Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51549 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter | <p>www.paisatgesdelter.com</p> | XX | <p>Un dels trams del GR-210 segueix el riu Ter dins del terme municipal de les Masies de Voltregà, passant per Conanglell, la Farga Lacambra, el Mas Ordeig, Gallifa i Indústries Rivas.</p> | 08117-95 | Conanglell 08059 Masies de Voltregà. | 42.0467000,2.2379300 | 436933 | 4655242 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51549-foto-08117-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 51544 | Boscos de Quintanes-El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-quintanes-el-pou | XX | Els boscos s'han de netejar i desbrossar i són poc accessibles. L'Escola Agrària Quintanes ha endegat el procés d'acondicionament d'aquesta àrea. | <p>La zona és constituïda bàsicament per clapes de roures martinencs que s'han reduït força i a llocs molt concrets a causa de la implantació humana. La vegetació es distribueix de manera irregular: els roures se situen al fons de la vall i les alzines a zones altes i perifèriques. Així, només trobem alzines a la vessant nord, camí de l'altiplà al Lluçanès. Juntament amb el roure martinenc també hi trobem boix, auró negre i auró blanc. A ponent i a mesura que ens enlairem trobem extensions de pi roig i alguns alzinars. Vora ales zones humides i torrenteres trobem la vegetació típica de salzes, pollancres, verns, avellaners i boix grèvol. L'estat herbori és reclòs sobretot a zones poc humides i cedeix el terreny a zones de bardisses, garrigues, i altres mates i arbusts.</p> | 08117-90 | Quintanes-El Pou, 08059-08058 Masies de Voltregà. | 42.0316600,2.2005900 | 433827 | 4653600 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51544-foto-08117-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||
| 51542 | Llegenda dels Sants màrtirs Llucià i Marcià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-martirs-llucia-i-marcia | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, p. 522. RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano, Ediciones del Serbal, Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una llegenda popular coneguda entre els vilatans de Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen tardoantic o altmedieval, s'ha transmès al llarg dels segles per transmissió oral, fins que en Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra 'Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià' (1865). Els eremitoris que hem trobat al costat de l'oratori dedicat als sants màrtirs a la finca de Quintanes, venen a confirmar la cronologia de l'origen de la llegenda. Recordem que en temps del cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.</p> | 08117-88 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà | <p>No hem trobat cap rastre d'aquests sants als diccionaris hagiogràfics més coneguts, motiu pel qual creiem que aquesta llegenda pot ser una de les moltes fabulacions d'origen medieval sobre sants que han perdurat popularment fins els nostres dies. On si hem trobat la llegenda recollida és al 'Costumari Català', segons el qual el dia 26 d'octubre se celebrava la festivitat d'aquests màrtirs. Sembla ser, que en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic. La festa d'aquests sants màrtirs també s'havia celebrat el primer dia d'abril, dia en què es rememora el descobriment per revelació celestial dels seus sepulcres, que havien restat perduts i ignorats durant molts segles.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Antic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85|80 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 51541 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-10 | <p>PAGÈS, Montserrat; PLADEVALL, Antoni (1984): 'El marc històric', Catalunya Romànica, vol. II: Osona I. Ed. Enciclopèdia Catalana, p. 95. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 13-20.</p> | <p>Antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, que seguia paral·lel, bé que més a llevant, a l'actual carretera C-17 (antiga N-152). Des de Vic, venia travessant el Sorreig pel pont medieval de Torroella, passava pel mas de Torroella i es dirigia cap a la Gleva, passant a pocs metres del puig del Santuari, allà on es troba la creu de terme. Des de la Gleva torna a reprendre el traçat de la C-17 capa a Vinyoles, on retrobem la seva empremta a Ca la Dalda, antic hostal a peu del camí.</p> | 08117-87 | Burrissola, La Gleva, Vinyoles. Les Masies de Voltregà. | <p>La carretera C-17 (antiga N-152), que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, travessant el cor d'Osona de sud a nord, recorda un dels camins més antics, la via romana d'època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès i del coll de Finestrelles, gairebé al peu del turó de Montcada. En època medieval aquesta via fou convertida e camí ral de Barcelona a Cerdanya. Aquesta comunicació amb els Pirineus per la vall del Ter va ser l'eix de penetració per la recuperació d'Osona pel comte Borrell l'any 798 i per Guifré el Pelós l'any 879; prengué el nom de 'strata Cerdana' (962).</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 51538 | Fòssils del camí a Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-del-cami-a-sant-marti-xic | <p>PINNA, Giovanni (1990): Enciclopedia ilustrada de los fósiles, Ed. Pirámide, Madrid, pp.163-180.</p> | Els fòssils es troben molt erosionats. | <p>A l'últim tram del sender P.R. C-49-1, arribant a Sant Martí Xic, es detecta la presència concentrada a nivell superficial de fòssils d'invertebrats del tipus equinoderm. Els equinoderms són animals marins, bàsicament estels i eriçons de mar. Es caracteritzen per tenir un esquelet dèrmic compost per plaques de carbonat càlcic que presenta una simetria pentarradial marcada per cinc extremitats o braços que segueixen exteriorment un sistema de canals aqüífers interns.</p> | 08117-84 | El Pou, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Els equinoderms van aparèixer als mars del període Cambrià inferior (fa 570 milions d'anys) i es van extingir abans del final del Paleozoic( 248 milions d'anys).</p> | 42.0085800,2.2054200 | 434203 | 4651034 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51538-foto-08117-84-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51534 | Festa Major de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vinyoles | XX | <p>Festa patronal del nucli de Vinyoles, l'església romànica la qual està sota l'advocació de Sant Esteve, que se celebra tradicionalment el segon cap de setmana del mes de juliol. Durant la festivitat s'organitzen tot tipus d'activitats: misses, cercavila, caminades i bicicletades populars, concerts, balls, projecció de pel·lícules, partits de futbol, jocs de cucanya, etc.</p> | 08117-80 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | 42.0397400,2.2309900 | 436352 | 4654475 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51534-foto-08117-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 51533 | Festa Major de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-gleva | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 16-17. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 121-124.</p> | XX | <p>També anomenades 'Festes de la Nativitat de la Verge', se celebra al Nucli de la Gleva el dia 8 de setembre per commemorar la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Gleva que va tenir lloc el dissabte dia 8 de setembre de 1923. Dins del programa d'actes de la festa destaquen per la seva continuïtat i arrelament popular el Concurs de Pintura Ràpida i el Concurs de Colles Sardanistes.