Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75799 | Bac de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bac-de-sau | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1985. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVI | <p>Masia aïllada edificada en un terreny amb desnivell de nord a sud, i formada per tres cossos que conjuntament formen una planta irregular, de forma escalonada. El cos ubicat més al sud és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana té la particularitat que en la seva meitat oriental presenta un porxo cobert a la planta baixa i una galeria oberta al pis, totes dues sostingudes mitjançant un pilar rectangular bastit amb pedres. En la seva altra meitat només presenta una finestra d'arc de llinda a l'alçada del pis. La façana oriental no presenta cap obertura, i a l'occidental sols una petita finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Cal esmentar que davant la façana meridional hi ha un petit pati rectangular tancat amb un mur de pedra. La façana posterior té adossat una altre cos, de dimensions semblants, encara que un xic desplaçat cap ponent, no mantenint la mateixa línea de façana lateral. Aquesta consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb la mateixa orientació que el cos de migjorn. Aquesta presenta, a la façana de ponent, un gran portal d'accés, d'arc a nivell emmarcat per carreus de bella factura, i a la façana de llevant tres obertures rectangulars: una porta d'accés a la planta baixa, d'arc de llinda emmarcada per carreus, una finestra rectangular al pis, també emmarcada amb carreus, i una petita obertura a l'alçada de les golfes, sense emmarcaments. La façana posterior presenta quatre finestres d'arc a nivell repartides irregularment en el parament i destaca una gran tribuna rectangular de fusta i pedra, tancada amb vidre, que presenta teulada pròpia a un aiguavés. A l'extrem occidental d'aquesta façana hi ha un últim cos adossat. És de planta rectangular orientat a ponent, i es troba format per una planta inferior, una superior i coberta d'un aiguavés. Presenta diferents obertures rectangulars a mode de finestres sense emmarcar a totes les seves façanes, i sols és destacable una porta d'accés d'arc a nivell a la façana meridional, que presenta una llinda de fusta. Per finalitzar cal esmentar que tota la construcció és de pedra desbastada vista, de mida gran i mitjana, lligades amb morter, sense arribar a formar fileres regulars. També esmentar que la majoria de les obertures són rectangulars, emmarcades amb grans carreus, exceptuant alguna petita, que no disposa de carreus sinó de pedres desbastades a mode d'emmarcament i d'una altra que presenta llinda de fusta.</p> | 08116-101 | Paratge de la Sabella, 08510. | <p>La masia és documentada al 'fogatge de la parròquia i terme de Sau de l'any 1553, moment en què habitava el mas un tal SEGIMON BACH. La casa presenta una data constructiva il·legible: --03' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 27). La masia ha sofert moltes restauracions que, en alguns moments, no han respectat l'arquitectura original ni la tipologia tradicional.</p> | 41.9803300,2.3629100 | 447221 | 4647789 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75799-foto-08116-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75800 | Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanelles-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda,1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada de planta irregular, més o menys en forma d'L, bastida en un terreny en desnivell d'oest a est i formada per diferents cossos adossats, producte de diferents reformes i ampliacions. Presenta un tanca de pedres que conforma un pati. El cos primigeni és de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta semisoterrada, planta baixa, pis, golfes i teulada de quatre vessants coronada amb una llucana. La façana principal està presidida per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el que, a la seva dreta, es pot llegir una placa de marbre: 'PUEBLO DE LAS MASÍAS / DE RODA PARTIDO DE VICH / PROVINCIA DE BARCELONA'. A la dreta del portal, a l'alçada de la planta baixa, també es pot apreciar un obertura d'arc a nivell emmarcat per carreus, on la llinda presenta una decoració incisa imitant un arc conopial. A l'esquerra de la façana principal sobresurt un cos adossat de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En la seva façana meridional presenta al pis una obertura rectangular petita, sense emmarcaments, i un arc de mig punt bastit amb maons vistos que actualment està tapiat. A l'alçada de la planta baixa destaca dos obertures d'arc a nivell emmarcades per grans carreus. En una d'elles destaca una ornamentació incisa a mode d'arc conopial i en l'altre es pot apreciar, també incisa, la data 1777. La façana occidental presenta dues obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus i ubicades en el pis. La façana septentrional presenta fins a sis obertures rectangulars a mode de finestres, tres d'elles emmarcades amb carreus vistos i disposades irregularment en el parament. Tornant al cos primigeni, a la façana posterior orientada a llevant, es pot apreciar la creació d'una planta semisoterrada que, al ser bastit en desnivell no es pot apreciar des de la façana principal. Aquesta presenta fins a onze finestres de diferents mides, d'arc a nivell emmarcades amb carreus, que es troben ubicades irregularment en les diferents plantes. Cal esmentar que, l'immoble està bastit en desnivell des de la façana posterior. La façana lateral orientada a tramuntada presenta quatre obertures més: una d'elles petita, rectangular i sense emmarcaments vistos, ubicada a la part oriental del parament, aïllada a l'alçada de la planta baixa, i tres d'elles ubicades en línea vertical a la part occidental del parament. La inferior és un portal d'arc rebaixat sense emmarcaments vistos, la mitgera respon a un finestral d'arc de llinda emmarcada per carreus, de la que sobresurt una petita llosana motllurada tancada per un petita reixa de ferro. Per últim, a la part superior s'aprecia una petita finestra rectangular sense emmarcar. La façana lateral orientada a migjorn presenta, al nivell del terra, un portal rectangular, amb els brancals de pedra vistos, no així la llinda que no s'aprecia. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis, dos obertures d'arc de llinda emmarcades amb carreus, la de la dreta més gran i amb decoració incisa a mode d'arc conopial amb una flor decorant el centre. Per últim, al pis superior presenta dos finestres rectangulars petites sense emmarcar. Cal destacar que en aquesta façana també se li adossa un altre cos de planta baixa rectangular, pis i teulada a una vessant. Aquest presenta a la façana encara cap a occident, dos portals d'arc a llinda, emmarcats per carreus vistos a l'alçada de la planta baixa, i al pis, una galeria formada per tres arcs rebaixats, amb la part inferior decorada amb una gelosia bastida amb maons. Tant a la seva façana posterior com a la façana oriental se li adossen diferents cossos de una planta baixa rectangular i coberta d'obra, que per la seva relativa modernitat i pel seu ús, destinat no mereixen menció. Tots els cossos estan bastits amb pedra tot i que arrebossats i pintats de blau grisós, excepte a les obertures, on s'aprecien emmarcaments amb carreus de bella factura.</p> | 08116-102 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>El mas de Fontanelles és un gran casal de tipus senyorial. L'origen del mas es remunta al segle XII (ROVIRA 2005: 140), encara que els primers documents sembla ser que són del segle XIII: 'La documentació es remunta vers el segle XIII amb un tal Pere Fontanelles. Al segle XVII, la cognominació encara es mantenia i es tenen notícies d'en Joan Fontanelles, que al 1632 el rei Felip IV, rei de Castellà, Catalunya i Aragó, li concedí el privilegi reial. El cognom es perd a la segona meitat del segle XVII, quan es casa amb Pere Màrtir Descatllar, fill de Puigcerdà, militar que destacà durant la guerra de Successió. El seu fill, Anton, tinent coronel, obtingué de Paolo, comte de Bermudez, el títol de comte al 1744. Durant les guerres carlines el patrimoni de la casa es va empobrir. A principis d'aquesta centúria es perdé el nom d'Esquetllar i l'actual és Heuras. Tenen també la propietat de Tresserres de Tavertet' (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> | 41.9662000,2.3032600 | 442267 | 4646258 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75800-foto-08116-102-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75801 | Font de la Gota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gota | XX | La font es troba coberta de vegetació que dificulta la seva localització. Així mateix, la pica que la conforma està plena de sediments i amb la seva estructura molt debilitada per l'humitat. | <p>Font natural obrada disposada en un vessant de l'extrem septentrional de la península de Salou, en una zona ombrívola i opaca. Aquesta es troba en una petita entrada rocosa a mode de balma d'on regalima l'aigua que cau gota a gota sobre una petita pica de planta rectangular i secció còncava, bastit de pedra i morter de calç. Actualment, la pica està plena d'arrels i sediments que fan que el seu estat de conservació sigui dolent.</p> | 08116-103 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que no es tenen notícies històriques de l'element, hom pot veure que el topònim que presenta prové de la forma en la que s'omple la pica d'on es recull l'aigua.</p> | 41.9796000,2.3196400 | 443636 | 4647735 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75801-foto-08116-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75802 | Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Conjunt arquitectònic format per l'església i les dependències monàstiques organitzades al voltant d'un claustre, més un antic hospici i un edifici destinat a les tasques agropecuàries, ambdós aïllats. L'accés al conjunt monàstic, situat a l'extrem sud-oest del recinte, es fa mitjançant un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus, que dóna pas a una terrassa de planta rectangular descoberta, des de la que s'arriba a tots els espais monàstics. L'església és de tres naus amb tres absidioles semicirculars capçades a llevant. Les naus estan cobertes amb voltes de canó separades per arcs torals de punt rodó, recolzats damunt dos pilars cruciformes que, juntament amb els murs perimetrals del temple, sostenen l'estructura. La volta de la nau de tramuntana està refeta modernament. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant grans arcs formers de mig punt que també es recolzen als pilars cruciformes. L'arc former que comunica la nau central amb la de tramuntana presenta un mur de pedra a mitja alçada que separa els dos espais. Els absis estan coberts amb voltes de quart d'esfera i s'obren a les naus mitjançant arcs triomfals de mig punt, exceptuant l'absis central que es comunica primer amb un presbiteri. La il·luminació del temple es fa mitjançant finestres d'arc de mig punt adovellades. A l'absis central n'hi ha tres, al presbiteri i a cada una de les dues absidioles una de doble esqueixada, i a les façanes de les naus laterals tres més de doble esqueixada, així com una altra que dóna a l'interior del campanar. Damunt dels arcs triomfals hi ha petits òculs adovellats. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals fets de carreus desbastats i la llinda plana de fusta. Damunt seu hi ha un timpà semicircular adovellat. A la part superior, corresponent amb cada una de les naus, hi ha tres finestres de punt rodó, la central d'una sola esqueixada i les laterals de dues. La capçalera del temple presenta decoració del tipus llombard a base d'arcuacions cegues ubicades entre lesenes, tant als tres absis com al presbiteri. L'absis central, en canvi, és l'únic que presenta una filada de finestres de mig punt cegues sota un fris de dents de serra. A l'extrem sud-oest de l'església s'ubica el campanar, de planta quadrada, amb la coberta piramidal i distribuït en tres plantes. A la planta baixa, el campanar està comunicat amb l'església mitjançant un portal de mig punt adovellat obert al mur de tramuntana. Al mur de llevant s'obre la porta que porta al claustre, al de migdia l'accés al locutori i la cambra prioral i a ponent, la porta d'accés a la porteria del monestir, que el precedeix. Es tracta d'un espai rectangular cobert per una gran volta de canó de pedra a sardinell, que sosté una terrassa descoberta amb accés des del primer pis de l'ala de ponent de les dependències monàstiques. La porteria s'obre als costats nord i sud mitjançant arcs de mig punt adovellats de diferents mides. El pis superior del campanar presenta dos finestrals d'arc de mig punt adovellats, oberts a cada una de les cares de l'estructura. Cal esmentar que adossat al mur de migdia de l'església hi ha el claustre, amb les dependències monàstiques i que pocs metres de distància del mur de tramuntana de l'església hi ha l'antic hostatgeria, on s'acollien els peregrins que arribaven al monestir. Per últim, cal mencionar la presència d'un total de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca, corresponents a la necròpolis anterior a la construcció del monestir</p> | 08116-104 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0015800,2.3406900 | 445399 | 4650162 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75802-foto-08116-104-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Procedent de Sant Pere de Casserres, la família Pallàs conserva un retaule barroc del segle XVII, una antiga lipsanoteca o caixa de relíquies, així com notables fragments de pintures murals tardo-romàniques i gòtiques. Entre els enterraments destacables de Casserres es troben: la vescomtessa Eugòncia, continuadora de l'obra d'Ermetruit al 1039 i la vescomtessa Almodis de Barcelona, germana del comte Ramon Berenguer III, el 113. També hi ha les despulles de Guillem de Tavertet, Bisbe de Vic (1195-1233), mort a Casserres el dia 25 novembre de 1233. Cal esmentar també que el Museu Episcopal de Vic presenta diferents elements provinents de Casserres. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||
| 75803 | El Sanglas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-vell | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos que formen una planta en forma d' L, envoltada per una tanca de pedra. El cos primigeni és de planta rectangular orientat llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dos vessant amb el carener perpendicular a la façana principal on s'aprecien dos llucanes, una a cada aiguavés. La façana principal presenta diferents obertures d'arc a llinda, on destaca una d'elles a l'alçada del pis, on es pot llegir a la llinda una inscripció amb la data de 1619. La façana de tramuntana presenta més obertures rectangulars emmarcades amb grans carreus. La façana posterior, orientada a ponent, presenta fins a dotze obertures de diferents mides d'arc de llinda, emmarcades amb grans carreus vistos, que es troben repartides en els diferents nivells del parament. Com a element remarcable, a la cantonada sud-oest presenta adossada una garita circular de pedra amb un cossi motllurat. La façana lateral de migjorn presenta més obertures d'arc a nivell on en destaca una amb la llinda inscrita amb l'any 1634 acompanyat de les sigles IHS i un creu. Tot aquest cos és arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut i es pot apreciar que és bastit amb pedres desbastades de mides grans i mitjanes que no formen fileres regulars i que estan lligades amb morter. Cal remarcar que les obertures, com ja s'ha comentat, estan bastides amb grans carreus vistos. El cos secundari està adossat pel seu lateral a la façana principal del cos primigeni, en els seu extrem sud. Aquesta és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. Aquest presenta un passadís d'orientació est-oest, cobert per una volta rebaixada, a l'alçada de la planta baixa, que connecta l'exterior de la masia amb l'espai que crea la planta en forma d'L i la tanca de pedra. La façana de tramuntana presenta una sola obertura a l'alçada de pis, d'arc a nivell amb una creu i la data 1708 inscrita a la llinda. A la façana de migjorn s'aprecien dos obertures més, també d'arc a nivell emmarcades amb carreus. Tot aquest cos és d'obra vista, bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana, que no arriben a formar fileres regulars i que estan lligades entre elles amb morter, exceptuant les obertures, on s'utilitzen carreus de bella factura. Per últim, cal esmentar que al parament de llevant d'aquest cos, se'n adossa un altre bastit amb pedra i disposat a mode de porxo amb teulada d'un sol vessant.</p> | 08116-105 | Paratge dels Abeuradors, 08510. | <p>Antic mas anomenat els Angles, ubicat en un lloc privilegiat a dalt d'un turó del que es té constància documental ja des del segle XIV i es continua esmentant en diferents documents del segle XVI i XVII (ROVIRA 2005: 69, 76, 77). L'època d'esplendor econòmic dels Sangles, a deduir per l'arquitectura, deuria ser al segle XVII-XVIII quan es produí la reforma més gran de la casa, com ho testimonien les diferents dates que s'aprecien, que segurament fan referència a les diferents remodelacions i ampliacions del mas: 1619, 1634, 1708.</p> | 41.9743200,2.3366500 | 445041 | 4647138 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75803-foto-08116-105-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75804 | L'Esquerda: poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-poblat-iberic | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1990. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> | IV aC-I dC | Runes del jaciment arqueològic | <p>El jaciment ibèric de L'Esquerda és un dels més grans de la comarca i es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís lloc. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). A grans termes en l'àrea ibèrica del jaciment, situada a la part de tramuntana, es poden diferenciar dos fases: Una primera fase està enquadrada cronològicament en el segle IV aC, quan es basteix un poblat fortificat de gran magnitud i d'acurat urbanisme. És en aquest moment quan es construeix una gran muralla en pedra seca, amb dues torres massisses de 5'5 i 11 metres de costat que flanquegen l'accés al poblat per un carrer longitudinal que segueix la península de nord a sud i del qual surten altres carrers amb orientació est-oest que creen un urbanisme reticular. A mitjan del segle III aC un gran incendi destruí el conjunt i ja no es refè sinó que vers el segle II aC es bastí una nova muralla, situada un metres més endavant que l'antiga i amb els fonaments sobre els seus enderrocs, i es construeix un nou poblat. Cal a dir que parts d'aquesta muralla fou reutilitzada en època medieval. Finalment l'ocupació ibèrica va acabar al segle I aC, moment de la destrucció del poblat. Actualment en l'àrea ibèrica es poden apreciar restes de diverses construccions. Per una banda es poden apreciar carrer pavimentats amb petites pedres i terres al segle IV aC i posteriorment al segle II aC amb petits còdols de riu, així com diverses sitges i cisternes excavades en el subsòl. D'altra banda hi ha diferents edificis, d'entre els quals s'ha de ressaltar un taller de metalls amb les restes d'un forn circular amb una cambra de cocció semiexcavada a terra i volta d'argila. També s'ha documentat un abocador per buidar les escòries de dins el forn. Aquest edifici no va ser l'únic on es va documentar un forn, ja que es varen localitzar altres diferents, segurament destinats a la producció ceràmica. Pel que respecte a les torres rectangulars esmentades cal a dir que disposaven d'un armora, una petita recambra on s'accedia a les torres i que servia de magatzem. Actualment d'aquests edificis solament es pot apreciar els paviments, les diferents estructures negatives i els basaments del murs que conformaven els edificis, amb no més de mig metre de potència. Aquests estan bastits amb pedres desbastades de diferents mides disposades en fileres irregulars amb absència de morter. La resta del paraments estaven bastits amb tàpia que no s'ha arribat a conservar in-situ. S'ha de ressaltar també la muralla que, encara que refeta posteriorment en època medieval, conserva una potència d'entre metre i mig i dos metres d'alçada.</p> | 08116-106 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La cultura ibèrica es considera com la primera cultura històrica pròpia donat que disposava d'un sistema d'escriptura propi. La seva economia era basada en l'agricultura, la ramaderia, el comerç i l'intercanvi amb els pobles colonials. Com a innovacions tecnològiques més importants els ibers van adoptar el torn de terrisser i van desenvolupar una veritable metal·lúrgia del ferro. Dintre dels ibers hi havia diferents pobles. Els que varen habitar a la Plana de Vic i a les serralades que l'envolten s'anomenen ausentans, noms extret de la seva capital, Ausa. D'ells es tenen notícies gracies al textos de Titus Livi que explica el setge a la seva població l'any 218 aC a mans dels exèrcits romans, dirigits per Gneu Corneli Escipió. La fi de la cultura ibera es produeix vers el segle I aC després de l'arribada dels romans. La romanització comportà l'adopció de noves costums i canvis en l'economia de subsistència. La irrupció cultural dels romans comportà que mica en mica el poble iber canviés la seva manera de viure i treballar. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9748500,2.3123800 | 443030 | 4647212 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75804-foto-08116-106-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-5533, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. ZA Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738, 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 75805 | L'Esquerda: jaciment medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-jaciment-medieval | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 1990. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619.</p> | XI-XIV | Algunes de les estructures arqueològiques estan consolidades, altres encara no i estan descuidades. | <p>El jaciment de L'Esquerda es troba situat a la península del mateix nom, a un dels meandres del Ter, constituint una fortalesa natural que explica per si mateixa el perquè es va escollir aquest precís indret. El jaciment té una extensió de 12 ha, amb ocupació humana des del segle VIII aC (bronze final), en el període ibèric (segle V aC- segle I aC) i en època medieval (segle VIII dC-1314). L'àrea medieval està situada a la part meridional del jaciment i està formada per les restes de l'església romànica de Sant Pere, per la necròpolis annexa aquesta, els diferents edificis del poblat i la muralla perimetral amb les diferents torres. Cal esmentar que a excepció del mur de migjorn de l'església, tots els edificis solament conserven el sòcol del parament, restes que tenen de 50 a 80 metres d'alçada. La construcció més coneguda és l'antiga és l'església romànica. Aquesta conserva els murs perimetrals que mostren un temple d'una nau amb l'absis semicircular i part d'un altar que són el que resten de l'església preromànica esmentada el 927. Sobre d'aquesta s'edificà la nova església vers el 1042. Al parament sud s'adossen les restes d'una torre o campanar. El poblat es basteix al voltant de l'església, urbanitzat vers la plaça central, al costat de tramuntana de l'església i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Aquests eren de planta quadrada o rectangular, construïts amb carreus de pedra lligats amb argamassa i amb teulada amb embigat de fusta. Entre els edificis excavats s'ha de ressaltar un paller, un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria (on s'ha documentat un forn amb xemeneia) i la casa del picapedrer. Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca. S'ha d'esmentar que entorn de l'església s'hi han localitzat una necròpolis amb diversos tipus de tomba: de fossa (segles VIII-IX), antropomorfes (segles IX-X), de llosa (segles XI-XIII) i enterraments col·lectius (segles XIII-XIV) que s'estenen també a la part de la plaça. Pel que respecte als elements defensius es poden apreciar a tramuntana les restes de la muralla medieval que s'assenta i reaprofita trams de la muralla ibèrica. Cal destacar una torre de defensa rectangular que presenta trams bastits amb opus spicatum i que es troba adossada a la muralla del segle II aC. Per últim, a migjorn del jaciment es troba una torre de base circular bastida amb fusta de la que solament s'han pogut documentar els diversos forats de pal excavats a la roca. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 08116-107 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>A grans termes, el jaciment medieval presenta tres etapes ben diferenciades en la seva l'evolució: La destrucció de la civitas (època d'invasions), la formació del poblat medieval (època de reestructuració i repoblació del país) i la formació del nucli de població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. La primera està enquadrada cronològicament entre els segles VIII i IX, un període de invasions i moviments migratoris. Després de l'entrada i instal·lació del visigots, la invasió musulmana suposa una desorganització i despoblació que durà fins el primer alliberament portat a terme pel rei franc Carles vers el 798, casi vuitanta anys després de l'ocupació musulmana. És en aquest moment quan es documenta la primera menció de L'Esquerda medieval, quan l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, es relata que Aissó va destruir Roda ciutat (Roda Civitas), nom antic de L'Esquerda, durant una revolta indigenista contra la ocupació franca. La segona etapa obeeix al repoblament de la plana de Vic dirigit per Guifré el Pelós, moment en el que es basteix una nova església consagrada a Sant Pere i es fortifica el poblat. En aquesta època alt-medieval (segles X-XI) les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic. La tercera fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda. Finalment vers el segle XIV, el poblat fortificat es destruït enmig de les lluites senyorials i feudals. El jaciment de l'esquerda es començà a excavar a inici del segle XIX a mans d'aficionats locals, però no va ser fins l'any 1977 quan s'iniciaren les excavacions arqueològiques sistemàtiques per part d'un equip interdisciplinari del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dirigit per la Dra. I. Ollich, amb el permís corresponent de la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les primeres intervencions es centraren entorn l'església medieval i les estructures d'hàbitat i producció organitzades al voltant. Posteriorment es continua excavant aquest sector medieval anualment. L'any 1981, diverses cales efectuades a la zona de la muralla van confirmar la presència de restes de l'edat del bronze i d'època ibèrica. A partir de l'any 1982, es passà a excavar anualment aquesta zona. S'ha d'esmentar que actualment encara es realitzen campanyes anuals.</p> | 41.9737100,2.3126700 | 443053 | 4647086 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75805-foto-08116-107-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | BCIN R-I-51-553, per disposició addicional 1. 2 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Zona arqueològica i jaciment ibèric i medieval (DOGC núm. 4738 – 11/10/2006). Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 75806 | L'Esquerda: àrea experimental del graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda-area-experimental-del-graner | <p>MUSEU DE L'ESQUERDA (n.d). 'L'Àrea experimental', Obtinguda el 25 de maig de 2010. http://www.lesquerda.cat/ OLLICH I CASTANYER, I. (1982): 'El jaciment arqueològic medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona): V El material arqueològic' a Quaderns d'estudi medievals, núm. 10, volum I, Artestudi edicions, Barcelona, pàg. 609-619. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca'. Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER, I. [et al.] (2006): 'Desperta Ferro! Vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l'Esquerda'. Berikars 1. Publicacions del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Roda de Ter.</p> | XX | <p>L' Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l'Esquerda (ÀREA) és un espai situat a tramuntana del Jaciment Arqueològic de l'Esquerda on, des de l'any 1991, paral·lelament a les diferents campanyes d'excavació, es porta a terme un programa d'investigació basat en l'arqueologia experimental. Així doncs, en base a la documentació i estudis extrets de l'excavació d'un graner medieval incendiat els segles XII-XIII, s'han plantejat una sèrie d'hipòtesis que es contrastaren mitjançant l'estudi empíric. El fet que el graner es trobés ple en el moment de produir-se l'incendi ha possibilitat l'estudi detallat de les llavors que contenia i ha impulsat la realització de dues línies de recerca: l'experimentació en agricultura i l'experimentació en sistemes i tècniques de construcció. L'Àrea compta amb la següent infraestructura: Un Taller-Laboratori dedicat exclusivament al seguiment i suport de les excavacions (magatzem per a les eines, local per a netejar i siglar el material, taller de restauració, etc); una zona d'experimentació agrícola; una Estació Meteorològica Automàtica per al control de les collites; una rèplica exacta del graner a escala real per experimentar els processos de construcció i d'estocatge de cereals a l'Edat Mitjana i, per últim, un fornal i un forn per experimentar també amb els processos metal·lúrgics.</p> | 08116-108 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>El programa d'arqueologia experimental s'inicià l'any 1991 fruit de l'excavació, uns anys abans, d'un graner del segles XII-XIII incendiat. El projecte, aprovat i subvencionat pel MICINN està emmarcat en la línia de recerca de la Universitat de Barcelona, i es fa en col·laboració amb la Butser Ancient Farm, un centre de recerca anglès pioner en aquest tipus d'estudis.</p> | 41.9758500,2.3125600 | 443046 | 4647323 | 08116 | Les Masies de Roda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75806-foto-08116-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/fitxes/08116/108/foto-08116-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Està gestionat per la Fundació Privada l'Esquerda, de la que forma part l'Ajuntament de les Masies de Roda. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75807 | Castell de s'Avellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savellana | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda.</p> | X | Ruïnes | <p>Restes arqueològiques d'un castell medieval d'època romànica situat a dalt d'un turó. S'hi accedeix per unes escales retallades a la roca que corresponen al castell. Les restes es redueixen a alguns trams de murs i diferents negatius excavats a la roca per poder assentar-hi les estructures. Les restes del mur perimetral s'adeqüen al relleu geogràfic, formant una planta irregular que s'assembla a la forma d'un vaixell. L'aparell del parament està format per pedres grans i mitjanes desbastades i lligades amb morter de calç. Aquestes formen fileres regulars i, en alguns trams, es poden apreciar encara els forats de bastida emprats per bastir-los. La majoria dels murs no tenen més de mig metre de potència, encara que a tramuntana se'n troba un d'uns 3 metres d'alçada. Cal esmentar que en el sector nord-occidental encara hi queda potència excavable, on s‘intueixen les restes d'una torre circular, tot el contrari del sector oposat, on solament queda la roca mare vista. S'ha d'esmentar que la vegetació a tramuntana no deixa apreciar les restes del seu conjunt.</p> | 08116-109 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La seva història coneguda s'inicia el 1067, quan el Bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, va encomanar aquest castell de s'Avellana, amb els seus termes i pertinences, als vescomtes de Girona, Ponç de Cabrera i muller (Beatriu), pactant-se que sempre que el bisbe en demanés la potestat o que vulgués entrar i sortir del castell, els vescomtes ho acatessin. Sembla desprendre's d'aquest document que el domini anterior de s'Avellana era dels bisbes de Vic, tot i que és probable que calgui relacionar el document anterior amb la cessió de Vilagelans als vescomtes de Girona-Cabrera, feta pel Bisbe de Vic el 1059, la qual portaria, com a compensació , la cessió de s'Avellana per part dels vescomtes, al bisbe. La família més vinculada amb s'Avellana va ésser la família Eures. El 12 de juny de 1099, el vescomte de Cabrera infeudà a Guillem Borrell d'Eures el castell de s'Avellana. Es tracta de la mateixa família que exercí la castlania de Vilagelans. Els Eures i els seus successors, els Santa Eugènia, posseïren s'Avellana fins cap al 1375. La importància d'aquest castell s'eclipsa durant el segle XIV, fins al punt de desaparèixer de la documentació posterior. És possible que el castell fos enderrocat el 1302, en motiu de les ràtzies contra els Cabrera. També podria ésser que la demolició s'hagués produït en motiu de l'expedició armada que el 18 de setembre del 1317 va malmetre les defenses de la sagrera de Sant Pere de Roda, o de l'Esquerda, expedició comandada pels sotsveguer Català de Soler i instada pels Bisbe de Vic.</p> | 41.9700400,2.3301300 | 444497 | 4646667 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75807-foto-08116-109-3.jpg | Legal | Romànic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Les restes del Castell de Savellana o s'Avellana es troben dintre del terme de les Masies de Roda, darrera el Puig de Conangle, no lluny del Mas, a un extrem rocós de la serra i proper al pantà de Sau. | 92|119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 75808 | El Roc de la Llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-la-llum | <p>MOLIST FERRER, M (n. d.).: El Monestir de les Dames. Obtinguda el 26 d'abril de 2010. http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/index.html PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar enter aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan es enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació l'escriptora Mercè Molist Ferrer recull una de les llegendes referents al lloc Casserres i relata perquè és conegut el lloc de Casserres com la Roca de la Llum. Aquesta llegenda històrica succeeix en temps de Lluís I el Pietós. 'Any 800 del naixement de Nostre Senyor. Fa 33 llunes que Lluís, dit el Pietós, fill de l'emperador de noble memòria dit el Magne, que escometé i feu recular braument les hosts morisques fins més enllà dels Pirineus, conquerí l'estratègic cim dit Kastro Serras. Els homes, cruels de bravura, van matar tots els assetjats i, a força d'espasa, es varen fer seva la torre aixecada en els temps tan antics dels avis romans. Era negra nit, Lluís a la tenda, un nen va saltar, en silenci espectral, de dalt les cingleres. Els homes del noble dit en Ramon Folc el troben i a empentes i cops li presenten. Diu el Pietós: -Qui ets i què busques? -Cerco el gran senyor dels homes que envolten els cingles en setge i volen matar els soldats del meu pare, que és el capitost. Es mouen espases, el volen fer seu per tallar-li el coll. Però el Pietós, de tan gran memòria, mogué una mà i tothom callà. -No vinc, gran senyor, a vós atacar. Jo no vull la guerra. Doneu-me tres dies i tots els soldats cauran en gran somni per un beure d'herbes que tinc amagat. Jo us faré el senyal, en aquesta roca: un fanal encès. -Traïdor al teu pare! -Només us demano que no hi hagi mal. És la rendició, no hi haurà cap lluita, ni un sol home mort. Jureu-ho senyor. I així una nit, era lluna nova, tots els acampats al peu de la Serra van veure, tres cops, pujar una llum just en una roca. I els nostres cristians prest van ocupar el volgut castell al penya-segat. Potser en record de tal gran Atzar, Lluís, el Pietós, se n'enamorà i no gaire lluny del castell, on deixava els soldats més fidels, aixecà una església: Sant Pere, la pedra, Roca de la Llum'. (MOLIST, n. d.).