Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51459 | Església nova de Sant Esteve de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-esteve-de-vinyoles | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 41-47. TORRENTS, C. (1982) 'Església de Sant Esteve de Vinyoles', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Edifici d'una sola nau amb la façana principal amb porxo orientada vers el sud. La seva estructura general és de pla concèntric i arcs parabòlics. La nau es divideix en tres trams que estan coberts per una estructura reticular sobre la qual es recolzen les voltes i la coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els dos primers trams són iguals i el tercer forma el cimbori que serveix de campanar. En el segon tram s'obren la cantoria i la sagristia. La il·luminació de l'església es resol per mitjà de les finestres de la nau i la clau del cimbori, la qual és de vidre. En el tercer tram de la nau s'obren dues petites capelles laterals. La decoració interior consisteix en pintures murals de l'artista de Torelló, Rifà. L'aparell constructiu està compost per materials del país com són còdols de riu lligats amb ciment. Les cantoneres són de carreus ben treballats procedents de Folgueroles, els arcs estan fets de maons i rajoles i les voltes de calç i ciment.</p> | 08117-5 | Passatge Marià Biadiu, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El promotor de l'obra va ser el capellà, i més tard rector de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, Mossèn Biadiu i Quadrenchs. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte barceloní Jordi Bonet i Amengol, qui va actualitzar les teories d'Antoni Gaudí en les seves obres. L'església nova de Sant Esteve fou construïda a partir de l'any 1952, i inaugurada el 19 de juny de 1955. El temple fou construït per donar cabuda a l'augment de població experimentat per la parròquia durant l'època i la impossibilitat urbanística d'ampliar la vella església romànica.</p> | 42.0407100,2.2306200 | 436322 | 4654583 | 1955 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51459-foto-08117-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51459-foto-08117-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51459-foto-08117-5-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Jordi Bonet i Armengol | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51460 | Nucli de Vinyoles d'Orís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vinyoles-doris | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 14-18. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de Vinyoles d'Orís', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X-XXI | <p>Està format per tres nuclis, avui dia completament units urbanísticament. El nucli primitiu està situat sobre un petit puig, on es troba la vella església romànica de Sant Esteve; el segon (s. XVIII), està format pel carrer Major que començava a l'antic Hostal de Ca l'Eudalda, ascendint cap el primer nucli, a tot el llarg del camí ral de Vic a Ripoll, més tard carretera de Barcelona a Puigcerdà, desviada després del 1940 pel traçat actual. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern (1950) per als treballadors de La Farga Lacambra, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major. El punt d'unió definitiu dels tres nuclis originaris va ser la construcció de l'església nova de Sant Esteve (1952-55).</p> | 08117-6 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, formant part originàriament del terme del castell d'Orís. Però, almenys des del segle XIII, formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1796, en separar-se la batllia de Sant Hipòlit en el terme i la vila, Vinyoles era l'única entitat de població existent en el terme i encapçala el nom del primer ajuntament que es va dir: 'Ayuntamiento de Viñolas y las masías de San Hipólito de Voltregá'. L'any 1840, amb la divisió que va establir els municipis i les províncies, per aquest encapçalament per donar preeminència a les masies del terme.</p> | 42.0397400,2.2309900 | 436352 | 4654475 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51460-foto-08117-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51461 | Ordeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ordeig | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.12-13. TORRENTS, C. (1982) 'Mas Ordeig', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular amb murs de mamposteria composta de còdol de riu lligat amb ciment i parets de càrrega de maó massís. Els forjats estan compostos per biguetes de fusta i la coberta és a dues vessants de teula aràbiga. S'hi accedeix mitjançant una galeria coberta i presenta una torre d'uns 15m d'alçada que domina tota la propietat adossant-se a la façana oest. Consta de planta semisoterrani, baixa, pis i segona amb dos conjunts annexes ocupats per granges i l'habitatge del masover.</p> | 08117-7 | Mas ordeig, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc de 'villa ordege' existia el 976 i el 1104 fou consagrada l'església de Sant Miquel d'Ordeig. En un fogatge de l'any 1553 quatre famílies apareixen englobades dins de la parròquia de Sant Miquel: Pere Cornellas (batlle), Miquel Sala (àlies Colell), Gabriel Santaneres (mas Soler) i Jaume Quintanes (paraire, rectoria). El 1686 tenia sis masies.</p> | 42.0372900,2.2366500 | 436818 | 4654198 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51461-foto-08117-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Reformada i ampliada per l'arquitecte Josep Maria Pericas (1881-1965) | 98|99|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51464 | Can Virgili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-virgili | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Presenta un cos afegit a la façana oest, antigament destinat a granja.</p> | 08117-10 | Can Virrgili, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Fou reformat i ampliat a finals del segle XVIII, com consta a la llinda d'una de les finestres (1797).</p> | 42.0365400,2.2326500 | 436486 | 4654118 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51464-foto-08117-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51464-foto-08117-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51467 | Ca la Dalda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-dalda | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures presenten totes brancals i llindes de maó arrebossat i pintat. La teulada està formada per un terrat balustrat. El portal s'obre a la façana sud en forma d'arc rebaixat. Destaquen, a la mateixa façana, l'ornamentació d'estil neoclàssic formada per sis columnes en baix relleu que van del primer pis al terrat. Presenten, imitant l'ordre jònic, la base motllurada, un fust estriat i capitell decorat amb volutes. Té tres plantes: baixa, i dues plantes pis.</p> | 08117-13 | Cantonada carrer de Sant Esteve s/n amb camí de Sant Miquel, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Vinyoles. Era un antic hostal, al peu del camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà.</p> | 42.0368100,2.2322100 | 436450 | 4654148 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51467-foto-08117-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51467-foto-08117-13-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51468 | Can Buixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixo | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-14 | Can Buixó, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Vinyoles.</p> | 42.0441000,2.2328600 | 436511 | 4654957 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51468-foto-08117-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51468-foto-08117-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51472 | Capella de la Colònia Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-colonia-lacambra | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.47-48. TORRENTS, C. (1982) 'Capella de Lacambra', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX | <p>Església de nau única amb la façana orientada al nord-oest i un absis de planta semicircular peraltada. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La façana presenta dos òculs sobreposats i de diferent mida. El portal és rectangular amb dues pilastres d'estil corinti i té una llinda de marbre amb la inscripció: 'Capilla San Francisco de Paula, año 1863'; al damunt hi ha un frontó triangular llis, també de marbre. La nau és il·luminada interiorment per unes finestres rectangulars situades damunt la cornisa. L'absis està decorat amb nervis de pedra i el sostre i les parets estan decorades amb pintures que imiten el marbre. Damunt l'absis s'erigeix un campanar de torre octogonal.</p> | 08117-18 | La Farga, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1808 té lloc la creació de la Farga Lacambra, fundició de la família del mateix nom (foren ennoblits amb el títol de comtes per Alfons XIII, l'any 1927), en unes naus de la ja existent empresa de filats dels germans Saladrigues a la finca Ordeig, aprofitant la força hidràulica del seu canal. La fundició d'aram, va anar ocupant totes les instal·lacions, ampliant-les en el decurs del temps fins a constituir una de les principals indústries metal·lúrgiques del país. A mesura que anava creixent l'empresa, s'anava edificant la colònia d'habitatges al seu voltant, acabant l'any 1863 amb la construcció de l'església dedicada a sant Francesc de Paula, constituïda en sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern l'any 1950 per als treballadors de la fundició al nucli de Vinyoles, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major.</p> | 42.0368900,2.2394000 | 437045 | 4654152 | 1863 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51472-foto-08117-18-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51473 | Residència dels comtes de Lacambra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-dels-comtes-de-lacambra | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.47-48. http://www.la-farga-lacambra.com/2005/es/</p> | XX | <p>Antiga residència dels propietaris de la Colònia Lacambra. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan ressaltades amb una llinda d'estuc blanc. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Al centre de la teulada existeix un cimbori de planta octogonal. Destaca la reixa de la porta d'entrada a la finca, d'estil modernista, que és de ferro forjat i conté les inicials de la família 'F L'.</p> | 08117-19 | La Farga, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1808 té lloc la creació de la Farga Lacambra, fundació de la família del mateix nom (foren ennoblits amb el títol de comtes per Alfons XIII, l'any 1927), en unes naus de la ja existent empresa de filats dels germans Saladrigues a la finca Ordeig, aprofitant la força hidràulica del seu canal. La fundició d'aram, va anar ocupant totes les instal·lacions, ampliant-les en el decurs del temps fins a constituir una de les principals indústries metal·lúrgiques del país. A mesura que anava creixent l'empresa, s'anava edificant la colònia d'habitatges al seu voltant, acabada l'any 1863 amb la construcció de l'església dedicada a sant Francesc de Paula, constituïda en sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles. Finalment s'hi va construir un barri fabril modern l'any 1950 per als treballadors de la fundició al nucli de Vinyoles, que s'estengué entre l'antic poblet i el carrer Major.</p> | 42.0371300,2.2378900 | 436920 | 4654180 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51473-foto-08117-19-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | L'any 2008 es commemora el bicentenari de l'empresa i per això la pròpia empresa està projectant el Museu del Coure, el qual quedarà ubicat en aquest edifici, i un llibre que recull la història de l'empresa des dels seus orígens. | 105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51474 | Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanovas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. La porta principal s'obre en forma d'arc de mig punt a la façana sud. Al primer pis trobem una galeria formada per arcs d'un quart de punt. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana est se li adossa una petita capella de nau única i amb les mateixes característiques constructives, que queda integrada arquitectònicament a la casa pairal. La coberta també és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul. Culmina la façana un campaneret d'espadanya.</p> | 08117-20 | Mas Casanovas, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Esteve de Vinyoles, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0279100,2.2375100 | 436880 | 4653156 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51474-foto-08117-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51474-foto-08117-20-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51476 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i pintada, i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb coberts i granja annexats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada.</p> | 08117-22 | Mas El Dalmau, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Va ser reformat al segle XVIII, segons les dates constructives a la llinda de les finestres (1722, 1799).</p> | 42.0292500,2.2382900 | 436946 | 4653304 | 1722-99 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51476-foto-08117-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51477 | Rispau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rispau | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs eren de tàpia arrebossada i pintada, i estaven assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Com a conseqüència de la rehabilitació han estat substituïts per murs totalment de pedra. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Les finestres estan encintades amb pedra aristada. Té quatre plantes: semisoterrani, baixa, pis i golfes. Amb coberts i granja annexats.</p> | 08117-23 | Mas Rispau, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>La referència més antiga que es té és que des de 1495 era, per una deixa, del santuari de la Gleva. A finals del segle XVII fou reformat, segons les dates constructives a les llindes de finestres i portes (1691, 1698).</p> | 42.0222000,2.2344600 | 436622 | 4652525 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51477-foto-08117-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Conserva a la façana est, sobre la porta d'entrada, un relleu de pedra, d'època moderna, que representa la Mare de Déu de la Gleva amb la pastoreta i el bou. S'aprecien restes de pintura policromada. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51480 | Can Patafi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patafi | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb granja (s. XIX-XX), annexada per l'oest, d'obra i amb obertures en forma d'arcs rebaixats.</p> | 08117-26 | Can Patafi, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Can Bondia. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII, amb reformes posteriors.</p> | 42.0278300,2.2386700 | 436976 | 4653147 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51480-foto-08117-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51485 | Cornelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cornelles | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Cornelles', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta rectangular, de dos cossos i un tercer cos afegit recentment pel sud. Els dos cossos principals tenen una coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenta cantoneres i obertures de pedra aristada. La porta és d'obertura rectangular amb llinda de pedra aristada amb la data '1703' inscrita. El cos central té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-31 | Mas Cornelles, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que segons el fogatge de 1553 formava part de la quadra de Sant Miquel d'Ordeig. En Joan Cornelles, habitant del mas, era el batlle de la quadra. El mas fou reedificat i ampliat a inicis del segle XVIII, tal i com indica la data inscrita a la llinda del portal (1703).</p> | 42.0330400,2.2158000 | 435088 | 4653742 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51485-foto-08117-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51485-foto-08117-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51492 | Domus de Todonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-todonya | <p>CRUELLS, W. (1984): 'Domus de Todonyà'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Revisada pel mateix autor l'any 1990. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita. SERRA, Assumpta (2002). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2002. Inèdita.</p> | X-XV | <p>Es tracta d'un jaciment a l'aire lliure, en concret un lloc d'habitació o casa amb estructures conservades. Vil·la de poblament del segles X reconvertit en mas durant el segle XI. Es tracta d'un edifici de dos pisos amb una planta baixa construïda entre els segles XI i XII i un segon pis aixecat al segle XIII. En la primera etapa sembla que el recinte estava destinat a la defensa. El segon pis és de caire residencial i la construcció és de tipus senyorial. Durant les dues primeres campanyes d'excavació arqueològica dirigides per Assumpta Serra (2001 i 2002) es van documentar diverses etapes: en un primer moment el recinte era format únicament per una sola planta i tenia una funció defensiva. Posteriorment es coneix l'existència d'un segon pis a partir de la documentació d'una escala. La defensa s'aconseguia gràcies a la torre i les espitlleres que rodejaven el recinte en la part exterior oest, sud i est. Les restes documentades són els murs, la torre, l'escala, l'espitllera i les portes. S'ha documentat en els murs de la primera planta un aparell constructiu en 'opus spicatum', comú al segle X i inicis del XI. En el pis superior es troba un aparell constructiu diferent, de pedra seca, pedres de grans dimensions tendint a la forma quadrada, sense argamassa. La torre conserva una alçada de 3m, amb un bon estat de conservació de la façana (1,90m). Aquesta construcció és molt diferent dels murs del recinte. Per la tipologia de la torre i els paraments de la part posterior, aquesta es pot considerar dels segles XI-XIII. Al llarg de tot el perímetre dels murs exteriors s'observen les espitlleres. L'escala fou construïda posteriorment al tancat d'espitlleres; la seva orientació és contrària a la torre i està pensada per accedir a la part gran de l'edifici; no tant de caire defensiu, sinó d'habitatge. La forma constructiva de l'escala és pròpia d'escales anteriors al segle XII, quan es comença a treballar amb espais buits aconseguits a partir d'arcs. S'han localitzat dues portes: la d'entrada a la paret est i la de la torre. Destaca l'abundant i variat material arqueològic recollit fins ara (segles XI-XV): gran varietat de ceràmica (bescuit, marró, taronja o vidrada). Molt interessant la ceràmica musulmana del segle XI. Quantitat important de ferros i poc vidre.</p> | 08117-38 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>El lloc apareix a la documentació com a vila de Todonyà ('villa Todenani') ja l'any 1094. Les referències documentals es mantenen fins l'any 1655. Segons aquestes, abans de l'any 1415 les terres de la domus foren conreades pels pagesos del Mas Ferrer. En aquest any consta com algunes terres d'aquest mas han estat arrendades pels propietaris del mas Serratosa. Aquest mas, que en principi apareix citat al segle XIV, consta com a part de la domus de Todonyà, però aviat la situació es comença a invertir donat que la domus fou abandonada quan els seus propietaris passaren a viure al poble.</p> | 42.0248600,2.2213000 | 435535 | 4652830 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51492-foto-08117-38-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51494 | Capella de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-quintanes | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Quintanes', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII | <p>Capella de nau única amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i estan parcialment arrebossats i pintats. Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada. A aquesta s'obre una porta d'obertura rectangular llindada amb pedra aristada i un òcul a sobre. Culmina la façana un campaneret d'espadanya. L'interior és cobert amb volta i està decorat amb pintures; a les parets de la nau s'hi distribueixen els passos d'un viacrucis de ceràmica.</p> | 08117-40 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Lligada a la història del Mas de Quintanes, fou construïda al segle XVIII (1776), en el moment en que s'amplià el mas.</p> | 42.0348500,2.2065400 | 434323 | 4653950 | 1776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51494-foto-08117-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51497 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-2 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. Presenta cantoneres també de maó. La porta s'obre a la façana sud allindada amb pedra aristada. A la llinda s'aprecia la data '1802', corresponent a l'última reforma. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca un paviment emmacat que es conserva a la planta baixa.</p> | 08117-43 | Mas El Colomer, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1960, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Gallifa. A la llinda del portal d'entrada hi ha inscrita la data '1802', segurament corresponent a l'última reforma.</p> | 42.0200900,2.2494100 | 437857 | 4652279 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51497-foto-08117-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51500 | El Despujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-despujol | <p>Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics (1990). Les Masies de Voltregà. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 394-395. TORRENTS, C. (1982): 'El Despujol'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Casa residencial de planta quadrada amb façana cap a llevant, amb portal de llinda rectangular. Els murs són de palet de riu lligats amb argamassa. Planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. A la part de migdia de la casa s'hi adossa una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos i un gran escut d'armes a nivell del segon pis. La torre és coberta a quatre vessants. Al centre de l'edificació, a nivell del primer pis s'hi obren dos balcons d'arc de mig punt amb un escut de la família al centre. A la façana oest destaquen quatre finestrals de mig punt, un altre escut d'armes i unes finestres geminades amb una columneta. L'escut presenta: un pujol, la flor de lis i un casc. Pel nord s'hi adossa un cos més baix, cobert a tres vessants, amb una eixida a tramuntana que devia ubicar una antiga cisterna. El portal d'aquest cos és d'arc rebaixat amb llinda adovellada. Les obertures de tots els cossos estan allindades amb pedra aristada, així com les cantonades.</p> | 08117-46 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que conserva el mateix llinatge d'ençà del 1180. Els seus habitants han estat ciutadans honrats i ennoblits al llarg dels segles. Títols acumulats: Marquès de Palmerola, Marquès de Callús, comte de Fonollar, baró de Montclar, comte de Villalba. El propietari, Ignasi Despujol, ha recuperat i microfilmat documents que s'havien extraviat durant la guerra civil; conserva per tant gran quantitat de documents. Reedificat i ampliat del segle XVII al XIX.</p> | 42.0089900,2.2471100 | 437656 | 4651049 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51500-foto-08117-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 51501 | Indústries Rivas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industries-rivas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.48.</p> | XIX | <p>El conjunt està format per una nau principal, un cos de magatzems i per les vivendes dels obreres. Tots aquests edificis estan coberts a doble vessant amb teula aràbiga i els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç. Les obertures estan reforçades amb llindes i brancals de maó. La nau presenta finestres obertes regularment als dos i tres pisos d'alçada. Es conserva una xemeneia feta d'obra ceràmica.</p> | 08117-47 | El Poble-Sec. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries amb colònia d'obrers que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. Segons els censos industrials de l'Ajuntament de Masies, l'any 1872 trobem la indústria de Filats Moreta, que després fou Riva i García, i més tard Indústries Riva.</p> | 42.0102700,2.2488600 | 437802 | 4651189 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51501-foto-08117-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51505 | La Roca d'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-doriol | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada . L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-51 | Mas La Roca d'Oriol, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0061900,2.2229100 | 435649 | 4650756 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51505-foto-08117-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51508 | Nucli de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18-19. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XVIII | <p>El nucli de població format entorn el santuari forma part del terme municipal de Masies de Voltregà, i es troba a la part sud del mateix. A l'est limita amb el terme municipal de Manlleu i amb Santa Cecília de Voltregà a l'oest. Les cases que el formen són edificis, en general, de tres pisos, de murs de pedra. A la planta baixa s'hi sol obrir un portal recte, amb brancals de pedra aristada amb una llinda de pedra d'un sol carreu en la qual hi ha gravada la data de construcció de la casa (la més antiga és de 1735). Les finestres presenten les mateixes característiques que la porta, amb brancals de pedra aristada i llinda de pedra. La façana sol acabar amb una barbacana sostinguda per un embigat de fusta.</p> | 08117-54 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Les primeres notícies que tenim del santuari de la Gleva daten del 1280. Cap als anys 1320-27 el santuari fou reedificat i al 1763-67 fou refet per l'arquitecte Josep Morató en estil barroc. Es tenen notícies de que al 1670 existien cases a redós del monestir i al segle XVIII es construí el nucli actual. Destaca el carrer del Marquès de Palmerola (antic camí ral), on es conserven la major part de cases del segle XVIII. Aquest carrer, abans conegut com a 'carrer de dalt', comença al peu del Santuari i s'enfila fins un petit turó, el Puig de les Tres Creus. Al llarg del carrer, i durant el segle XVIII i principis del XIX, s'hi van construir una sèrie de cases, la majoria habitatges unifamiliars o petits comerços, d'estructura molt homogènia i totalment vinculats al santuari i al camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà (actual C-17).</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51508-foto-08117-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51509 | Santuari de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Santuari de la Mare de Déu de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII | <p>L'església segueix el model d'espai de planta oval, amb cúpula i capelles radials. Els murs són de pedra arrebossada i pintada. Destaca el portal format per un arc escarser amb dues columnes corínties sobre un alt sòcol que sostenen un arquitrau molt treballat. Al centre trobem un timpà de perfil curvilini amb la representació en alt relleu de la llegenda de la trobada de la Mare de Déu, presidida per una escultura exempta d'aquesta, situada en una fornícula al centre del timpà. Tota aquesta estructura està decorada amb alts relleus esculpits en pedra que representen motius vegetals. L'autor és en Carles Moretó. El campanar és de base quadrada i de dos cossos poligonals que s'alcen sobre un cos intermedi. Tres motllures, marcant el forjat, defineixen els diferents pisos. Les obertures són petites finestres quadrades, que destaquen les quatre finestres d'arc de mig punt del cos superior, on hi ha les campanes. El campanar acaba amb una cornisa motllurada i està cobert a cinc aigües.</p> | 08117-55 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El santuari és esmentat ja l'any 1286 quan Arnau de Cabrera, senyor del castell de Voltregà, deixà a Santa Maria de la Gleva cinc sous en el seu testament. Entre el 1320 i el 1327 s'edificà una nova capella que perdurà fins al segle XVIII. El santuari esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó. Durant els segles XV i XVII es van fer moltes reformes a l'església, tant al presbiteri com a les naus, afegint-hi noves capelles. Però el 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. El nou santuari, d'estil barroc, s'encarregà al mestre d'obres Josep Moretó. Acabada l'obra principal i consagrat el santuari el 2 de setembre de 1766, es procedí a la decoració interior i a la construcció dels altars, tots ells obres barroques i neoclàssiques desaparegudes durant el 1936. El santuari contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït també l'any 1936 i refet el 1943. La imatge romànica dels segle XIII també fou destruïda llavors i refeta el 1940. El santuari va pertànyer a la parròquia de Sant Hipòlit fins l'any 1868, moment en que va adquirir la seva autonomia. El santuari és una obra emblemàtica de la família Moretó degut a les seves característiques formals i a la participació de gairebé una generació de la família en el projecte. El relleu historiat del portal representa la troballa de la Mare de Déu segons una llegenda que explica que una pastoreta va trobar la Mare de Déu al Puig on avui dia hi ha el santuari, dintre d'una cova formada per dues columnes que sostenien una gleva.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 1760-66 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51509-foto-08117-55-3.jpg | Legal | Modernisme|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Josep Moretó i Sellés, Carles i Francesc Morató i Brugaroles | 105|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51510 | Imatge de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 44-48. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Imatge de la Mare de Déu de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Imatge situada al cambril del santuari, sobre l'altar principal, i en un tron construït l'any 1952. L'escultura de la Mare de Déu, amb el nen a la falda, segueix els cànons de la imatgeria romànica, excepte en la corona que envolta el seu cap, de factura més aviat barroca. El tron en el que està ubicada la imatge és de fusta policromada i segueix les pautes escultòriques del barroc salomònic. Es tracta d'una gran base, de parets bombades i línies corbes, decorada amb angelets i infinitat de motllures, que sosté quatre columnes salomòniques, les quals aguanten uns arcs de mig punt amb l'intradós decorat. Aquests arcs, a la vegada, sostenen una gran corona, envoltada d'angelets. Es troba sobre l'altar major.</p> | 08117-56 | Santuari de La Gleva, Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>La imatge és una reproducció de l'antiga imatge que datava aproximadament del segle XIII (1280), destruïda el 1936. L'autor d'aquesta reproducció és l'escultor barceloní Josep Maria Camps i Arnau, qui estudià a l'escola de la Llotja amb Agapit Vallmitjana com a mestre, i treballà a l'estudi de Pere Carbonell i Huguet.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 1939 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51510-foto-08117-56-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) | 116|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 51511 | Rectoria del santuari de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-santuari-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 99-100. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Rectoria del Santuari de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XIX | <p>Edifici annex al santuari. Té dos pisos i està fet de murs de pedra arrebossada. De la façana principal destaca el portal adovellat i un balcó, que gairebé se li sobreposa, amb brancals de carreus de pedra motllurats. La majoria d'obertures són finestres quadrades, amb els brancals de carreus de pedra ben tallada i uniformes. Les façanes acaben amb una barbacana sostinguda per colls de fusta. La porta adovellada comunica amb una sala que distribueix les dues parts interiors de l'edifici: la rectoria i el seminari. La porta de la rectoria té una llinda on hi ha gravada una data (1820), segurament corresponent a una reforma. Destaquen també una font que consta d'un gran mosaic de rajola vidriada policroma i de tres piques sobre les que hi ha una representació de la Mare de Déu (segles XIX-XX), i un pou de secció circular de parets bombades. L'estructura de ferro forjat que aguanta la politja sosté un marc de ferro que conté un relleu de pedra de la Mare de Déu amb el bou i la pastoreta. Volem destacar l'habitació de la rectoria on s'hi va estar Mossèn Cinto entre el 26 de maig de 1893 i el 10 de maig de 1895. Aquesta habitació constitueix un espai museitzat de clar valor rememoratiu i està obert al públic.</p> | 08117-57 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Aquest edifici fou unit a l'església i remodelat entre els anys 1815-1820. Conserva encara un sector del segle XVII, que consta d'un gran portal adovellat en arc de mig punt que comunica amb la gran entrada coberta amb volta que formava l'antiga hostatgeria del santuari.</p> | 42.0033800,2.2412300 | 437164 | 4650430 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51511-foto-08117-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51513 | Creu de terme de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 18, 152. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Creu de terme', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>Mesura aproximadament 3,20m d'alçada. Està formada per una base amb diferents motllures, un fust cilíndric llis que acaba en una motllura de bocell, sense capitell, sobre la qual es recolza la creu. A l'anvers de la creu (mirant al camí), al centre, hi ha un alt relleu de la Mare de Déu amb el nen, i unes sanefes de motius florals als braços. Al revers (de cara al santuari), al centre, hi ha un alt relleu de Crist clavat a la creu, i uns medallons decorats amb motius vegetals als braços. En una de les motllures de la base hi ha gravada una inscripció: 'família Casacuberta MCMXLV- Christus vincit'.</p> | 08117-59 | Plaça del Santuari, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Aquesta creu de terme està situada al peu del santuari, molt a prop d'on passava el camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà. La data de construcció és incerta, però estaria relacionada amb la troballa de la Verge en època medieval. Segurament malmesa durant la Guerra Civil, fou refeta l'any 1945.</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 1945 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51513-foto-08117-59-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 116|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51514 | Pont de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, p. 18. ERRA, A.; FARRÉS, A. (1992) 'Pont de la Gleva', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XX | <p>És un pont de sis arcades, quatre amb trams de volta més amples (centrals), i dues de tram més curt (als extrems). Les arcades estan sostingudes per pilars recoberts per una filada de carreus de pedra regular i polida. Els pilars, al seu torn, estan recolzats sobre unes bases de formigó que s'assenten a la roca del fons del riu. La calçada és asfaltada i de dos carrils i delimitada per una barana de formigó.</p> | 08117-60 | Carretera BV- 4608, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El Santuari de la Gleva està situat davant del riu Ter, prop d'una important cruïlla de carreteres que porten a Vic, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló. El Ter es travessava amb barca fins que el 1894 succeí un greu accident en que van morir el barquer i sis persones. Llavors es construí un pont que comunicava per carretera La Gleva i Sant Hipòlit amb Manlleu. Aquest primer pont es destruí el 1939 i es va substituir per una passarel·la provisional que es va endur un aiguat l'any 1940. L'any següent es construí el pont actual.</p> | 42.0026100,2.2433400 | 437338 | 4650343 | 1941 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51514-foto-08117-60-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51518 | Pont de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-torruella | <p>PUJADES, Josep; SUBIRANAS, Carme (1997). Memòria de la intervenció arqueològica al Molí de Sorribes (Masies de Voltregà, Osona). Inèdita, p. 6.</p> | XII-XIX | <p>És un pont de tres arcades o ulls, amb trams de volta rebaixada que van guanyant en amplada i alçada cap a l'est, donant al pont un perfil més apuntat a l'alçada del tercer arc. Les arcades estan sostingudes per pilars de planta triangulars fets de carreus ben escairats i desbastats lligats amb morter de calç. Tant els arcs com part de l'alçat dels murs presenten el mateix parament, de clara tipologia medieval. El pont fou reparat al segle XIX, presentant un recreixut dels murs amb un parament de còdols de riu lligats amb morter de calç. La calçada està pavimentada amb macs de riu.</p> | 08117-64 | Mas Torruella, Burrissola, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>El pont està situat entre les finques del mas Torruella i la de Sorribes, salvant el pas de la riera del Sorreig. El Sorreig, i la seva explotació hidràulica amb molins, ja apareix en documents del segle X. El camí ral medieval hi passava per sobre.</p> | 41.9859000,2.2459800 | 437540 | 4648486 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51518-foto-08117-64-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 92|94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51524 | Conjunt troglodític de Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-quintanes | <p>ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 522.</p> | IX-X | <p>Aprofitant uns antics eremitoris excavats al cingle rocós, s'hi va construir als anys 70 una petita capella dedicada als sants màrtirs Llucià i Marcià, qui, segons la llegenda popular, van venir a aquestes coves a amagar-se durant la seva persecució pels romans. El petit oratori (denominat popularment 'cova dels sants màrtirs') està fet de formigó estucat i pintat, amb una teulada a doble vessant. A l'interior presenta una volta de mig punt i al mur que s'adossa a la roca es va obrir una fornícula, on trobem una petita talla de fusta policromada dels sants martiritzats a les flames. Al costat es conserven dos receptacles excavats de manera artificial a la roca que presenten les característiques més comunes que defineixen un eremitori: estan ubicats en llocs alts (molts paral·lels estan entre els 500 i els 700m sobre el nivell del mar); solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i no presenten cap mena de diferenciació interior, sent del tipus més simple; l'accés consisteix en uns quants esglaons buidats artificialment a la roca; a la part superior presenten una lleugera visera.</p> | 08117-70 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. Segons la llegenda popular, en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51524-foto-08117-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 51528 | Conjunt de pergamins medievals de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pergamins-medievals-de-larxiu-municipal | <p>GINEBRA, Rafael; VILAMALA, Jordi (2005). Estudi de cinc pergamins trobats a la deixalleria municipal de les Masies de Voltregà. Inèdit.</p> | XII | <p>Conjunt de cinc pergamins medievals trobats a la deixalleria municipal, ara dipositats a l'Arxiu Municipal, que inclouen dues donacions de terres al terme del castell d'Orís (terme al qual també pertanyia Vinyoles), i un establiment de terres igualment al terme d'Orís. Hi ha també un testament sagramental, publicat a l'altar de Sant Miquel d'Ordeig, amb trets plenament arrelats en la tradició visigòtica i en què apareix com a testimoni, entre d'altres, Guillem Todonyà, de la important família que tenia la seva casa forta dins l'actual terme de Masies de Voltregà. El darrer document, finalment, és un testament amb referències a Sant Esteve de Vinyoles, Sant Miquel d'Ordeig i Sant Hipòlit, i amb la segona referència més antiga a la capella de Sant Pere del castell d'Orís.</p> | 08117-74 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Els cinc pergamins, que van de l'any 1111 al 1197, si bé no són els primers testimonis documentals que s'han conservat que fan referència a l'àrea del Voltreganès i el seu entorn, sí que tenen importància pel fet que aporten informació d'una època en què la documentació és molt escassa. S'han de relacionar amb la història de les parròquies de Sant Esteve de Vinyoles i de Sant Miquel d'Ordeig.</p> | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 1111-97 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51528-foto-08117-74-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51530 | Festa Verdagueriana de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-verdagueriana-de-vinyoles | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68.</p> | XX | <p>Festa dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer que se celebra cada any al mes de juny des de l'any 1977, a l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, de la qual fou vicari entre els anys 1871-73. Està organitzada pel Patronat Verdaguerià de Vinyoles, pel Patronat d'Estudis osonencs de Vic i per l'Ajuntament de Masies. Els actes que formen part de la festa són: la celebració d'una missa, cantades de corals, l'ofrena floral al monòlit de Mossèn Cinto, una lectura de poemes i piscolabis.</p> | 08117-76 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0421900,2.2304200 | 436307 | 4654747 | 1977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51530-foto-08117-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51531 | Llorer centenari de Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-centenari-de-mossen-cinto-verdaguer | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 66-68</p> | XIX | <p>Durant la seva estada a Sant Esteve de Vinyoles entre els anys 1871-1873, Mossèn Cinto va plantar a l'hort de la rectoria un llorer que encara viu i que s'ha convertit en tot un símbol, ja que amb les seves branques va ser coronat com a mestre de les Lletres Catalanes, i del qual se n'ha plantat esqueixos en els llocs més significatius de la seva vida.</p> | 08117-77 | Rectoria de Sant Esteve de Vinyoles, Plaça Mossèn Jacint Verdaguer núm. 1, Vinyoles. 08509 Masies | <p>Mossèn Cinto Verdaguer arribà el 8 de setembre de 1871 a Sant Esteve de Vinyoles com a vicari, quan tenia 26 anys. En aquest interval de temps realitzà bona part del seu gran poema 'L'Atlàntida' i també 'La Passió de Nostre Senyor Jesucrist' i un bon tros dels 'Idil·lis i cants místics'. El seu ministeri sacerdotal a Vinyoles finalitzà l'any 1873.</p> | 42.0403400,2.2291700 | 436202 | 4654543 | 1871-73 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51531-foto-08117-77-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51532 | Homenatge a la Vellesa de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa-de-la-gleva | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 64.</p> | XX | <p>Festa dedicada a la gent gran que ve celebrant-se ininterrompudament des de l'any 1955. L'any 2005 se celebrà el seu 50è aniversari. La programació ha inclòs sempre la celebració d'una missa, concert, dinar i ofrena de flors a les persones de més edat del municipi.</p> | 08117-78 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>L'any 1955 es fa el primer homenatge a la vellesa a la Gleva. En aquell moment té lloc la formació d'un patronat compost per l'alcalde, el jutge, els rectors de Vinyoles i de la Gleva i les comissions de festes de tots dos pobles. S'estableix celebrar l'homenatge alternativament els anys parells a Vinyoles i els imparells a la Gleva.</p> | 42.0034900,2.2405200 | 437105 | 4650443 | 1955 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51532-foto-08117-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51533 | Festa Major de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-gleva | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 16-17. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 121-124.</p> | XX | <p>També anomenades 'Festes de la Nativitat de la Verge', se celebra al Nucli de la Gleva el dia 8 de setembre per commemorar la Coronació Canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Gleva que va tenir lloc el dissabte dia 8 de setembre de 1923. Dins del programa d'actes de la festa destaquen per la seva continuïtat i arrelament popular el Concurs de Pintura Ràpida i el Concurs de Colles Sardanistes.</p> | 08117-79 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'Església celebra el 8 de setembre el naixement de la Mare de Déu. Com que de la immensa majoria de les imatges marianes trobades s'ignora el dia en què ho van ésser, s'escollí aquest dia per celebrar llur festa. Pel mateix motiu tingué lloc un 8 de setembre la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La coronació canònica d'una imatge es fa en virtut d'un privilegi pontifici a una imatge de reconegut prestigi artístic i devocional i és una mena de reconeixença pública de la devoció secular i del patronatge que exerceixen. La Congregació Mariana de Vic va ser la impulsora de la coronació, aconseguint que el Vaticà, en nom del Sant Pare Pius XI, expedís, amb data de 25 de març de 1923, el diploma pel que s'autoritzava al bisbe de Vic a fer la coronació.</p> | 42.0398000,2.2400900 | 437105 | 4654474 | 1923 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51533-foto-08117-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51534 | Festa Major de Vinyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vinyoles | XX | <p>Festa patronal del nucli de Vinyoles, l'església romànica la qual està sota l'advocació de Sant Esteve, que se celebra tradicionalment el segon cap de setmana del mes de juliol. Durant la festivitat s'organitzen tot tipus d'activitats: misses, cercavila, caminades i bicicletades populars, concerts, balls, projecció de pel·lícules, partits de futbol, jocs de cucanya, etc.</p> | 08117-80 | Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | 42.0397400,2.2309900 | 436352 | 4654475 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51534-foto-08117-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51535 | Festa dels Tonis del Voltreganès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tonis-del-voltreganes | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476.</p> | XX | <p>Festa de llarga tradició que té com a patró a Sant Antoni Abat. Aquesta festivitat s'havia estat celebrant durant molt de temps a la zona del voltreganès. Després d'un temps en que es va abandonar aquesta tradició, fa set anys s'ha reprès el costum de fer beneir el bestiar. Tot i que el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat tradicionalment és el 15 de gener, aquest any 2006 s'ha celebrat el 26 de febrer. La festivitat se celebra conjuntament pels municipis que engloben el Voltreganès. Així, doncs, una caravana de carruatges es donen cita a la població de Sant Hipòlit i Les Masies amb el concurs de Santa Cecília de Voltregà. Se celebra un esmorzar, una missa major, la benedicció del bestiar i dels carruatges i un dinar de germanor. Hi participen, sobretot, aficionats als cavalls, a l'esport i també treballadors de la terra i ramaders de la zona.</p> | 08117-81 | Les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà. | <p>Segons el 'Costumari Català', Sant Antoni Abat és conegut amb les designacions populars de 'Sant Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels ases'. Segons una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Les gents que tenien bestiar celebraven llur festa portant els animals a beneir i celebrant un àpat extraordinari. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera.</p> | 42.0225400,2.2348200 | 436652 | 4652562 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51536 | Aplec de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marti-xic | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, pp. 683-684.</p> | XX | <p>Organitzat per l'Associació Amics de Sant Martí Xic des de fa set anys, té lloc el segon diumenge del mes de novembre i consisteix en una caminada popular i un dinar al peu de l'ermita de Sant Martí Xic, per celebrar l'Estiuet de Sant Martí.</p> | 08117-82 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Tradicionalment la festivitat de Sant Martí és el dia 11 de novembre. Vers aquesta època s'escau la meitat del temps que va de l'equinocci de tardor, o de la Sant Miquelada, al solstici hivernal del Nadal, assenyalada per l'anomenat 'estiuet de Sant Martí', data agrària que l'Església commemora amb la festa del sant soldat gal·lès. Sant Martí, com Sant Miquel, havia estat molt venerat per les tropes franques que van ajudar a conquerir Catalunya de la invasió musulmana, ja que fou un dels sants més venerats durant l'època carolíngia. És per això que els exèrcits francs solien erigir una capelleta a Sant Martí per tots els cims que conquerien, a la mercè del qual atribuïen les seves victòries. Són diverses les llegendes que atribueixen a Sant Martí la creació de l'estiuet, però potser la més coneguda és la que explica com Sant Martí, sent soldat de cavall, va allotjar-se en una casa de pagès dels afores de Barcelona una tardor molt crua i gelada, on fou molt ben rebut i dignament tractat. L'amo de la casa es va queixar de les primeres fredors que produïen la pèrdua de les collites, causant fam i misèria. El sant, commogut pel plany del pagès, va fer que la temperatura s'endolcís una mica.</p> | 42.0107300,2.2061600 | 434267 | 4651272 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51537 | Col·lecció de pintures municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal | XX | <p>Col·lecció formada pels exemplars premiats al Concurs de Pintura Ràpida, que se celebra en el marc de la Festa Major de La Gleva i està organitzat per l'Escola de Dibuix i Pintura i la Regidoria de Cultura del municipi. Aquest concurs es ve convocant des de l'any 1989 i la participació és oberta a tothom. El tema sol girar entorn al municipi de Les Masies de Voltregà, en qualsevol dels seus aspectes i enfocaments. Els quadres s'han de pintar 'in situ' i es pot utilitzar qualsevol tècnica i procediment. S'atorguen tres sèries de tres premis de caire econòmic, una per adults, una per nens, i una altra només per artistes locals residents al municipi. Totes les obres premiades passen a ser propietat de l'Ajuntament i s'exposen als locals municipals.</p> | 08117-83 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | varis | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 51540 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-14 | XIX-XX | <p>Inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de finals del segle XIX fins l'actualitat. El fons està organitzat en els següents blocs: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat Pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies. A més compta amb una part de fons aliens no catalogats, que són: Fons del jutjat de pau, Hermandad Sindical Agrària, Falange Española Tradicionalista y de las Jons, Associació de Defensa Forestal, Mancomunitat voluntària de municipis de Voltregà. L'any 2004 la Diputació de Barcelona finança l'inventari d'aquest fons documental. Es van inventariar un total de 1352 caixes de documentació. L'any 2005 l'Arxiu es va veure enriquit amb l'adquisició d'uns pergamins medievals (segle XII) que s'havien trobat a la deixalleria.</p> | 08117-86 | Ajuntament de Les Masies de Voltregà. Can Bondia s/n. 08509 Les Masies de Voltregà. | 42.0224200,2.2348400 | 436653 | 4652549 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 51541 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-10 | <p>PAGÈS, Montserrat; PLADEVALL, Antoni (1984): 'El marc històric', Catalunya Romànica, vol. II: Osona I. Ed. Enciclopèdia Catalana, p. 95. PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 13-20.</p> | <p>Antic camí ral de Barcelona a Puigcerdà, que seguia paral·lel, bé que més a llevant, a l'actual carretera C-17 (antiga N-152). Des de Vic, venia travessant el Sorreig pel pont medieval de Torroella, passava pel mas de Torroella i es dirigia cap a la Gleva, passant a pocs metres del puig del Santuari, allà on es troba la creu de terme. Des de la Gleva torna a reprendre el traçat de la C-17 capa a Vinyoles, on retrobem la seva empremta a Ca la Dalda, antic hostal a peu del camí.</p> | 08117-87 | Burrissola, La Gleva, Vinyoles. Les Masies de Voltregà. | <p>La carretera C-17 (antiga N-152), que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, travessant el cor d'Osona de sud a nord, recorda un dels camins més antics, la via romana d'època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès i del coll de Finestrelles, gairebé al peu del turó de Montcada. En època medieval aquesta via fou convertida e camí ral de Barcelona a Cerdanya. Aquesta comunicació amb els Pirineus per la vall del Ter va ser l'eix de penetració per la recuperació d'Osona pel comte Borrell l'any 798 i per Guifré el Pelós l'any 879; prengué el nom de 'strata Cerdana' (962).</p> | 42.0032900,2.2406800 | 437118 | 4650420 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51541-foto-08117-87-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51542 | Llegenda dels Sants màrtirs Llucià i Marcià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-sants-martirs-llucia-i-marcia | <p>AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. V., Salvat Editores, Barcelona, p. 522. RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano, Ediciones del Serbal, Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una llegenda popular coneguda entre els vilatans de Masies de Voltregà que està directament relacionada amb els eremitoris de Quintanes. La gent de la contrada explica que els sants patrons de Vic, Llucià i Marcià, perseguits pels romans van venir a refugiar-se a unes coves de la muntanya de Santa Llúcia. Aquestes coves avui dia han quedat englobades dins del perímetre de la finca de Quintanes, i per tant del terme municipal de Les Masies de Voltregà. Aquesta llegenda, segurament d'origen tardoantic o altmedieval, s'ha transmès al llarg dels segles per transmissió oral, fins que en Mossèn Jacint Verdaguer la va recollir i immortalitzar en la seva obra 'Dos màrtirs de ma pàtria, o sia Llucià i Marcià' (1865). Els eremitoris que hem trobat al costat de l'oratori dedicat als sants màrtirs a la finca de Quintanes, venen a confirmar la cronologia de l'origen de la llegenda. Recordem que en temps del cristianisme més primitiu era freqüent que homes sants es retiressin a viure a petites coves enmig de l'entorn rural per evangelitzar la pagesia encara pagana. La representació iconogràfica dels sants més estesa és la del moment del seu martiri: lligats nus a una columna, cremant-se vius a la foguera i amb un angelet que sosté sobre els seus caps la palma i la corona de màrtirs.</p> | 08117-88 | Mas Quintanes, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà | <p>No hem trobat cap rastre d'aquests sants als diccionaris hagiogràfics més coneguts, motiu pel qual creiem que aquesta llegenda pot ser una de les moltes fabulacions d'origen medieval sobre sants que han perdurat popularment fins els nostres dies. On si hem trobat la llegenda recollida és al 'Costumari Català', segons el qual el dia 26 d'octubre se celebrava la festivitat d'aquests màrtirs. Sembla ser, que en Llucià i en Marcià, eren fills de Vic, i bruixots que, amb les seves arts i amb l'ajut del diable, que els era gran aliat, assolien tot allò que volien. Però, un bon dia, van voler fer-se seva una donzella cristiana, de manera que tot el poder dels bruixots va estavellar-se contra la força d'una creueta que aquella donzella portava penjada al coll. Els bruixots van comprendre que podia més la creu que no pas tots els seus enginys i l'ajut del diable, i van decidir servir Déu. Per purgar els seus errors vana anar a fer penitència a una cova de la muntanya de Santa Llúcia, del terme de Sant Hipòlit de Voltregà, la qual cova la tradició encara assenyala i és anomenada 'cova dels sants màrtirs'. Havent tornat a Vic després de molts anys de penitència, la gent els anava a trobar i els demanava maleficis propis de la bruixeria que havien practicat, i en dir ells que ja no feien de bruixots, la gent va descobrir que eren cristians i els van denunciar. Foren convidats a adorar els déus pagans i a practicar una altra vegada la bruixeria, i com que s'hi van negar, els van cremar enmig de la plaça de Vic. La festa d'aquests sants màrtirs també s'havia celebrat el primer dia d'abril, dia en què es rememora el descobriment per revelació celestial dels seus sepulcres, que havien restat perduts i ignorats durant molts segles.</p> | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51542-foto-08117-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Antic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85|80 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51543 | Llegenda de la Mare de Déu de la Gleva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-la-gleva | <p>PLADEVALL, Antoni (1988). 'Santa Maria de la Gleva. Patrona de la Plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià'. Barcelona, Ed. Montblanc-Martin, pp. 21-29.</p> | XVII | <p>Aquesta llegenda és la font iconogràfica de la majoria de representacions de la Mare de Déu de la Gleva, present en nombroses ocasions al Santuari i fa al·lusió a la llegenda popular segons la qual una pastoreta acompanyada d'un bou va trobar la imatge de la Mare de Déu amb el Nen a una cova o fornícula flanquejada per unes columnes que sostenien una gleva o tros de terra amb herba.</p> | 08117-89 | La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>És gairebé impossible datar l'origen de la llegenda, però la primera relació escrita la trobem en unes cobles de 1635 que va recollir i divulgar el religiós dominicà de Girona el pare Narcís Camós, el 1650.</p> | 42.0035200,2.2411700 | 437159 | 4650446 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51545 | Sender de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-voltrega | <p>Opuscle editat pel Grup de Senders de Voltregà i patrocinat pels ajuntaments de Masies de Voltregà, de Santa Cecília de Voltregà i de Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XX | <p>Es tracta del sender de petit recorregut P.R. C-49, elaborat pel Grup de Senders de Voltregà i patrocinat, entre d'altres entitats, per l'Ajuntament de Masies. El tram que recorre el municipi passa per Serratosa, enfilant-se cap al Castell de Voltregà i Sant Martí Xic. D'aquest punt en surt la variant P.R. C-49-1, en sentit contrari, passant pels masos inventariats de la Roca d'Oriol i El Corral.</p> | 08117-91 | Quintanes-El Pou, 08059-08058 Masies de Voltregà. | 42.0108100,2.2061400 | 434265 | 4651281 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 51546 | Sender d'Orís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-doris | <p>Opuscle editat pel Grup de Senders de Voltregà i patrocinat per l'Ajuntament de Masies de Voltregà i per l'Ajuntament d'Orís.</p> | XX | <p>P.R. C-54 o 'Sender d'Orís', elaborat pel Grup de Senders de Voltregà i patrocinat, en part, per l'Ajuntament de Masies. El sender comença i acaba el seu recorregut al nucli de Vinyoles, tot travessant el municipi de Masies de Voltregà només en el seu primer tram fins a Sant Miquel d'Ordeig, per endinsar-se després al municipi d'Orís.</p> | 08117-92 | Vinyoles, 08059 Masies de Voltregà. | 42.0419700,2.2302300 | 436291 | 4654723 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 51547 | Ruta dels Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-dels-sorreigs | <p>www.paisatgesdelter.com</p> | XX | <p>Es tracta del sender de petit recorregut P.R. C-46, part del recorregut del qual passa pel Mas de Torruella, pel Pont de Torruella i pel Molí de Sorribes.</p> | 08117-93 | Burrissola, 08058 Masies de Voltregà. | 41.9859000,2.2459800 | 437540 | 4648486 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 51548 | GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-3 | XX | Un petit tram d'aquest sender de gran recorregut passa per la finca de Quintanes (fitxa núm. 39), a l'alçada del Conjunt Troglodític abans citat (fitxa núm. 70) i per Sant Martí Xic (fitxa núm. 49)i el Castell de Voltregà (fitxa núm. 48). | 08117-94 | El Pou, 08058 Masies de Voltregà. | 42.0317300,2.1919200 | 433110 | 4653615 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 51549 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter | <p>www.paisatgesdelter.com</p> | XX | <p>Un dels trams del GR-210 segueix el riu Ter dins del terme municipal de les Masies de Voltregà, passant per Conanglell, la Farga Lacambra, el Mas Ordeig, Gallifa i Indústries Rivas.</p> | 08117-95 | Conanglell 08059 Masies de Voltregà. | 42.0467000,2.2379300 | 436933 | 4655242 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51549-foto-08117-95-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 51527 | Necròpolis de Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marti-xic | <p>Sense autor (1991): 'Sant Martí Xic'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006] ]. CABALLÉ, Antoni; MARTÍ, Jordi; LALUEZA, Carles (1990). 'La necròpolis medieval de Sant Martí Xic (Masies de Voltregà, Osona)', dins Ausa XIV, Ed. Patronat d'Estudis Osonencs, pp. 89-108.</p> | XI-XV | Desapareguda | <p>De 1984 a 1986 el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat efectuà obres de restauració que motivaren l'excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a Sant Martí. Eren tombes rupestres antropomorfes, és a dir, retallades a la roca natural marcant la silueta humana. També es documentaren enterraments amb lloses (en total es van documentar nou individus). Van ser datades entre els segles XI i XV. Avui dia un monòlit de pedra amb la inscripció 'Necròpolis segle XI' marca el lloc on es van trobar les tombes, tot i que actualment no s'aprecia cap testimoni al terreny.</p> | 08117-73 | Sant Martí Xic, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials i depengué dels senyors del castell, fins que passà a domini episcopal. Es conegué primerament com a Sant Martí de Voltregà o Sant Martí del Castell, fins que la creença popular de la seva petitesa li donà el nom de Sant Martí Xic. El castell de Voltregà apareix documentat a partir de l'any 902, però les primeres notícies sobre l'església es remunten a l'any 1097. A partir del 1110 hi ha constància del seu funcionament com a parròquia. Al mateix temps comencen a documentar-se abundoses deixes de terres i diners, en les quals destaquen les dels senyors del castell, patrons de l'església. Els Cabrera, de la línia dels castlans del castell, continuaren fent importants donacions a l'església de Sant Martí. La funció parroquial perdurà fins mitjans segle XV. Mentrestant els bisbes de Vic havien esdevingut patrons de l'església pel fet d'haver comprat el 1370 el castell de Voltregà al vescomte de Cabrera. Els bisbes hi van tenir un sacerdot beneficiat que tenia cura de l'església; els habitants de tres masos tenien el dret d'enterrar-se en el cementiri de l'església. Al mateix segle XV li fou llevada la parroquialitat, atès que la majoria dels habitants de l'indret deixaven la muntanya i anaven a viure a la plana, cosa que motivà el creixement de Sant Hipòlit. A partir de 1656 Sant Martí es fusionà totalment amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | 42.0107400,2.2062300 | 434273 | 4651273 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51527-foto-08117-73-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 51526 | Enterraments de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-de-cal-ferrer | <p>MOLERA, Santi (2000): 'Cal Ferrer'. Carta Arqueològica Osona: Masies de Voltregà. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIII-XV | Desapareguts | <p>Durant les obres de construcció d'un garatge al costat sud de la casa de Cal Ferrer, l'any 1999, va aparèixer una tomba a la rasa de fonamentació que havia estat excavada. També es van detectar tres tombes més al tall de la rasa, però no es van excavar. La tomba era de fossa simple i no contenia aixovar; les restes humanes apareixien en posició de decúbit supí i l'estudi antropològic va determinar que les restes exhumades corresponien a una dona de mitjana edat.</p> | 08117-72 | Carrer General Galceran, núm. 23, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Sembla que els enterraments formarien part de la sagrera de l'església romànica de Sant Esteve de Vinyoles, situada molt a prop de la troballa. Aquesta església està documentada des de principis del segle X. Les tombes no tindrien, per tant, res a veure amb la casa de Cal Ferrer, de cronologia més moderna (segle XVIII).</p> | 42.0419500,2.2298300 | 436258 | 4654721 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||
| 51502 | Castell de Voltregà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrega | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert; ADELL, Joan-Albert (1986). 'Castell de Voltregà', Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, pp.415-418. CATALÀ, Pere (1982) 'Castell de Voltregà', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | X | El conjunt necessitaria una excavació arqueològica per a establir la forma i l'ús de les seves estructures. | <p>El seu estat de ruïna total fa molt difícil destriar-ne les estructures. De tota manera la neteja duta a terme l'estiu de 1984 per la Generalitat de Catalunya, ha permès la identificació de les restes dibuixades per Josep M. Pericas al començament de segle XX. Segons aquests vestigis el castell tenia una planta adaptada a la topografia, molt irregular, amb una punta prominent, en direcció sud-oest. Al centre d'aquest recinte, emmurallat, al punt més alt del turó, s'hi situa una estança de planta rectangular sota la qual hi ha l'entrada a un passadís o mina que la tradició fa arribar al Sorreig. L'aparell dels murs descoberts és de carreuons simplement desbastats, lligats amb morter de calç, formant filades irregulars, molt malmeses per les arrels dels arbres i matolls. Només al recinte superior l'aparell assoleix una certa regularitat. No creiem pas que aquesta estança tingués gaire alçada.</p> | 08117-48 | El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Se'n tenen notícies des del segle X: 'castro voltregane' el 902; 'castro voltregano', el 916. És, per tant, un dels castells primerencs del comtat d'Osona. A partir d'aquestes dates l'aparició del terme del castell de Voltregà sovinteja en la documentació. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona, i com a tals, el comte Ramon Borrell donà aquest castell a la seva muller Ermessenda, de la casa comtal de Carcassona, formant part d'un lot de castells que eren la dotació nupcial. Aquesta dama, el 1023, empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I aquest castell, entre altres, com a garantia de la pau que li havia jurat. El domini feudal del castell aviat es complicà amb diverses infeudacions. El 1055 l'escala feudal era la següent: els comtes de Barcelona, el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, Amat Elderic d'Orís, senescal dels comtes, Sal·la de Voltregà i Arnau Argemir. En la castlania apareix al segle XII el llinatge Sant Hipòlit. El 1171 figura la senyoria dels Montcada, i més tard els Queralt, com a continuadors dels Montcada i dels Amat, a reserva dels drets episcopals de Vic. El 1358 el vescomte de Cabrera, ja comte d'Osona, declarava tenir el castell de Voltregà amb tota la jurisdicció. Però els Cabrera no dominaren gaire el castell, ja que el 1370 el vengueren, junt amb la quadra de Conanglell i la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig. A partir d'aquest moment, el castell de Voltregà no patí cap més alteració en el domini superior, ja que fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals els bisbes de Vic foren els senyors del castell de Voltregà. La documentació no proporciona cap altra referència sobre l'edifici del castell que la seva utilització com a tal a la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, durant una part de la qual serví a les forces de la Generalitat, però al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.</p> | 42.0101700,2.2064500 | 434290 | 4651210 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51502-foto-08117-48-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Es troben abundants fragments de ceràmica ibèrica, superficialment, a la vessant sud del turó sobre el qual s'assenta el castell. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||
| 51544 | Boscos de Quintanes-El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-quintanes-el-pou | XX | Els boscos s'han de netejar i desbrossar i són poc accessibles. L'Escola Agrària Quintanes ha endegat el procés d'acondicionament d'aquesta àrea. | <p>La zona és constituïda bàsicament per clapes de roures martinencs que s'han reduït força i a llocs molt concrets a causa de la implantació humana. La vegetació es distribueix de manera irregular: els roures se situen al fons de la vall i les alzines a zones altes i perifèriques. Així, només trobem alzines a la vessant nord, camí de l'altiplà al Lluçanès. Juntament amb el roure martinenc també hi trobem boix, auró negre i auró blanc. A ponent i a mesura que ens enlairem trobem extensions de pi roig i alguns alzinars. Vora ales zones humides i torrenteres trobem la vegetació típica de salzes, pollancres, verns, avellaners i boix grèvol. L'estat herbori és reclòs sobretot a zones poc humides i cedeix el terreny a zones de bardisses, garrigues, i altres mates i arbusts.</p> | 08117-90 | Quintanes-El Pou, 08059-08058 Masies de Voltregà. | 42.0316600,2.2005900 | 433827 | 4653600 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51544-foto-08117-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 51538 | Fòssils del camí a Sant Martí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-del-cami-a-sant-marti-xic | <p>PINNA, Giovanni (1990): Enciclopedia ilustrada de los fósiles, Ed. Pirámide, Madrid, pp.163-180.</p> | Els fòssils es troben molt erosionats. | <p>A l'últim tram del sender P.R. C-49-1, arribant a Sant Martí Xic, es detecta la presència concentrada a nivell superficial de fòssils d'invertebrats del tipus equinoderm. Els equinoderms són animals marins, bàsicament estels i eriçons de mar. Es caracteritzen per tenir un esquelet dèrmic compost per plaques de carbonat càlcic que presenta una simetria pentarradial marcada per cinc extremitats o braços que segueixen exteriorment un sistema de canals aqüífers interns.</p> | 08117-84 | El Pou, 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Els equinoderms van aparèixer als mars del període Cambrià inferior (fa 570 milions d'anys) i es van extingir abans del final del Paleozoic( 248 milions d'anys).</p> | 42.0085800,2.2054200 | 434203 | 4651034 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51538-foto-08117-84-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 121 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/