir blocs de tipus molt més regular. Un cop tallats es transportaven cap el pou. El gel s'extreia del pou i es carregava en sàrries de fusta, ben tapades amb boll i recoberts amb sacs i era transportat en el seu lloc de destí generalment a les poblacions veïnes o a grans ciutats on el comerç d'aquest producte tenia una gran demanda. L'abandó dels pous de glaç es produir a les darreries del segles XIX, amb l'aparició del gel artificial. L'octubre de 2010 es va portar a terme una restauració del pou de glaç, consistent en la neteja de l'entorn i del camí d'accés, la consolidació de l'estructura i adeqüació per fer visites a l'interior. A càrrec de l'Ajuntament de les Masies de Roda amb col·laboració del Consorci Alba-Ter.</p> 41.9661000,2.3210100 443738 4646235 08116 Les Masies de Roda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75734-foto-08116-36-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez L'Ajuntament de les Masies de Roda i el Consorci Alba Ter han signat un conveni l'any 2010 per a l'arranjament del pou de glaç de Salou, així com la neteja de l'entorn i del camí d'accés des de la carretera. Amb aquesta actuació s'ha deixat al descobert la cúpula del pou de glaç , mostrant totalment el seu volum. S'han rejuntat totes les juntes de pedra del pou i s'ha col·locat una escala interior per fer-lo visitable. L'Ajuntament de les Masies de Roda ha signat un conveni de cessió d'ús de l'àmbit del Pou del Glaç amb la companyia mercantil REDICASA, propietària de la finca on està ubicat el pou de glaç, que el cedeix a l'Ajuntament de les Masies de Roda durant 30 anys, per tal que es rehabiliti i es mantingui l'entorn en condicions adequades per als visitants. L'execució d'aquesta actuació ha obtingut una part de subvenció subvencionats a través del projecte de Taller Transfronterer de l'Aigua II, cofinançat pel Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra, Iniciativa Comunitària Interreg. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75736 Monument a l'Estatut de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lestatut-de-catalunya <p>AA.DD. (2010): 'Les Masies de Roda regalarà al Parlament el monument original de l'Estatut de Sau', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, pàg 7. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Monument commemoratiu format per una escultura de bronze en la que es representa una dona jove amb els braços en alt subjectant un nadó que té el braços oberts. Aquesta està sobre una peanya de planta rectangular on es pot llegir ESTATUT 1978. Darrera aquesta es pot apreciar un monòlit format per quatre columnes bastides amb la tècnica de la maçoneria emprant totxo vermell que representen les quatre barres de la bandera de Catalunya. A la part posterior de les quatre columnes s'aprecia un motiu en baix-relleu on surten representades diferents homes i dones amb vestits típics regionals que simbolitzen el poble català. A un metre i escaig a la dreta de l'escultura, al nivell del terra, sobre una pedra, hi ha una placa de metall amb una inscripció incisa que diu: EL POBLE CATALÀ / EN RECONEIXENÇA A L'AVANTPROJECTE / D'ESTATUT DE CATALUNYA, / CONEGUT PER L'ESTATUT DE SAU, / REDACTAT EN AQUEST PARADOR / PER LA COMISSIÓ DELS VINT, / ENTRE EL 12 I EL 15 DE SETEMBRE DE 1978.</p> 08116-38 Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. <p>L'escultura anomenat Monument a l'Estatut de Catalunya és, com el seu mateix nom indica, un monument commemoratiu de la redacció de l'Estatut de Catalunya que es portà a terme en el Parador Nacional de Turisme del Bac de Sau, lloc on s'instaurà l'element moble. El monòlit, dissenyat per l'escultor Josep Ricart, fou erigit amb la intenció de crear un vincle de germanor entre tots els pobles de Catalunya, per aquesta raó es recollí dintre d'una arqueta, de manera simbòlica, terra de diferents municipis. El monument fou inaugurat el 3 d'octubre de 1982 amb la presència del llavors President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley i el president de la Comissió dels Vint, Josep Andreu i Abelló, l'alcalde de les Masies de Roda i la majoria dels parlamentaris que participaren en la redacció de l'Estatut i altres personalitats rellevants de Catalunya. Actualment, l'ajuntament ha fet restaurar l'escultura de terracota que presideix el monument i fer-ne una reproducció en bronze, com ja s'havia previst en un primer moment. L'ajuntament de les Masies de Roda ha optat per obsequiar l'original al Parlament de Catalunya.