Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51495 | Casanova Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-quintanes | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX-XX | En procés de rehabilitació. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Les obertures estan allindades amb maó i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-41 | Mas Casanova Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1960, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Quintanes. Durant les obres de rehabilitació s'han trobat teules amb la signatura de l'obrador; la més antiga data del 1895.</p> | 42.0284400,2.2094400 | 434557 | 4653236 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51501 | Indústries Rivas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industries-rivas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.48.</p> | XIX | <p>El conjunt està format per una nau principal, un cos de magatzems i per les vivendes dels obreres. Tots aquests edificis estan coberts a doble vessant amb teula aràbiga i els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç. Les obertures estan reforçades amb llindes i brancals de maó. La nau presenta finestres obertes regularment als dos i tres pisos d'alçada. Es conserva una xemeneia feta d'obra ceràmica.</p> | 08117-47 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries amb colònia d'obrers que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. Segons els censos industrials de l'Ajuntament de Masies, l'any 1872 trobem la indústria de Filats Moreta, que després fou Riva i García, i més tard Indústries Riva.</p> | 42.0102700,2.2488600 | 437802 | 4651189 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51519 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-0 | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XIX | Reformada fa pocs anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra arrebossada (còdols de riu lligats amb morter de calç) i maons. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb maons. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis. Durant l'última reforma se li ha afegit una galeria coberta pel sud.</p> | 08117-65 | Mas Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentat, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona. La domus de Sorribes era la seu dels cavallers de Sorribes, documentats des de l'any 1239. L'edifici actual és un exemple típic de l'arquitectura rural catalana del s. XIX.</p> | 41.9848300,2.2423800 | 437241 | 4648369 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51520 | Molí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb maó. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-66 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Borrissola.</p> | 41.9873400,2.2470800 | 437632 | 4648645 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51514 | Pont de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, p. 18. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Pont de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>És un pont de sis arcades, quatre amb trams de volta més amples (centrals), i dues de tram més curt (als extrems). Les arcades estan sostingudes per pilars recoberts per una filada de carreus de pedra regular i polida. Els pilars, al seu torn, estan recolzats sobre unes bases de formigó que s'assenten a la roca del fons del riu. La calçada és asfaltada i de dos carrils i delimitada per una barana de formigó.</p> | 08117-60 | Carretera BV- 4608, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El Santuari de la Gleva està situat davant del riu Ter, prop d'una important cruïlla de carreteres que porten a Vic, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló. El Ter es travessava amb barca fins que el 1894 succeí un greu accident en que van morir el barquer i sis persones. Llavors es construí un pont que comunicava per carretera La Gleva i Sant Hipòlit amb Manlleu. Aquest primer pont es destruí el 1939 i es va substituir per una passarel·la provisional que es va endur un aiguat l'any 1940. L'any següent es construí el pont actual.</p> | 42.0026100,2.2433400 | 437338 | 4650343 | 1941 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51514-foto-08117-60-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51499 | Filatures Gallifa (General Marquet o Fàbrica Casacuberta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatures-gallifa-general-marquet-o-fabrica-casacuberta | <p>ERRA, Alba (1990): 'Fàbrica Casacuberta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | mig enrunat | <p>La nau original està coberta a doble vessant de teula aràbiga i amb finestres obertes regularment als dos pisos d'alçada. Els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç, amb pedres tallades a les cantonades i ornaments de totxo.</p> | 08117-45 | Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. El fet de que estigui allunyada dels nuclis habitats de la zona fa pensar que devien existir habitatges per als obrers que hi treballaven, seguint el model de colònia industrial de l'època. Avui només es conserva la nau descrita.</p> | 42.0203400,2.2508700 | 437978 | 4652306 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51538 | Fòssils del camí a Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-del-cami-a-sant-marti-xic | <p>PINNA, Giovanni (1990): Enciclopedia ilustrada de los fósiles, Ed. Pirámide, Madrid, pp.163-180.</p> | Els fòssils es troben molt erosionats. | <p>A l'últim tram del sender P.R. C-49-1, arribant a Sant Martí Xic, es detecta la presència concentrada a nivell superficial de fòssils d'invertebrats del tipus equinoderm. Els equinoderms són animals marins, bàsicament estels i eriçons de mar. Es caracteritzen per tenir un esquelet dèrmic compost per plaques de carbonat càlcic que presenta una simetria pentarradial marcada per cinc extremitats o braços que segueixen exteriorment un sistema de canals aqüífers interns.</p> | 08117-84 | El Pou, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Els equinoderms van aparèixer als mars del període Cambrià inferior (fa 570 milions d'anys) i es van extingir abans del final del Paleozoic( 248 milions d'anys).</p> | 42.0085800,2.2054200 | 434203 | 4651034 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51538-foto-08117-84-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51525 | Enterraments del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-del-puig | <p>CRUELLS, Walter (1984). 'Mas del Puig'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006] ]. MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | III-IV | No es conserven. El terreny ha estat arrasat per la construcció d'una granja. | <p>Als anys 1920 la Colla Gurb del Centre Excursionista de Vic excavà unes sepultures, allargades de forma rectangular. Segons Dolors Moles (a la seva tesi de llicenciatura) fetes amb teula i, segons la Colla Gurb, amb pedres no molt grosses. L'aixovar trobat consistia en ceràmica comuna romana, fragments de dolia i d'àmfora itàlica. Actualment el jaciment ha desaparegut, al seu lloc hi ha una granja.</p> | 08117-71 | Mas El Puig, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El terreny on es van trobar les tombes pertanyen al Mas del Puig (segle XVIII), antiga masoveria de Gallifa que apareix al cens agrícola de 1860, englobat al districte de la Gleva, entitat Gallifa.</p> | 42.0222700,2.2493200 | 437852 | 4652521 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51525-foto-08117-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51527 | Necròpolis de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marti-xic | <p>Sense autor (1991): 'Sant Martí Xic'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. CABALLÉ, Antoni; MARTÍ, Jordi; LALUEZA, Carles (1990). 'La necròpolis medieval de Sant Martí Xic (Masies de Voltregà, Osona)', dins Ausa XIV, Ed. Patronat d'Estudis Osonencs, pp. 89-108.</p> | XI-XV | Desapareguda | <p>De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a Sant Martí. Eren tombes rupestres antropomorfes, és a dir, retallades a la roca natural marcant la silueta humana. També es documentaren enterraments amb lloses (en total es van documentar nou individus). Van ser datades entre els segles XI i XV. Avui dia un monòlit de pedra amb la inscripció 'Necròpolis segle XI' marca el lloc on es van trobar les tombes, tot i que actualment no s'aprecia cap testimoni al terreny.</p> | 08117-73 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjans segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | 42.0107400,2.2062300 | 434273 | 4651273 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51528 | Conjunt de pergamins medievals de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pergamins-medievals-de-larxiu-municipal | <p>GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. Inèdit.</p> | XII | <p>Conjunt de cinc pergamins medievals trobats a la deixalleria municipal, ara dipositats a l'Arxiu Municipal, que inclouen dues donacions de terres al terme del castell d'Orís (terme al qual també pertanyia Vinyoles), i un establiment de terres igualment al terme d'Orís. Hi ha també un testament sagramental, publicat a l'altar de Sant Miquel d'Ordeig, amb trets plenament arrelats en la tradició visigòtica i en què apareix com a testimoni, entre d'altres, Guillem Todonyà, de la important família que tenia la seva casa forta dins l'actual terme de Masies de Voltregà. El darrer document, finalment, és un testament amb referències a Sant Esteve de Vinyoles, Sant Miquel d'Ordeig i Sant Hipòlit, i amb la segona referència més antiga a la capella de Sant Pere del castell d'Orís.</p> | 08117-74 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els cinc pergamins, que van de l'any 1111 al 1197, si bé no són els primers testimonis documentals que s'han conservat que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn, sí que tenen importància pel fet que aporten informació d'una època en què la documentació és molt escassa. S'han de relacionar amb la història de les parròquies de Sant Esteve de Vinyoles i de Sant Miquel d'Ordeig.</p> | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 1111-97 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51541 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-10 | <p>PAGÈS, Montserrat; PLADEVALL, Antoni (1984): 'El marc històric', Catalunya Romànica, vol. II: Osona I. Ed. Enciclopèdia Catalana, p. 95. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 13-20.</p> | <p>Antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, que seguia paral·lel, bé que més a llevant, a l'actual carretera C-17 (antiga N-152). Des de Vic, venia travessant el Sorreig pel pont medieval de Torroella, passava pel mas de Torroella i es dirigia cap a la Gleva, passant a pocs metres del puig del Santuari, allà on es troba la creu de terme. Des de la Gleva torna a reprendre el traçat de la C-17 capa a Vinyoles, on retrobem la seva empremta a Ca la Dalda, antic hostal a peu del camí.</p> | 08117-87 | Burrissola, La Gleva, Vinyoles. Les Masies de Voltregà. | <p>La carretera C-17 (antiga N-152), que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, travessant el cor d'Osona de sud a nord, recorda un dels camins més antics, la via romana d'època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès i del coll de Finestrelles, gairebé al peu del turó de Montcada. En època medieval aquesta via fou convertida e camí ral de Barcelona a Cerdanya. Aquesta comunicació amb els Pirineus per la vall del Ter va ser l'eix de penetració per la recuperació d'Osona pel comte Borrell l'any 798 i per Guifré el Pelós l'any 879; prengué el nom de 'strata Cerdana' (962).</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51542 | Llegenda dels Sants màrtirs Llucià i Marcià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-martirs-llucia-i-marcia | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, p. 522. RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano, Ediciones del Serbal, Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una llegenda popular coneguda entre els vilatans de Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen tardoantic o altmedieval, s'ha transmès al llarg dels segles per transmissió oral, fins que en Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra 'Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià' (1865). Els eremitoris que hem trobat al costat de l'oratori dedicat als sants màrtirs a la finca de Quintanes, venen a confirmar la cronologia de l'origen de la llegenda. Recordem que en temps del cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.</p> | 08117-88 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà | <p>No hem trobat cap rastre d'aquests sants als diccionaris hagiogràfics més coneguts, motiu pel qual creiem que aquesta llegenda pot ser una de les moltes fabulacions d'origen medieval sobre sants que han perdurat popularment fins els nostres dies. On si hem trobat la llegenda recollida és al 'Costumari Català', segons el qual el dia 26 d'octubre se celebrava la festivitat d'aquests màrtirs. Sembla ser, que en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic. La festa d'aquests sants màrtirs també s'havia celebrat el primer dia d'abril, dia en què es rememora el descobriment per revelació celestial dels seus sepulcres, que havien restat perduts i ignorats durant molts segles.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Antic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85|80 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51492 | Domus de Todonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-todonya | <p>CRUELLS, W. (1984): 'Domus de Todonyà'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita. SERRA, Assumpta (2002). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2002. Inèdita.