Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75853 | Pou de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII-XX | <p>Pou situat a l'exterior del temple, a l'espai delimitat entre les dues capelles laterals. El pou és de planta quadrada, bastit amb carreus de pedra ben desbastats i amb la part superior motllurada. Damunt del pou hi ha un cap de biga de fusta treballat sostingut per una mènsula de pedra, adossada a la capella lateral, que presenta una corriola de ferro utilitzada per pujar l'aigua.</p> | 08116-155 | Península de Salou, 08510. | <p>Encara que no es tenen referències directes al pou, la seva història va lligada amb Santa Magdalena de Conangle. El lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX, la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. El 1960 s'hi adossà el claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> | 41.9715600,2.3206900 | 443716 | 4646842 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75853-foto-08116-155-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 75854 | Vil·la Antonina - edifici annex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina-edifici-annex | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que es troba a escaigs metres a llevant de la Vil·la Antonina, dintre del recinte de l'heretat. Consta d'una planta baixa de gran alçada i d'una coberta de dos trams diferents: plana a la part meridional i de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, a la part septentrional de l'edifici. Tota la façana principal presenta obertures d'arc a nivell que funcionen tant com portes com finestres. La façana té un acabat d'arrebossat i pintat, encara que actualment es troba cobert de vegetació.</p> | 08116-156 | Península de Salou, 08510. | <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> | 41.9752500,2.3155700 | 443295 | 4647255 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75854-foto-08116-156-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75855 | El mas de Salou - masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-de-salou-masoveria | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XV-XVIII | Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. | <p>La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal del mas Salou. És de planta rectangular, distribuïda en planta baixa, pis i golfes, i amb la teulada a dos vessants. La façana principal, orientada a migdia, és ampliada a la planta baixa per un porxo format per tres arcs escarsers adovellats sostinguts per pilars bastits amb carreus. Al pis es crea una galeria sostinguda per quatre pilars de pedra coronats per capitells pentagonals, damunt dels que s'assenten uns altres pilars arrebossats que van a parar directament a la coberta. En un dels capitells es pot observar la data 1776. En aquest pis també es pot apreciar una altra data. Es troba incisa a la llinda de la porta que comunica la galeria de la masoveria amb l'edifici principal de la masia i ens indica l'any 1643. Adossat a l'extrem de ponent de la façana hi ha una ampliació a mode de cobert destinada a garatge, coberta per una terrassa oberta al pis. Presenta la coberta de teula d'un sol vessant. Adossada a la façana posterior de la masoveria hi ha una construcció moderna de planta rectangular i bastida amb maons, destinada als usos agrícoles i ramaders. Cal destacar que davant de les façanes principals dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. El conjunt de la masoveria presenta parts arrebossades, tot i que l'aparell és de pedres desbastades lligades amb morter, disposades en filades irregulars, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Talment es poden apreciar reparacions o ampliacions fetes amb maons. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenta fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> | 08116-157 | Península de Salou, 08510. | <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> | 41.9680900,2.3236700 | 443960 | 4646454 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75855-foto-08116-157-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 75856 | Monestir de Sant Pere de Casserres - Antiga Hospederia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-antiga-hospederia | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Edifici destinat a acollir els peregrins que arribaven al monestir i que es troba emplaçat a pocs metres de distància del mur de tramuntana de l'església. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, que dóna accés a un espai destinat a magatzem o celler. Al pis s'obre un altre portal de les mateixes característiques, tot i que a l'interior és allindat. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra exteriors. L'espai està cobert per una volta de canó apuntada i presenta quatre finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, tres al mur de migdia i una al de llevant. A ponent n'hi ha dues més, una de rectangular i l'altra quadrada. El paviment interior de l'estança és enllosat. Actualment, l'espai s'utilitza com a sala audiovisual. Pràcticament adossat a la cantonada sud-oest de l'hospici, hi ha les restes de l'edifici agropecuari que al segle XV es va destinar a forn de pa i pastera del monestir. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que molt probablement es correspongui amb una de les torres de guàrdia de l'antic poblat, damunt del que s'assenta el monestir. Aquest fet es reforça per la presència de traces d''opus spicatum' integrades en el parament dels murs de l'edifici. Tot el conjunt està bastit amb carreuons i pedra desbastada, disposat en filades regulars.</p> | 08116-158 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0018300,2.3406300 | 445394 | 4650190 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75856-foto-08116-158-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||