</p> 41.9799500,2.3619700 447143 4647747 1982 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75736-foto-08116-38-3.jpg Inexistent Avantguardes|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Josep Ricart 107|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75744 Barraca de pastor del puig de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-del-puig-de-conangle XX <p>Barraca de pastor de planta rectangular i teulada a dos vessants. Aquesta ha estat bastida mitjançant pedra mitjana i gran ,algunes treballades, i altres sense treballar, lligades amb morter. La teulada presenta un embigat de fusta sobre la que es disposen lloses de pedra. Sobre aquestes es pot apreciar una capa de morter que la cobreix totalment. L'accés és a través d'una obertura rectangular orientada a migdia. A l'interior disposa d'un banc de fusta bastit amb un tronc d'arbre sostingut per un parell de pedres a cada extrem.</p> 08116-46 Puig de Conangle, 08510. 41.9707400,2.3267800 444220 4646747 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75744-foto-08116-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Barraca de pastor emplaçada en el planell a dalt del turó de Puig Marqués. S'accedeix pel corriol que va al Castell de S'Avellana. Una vegada s'arribat al Castell cal continuar muntanya amunt fins al planell. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75750 Pont de Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-codol XIX-XX L'immoble està envoltat de bardissa i no es pot apreciar bé. Caldria desbrossar-lo. <p>Pont emplaçat a l'actual carretera de Còdol a Tavèrnoles. Presenta un arc de mig punt i està bastit amb pedra desbastada i lligada amb morter, formant fileres irregulars. Actualment està asfaltat per sobre i envoltat per bardissa cosa que dificulta poder apreciar l'element.</p> 08116-52 Paratge de Serra Llarga, 08510. <p>El pont fou construït en l'època que la fàbrica del Còdol Dret començà a funcionar.</p> 41.9822600,2.3198900 443659 4648030 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75751 Placa Josep Maria Castellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-josep-maria-castella <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 12. CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2007): Una denúncia colpidora: 'En la mort del meu avi, Josep Maria Castellà...'. Obtinguda el 10 de maig de 2010. http://www.osona.com/noticia/2149/vota/4/1266103106</p> XXI <p>Placa commemorativa rectangular bastida amb marbre de color negre. Aquesta és dedicada a Josep Maria Castellà Suriñach. Té una inscripció amb lletres blanques on hom pot llegir: A LA MEMÒRIA DE / JOSEP Mª CASTELLÀ SURIÑACH, / AMB GRATITUd PER LA / SEVA DEDICACIÓ A LA FESTA / DE SANT SALVADOR / 13 DE MAIG DE 2007 / AMICS DE SANT SALVADOR / AMB LA COL·LABORACIÓ DE / L'AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA</p> 08116-53 Ermita de Sant Salvador de l'Horta, 08510 <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en rècord a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se li homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> 41.9820800,2.3233500 443946 4648008 2007 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Actualment la placa de marbre es troba a l'interior de l'Ermita de Sant Salvador, guardada darrera de l'altar. Per l'aplec de Sant Salvador, la placa és exposada a l'exterior, a sobre d'un monòlit de grans dimensions que es troba a escaigs metres de la façana principal. 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75752 Barraca de Vallecona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona XX L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> 08116-54 Camp de les Basses, 08510. 41.9908800,2.3360700 445007 4648977 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75753 El Sanglas Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVII-XVIII Està enrunada. <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> 08116-55 Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> 41.9813600,2.3239300 443993 4647928 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75754 El Pla de Sant Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> 08116-56 Península del Pla de Sant Pau, 08510. 41.9699200,2.3389600 445228 4646648 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75761 Colònia Còdol-Dret https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-codol-dret <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006. GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX Els edificis que formen la colònia estan enrunats i depenent del nivell del pantà, coberts per l'aigua. <p>Restes dels antics edificis que formaven la colònia industrial Còdol-Dret. El lloc està presidit per una entrada formada per dos columnes bastides amb totxos i pedra que donen pas a una gran esplanada en la que encara es pot apreciar panys de parets arrebossats, paviments enrajolats i edificis mig enderrocats que foren absorbits pel cabal del riu quan es creà l'embassament de Sau. L'edifici que conserva més volum correspon a un immoble bastit amb pedra i arrebossat del que es pot apreciar a dues cantonades amb part de la planta baixa i part del pis amb les obertures d'arc escarser. D'altres edificis solament s'observa el sòcol i algun element, com és el cas d'una escala d'un tram bastida amb maons. Encara així gràcies