</p> | 08117-79 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'Església celebra el 8 de setembre el naixement de la Mare de Déu. Com que de la immensa majoria de les imatges marianes trobades s'ignora el dia en què ho van ésser, s'escollí aquest dia per celebrar llur festa. Pel mateix motiu tingué lloc un 8 de setembre la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La coronació canònica d'una imatge es fa en virtut d'un privilegi pontifici a una imatge de reconegut prestigi artístic i devocional i és una mena de reconeixença pública de la devoció secular i del patronatge que exerceixen. La Congregació Mariana de Vic va ser la impulsora de la coronació, aconseguint que el Vaticà, en nom del Sant Pare Pius XI, expedís, amb data de 25 de març de 1923, el diploma pel que s'autoritzava al bisbe de Vic a fer la coronació.</p> | 42.0398000,2.2400900 | 437105 | 4654474 | 1923 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51533-foto-08117-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51532 | Homenatge a la Vellesa de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-de-la-gleva | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 64.</p> | XX | <p>Festa dedicada a la gent gran que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1955. L'any 2005 se celebrà el seu 50è aniversari. La programació ha inclòs sempre la celebració d'una missa, concert, dinar i ofrena de flors a les persones de més edat del municipi.</p> | 08117-78 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1955 es fa el primer homenatge a la vellesa a la Gleva. En aquell moment té lloc la formació d'un patronat compost per l'alcalde, el jutge, els rectors de Vinyoles i de la Gleva i les comissions de festes de tots dos pobles. S'estableix celebrar l'homenatge alternativament els anys parells a Vinyoles i els imparells a la Gleva.</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 1955 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51532-foto-08117-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51531 | Llorer centenari de Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-centenari-de-mossen-cinto-verdaguer | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68</p> | XIX | <p>Durant la seva estada a Sant Esteve de Vinyoles entre els anys 1871-1873, Mossèn Cinto va plantar a l'hort de la rectoria un llorer que encara viu i que s'ha convertit en tot un símbol, ja que amb les seves branques va ser coronat com a mestre de les Lletres Catalanes, i del qual se n'ha plantat esqueixos en els llocs més significatius de la seva vida.</p> | 08117-77 | Rectoria de Sant Esteve de Vinyoles, Plaça Mossèn Jacint Verdaguer núm. 1, Vinyoles. 08509 Masies | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0403400,2.2291700 | 436202 | 4654543 | 1871-73 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 51530 | Festa Verdagueriana de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-verdagueriana-de-vinyoles | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68.</p> | XX | <p>Festa dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer que se celebra cada any al mes de juny des de l'any 1977, a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, de la qual fou vicari entre els anys 1871-73. Està organitzada pel Patronat Verdaguerià de Vinyoles, pel Patronat d'Estudis osonencs de Vic i per l'Ajuntament de Masies. Els actes que formen part de la festa són: la celebració d'una missa, cantades de corals, l'ofrena floral al monòlit de Mossèn Cinto, una lectura de poemes i piscolabis.</p> | 08117-76 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 1977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51530-foto-08117-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51528 | Conjunt de pergamins medievals de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pergamins-medievals-de-larxiu-municipal | <p>GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. Inèdit.</p> | XII | <p>Conjunt de cinc pergamins medievals trobats a la deixalleria municipal, ara dipositats a l'Arxiu Municipal, que inclouen dues donacions de terres al terme del castell d'Orís (terme al qual també pertanyia Vinyoles), i un establiment de terres igualment al terme d'Orís. Hi ha també un testament sagramental, publicat a l'altar de Sant Miquel d'Ordeig, amb trets plenament arrelats en la tradició visigòtica i en què apareix com a testimoni, entre d'altres, Guillem Todonyà, de la important família que tenia la seva casa forta dins l'actual terme de Masies de Voltregà. El darrer document, finalment, és un testament amb referències a Sant Esteve de Vinyoles, Sant Miquel d'Ordeig i Sant Hipòlit, i amb la segona referència més antiga a la capella de Sant Pere del castell d'Orís.</p> | 08117-74 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els cinc pergamins, que van de l'any 1111 al 1197, si bé no són els primers testimonis documentals que s'han conservat que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn, sí que tenen importància pel fet que aporten informació d'una època en què la documentació és molt escassa. S'han de relacionar amb la història de les parròquies de Sant Esteve de Vinyoles i de Sant Miquel d'Ordeig.</p> | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 1111-97 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51527 | Necròpolis de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marti-xic | <p>Sense autor (1991): 'Sant Martí Xic'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. CABALLÉ, Antoni; MARTÍ, Jordi; LALUEZA, Carles (1990). 'La necròpolis medieval de Sant Martí Xic (Masies de Voltregà, Osona)', dins Ausa XIV, Ed. Patronat d'Estudis Osonencs, pp. 89-108.</p> | XI-XV | Desapareguda | <p>De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a Sant Martí. Eren tombes rupestres antropomorfes, és a dir, retallades a la roca natural marcant la silueta humana. També es documentaren enterraments amb lloses (en total es van documentar nou individus). Van ser datades entre els segles XI i XV. Avui dia un monòlit de pedra amb la inscripció 'Necròpolis segle XI' marca el lloc on es van trobar les tombes, tot i que actualment no s'aprecia cap testimoni al terreny.</p> | 08117-73 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjans segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | 42.0107400,2.2062300 | 434273 | 4651273 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51525 | Enterraments del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-del-puig | <p>CRUELLS, Walter (1984). 'Mas del Puig'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006] ]. MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | III-IV | No es conserven. El terreny ha estat arrasat per la construcció d'una granja. | <p>Als anys 1920 la Colla Gurb del Centre Excursionista de Vic excavà unes sepultures, allargades de forma rectangular. Segons Dolors Moles (a la seva tesi de llicenciatura) fetes amb teula i, segons la Colla Gurb, amb pedres no molt grosses. L'aixovar trobat consistia en ceràmica comuna romana, fragments de dolia i d'àmfora itàlica. Actualment el jaciment ha desaparegut, al seu lloc hi ha una granja.</p> | 08117-71 | Mas El Puig, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El terreny on es van trobar les tombes pertanyen al Mas del Puig (segle XVIII), antiga masoveria de Gallifa que apareix al cens agrícola de 1860, englobat al districte de la Gleva, entitat Gallifa.