</p> | 08116-110 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Lluís I el Pietós (Cassinogilum, 778-Ingelheim, 840), fou l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador (814-840).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75808-foto-08116-110-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75809 | Llegendes del Sant Nin de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-sant-nin-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>La llegenda del Sant Nin de Casserres es remunta en el temps fins el segle XVI. Vers el 1556 es té constància d'una visita canònica efectuada pel bisbe de Vic al monestir de Casserres en el que al·ludeix a la presència del Cos Sant en el monestir (VINYETA, 1979), del que es conserva un cos de nadó momificat. La llegenda de Casserres és molt difosa i té diferents versions amb certs elements centrals inamovibles. Per saber més al respecte de tant antiga llegenda, s'ha de recorrer a la tradició oral popular. L'escriptor Ramón Vinyeta ens recull aquesta llegenda que a continuació transcrivim: 'Era el començ del segle onzè i al Castell de Toles, dependent del de Cardona i que mossèn Parassols identifica amb la fortalesa de Rupit, nasqué un infantó que, prodigiosament, parlà al cap de tres dies i disposà que després de la seva mort, que esdevindria en el terme d'un mes, es col·loqués el seu cos en una urna damunt d'una mula, la qual deixada en llibertat, deuria caminar de nord i que allà on s'aturés seria el lloc de la seva sepultura. Els pares compliren al peu de la lletra el manament del prodigiós infantó. Deixaren en llibertat la mula més escollida i aquesta s'allunà seguida de patges, avançant camí a traves de cims i carenades, valls i xòrrecs, fins que romangué aturada al cim d'un penyals que el riu Ter contorneja de gran profunditat. Aleshores la seva mare, que segons la tradició, no era altra que Ermetrudis, vescomtessa de Cardona, ordenà que en aquell abrupte lloc tan singularment escollit hi fos fundat un monestir en honor del rei del apòstols que perpetués tan notable esdeveniment'. Altres versions populars amb diferents variants es poden trobar en el llibre 'Sant Pere de Casserres: Història i llegenda', on a partir del treball de GRPO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) es transcriuen diferents històries explicades pels veïns de la contrada. A continuació en citem algunes: El Cos Sant, nascut a moreria, història explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988: 'El Cos Sant de Casserres havia nascut a moreria. I a moreria aquest nen tenia tres dies i va dir que no tenia cura. I que quan es morís el carreguessin a una euga que hi havia a baix a la cort. Que li carreguessin dugues ampolles de llet, una per banda, i que aquella eura, l'euga era cega, no lo diguessin bo ni arri. I aquella euga anava tirant, com que era cega anava tirant, si hi havia un cingle el baixava , i si hi havia un cingle el pujava, i s'hi havia un mar, si li va apartar l'aiga i el va travessar. I dos omes havien d'anar al darrere, però no li havien de dir ni bo ni arri, i l'euga marxava. Li carreguen aquell nano, les dugues ampolles de llet i va anar marxant. I va travessar el mar. I va venir a Casserres, diu que encara hi havia les ferradures marcades al cingle, de quan pujava . I quan va ser a dalt s'atura. I allà on s'aturés l'havien de descarregar, però ni bo ni arri. Va pujar pel mig del cingle i els germans de la meva mare diu que havien vist les ferradures marcades a la roca, al mig del cingle. L'euga era tordilla, era cega i quan va arribar a dalt al cingle, la descarreguen, fan tres o quatre volts i queda morta allà mateix. Varen descarregar el nen amb les dugues ampolles de llet que portava. Aquestes dugues ampolles de llet, els germans de la mare encara les havien vistes. Llavors diu que van fer una mica de barraca, i es va anar fent el monestir, i hi van posar-hi frares' (SOLDEVILA, 1998: 139).</p> | 08116-111 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El Cos Sant, nascut a Montserrat, història recitada per Concepció Verdague, de Vic, el 21 de juliol de 1988, on la llegenda es barreja amb l'imaginari de Montserrat: 'El Cos Sant jo l'havia vist a Casserres. L'última vegada que el va vaig veure, el cap ja li tapava la meitat de la cara. El tenien a dins d'una capsa amb un cotó fluix de color blau. Tenia una ampolleta al costat i semblava una criatura de debò, eh? No un Nen Jesús d'aquells grossos, no, era una criatura de debò. I al costat tenia una ampolleta que hi va un líquid... Jo de petita l'havia vist que anava aixís. En una bressola petita el tenien i al costat hi tenien una ampolleta i una miqueta de cotó fluix. Aquesta criatura diu que tenia dos o tres dies i ja parlava, ja parlava com una persona gran. Era el Cos Sant. Deien que la mula ja venia, no sé si venia des de Montserrat aquesta mula, perquè diu que s'anava parant. Havien dit que allà on se pararia la mula, havia passat per aquells sots de Casserres, i portava unes alforges, quan allà on se pararia la mular farien el convent. I la mula es va para no ben bé a dins de l'aiga, casi bé a la pujada de Casserres, entre l'aiga i el bosc. I allà varen dir que farien el santuari' (SOLDEVILA, 1998: 140). Durant un temps el Cos Sant restà en una arqueta darrera de l'altar del temple, fins que a la dècada dels setanta algú el va agafar. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori (ROVIRA, 2005: 252). A l'arxiu comarcal d'Osona es poden apreciar la documentació fotogràfica del Cos Sant. Relacionades amb el Cos Sant també existeixen diferents llegendes respecte als miracles que realitzava. Així doncs molta gent de la contrada venia expressament a demanar que guarís les malalties de les criatures. Una de les històries relata que si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella. També es venerava per altre malalties com al sordesa, la quequesa, el mal d'orella... Advocat dels tartamuts: Història contada per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 juliol de 1988: 'Ui, les mares hi anaven, hi anaven a peu. I feien caminades per porta-hi les canaies, dones d'aquí a Folgueroles hi havien anat, sí. Perquè enraonés, perquè es curés, perquè no fos tartamut. Es deia que havia feta algun miracle, hi anava amb molta fe, la gent. I havien de fer una caminada molt grossa, perquè ja sabeu on és, eh? Passaven per Fussimanya, pel dret. Per all`al Mal Graó, que en diuen, allà sota Sant Feliuet, en diuen el Mal Graó perquè el camí és molt dolent i anaven fins a Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 142). Advocat de la sordesa: història explicada per en Miquel Serrabassa, de Tavèrnoles, el dia 21 de juliol de 1988, qui a més afirmava que la germana del seu avi es va curar de la sordesa gràcies a la devoció al Cos Sant. 'La tradició que hi havia, que havien troba un nen mort que anava amb una burra cega i que el va deixa allà. Diu que era apropiat per als sords. Que quan un era sord anava allà i que el va deixa allà i quedava curat. El meu avi, amb una seva germana, van anar allà i es va curar de la sordera' (SOLDEVILA, 1998: 142). També era especialment advocat per demanar la pluja. 'En aquest cas les pregàries desprès d'una gran sequera consistien a baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter; aquest fet va portar problemes en la conservació de les cames. Una vegada es veu que en lloc de posar els peus a l'aigua, li remullaren el cul i aquell cop caigué una pedregada seca molt forta i de cop. Es diu que es conservava gràcies al líquid o llet que guardava a les ampolles que tenia sempre al seu costat i que si es trencaven i se'n vessava el contingut, s'aniria descomponent el cos' (SOLDEVILA, 1998: 142).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75809-foto-08116-111-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El Cos Sant fill de comtes, història transmesa per Concepció Pasqüet, de Folgueroles, el dia 27 de juliol de 1988: 'Hi havia uns comtes, una gent molt rica, que tenien títol, i havien de baixar de dalt de Tavertet. Van anar amb una mula i portaven una dona, una dona que havia de tenir una canaia, amb una mula. I diu, allà on tindrà la canaia, la mula caurà. I passava pel riu Ter. Eren la mula i l'euga i diu: -Ui, jo abans d'emprendre aquesta d'això ( es veu que era de quan parlaven les bèsties, o s'ho imaginaven), abans de travessar em vull ben atipar- li va dir l'euga. I es ve que va sentir una veu que li deia: -Euga ets, euga seràs, per tant que mengis mai t'atiparàs. I l'euga menja sempre. Llavors van carregar la mula i varen sentir una veu que deia que el fill d'aquell comte, allà on cauria la mula de cansada, que hi edifiquessin una basílica. I es veu que a Casserres era basílica. I allà els va caure la mula, i varen guardar aquell infant i llavors va ser aquell... No el sabeu la llegenda d'aquell infant? Fins ara hi havia esset, eh? Fins fa pocs anys. Hi havia l'infant en una urna i es guardava intacte, i era d'això de la mula. Que l'euga va dir que es volia atipar i la mula la va aguantar i varen sentir la veu que els hi deia que allà on cauria la mula rendida hi fessin la basílica. I durant anys i anys s'havia conservat l'infant. Un cop varen tenir la basílica edificada, es veu que hi havia uns frares allà, aquells llavors els varen conservar i era el Cos Sant de Casserres. Hi ha esset ara fins acabada la guerra' (SOLDEVILA, 1998: 140). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75810 | Llegendes del monestir de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-monestir-de-casserres | <p>PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. VINYETA I LEYES, R. (1979): 'Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i dels seus contorns'. Edicions Celblau, Torelló.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries a la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present al monestir. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del monestir i altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets a l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim algunes d'elles, relacionades amb els frares, el dret de cuixa, la màgia, la bruixeria, els moros i cristians... El Dret de Cuixa: Explicada per Manel Coromines, de Roda de Ter, el dia 10 de juliol de 1988. 'Aquests frares tenien el Dret de Cuixa. Per aquí a Sant Bartomeu i tos aquest voltants que tenien dominats ells, quan es casava un.. ho va acabar aquest del Colom. El Dret de Cuixa quan se casaven uns nuvis, la primera nit... Això de Catalunya que l'amo és l'hereu ho van posar aquests frares, perquè el fill del frare fos l'amo de la casa. Perquè quan se casaven un nuvis a tos aquests voltants, la primera nit havia d'anar a dormir amb el frare, per estrena`-la. Perquè no sé que passava, però la primera nit de nuvis havia d'anar-hi el frare a estrena'-la. Llavonses aquest, l'hereu del Colom, ja devia ser una mica més espavilat, és clar el dia que es va casar aquest hereu, em penso que en el convit ja hi anava el frare. I a la primera nit hi havia d'anar el frare. Diu que va dir: -Tinc d'anar a dormir amb la núvia, jo! –Sí, sí, ja hi pots prou anar-hi! Però agafo l'escopeta i el primer que es mogui li foto un tiro. Quina por devia passar aquell frare al costat de la núvia. Tota la nit el nuvi es va passar allà al costat del llit amb l'escopeta: -El primer que es mogui li foto un tiro! I es va haver acabat el Dret de Cuixa' (SOLDEVILA, 1998: 142). El prior i el cabrit: Contada per Josep Verdaguer 'Roviretes', de Folgueroles, el dia 21 de juliol de 1988. 'Abans a Casserres feien una festa i hi havia de costum que totes les cases que pertanyeixien de Casserres, o sigui de tot Savassona, els regalaven, un any una casa un any una altra, un cabrit. Diu que el superior ho tenia muntat d'una manera. S'acostumava a porta'ls-hi les dones, i arribava allà_ -Agoiti, li portem el cabrit. -Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Ah si. El tenien allà en un asmariet. -Oiti, fiqui el cap aquí, veu allò? I quan tenien el cap ficat, crac! Baixaven una trapa i les enganxaven allà amb el cap. I les adobaven. Va venir que quan va tornar, al cap d'uns quants anys va tornar a tocar a la mateixa dona, dona, va pensar: -Ja veuràs, ja l'arreglaràs tu, ja! Va fer ben be l'innocent. - Vol veure el Cos Sant? Vol veure el Cos Sant? -Sí, sí, prou. -Oiti, fiqui el cap aquí. -Com s'ha de fer? Aviam com se fa? -Oiti veu?, ben fàcil, faci aixís. I el superior fica el cap, i l'altra, crac! I li tanca. Collons! Li fa abaixar els pantalons, talla una cama del cabrit i li fica al cul. I el superior mai pujava, mai pujava. I al final hi baixaven els altres, hi baixa un frare d'aquells a veure el superior què feia. Cordons, el troba amb aquesta positura, amb el pobre cabrit que li havia tallat la cama allà a terra i ell amb aquesta positura que li sortia el cabrit del cul. Se gira, s'arrenca a córrer i diu: -Correu, correu, que el superior ha cabridat! I farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!' (SOLDEVILA, 1998: 145).</p> | 08116-112 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Altres llegendes fan referència a la desaparició sobtada dels frares. Hi ha vàries d'elles, una d'elles relata que després d'una revolució a Barcelona varen voler matar el frares i per això ho van fer saber a l'alcalde del poble, però aquest al no saber llegir va demanar ajuda al prior que al veure la carta pogué fugir a temps. Hi una altra versió en que és el rei que vol matar-los, no uns revolucionaris de Barcelona. Sigui com sigui, varen aconseguir escapar. A més d'aquestes llegendes hi ha un grup de narracions que fan referència a les creences i supersticions que ho té d'aquest lloc. Les més comunes parlen de tresors enterrats o amagats en el lloc. Una altre parla de la por que estranyament invadeix quan visites el lloc, i que hom atorga al poder del frares morts que encara campen pel paratge de Casserres. Fins i tot hi ha gent que afirma que han enregistrat psicofonies. Això ha provocat que en els anys 80 diferent grups ocultistes celebressin diferents misses negres en el lloc de Casserres. També s'ha explicat l'existència d'algun serpent de grans dimensions que es podia veure al voltant del forat que baixa fins al Ter. Altres històries són les del Mal caçador, encara que aquesta és una història molt estesa per tota Europa. Fa referència a un caçador que va quedar condemnat a voltar eternament pel món a perseguir una llebre, càstig diví per haver anat a caçar en un dia prohibit. També es coneguda la llegenda del Roc del Llum que diu que 'un sant baró de fora, d'Italia, va naufragar a la desembocadura del Ter. Va anar pujant riu amunt i es va establir a sota Casserres en una masia que va rebre el nom de Sentfores (està situada a la riera de les Gorges). Cada viatge que feia anava pujant part del tresor que portava al seu vaixell. Quan es va morir, va sortir un llum a sobre un roc que assenyalava on havia amagat el tresor. Li varen dir el Roc del Llum' (SOLDEVILA, 1998: 148). Per últim recollim la història del Moros i Cristians, explicada per Ramón Puntí, de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988: 'En parlava d'aquest moro de Casserres i de la noia de can Regàs, que era filla del jefe dels cristians d'aquí a Manlleu. Era el cabecilla cristià vivia en un puesto que en deien a can Regàs. I el moro aquesta es va enamorar de la filla de can Regàs, i el de Regàs, el pare d'aqueta noia, va fer mans i mànigues perquè s'entegués amb el moro. La va venir a buscar i varen rebel el moro a les mil maravilles, ja ho crec! Encata que el moro es pogués casar amb una cristiana, amb la condició de que s'havia d'emportar tres noies com a donzelles i tres nois joves com a donzells, com a servitud, a Casserres. Diu que van dir a les guàrdies que hi havia que quan arribés el cabecilla dels cristians de Manlleu, doncs que ningú disparés i que ningú li fes cap d'allò. I d'aquet modo varen fer una l'aliança amb el cabecilla dels moros de Casserres, i em penso que es van casar. Con varen se a Casserres es varen ajuntar tots i a una hora convinguda, ha s'havien posat en contacte d'allà a Casserres amb els d'aquí a can Regàs, i quan els cristians eren allà, en un moment determinant els de dintre es varen assabotejar i varen entrar els cristians a Sant Pere de Casserres. Però no es va acabar aquí això, perquè el moro no agafés venjança, que s'ho pensaven, com que s'havia enamorat tan fortament d'aquella noia, els va dir que es cuidaria d'aquesta noia, es casaria amb ella i que viuria a Sant Pere de Casserres mentres visqués ell, encara que fos en vigilància dels cristians, però que ell no es mouria d'allà. Però li havien de donar aquesta condició: un presoner vivent, a Sant Pere de Casserres' (SOLDEVILA, 1998: 150).</p> | 42.0014100,2.3406300 | 445394 | 4650143 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75810-foto-08116-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75811 | Col·lecció d'objectes del monestir de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-monestir-de-sant-pere-de-casserres | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> | IV-V/XI | El cinc capitells descrits presenten un estat de conservació força deplorable i l'ara d'altar està mutilada. En general, la resta de lapidari, la lipsanoteca i el fragment de pintura presenten un estat dolent. | <p>El Museu Episcopal de Vic té en les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. Alguns d'ells estan exposats al públic i d'altres no. Destaquen entre ells el lot de cinc capitells (MEV 173, 174, 175, 176, 177) i un ara d'altar (MEV 5252) procedents del Monestir de Sant Pere de Casserres. Els capitells són de mides grans, tallats en una pedra força dolenta que s'ha anat desintegrant fins al punt que en alguns és difícil apreciar els motius ornamentals. S'ha d'esmentar que els capitells són de forma i figuració força diversificades. Els motius ornamentals són florals amb tiges cargolades als angles derivades en volutes i fulles disposades en tres registres. Estilísticament parlant, alguns d'ells deriven del model corinti. L'ara d'altar és una pedra rectangular de marbre blanc força malmesa, amb els cantells trencats per diferents llocs i mutilada especialment a un lloc on queda afectada tota la motllura d'un dels laterals menors. A més a més, fou retallada geomètricament i substituïda la motllura d'un dels costats llargs per una imitació obrada amb calç. Cal esmentar que en la banda afectada s'aprecia una franja plena de marques de picot. L'ara presenta grafits a la motllura on es poden llegir diferents noms, encara que alguns d'ells són de difícils d'interpretar: 'RODULFO, EVIDARDUS, ERACLIUS PBR., DANIEL PBR., BORESINDUS, CENDEVIRA, ATTO PBR., OLIBA, BANAFIA, MAFREDUS, ADOVISUS, VIRGILIUS, SENDIMIRUS, SAVERIDUS UNA CUM UXORE CUM FILIUS, ARIELA CUM UXORE, TRASOVADUS CUM UXORE, AVAT CUM UXORE, ESCLUVA CUM UXORE, BEAT, SUNIFREDUS', etc. Encara que l'ara s'enquadra en un període paleocristià, la seva pervivència és llarga i la antroponímia es correspon al començament del segle XI. Cal esmentar que la col·lecció del Museu Episcopal de Vic procedent de Sant Pere de Casserres presenta altres elements que a continuació detallem en un llistat amb el codi registrat al catàleg i la cronologia que presenten: MEV 10623: Sepulcre monestir de Sant Pere de Casserres, segle XII. MEV 10648: Sepulcre de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10649: Pica d'aigua beneïda amb l'escut de la família Tavertet monestir Sant Pere de Casserres segle XIII. MEV 10650: Làpida monestir Sant Pere de Casserres segle XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 13681: Capitell monestir Sant Pere de Casserres inicis segle XI. MEV 13719: Àbac monestir Sant Pere de Casserres segle XIII-XIV. MEV 2286: Lipsanoteca monestir Sant Pere de Casserres primera meitat segle XI. MEV 3358: Pintura mural església Sant Pere de Casserres finals segle XII-principis segle XIII.</p> | 08116-113 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, Vic, 08500. | <p>És documentat que aquest grup de cinc capitells ingressaren a la Secció Lapidària del Museu abans del 1898, pertanyents al conjunt de Casserres. No estar clar d'on provenen exactament. Segons E. Junyent devien ser, originalment, part de l'església, tot i que al principi del segle XI devien ser reutilitzats pel claustre (ABRIL, 1986: 42). D'altra banda, hom pensa que podrien forma part, des de un principi, de l'obra claustral. Pel que fa a la filiació estilística també hi ha diversificació de opinions. D'una banda, els estudiosos E. Junyent, F. Hernández, G. Gaillard, J. Gudiol i Ricart i J. A. Guyo Nuño, pensen que el seu origen és califal, obrats per un artesà provinent de Còrdova que vingué a Catalunya vers el segle X. D'altra banda altres historiadors com X. Barral, defensen que la producció és autòctona, realitzada per artesans locals del segle XI (ABRIL, 1986: 42). Respecte a l'ara d'altar, va passar a formar part del museu posteriorment, vers el 1918. Per la seva tipologia hom la enquadra en un període paleocristià , encara que no es pot precisar cap cronologia exacta. Encara així, per paral·lelisme i tipologia es pot situar l'element entre els segles IV i VI. Alguns paral·lels més directes trobats a la basílica paleocristiana de Roses donen una datació més aproximada, situant-los entre els segles IV i V (ABRIL, 1986: 44).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75811-foto-08116-113-3.jpg | Física | Paleocristià|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El museu solament ha donat permís per consultar i fotografiar aquells elements que estan exposats. | 84|85|92|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75812 | El Castell dels Moros de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-dels-moros-de-casserres | <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>El lloc de Casserres ha estat i és font inesgotable de llegendes, contes i narracions vàries de la cultura popular. Aquestes històries, moltes transmeses oralment i altres d'escrites, són més fruit de la imaginació col·lectiva que no pas de la realitat històrica, també present. El paisatge, l'encant, la isolació, el nexe d'unió amb la gent del lloc, i com no, la pròpia història han provocat que al voltant de Casserres es creés un mite. Cal diferenciar entre aquelles històries que són exclusives del lloc i d'altres que formen part de la narrativa folklòrica general catalana i l'única cosa que fan és enquadrar els fets en l'entorn físic de Casserres. A continuació transcrivim la llegenda del Castell de Moros de Casserres, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Ramon Puntí, veí de Manlleu, el dia 29 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració: 'Al castell dels moros de Casserres hi havia un cabdill que es va enamorar perdudament de la noia de can Regàs de Manlleu. Aquest cabdill no era pas molt sanguinari. Era ben vist pels cristians ja que sempre els havia respectat. Però resulta que can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu. El pare de la noia no ho veia pas gaire clar, ja que el seu enemic s'havia enamorat de la seva filla. Però la seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que si estaven tots dos enamorats, era millor que els deixessin fer. No n'estava gaire convençut, d'aquest amor, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar la mà de la noia. Va prepara la trobada amb tots els honors tal com l'ocasió requeria. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i pactaren el casament. Va dir al cabdill: - Et pots emportar la noia però amb tres condicions: primer, ha d'anar acompanyada de tres serventes i des tres servents perquè tingui cura; segons, has de prometre que en cuidaràs i li donaràs tot el que ella necessiti; i tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres; no te la pots emportar a la moreria. El cabdill moro va estar d'acord amb totes les condicions que li va imposar, i va prometre complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. La celebració es féu a can Regàs. Tothom hi va estar convidat. Va ser un esdeveniment important tal com pertocava a tan alta categoria. Mentrestant el pare de can Regàs, que no veia gens clar com respondrien els altres moros, va enviar un negociador a parlamentar al castell. La intenció era que acceptessin la parella de nuvis quan retornessin al castell. La negociació va sortir més bé del que es pensava. Els comandants de les tropes mores van acceptar abandonar el castell en mans cristianes. Aquests comandants tenien una bona visió militar i veien que les tropes enemigues eren molt nombroses i ells eren molt pocs i estaven cansats. Varen pactar la tàctica d'abandonament: podien entrar al castell a canvi de deixar escapar els que no posessin cap resistència, i el dia que tot estigués a punt ells posarien un senya a sobre el roc del Llum. Els senyal voldria dir que les portes serien obertes i la tropa podria entrar a dins el castell sense cap perill.</p> | 08116-114 | Collet de Casserres, 08510. | 41.9892300,2.3514000 | 446275 | 4648784 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75812-foto-08116-114-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La parella després del casament va anar a viure al castell de Casserres. Varen ser molt ben rebuts per tots. Durant una temporada van viure molt feliços i tos els moros estaven contents de la seva jove mestressa. El de can Regàs ja es pensava que els comandants no compliren el tracte. Però va arribar un dia que van posar un llum a sobre una gran roca. Aquest roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter. (Ara ja és cobert per l'aigua del l'embassament): Des d'aquell dia en van dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca i sense gaire dificultat varen poder entrar tota la tropa a dins del castell. Només algun moro hi va posar resistència. Els cristians van dir als moros: - Podeu marxar tots, però el qui es quedi aquí serà el nostre presoner. Tots varen marxar. Tots menys el cabdill. Ell va preferir quedar-se a viure a Casserres amb la seva estimada, ho havia promès. Encara que fos presoner dels cristians per sempre més, ell es volia quedar al castell. Van viure feliços durant molts anys al castell' (ROVIRÓ 2000: 28-30). | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75813 | Canal de l'Obra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-lobra | <p>CONSORCI ALBA-TER (n.d):'La ruta del Ter'. Obtinguda el 30 d'abril de 2010. http://www.rutadelter.cat/</p> | XIX-XX | Alguns trams del camí estan embrossats. | <p>Canal d'aigua situat al marge de tramuntana del riu Ter, entre el paratge de Malars i la fàbrica de l'Obra a qui subministrava, situada dins del terme municipal de Roda de Ter. De fet, neix a partir de l'edifici de la resclosa. El canal amida aproximadament 930 metres de longitud i discorre en paral·lel al riu, del que està separat mitjançant un mur bastit amb rierencs lligats amb morter de calç. El canal es troba descobert a la part propera a la fàbrica i en determinats trams intermitjos, mentre que les parts cobertes corresponen a petites voltes rebaixades bastides amb maons, còdols de riu i morter. Aproximadament cada tres metres i mig, el canal compta amb un pou o sobreeixidor utilitzat per a la recollida d'aigua de pluja. Aquests pous són de planta quadrada, amb les cantonades arrodonides i la part superior bastida en maons, tot i que en algunes ocasions es fonamenten damunt d'un basament bastit amb rierencs lligats amb morter. En total es comptabilitzen uns 7 pous.</p> | 08116-115 | Zona de la Devesa del Pujolar, 08510. | <p>Aquest canal es va construïr entre els anys 1826 i 1845. Subministrava aigua a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter, des de la resclosa construïda per aquest motiu. La fàbrica, propietat de Pere Moret en origen, tenia el dret d'utilitzar l'aigua que sobrava de la resclosa de Malars. El traçat coincideix amb la ruta de senders GR 210 camí vora Ter</p> | 41.9852500,2.2989500 | 441927 | 4648376 | 1845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75813-foto-08116-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El canal de l'obra és també conegut com Camí del Pous i abasta Sender vora Ter-GR 210, des de la resclosa de l'Obra fins a la fàbrica de l'Obra de Roda de Ter. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 75814 | Devesa del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/devesa-del-pujolar | <p>GRUP D'ANELLAMENT CALLDETENES - OSONA (2009). 'Els ocells de les Masies de Roda. Guia de les espècies d'ocells presents al municipi', Ajuntament de les Masies de Roda, Santa Eulàlia de Ronçana. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | En el moment de realització del Mapa de Patrimoni Cultural de les Masies de Roda, una bona part de la devesa del Pujolar havia estat talada per l'aprofitament de la fusta dels arbres. | <p>Extensió de terra coberta de vegetació delimitada pel curs dels rius Ter i Gurri, al seu pas pel terme de les Masies de Roda. Es tracta d'una illa de planta allargada, que s'observa perfectament des del camí de Malars, situat al sud de la devesa, així com des del canal de l'Obra o camí dels Pous, situat al nord. L'abundant vegetació de la zona està representada bàsicament per plantacions de pollancres de diferents varietats, que es talen periòdicament per aprofitar la seva fusta. La devesa combina aquests pollancres amb retalls de bosc de ribera (salzedes) i petites àrees de canyissar i bogar, aquests últims també situats a les ribes dels dos rius. En aquest espai, el riu Ter presenta una amplada considerable i es troba intervingut antròpicament per les rescloses de Malars, de l'Obra i de can Grau. En relació a la fauna de la devesa, cal mencionar com a espècies d'aus característiques de les pollancredes el picot verd, el picot garser petit, l'oriol i altres espècies de formacions arbustives com el rossinyol o el cargolet.</p> | 08116-116 | Devesa del Pujolar, 08510. | 41.9846100,2.2954800 | 441639 | 4648308 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75814-foto-08116-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 75815 | Claustre de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XX | <p>Claustre de planta rectangular adossat al mur de llevant de l'ermita de Santa Magdalena. Està format per quatre ales distribuïdes al voltant d'un petit pati rectangular central, que presenta un bassi de pedra circular al bell mig. Les ales són de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants, l'interior més llarg que l'exterior. S'obren al pati mitjançant quatre arcades de mig punt adovellades, sostingudes per pilars amb basaments i capitells llisos, i que presenten els angles escairats. L'ala de tramuntana presenta un gran portal adovellat de mig punt, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats, que comunica el claustre amb el temple. Al seu costat hi ha una espiera bastida amb carreus de pedra escairats i treballats, que dóna al presbiteri. L'ala de ponent, actual accés obert al claustre des de l'exterior, presenta un mur de poca alçada a mode de banc corregut, sobre el que s'assenten dos pilars bastits amb carreus desbastats, que sostenen la coberta del volum. Precedint l'ala de migdia hi ha un espai rectangular obert a mode d'atri, comunicat amb el claustre mitjançant quatre arcs de mig punt de les mateixes característiques que els anteriors. Pel que fa a l'ala de llevant, coberta per un sostre de bigues i llates de fusta idèntic al de la resta del claustre, cal mencionar el portal que el comunica amb l'exterior, situat a l'extrem de migdia del parament. Aquest és d'obertura rectangular per la cara interna, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'exterior, el portal és d'arc escarser i està bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell, amb la clau destacada. El paviment interior del claustre és bastit amb lloses de pedra desbastades. L'aparell és de pedra de mida mitjana desbastada, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb abundant morter. En determinades zones del parament hi ha fragments de material constructiu utilitzat per regularitzar.</p> | 08116-117 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Vers el 1955, l'ermita fou restaurada donat que durant la Guerra Civil quedà força malmesa. També es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. L'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena. En origen, aquest convent estava situat al final del carrer Manlleu de Vic. Posteriorment, vers el 1984, el claustre fou cobert amb teules, finalitzant així la seva construcció per part dels familiars de Baurier.</p> | 41.9714300,2.3207400 | 443720 | 4646827 | 1984 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75815-foto-08116-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75816 | Ara d'altar de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Ara d'altar situada a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'una taula d'altar monolítica de planta rectangular, que s'assenta damunt d'un basament de pedra lleugerament troncopiramidal. La taula presenta les cantonades arrodonides i un encaix rectangular en baix relleu damunt la seva superfície. Cal destacar, també damunt la taula, la presència d'una creu llatina de ferro restituïda situada damunt d'un capitell octogonal reaprofitat.</p> | 08116-118 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena.</p> | 41.9715900,2.3208300 | 443728 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75816-foto-08116-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75817 | Font de la Cargolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cargolera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX-XX | Una de les cantonades de l'estructura està trencada i la tapa també. | <p>Font formada per un bassi de planta rectangular de pedra, que presenta una tapadora de fibrociment actualment malmesa. L'estructura es troba soterrada respecte el nivell dels camps i està delimitada per grans pedres de la zona sense treballar. Alhora, el bassi s'adossa a un petit talús d'on brolla l'aigua naturalment. Aquest talús delimita una zona d'horta situada al mig dels camps de conreu.</p> | 08116-119 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element. La seva datació no s'ha pogut determinar.</p> | 41.9929900,2.3225000 | 443885 | 4649220 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75817-foto-08116-119-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75818 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007): 'Projecte de senyalització del camí ral de Vic a Olot per la Diputació de Barcelona'. Obtinguda el 4 d'agost de 2010 : http://camiral.bloc.cat/ POUM Les Masies de Roda, 2008. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. SEVILLA, R. (2006). 'Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot', revista Els cingles de Collsacabra, nº 55, Tavertet, juliol 2006, p. 8-11.</p> | X | Hi ha diversos trams arranjats amb ciment i graves per regularitzar el camí. | <p>Tram de l'antic camí ral que uneix les poblacions de Vic i Olot, al seu pas pel terme municipal de les Masies de Roda. Es tracta d'un camí rural que discorre entre els camps de conreu de les diferents masies situades al marge dret de la carretera C-153. És un camí eminentment de terra i de traçat sinuós, amb grans afloraments de margues de tonalitat gris-blavosa que presenten fractures o clivelles probablement degudes als moviments tectònics. També s'observen, en determinades zones de la via, reparacions actuals efectuades amb ciment ja sigui per regularitzar el ferm o bé per passar serveis utilitzats pels masos. El traçat està senyalitzat amb pals de fusta que identifiquen la via.</p> | 08116-120 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>El camí ral de Vic a Olot s'identifica com la Via o 'Strata Francisca' (o camí d'anar a França), d'origen prehistòric o romà, esmentada des del segle X i citada repetidament fins al XV. Venia de França pel coll d'Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí, en època medieval, es va convertir en la via de comunicació entre Vic i Olot, o sigui, el camí ral. Probablement, aquesta via fou una de les més transitades de Catalunya entre els segles XVI i XIX, convertint-se en un eix de poblament. A partir del segle XVII se la denomina 'camino regio' i 'camino regalio de civitate Vici ad Olot'. El declivi d'aquesta via s'inicià l'any 1934, moment en que s'obre al trànsit la nova carretera que enllaçava Vic amb Olot. Aquesta via estava en construcció des de l'any 1849. L'entitat dels 'Amics del Camí Ral de Vic a Olot' van promoure la recuperació del camí ral l'any 2007, definint el traçat del camí, senyalitzant-lo i recuperant el patrimoni.</p> | 41.9932800,2.3220900 | 443851 | 4649252 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75818-foto-08116-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75819 | El Vicenç - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vicenc-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVI | Els revestiments exteriors estan força degradats i deixen veure el parament de terra amb la que es construí l'edificació. La coberta està esfondrada i les obertures de la planta baixa tapiades. Els revestiments arrebossats estan molt degradats, deixant veure el parament. | <p>Edifici força malmès de planta rectangular situat a l'entrada del conjunt arquitectònic del Vicenç. Presenta la coberta de teula de dues vessants, tot i que actualment està esfondrada, i consta de planta baixa i pis. Les obertures són majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa força reformades i tapiades. Al pis, les finestres conserven les llindes planes formades per bigues de fusta. A l'interior, una part de la coberta encara conserva el sostre de bigues i llates de fusta original. La construcció està bastida en tovots de terra disposats a trencajunt, amb un possible sòcol de pedra que l'aïllaria de les humitats. Aquest parament estava protegit per un revestiment arrebossat i pintat força malmès actualment. A la banda de tramuntana de la masoveria hi ha un altre edifici rectangular amb la coberta d'un sol vessant, destinat a les corts pel bestiar.</p> | 08116-121 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>El Vicenç és un antic mas bastit a finals del segle XVI, que ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del temps. Una d'aquestes ampliacions fou la construcció de la masoveria, l'any 1632.</p> | 41.9929600,2.2930100 | 441442 | 4649236 | 1632 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75819-foto-08116-121-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 75820 | Parador Nacional de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parador-nacional-de-sau | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (2007). Les Masies de Roda, tot un món per descubrir. Guia gratuïta. Ajuntament de les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per tres grans cossos adossats, els dos davanters distribuïts en planta baixa, dos pisos i altell, mentre que el posterior consta de planta baixa i pis. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb les obertures rectangulars i d'arc de mig punt, totes amb els emmarcaments de pedra. La façana principal, orientada a llevant, presenta a la planta baixa tres portals de mig punt adovellats emmarcats per dues finestres rectangulars. Al primer pis hi ha un balcó corregut al que tenen sortida tres finestrals rectangulars. Les obertures de la segona planta es corresponen amb una galeria de petites finestres de punt rodó amb un únic ampit corregut i motllurat. A l'altell hi ha tres senzilles finestres rectangulars. L'altra façana destacada és la de migdia, on s'observen cinc portals de mig punt adovellats a la planta baixa, un balcó corregut amb cinc finestrals de sortida al primer pis i una filada de petites finestres motllurades de mig punt unides per l'ampit, al pis superior. La resta de paraments presenten obertures rectangulars emmarcades en pedra. A l'interior, l'espai s'organitza al voltant d'un vestíbul de planta quadrada, cobert per un sostre pla format per vitralls acolorits, que deixa entrar la llum exterior. Precedint aquest espai hi ha una espai rectangular cobert per un sostre de biguetes i revoltons. El cos adossat a tramuntana del principal presenta la coberta de teula de tres vessants. La façana principal presenta, a la planta baixa, grans finestrals rectangulars que tenen sortida a una terrassa descoberta delimitada per una barana de ferro i amb petites finestres rectangulars que il·luminen el soterrani. Els pisos superiors presenten dues galeries d'arcs carpanells adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. L'interior de les galeries està cobert per voltes de bigues i revoltons emblanquinades. La resta de paraments del volum presenten finestres rectangulars. Adossat a la part posterior d'aquest volum hi ha l'últim cos estructural que integra el conjunt, de planta en forma d'L i distribuït en planta baixa i pis, amb les cobertes planes. Tota la construcció està bastida en obra ceràmica, amb un placat de pedra exterior que revesteix les façanes. Les cantonades estan rematades amb un placat de pedra a mode de carreus.</p> | 08116-122 | Paratge del Bac de Sau. Carretera de Tavèrnoles, BV-5213 (km. 10), 08510. | <p>El Parador va obrir les portes el 25 de maig de 1972, tot i que la inauguració oficial fou al mes de juliol. Es construí segons els plans de l'arquitecte José Osuna, el qual s'inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, construïda durant el segle XVIII pels Moretó. Actualment s'ha reformat completament, la qual cosa ens permet gaudir d'un establiment punter. Fou l'escenari que reuní els parlamentaris catalans que redactaren l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, el 1978, conegut també com l'Estatut de Sau. A l'entrada del Parador hi ha el monument a l'Estatut de Sau, obra de l'escultor Josep Ricart.</p> | 41.9802500,2.3621100 | 447155 | 4647780 | 1972 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75820-foto-08116-122-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | José Osuna, arquitecte | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75821 | La Granotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granotera | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | Els revestiments exteriors estan un xic degradats | <p>Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. La part originària està situada a la banda de llevant de la construcció. Consta de dos cossos adossats, amb les cobertes de teula d'un i dos vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars. A la façana principal, orientada a migdia, destaquen dos portals d'accés a l'interior, un a cada extrem del parament. El de llevant està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana de pedra, mentre que el de ponent té els emmarcaments arrebossats i la llinda plana de fusta. El conjunt es completa amb dues petites finestres amb les llindes i els ampits de fusta. A l'oest, damunt del portal relacionat amb les tasques agrícoles, hi ha una galeria oberta amb un pilar central que sosté la coberta de llates i bigues de fusta que la cobreix. Una senzilla barana de ferro de barrots delimita i protegeix la caiguda des de la galeria. Adossat a la part inferior de la façana hi ha un abeurador de pedra. La construcció és bastida en pedra sense treballar i maons, lligats amb morter. Les façanes presenten un revestiment arrebossat que les protegeix. Els cossos adossats a la banda de ponent de la construcció són de factura més moderna, estan bastits amb totxo i ciment, i presenten cobertes d'un i dos vessants de teula. Estaven destinats a les tasques agro-ramaderes. A escassa distància a ponent del conjunt hi ha un porxo obert de recent factura.</p> | 08116-123 | Paratge de les Albes, 08510. | <p>Durant l'Edat Moderna, els Pla Llafrenca del mas el Pla de Roda van adquirir vàries masoveries com el Masdamunt, el Pla Xic, el mas Monjo i la Granotera. En el llistat de la concòrdia aparegut poc després de la separació dels municipis de Roda de Ter i les Masies de Roda (1803-1805) apareixen les cases de pagès del terme, i entre elles s'anomena la Granotera com a masoveria del Mas Pla. En aquesta època és propietat de Ramón Pla i Vila. En el repartiment cadastral pel cobrament del Reial Cadastre de l'any 1813, la Granotera apareix com una de les masoveries de Pau Pla i Llafrenca, per la qual pagava com a casa de tercera categoria.</p> | 41.9964600,2.3210800 | 443770 | 4649606 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75821-foto-08116-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75822 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-0 | XIX-XX | <p>Ermita de planta quadrangular integrada al bell mig de les dues filades de nínxols que conformen el cementiri de la població. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra desbastats, i la dovella clau destacada. Damunt del portal hi ha un òcul circular adovellat a mode de rosetó. La part inferior del parament presenta un sòcol del mateix tipus de pedra que basteix les obertures. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures, amb una creu de ferro al bell mig de la testera. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-124 | Paratge de la Guàrdia, 08510. | <p>No es tenen referències històriques d'aquesta construcció.</p> | 41.9924200,2.2957900 | 441672 | 4649174 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75822-foto-08116-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75823 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ABEV Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (n.d.): 'Inici'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.abev.net/default.htm</p> | XIII-XX | <p>Fons documental de les institucions eclesiàstiques relacionat amb les Masies de Roda i que es troba emplaçat a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Encara que la segregació de 1815 afecta a la divisió civil del terme, eclesiàsticament no fou així, donat que el territori de les Masies de Roda forma part, tant antiga com actualment, de la parròquia de Sant Pere de Roda. En aquest sentit, en la documentació conservada de la parròquia, hi ha informació tant de l'àrea que correspon al municipi de Roda de Ter com de l'àrea que correspon al municipi de les Masies de Roda. El fons parroquial pròpiament dit s'organitza en tres grans categories: llibres sacramentals, administració i llibres notarials. Els documents adscrits a la primera categoria corresponen al període comprès entre els anys 1605-1776 i fan referència a defuncions, aniversaris i celebracions, llibres de l'obra, visites pastorals i documents episcopals, així com comunions, compliment pasqual, etc. Pel que fa a l'administració es conserva un volum de consueta del període 1590-1780, documentació referida a llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials etc., dels períodes 1461-1476, 1788-1798 i del segle XIX. També es conserva el cens parroquial dels períodes 1794-1795 i 1833, així com documentació generada per la Cofraria del Roser entre els anys 1788-1863. Quant als llibres notarials es recullen manuals del període 1410-1411, capbreus dels segles XIV al XVII, resums de documents dels segles XIII-XIX i el 'Llibre de importantíssimas notas per la Rectoria de St. Pere de Roda' o el Cartulari de Roda del segle XVII. Pel que fa al fons episcopal pròpiament dit també hi ha informació sobre la parròquia de Sant Pere. Per últim, cal fer referència a la documentació referida al monestir de Sant Pere de Casserres, donat que a l'Arxiu Episcopal de Vic també se'n conserva. En concret es tracta d'un llibre de delmes del segle XVIII i diverses referències aïllades al cenobi en la documentació episcopal i catedralícia.</p> | 08116-125 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic | <p>'L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional' (ABEV, n.d.).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75823-foto-08116-125-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75824 | Les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-graus-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda, 2006. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (2001): '2500 Anys d'Història, 25 Anys de Recerca', Fundació Privada L'Esquerda, Roda de Ter. OLLICH I CASTANYER I.; DE ROCAFIGUERA I ESPONA, M. (1991): 'L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Roda de Ter, Osona. Guia del Jaciment i del Museu'. Ajuntament de Roda de Ter- Ajuntament de Les Masies de Roda-Caixa de Manlleu, Roda de Ter.</p> | III aC | La reproducció que es troba en l'emplaçament original ha estat arrencada i solament es visible el negatiu de la rèplica. L'original va ser consolidada, restaurada i traslladada entre els dies 18-31 desembre 2003. | <p>Inscripció ibèrica situada a la paret d'una balma que domina el riu Ter. Segons els estudis duts a terme es pot situar aquesta inscripció al segle III a.C. i, tot i que hi ha algunes lletres que no es poden gairebé llegir. En essència, la inscripció es pot transcriure com: 'BERIKARS BARKAR BULDUMANTIR'.</p> | 08116-126 | Península de l'Esquerda, 08510. | <p>La inscripció va ser localitzada per la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Roda l'any 1973 i es tracta d'una de les dues úniques inscripcions rupestres que es troben al principat. 'Fou estudiada pel doctor Joan Maluquer de Motes l'any 1976. Segons aquest, per la seva situació elevada, la inscripció podria tenir un caràcter d'ofrena al Ter i per tant relacionar-se amb un santuari. També especificà que la seva paleografia és tardana i influenciada per l'escriptura monetal, situant així la seva cronologia entorn del segle III aC. Les excavacions al jaciment de l'Esquerda i l'evolució en l'estudi de la cultura ibèrica van portar Imma Ollich i Montserrat Rocafiguera (1991) a interpretar aquesta inscripció com una marca del territori, vinculada a la tribu ibèrica dels Ausetans, i a relacionar el seu significat amb el riu Ter i el poblat de l'Esquerda. Els darrers estudis de Montserrat de Rocafiguera (1995) van intentar desxifrar el contingut total de la inscripció. Segons Rocafiguera, les dues darreres lletres (Ti-R) recordarien fonèticament el nom del riu. A més a més, cal tenir en compte que la paraula Ter no deriva del llatí, sinó que segons els filòlegs formaria part del substrat indígena pre-llatí, juntament amb molts altres topònims de la comarca d'Osona com Torelló, Taradell, Gurb o Gurri' (CC.AA, 2006). L'any 2003, entre els dies del 18 al 31 de desembre, es va consolidar, restaurar i traslladar la peça al Museu Arqueològic de Roda de Ter, on encara hi resta.</p> | 41.9810800,2.3170400 | 443422 | 4647901 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75824-foto-08116-126-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La peça original està dipositada, provisionalment, al Museu Arqueològic de l'Esquerda de Roda de Ter. El que s'apreciava 'in situ' al jaciment era una reproducció, donat que actualment ha estat arrencada. S'ha de mencionar que en alguna bibliografia consultada el topònim de LES GRAUS està mal escrit i el substitueixen per ELS GRAUS. Les fotos emprades per a la realització de la fitxa han estat cedides pel Museu Arqueològic de l'Esquerda i realitzades per Agustí Gamarra y Maria Ocaña. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75825 | Aplec de Sant Salvador d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-dhorta | <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 11.</p> | XX | <p>Aplec anual consagrat a Sant Salvador. L'aplec es celebra actualment cada segon diumenge de maig a l'església de Sant Salvador d'Horta. Durant els actes es fa un arrossada popular, una missa a mitja tarda i els darrers anys s'ha introduït l'ofrena floral al monòlit de Josep Maria Castellà. A més a més, el dia de Sant Salvador, el 19 de març, s'hi celebra una missa.</p> | 08116-127 | Paratge de Serra Llarga, 08510. | <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en record a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se l'homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> | 41.9820800,2.3233500 | 443946 | 4648008 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75825-foto-08116-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75826 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-6 | <p>AA.DD. (2009): 'Passant de Sant Antoni', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 5, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 19. AA.DD. (2009): 'Festa Tonis 2010', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 8, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg. 17.</p> | XIX-XX | <p>La festa anual consagrada a Sant Antoni Abat es celebra el dia 17 de gener i la seva vigília. El dia 16 de gener per la nit es realitza un passant nocturn on participen un gran número de cavalls amb genets i 2 o 3 carruatges. Finalitzada la desfilada es realitza un sopar de germanor. Al dia següent es realitza un recorregut des de la Plaça de l'Era de les Masies de Roda fins a la Plaça Major de Roda de Ter, on té lloc la benedicció dels animals. Després el passant continua per finalitzar al carrer Bac de Roda. Al migdia es realitza una arrosada de germanor seguida del Joc del Mocador amb el cavall. Per finalitzar la diada, al vespre, es realitza una representació teatral.</p> | 08116-128 | Plaça de l'Era Masies de Roda- Plaça Major de Roda de Ter, 08510. | <p>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. Moltes d'aquests festes son conegudes amb el sobrenom de La Festa dels Tonis.</p> | 41.9711400,2.3003600 | 442031 | 4646809 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75826-foto-08116-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75828 | Creu de la finca Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-finca-fontanelles | XX | La creu ha estat trencada i restituïda mitjançant ciment. | <p>Creu funerària de pedra ubicada en el camí cap al mas Fontanelles. La creu està col·locada sobre un pedestal en forma de trapezi regular. Aquesta està ben escairada en les seves cantonades, tot i que han deixat la superfície abrupta, sense polir. Sobre d'aquest s'alça una creu llatina. En la seva part davantera, orientada vers ponent, hi ha una inscripció precedida de l'Alfa i Omega, que representa a deu, i també el nom i cognom del difunt, la causa de la seva mort i quants anys tenia, a més del desig que descansi en pau. La inscripció relata: ' A Ω / JOAN TORRENT / NATURAL DE RODA / MORT EN ACCIDENT DE SEU CARRO / A LA EDAD DE 80 ANYS 19 NOV / R.I.P'.</p> | 08116-130 | Plans de Can Riera, 08510. | <p>No es tenen referències històriques relacionades amb l'element.</p> | 41.9663800,2.3024400 | 442199 | 4646279 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75828-foto-08116-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75829 | La Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruguera-0 | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XX | <p>Masia aïllada de planta irregular ampliada i reformada al llarg dels segles, i que actualment és formada per tres cossos principals i diverses construccions secundàries. L'entrada principal està emplaçada en el cos més septentrional. Aquest és de planta rectangular orientada a tramuntana i consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos està precedit d'una terrassa ubicada davant, pavimentada amb pedres i a la que s'accedeix per unes escales també de pedra, donat que tota la construcció és bastida en un desnivell de nord a sud. Dins la terrassa destaca un pou circular de pedra que presenta, a la seva part superior, un coll de ferro forjat on s'aprecia la data 1879 i una bandera a sobre. Pel que respecta al parament de la façana principal s'ha de destacar el portal d'accés principal, d'arc a nivell emmarcat amb grans carreus vistos, que presenta una llinda amb una creu i la data 1759 incises. A més a més, presenta tres obertures també rectangulars i també emmarcades amb grans carreus. La façana lateral, orientada a llevant, presenta quatre obertures de diferents mides, rectangulars i emmarcades en carreus. A la façana contraria, orientada a ponent, se li adossa un altre cos rectangular de planta baixa, pis i teulada a una vessant, que crea un porxo a la planta inferior i una galeria oberta a la superior, oberts cap a un pati delimitat per un mur perimetral de pedra. La galeria és tancada amb una barana de fusta i sostinguda mitjançant tres columnes rectangulars de pedra. La façana posterior, a migjorn, presenta en la seva meitat occidental una finestra d'arc a nivell emmarcada amb carreus on, a la llinda, destaca un relleu d'un testa antropomòrfica, i a la meitat oriental presenta, està adossat una altre cos, també rectangular orientat cap a ponent, on es crea un pati. Aquest consta de planta baixa, pis i teulada de dues vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana posterior, orientada a llevant, presenta cinc obertures de diferents mides, totes elles rectangulars i emmarcades amb carreus. A migjorn d'aquest cos està adossat un altre de planta també rectangular, encara que aquest està orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada d'un vessant. A la seva façana principal destaca un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, a sobre d'aquest un finestra d'arc de llinda decorada amb un arc conopial emmarcat per carreus, i per últim, una petita obertura rectangular sense emmarcaments. A la façana lateral orientada al sud presenta cinc obertures, dos d'elles d'arc rebaixat i tres més d'arc a nivell. Cap d'elles està emmarcada per carreus o presenta decoració. La façana posterior està orientada a ponent, on es crea el pati ja mencionat, i no presenta cap obertura visible. A la cantonada sud-oest del cos descrit, se'n adossa un altre de planta baixa rectangular, amb teulada d'un vessant i la façana principal orientada a tramuntana, on es troba el pati interior de la masia. A la façana occidental d'aquest se li adossa un altre cos similar característiques. Cal esmentar que aquests dos cossos fan també la funció de tanca meridional del pati i que no presenten cap element destacable. De la cantonada nord-oest de l'últim cos mencionat, surt un mur de pedra, a mode de tanca del pati que va en direcció nord fins arribar a l'alçada del cos més septentrional, on fa un gir cap a llevant, formant un angle recte i anant a adossar-se a aquest cos, acabant de tancar així tot el pati. Cal esmentar que en el extrem nord-occidental d'aquesta tanca de pedra, s'ha bastit un cobert d'una planta rectangular amb una teulada de un aiguavés a mode de garatge. Tota la construcció és de pedra vista, formada per pedres desbastades de mides gran i mitjana, lligades amb morter i disposades, sense arribar a formar fileres regulars, mitjançant la tècnica de la maçoneria</p> | 08116-131 | Sot de Can Plademill, 08510 | <p>Antiga casa pairal de la que es tenen notícies en capbreus i llevadors des del segle XIV fins al segle XX, sota el nom de la Bruguera, Ça Bruguera o Sa Bruguera (ROVIRA, 2005: 70, 76). El cos situat més a tramunta presenta una llinda incisa amb la data 1759, referent a alguna reforma o ampliació, segurament d'aquest cos. També davant d'aquest portal d'accés es conserva un coll de pou datat l'any 1879. 'A principis de segle XX, els propietaris mantenien el cognom Bruguera, però es perdé en casar-se la pubilla amb un mosso del mas anomenat Marcé. Més tard passà a ser-ne propietari el sr. Fontcuberta i actualment pertany al sr. Narcís Maragall. Els antics propietaris Srs. Marcé i Bruguera, residents a Roda de Ter, conserven un arxiu, en qual hi ha uns papers que fan referència al 1243. La majoria de documents però, daten dels segles XVIII i XIX' (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 23).</p> | 41.9867400,2.3358800 | 444988 | 4648517 | 1759 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75829-foto-08116-131-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell B | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75830 | Pla Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bosc | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | Presenta un estat exterior un xic descuidat. | <p>Masia aïllada de planta en forma d'L, formada per tres cossos diferents. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana presenta dos portals, un situat al mig del parament que correspon a l'accés principal i un altre desplaçat a la dreta d'aquest. Tots dos són d'arc a nivell, emmarcats per grans carreus de bella factura. A l'esquerra d'aquests dos portals, encara a l'alçada de la planta baixa, s'aprecia una obertura rectangular de construcció recent, bastida amb maons vistos. A l'alçada del pis es troben dos finestres més, d'arc a nivell emmarcades per carreus vistos. A la façana de llevant no presenta cap element a considerar. A la façana posterior, encarada a tramuntana, es poden apreciar tres obertures de factura més aviat moderna ubicades a la planta baixa. Una d'elles és una porta d'arc a nivell bastida amb maons vistos i, situades a banda i banda, es poden apreciar dues més, també construïdes amb maons. una al mig del parament. Al pis superior es troben tres obertures més a mode de finestres amb l'arc a nivell, encara que aquestes estan emmarcades amb carreus. A l'extrem occidental de la façana posterior s'adossa una altre cos de planta baixa rectangular orientat a llevant amb teulada d'un aiguavés. Aquesta construcció és un cos bastant modern i no presenta cap element interessant, solament cal a destacar que a la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat per maons. Per últim, a la façana lateral del cos principal, orientada a occident, se li adossa un altre cos que, al mateix temps està en contacte amb el cos secundari esmentat. Aquest també és d'una sola planta rectangular orientada a ponent i amb teulada d'un aiguavés. Presenta obertures emmarcades amb maons. Tot el cos principal és bastit amb pedres desbastades de mida gran i mitjana al parament, i pedra més treballada a les cantonades. Aquestes estan lligades amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria sense arribar a formar fileres regulars. Per sobre està arrebossat, excepte a la façana de llevant que és d'obra vista i als emmarcaments de les obertures que són vistos. Els altres dos cossos secundaris són bastits amb pedra desbastada vista de diferents mides i amb refaccions obrades amb maons. Cal dir que el cos principal és emprat com vivenda, els altres dos secundaris són per a usos agrícoles. Per últim esmentar que davant la façana posterior del cos principal s'aprecien un cisterna i un pou cobert bastits amb maons i, a escassos metres al sud-oest de la construcció, hi ha una pallissa de planta rectangular i coberta d'obra.</p> | 08116-132 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>El Pla Bosc és una antiga porteria d'una finca situada prop del Bosch de Còdol. Va ser reformat vers el 1930 (POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 24).</p> | 41.9853500,2.3315400 | 444627 | 4648366 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75830-foto-08116-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75831 | Can Pla de Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-de-mill | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | Actualment s'estan fent obres | <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent, formada per tres cossos principals, i que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'oest a est, fet que provoca que la planta baixa de l'edifici quedi semisoterrada a la banda de ponent. El cos més septentrional és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, que en aquest costat queda semisoterrada, una finestra a l'alçada del nivell de circulació exterior. Aquesta és d'arc a nivell emmarcada amb carreus. Al pis presenta un portal d'accés d'arc a nivell, emmarcat per maons. Aquests està precedit per una escala de pedra que ajuda a salvar el desnivell que hi ha fins al pis, on està ubicada l'entrada. A l'esquerra d'aquesta es pot apreciar un finestra d'arc de llinda, emmarcada per carreus. Al costat esquerre d'aquesta, sobresurt una estructura de planta semircircular, integrada al parament, que correspon a la vista d'un forn des de l'exterior. La façana lateral, orientada a tramuntana presenta a la planta baixa un portal d'accés d'arc rebaixat de grans dimensions, amb el brancals de pedra i la llinda bastida amb maons. Al pis presenta tres finestres: una aïllada més a llevant, d'arc de llinda sostinguda per impostes i emmarcada per carreus, i dos més a la part de ponent del parament. Aquestes són emmarcades per maons, una d'arc deprimit còncau i l'altra en forma de trapezi. A la façana posterior no hi ha cap obertura ni element destacable. Tot aquest cos és bastit en pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Adossat a la façana de migjorn es troba emplaçat el cos primigeni de la masia. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc a nivell emmarcat amb carreus de grans proporcions i una inscripció a la llinda on s'aprecia la data 1781. A la dreta d'aquest, i també a sobre, es troben ubicades dos finestres d'arc de llinda emmarcades també amb carreus. D'aquesta façana sobresurt una estructura subjectada mitjançant tres columnes rectangulars bastides amb maons i arrebossades. Aquesta forma, al nivell de la planta baixa, un porxo obert, i al nivell superior, una terrassa amb tanca de ferro que està coberta per una teulada d'un aiguavés. A la façana posterior, orientada a llevant, solament hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb maons. Aquest cos, com l'anterior, es troba bastit amb pedra desbastada de mida gran, mitjana i petita, lligada amb morter, sense presentar fileres regulars, i amb afegitons de maons i totxo. Presenta també un arrebossat, encara que a la major part del parament l'ha perdut. Per últim, a la façana lateral de migjorn, hi ha un altre cos adossat. Aquest és de planta rectangular orientat al sud. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta façana presenta dos grans portals rectangulars que casi ocupen tota la planta baixa, precedits per una estructura de ferro i coberta de fibrociment a mode de porxo. Sobre d'aquest, a l'alçada del pis superior, es poden apreciar dos finestres rectangulars situades a la banda oriental del parament. A la mateixa façana, a la banda occidental, sobresurt una estructura sostinguda mitjançant dues columnes rectangulars de maons que formen, a l'alçada de la planta baixa un porxo, i al pis una terrassa amb teulada a un aiguavés. Aquesta terrassa té accés mitjançant un finestral d'arc a nivell. Cal esmentar que, una mica més a llevant encara a la mateixa façana i a l'alçada del pis, s'aprecia un rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat del parament.</p> | 08116-133 | Sot de Can Pla de Mill, 08510. | <p>La masia és remunta vers el segle XVIII, tal com ho testimonia la llinda de la porta d'accés on es pot llegir la data 1781. Actualment està en procés de rehabilitació.</p> | 41.9837200,2.3319400 | 444659 | 4648185 | 1781 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75831-foto-08116-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La façana lateral, orientada a ponent, solament presenta un portal d'arc a nivell i a l'altre lateral, no presenta cap obertura o element destacable. Aquest últim cos també és bastit, com els anteriors, amb pedra, maons i totxos, lligats amb morter, i presenta parts arrebossades i altres que no. Per últim s'ha d'esmentar que vers l'oest es troba un cobert independent, obrat mitjançant una estructura de ferro i coberta de fibrociment i que al sud-est està ubicat un altre edifici de planta rectangular i d'obra vista amb teulada de dos vessant, emprat per a usos agrícoles. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 75832 | El Bosc de Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-codol | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIV-XV | <p>Masia aïllada de planta irregular formada per quatre cossos adossats, que es troba bastida en un terreny amb un desnivell d'est a oest. El cos principal és de planta rectangular orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta s'aprecien sis finestres d'arc a nivell, tres a la planta baixa i tres al pis. Ubicat al mig del parament es troba el portal d'accés, rectangular i d'arc a nivell. L'obertura ha patit diferents remodelacions i actualment els brancals estan formats per maons i la llinda per un carreu de grans dimensions. A la façana lateral de llevant sols s'aprecia una petita obertura rectangular. La façana posterior presenta, a la meitat oriental, quatre obertures, dos finestres rectangulars al pis i, a la planta baixa, una finestra rectangular i una porta també d'arc a nivell. A l'altra meitat del parament, l'occidental, s'adossa un cos de planta baixa amb teulada d'un aiguavés. A la façana lateral de ponent s'adossen dos cossos més, de planta rectangular i coberta de fibrociment d'un aiguavés, que funcionen com a coberts. Tot el cos principal i el que s'adossa a la seva façana posterior són d'obra vista, bastits amb pedra desbastada de totes mides i afegitons de maons i totxo, encara que presenta algun sector del parament arrebossat i sense pintar. Per contra, les dues edificacions adossades a ponent són d'obra vista bastida amb toxtos i maons. Per últim esmentar que al voltant d'aquesta masia s'aprecien tres construccions més de planta rectangular, d'obra ceràmica i coberta de fibrociment, totes elles destinades a usos agrícola-ramaders.</p> | 08116-134 | Camp de la Punta, 08510. | <p>Masia datada vers el segle XIV-XV segons s'indica al POUM Les Masies de Roda, 2008: fitxa 26.</p> | 41.9833000,2.3400200 | 445328 | 4648133 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75832-foto-08116-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75835 | Col·lecció de Santa Magdalena de Conangle al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-santa-magdalena-de-conangle-al-museu-episcopal-de-vic | XV | <p>El Museu Episcopal de Vic té dins les seves col·leccions diferents materials provinents del terme de les Masies de Roda. A continuació detallem els materials que pertanyen a Santa Magdalena de Conangle amb el codi que correspon al catàleg del museu i la seva datació: MEV 14: Compartiment central del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. MEV 18: Compartiment del retaule de Santa Magdalena de Conangle, datat vers la primera meitat segle XV. Tots dos elements estan actualment exposats per separat. La part central del retaule està exposada a les sales obertes al públic general, i el compartiment general està exposat a les galeries d'estudi, accessible solament sota demanda prèvia. En el retaule central s'aprecia a una Santa Magdalena majestuosa, engalonada amb una túnica vermella amb decoracions daurades. Aquesta es presenta dempeus, amb un tro darrera seu, una corona daurada sobre el cap, un rosari a la seva mà dreta i, a l'altre, un pot de perfum, com atribut que fa referència al ungiment dels peus de crist. El segon compartiment, més petit i que conformaria un lateral, presenta un episodi de la seva vida. En ell es presenta la santa amb una aurèola daurada sobre el cap i amb un cabells molt llargs que la cobreixen a mode de vestit. Al voltant seu s'aprecia un grup de quatre àngels que la subjecten en l'aire. A la seva dreta es pot observar un altre ermità, testimoni del miracle. Aquesta pintura descriu la penitència de la santa a la Provença, on va arribar per mar. Aquesta es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. Totes dues són pintures al tremp sobre fusta, de marcat caràcter gòtic i realitzades vers el segle XV. La seva autoria s'atribueix al mestre Fonollosa, es creu que foren pintades a Vic i posteriorment portades a Conangle.</p> | 08116-137 | Museu Episcopal de Vic, Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p>Maria Magdalena és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per Maximí d'Ais a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença). En aquesta ubicació, es va construir un gran monestir dominic, d'estil gòtic, un dels més importants del sud de França. El 1600, les suposades relíquies foren dipositades dins un sarcòfag encarregat pel papa Climent VIII, però el cap es va dipositar a part, en un reliquiari. Les relíquies foren profanades durant la Revolució Francesa. El 1814 es va restaurar el temple i es va recuperar el cap de la santa, que es venera actualment a aquest indret.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75835-foto-08116-137-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 93|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 75836 | Goigs de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador | <p>ARIMANY JUVETENY, J. (2009): 'Segon diumenge de maig: aplec a l'ermita de Sant Salvador d'Horta (Les Masies de Roda)'. Imatges obtingudes el 28 de maig de 2010. http://devocioteca.blogspot.com/2009/05/segon-diumenge-de-maig-aplec-lermita-de.html BARTÉS I BUSOM, M. A.; HEREU I RIELLS, C. (2005): 'Colomencs il·lustres. Biografies de colomencs treballant el plànol' a la Col·lecció 'Coneixent Santa Coloma, aprenem, número 5. Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, CRP de la Selva I. Obtingut el 20 de maig de 2010. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf ENCICLOPEDIA CATALANA (n. d.): 'Sant Salvador d'Horta'. Obtinguda el 28 de maig de 2010. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058356 ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment per lloar un sant o bé la Mare de Déu. En el cas de Les Masies de Roda es conserven dos goigs importants dedicats a Sant Salvador d'Horta. Un d'ells és datat l'any 1845 i està escrit per Ignasi Valls. A l'encapçalament es pot llegir: 'Goigs en Alabansa del Catalá dels miracles el beato Savador d'Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, Bicbat de Vich'. El document presenta una imatge central del sant i a continuació tot el goig redactat. Més posterior és el segon document que data de mitjans del segle XX. Aquests són escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l'escrivent de la colònia de Còdol Dret i en essència, són una còpia dels anteriors. Foren presentats en públic per primera vegada el mateix dia de la festa de la reconstrucció de la capella, celebrada el 21 de novembre de 1943. A l'encapçalament es pot llegir 'Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d'Horta que es canten en la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, Bisbat de Vich'. El document, com l'anterior, presenta un imatge central del sant, molt semblant al de l'antic, i a continuació tot els goigs redactats perquè hom pugui cantar-ho.</p> | 08116-138 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Salvador Pladevall i Bie, nom secular de Fra Sant Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, Catalunya, desembre de 1520 - Càller, Sardenya, 18 de març de 1567), fou un religiós franciscà i miracler popular que és venerat com a sant de l'Església catòlica. La seva memòria litúrgica es celebra una vegada a l'any el 18 de març arreu de Catalunya. Fou beatificat pel papa Pau V, sota petició de Felip III de Castella el 15 de febrer de 1606 encara que no fou canonitzat fins el 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser. El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, la despulla del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels. És el patró dels sabaters aprenents i iconogràficament és representat amb hàbitat franciscà, envoltat de nens o fent sabates. Els franciscans celebren la seva festa el 17 d'abril, i l'Església en general</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75836-foto-08116-138-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Actualment aquests documents es troben a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. | 119|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75837 | Document de segregació de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-segregacio-de-les-masies-de-roda | <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>El document original de la segregació dels municipis de les Masies de Roda i Roda de Ter, del 'despacho del Real Supremo Consejo de Castilla sobre la división de Jurisdicción del lugar de San Pedro de Roda' es conserva a l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda (AMMR), ubicat a l'Ajuntament de les Masies de Roda. En aquest es reflecteixen les posicions contràries i el perquè d'aquesta separació. Està datat vers el 1815, consta de 36 fulls i està firmat a la 'Ciudad de Vich' el 28 de gener de l'any esmentat.</p> | 08116-139 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>Els precedents de la separació de Roda de Ter i les Masies de Roda són varis, però en grans termes, es poden resumir en tres apartats. D'una banda començà a aguditzar-se el procés d'industrialització, caracteritzat per una nova organització de treball i l'aparició dels primers edifici fàbrica. Això agreujà la separació entre els propietaris terratinents i els pagesos benestants de la societat rural i els comerciants, paraires i vilatans de la societat pre-industrial. D'altra banda sorgí una qüestió econòmica, donat que els ciutadans de Roda i els pagesos de les Masies tenien divergències respecte als impostos a pagar. Per últim caldria esmentar les diferències que sorgiren al formar els sometents (grups d'autodefensa formats per diversos pobles o particulars) i com es devien organitzar, quan havia de pagar cadascú i quants efectius havien d'aportar. S'ha de recordar que Catalunya es trobava dividida per les disputes entre la monarquia espanyola dels Borbons, encapçalats per la persona de Carles IV, i la França de la Convenció Republicana primer i napoleònica després. Això provoca que vers el desembre de 1802, l'Ajuntament de Sant Pere de Roda demanés al Consell de Castella la segregació dels termes, tot i que l'acord no es firmà fins el 8 de maig de 1803. Posteriorment a aquest principi d'acord, el 21 de gener de 1805 les Corts Espanyoles sancionaren la divisió de jurisdicció, i el 15 de juliol de 1805, el Reial Suprem Consell de Castellà donà el seu vist-i-plau. És per aquest motiu que cada any, pel 15 de juliol, des de l'Ajuntament s'organitzen actes de celebració de l'aniversari del municipi de les Masies de Roda.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 1815 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75837-foto-08116-139-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75838 | Teuleria de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-salou | XX | <p>Teuleria de planta en forma d'L orientada al sud-oest i formada per tres cossos i tres edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular i es troba bastit en el marge d'un pendent. Consta de planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal destaquen dos grans arcs geminats de mig punt construïts amb pedres desbastades, i en la part superior dos obertures rectangulars. Damunt del terraplè s'observa com la construcció s'amplia amb un segon cos que segueix la mateixa línea de les façanes laterals. A l'extrem nord-oriental de l'immoble hi ha integrat un cos de planta rectangular que li dona a la planta general forma d'L. Es tracta d'una construcció moderna a mode de torre que consta de planta baixa, dos pisos i coberta pròpia a dues vessants. Tot el conjunt presenta arrebossat, encara que a molts llocs l'ha perdut. La construcció principal, la més antiga, presenta pedra lligada amb morter formant fileres irregulars al cos antic, i maons lligats amb ciment a les dues ampliacions posteriors. A la banda de llevant s'aprecia un edifici annex de construcció moderna. És de planta rectangular orientat al sud-oest i amb la coberta d'un sol aiguavés amb plaques de fibrociment i amb les façanes arrebossades, on presenta obertures rectangulars amb l'emmarcament de fusta. A la banda de ponent presenta un altre edifici annex de construcció també modern. Consta d'una sola planta rectangular orientada al sud-oest, amb la teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L'immoble presenta obertures rectangulars i és bastit amb maons amb les façanes arrebossades. Aquestes dues construccions mes modernes són emprades per les activitats agrícoles com a granges d'explotació ramadera. Encara més a ponent es troben les restes d'un forn de planta circular bastit en el desnivell d'un marge. Aquest consta d'una obertura orientada a migjorn d'arc de mig punt bastit amb pedres treballades, reforçat posteriorment amb maons ubicats a l'intradós de l'arc. L'edifici ha perdut la cúpula i es troba en molt males condicions. Tot el conjunt és d'obra vista, bastit amb pedres treballades i lligades amb morter que formen fileres irregulars i, en segon terme, alguns maons que es poden apreciar en diferents reparacions. A l'interior del forn encara es pot apreciar l'arrebossat interior, encara que majoritàriament l'ha perdut.</p> | 08116-140 | Península de Salou, 08510. | 41.9671900,2.3196600 | 443627 | 4646357 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75838-foto-08116-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75839 | Les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baumes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | La coberta s'ha enfonsat i tot el conjunt amenaça runa. | <p>Restes d'una antiga masia aïllada que actualment es troba en runes. Es conserven els murs perimetrals i algunes compartimentacions interiors, tot i que l'excés de bardissa i vegetació en general dificulten un estudi acurat de les estructures. Presenta una planta irregular formada per diferents cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que ha patit durant el temps. De les restes que es conserven es pot concloure que la masia presentava al menys dues plantes i que estava bastida per diferents materials i tècniques. D'una banda s'aprecien paraments bastits en pedra desbastada de diferents mides, on també hi ha afegitons i refeccions fetes amb maons. D'altra banda s'aprecien també murs bastits mitjançant la tècnica de la tàpia, amb argila local barrejada amb còdols petits. De la masia solament es conserva una obertura. Aquesta és d'arc de llinda emmarcada amb grans carreus de bella factura. A escassos metres al sud-oest de la masia hi ha un edifici segurament destinat a usos agrícoles. Aquest també es troba enrunat, encara que del volum que resta es pot entreveure que constava d'una planta baixa rectangular amb teulada d'un aiguavés. El parament està format per pedra desbastada lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons d'obra ceràmica. Per últim, cal esmentar que a uns 100 metres al sud es pot apreciar un pou de pedra circular que està relacionat amb l'heretat.</p> | 08116-141 | El canals de Vilardell, 08510. | <p>No es documenten notícies històriques referents al mas, encara que per tipologia se'l enquadra vers el segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008: Fitxa 63).</p> | 41.9688300,2.3111800 | 442926 | 4646545 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75839-foto-08116-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75840 | Resclosa de Salou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-salou | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006.</p> | XX | Les estructures queden inundades, solament són visibles quan el nivell del riu baixa. | <p>Dins de la colònia Salou-Baurier encara queden les restes de la resclosa i del canal de la fàbrica que s'utilitzava el segle passat i de les que, encara avui quan el caudal del riu es baix, es poden apreciar les seves restes. La resclosa damunt del riu amida uns 4 o 5 metres d'alçada i uns 80 metres de longitud bastida amb còdols i lligada amb ciment. Aquesta presenta un perfil lleugerament corbat. A l'extrem occidental encara es pot apreciar part del sistema manual d'obertura que consisteix en una palanca de ferro. D'altra banda, des de la riba dreta del Ter, neix un canal de còdols i ciment que discorre paral·lel al riu i que passa vora la fàbrica. Aquest presenta uns 350 metres de longitud i uns 4 metres d'amplada. Actualment, ambdues estructures estan en desús i quan puja el nivell de l'aigua queden inundades.</p> | 08116-142 | Península de Salou, 08510. | <p>Anys després de posar en funcionament la fàbrica de la colònia Salou-Baurier, que en aquell moment no tenia encara l'estatut de colònia i que es presentava sota el nom de societat Bosch, Llusá i Companyia, es va rebre l'any 1872 'la primera concessió d'aigües per assegurar-se un increment en el potencial energètic que fes possible augmentar la producció' (CASTELLÀ, 2006:30). Tant la resclosa com el canal quedaren fora d'ús l'any 1964 quan la fàbrica fou expropiada per posar en funcionament el pantà de Sau.</p> | 41.9747100,2.3140700 | 443170 | 4647196 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75840-foto-08116-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75841 | Baumes del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-canem | <p>Balma situada a la riba del Ter. Es tracta d'una cavitat no gaire pronunciada ubicada a l'extrem nord-occidental de la península de Casserres, formada per gresos calcaris que formen els plans inclinats on se situa Sant Pere de Casserres; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren al període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> | 08116-143 | Collet de Casserres, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques directes amb la balma, encara que ho creu que el topònim de la balma deu ser una concessió popular a aquells llocs on antigament secaven les plantes de cànem per després convertir-los en teixit. D'altra banda cal esmentar que el període de creació de Casserres, el Bartonià, és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> | 41.9965300,2.3394200 | 445289 | 4649602 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75841-foto-08116-143-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 124 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 75842 | Font de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lolivera | XIX-XX | El terreny on està emplaçada la font està ple de bardissa que dificulta el seu accés i ús. | <p>Font natural obrada que es troba en un paratge obac i ple de bardissa, dificultant la seva localització. Presenta un dipòsit rectangular a la roca que presenta una obertura precedida per dues columnes d'uns 50 centímetres d'alçada per 20 centímetres d'amplada bastides amb maó vermell. Damunt d'aquestes hi ha una coberta de llosa que no s'aprecia donat que està coberta d'humus.</p> | 08116-144 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9898500,2.3383900 | 445198 | 4648861 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75842-foto-08116-144-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75843 | Forn de la Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-bruguera | XVIII-XX | Solament conserva part dels seus murs perimetrals. | <p>Restes d'un forn de calç que es troba en estat de runa i ha perdut la seva coberta. El seu estat actual, ple de bardisses i enrunat, dificulta realitzar una descripció acurada. Encara així, gràcies a les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada a llevant, on es troba una petita obertura d'arc a nivell. El parament del forn està format per pedra desbastada de diferents mides, disposada sense arribar a formar fileres i sense estar lligada amb morter. Tot l'interior està ple de sediment i vegetació.</p> | 08116-145 | Al paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. | <p>No es tenen notícies històriques de l'element.</p> | 41.9877700,2.3414300 | 445448 | 4648628 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75843-foto-08116-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Hom parla d'un pou a prop de la Bruguera que no s'ha pogut localitzar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75844 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-comarcal-dosona | <p>ARXIU COMARCAL D'OSONA (n.d): 'Inici'. Extret el dia 9 de juny de 2010. http://www.ccosona.es/index1.php?idF=2&idSubF=324</p> | XVIII-XIX | El mapa ha restaurat recentment i el llibre es manté en bon estat. | <p>El fons de l'Arxiu Comarcal d'Osona presenta, a grans trets, dos documents relacionats amb Les Masies de Roda. El primer consisteix en una fotografia d'un plànol a color, datat a mitjans del segle XIX i titulat 'Canal de San Pedro de Casserras' i com a subtítol 'Proyecto de conducción de aguas del rio Ter para abastecimiento de BCN, Sabadell y riegos en el Vallès'. En el mapa es pot apreciar la península de Casserres amb el traçat del canal en vermell. El mapa fa referència a un projecte no realitzat encarregat per 'Ayuntamiento Constitucional de Gerona' com s'aprecia en el marge esquerre del document. El marge oposat presenta el nom del autor 'Manuel Duran i Gert' (?). Cal dir que el segon cognom no es llegeix bé i tant pot ser Gert com Gart. El segon document és un manuscrit provinent del Monestir de Sant Pere de Casserres, titulat 'Llibre de las Rendas de Casseras en Vich y Gerona'. Aquest consisteix en una recopilació dels actes i papers de les rendes del priorat de mitjans del segle XVIII. El mateix llibre a la intitulació detalla el contingut i l'any que es realitza: 'Recopilació dels actes y papers pertanyents a las rendas del priorat y demés oficis del monastir de Sant Pere de Casseras, que en virtut de unió apostòlica percibían los regulars del col·legi de Betlem de Barcelona en distinctas parròquias dels bisbats de Vich y Gerona, concistint estas en lo delme de Vilanova de Sau, tersó de Tagament, altres delmes de particulars y vàrios censos de totas espècies; tot lo que posseheix D. Salvador de March per pròpia compra; comensant per los que pertañen a la successió de ditas renda y seguint los demés per ordre de antiguetat però ab separació de cada una de ditas pàrròquias. Fou format lo present llibre 14 de mars 1787'. El volum presenta cobertes de pergamí i paper foli major. Té unes mides de 38x27x5 centímetres i uns 220 folis, on també es detallen, en un índex, les parròquies que conté el llibre i una breu història del monestir.</p> | 08116-146 | Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) c/ Era d'en Sallés, núm. 6. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) va ser creat en data de 6 de març de 1990, mitjançant conveni subscrit pel Departament de Cultura, el Consell Comarcal d'Osona i l'Ajuntament de Vic. L'Arxiu Comarcal d'Osona funciona des de l'1 d'abril de 1995, encara que no es va inaugurar fins el 2 de novembre del mateix any. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal d'Osona, segons competències delegades per la Generalitat. La primera seu de l'Arxiu Comarcal era l'antic convent del Carme, situat dins del nucli urbà de la ciutat de Vic. Actualment i des de fa poc temps, l'arxiu està ubicat a la seva nova seu, situada als afores de la ciutat, al carrer de l'Era d'en Sallés. La Llei 10/2001, d'Arxius i documents, reglamenta les seves funcions, entre les quals destaquen la de col·laborar amb les administracions, donant suport a altres arxius de la comarca, ingressar i custodiar el patrimoni documental osonenc i fomentar i organitzar activitats de divulgació d'aquest patrimoni' (ARXIU COMARCAL D'OSONA, n.d).</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75844-foto-08116-146-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75845 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-les-masies-de-roda | <p>AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA (n.d): 'Arxiu Municipal'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://lesmasiesderoda.cat/public/Ajuntament/Arxiu_municipal/</p> | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Les Masies de Roda, actualment ubicat en un nou edifici annex a l'ajuntament, té un extens i divers fons relacionat amb el patrimoni documental del terme que abasta un volum total de 95 metres. Aquest està gestionat mitjançant el programa informàtic Gestió Integral d'Arxius Municipals de la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La seva documentació abasta des de l'any 1815 fins el 2010. A grans trets es poden destacar diferents fons que es troben a l'arxiu. D'una banda es troba tota la documentació pública relacionada amb l'administració local: hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, immobles, seguretat pública, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. D'altra banda també es té arxivat el fons judicial, on destaca el registre civil municipal del jutjat de pau des de 1871 fins al 2010. A l'arxiu també es tenen recollits dos fons privats d'importància molt rellevant al terme i relacionada amb les colònies tèxtils del Ter. Aquests són el fons privat de la colònia Còdol Dret (1918-2000) i el fons de la colònia Salou-Baurier (1939-1963). Cal destacar també el fons que es té respecte a la correspondència de la falange (FET i JONS) entre els anys 1966 i el 1971. Per últim, entre els diferents documents, s'ha de ressaltar el document de segregació de Roda de Ter i els goigs de Sant Salvador, que es tracten en fitxa pròpia.</p> | 08116-147 | Arxiu Municipal, Ctra. de Roda a Manlleu, s/n, 08510. | <p>El nou arxiu municipal fou traslladat a l'edifici annex del nou ajuntament l'any 2009, immoble que compleix tots els requisits necessaris per la classificació i conservació idònia dels documents antics i nous. Presenta una primera fase d'intervenció que es comença al 1998 i a partir del 2004 s'inicia el programa de manteniment. Des de l'any 2004 l'Arxiu Municipal de Masies de Roda forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75845-foto-08116-147-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75846 | Fons d'imatges de les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-les-masies-de-roda | <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2008): 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a les Masies de Roda'. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XIX-XX | <p>Fons de fotografies antigues que foren escanejades i recopilades en suport CD-ROM i que actualment són dipositades a l'ajuntament de Les Masies de Roda i gestionades pel mateix. Arran de la redacció i posterior publicació de l'obra 'La vida a pagès. Imatges de vida quotidiana a Les Masies de Roda', sota la direcció de Raquel Castellà i Perarnau, es varen recopilar més de 700 fotografies, de les que es va fer una selecció de 400 per elaborar el llibre. Aquest recull gràfic es va fer gràcies a la col·laboració del veïns, més de 70 veïns diferents donaren desinteressadament fotos d'àlbums familiars/particulars, i d'altres provinents d'arxius, entre els que s'han de mencionar l'Arxiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, les Biblioteques Municipals de Roda de Ter i de Manlleu i el Taller de Memòria Històrica de Roda. Cal esmentar que també disposen d'un fons de fotografies actuals, on hi ha fotos del municipi relacionades amb les diverses festes populars, sopars i celebracions esportives.</p> | 08116-148 | Ajuntament de Les Masies de Roda, Ctra. de Roda a Manlleu. S/n. 08510 | <p>La directora de l'obra fou Raquel Castellà i Perarnau, filla de les Masies de Roda, nascuda l'any 1987. En el moment de la publicació del llibre, l'any 2008, l'autor era encara estudiant d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. És l'autora del llibre 'Còdol-Dret, vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Arran d'aquest treball va aconseguir diferents premis entre els que destaquen el segon premi Narcis Feliu de la Penya de la Universitat de Vic; el Premi Bonaplata Joves que atorga el Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya; premi Gerbert Rivium que adjudica l'Ajuntament de Ripoll al millor premi d'humanitats i ciències socials i el premi del 'XVIII Certamen de Jóvenes Investigadores', organitzat per 'L'Instituto de la Joventud (Injuve) del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales' i 'la Dirección General de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte'.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75846-foto-08116-148-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75847 | Fons documental de les Masies de Roda a l'Arxiu Municipal de Roda de Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-les-masies-de-roda-a-larxiu-municipal-de-roda-de-ter | <p>AJUNTAMENT DE RODA DE TER (2009): 'Recursos'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/20091119.pdf DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n. D): 'XAM. Roda de Ter'. Obtinguda el dia 10 de juny de 2010. http://www.diba.cat/opc/xam/08183.asp</p> | XVIII-XX | <p>Fons documental de l'arxiu municipal disposat a l'Ajuntament de Roda de Ter. Aquest abasta documentació tant anterior com posterior a la segregació de les Masies de Roda (1813). L'arxiu municipal de Roda de Ter disposa d'un fons documental generat pel mateix Ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa un total 274 metres lineals. Pel que respecta als documents relacionats amb Les Masies de Roda, es pot fer una primera divisió genèrica entre els que són anteriors a la segregació i els que són posteriors a aquesta. En el fons anterior a la segregació hi destaca documentació de l'Administració General de l'Alcadia (bans, edictes, avisos); correspondència general (militar, de l'ensenyament, eclesiàstiques, circulars, personals, etc.); llibre de comtes (recaptacions, pressupost per a obres, de misses i aniversaris, etc.); cadastre i fiscalitat; obres i urbanisme (comunicacions: camins, carreteres, ponts, ports); documents dels serveis militars (quintes, allistaments, lleves forçoses i prestació substitutòria); expedients generals; cens electoral i documentació sobre les eleccions (municipals, provincials, generals a les corts, senat i congrés). El fons posterior a la segregació no és, naturalment, tan extens. Entre la documentació es troben documents relacionats amb hisenda de l'any 1993 (manaments de pagament generals i de la Mancomunitat amb Les Masies de Roda) i un projecte d'obra titulat 'Proyecto Fábrica Serrat del Bach' de l'any 1949-1950.</p> | 08116-149 | Arxiu Municipal de Roda de Ter. Pl. Major,4. 08510, Roda de Ter | <p>L'arxiu conserva el fons documental que genera el mateix ajuntament des de principi del segle XVIII fins a l'actualitat, destacant la continuïtat de la Secció d'Hisenda. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal de Roda de Ter ocupa 274 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: El dia 12 de novembre de 2009, l'Ajuntament de Roda de Ter va firmar un conveni amb l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, per a l'actualització del inventari de l'arxiu municipal.</p> | 41.9901400,2.3066000 | 442565 | 4648914 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75847-foto-08116-149-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75848 | Parets adjacents de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-adjacents-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Murs amb obertures situats a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'uns murs de traçat rectilini situats damunt del talús que marca el desnivell del turó on s'assenta l'ermita. Les estructures, pertanyents a una edificació probablement civil, estan bastides amb lloses de pedra sense treballar, disposades de forma més o menys regular, i lligades amb morter. Destaca el portal de grans dimensions, d'obertura rectangular per la cara exterior i d'arc escarser a l'interior, en aquest cas bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Exteriorment, el portal està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la data 1769. Unes motllures geomètriques decoren tota la superfície del portal, i unes escales de pedra hi donen accés. Al costat de migdia del portal destaca un carreu de pedra calcària gravat, encastat al mur. A continuació hi ha tres obertures obertes al mur, corresponents a diverses tipologies. Primerament destaca una finestra rectangular bastida amb quatre carreus allargats de pedra picada. A continuació hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellada amb l'ampit motllurat, la qual està tapiada. Per últim, una finestra rectangular bastida amb carreus ben desbastats, amb els angles motllurats. La llinda està gravada amb la data 1619.</p> | 08116-150 | Península de Salou, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena. És en aquest moment que es recuperen també els murs i elements mencionats, instal·lant-los als voltants de la zona enjardinada que acompanya el temple. Segons les dates gravades a les llindes, aquests elements foren bastits els anys 1619 i 1769.</p> | 41.9715900,2.3206200 | 443710 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75848-foto-08116-150-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75849 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins-1 | XIX-XX | <p>Conjunt de dos recs que es troben situats sota un pont asfaltat. Aquest es troben a escaigs metres al sud de la Font del Molins i presenten dues voltes de canó bastides amb maons que es sustenten sobre una base obrada amb pedres treballades de mida mitjana i gran. Vora els recs, en un nivell superior, es troba una zona d'esbarjo formada per una taules bastides emprant rodes de molí de pedra i bancs també de pedra.</p> | 08116-151 | Zona de Sorralta, 08510. | 41.9718500,2.3103900 | 442863 | 4646881 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75849-foto-08116-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2021-12-10 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El rec de molins és emplaçat al marge dret del camí asfaltat que mena del mas Sorralta a la colònia Salou-Baurier, just sota un pont. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75851 | Mas Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-monjo | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> | XIX | Es troba en runes i envoltat de vegetació. | <p>Restes d'una masia que actualment no es poden apreciar donat que estan cobertes de terra i vegetació. Segons la descripció del POUM de Les Masies de Roda l'heretat consistia en una masia de planta quadrada amb la coberta dos vessant i el carener paral·lel a la façana. L'edifici presentava 'dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2 per planta. A la façana posterior s'hi adossava un cos de dos plantes, i la lateral un petit cobert d'una sola planta. El conjunt el formava també un cobert de planta baixa, construït amb les mateixes característiques que l'edifici principal. Originalment era una masia que havia esta habitada però es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM de Les Masies de Roda: Fitxa 51).</p> | 08116-153 | Zona de Puigsabró, 08510. | <p>No es tenen referències històriques de l'heretat.</p> | 41.9782900,2.3014000 | 442124 | 4647602 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75851-foto-08116-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 75852 | El Macià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-macia-ii | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia formada per dos cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants i la barbacana sostinguda per colls de fusta. El principal està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta dos portals d'arc de mig punt adovellats a cada extrem del parament, amb una finestra geminada rectangular al centre, amb l'emmarcament bastit en pedra. Les obertures del pis es corresponen amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les dues centrals presenten decoració central a la llinda. A les golfes, les finestres són rectangulars i de dimensions més petites, amb els emmarcaments de pedra d'un sol carreu. Es corresponen simètricament amb les obertures del pis inferior, tot i que no concorden amb les de la planta baixa. A la façana de llevant, les finestres també han estat molt refetes, tot i que se'n conserven dues bastides en pedra, amb les llindes decorades amb arcs conopials. El parament exterior està arrebossat i pintat amb una tonalitat groguenca, amb carreus de pedra a les cantonades. El cos auxiliar està adossat a la façana de ponent de la masia i consta de planta baixa i pis. Tot i els canvis experimentats amb la rehabilitació integral del conjunt, cal destacar la galeria de quatre arcs carpanells situada al pis. La construcció està arrebossada i emblanquinada.</p> | 08116-154 | La Prada, 08510 | <p>La primera menció documental que es disposa sobre el Macià apareix al Cartoral de Roda, on s'esmenta la relació de cases de pagès del terme municipal, fora del nucli urbà de Sant Pere de Roda, entre els anys 1639-1651. A principis del segle XIX, el Mas Macià apareix anomenat en el llistat de la concòrdia generat amb la separació dels municipis de Roda de Ter i Les Masies de Roda (1803-1805), com a propietat de Josep Macià. Durant aquest període, Ramona Vilaseca i tres oncles seus es traslladaren al Macià com a masovers, deixant una casa de Sant Martí anomenada Gosc. Després de la Guerra Civil, l'amo del Macià era un militar anomenat Fonterubinat que va vendre la casa a un altre militar, Trino Fontcuberta Roger, el qual transformà el Macià en una de les explotacions més dinàmiques de mitjans de segle XX sota el nom de 'Los Chopos'. L'abril de l'any 1951, el propietari sol·licita el tancament de la finca 'para evitar que el ganado que vive y pace escape a fincas vecinas ocasionando daño a terceros' (ROVIRA, 2005: 164). El mes de març de l'any següent, la revista 'Ganadería' del Sindicat Vertical de Ramaderia número 105 publica un article on el propietari explica el nou model d'explotació pecuària i de regadiu de la finca (ROVIRA, 2005: 166-169). Gràcies a aquest document sabem que la masia originària data de l'any 1692, i que Fontcuberta va refer tot l'interior i rehabilità les façanes i la coberta, donat que la construcció s'estava enderrocant. També va restaurar la capella i va construïr de nova planta l'edifici auxiliar situat al seu costat 'copiando las líneas arquitectónicas de la casa antigua' (ROVIRA, 2005: 167). En origen, l'edifici es va construir per ser la vivenda de l'administrador de la finca. En l'article també es menciona una pedrera fora d'ús situada a migdia del conjunt arquitectònic, la qual s'havia explotat com a mínim durant el segle XIX.</p> | 41.9815000,2.2936400 | 441484 | 4647963 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75852-foto-08116-154-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml