Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51499 | Filatures Gallifa (General Marquet o Fàbrica Casacuberta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatures-gallifa-general-marquet-o-fabrica-casacuberta | <p>ERRA, Alba (1990): 'Fàbrica Casacuberta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | mig enrunat | <p>La nau original està coberta a doble vessant de teula aràbiga i amb finestres obertes regularment als dos pisos d'alçada. Els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç, amb pedres tallades a les cantonades i ornaments de totxo.</p> | 08117-45 | Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. El fet de que estigui allunyada dels nuclis habitats de la zona fa pensar que devien existir habitatges per als obrers que hi treballaven, seguint el model de colònia industrial de l'època. Avui només es conserva la nau descrita.</p> | 42.0203400,2.2508700 | 437978 | 4652306 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51501 | Indústries Rivas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industries-rivas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.48.</p> | XIX | <p>El conjunt està format per una nau principal, un cos de magatzems i per les vivendes dels obreres. Tots aquests edificis estan coberts a doble vessant amb teula aràbiga i els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç. Les obertures estan reforçades amb llindes i brancals de maó. La nau presenta finestres obertes regularment als dos i tres pisos d'alçada. Es conserva una xemeneia feta d'obra ceràmica.</p> | 08117-47 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries amb colònia d'obrers que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. Segons els censos industrials de l'Ajuntament de Masies, l'any 1872 trobem la indústria de Filats Moreta, que després fou Riva i García, i més tard Indústries Riva.</p> | 42.0102700,2.2488600 | 437802 | 4651189 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51478 | El Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camps | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i pintada, i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Amb coberts annexats.</p> | 08117-24 | Mas El Camps, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0200500,2.2412300 | 437180 | 4652281 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51478-foto-08117-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51478-foto-08117-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51479 | Can Vernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vernis | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç) i estan arrebossats. Les obertures estan encintades amb maó. Presenta cantoneres de pedra treballada. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. S'aprecien trams refets amb maó. Té un cobert annexat pel sud.</p> | 08117-25 | Can Vernis, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0269300,2.2380900 | 436927 | 4653047 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | A la façana oest del cobert es troba inserida una placa de pedra amb la inscripció: 'Visens Vernis ordines 1729' i unes tisores en baix relleu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51482 | Soler Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-vell | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta irregular, formada per tres cossos contigus (al sud s'hi adossà un cos d'edificació que enllaça el mas amb l'església de Sant Miquel d'Ordeig, quan aquesta es reformà l'any 1618), amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i tenen llinda de fusta. Les cantonades són de blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-28 | Mas Soler Vell, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0352600,2.2218500 | 435591 | 4653984 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51476 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i pintada, i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb coberts i granja annexats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada.</p> | 08117-22 | Mas El Dalmau, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Va ser reformat al segle XVIII, segons les dates constructives a la llinda de les finestres (1722, 1799).</p> | 42.0292500,2.2382900 | 436946 | 4653304 | 1722-99 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51471 | Vilacetrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilacetru | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XIX | falta de manteniment de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç).L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb coberts i granja annexats.</p> | 08117-17 | Mas Vilacetrú, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Va ser reformada a mitjan segle XIX (1845).</p> | 42.0328200,2.2348300 | 436663 | 4653703 | 1845 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51474 | Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanovas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.</p> | 08117-20 | Mas Casanovas, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0279100,2.2375100 | 436880 | 4653156 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51474-foto-08117-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51474-foto-08117-20-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51464 | Can Virgili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-virgili | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Presenta un cos afegit a la façana oest, antigament destinat a granja.</p> | 08117-10 | Can Virrgili, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Fou reformat i ampliat a finals del segle XVIII, com consta a la llinda d'una de les finestres (1797).</p> | 42.0365400,2.2326500 | 436486 | 4654118 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51464-foto-08117-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51464-foto-08117-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51463 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-3 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVII-XX | Restaurada. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada i a la llinda trobem una data constructiva (1686). Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-9 | Mas Can Font, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Fou reformat i ampliat a finals del segle XVII, com consta a la llinda d'una de les finestres (1686).</p> | 42.0408200,2.2296700 | 436244 | 4654595 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51463-foto-08117-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51543 | Llegenda de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 21-29.</p> | XVII | <p>Aquesta llegenda és la font iconogràfica de la majoria de representacions de la Mare de Déu de la Gleva, present en nombroses ocasions al Santuari i fa al·lusió a la llegenda popular segons la qual una pastoreta acompanyada d'un bou va trobar la imatge de la Mare de Déu amb el Nen a una cova o fornícula flanquejada per unes columnes que sostenien una gleva o tros de terra amb herba.</p> | 08117-89 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És gairebé impossible datar l'origen de la llegenda, però la primera relació escrita la trobem en unes cobles de 1635 que va recollir i divulgar el religiós dominicà de Girona el pare Narcís Camós, el 1650.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||||