</p> | 42.0222700,2.2493200 | 437852 | 4652521 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51525-foto-08117-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51524 | Conjunt troglodític de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-quintanes | <p>ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 522.</p> | IX-X | <p>Aprofitant uns antics eremitoris excavats al cingle rocós, s'hi va construir als anys 70 una petita capella dedicada als sants màrtirs Llucià i Marcià, qui, segons la llegenda popular, van venir a aquestes coves a amagar-se durant la seva persecució pels romans. El petit oratori (denominat popularment 'cova dels sants màrtirs') està fet de formigó estucat i pintat, amb una teulada a doble vessant. A l'interior presenta una volta de mig punt i al mur que s'adossa a la roca es va obrir una fornícula, on trobem una petita talla de fusta policromada dels sants martiritzats a les flames. Al costat es conserven dos receptacles excavats de manera artificial a la roca que presenten les característiques més comunes que defineixen un eremitori: estan ubicats en llocs alts (molts paral·lels estan entre els 500 i els 700m sobre el nivell del mar); solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i no presenten cap mena de diferenciació interior, sent del tipus més simple; l'accés consisteix en uns quants esglaons buidats artificialment a la roca; a la part superior presenten una lleugera visera.</p> | 08117-70 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. Segons la llegenda popular, en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51522 | Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorribes | <p>MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp 6-10.</p> | XIV-XVIII | No s'hi fa manteniment; hi ha tolls d'aigua i està brut. | <p>Durant la rehabilitació de la casa (1995-96) va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí. Es conservaven dos murs originals, la sala inferior o carcabà i la base de les moles, amb les moles inferiors o sotanes conservades. Es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre documentar dos moments diferents d'utilització del molí. En un primer moment, entorn el segle XIV, hi havia doble carcabà amb l'arbre i el rodet, i dos canals de desguàs conservats. Per sobre hi havia la sala de moldre que estava formada per dues moles sotanes, dos murs de la construcció original, l'est i el nord, fets de carreus lligats amb morter de calç, i un paviment de lloses, que reaprofitava fragments de moles trencades. El segon moment consisteix en una remodelació al segle XVIII, quan la sala de moldre es va ampliar per a construir-hi l'edifici actual. Una de les dues moles va ser amortitzada i coberta per un paviment de maons. Entorn el canvi de segle XIX al XX, el molí va deixar de funcionar com a tal, i la sala es va convertir en una cort d'animals fins la rehabilitació duta a terme fa deu anys. A l'exterior de la casa es veu part de la sèquia que portava les aigües per moure el molí. Les restes del molí han estat conservades sota la construcció actual i són visibles.</p> | 08117-68 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X, hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51522-foto-08117-68-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 93|94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51521 | Masia Molí de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-moli-de-sorribes | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, pp. 6-10. MOLERA, Santi (1999): 'Molí de Sorribes'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIV-XVIII | Rehabilitada fa deu anys. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb pedra aristada. Destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb llinda de pedra adovellada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-67 | Masia Molí de Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentalment, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona, i al segle X hi ha constància de la presència de diferents molins en aquest tram de la riera del Sorreig. L'edifici actual es va construir al segle XVIII, sobre les restes del molí medieval.</p> | 41.9842200,2.2429700 | 437289 | 4648301 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51521-foto-08117-67-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Durant la rehabilitació de la casa va aparèixer in situ, a l'habitació nord de l'actual edifici, les restes de l'antic molí del segle XIV (veure fitxa 68). | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51520 | Molí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb maó. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-66 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Borrissola.</p> | 41.9873400,2.2470800 | 437632 | 4648645 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51519 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-0 | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XIX | Reformada fa pocs anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra arrebossada (còdols de riu lligats amb morter de calç) i maons. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb maons. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis. Durant l'última reforma se li ha afegit una galeria coberta pel sud.</p> | 08117-65 | Mas Sorribes, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 989 apareix documentat, per primera vegada, el topònim Sorribes a la zona. La domus de Sorribes era la seu dels cavallers de Sorribes, documentats des de l'any 1239. L'edifici actual és un exemple típic de l'arquitectura rural catalana del s. XIX.</p> | 41.9848300,2.2423800 | 437241 | 4648369 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51519-foto-08117-65-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51518 | Pont de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-torruella | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XII-XIX | <p>És un pont de tres arcades o ulls, amb trams de volta rebaixada que van guanyant en amplada i alçada cap a l'est, donant al pont un perfil més apuntat a l'alçada del tercer arc. Les arcades estan sostingudes per pilars de planta triangulars fets de carreus ben escairats i desbastats lligats amb morter de calç. Tant els arcs com part de l'alçat dels murs presenten el mateix parament, de clara tipologia medieval. El pont fou reparat al segle XIX, presentant un recreixut dels murs amb un parament de còdols de riu lligats amb morter de calç. La calçada està pavimentada amb macs de riu.</p> | 08117-64 | Mas Torruella, Burrissola, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El pont està situat entre les finques del mas Torruella i la de Sorribes, salvant el pas de la riera del Sorreig. El Sorreig, i la seva explotació hidràulica amb molins, ja apareix en documents del segle X. El camí ral medieval hi passava per sobre.</p> | 41.9859000,2.2459800 | 437540 | 4648486 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51517 | Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i maons. Presenta una porxada de dos pisos a la façana oest. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-63 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 41.9881600,2.2468000 | 437610 | 4648736 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51516 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-0 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 18-19, 24-25.</p> | XVIII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Per l'est se li annexa un cos de planta quadrangular fet de maons, que a les dues plantes pis presenta una sèrie d'obertures en forma d'arc de mig punt, formant galeries d'estil modernista.