</p> | X-XV | <p>Es tracta d'un jaciment a l'aire lliure, en concret un lloc d'habitació o casa amb estructures conservades. Vil·la de poblament del segles X reconvertit en mas durant el segle XI. Es tracta d'un edifici de dos pisos amb una planta baixa construïda entre els segles XI i XII i un segon pis aixecat al segle XIII. En la primera etapa sembla que el recinte estava destinat a la defensa. El segon pis és de caire residencial i la construcció és de tipus senyorial. Durant les dues primeres campanyes d'excavació arqueològica dirigides per Assumpta Serra (2001 i 2002) es van documentar diverses etapes: en un primer moment el recinte era format únicament per una sola planta i tenia una funció defensiva. Posteriorment es coneix l'existència d'un segon pis a partir de la documentació d'una escala. La defensa s'aconseguia gràcies a la torre i les espitlleres que rodejaven el recinte en la part exterior oest, sud i est. Les restes documentades són els murs, la torre, l'escala, l'espitllera i les portes. S'ha documentat en els murs de la primera planta un aparell constructiu en 'opus spicatum', comú al segle X i inicis del XI. En el pis superior es troba un aparell constructiu diferent, de pedra seca, pedres de grans dimensions tendint a la forma quadrada, sense argamassa. La torre conserva una alçada de 3m, amb un bon estat de conservació de la façana (1,90m). Aquesta construcció és molt diferent dels murs del recinte. Per la tipologia de la torre i els paraments de la part posterior, aquesta es pot considerar dels segles XI-XIII. Al llarg de tot el perímetre dels murs exteriors s'observen les espitlleres. L'escala fou construïda posteriorment al tancat d'espitlleres; la seva orientació és contrària a la torre i està pensada per accedir a la part gran de l'edifici; no tant de caire defensiu, sinó d'habitatge. La forma constructiva de l'escala és pròpia d'escales anteriors al segle XII, quan es comença a treballar amb espais buits aconseguits a partir d'arcs. S'han localitzat dues portes: la d'entrada a la paret est i la de la torre. Destaca l'abundant i variat material arqueològic recollit fins ara (segles XI-XV): gran varietat de ceràmica (bescuit, marró, taronja o vidrada). Molt interessant la ceràmica musulmana del segle XI. Quantitat important de ferros i poc vidre.</p> | 08117-38 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc apareix a la documentació com a vila de Todonyà ('villa Todenani') ja l'any 1094. Les referències documentals es mantenen fins l'any 1655. Segons aquestes, abans de l'any 1415 les terres de la domus foren conreades pels pagesos del Mas Ferrer. En aquest any consta com algunes terres d'aquest mas han estat arrendades pels propietaris del mas Serratosa. Aquest mas, que en principi apareix citat al segle XIV, consta com a part de la domus de Todonyà, però aviat la situació es comença a invertir donat que la domus fou abandonada quan els seus propietaris passaren a viure al poble.</p> | 42.0248600,2.2213000 | 435535 | 4652830 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51502 | Castell de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrega | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Castell de Voltregà', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.415-418. CATALÀ, Pere (1982) 'Castell de Voltregà', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X | El conjunt necessitaria una excavació arqueològica per a establir la forma i l'ús de les seves estructures. | <p>El seu estat de ruïna total fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes dibuixades per Josep M. Pericas al començament de segle XX. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte, emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreuons simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls. Només al recinte superior l'aparell assoleix una certa regularitat. No creiem pas que aquesta estança tingués gaire alçada.</p> | 08117-48 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Se'n tenen notícies des del segle X: 'castro voltregane' el 902; 'castro voltregano', el 916. És, per tant, un dels castells primerencs del comtat d'Osona. A partir d'aquestes dates l'aparició del terme del castell de Voltregà sovinteja en la documentació. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona, i com a tals, el comte Ramon Borrell donà aquest castell a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona, formant part d'un lot de castells que eren la dotació nupcial. Aquesta dama, el 1023, empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I aquest castell, entre altres, com a garantia de la pau que li havia jurat. El domini feudal del castell aviat es complicà amb diverses infeudacions. El 1055 l'escala feudal era la següent: els comtes de Barcelona, el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, Amat Elderic d'Orís, senescal dels comtes, Sal·la de Voltregà i Arnau Argemir. En la castlania apareix al segle XII el llinatge Sant Hipòlit. El 1171 figura la senyoria dels Montcada, i més tard els Queralt, com a continuadors dels Montcada i dels Amat, a reserva dels drets episcopals de Vic. El 1358 el vescomte de Cabrera, ja comte d'Osona, declarava tenir el castell de Voltregà amb tota la jurisdicció. Però els Cabrera no dominaren gaire el castell, ja que el 1370 el vengueren, junt amb la quadra de Conanglell i la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig. A partir d'aquest moment, el castell de Voltregà no patí cap més alteració en el domini superior, ja que fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals els bisbes de Vic foren els senyors del castell de Voltregà. La documentació no proporciona cap altra referència sobre l'edifici del castell que la seva utilització com a tal a la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, durant una part de la qual serví a les forces de la Generalitat, però al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.</p> | 42.0101700,2.2064500 | 434290 | 4651210 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Es troben abundants fragments de ceràmica ibèrica, superficialment, a la vessant sud del turó sobre el qual s'assenta el castell. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||
| 51503 | Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-xic | <p>ARUMÍ, Dolors; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi (1986). 'Sant Martí Xic', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp. 418-420. CATALÀ, Pere (1982) 'Sant Martí Xic', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XI | Restaurada l'any 1987. | <p>L'edifici és de nau única, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. És coberta amb una volta de canó, reforçada per un únic arc toral. Les cobertes eren inexistents; la de la nau ha estat resolta amb teules àrabs, mentre que la de l'absis ho és amb lloses de pedra, molt ben tallades i rejuntades. Per sota aquesta coberta hi ha una filada de pedres rectangulars, molt regulars, col·locades en la restauració a manera de cornisa. El mur de tancament de la nau pel cantó de llevant s'aixeca per damunt del nivell de la teulada. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb carreus de pedra calcària, simplement escairats i de mides molt irregulars, dipositats en filades també irregulars, agafats amb morter de calç. La porta d'entrada al temple s'obre al mur de migjorn i consta d'un arc de mig punt i una altra d'igual al cantó de ponent, la qual, juntament amb la que hi ha al fons de l'absis, completa la il·luminació de l'església.</p> | 08117-49 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjan segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. La manca de culte fou la causa de la decadència de l'edifici. L'any 1984 fou restaurada gràcies a l'esforç del col·lectiu Amics de Sant Martí Xic, la parròquia, l'Ajuntament de Masies de Voltregà i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.</p> | 42.0107300,2.2061600 | 434267 | 4651272 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de necròpolis medieval associada a l'ermita (veure fitxa 73). | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51458 | Sant Esteve de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-vinyoles | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Sant Esteve de Vinyoles', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.421-423.