a les fons documentals i als estudis realitzats sobre la colònia, hom pot descriure el traçat urbanístic de la colònia situant al centre del conjunt la fàbrica, i a banda i banda, paral·leles a aquesta, les cases adossades dels treballadors. Davant la fàbrica estava emplaçada una petita plaça, i a l'altra banda d'aquesta, la casa del director. A més a més la colònia arribà a disposar d'una cooperativa, un economat que després derivà a una botiga de comestibles, una escola situada darrera del jardí de casa del director, una fonda i un cafè situats al carrer del Patí o de Baix amb una sala de ball al costat, un dispensari, un safareig al costat de l'horta del director, una barberia, una perruqueria i una sabateria que eren dins la mateixa casa del barber, de la perruquera i del sabater, encara que si feia sol i bon temps no es descartaven treballar a l'aire lliure. També a l'aire lliure, a ponent de la casa rural del Sanglas Nou es va construir un camp de futbol durant l'època republicana, en el que va jugar el C. D. El Bosc, equip de la colònia.</p> 08116-63 Zona de la Colònia de Còdol-Dret, 08510. <p>La colònia de Còdol-Dret fou bastida vers el 1862, i encara que no s'ha pogut documentar la Matrícula Industrial, tot indica que vers aquestes dates el complex tèxtil fou fundat per l'empresari Ròmul Bosch i Alsina. Vers el 1862 ja es tenen les primeres notícies històriques referents al permís d'una concessió d'aigües i ja el 27 de juliol de 1882 la societat Bosch, Llusá i Companyia rebé la concessió d'estatut de colònia. Pocs anys després, vers el 1904, es documenta que la colònia tributava per l'edifici fàbrica, 33 habitacions per obrers, un col·legi, un local per a montepío i una cantina. (CASTELLÀ, 2006: 32). El 1912 també tributava per una taverna, a més de tota la maquinària de la fàbrica, que en aquest període ja disposava de 110 telers mecànics senzills, 9878 fusos de filar, una màquina de parar, un taller d'ajustaments annex d' ¼ de cavall de vapor i una dinamo elèctrica per a ús propi, a més d'uns 228 treballadors censats al 1918. El creixement econòmic del sector propulsà la creació de la Unión Industrial Algodonera S. A. (UIASA) on el 1929, la colònia, ara dita Fábricas de Rómulo Bosch S.A. s'integrà. Aquesta societat va fusionar fins dotze diferents fàbriques. Els complexos anys de la Guerra Civil espanyola comportaren una estabilitat econòmica al sector caracteritzat per l'escassetat de cotó i energia elèctrica, agreujant els problemes d'atur i les tensions socials. Després que en aquest període la fàbrica fos assentament republicà, aquests, veient que la seva derrota era inevitable, decidiren cremar-la amb tot l'armament, abans d'abandonar-la al final de la guerra. Així, vers el 1939 la Unión Industrial Algodonera va tancar i vendre algunes de les seves fàbriques. No acabaren aquí les desgràcies pel Còdol-Dret, a més, després de ser reconstruïda, el 18 d'octubre de 1940 patí un aiguat que afectà la central elèctrica, dues cases i que destruí parcialment el canal. En aquest moment el número de treballadors havia descendit a 166. Vers el 1944 els accionistes de la Unión Industrial Algodonera decidiren vendre quasi la totalitat de les seves accions a la Unión Industrial Textil S. A. (UNITESA). Aquesta aposta suposà un altre fracàs econòmic a curt termini, en especial a partir de 1959. Finalment la colònia de Còdol-Dret tancà les seves portes al mes de febrer de 1964 després de ser expropiada a causà de la construcció de l'embassament de Sau deixant a l'atur 287 treballadors.</p> 41.9812100,2.3277700 444311 4647909 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75762 Pedrera de la font de la Fradera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-fradera <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> <p>Explotació geològica de gran extensió situada en diferents terrasses artificials en el vessant oriental de la península de Salou. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> 08116-64 Paratge de la Font de la Fradera, 08510. <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas. Actualment l'explotació de la Pedrera coneguda com la Font de la Fradera (registre mine nº 2516) és a càrrec de l'empresa Güell-Reixach S. L.</p> 41.9683000,2.3339400 444811 4646471 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75763 La joca del corb marí https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joca-del-corb-mari <p>AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica de les espècies d'ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, 2009. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XX <p>A Les Masies de Roda, a la vessant oriental de la península de l'Esquerda, hi ha situada una joca en un marge dels riu Ter. Aquesta consisteix en una zona on els últims anys hi nidifiquen entre 60 i 100 individus dels quals un 75% són adults i un 30% d'aquests estan anellats.</p> 08116-65 Península de l'Esquerda, 08510. <p>Al món hi han registrades 40 espècies de corbs marins, encara que a la Europa occidental i, en concret a la península Ibèrica, solament hi han dues espècies: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). A la zona d'Osona i en concret a la joca de les Masies de Roda, solament es troba el corb marí gros. És una au migratòria que es cria al nord i centre d'Europa i que hiverna al sud. Segons la FAO des de l'any 1970 fins al 2000 el corb marí ha augmentat de 9900 a 217000 individus, una superpoblació perjudicial per a la pesca i l'agricultura. A Catalunya el nombre d'individus al 2006 eren de 13000. L'individu sol pesar uns 2 kg., amb una envergadura amb les ales esteses d'uns 14 cm. i uns 90 cm. de llargada. És 'negre amb reflexes tornassolats, amb un bec llarg acabat en punxa corbada cara avall amb les comissures grogues i les galtes blanques, amb els ulls verds i unes potes negres que acaben en quatre dits units per la membrana interdigital que els dona una gran potencia per a nedar. A finals d'hivern se'ls posa plomatge nupcial, bàsicament en dos detalls: als flancs a sota les ales i a sobre els peus els surt a cada banda unes taques blanques i al cap, la nuca i al coll unes plomes també blanques de que en surt una cresta negre central, però al cap i al clatell i de cara enrere no com l'emplomallat que les te quasi al front i de cara endavant' (AYMERICH, 2009). Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niden en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.</p> 41.9755300,2.3136500 443136 4647287 08116 Les Masies de Roda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La joca no és en un lloc concret, sino en la vessant oriental de la península de l'Esquerda, en la zona entre la resclosa de Salou i la palanca de Salou. 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75764 Resclosa dels Molins https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-molins <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La passera està trencada i l'interior de l'edifici molt deixat. <p>Assut obrat amb formigó i ferro que es troba situat transversalment sobre el riu Ter, entre la zona de la font de Molins i la península de l'Esquerda. Està format per un coronament i un vessador de formigó sobre els que es basteixen tres cadirals de planta rectangular previstos d'un element d'obturació metàl·lic d'obertura manual, emprat per a impedir o regular el pas de l'aigua. A la mateixa alçada i en línia amb aquests es pot apreciar dos blocs més de planta ovalada i obrats amb formigó que serveixen per assentar-hi, juntament amb els cadirats, una palanca de ferro forjat que passaria per sobre del riu. Actualment la passera està trencada i no es pot ser utilitzada per passar d'un costat a l'altre del riu. Cal esmentar que a la banda de llevant de la passera es troba situat un edifici des d'on es controlava el nivell del riu i s'adequaven les obertures segons el cabal d'aquest. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent i bastit en el desnivell que presenta el vessant occidental de la península de l'Esquerda. Consta de planta soterrada, planta baixa i coberta d'obra a dos vessant amb el carener en paral·lel a la façana. A la façana principal presenta dos grans finestrals rectangulars trigeminats i un gran portal d'accés d'arc de mig punts. A la façana de migjorn presenta adossada una escala de tres trams a escaire obrada amb de formigó. A la façana de tramuntana presenta tres petites obertures de mig punt esbiaixades. Per últim la façana posterior dona al talús d'un terraplè i no presenta cap obertura. Tota l'obra està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08116-66 Península de l'Esquerda, 08510. <p>La construcció de la resclosa de Molins està relacionada amb la construcció del pantà de Sau. Aquest fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya S.A. a partir del 1949 i finalment fou inaugurat el 1962. És lògic pensar que les dues obres són contemporànies.</p> 41.9758900,2.3099900 442833 4647330 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75765 Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> 08116-67 Mas Bac de Roda, 08510. <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> 41.9890600,2.3058600 442503 4648795 1977 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75766 Colònia Salou-Baurier https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-salou-baurier <p>GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou inaugurada el 6 d'abril de 1964 i tancà l'any 1963. En el seu moment d'esplendor màxim arribà a tenir els següents immobles: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres residencials de la família Baurier (el Castell Nou, la Vil·la Antònia i la Vil·la Marie), la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè, la sala de festes i la fàbrica. Abans de tancar arribà a tenir més de 200 treballadors que hi residien dintre. Els edificis són de caire noucentista, influenciats per l'arquitectura francesa i pels models clàssics dels palaus italians.</p> 08116-68 Península de Salou, 08510. <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9749300,2.3156900 443305 4647219 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La colònia Salou-Baurier està emplaçada a la riba del Ter. Per arribar-hi s'ha d'anar per la carretera que va de Roda de Ter a Tavèrnoles, i prendre un trencall senyalitzat a mà esquerre. Encara que la colònia com a conjunt no està protegida, si ho estan la majoria dels edificis que la composen, 102|106|116|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75775 Pont de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Pont situat a l'entrada de la colònia Salou. És d'una arcada de mig punt bastit majoritàriament amb pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter, encara que també es pot observar diferents maons en la part inferior de l'arc. En la seva part superior està asfaltat i es pot apreciar a banda i banda paretons de pedra coronats per carreus de grans dimensions.</p> 08116-77 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici, encara que es lògic que es bastís a finals del segle XIX-principis del XX, moment que comença a funcionar la colònia.</p> 41.9673200,2.3176000 443456 4646373 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75781 Els Conills https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-conills <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Edifici destinat a l'ús ramader amb planta en forma de L orientat a llevant. Consta d'una sola planta i coberta de fibrociment a dos vessants. Presenta obertures rectangulars a totes les façanes. Tot el conjunt està arrebossat i alguna façana pintada de blanc.</p> 08116-83 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9744800,2.3160500 443334 4647169 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75784 La Pallisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisa <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Pallissa de planta rectangular orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb al carener perpendicular a la façana principal. Cal destacar a la façana principal, a la posterior i a la de ponent, obertures de mig punt protegides amb gelosies. Tota la construcció és de pedra i maó encara que arrebossada, excepte a les emmarcaments que són d'obra vista.</p> 08116-86 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9746500,2.3158500 443318 4647188 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75785 Cobert de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XX Ha perdut la coberta i amenaça runa. <p>Edificació enrunada de planta rectangular orientada a ponent i emprada per usos ramaders a mode de cobert per animals. Consta d'una planta separada en dos àmbits i teulada d'una vessant, encara que ara està desapareguda. A la façana principal encara es poden apreciar els portals d'accés d'arc rebaixat amb els emmarcaments de maó. La resta de la construcció presenta grans carreus a les cantonades i pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter a la resta del parament.</p> 08116-87 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1864 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9731100,2.3154600 443284 4647017 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-22 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75786 Galliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner XX <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08116-88 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9752800,2.3157400 443309 4647258 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75787 Palanca de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> 08116-89 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9771000,2.3145600 443213 4647461 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 99|119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75788 Pedrera de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-baumes <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> <p>Explotació geològica no molt extensa situada entre els masos de Sorralta i les Baumes. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> 08116-90 Zona de Sorralta, 08510. <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge masienc és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas.</p> 41.9701000,2.3101500 442841 4646687 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 123 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75789 Rocòdrom de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocodrom-de-les-bruixes <p>TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) 'Oci-Lleure-Esplai'. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&amp;LG=CAT&amp;B=M10</p> XX <p>Antiga cantera reconvertida en rocòdrom natural al aire lliure obert tot l'any. Es troba situat molt a prop del riu Ter, en un bell paratge. La roca és sorrenca i disposa fins a unes 42 vies de tots els graus, des de 4ª a 8è, amb preses picades i preses artificials. Dintre d'aquest es poden distingir tres zones: -Zona amb una placa inicial absolutament vertical i lliça on s'han equiparat unes 15 vies. -Zona de roca més natural on hi han preses enganxades i forats tallats, amb un total de 20 vies. -Zona amb una placa tombada de 7 vies d'adherència.</p> 08116-91 Zona de la Font de les Bruixes, 08510. <p>Antigament aquest rocòdrom fou una zona d'extracció geològica.</p> 41.9675400,2.3136100 443126 4646400 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75790 Baumes del Colom Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-colom-gros <p>Conjunt de balmes situades la riba esquerre del Ter. Es tracta d'unes cavitats no gaire pronunciades que es troben ubicades a l'extrem septentrional de la Baga de la Bruguera a una alçada d'aproximadament 450 metres. El lloc està format per gresos calcaris que forment els plans inclinats on es situen les balmes; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren a període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> 08116-92 Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. <p>El Bartonià és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> 41.9699200,2.3389600 445228 4646648 08116 Les Masies de Roda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-3.jpg Inexistent Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. 124 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75791 La Baga https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVII L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> 08116-93 Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> 41.9835600,2.3467300 445884 4648157 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75794 El pou de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-96 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75795 El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-97 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75806 L'Esquerda: àrea experimental del graner https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-area-experimental-del-graner <p>MUSEU DE L'ESQUERDA (n.d). 'L'Àrea experimental', Obtinguda el 25 de maig de 2010. http://www.lesquerda.cat/ OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> XX <p>L' Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l'Esquerda (ÀREA) és un espai situat a tramuntana del Jaciment Arqueològic de l'Esquerda on, des de l'any 1991, paral·lelament a les diferents campanyes d'excavació, es porta a terme un programa d'investigació basat en l'arqueologia experimental. Així doncs, en base a la documentació i estudis extrets de l'excavació d'un graner medieval incendiat els segles XII-XIII, s'han plantejat una sèrie d'hipòtesis que es contrastaren mitjançant l'estudi empíric. El fet que el graner es trobés ple en el moment de produir-se l'incendi ha possibilitat l'estudi detallat de les llavors que contenia i ha impulsat la realització de dues línies de recerca: l'experimentació en agricultura i l'experimentació en sistemes i tècniques de construcció. L'Àrea compta amb la següent infraestructura: Un Taller-Laboratori dedicat exclusivament al seguiment i suport de les excavacions (magatzem per a les eines, local per a netejar i siglar el material, taller de restauració, etc); una zona d'experimentació agrícola; una Estació Meteorològica Automàtica per al control de les collites; una rèplica exacta del graner a escala real per experimentar els processos de construcció i d'estocatge de cereals a l'Edat Mitjana i, per últim, un fornal i un forn per experimentar també amb els processos metal·lúrgics.</p> 08116-108 Península de l'Esquerda, 08510. <p>El programa d'arqueologia experimental s'inicià l'any 1991 fruit de l'excavació, uns anys abans, d'un graner del segles XII-XIII incendiat. El projecte, aprovat i subvencionat pel MICINN està emmarcat en la línia de recerca de la Universitat de Barcelona, i es fa en col·laboració amb la Butser Ancient Farm, un centre de recerca anglès pioner en aquest tipus d'estudis.</p> 41.9758500,2.3125600 443046 4647323 08116 Les Masies de Roda Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/fitxes/08116/108/foto-08116-108-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75808 El Roc de la Llum https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> 08116-110 Collet de Casserres, 08510. <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75809 Llegendes del Sant Nin de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> 08116-111 Collet de Casserres, 08510. <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75810 Llegendes del monestir de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> 08116-112 Collet de Casserres, 08510. <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/