</p> | 08117-62 | Mas La Codina, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons la tradició popular, fou una pastoreta del mas Codines, de la parròquia de Sant Hipòlit, qui va trobar la Mare de Déu de la Gleva, mentre pasturava bestiar al puig Terrer (on avui dia es troba el santuari). Es donen com a dates probables de la troballa els anys 823 i 993. En honor d'haver estat trobada en el seu terme, el mas Codines es digué des d'època medieval fins entrada l'època moderna 'Codines de Santa Maria'. Amb aquest nom apareix als censos de la parròquia de Sant Hipòlit al segle XVIII.</p> | 42.0080600,2.2392800 | 437007 | 4650951 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51515 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan reforçades amb pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Actualment s'està reformant.</p> | 08117-61 | Mas Les Basses, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons informació oral del propietari, al mas Ventallola de Santa Eulàlia de Riuprimer conserven documents que fan referència a les Basses, l'any 1333. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII. Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de La Gleva.</p> | 41.9974700,2.2388200 | 436958 | 4649776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51515-foto-08117-61-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51514 | Pont de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, p. 18. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Pont de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>És un pont de sis arcades, quatre amb trams de volta més amples (centrals), i dues de tram més curt (als extrems). Les arcades estan sostingudes per pilars recoberts per una filada de carreus de pedra regular i polida. Els pilars, al seu torn, estan recolzats sobre unes bases de formigó que s'assenten a la roca del fons del riu. La calçada és asfaltada i de dos carrils i delimitada per una barana de formigó.</p> | 08117-60 | Carretera BV- 4608, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El Santuari de la Gleva està situat davant del riu Ter, prop d'una important cruïlla de carreteres que porten a Vic, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló. El Ter es travessava amb barca fins que el 1894 succeí un greu accident en que van morir el barquer i sis persones. Llavors es construí un pont que comunicava per carretera La Gleva i Sant Hipòlit amb Manlleu. Aquest primer pont es destruí el 1939 i es va substituir per una passarel·la provisional que es va endur un aiguat l'any 1940. L'any següent es construí el pont actual.</p> | 42.0026100,2.2433400 | 437338 | 4650343 | 1941 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51514-foto-08117-60-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51513 | Creu de terme de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18, 152. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Creu de terme', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Mesura aproximadament 3,20m d'alçada. Està formada per una base amb diferents motllures, un fust cilíndric llis que acaba en una motllura de bocell, sense capitell, sobre la qual es recolza la creu. A l'anvers de la creu (mirant al camí), al centre, hi ha un alt relleu de la Mare de Déu amb el nen, i unes sanefes de motius florals als braços. Al revers (de cara al santuari), al centre, hi ha un alt relleu de Crist clavat a la creu, i uns medallons decorats amb motius vegetals als braços. En una de les motllures de la base hi ha gravada una inscripció: 'família Casacuberta MCMXLV- Christus vincit'.</p> | 08117-59 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Aquesta creu de terme està situada al peu del santuari, molt a prop d'on passava el camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà. La data de construcció és incerta, però estaria relacionada amb la troballa de la Verge en època medieval. Segurament malmesa durant la Guerra Civil, fou refeta l'any 1945.</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 1945 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 116|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51511 | Rectoria del santuari de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-santuari-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 99-100. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Rectoria del Santuari de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Edifici annex al santuari. Té dos pisos i està fet de murs de pedra arrebossada. De la façana principal destaca el portal adovellat i un balcó, que gairebé se li sobreposa, amb brancals de carreus de pedra motllurats. La majoria d'obertures són finestres quadrades, amb els brancals de carreus de pedra ben tallada i uniformes. Les façanes acaben amb una barbacana sostinguda per colls de fusta. La porta adovellada comunica amb una sala que distribueix les dues parts interiors de l'edifici: la rectoria i el seminari. La porta de la rectoria té una llinda on hi ha gravada una data (1820), segurament corresponent a una reforma. Destaquen també una font que consta d'un gran mosaic de rajola vidriada policroma i de tres piques sobre les que hi ha una representació de la Mare de Déu (segles XIX-XX), i un pou de secció circular de parets bombades. L'estructura de ferro forjat que aguanta la politja sosté un marc de ferro que conté un relleu de pedra de la Mare de Déu amb el bou i la pastoreta. Volem destacar l'habitació de la rectoria on s'hi va estar Mossèn Cinto entre el 26 de maig de 1893 i el 10 de maig de 1895. Aquesta habitació constitueix un espai museitzat de clar valor rememoratiu i està obert al públic.</p> | 08117-57 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Aquest edifici fou unit a l'església i remodelat entre els anys 1815-1820. Conserva encara un sector del segle XVII, que consta d'un gran portal adovellat en arc de mig punt que comunica amb la gran entrada coberta amb volta que formava l'antiga hostatgeria del santuari.</p> | 42.0033800,2.2412300 | 437164 | 4650430 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51510 | Imatge de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 44-48. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Imatge de la Mare de Déu de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Imatge situada al cambril del santuari, sobre l'altar principal, i en un tron construït l'any 1952. L'escultura de la Mare de Déu, amb el nen a la falda, segueix els cànons de la imatgeria romànica, excepte en la corona que envolta el seu cap, de factura més aviat barroca. El tron en el que està ubicada la imatge és de fusta policromada i segueix les pautes escultòriques del barroc salomònic. Es tracta d'una gran base, de parets bombades i línies corbes, decorada amb angelets i infinitat de motllures, que sosté quatre columnes salomòniques, les quals aguanten uns arcs de mig punt amb l'intradós decorat. Aquests arcs, a la vegada, sostenen una gran corona, envoltada d'angelets. Es troba sobre l'altar major.</p> | 08117-56 | Santuari de La Gleva, Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>La imatge és una reproducció de l'antiga imatge que datava aproximadament del segle XIII (1280), destruïda el 1936. L'autor d'aquesta reproducció és l'escultor barceloní Josep Maria Camps i Arnau, qui estudià a l'escola de la Llotja amb Agapit Vallmitjana com a mestre, i treballà a l'estudi de Pere Carbonell i Huguet.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 1939 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) | 116|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51509 | Santuari de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Santuari de la Mare de Déu de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII | <p>L'església segueix el model d'espai de planta oval, amb cúpula i capelles radials. Els murs són de pedra arrebossada i pintada. Destaca el portal format per un arc escarser amb dues columnes corínties sobre un alt sòcol que sostenen un arquitrau molt treballat. Al centre trobem un timpà de perfil curvilini amb la representació en alt relleu de la llegenda de la trobada de la Mare de Déu, presidida per una escultura exempta d'aquesta, situada en una fornícula al centre del timpà. Tota aquesta estructura està decorada amb alts relleus esculpits en pedra que representen motius vegetals. L'autor és en Carles Moretó. El campanar és de base quadrada i de dos cossos poligonals que s'alcen sobre un cos intermedi. Tres motllures, marcant el forjat, defineixen els diferents pisos. Les obertures són petites finestres quadrades, que destaquen les quatre finestres d'arc de mig punt del cos superior, on hi ha les campanes. El campanar acaba amb una cornisa motllurada i està cobert a cinc aigües.</p> | 08117-55 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El santuari és esmentat ja l'any 1286 quan Arnau de Cabrera, senyor del castell de Voltregà, deixà a Santa Maria de la Gleva cinc sous en el seu testament. Entre el 1320 i el 1327 s'edificà una nova capella que perdurà fins al segle XVIII. El santuari esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó. Durant els segles XV i XVII es van fer moltes reformes a l'església, tant al presbiteri com a les naus, afegint-hi noves capelles. Però el 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. El nou santuari, d'estil barroc, s'encarregà al mestre d'obres Josep Moretó. Acabada l'obra principal i consagrat el santuari el 2 de setembre de 1766, es procedí a la decoració interior i a la construcció dels altars, tots ells obres barroques i neoclàssiques desaparegudes durant el 1936. El santuari contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït també l'any 1936 i refet el 1943. La imatge romànica dels segle XIII també fou destruïda llavors i refeta el 1940. El santuari va pertànyer a la parròquia de Sant Hipòlit fins l'any 1868, moment en que va adquirir la seva autonomia. El santuari és una obra emblemàtica de la família Moretó degut a les seves característiques formals i a la participació de gairebé una generació de la família en el projecte. El relleu historiat del portal representa la troballa de la Mare de Déu segons una llegenda que explica que una pastoreta va trobar la Mare de Déu al Puig on avui dia hi ha el santuari, dintre d'una cova formada per dues columnes que sostenien una gleva.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 1760-66 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-3.jpg | Legal | Modernisme|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Josep Moretó i Sellés, Carles i Francesc Morató i Brugaroles | 105|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51508 | Nucli de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18-19. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XVIII | <p>El nucli de població format entorn el santuari forma part del terme municipal de Masies de Voltregà, i es troba a la part sud del mateix. A l'est limita amb el terme municipal de Manlleu i amb Santa Cecília de Voltregà a l'oest. Les cases que el formen són edificis, en general, de tres pisos, de murs de pedra. A la planta baixa s'hi sol obrir un portal recte, amb brancals de pedra aristada amb una llinda de pedra d'un sol carreu en la qual hi ha gravada la data de construcció de la casa (la més antiga és de 1735). Les finestres presenten les mateixes característiques que la porta, amb brancals de pedra aristada i llinda de pedra. La façana sol acabar amb una barbacana sostinguda per un embigat de fusta.</p> | 08117-54 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Les primeres notícies que tenim del santuari de la Gleva daten del 1280. Cap als anys 1320-27 el santuari fou reedificat i al 1763-67 fou refet per l'arquitecte Josep Morató en estil barroc. Es tenen notícies de que al 1670 existien cases a redós del monestir i al segle XVIII es construí el nucli actual. Destaca el carrer del Marquès de Palmerola (antic camí ral), on es conserven la major part de cases del segle XVIII. Aquest carrer, abans conegut com a 'carrer de dalt', comença al peu del Santuari i s'enfila fins un petit turó, el Puig de les Tres Creus. Al llarg del carrer, i durant el segle XVIII i principis del XIX, s'hi van construir una sèrie de cases, la majoria habitatges unifamiliars o petits comerços, d'estructura molt homogènia i totalment vinculats al santuari i al camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà (actual C-17).</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51507 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'El Pou'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. El portal està orientat a migdia i té una llinda de roure sostinguda per un arc deprimit convex de pedra. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El cos més enlairat té unes galeries sostingudes per pilars. Les obertures estan reforçades amb pedra aristada i maons. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-53 | Mas El Pou, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Antiga masia que es troba registrada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. El mas fou reformat al segle XVII com mostren les dates inscrites a algunes finestres (1613 i 1672).</p> | 42.0141800,2.2178200 | 435236 | 4651647 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51507-foto-08117-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51507-foto-08117-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51506 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | Reformada fa uns anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan reforçades amb pedra aristada i maons. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-52 | Mas El Corral, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat del Pou. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII, amb reformes posteriors.</p> | 42.0069600,2.2288700 | 436144 | 4650837 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51506-foto-08117-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51506-foto-08117-52-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51505 | La Roca d'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-doriol | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada . L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-51 | Mas La Roca d'Oriol, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0061900,2.2229100 | 435649 | 4650756 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51504 | Baulenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baulenes | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i cal ressaltar la porta d'accés amb arc de mig punt. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-50 | Mas Baulenes, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0216100,2.2006400 | 433821 | 4652485 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51503 | Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-xic | <p>ARUMÍ, Dolors; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; VIGUÉ, Jordi (1986). 'Sant Martí Xic', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp. 418-420. CATALÀ, Pere (1982) 'Sant Martí Xic', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XI | Restaurada l'any 1987. | <p>L'edifici és de nau única, de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. És coberta amb una volta de canó, reforçada per un únic arc toral. Les cobertes eren inexistents; la de la nau ha estat resolta amb teules àrabs, mentre que la de l'absis ho és amb lloses de pedra, molt ben tallades i rejuntades. Per sota aquesta coberta hi ha una filada de pedres rectangulars, molt regulars, col·locades en la restauració a manera de cornisa. El mur de tancament de la nau pel cantó de llevant s'aixeca per damunt del nivell de la teulada. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb carreus de pedra calcària, simplement escairats i de mides molt irregulars, dipositats en filades també irregulars, agafats amb morter de calç. La porta d'entrada al temple s'obre al mur de migjorn i consta d'un arc de mig punt i una altra d'igual al cantó de ponent, la qual, juntament amb la que hi ha al fons de l'absis, completa la il·luminació de l'església.</p> | 08117-49 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjan segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. La manca de culte fou la causa de la decadència de l'edifici. L'any 1984 fou restaurada gràcies a l'esforç del col·lectiu Amics de Sant Martí Xic, la parròquia, l'Ajuntament de Masies de Voltregà i el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat.</p> | 42.0107300,2.2061600 | 434267 | 4651272 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51503-foto-08117-49-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de necròpolis medieval associada a l'ermita (veure fitxa 73). | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51502 | Castell de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrega | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Castell de Voltregà', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.415-418. CATALÀ, Pere (1982) 'Castell de Voltregà', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X | El conjunt necessitaria una excavació arqueològica per a establir la forma i l'ús de les seves estructures. | <p>El seu estat de ruïna total fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes dibuixades per Josep M. Pericas al començament de segle XX. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte, emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreuons simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls. Només al recinte superior l'aparell assoleix una certa regularitat. No creiem pas que aquesta estança tingués gaire alçada.</p> | 08117-48 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Se'n tenen notícies des del segle X: 'castro voltregane' el 902; 'castro voltregano', el 916. És, per tant, un dels castells primerencs del comtat d'Osona. A partir d'aquestes dates l'aparició del terme del castell de Voltregà sovinteja en la documentació. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona, i com a tals, el comte Ramon Borrell donà aquest castell a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona, formant part d'un lot de castells que eren la dotació nupcial. Aquesta dama, el 1023, empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I aquest castell, entre altres, com a garantia de la pau que li havia jurat. El domini feudal del castell aviat es complicà amb diverses infeudacions. El 1055 l'escala feudal era la següent: els comtes de Barcelona, el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, Amat Elderic d'Orís, senescal dels comtes, Sal·la de Voltregà i Arnau Argemir. En la castlania apareix al segle XII el llinatge Sant Hipòlit. El 1171 figura la senyoria dels Montcada, i més tard els Queralt, com a continuadors dels Montcada i dels Amat, a reserva dels drets episcopals de Vic. El 1358 el vescomte de Cabrera, ja comte d'Osona, declarava tenir el castell de Voltregà amb tota la jurisdicció. Però els Cabrera no dominaren gaire el castell, ja que el 1370 el vengueren, junt amb la quadra de Conanglell i la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig. A partir d'aquest moment, el castell de Voltregà no patí cap més alteració en el domini superior, ja que fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals els bisbes de Vic foren els senyors del castell de Voltregà. La documentació no proporciona cap altra referència sobre l'edifici del castell que la seva utilització com a tal a la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, durant una part de la qual serví a les forces de la Generalitat, però al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.</p> | 42.0101700,2.2064500 | 434290 | 4651210 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Es troben abundants fragments de ceràmica ibèrica, superficialment, a la vessant sud del turó sobre el qual s'assenta el castell. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||
| 51501 | Indústries Rivas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industries-rivas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.48.</p> | XIX | <p>El conjunt està format per una nau principal, un cos de magatzems i per les vivendes dels obreres. Tots aquests edificis estan coberts a doble vessant amb teula aràbiga i els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç. Les obertures estan reforçades amb llindes i brancals de maó. La nau presenta finestres obertes regularment als dos i tres pisos d'alçada. Es conserva una xemeneia feta d'obra ceràmica.</p> | 08117-47 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries amb colònia d'obrers que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. Segons els censos industrials de l'Ajuntament de Masies, l'any 1872 trobem la indústria de Filats Moreta, que després fou Riva i García, i més tard Indústries Riva.</p> | 42.0102700,2.2488600 | 437802 | 4651189 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51500 | El Despujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-despujol | <p>Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics (1990). Les Masies de Voltregà. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 394-395. TORRENTS, C. (1982): 'El Despujol'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Casa residencial de planta quadrada amb façana cap a llevant, amb portal de llinda rectangular. Els murs són de palet de riu lligats amb argamassa. Planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. A la part de migdia de la casa s'hi adossa una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos i un gran escut d'armes a nivell del segon pis. La torre és coberta a quatre vessants. Al centre de l'edificació, a nivell del primer pis s'hi obren dos balcons d'arc de mig punt amb un escut de la família al centre. A la façana oest destaquen quatre finestrals de mig punt, un altre escut d'armes i unes finestres geminades amb una columneta. L'escut presenta: un pujol, la flor de lis i un casc. Pel nord s'hi adossa un cos més baix, cobert a tres vessants, amb una eixida a tramuntana que devia ubicar una antiga cisterna. El portal d'aquest cos és d'arc rebaixat amb llinda adovellada. Les obertures de tots els cossos estan allindades amb pedra aristada, així com les cantonades.</p> | 08117-46 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que conserva el mateix llinatge d'ençà del 1180. Els seus habitants han estat ciutadans honrats i ennoblits al llarg dels segles. Títols acumulats: Marquès de Palmerola, Marquès de Callús, comte de Fonollar, baró de Montclar, comte de Villalba. El propietari, Ignasi Despujol, ha recuperat i microfilmat documents que s'havien extraviat durant la guerra civil; conserva per tant gran quantitat de documents. Reedificat i ampliat del segle XVII al XIX.</p> | 42.0089900,2.2471100 | 437656 | 4651049 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||