</p> | X-XII/XVII | Restaurada l'any 1975. | <p>Edifici d'una nau encapçalada a l'est per un absis semicircular, que és precedit per un presbiteri curt, assenyalat per un parell de fornícules, una per banda, obertes al gruix del mur. Presenta coberta a dues vessants de teula aràbiga. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams, dels quals el més proper a l'absis és cobert amb una volta de canó, de mig punt. Aquesta té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l'escurcen, en una solució que sembla pensada per a construir-hi una cúpula sobre trompes, que no s'arribà a realitzar. La porta s'obre a la façana oest, on també hi ha un òcul que, juntament amb unes finestres de doble esqueixada, situades a l'absis i a la nau, i un petit òcul que s'obre en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. Exteriorment l'absis apareix ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes, dividit en dues sèries de nou arcs i una central de sis, per dues lesenes. L'església fou reformada en època barroca amb la construcció de capelles als murs nord i sud. L'aparell és de petits carreus irregulars, simplement escairats, lligats amb morter de calç i ciment, disposats en filades uniformes i irregulars. En les ampliacions de la nau l'aparell és molt irregular, sense formar filades, i amb les cantoneres de carreus ben tallats.</p> | 08117-4 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església de Sant Esteve apareix citada l'any 957 en una venda de béns situats al castell d'Orís, a la vila de Vinyoles. La funció parroquial d'aquesta església no es documenta fins el 1060, i no la deixà fins fa pocs anys. El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església, que tenia a més de l'absis central, dedicat a Sant Esteve, dos altars laterals sota les advocacions de Santa Maria i Sant Jaume, segons un document de l'any 1174. Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals, i més tard, l'any 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim que deformà l'aspecte estètic de l'edifici. L'any 1936 fou aterrat un campanar de torre que s'erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle XVII i posteriorment retocat, que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva, al mateix temps que era modificat el cimbori, on hi hagué possiblement el campanar primitiu. Aquestes obres eren possibles en una bona part gràcies a la col·laboració de la noble casa de Conanglell, l'escut de la qual hom féu gravar en una de les parets del presbiteri. El creixement urbà recent va fer necessària la creació d'un nou temple dedicat a Sant Esteve que ha substituït l'anterior que va quedar abandonat el 1955 quan es va beneir el nou edifici. Després l'església romànica ha estat motiu de restauració pels 'Amics de Verdaguer', en record a l'exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer exercí en aquesta parròquia, on fou vicari entre els anys 1871 i 1873. L'edifici ha estat dignificat i s'ha suprimit l'esmentada capella del Santíssim, bé que s'han conservat les capelles construïdes el segle XVII.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51481 | Sant Miquel d'Ordeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dordeig | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Sant Miquel d'Ordeig', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.420-421. TORRENTS, C. (1982) 'Sant Miquel d'Ordeig', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XII-XVII | Reformada l'any 1638. | <p>Església de nau única de planta rectangular, molt llarga, capçada a l'est per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per una arc toral menys apuntat. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La porta original se substituí l'any 1618 per una de nova al refer-se la façana oest. Sobre aquesta fou bastit llavors un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta és d'obertura rectangular amb brancals i llinda de pedra aristada i rematada amb un frontó circular; també s'hi obre un òcul. A l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada, la qual per la cara exterior forma una arquivolta. Exteriorment l'edifici presenta arrebossada i pintada només la façana barroca. L'església és orfe de qualsevol ornamentació, llevat de la porta barroca i un senzill ràfec a l'absis. L'interior fou repicat arran d'unes obres de restauració l'any 1978. Presenta un aparell de carreuons simplement escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars.</p> | 08117-27 | Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Voltregà, al lloc d'Ordeig ('villa Ordege'), ja documentat l'any 975. L'existència del temple es constata l'any 1059, quan el noble Miró Foguet, més tard senyor del castell de Voltregà, dóna l'església amb el domini de la quadra d'Ordeig al monestir de Santa Maria d'Amer, al qual esdevingué vinculada fins a l'exclaustració del 1835. Els monjos de Santa Maria d'Amer van fer reedificar l'església, que fou consagrada l'any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, qui havia estat abat del monestir anys abans. No sabem des de quan, però sí que anteriorment al 1154 l'església de Sant Miquel d'Ordeig tenia funcions parroquials. Segurament a causa del despoblament de la pesta negra del 1348 perdé aquestes prerrogatives, quedant vinculada com a sufragània de Sant Esteve de Vinyoles. L'any 1618 es construí un portal nou d'estil barroc al mur oest suprimint l'antiga porta situada al sud, on s'hi adossà un cos d'edificació que enllaça l'església amb el Mas Soler Vell. El 1654 incendiaren l'església i fou cremat un retaule gòtic que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesquerò. El 1724 el bisbe manà enlluir-la i fer un altar nou, que va ser destruït el 1936 en ser profanada l'església. El 1978 fou restaurada traient un retaule que tapava la conca de l'absis i es va netejar l'interior del guix que cobria els murs romànics.</p> | 42.0353500,2.2218600 | 435592 | 4653994 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51518 | Pont de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-torruella | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XII-XIX | <p>És un pont de tres arcades o ulls, amb trams de volta rebaixada que van guanyant en amplada i alçada cap a l'est, donant al pont un perfil més apuntat a l'alçada del tercer arc. Les arcades estan sostingudes per pilars de planta triangulars fets de carreus ben escairats i desbastats lligats amb morter de calç. Tant els arcs com part de l'alçat dels murs presenten el mateix parament, de clara tipologia medieval. El pont fou reparat al segle XIX, presentant un recreixut dels murs amb un parament de còdols de riu lligats amb morter de calç. La calçada està pavimentada amb macs de riu.</p> | 08117-64 | Mas Torruella, Burrissola, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El pont està situat entre les finques del mas Torruella i la de Sorribes, salvant el pas de la riera del Sorreig. El Sorreig, i la seva explotació hidràulica amb molins, ja apareix en documents del segle X. El camí ral medieval hi passava per sobre.</p> | 41.9859000,2.2459800 | 437540 | 4648486 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51522 | Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorribes | <p>MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp 6-10.</p> | XIV-XVIII | No s'hi fa manteniment; hi ha tolls d'aigua i està brut. | <p>Durant la rehabilitació de la casa (1995-96) va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí. Es conservaven dos murs originals, la sala inferior o carcabà i la base de les moles, amb les moles inferiors o sotanes conservades. Es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar dos moments diferents d'utilització del molí. En un primer moment, entorn el segle XIV, hi havia doble carcabà amb l'arbre i el rodet, i dos canals de desguàs conservats. Per sobre hi havia la sala de moldre que estava formada per dues moles sotanes, dos murs de la construcció original, l'est i el nord, fets de carreus lligats amb morter de calç, i un paviment de lloses, que reaprofitava fragments de moles trencades. El segon moment consisteix en una remodelació al segle XVIII, quan la sala de moldre es va ampliar per a construir-hi l'edifici actual. Una de les dues moles va ser amortitzada i coberta per un paviment de maons. Entorn el canvi de segle XIX al XX, el molí va deixar de funcionar com a tal, i la sala es va convertir en una cort d'animals fins la rehabilitació duta a terme fa deu anys. A l'exterior de la casa es veu part de la sèquia que portava les aigües per moure el molí. Les restes del molí han estat conservades sota la construcció actual i són visibles.</p> | 08117-68 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X, hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 93|94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51521 | Masia Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-moli-de-sorribes | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp. 6-10. MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIV-XVIII | Rehabilitada fa deu anys. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb pedra aristada. Destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb llinda de pedra adovellada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-67 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51521-foto-08117-67-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Durant la rehabilitació de la casa va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí del segle XIV (veure fitxa 68). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51460 | Nucli de Vinyoles d'Orís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vinyoles-doris | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 14-18. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de Vinyoles d'Orís', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X-XXI | <p>Està format per tres nuclis, avui dia completament units urbanísticament. El nucli primitiu està situat sobre un petit puig, on es troba la vella església romànica de Sant Esteve; el segon (s. XVIII), està format pel carrer Major que començava a l'antic Hostal de Ca l'Eudalda, ascendint cap el primer nucli, a tot el llarg del camí ral de Vic a Ripoll, més tard carretera de Barcelona a Puigcerdà, desviada després del 1940 pel traçat actual. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern (1950) per als treballadors de La Farga Lacambra, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major. El punt d'unió definitiu dels tres nuclis originaris va ser la construcció de l'església nova de Sant Esteve (1952-55).</p> | 08117-6 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, formant part originàriament del terme del castell d'Orís. Però, almenys des del segle XIII, formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1796, en separar-se la batllia de Sant Hipòlit en el terme i la vila, Vinyoles era l'única entitat de població existent en el terme i encapçala el nom del primer ajuntament que es va dir: 'Ayuntamiento de Viñolas y las masías de San Hipólito de Voltregá'. L'any 1840, amb la divisió que va establir els municipis i les províncies, per aquest encapçalament per donar preeminència a les masies del terme.</p> | 42.0397400,2.2309900 | 436352 | 4654475 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51456 | Castell de Conanglell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conanglell | <p>Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics (1990). 'Les Masies de Voltregà'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 394-395. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de Conanglell', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XIX | enrunat | <p>Fortalesa de planta complexa en total estat d'abandó. S'aprecien murs que en alguns trams assoleixen, en la seva part visible, 0,50 m de potència. L'aparell constructiu està compost per blocs de pedra irregulars de mida mitjana i gran i maons, tot plegat lligat amb morter de calç.</p> | 08117-2 | Carretera de Torelló, Conanglell, 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Casa forta documentada l'any 1139. Antiga torre i després casal noble dels Conanglell. Va refer-se al segle XVIII i es va modificar durant el segle XIX quan era una instal·lació de l'exèrcit (1875).</p> | 42.0477900,2.2465300 | 437646 | 4655357 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | La foto núm. 3 ha estat cedida per un particular, el Sr. Josep Compte. | 96|98|99|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||
| 51530 | Festa Verdagueriana de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-verdagueriana-de-vinyoles | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68.</p> | XX | <p>Festa dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer que se celebra cada any al mes de juny des de l'any 1977, a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, de la qual fou vicari entre els anys 1871-73. Està organitzada pel Patronat Verdaguerià de Vinyoles, pel Patronat d'Estudis osonencs de Vic i per l'Ajuntament de Masies. Els actes que formen part de la festa són: la celebració d'una missa, cantades de corals, l'ofrena floral al monòlit de Mossèn Cinto, una lectura de poemes i piscolabis.</p> | 08117-76 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 1977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51530-foto-08117-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51532 | Homenatge a la Vellesa de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-de-la-gleva | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 64.</p> | XX | <p>Festa dedicada a la gent gran que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1955. L'any 2005 se celebrà el seu 50è aniversari. La programació ha inclòs sempre la celebració d'una missa, concert, dinar i ofrena de flors a les persones de més edat del municipi.</p> | 08117-78 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1955 es fa el primer homenatge a la vellesa a la Gleva. En aquell moment té lloc la formació d'un patronat compost per l'alcalde, el jutge, els rectors de Vinyoles i de la Gleva i les comissions de festes de tots dos pobles. S'estableix celebrar l'homenatge alternativament els anys parells a Vinyoles i els imparells a la Gleva.</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 1955 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51532-foto-08117-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51533 | Festa Major de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-gleva | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 16-17. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 121-124.</p> | XX | <p>També anomenades 'Festes de la Nativitat de la Verge', se celebra al Nucli de la Gleva el dia 8 de setembre per commemorar la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Gleva que va tenir lloc el dissabte dia 8 de setembre de 1923. Dins del programa d'actes de la festa destaquen per la seva continuïtat i arrelament popular el Concurs de Pintura Ràpida i el Concurs de Colles Sardanistes.</p> | 08117-79 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'Església celebra el 8 de setembre el naixement de la Mare de Déu. Com que de la immensa majoria de les imatges marianes trobades s'ignora el dia en què ho van ésser, s'escollí aquest dia per celebrar llur festa. Pel mateix motiu tingué lloc un 8 de setembre la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La coronació canònica d'una imatge es fa en virtut d'un privilegi pontifici a una imatge de reconegut prestigi artístic i devocional i és una mena de reconeixença pública de la devoció secular i del patronatge que exerceixen. La Congregació Mariana de Vic va ser la impulsora de la coronació, aconseguint que el Vaticà, en nom del Sant Pare Pius XI, expedís, amb data de 25 de març de 1923, el diploma pel que s'autoritzava al bisbe de Vic a fer la coronació.</p> | 42.0398000,2.2400900 | 437105 | 4654474 | 1923 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51533-foto-08117-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51534 | Festa Major de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vinyoles | XX | <p>Festa patronal del nucli de Vinyoles, l'església romànica la qual està sota l'advocació de Sant Esteve, que se celebra tradicionalment el segon cap de setmana del mes de juliol. Durant la festivitat s'organitzen tot tipus d'activitats: misses, cercavila, caminades i bicicletades populars, concerts, balls, projecció de pel·lícules, partits de futbol, jocs de cucanya, etc.</p> | 08117-80 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | 42.0397400,2.2309900 | 436352 | 4654475 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51534-foto-08117-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51549 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter | <p>www.paisatgesdelter.com</p> | XX | <p>Un dels trams del GR-210 segueix el riu Ter dins del terme municipal de les Masies de Voltregà, passant per Conanglell, la Farga Lacambra, el Mas Ordeig, Gallifa i Indústries Rivas.</p> | 08117-95 | Conanglell 08059 Masies de Voltregà. | 42.0467000,2.2379300 | 436933 | 4655242 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51549-foto-08117-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51511 | Rectoria del santuari de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-santuari-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 99-100. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Rectoria del Santuari de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Edifici annex al santuari. Té dos pisos i està fet de murs de pedra arrebossada. De la façana principal destaca el portal adovellat i un balcó, que gairebé se li sobreposa, amb brancals de carreus de pedra motllurats. La majoria d'obertures són finestres quadrades, amb els brancals de carreus de pedra ben tallada i uniformes. Les façanes acaben amb una barbacana sostinguda per colls de fusta. La porta adovellada comunica amb una sala que distribueix les dues parts interiors de l'edifici: la rectoria i el seminari. La porta de la rectoria té una llinda on hi ha gravada una data (1820), segurament corresponent a una reforma. Destaquen també una font que consta d'un gran mosaic de rajola vidriada policroma i de tres piques sobre les que hi ha una representació de la Mare de Déu (segles XIX-XX), i un pou de secció circular de parets bombades. L'estructura de ferro forjat que aguanta la politja sosté un marc de ferro que conté un relleu de pedra de la Mare de Déu amb el bou i la pastoreta. Volem destacar l'habitació de la rectoria on s'hi va estar Mossèn Cinto entre el 26 de maig de 1893 i el 10 de maig de 1895. Aquesta habitació constitueix un espai museitzat de clar valor rememoratiu i està obert al públic.</p> | 08117-57 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Aquest edifici fou unit a l'església i remodelat entre els anys 1815-1820. Conserva encara un sector del segle XVII, que consta d'un gran portal adovellat en arc de mig punt que comunica amb la gran entrada coberta amb volta que formava l'antiga hostatgeria del santuari.</p> | 42.0033800,2.2412300 | 437164 | 4650430 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51496 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Gallifa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca la façana sud on trobem a la planta baixa un porxo d'arcs rebaixats fet d'obra, culminat a la planta pis per una galeria amb vitralls modernistes.</p> | 08117-42 | Mas Gallifa, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. Habitava el mas en aquella època Pere Gallifa. Es conserva, no obstant, documentació que en fa referència des del segle XII. El mas Gallifa comprenia un gran nombre de masies, la majoria de les quals foren venudes als masovers durant les darreres dècades. Destaquen: el Mas el Puig i el Mas Colomer.</p> | 42.0255200,2.2466000 | 437630 | 4652884 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||
| 51516 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-0 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 18-19, 24-25.</p> | XVIII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Per l'est se li annexa un cos de planta quadrangular fet de maons, que a les dues plantes pis presenta una sèrie d'obertures en forma d'arc de mig punt, formant galeries d'estil modernista.</p> | 08117-62 | Mas La Codina, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons la tradició popular, fou una pastoreta del mas Codines, de la parròquia de Sant Hipòlit, qui va trobar la Mare de Déu de la Gleva, mentre pasturava bestiar al puig Terrer (on avui dia es troba el santuari). Es donen com a dates probables de la troballa els anys 823 i 993. En honor d'haver estat trobada en el seu terme, el mas Codines es digué des d'època medieval fins entrada l'època moderna 'Codines de Santa Maria'. Amb aquest nom apareix als censos de la parròquia de Sant Hipòlit al segle XVIII.</p> | 42.0080600,2.2392800 | 437007 | 4650951 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51455 | Santa Bàrbara de Conanglell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-conanglell | <p>TORRENTS, C. (1982) 'Santa Bàrbara de Conanglell', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006]. MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 13-14.</p> | XIX | Fou reedificada a mitjan segle XIX. | <p>Església de nau única amb murs de carques arrebossats i pintats, i coberta a doble vessant de teula aràbiga. Presenta un portal a la façana oest amb forma d'arc de mig punt sobre el qual trobem un frontó semicircular amb una creu inscrita a l'interior del quart de cercle; culminen la mateixa façana una rosassa sense vitralls, una finestra d'ogiva i un petit campanar d'espadanya. A la façana nord s'obre un segon portal també amb frontó semicircular decorat amb un crismó. Sota el ràfec dels murs s'aprecien decoracions gotitzants. A la façana est existeix un únic i petit absis. A l'interior es conserven restes d'artesanat.</p> | 08117-1 | Carretera de Torelló, Conanglell, 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església pertanyia al desaparegut nucli de Conanglell, que fou conegut com a vila rural a partir de 1125. La primera notícia que es té del lloc anomenat 'Conanglo' ve d'un testament de l'any 942, en què algú anomenat Carson fa donació d'una vinya a Sant Pere de Vic en l'esmentat 'Conanglo', en l'apèndix del castell de Voltregà. A finals del 1200 trobem documentada a nom de Pere de Conanglell una torre fortificada de caire militar i residència de cavallers. L'any 1495 la família Conanglell s'emparenta per matrimoni amb la també noble família Malla. La darrera mestressa, Anna Maria de Malla i de Conanglell, al no tenir descendència, cedí la seva propietat l'any 1736, a tres institucions benèfiques de Vic: l'ordre de Sant Felip Neri, l'Hospital de la Santa Creu de Vic i la Casa de la Misericòrdia. A aquesta família, en els segles XVII i XVIII se'ls anomena 'senyors de la casa militar i quadra de Conanglell'. Entorn el patrimoni dels Conanglell es va formar una quadra autònoma que comptava amb quatre famílies el 1840, quan es va refondre amb el municipi de les Masies de Voltregà. La família Malla i Conanglell destaca com a gran benefactora de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, a la qual pertanyia Conanglell, tot i que dintre de la finca hi havia una capella dedicada a la Sagrada Família, que més tard fou transformada en l'església de Santa Bàrbara. Des del 1857, Conanglell fou ocupat per diferents serveis de l'exèrcit. Aquests reedificaren l'església, avui abandonada.</p> | 42.0442800,2.2459200 | 437592 | 4654968 | 1857 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | La foto núm. 3 ha estat extreta de MASFERRER (1988:114). | 98|116 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 51463 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-3 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVII-XX | Restaurada. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada i a la llinda trobem una data constructiva (1686). Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-9 | Mas Can Font, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Fou reformat i ampliat a finals del segle XVII, com consta a la llinda d'una de les finestres (1686).</p> | 42.0408200,2.2296700 | 436244 | 4654595 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51480 | Can Patafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patafi | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb granja (s. XIX-XX), annexada per l'oest, d'obra i amb obertures en forma d'arcs rebaixats.</p> | 08117-26 | Can Patafi, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Can Bondia. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII, amb reformes posteriors.</p> | 42.0278300,2.2386700 | 436976 | 4653147 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51485 | Cornelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cornelles | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Cornelles', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta rectangular, de dos cossos i un tercer cos afegit recentment pel sud. Els dos cossos principals tenen una coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenta cantoneres i obertures de pedra aristada. La porta és d'obertura rectangular amb llinda de pedra aristada amb la data '1703' inscrita. El cos central té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-31 | Mas Cornelles, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que segons el fogatge de 1553 formava part de la quadra de Sant Miquel d'Ordeig. En Joan Cornelles, habitant del mas, era el batlle de la quadra. El mas fou reedificat i ampliat a inicis del segle XVIII, tal i com indica la data inscrita a la llinda del portal (1703).</p> | 42.0330400,2.2158000 | 435088 | 4653742 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51485-foto-08117-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51485-foto-08117-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51489 | Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita, pp. 11-12.</p> | XVI-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta en 'L' amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra aristada. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaquen la galeria coberta al sud, de dos pisos i formada per arcs rebaixats, i la pallissa annexada per l'oest, tot ell de tàpia i amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada.</p> | 08117-35 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat en els fogatges de 1553. Consta Andreu Serratosa, habitant del mas que porta el mateix nom. El mas Serratosa apareix citat a documents del segle XIV, on consta com a part de la domus de Todonyà.</p> | 42.0209700,2.2174200 | 435210 | 4652401 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51493 | Escola Agrària Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-agraria-quintanes | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Quintanes', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XX | Rehabilitada fa poc. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal amb llinda recta de pedra aristada s'obre a la façana oest, i al damunt hi ha un medalló de pedra, on en altrelleu hi figuren els sants màrtirs Llucià i Marcià. A aquesta façana se li adossa un segon cos amb les mateixes característiques constructives que el primer. Destaca per mostrar una porxada de doble pis. Per les dates inscrites a les llindes de les finestres sembla que aquest cos es construí al segle XVIII. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-39 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc és esmentat ja el 1116. Va ser ampliat al segle XVIII com indiquen les llindes de portes i finestres. El mas apareix vinculat a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià. Ha estat adquirida recentment per la Caixa de Manlleu que l'ha convertit en una escola agrària. L'any 1940 el pintor Joan Miró va passar l'estiu al mas, propietat d'una germana seva.</p> | 42.0346500,2.2064700 | 434317 | 4653928 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | El mas conserva documentació històrica. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51497 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-2 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. Presenta cantoneres també de maó. La porta s'obre a la façana sud allindada amb pedra aristada. A la llinda s'aprecia la data '1802', corresponent a l'última reforma. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca un paviment emmacat que es conserva a la planta baixa.</p> | 08117-43 | Mas El Colomer, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1960, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Gallifa. A la llinda del portal d'entrada hi ha inscrita la data '1802', segurament corresponent a l'última reforma.</p> | 42.0200900,2.2494100 | 437857 | 4652279 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51500 | El Despujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-despujol | <p>Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics (1990). Les Masies de Voltregà. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 394-395. TORRENTS, C. (1982): 'El Despujol'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Casa residencial de planta quadrada amb façana cap a llevant, amb portal de llinda rectangular. Els murs són de palet de riu lligats amb argamassa. Planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. A la part de migdia de la casa s'hi adossa una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos i un gran escut d'armes a nivell del segon pis. La torre és coberta a quatre vessants. Al centre de l'edificació, a nivell del primer pis s'hi obren dos balcons d'arc de mig punt amb un escut de la família al centre. A la façana oest destaquen quatre finestrals de mig punt, un altre escut d'armes i unes finestres geminades amb una columneta. L'escut presenta: un pujol, la flor de lis i un casc. Pel nord s'hi adossa un cos més baix, cobert a tres vessants, amb una eixida a tramuntana que devia ubicar una antiga cisterna. El portal d'aquest cos és d'arc rebaixat amb llinda adovellada. Les obertures de tots els cossos estan allindades amb pedra aristada, així com les cantonades.</p> | 08117-46 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que conserva el mateix llinatge d'ençà del 1180. Els seus habitants han estat ciutadans honrats i ennoblits al llarg dels segles. Títols acumulats: Marquès de Palmerola, Marquès de Callús, comte de Fonollar, baró de Montclar, comte de Villalba. El propietari, Ignasi Despujol, ha recuperat i microfilmat documents que s'havien extraviat durant la guerra civil; conserva per tant gran quantitat de documents. Reedificat i ampliat del segle XVII al XIX.</p> | 42.0089900,2.2471100 | 437656 | 4651049 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||
| 51524 | Conjunt troglodític de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-quintanes | <p>ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 522.</p> | IX-X | <p>Aprofitant uns antics eremitoris excavats al cingle rocós, s'hi va construir als anys 70 una petita capella dedicada als sants màrtirs Llucià i Marcià, qui, segons la llegenda popular, van venir a aquestes coves a amagar-se durant la seva persecució pels romans. El petit oratori (denominat popularment 'cova dels sants màrtirs') està fet de formigó estucat i pintat, amb una teulada a doble vessant. A l'interior presenta una volta de mig punt i al mur que s'adossa a la roca es va obrir una fornícula, on trobem una petita talla de fusta policromada dels sants martiritzats a les flames. Al costat es conserven dos receptacles excavats de manera artificial a la roca que presenten les característiques més comunes que defineixen un eremitori: estan ubicats en llocs alts (molts paral·lels estan entre els 500 i els 700m sobre el nivell del mar); solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i no presenten cap mena de diferenciació interior, sent del tipus més simple; l'accés consisteix en uns quants esglaons buidats artificialment a la roca; a la part superior presenten una lleugera visera.</p> | 08117-70 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. Segons la llegenda popular, en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51461 | Ordeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ordeig | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.12-13. TORRENTS, C. (1982) 'Mas Ordeig', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular amb murs de mamposteria composta de còdol de riu lligat amb ciment i parets de càrrega de maó massís. Els forjats estan compostos per biguetes de fusta i la coberta és a dues vessants de teula aràbiga. S'hi accedeix mitjançant una galeria coberta i presenta una torre d'uns 15m d'alçada que domina tota la propietat adossant-se a la façana oest. Consta de planta semisoterrani, baixa, pis i segona amb dos conjunts annexes ocupats per granges i l'habitatge del masover.</p> | 08117-7 | Mas ordeig, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc de 'villa ordege' existia el 976 i el 1104 fou consagrada l'església de Sant Miquel d'Ordeig. En un fogatge de l'any 1553 quatre famílies apareixen englobades dins de la parròquia de Sant Miquel: Pere Cornellas (batlle), Miquel Sala (àlies Colell), Gabriel Santaneres (mas Soler) i Jaume Quintanes (paraire, rectoria). El 1686 tenia sis masies.</p> | 42.0372900,2.2366500 | 436818 | 4654198 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Reformada i ampliada per l'arquitecte Josep Maria Pericas (1881-1965) | 98|99|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51467 | Ca la Dalda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-dalda | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures presenten totes brancals i llindes de maó arrebossat i pintat. La teulada està formada per un terrat balustrat. El portal s'obre a la façana sud en forma d'arc rebaixat. Destaquen, a la mateixa façana, l'ornamentació d'estil neoclàssic formada per sis columnes en baix relleu que van del primer pis al terrat. Presenten, imitant l'ordre jònic, la base motllurada, un fust estriat i capitell decorat amb volutes. Té tres plantes: baixa, i dues plantes pis.</p> | 08117-13 | Cantonada carrer de Sant Esteve s/n amb camí de Sant Miquel, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Vinyoles. Era un antic hostal, al peu del camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà.</p> | 42.0368100,2.2322100 | 436450 | 4654148 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51467-foto-08117-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51467-foto-08117-13-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51472 | Capella de la Colònia Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-colonia-lacambra | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.47-48. TORRENTS, C. (1982) 'Capella de Lacambra', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX | <p>Església de nau única amb la façana orientada al nord-oest i un absis de planta semicircular peraltada. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La façana presenta dos òculs sobreposats i de diferent mida. El portal és rectangular amb dues pilastres d'estil corinti i té una llinda de marbre amb la inscripció: 'Capilla San Francisco de Paula, año 1863'; al damunt hi ha un frontó triangular llis, també de marbre. La nau és il·luminada interiorment per unes finestres rectangulars situades damunt la cornisa. L'absis està decorat amb nervis de pedra i el sostre i les parets estan decorades amb pintures que imiten el marbre. Damunt l'absis s'erigeix un campanar de torre octogonal.</p> | 08117-18 | La Farga, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1808 té lloc la creació de la Farga Lacambra, fundició de la família del mateix nom (foren ennoblits amb el títol de comtes per Alfons XIII, l'any 1927), en unes naus de la ja existent empresa de filats dels germans Saladrigues a la finca Ordeig, aprofitant la força hidràulica del seu canal. La fundició d'aram, va anar ocupant totes les instal·lacions, ampliant-les en el decurs del temps fins a constituir una de les principals indústries metal·lúrgiques del país. A mesura que anava creixent l'empresa, s'anava edificant la colònia d'habitatges al seu voltant, acabant l'any 1863 amb la construcció de l'església dedicada a sant Francesc de Paula, constituïda en sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern l'any 1950 per als treballadors de la fundició al nucli de Vinyoles, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major.</p> | 42.0368900,2.2394000 | 437045 | 4654152 | 1863 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/