| 51504 | Baulenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baulenes | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i cal ressaltar la porta d'accés amb arc de mig punt. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-50 | Mas Baulenes, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0216100,2.2006400 | 433821 | 4652485 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51505 | La Roca d'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-doriol | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada . L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-51 | Mas La Roca d'Oriol, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0061900,2.2229100 | 435649 | 4650756 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51517 | Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i maons. Presenta una porxada de dos pisos a la façana oest. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-63 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 41.9881600,2.2468000 | 437610 | 4648736 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51536 | Aplec de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marti-xic | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 683-684.</p> | XX | <p>Organitzat per l'Associació Amics de Sant Martí Xic des de fa set anys, té lloc el segon diumenge del mes de novembre i consisteix en una caminada popular i un dinar al peu de l'ermita de Sant Martí Xic, per celebrar l'Estiuet de Sant Martí.</p> | 08117-82 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Tradicionalment la festivitat de Sant Martí és el dia 11 de novembre. Vers aquesta època s'escau la meitat del temps que va de l'equinocci de tardor, o de la Sant Miquelada, al solstici hivernal del Nadal, assenyalada per l'anomenat 'estiuet de Sant Martí', data agrària que l'Església commemora amb la festa del sant soldat gal·lès. Sant Martí, com Sant Miquel, havia estat molt venerat per les tropes franques que van ajudar a conquerir Catalunya de la invasió musulmana, ja que fou un dels sants més venerats durant l'època carolíngia. És per això que els exèrcits francs solien erigir una capelleta a Sant Martí per tots els cims que conquerien, a la mercè del qual atribuïen les seves victòries. Són diverses les llegendes que atribueixen a Sant Martí la creació de l'estiuet, però potser la més coneguda és la que explica com Sant Martí, sent soldat de cavall, va allotjar-se en una casa de pagès dels afores de Barcelona una tardor molt crua i gelada, on fou molt ben rebut i dignament tractat. L'amo de la casa es va queixar de les primeres fredors que produïen la pèrdua de les collites, causant fam i misèria. El sant, commogut pel plany del pagès, va fer que la temperatura s'endolcís una mica.</p> | 42.0107300,2.2061600 | 434267 | 4651272 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||||
| 51526 | Enterraments de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-de-cal-ferrer | <p>MOLERA, Santi (2000): 'Cal Ferrer'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIII-XV | Desapareguts | <p>Durant les obres de construcció d'un garatge al costat sud de la casa de Cal Ferrer, l'any 1999, va aparèixer una tomba a la rasa de fonamentació que havia estat excavada. També es van detectar tres tombes més al tall de la rasa, però no es van excavar. La tomba era de fossa simple i no contenia aixovar; les restes humanes apareixien en posició de decúbit supí i l'estudi antropològic va determinar que les restes exhumades corresponien a una dona de mitjana edat.</p> | 08117-72 | Carrer General Galceran, núm. 23, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Sembla que els enterraments formarien part de la sagrera de l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, situada molt a prop de la troballa. Aquesta església està documentada des de principis del segle X. Les tombes no tindrien, per tant, res a veure amb la casa de Cal Ferrer, de cronologia més moderna (segle XVIII).</p> | 42.0419500,2.2298300 | 436258 | 4654721 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||||
| 51490 | Capella de Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>S'adossa pel nord a la Masia Serratosa. Es tracta d'una petita capella de nau única sense absis i amb murs de pedra arrebossats. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana est a través d'un atri amb arcs de mig punt. Culmina la façana un campanar petit d'espadanya, de pedra arrebossada, d'una sola nau sense absis amb sagristia a tramuntana, entrada a llevant i atri a migdia amb arcs de mig punt. La coberta està culminada al seu vèrtex sud per un campaneret d'espadanya.</p> | 08117-36 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons les llindes conservades la primera construcció data del 1877. Posteriorment fou devastada i reconstruïda el 1929. Dedicada a la Mare de Déu del Roser.</p> | 42.0210800,2.2176200 | 435226 | 4652413 | 1877 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51516 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-0 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 18-19, 24-25.</p> | XVIII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Per l'est se li annexa un cos de planta quadrangular fet de maons, que a les dues plantes pis presenta una sèrie d'obertures en forma d'arc de mig punt, formant galeries d'estil modernista.</p> | 08117-62 | Mas La Codina, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons la tradició popular, fou una pastoreta del mas Codines, de la parròquia de Sant Hipòlit, qui va trobar la Mare de Déu de la Gleva, mentre pasturava bestiar al puig Terrer (on avui dia es troba el santuari). Es donen com a dates probables de la troballa els anys 823 i 993. En honor d'haver estat trobada en el seu terme, el mas Codines es digué des d'època medieval fins entrada l'època moderna 'Codines de Santa Maria'. Amb aquest nom apareix als censos de la parròquia de Sant Hipòlit al segle XVIII.</p> | 42.0080600,2.2392800 | 437007 | 4650951 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51515 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan reforçades amb pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Actualment s'està reformant.</p> | 08117-61 | Mas Les Basses, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons informació oral del propietari, al mas Ventallola de Santa Eulàlia de Riuprimer conserven documents que fan referència a les Basses, l'any 1333. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII. Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de La Gleva.</p> | 41.9974700,2.2388200 | 436958 | 4649776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51515-foto-08117-61-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51535 | Festa dels Tonis del Voltreganès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tonis-del-voltreganes | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476.</p> | XX | <p>Festa de llarga tradició que té com a patró a Sant Antoni Abat. Aquesta festivitat s'havia estat celebrant durant molt de temps a la zona del voltreganès. Després d'un temps en que es va abandonar aquesta tradició, fa set anys s'ha reprès el costum de fer beneir el bestiar. Tot i que el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat tradicionalment és el 15 de gener, aquest any 2006 s'ha celebrat el 26 de febrer. La festivitat se celebra conjuntament pels municipis que engloben el Voltreganès. Així, doncs, una caravana de carruatges es donen cita a la població de Sant Hipòlit i Les Masies amb el concurs de Santa Cecília de Voltregà. Se celebra un esmorzar, una missa major, la benedicció del bestiar i dels carruatges i un dinar de germanor. Hi participen, sobretot, aficionats als cavalls, a l'esport i també treballadors de la terra i ramaders de la zona.</p> | 08117-81 | Les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català', Sant Antoni Abat és conegut amb les designacions populars de 'Sant Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels ases'. Segons una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Les gents que tenien bestiar celebraven llur festa portant els animals a beneir i celebrant un àpat extraordinari. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera.</p> | 42.0225400,2.2348200 | 436652 | 4652562 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||||
| 51533 | Festa Major de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-gleva | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 16-17. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 121-124.</p> | XX | <p>També anomenades 'Festes de la Nativitat de la Verge', se celebra al Nucli de la Gleva el dia 8 de setembre per commemorar la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Gleva que va tenir lloc el dissabte dia 8 de setembre de 1923. Dins del programa d'actes de la festa destaquen per la seva continuïtat i arrelament popular el Concurs de Pintura Ràpida i el Concurs de Colles Sardanistes.</p> | 08117-79 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'Església celebra el 8 de setembre el naixement de la Mare de Déu. Com que de la immensa majoria de les imatges marianes trobades s'ignora el dia en què ho van ésser, s'escollí aquest dia per celebrar llur festa. Pel mateix motiu tingué lloc un 8 de setembre la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La coronació canònica d'una imatge es fa en virtut d'un privilegi pontifici a una imatge de reconegut prestigi artístic i devocional i és una mena de reconeixença pública de la devoció secular i del patronatge que exerceixen. La Congregació Mariana de Vic va ser la impulsora de la coronació, aconseguint que el Vaticà, en nom del Sant Pare Pius XI, expedís, amb data de 25 de març de 1923, el diploma pel que s'autoritzava al bisbe de Vic a fer la coronació.</p> | 42.0398000,2.2400900 | 437105 | 4654474 | 1923 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51533-foto-08117-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51502 | Castell de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrega | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Castell de Voltregà', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.415-418. CATALÀ, Pere (1982) 'Castell de Voltregà', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X | El conjunt necessitaria una excavació arqueològica per a establir la forma i l'ús de les seves estructures. | <p>El seu estat de ruïna total fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes dibuixades per Josep M. Pericas al començament de segle XX. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte, emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreuons simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls. Només al recinte superior l'aparell assoleix una certa regularitat. No creiem pas que aquesta estança tingués gaire alçada.</p> | 08117-48 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Se'n tenen notícies des del segle X: 'castro voltregane' el 902; 'castro voltregano', el 916. És, per tant, un dels castells primerencs del comtat d'Osona. A partir d'aquestes dates l'aparició del terme del castell de Voltregà sovinteja en la documentació. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona, i com a tals, el comte Ramon Borrell donà aquest castell a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona, formant part d'un lot de castells que eren la dotació nupcial. Aquesta dama, el 1023, empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I aquest castell, entre altres, com a garantia de la pau que li havia jurat. El domini feudal del castell aviat es complicà amb diverses infeudacions. El 1055 l'escala feudal era la següent: els comtes de Barcelona, el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, Amat Elderic d'Orís, senescal dels comtes, Sal·la de Voltregà i Arnau Argemir. En la castlania apareix al segle XII el llinatge Sant Hipòlit. El 1171 figura la senyoria dels Montcada, i més tard els Queralt, com a continuadors dels Montcada i dels Amat, a reserva dels drets episcopals de Vic. El 1358 el vescomte de Cabrera, ja comte d'Osona, declarava tenir el castell de Voltregà amb tota la jurisdicció. Però els Cabrera no dominaren gaire el castell, ja que el 1370 el vengueren, junt amb la quadra de Conanglell i la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig. A partir d'aquest moment, el castell de Voltregà no patí cap més alteració en el domini superior, ja que fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals els bisbes de Vic foren els senyors del castell de Voltregà. La documentació no proporciona cap altra referència sobre l'edifici del castell que la seva utilització com a tal a la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, durant una part de la qual serví a les forces de la Generalitat, però al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.</p> | 42.0101700,2.2064500 | 434290 | 4651210 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Es troben abundants fragments de ceràmica ibèrica, superficialment, a la vessant sud del turó sobre el qual s'assenta el castell. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||
| 51524 | Conjunt troglodític de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-quintanes | <p>ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 522.</p> | IX-X | <p>Aprofitant uns antics eremitoris excavats al cingle rocós, s'hi va construir als anys 70 una petita capella dedicada als sants màrtirs Llucià i Marcià, qui, segons la llegenda popular, van venir a aquestes coves a amagar-se durant la seva persecució pels romans. El petit oratori (denominat popularment 'cova dels sants màrtirs') està fet de formigó estucat i pintat, amb una teulada a doble vessant. A l'interior presenta una volta de mig punt i al mur que s'adossa a la roca es va obrir una fornícula, on trobem una petita talla de fusta policromada dels sants martiritzats a les flames. Al costat es conserven dos receptacles excavats de manera artificial a la roca que presenten les característiques més comunes que defineixen un eremitori: estan ubicats en llocs alts (molts paral·lels estan entre els 500 i els 700m sobre el nivell del mar); solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i no presenten cap mena de diferenciació interior, sent del tipus més simple; l'accés consisteix en uns quants esglaons buidats artificialment a la roca; a la part superior presenten una lleugera visera.</p> | 08117-70 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. Segons la llegenda popular, en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51542 | Llegenda dels Sants màrtirs Llucià i Marcià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-martirs-llucia-i-marcia | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, p. 522. RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano, Ediciones del Serbal, Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una llegenda popular coneguda entre els vilatans de Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen tardoantic o altmedieval, s'ha transmès al llarg dels segles per transmissió oral, fins que en Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra 'Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià' (1865). Els eremitoris que hem trobat al costat de l'oratori dedicat als sants màrtirs a la finca de Quintanes, venen a confirmar la cronologia de l'origen de la llegenda. Recordem que en temps del cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.</p> | 08117-88 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà | <p>No hem trobat cap rastre d'aquests sants als diccionaris hagiogràfics més coneguts, motiu pel qual creiem que aquesta llegenda pot ser una de les moltes fabulacions d'origen medieval sobre sants que han perdurat popularment fins els nostres dies. On si hem trobat la llegenda recollida és al 'Costumari Català', segons el qual el dia 26 d'octubre se celebrava la festivitat d'aquests màrtirs. Sembla ser, que en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic. La festa d'aquests sants màrtirs també s'havia celebrat el primer dia d'abril, dia en què es rememora el descobriment per revelació celestial dels seus sepulcres, que havien restat perduts i ignorats durant molts segles.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Antic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85|80 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||
| 51530 | Festa Verdagueriana de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-verdagueriana-de-vinyoles | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68.</p> | XX | <p>Festa dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer que se celebra cada any al mes de juny des de l'any 1977, a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, de la qual fou vicari entre els anys 1871-73. Està organitzada pel Patronat Verdaguerià de Vinyoles, pel Patronat d'Estudis osonencs de Vic i per l'Ajuntament de Masies. Els actes que formen part de la festa són: la celebració d'una missa, cantades de corals, l'ofrena floral al monòlit de Mossèn Cinto, una lectura de poemes i piscolabis.</p> | 08117-76 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 1977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51530-foto-08117-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51531 | Llorer centenari de Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-centenari-de-mossen-cinto-verdaguer | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68</p> | XIX | <p>Durant la seva estada a Sant Esteve de Vinyoles entre els anys 1871-1873, Mossèn Cinto va plantar a l'hort de la rectoria un llorer que encara viu i que s'ha convertit en tot un símbol, ja que amb les seves branques va ser coronat com a mestre de les Lletres Catalanes, i del qual se n'ha plantat esqueixos en els llocs més significatius de la seva vida.</p> | 08117-77 | Rectoria de Sant Esteve de Vinyoles, Plaça Mossèn Jacint Verdaguer núm. 1, Vinyoles. 08509 Masies | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0403400,2.2291700 | 436202 | 4654543 | 1871-73 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||
| 51475 | Masoveria Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-casanovas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | Reconstruïda fa uns anys. | <p>Masoveria pertayent a la Masia Casanovas. És de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. A les façanes est i oest trobem porxades de dos pisos formades per un seguit d'arcs de quart de punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat extern. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-21 | Masoveria Casanovas, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Masoveria del mas Casanovas, un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0277800,2.2371900 | 436853 | 4653142 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51475-foto-08117-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51475-foto-08117-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51475-foto-08117-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51465 | Casanova d'Ordeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-dordeig | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.12-13.</p> | XVIII | Reconstruïda fa uns anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres de maó i les obertures estan reforçades amb maó i alguna llinda de fusta. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-11 | Mas Casanova d'Ordeig, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Masoveria del Mas d'Ordeig. El lloc de 'villa ordege' existia el 976 i el 1104 fou consagrada l'església de Sant Miquel d'Ordeig. En un fogatge de l'any 1553 quatre famílies apareixen englobades dins de la parròquia de Sant Miquel: Pere Cornellas (batlle), Miquel Sala (àlies Colell), Gabriel Santaneres (mas Soler) i Jaume Quintanes (paraire, rectoria). El 1686 tenia sis masies.</p> | 42.0379400,2.2377100 | 436906 | 4654270 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51465-foto-08117-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51465-foto-08117-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51465-foto-08117-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51469 | Costarroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costarroja | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.12-13.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres de maó i les obertures estan reforçades amb pedra aristada i alguna llinda de fusta. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-15 | Masia Costarroja, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Masoveria del Mas d'Ordeig. El lloc de 'villa ordege' existia el 976 i el 1104 fou consagrada l'església de Sant Miquel d'Ordeig. En un fogatge de l'any 1553 quatre famílies apareixen englobades dins de la parròquia de Sant Miquel: Pere Cornellas (batlle), Miquel Sala (àlies Colell), Gabriel Santaneres (mas Soler) i Jaume Quintanes (paraire, rectoria). El 1686 tenia sis masies.</p> | 42.0402000,2.2365300 | 436811 | 4654522 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51494 | Capella de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-quintanes | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Quintanes', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII | <p>Capella de nau única amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i estan parcialment arrebossats i pintats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul a sobre. Culmina la façana un campaneret d'espadanya. L'interior és cobert amb volta i està decorat amb pintures; a les parets de la nau s'hi distribueixen els passos d'un viacrucis de ceràmica.</p> | 08117-40 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Lligada a la història del Mas de Quintanes, fou construïda al segle XVIII (1776), en el moment en que s'amplià el mas.</p> | 42.0348500,2.2065400 | 434323 | 4653950 | 1776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51508 | Nucli de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18-19. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XVIII | <p>El nucli de població format entorn el santuari forma part del terme municipal de Masies de Voltregà, i es troba a la part sud del mateix. A l'est limita amb el terme municipal de Manlleu i amb Santa Cecília de Voltregà a l'oest. Les cases que el formen són edificis, en general, de tres pisos, de murs de pedra. A la planta baixa s'hi sol obrir un portal recte, amb brancals de pedra aristada amb una llinda de pedra d'un sol carreu en la qual hi ha gravada la data de construcció de la casa (la més antiga és de 1735). Les finestres presenten les mateixes característiques que la porta, amb brancals de pedra aristada i llinda de pedra. La façana sol acabar amb una barbacana sostinguda per un embigat de fusta.</p> | 08117-54 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Les primeres notícies que tenim del santuari de la Gleva daten del 1280. Cap als anys 1320-27 el santuari fou reedificat i al 1763-67 fou refet per l'arquitecte Josep Morató en estil barroc. Es tenen notícies de que al 1670 existien cases a redós del monestir i al segle XVIII es construí el nucli actual. Destaca el carrer del Marquès de Palmerola (antic camí ral), on es conserven la major part de cases del segle XVIII. Aquest carrer, abans conegut com a 'carrer de dalt', comença al peu del Santuari i s'enfila fins un petit turó, el Puig de les Tres Creus. Al llarg del carrer, i durant el segle XVIII i principis del XIX, s'hi van construir una sèrie de cases, la majoria habitatges unifamiliars o petits comerços, d'estructura molt homogènia i totalment vinculats al santuari i al camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà (actual C-17).</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51477 | Rispau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rispau | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs eren de tàpia arrebossada i pintada, i estaven assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Com a conseqüència de la rehabilitació han estat substituïts per murs totalment de pedra. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Les finestres estan encintades amb pedra aristada. Té quatre plantes: semisoterrani, baixa, pis i golfes. Amb coberts i granja annexats.</p> | 08117-23 | Mas Rispau, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>La referència més antiga que es té és que des de 1495 era, per una deixa, del santuari de la Gleva. A finals del segle XVII fou reformat, segons les dates constructives a les llindes de finestres i portes (1691, 1698).</p> | 42.0222000,2.2344600 | 436622 | 4652525 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Conserva a la façana est, sobre la porta d'entrada, un relleu de pedra, d'època moderna, que representa la Mare de Déu de la Gleva amb la pastoreta i el bou. S'aprecien restes de pintura policromada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51510 | Imatge de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 44-48. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Imatge de la Mare de Déu de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Imatge situada al cambril del santuari, sobre l'altar principal, i en un tron construït l'any 1952. L'escultura de la Mare de Déu, amb el nen a la falda, segueix els cànons de la imatgeria romànica, excepte en la corona que envolta el seu cap, de factura més aviat barroca. El tron en el que està ubicada la imatge és de fusta policromada i segueix les pautes escultòriques del barroc salomònic. Es tracta d'una gran base, de parets bombades i línies corbes, decorada amb angelets i infinitat de motllures, que sosté quatre columnes salomòniques, les quals aguanten uns arcs de mig punt amb l'intradós decorat. Aquests arcs, a la vegada, sostenen una gran corona, envoltada d'angelets. Es troba sobre l'altar major.</p> | 08117-56 | Santuari de La Gleva, Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>La imatge és una reproducció de l'antiga imatge que datava aproximadament del segle XIII (1280), destruïda el 1936. L'autor d'aquesta reproducció és l'escultor barceloní Josep Maria Camps i Arnau, qui estudià a l'escola de la Llotja amb Agapit Vallmitjana com a mestre, i treballà a l'estudi de Pere Carbonell i Huguet.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 1939 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) | 116|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51541 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-10 | <p>PAGÈS, Montserrat; PLADEVALL, Antoni (1984): 'El marc històric', Catalunya Romànica, vol. II: Osona I. Ed. Enciclopèdia Catalana, p. 95. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 13-20.</p> | <p>Antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, que seguia paral·lel, bé que més a llevant, a l'actual carretera C-17 (antiga N-152). Des de Vic, venia travessant el Sorreig pel pont medieval de Torroella, passava pel mas de Torroella i es dirigia cap a la Gleva, passant a pocs metres del puig del Santuari, allà on es troba la creu de terme. Des de la Gleva torna a reprendre el traçat de la C-17 capa a Vinyoles, on retrobem la seva empremta a Ca la Dalda, antic hostal a peu del camí.</p> | 08117-87 | Burrissola, La Gleva, Vinyoles. Les Masies de Voltregà. | <p>La carretera C-17 (antiga N-152), que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, travessant el cor d'Osona de sud a nord, recorda un dels camins més antics, la via romana d'època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès i del coll de Finestrelles, gairebé al peu del turó de Montcada. En època medieval aquesta via fou convertida e camí ral de Barcelona a Cerdanya. Aquesta comunicació amb els Pirineus per la vall del Ter va ser l'eix de penetració per la recuperació d'Osona pel comte Borrell l'any 798 i per Guifré el Pelós l'any 879; prengué el nom de 'strata Cerdana' (962).</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||
| 51455 | Santa Bàrbara de Conanglell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-conanglell | <p>TORRENTS, C. (1982) 'Santa Bàrbara de Conanglell', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006]. MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 13-14.</p> | XIX | Fou reedificada a mitjan segle XIX. | <p>Església de nau única amb murs de carques arrebossats i pintats, i coberta a doble vessant de teula aràbiga. Presenta un portal a la façana oest amb forma d'arc de mig punt sobre el qual trobem un frontó semicircular amb una creu inscrita a l'interior del quart de cercle; culminen la mateixa façana una rosassa sense vitralls, una finestra d'ogiva i un petit campanar d'espadanya. A la façana nord s'obre un segon portal també amb frontó semicircular decorat amb un crismó. Sota el ràfec dels murs s'aprecien decoracions gotitzants. A la façana est existeix un únic i petit absis. A l'interior es conserven restes d'artesanat.</p> | 08117-1 | Carretera de Torelló, Conanglell, 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església pertanyia al desaparegut nucli de Conanglell, que fou conegut com a vila rural a partir de 1125. La primera notícia que es té del lloc anomenat 'Conanglo' ve d'un testament de l'any 942, en què algú anomenat Carson fa donació d'una vinya a Sant Pere de Vic en l'esmentat 'Conanglo', en l'apèndix del castell de Voltregà. A finals del 1200 trobem documentada a nom de Pere de Conanglell una torre fortificada de caire militar i residència de cavallers. L'any 1495 la família Conanglell s'emparenta per matrimoni amb la també noble família Malla. La darrera mestressa, Anna Maria de Malla i de Conanglell, al no tenir descendència, cedí la seva propietat l'any 1736, a tres institucions benèfiques de Vic: l'ordre de Sant Felip Neri, l'Hospital de la Santa Creu de Vic i la Casa de la Misericòrdia. A aquesta família, en els segles XVII i XVIII se'ls anomena 'senyors de la casa militar i quadra de Conanglell'. Entorn el patrimoni dels Conanglell es va formar una quadra autònoma que comptava amb quatre famílies el 1840, quan es va refondre amb el municipi de les Masies de Voltregà. La família Malla i Conanglell destaca com a gran benefactora de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, a la qual pertanyia Conanglell, tot i que dintre de la finca hi havia una capella dedicada a la Sagrada Família, que més tard fou transformada en l'església de Santa Bàrbara. Des del 1857, Conanglell fou ocupat per diferents serveis de l'exèrcit. Aquests reedificaren l'església, avui abandonada.</p> | 42.0442800,2.2459200 | 437592 | 4654968 | 1857 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51455-foto-08117-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | La foto núm. 3 ha estat extreta de MASFERRER (1988:114). | 98|116 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||
| 51481 | Sant Miquel d'Ordeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dordeig | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Sant Miquel d'Ordeig', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.420-421. TORRENTS, C. (1982) 'Sant Miquel d'Ordeig', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XII-XVII | Reformada l'any 1638. | <p>Església de nau única de planta rectangular, molt llarga, capçada a l'est per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per una arc toral menys apuntat. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La porta original se substituí l'any 1618 per una de nova al refer-se la façana oest. Sobre aquesta fou bastit llavors un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta és d'obertura rectangular amb brancals i llinda de pedra aristada i rematada amb un frontó circular; també s'hi obre un òcul. A l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada, la qual per la cara exterior forma una arquivolta. Exteriorment l'edifici presenta arrebossada i pintada només la façana barroca. L'església és orfe de qualsevol ornamentació, llevat de la porta barroca i un senzill ràfec a l'absis. L'interior fou repicat arran d'unes obres de restauració l'any 1978. Presenta un aparell de carreuons simplement escairats, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes i regulars.</p> | 08117-27 | Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església es trobava dins l'antic terme del castell de Voltregà, al lloc d'Ordeig ('villa Ordege'), ja documentat l'any 975. L'existència del temple es constata l'any 1059, quan el noble Miró Foguet, més tard senyor del castell de Voltregà, dóna l'església amb el domini de la quadra d'Ordeig al monestir de Santa Maria d'Amer, al qual esdevingué vinculada fins a l'exclaustració del 1835. Els monjos de Santa Maria d'Amer van fer reedificar l'església, que fou consagrada l'any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, qui havia estat abat del monestir anys abans. No sabem des de quan, però sí que anteriorment al 1154 l'església de Sant Miquel d'Ordeig tenia funcions parroquials. Segurament a causa del despoblament de la pesta negra del 1348 perdé aquestes prerrogatives, quedant vinculada com a sufragània de Sant Esteve de Vinyoles. L'any 1618 es construí un portal nou d'estil barroc al mur oest suprimint l'antiga porta situada al sud, on s'hi adossà un cos d'edificació que enllaça l'església amb el Mas Soler Vell. El 1654 incendiaren l'església i fou cremat un retaule gòtic que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesquerò. El 1724 el bisbe manà enlluir-la i fer un altar nou, que va ser destruït el 1936 en ser profanada l'església. El 1978 fou restaurada traient un retaule que tapava la conca de l'absis i es va netejar l'interior del guix que cobria els murs romànics.</p> | 42.0353500,2.2218600 | 435592 | 4653994 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51481-foto-08117-27-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51458 | Sant Esteve de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-vinyoles | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Sant Esteve de Vinyoles', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.421-423.</p> | X-XII/XVII | Restaurada l'any 1975. | <p>Edifici d'una nau encapçalada a l'est per un absis semicircular, que és precedit per un presbiteri curt, assenyalat per un parell de fornícules, una per banda, obertes al gruix del mur. Presenta coberta a dues vessants de teula aràbiga. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams, dels quals el més proper a l'absis és cobert amb una volta de canó, de mig punt. Aquesta té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l'escurcen, en una solució que sembla pensada per a construir-hi una cúpula sobre trompes, que no s'arribà a realitzar. La porta s'obre a la façana oest, on també hi ha un òcul que, juntament amb unes finestres de doble esqueixada, situades a l'absis i a la nau, i un petit òcul que s'obre en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. Exteriorment l'absis apareix ornamentat amb un fris d'arcuacions llombardes, dividit en dues sèries de nou arcs i una central de sis, per dues lesenes. L'església fou reformada en època barroca amb la construcció de capelles als murs nord i sud. L'aparell és de petits carreus irregulars, simplement escairats, lligats amb morter de calç i ciment, disposats en filades uniformes i irregulars. En les ampliacions de la nau l'aparell és molt irregular, sense formar filades, i amb les cantoneres de carreus ben tallats.</p> | 08117-4 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'església de Sant Esteve apareix citada l'any 957 en una venda de béns situats al castell d'Orís, a la vila de Vinyoles. La funció parroquial d'aquesta església no es documenta fins el 1060, i no la deixà fins fa pocs anys. El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església, que tenia a més de l'absis central, dedicat a Sant Esteve, dos altars laterals sota les advocacions de Santa Maria i Sant Jaume, segons un document de l'any 1174. Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals, i més tard, l'any 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim que deformà l'aspecte estètic de l'edifici. L'any 1936 fou aterrat un campanar de torre que s'erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle XVII i posteriorment retocat, que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva, al mateix temps que era modificat el cimbori, on hi hagué possiblement el campanar primitiu. Aquestes obres eren possibles en una bona part gràcies a la col·laboració de la noble casa de Conanglell, l'escut de la qual hom féu gravar en una de les parets del presbiteri. El creixement urbà recent va fer necessària la creació d'un nou temple dedicat a Sant Esteve que ha substituït l'anterior que va quedar abandonat el 1955 quan es va beneir el nou edifici. Després l'església romànica ha estat motiu de restauració pels 'Amics de Verdaguer', en record a l'exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer exercí en aquesta parròquia, on fou vicari entre els anys 1871 i 1873. L'edifici ha estat dignificat i s'ha suprimit l'esmentada capella del Santíssim, bé que s'han conservat les capelles construïdes el segle XVII.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51458-foto-08117-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51519 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-0 | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XIX | Reformada fa pocs anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra arrebossada (còdols de riu lligats amb morter de calç) i maons. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb maons. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis. Durant l'última reforma se li ha afegit una galeria coberta pel sud.</p> | 08117-65 | Mas Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentat, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona. La domus de Sorribes era la seu dels cavallers de Sorribes, documentats des de l'any 1239. L'edifici actual és un exemple típic de l'arquitectura rural catalana del s. XIX.</p> | 41.9848300,2.2423800 | 437241 | 4648369 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51522 | Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorribes | <p>MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp 6-10.</p> | XIV-XVIII | No s'hi fa manteniment; hi ha tolls d'aigua i està brut. | <p>Durant la rehabilitació de la casa (1995-96) va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí. Es conservaven dos murs originals, la sala inferior o carcabà i la base de les moles, amb les moles inferiors o sotanes conservades. Es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar dos moments diferents d'utilització del molí. En un primer moment, entorn el segle XIV, hi havia doble carcabà amb l'arbre i el rodet, i dos canals de desguàs conservats. Per sobre hi havia la sala de moldre que estava formada per dues moles sotanes, dos murs de la construcció original, l'est i el nord, fets de carreus lligats amb morter de calç, i un paviment de lloses, que reaprofitava fragments de moles trencades. El segon moment consisteix en una remodelació al segle XVIII, quan la sala de moldre es va ampliar per a construir-hi l'edifici actual. Una de les dues moles va ser amortitzada i coberta per un paviment de maons. Entorn el canvi de segle XIX al XX, el molí va deixar de funcionar com a tal, i la sala es va convertir en una cort d'animals fins la rehabilitació duta a terme fa deu anys. A l'exterior de la casa es veu part de la sèquia que portava les aigües per moure el molí. Les restes del molí han estat conservades sota la construcció actual i són visibles.</p> | 08117-68 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X, hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 93|94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51521 | Masia Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-moli-de-sorribes | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp. 6-10. MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIV-XVIII | Rehabilitada fa deu anys. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb pedra aristada. Destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb llinda de pedra adovellada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-67 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51521-foto-08117-67-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Durant la rehabilitació de la casa va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí del segle XIV (veure fitxa 68). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51532 | Homenatge a la Vellesa de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-de-la-gleva | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 64.</p> | XX | <p>Festa dedicada a la gent gran que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1955. L'any 2005 se celebrà el seu 50è aniversari. La programació ha inclòs sempre la celebració d'una missa, concert, dinar i ofrena de flors a les persones de més edat del municipi.</p> | 08117-78 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1955 es fa el primer homenatge a la vellesa a la Gleva. En aquell moment té lloc la formació d'un patronat compost per l'alcalde, el jutge, els rectors de Vinyoles i de la Gleva i les comissions de festes de tots dos pobles. S'estableix celebrar l'homenatge alternativament els anys parells a Vinyoles i els imparells a la Gleva.</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 1955 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51532-foto-08117-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51472 | Capella de la Colònia Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-colonia-lacambra | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.47-48. TORRENTS, C. (1982) 'Capella de Lacambra', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX | <p>Església de nau única amb la façana orientada al nord-oest i un absis de planta semicircular peraltada. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La façana presenta dos òculs sobreposats i de diferent mida. El portal és rectangular amb dues pilastres d'estil corinti i té una llinda de marbre amb la inscripció: 'Capilla San Francisco de Paula, año 1863'; al damunt hi ha un frontó triangular llis, també de marbre. La nau és il·luminada interiorment per unes finestres rectangulars situades damunt la cornisa. L'absis està decorat amb nervis de pedra i el sostre i les parets estan decorades amb pintures que imiten el marbre. Damunt l'absis s'erigeix un campanar de torre octogonal.</p> | 08117-18 | La Farga, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1808 té lloc la creació de la Farga Lacambra, fundició de la família del mateix nom (foren ennoblits amb el títol de comtes per Alfons XIII, l'any 1927), en unes naus de la ja existent empresa de filats dels germans Saladrigues a la finca Ordeig, aprofitant la força hidràulica del seu canal. La fundició d'aram, va anar ocupant totes les instal·lacions, ampliant-les en el decurs del temps fins a constituir una de les principals indústries metal·lúrgiques del país. A mesura que anava creixent l'empresa, s'anava edificant la colònia d'habitatges al seu voltant, acabant l'any 1863 amb la construcció de l'església dedicada a sant Francesc de Paula, constituïda en sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern l'any 1950 per als treballadors de la fundició al nucli de Vinyoles, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major.</p> | 42.0368900,2.2394000 | 437045 | 4654152 | 1863 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51473 | Residència dels comtes de Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dels-comtes-de-lacambra | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.47-48. http://www.la-farga-lacambra.com/2005/es/</p> | XX | <p>Antiga residència dels propietaris de la Colònia Lacambra. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan ressaltades amb una llinda d'estuc blanc. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Al centre de la teulada existeix un cimbori de planta octogonal. Destaca la reixa de la porta d'entrada a la finca, d'estil modernista, que és de ferro forjat i conté les inicials de la família 'F L'.</p> | 08117-19 | La Farga, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1808 té lloc la creació de la Farga Lacambra, fundació de la família del mateix nom (foren ennoblits amb el títol de comtes per Alfons XIII, l'any 1927), en unes naus de la ja existent empresa de filats dels germans Saladrigues a la finca Ordeig, aprofitant la força hidràulica del seu canal. La fundició d'aram, va anar ocupant totes les instal·lacions, ampliant-les en el decurs del temps fins a constituir una de les principals indústries metal·lúrgiques del país. A mesura que anava creixent l'empresa, s'anava edificant la colònia d'habitatges al seu voltant, acabada l'any 1863 amb la construcció de l'església dedicada a sant Francesc de Paula, constituïda en sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern l'any 1950 per als treballadors de la fundició al nucli de Vinyoles, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major.</p> | 42.0371300,2.2378900 | 436920 | 4654180 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51473-foto-08117-19-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | L'any 2008 es commemora el bicentenari de l'empresa i per això la pròpia empresa està projectant el Museu del Coure, el qual quedarà ubicat en aquest edifici, i un llibre que recull la història de l'empresa des dels seus orígens. | 105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51527 | Necròpolis de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marti-xic | <p>Sense autor (1991): 'Sant Martí Xic'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. CABALLÉ, Antoni; MARTÍ, Jordi; LALUEZA, Carles (1990). 'La necròpolis medieval de Sant Martí Xic (Masies de Voltregà, Osona)', dins Ausa XIV, Ed. Patronat d'Estudis Osonencs, pp. 89-108.</p> | XI-XV | Desapareguda | <p>De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a Sant Martí. Eren tombes rupestres antropomorfes, és a dir, retallades a la roca natural marcant la silueta humana. També es documentaren enterraments amb lloses (en total es van documentar nou individus). Van ser datades entre els segles XI i XV. Avui dia un monòlit de pedra amb la inscripció 'Necròpolis segle XI' marca el lloc on es van trobar les tombes, tot i que actualment no s'aprecia cap testimoni al terreny.</p> | 08117-73 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjans segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | 42.0107400,2.2062300 | 434273 | 4651273 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51503 | Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-xic | <p>ARUMÍ, Dolors; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi (1986). 'Sant Martí Xic', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp. 418-420. CATALÀ, Pere (1982) 'Sant Martí Xic', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XI | Restaurada l'any 1987. | <p>L'edifici és de nau única, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. És coberta amb una volta de canó, reforçada per un únic arc toral. Les cobertes eren inexistents; la de la nau ha estat resolta amb teules àrabs, mentre que la de l'absis ho és amb lloses de pedra, molt ben tallades i rejuntades. Per sota aquesta coberta hi ha una filada de pedres rectangulars, molt regulars, col·locades en la restauració a manera de cornisa. El mur de tancament de la nau pel cantó de llevant s'aixeca per damunt del nivell de la teulada. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb carreus de pedra calcària, simplement escairats i de mides molt irregulars, dipositats en filades també irregulars, agafats amb morter de calç. La porta d'entrada al temple s'obre al mur de migjorn i consta d'un arc de mig punt i una altra d'igual al cantó de ponent, la qual, juntament amb la que hi ha al fons de l'absis, completa la il·luminació de l'església.</p> | 08117-49 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjan segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. La manca de culte fou la causa de la decadència de l'edifici. L'any 1984 fou restaurada gràcies a l'esforç del col·lectiu Amics de Sant Martí Xic, la parròquia, l'Ajuntament de Masies de Voltregà i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.</p> | 42.0107300,2.2061600 | 434267 | 4651272 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de necròpolis medieval associada a l'ermita (veure fitxa 73). | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||
| 51539 | Camí Vell de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-marti-xic | <p>BOLÒS, Jordi (2004): Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp.391-396.</p> | Ha estat escapçat per l'obertura d'u gran pista rural. L'empedrat s'ha perdut en la seva major part. | <p>Es tracta de l'antic camí que passava per Sant Martí Xic i el Castell de Voltregà. Es troba escapçat perpendicularment per la gran pista rural que va de Serratosa a Sant Martí Xic, motiu pel qual es fa difícil seguir-lo. El tram final conserva l'empedrat original de pedra seca, el qual sembla construït 'in situ' amb els rocs de la mateixa tartera que travessa el camí. A determinats indrets la roca ha estat picada i rebaixada per fer-hi passar el camí.</p> | 08117-85 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>En alguns camins vells, els trams més abruptes eren empedrats. La datació d'aquests empedrats planteja problemes donat que, segurament, malmesos pel trànsit intens de cavalleria han estat refets moltes vegades. Malgrat això, molts d'aquests camins, com a mínim, són de tradició medieval. Aquest tipus de vies també es coneixen com a 'camins de ferradura' o 'camins de bast', ja que va ser construïts per tal que poguessin circular-hi animals de càrrega amb alforges. Són molt freqüents en zones de muntanya, allí on cal superar importants desnivells, com és el cas d'aquest. L'element més característic dels camins de ferradura o de bast són, precisament, els paviments de pedra. Per fer un empedrat primer calia anivellar el terreny, i després es col·locaven les pedres rectes, una al costat de l'altra. De tant en tant es podia fer una línia transversal amb pedres més allargades, per tal de desviar l'aigua i sobretot, per tal de donar més solidesa a l'empedrat.</p> | 42.0178800,2.2117100 | 434734 | 4652062 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||||||
| 51491 | Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masferrer | <p>SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita, pp. 11-12.</p> | XVIII | Reconstruïda fa uns anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana oest té adossat un petit cos en forma de torre on es conserva una finestra amb llinda de pedra amb data constructiva (1734). A la façana sud se li ha adossat recentment una porxada d'arcs rebaixats de dos pisos. A l'interior de la planta baixa es conserva la volta escarsera.</p> | 08117-37 | Masia Masferrer, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els seus orígens es remunten, com la majoria de masos d'aquesta àrea, a època medieval. Segons la documentació existent, abans de l'any 1415 les terres de la domus de Todonyà foren conreades pels pagesos del Mas Ferrer. En aquest any consta com algunes terres d'aquest mas han estat arrendades pels propietaris del mas Serratosa. El mas va ser reformat i ampliat al segle XVIII, segons les dates inscrites a algunes llindes de finestres.</p> | 42.0256500,2.2196400 | 435398 | 4652919 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51538 | Fòssils del camí a Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-del-cami-a-sant-marti-xic | <p>PINNA, Giovanni (1990): Enciclopedia ilustrada de los fósiles, Ed. Pirámide, Madrid, pp.163-180.</p> | Els fòssils es troben molt erosionats. | <p>A l'últim tram del sender P.R. C-49-1, arribant a Sant Martí Xic, es detecta la presència concentrada a nivell superficial de fòssils d'invertebrats del tipus equinoderm. Els equinoderms són animals marins, bàsicament estels i eriçons de mar. Es caracteritzen per tenir un esquelet dèrmic compost per plaques de carbonat càlcic que presenta una simetria pentarradial marcada per cinc extremitats o braços que segueixen exteriorment un sistema de canals aqüífers interns.</p> | 08117-84 | El Pou, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Els equinoderms van aparèixer als mars del període Cambrià inferior (fa 570 milions d'anys) i es van extingir abans del final del Paleozoic( 248 milions d'anys).</p> | 42.0085800,2.2054200 | 434203 | 4651034 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51538-foto-08117-84-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | |||||||||
| 51528 | Conjunt de pergamins medievals de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pergamins-medievals-de-larxiu-municipal | <p>GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. Inèdit.</p> | XII | <p>Conjunt de cinc pergamins medievals trobats a la deixalleria municipal, ara dipositats a l'Arxiu Municipal, que inclouen dues donacions de terres al terme del castell d'Orís (terme al qual també pertanyia Vinyoles), i un establiment de terres igualment al terme d'Orís. Hi ha també un testament sagramental, publicat a l'altar de Sant Miquel d'Ordeig, amb trets plenament arrelats en la tradició visigòtica i en què apareix com a testimoni, entre d'altres, Guillem Todonyà, de la important família que tenia la seva casa forta dins l'actual terme de Masies de Voltregà. El darrer document, finalment, és un testament amb referències a Sant Esteve de Vinyoles, Sant Miquel d'Ordeig i Sant Hipòlit, i amb la segona referència més antiga a la capella de Sant Pere del castell d'Orís.</p> | 08117-74 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els cinc pergamins, que van de l'any 1111 al 1197, si bé no són els primers testimonis documentals que s'han conservat que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn, sí que tenen importància pel fet que aporten informació d'una època en què la documentació és molt escassa. S'han de relacionar amb la història de les parròquies de Sant Esteve de Vinyoles i de Sant Miquel d'Ordeig.</p> | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 1111-97 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 | ||||||||
| 51525 | Enterraments del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-del-puig | <p>CRUELLS, Walter (1984). 'Mas del Puig'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006] ]. MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | III-IV | No es conserven. El terreny ha estat arrasat per la construcció d'una granja. | <p>Als anys 1920 la Colla Gurb del Centre Excursionista de Vic excavà unes sepultures, allargades de forma rectangular. Segons Dolors Moles (a la seva tesi de llicenciatura) fetes amb teula i, segons la Colla Gurb, amb pedres no molt grosses. L'aixovar trobat consistia en ceràmica comuna romana, fragments de dolia i d'àmfora itàlica. Actualment el jaciment ha desaparegut, al seu lloc hi ha una granja.</p> | 08117-71 | Mas El Puig, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El terreny on es van trobar les tombes pertanyen al Mas del Puig (segle XVIII), antiga masoveria de Gallifa que apareix al cens agrícola de 1860, englobat al districte de la Gleva, entitat Gallifa.</p> | 42.0222700,2.2493200 | 437852 | 4652521 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51525-foto-08117-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/