| 75857 | Monestir de Sant Pere de Casserres - claustre i dependències | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-claustre-i-dependencies | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | XI | <p>Claustre adossat al mur de migdia de l'església, al voltant del que s'articulen les diverses dependències monàstiques, amb comunicació directa amb aquest mitjançant portals de mig punt adovellats. El claustre és de planta rectangular i presenta un pati central ocupat per una gran cisterna excavada a la roca, que recollia les aigües pluvials del cenobi. Aquest pati està delimitat, en dos dels seus costats, per arcs de mig punt adovellats, recolzats damunt columnes circulars amb basaments, impostes i capitells restituïts. Les dependències monàstiques corresponen a tres edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants que desaigüen a la cisterna del claustre. A l'ala de llevant, que té accés directe amb el claustre, hi ha la biblioteca, dividida en dues plantes, la sala capitular i el dormitori, aquest últim amb accés també a l'exterior del recinte. Aquest espai, en origen únic, està cobert per una volta de canó de pedra disposada a sardinell, lligada amb abundant morter de calç, i presenta finestres de mig punt adovellades i de doble esqueixada, situades al mur est. L'ala de migdia alberga el refetori i la cuina del monestir, en origen un espai únic. Està coberta per una volta de canó restituïda, bastida amb maons disposats a pla, amb finestres de punt rodó i doble esqueixada. L'ala de ponent, en canvi, està coberta per una volta rebaixada bastida en pedra disposada a sardinell, i era l'espai destinat al locutori - celler i a la cambra prioral, situada al primer pis. Aquesta cambra presenta dos arcs diafragma adovellats, sostinguts als murs laterals de l'estança. Tot el conjunt està bastit amb carreuons i pedra desbastada, disposat en filades regulars.</p> | 08116-159 | Collet de Casserres, 08510. | <p>El monestir de Sant Pere de Casserres representa l'únic de l'ordre benedictí a Osona. Fou erigit en un indret on ja hi havia hagut un castell que posseïa una capella consagrada a Sant Pere. L'empresa fou impulsada gràcies a la la vescomtessa Ermetruit, qui comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona. Així doncs vers el 1006 féu iniciar les obres sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon I, s'hi aplegà la comunitat l'any 1012 amb l'abat Acfred i s'inicià la gran basílica actual, consagrada l'any 1050, amb l'abat Bofill al capdavant del monestir. Vers el 1012 començà a haver-hi vida comunitària, tot i que fins al 1050 no fou consagrada l'església monàstica. Posteriorment, l'any 1060 Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament pel fet de no poder mantenir la dotzena de monjos necessaris per a continuar essent abadia. Vers el 1079 el monestir perd la seva independència al ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d'Osona i Cardona, Ramon Folc I de Cardona i el seu germà Folc II de Cardona, per tal d'assegurar-hi la vida monàstica regular. D'aquesta manera passà a ser l'administrador de les possessions de Cluny a Catalunya. Durant el segle XIII la comunitat augmentà, tot i que no va passar mai de dotze o tretze persones. Vers el segle XIV s'investí com a prior comendatari a Pedro de Luna, futur Benet XIII d'Avinyó el 1376, personatge conegut també com el Antipapa o Papa Luna Diferents factors com la pesta negra i el despoblaments dels segles XIV i XV amb la conseqüent reducció d'entrada de diners dels censos, provoca que el monestir s'endeuti i que vers el final del segle XV solament hi hagin dos monjos a Casserres. És en aquest moment, en l'any 1427, quan el monestir pateix l'efecte d'un terratrèmol que provoca que caigui la cau de volta de la nau de tramuntana. Anys més tard, vers el 1464 és fortificat a conseqüència de les guerres remences, encara que no és fins el 1511 quan s'emprenen les primeres obres de consolidació i restauració al monestir i al claustre sota les ordres del prior comandatari Guillem Caçador. Vers el 1572 Ferran d'Aragó, arquebisbe de Saragossa i prior comanditari de Casserres renuncia al priorat i a Casserres i aquest passa a les mans col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona fins que, el 1767, foren expulsats per decret de Carles III. L'any 1774 el monestir es comprat per Pau Pla i Llafrenca, del mas Pla de Roda, i encara que es continua celebrant missa els diumenges fins l'any 170, l'activitat religiosa va cessar i posteriorment passà a mans família Arisa-Pallàs de Les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria. El monestir quedà en l'oblit, fins que el 3 de juny de 1931, fou declarat Monument Històric Artístic amb categoria de Monument Nacional, i al 1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres. Vers el 1952-1962, s'emprèn les primeres i més importants obres de consolidació sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, de la família propietària. Aquestes consisteixen en refé la volta de la nau de tramuntana de l'església, de la cuina i el refectori, del pis superior de l'hospici i de les cambres priorals. L'any 1991 el Consell Comarcal d'Osona l'adquireix amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998 a càrrec de l'arquitecte Joan-Albert Adell i Gisbert. Actualment, a més de ser totalment visitable i museïtzat, alberga exposicions temporals d'elements no relacionats directament amb el monestir.</p> | 42.0013400,2.3406700 | 445397 | 4650135 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75857-foto-08116-159-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||
| 75858 | Monestir de Sant Pere de Casserres - tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-pere-de-casserres-tombes-antropomorfes | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ABRIL I LÒPEZ, J. M. [et al.] (1986): 'Catalunya Romànica. Volum 22: Museu Episcopal de Vic; El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ASENSI, R. M (1999): 'Osona. Catalunya Romànica, guies comarcals volum 2'. Pòrtic, Barcelona. CC.AA Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques), Les Masies de Roda, 2008. ERRA I ZUBIRI, A.; OCAÑA I SUBIRANA, M. (1992): '118 Testimonis de la història d'Osona'. Vallès, Figueres. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1992. PALLÀS I ARISA, V. (1998): 'El Cos Sant. Sant Pere de Casserres, entre el mite i la realitat'. La Busca edicions s. L, Barcelona. PLADEVALL I FONT, A. (2000): 'Rutes del romànic de la comarca d'Osona'. Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, Vic. PLADEVALL I FONT, A. (2002): 'Sant Pere de Casserres. Guia del visitant'. Fundació Caixa de Manlleu/Consell Comarcal d'Osona, Manlleu. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Història i llegenda'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona. XICOY, E. (2003): 'La tossuderia d'un monestir: Casserres' a Descobrir Catalunya, núm. 64, Edicions 62, Barcelona, pàg, 98-104.</p> | IX-X | <p>Conjunt de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca que corresponen a una necròpolis del segles IX-X, anterior a la construcció del monestir. Aquestes presenten una doble orientació, est i nord, que seran amortitzades per les dependències monàstiques. En resten testimonis, encara que actualment no visibles, a l'interior del temple i a l'exterior del temple, entre l'absidiola de migdia, el presbiteri i l'ala de llevant de les dependències monàstiques. La presència d'aquesta necròpolis confirma la hipòtesi d´una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi.</p> | 08116-160 | Collet de Casserres, 08510. | <p>Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX.</p> | 42.0015800,2.3406900 | 445399 | 4650162 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75858-foto-08116-160-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Al monestir de Sant Pere de Casserres es diferencien quatre grans fases. Les tombes antropomorfes corresponen a la fase I, corresponent a una ocupació de la zona anterior a la construcció del cenobi, vers els segles IX i X. La fase II correspon a la construcció del conjunt monàstic. La fase III abasta entre els segles XVI i XVIII, durant l'estada dels Jesuïtes que construeixen un presbiteri i realitzen modificacions a l'interior de l'església. Per últim la fase IV es desenvolupa durant l'ocupació agrària que abastaria fins al segle XX. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||
| 75859 | Creu de pedró de Santa Magdalena de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena-de-conangle | <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Creu de pedró situada a escassos metres al nord de l'ermita de Santa Magdalena. Es tracta d'una creu llatina restituïda amb ferro forjat i emplaçada damunt un capitell octogonal reaprofitat que es troba sobre una ara d'altar monolítica.</p> | 08116-161 | Puig de Conangle, 08510. | <p>L'any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Després de la Guerra Civil, vers l'any 1955, l'ermita fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. Poc després, vers l'any 1960, Jean Baurier Tivollier traslladà l'antic claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, construït vers l'any 1642, a l'ermita de Santa Magdalena.</p> | 41.9715900,2.3208300 | 443728 | 4646845 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75859-foto-08116-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75859-foto-08116-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75859-foto-08116-161-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.