| 51499 | Filatures Gallifa (General Marquet o Fàbrica Casacuberta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatures-gallifa-general-marquet-o-fabrica-casacuberta | <p>ERRA, Alba (1990): 'Fàbrica Casacuberta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | mig enrunat | <p>La nau original està coberta a doble vessant de teula aràbiga i amb finestres obertes regularment als dos pisos d'alçada. Els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç, amb pedres tallades a les cantonades i ornaments de totxo.</p> | 08117-45 | Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. El fet de que estigui allunyada dels nuclis habitats de la zona fa pensar que devien existir habitatges per als obrers que hi treballaven, seguint el model de colònia industrial de l'època. Avui només es conserva la nau descrita.</p> | 42.0203400,2.2508700 | 437978 | 4652306 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51498 | El Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soley | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i tenen llinda de fusta. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-44 | Mas El Soley, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Gallifa. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII.</p> | 42.0207300,2.2463600 | 437605 | 4652353 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51498-foto-08117-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51498-foto-08117-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51497 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-2 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. Presenta cantoneres també de maó. La porta s'obre a la façana sud allindada amb pedra aristada. A la llinda s'aprecia la data '1802', corresponent a l'última reforma. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca un paviment emmacat que es conserva a la planta baixa.</p> | 08117-43 | Mas El Colomer, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1960, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Gallifa. A la llinda del portal d'entrada hi ha inscrita la data '1802', segurament corresponent a l'última reforma.</p> | 42.0200900,2.2494100 | 437857 | 4652279 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51496 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Gallifa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca la façana sud on trobem a la planta baixa un porxo d'arcs rebaixats fet d'obra, culminat a la planta pis per una galeria amb vitralls modernistes.</p> | 08117-42 | Mas Gallifa, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. Habitava el mas en aquella època Pere Gallifa. Es conserva, no obstant, documentació que en fa referència des del segle XII. El mas Gallifa comprenia un gran nombre de masies, la majoria de les quals foren venudes als masovers durant les darreres dècades. Destaquen: el Mas el Puig i el Mas Colomer.</p> | 42.0255200,2.2466000 | 437630 | 4652884 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||
| 51495 | Casanova Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-quintanes | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX-XX | En procés de rehabilitació. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Les obertures estan allindades amb maó i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-41 | Mas Casanova Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1960, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Quintanes. Durant les obres de rehabilitació s'han trobat teules amb la signatura de l'obrador; la més antiga data del 1895.</p> | 42.0284400,2.2094400 | 434557 | 4653236 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51495-foto-08117-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51494 | Capella de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-quintanes | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Quintanes', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII | <p>Capella de nau única amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i estan parcialment arrebossats i pintats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul a sobre. Culmina la façana un campaneret d'espadanya. L'interior és cobert amb volta i està decorat amb pintures; a les parets de la nau s'hi distribueixen els passos d'un viacrucis de ceràmica.</p> | 08117-40 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Lligada a la història del Mas de Quintanes, fou construïda al segle XVIII (1776), en el moment en que s'amplià el mas.</p> | 42.0348500,2.2065400 | 434323 | 4653950 | 1776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51493 | Escola Agrària Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-agraria-quintanes | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Quintanes', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XX | Rehabilitada fa poc. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal amb llinda recta de pedra aristada s'obre a la façana oest, i al damunt hi ha un medalló de pedra, on en altrelleu hi figuren els sants màrtirs Llucià i Marcià. A aquesta façana se li adossa un segon cos amb les mateixes característiques constructives que el primer. Destaca per mostrar una porxada de doble pis. Per les dates inscrites a les llindes de les finestres sembla que aquest cos es construí al segle XVIII. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-39 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc és esmentat ja el 1116. Va ser ampliat al segle XVIII com indiquen les llindes de portes i finestres. El mas apareix vinculat a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià. Ha estat adquirida recentment per la Caixa de Manlleu que l'ha convertit en una escola agrària. L'any 1940 el pintor Joan Miró va passar l'estiu al mas, propietat d'una germana seva.</p> | 42.0346500,2.2064700 | 434317 | 4653928 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51493-foto-08117-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | El mas conserva documentació històrica. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51492 | Domus de Todonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-todonya | <p>CRUELLS, W. (1984): 'Domus de Todonyà'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita. SERRA, Assumpta (2002). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2002. Inèdita.</p> | X-XV | <p>Es tracta d'un jaciment a l'aire lliure, en concret un lloc d'habitació o casa amb estructures conservades. Vil·la de poblament del segles X reconvertit en mas durant el segle XI. Es tracta d'un edifici de dos pisos amb una planta baixa construïda entre els segles XI i XII i un segon pis aixecat al segle XIII. En la primera etapa sembla que el recinte estava destinat a la defensa. El segon pis és de caire residencial i la construcció és de tipus senyorial. Durant les dues primeres campanyes d'excavació arqueològica dirigides per Assumpta Serra (2001 i 2002) es van documentar diverses etapes: en un primer moment el recinte era format únicament per una sola planta i tenia una funció defensiva. Posteriorment es coneix l'existència d'un segon pis a partir de la documentació d'una escala. La defensa s'aconseguia gràcies a la torre i les espitlleres que rodejaven el recinte en la part exterior oest, sud i est. Les restes documentades són els murs, la torre, l'escala, l'espitllera i les portes. S'ha documentat en els murs de la primera planta un aparell constructiu en 'opus spicatum', comú al segle X i inicis del XI. En el pis superior es troba un aparell constructiu diferent, de pedra seca, pedres de grans dimensions tendint a la forma quadrada, sense argamassa. La torre conserva una alçada de 3m, amb un bon estat de conservació de la façana (1,90m). Aquesta construcció és molt diferent dels murs del recinte. Per la tipologia de la torre i els paraments de la part posterior, aquesta es pot considerar dels segles XI-XIII. Al llarg de tot el perímetre dels murs exteriors s'observen les espitlleres. L'escala fou construïda posteriorment al tancat d'espitlleres; la seva orientació és contrària a la torre i està pensada per accedir a la part gran de l'edifici; no tant de caire defensiu, sinó d'habitatge. La forma constructiva de l'escala és pròpia d'escales anteriors al segle XII, quan es comença a treballar amb espais buits aconseguits a partir d'arcs. S'han localitzat dues portes: la d'entrada a la paret est i la de la torre. Destaca l'abundant i variat material arqueològic recollit fins ara (segles XI-XV): gran varietat de ceràmica (bescuit, marró, taronja o vidrada). Molt interessant la ceràmica musulmana del segle XI. Quantitat important de ferros i poc vidre.</p> | 08117-38 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc apareix a la documentació com a vila de Todonyà ('villa Todenani') ja l'any 1094. Les referències documentals es mantenen fins l'any 1655. Segons aquestes, abans de l'any 1415 les terres de la domus foren conreades pels pagesos del Mas Ferrer. En aquest any consta com algunes terres d'aquest mas han estat arrendades pels propietaris del mas Serratosa. Aquest mas, que en principi apareix citat al segle XIV, consta com a part de la domus de Todonyà, però aviat la situació es comença a invertir donat que la domus fou abandonada quan els seus propietaris passaren a viure al poble.</p> | 42.0248600,2.2213000 | 435535 | 4652830 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 51491 | Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masferrer | <p>SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita, pp. 11-12.</p> | XVIII | Reconstruïda fa uns anys. | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana oest té adossat un petit cos en forma de torre on es conserva una finestra amb llinda de pedra amb data constructiva (1734). A la façana sud se li ha adossat recentment una porxada d'arcs rebaixats de dos pisos. A l'interior de la planta baixa es conserva la volta escarsera.</p> | 08117-37 | Masia Masferrer, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els seus orígens es remunten, com la majoria de masos d'aquesta àrea, a època medieval. Segons la documentació existent, abans de l'any 1415 les terres de la domus de Todonyà foren conreades pels pagesos del Mas Ferrer. En aquest any consta com algunes terres d'aquest mas han estat arrendades pels propietaris del mas Serratosa. El mas va ser reformat i ampliat al segle XVIII, segons les dates inscrites a algunes llindes de finestres.</p> | 42.0256500,2.2196400 | 435398 | 4652919 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51491-foto-08117-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51490 | Capella de Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>S'adossa pel nord a la Masia Serratosa. Es tracta d'una petita capella de nau única sense absis i amb murs de pedra arrebossats. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana est a través d'un atri amb arcs de mig punt. Culmina la façana un campanar petit d'espadanya, de pedra arrebossada, d'una sola nau sense absis amb sagristia a tramuntana, entrada a llevant i atri a migdia amb arcs de mig punt. La coberta està culminada al seu vèrtex sud per un campaneret d'espadanya.</p> | 08117-36 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons les llindes conservades la primera construcció data del 1877. Posteriorment fou devastada i reconstruïda el 1929. Dedicada a la Mare de Déu del Roser.</p> | 42.0210800,2.2176200 | 435226 | 4652413 | 1877 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51489 | Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita, pp. 11-12.</p> | XVI-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta en 'L' amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra aristada. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaquen la galeria coberta al sud, de dos pisos i formada per arcs rebaixats, i la pallissa annexada per l'oest, tot ell de tàpia i amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada.</p> | 08117-35 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat en els fogatges de 1553. Consta Andreu Serratosa, habitant del mas que porta el mateix nom. El mas Serratosa apareix citat a documents del segle XIV, on consta com a part de la domus de Todonyà.</p> | 42.0209700,2.2174200 | 435210 | 4652401 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 51488 | Puig-Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-gros | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i presenta cantoneres també de maó. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Té dos coberts annexats a les façanes sud i nord, més moderns (s. XIX-XX).</p> | 08117-34 | Mas Puig Gros, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Quintanes.</p> | 42.0245900,2.2245500 | 435804 | 4652797 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51488-foto-08117-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51488-foto-08117-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51487 | El Serradal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serradal | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Algunes obertures estan encintades amb maó i d'altres, inclosa la porta, estan allindades amb pedra aristada. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis. Té un cobert annexat a la façana sud i una galeria amb porxo per l'oest, tot plegat més modern (s. XIX-XX).</p> | 08117-33 | Mas El Serradal, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Sant Miquel.</p> | 42.0412700,2.2057800 | 434267 | 4654664 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 51486 | La Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga-0 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | Rehabilitada. | <p>Masia de planta rectangular que ha estat reformada totalment i ampliada amb un porxo per l'est. L'edifici principal i originari té una coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç), tot plegat ha estat arrebossat i pintat. Les obertures estan encintades amb maó i la porta és d'arc rebaixat. Aquesta porta ha conservat l'agafador de ferro en forma d'anella de la porta original amb una inscripció de difícil lectura, tot i que s'aprecia la data '1781'. El cos principal té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-32 | Mas La Baga, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Sant Miquel. La casa ha de ser anterior, ja que a l'agafador de ferro de la porta hi ha inscrita la data de 1781.</p> | 42.0313400,2.2223300 | 435627 | 4653548 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51486-foto-08117-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51486-foto-08117-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51486-foto-08117-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc