Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
75749 Font de Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-salvador XX <p>Font natural emplaçada en un zona boscosa. La font està obrada sobre una paret vertical de planta semicircular. Presenta un semicercle bastit amb maons que emmarca la inscripció FONT DE SANT SALVADÓ. Sota d'aquesta es pot apreciar un sortidor de coure d'on emana l'aigua que va a parar a una petita bassa de planta semicircular bastida amb maons. D'aquesta planta surten dos recs paral·lels entre si, a banda i banda de la font.</p> 08116-51 Paratge de Serra Llarga, 08510. 41.9825000,2.3268100 444233 4648052 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75749-foto-08116-51-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75750 Pont de Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-codol XIX-XX L'immoble està envoltat de bardissa i no es pot apreciar bé. Caldria desbrossar-lo. <p>Pont emplaçat a l'actual carretera de Còdol a Tavèrnoles. Presenta un arc de mig punt i està bastit amb pedra desbastada i lligada amb morter, formant fileres irregulars. Actualment està asfaltat per sobre i envoltat per bardissa cosa que dificulta poder apreciar l'element.</p> 08116-52 Paratge de Serra Llarga, 08510. <p>El pont fou construït en l'època que la fàbrica del Còdol Dret començà a funcionar.</p> 41.9822600,2.3198900 443659 4648030 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75750-foto-08116-52-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75751 Placa Josep Maria Castellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-josep-maria-castella <p>AA.DD. (2007): 'XXI Aplec de Sant Salvador d'Horta. Especial homenatge a Josep Maria Castellà', a El Masienc: Butlletí Informatiu de les Masies de Roda, núm. 1, Ajuntament de Les Masies de Rodes, pàg 12. CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2007): Una denúncia colpidora: 'En la mort del meu avi, Josep Maria Castellà...'. Obtinguda el 10 de maig de 2010. http://www.osona.com/noticia/2149/vota/4/1266103106</p> XXI <p>Placa commemorativa rectangular bastida amb marbre de color negre. Aquesta és dedicada a Josep Maria Castellà Suriñach. Té una inscripció amb lletres blanques on hom pot llegir: A LA MEMÒRIA DE / JOSEP Mª CASTELLÀ SURIÑACH, / AMB GRATITUd PER LA / SEVA DEDICACIÓ A LA FESTA / DE SANT SALVADOR / 13 DE MAIG DE 2007 / AMICS DE SANT SALVADOR / AMB LA COL·LABORACIÓ DE / L'AJUNTAMENT DE LES MASIES DE RODA</p> 08116-53 Ermita de Sant Salvador de l'Horta, 08510 <p>Josep Maria Castellà i Suriñach (1935-2007) fou regidor de CiU a l'Ajuntament de Les Masies de Roda des de 1967. A més a més, durant 14 anys va ser l'encarregat d'obres de la brigada de l'Ajuntament de Roda de Ter. Fou impulsor de la restauració de l'ermita així com de la instauració de l'Aplec de Sant Salvador. El 16 de febrer de 2007 morí, en rècord a la seva figura, durant l'aplec de Sant Salvador el 13 de maig de 2007 se li homenatjà amb la instal·lació i descoberta de la placa. Des de llavors, es realitza una ofrena floral al monòlit cada any durant l'aplec i tot seguit es ballen sardanes.</p> 41.9820800,2.3233500 443946 4648008 2007 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75751-foto-08116-53-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Actualment la placa de marbre es troba a l'interior de l'Ermita de Sant Salvador, guardada darrera de l'altar. Per l'aplec de Sant Salvador, la placa és exposada a l'exterior, a sobre d'un monòlit de grans dimensions que es troba a escaigs metres de la façana principal. 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75752 Barraca de Vallecona https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallecona XX L'interior i el portal d'accés així la coberta estan molt deteriorades. <p>Barraca moderna de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta i teulada a una vessant. Presenta una porta d'accés d'arc a nivell, i a la façana posterior un petita finestra rectangular, a més d'un forat de ventilació a la façana de migjorn. A l'interior es troba en mal estat i no hi ha res remarcable. Tot el conjunt està bastit amb maons lligats amb ciment que formen filades regulars. Per últim cal esmentar que a fora, vora la façana principal, disposa d'una taula rectangular i de seients bastits amb pedra i maons.</p> 08116-54 Camp de les Basses, 08510. 41.9908800,2.3360700 445007 4648977 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75752-foto-08116-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75753 El Sanglas Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanglas-nou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVII-XVIII Està enrunada. <p>Restes d'una antiga masia. Actualment solament es pot apreciar una planta rectangular de la que es conserva una potència murària d'un metre i escaig. La vegetació abundant fa difícil la seva apreciació donat que la cobreix integrament. Abans de ser enderrocada 'era una casa de planta rectangular amb la coberta a dues vessant i el carner perpendicular a la façana. Constava de dos plantes amb una superfície aproximada de 200 m2. Estava construïda amb pedra i la coberta de bigues de fusta amb un acabat amb teula ceràmica aràbiga. Originalment era una masia que havia estat habitada però que es va enderrocar degut al seu mal estat de conservació' (POUM, 2008).</p> 08116-55 Zona de la Colònia del Còdol-Dret, 08510. <p>Cronològicament és una construcció emmarcada en els segles XVII-XVIII.</p> 41.9813600,2.3239300 443993 4647928 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75753-foto-08116-55-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75754 El Pla de Sant Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-pau <p>ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>El lloc del pla de Sant Pau també té la seva pròpia llegenda. A continuació es transcriu la llegenda, narració extreta del llibre '100 Llegendes de la Plana de Vic' on, basant-se en les converses amb en Manel Bas, veí de Roda de Ter, el dia 19 de juliol de 1988, acabaven recollint aquesta narració. 'També a sobre Roda hi ha el pla de Sant Pau, perquè es diu que San Pau va venir a predicar aquí a Roda. Aquest pla és l'únic lloc on s'hi aguantava el raïm quan hi havia vinyes per aquí. S'hi poden veure unes taques de rovell de la sant de quan Sant Jaume va treure els moros. Són de la sang dels morts de la batalla que van fer'</p> 08116-56 Península del Pla de Sant Pau, 08510. 41.9699200,2.3389600 445228 4646648 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75754-foto-08116-56-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75755 Mas de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XV Algunes de les parts del mas estan descuidades i caldria preservar-les. <p>Masia de planta irregular formada per dos cossos adossats més un seguit de construccions annexes. El cos principal és rectangular i consta de planta semi-soterrada, planta baixa i pis, amb la teulada de quatre vessants i doble ràfec de teula. A la façana principal destaca un gran portal adovellat d'arc de mig punt. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, les llindes planes i els ampits de les finestres motllurats. A la façana de migdia hi ha adossada una escala d'un tram bastida amb maons i arrebossada, que dóna accés directament al pis. D'aquesta façana cal destacar que, situat a la cantonada sud-oest, a l'alçada del pis, un rellotge de sol amb data de 1681 inscrita i amb una creu de Malta decorativa. La façana de llevant presenta també obertures d'arc de llinda emmarcades en pedra. Per últim, la façana nord es troba protegida per una tanca de pedra que crea un pati. Aquesta tanca disposa d'un gran portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, on s'aprecia incisa la data 1799 a la llinda. Dins d'aquest pati cal destacar una font bastida amb grans carreus, que presenta una paret vertical amb un coronament en punxa sobre el que està situat una esfera decorativa de pedra. La font porta gravada la data 1804 en baix relleu. Sota d'aquesta està ubicada una aixeta i sota l'aixeta una petita pica rectangular de pedra on va a parar l'aigua. També es pot apreciar un pou de pedra circular de bella factura, amb una teulada pròpia de dos aiguavessos, que es troba adossat a la façana de tramuntana. Cal destacar que en aquesta façana, a més de vàries obertures rectangulars (algunes d'elles tapiades), hi ha un portal d'accés d'arc a nivell, coronat per un gran òcul emblanquinat que es repeteix a la cantonada de ponent del mur. A l'extrem de ponent de la façana s'adossa un petit cos rectangular, amb la coberta d'un sol vessant i dos pisos, que presenta un portal d'accés amb la data de 1843 inscrita a la llinda. L'interior presenta estances cobertes amb voltes de canó arrebossades i emblanquinades, a la planta soterrada. Segons la tradició oral, una de les estances fou antigament utilitzada de presó, tot i que actualment s'utilitza de magatzem. També és d'especial menció una gran sala d'estar, amb pintures murals i sostre embigat de fusta. Aquest edifici principal es troba bastit amb pedres desbastades, excepte a les cantonades, on es poden apreciar carreus de bella factura. Cal destacar que la masoveria La masoveria es troba adossada perpendicularment a la part de tramuntana de la façana principal i que davant de la façana principal dels dos volums hi ha un espai de pati tancat, delimitat per un mur o baluard de pedra que presenta el coronament decorat a mode de merlets bastits de forma piramidal, amb la base quadrangular. Per últim esmentar que el mas de Salou i la masoveria presenten fins a quatre construccions annexes destinades a usos agrícoles i de recent construcció.</p> 08116-57 Península de Salou, 08510. <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral assenyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se amb Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> 41.9681400,2.3238800 443977 4646460 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75755-foto-08116-57-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75756 Casa Xica del mas de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-xica-del-mas-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XVII Algunes de les parts de l'edifici estan descuidades i caldria preservar-les. <p>Conjunt amb planta irregular format per tres edificacions i tancat per un pati. L'edifici principal és de planta rectangular orientat a migjorn i està construït sobre un terreny en desnivell cap el sud. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està desproveïda de murs obrats ja que es troba oberta per facilitar els treballs agrícoles que es realitzen a l'interior. A la façana posterior s'observa una gran obertura rectangular, en mesura condicionada per a la realització dels treballs de càrrega i descàrrega. Cal esmentar que la façana de ponent està adossada a una pedra de grans dimensions. A ponent de l'edifici principal, adossat també a la pedra, però en aquest cas en la seva façana dreta, es troba un segon edifici que forma també part del conjunt. Aquest és de planta rectangular orientat a llevant. Consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De la mateixa manera que l'anterior presenta obertures rectangulars en totes les seves façanes. Adossat a l'extrem esquerre de la seva façana principal es troba un tercer edifici, d'una sola planta rectangular trapezoïdal, orientat a tramuntana i amb teulada a un vessant. A la façana posterior no presenta cap obertura, i des de l'exterior solament és visible una obertura rectangular a mode de porta, a la façana dreta a la façana. Finalment el conjunt és tancat per un pati. S'ha d'esmentar que en la tanca del pati hi ha un portal d'accés de grans dimensions amb un arc de llinda on es pot apreciar la següent inscripció: IHS / IOSEPHMAS / Y TORRA / 1672. Tot el conjunt és d'obra vista, majoritàriament bastit amb pedra treballada, encara que també es poden apreciar maons (molts d'ells emprats per a reparacions) i carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. Cal esmentar que la casa Xica de Salou forma part de les construccions annexes del Mas de Salou.</p> 08116-58 Península de Salou, 08510. <p>L'origen del mas de Salou es remunta a la baixa Edat Mitjana. El primer esment que es documenta data del 1422 en relació amb la Bruguera (ROVIRA, 2005: 70). En aquest document també es menciona la selva o el bosc que l'envolta. És durant l'època moderna quan el mas pateix un seguit d'ampliacions i reformes coincidint amb el moment de bonança econòmica que viuen els masos que comencen a practicar la masoveria. Aquest subarrendaments permetien aprofitar al màxim les possibilitats de la finca amb un cost mínim. Això provoca l'aparició de petits masos o masoveries de mas al voltant del mas principal, com és el cas del mas de Salou. Aquesta tesi queda reforçada per les diferents anys que es documenten a les llindes, que indiquen diferents etapes constructives. Així, en el casa del mas de Salou es tenen com a mínim sis dates registrades: 1643, 1672, 1776, 1799, 1804 ,1843. Cal esmentar que fou de les primeres cases pairals que disposa d'un camí de pagès d'accés fàcil i conegut. Els indicis de fortificació com els merles de mur de tancament del patí i el fet que presenti una sala semi-soterrada que la tradició oral la senyala com una presó, fa pensar que fou residència de soldats, encara que aquest fet no està històricament documentat. 'Mencionar que el mas guarda relació amb Santa Joaquina de Vedruna. Aquesta relació amb les Masies de Roda vindria per via matrimonial, al casar-se a,b Teodoro de Mas, l'hereu del Mas de Salou tot i que no hi residien' (POUM, 2008).</p> 41.9684900,2.3239300 443982 4646499 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75756-foto-08116-58-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75757 Pantà de Sau https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sau <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona. En el cas del municipi de les Masies de Roda, la extensió del pantà començaria des de el vessant occidental de la península de l'Esquerda fins al vessant oriental de la península de Casseres, on té el límit municipal. Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 km. i 3 km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 177 hm3. La potència instal·lada és de 55 GW i la producció de 85 MWh.</p> 08116-59 Les Masies de Roda, 08510. <p>El pantà fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa (260 m de longitud i 75 d'altura). Finalment fou inaugurat el 1962 i va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.</p> 41.9801900,2.3287700 444393 4647795 1969 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75757-foto-08116-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75757-foto-08116-59-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La ribera del pantà està gaudeix de la protecció ZPR (zona de protecció de la ribera) recollida en l'art. 137 de les Normes Urbanístiques del POUM de Les Masies de Roda (text refós 30 abril de 2008). 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75758 PEIN Savassona https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-savassona <p>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (s. n.): 'Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de l'aprovació'. Obtinguda el 15 de febrer de 2010. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=66389&amp;SourcePageID=5730#1 H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>El PEIN Savassona forma part del parc natural de Guilleries-Savassona de la comarca d'Osona. És un dels 12 espais protegits de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i té una extensió total de 8.300 hectàrees. Aquest parc contacta amb el Collsacabra pel Nord, amb la plana de Vic per ponent, amb els contraforts del Montseny pel Sud i amb la comarca de la Selva per orient. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona que tenen la particularitat de trobar-se a la zona de transició de dues regions: el sistema transversal i el mediterrani. Segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de les Guilleries i Collsacabra (març 2000), Savassona està delimitat per l' 'espai format per les muntanyes i les cingleres de Savassona. L'espai comprèn els vessants de llevant i ponent d'aquest conjunt just fins al peu d'aquests on entren en contacte amb els conreus, entre l'indret de Casserres al nord i el puig Moltors al sud. Inclou també les aigües de l'embassament de Sau que embolcallen per l'extrem nord a l'espai.' (vol III pàg. 238 apt. A2). Aquest espai comprèn territoris dels municipis de les Masies de Roda, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau, a la comarca d'Osona. Pel que, concretament, queda dintre del límit municipal de Les Masies de Roda descriu que 'el límit s'inicia a la vessant occidental de l'espai, a la confluència entre el torrent de l'Infern i la riba dreta del riu Ter, entre el parador de Sau i el serrat del Bosc. Seguidament, el límit creua el riu Ter i ressegueix el pantà de Sau per la seva riba esquerra fins arribar al terme municipal de Santa Maria del Corcó' (Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de les Guilleries i Collsacabra, 2000). Així doncs podem dir que Savassona té una superfície total de 1.209,94 ha., encara que solament 293,98 ha. pertanyen al municipi de Les Masies de Roda. Per la seva ubicació , aquest espai presenta un ecosistema que és determinat per l'eix fluvial del Ter, amb l'embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies. El paisatge vegetal predominant és típicament de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis (sureda i alzinar), freixenedes i fagedes a les parts obagues. Pel que respecta a la fauna presenta abundosos elements de la fauna pirinenca i pre-pirinenca. Cal destacar els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics dels embassaments així com el liró gris i el talpó roig.</p> 08116-60 Península de Savassona, 08510. <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i està gestionat des de l'any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntament (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort) i la Diputació de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004. El PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació.</p> 41.9895400,2.3519100 446318 4648818 1992 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75758-foto-08116-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75758-foto-08116-60-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Decret 328/1992 d'1 de desembre que aprova el Pla d'Espais d'interès Natural. Any de creació del consorci: 1998. Any d'aprovació del Pla Especial del PEIN Guilleries-Savassona: 2004. POUM Les Masies de Roda 2008. Categoria IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturales): V (Paisatges terrestres/marins protegits). 98 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75759 Forn de calç de Salou 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-1 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVI-XVIII L'estrucutra ha perdut la volta i les parets amenacen runes. <p>Restes d'un forn de calç. És de planta circular, de secció cònica i està bastit amb pedra desbastada de diferents mides emprant la tècnica de la pedra seca. Actualment està mig enderrocat, especialment per la coberta, encara que conserva tot el seu perímetre. A llevant presenta una obertura rectangular coronada per una llinda monolítica amb els brancals esbiaixats que funcionava com a boca d'alimentació. Al pany interior presenta l'interior presenta restes de calç o de l'efecte que produeix l'elaboració d'aquest material. Cal esmentar que normalment disposaven d'una obertura a la part superior per evacuar els fums, encara que no s'observa donat que la volta està enderrocada. A escaig metres a tramuntana es troba una altre forn. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura. Cal mencionar que el seu voltant està ple de vegetació que dificulta la seva apreciació i la seva localització.</p> 08116-61 Península de Salou, 08510. <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> 41.9701400,2.3311200 444579 4646677 08116 Les Masies de Roda Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75759-foto-08116-61-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75760 Forn de calç de Salou 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-salou-2 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVI-XVIII L'immoble està envoltat de vegetació i no es pot aprecia bé. <p>Restes d'un forn de calç. Actualment està molt malmès i cobert totalment de vegetació cosa que no permet fer una descripció acurada. Encara així, part del perímetre format per pedres de diferents mides. S'ha d'esmentar que a migjorn d'aquest es troba les restes d'un segon forn en millors condicions. És de suposar que funcionaven en el mateix moment i que tenien la mateixa forma i tècnica constructiva. La superfície aproximada que ocupen els dos forns és d'uns 75 metres quadrats. En aquestes estructures s'hi coïa la pedra calcària a 900-1000º de temperatura.</p> 08116-62 Península de Salou, 08510. <p>El forn té una cronologia incerta donat que no hi ha documentació que l'esmenti i tampoc s'ha realitzat cap campanya d'excavació que pogués datar mínimament el moment de construcció de l'element. Cal mencionar que algunes fonts creuen que pot tenir un origen medieval i que estaria relacionat directament amb la construcció del Castell de S'Avellana, encara que solament són conjetures sense fonament documental.</p> 41.9702400,2.3309500 444565 4646688 08116 Les Masies de Roda Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75760-foto-08116-62-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75761 Colònia Còdol-Dret https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-codol-dret <p>CASTELLÀ I PERARNAU, R. (2006): 'Còdol-Dret. Vida d'una colònia industrial (1862-1964)'. Ajuntament de les Masies de Roda. Les Masies de Roda, 2006. GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX Els edificis que formen la colònia estan enrunats i depenent del nivell del pantà, coberts per l'aigua. <p>Restes dels antics edificis que formaven la colònia industrial Còdol-Dret. El lloc està presidit per una entrada formada per dos columnes bastides amb totxos i pedra que donen pas a una gran esplanada en la que encara es pot apreciar panys de parets arrebossats, paviments enrajolats i edificis mig enderrocats que foren absorbits pel cabal del riu quan es creà l'embassament de Sau. L'edifici que conserva més volum correspon a un immoble bastit amb pedra i arrebossat del que es pot apreciar a dues cantonades amb part de la planta baixa i part del pis amb les obertures d'arc escarser. D'altres edificis solament s'observa el sòcol i algun element, com és el cas d'una escala d'un tram bastida amb maons. Encara així gràcies a les fons documentals i als estudis realitzats sobre la colònia, hom pot descriure el traçat urbanístic de la colònia situant al centre del conjunt la fàbrica, i a banda i banda, paral·leles a aquesta, les cases adossades dels treballadors. Davant la fàbrica estava emplaçada una petita plaça, i a l'altra banda d'aquesta, la casa del director. A més a més la colònia arribà a disposar d'una cooperativa, un economat que després derivà a una botiga de comestibles, una escola situada darrera del jardí de casa del director, una fonda i un cafè situats al carrer del Patí o de Baix amb una sala de ball al costat, un dispensari, un safareig al costat de l'horta del director, una barberia, una perruqueria i una sabateria que eren dins la mateixa casa del barber, de la perruquera i del sabater, encara que si feia sol i bon temps no es descartaven treballar a l'aire lliure. També a l'aire lliure, a ponent de la casa rural del Sanglas Nou es va construir un camp de futbol durant l'època republicana, en el que va jugar el C. D. El Bosc, equip de la colònia.</p> 08116-63 Zona de la Colònia de Còdol-Dret, 08510. <p>La colònia de Còdol-Dret fou bastida vers el 1862, i encara que no s'ha pogut documentar la Matrícula Industrial, tot indica que vers aquestes dates el complex tèxtil fou fundat per l'empresari Ròmul Bosch i Alsina. Vers el 1862 ja es tenen les primeres notícies històriques referents al permís d'una concessió d'aigües i ja el 27 de juliol de 1882 la societat Bosch, Llusá i Companyia rebé la concessió d'estatut de colònia. Pocs anys després, vers el 1904, es documenta que la colònia tributava per l'edifici fàbrica, 33 habitacions per obrers, un col·legi, un local per a montepío i una cantina. (CASTELLÀ, 2006: 32). El 1912 també tributava per una taverna, a més de tota la maquinària de la fàbrica, que en aquest període ja disposava de 110 telers mecànics senzills, 9878 fusos de filar, una màquina de parar, un taller d'ajustaments annex d' ¼ de cavall de vapor i una dinamo elèctrica per a ús propi, a més d'uns 228 treballadors censats al 1918. El creixement econòmic del sector propulsà la creació de la Unión Industrial Algodonera S. A. (UIASA) on el 1929, la colònia, ara dita Fábricas de Rómulo Bosch S.A. s'integrà. Aquesta societat va fusionar fins dotze diferents fàbriques. Els complexos anys de la Guerra Civil espanyola comportaren una estabilitat econòmica al sector caracteritzat per l'escassetat de cotó i energia elèctrica, agreujant els problemes d'atur i les tensions socials. Després que en aquest període la fàbrica fos assentament republicà, aquests, veient que la seva derrota era inevitable, decidiren cremar-la amb tot l'armament, abans d'abandonar-la al final de la guerra. Així, vers el 1939 la Unión Industrial Algodonera va tancar i vendre algunes de les seves fàbriques. No acabaren aquí les desgràcies pel Còdol-Dret, a més, després de ser reconstruïda, el 18 d'octubre de 1940 patí un aiguat que afectà la central elèctrica, dues cases i que destruí parcialment el canal. En aquest moment el número de treballadors havia descendit a 166. Vers el 1944 els accionistes de la Unión Industrial Algodonera decidiren vendre quasi la totalitat de les seves accions a la Unión Industrial Textil S. A. (UNITESA). Aquesta aposta suposà un altre fracàs econòmic a curt termini, en especial a partir de 1959. Finalment la colònia de Còdol-Dret tancà les seves portes al mes de febrer de 1964 després de ser expropiada a causà de la construcció de l'embassament de Sau deixant a l'atur 287 treballadors.</p> 41.9812100,2.3277700 444311 4647909 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75761-foto-08116-63-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75762 Pedrera de la font de la Fradera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-de-la-fradera <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> <p>Explotació geològica de gran extensió situada en diferents terrasses artificials en el vessant oriental de la península de Salou. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> 08116-64 Paratge de la Font de la Fradera, 08510. <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas. Actualment l'explotació de la Pedrera coneguda com la Font de la Fradera (registre mine nº 2516) és a càrrec de l'empresa Güell-Reixach S. L.</p> 41.9683000,2.3339400 444811 4646471 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75762-foto-08116-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75763 La joca del corb marí https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-joca-del-corb-mari <p>AYMERICH ISERN, J. (et al.).: Els ocells de les Masies de Roda. Guia Fotogràfica de les espècies d'ocells presents al municipi. Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda, 2009. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XX <p>A Les Masies de Roda, a la vessant oriental de la península de l'Esquerda, hi ha situada una joca en un marge dels riu Ter. Aquesta consisteix en una zona on els últims anys hi nidifiquen entre 60 i 100 individus dels quals un 75% són adults i un 30% d'aquests estan anellats.</p> 08116-65 Península de l'Esquerda, 08510. <p>Al món hi han registrades 40 espècies de corbs marins, encara que a la Europa occidental i, en concret a la península Ibèrica, solament hi han dues espècies: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). A la zona d'Osona i en concret a la joca de les Masies de Roda, solament es troba el corb marí gros. És una au migratòria que es cria al nord i centre d'Europa i que hiverna al sud. Segons la FAO des de l'any 1970 fins al 2000 el corb marí ha augmentat de 9900 a 217000 individus, una superpoblació perjudicial per a la pesca i l'agricultura. A Catalunya el nombre d'individus al 2006 eren de 13000. L'individu sol pesar uns 2 kg., amb una envergadura amb les ales esteses d'uns 14 cm. i uns 90 cm. de llargada. És 'negre amb reflexes tornassolats, amb un bec llarg acabat en punxa corbada cara avall amb les comissures grogues i les galtes blanques, amb els ulls verds i unes potes negres que acaben en quatre dits units per la membrana interdigital que els dona una gran potencia per a nedar. A finals d'hivern se'ls posa plomatge nupcial, bàsicament en dos detalls: als flancs a sota les ales i a sobre els peus els surt a cada banda unes taques blanques i al cap, la nuca i al coll unes plomes també blanques de que en surt una cresta negre central, però al cap i al clatell i de cara enrere no com l'emplomallat que les te quasi al front i de cara endavant' (AYMERICH, 2009). Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niden en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.</p> 41.9755300,2.3136500 443136 4647287 08116 Les Masies de Roda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75763-foto-08116-65-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La joca no és en un lloc concret, sino en la vessant oriental de la península de l'Esquerda, en la zona entre la resclosa de Salou i la palanca de Salou. 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75764 Resclosa dels Molins https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-molins <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La passera està trencada i l'interior de l'edifici molt deixat. <p>Assut obrat amb formigó i ferro que es troba situat transversalment sobre el riu Ter, entre la zona de la font de Molins i la península de l'Esquerda. Està format per un coronament i un vessador de formigó sobre els que es basteixen tres cadirals de planta rectangular previstos d'un element d'obturació metàl·lic d'obertura manual, emprat per a impedir o regular el pas de l'aigua. A la mateixa alçada i en línia amb aquests es pot apreciar dos blocs més de planta ovalada i obrats amb formigó que serveixen per assentar-hi, juntament amb els cadirats, una palanca de ferro forjat que passaria per sobre del riu. Actualment la passera està trencada i no es pot ser utilitzada per passar d'un costat a l'altre del riu. Cal esmentar que a la banda de llevant de la passera es troba situat un edifici des d'on es controlava el nivell del riu i s'adequaven les obertures segons el cabal d'aquest. Aquest és de planta rectangular orientat a ponent i bastit en el desnivell que presenta el vessant occidental de la península de l'Esquerda. Consta de planta soterrada, planta baixa i coberta d'obra a dos vessant amb el carener en paral·lel a la façana. A la façana principal presenta dos grans finestrals rectangulars trigeminats i un gran portal d'accés d'arc de mig punts. A la façana de migjorn presenta adossada una escala de tres trams a escaire obrada amb de formigó. A la façana de tramuntana presenta tres petites obertures de mig punt esbiaixades. Per últim la façana posterior dona al talús d'un terraplè i no presenta cap obertura. Tota l'obra està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08116-66 Península de l'Esquerda, 08510. <p>La construcció de la resclosa de Molins està relacionada amb la construcció del pantà de Sau. Aquest fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya S.A. a partir del 1949 i finalment fou inaugurat el 1962. És lògic pensar que les dues obres són contemporànies.</p> 41.9758900,2.3099900 442833 4647330 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75764-foto-08116-66-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75765 Placa de Francesc Macià Ambert, Bac de Roda https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-francesc-macia-ambert-bac-de-roda <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Làpida rectangular de marbre blanc emplaçada a la façana posterior del cos principal del mas Bac de Roda, entre dos finestres. Està emmarcada per un guardapols motllurat i recolzat en dos mènsules. La placa està coronada per un escut de Catalunya entre brots de llorer i roure. Dins la làmina es pot apreciar la inscripció: 'En aquesta casa visqué en Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, màrtir de les llibertats de Catalunya'. Sota d'aquesta hi ha una altre de més petita on es pot llegir: COPIA FIDEL DE LA PLACA / COL·LOCADA L'ANY 1919 7 11-9-1979</p> 08116-67 Mas Bac de Roda, 08510. <p>El 19 d'octubre de 1919 es realitzaren els actes del bicentenari de l'execució de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Encara que en un primer terme es volia celebrar el 1913, per culpa de varis despropòsits, calgué esperar sis anys per fer realitat aquest homenatge. En aquest acte hi assistiren, entre altres personatges de renom, el canonge Jaume Coll, Francesc Macià i Llussà, futur president de la Generalitat de Catalunya entre 1931 i 1933, i Joan Vallès i Pujals, president de la Diputació de Barcelona. L'acte comença amb una missa amb ofertori a l'església parroquial de Sant Pere de Roda. Posteriorment s'adreçaren al mas Bac de Roda on es descobrí la làpida commemorativa. Els actes foren completats amb ball de sardanes i un dinar popular. Malauradament, l'any 1939 la làpida va ser malmesa pels seguidors franquistes i no va ser fins la Diada Nacional de Catalunya de 1977 que es restituí per una còpia fidel a l'antiga.</p> 41.9890600,2.3058600 442503 4648795 1977 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75765-foto-08116-67-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75766 Colònia Salou-Baurier https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-salou-baurier <p>GURT I CASES, P. (1989): 'La indústria tèxtil a Roda de Ter i les Masies de Roda (1950/65). La construcció del Pantà de Sau com a fet determinant'. Inèdit. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou inaugurada el 6 d'abril de 1964 i tancà l'any 1963. En el seu moment d'esplendor màxim arribà a tenir els següents immobles: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres residencials de la família Baurier (el Castell Nou, la Vil·la Antònia i la Vil·la Marie), la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè, la sala de festes i la fàbrica. Abans de tancar arribà a tenir més de 200 treballadors que hi residien dintre. Els edificis són de caire noucentista, influenciats per l'arquitectura francesa i pels models clàssics dels palaus italians.</p> 08116-68 Península de Salou, 08510. <p>La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9749300,2.3156900 443305 4647219 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75766-foto-08116-68-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez La colònia Salou-Baurier està emplaçada a la riba del Ter. Per arribar-hi s'ha d'anar per la carretera que va de Roda de Ter a Tavèrnoles, i prendre un trencall senyalitzat a mà esquerre. Encara que la colònia com a conjunt no està protegida, si ho estan la majoria dels edificis que la composen, 102|106|116|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75767 La Porteria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porteria <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular orientada al nord-est i teulada de quatre vessants. Està compost de planta soterrada, planta baixa i pis. A la dreta de l'edifici, a la alçada de la planta baixa, es pot apreciar una terrassa descoberta. A totes les façanes presenta obertures rectangulars decorades amb guardapols bastits amb maons massissos pintats de vermell i la porta principal presenta motllures decoratives que l'emmarquen. A la teulada presenta un ràfec esglaonat pintat de vermell. El conjunt presenta carreus vistos a les cantonades i la resta del parament està arrebossat, i a la planta baixa i al pis, pintat de groc.</p> 08116-69 Península de Salou, 08510. <p>La Porteria forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Es troba situada a l'entrada de la colònia i era on el guarda hi era instal·lat. Posteriorment, quan la fàbrica deixar de funcionar, el guarda es traslladà a la situada davant seu, dita actualment la casa del Guarda.</p> 41.9674300,2.3175500 443452 4646385 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75767-foto-08116-69-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75768 La Calcineria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calcineria <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX L'arrebossat i pintat exterior s'està perdent <p>Edifici de planta rectangular orientada al sud-oest i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. A la façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i grans dimensions i al pis dos obertures rectangulars i un ull de bou tapiat, tots ells emmarcats amb maons massissos vermells. La façana posterior no és visible donat que està orientada contra un talús. Al parament esquerre presenta una escala bastida en pedra que dóna accés al pis. Tot el conjunt està arrebossat i, al primer pis, pintat de groc.</p> 08116-70 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici</p> 41.9675300,2.3178000 443473 4646396 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75768-foto-08116-70-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75769 La Casa del Guarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-guarda <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta rectangular orientada al sud-oest amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Es poden apreciar obertures rectangulars, encara que la porta principal és d'arc rebaixat i disposa d'un voladís a dos aiguavessos bastit amb teula. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa presenten obertures rectangulars al lateral i una d'arc rebaixat a la principal. Al pis presenta més obertures rectangulars als laterals i a les principals un finestral, també rectangular, amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars i dos ponts que surten des del pis superior dels cossos laterals fins al terraplè que es forma darrera de la casa. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures que totes presenten emmarcaments arrebossats. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a les de Can Quirze.</p> 08116-71 Península de Salou, 08510. <p>Casa que forma part del conjunt de la colònia Salou-Baurier. Després que la fàbrica deixés de funcionar, el guarda que abans residia a la Porteria, es traslladà a aquesta, que anteriorment havia estat habitada per treballadors.</p> 41.9677000,2.3177100 443466 4646415 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75769-foto-08116-71-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75770 Les quadres i el colomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quadres-i-el-colomar <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular orientat a ponent i format per dos cossos adossats. Un dels cossos, rectangular, consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb l'eix carener paral·lel a la façana. Presenta obertures d'arc rebaixat, algunes d'elles funcionant com a finestres, d'altres com a portes, i antigues portes transformades en finestres. Per sobre d'aquestes, coronant la façana principal, es pot apreciar una línia d'ulls de bou a mode de forats de ventilació. L'altre cos està ubicat a tramuntana del primer a mode de torre. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, dos pisos i coberta de pavelló bastida amb teules. A la planta baixa i al pis presenta obertures d'arc rebaixat, encara que a la segona planta l'arc és de mig punt. Tot el conjunt és arrebossat i pintat de groc, excepte a les cantonades i als emmarcaments arrebossats de les obertures que són pintats de vermell.</p> 08116-72 Península de Salou, 08510. <p>L'edifici era destinat a colomar, en el cas de la torre quadrangular, i a quadres, en el cas del cos rectangular.</p> 41.9745400,2.3156700 443303 4647176 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75770-foto-08116-72-3.jpg Legal Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 102|106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75771 Castell Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta en forma de L orientada a orient que està formada per tres cossos. El cos central consta de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes amb teulada de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s'aprecia la porta principal d'arc de llinda emmarcada amb pedra buixardada, precedida d'una escala de dos trams, un a cada banda, i ornamentada amb una balustrada de pedra. A banda i banda es poden apreciar quatre finestres d'arc a nivell emmarcades amb pedra treballada. Al pis la façana s'ordena verticalment com la planta baixa, presidida per un finestral central emmarcat amb pedra buixardada que dona a un balcó amb llosana motllurada sostinguda per dos grans mènsules i que esta tancat per una reixa de ferro forjat amb un gran treball de decoració geomètrica. El finestral està coronat per un frontó motllurat de caire neoclàssic. Les golfes presenten diferents obertures rectangulars trigeminades. Els cossos laterals consten també de planta soterrada, planta baixa, pis i golfes i estan ordenats verticalment de la mateixa manera i amb la mateixa decoració que el cos central. El cos ubicat a migdia disposa de teulada de tres aiguavessos i el tramuntana de quatres aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot el conjunt és d'obra vista format per maons massissos vermells, excepte a les cantonades i emmarcant les obertures, on s'aprecien els carreus. El conjunt del Castell Nou presenta cinc construccions que l'envolten i una tanca amb basament de pedra i ferro forjat amb forma de llances.</p> 08116-73 Península de Salou, 08510. <p>El Castell Nou fou bastit l'any 1901 per ordre d'Enric Baurier, essent la primera de les torres que es construïren a la colònia Salou-Baurier. La casa presenta influències de la arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista.</p> 41.9747800,2.3150200 443249 4647203 1901 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75771-foto-08116-73-3.jpg Legal Noucentisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75772 Casa Magem https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-magem <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular orientada a tramuntana amb teulada de quatre vessants. La casa presenta planta soterrada, planta baixa i pis. A la façana principal presenta una estructura de ferro que forma una terrassa a la planta baixa i una altre al pis. Les obertures són d'arc rebaixat emmarcats amb pedra. Tot el conjunt presenta les façanes arrebossades i pintades de groc, excepte a les cantonades i a les finestres on els carreus són pintats de vermell i gris.</p> 08116-74 Península de Salou, 08510. <p>Forma part de les construccions annexes del Castell Nou, segurament van ser bastides al mateix moment que la torre, al 1901.</p> 41.9750100,2.3150000 443248 4647229 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75772-foto-08116-74-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75773 Casa Turca https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-turca <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta quadrangular amb la façana orientada al sud i coberta de pavelló bastida amb teula i coronada per una ornamentació a mode de pinacle. Està format per planta baixa i pis. A la planta baixa presenta arc rebaixat emmarcat amb carreus tant a les finestres com a la porta principal. Al pis superior destaca a la façana principal finestres tetrageminades d'arc de mig punt. La façana posterior presenta un petita obertura situada a la banda esquerre del pis superior. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de groc amb amples bandes horitzontals decoratives pintades en vermell.</p> 08116-75 Península de Salou, 08510. <p>Forma part de les construccions annexes del Castell Nou, segurament van ser bastides al mateix moment que la torre, al 1901.</p> 41.9749800,2.3148400 443234 4647225 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75773-foto-08116-75-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75774 Vil·la Antonina https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonina <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta irregular, més o menys rectangular orientada migjorn. L'edifici està format per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, a sobre el portal d'accés, sobresurten dues terrasses. A la dreta d'aquestes s'observa un cos avançant sobre la línia de la façana principal amb coberta pròpia, també a dos aiguavessos. A la façana de ponent solament presenta sis obertures, tres a cada pis. A la façana de llevant presenta un balcó amb coberta d'obra plana subjectada mitjançant tres columnes amb pedestal, fust estriat i capitell amb ornamentacions florals. La línia de la façana posterior no és homogènia, doncs el cos principal queda un xic endarrerit. Totes les obertures de la casa són d'arc rebaixat amb un emmarcament que presenta la part superior a mode de guardapols. Tot el conjunt presenta carreus vistos excepte al emmarcament de les obertures que són arrebossats i pintats de vermell. Cal esmentar que a escaigs metres de la façana posterior, entre la capella Salou i la Casa Antonina es troba ubicada una font bastida amb pedra formada per un parament vertical proveït d'un brollador de pedra. Sota d'aquesta i adossada a la paret vertical s'aprecia una bassa de planta hexagonal amb les cares amb ornamentació floral, una creu i els noms dels apòstols inscrits. Finalment, a llevant de la casa es troba ubicat un cos annex rectangular orientat a ponent de planta baixa cobert amb terrassa.</p> 08116-76 Península de Salou, 08510. <p>La Vil·la Antonina fou bastida l'any 1914 per encàrrec del matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier, la qual més tard passà a mans de Don Antonio, adoptant el nom de Torre de Don Antonio. De la mateixa manera que la casa del Castell Nou, la torre presenta influències de l'arquitectura francesa, dels models clàssics del palaus italians i de l'estil noucentista com es pot apreciar en el disseny arquitectònic dels cossos, presentant un volums arquitectònics atípics i en els detalls ornamentals de les vidrieres de l'entrada.</p> 41.9753100,2.3154200 443283 4647262 1914 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75774-foto-08116-76-3.jpg Legal Noucentisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75775 Pont de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XIX-XX <p>Pont situat a l'entrada de la colònia Salou. És d'una arcada de mig punt bastit majoritàriament amb pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter, encara que també es pot observar diferents maons en la part inferior de l'arc. En la seva part superior està asfaltat i es pot apreciar a banda i banda paretons de pedra coronats per carreus de grans dimensions.</p> 08116-77 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes de l'edifici, encara que es lògic que es bastís a finals del segle XIX-principis del XX, moment que comença a funcionar la colònia.</p> 41.9673200,2.3176000 443456 4646373 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75775-foto-08116-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75776 Vil·la Annie https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta rectangular orientada a llevant. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici té obertures d'arc a nivell en totes les seves façanes i presenta un portal d'accés particular, amb coberta pròpia i un cos triangular sobreeixit formant un angle agut respecte a la línea de façana. A migjorn presenta una estructura metàl·lica adossada amb un tancament envidriat i coberta de planxes de fibrociment de tres vessants. Sota d'aquesta es situa un accés al garatge, que ocupa la planta soterrada. Els altres dos pisos superiors són destinats a habitatges. Tota la construcció és d'obra vista emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa.</p> 08116-78 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9788400,2.3158700 443323 4647653 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75776-foto-08116-78-3.jpg Legal Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 102|106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75777 Cal Torrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrat <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta rectangular orientada ponent. Està format per un cos principal i un secundari de construcció més recent, adossat a migjorn del primer. El cos principal consta de planta baixa, pis i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal cal destacar el portal d'entrada de la planta baixa, situat al centre del parament, que es troba alçat respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat gràcies a una escala de dos trams, un a cada banda. A la façana de tramuntana destaca una gran llar de foc que es pot apreciar des de fora, ja que té la seva forma sobreeixida. A la façana posterior destaca un petit cos adossat cobert per una terrassa a l'alçada del pis, on es troba una claraboia. A la planta baixa el cos és tancat per una gran vidriera. Al mig de d'aquesta façana i coronant-la presenta un altre frontó esglaonat idèntic al de la principal. A totes les façanes d'aquest cos principal s'aprecien obertures rectangulars i els paraments d'obra vista, emprant pedres desbastades de diferents mides i lligades amb morter, excepte als emmarcaments de les obertures i a les cantonades on el parament es troba arrebossat i pintat de rosa. Per últim a la façana de migjorn presenta un cos secundari de planta també rectangular, orientat de la mateixa manera i que consta de planta baixa, on es situa el garatge, pis destinat a vivenda i teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que aquesta última està al mateix nivell que el pis del cos principal. Tota aquest cos presenta obertures d'arc de llinda, una d'elles de grans dimensions, situada a la façana de migjorn. La resta del parament és arrebossat i pintat, de rosa els emmarcaments de les obertures, de verd el sòcol i de blanc la resta.</p> 08116-79 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9786200,2.3159800 443332 4647629 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75777-foto-08116-79-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75778 Casa del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mig <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX L'exterior està descuidat. <p>Casa de planta rectangular orientada a ponent amb la teulada de dos vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta està formada per tres cossos, un central i dos laterals a mode de torres que tenen la línia de la façana un xic més avançada. El cos central consta de planta baixa i pis. Al mig de la façana es localitza la porta d'accés d'arc de rebaixat, un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior. Aquest desnivell és salvat per una escala de pedra d'un tram, adossada paral·lelament a la façana, ornamentada amb una barana balustrada i, a sota d'aquesta, una font obrada. La resta d'obertures d'aquesta façana són d'arc a nivell. Els cossos laterals són bessons i simètrics, i consten de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a mode de llucana. A la planta baixa les façanes presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat. Al pis presenta tant obertures rectangulars com d'arc rebaixat i destaca a la façana principal un finestral rectangular amb sortida a un balcó de llosana motllurada sostingut per dos grans mènsules i tancat per una reixa de ferro forjat. Les golfes estan coronades per un ull de bou a la façana principal i un altre al lateral. La façana posterior presenta un línia homogènia on es poden apreciar obertures rectangulars. Tot el conjunt és de pedra vista sense treballar i còdols petits lligats amb morter, excepte a les obertures on presenten emmarcaments arrebossats. Mencionar que al sud-est de la casa, en un nivell enlairat, hi ha un dipòsit d'aigua. Per últim esmentar que les línies arquitectòniques i constructives d'aquest edifici són casi idèntiques a la Casa del Guarda.</p> 08116-80 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9776200,2.3156900 443307 4647518 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75778-foto-08116-80-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75779 Can Quirze https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze-1 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta quadrangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i coberta de pavelló bastida amb teules. L'immoble es troba construït en un desnivell, cosa que provoca que la planta baixa estigui un xic enlairada respecte al nivell de circulació exterior en la part de ponent. Aquest desnivell és salvat mitjançant una escala de pedra de dos trams, un a cada banda, que es troba adossada paral·lela a la façana principal i que dona pas al portal d'accés. Aquest és d'arc a nivell, emmarcat amb carreus de gran vellesa on destaca la llinda monolítica amb la inscripció BAURIER HERMANOS / 1862 . Cal destacar que a sota de l'escala, al centre e integrada en el seu parament, es troba una font obrada també amb pedra. A la façana posterior disposa d'un cos adossat rectangular amb la coberta terrassada formada per un paviment enrajolat a l'alçada del pis, que dóna a un terraplè. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, excepte a les golfes on es poden apreciar una sèrie d'obertures ovalades a mode de forats de ventilació. Tot l'edifici es troba arrebossat i pintat de groc, excepte el sòcol i l'emmarcament de la porta d'accés, que són de pedra vista.</p> 08116-81 Península de Salou, 08510. <p>Casa construïda vers el 1862, tal como ho testimonia la data incisa a la llinda del portal d'accés. Donat que la colònia Salou va començar a funcionar el 1864, s'entén que aquest edifici és un del primers que es varen bastir. Així doncs, la seva història va lligada estretament amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9765800,2.3156500 443303 4647402 1862 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75779-foto-08116-81-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75780 Fàbrica Salou-Baurier https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-salou-baurier <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La majoria dels edificis que la conformen estan enrunats, o tenen malmesa l'estructura. <p>Conjunt d'edificis, alguns adossats i altres annexes, que formaven la fàbrica de la colònia Salou-Baurrier. L'edifici més significatiu que resta dempeus és de planta rectangular orientat a ponent. Consta de dos cossos adossats lateralment. El més modern, emplaçat a migjorn, és format per un cos rectangular amb planta soterrada, planta baixa, dos pisos, golfes i coberta d'obra a dos vessants amb els extrems acabats en tres aiguavessos. A la seva façana principal presenta adossats i flanquejant-lo per tramuntana i migjorn, dos torres quadrangulars orientades a ponent. Aquestes estan formades per planta semisoterrada, planta baixa, dos pisos i coberta d'obra de pavelló. A la façana posterior cal destacar una gran obertura d'arc de mig punt que s'alça fins al primer pis i que era destinada a la càrrega i descàrrega. Sobre l'arc es pot apreciar la data 1941. A migjorn d'aquest es troba adossat un altre que actualment es troba enrunat i solament es pot apreciar la planta rectangular i, gràcies als negatius de les bigues sobre la façana lateral de l'anterior edifici esmentat, que disposava d'una teulada a dos vessant. A tramuntana s'erigeix un cos també rectangular, més homogeni i de dimensions més grans que obeïen a la necessitat de tenir zones espaioses per treballar. Aquest consta de planta soterrada, planta baixa i dos pisos amb teulada a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, encara que en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, a mode de galeria. Destacar que a escaigs metres a tramuntana d'aquest edifici encara resta dempeus una xemeneia circular bastida amb maons i altres edificis adossats que actualment estan enrunats encara que es pot apreciar, en part la seva planta i algun parament. Els material emprats per la construcció de la fàbrica són la pedra, el totxo i el ferro i presenta tota la façana arrebossada i pintada de blanc.</p> 08116-82 Península de Salou, 08510. <p>Durant el segle XVIII (1764-1789) hi va haver un gran increment d'implantació de fàbriques de teixits a Roda i Masies de Roda, però fou durant el segle XIX, entre 1825-50, quan la industrialització fou un fenomen ja irreversible. La fàbrica va començar a funcionar el 1854, la nova tecnologia tèxtil i el nou ús de l'energia hidràulica canviaren el paisatge i l'economia de Roda de manera definitiva. La fàbrica fou refeta vers el 1940-41 després que un aiguat destrossés el complex fabril. En la façana posterior de l'edifici més modern es pot apreciar, sobre una gran obertura d'arc de mig punt, la data 1941, testimoni d'aquesta reparació. El 1963 Salou-Baurier quedà inundada pel pantà de Sau i ja no recuperaren mai el ritme d'activitat que havien aconseguit. Actualment les fàbriques estan abandonades. Salou-Baurier, però, està relacionat amb un conjunt de vivendes, construïdes en relació a la fàbrica, que no s'han abandonat, conservant l'activitat de la finca.</p> 41.9780300,2.3150900 443258 4647564 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75780-foto-08116-82-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75781 Els Conills https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-conills <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Edifici destinat a l'ús ramader amb planta en forma de L orientat a llevant. Consta d'una sola planta i coberta de fibrociment a dos vessants. Presenta obertures rectangulars a totes les façanes. Tot el conjunt està arrebossat i alguna façana pintada de blanc.</p> 08116-83 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier.</p> 41.9744800,2.3160500 443334 4647169 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75781-foto-08116-83-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75782 Vil·la Annie Marie https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-annie-marie <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Casa de planta rectangular orientada a migjorn. Consta de planta soterrada, planta baixa, pis i teulada de quatre vessants. La façana principal presenta centrada una escala d'un tram recte que dona pas a un porxo sostingut en la seva la línea exterior per tres arcs de mig punt de pedra treballada sobre pilars de base quadrada amb pedestal inferior i un capitell motllurat a la part superior, i a la línea interior pilastres del mateix tipus. Aquest porxo precedeix tres obertures, també d'arc de mig punt, dos laterals a mode de finestrals i la central que correspon al portal d'accés, de bella factura i bastit amb fusta, vidre i ferro forjat. Cal destacar que a l'interior del porxo, en la part de ponent, hi ha un plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i a sota la llegenda: ANNE MARIE 1949. Sobre el porxo presenta tres grans finestrals d'arc de llinda amb emmarcaments a mode guardapols que donen a una balconada correguda sostinguda per diferents mènsules i tancada per una barana de fusta balustrada. Per últim la façana principal es completa a banda i banda per dos eixos verticals formats per una finestra d'arc a nivell a cada pis, la del pis superior un xic més petita, que presenten emmarcaments a mode de guardapols. A les façanes laterals s'aprecien, com elements més remarcables, sis obertures amb emmarcaments a mode de guardapols a cada banda. La façana posterior presenta un petit cos rectangular adossat mode de porxo amb teulada pròpia sostinguda per un pilar, al que s'accedeix mitjançant una escala de pedra d'un tram recte adossada a la façana. Per últim esmentar que tota la casa disposa al voltant un pati propi tancat i que a l'exterior, a migjorn de l'immoble, l'heretat presenta dues instal·lacions de lleure: una piscina i un camp de frontó.</p> 08116-84 Península de Salou, 08510. <p>Casa bastida vers el 1949, com ho commemora el plafó de rajoles vidriades decorat amb una escena religiosa i amb la llegenda: ANNE MARIE 1949</p> 41.9739400,2.3156100 443297 4647109 1949 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75782-foto-08116-84-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75783 Font del torrent de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-santa-magdalena <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La part exterior de la font està malmesa. <p>Font natural que es troba al marge esquerre del torrent que creua la colònia Salou. La font es troba en una entrada natural en un paret de la roca que dona pas a una piscina natural plena d'aigua. Cal mencionar que, tot i que l'entrada és natural, l'exterior està obrat amb maons creant l'emmarcament per una porta, encara que aquesta esta desapareguda. En aquest tram el torrent està obrat i han creat bells desnivells a mode de cascades amb basses on s'acumula l'aigua entre salt i salt. També s'han excavat diverses escales a la pedra natural. A migjorn de la font, el conjunt es completa amb passera d'arc recte bastida amb lloses i pedres desbastades sense lligar, i que es sostén per un pilar rectangular. Aquesta dona accés a la font si es vé des de la Vil·la Annie Marie.</p> 08116-85 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9742600,2.3165900 443379 4647144 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75783-foto-08116-85-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75784 La Pallisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisa <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX <p>Pallissa de planta rectangular orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i teulada de dos vessants amb al carener perpendicular a la façana principal. Cal destacar a la façana principal, a la posterior i a la de ponent, obertures de mig punt protegides amb gelosies. Tota la construcció és de pedra i maó encara que arrebossada, excepte a les emmarcaments que són d'obra vista.</p> 08116-86 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9746500,2.3158500 443318 4647188 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75784-foto-08116-86-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 106|119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75785 Cobert de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-salou <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XX Ha perdut la coberta i amenaça runa. <p>Edificació enrunada de planta rectangular orientada a ponent i emprada per usos ramaders a mode de cobert per animals. Consta d'una planta separada en dos àmbits i teulada d'una vessant, encara que ara està desapareguda. A la façana principal encara es poden apreciar els portals d'accés d'arc rebaixat amb els emmarcaments de maó. La resta de la construcció presenta grans carreus a les cantonades i pedra desbastada de diferents mides lligada amb morter a la resta del parament.</p> 08116-87 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1864 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9731100,2.3154600 443284 4647017 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75785-foto-08116-87-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-22 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75786 Galliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliner XX <p>Edificació de planta rectangular orientada a migjorn que fou destinada a usos ramaders a mode de galliner. Consta de tres construccions adossades lateralment que presenten planta baixa i teulada a dos vessants cada una. Davant de la façana principal s'obre un petit pati bastit amb fusta i protegit per una malla metàl·lica. La construcció és de maons i està arrebossada i pintada de blanc.</p> 08116-88 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9752800,2.3157400 443309 4647258 08116 Les Masies de Roda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75786-foto-08116-88-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75787 Palanca de Salou https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-salou <p>ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2003): La Colònia de Salou (1864-1963). Heretat Baurier. Edita l'Ajuntament de Roda de Ter, Roda de Ter. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble'. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> XX La palanca està mig enrunada, solament queden els pilar. <p>Palanca penjant que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda. Consta de tres pilastres rectangulars sobre el riu a mode de basament. Sobre aquestes s'alcen tres portes de estil neoclàssic semblants a les que es troben en els temples egipcis. Aquestes, tot i que de formigó, intenten imitar carreus de grans dimensions. A la part superior de les portes s'aprecia un coronament motllurat. La passera que les unia actualment resta desapareguda. Cal esmentar que en la riba dreta del Ter, a llevant de la passera, es troba molt a prop un edifici enrunat de planta rectangular.</p> 08116-89 Península de Salou, 08510. <p>No es tenen referències històriques concretes d'aquest immoble, encara que la seva història va lligada amb la de la colònia Salou-Baurier. Gràcies a la documentació fotogràfica es sap que l'antiga palanca que comunicava la península de Salou amb la de L'Esquerda era de fusta i que la baixada era des de Can Talaia i que anava a parar directament a prop de l'entrada de la fàbrica. Posteriorment aquesta fou obrada amb materials més perdurables que ha fet que en part arribés als nostres dies. La colònia Salou-Baurier és un complex industrial tèxtil i residencial emplaçat a riba dreta del Ter. Fou fundada per la societat Baurier Germans el 6 d'abril de 1964 després que aquests adquirissin la finca anomenada el Molinet de Salou. Immediatament després d'aquesta compra es començà a construir la fàbrica i les primeres cases destinades als treballadors. Amb la mort del fundador monsieur Pierre el 1879 la societat canvia de nom en honor a ell i es passà a anomenar-se P. Baurier i Fill. Poc a poc es varen ampliar les construccions de dins la colònia. Vers el 1880 s'erigí una passera feta de taulons sobre el riu Ter que connectava Roda de Ter amb la fàbrica reduint el seu recorregut a un quilòmetre escaig. Posteriorment, però encara dins del segle XIX, s'erigiren sota la direcció d'Antonin Baurier la capella , l'escola , el cafè, la sala de festes, l'economat, el forn de pa i cal Guarda, entre d'altres. El 1900 la societat tornà a canviar de nom per passar a denominar-se Fills i Nét de P. Baurier, quan Antonin Baurier incorporà al negoci familiar el seu germà petit Enric i el seu fill Pierre. A més a més, aprofità el moment de bonança per començar edificar torres residencials com el Castell Nou (1901) que fou la primera seguida pel la Vil·la Antonina (1914), encarregada pel matrimoni format per Jean Azéma i Antonina Baurier. Aquest període d'esplendor fou continuat per l'eufòria i esperança que portà el nou règim república durant els anys de la Segona República. Malauradament l'esperança de major justícia i igualtat social es veié truncada per les penalitats de la Guerra Civil (1936-39). Durant aquest temps el propietaris es refugiaran a França i el control de la fàbrica fou liderat per un comitè de treballadors. Com a molts altres llocs, la fàbrica es troba mancada d'homes i durant el conflicte la capella Salou, així com la Ermita de Santa Magdalena foren cremades. L'any 1939, acaba la guerra, la colònia passà a ser Societat Anónima, anomenant-se Industrial Baurier S. A. El 1940 la colònia patí un fort aiguat que provocà destrosses en la fàbrica. Fruit d'això s'hagué de reconstruir alguns habitatges, així com la passera i la fàbrica, que durant les reparacions s'aprofità per engrandir-la. Vers el 1949 Don Joan Baurier ordenà construir la darrera de les residències colonials, la Vil·la Anne Marie. Amb aquesta ja sumaven una quinzena de edificacions: 10 edificis entre cases i blocs destinats als treballadors, les tres torres Baurier esmentades, la capella, l'escola, l'economat, el forn de pa, el cafè i la sala de festes. La fàbrica tancà el 1963, 99 anys després de la seva fundació. Poc abans de tancar la colònia Salou el padró municipal tenia registrats 203 treballadors que hi residien i 58 més en els masos disseminats de la zona.</p> 41.9771000,2.3145600 443213 4647461 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75787-foto-08116-89-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 99|119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75788 Pedrera de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-baumes <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> <p>Explotació geològica no molt extensa situada entre els masos de Sorralta i les Baumes. Geològicament parlant al terme de Les Masies de Roda hi afloren bàsicament dos tipus de materials: Els gresos (roques d'origen sedimentari) i les margues (roques calcàries de color gris-blavós amb restes fòssils, poc compacta que es meteoritza fàcilment). A més a més cal incloure les aportacions fluvials del Ter com els còdols de granit (roques d'origen magmàtic) i de gneis (d'origen metamòrfic). Actualment està en ús.</p> 08116-90 Zona de Sorralta, 08510. <p>En el municipi de Les Masies de Roda existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. El paisatge masienc és compost per diferents pedreres, algunes en ús i altres que no, moltes de elles van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de el Macià, el mas Salou i la pedrera del Sanglas.</p> 41.9701000,2.3101500 442841 4646687 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75788-foto-08116-90-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 123 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75789 Rocòdrom de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocodrom-de-les-bruixes <p>TILOPI, APARTAMENT TURÍSTIC (n. d.) 'Oci-Lleure-Esplai'. Obtinguda el 6 de maig de 2010. http://www.netcom2.com/web10plus/asp/presentacion2.asp?CD=6257437&amp;LG=CAT&amp;B=M10</p> XX <p>Antiga cantera reconvertida en rocòdrom natural al aire lliure obert tot l'any. Es troba situat molt a prop del riu Ter, en un bell paratge. La roca és sorrenca i disposa fins a unes 42 vies de tots els graus, des de 4ª a 8è, amb preses picades i preses artificials. Dintre d'aquest es poden distingir tres zones: -Zona amb una placa inicial absolutament vertical i lliça on s'han equiparat unes 15 vies. -Zona de roca més natural on hi han preses enganxades i forats tallats, amb un total de 20 vies. -Zona amb una placa tombada de 7 vies d'adherència.</p> 08116-91 Zona de la Font de les Bruixes, 08510. <p>Antigament aquest rocòdrom fou una zona d'extracció geològica.</p> 41.9675400,2.3136100 443126 4646400 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75789-foto-08116-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 98 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75790 Baumes del Colom Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-colom-gros <p>Conjunt de balmes situades la riba esquerre del Ter. Es tracta d'unes cavitats no gaire pronunciades que es troben ubicades a l'extrem septentrional de la Baga de la Bruguera a una alçada d'aproximadament 450 metres. El lloc està format per gresos calcaris que forment els plans inclinats on es situen les balmes; margues blaves, formacions calcàries i ja a nivell de l'aigua de l'embassament, conglomerats rojos. Aquest terreny és de microglomerats i gresos de composició arcòsica. Aquestes formacions són conegudes com Gresos de Folgueroles i es formaren a període del Bartonià inferior (40,4 ± 0,2 milions d'anys). Estratigràficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final (37,2 ± 0,2 milions d'anys) queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis.</p> 08116-92 Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. <p>El Bartonià és un estatge faunal de l'eocè que comença fa uns 40 milions d'anys i que s'acabà fa uns 37 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Kral Mayer-Eymar, que en definí els límits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fòssils, a la localitat de Barton, a la que deu el seu nom.</p> 41.9699200,2.3389600 445228 4646648 08116 Les Masies de Roda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75790-foto-08116-92-3.jpg Inexistent Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Durant la realització del mapa amb els elements situats en cartografia, alguns d'ells, com en aquest cas, quedaven fora dels límits municipals. Cal esmentar que el mapa emprat està extret del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i que els actuals límits del terme municipals de les Masies de Roda i de Santa Maria de Corcó han variat i varen quedar actualitzats el 28 de febrer de 2005. Aplicant aquests nous límits l'element s'emplaça dins el municipi. 124 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75791 La Baga https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-2 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVII L'immoble ha perdut la teulada i amenaça runa. <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a migjorn, actualment en estat ruïnós i que es troba mig enderrocada. L'edifici actualment està envoltat de vegetació, ha perdut la coberta i els diferents pisos. Tot i així conserva els murs exteriors, les obertures i es pot entreveure el seu volum. Es pot observar que constava de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc a nivell emmarcades per carreus de bella factura, exceptuant el portal d'accés principal i el finestral que es troba a les golfes, al mig de la façana principal, que han estat reformats i són d'arc rebaixat bastits amb maons. Tota la construcció és majoritàriament de pedra vista desbastada al pany sense formar fileres regulars i carreus a les cantonades, tot i que també presenta afegitons de maons vermells a les obertures que han estat refetes.</p> 08116-93 Paratge de la Baga de la Bruguera, 08510. <p>No es tenen notícies històriques concretes de l'heretat, encara que cronològicament se la enquadra al segle XVIII (POUM Les Masies de Roda, 2008).</p> 41.9835600,2.3467300 445884 4648157 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75791-foto-08116-93-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75792 Mas Samalasa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-samalasa <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XIX-XX <p>Masia aïllada de planta rectangular orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, i una llucana a l'aiguavés oriental. La façana principal presenta, a la planta baixa, un gran portal d'accés d'arc rebaixat i dos finestres d'arc de llinda a cada costat. Al pis es repeteix aquesta distribució encara que sobre el portal d'accés s'aprecia un finestral que no disposa de balcó. Per últim, a les golfes es troben tres ulls de bou ovalats i el voladís de la teulada, on s'aprecien les bigues de fusta sobresortides. A la façana de tramuntana s'aprecia, a la planta baixa, una línea de dos finestres d'arc de llinda i de tres també rectangulars i amb l'ampit motllurat al pis. Coronant la façana, a l'alçada de les golfes, es troben tres ulls de bou ovalats. La façana de migjorn presenta a la planta baixa una finestra rectangular d'arc de llinda al cantó occidental i un portal d'accés, també rectangular a la part oriental. Sobre d'aquest una línea de tres finestres d'arc a llinda al pis i per últim, coronant a l'alçada de les golfes, una finestral d'arc rebaixat al mig, i dos ulls de bous ovalats a banda i banda d'aquest. Tota la construcció està arrebossada i pintada de blanc, i a les obertures presenta decoracions a mode d'encoixinat. S'ha d'esmentar que a la façana posterior no presenta cap obertura i que s'hi adossa un cos rectangular més modern que s'utilitza a mode de pati sense coberta. Més a llevant d'aquest es troba adossat un altre cos a mode de pallissa amb coberta de làmines de fibrociment. Totes dues construccions són de totxo, la primera arrebossada i la segona sense arrebossar. Per últim mencionar que l'heretat presenta altres construccions annexes de recent construcció i destinades a usos agrícoles que no presenten cap element especial o distintiu a mencionar.</p> 08116-94 Península de L'Esquerda. 08510. <p>La masia fou construïda vers el final del segle XIX, principis del segle XX i fou residència del vigilant de la resclosa del riu que es troba a ponent de l'immoble.</p> 41.9713500,2.3130800 443085 4646823 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75792-foto-08116-94-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75793 Les Basses https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-1 <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XVII-XX <p>Masia aïllada de planta rectangular i orientada a migjorn. Està formada per un cos principal i diferents construccions secundàries adossades a ella. El cos primigeni consta de planta baixa, pis, golfes i teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal s'aprecia un gran portal d'accés rectangular, emmarcat per grans carreus de bella factura, i amb una llinda monolítica on s'observa la inscripció 17 IHS 51 i a sobre una creu de Malta. A la mateixa alçada que la porta però a l'extrem occidental del parament està ubicada una petita finestra quadrangular. Al pis es troba un gran finestral també emmarcat per carreus i, a banda i banda, dos finestres d'arc a nivell. Per últim a les golfes es detecten tres obertures quadrangulars. A les altres façanes, l'edifici no presenta cap element destacable, solament diferents obertures rectangulars d'arc a nivell. Cal destacar que a la façana posterior se li adossa un cos rectangular de planta baixa que sobresurt cap a l'oest. Perpendicularment a aquest, s'adossa un altre cos de planta rectangular i, a continuació, seguint la mateixa orientació i línea, un altre cos de planta rectangular però amb teulada a dos vessants. Per últim, a l'extrem oriental d'aquest cos se li adossa un mur de pedra que serveix de tanca amb un portal d'accés propi. Tots aquests cossos formen un pati tancat a ponent del cos principal. Tota la construcció és de pedra desbastada de diferents mides i pedra més treballada a les cantonades, amb grans carreus emmarcant les obertures de la façana principal, totes elles lligades amb morter. Cal destacar que la façana principal és arrebossada i pintada de groc, excepte els emmarcaments. La resta de les façanes són d'obra vista.</p> 08116-95 Camp de Les Bases, 08510. <p>No es documenten notícies històriques referents a l'heretat, tot i que a la llinda del portal d'accés de la façana principal es documenta un inscripció amb la data de 1751, possible data de construcció de l'edifici. Segons el planejament de Les Masies de Roda, l'heretat es remuntà al segle XIV-XV.</p> 41.9910000,2.3323200 444696 4648993 1751 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75793-foto-08116-95-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75794 El pou de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000): '100 Llegendes de la Plana de Vic'!. Farell, Sant Vicenç de Castellet.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al pou de Santa Magdalena, que es troba al costat de l'edifici. 'A Santa Magadalena, a sobre de Roda de Ter, hi ha un pou, a darrera l'ermita, d'on treien les criatures. Deien que els nens eren a dormir a dins el pou, i quan la canalla mirava cap avall veien els ullets dels nen que des de dins el pouels miraven. Quan veien això és que havia arribat el temps de sortir i llavors la llevadora treia les criatures del pou' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-96 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75794-foto-08116-96-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75795 El Sant Crist de Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-santa-magdalena-de-conangle <p>ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> <p>La tradició popular recull diferents llegendes o creences populars lligades amb Santa Maria de Conangle. Aquesta fa referència al santcrist que hi ha a l'interior de l'ermita. 'A dins de l'ermita hi ha un santcrist. Al santcrist li creixien les ungles i l'ermitana les hi tallava. Era molt apropiat per a les dones prenyades. També el treien quan convenia que plogués' (ROVIRA, 2005: 266).</p> 08116-97 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA, 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte pel qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, que beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del c/ Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Encara que durant la guerra la capella no va patir agressions remarcables a nivell estructural sí que el 1936, durant el conflicte de la Guerra Civil, es cremà el Sant Crist de fusta del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjà els camins d'accés. El 1960 s'ha adossà el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic. Posteriorment vers el 1984 fou cobert amb teules. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments.</p> 41.9714500,2.3207300 443719 4646829 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75795-foto-08116-97-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75796 Santa Magdalena de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-conangle <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. GAVIN I BARCELÓ, J. M. (1984): 'Inventari d'esglésies: Osona'. Arxiu Gavin, Valldoreix. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1987. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda.</p> XII-XX <p>Ermita de planta rectangular amb capelles laterals i absis carrat capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó emblanquinada sostinguda als murs laterals, bastits en pedra desbastada disposada en filades més o menys regulars. La coberta de l'absis també és de canó, tot i que de dimensions més reduïdes que la volta de la nau. Les dues capelles laterals estan situades a la banda de tramuntana d'aquesta nau. La de l'extrem de ponent està coberta per una volta d'aresta emblanquinada i s'obre a la nau mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat. La capella de l'extrem de llevant, en canvi, està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. L'obertura cap a la nau és d'arc rebaixat i amb els emmarcaments arrebossats. Al bell mig del mur de migdia de la nau principal hi ha un portal d'arc rebaixat adovellat que dóna accés al claustre del conjunt. La il·luminació es fa mitjançant una finestra rectangular oberta al mur de migdia del presbiteri i dues petites finestres atrompetades situades a la capella de llevant. Al fons de l'absis, la imatge de santa Magdalena està inserida dins d'una fornícula de mig punt oberta al mur. Tot el paviment interior del temple està bastit amb grans lloses de pedra ben desbastades. El frontis, orientat a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles i els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats. Damunt seu hi ha una petita finestra de punt rodó adovellada i amb l'ampit de pedra. L'eix del carener està rematat per una creu llatina de pedra. Adossat entre l'absis i la capella lateral de l'extrem de llevant hi ha el campanar de torre, de planta quadrada i coberta piramidal. Està distribuït en tres nivells separats mitjançant cornises de pedra, amb un aparell de pedra irregular al nivell més baix i un parament de carreus de pedra ben desbastats als pisos superiors. A l'últim nivell s'obren quatre finestrals de mig punt per les campanes, rematats per petites creus de pedra situades a la cornisa de la coberta. La construcció està majoritàriament bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars. A les cantonades hi ha carreus de pedra ben escairats.</p> 08116-98 Península de Salou, 08510. <p>Encara que el lloc de Conangle és esmenat per primera vegada vers el 980, l'origen del monestir és desconegut i no es té constància fins el 1231 quan la capella ja existia i era consagrada a Santa Maria. En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262). El 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses. Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona. Ja en el segle XX, la família Baurier arribà el 1927 a un acord amb el bisbat de Vic per la compra del sòl ocupat per Santa Magdalena. Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus. Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés. El 1960 s'hi adossà el claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic. Avui en dia encara es celebren diferents s'hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments. Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule de Santa Magdalena.</p> 41.9715100,2.3207100 443718 4646836 08116 Les Masies de Roda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75796-foto-08116-98-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-25 00:00:00 Adriana Geladó Prat/Jacob Casquete Rodríguez 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75797 La sitja de la Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sitja-de-la-bauma <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENTS DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Consulta de l'inventari de patrimoni on-line. Obtinguda el 18 de març de 2010. http://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/login.aspx H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic.</p> XV-XVIII La sitja està tapada i no es pot localitzar a simple vista. <p>La sitja de la Bauma, després de ser excavada i documentada, fou amortitzada amb terra donat que es troba en un camp de conreu. Actualment no s'aprecia cap indici des de l'exterior, així doncs per localitzar-la i descriure-la ens hem de remetre a les coordenades extretes de la memòria de excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. En el seu moment d'excavació, els treballs arqueològics van permetre documentar una 'estructura excavada en un nivell sedimentari inorgànic (margues degradades), que té forma cilíndrica lleugerament tancada, amb una alçada total de 130 cm, tapada per una llosa de pedra de forma arrodonida. El coll, de parets rectes, té una alçada de 20 cm i una amplada màxima,del mateix tamany que la boca, de 62 cm. Des de la base del coll, les parets de l'estructura es van eixamplant fins arribar a tenir, a 110 cm de fondària respecte el nivell del sòl i a 80 cm de la boca, la seva màxima amplada (110 cm), que es manté fins que s'arriba al final de l'estructura. L'estructura, en el moment de la intervenció, era quasi buida. Gairebé al fons de la mateixa, hi havia el fragment de tapa trencat i la terra que caigué en cedir aquell. Per sota d'aquests, hi havia un reompliment d'uns 18 cm de potència format per un sediment molt rentat, originat per l'escolament de l'aigua per les escletxes de la fossa. Les parets de l'estructura no presenten cap senyal de preparació de la seva superfície amb algun tipus de recobriment, ni d'haver patit cap mena d'acció pel foc. El material recuperat han estat 30 fragments de ceràmica i de teules o rajoles. Per les característiques de l'estructura, es pot afirmar que es tracta d'una sitja d'emmagatzematge de dimensions reduïdes i pels materials associats, molt probablement podria situar-se en uns límits cronològics amples, baix medievals-moderns'.</p> 08116-99 Zona del Mas de la Bauma, 08510. <p>La sitja es va localitzar de manera fortuïta l'any 1994, moment en que es va realitzar la fitxa d'inventari del patrimoni arqueològic. El pagès propietari del camp no tenia constància de la seva existència fins que al llaurar el camp, el tractor va trencar la llosa superior de la sitja quedant aquesta al descobert. Posteriorment, la sitja va quedar tapada pel que actualment no es pot precisar exactament la ubicació d'aquesta tot i que es té una lleugera idea de la seva situació. Degut a les transformacions de l'entorn es dubte si encara es conserva l'estructura inicial. Segons Memòria l'excavació d'urgència fou realitzada els dies 30 de juliol- 1 d'agost. I el director de l'excavació, l'arqueòleg Xavier Clop, li va dona una cronologia molt amplia baix-medieval-modern.</p> 41.9649600,2.3204700 443692 4646109 08116 Les Masies de Roda Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75797-foto-08116-99-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez Està tapada i actualment la seva situació és difícil. Les UTM de la fitxa són aproximades. Ens hem de remtre a les coordenades de la memòria d'excavació: Latitud 41ª 57' 57'' / longitud 2º 19' 15''. Element classificat com AEAP (Àrees d'expectativa arquològica o palentològica) i com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
75798 Castell de Casserres https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres-0 <p>ADELL GISPERT, J. A. [et al.] (1984): 'Catalunya Romànica. Volum 3: Osona'. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric, arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J. M. (2005): Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Edita l'Ajuntament de les Masies de Roda, Masies de Roda. SOLDEVILA, T. (1999): 'Sant Pere de Casserres. Pels camins de la història'. Eumo Editorial/Consell Comarcal d'Osona, Barcelona.</p> X-XI Solament es conserven restes del mur perimetral <p>Restes de la possible muralla del Castell de Casserres. Aquestes restes es limiten a un mur amb orientació est-oest, que es troba ubicat a banda i banda de la carretera que porta al monestir de Casserres. Sembla ser que durant la construcció d'aquesta via es va destruir la part del parament que manca entre tots dos. A la banda de llevant de la carretera es troba una part d'aquesta muralla, bastida en desnivell a la vessant oriental del Puig del Moros. Aquesta està formada per pedres desbastades de mida gran i mitjana, lligades entre ells amb morter i disposades amb la tècnica de la maçoneria que formen fileres uniformes, encara que també presenta algunes fileres d'opus spicatum. Aquest mur té aproximadament una llargada d'uns 21 metres, amb una amplada màxima d'un metre i una alçada que varia dels 40 centímetres als 3 metres i mig depenent del tram. Per últim, a la banda de ponent, es poden apreciar les restes d'un cos d'edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d'entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit també amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d'opus spicatum. Aquest cos presenta uns 4 metres de costat per 3'5 metres aproximadament, amb una alçada aproximada d'uns 2 metres.</p> 08116-100 Collet de Casserres, 08510. <p>Tot i que l'existència del castell està ben documentada, la ubicació del seu edifici és avui difícil degut, possiblement, a la seva destrucció en època medieval. El que sí que s'ha conservat són els vestigis d'una fortificació que hom relaciona amb el castell. Potser es tracta de la muralla que, igual com la ciutat de Roda, tancava el meandre i protegia a la vegada el castell i el monestir. Hom ha volgut identificar aquest castell amb el castell de Casserres que el 798 Lluís el Piadós manà fortificà, juntament amb el de Cardona. Encara així molts historiadors pensen que el castell mencionat va referència a la població de Casserres del Berguedà, no d'Osona. Així dons, no és fins el 898 quan es té la primera notícia fidedigna de l'existència del castell i del seu terme, en un documenta la compra per Matrí i Algerada d'una casa amb terres situada al comtat d'Osona, dintre de Casserres (Castroserras). El castell de Casserres es trobava dins l'antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntual ferm en l'estructura defensiva del terme de la ciutat. En desintegrar-se el terme de la ciutat de Roda, el castell de Casserres adquirí un terme propi, el qual sobrepassava l'estreta península que forma un dels meandres que fa el riu Ter en aquest sector, estenent-se per l'antiga parròquia de Sant Vicenç sa Riera o de Casserres, negada pel pantà de Sau, i pertanyent al municipi de Santa Maria de Corcó. 'El domini del castell pertanyia als comtes de Barcelona, encara que per la poca entitat territorial no a pareix en els actes feudals. Els feudataris del castell de Casserres foren els vescomtes d'Osona-Cardona, que devien posseir els castell almenys des del final del segle X o principi de l'XI, ja que la família disposava com a feu comtal dels termes de Savassona, Tavertet, Rupit i Fornils, tots situats pels contorns de Casserres. Quan els vescomtes d'Osona-Cardona a partir del 1006 anaren dotant la primitiva església de Sant Pere de Casserres per convertir-la en un monestir benedictí, degueren traspassar-hi els seus drets sobre el domini del Castell de Casserres. Així els abats, primerament, i els priors a partir del 1079, quan el monestir fou unit a Cluny, exercirien el domini del terme del castell com a senyors feudals, tenint el domini alodial i podent posar multes fins a cinc sous. La resta de la jurisdicció corresponia al rei, que l'exercia a través del veguer d'Osona. Serà el 1356, al moment de la creació del comtat d'Osona, quan el castell de Casserres reapareix amb entitat pròpia per a formar part dels castell amb què el rei Pere el Cerimoniós volia premiar Bernat III de Cabrera, però el rei posava la condició que havia de ser enderroca abans d'un any juntament amb moltes d'altres. És difícil saber si aquest ordre es complí, i encara que no s'hagi conservat l'edifici del castell, potser ja feia temps que no existia, substituït per la muralla de defensa a la part més septentrional de la península, que és l'únic element conservat. El domini dels Cabrera com a comtes d'Osona sobre el terme del castell de Casserres durà fins el 1364, quan el mateix rei Pere el Cerimoniós confiscà el comtat osonenc, però el rei el 1372 restituí diversos castells a la família Cabrera, entre els quals figurava el de Casserres, i continuaren exercint el domini del castell a través d'un batlle anomenat pels Cabrera. (segueix a Observacions)</p> 42.0014100,2.3406300 445394 4650143 08116 Les Masies de Roda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75798-foto-08116-100-3.jpg Legal Romànic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-25 00:00:00 Jacob Casquete Rodríguez L'any 2010 es van realitzar una campanya de desforestació i documentació de les restes de la muralla, encara que la memòria científica de l'excavació encara no està dipositada al servei d'arqueologia. (segueix d'història) Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell de Casserres tornà a adquirir un cer protagonisme: Per un banda, el juliol del 1463 els consellers de la ciutat de Vic instaren al prior de Casserres que abandonés la fortalesa que construïa i es recollís amb tota la seva gent dins les muralles de Vic, si bé el prior s'hi negà i ordenà als seus homes de recollir-se al monestir, però al setembre del mateix any 1463, Casserres havia caigut en mans de les forces remences manades per Bernat Guillem d'alta-riba, que s'hi instal·laren fins que les forces de la ciutat de Vic els expulsaren. Al final de la guerra , el 1472, el castell de Casserres es trobava enderrocat, segurament a causa de la impossibilitat de defensar homes tots els castell de la zona contra les tropes remences' (ADELL, 1984: 353-354). Per últim esmentar que l'any 2010 es va endegar una campanya de desforestació, estudi i documentació de la muralla que de ben segur aportarà noves dades sobre la construcció. 92|119|85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/