Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75717 | La Serra dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-dels-munts | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | Els revestiments exteriors de les façanes estan força degradats. | <p>Masia de planta quadrada, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular que únicament conserva la llinda plana de pedra, la qual presenta la següent inscripció: '1779 JUAN VILAMALA MUNT'. La resta d'obertures han estat reformades i, actualment, presenten els emmarcaments arrebossats. Cal mencionar que conserva les bigues de fusta de la coberta, les quals sostenen el voladís. La construcció és bastida en pedra lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors estan arrebossats. S'observen diverses refeccions bastides en maons. Adossat a la cantonada sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, de cronologia més recent. Està bastit amb maons i en origen es destinà a les tasques agrícoles del mas. El conjunt el formen també uns coberts construïts amb obra i amb la coberta de fibrociment, on es desenvolupa l'activitat ramadera. A escassa distància hi ha la casa nova, bastida al segle XX.</p> | 08116-19 | A uns 200 metres al nord del terme de Roda de Ter, entre el mas Puigcendre i el Pla de Roda, 08510. | <p>El seu origen es remunta al segle XV, tot i que la llinda és d'època força més tardana. Després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el Mas Serradamunt com a propietat de Jacint Mur. En origen, la planta baixa era destinada a estable mentre que al pis hi havia els dormitoris. Actualment, la casa és propietat dels antics masovers que la treballaven, els quals van comprar la finca als amos del Pla.</p> | 41.9947300,2.3135000 | 443141 | 4649419 | 1779 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75717-foto-08116-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75846 | Fons d'imatges de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-les-masies-de-roda | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda'. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Fons de fotografies antigues que foren escanejades i recopilades en suport CD-ROM i que actualment són dipositades a l'ajuntament de Les Masies de Roda i gestionades pel mateix. Arran de la redacció i posterior publicació de l'obra 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a Les Masies de Roda', sota la direcció de Raquel Castellà i Perarnau, es varen recopilar més de 700 fotografies, de les que es va fer una selecció de 400 per elaborar el llibre. Aquest recull gràfic es va fer gràcies a la col·laboració del veïns, més de 70 veïns diferents donaren desinteressadament fotos d'àlbums familiars/particulars, i d'altres provinents d'arxius, entre els que s'han de mencionar l'Arxiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, les Biblioteques Municipals de Roda de Ter i de Manlleu i el Taller de Memòria Històrica de Roda. Cal esmentar que també disposen d'un fons de fotografies actuals, on hi ha fotos del municipi relacionades amb les diverses festes populars, sopars i celebracions esportives.</p> | 08116-148 | Ajuntament de Les Masies de Roda, Ctra. de Roda a Manlleu. S/n. 08510 | <p>La directora de l'obra fou Raquel Castellà i Perarnau, filla de les Masies de Roda, nascuda l'any 1987. En el moment de la publicació del llibre, l'any 2008, l'autor era encara estudiant d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. És l'autora del llibre 'Còdol-Dret, vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Arran d'aquest treball va aconseguir diferents premis entre els que destaquen el segon premi Narcis Feliu de la Penya de la Universitat de Vic; el Premi Bonaplata Joves que atorga el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya; premi Gerbert Rivium que adjudica l'Ajuntament de Ripoll al millor premi d'humanitats i ciències socials i el premi del 'XVIII Certamen de Jóvenes Investigadores', organitzat per 'L'Instituto de la Joventud (Injuve) del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales' i 'la Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte'.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 75842 | Font de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolivera | XIX-XX | El terreny on està emplaçada la font està ple de bardissa que dificulta el seu accés i ús. | <p>Font natural obrada que es troba en un paratge obac i ple de bardissa, dificultant la seva localització. Presenta un dipòsit rectangular a la roca que presenta una obertura precedida per dues columnes d'uns 50 centímetres d'alçada per 20 centímetres d'amplada bastides amb maó vermell. Damunt d'aquestes hi ha una coberta de llosa que no s'aprecia donat que està coberta d'humus.</p> | 08116-144 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9898500,2.3383900 | 445198 | 4648861 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75843 | Forn de la Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bruguera | XVIII-XX | Solament conserva part dels seus murs perimetrals. | <p>Restes d'un forn de calç que es troba en estat de runa i ha perdut la seva coberta. El seu estat actual, ple de bardisses i enrunat, dificulta realitzar una descripció acurada. Encara així, gràcies a les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada a llevant, on es troba una petita obertura d'arc a nivell. El parament del forn està format per pedra desbastada de diferents mides, disposada sense arribar a formar fileres i sense estar lligada amb morter. Tot l'interior està ple de sediment i vegetació.</p> | 08116-145 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9877700,2.3414300 | 445448 | 4648628 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Hom parla d'un pou a prop de la Bruguera que no s'ha pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75844 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona | <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=324</p> | XVIII-XIX | El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. | <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> | 08116-146 | Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75847 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-municipal-de-roda-de-ter | <p>AJUNTAMENT DE RODA DE TER (2009): 'Recursos'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/20091119.pdf DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n. D): 'XAM. Roda de Ter'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.diba.cat/opc/xam/08183.asp</p> | XVIII-XX | <p>Fons documental de l'arxiu municipal disposat a l'Ajuntament de Roda de Ter. Aquest abasta documentació tant anterior com posterior a la segregació de les Masies de Roda (1813). L'arxiu municipal de Roda de Ter disposa d'un fons documental generat pel mateix Ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa un total 274 metres lineals. Pel que respecta als documents relacionats amb Les Masies de Roda, es pot fer una primera divisió genèrica entre els que són anteriors a la segregació i els que són posteriors a aquesta. En el fons anterior a la segregació hi destaca documentació de l'Administració General de l'Alcadia (bans, edictes, avisos); correspondència general (militar, de l'ensenyament, eclesiàstiques, circulars, personals, etc.); llibre de comtes (recaptacions, pressupost per a obres, de misses i aniversaris, etc.); cadastre i fiscalitat; obres i urbanisme (comunicacions: camins, carreteres, ponts, ports); documents dels serveis militars (quintes, allistaments, lleves forçoses i prestació substitutòria); expedients generals; cens electoral i documentació sobre les eleccions (municipals, provincials, generals a les corts, senat i congrés). El fons posterior a la segregació no és, naturalment, tan extens. Entre la documentació es troben documents relacionats amb hisenda de l'any 1993 (manaments de pagament generals i de la Mancomunitat amb Les Masies de Roda) i un projecte d'obra titulat 'Proyecto Fábrica Serrat del Bach' de l'any 1949-1950.</p> | 08116-149 | Arxiu Municipal de Roda de Ter. Pl. Major,4. 08510, Roda de Ter | <p>L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa 274 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: El dia 12 de novembre de 2009, l'Ajuntament de Roda de Ter va firmar un conveni amb l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per a l'actualització del inventari de l'arxiu municipal.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 75837 | Document de segregació de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-segregacio-de-les-masies-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>El document original de la segregació dels municipis de les Masies de Roda i Roda de Ter, del 'despacho del Real Supremo Consejo de Castilla sobre la división de Jurisdicción del lugar de San Pedro de Roda' es conserva a l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda (AMMR), ubicat a l'Ajuntament de les Masies de Roda. En aquest es reflecteixen les posicions contràries i el perquè d'aquesta separació. Està datat vers el 1815, consta de 36 fulls i està firmat a la 'Ciudad de Vich' el 28 de gener de l'any esmentat.</p> | 08116-139 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>Els precedents de la separació de Roda de Ter i les Masies de Roda són varis, però en grans termes, es poden resumir en tres apartats. D'una banda començà a aguditzar-se el procés d'industrialització, caracteritzat per una nova organització de treball i l'aparició dels primers edifici fàbrica. Això agreujà la separació entre els propietaris terratinents i els pagesos benestants de la societat rural i els comerciants, paraires i vilatans de la societat pre-industrial. D'altra banda sorgí una qüestió econòmica, donat que els ciutadans de Roda i els pagesos de les Masies tenien divergències respecte als impostos a pagar. Per últim caldria esmentar les diferències que sorgiren al formar els sometents (grups d'autodefensa formats per diversos pobles o particulars) i com es devien organitzar, quan havia de pagar cadascú i quants efectius havien d'aportar. S'ha de recordar que Catalunya es trobava dividida per les disputes entre la monarquia espanyola dels Borbons, encapçalats per la persona de Carles IV, i la França de la Convenció Republicana primer i napoleònica després. Això provoca que vers el desembre de 1802, l'Ajuntament de Sant Pere de Roda demanés al Consell de Castella la segregació dels termes, tot i que l'acord no es firmà fins el 8 de maig de 1803. Posteriorment a aquest principi d'acord, el 21 de gener de 1805 les Corts Espanyoles sancionaren la divisió de jurisdicció, i el 15 de juliol de 1805, el Reial Suprem Consell de Castellà donà el seu vist-i-plau. És per aquest motiu que cada any, pel 15 de juliol, des de l'Ajuntament s'organitzen actes de celebració de l'aniversari del municipi de les Masies de Roda.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 1815 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75845 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-les-masies-de-roda | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n.d): 'Arxiu Municipal'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/Ajuntament/Arxiu_municipal/</p> | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Les Masies de Roda, actualment ubicat en un nou edifici annex a l'ajuntament, té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La seva documentació abasta des de l'any 1815 fins el 2010. A grans trets es poden destacar diferents fons que es troben a l'arxiu. D'una banda es troba tota la documentació pública relacionada amb l'administració local: hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, immobles, seguretat pública, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. D'altra banda també es té arxivat el fons judicial, on destaca el registre civil municipal del jutjat de pau des de 1871 fins al 2010. A l'arxiu també es tenen recollits dos fons privats d'importància molt rellevant al terme i relacionada amb les colònies tèxtils del Ter. Aquests són el fons privat de la colònia Còdol Dret (1918-2000) i el fons de la colònia Salou-Baurier (1939-1963). Cal destacar també el fons que es té respecte a la correspondència de la falange (FET i JONS) entre els anys 1966 i el 1971. Per últim, entre els diferents documents, s'ha de ressaltar el document de segregació de Roda de Ter i els goigs de Sant Salvador, que es tracten en fitxa pròpia.</p> | 08116-147 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>El nou arxiu municipal fou traslladat a l'edifici annex del nou ajuntament l'any 2009, immoble que compleix tots els requisits necessaris per la classificació i conservació idònia dels documents antics i nous. Presenta una primera fase d'intervenció que es comença al 1998 i a partir del 2004 s'inicia el programa de manteniment. Des de l'any 2004 l'Arxiu Municipal de Masies de Roda forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 75823 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> | 08116-125 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 75836 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador | <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> | 08116-138 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75740 | Font de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades-0 | XX | <p>Font obrada al costat de Rec de la Casanova. Es troba ubicada en un terreny amb pendent que pertany a la vessant occidental del turó de Terrades. La font té un accés des de una de les corbes de la carretera mitjançant un corriol que dóna pas a unes escales obrades. La font presenta un brollador de metall emplaçat en una feixa de pedra. Sota d'aquest hi ha un petit canal natural que va a parar al Rec de la Casanova, ubicat a un metre de la font.</p> | 08116-42 | BV-5213 (km. 8), 08510. | 41.9711300,2.3653700 | 447418 | 4646766 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75740-foto-08116-42-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font presenta un rètol on es transcriu el topònim com Tarradass. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75715 | La Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-mig | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII-XX | Els revestiments exteriors estan força degradats. | <p>Masia de planta més o menys quadrangular, amb la coberta de teula de dos vessants disposada a diferent nivell i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està organitzada en tres crugies perpendiculars a la façana. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, presenta a la planta baixa un portal d'accés central, amb la llinda de fusta, i a banda i banda una altra obertura d'accés a l'interior i un senzill finestral. La part més destacable de la construcció és la galeria situada al pis superior. Es troba oberta a l'exterior, coberta per un embigat de fusta sostingut per dos pilars quadrats i delimitada per una senzilla barana de ferro. Conserva una obertura d'arc rebaixat amb l'emmarcament arrebossat a la banda de ponent i, des de l'interior de l'edifici, s'hi accedeix mitjançant tres finestrals arrebossats. La construcció està bastida en pedra lligada en morter i amb algunes refeccions fetes en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, tot i que actualment deteriorats. Adossat a la façana de ponent de la masia hi ha un cobert de planta rectangular, amb la coberta de plaques de fibrociment i bastit en maons, amb els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08116-17 | BV-5222 (km. 2), 08510. | <p>Segons el catàleg de béns de la població, en origen, a la planta baixa de l'edifici hi havia les quadres pel bestiar, tot i que actualment hi ha la cuina i la sala d'estar. Al nivell superior hi ha els dormitoris.</p> | 41.9938400,2.3074900 | 442642 | 4649324 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75715-foto-08116-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75721 | Mesavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesavall | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVIII | Els revestiments exteriors estan força degradats, sobretot a la part inferior de la façana principal. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està distribuïda en tres crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les obertures són rectangulars, les finestres de petites dimensions i amb els emmarcaments arrebossats. Destaca el portal d'accés a l'interior, d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està gravada amb una creu de Malta central emmarcada amb la data 1787. De la finestra situada damunt del portal destaca l'ampit, format per una llosa de pedra. La coberta és de bigues de fusta. La construcció té els paraments arrebossats, tot i que força degradats sobretot a la part inferior de la façana principal. Està bastida en pedra sense treballar lligada en morter i amb fragments de maons a les juntes per regularitzar-les.</p> | 08116-23 | BV-5222 (km. 2), 08510. | 41.9936500,2.3070300 | 442604 | 4649303 | 1787 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75721-foto-08116-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75727 | Puigcendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcendre | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment, l'edifici originari no està habitat i s'utilitza per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i bigues de fusta, distribuïda en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, majoritàriament reformades i amb els emmarcaments arrebossats. El portal d'accés, situat a la façana de ponent, ha estat completament reformat i resta protegit pel cos estructural de totxo adossat a l'oest. Destaca un petit cos de planta quadrada, bastit amb maons, que es troba adossat a la façana de migdia, el qual es podria correspondre amb un forn o bé un pou. L'edifici combina la construcció originària en pedra lligada amb morter amb les reformes i ampliacions bastides en totxo i maons. Els paraments exteriors estan arrebossats, tot i que en estat de degradació. La construcció originària s'ha mantingut, tot i que el seu entorn ha patit grans transformacions amb la incorporació de volums i edificis adossats al seu voltant, destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. En concret, aquestes construccions es localitzen als sectors de llevant i ponent de la masia i es caracteritzen per estar bastides amb totxo i maons, i amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, o bé de plaques de fibrociment.</p> | 08116-29 | BV-5222, km 1, 08510. | <p>A principis del segle XVIII es té constància de la masia del 'Puigsendra'. Després de la separació dels municipis de Roda i Les Masies (1803-1805), en el llistat de la concòrdia apareix mencionat el mas Puigcendre de Pau Arimany. Es documenta que el gra per moldre que es produïa al mas es portava als molins de can Viñas i can Montada, de Manlleu. L'any 1913, la família Arderiu, masovers del mas de Salou, adquiriren el mas Puigcendre. Per la contribució rústica de l'any 1917 sabem que Isidre Arderiu de Puigcendre tributava per les plantacions de blat, blat de moro, civada i en menor mesura alfals i palla de cereals. Dins del context de la Guerra Civil sabem que molts propietaris i masovers s'exiliaren o bé s'amagaren en masies i boscos de la contrada. Aquest és el cas de Pere Arderiu de Puigcendre que s'ocultà en un refugi situat dins la mateixa finca, mentre que el seu germà Antón i el mosso Isidre Faja s'amagaren al Sot de Balà de Tavertet, i Jaume Arderiu va fugir a França. Així doncs, les germanes Maria i Dolors Arderiu s'ocuparen del mas i de les feines del camp, donada l'absència d'homes. Segons Josep Arderiu, propietari del mas, des de ben entrat el segle XX és una de les principals explotacions agràries del municipi, les quals estan concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia. De fet és un exemple d'explotació 'mitjana' que encara viu de l'explotació agropecuària (35 quarteres de terra per alimentar 200 mares reproductores, mig miler de garrins de bestiar porcí i 200 vaques de carn). Probablement l'any 1967, amb la construcció de la nova casa, la masia originària es deixà d'utilitzar com habitatge.</p> | 41.9960400,2.3098500 | 442840 | 4649567 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75727-foto-08116-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75733 | Fontserè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontsere | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | El revestiment arrebossat de la façana principal està un xic malmès. | <p>Masia de planta irregular formada per quatre grans cossos adossats. El cos original és rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus, descentrat respecte l'eix del carener. Al pis, les finestres són rectangulars, amb els brancals fets de carreus i les llindes planes. La del damunt del portal és d'arc conopial i presenta una motllura decorativa a l'intradós. De les golfes destaca una obertura asimètrica actualment reformada, que correspon a una galeria oberta a la cantonada sud-oest de la construcció. La resta de paraments de l'edifici presenten obertures rectangulars, destacant les de la façana posterior donat que estan bastides en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un cobert bastit en totxo, amb la coberta de fibrociment. La masia està construïda en pedra disposada en filades més o menys regulars, lligada amb morter. Un revestiment arrebossat un xic malmès protegeix el parament de la façana principal. Emmarcant aquest mur hi ha dos cossos que delimiten l'espai d'era davanter, protegida per una tanca. El cos situat a tramuntana presenta la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. En origen, el nivell inferior estava destinat a les corts i quadres, mentre que el pis, obert a l'exterior, està cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. El volum adossat a migdia del cos principal té la coberta de teula de dos vessants i consta de planta baixa i pis. Tot i que la façana orientada a l'interior del conjunt està força transformada, la resta de paraments conserven la tipologia original. Destaca l'obertura de mig punt bastida en maons, situada al pis i orientada a l'exterior del conjunt. Aquest cos està bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. Adossat darrera d'aquest volum hi ha un cos rectangular allargat, bastit en totxo i destinat, en origen, al bestiar. El conjunt el formen també unes edificacions aïllades construïdes amb totxo, que presenten les cobertes de fibrociment i estan destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-35 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>En diversos documents conservats corresponents a la baixa Edat Mitjana, sobretot capbreus i llevadors, ja apareix mencionat el nom del mas Fontserè. La primera menció directa al mas apareix l'any 1414. En el Cartoral de Roda corresponent al període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme fora del nucli urbà, torna a aparèixer anomenat. Posteriorment també apareix en una llista de masos del terme municipal corresponent a finals del segle XVI. A finals del segle XVII hi ha constància que el mas sofrí algunes obres de reforma i ampliació. En el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareix el mas Fontserè i el Bosch de Fontserè de Joan Pebre. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 sabem que el Bosch de Fontserè estava catalogat com a 'Casas Nuevas' i que el mas Fontserè era propietat de Castelló de Folgueroles. A principis dels anys 40 del segle XX, el masover del Fontserè Joan Escarrabill, comprà el mas a Bonaventura Cerdà, de Ripoll. També tenia en propietat per compra el mas de la Mesquita.</p> | 41.9900200,2.3249900 | 444088 | 4648888 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75733-foto-08116-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75700 | Can Boixeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boixeda | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | La masia original ha estat recentment reformada. La majoria de coberts i estables s'han construït de nou. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. El volum original presenta la coberta de teula de tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits en pedra i les llindes planes. Diverses finestres però, han estat reformades i tenen els emmarcaments arrebossats. Les més genuïnes estan situades al pis superior, tant a la façana principal com a la posterior. De la façana de ponent destaca la galeria oberta al pis, formada per quatre arcs rebaixats que donen accés a una terrassa descoberta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides i fragments de maons, tot lligat amb morter. La façana principal presenta un placat de pedra a mode de revestiment de recent factura. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb teulada d'un sol vessant, actualment reformat. Adossat a l'extrem de migdia de la façana principal hi ha un volum auxiliar amb la coberta de teula de dos vessants, que consta de planta baixa i pis. La planta baixa, força reformada, presenta obertures rectangulars emmarcades en fusta i un revestiment exterior arrebossat i emblanquinat. El pis, en canvi, està obert a l'exterior i es troba cobert per un embigat de fusta sostingut per pilars bastits en maons. La resta de la construcció és bastida en pedra sense treballar lligada amb morter. A la façana posterior es conserven dues obertures originals situades al pis que presenten els brancals bastits amb maons i les llindes de fusta. Davant d'aquest parament hi ha adossat un cobert longitudinal reformat, que també s'adossa a la façana de ponent del cos principal. El conjunt es completa amb diversos volums auxiliars on es desenvolupava l'activitat agro-ramadera. Són bastits amb totxo i tenen les cobertes de fibrociment. A l'extrem de migdia del conjunt destaca la bassa, de planta més o menys trapezoïdal.</p> | 08116-2 | Barri de les Cases Noves, 08510 | <p>Gràcies al Reial Cadastre de l'any 1813 es té notícies de l'existència del mas de can Boixeda, en aquell moment propietat de Ramon Boixeda. Aproximadament als anys setanta del segle XIX, tant la seu de l'Ajuntament com l'escola municipal estaven ubicades al mas. Gràcies a les Actes Municipals de l'any 1909 hom sap que Isidre Parcet Vilaseca, propietari de can Boixeda, era un dels principals contribuents del municipi.</p> | 41.9909500,2.3208100 | 443743 | 4648994 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75700-foto-08116-2-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75716 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-2 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | El revestiment del cos principal està un pèl degradat i deixa el parament de terra del pis superior vist. | <p>Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. La part més genuïna es correspon amb el cos central, el qual presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons i la llinda de fusta. Al costat hi ha una finestra rectangular reformada i damunt seu una petita finestra rectangular amb l'emmarcament emblanquinat. Les obertures del cos adossat a ponent també són rectangulars i estan bastides amb maons. El cos adossat a llevant, en canvi, presenta obertures d'arc rebaixat, tot i que també estan construïdes amb maons, igual que les cantonades de tot el volum. A la part posterior de la construcció hi ha un cobert adossat destinat, en origen, al bestiar. El cos principal presenta la planta baixa bastida en pedra lligada amb morter, mentre que el pis és bastit en terra. Un revestiment arrebossat un xic degradat protegeix els paraments exteriors. En canvi, els cossos laterals estan bastits en pedra sense treballar lligada amb abundant morter. El conjunt el completen també unes edificacions construïdes en totxo, algunes amb un acabat arrebossat, i les cobertes de plaques de fobrociment, utlitzades per a l'explotació agro-ramadera. El mas compta amb dues basses per emmagatzemar aigua.</p> | 08116-18 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>L'única referència del mas indica que a mitjans del segle XX, la Mesquita era propietat de Joan Escarrabill i els seus fills, que també eren masovers del Fontserè. És probable que fos construïda entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 41.9904500,2.3232300 | 443943 | 4648937 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75716-foto-08116-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75720 | Masdemunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masdemunt | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Hi ha diverses parts exteriors de l'edifici malmeses. | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta de teula de dos vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i estan bastides en maons, tot i que algunes d'elles han estat reformades i presenten els emmarcaments arrebossats. El volum més genuí està situat al bell mig del conjunt i presenta els paraments exteriors arrebossats, tot i que està bastit en pedra sense treballar lligada amb morter. Els cossos laterals són fruit d'ampliacions i reformes posteriors, i combinen la construcció en pedra i morter amb reformes bastides en totxo. Cal destacar la coberta de l'edifici, de bigues de fusta i voladís, i la façana de ponent, on hi ha dues grans finestres balconeres amb baranes de ferro. El conjunt es completa amb dues edificacions aïllades destinades a l'activitat agro-ramadera.</p> | 08116-22 | Barri de les Cases Noves, 08510. | <p>Els Pla Llafrenca, propietaris del mas Pla, adquiriren el Masdemunt com a masoveria cap a finals del segle XVIII. De fet, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat com a masoveria del mas Pla juntament amb la Granotera i el Pla Xic. En el Reial Cadastre de l'any 1813, dins la relació de tributacions del mas Pla, la masoveria del Masdamunt apareix anomenada com casa de tercera categoria.</p> | 41.9922700,2.3185700 | 443559 | 4649143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75720-foto-08116-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75699 | Can Basunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basunya-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | La masia originària ha estat transformada amb el pas del temps i convertida en garatge i magatzem, tot i que conserva una part de les quadres destinada al bestiar. | <p>Masia formada per diversos cossos adossats, construïts en diferents etapes, que li confereixen una planta més o menys rectangular. La construcció originària està situada a la banda de ponent del conjunt, consta de dos volums estructurals, amb les cobertes de teula de dos vessants, i està distribuïda en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes bastides amb maons, tot i que algunes han estat reformades o bé presenten els emmarcaments simplement arrebossats. Des de la façana principal s'accedeix a la part destinada al bestiar, ubicada a la planta baixa de la mateixa manera que el garatge, al que s'accedeix des de la banda de ponent. Al pis destaca el porxo o terrassa, delimitat per una barana de ferro i cobert per un sostre embigat de fusta. A la cantonada sud-oest de la construcció hi ha un cos rectangular adossat amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les tasques agrícoles. La masia està construïda amb pedra sense treballar lligada amb morter, tot i que els paraments exteriors es troben arrebossats. Adossat a l'extrem de llevant del conjunt hi ha l'habitatge actual. Presenta una planta irregular, amb la coberta de teula i està distribuït en planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments simples. Destaquen dos balcons, un d'ells amb la llosana sostinguda per revoltons i barana de ferro treballada, ubicat a la primera planta. La construcció està arrebossada i pintada. El conjunt el completen diverses edificacions auxiliars destinades a l'activitat agrícola i ramadera. En general són rectangulars, amb les cobertes de teula i estan bastides en pedra lligada amb morter. En canvi, els coberts més moderns són bastits en maons i presenten les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-1 | Barri del Vicenç, 08510 | <p>Tot i que no hi ha una relació directa amb l'edifici, cal indicar que durant la baixa Edat Mitjana es documenten uns molins fariners anomenats de Beçora o Besunya, emplaçats a la Parròquia de la Guàrdia. Malgrat tot, aquests molins s'ubicaven a certa distància de l'actual casa, al torrent que passava a tocar del Mas Bac. La masia de Can Basunya sempre ha estat habitada per la mateixa família. Destaca, per la seva proximitat, la cisterna ubicada al cim del Serrat del Vicenç.</p> | 41.9915400,2.2990400 | 441940 | 4649075 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75699-foto-08116-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el topònim Can Besunya Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75730 | Sant Miquel de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-la-guardia | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007): 'Les Masies de Roda, tot un món per descobrir. Guia gratuïta'. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre tramades per arcs torals sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una cornisa motllurada recorre el perímetre de l'església, al nivell dels capitells. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. A l'extrem sud-est hi ha adossada la sagristia, amb la coberta exterior d'un sol vessant. Tant la porta d'accés a l'interior des del presbiteri com la finestra orientada a l'exterior del temple presenten les llindes gravades l'any 1786. De la mateixa manera, el portal d'accés a l'interior del campanar, situat al presbiteri, presenta la mateixa data gravada. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc escarser bastit en pedra, damunt del qual hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits. El campanar de torre, adossat a la sagristia, és de planta quadrada, amb la coberta de pavelló i quatre finestrals allargats de mig punt, situats a la part superior de cada un dels paraments. La construcció està bastida amb carreuons ben desbastats disposats en filades regulars, exceptuant la part superior que sustenta la coberta, bastida amb còdols i pedra sense treballar. A les cantonades hi ha carreus ben treballats.</p> | 08116-32 | Barri del Vicenç, 08510. | <p>Les primeres notícies de l'església són de l'any 1012, mentre que el paratge de la Guàrdia consta des del 927. Amb anterioritat a l'any 1050 figurava com a parròquia independent. L'any 1116, el bisbe de Vic Ramon Gausfred la va donar al monestir de Sant Pere de Casserres, passant a ser sufragània d'aquest. En aquest sentit, el rector de Roda tingué problemes amb l'esmentat monestir, cosa que motivà que l'any 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. A partir del segle XIV consta com a sufragània de la parròquia de Sant Pere de Roda, la qual cosa motivà algun conflicte. Abans del 1050 figurava com a parròquia però deixà aquesta condició abans del 1330. Es sap que durant la baixa Edat Mitjana hi havia un petit nucli rural habitat al voltant de l'església, format pel mateix temple, un petit cementiri amb una placeta, una bassa i tres o quatre cases ocupades. Funcionalment, el temple feia serveis religiosos i de culte a les masies de l'entorn a canvi del pagament dels censals. L'església fou restaurada l'any 1786, tal i com indiquen les llindes del portal de la sagristia i del campanar. Fins l'any 1936 es conservava una imatge gòtica d'alabastre que fou amagada pels propietaris en motiu de la guerra. Finalitzat el conflicte només se'n trobaren els trossos. A l'exterior s'hi conservaven les tombes dels antics propietaris, les quals formaven part de l'antic cementiri que fou traslladat als anys 60. L'actual està situat a pocs metres de distància a llevant del temple.</p> | 41.9930100,2.2935000 | 441483 | 4649242 | 1786 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75730-foto-08116-32-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant el mes de maig de 2010, l'església fou objecte d'una intervenció que consistí en el repicat dels revestiments arrebossats exteriors que fins aquell moment cobrien les façanes, deixant d'aquesta manera l'obra vista. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75793 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-1 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada de planta rectangular i orientada a migjorn. Està formada per un cos principal i diferents construccions secundàries adossades a ella. El cos primigeni consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal s'aprecia un gran portal d'accés rectangular, emmarcat per grans carreus de bella factura, i amb una llinda monolítica on s'observa la inscripció 17 IHS 51 i a sobre una creu de Malta. A la mateixa alçada que la porta però a l'extrem occidental del parament està ubicada una petita finestra quadrangular. Al pis es troba un gran finestral també emmarcat per carreus i, a banda i banda, dos finestres d'arc a nivell. Per últim a les golfes es detecten tres obertures quadrangulars. A les altres façanes, l'edifici no presenta cap element destacable, solament diferents obertures rectangulars d'arc a nivell. Cal destacar que a la façana posterior se li adossa un cos rectangular de planta baixa que sobresurt cap a l'oest. Perpendicularment a aquest, s'adossa un altre cos de planta rectangular i, a continuació, seguint la mateixa orientació i línea, un altre cos de planta rectangular però amb teulada a dos vessants. Per últim, a l'extrem oriental d'aquest cos se li adossa un mur de pedra que serveix de tanca amb un portal d'accés propi. Tots aquests cossos formen un pati tancat a ponent del cos principal. Tota la construcció és de pedra desbastada de diferents mides i pedra més treballada a les cantonades, amb grans carreus emmarcant les obertures de la façana principal, totes elles lligades amb morter. Cal destacar que la façana principal és arrebossada i pintada de groc, excepte els emmarcaments. La resta de les façanes són d'obra vista.</p> | 08116-95 | Camp de Les Bases, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents a l'heretat, tot i que a la llinda del portal d'accés de la façana principal es documenta un inscripció amb la data de 1751, possible data de construcció de l'edifici. Segons el planejament de Les Masies de Roda, l'heretat es remuntà al segle XIV-XV.</p> | 41.9910000,2.3323200 | 444696 | 4648993 | 1751 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75832 | El Bosc de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-codol | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XV | <p>Masia aïllada de planta irregular formada per quatre cossos adossats, que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'est a oest. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta s'aprecien sis finestres d'arc a nivell, tres a la planta baixa i tres al pis. Ubicat al mig del parament es troba el portal d'accés, rectangular i d'arc a nivell. L'obertura ha patit diferents remodelacions i actualment els brancals estan formats per maons i la llinda per un carreu de grans dimensions. A la façana lateral de llevant sols s'aprecia una petita obertura rectangular. La façana posterior presenta, a la meitat oriental, quatre obertures, dos finestres rectangulars al pis i, a la planta baixa, una finestra rectangular i una porta també d'arc a nivell. A l'altra meitat del parament, l'occidental, s'adossa un cos de planta baixa amb teulada d'un aiguavés. A la façana lateral de ponent s'adossen dos cossos més, de planta rectangular i coberta de fibrociment d'un aiguavés, que funcionen com a coberts. Tot el cos principal i el que s'adossa a la seva façana posterior són d'obra vista, bastits amb pedra desbastada de totes mides i afegitons de maons i totxo, encara que presenta algun sector del parament arrebossat i sense pintar. Per contra, les dues edificacions adossades a ponent són d'obra vista bastida amb toxtos i maons. Per últim esmentar que al voltant d'aquesta masia s'aprecien tres construccions més de planta rectangular, d'obra ceràmica i coberta de fibrociment, totes elles destinades a usos agrícola-ramaders.</p> | 08116-134 | Camp de la Punta, 08510. | <p>Masia datada vers el segle XIV-XV segons s'indica al POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 26.</p> | 41.9833000,2.3400200 | 445328 | 4648133 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75752 | Barraca de Vallecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona | XX | L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. | <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> | 08116-54 | Camp de les Basses, 08510. | 41.9908800,2.3360700 | 445007 | 4648977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75707 | El Pla de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda | <p>AADD (2010): 'Premi literari Miquel Arimany', a El Masienc, butlletí informatiu de les Masies de Roda, núm 8, Ajuntament de les Masies de Roda, pàg. 18. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | L'any 1752 es realitzaren obres de reforma i ampliació. L'any 1923 s'amplià l'entrada i es bastiren les arcades actuals. | <p>Masia formada per cinc cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Consta d'un volum rectangular amb la coberta de teula de quatre vessants, situat a la banda de tramuntana de la construcció, que alhora presenta un petit cos adossat a la façana nord, amb teulada de tres aigües. El sector sud de la construcció presenta, a la banda de llevant, un cos de planta quadrada amb la coberta de tres vessants, i a la banda de ponent, un cos de planta i teulada pentagonal. Tots dos cossos estan units per un volum rectangular central, cobert per una terrassa al nivell superior. En general, la construcció està distribuïda en planta baixa i dos pisos, amb alguna part soterrada degut al desnivell del terreny. Totes les obertures presents a l'edifici són rectangulars o bé d'arc de mig punt, exceptuant les finestres de la planta baixa del cos pentagonal. La façana principal presenta dos arcs de mig punt arrebossats al cos situat al centre del parament, al que s'accedeix mitjançant unes escales exteriors de pedra. Damunt seu hi ha una terrassa descoberta amb balustrada de pedra. El cos de llevant presenta finestrals rectangulars emmarcats en carreus de pedra a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una galeria de quatre arcs de mig punt, sostinguts per columnes, coberta per un embigat de fusta. El cos pentagonal presenta finestres rectangulars a la planta baixa, amb les llindes esglaonades. La central presenta una inscripció gravada: 'JOSEP ARISA ANY: 1923'. Al pis hi ha tres finestres balconeres de mig punt, protegides amb baranes de fusta. De la resta de paraments destaquen les obertures de la façana de llevant de la masia, totes rectangulars. A la planta baixa hi ha petites finestres bastides amb quatre carreus mentre que als pisos superiors es combinen les finestres simples, amb els ampits motllurats, i finestres balconeres. Del cos adossat a tramuntana cal destacar la galeria del nivell superior, oberta a l'exterior mitjançant obertures d'arc deprimit còncau, amb les llindes de fusta i protegides per baranes de fusta. A tramuntana de l'edifici hi ha un pati tancat al que s'accedeix pel costat de ponent, mitjançant una porta rectangular amb els brancals bastits en maons, la qual està protegida per una teulada de dos vessants. Presenta la data 1926 damunt del portal. Aquest espai de pati està delimitat al nord per tres volums auxiliars destinats a les tasques agrícoles i ramaderes. La masia presenta els paraments arrebossats i emblanquinats mentre que els volums auxiliars més antics estan bastits en pedra i amb les obertures fetes en maons.</p> | 08116-9 | Camp del Sot, 08510. | <p>L'origen del mas Pla es remunta al segle XIII. La nissaga Pla apareix documentada l'any 1208 en relació a Bernat de Pla de la parròquia de Sant Pere de Roda. A finals del segle XVI, el Pla apareix mencionat en un llistat de masos del terme i, posteriorment, en el Cartoral de Roda corresponent als anys 1639-1651, el qual inventaria els masos situats en el terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. La família Pla s'emparentà, al llarg del temps, amb les famílies Corcó de Manlleu, Llafrenca de les Masies de Roda, Fàbrega de Castellterçol i els Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. L'època d'esplendor econòmica del Pla s'inicia a mitjans del segle XVIII fins la dècada dels seixanta del segle XIX, sobretot amb la gestió de Pau Pla i Llafrenca. A principis del segle XIX, en el llistat de la concòrdia signat poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), apareix mencionat el Mas Pla i les seves masoveries de Masdamunt, Granotera i Pla Xic o Pla Condal, propietat de Pau Pla i Llafrenca. El Mas Monjo i Casserres també foren masoveries de la propietat del mas, aquest últim adquirit l'any 1774. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es recullen les tributacions que Pau Pla i Llafrenca havia de fer per les seves propietats (ROVIRA, 2005: 134). Destaca el fet que les masoveries de Masdamunt, Pla Xic i Granotera es consideren de tercera categoria, mentre que el Mas Monjo i Casserres són de segona. A mitjans del segle XIX, la propietat del mas Pla passa a la família Arisa, emparentada amb els Pla pel matrimoni de dos dels seus descendents. En aquest moment, la finca es recuperà, així com les masoveries subsidiàries i les terres de conreu. En Josep Arisa Solerdelloveres encarregà l'any 1923 a l'arquitecte Miquel Pallàs Sala una reforma de la finca. S'amplià l'entrada i es construïren les arcades actuals. Es té notícia que la casa del Pla havia disposat d'una capella particular bastida al segle XVIII i dedicada a Sant Ignasi i Sant Francesc Xavier, on s'hi feia missa pels veïns de la zona. Com anècdota cal destacar que les cendres de l'escriptor català Miquel Arimany (1920-1996) foren escampades dins l'heretat.</p> | 41.9963800,2.3166600 | 443404 | 4649600 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75707-foto-08116-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75708 | El Pla de Roda - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-roda-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants. El cos situat a migdia presenta el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa destaca el portal d'accés i una finestra al seu costat, mentre que al pis hi ha un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de fusta. Les cantonades estan decorades per dues filades bastides en pedra desbastada. Adossat a la façana principal hi ha un antic brollador de pedra, el qual compta amb un brollador per omplir-lo. El cos principal, situat al nord de la construcció, presenta el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, exceptuant el portal d'accés a l'interior que té els brancals bastits en pedra desbastada. Al seu costat hi ha una finestra emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana. La construcció està arrebossada i emblanquinada, i està situada al costat de ponent de la masia, a la que es troba unida mitjançant un petit arc rebaixat adovellat.</p> | 08116-10 | Camp del Sot, 08510. | <p>Tot i que no s'han trobat referències històriques directes d'aquesta edificació, la seva construcció va directament relacionada amb el mas Pla. És probable que la masoveria es bastís a mitjans de segle XIX, quan la finca superà la seva etapa d'abandó i inicià la seva recuperació, la de les seves masoveries subsidiàries i la de les terres.</p> | 41.9963700,2.3163800 | 443381 | 4649599 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75708-foto-08116-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75709 | El Pla Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-xic | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII,XX | La casa es reformà l'any 1965 i fou rehabilitada completament l'any 2005. | <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'L, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures presents a la construcció són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, les obertures estan ordenades seguint tres eixos verticals descentrats respecte el carener. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada: 'PLA CONDAL IHS 1630'. El portal està emmarcat per dues finestres de diferents dimensions bastides amb carreus de pedra, llindes planes i ampits motllurats. Al pis hi ha tres finestres de les mateixes característiques, tot i que la central presenta la data 1695 gravada a la llinda (és probable que faci referència a una ampliació o reforma). La resta de paraments també han estat arranjats amb l'obertura de noves finestres i la reforma de les anteriors. Tenen una característica en comú, els ampits estan formats per lloses de pedra. El cos adossat a l'extrem de ponent de la façana principal s'utilitza com a garatge. A l'extrem de llevant s'observa un contrafort de reforç. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca.</p> | 08116-11 | Carrer Cooperació, 08510. | <p>La construcció de la casa data de mitjans del segle XVII, en concret l'any 1630 tal i com indica la llinda del portal d'accés, mentre que a la llinda d'una de les finestres del pis hi ha la inscripció 1695. A principis del segle XIX, la masia apareix mencionada amb el nom de Pla Xic en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). En aquest moment és propietat de Pau Pla i Llafrenca i poc després passà a mans del seu nét Ramon Pla i Vila. En aquest sentit, cal indicar que la nissaga dels Pla, amos del mas del Pla, van adquirir diverses masoveries en època moderna, entre elles el Pla Xic. Pel Reial Cadastre de l'any 1813 es documenta que la masoveria del Pla Xic, juntament amb la de Masdamunt i la Granotera, eren de tercera categoria. Després de la Guerra Civil, l'any 1939, els propietaris que hi anaren a viure tenien casualment el mateix cognom que el nom de la casa. El proper nucli de cases unifamiliars construïdes recentment, i que formen part de la població de Roda de Ter, han adoptat el nom actual de la casa, Pla Xic, com el nom del barri.</p> | 41.9912100,2.3150000 | 443262 | 4649027 | 1630 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75709-foto-08116-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici és conegut també amb el nom de Pla Condal. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||
| 75704 | Creu de la carretera de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-carretera-de-manlleu | XX | <p>Creu llatina de pedra situada al marge de la carretera que porta a Manlleu i que està formada per dues parts diferenciades. El basament és de planta quadrada i al damunt presenta una taula quadrangular on s'assenta la creu. Al centre d'aquesta hi ha una placa de metall commemorativa amb la dedicatòria: 'EPD JOSÉ DELMUNS OMS CAIDO POR DIOS Y POR ESPAÑA 11-9-1936'.</p> | 08116-6 | Carretera BV-5222 (km. 1), 08510 | 41.9976400,2.3040200 | 442358 | 4649748 | 1936 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75704-foto-08116-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75798 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres-0 | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | X-XI | Solament es conserven restes del mur perimetral | <p>Restes de la possible muralla del Castell de Casserres. Aquestes restes es limiten a un mur amb orientació est-oest, que es troba ubicat a banda i banda de la carretera que porta al monestir de Casserres. Sembla ser que durant la construcció d'aquesta via es va destruir la part del parament que manca entre tots dos. A la banda de llevant de la carretera es troba una part d'aquesta muralla, bastida en desnivell a la vessant oriental del Puig del Moros. Aquesta està formada per pedres desbastades de mida gran i mitjana, lligades entre ells amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria que formen fileres uniformes, encara que també presenta algunes fileres d'opus spicatum. Aquest mur té aproximadament una llargada d'uns 21 metres, amb una amplada màxima d'un metre i una alçada que varia dels 40 centímetres als 3 metres i mig depenent del tram. Per últim, a la banda de ponent, es poden apreciar les restes d'un cos d'edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d'entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit també amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d'opus spicatum. Aquest cos presenta uns 4 metres de costat per 3'5 metres aproximadament, amb una alçada aproximada d'uns 2 metres.</p> | 08116-100 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Tot i que l'existència del castell està ben documentada, la ubicació del seu edifici és avui difícil degut, possiblement, a la seva destrucció en època medieval. El que sí que s'ha conservat són els vestigis d'una fortificació que hom relaciona amb el castell. Potser es tracta de la muralla que, igual com la ciutat de Roda, tancava el meandre i protegia a la vegada el castell i el monestir. Hom ha volgut identificar aquest castell amb el castell de Casserres que el 798 Lluís el Piadós manà fortificà, juntament amb el de Cardona. Encara així molts historiadors pensen que el castell mencionat va referència a la població de Casserres del Berguedà, no d'Osona. Així dons, no és fins el 898 quan es té la primera notícia fidedigna de l'existència del castell i del seu terme, en un documenta la compra per Matrí i Algerada d'una casa amb terres situada al comtat d'Osona, dintre de Casserres (Castroserras). El castell de Casserres es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntual ferm en l'estructura defensiva del terme de la ciutat. En desintegrar-se el terme de la ciutat de Roda, el castell de Casserres adquirí un terme propi, el qual sobrepassava l'estreta península que forma un dels meandres que fa el riu Ter en aquest sector, estenent-se per l'antiga parròquia de Sant Vicenç sa Riera o de Casserres, negada pel pantà de Sau, i pertanyent al municipi de Santa Maria de Corcó. 'El domini del castell pertanyia als comtes de Barcelona, encara que per la poca entitat territorial no a pareix en els actes feudals. Els feudataris del castell de Casserres foren els vescomtes d'Osona-Cardona, que devien posseir els castell almenys des del final del segle X o principi de l'XI, ja que la família disposava com a feu comtal dels termes de Savassona, Tavertet, Rupit i Fornils, tots situats pels contorns de Casserres. Quan els vescomtes d'Osona-Cardona a partir del 1006 anaren dotant la primitiva església de Sant Pere de Casserres per convertir-la en un monestir benedictí, degueren traspassar-hi els seus drets sobre el domini del Castell de Casserres. Així els abats, primerament, i els priors a partir del 1079, quan el monestir fou unit a Cluny, exercirien el domini del terme del castell com a senyors feudals, tenint el domini alodial i podent posar multes fins a cinc sous. La resta de la jurisdicció corresponia al rei, que l'exercia a través del veguer d'Osona. Serà el 1356, al moment de la creació del comtat d'Osona, quan el castell de Casserres reapareix amb entitat pròpia per a formar part dels castell amb què el rei Pere el Cerimoniós volia premiar Bernat III de Cabrera, però el rei posava la condició que havia de ser enderroca abans d'un any juntament amb moltes d'altres. És difícil saber si aquest ordre es complí, i encara que no s'hagi conservat l'edifici del castell, potser ja feia temps que no existia, substituït per la muralla de defensa a la part més septentrional de la península, que és l'únic element conservat. El domini dels Cabrera com a comtes d'Osona sobre el terme del castell de Casserres durà fins el 1364, quan el mateix rei Pere el Cerimoniós confiscà el comtat osonenc, però el rei el 1372 restituí diversos castells a la família Cabrera, entre els quals figurava el de Casserres, i continuaren exercint el domini del castell a través d'un batlle anomenat pels Cabrera. (segueix a Observacions)</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | L'any 2010 es van realitzar una campanya de desforestació i documentació de les restes de la muralla, encara que la memòria científica de l'excavació encara no està dipositada al servei d'arqueologia. (segueix d'història) Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell de Casserres tornà a adquirir un cer protagonisme: Per un banda, el juliol del 1463 els consellers de la ciutat de Vic instaren al prior de Casserres que abandonés la fortalesa que construïa i es recollís amb tota la seva gent dins les muralles de Vic, si bé el prior s'hi negà i ordenà als seus homes de recollir-se al monestir, però al setembre del mateix any 1463, Casserres havia caigut en mans de les forces remences manades per Bernat Guillem d'alta-riba, que s'hi instal·laren fins que les forces de la ciutat de Vic els expulsaren. Al final de la guerra , el 1472, el castell de Casserres es trobava enderrocat, segurament a causa de la impossibilitat de defensar homes tots els castell de la zona contra les tropes remences' (ADELL, 1984: 353-354). Per últim esmentar que l'any 2010 es va endegar una campanya de desforestació, estudi i documentació de la muralla que de ben segur aportarà noves dades sobre la construcció. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||
| 75802 | Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Conjunt arquitectònic format per l'església i les dependències monàstiques organitzades al voltant d'un claustre, més un antic hospici i un edifici destinat a les tasques agropecuàries, ambdós aïllats. L'accés al conjunt monàstic, situat a l'extrem sud-oest del recinte, es fa mitjançant un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus, que dóna pas a una terrassa de planta rectangular descoberta, des de la que s'arriba a tots els espais monàstics. L'església és de tres naus amb tres absidioles semicirculars capçades a llevant. Les naus estan cobertes amb voltes de canó separades per arcs torals de punt rodó, recolzats damunt dos pilars cruciformes que, juntament amb els murs perimetrals del temple, sostenen l'estructura. La volta de la nau de tramuntana està refeta modernament. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant grans arcs formers de mig punt que també es recolzen als pilars cruciformes. L'arc former que comunica la nau central amb la de tramuntana presenta un mur de pedra a mitja alçada que separa els dos espais. Els absis estan coberts amb voltes de quart d'esfera i s'obren a les naus mitjançant arcs triomfals de mig punt, exceptuant l'absis central que es comunica primer amb un presbiteri. La il·luminació del temple es fa mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades. A l'absis central n'hi ha tres, al presbiteri i a cada una de les dues absidioles una de doble esqueixada, i a les façanes de les naus laterals tres més de doble esqueixada, així com una altra que dóna a l'interior del campanar. Damunt dels arcs triomfals hi ha petits òculs adovellats. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals fets de carreus desbastats i la llinda plana de fusta. Damunt seu hi ha un timpà semicircular adovellat. A la part superior, corresponent amb cada una de les naus, hi ha tres finestres de punt rodó, la central d'una sola esqueixada i les laterals de dues. La capçalera del temple presenta decoració del tipus llombard a base d'arcuacions cegues ubicades entre lesenes, tant als tres absis com al presbiteri. L'absis central, en canvi, és l'únic que presenta una filada de finestres de mig punt cegues sota un fris de dents de serra. A l'extrem sud-oest de l'església s'ubica el campanar, de planta quadrada, amb la coberta piramidal i distribuït en tres plantes. A la planta baixa, el campanar està comunicat amb l'església mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de tramuntana. Al mur de llevant s'obre la porta que porta al claustre, al de migdia l'accés al locutori i la cambra prioral i a ponent, la porta d'accés a la porteria del monestir, que el precedeix. Es tracta d'un espai rectangular cobert per una gran volta de canó de pedra a sardinell, que sosté una terrassa descoberta amb accés des del primer pis de l'ala de ponent de les dependències monàstiques. La porteria s'obre als costats nord i sud mitjançant arcs de mig punt adovellats de diferents mides. El pis superior del campanar presenta dos finestrals d'arc de mig punt adovellats, oberts a cada una de les cares de l'estructura. Cal esmentar que adossat al mur de migdia de l'església hi ha el claustre, amb les dependències monàstiques i que pocs metres de distància del mur de tramuntana de l'església hi ha l'antic hostatgeria, on s'acollien els peregrins que arribaven al monestir. Per últim, cal mencionar la presència d'un total de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca, corresponents a la necròpolis anterior a la construcció del monestir</p> | 08116-104 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0015800,2.3406900 | 445399 | 4650162 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Procedent de Sant Pere de Casserres, la família Pallàs conserva un retaule barroc del segle XVII, una antiga lipsanoteca o caixa de relíquies, així com notables fragments de pintures murals tardo-romàniques i gòtiques. Entre els enterraments destacables de Casserres es troben: la vescomtessa Eugòncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit al 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III, el 113. També hi ha les despulles de Guillem de Tavertet, Bisbe de Vic (1195-1233), mort a Casserres el dia 25 novembre de 1233. Cal esmentar també que el Museu Episcopal de Vic presenta diferents elements provinents de Casserres. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75809 | Llegendes del Sant Nin de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> | 08116-111 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75812 | El Castell dels Moros de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> | 08116-114 | Collet de Casserres, 08510. | 41.9892300,2.3514000 | 446275 | 4648784 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75841 | Baumes del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-canem | <p>Balma situada a la riba del Ter. Es tracta d'una cavitat no gaire pronunciada ubicada a l'extrem nord-occidental de la península de Casserres, formada per gresos calcaris que formen els plans inclinats on se situa Sant Pere de Casserres; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren al període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-143 | Collet de Casserres, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques directes amb la balma, encara que ho creu que el topònim de la balma deu ser una concessió popular a aquells llocs on antigament secaven les plantes de cànem per després convertir-los en teixit. D'altra banda cal esmentar que el període de creació de Casserres, el Bartonià, és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9965300,2.3394200 | 445289 | 4649602 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||||||
| 75856 | Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-antiga-hospederia | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Edifici destinat a acollir els peregrins que arribaven al monestir i que es troba emplaçat a pocs metres de distància del mur de tramuntana de l'església. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, que dóna accés a un espai destinat a magatzem o celler. Al pis s'obre un altre portal de les mateixes característiques, tot i que a l'interior és allindat. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra exteriors. L'espai està cobert per una volta de canó apuntada i presenta quatre finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, tres al mur de migdia i una al de llevant. A ponent n'hi ha dues més, una de rectangular i l'altra quadrada. El paviment interior de l'estança és enllosat. Actualment, l'espai s'utilitza com a sala audiovisual. Pràcticament adossat a la cantonada sud-oest de l'hospici, hi ha les restes de l'edifici agropecuari que al segle XV es va destinar a forn de pa i pastera del monestir. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que molt probablement es correspongui amb una de les torres de guàrdia de l'antic poblat, damunt del que s'assenta el monestir. Aquest fet es reforça per la presència de traces d''opus spicatum' integrades en el parament dels murs de l'edifici. Tot el conjunt està bastit amb carreuons i pedra desbastada, disposat en filades regulars.</p> | 08116-158 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0018300,2.3406300 | 445394 | 4650190 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 75857 | Monestir de Sant Pere de Casserres - claustre i dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-claustre-i-dependencies | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Claustre adossat al mur de migdia de l'església, al voltant del que s'articulen les diverses dependències monàstiques, amb comunicació directa amb aquest mitjançant portals de mig punt adovellats. El claustre és de planta rectangular i presenta un pati central ocupat per una gran cisterna excavada a la roca, que recollia les aigües pluvials del cenobi. Aquest pati està delimitat, en dos dels seus costats, per arcs de mig punt adovellats, recolzats damunt columnes circulars amb basaments, impostes i capitells restituïts. Les dependències monàstiques corresponen a tres edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants que desaigüen a la cisterna del claustre. A l'ala de llevant, que té accés directe amb el claustre, hi ha la biblioteca, dividida en dues plantes, la sala capitular i el dormitori, aquest últim amb accés també a l'exterior del recinte. Aquest espai, en origen únic, està cobert per una volta de canó de pedra disposada a sardinell, lligada amb abundant morter de calç, i presenta finestres de mig punt adovellades i de doble esqueixada, situades al mur est. L'ala de migdia alberga el refetori i la cuina del monestir, en origen un espai únic. Està coberta per una volta de canó restituïda, bastida amb maons disposats a pla, amb finestres de punt rodó i doble esqueixada. L'ala de ponent, en canvi, està coberta per una volta rebaixada bastida en pedra disposada a sardinell, i era l'espai destinat al locutori - celler i a la cambra prioral, situada al primer pis. Aquesta cambra presenta dos arcs diafragma adovellats, sostinguts als murs laterals de l'estança. Tot el conjunt està bastit amb carreuons i pedra desbastada, disposat en filades regulars.</p> | 08116-159 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0013400,2.3406700 | 445397 | 4650135 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||
| 75858 | Monestir de Sant Pere de Casserres - tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-tombes-antropomorfes | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | IX-X | <p>Conjunt de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca que corresponen a una necròpolis del segles IX-X, anterior a la construcció del monestir. Aquestes presenten una doble orientació, est i nord, que seran amortitzades per les dependències monàstiques. En resten testimonis, encara que actualment no visibles, a l'interior del temple i a l'exterior del temple, entre l'absidiola de migdia, el presbiteri i l'ala de llevant de les dependències monàstiques. La presència d'aquesta necròpolis confirma la hipòtesi d´una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi.</p> | 08116-160 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX.</p> | 42.0015800,2.3406900 | 445399 | 4650162 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||||
| 75839 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | La coberta s'ha enfonsat i tot el conjunt amenaça runa. | <p>Restes d'una antiga masia aïllada que actualment es troba en runes. Es conserven els murs perimetrals i algunes compartimentacions interiors, tot i que l'excés de bardissa i vegetació en general dificulten un estudi acurat de les estructures. Presenta una planta irregular formada per diferents cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que ha patit durant el temps. De les restes que es conserven es pot concloure que la masia presentava al menys dues plantes i que estava bastida per diferents materials i tècniques. D'una banda s'aprecien paraments bastits en pedra desbastada de diferents mides, on també hi ha afegitons i refeccions fetes amb maons. D'altra banda s'aprecien també murs bastits mitjançant la tècnica de la tàpia, amb argila local barrejada amb còdols petits. De la masia solament es conserva una obertura. Aquesta és d'arc de llinda emmarcada amb grans carreus de bella factura. A escassos metres al sud-oest de la masia hi ha un edifici segurament destinat a usos agrícoles. Aquest també es troba enrunat, encara que del volum que resta es pot entreveure que constava d'una planta baixa rectangular amb teulada d'un aiguavés. El parament està format per pedra desbastada lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons d'obra ceràmica. Per últim, cal esmentar que a uns 100 metres al sud es pot apreciar un pou de pedra circular que està relacionat amb l'heretat.</p> | 08116-141 | El canals de Vilardell, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents al mas, encara que per tipologia se'l enquadra vers el segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008: Fitxa 63).</p> | 41.9688300,2.3111800 | 442926 | 4646545 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75751 | Placa Josep Maria Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-josep-maria-castella | <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 12. CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2007): Una denúncia colpidora: 'En la mort del meu avi, Josep Maria Castellà...'. Obtinguda el 10 de maig de 2010. http://www.osona.com/noticia/2149/vota/4/1266103106</p> | XXI | <p>Placa commemorativa rectangular bastida amb marbre de color negre. Aquesta és dedicada a Josep Maria Castellà Suriñach. Té una inscripció amb lletres blanques on hom pot llegir: A LA MEMÒRIA DE / JOSEP Mª CASTELLÀ SURIÑACH, / AMB GRATITUd PER LA / SEVA DEDICACIÓ A LA FESTA / DE SANT SALVADOR / 13 DE MAIG DE 2007 / AMICS DE SANT SALVADOR / AMB LA COL·LABORACIÓ DE / L'AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA</p> | 08116-53 | Ermita de Sant Salvador de l'Horta, 08510 | <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en rècord a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se li homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> | 41.9820800,2.3233500 | 443946 | 4648008 | 2007 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Actualment la placa de marbre es troba a l'interior de l'Ermita de Sant Salvador, guardada darrera de l'altar. Per l'aplec de Sant Salvador, la placa és exposada a l'exterior, a sobre d'un monòlit de grans dimensions que es troba a escaigs metres de la façana principal. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75701 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-4 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. Http//:www.rutadelter.cat</p> | XIX | <p>La fàbrica de riu de can Grau està constituïda per les instal·lacions fabrils i l'antiga casa del director de la fàbrica. La nau presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures es corresponen amb grans finestrals d'arc rebaixat bastits en maons. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular emmarcada en maons, amb el rètol de l'empresa Salamí S.A. encara al damunt. La planta baixa està bastida amb còdols de riu disposats en filades més o menys regulars mentre que el pis està construït amb maons vistos. La nau presenta un cos adossat a tramuntana, de construcció posterior. Aquest té la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en soterrani, planta baixa i pis. El nivell inferior es comunica amb el canal, que desvia el cabal del riu Gurri cap a les instal·lacions fabrils. Els nivells superiors presenten finestrals rectangulars amb els brancals bastits en maons i la resta del parament arrebossat i pintat. La casa del director està situada a ponent de la nau fabril. És de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits en maons. La façana principal presenta un portal d'accés centrat al bell mig del parament, amb un finestral a cada banda. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro treballat. La façana de tramuntana, orientada al camí de Malars, i la de migdia també presenten els finestrals ordenats simètricament, quatre per planta. La construcció té els paraments exteriors arrebossats i pintats. El conjunt es completa amb una altra nau de construcció més recent i diversos volums adossats a la façana de llevant de la fàbrica original. Pel que fa a les instal·lacions directament relacionades amb el riu i l'aigua, destaca la resclosa, de forma curvilínia i disposada entre l'illa formada per la devesa del Pujolar i l'edifici que albergava la maquinària. Aquest és de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en dos nivells. L'inferior està fonamentat a la llera del riu i fa d'intermediari entre aquest i el canal d'entrada a la fàbrica, d'uns 40 metres de longitud per 7 metres d'amplada. La construcció, bastida amb còdols de riu disposats en filades regulars, presenta les obertures bastides amb maons. Destaquen les quatre comportes que deixen entrar l'aigua a l'interior del canal, totes d'arc rebaixat adovellat, les quals funcionaven amb contrapesos i eren accionades per volants i engranatges. El canal està delimitat per dos grans murs construïts en pedra. El seu traçat està canalitzat i regulat mitjançant comportes de ferro. L'estructura passa per sota del camí de Malars fins a dues vegades. En la primera ocasió, davant de la casa del director, es salva el desnivell mitjançant un pont d'un sol ull de mig punt, bastit en maons. En la segona ocasió, el pont és de dues arcades rebaixades bastides amb lloses de pedra disposades a sardinell. La resta de l'estructura està bastida amb còdols de riu disposats regularment.</p> | 08116-3 | La Prada, 08510 | <p>Ramon Portavella Valls va iniciar l'any 1872 la construcció de la fàbrica de riu de can Grau en uns terrenys de la seva propietat situats a la riba dreta del riu Gurri, en el paratge de la Coromina de Mas Monjo. Tot i que tothom la coneixia com can Grau pel cognom de la persona encarregada de vigilar-la durant els anys de construcció, la indústria s'anomenà oficialment 'Fàbrica Nova de Portavella', donat que anteriorment ja existia la fàbrica de can Portavella. Les obres finalitzaren l'any 1875 sota la propietat de Mercè Portavella Mas, filla de l'anterior. En les Escriptures Notarials constava com a 'Fábrica a propósito para 170 telares de planta baja y 3000 husos de hilar en la planta primera, sobrando local para tornos y rodetes, y un salto de agua de 1,61 metros produce una fuerza útil de 53 C.V., formando este salto con las aguas de los ríos Gurri y Ter los cuales en cantidad de 4000/4500 litros por segundo fueron concedidos por el Gobernador Civil de la Provincia el 17 de enero de 1876'. El 3 de juliol de 1894, Mercè Govern Portavella, filla de l'anterior, heretà la fàbrica i l'arrendà a diversos industrial que l'explotaren com a fàbrica llanera i cotonera productora de filats i teixits: Jacint Rifà i Puntí (finals del segle XIX), Pascual Font Viguer i Cia. (1904), Manuel Serrat, Francisco Sabatés i Joan Vila (1912) i Esteban Calveras. Des del 24 de setembre de 1927 fins l'any 1949, la societat barcelonina Vilar y Barbany S.A. es convertí en l'única arrendatària explotant-la com a indústria cotonera de teixits. A partir de l'1 de març de 1949, la firma Hijos de B. Salamí dels germans Tomàs i Jaume Salamí iniciaren la fabricació de filats de regenerat a la fàbrica de can Grau (la propietat era seva des del 15 d'octubre de 1946). Les instal·lacions comptaven amb l'edifici-fàbrica, el salt d'aigua i la casa-vivenda del director de la fàbrica, Joan Godayol Riera. L'1 de març del 1952, la firma es constituí en societat anònima i passà a anomenar-se Salamí S.A. A mitjans anys 50, la fàbrica comptava amb un centenar de treballadors, un 60% eren dones, i s'hi feien tres torns. S'electrificà la força motriu amb 2 turbines que generaven 60 C.V. de potència més l'energia subministrada per la companyia elèctrica. L'any 1964, amb la mort de Jaume Salamí, Tomàs Salamí hagué d'incorporar el seu nebot Jacint de 20 anys, i tots dos emprengueren una profunda renovació de les instal·lacions fabrils, ampliant les dependències i invertint en maquinària. El 1976, Martí Salamí, fill de Tomàs, es feu càrrec de la direcció d'empresa i apostà per la filatura de turbina. Tot i això, a mitjan dels anys vuitanta, les pèrdues es multiplicaren i s'incrementaren les despeses de producció fins que l'any 1992 s'entrà en suspensió de pagaments i acabà tancant el 1994.</p> | 41.9831200,2.2995100 | 441972 | 4648139 | 1875 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75701-foto-08116-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75703 | Capella del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | L'exterior del temple fou restaurat durant l'any 2009, mentre que l'interior resta a l'espera de la rehabilitació, tot essent utilitzat com a magatzem. | <p>Capella d'una sola nau rectangular amb l'absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta per una volta de canó decorada amb llunetes, recolzada damunt d'una cornisa motllurada que recorre els murs laterals de la nau. La volta està dividida en tres tramades mitjançant arcs torals de mig punt, sostinguts damunt pilastres adossades als murs laterals. L'absis està cobert per una volta ametllada amb el parament arrebossat. La resta de la nau conserva restes de les pintures murals que decoraven la volta i els murs laterals. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la dovella clau gravada amb l'any 1782. Damunt seu hi ha un rosetó bastit en pedra, rematat per una cornisa motllurada disposada a mode de frontó. La part superior del parament està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. La construcció, recentment rehabilitada exteriorment, presenta els paraments bastits en còdols de pedra petits i mitjans, disposats en filades més o menys regulars.</p> | 08116-5 | La Prada, 08510 | <p>Segons la data inscrita a la clau del portal d'accés, la capella fou construïda a finals del segle XVIII (1782), tot i que és força probable que anteriorment ja existís un altre edifici més antic. Així doncs, en origen, el conjunt del Macià estava format per la capella i la masia. De fet, diversos masos de la comarca que havien prosperat econòmicament entre els segles XVI-XVIII, construïren capelles d'ús particular com en el cas que ens ocupa. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià, un militar anomenat Fonterubinat, va vendre la finca a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger. Aquest propietari va restaurar la capella i la masia degut al seu mal estat de conservació (ROVIRA, 2005: 167). Actualment, el conjunt està totalment restaurat i ampliat, i la capella resta per ús particular dels propietaris de la finca, tot i que amb funcions d'emmagatzematge.</p> | 41.9816500,2.2931000 | 441439 | 4647980 | 1782 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75703-foto-08116-5-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75706 | El Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | El conjunt ha estat completament rehabilitat en els últims anys. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i barbacana sostinguda per colls de fusta. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud, presenta dos portals d'accés d'arc carpanell adovellats, mentre que al pis hi ha una finestra geminada rectangular bastida en pedra, amb columneta central i situada al bell mig del parament. A banda i banda hi ha dues finestres simples amb els emmarcaments en pedra. Totes aquestes obertures presenten els ampits motllurats i les llindes decorades amb arcs conopials. La construcció està arrebossada i pintada amb el mateix color que la masia principal.</p> | 08116-8 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9810600,2.2940200 | 441515 | 4647914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75706-foto-08116-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75852 | El Macià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia-ii | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants i la barbacana sostinguda per colls de fusta. El principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats a cada extrem del parament, amb una finestra geminada rectangular al centre, amb l'emmarcament bastit en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les dues centrals presenten decoració central a la llinda. A les golfes, les finestres són rectangulars i de dimensions més petites, amb els emmarcaments de pedra d'un sol carreu. Es corresponen simètricament amb les obertures del pis inferior, tot i que no concorden amb les de la planta baixa. A la façana de llevant, les finestres també han estat molt refetes, tot i que se'n conserven dues bastides en pedra, amb les llindes decorades amb arcs conopials. El parament exterior està arrebossat i pintat amb una tonalitat groguenca, amb carreus de pedra a les cantonades. El cos auxiliar està adossat a la façana de ponent de la masia i consta de planta baixa i pis. Tot i els canvis experimentats amb la rehabilitació integral del conjunt, cal destacar la galeria de quatre arcs carpanells situada al pis. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-154 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9815000,2.2936400 | 441484 | 4647963 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75757 | Pantà de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sau | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona. En el cas del municipi de les Masies de Roda, la extensió del pantà començaria des de el vessant occidental de la península de l'Esquerda fins al vessant oriental de la península de Casseres, on té el límit municipal. Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 km. i 3 km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 177 hm3. La potència instal·lada és de 55 GW i la producció de 85 MWh.</p> | 08116-59 | Les Masies de Roda, 08510. | <p>El pantà fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa (260 m de longitud i 75 d'altura). Finalment fou inaugurat el 1962 i va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.</p> | 41.9801900,2.3287700 | 444393 | 4647795 | 1969 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75757-foto-08116-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75757-foto-08116-59-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La ribera del pantà està gaudeix de la protecció ZPR (zona de protecció de la ribera) recollida en l'art. 137 de les Normes Urbanístiques del POUM de Les Masies de Roda (text refós 30 abril de 2008). | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75765 | Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> | 08116-67 | Mas Bac de Roda, 08510. | <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 1977 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75835 | Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic | XV | <p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p> | 08116-137 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||||
| 75811 | Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | IV-V/XI | El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent. | <p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p> | 08116-113 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500. | <p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg | Física | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats. | 84|85|92|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | |||||||
| 75711 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions i planta irregular, formada per diversos cossos adossats. El cos principal, rectangular, presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Al pis destaca un balcó exempt rehabilitat, al que s'accedeix des d'un finestral rectangular amb l'emmarcament de pedra i la llinda plana gravada amb la data 1829. Les finestres de les golfes són de petites dimensions i tenen els emmarcaments arrebossats. Cal destacar la façana de ponent, donat que conserva diverses finestres bastides amb carreus de pedra i llindes planes incloent-hi l'obertura de la sala, situada al pis i amb un festejador intern. A l'interior, la sala presenta diverses portes que la comuniquen amb la resta d'estances de la planta, les quals estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes majoritàriament decorades. Destaquen dues portes datades els anys 1650 i 1797, i una obertura de mig punt adovellada que dóna accés a la sala des de les escales de pedra que pugen del vestíbul. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats. Adossats a la banda de llevant de la façana principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis. El primer volum tanca l'espai de pati interior o barri que es troba situat davant la façana principal. Està pavimentat amb grans blocs de pedra ben desbastats i s'hi accedeix mitjançant un gran portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb una creu central i l'any 1638. De la planta baixa destaca un portal rectangular amb els brancals fets de maons, mentre que al pis hi ha una galeria oberta mitjançant tres grans arcs rebaixats i coberta per un embigat de fusta interior. La construcció està bastida amb còdols de riu lligats amb morter i diverses refeccions amb maons. Des d'aquesta galeria s'accedeix a una terrassa que es comunica amb l'altre volum. La façana principal, orientada al sud, presenta dos grans portals d'accés de mig punt amb els emmarcaments motllurats en pedra. Al pis, les obertures són rectangulars, amb el mateix tipus d'emmarcament i tenen sortida a un balcó corregut que envolta el perímetre lliure de la construcció. Presenta la barana de ferro treballat i la llosana decorada amb trencadís de ceràmica vidrada de diversos colors. La resta de façanes presenten el mateix tipus d'obertures i emmarcaments que els de la façana principal. La construcció presenta un placat exterior a mode de carreus de pedra combinat amb revestiments arrebossats. El conjunt es completa amb una sèrie d'edificacions auxiliars utilitzades per a l'activitat agro-ramadera, situades a ponent de la construcció original. Les més antigues estan bastides en pedra lligada amb morter i amb les cobertes de teula de dos vessants, mentre que les més modernes són construïdes amb obra ceràmica i les cobertes de plaques de fibrociment.</p> | 08116-13 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La masia del Torrent apareix mencionada en diversos documents ja des de la baixa Edat Mitjana. En concret fou construïda a mitjans del segle XIV. A finals del segle XVI, el nom del Torrent apareix en una llista dels masos més recurrents del terme. A principis del segle XIX, el mas apareix mencionat en el llistat de la concòrdia relacionat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805). Es menciona el mas Torrent o Torrents, propietat de Josep Torrent. A principis del segle XX, en la relació de socis de la Cambra Agrícola Ausetana dels anys 1917-1919, apareix mencionat el mas com a propietat de Joan i Ramon Torrent. Es té notícia que diverses noies de masos petits de Folgueroles i Vilanova de Sau s'ocupaven com a servei domèstic en masos benestants de Les Masies. Un d'aquests masos era el Torrent. Segons Josep Arderiu, del mas Puigcendre, el Torrent és una de les principals explotacions agràries del municipi, concentrades a la zona de Sant Miquel de la Guàrdia, des de ben entrat el segle XX.</p> | 41.9870900,2.3035200 | 442307 | 4648577 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75711-foto-08116-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 | ||||||||
| 75712 | El Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII | Els revestiments exteriors estan degradats. | <p>Masia de planta rectangular, formada per tres grans cossos adossats, amb la façana principal orientada a ponent. El cos principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. El portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana gravada amb el monograma del nom de Jesucrist (IHS) i la data 1587. Damunt seu hi ha un balcó exempt amb el finestral de sortida rectangular. El cos adossat a tramuntana presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener en paral·lel a la façana i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb carreus de pedra desbastats i amb les llindes planes. Algunes finestres tenen els ampits motllurats. A la façana nord destaca una finestra situada a les golfes, gravada amb la data 1727. Aquest parament presenta un cos adossat al centre, cobert per una terrassa al nivell del pis. és de factura més moderna que la resta del volum i està delimitada per una barana de ferro treballada unida mitjançant pilars quadrats fets amb maons. L'altre volum està adossat a migdia, presenta la coberta de teula de tres vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. El portal d'accés és d'arc rebaixat, amb l'emmarcament arrebossat. Damunt seu hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, amb la llinda gravada amb la data 1769. A la segona planta hi ha una finestra balconera que conserva part de l'emmarcament de pedra original. La part més destacable d'aquest volum és la façana de migdia, on hi ha arcades obertes de pedra i morter a la planta baixa i una doble galeria tancada situada als pisos superiors. Les de la planta baixa estan obertes a un jardí de planta rectangular, delimitat per les quadres i la masoveria del conjunt, i amb accés directe a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. Un portal d'arc escarser adovellat dóna accés al jardí des de la façana principal del conjunt. Les obertures superiors de la façana de migdia són d'arc carpanell i estan adovellades, tot i que les de la segona planta presenten baranes de fusta. Val la pena destacar la façana de llevant del conjunt, donat que la pràctica totalitat de les obertures estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats i amb les llindes planes. Les finestres presenten ampits motllurats també. La construcció està bastida amb còdols de pedra lligats amb morter, amb refeccions en maons. Els paraments estan arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra a les cantonades. El volum principal presenta el pis superior bastit en terra, probablement amb la tècnica de la tàpia.</p> | 08116-14 | Paratge de La Guàrdia, 08510 | <p>La primera menció documental del Vicenç apareix en el Cartoral de Roda del període 1639-1651, on s'esmenta la relació de cases de pagès que hi havia al terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda. Tot i això, la llinda del portal d'accés principal indica que la masia fou bastida l'any 1587. Durant l'Edat Moderna, el mas va anar creixent amb la incorporació a l'heretat de diverses masoveries de la zona. Es té notícia que Josep Sanglas del Vicenç posseïa les masoveries de Massans, la Casa del Vicenç i Fontdelrestobles. En el Reial Cadastre de l'any 1813 es reafirmà la propietat del Vicenç a mans de Josep Sanglas i Vicens, i també la propietat de les masoveries anteriors, totes tres cases de tercera categoria. A més a més, a la relació de 'Casas Nuevas', apareixen les 'casetes' Sentinella Vicens i Rieres Vicens (ROVIRA, 2005: 134). Degut a la proximitat geogràfica entre els dos edificis, la història del Vicenç va lligada a la de l'església de Sant Miquel de la Guàrdia. En aquest sentit es documenta que a la casa del Vicenç es conservava una antiga imatge mariana gòtica d'alabastre trossejada (documentada des de l'any 1012) que es venerà a l'església de Sant Miquel de la Guàrdia durant molts segles. Fou portada a la casa durant la Guerra Civil. També es coneix, tant pel catàleg de béns del municipi com per l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, que a l'interior de la casa es conserva un portal amb la següent inscripció gravada: 'HOC SIGITO Vinces - FER ME FEU VICARIED MANLLEU 1665'. La inscripció ens relaciona directament la construcció de l'edifici amb l'estament religiós de la vila de Manlleu. L'edifici va patir diferents reformes i ampliacions durant els segles XVII i sobretot XVIII, època en que també es reformà l'església de Sant Miquel. Es té constància gràcies a les llindes gravades en diverses obertures exteriors i interiors de la masia. Així doncs, és força probable que el cos adossat a tramuntana es correspongui amb una ampliació duta a terme durant la segona meitat del segle XVIII. També seria el cas del volum adossat a la banda de migdia, amb les característiques galeries dels pisos superiors, documentades entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX.</p> | 41.9933300,2.2932100 | 441459 | 4649277 | 1587 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75712-foto-08116-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.